eines26 eines26

PORTAL FÒRUM EXPLORADOR la realitat que compartim jordi Muñoz: Antecedents, realitats Enric Vilanova “la persecució de la llengua i conseqüències del Brexit mostra que cultura i política Xavier Ferrer CONNEXIONS són inseparables” Parlar dels Països Una conversa amb FINESTRA i aquí Joan Manuel Tresserras la història de l’acord de París Antoni Rico des de dins VARIABLES Christiana Figueres entre els Països catalans el ciutadà dual, i la independència de catalunya mort o transformació? CLÀSSIC Marta Rovira Martínez Sílvia Claveria Manifest de la Unió de dones de catalunya el País Valencià en l’horitzó dels FULL DE CÀLCUL Països catalans: il·lusions, realitats la sobreeducació en relació TRIBUT i possibilitats a l’ocupació: una forma Pierre Vilar Pau Viciano de precarietat laboral prèvia Montserrat Tura a la crisi el dret a decidir a les illes Balears Queralt Capsada FILMOTECA Carme Gomila Game over ARXIU Marta Selva cOMPARTiT RiTMes d’UN PROjecTe cATAlANs, PAÏsOs NAVEGADOR escriptors de l’exili de 1939: Una nació europea recuperar la memòria espoliada LLIBRERIA Bernat Joan Montserrat Corretger TARDOR 2016 TARDOR PAÏSOS CATALANS, RITMES D’UN PROJECTE COMPARTIT

jordi Muñoz 26

“ La persecució de la llengua mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb Joan Manuel Tresserras eines

eines26_coberta.indd 1 21/10/16 12:36 Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] president COORDINAció Joan Manuel Tresserras Arnau Albert

Vicepresident Administració Josep Bargalló Joan Almacellas

director EXECUTIU tècnic de projectes Josep Vall Pere Sàbat

TRESORER Jordi Roig

SECRETARI Eduard López

director ACADÈMIC Lluís Pérez

Vocals Núria Cuenca Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Isabel Nonell Miquel Pueyo

eines26_coberta.indd 2 21/10/16 12:36 eines26 El contingut dels articles PROJECTE GRÀFIC EDICIÓ és responsabilitat Suki Design Josep Vall dels seus autors i eines [email protected] no s’hi identifica necessàriament. SUPORT GRÀFIC Per reproduir un article Santi Bracons DIRECCIÓ cal demanar autorització Glòria Comellas Lluís Pérez per escrit a la redacció d’eines. Carme Pujol [email protected]

En enviar el seu treball a la redacció d’eines, l’autor CORRECCIÓ COORDINACIÓ cedeix a l’editor els drets LINGÜÍSTICA Arnau Albert de reproducció, publicació Sofia Lozano [email protected] i comunicació, tant per a l’edició impresa en paper com per a una versió electrònica que la farà IMPRESSIÓ SUBSCRIPCIONS accessible per mitjà de la xarxa Gràfiques Cuscó Joan Almacellas d’Internet. [email protected]

Els interessats en matèria de AGRAÏMENTS drets de propietat intel·lectual Josep Barberà es poden adreçar a: Marta Brik [email protected] Bernat Costas Iolanda Llambrich Joan Llodrà DIPÒSIT LEGAL Esperança Mateu B-31564-07 Jordi Eduard Perales Enric Pujol ISSN Antoni Lluís Trobat 2013-1518 Francesc Viadel Minkang Zhou

Activitat subvencionada pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte sumari

països catalans, ritmes d’un projecte compartit

4 34 PORTAL El dret a decidir La realitat que compartim a les Illes Balears Enric Vilanova Carme Gomila

6 44 CONNExions NAVEGADOR Parlar dels Països Catalans Una nació europea ara i aquí Bernat Joan Antoni Rico

56 16 FÒRUM Entre els Països Catalans Jordi Muñoz: i la independència de Catalunya “La persecució de la llengua Marta Rovira Martínez mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb 26 Joan Manuel Tresserras El País Valencià en l’horitzó dels Països Catalans: il·lusions, realitats i possibilitats Pau Viciano 70 128 VARIABLES FINESTRA El ciutadà dual, La història de l’acord de París mort o transformació? des de dins Sílvia Claveria Christiana Figueres

86 134 FULL de càlcul CLÀSSIC La sobreeducació en relació Manifest de la Unió de Dones a l’ocupació: una forma de precarietat laboral prèvia a la crisi 138 Queralt Capsada TRIBUT Pierre Vilar Montserrat Tura 102 ARxiu Escriptors de l’exili del 1939: 140 recuperar la memòria espoliada FILMOTECA Montserrat Corretger Game over Marta Selva

120 EXPLORADOR 142 Antecedents, realitats LLIBRERIA i conseqüències del Brexit Xavier Ferrer portal

La realitat que compartim

Enric Vilanova President d’Esquerra Republicana — Catalunya del Nord [email protected]

4 | eines 26 | tardor 2016 La vigília de la Diada, aquest passat s’havia demanat suport al sud per a Nord, ajudar a acabar amb la falsa 10 de setembre, milers de nord-ca- la manifestació de Perpinyà i per això idea que el procés cap a un nou estat talans es manifestaven als carrers es va agrair que vinguessin a desfilar és només un qüestió «peninsular», de Perpinyà per reivindicar que el pels carrers de la capital nord cata- interna de l’Estat espanyol. nom de la nova regió administrativa lana militants, amics i simpatitzants francesa en què ha quedat absorbida del sud. Esquerra Republicana de Catalunya Catalunya Nord, faci una referència Nord titula el seu butlletí informatiu explícita a la catalanitat de les co- Entre Figueres i Perpinyà avui hi ha periòdic d’aquesta manera: «L’ac- marques del nord i per reclamar que una frontera administrativa però tualitat dels Països Catalans, vista es doti al territori de mitjans i estruc- també hi és d’alguna manera entre des de Catalunya Nord». Aquesta és tures per desenvolupar polítiques el Principat de Catalunya i el País la realitat que compartim: atents, lingüístiques, culturals, econòmiques Valencià, les Illes Balears o la Franja. engrescats i partícips del que s’està i socials específiques en el marc Per això creiem que des de contex- construint al Principat, un dels d’aquesta nova regió. L’endemà, Onze tos, ritmes i realitats diferents, tots Països Catalans, des de mirades i de Setembre, bona part dels que aquests territoris compartim uns contextos diferents que tenen molt ens havíem manifestat a Perpinyà mateixos anhels i ens necessitem en comú. p també érem a Salt per participar en els uns als altres per avançar cap a la concentració de la Diada. Aquesta l’alliberament de la nació entera. és la imatge de la realitat dels Països Catalans avui. Cometríem un error No es tracta només d’ajudar des del qualificant aquestes dues mobilitza- centre del territori els germanets tan cions d’incompatibles i limitant-nos a simpàtics i exòtics de la Catalunya somriure per la distància d’anys llum Nord, el País Valencià o les Illes. Els que existeix entre les dues mani- anomenats «perifèrics», sem espe- festacions tot i que geogràficament rançats, atents i participatius, amb el només les separaven un centenar de procés en marxa al Principat perquè quilòmetres. La demanda d’un nom hi tenim molt en joc. Tenir la referèn- i l’equivalent a un estatut a Catalun- cia d’un Estat català per a les nostres ya Nord, i una mobilització per un reivindicacions és molt important. nou estat al Principat. Però des de Des de Catalunya cal tenir molt clar Catalunya Nord tenim molt clar que que no es pot deixar de banda la tot forma part de la mateixa reivin- reivindicació del conjunt dels Països dicació del territori català. Per això Catalans, i en el cas de Catalunya

tardor 2016 | eines 26 | 5 connexions

Parlar dels Països Catalans ara i aquí

vista prèvia > Molt sovint busquem en el passat els arguments per justificar el present o, fins i tot, per situar reptes de futur. Però segurament, en ple segle XXI, intentar definir la nació a partir de les essències de la història no és un bon punt de partida. Perquè és més important on volem arribar que el lloc d’on venim. La voluntat de ser i de construir un present i un futur en comú. Aquesta és la força dels Països Catalans.

Antoni Rico Historiador [email protected]

6 | eines 26 | tardor 2016 Deia el recentment traspassat Jordi molts d’altres, se sumaren, gràcies durant aquells anys és un exercici Carbonell (1924-2016), en la cloenda també als seus treballs acadè- interessant a partir del qual guan- de la manifestació independentista mics, a les aportacions que anys yaríem arguments per a la defensa de València el 9 d’octubre de 1979, abans havien fet Maurici Serrahima d’un projecte nacional d’uns països que «malgrat el monstre de la reac- (1902-1979), Jaume Vicens Vives que semblen més no tenir nom que ció, tenim el nostre nom de Països (1910-1960), Josep Melià (1939- ser catalans. La història com a dis- Catalans que ha imposat un gran 2000) i, evidentment, Fuster. Malgrat ciplina acadèmica ha de tenir com a valencià, Joan Fuster, i que és el tot, aquesta centralitat no acabà de finalitat avançar socialment i políti- símbol d’una unió lliure». Sense cap ser suficient com per a condicionar cament a partir de l’enteniment del mena de dubte, la tasca en favor de l’acció de les cultures polítiques que passat. Estudiar-la amb la intenció la construcció nacional dels Països es convertiren en hegemòniques de lamentar-nos del que podia haver Catalans en la dècada dels setan- a partir de les eleccions de 1977. estat i no va ser, té poca utilitat. És el ta del segle XX, no té comparativa Certament, la discussió sobre els que m’agrada anomenar la història possible ni amb etapes anteriors ni Països Catalans arribà en diverses com a progrés en contraposició a la amb els anys de l’autonomisme. Fo- ocasions tant al Congrés com al història com a lament. ren uns temps d’una efervescència Senat espanyol. Cèlebre és ja la in- incomparable històricament. Figures tervenció d’un Jordi Pujol (1930) que, Fruit de la meua tasca com a histo- com Joan Fuster (1922-1992) o el malgrat la prudència de les seues riador, però també militant, he tingut propi Carbonell es convertiren en paraules, defensà el 19 de juliol de moltes vegades la sensació que els protagonistes d’uns temps en què 1978, en ple debat constitucional, el partidaris dels Països Catalans — els Països Catalans com a projecte dret a la federació d’aquells «he- entre els que no cal dir que m’in- possible ocuparen el centre de molts chos de carácter histórico, cultural cloc— han tendit més a lamentar-se debats polítics. Taula de Canvi, Nous y lingüístico, otras veces de carácter que a plantejar-se el perquè de les Horitzons, Quaderns d’Alliberament, geográfico y económico» que havien coses. En aquest sentit, la Transi- Socialista o Trellat, van ser «tejido una especial relación» com ció espanyola sempre ha estat una revistes de l’esquerra que, des d’òp- a territoris autònoms. És a dir, els mena de mur de les lamentacions tiques diferents i en molts casos di- Països Catalans per al nostre cas. on l’independentisme i l’esquerra, vergents, analitzaren el projecte des Aquells anys, però, van passar i especialment, han projectat les de la pluralitat de visions. Llibres i suposaren per a molts l’enterrament seues frustracions polítiques del que textos d’Ernest Lluch (1937-2000), d’una idea que il·lusionà el mateix podia haver estat i no va ser. A més, Alfons Cucó (1941-2002), Josep nombre de persones que després la tendència sempre ha estat la de Vicent Marquès (1943-2008), Rafael se’n va desdir. Recuperar gran part buscar tercers culpables: l’esquerra Ribó (1945), Carles Dolç (1949), entre del que es va afirmar i escriure covarda que pactà amb els hereus

tardor 2016 | eines 26 | 7 La tasca en favor de la construcció nacional dels Països Catalans en la dècada de 1970 no té comparativa possible ni amb etapes anteriors ni amb els anys de l’autonomisme

del règim, les renúncies d’aquesta cas fou el darrer—, s’inicià una nova ciutadania com els dirigents polítics mateixa esquerra, l’acció política de etapa política en què els Països dels nostres països no estaven en l’estat per prohibir la federació de te- Catalans van desaparèixer del debat disposició de discutir sobre projectes rritoris, entre d’altres, s’han convertit polític. Aquella centralitat es va es- «irrealitzables» sinó que tenien com durant molts anys en llocs comuns vair com si mai hagués existit. De fet, a tasca central la construcció de les on amagar tant la falta de capaci- els debats sorgits especialment en respectives autonomies. Com crear tat com la realitat social i política terres valencianes van acabar qües- un sistema sanitari propi, un model existent en els nostres països durant tionant el projecte. Tret de llibres educatiu, asfaltar carrers, construir aquells anys. I reconèixer això no vol col·lectius com Els Països Catalans: infraestructures bàsiques, entre dir disculpar o negar l’altre relat. No un debat obert1 de 1984, és cert que d’altres obres, substituïren els de- és això. Simplement es tracta d’en- la resta d’aportacions anaren més bats que aquests mateixos dirigents tendre que els fets històrics no són en la línia de qüestionar el projecte nacionalistes, socialistes o comu- binaris ni lineals ni, moltes vegades, o el nom del mateix. Així, trobem els nistes havien tingut durant els anys lògics. La multitud de factors en iniciadors de l’anomenada tercera d’oposició a la dictadura. Això no vol què s’enquadra la història la fa molt via valenciana, Eduard Mira (1945) dir, però, que la identitat de la ciuta- més complexa de com normalment i Damià Mollà (1946), que en De dania de les respectives autonomies la presentem per a justificar narra- impura natione el 1986 arribaven a fóra un tema que no es tractava. Ans tivament les nostres mancances, culpar Fuster i els Països Catalans al contrari, com veurem tot seguit, la els nostres fracassos, les nostres que el valencianisme fóra un mo- construcció de l’Espanya postfran- frustracions. Per això crec que és viment frustrat.2 Per altra banda, quista també ha servit per a arrelar interessant que recuperem els aquells que s’erigien com a partida- unes identitats territorials molt anys setanta no com a lament sinó ris del projecte, estiraren més el braç concretes que es circumscriuen al com a aprenentatge. La intenció no que la màniga amb textos com el marc autonòmic exclusivament. Ban- seria tornar a projectar les nostres de Josep Guia (1947) És molt senzill: dera, himne, televisió, ràdio i mitjans frustracions polítiques en aquells digueu-li Catalunya el 1985.3 El debat, «regionals», provincials o nacionals, anys, sinó recuperar allò positiu que però, quedà totalment reclòs a les depenent de l’autoreconeixement de van tenir i, sobretot, entendre on vam discussions gairebé bizantines del cada territori, han generat unes iden- fallar quan tot semblava possible i valencianisme per una banda i l’in- titats, autonòmiques al País Valencià tot estava per fer. dependentisme per una altra. Tant la i les Illes i nacional a Catalunya, molt marcades. Tancada la Constitució del 1978 i els 1 DD.AA, Els Països Catalans: un debat obert. diferents estatuts d’autonomia el 2 MOLLÀ i MIRA, De impura natione. I malgrat la manca de debat, és cert 1983 —el de les Illes per al nostre 3 GUIA, És molt senzill: digueu-li Catalunya. que els darrers 30 anys d’autono-

8 | eines 26 | tardor 2016 De la mateixa manera que gràcies a l’autonomia els nostres països han reconstruït unes estructures polítiques i socials pròpies, també és cert que entre ells s’han allunyat

misme han tingut llums i ombres per dubtes dels avanços, rellegiu Nosal- de la creació d’una consciència de a la construcció dels Països Cata- tres, els valencians4 per a recordar país que pot prescindir del projecte lans. De la mateixa manera que els d’on veníem i on ens trobem ara. nacional espanyol i plantejar-se quo- nostres països —exceptuant Andorra, tes d’autogovern més altes. Hi hauria és clar— han reconstruït gràcies a Per la seua banda, la Catalunya tants independentistes a Catalunya l’autonomia unes estructures políti- autonòmica ha construït un subjecte sense les darreres dècades d’auto- ques i socials pròpies, també és cert polític amb cara i ulls, en què s’iden- nomia? Ni de bon tros. L’autonomia que entre ells s’han allunyat. Seguint tifiquen com a membres, fins i tot, i l’Estatut han acabat generant més les reflexions de Joan Francesc Mira aquells que podríem dir que juguen a independentistes dels que podia pen- (1939) per al cas valencià, crec que la seua contra. L’èxit de la Catalunya sar aquesta proposta política en els és interessant entendre que l’autono- autonòmica es troba en què, fins i tot, anys immediats a la Transició quan mia ha servit per a construir un marc els partits que tenen com a projecte semblava que l’estat de les autono- polític valencià que fins fa 30 anys no nacional Espanya, s’han d’identificar mies tancaria qualsevol possibilitat existia. És més, un marc de país que com a catalanistes per a poder tenir de ruptura. I de fet, això és el que no existia des de 1707. El poder de vots. El catalanisme ha construït un pretenien els seus creadors i a això la província ho xuclava tot, fins i tot relat de la catalanitat del que només s’agafen des de Madrid els actuals la identitat, cosa que ens portava a se n’exclou el neoespanyolisme de valedors. Però, el cas és que, una identificar-nos com a castellonencs, Ciutadans i el PP quan li va a remolc. altra vegada, per molt limitada que valencians i alacantins. Aquestes És cert que Catalunya com a projecte siga, l’autonomia s’ha convertit en un identitats provincials continuen exis- jugava amb molt d’avantatge res- estatus polític més positiu del que tint, però ara es veuen obligades a pecte a la resta de territoris. Ja en inicialment podríem pensar. conviure amb una altra de - temps republicans, hom reconeixia na des del Sénia al Segura. Encara Catalunya com a subjecte polític i la El cas illenc és més complex.5 Si bé que ens pot semblar paradoxal, vist pròpia Catalunya jugava les seues és cert que cada illa ha gaudit de amb perspectiva, la pitjor de les au- cartes com a tal davant les políti- certs mecanismes de reconstrucció tonomies ha generat una conjuntura ques de l’Estat. L’autonomia, doncs, de la seua identitat particular, també més positiva que l’anterior. Com em simplement ha consolidat un marc ho és que l’autonomia ha generat va dir fa uns mesos un amic: el pitjor nacional que es venia treballant de uns marcs polítics i jurídics que mai Canal 9 ja era positiu per al poble lluny. Una altra vegada, per molt valencià. Tots aquests elements feble i limitada que siga, la Catalunya 5 Referent al debat sobre la identitat mallorquina, fan que a dia d’avui, els valencians autonòmica ha acabat jugant a favor els propers mesos es publicarà el llibre Somnis com- siguem reconeguts com a valencians partits. La identitat mallorquina a debat de Joan-Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol i que jo mateix he i ens reconeguem com a tals. Si teniu 4 FUSTER, Nosaltres, els valencians. tingut la sort de prologar.

