El Pi De Les Tres Branques El Pi De Les Tres Branques
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
➔ RESTAURACIÓ ➔ CULTURA ➔ COMERÇ ➔ TURISME L’ENTREVISTA ➔ tasta 7 EL BERGUEDÀ núm 3 estiu 2008 Oriol Rovira ENTITATS ➔ 13 Polifònica de Puig-reig El Pi de les TRADICIONS ➔ 31 Tres Branques La Baronia de Pinós estiu 2008 2 ➔ CONTINGUT OPINIÓ l 05 ENTITATS l 13 PORTADA l 23 EMPRESES l 36 LLEURE l 42 El Baix Berguedà, La Polifònica El Pi de les Tres Grup Graus & Passejar a cavall passat i present de Puig-reig Branques Paracolls CULTURA l 06 TRADICIONS l 21 L’APUNT l 28 REPORTATGE l 37 HISTÒRIA l 44 Passejades Musicals Festa dels Elois Un símbol viu El Berguedà Picasso a Gósol a la fresca ENTREVISTA l 07 FESTES D’ESTIU l 22 TRADICIONS l 31 BARS l 41 SERVEIS l 46 Oriol Rovira Concurs gossos d’atura Festes de la Baronia Cafè de la Plaça Festes d’estiu de Castellar de n’Hug de Pinós estiu 2008 3 ➔ ➔ STAFF PRESENTACIÓ Tasta el Berguedà ® És una realització de: areagraficadigital Copyright d’aquesta edició: Adeugreb, S.L. Pl. St. Pere, 6 08600 Berga (BCN) Una oportunitat perduda Tel. 938 221 800 [email protected] Idea i disseny original: Claudi Boix atalunya és una gran potència turística nals que cerquen a hores d’ara un turisme diferencia- [email protected] –aquest any s’esperen més de setze milions dor, amb propostes innovadores. Maquetació: de turistes provinents dels cinc continents– Hi vam poder veure algunes novetats interessants Pilar Cerrillo C però, no obstant això, no hi ha gaires salons que pro- però, sobretot, una voluntat d’exposar l’enorme quan- Coordinació editorial: Pep Masana mocionin la riquesa patrimonial del país. Potser el titat d’oferta de les comarques d’interior de Catalunya, [email protected] més important, i el que té una projecció més signifi- que tenen en el món de la gastronomia i l’oferta cultu- Correcció editorial: cativa en el sector, és el ral un extraordinari aparador d’atracció nacional i inter- Lourdes Pons Saló Internacional de , que s’acostuma a celebrar el nacional. Ens hem de lamentar que la nostra comarca, Han col·laborat: Turisme de Barcelona Joan Torra, Ramon Felipó, Quirze mes de maig a Fira de Barcelona i que aquest any el Berguedà, hagi desaprofitat l’oportunitat d’explicar Grifell, Bagàmedieval, Cristobal va rebre més de 200.000 visitants. La gran majoria al món què tenim i per què paga la pena visitar-lo. Va López, Begonya Montraveta, Jordi Royo, Joan Queralt. d’organismes vinculats a la promoció turística del país, ser dolorós observar com en aquesta gran Fira d’ofer- Fotografies: així com les administracions públiques dels llocs que ta lúdica, la nostra comarca amb prou feines hi treia el Fotoluigi, Juli Bover, Ricard Coxis, poden convertir-se en focus interessants d’atracció nas i ho feia gairebé per compromís, quan tenim mol- Els Casals, Polifònica de Puig-reig, Jardins Artigas. turística d’arreu de Catalunya i de l’Estat, s’esforcen tes coses a dir i molta feina a fer si volem que el sec- Aquesta publicació es distribueix gratuïtament a restaurants, hotels, bars, cafeteries, caixes per mostrar la seva oferta de restauració, allotjament, tor turístic a casa nostra prengui la importància eco- d’estalvi, oficines de Turisme del Berguedà i el Palau Robert de Barcelona. cultura i lleure, coneixedors que aquest tipus de fires nòmica que està adquirint en altres comarques que No ens fem responsables de les opinions ex- pressades pels nostres col·laboradors. són visitades per gent de tota mena però, especial- tenen segurament menys atractius patrimonials i, Imprimeix: Giesa-Rotographik ment, per operadors turístics i especialistes en l’orga- sobretot, una oferta gastronòmica bastant més D. L. B-54258-2007 nització d’ofertes turístiques i de paquets internacio- modesta que la nostra. estiu 2008 5 ➔ OPINIÓ JOAN TORRA (*) El Baix Berguedà, passat i present l Berguedà és una comarca amb una posició geogràfica en el seu conjunt com a espais de residència, d’activitat pro- privilegiada i pot oferir productes turístics ben diversos. ductiva, de freqüència turística i de preservació de la memòria E Des de la bellesa natural de l’Alt Berguedà, amb el Parc històrica. Natural del Cadí-Moixeró, les Fonts del Llobregat o l’emble- Un fet digne de recordança és que ja en el segle XIX la vall màtic Pedraforca i l’atractiu d’indrets artístics com els Jardins del riu Llobregat va ésser un eix industrial de primer ordre i si Artigas o els monuments d’època romànica com a referents, bé, en el moment present, la seva activitat s’ha reduït a mínims, fins a un interessant Baix Berguedà, en una dimensió gairebé el valor històric i cultural del patrimoni arquitectònic industrial desconeguda, però