tardor 2016 | eines 26 | 9 Els Països Catalans, amb aquest o el nom que els hi vulguem donar, són encara a dia d’avui una potencialitat col·lectiva

abans havien existit. El fet de tenir un mar, s’han convertit en autèntiques polítiques i culturals durant els anys parlament i un govern balear ha anat fronteres. I què dir de l’Albera o la autonòmics van optar per recloure’s posant sobre la taula la construcció barrera autonòmica aragonesa! La en el propi territori, abandonant d’una identitat balear que ha generat complexitat interior de cada país, la qualsevol temptació, amb honorables certs conflictes entre el propi nacio- construcció d’unes elits polítiques excepcions, de construir res d’àmbit nalisme autòcton. Cal apostar per la autonòmiques o el fet de prioritzar supraautonòmic. balearitat o només per la identitat projectes que no superaven aquest de cada illa? El debat continua obert marc territorial, han tallat la co- En aquest punt podem fer dues i el mallorquinisme l’ha de tancar municació entre els nostres països coses: entendre el passat per a el més aviat possible per a poder i, per tant, la possibilitat d’establir avançar cap al futur o bé lamen- projectar-se a la resta de territoris polítiques comunes i compartides. Si tar-nos. La meua aposta és la pri- amb qui comparteix llengua. Perquè afegim l’establiment durant moltes mera i per això llance una pregunta si Catalunya o el País Valencià són legislatures de governs clarament inicial sobre la que pivotarà la resta societats diverses, el cas de les Illes hostils a la recuperació nacional del text: té sentit parlar dels Països els supera de lluny. Cada illa és un valenciana o illenca, junt a governs Catalans en l’any 2016? Molts o pocs món. El mar limita qualsevol tipus dits nacionalistes que des de Barce- s’ho pregunten quan es planteja el de continuïtat social. Un menorquí i lona es capficaven més en reformar tema. Capgirem la qüestió: té sentit un eivissenc comparteixen poques l’Estat espanyol que en construir no fer-ho? És més que evident que coses en el fons. L’autonomia illenca, una nació que superara el marc una versió nacionalista, en el sentit però, ha acabat generant uns llaços estatutari, s’entén perfectament com més clàssic del terme, no ha quallat comunitaris que prèviament no hem arribat a la situació de paràlisi per al nostre projecte nacional. Si existien i, com dic, el nacionalisme actual. Això no vol dir que abans més no, l’ha limitat en uns marges de cada illa haurà de posar en comú de l’estat autonòmic existiren uns de creixement que ens ha portat com vol tractar el tema. intercanvis fluids entre els nostres a l’estancament o, si es vol, a un països. De fet, com és lògic, aquests augment de la consciència nacional Però, l’autonomia ha estat una intercanvis sí que es desenvolupaven que progressa molt a poc a poc. Cal arma de doble fil. Si bé no podem en l’àmbit de determinades elits polí- replantejar el projecte, parlar de negar els efectes positius que hem tiques i intel·lectuals, però en cap cas les oportunitats i fortaleses d’una comentat, també és cert que s’ha entre una majoria de la població que idea que no està morta ni enterra- convertit en un clar aturador de fonamentalment pensava en tenir da ni llançada a cap paperera de la projectes que anaren més enllà dels feina, vacances a l’estiu i poder-se història. Els Països Catalans, amb marcs autonòmics establerts. Amb comprar un Seat 600. Sí que és cert, aquest o el nom que els vulguem l’autonomia, tant el Sénia com el però, que aquelles mateixes elits donar, són encara a dia d’avui una

10 | eines 26 | tardor 2016 Una nació és més que una llengua, una cultura o una història comuna. La voluntat de ser, els interessos comuns i la utilitat que la nació té per a la ciutadania avui són factors bàsics

potencialitat col·lectiva, una oportu- projecte. Fins i tot el consideren incò- de la història s’han fet, entenent que nitat per a uns territoris que no es mode, perjudicial per a aconseguir en el segle XXI cap d’aquestes narra- troben en el mateix moment històric el poder polític en el seu territori. cions poden ser úniques o aplicables que el 1962 quan Fuster va escriure Podem mantenir un posicionament al cent per cent. el seu brillant Qüestió de noms.6 La infantil i ximple acusant-los de fe racional i escèptica del suecà el traïdors i regionalistes o bé intentar La primera d’aquestes tradicions que va portar a creure que tot plegat es seduir-los. Cal que revertim aquesta d’una manera o altra pensaren els reduïa a això, al nom de la criatura. situació, que tornem a fer atractiva la Països Catalans és la republicana. El I no, perquè el nom no fa sempre la idea, desproblematitzant-la i recon- republicanisme federal de matriu pi- cosa ni la veritat, per molt revelada vertint-la en oportunitat. Per la seua margalliana imaginà en els diferents que siga, acaba generant acció o condició de nació en construcció, territoris una mena d’unió federal/ remordiment. Una nació és quelcom de projecte polític pensat i repensat confederal dels Països Catalans. més que una llengua, una cultura per diverses generacions sense un Sense anomenar-los sempre ben bé o una història comuna. La voluntat relat fixat des d’una institucionalitat així, i sovint entenent-los com a part de ser, els interessos comuns, les pròpia, la nostra nació està total- d’una república ibèrica, republicans oportunitats i, sobretot, la utilitat que ment sotmesa als designis dels seus com Gabriel Alomar (1873-1941) o la nació té per a la ciutadania, són narradors i el context històric en què Carles Salvador (1893-1955) llança- factors bàsics en els nostres temps. aquests actuen i interactuen amb ren propostes polítiques en les que el cos nacional pensat. En aquesta valencians, mallorquins i catalans En aquest sentit, la nació és sem- mateixa publicació ja vaig escriure fa formaven una mateixa nació. Això sí, pre narració i context. És per això uns anys que Fuster mai va buscar des de l’heterogeneïtat i la diversitat, que dic que ens cal replantejar el els Països Catalans en la història partint de la particularitat de cada te- projecte per a convèncer i incloure perquè sabia que no els trobaria.7 rritori i entenent cadascun d’aquests el màxim de ciutadans possible. La Ara bé, en la història sí que podem com a sobirans. Durant molts anys narració nacionalista feta fins ara no trobar les diferents definicions que ens ha mancat una visió d’aquestes ha acabat de quallar ni tan sols en s’han fet del projecte. I de totes característiques en la defensa del els sectors que haurien de ser, per n’hem d’aprendre i saber extraure el projecte. La temptació a la uniformit- cultura política, més partidaris de millor. Hem de saber conjugar així zació identitària a partir de la llengua la idea. El valencianisme, el cata- les diferents tradicions polítiques, els i una història única que responia poc lanisme i el mallorquinisme en els diversos relats nacionals que al llarg als fets que determinaren en realitat respectius països, prescindeixen del el nostre esdevenir, es va acabar imposant a la possibilitat d’un relat 7 Vegeu RICO, «Entre l’essència i l’opinió. El paper 6 FUSTER, Qüestió de noms. de la història en l’obra de Joan Fuster». comú fonamentat en l’heterogeneïtat.

tardor 2016 | eines 26 | 11 Front a models homogeneïtzadors i centralistes, el projecte dels Països Catalans ha de partir de l’heterogeneïtat i la diversitat de centres. Perquè els Països Catalans seran federals o no seran

Ens cal, doncs, un relat de relats. Els reconeixent l’existència de diferents i pel reconeixement del poble valen- ciutadans d’Alacant mai tindran una diversos països, amb marcs jurídics cià com a sobirà, amb un parlament identitat igual a la dels gironins. Amb propis i sobirans. Perquè en nom de propi i unes capacitats de decisió prou feines estem aconseguint que la unitat dels Països Catalans no po- il·limitades on l’adscripció a la cata- els primers es comencen a sentir dem construir una proposta nacional lanitat —és a dir, la construcció dels valencians com per a dir-los que allò més centralista que la que l’Estat es- Països Catalans— es produïa a partir que són en realitat és catalans, sen- panyol i el francès ens ofereixen en de la lliure voluntat de la ciutadania se matisos ni més explicacions. Això, el present. Es tracta de fer efectiva valenciana. El mateix, doncs, aplicat que en el fons és molt simple d’en- la idea de Jordi Carbonell amb què a catalans i illencs, pot ser la fórmula tendre, els partidaris dels Països Ca- he volgut començar l’article: «unió que garantisca l’èxit del projecte en talans ho hem viscut —i em torne a lliure». Autodeterminació, federa- els nostres dies. Al cap i a la fi, és la incloure— durant molt de temps com lisme o confederalisme, com a base garantia que la diversitat del nom no una qüestió incòmoda que observà- d’aquesta unió de països sobirans. és simple retòrica sinó una aposta vem com una feblesa. Contràriament, Perquè Catalunya no acaba en Guar- política clara. crec que cal capgirar el discurs i damar del Segura i entendre això és veure aquesta diversitat com una po- fonamental per a consolidar un pro- La segona tradició de la que hem de tencialitat. Front a models nacionals jecte seriós i creïble per la majoria ser capaços d’extraure el millor és homogeneïtzadors i centralistes, el social dels nostres països. No fer-ho la que podem anomenar el fusteria- projecte dels Països Catalans ha de és perpetuar una mena d’entelèquia nisme. El concepte és ampli, fins i tot partir de l’heterogeneïtat i la diversi- nacional, i nacionalista, assumida per polèmic, i necessitaria molt d’espai tat de centres. En lloc de mirar tant certes minories polítiques que es van per a explicar-lo i limitar-lo.8 En el a Madrid i París com a exemples, reproduint generació rere generació, hauríem de fer-ho més cap a Suïssa. sense arribar a ser en el fons cap 8 Tal com ja he explicat en altres articles, aquest Perquè els Països Catalans seran cultura política amb capacitat d’he- paradigma nacional l’he fixat en el meu treball docto- ral en quatre punts fonamentals: a) consideració del federals o no seran. El plural del nom gemonia. Al cap i a la fi, tampoc estic País Valencià com a subjecte nacional singularment s’ha de veure reflectit en la praxi inventant res: només cal que ens diferent de la nació amb què majorment s’identifi- quen els valencians: l’espanyola; b) creença en la política de la proposta. I no ha de ser remuntem a l’anomenat Estatut d’Elx necessària modernització de les estructures del País com a simple retòrica regional que de 1975. El text, conegut en els seus Valencià, en tots els nivells, ja que el relat històric ens mostra una societat endarrerida i poc europea; entén la diversitat territorial pel fet temps com «l’Estatut del PSAN», fou c) afirmació que més enllà del territori valencià, el de reconèixer les diverses varietats redactat entre d’altres intel·lectuals País Valencià forma part per llengua i història de la cultura catalana; d) compromís amb els Països d’arrossos o embotits que fem. Creu- per Joan Fuster, Rafael Ribó, Josep Catalans, ja siguen entesos com a un subjecte re en la diversitat dels Països Cata- Benet (1920-2008) o Max Cahner estrictament cultural i lingüístic o bé com a possible subjecte polític nacional. Aquests punts, malgrat lans passa per fer-ho a nivell polític, (1936-2013) i apostava clarament que en la literatura fusteriana fins a 1982 semblen

12 | eines 26 | tardor 2016 Dotar-nos d’un relat modernitzador, d’oportunitat econòmica, de benestar social o de justícia social, haurien de ser elements claus en la projecció dels Països Catalans cap al futur

cas de les presents línies només em i trobar així un bon encaix. Finalment discurs il·lusionant de la modernitza- vull centrar en una idea: la moder- ha vist que això no era més que una ció del país ha portat l’independen- nització. Si alguna cosa posà Fuster il·lusió de l’esperit. L’Estat espanyol, tisme a ser hegemònic a Catalunya. sobre la taula en la seua proposta almenys si atenem a la correlació de Per què no podem fer quelcom sem- nacional per als valencians fou forces polítiques actuals, no es vol blant per al projecte dels Països Ca- la idea de modernitzar el país. En regenerar ni modernitzar. La socie- talans? Justificar-los per la llengua o aquest sentit, els Països Catalans tat espanyola, en general, vol seguir la història limita l’adhesió al projecte. representaven per al suecà aques- sent com és, perquè considera que Dotar-los d’un relat modernitzador, ta entrada en la modernitat dels aquesta regeneració i modernitza- d’oportunitat econòmica, de benestar valencians. Fuster no es trobava ció ja es va fer en els anys 1980 i social o de justícia social, haurien de tan allunyat del regeneracionisme 1990 durant els governs «felipistes» ser elements claus en la projecció hispànic i la visió pessimista del i posteriorment es consolidà amb dels Països Catalans cap al futur. I no seu país.9 La recepta era la mateixa: l’«aznarisme». Sí, sóc conscient que només per a fer-los atractius davant modernitzar les estructures econò- estic generalitzant, però els números la població valenciana o illenca sinó miques per a modernitzar la societat. en diputats són els que són. Catalun- davant d’una població catalana que Si atenem al relat que ha convertit ya no en té prou amb allò que l’Estat quan mira Sénia avall i mar endins en hegemònic l’independentis- espanyol li ofereix. La idea de moder- creu que només hi ha votants del PP. me a Catalunya els darrers anys, nitat del catalanisme ha xocat fron- Trencar aquest relat construït fona- certament hi ha una forta dosi de talment amb el mur de l’Estat. Per mentalment els darrers vint anys regeneracionisme i modernització. Tribunal Constitucional, premsa, mar d’hegemonia conservadora espanyo- Històricament, el catalanisme havia i aire, o bé «por lo civil o lo criminal», lista, però també durant els anys del pensat que modernitzant Catalunya els dirigents polítics espanyols es pujolisme, és necessari per a dotar es podria regenerar l’Estat espanyol tanquen en banda a qualsevol tipus els Països Catalans d’una aura de de reforma pactada amb la majoria modernitat que ara mateix no tenen. existent al Parlament des de fa anys. un paquet inseparable, el cert és que passada la Transició —i ja durant aquesta— es convertiren en I això ens ha portat a la via unilateral. En el fons, ens agrade o no, estem elements que les diferents cultures polítiques, més Ja siga una DUI o ja siga un RUI, tant condemnats a entendre’ns. Cata- enllà del nacionalisme valencià estricte, anaren pre- nent i modulant depenent dels seus plantejaments i hi fa, el cas és que els independen- lunya no pot prescindir d’un mercat pràctiques polítiques. Vegeu RICO «Superar el mite per a arribar al logos». tistes no han trobat més sortida que cultural de més de cinc milions de tirar pel dret. La fraternitat és un persones. El País Valencià no pot 9 Per a una anàlisi acurada i actual de l’obra i pensament de Joan Fuster són imprescindibles concepte molt bonic que només és prescindir de la sortida per la Jon- els treballs de Ferran Archilés, especialment Una útil si a l’altre costat també volen ser quera. Menorca i Mallorca no poden singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana, fraternals amb tu. I això no és així. El prescindir de la seua relació amb

tardor 2016 | eines 26 | 13 El nom mai pot ser l’excusa per aturar un projecte nacional que només pot suposar beneficis per a la ciutadania valenciana, catalana o illenca

Barcelona i Eivissa i Formentera de cal ser gaire avesat políticament per p Bibliografia la reciprocitat turística amb Dénia. a adonar-se’n. Igualment, amb el ARCHILÉS, Ferran. Una singularitat amarga. Quan el catalanisme, el valencianis- canvi de govern, valencians i illencs Joan Fuster i el relat de la identitat me, i en menor mesura, el mallorqui- es troben en el moment de generar valenciana. Catarroja: Afers, 2012. nisme, han girat l’esquena a la idea un relat de frustració respecte l’Estat DD.AA. Els Països Catalans: un debat obert. dels Països Catalans, ho han fet per com el que visqué el catalanisme fa València: Tres i Quatre, 1984. una qüestió exclusivament tàctica, uns deu anys amb el fracàs de l’Esta- «curtplacista» o electoral, sense tut. Crec que el valencianisme polític FUSTER, Joan. Qüestió de noms. Barcelona: valorar a llarg termini els beneficis i és més que conscient que no serveix Edicions d’Aportació Catalana, 1962. avantatges de la decisió presa. Puc de res demanar més finançament a FUSTER, Joan. Nosaltres, els valencians. entendre que per al valencianisme Madrid. Aquesta estratègia durarà Barcelona: Edicions 62, 1962. majoritari, el nom del projecte pot un temps i quan s’esgote s’obrirà un GUIA, Josep. És molt senzill: digueu-li resultar incòmode. Si és així, per què nou període en què caldrà renovar Catalunya. Barcelona: El Llamp, 1985. en lloc de deslliurar-nos-en no en el relat de l’encaix o no dels valen- busquem un altre? Personalment, no cians en l’Estat espanyol. I quelcom MOLLÀ, Damià i MIRA, Eduard. De impura natione. València: Tres i Quatre, 1986. en sé trobar cap de millor, però si es semblant pot passar amb les Illes. posa sobre la taula un nom, un con- I mentrestant, amb una Catalunya RICO, Antoni. «Entre l’essència i l’opinió. El cepte, que no ferisca «sensibilitats» i independent, com es projectaran paper de la història en l’obra de Joan Fuster». definisca igual de bé el projecte, crec els Països Catalans? Aquesta és A Eines, núm. 17, primavera, 2012. Barcelona: Fundació Josep Irla. que hauríem d’estar més que dis- la pregunta amb que vull tancar el posats a parlar-ne. Al cap i a la fi, el text amb l’esperança que catalans, RICO, Antoni. «Superar el mite per a arribar nom mai pot ser l’excusa per aturar valencians i mallorquins es posen al logos». A L’Espill, núm. 51. València: Publicacions de la Universitat de València, un projecte nacional que només pot mans a la feina i siguen capaços de 2016. suposar beneficis per a la ciutada- respondre-la. Si ho aconseguim, la nia valenciana, catalana o illenca. viabilitat del projecte estarà més És que estarem millor prescindint que assegurada i tindrà tot el sentit els uns dels altres? Això no vol dir del món seguir parlant dels Països que deixem de tenir clar que «cada Catalans ara i aquí. p terra fa sa guerra». Efectivament, la Catalunya de les quatre províncies es troba ara mateix en un moment polític que res té a veure amb el que viuen el País Valencià o les Illes. No

14 | eines 26 | tardor 2016 tardor 2016 | eines 26 | 15 connexions

Entre els Països Catalans i la independència de Catalunya

vista prèvia > Durant molt de temps, la idea de Països Catalans ha sigut patrimoni de l’independentisme. Però a mesura que aquest s’ha tornat majoritari al Principat, s’ha anat amagant la nació sencera que ens va explicar Joan Fuster. Una qüestió de ritmes i de pragmatisme que lluny d’abandonar el projecte, el pot fer reviscolar en la mesura que la futura República catalana contribueixi al desvetllar nacional de la resta de territoris dels Països Catalans.

Marta Rovira Martínez Sociòloga [email protected]

16 | eines 26 | tardor 2016 Com conviuen avui les aspiracions molt fortes en la societat civil dels ben dit, podem dir que formen part nacionals dels diferents territoris respectius territoris. Per tant, és d’una mateix moviment cívicopolític, dels Països Catalans? Per què al possible que en el futur aquesta que sorgeix en el context d’emergèn- Principat de Catalunya hi ha un movi- proposta nacional, formulada com cia dels moviments socials moderns, ment independentista majoritari i als un projecte modernitzador, pugui els moviments de masses d’una altres territoris no? Quines impli- esdevenir un eix articulador d’un nou banda, i els moviments culturals de cacions tindria la independència de territori polític. Ara per ara, però, la l’altra. En paral·lel als moviments Catalunya per a la resta dels Països transcendència de la reivindicació de masses clàssics, dels sindicats i Catalans? independentista al Principat de Cata- dels partits polítics d’esquerres, el lunya sembla haver situat la qüestió catalanisme de caire més naciona- En aquest article ens plantegem dels Països Catalans a la cara oculta litzador —si voleu més radical i més aquestes tres preguntes en relació a de la lluna: com si no hi fos, però liberal i jove—, que genera símbols aquesta qüestió, a les quals inten- alhora com un fet imprescindible per com les diades nacionals de l’Onze tarem apuntar algunes claus de comprendre la complexitat i l’abast de Setembre, del 25 d’abril i del 31 resposta. Per tothom és evident que geopolític, econòmic, cultural…, que de desembre, és un moviment cívi- històricament els diferents territoris comporta el trencament de l’Espan- cocultural que sempre bascula entre inclosos en la denominació Països ya de les autonomies, tal com va ser la protesta i la resistència cultural, Catalans han tingut trajectòries concebuda durant la Transició, i la en oposició constant a la repressió polítiques molt diferents. Mentre al possible creació d’un nou estat. Si hi espanyola. Des de finals del XIX i els Principat de Catalunya s’ha assumit ha alguna cosa que faria trontollar inicis del segle XX en trobem un bon la idea d’una realitat nacional en encara més les coses, més que la nombre de mostres en petits con- relació a la identitat catalana, en els independència de Catalunya, fóra la flictes locals, ja sigui per l’exhibició altres territoris l’assumpció d’una possibilitat que estigués vinculada de la amb les quatre barres identitat nacional sembla difícil o a la construcció d’una nova regió o per una ballada de sardanes. Es impossible de donar per descomptat. europea amb característiques d’es- tracta d’un moviment que té un fort Malgrat aquesta diferència fonamen- tat nació i que abastés els Països arrelament local arreu dels Països tal, que té l’origen en trajectòries Catalans en el seu conjunt. Catalans, en múltiples entitats i històriques i polítiques diferents, agrupacions que no tenen altra pre- el marc dels Països Catalans conté Tant la reivindicació independentista tensió que dur a terme una afirmació molts vasos comunicants. El subs- al Principat, com la mateixa reivin- simbòlicocultural catalanística. trat cultural comú, a més, consti- dicació pancatalanista apadrinada tueix la base d’un projecte polític per Joan Fuster (1922-1992) als anys Quan Fuster el 1962 proposava la de caràcter nacional que té arrels 1960, tenen orígens en paral·lel. Més denominació Països Catalans per a

tardor 2016 | eines 26 | 17 El substrat cultural comú dels Països Catalans constitueix la base d’un projecte polític de caràcter nacional que té arrels molt fortes en la societat civil dels respectius territoris

les terres de parla catalana a Qüestió de «Països Catalans» fou el Congrés estudiants o l’emergència d’una de noms,1 ho feia en un context de de Cultura Catalana celebrat entre el classe mitjana i obrera que promou sorgiment d’una «energia civil deci- 1976 i el 1977. Es tracta, doncs, d’una i es mobilitza al voltant de l’activi- dida», que buscava constituir un nou proposta que encaixa en el procés tat cultural com a eina d’afirmació, projecte cultural en l’àmbit territorial nacionalitzador, és a dir, en el procés però que té una vocació clarament de la llengua. Si en la Renaixença de creació d’una identitat col·lectiva política —de lluita política. Si als es produeix un primer moviment moderna sobre la base d’una llengua anys 1960 neix la idea fusteriana modernitzador,2 als anys 1960 de la i una cultura compartides,4 fixant-ne del País Valencià, als altres territoris resistència cultural contra el fran- aquells elements referencials que emergeixen també propostes en la quisme emergeix una nova força cívi- permeten institucionalitzar aquesta mateixa línia, més o menys tard. Tal cocultural, amb presència minoritària identitat i establir-la com a hegemò- com explica Josep Espluga (1964), a i local, progressivament polititzada al nica en un territori. la Franja és durant la Transició que Principat. Cal entendre, doncs, la pro- sorgeix un moviment que promou la posta dels Països Catalans com un Una identitat nacional feta idea de convertir la pancatalanitat — fet del segle XX, malgrat que en pu- des de la societat civil de base lingüística— en una proposta guem trobar precedents més antics. territorial que encaixi amb el pro- El terme formulat per Joan Fuster La creació de la identitat nacional jecte polític dels Països Catalans.5 amb gran èxit, era una idea de fons és un procés que es dóna en el cas La Franja neix com a denominació i que ja existia des de la Renaixença dels Països Catalans, no pas des de com a concepte territorial en el marc del segle XIX3 i que venia justificada l’estat, sinó des de la societat civil, a d’aquest moviment políticocultural. per la història i l’origen medieval de través de les organitzacions petites A la Catalunya del Nord, agrupats al la colonització del territori inclòs en i grans que tenen aquella base local voltant d’Òmnium o de grups d’exi- la denominació, com ell mateix expli- que comentàvem. Així, trobem que liats, emergeix també un moviment cà. Però és en l’etapa de la Transició als diferents territoris dels Països cultural que es planteja com a part política quan pren més rellevància. Catalans es produeix l’emergència del projecte Països Catalans i que De fet, un dels esdeveniments que d’aquest moviment en el moment progessivament anirà refent els més va popularitzar la mateixa noció que apareixen les connexions entre ponts amb Barcelona com a nucli de Barcelona i la resta dels territoris, referència del país gran, fins que als 1 FUSTER, Qüestió de noms. la mobilitat geogràfica dels joves anys 1990 agafa embranzida com 2 MIRA, Crítica de la nació pura. Sobre els símbols, a creador de referents d’identitat, les fronteres i altres assaigs impetuosos; i GREENFE- LD, Nationalism: Five Roads to Modernity. 4 SMITH, The cultural Foundations of Nations. Hierarchy, Covenant, and Republic; MIRA, Crítica de la 3 PUJOL, «Els Països Catalans i el Congrés de nació pura. Sobre els símbols, les fronteres i altres as- 5 ESPLUGA, «L’associacionisme a la Franja: un Cultura Catalana del 1975-1977». saigs impetuosos; i MIRA, Cultures, llengues, nacions. model de resistència cultural en un entorn hostil».

18 | eines 26 | tardor 2016 Un cop passada la Transició, l’independentisme és qui manté el referent dels Països Catalans com una fita irrenunciable

fins i tot en la política, a Perpinyà fou un dels primers documents del La generació nascuda a la Transició, i tot el Rosselló. En paraules d’Alà congrés que es féu córrer, es podia que es pot dir que lidera el creixe- Baylac-Ferrer (1965), «la mateixa llegir com a primer punt: “Afirmem ment de l’independentisme, sempre denominació que pren com a punt la unitat lingüística i cultural dels ha tingut clar que l’àmbit nacional 0 d’origen i d’essència aquella data Països Catalans, fruit d’una història són els Països Catalans. No és per llunyana, existeix com a part dels comuna i d’una realitat compartida casualitat que des del Bloc d’Estu- Països Catalans, com a tros del poble que cal fer progressar”».7 A més, diants Independentistes (BEI) es va català viu —encara— i en projecte de l’organització del Congrés estava es- promoure als anys 1990 la implan- reviscolament i de nova embranzida, tructurada tenint en compte aquesta tació d’aquest sindicat d’estudiants a però existeix sense existir».6 amplitud territorial, de manera que les Illes Balears, a més del Principat, cada territori tenia una coordinació i també la col·laboració amb el Bloc Per tant, en el context de la Transi- pròpia, a més de formar part de l’es- d’Estudiants Agermanats del País ció és quan es consolida el referent tructura organitzativa central. Valencià, fins a la plena integració de territorial dels Països Catalans per tots els territoris a través del Sindi- al catalanisme, al País Valencià, a Un cop passada la Transició, és cat d’Estudiants dels Països Cata- les Illes, al Principat. El Congrés l’independentisme el que mantindrà lans. Tampoc no és causalitat que fos de Cultura Catalana en fou l’expo- el referent dels Països Catalans com des del BEI, que promogués la crea- nent pràctic més rellevant, ja que una fita irrenunciable. Al Principat ció de l’actual Xarxa Vives, en una va assumir aquest àmbit territorial també es manté aquest referent negociació per a l’elecció de rector a amb tota la naturalitat en un Con- en l’àmbit cultural, especialment a la UB. En el llibre Els Països Catalans grés que, recordem-ho, anava molt través de les obres de l’Enciclopèdia de la generació llibertat, coordinat més enllà de la llengua i la cultura, Catalana,8 alhora que des de la Gene- per Pere Martí (1967) i prologat per ja que es va organitzar en més d’una ralitat es dóna suport econòmic a les Eliseu Climent (1940),9 podem trobar vintena d’àmbits des dels quals diverses iniciatives vinculades a la una representació d’aquests nous es pretenia definir com havien de cultura catalana dels territoris, però líders joves que representen l’inde- ser les «estructures» del país en d’una forma més aviat velada. pendentisme actual. En canvi, des de democràcia: salut, educació, ordena- l’inici del procés d’assoliment d’una ció del territori, economia… Com ens 7 PUJOL, «Els Països Catalans i el Congrés de majoria independentista al Principat, recorda l’historiador Enric Pujol, «el Cultura Catalana del 1975-1977». els Països Catalans han esdevingut Manifest de la cultura catalana, que 8 Per exemple, les obres Història natural dels Països una qüestió aliena i incòmoda per a Catalans —dirigida per Ramon Folch i que inclou quinze volums publicats entre 1984 i 1992— i Histò- la reivindicació independentista. La ria, política, societat i cultura dels Països Catalans — 6 BAYLAC-FERRER, Catalunya Nord. Societat i tretze volums dirigits per Borja de Riquer i publicats identitat, p.9. entre 1996 i 2008. 9 MARTÍ, Els Països Catalans de la generació llibertat.

tardor 2016 | eines 26 | 19 Des de l’inici del procés d’assoliment d’una majoria independentista al Principat, els Països Catalans han esdevingut una qüestió aliena i incòmoda per a la reivindicació independentista

raó és ben senzilla: l’independen- altres territoris,10 governats durant prenguessin un caire molt diferent tisme evita convertir la seva reivin- anys pel PP o per partits socialistes que al Principat. És el mateix que dicació en una causa encara més locals tímidament «regionalistes», succeeix, en certa mesura, a les Illes complexa, com és lògic, assumint no s’hi ha desenvolupat un procés Balears, tot i que la situació de la que la reivindicació nacional es troba d’institucionalització de la identitat llengua és millor allà que no pas al en una situació —o un estadi— ben en clau nacional. Malgrat que la sim- País Valencià, la manca d’una classe diferent a cada territori. Però, fins a ple existència d’un govern «propi» dirigent amb vocació de convertir la quin punt es pot dir que es tracta de hi hagi pogut crear una estructura cultura pròpia en cultura nacional, qüestions deslligades? institucional i simbòlica vinculada ha fet que durant anys romangui al territori, la identitat catalana hi en bona mesura com un referent Independentisme català ha estat conflictiva. Especialment al folklòric, però no directament nacio- o de Països Catalans? País Valencià, que des de la Transició nalitzador, amb l’afegit que implica s’ha convertit en l’espai de combat la divisió entre illes i que dificulta la Tota aquesta introducció ens serveix per la deslegitimació de la unitat de creació d’una identitat col·lectiva que per explicar l’estreta relació entre la llengua i tot allò que pogués tenir tot i ser particular no tingui només l’independentisme i l’assumpció dels algun to pancatalanista, fins al punt vocació particularista, sinó societal. Països Catalans com a marc nacio- de votar una resolució contra l’ús de I malgrat tot, potser és això el que nal. En canvi, es tendeix erròniament la denominació «Països Catalans» a ha preservat la cultura de les illes a pensar que l’independentisme és les Corts Valencianes. El bloqueig i com a tradició local amb una qualitat un fenomen particular del Principat persecució a les emissions de TV3, força notòria. Encara podríem dir el de Catalunya. Hi ha una diferència la llei de senyes d’identitat11…, han mateix del Rosselló i de la Franja, on important pel que fa al procés de pretès crear un cordó sanitari contra el localisme ha estat durant la sego- creació d’una majoria independen- la unitat lingüística i cultural entre el na meitat del segle XX la salvaguar- tista, és cert. Però, no es pot dir que Principat i el País Valencià. da d’una tradició cultural viscuda el nacionalisme valencià o el de les com una forma d’identitat particular, Illes Balears, pel fet que tingui menys De fet, l’existència d’unes classes no valorada institucionalment, però projecció social, no formi part del dirigents sense consciència nacional arrelada a la gent del territori. mateix moviment. han fet que al País Valencià les coses Tanmateix, en ple segle XXI s’en- Històricament, el Principat de Cata- 10 ROVIRA, «La institucionalització de la identitat: devina un altre fenomen prou lunya ha viscut un procés d’institu- el cas català i els seus reptes». interessant: l’efecte que ha produït cionalització i legitimació de la iden- 11 Llei 6/2015, de 2 d’abril, de la , de l’acció de la societat civil —en forma Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes titat catalana que no han tingut els d’Identitat del Poble Valencià. d’associacions culturals, naturalis-

20 | eines 26 | tardor 2016 La societat civil ha creat la consciència de pertànyer a un conjunt més ampli, normalitzant els referents simbòlics i culturals fins assumir-los com a nacionals

tes o clarament reivindicatives—, castellers a la Catalunya Vella, al opcions de l’anomenat corredor la qual ha creat la consciència de Rosselló, a les Illes; bandes al Princi- mediterrani. pertànyer a un conjunt més ampli a pat; festes mallorquines a Barcelona; mesura que les noves generacions arreu… Aquesta vitalitat Finalment, caldrà veure amb el nascudes en l’etapa postfranquista i cultural, manifestada també en la temps com la reivindicació indepen- autonòmica normalitzaven els propis música en català i en la literatura, dentista, que semblaria circumscrita referents simbòlics i culturals com a sobretot, constitueix una base sòlida al Principat, pot acabar influint en part de les possibilitats que oferien de vinculació entre els territoris. el sorgiment d’una major conscièn- les llibertats democràtiques i que Avui ja no es pot concebre la cultura cia nacional als altres territoris de progressivament han assumit com a catalana sense els Països Catalans parla catalana. Tot dependrà de l’èxit «nacionals». En aquest sentit, no és en el seu conjunt. d’aquest moviment d’ampli abast i la atzarós que l’espanyolisme —aquest seva relació amb aquest teixit social sí, institucional— hagi reaccionat Però encara hi ha més. Dèiem que de base que hem esmentat. Segu- precisament d’una manera sovint l’independentisme de finals delXX rament un procés independentista poc democràtica, perquè és per la via està vinculat a la reivindicació dels liderat per la societat civil com el que de l’expressió lliure de les persones Països Catalans com a marc nacio- hi ha al Principat té moltes opcions i de les entitats de la societat civil nal. Això porta, a finals del segle XX, de «contaminar» altres processos que s’ha produït la consolidació a la vinculació de l’acció política als de desvetllament nacional als altres d’una identitat civil i cultural catala- diferents territoris, des de la Crida territoris, pels vincles que s’esta- na. En el cas dels Països Catalans, a la Solidaritat fins a la fórmula de bleixen entre persones i entitats. efectivament, es produeix el procés la Federació Llull —que promou L’extensió del nacionalisme cívic al de conversió de l’ethnos al demos, l’acció conjunta d’Òmnium Cultural, País Valencià, a les Illes i al Rosselló tal com explicava Anthony D. Smith Acció Cultural del País Valencià i ja és un fet, amb la consegüent con- (1939-2016) en el seu model d’anàli- l’Obra Cultural Balear. És cert que les solidació de les opcions polítiques. si basat en l’etnosimbolisme.12 I per opcions d’expansió directa d’orga- això no és estrany que s’hagi produït nitzacions des del Principat no ha Un estat independent, una gran extensió i popularització acabat de funcionar. Però en canvi, una nació compartida d’expressions folklòriques que eren és evident la influència que produeix perfectament locals i que han esde- el moviment reivindicatiu del Prin- Tot i que hi ha el temor d’un espan- vingut símbols d’identitat nacional: cipat en altres llocs, ja sigui prenent yolisme creixent, i de la reacció hostil consciència de l’espoli fiscal que de l’Estat espanyol cap a la llengua pateix el País Valencià o de la manca i la cultura catalanes, el procés 12 SMITH, The cultural Foundations of Nations. Hierarchy, Covenant, and Republic. d’infraestructures que mermen les independentista del Principat és molt

tardor 2016 | eines 26 | 21 Avui ja no es pot concebre la cultura catalana sense els Països Catalans en el seu conjunt

ben vist en alguns sectors de la resta bé té en compte les organitzacions promouen la llengua i la cultura per de territoris dels Països Catalans, els de caràcter transfronterer en les que part del govern del nou estat. No més conscienciats nacionalment és Catalunya està implicada: Programa diem que no sigui bo que es plante- clar. I d’una manera molt explícita Operatiu de Cooperació Territorial gin opcions, ans al contrari, perquè al Rosselló, que busca en Barcelona Espanya-França-Andorra, l’Agrupa- formen part de la pròpia construcció poder disposar d’una capital més ció Europea d’Interès Econòmic, la del projecte independentista. Però accessible i identificable amb el Comunitat de Treball dels Pirineus… cal preveure dificultats en aquest propi territori, a diferència de París. Costa creure que l’Estat espanyol terreny, sobretot si no hi ha una sor- En tot cas, ésser perseguit ja és una s’hi avingués, almenys a curt termini. tida negociada de l’Estat espanyol. victòria, deia Fuster. També s’ha especulat sobre la pos- De fet, no sabem encara quin ritme sibilitat d’atorgar la nacionalitat als temporal tindrà el procés polític que Si llegim les propostes que va fer el ciutadans dels Països Catalans per ha iniciat el Principat. Consell Assessor per a la Transició part de Catalunya quan aquesta sigui Nacional (CATN) sobre la relació que un estat. A tall d’exemple, segons En canvi, des de la perspectiva de caldria establir entre una Catalunya Pere Aragonès (1982) «la República la societat civil, les coses són més independent i els altres territoris Catalana ha de comptar amb els senzilles, ja que la cooperació i les dels Països Catalans, detallades en ciutadans dels Països Catalans en formes de col·laboració no estan ne- el document dedicat a la cooperació la configuració constitucional dels cessàriament constrenyides per les amb l’Estat espanyol,13 ens trobem seus elements fonamentals, entre regles internacionals ni els acords amb l’escenari més «realista», és a els quals es destaca, pel caràcter entre estats, tal com ja s’ha viscut en dir, caldria apostar per la cooperació inherent a la consideració d’estat, la el cas de la Fundació Ramon Llull —a entre Catalunya i l’Estat espanyol nacionalitat».14 la qual s’ha pogut incorporar Ando- per establir un acord transfronterer rra—, de l’Institut Ignasi Vilallonga, que permetés compartir un espai De fet, no podem saber què pas- la Xarxa Vives, l’Institut d’Estudis comunicatiu, lingüístic i cultural. Pre- sarà si Catalunya s’independitza, Catalans, l’Associació d’Escriptors veient això, el CATN té en compte els si hi haurà cooperació amb l’Estat en Llengua Catalana… Des d’aquest diferents models existents en l’àmbit espanyol, si el nou estat atorgarà àmbit, és possible desenvolupar internacional —Benelux, Nordic la nacionalitat als altres catalans, o unes polítiques culturals que abastin Council, British-Irish Council…. Tam- si es continuarà amb la política de totes les terres de parla catalana. És suport no explícit a les entitats que evident que si Catalunya esdevé un estat comptarà amb més recursos i 13 CONSELL ASSESSOR PER A LA TRANSICIÓ NA- més marge de maniobra per donar CIONAL, Les relacions de cooperació entre Catalunya i 14 ARAGONÈS, «Independència de Catalunya: com l’Estat espanyol. queden els Països Catalans?». suport, directament o indirectament,