amb uns reclams turístics que val la pena és inqüestionable i, per tant, s’ha de preservar i divulgar. descobrir, per la seva riquesa en patrimoni històric, industrial i Els municipis de Casserres, Gironella, Olvan i Puig-reig en rural d’alt valor. Pobles amb nuclis històrics de gran vàlua, són clars exponents, i els ajuts que el govern de Catalunya ha cases pairals, esglésies i ermites (Sant Marc, a Bassacs, des- dirigit a tots els ajuntaments compresos dins de l’àmbit del Pla taca pel seu eremitori, bastit en roca viva entre els segles VI i Director de les Colònies del Llobregat han de contribuir, sens VII) i colònies tèxtils centenàries, ara amb una mínima activitat dubte, a desenvolupar projectes de rehabilitació patrimonial, fabril, que mostren una arquitectura industrial remarcable. residencial i de l’entorn, com són la millora de l’espai públic o Vull aprofitar, doncs, l’oportunitat d’escriure a Tasta el la restauració d’edificis d’ús col·lectiu i interès patrimonial. Berguedà per reivindicar el paper turístic del Baix Berguedà Per tot plegat, tinc la percepció que els berguedans, per fi, dins la comarca, perquè sota el concepte de paisatge cultural creiem en un Baix Berguedà turístic i industrial, i de ben segur associat a una activitat industrial ha d’esdevenir un factor de sabrem com fer-ho per gestionar els recursos de manera àgil i dinamització social i econòmica, en consolidar-se les colònies eficaç. És al nostre abast. [*Conseller de la Federació XI del PSC] estiu 2008 6 ➔ CULTURA Passejades musicals la Pobla de Lillet, hi trobem els Jardins Artigues que a principis de segle XX foren A dissenyats per l’arquitecte Antoni Gaudí, on natura i arquitectura combinen en perfecte har- monia. Els Jardins Artigues son visitables tot l’any i les experiències que s’hi poden viure són úniques i irre- FONT DE LA CASCADA. petibles ja que cada visita és diferent a qualsevol altre, els canvis de caudal del riu, els diferents colors de les fulles,... Però n’hi ha una que no és poc explicar, les Passejades Musicals, ja que es tracta d’una visita nocturna als Jardins Artigues alhora que de fons s’escolta la música dels músics que toquen al costat de la font de la Cascada. La combinació, de la música amb l’indret i la màgia de la nit, fan que la visita esdevingui sorprenent, màgica i inoblidable. Un any més les passejades musicals es cele- braran el dia 14 d’agost a partir de les 10 de la nit. LES SERPS PROTEGEIXEN L’ENTRADA. Tothom hi és convidat. ENTRADA ALS JARDINS. estiu 2008 7 ➔ ENTREVISTA PEP MASANA L’hotel rural Els Casals és un Oriol Rovira, establiment petit, d’ambient familiar, situat a Sagàs, on Oriol Rovira i tota la seva la cuina família estan dedicats a un projecte en comú, la vida a pagès com a opció de vida, en com a opció el qual les diverses branques, —agroturisme, conreus, bestiar, bosc, de vida cuina i hotel— es complementen les unes a les altres amb l’objectiu de tancar un cercle. ➔ estiu 2008 8 ENTREVISTA ORIOL ROVIRA ➔ —Com es va iniciar el projecte gar l’Acadèmia Catalana de Gas- sort que el millor cuiner del món d’Els Casals? Tinc entès que el tronomia i de fet ja el tinc per sem- no ha nascut a París, sinó a punt de partida va ser arran de pre. En canvi, l’estrella Michelin l’Hospitalet i fa bandera al seu res- l’incendi del 1994. sempre és momentània, tot i que taurant de la cuina catalana, alho- —Sorgeix una mica arran dels té molt de renom internacional i ra que exerceix de llançadora per incendis, perquè vaig deixar de mediàtic. De fet, jo no els vaig arri- a la resta de cuiners. Hem de tenir treballar al País Basc per passar a bar a localitzar als membres de la present que la gastronomia a treballar aquí uns sis mesos, tot guia quan van venir. La realitat és nivell global existeix des de fa traient fusta i arreglant els desper- que són dos premis que jo no he poc, potser uns quaranta anys, fectes ocasionats pel foc. La buscat, perquè no em presento a L’estrella perquè abans només existia en meva dona, la Marta, també tre- cap concurs, però que ens servei- cercles elitistes; els altres subsis- ballava a l’hostaleria, i aprofitant xen per tenir il·lusions noves i Michelin tíem. I ara, des de fa uns quants que ja teníem engegada la casa seguir fent les coses ben fetes, anys, els catalans estem al d’agroturisme de la Rovira, vàrem dins la mateixa línia que portem. sempre és davant. decidir també fer el mateix amb —Tot i que ja forma part dels cui- momentània, tot —I vostè, adrianeja gaire? Quins Els Casals. S’havia cremat una ners mediàtics catalans, com veu són els seus professors? part de la casa i totes les finques, aquest predomini de la cuina i que té molt de —No adrianejo gaire.