22 | eines 26 | tardor 2016 Un procés independentista liderat per la societat civil com el del Principat té moltes opcions de «contaminar» altres processos de desvetllament nacional als altres territoris dels Països Catalans

a les iniciatives que promoguin la de la llengua i la cultura catalanes mesura que es produeixi un xoc amb llengua i la cultura compartida des continua afectant encara una part la lògica de l’Estat espanyol. de la societat. També és evident que minoritària de la població. tindria la responsabilitat moral de D’altra banda, els Països Catalans ja fer-ho, atès que culturalment el nou Necessàriament, la defensa de la constitueixen avui, en la lògica dels estat es nodriria de la cultura creada llengua i la cultura catalanes anirà processos de regionalització i de en aquests altres territoris. prenent importància en la mobilitza- cooperació transfronterera interns ció per la independència, i de retruc de la UE, una àrea geogràfica amb Els Països Catalans, també intensificarà la mobilització sentit per si mateixa, tant pel que una regió d’Europa social al voltant d’aquesta qüestió. fa a les relacions comercials, com S’ha vist aquest fenomen a les Illes al tan maltractat corredor medite- Passi el que passi amb la indepen- Balears amb la Marxa per l’Educació rrani. No és descartable que en un dència de Catalunya, és lògic pensar i també al País Valencià, a través futur l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que el context actual ha de portar d’Escola Valenciana. Però ja no serà l’EURAM, passi per aquest tipus de a una major projecció social del viscuda només com la defensa d’una regionalització europea, la qual cosa nacionalisme polític al País Valencià, identitat col·lectiva amenaçada, sinó consolidaria el territori dels Països les Illes Balears i el Rosselló. Si l’es- com la defensa dels valors democrà- Catalans com un espai estratè- panyolisme intenta frenar el desen- tics i la capacitat de decisió col·lecti- gic en les relacions comercials de volupament d’una certa normalitat va. És aquí on la noció de la col·lecti- la UE amb tercers. De fet, la unió en l’aprenentatge i l’ús de la llengua vitat com un demos queda reforçada, estratègica dels ports de Barcelona, catalana arreu és perquè s’ha vist es polititza inevitablement i supera Tarragona i València pot constituir com el context democràtic podia la fase purament folklòrica de la cul- un pol logístic d’una importància donar peu a una presa de decisions tura.15 La politització implica, doncs, extraordinària per al transport ma- polítiques que anava en aquesta línia la identificació de la col·lectivitat rítim que passa pel canal de Suez. als respectius territoris. L’estratègia com a identitat políticocultural, és Si els Països Catalans volguessin fer del bloqueig a la llengua per anul·lar a dir, nacional. Cal preveure, doncs, valer la seva posició geoestratègica les identitats nacionals minoritzades una major intensificació d’aquesta en el marc de la UE, encara es faria és un símptoma de la impotència de identitat política, amb la mobilització més evident als ulls d’aquesta que l’Estat per gestionar la seva diversi- i acció cívica corresponent, als dife- el bloqueig del corredor mediterrani tat. En el cas del Rosselló, el català rents territoris de parla catalana, a que està realitzant l’Estat espanyol no és identificat com una ame- des de fa anys només es pot resoldre naça de forma tan virulenta, però atorgant sobirania a aquest territori. 15 SMITH, The cultural Foundations of Nations. el procés de politització al voltant Hierarchy, Covenant, and Republic. Tal com apuntava Joan Vea (1987)

tardor 2016 | eines 26 | 23 L’estratègia del bloqueig a la llengua per anul·lar les identitats nacionals minoritzades és un símptoma de la impotència de l’Estat per gestionar la seva diversitat

en un article en aquesta mateixa llengua i la identitat, amb l’acom- revista, amb 13,6 milions d’habitants, panyament d’una producció musical els Països Catalans representarien el actual que no té res a envejar al que novè estat de la UE, el vuitè país que es fa des de Barcelona. La força de més aportaria al PIB (2,99%) i l’onzè la societat civil, que mobilitza milers estat en renda per capita (108,4%) i de persones al Principat en favor de serien aportadors nets als pressu- la independència, té el seu equivalent postos europeus. 16 transformador en els altres territoris dels Països Catalans. p Hi ha, doncs, moltes raons perquè des de la societat civil, amb el suport de les institucions si és possible, es treballi pensant en l’àmbit dels Països Catalans. Tant des del punt de vista econòmic, com des del punt de vista cultural. Des del Principat es pot exercir, com s’ha fet històrica- ment, el lideratge d’aquesta coope- ració. Però cada vegada més, caldrà comptar amb la veu i l’acció dels altres territoris. En aquest sentit, el País Valencià —i València com a capi- tal—, té un paper decisiu en aquesta possible cooperació entre països, perquè és on el combat és més dur però on les opcions nacionals poden tenir més impacte simbòlic, tal com es va poder veure el 25 d’abril de 2016 a la plaça de bous de València, plena a vessar per reivindicar la

16 VEA, «Els Països Catalans al món. Una perspec- tiva econòmica».

24 | eines 26 | tardor 2016 p Bibliografia

ARAGONÈS, Pere. «Independència de impetuosos. València: Edicions 3i4, 1984. Catalunya: com queden els Països Catalans?» [en línia]. A Vilaweb, de 24 d’octubre de 2012. MIRA, Joan Francesc. Cultures, llengües, Disponible a: . nacions. Barcelona: La Magrana, 1990.

BAGUR, Joel i DÍEZ, Xavier (coords.). La gran PUJOL, Enric. «Els Països Catalans i el desil·lusió. Una revisió crítica de la Transició als Congrés de Cultura Catalana del 1975-1977». Països Catalans. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la A Revista de Catalunya, [en premsa], 2016. Nansa, 2005. ROVIRA, Marta. «La institucionalització de BAYLAC-FERRER, Alà. Catalunya Nord. Societat la identitat: el cas català i els seus reptes». i identitat. Perpinyà: Trabucaire, 2009. A CASASSAS, Jordi( coord.). Les identitats a la Catalunya contemporània. Cabrera de Mar: CONSELL ASSESSOR PER A LA TRANSICIÓ Galerada, 2009. NACIONAL. Les relacions de cooperació entre Catalunya i l’Estat espanyol [en línia]. Informe SMITH, Anthony D. The cultural Foundations núm. 3. Barcelona: , of Nations. Hierarchy, Covenant, and Republic. 2014. Disponible a: . Oxford: Blackwell Publishing, 2008.

ESPLUGA, Josep. «L’associacionisme a la VEA, Joan. «Els Països Catalans al món. Una Franja: un model de resistència cultural perspectiva econòmica». A Eines, núm. 17, en un entorn hostil». A Canemàs. Revista primavera 2012. de pensament associatiu, núm. 2, hivern- primavera 2012.

FUSTER, Joan. Qüestió de noms. Barcelona: Edicions d’Aportació Catalana, 1962.

FUSTER, Joan. Nosaltres, els valencians. Barcelona: Edicions 62, 1962.

GREENFELD, Liah. Nationalism: Five Roads to Modernity. Cambridge: Harvard University Press, 1992.

MARTÍ, Pere (coord.). Els Països Catalans de la generació llibertat. Barcelona: Columna, 1996.

MIRA, Joan Francesc. Crítica de la nació pura. Sobre els símbols, les fronteres i altres assaigs

tardor 2016 | eines 26 | 25 connexions

El País Valencià en l’horitzó dels Països Catalans: il·lusions, realitats i possibilitats

vista prèvia > Per higiene democràtica, el nou govern del País Valencià és molt millor que el d’un PP que s’ha dedicat a saquejar el país. Però, des d’un punt de vista nacional, el projecte del PSPV, Compromís i Podem no deixa de moure’s en el paradigma autonomista. Una via que, a mesura que es vagi mostrant ineficaç per resoldre les necessitats dels valencians i valencianes, hauria d’anar obrint pas a la idea de República valenciana.

Pau Viciano Doctor en Història Medieval per la UV [email protected]

26 | eines 26 | tardor 2016 «Ara com ara, els “Països Catalans”, majoritari, tret d’algun gest benin- ment una presència minoritària, no entesos políticament —¿i no hi ha mil tencionat —però de vegades mal- pot estranyar que les formacions maneres d’entendre’ls en un terreny destre— no contempla la hipotètica més arrelades, emergents electoral- preparatori a la “política”?— són una vinculació amb la resta de territoris. ment i ara amb responsabilitats de pura il·lusió de l’esperit». En aquest De fet, el decalage entre el nivell de govern com Compromís, no contem- conegut escrit de 1978, Joan Fuster consciència nacional i d’aspiracions plen un altre escenari que no siga el (1922-1992) constatava l’abandó del polítiques entre la Catalunya —en- marc valencià i estatal. projecte dels Països Catalans entre cara— autònoma, per una banda, i el els partits que definirien la política País Valencià i les Illes, per l’altra, fa Les relacions entre el valencianisme real, majoritària, durant l’anomena- que la idea d’una concreció política polític i la idea dels Països Catalans da Transició. Les esperances dels dels Països Catalans quede fora de s’han mogut històricament en un do- darrers anys del franquisme havien les estratègies dels partits i coali- ble pla: el de la definició «doctrinal» estat un miratge, alimentat per una cions amb, diguem-ne, «sensibilitat més o menys catalanista i el de l’ac- resistència cultural reclosa «en la nacional». I, fins i tot, pot resultar ció política exclusivament valenciana. seva càndida clandestinitat».1 Al País una qüestió incòmoda. La realitat Ja en el seu manifest fundacional Valencià, els partits nacionalistes ha- imposa que al País Valencià qual- de 1977, el Partit Socialista del País vien quedat marginats en les urnes i sevol força política que aspire a Valencià (PSPV) afirmava així que al Principat el catalanisme hegemò- tenir incidència en la societat i pes «El PV forma part d’una comunitat nic se centrava en l’afany de donar en les institucions no puga presen- nacional més àmplia que comprèn dimensió nacional a les estructures tar-se amb els Països Catalans com també les Illes i el Principat de autonòmiques en construcció. En a bandera. Fins i tot, un partit com Catalunya, Catalunya-Nord i Ando- qualsevol cas, deixant a banda la Esquerra Republicana de Catalunya rra».2 Però les tasques polítiques que minoritària esquerra independen- (ERC) que s’identifica amb una nació assumia eren la construcció d’una tista, els Països Catalans havien catalana de Salses a Guardamar —o comunitat autònoma valenciana que desaparegut de l’agenda política, si millor: a Torrevella—, i està implantat hauria de coordinar-se amb les de és que mai hi havien estat. Quaranta a tot el territori, ha hagut de valen- la resta dels Països Catalans, en un anys després, en aquest sentit, les cianitzar les seues sigles (ERPV) i principi dins de l’Estat espanyol i en coses no han canviat massa. Tot i la seua estratègia, que passaria per l’horitzó d’una república federal plu- que l’etapa autonomista ha caducat l’assoliment d’una República valen- rinacional. Ja als anys 1980, la Unitat al Principat, el nou independentisme ciana, com a pas previ a la futura del Poble Valencià (UPV), on con- reunificació dels Països Catalans. fluïren els socialistes que no s’inte- Però, si es té en compte que al País 1 FUSTER, «Països Catalans: entre problema i programa». Valencià aquesta formació té actual- 2 PSPV, «Manifest socialista del País Valencià».

tardor 2016 | eines 26 | 27 La realitat imposa que al País Valencià qualsevol força política que aspire a tenir incidència en la societat i pes en les institucions no puga presentar-se amb els Països Catalans com a bandera

graren en el PSOE, sectors valencia- tació en les ciutats mitjanes d’unes que podia estar justificada per am- nistes del Partit Comunista del País comarques caracteritzades, alhora, pliar els suports electorals i socials, Valencià (PCPV) i antics militants de pel dinamisme socioeconòmic i les va anar acompanyada de l’esceni- l’esquerra independentista (PSAN), seues arrels valencianes. ficació de una mena d’abjuració del reprendria en certa manera els plan- «catalanisme», potser innecessària, tejaments nacionals de l’antic PSPV. A mitjans de la dècada del 1990, i que de vegades fregava l’autoodi Ara, però, el reconeixement de la la frustració electoral del valen- davant la pròpia tradició políti- catalanitat nacional del País Valencià cianisme contrastava amb l’èxit ca. D’aquesta manera, els Països es feia més cautelós, contemplat del regionalisme anticatalanista Catalans, per primera vegada en la més com un procés de futur que no d’Unió Valenciana (UV), i amb un cert història del valencianisme recent, com una dada prèvia. Així, en 1984 la emmirallament en el nacionalisme desapareixien de l’ideari de la seua UPV proclamava que «el fet nacional centrista hegemònic a Catalunya de principal formació política. Quedaven valencià va lligat a l’afirmació de les Convergència i Unió (CiU). A aquesta com un espai cultural sense nom, relacions històriques i a la unitat percepció política s’afegia el clima que en un futur indeterminat podia lingüística dels Països Catalans», que intel·lectual general de descrèdit de concretar-se en la forma d’«una as- eren «l’àmbit territorial on haurà de les «grans narratives» progressistes sociació política amb els països amb produir-se el procés històric na- i, en el cas valencià, de la impugna- els quals compartim una mateixa cional». D’ací la voluntat d’establir ció —per bé que fos desenfocada i llengua, cultura i història». lligams amb les forces polítiques i injusta— per part de l’anomenada les institucions dels altres territoris, «tercera via» de les idees de Joan Per ella mateixa, aquesta supressió però en la pràctica la UPV fou una Fuster, jutjades massa radicals per de la referència explícita als Països formació valencianista d’esquerres, esquerranes i catalanistes. Amb el Catalans podria no haver tingut gaire ecopacifista, que tractà d’inserir-se rerefons del triomf del Partit Popu- conseqüències, atesa la cultura en el sistema institucional de partits. lar (PP), recolzat pel regionalisme política «fusteriana» —o postfuste- Però, sense aconseguir-ho: només blaver, la UPV es va refundar per a riana, si es vol— de la majoria dels de manera episòdica, en una tem- donar lloc al Bloc Nacionalista Valen- militants i votants tradicionals, i el pestuosa coalició amb Esquerra Uni- cià (BNV), entès com una plataforma fet que, fins aleshores, la pràctica da del País Valencià (EUPV), va poder política més àmplia però, sobretot, política havia estat també estric- accedir a les Corts Valencianes. A amb l’aposta d’un gir moderat cap al tament valenciana. Tanmateix, es la llarga, tot i la seua vocació parla- centre i cap a un valencianisme des- va encetar una deriva que aniria mentària, es va estancar com una lligat del «llast» catalanista, capaç diluint els orígens «catalanistes» de formació municipalista, sense poder d’assimilar part de l’imaginari del la formació. L’estratègia inicial de anar més enllà de tenir represen- regionalisme. Aquesta reorientació, guanyar-se l’electorat d’UV, que es

28 | eines 26 | tardor 2016 Si entenem per valencianisme l’adhesió a una identitat diferenciada i l’aspiració d’aprofundir l’autogovern, les bases socials per a unes polítiques valencianistes no són les més sòlides

veia com un jaciment de «valencia- un 8% dels vots, però, almenys va (1947)—, a més de diverses conse- nia» en estat brut, va fracassar. En garantir la presència parlamentària lleries i alcaldies de ciutats arreu part, perquè la unitat de la llengua a dues formacions que podrien ha- del país. Fins i tot, comptant només catalana era una línia vermella que ver-ne quedat al marge. la representació institucional del els valencianistes no podien creu- BNV, el valencianisme va aconseguir ar, com exigia la confluència amb Aquesta nova coalició, denominada un èxit sense precedents. A partir els regionalistes blavers. Qui va Compromís pel País Valencià, va d’ací, la qüestió que es planteja és si, fagocitar l’electorat regionalista va acabar com vint anys abans, en una des del govern, es podran prendre ser el PP, de manera que retornava ruptura estrepitosa. Però, ara un mesures que preparen el camí per al seu espai natural. L’únic que va sector de la mateixa EUPV, agru- a «una associació política amb els aconseguir el BNV va ser atraure’s pat en Iniciativa del Poble Valencià països amb els quals compartim una els quadres més civilitzats de les (IPV), es va escindir unint-se als mateixa llengua, cultura i història»,3 joventuts regionalistes, que assoli- nacionalistes. Juntament amb els tal com diuen els estatuts del BNV. ren un encaix ràpid en l’aparell i en Verds, aquesta nova formació, que Però, segurament la qüestió s’hauria un ideari que es presentava com heretaria el nom de Compromís, va de formular d’una altra manera: el l’autoproclamada «tercera via» entre dur a terme durant dues legislatures que cal plantejar-se és si la situació el catalanisme esquerrà fracassat i una reeixida tasca d’oposició al PP. del País Valencià evolucionarà en un el regionalisme reaccionari. A partir Finalment, en el 2015 assolia un èxit sentit que faça que aquesta «asso- d’ací, el BNV, sempre buscant de sense precedents per a una coalició ciació política» siga entesa com a superar la fatídica barrera del 5% valencianista i d’esquerra, superant part de la solució als seus proble- per accedir a les Corts Valencia- el 18% dels sufragis i esdevenint un mes col·lectius. nes, reorientà les aliances cap a un factor clau per a desallotjar la dreta progressisme «modern» aliant-se corrupta, depredadora i antivalencia- Un factor que pot resultar contrapro- amb l’ecologisme, però, els resultats na de la Generalitat i dels principals duent és l’enlluernament que ha pro- electorals continuaven sent insufi- ajuntaments del país, començant vocat el canvi polític del 2015 en un cients per a deixar de ser un partit pel de la ciutat de València. Mai una sector del valencianisme, en el sentit extraparlamentari. Va ser aquesta formació que té un clar component de creure que podria capgirar-se la situació i la pressió de l’electorat valencianista no havia aconseguit precària realitat política i cultural progressista davant l’hegemonia del tanta presència institucional: la del país amb una enèrgica tasca de PP, allò que va forçar el 2007 un nou presidència de les Corts —Enric govern. Les il·lusions desfermades pacte amb EUPV. Els resultats d’una Morera (1964)—, la vicepresidència poden caure de seguida en la decep- coalició bastida a contracor per uns i de Govern —Mónica Oltra (1969)— i altres va donar uns resultats minsos: l’alcaldia de la capital —Joan Ribó 3 BNV, Estatuts.

tardor 2016 | eines 26 | 29 Compromís és una formació valencianista de mínims. El BNV hi comparteix protagonisme amb socis no sobiranistes que tenen altres prioritats abans que la llengua i la cultura pròpia

ció i aquesta en una crítica no sem- d’igualtat—, sinó que expressa una que defensen purament i simple- pre constructiva ni justa. Fins i tot, identitat jerarquitzada: espanyola ment el retorn a un estat centralista. es poden sentir veus que equiparen, (nacional) i valenciana (regional). Per És possible que en aquestes opinions en una hipèrbole irresponsable, les a la majoria de la població dir-se va- hi pese el descrèdit de les institu- actituds suposadament populistes de lencians és la seua manera de dir-se cions autonòmiques causat per la co- Compromís amb les de la dreta re- espanyols. El que resulta més colpi- rrupció del PP, però no són una dada gional. D’entrada, cal considerar que dor és que quasi un 10% se senten encoratjadora. A tot això, cal afegir la societat valenciana d’abans i de més espanyols que valencians i més l’anticatalanisme que, amb major o després del canvi de govern continua del 20% només espanyols. És a dir, menor virulència, està present en sent la mateixa. El malestar provocat que per a quasi un terç de la ciutada- bona part de la societat valenciana. per la crisi econòmica i l’esclat de nia ser valencià és una mera circum- És clar que la tasca d’un govern es la bombolla de corrupció ha acabat stància administrativa. Finalment, deu als seus electors, al seu progra- passant factura al PP que, tanmateix els qui se senten més valencians que ma. Però, també s’ha de considerar segueix sent el partit més votat al espanyols o solament valencians —i que amb un 18% dels vots les políti- País Valencià en totes les eleccions. aquests només són l’1,7%— repre- ques transformadores han de tenir Pot pensar-se que la constitució senten en conjunt un 7,4%. presents els límits —si més no quant profunda de l’electorat no s’ha trans- a tàctiques— que imposa una realitat format de manera irreversible. Si en- L’augment del poder polític per al bastant incòmoda. Més encara quan tenem per valencianisme l’adhesió a País Valencià és també una opció al País Valencià no hi ha un govern una identitat diferenciada i l’aspiració minoritària, però, no tant com la nacionalista: Compromís pot consi- d’aprofundir l’autogovern, les bases identitat valenciana: quasi un 14% derar-se una formació valencianista socials per a unes polítiques valen- voldria major quotes d’autogovern, de mínims, perquè el BNV hi compar- cianistes no són les més sòlides. fins i tot situant-se en posicions teix el protagonisme amb socis —el Uns mesos després de ser desallo- sobiranistes —però en aquest cas partit de Mónica Oltra i els Verds— tjat el PP, una enquesta presentada poc més del 3%. De fet, l’statu quo no que no se situen en el sobiranisme i l’octubre del 2015 revelava que un gaudeix d’una acceptació majoritària: tenen altres prioritats abans que la 58% dels ciutadans se sentien tan tan sols un 37% es troben satisfets llengua i la cultura pròpia. I encara valencians com espanyols. Això no amb l’autonomia tal com està, però hi ha, des de fora de les Corts , la ha de sorprendre, perquè és la idea la voluntat de canvi apunta decidida- influència de Podem, una formació dominant que configura el consens ment cap a una involució neocentra- amb massa contradiccions i ambi- autonòmic vigent, però no es tracta lista: el 40% dels valencians voldria güitats en aquests terrenys. Però, d’una identitat indefinida —«ni carn que es reduïssen les competències sobretot, cal no oblidar que el soci ni peix»—, ni «binacional» —en peu autonòmiques, incloent-hi un 24% majoritari del Govern valencià és el

30 | eines 26 | tardor 2016 La desactivació dels prejudicis anticatalanistes i la consciència d’aquells lligams no vindrà d’una persuasió propagandística, sinó de l’experiència quotidiana dels valencians i les valencianes

PSPV-PSOE, per més que el seu líder, la situació social i política. Però això intenció dels seus promotors— en Ximo Puig (1959), s’haja mostrat fins sembla una estratègia massa àrdua crear un clima que a la llarga podria ara com el president més digne en i voluntarista: el ritme de degradació donar receptivitat entre la ciutadania tota la història de la Generalitat Va- del país segurament avançaria més al vell projecte d’«associació políti- lenciana. Encara que també és cert ràpid que les forces constructives. ca» amb Catalunya i les Illes Balears. que el llistó no estava massa alt... Així les coses, malgrat totes les La desactivació dels prejudicis anti- seues constriccions, pot pensar-se catalanistes i la consciència d’aquells Donades aquestes circumstàncies, que qualsevol alternativa al govern lligams no vindrà d’una persuasió què pot esperar-se d’un govern de actual seria molt pitjor. De moment, propagandística, sinó de l’experiència coalició, progressista i moderada- el País Valencià no dóna per a més. quotidiana —viscuda o mediàtica— ment valencianista en la perspectiva Des de la perspectiva del sobiranis- dels valencians i les valencianes. dels Països Catalans? De manera me i de la construcció dels Països De manera semblant, la demanda explícita, no res. Ja no el projecte, Catalans, el que s’ha d’exigir són de més poder polític, fins arribar al sinó el nom mateix del territori —i de polítiques possibles, però que hi va- sobiranisme, és una via que només la llengua catalana— està bandejat gen desembarassant els obstacles. avançarà si una part significativa de de l’espai oficial de comunicació. Polítiques de mínims democràtics i la població considera l’autonomia Tampoc no cal esperar polítiques «valencianistes» que, amb major o una via esgotada per resoldre les voluntaristes de normalització menor profunditat, són transversals necessitats col·lectives. En aquestes lingüística que freguen la legalitat a totes aquestes forces progressis- qüestions no hi ha dreceres i al País espanyola, ni tan sols que provoquen tes i poden tenir acceptació en el Valencià, després dels estralls del malestar social o tensions entre els conjunt de la societat. PP, el moment actual és el del rescat socis de govern. Davant d’aquestes de les institucions autonòmiques, limitacions —diguem-ne objectives Els vincles lingüístics i històrics en- tornant-les a legitimar i dotant-les i subjectives— podria pensar-se tre tots els nostres països, la col·la- d’un contingut que està encara lluny que no hi ha marge d’actuació i que, boració en l’espai audiovisual i en d’haver tocat els seus límits. El des- així les coses, l’única opció digna les infraestructures, els dèficits de nivell entre l’orientació sobiranista per al valencianisme seria passar finançament, són realitats assumides del Principat i l’autonomista del País a l’oposició, recloure’s en la resis- pels partits en el govern i haurien de Valencià —i de les Illes—, tanmateix, tència. Aquesta opció només podria concretar-se en polítiques prudents, no hauria d’impedir la col·laboració ser raonable si des de l’activisme però decidides. Unes polítiques dels governs en aquelles àrees d’un resistent es poguessen acumular necessàries per a fer viable el País interès assumit, cosa que, si de cas, forces i guanyar una massa crítica Valencià i que, evidentment, redun- més aviat crearà incomoditats entre capaç, a mitjan termini, de capgirar darien —tot i que aquesta no fos la els socialistes valencians i els seus

tardor 2016 | eines 26 | 31 Només s’avançarà cap al sobiranisme si una part significativa de la població considera l’autonomia una via esgotada per resoldre les necessitats col·lectives

coreligionaris més centralistes, amb del «catalanisme» i les seues bases p Bibliografia resultats ara per ara imprevisibles. intel·lectuals. Però, també s’haurien BNV. Estatuts. VI Congrés Nacional. València, de considerar algunes de les seu- 29 i 30 de setembre de 2012. Les actuacions per reforçar els es crítiques concretes, en el sentit lligams comuns no s’han de limi- que la proclamació de la catalanitat FUSTER, Joan. «Països Catalans: entre problema i programa». A Nous horitzons, núm. tar a la política institucional. Tot al «objectiva» dels valencians no asse- 47-48, octubre-novembre de 1978. contrari, el «terreny preparatori a la gura que siga assumida socialment. “política”», que deia Fuster, és a dir, I també explorar noves maneres de PSPV. «Manifest socialista del País Valencià». el terreny cívic i cultural resulta im- legitimar els Països Catalans, no tan València, 1977. prescindible per difondre un projecte, sols com una derivació d’una iden- com el dels Països Catalans, que difí- titat catalana prèvia —necessària- cilment pot fer-se popular de manera ment minoritària— sinó com una espontània. Aquests terreny té, però, solució associativa, per a finalitats molts nivells diferents i els missat- pràctiques, que d’entrada no exigi- ges hauran de modular-se tenint el ria una plena consciència nacional, compte el context concret a fi que sinó que aniria construint-la aquest no siguen desvirtuats. Però, sense mateix procés polític. En qualsevol defugir el debat, fins i tot —o de ma- cas, es tracta de possibilitats que nera més necessària— dins del món només podran anar concretant-se del valencianisme, on en els darrers si hi ha avanços més modestos, anys ha anat imposant-se de mane- però absolutament imprescindibles, ra quasi hegemònica una ideologia en la consolidació de l’autogovern contrària als Països Catalans, per ser i en la normalització lingüística i impopulars i utòpics o per conside- cultural. És a dir, construint un País rar-se que desvirtuen i subordinen Valencià amb cara i ulls. Ara per ara, la «nació valenciana». Sense posar juntament amb l’activisme cívic, cal en perill la cohesió política de l’ampli comptar amb una acció de govern espectre del valencianisme —des que, per les circumstàncies al·ludi- del «fusterià» fins al més aigualit i des, sempre serà menys ambiciosa. pragmàtic—, s’haurien de remarcar Però sense la qual, la perspectiva les distorsions i inexactituds dels ar- del valencianisme ja no seria una guments del «valencianisme estric- «càndida clandestinitat», però potser te» quan desacrediten la trajectòria sí una «il·lusòria resistència». p

32 | eines 26 | tardor 2016 tardor 2016 | eines 26 | 33 connexions

El dret a decidir a les Illes Balears

vista prèvia > L’articulació de plataformes transversals com Avançam o l’Assemblea Sobiranista de Mallorca demostren que alguna cosa s’està movent a les Balears. Esperonats per l’asfixia econòmica i cultural del centralisme espanyol, el discurs del dret a decidir creix i comença a erigir-se com un dels principals catalitzadors del canvi que les Illes necessiten.

Carme Gomila Politòloga [email protected]

34 | eines 26 | tardor 2016 Com és sabut, la relació entre Ca- d’investigació en el camp de les Aquesta definició exigeix que s’arti- talunya i Espanya ha ocupat bona idees. Conceptes com el dret a l’auto- culi una definició de la majoria social part de l’agenda política dels últims determinació i la sobirania tornaren que integra el col·lectiu sobre el que anys. Molts han estat els actors que a posar-se sobre la taula per obrir, recau la decisió. En altres paraules, han intervingut en aquest procés aquesta vegada amb més intensitat, s’ha de donar resposta a les pregun- tan complex, el qual ha passat per el debat —gairebé sempre existent— tes de «qui ha de votar?» o «qui pot diferents etapes i moments. Com a sobre la independència. votar per prendre aquesta decisió conseqüència, s’ha reobert el debat no restringida?» En definitiva, es del futur de tots els territoris de Què entenem per dret a decidir? necessita posar sobre la taula una parla catalana, els Països Catalans. definició del que en ciència política Ja des del 2006, el dret a decidir a Recentment, en l’estudi dels pro- anomenem demos. Un demos —una Catalunya ha anat guanyant impor- cessos i canvis socials relacionats comunitat sobre la qual s’aplica al- tància en el terreny polític i ha assolit amb la voluntat d’articular nous guna versió d’una regla de la majoria uns nivells de suport superiors a subjectes polítics, ens trobem per prendre decisions col·lectives— altres lluites com el «No a la guerra». davant un nou binomi: al tradicional ha de poder decidir sobre qualsevol Un dels punts més àlgids que cal format pel dret a l’autodeterminació cosa, sense restriccions d’entrada o destacar és la manifestació massiva i la reivindicació independentista o preexistents.2 duta a terme l’Onze de setembre del secessionista, podem afegir-hi ara 2012 a Barcelona, organitzada per la reivindicació sobiranista amb el Quan fem referència al dret a decidir l’Assemblea Nacional Catalana, la format pel dret a decidir. estem dotant els ciutadans que qual marcà un punt d’inflexió i donà formen una comunitat política del re- lloc a una trajectòria política futura El dret a decidir fa referència a la coneixement d’un àmbit de sobirania molt més centrada en la promoció noció de participar d’una decisió i, col·lectiva a través de la celebració del dret a l’autodeterminació, el per tant, s’està apel·lant únicament a d’eleccions. Són ciutadans que tenen dret a decidir i en l’assoliment de la un principi democràtic. S’utilitza per dret a decidir sobre alguna qües- independència. El suport social que definir el desig, la voluntat i la recla- tió en tant que aquesta els afecta aquesta lluita assolí provocà que mació d’esdevenir partícips d’una directament. Es tracta, per tant, d’un moltes plataformes polítiques i so- decisió, sense restriccions, tant pel dret fonamental que exercit pacífica- cials reprenguessin la seva activitat que fa als integrants com als temes ment i democràticament té prioritat recolzant aquesta lluita, d’altres nas- sobre els quals es pot decidir.1 damunt qualsevol constitució i que queren per reivindicar aquest dret en tots els territoris de parla catalana, 1 LÓPEZ, «Del dret a l’autodeterminació al dret a 2 LÓPEZ, «Del dret a l’autodeterminació al dret a així com també s’obriren noves línies decidir». decidir».

tardor 2016 | eines 26 | 35 El nacionalisme de Balears té caire insular —mallorquinisme a Mallorca i els equivalents a la resta d’illes— pel sentiment de pertinença preferent que els ciutadans tenen cap a cadascuna de les seves illes

qualsevol demòcrata està en condi- cessàriament hem de parlar de la (no) Però tot i això, també s’ha de men- cions de defensar. balearitat, la insularitat i, en aquest cionar que entre illes existeixen cas, del mallorquinisme polític. diferències. És per això que abans El dret a decidir es diferencia fona- fèiem referència a una no baleari- mentalment del dret a l’autodeter- Primerament, podem considerar el tat, en tant que existeix una manca minació pel que fa a la seva finalitat. mallorquinisme polític com la doctri- de sentiment identitari compartit. Segons Jaume López (1970), «el dret na política que articula els trets dife- El fet que el nacionalisme que s’ha a l’autodeterminació es planteja, des rencials de les Illes Balears respecte desenvolupat a Balears sigui fona- del seu origen, com una via cap a la a altres territoris. Les Illes Balears mentalment de caire insular rau en independència. El dret a decidir, no. posseeixen una identitat diferenciada la importància de la identificació Suposa la possibilitat d’incorporar de la castellana, amb una història, sociològica que tenen els ciutadans qualsevol proposta sobre l’horitzó llengua i cultura pròpies i que, a més, en cadascuna de les seves illes com de futur en l’agenda política i resol- coincideixen amb les de la resta de a sentiment de pertinença preferent. dre-la per via d’elecció democràti- territoris de l’àmbit lingüístic català. Es produeix una major identificació ca».3 En aquest punt es fonamenta El mallorquinisme polític com a movi- subjectiva, col·lectiva i simbòlica la distinció —sovint obviada— entre ment identitari, nacionalista que pre- respecte a la pròpia illa que no pas al sobiranisme i independentisme. tén «promoure, assegurar i reforçar seu conjunt. Tal com esmentà l’actor El sobiranisme afirma i/o reclama la pertinença a la nació i la seva iden- Antoni Gomila (1973) en el discurs la capacitat plena —sense restric- titat diferenciada»4 seria equivalent al dels premis Ramon Llull el passat cions— de decisió democràtica d’un nacionalisme a Mallorca. En definitiva, febrer: «Vos heu fixat que no tenim demos. L’independentisme és la de- estableix un marc —territorial, però cap paraula que ens identifiqui com a fensa d’una de les possibles opcions també cognitiu— d’acció política, de conjunt? […] En el fons però, no som que s’obren quan la sobirania està creació de «comunitat imaginada» o més que com una família, es terme garantida o s’exerceix. de construcció d’una identitat nacio- balear no identifica una sola ànima, nal compartida, sovint, en conflicte sinó més aviat una ànima comuna, amb la identitat matriu de l’Estat. que habita dins diferents cossos. En- El mallorquinisme polític Així, el que farien el mallorquinisme tre illes som com germans. [...] Que polític i els nacionalismes equivalents res no seria lo mateix si no existís Per emmarcar el dret a decidir en a la resta d’illes és reclamar «identi- tota aquesta aigua que mos separa el context de les Illes Balears, ne- tiàriament» la catalanitat cultural del de sa maldat del món. I ja sigui per territori balear. instint de supervivència, perquè mos surten arrels des peus [...] vivim 3 LÓPEZ, «Del dret a l’autodeterminació al dret a decidir». 4 MEZQUIDA, El valencianisme enfront d’Espanya. aferrats cada ú a sa seva roca, i com

36 | eines 26 | tardor 2016 A causa de la situació de tracte inferior que patim per part del Govern central, els ciutadans de les Illes Balears necessitem el dret a decidir per expressar la nostra voluntat com a poble

un infant de llet que el volguessin que existeix una problemàtica pel relacionades amb la manca d’auto- desmamar i ell no ho volgués, no ho que fa al model territorial centralista nomia en la gestió dels nostres re- barataríem per res del món».5 espanyol i necessitem posar-li fre. cursos, tant econòmics com naturals Per nosaltres, la millor via per fer-ho i humans. Des de fa anys, ens trobem És per això que és important es- és donar veu a la societat civil illenca en una situació molt desavantatjosa, mentar que no existeix un projecte perquè pugui decidir quin futur pre- econòmicament i socialment, respec- comú a les quatre illes a favor dret a fereix per a les nostres illes. te a altres territoris de l’Estat espan- decidir, sinó que cada una segueix el yol a banda de rebre un menyspreu seu propi ritme i format. En defini- Per què reclamem el dret a decidir? constant, tant a la nostra llengua i tiva, la lluita política es basa en els cultura com al territori. mateixos objectius i reivindicacions, La raó de ser del dret a decidir, tal però la relació entre illes es basa en com expressa la definició, és poder Un dels problemes més importants el recolzament i la cooperació entre prendre part en una decisió —en que afecten al nostre territori és els diferents actors que integren aquest cas, expressar una voluntat la manca de finançament derivat l’escenari. de canvi real— en tant que la situació de l’espoli fiscal. Les xifres d’inver- vigent no és igualment positiva per sió estatal en les àrees educativa, Així doncs, el nacionalisme illenc, en totes les parts del territori de l’Estat sanitària i social representen unes tant que moviment en defensa d’uns espanyol. A causa de la situació de de les més baixes de tot el territori interessos particulars, s’oposa a la tracte inferior que patim per part espanyol. En definitiva, les Balears concepció centralitzada i homoge- del Govern central, els ciutadans de reberen dels Pressupostos Gene- neïtzadora de l’Estat, en aquest cas, les Illes Balears necessitem el dret rals de l’Estat dels últims tres anys, l’espanyol. Aquí rau un dels motius a decidir per expressar la nostra la meitat de recursos de la mitja- principals pels quals el dret a decidir voluntat com a poble. Tenim dret a na. Però, a tot això cal afegir-li un pren força en el nostre territori, ja defensar el nostre desig de gestionar dèficit de l’1,3% a finals del 2015 que per part de l’Estat espanyol la nostra terra i els nostres recursos, que tingué com a conseqüència percebem una realitat basada en el per poder solucionar les diferents haver de fer un ajust de gairebé 88 menyspreu i en el no tenir-nos en problemàtiques que pateixen les milions d’euros, afectant els serveis compte. Per això reclamem el dret a nostres illes i així avançar segons els bàsics ja malmenats, tot per arribar decidir com a crítica per manifestar nostres propòsits, objectius i creen- a complir objectius que el Govern de ces com a societat. l’Estat no compleix.6

5 Podeu veure el discurs íntegre d’Antoni Gomila Actualment, a les Illes Balears als Premis Ramon Llull de febrer de 2016 al web d’IB3: . trobem una sèrie de problemàtiques 6 JORDÀ i MESQUIDA, Manifest contra el desencís.

tardor 2016 | eines 26 | 37 Un dels problemes més importants és la manca de finançament derivat de l’espoli fiscal. Les xifres d’inversió estatal en les àrees educativa, sanitària i social representen unes de les més baixes de tot l’Estat

Un altre motiu per recolzar el dret a protegir-lo i conservar-lo. Tenim a conseqüència, la voluntat del dret decidir és el maltractament i menys- evidències per afirmar que el model a decidir el nostre propi futur. Ningú preu que reben la llengua i la cultura de turisme que s’ha seguit fins millor que nosaltres coneix la nostra catalanes per part del Govern espan- ara —turisme de gatera, tot inclòs, realitat, per això reclamem el dret a yol. Recordem el projecte TIL —sigles creuer, etc.— posa en perill, tant decidir sobre el nostre territori, per del decret de Tractament Integral de els recursos naturals com humans posar fi a les imposicions del govern Llengües—, impulsat per José Ra- que posseïm, traduint-se en altes de l’Estat espanyol, el qual, no res- món Bauzá (1970), mitjançant el qual taxes de precarietat laboral i un gran pecta ni estima la nostra terra. pretenia relegar el català a un segon malbaratament del territori. Durant nivell a les aules. Altres propostes els mesos d’estiu moltes plata- Estem parlant de la necessitat d’un similars foren la llei de Signes i la formes a favor de la protecció del canvi més de fons per posar fi al cli- llei de Funció Pública, la llei orgànica territori illenc i associacions veïnals ma d’alarma que es respira a Mallor- per a la Millora de la Qualitat Educa- reclamen un major control turístic.7 ca des de fa anys. Autors com Joan tiva (LOMQE) i l’intent d’eliminar el Respecte a aquest tema, el Govern Colom (1988), declaren al Manifest català de la televisió pública. Aquest de les Illes Balears ja ha posat en Contra el Desencís8 que: «Ens cal un conjunt de mesures formaven part marxa una campanya —totalment nou paradigma d’actuació, transfor- d’un intent multilateral d’eliminar insuficient— per fomentar el turisme mar la manera de fer política que la llengua catalana com a llengua sostenible. Necessitem entendre que hem dut a terme fins ara, ens cal una de vertebració i cohesió social, amb perpetuar un model així és comple- nova esquerra per als nous temps l’eliminació de requisits de català a tament il·lògic. Fins que no tinguem que s’acosten, uns nous temps que la funció pública i la minorització del una sobirania real per gestionar el [...] són una oportunitat per canviar català als mitjans públics i a l’escola. nostre turisme, no podrem arribar a les hegemonies regnants per unes garantir un turisme sostenible que de noves. Cal intensificar la lluita En tercer lloc, i com és evident pel fet generi una prosperitat compartida. d’idees, reideologitzar la societat de ser un arxipèlag, rebem una gran des de baix incidint en els canals de quantitat de turisme. No obstant, Tots aquest motius fan palès la difusió de pensament».9 necessitem gestionar-lo urgentment necessitat de posar solucions que, si no volem arribar a una situació necessàriament, passen per la gestió insostenible. Per això, mitjançant pròpia dels nostres recursos, i com 8 Manifest contra el desencís és un llibre compost el dret a decidir, considerem que de diversos relats, escrits per personatges d’arreu de les Illes amb trajectòries diferents. Entre els autors podríem tenir una autonomia plena 7 Algunes d’aquestes plataformes són: el Grup s’hi poden trobar des de regidors i militants de diver- per decidir quin model turístic volem Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), ses plataformes socials fins a músics. Menorquins pel Territori, Salvar la Serra de Tramun- implantar en el nostre territori per tana, Terra Ferida i Eivissa Ambiental. 9 JORDÀ i MESQUIDA, Manifest contra el desencís.

38 | eines 26 | tardor 2016 Un altre motiu per recolzar el dret a decidir és el maltractament i menyspreu que reben la llengua i la cultura catalanes per part del Govern espanyol

Un altre punt important en el seu limiti a la crítica del sistema. L’Estat Actors civils principals discurs és la necessitat de conce- espanyol ha quedat obsolet. Econò- bre les Illes Balears com a subjecte micament, no hi ha possibilitats de 1. Avançam polític amb capacitat sobirana i amb sortida seguint un model d’espoli una realitat autocentrada, cons- que cap actor de la política estatal El següent actor a esmentar és la cient de les particularitats pròpies vol mutar i, democràticament, l’Estat plataforma Avançam. Després de les del nostre territori. Per Colom, «els espanyol és cada dia més asfixiant. eleccions municipals del 24 de maig habitants de les Balears tenim una Voler la independència i la reuni- de 2015, on una majoria d’esquerres sèrie de problemàtiques i greuges, ficació dels territoris dels Països passà a formar part de les institu- com a illencs, que arrosseguem des Catalans des del respecte mutu i cions, es plantejà que aquesta pla- de fa dècades [...] que responen a atenent al principi de subsidiarie- taforma —la qual havia interromput la configuració estructural històrica tat, amb l’objectiu de construir una la seva activitat— tornàs a posar-se de l’Estat espanyol [...]: persecu- democràcia real des de zero, és una en marxa. Avançam sorgeix com a ció lingüística i cultural, greuges resposta clara. punt de trobada entre els diferents geogràfics, terciarització, externa- regidors i regidores que promouen el lització i precarització del nostre D’altra banda, hem d’apropar el dret a decidir als diferents pobles de sistema productiu, espoli econòmic missatge del dret a decidir a la Mallorca. i maltractament polític i sistemàtic ciutadania. Es necessita reforçar per part de les institucions espan- el missatge públic de la sobirania Membres de la plataforma, com yoles. Aquests problemes específics per mostrar a la societat civil que Miquel Oliver (1974), esmenten que que patim tots els ciutadans de les sí hi ha solució. I sobretot, que hi ha és fonamental que la qüestió del dret Illes Balears requereixen una eina voluntat de posar-hi mesures. Cal a decidir torni a entrar a l’agenda — política específica, autocentrada que reforcem la idea que l’indepen- més de caire social i reivindicatiu i no i sobirana. S’ha de partir sempre dentisme és integrador i defensa tots tant polític— de les Illes Balears, «si des de la concepció de les Illes com els ciutadans. Des de l’àmbit civil, no no hauríem posat fil a l’agulla per a subjectes sobirans i de dret a caldrà ajudar les organitzacions que reviscolar Avançam. El dret a deci- decidir».10 sorgeixin des de la societat civil que dir-ho tot, és una idea tan necessària remin en la mateixa direcció, que com potent».11 Totes aquestes afirmacions evi- s’estructurin i arrelin, perquè el seu dencien que necessitem anar més discurs i la seva actuació ajudarà enllà i donar una resposta que no es a fer calar aquest missatge dins la societat illenca. 11 Totes les cites de Miquel Oliver són d’una entre- 10 JORDÀ i MESQUIDA, Manifest contra el desencís. vista realitzada l’1 de setembre de 2016.

tardor 2016 | eines 26 | 39 Mitjançant el dret a decidir podríem tenir una autonomia plena per decidir quin model turístic volem implantar en el nostre territori per protegir-lo i conservar-lo

A curt termini, que la plataforma uns arguments contundents, però tant a nivell de barri, com de poble Avançam estigui formada per quasi encara ens manquen eines». i ciutat. Fins ara s’han constituït 200 regidors i regidores es concep les seccions locals de Palma i de com una eina molt potent pel que fa Finalment, tots els membres de la Manacor i, progressivament, es van a la generació de discurs i a marcar plataforma coincideixen que el repte teixint les delegacions locals munici- una línia política molt clara del que més important al qual ha d’enfrontar pi a municipi, que són l’embrió de les han de ser els objectius de la política l’entitat és aconseguir que el dret a futures seccions locals. balear. Oliver esmenta que «a curt decidir sigui una qüestió present en termini ha de generar discurs, ha el dia a dia de la gent de Mallorca. El seu president, Cristòfol So- de socialitzar el dret a decidir i ha ler (1956), expressa la necessi- de ser un lloc de trobada perquè els 2. Assemblea Sobiranista tat d’apostar per la reivindicació electes locals, ja sigui a govern o de Mallorca d’aquest i es mostra crític amb la oposició, vegin que no estan sols en situació dels últims 300 anys, quan la defensa d’aquest posicionament L’Assemblea Sobiranista de Mallorca vam ser l’últim territori de la Corona polític tan necessari». En canvi, «a (ASM) neix al 2014 amb la voluntat d’Aragó a perdre les llibertats com llarg termini l’impacte no ha de ser d’estendre el sobiranisme arreu de a poble. Des del seu punt de vista, d’Avançam, que no deixa de ser una l’illa. Des del moment de la seva «l’única solució viable als nostres eina, sinó dels seus postulats. Si constitució ja es va proposar com a problemes —espoliació fiscal, men- aconseguim que la majoria de muni- objectiu principal posar al bell mig yspreu de la nostra llengua, negació cipis de l’illa s’impliquin en un procés del debat polític illenc, i més concre- de la nostra identitat catalana...— sobiranista ens haurem de donar per tament mallorquí, la qüestió del dret passa per exercir aquest dret i, al satisfets». a decidir, amb l’objectiu de cons- mateix temps, poder formular un truir una majoria social favorable projecte de regeneració democràtica Com que entenem Avançam com una a la creació d’un estat propi per als que permeti sortir de la crisi actual eina, aquesta ha d’intentar atreure mallorquins, que posteriorment de- i oferir un futur millor als mallor- les majories socials que, en un prin- cideixi lliurement i democràticament quins».12 cipi, es mostren reticents a la defen- la seva relació, tant amb les illes de sa d’aquest dret. Segons Oliver, «és Menorca, Eivissa i Formentera com A curt termini, uns dels reptes que imprescindible fer veure que la man- amb la resta dels Països Catalans. té l’ASM és explicar als mallorquins ca de sobirania o la negació del dret quina és realment la nostra his- a decidir afecta el dia a dia de tots La tasca fonamental de l’ASM és els ciutadans de Mallorca, no només anar construint un teixit social arreu 12 Totes les cites de Cristòfol Soler són d’una d’aquells que són sobiranistes. Tenim dels diferents territoris de Mallorca, entrevista realitzada el 29 d’agost de 2016.

40 | eines 26 | tardor 2016 Hi ha la necessitat de concebre les Illes Balears com a subjecte polític amb capacitat sobirana i amb una realitat autocentrada, conscient de les particularitats pròpies del nostre territori

tòria. Segons Soler, «per a nosaltres nitat a un sentiment folklòric de to quins» amb l’objectiu de donar inici a aquesta presa de consciència és menor. «El jovent, educat en demo- un procés d’autoapoderament polític fonamental per lluitar contra el sen- cràcia, va prenent consciència, però i popular a Menorca. El manifest que timent d’autoodi que tants d’anys de les generacions majors encara estan tancà l’acte té per objectiu reclamar submissió colonial, primer a Castella ancorades en aquestes posicions». la necessitat d’establir les bases del i després a Espanya, han fet arrelar I, en segon lloc, la immigració. «Les procés polític i popular que s’haurà en alguns sectors de la nostra socie- primeres onades d’immigrants que de donar en el si del poble menorquí. tat. Per això hem estat capdavanters arribaren a la nostra illa treballaven Afirmen que no es pot obviar la im- en la campanya de la Comissió Cívica a la indústria, en tasques que ne- portància dels processos polítics que del Tricentenari 1715-2015». cessitaven adquirir formació i que al s’estan desenvolupant arreu de tots mateix temps els facilitava una ma- els territoris catalans i que ha arribat En paraules de Soler, a mig termini, jor integració a la nostra cultura. En l’oportunitat de canviar el model de l’ASM es proposa aconseguir que «el canvi, les darreres onades immigra- l’Estat.13 poble mallorquí deixi de votar partits tòries han trobat ocupació al sector espanyols i voti partits ”de país”, és de serveis, un sector de temporada, 4. Altres actors a dir, aquells que tenen el centre de que precisament no facilita l’arrela- decisió a casa nostra. Aquest canvi ment de l’immigrant». Altres entitats i organitzacions com d’esquema és clau i des de L’ASM hi l’Obra Cultural Balear a Mallorca dediquem molts d’esforços». Per concloure, l’ASM es proposa i Formentera, l’Institut Menorquí arribar a tots els indrets i sectors de d’Estudis (IME), l’Institut d’Estudis Ei- Passant a una altra qüestió, des de la nostra societat en aquesta tas- vissencs (IEE) o el Grup Blanquerna a l’ASM es considera de gran impor- ca de conscienciació i creació d’un Mallorca, podrien ser punts adequats tància atreure sectors poblacionals teixit associatiu format per gent de de trobada per promoure els debats tradicionalment refractaris al dret la societat civil, clarament trans- entorn de les millors alternatives de a decidir. Soler n’esmenta dos en versal i amb capacitat de bastir els futur en diferents sectors: economia concret: en primer lloc, la població fonaments per començar el nostre i entorn; llengua, cultura i educació; mallorquina que, com a conseqüèn- procés d’autodeterminació. interculturalitat i cohesió social; i so- cia del colonialisme a què hem bretot, quin sistema de representació estat sotmesos, encara renega de la 3. Menorquins pels Països Catalans democràtic s’ha de construir. pròpia identitat. Espanya ha fomen- tat la catalanofòbia i ha aconseguit El dissabte 3 de setembre de 2016, 13 Podeu llegir el manifest al web del Diari de reconduir aquests mallorquins cap a tingué lloc a Ferreries l’acte batejat Balears, publicat sota el títol «Necessitam posar ja les bases del procés polític i popular que s’haurà de una posició que relega la mallorqui- com «Cap a la República dels menor- donar en el si del poble de Menorca».

tardor 2016 | eines 26 | 41 Voler la independència i la reunificació dels Països Catalans des del respecte mutu i atenent al principi de subsidiarietat, amb l’objectiu de construir una democràcia real, és una resposta clara a la situació que vivim les Balears

Conclusió p Bibliografia

JORDÀ, Joan Pau i MESQUIDA, Jaume Per concloure, m’agradaria esmentar (coor). Manifest contra el desencís. Palma: que davant la manca d’un projecte Documenta Balear, 2014. comú entre les quatre illes, cada LÓPEZ, Jaume. «Del dret a l’autodeterminació una segueix el seu propi ritme en la al dret a decidir». Barcelona: Centre UNESCO reclamació d’aquest dret fonamental. de Catalunya, 2011. Per això, no podem parlar de formats i ritmes paral·lels i d’un únic projecte MEZQUIDA, Amadeu. El valencianisme enfront d’Espanya. València: Fundació Nexe, 2015. insular. No obstant, això no significa que no hi hagi cooperació i suport a «Necessitam posar ja les bases del procés tota aquesta lluita, que al cap i a la fi, polític i popular que s’haurà de donar en el si del poble de Menorca». A Diari de Balers, ens afecta a tots els illencs per igual. 6 de setembre de 2016. Disponible a: . coincidim en la necessitat de recla- mar una sobirania real i que els ciu- tadans i ciutadanes siguem lliures de decidir el nostre propi futur. L’esperit crític, que és el que marca el nostre objectiu, des del meu punt de vista, ja el tenim. Ara ens cal teixir social- ment els diferents territoris, ens cal una major capacitat integradora, un projecte fort i convincent, i sobretot, no defallir en el que pot ser una lluita que canviï el transcurs de la nostra història. p

42 | eines 26 | tardor 2016 tardor 2016 | eines 26 | 43 navegador

Una nació europea

vista prèvia > El catalanisme modern i obert sempre ha mirat el Nord, inoculant-se d’un europeisme que xoca amb la voluntat dels vells estats nació de retenir la sobirania en detriment del projecte comú europeu. Per això, la independència d’Escòcia, Flandes o Catalunya pot ajudar a enfortir la construcció europea. Perquè són nacions disposades a compartir sobirania i perquè, alhora, contribuirien a laminar la força dels grans estats nació que ara frenen la integració europea.

Bernat Joan Ex secretari general de l’Aliança Lliure Europea [email protected]

44 | eines 26 | tardor 2016 Europa, somni i projecte per a la cultura catalana en general. més aviat il·luminava la seua acció La lumière nous vient du nord [Els com un far. Es tractava d’un somni Europa forma part de l’imaginari llums nous vénen del nord], deien extraordinàriament positiu, amb la col·lectiu dels catalans des de molt els joves artistes catalans que veien finalitat d’acabar convertint-se en abans que fos un projecte polític París com la Meca dels creadors. un projecte. Certament, aleshores, eixit dels terrenys de la més estricta I començava un interès seriós i la idea de l’Europa política encara ni utopia. El nostre primer europeisme profund, no gens banal, pels països i tan sols es perfilava, i Europa, com a inqüestionable es dóna a la fi del per les cultures més avançades del projecte, havia de madurar. Però, ja segle XIX i a principis del segle XX, continent europeu.1 s’estaven posant les primeres llavors coincidint amb el Modernisme literari perquè la idea, la noció d’Europa po- i cultural i amb la germinació d’un Com que encara no s’havia creat una gués acabar quallant com a projecte. incipient catalanisme. estructura política que permetés Fins i tot, al cap i a la fi, passat més generar reivindicació nacional pròpia d’un segle, com a projecte polític. En aquella etapa de la nostra història, —això no es faria fins a la creació de ja s’havia produït la disfunció —que la Mancomunitat, sota el lideratge L’europeisme dels catalans va tornar cada vegada es faria més evident— d’Enric Prat de la Riba (1870-1917)—, a emergir amb força durant la crua entre una Espanya agrària, amb un la reivindicació de la pròpia cultura dictadura franquista. El segle XX ha caciquisme endèmic i amb una oli- es va vestir de cosmopolitisme. Però, estat un segle de grans cataclismes, garquia aristocràtica que constituïa la ben aviat aquest cosmopolitisme es tant per a Europa com per als països continuació explícita de l’Antic Règim, va transformar, de manera clara i dià- que la integren, incloses Catalunya i i unes regions industrials, moder- fana, en europeisme. La intel·lectua- l’Estat espanyol. La construcció de les nes, amb capacitat innovadora i amb litat catalana modernista esdevenia primeres estructures preautonòmi- voluntat d’incorporar-se al món de una plèiade europeista avant la lettre. ques es va estroncar amb la dictadu- manera desacomplexada. La princi- ra militar de Miguel Primo de Rivera pal d’aquestes regions disfuncionals Europa, per als catalans del tom- (1870-1930), i el somni republicà — era Catalunya. I, al seu darrere, hi bant del segle XIX al XX esdevenia que, a Catalunya, va quallar amb l’au- teníem el País Basc. un somni. Però, no es tractava d’un tonomia política— es va esvair amb la somni fet sobre el buit, d’una fanta- guerra (in)civil i la dictadura franquis- Fou aleshores quan la intel·lectua- sia més o menys romàntica, sinó que ta. Fou durant el franquisme, emperò, litat catalana va generar un mite que la societat civil catalana, sempre d’Europa, que tindria una transcen- dinàmica, amb una feina de formigue- dència inqüestionable tant per a la 1 Ho posa de manifest, per exemple, Joan Lluís ta, treballant dia a dia, va establir les Marfany (1943), a MARFANY, Aspectes del Modernis- nostra literatura, en concret, com me. bases de l’europeisme modern.

tardor 2016 | eines 26 | 45 Europa forma part de l’imaginari col·lectiu dels catalans des de molt abans que fos un projecte polític eixit dels terrenys de la més estricta utopia

De fet, resultava una mena d’antídot Però, hi havia un element que que- ara no s’aconseguiria allò que els contra la foscor i el tancament del dava clar des del primer moment: la europeistes tan valoram: que, en una franquisme, la constitució del Consell construcció d’una societat catalana manifestació de caràcter rotunda- Català del Moviment Europeu,2 creat democràtica i autònoma es portaria a ment nacional, com la de l’Onze de alhora que els pares fundadors de la terme dins el marc d’Europa. Europa setembre de 2012 que va treure un UE començaven a bastir l’estructura era el referent, des del nou catala- milió i mig de catalans al carrer per del que havia de ser la Comunitat nisme incipient, per a la construcció reclamar l’exercici del dret d’auto- Econòmica Europea, i feliçment enca- nacional de Catalunya. I tot plegat es determinació, per reclamar la pròpia ra en plena activitat. De fet, el Consell produïa en una etapa en què a l’Estat independència nacional, una bandera Català del Moviment Europeu repre- espanyol regnava el tancament més flanquejàs el mar de banderes cata- sentava, en plena dictadura franquis- absolut, en què imperava l’autarquia lanes independentistes: la bandera ta, l’element més clar de com la part i en què les capes dirigents del règim d’Europa. Aleshores va quedar ben més dinàmica de la nostra societat miraven molt més cap a l’Amèrica clar, com hi havia quedat en moltes volia construir una Catalunya lliure Llatina —enterbolits, encara, per som- ocasions precedents, que el catala- des de la perspectiva d’un projecte nis imperials— que no cap a Europa. nisme no pot imaginar una Catalunya més ampli. Treballar per la conso- convertida en estat que quedàs fora lidació d’un espai comú a Europa Quan l’Estat espanyol era profun- de la UE. Per dir-ho a la manera de implicava, fonamentalment, treballar dament contrari a la construcció Josep Torras i Bages (1846-1916), Ca- per l’extensió de la democràcia, per europea, per tant, Catalunya ja talunya serà un estat dins la UE o no l’estabilitat i per la pau. I, per tant, mostrava un europeisme profund i serà. Perquè no té altra vocació. Cata- es tractava de crear un medi que fos sincer. Almenys en aquells segments lunya —i potser aquesta és una de les apte perquè Catalunya es pogués de la societat catalana que compta- grandeses del país— vol construir-se desenvolupar, tant des del punt de ven amb els elements necessaris per a si mateixa al mateix temps que con- vista cívic, com cultural, com, even- poder expressar-se amb un mínim tribueix a la construcció d’Europa. tualment i en un futur que aleshores de personalitat pròpia —que, com ja es veia com a molt llunyà, polític. es deu poder suposar, no eren gaires. Perquè els catalans som i ens sen- tim, alhora, catalans i europeus. I En aquest moviment incipient entron- perquè el catalanisme és, des de les 2 El Consell Català del Moviment Europeu cons- titueix la referència catalana d’una xarxa d’orga- quen les arrels de l’europeisme dels seues arrels més profundes, rotun- nitzacions, associacions i moviments socials que catalans més autocentrats. Sense dament europeista. La nació dels ca- treballen, des de 1947, per la construcció europea, amb voluntat d’augmentar la integració econòmica, aquest moviment a favor d’Europa talans és Catalunya, certament, però però també la política, i amb la finalitat de millorar que es va produir a Catalunya durant Catalunya constitueix un element tant les condicions de vida com els drets de tots els europeus. els anys 1950 i 1960, segurament —que potser serà fonamental, en el

46 | eines 26 | tardor 2016 Escòcia, Catalunya o Flandes ja són dins la UE. El que ocorre és que la seua entrada no ha estat directa, sinó que hi varen entrar a través d’altres estats

futur— en l’engranatge de la cons- Els tractats, com va dir, «no en diuen És lògic que, en una disputa entre trucció política d’Europa. I, si algun res, d’això». Per tant, s’hauria d’obrir estats, o entre estat i futur estat, to- dia Europa esdevé una autèntica una negociació, en la qual s’hauria thom jugui les seues cartes —encara nació de nacions, els catalans serem d’establir el tipus de relació de la que algunes d’aquestes cartes siguin binacionals, perquè les nostres na- nova nació independent amb la UE. tan matusseres com la de la por, i, cions seran la catalana i l’europea. encara més, la por a Europa, espai de I la nació dels europeus —els Estats Les consideracions de Reding llibertat i de democràcia—, però no Units d’Europa—, a la nostra petita semblen lògiques, i quadren perfec- podem considerar gaire adequat ni part de món, serà Catalunya. tament amb la teoria de l’ampliació ètic fer consideracions que, certa- interior, que va formular el qui fou ment, no es troben en els tractats, o Davant el discurs de la por, gene- eurodiputat de l’SNP i catedràtic de haurien de ser fruit d’una interpreta- rat pels òrgans propagandístics de Dret Internacional de la University of ció molt forçada del seu contingut. l’Estat espanyol, després de la con- Edinburgh, Neil MacCormick (1941- tundent manifestació catalanista i 2009): Escòcia, Catalunya o Flandes Europa i les nacions estat europeista de l’Onze de setembre de ja són dins la UE.4 El que ocorre 2012, la comissària europea Viviane és que la seua entrada no ha estat Fins ara la construcció política d’Eu- Reding (1951) ho va manifestar ben directa, perquè no comptaven amb ropa s’ha portat a terme a partir de clar a Diario de Sevilla: «la indepen- sobirania pròpia per fer-ho: hi varen la iniciativa dels estats. Segurament dència de Catalunya no hauria de su- entrar, doncs, a través d’altres estats. no podia ser d’altra manera perquè, posar, per res, que Catalunya deixàs Si, en algun moment de la història, encara avui, la sobirania resideix de formar part de la Unió Europea».3 arriben a comptar amb sobirania precisament en els estats. I, per tant, Això ho va dir després de fer tota una pròpia, si compleixen les condicions són els estats els que poden pren- sèrie de consideracions sobre l’euro- per fer part de la UE, per què n’hau- dre, en el seu moment, la iniciativa peisme sincer dels catalans. Reding, rien de ser expulsats? Evidentment, de portar endavant el procés de una política destacada a qui li fou allò que es diu en relació al conjunt construcció, primer del Mercat Comú concedida la Creu de Sant Jordi, va de la UE, serviria igualment per a la Europeu i, més endavant, de la UE.5 deixar clar —per a una audiència zona euro, en el cas de Catalunya. que segurament volia sentir unes Compliria menys Catalunya que, po- Partint del principi que l’estructura a altres coses— que la independència sem per cas, el Regne d’Espanya, les partir de la qual es començàs a cons- de Catalunya no hauria de suposar condicions necessàries per formar truir la carcassa del futur projecte necessàriament la sortida de la UE. part de l’eurozona?

5 Jean Monnet no ho discuteix a les seues memòri- 3 Diario de Sevilla, 14 de setembre de 2012. 4 MacCORMICK. Insitutions of law. es. MONNET, Memòries de Jean Monnet.

tardor 2016 | eines 26 | 47 El fet que el subjecte de la sobirania siguin els estats constitueix un llast per a la construcció d’Europa i per al desplegament de les polítiques necessàries per fer front a la crisi global

europeu no podia bastir-se de cap francès de fa mig segle, imaginem que comptin amb entitat pròpia, al altra manera, també hem de convenir per a l’Estat espanyol! En aquell marge d’acords entre estats que que ajuda a explicar bona part de les moment, ningú a l’Estat espanyol queden excessivament allunyats dels mancances que actualment es poden hauria considerat la possibilitat que ciutadans, tant pel que fa al control observar en el procés de construcció l’Estat s’avingués a cedir una part de d’allò que s’hi estipula com pel que de la unitat política d’Europa. la tan preuada «sobirania nacional» es refereix a la capacitat d’incidir-hi a favor d’una construcció superior, des de la societat civil. Per tant, ens Els estats, per definició, tendeixen per molt que el gruix de la sobirania trobam davant un problema de bas- a no estar gaire disposats a cedir la continuàs en mans de l’Estat. Només timent d’estructures polítiques, però seua sobirania, ni que sigui parcial- aquesta consideració ja hauria també davant un problema de legiti- ment. Per tant, hem de reconèixer trencat radicalment amb la idea de la mació. I ambdós problemes pateixen l’esforç fet per tots els estats que «sobirania indivisible», aparentment de la mateixa circumstància: el pes actualment formen part de la UE, —almenys en determinades etapes excessiu que els estats nació tenen en haver cedit part de les seues de la història— consubstancial amb encara dins el conjunt de la UE, i el respectives sobiranies polítiques a el concepte mateix de «sobirania». llast que aquests constitueixen per al favor d’aquesta institució supraes- bastiment de l’Europa unida i políti- tatal. Però, a hores d’ara, el gruix de De l’altra, emperò, avui, en les con- cament individuada.6 la sobirania continua corresponent a dicions actuals i a l’estadi en què es cadascun dels estats membres. troba la construcció política d’Europa, Perquè avui, encara, Europa consti- el fet que el subjecte de la sobirania tueix, en bona part com la mateixa D’una banda, és ben possible que, siguin els estats constitueix un llast, Catalunya, un objecte polític no iden- si fa poc més de mig segle, hom tant per a la construcció de l’Europa tificat. Ens estam interrogant no ja hagués hagut de fer creure als unida com per al desplegament de sobre què ha de ser Europa, sinó so- francesos que, mig segle després, les polítiques que serien totalment bre què és actualment. I difícilment la República francesa hauria cedit necessàries per fer front a la crisi convenim a trobar-hi una resposta part de la seua sobirania nacional a global que estam patint pertot arreu. fàcil i adequada. Quan ens endinsam Europa, pocs ho haurien considerat pel viarany de posar-nos a discutir possible. La visió napoleònica de la Europa no pot desplegar cap tipus de què ha de ser Europa en el futur, les sobirania, la força de l’entramat legal política econòmica comuna, gene- dificultats es multipliquen. I bona que embolcalla cada estat, té una ral, consensuada i amb el necessari coherència i una consistència que aixopluc democràtic si no compta sovint el fa difícilment modificable. Si amb unes institucions que funcionin 6 De fet, emperò, es tracta d’una dialèctica esta- blerta des dels inicis de la construcció del projecte aquesta consideració val per a l’Estat segons les regles democràtiques i europeu.

48 | eines 26 | tardor 2016 Potser la crisi que patim servirà d’element catalitzador de la necessitat d’anar bastint unes estructures europees més sòlides i més democràtiques

part d’aquestes dificultats parteixen Els estats nació han fet el seu paper, D’altra banda, també hi ha estats de l’anquilosament evident de les en l’avanç de les diferents societats de grans dimensions que funcionen estructures d’estat, que dificulten de europees. Però el seu temps ha de manera raonablement correcta. mala manera el procés de construc- passat. Les necessitats actuals per Tal fóra el cas, per exemple, d’Ale- ció europea. a la ciutadania europea, per a les manya, o el de França. Però trobam diferents societats, per als pobles llavors estats com l’espanyol, o com Reconèixer el mèrit dels estats, que configuren Europa, per a les seu- l’italià, que probablement funciona- reconèixer l’esforç que han fet els es minories, no passen per l’enfor- rien millor si no fossin tan grans, si diferents estats a l’hora de cedir timent dels estats nació, ni tan sols tinguessin unes maquinàries més part de la seua sobirania nacional pel manteniment de les seues cotes acostades a la gent, més maneja- i d’embrancar-se en un procés de de sobirania, sinó perquè cedeixin bles, més adequades a allò que es construcció d’un nou objecte polític encara més sobirania en ares d’una pot fer anar d’una manera mínima- de més llarg abast, no hauria de futura Europa unida. I, fent les pas- ment raonable. Les dimensions dels tancar les portes, sinó tot el con- ses necessàries perquè això es pugui estats vénen marcades pels atzars trari, a poder-se plantejar la neces- dur a terme de la manera menys de la història, i sovint són completa- sitat de fer més passes endavant, traumàtica possible, s’ha de treballar ment capricioses. i d’entrar en una nova lògica. Els per aconseguir que el subjecte de moments de crisi no van malament la sobirania compartida sigui, per L’avanç en la unitat europea contri- per a aquest tipus de transforma- una banda, el conjunt de la UE, i, per buiria a relativitzar la qüestió de les cions, sinó tot al contrari: potser la l’altra, el conjunt de pobles d’Europa dimensions dels estats i facilitaria la crisi que patim servirà d’element que vulguin contribuir directament possibilitat de temperar les ferides catalitzador de la necessitat d’anar i sense intermediaris al procés de de la història. Dins una Europa fe- bastint unes estructures europees construcció de l’Europa unida. deral, dins uns Estats Units d’Euro- més sòlides i més democràtiques, pa8 no seria una qüestió rellevant que ultrapassin els actuals estats Alguns estats s’estan mostrant com el nombre d’estats, i, per tant, es nació i que, essent com són absolu- a totalment insuficients per resoldre podria donar sortida a contenciosos tament anacrònics, els facin passar els problemes dels seus ciutadans. nacionals que, fins ara, es troben al calaix de la història.7 Certament, els estats que millor clarament en un atzucac. funcionen són els més petits: tro- bam que els millors estàndards de vida es donen a estats com Suècia, 7 Recordem, per exemple, que Iannis Varufakis Finlàndia, Dinamarca, Holanda o, (1961) no va trobar altra sortida a l’atzucac grec que 8 Recuperam una denominació que ja va usar crear un partit europeu. fora de la UE, Noruega o Islàndia. alguna vegada Jean Monnet (1888-1979).

tardor 2016 | eines 26 | 49 Les necessitats actuals per a la ciutadania europea no passen per l’enfortiment dels estats nació, sinó perquè cedeixin encara més sobirania en ares d’una futura Europa unida

Què podem aportar a Europa? beneficis al procés de construcció crisi, una oportunitat de generar una política de la UE. nova dinàmica, que pugui ser més No crec caure en el tòpic si començ positiva i que pugui permetre una aquest apartat referint-me a la idea La crisi econòmica ens està donant nova embranzida en la construcció que cal fer de la necessitat virtut. la mesura de les dificultats per les política d’Europa. Certament, els catalans necessitam quals passa la construcció europea. Europa per construir el nostre pro- I, encara, hi hem d’afegir la decisió Diversos exemples ens mostren mo- jecte nacional. Però també hem con- presa pel Regne Unit de sortir de la viment en aquesta direcció. A principi tribuït, contribuïm i contribuirem a UE. En una situació molt complexa de la tardor de 2012, per exemple, la construcció d’Europa. De fet, parts —i molt complicada, especialment els eurodiputats liberals Guy Verho- importants de la nostra intel·lectua- per a les àmplies capes de la societat fstadt (1953) i Andrew Duff (1950), litat ja s’hi varen comprometre molt que es troben més desafavorides—, juntament amb l’ecologista Daniel abans que Catalunya comptàs amb com la que ha generat la gran crisi Cohn-Bendit (1954), han escrit un un projecte clarament independen- que patim, la gent requeria solucions assaig apostant de manera decidida tista. Per tant, la construcció catala- d’Europa, requeria actuacions àgils, per construir els Estats Units d’Euro- na, per una banda, i la construcció requeria presa de decisions davant pa.9 Consideren que s’ha de treballar de l’Europa política, per l’altra, han la garreperia i el nacionalisme sub- per l’Europa federal i que toca, en les funcionat en paral·lel. I massa sovent jacent en els estats. Però la ma- circumstàncies actuals, ser valents i el procés ha tingut lloc sense que quinària europea s’ha mostrat, com anar una passa més endavant en el es produís cap tipus de, diguem-ne, d’habitud, lenta, poc àgil, poc eficaç procés de construcció europea. Ja no transferència d’energia. a l’hora de contribuir a resoldre els els basta l’Europa dels estats: volen problemes quotidians de la gent. una Europa federal, que compti amb I, en canvi, estic convençut que la estructures pròpies que realment construcció política d’Europa —a Aquest fet, amb d’altres circum- ultrapassin la sobirania dels estats banda de ser un ideal compartit i stàncies atiades per les dificultats i que, per tant, hi estiguin per sobre per al qual treballam lleialment— actuals, ha posat de manifest la ne- i puguin comptar amb una dinàmica resultarà positiva per a la construc- cessitat de fer un pas endavant en el política pròpia, molt poc o gens inter- ció política de Catalunya. Però —i procés de construcció europea. Cada ferida pels ens estatals. ara em voldria detenir precisament dia que passa veim més símptomes en aquesta qüestió—, també oco- que apunten en aquesta direcció. I rrerà a la inversa: la construcció els sectors més dinàmics de la UE política de Catalunya aportarà ja veuen, ben clarament, en l’actual 9 VERHOFSTADT, DUFF i COHN-BENDIT, «For Europe: a manifesto for a postnational revolution in Europe».

50 | eines 26 | tardor 2016 Els estats que millor funcionen són els més petits: els millors estàndards de vida es donen a estats com Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Holanda o, fora de la UE, Noruega o Islàndia

En aquest punt, crec que els euro- nacional» avui ja no resulta suficient. que Europa necessita, ara més que peistes que hem viscut la nostra pas- Ja no basta a transferir una part de mai: alegria, esperança, confiança i sió per la construcció europea al ma- la sobirania si els dipositaris bàsics discurs positiu. teix temps que patíem el fet de ser de la sobirania continuen sent els ciutadans d’una nació sense estat, estats. Perquè els Estats Units d’Eu- L’alegria catalana ha estat inqües- podem aportar-hi una visió que pot ropa puguin esdevenir una realitat tionable, des del moment que s’ha ser extraordinàriament beneficiosa en un futur no excessivament llunyà, desencadenat, inexorablement, el per a la construcció política d’Euro- caldrà que es transfereixi el subjecte procés que ha de menar a l’exercici pa. Nosaltres som els europeus que bàsic de la sobirania. I, evidentment, del dret d’autodeterminació per part som dins la UE i ens en sentim part aquest subjecte es pot transferir de Catalunya. Les mobilitzacions sense haver pogut participar direc- en múltiples direccions, en el sentit populars, any rere any, han estat tament en la seua construcció. Som d’aconseguir un estat de sobirania multitudinàries i exemplars. els europeus que hi voldríem ser polièdrica o múltiple. directament, però que no hi podem Un altre aspecte a remarcar va ser ser perquè topam amb l’entrebanc L’afermament de la construcció eu- l’esperit festiu i el discurs positiu dels estats que ens volen impedir la ropea pot rebre un nou impuls amb de les mobilitzacions. L’alegria de nostra individuació com a societats el sorgiment de nous estats, d’abast la gent es palpava a l’ambient, es nacionals. Per tant, patim el mateix mitjà, com seria Catalunya, en el si notava de manera immediata. Les llast que pateix l’Europa federal: el de la UE, que puguin aportar-hi un pancartes reivindicaven un estat pro- pes dels estats. O potser no tant el europeisme sincer —estretament pi en el si de la UE —«Catalunya, nou pes com el fet que el subjecte de la vinculat al fet d’haver-se constituït estat d’Europa», deia la pancarta que sobirania encara siguin els estats. com a estats i d’haver trobat en el si encapçalava la manifestació, unint de la UE el marc de llibertat i de de- de manera diàfana el projecte català Ja no n’hi ha prou amb una sobirania mocràcia que ho hagi fet possible— i amb l’europeu—, la independència compartida. Perquè la construcció al mateix temps una reflexió sobre de Catalunya, el dret a decidir. Era política d’Europa pugui rebre una aspectes cohesionadors d’Europa, pràcticament impossible veure-hi nova embranzida, s’ha de produir un com ara la necessitat de construir pancartes o cartells amb missatges canvi de paradigma, que passa per una ciutadania europea, completa- negatius, avinagrats o agressius con- desplaçar la sobirania dels estats ment compatible amb les diferents tra ningú. No va ser una manifestació cap a un organisme superior: Europa. ciutadanies «nacionals». contra Espanya, ni reivindicativa Que, al llarg de més de mig segle de davant l’Estat, ni pròpia, en absolut, construcció europea, ja hagi estat I, encara, crec que hi podem apor- de la tipologia que n’Enric Juliana transferida una part de la «sobirania tar uns quants elements valuosos (1957) va batejar com el «català

tardor 2016 | eines 26 | 51 S’ha desencadenat una alegria catalana que, ara mateix, probablement no compta amb cap altre fenomen paral·lel enlloc de la UE

emprenyat». L’Onze de setembre tar amb un estat propi, o per preser- lana que, ara mateix, probablement de 2012, entre aquell milió i mig var la pròpia identitat nacional en el no compta amb cap altre fenomen de persones llarg que omplien els si de l’Estat espanyol —per a aquells paral·lel enlloc de la UE. La societat carrers de Barcelona, no s’hi detecta- catalans que no volen la independèn- catalana està alegre perquè sap que va, en absolut, la tipologia del català cia, però que se senten catalans— i ha iniciat un camí que la portarà, emprenyat. Hi havia el català il·lu- la impotència d’Espanya per assimi- com a mínim, cap a la satisfacció sionat, el català orgullós de ser-ho, lar Catalunya —és a dir, de convertir psicològica de poder decidir demo- el català que volia Catalunya com a Catalunya en una regió d’Espanya i cràticament el propi futur. I això li nou estat d’Europa, el català que veia els diferents trets que configuren la confereix unes dosis d’alegria social en la independència una solució als identitat catalana en meres peculia- absolutament extraordinàries. problemes immediats o una resposta ritats regionals. Aquestes dues impo- a anhels històrics… Però, de manera tències, històricament, han generat Europa, avui, necessita molta alegria. ben generalitzada, es tractava de una relació biliosa entre catalans Pensem, sense anar més lluny, que persones alegres, no emprenyades. i espanyols. I, fins que s’ha desen- la majoria de processos de caire cadenat el procés d’alliberament, econòmic funcionen a partir d’ele- I, encara, pens que s’ha de remar- també una relació de dependència. ments de pura psicologia social. car la manca total i absoluta de Lògicament, si vivim d’enfrontar-nos Si es desencadena un procés de sentiments negatius envers l’Estat a algú, n’acabam sent dependents. depressió col·lectiva, es pot generar, espanyol o d’agressivitat envers correlativament, un autèntic desas- aquells que no comparteixen les Ha estat extraordinari que, a les tre econòmic. Però, ben a l’inrevés, nostres idees i els nostres objectius. manifestacions independentistes si, en una situació difícil, apareixen En l’ambient general, hi planava —i més grans de tota la història de Ca- motius per a l’alegria, es pot invertir hi continua planant— la idea que la talunya, no s’hi hagi detectat ni gota un procés que no sigui gens ni mica independència farà que les relacions d’animadversió contra Espanya. Això favorable des d’aquest punt de vista. entre Catalunya i l’Estat espanyol vol dir que la societat catalana ja ha millorin sensiblement, ja despresos sortit de l’estadi de la doble impotèn- En aquest sentit, l’aportació d’op- dels greuges històrics i de les res- cia, i ja camina ben decidida cap a un timisme que suposa assumir un pectives impotències. Diu el sociòleg altre horitzó. procés d’emancipació nacional, Salvador Cardús (1954) que les dins les més estrictes regles del joc relacions Catalunya i l’Estat espanyol Per tant, crec que una de les coses democràtic, pot constituir un element són tan tibants perquè constitueixen importants que, a hores d’ara, podem important de cara a superar la crisi la summa de dues impotències: la aportar a Europa és la nostra alegria. econòmica que pateix el conjunt del impotència de Catalunya per comp- S’ha desencadenat una alegria cata- continent europeu. I no es tracta

52 | eines 26 | tardor 2016 La independència de Catalunya, un país petit, amb una economia sòlida i una clara voluntat d’innovació i d’excel·lència, pot constituir una garantia perquè l’euro no s’ensorri a la mediterrània

d’una càbala de qui escriu, sinó que pugui resultar efectiva al màxim, ara sap cap on va. I a aquest fet s’hi uneix ha estat apuntada des de diferents que ens és tan necessària. I Europa la circumstància que societat i classe instàncies, europees i extracomuni- necessita aquests valors: capaci- política remen en la mateixa direcció, tàries: la independència de Catalun- tat de decisió, no tenir por a l’hora naveguen cap al mateix port. ya, un país petit, amb una economia d’arriscar-se, visibilitat de l’aposta sòlida, amb un teixit industrial res- confiada —especialment quan exis- A Europa, en l’actual etapa, no pectables i amb una clara voluntat teix la clara consciència de tenir una sembla que les coses estiguin tan d’innovació i d’excel·lència pot cons- societat al darrere, d’estar donant clares. Al contrari, després del tituir una garantia perquè l’euro no sortida als anhels d’una part impor- fiasco constitucional i de l’aprovació s’ensorri a l’àrea mediterrània. tantíssima de la població. Tot això del Tractat de Lisboa el 2007 —tot són aportacions que els catalans es plegat, elements que han contribuït, Particularment, consider que, col·lec- fan a si mateixos, però també apor- juntament amb la crisi econòmica, tivament, la societat catalana s’ha de tacions que fan, amb l’exemple, al a alentir el procés de construcció creure que, amb l’assoliment de la conjunt de la UE. Endemés, l’alegria europea—, fa l’efecte que no es tenen pròpia llibertat, no només es donen és contagiosa. I també ho haurien de uns objectius clars i que la majoria sortida als drets col·lectius dels ser, en alguna mesura, el lideratge i dels líders europeus no tenen una catalans, sinó que a més estam fent el bon govern. idea clara de què ha de ser Euro- una aportació d’unes dimensions pa d’aquí a deu, quinze o vint anys. considerables al procés de construc- Juntament amb l’alegria, podem Fa la impressió que Angela Merkel ció polític d’Europa. Reconec, de tota aportar a la UE bones dosis d’espe- (1954), François Hollande (1954) o manera, que fins ara he sentit més rança. L’esperança neix, sobretot, Jean-Claude Juncker (1954) es dedi- aquest discurs en boca de persones quan es té un objectiu cap a on quen fonamentalment a tapar forats d’altres llocs del món que no en boca avançar. Parafrasejant Sèneca (4 aC- i a actuar per contingències basa- dels propis catalans. 65 dC), cap vent no és favorable per a des en la immediatesa. Però que no la nau d’aquell que no sap cap on va. tenen objectius a mitjà i llarg termini, Juntament amb l’alegria, si les coses Perquè els vents ens siguin favora- tan absolutament necessaris perquè no es torcen, els catalans podem bles, doncs, el primer que necessitam el procés de construcció europea no oferir un exemple de lideratge i de és comptar amb un objectiu clar. Per vagi a mal borràs. Sobre Juncker, hi bon govern. No vull dir, amb això, que a la societat catalana, plantejar-se la podem afegir que no ha assumit cap a Europa no hi hagi líders valuosos pròpia independència nacional s’ha responsabilitat de la Comissió Eu- i governs que funcionen magnífi- convertit en un objectiu diàfan. Per ropea en el resultat del referèndum cament. Però els exemples s’han primera vegada en molt de temps, fa del Regne Unit. Des del meu punt de de multiplicar perquè la seua tasca la impressió que la societat catalana vista, la dimissió de David Cameron

tardor 2016 | eines 26 | 53 Catalunya vol fer el seu estat per participar directament en la construcció dels Estats Units d’Europa

(1966) hauria d’haver anat acompan- avanços històrics, i pens que la inde- profundament entusiasta. I, contra el yada de la de Juncker. pendència de Catalunya en serà un cansament, no hi ha res millor que de ben clar, generen esperit positiu el contagi energètic. Per superar el Europa necessita esperança, i crec —i alhora s’hi fonamenten. Europa «cansament d’Europa», o del pro- que, en bona part, la hi podem apor- necessita aquest esperit positiu. De cés de construcció europea, un bon tar les nacions sense estat que es la mateixa manera que, fa uns anys, antídot pot ser l’energia catalana, troben més avançades en el procés Toni Strubell (1952) denunciava el el sentit positiu d’aquells que volen de construcció nacional. Com que la «cansament del catalanisme».10 construir un projecte que pot esdeve- nostra construcció nacional va indis- Després altres intel·lectuals, perio- nir, alhora, un maó en la construcció solublement associada amb la perti- distes, opinadors diversos, s’hi varen d’un projecte molt més gran. Cata- nença a la UE, la nostra esperança ha afegir, i arribà un punt en què tothom lunya vol fer el seu estat per parti- de construir també un doll d’energia estava cansat, fins i tot, del cansa- cipar directament en la construcció per contribuir a construir Europa. ment del catalanisme. De sobte, amb dels Estats Units d’Europa. Consider la clarificació dels objectius polítics, que aquesta perspectiva no s’ha de Europa, així mateix, necessita con- el cansament del catalanisme s’ha perdre mai de vista. I així podrem fiança. I Catalunya, malgrat totes les esvaït com per art de màgia. Ara ja contribuir millor a l’assoliment dels dificultats per les que està passant no ho està, cansat, el catalanisme. dos projectes. la societat catalana, n’està mostrant Tot al contrari, sembla que l’ha reno- més que no n’havia mostrat des del vat completament una nova energia. Fent un símil amb el plantejament principi de la Transició a la demo- Doncs bé, l’alentiment del procés del president John F. Kennedy (1917- cràcia. La societat catalana, doncs, de construcció europea, la rèmora 1963), no ens demanam què pot també ha de transferir, des del meu del pes dels estats, la lentitud de fer Europa per nosaltres, sinó què punt de vista, aquestes dosis de con- maquinàries que haurien de ser molt podem fer nosaltres per Europa. I, fiança a la UE. En la mesura en què més àgils, i el desencantament de comptat i debatut, consider que els estiguem contribuint a la generació bona part de la societat europea han catalans podem fer aportacions ben d’una ciutadania europea compar- generat, des del meu punt de vista, positives, a Europa en el seu con- tida, també hi hem de transferir la un «cansament de l’europeisme» —o, junt, en una etapa en què el procés confiança que ha provocat el fet de per ser més precisos, un «cansa- de consolidació de l’Europa política comptar amb un horitzó polític clar a ment d’Europa», perquè l’europeis- passa per serioses dificultats. Potser l’interior del país. me sempre ha estat un moviment ens falta trobar la manera de trans- minoritari, una mica elitista, però ferir aquestes aportacions de la ma- I també hi podem aportar, finalment, nera més eficaç. Segurament hem de bones dosis d’esperit positiu. Els 10 STRUBELL, El cansament del catalanisme. bastir canals de comunicació del tot

54 | eines 26 | tardor 2016 Tant les Balears com el País Valencià necessitam anar generant la nostra individuació nacional, a cada país, per poder realitzar contribucions efectives a la construcció europea

imprescindibles per poder realitzar fos. Només les posicions antibalears p Bibliografia les nostres aportacions a Europa de determinats governs han provocat JOAN, Bernat. Un projecte per a Europa. en les millors condicions possibles. una relació de vegades interrompuda Palma: Lleonard Muntaner, 2012. Però, havent-hi la voluntat, hom ha amb l’Institut Ramon Llull. de generar ciència i acció. Perquè JOAN, Bernat. Europe: a dream & a projecte. Multiple identities in multifaceted nation. Europa constitueix un projecte comú, Les illes Balears i el País Valencià Brussel·les: Maurits Coppieters Foundation, i nosaltres hi volem participar direc- han romàs, al llarg de les dècades 2016. tament, decididament, en nom propi i passades, més alienes al sentiment sense intermediaris. europeista que ha transformat la MacCORMICK, Neil. Institutions of Law. An Essay in Legal Theory. Oxford: Oxford cultura —i la cultura política— ca- University Press, 2008. I les Balears i el País Valencià? talana al llarg de l’últim segle i mig. Ha estat el provincianisme el que MARFANY, Joan Lluís. Aspectes del Modernisme. Barcelona: Curial, 1975. La nostra nació és plural tant des de ha barrat la porta, entre nosaltres, la perspectiva de la pròpia estructu- a l’europeisme. A mesura que els MONNET, Jean. Memòries de Jean Monnet. ra social com des de la perspectiva nostres respectius països es vagin : Pagès Editors, 2010. territorial. El procés sobiranista de desfent d’aquest provincianisme, si STRUBELL, Antoni. El cansament del Catalunya no té unes implicacions ho fan, el fet de compartir l’europeis- catalanisme. Barcelona: La Campana, 1977. directes en la política institucio- me amb Catalunya i de voler contri- nal del País Valencià o de les Illes buir conjuntament a la construcció VARUFAKIS, Iannis. The global Minotaur. Londres: Zed Books, 2012. Balears, però ningú no pot qüestio- europea es produirà de manera nar que l’impacte existeixi. De fet, espontània. Però les construccions VERHOFSTADT, Guy, DUFF, Andrew i COHN- les Illes Balears, per exemple, s’han polítiques necessiten una base i, si BENDIT, Daniel. «For Europe: a manifesto for a postnational revolution in Europe». Octubre, posicionat al món, des de l’àmbit són sòlides, a partir d’aquesta base 2012. cultural, a través de l’Institut Ramon establerta van pujant cap a objectius Llull, entitat de la qual formen part més generals. Per aquest motiu, Andorra, Catalunya i les Balears, tant les Balears com el País Valencià juntament amb municipis d’arreu necessitam anar generant la nostra dels Països Catalans. En la mesura individuació nacional, a cada país, en què Catalunya s’ha anat posicio- per poder realitzar contribucions nant de manera autònoma al món, efectives a la construcció europea. p les Illes Balears ho han pogut fer de manera conjunta, perquè les portes sempre han estat ofertes perquè així

tardor 2016 | eines 26 | 55 fòrum

Jordi Muñoz “ La persecució de la llengua mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb Joan Manuel Tresserras

56 | eines 26 | tardor 2016 En el context d’acceleració i trans- Laura Pinyol > Com definiríeu ara mar-ne part. En altres moments, s’ha formació de l’status polític de mateix el terme «Països Catalans»? justificat l’ús del concepte de nació Catalunya, debatem la vigència dels És destí comú de llengua, cultura i en el fet que hi havia explícitament Països Catalans i la relació amb cert passat històric i l’absència d’un identificat un «nosaltres» lliurement el País Valencià i les Illes Balears, projecte polític? compartit. El que entenc és que els amb qui compartim un intens pas- Països Catalans responen a una sat històric, la cultura i la llengua Jordi Muñoz > Tendisc a pensar en realitat històrica tangible. Hi ha uns catalana. Ho fem parlant amb Jordi els Països Catalans com un projecte elements històrics, complexes, que Muñoz (València, 1979) —doctor de nació. Hi ha una realitat lingüística provenen de l’extensió d’un nucli que, en Ciències Polítiques i Socials i òbvia, cultural, històrica, territorial des de Catalunya, pensem com a nu- investigador Ramon y Cajal a la més o menys objectivable —en el cas cli originari de la nació. Que a partir UB— i Joan Manuel Tresserras de la llengua és molt clara— però de la conformació d’uns llenguatges (Rubí, 1955) —professor de Cièn- això no constitueix per si mateix una compartits, assenyaladament la llen- cies de la Informació de la UAB, nació. Els Països Catalans són, en tot gua, es van expandint pel territori. exconseller de Cultura i Mitjans de cas, un projecte nacional, que té difi- Aquesta expansió respon a una doble Comunicació de la Generalitat de cultats evidents i grans per a quallar dialèctica: colonització i conquesta. Catalunya i president de la Funda- en una nació acabada. Tot i que defi- Això vol dir que involucra sectors ció Josep Irla. Una mirada que es nir què és nació i què no, sempre és socials diferents i un pes respec- remunta a la Historia del derecho molt relliscós, em fa l’efecte, que hi tiu diferent, segons els casos i el en Cataluña, Mallorca y Valencia. ha un consens molt gran avui dia que període històric. No és una expansió Código de las Costumbres de Tortosa en la definició del que és una nació que depengui només de la dinàmi- (1876) de Benvingut Oliver fins a hi juga un paper clau la consciència ca del poder i la dominació perquè l’articulació com una opció política àmplia dels propis ciutadans de ser- hi ha una àmplia colonització; però a Nosaltres, els valencians (1962) ne part. És innegable que això, en el aquesta no seria concebible sense la de Joan Fuster. Tot plegat, amb la cas dels Països Catalans, no es dóna; conquesta. convicció que l’únic text legal que que no vol dir que no es puga donar. articula els Països Catalans emana Pierre Vilar i Joan Fuster, analitzant de la Constitució espanyola en el Joan Manuel Tresserras > Hi estic la Crònica de Ramon Muntaner, seu article 49. molt d’acord. En aquests moments, consideren que l’expansió medieval no es pot parlar de comunitat de la llengua catalana i la cultura nacional sense fer referència a la respondria a un model molt precoç consciència col·lectiva i a la voluntat i molt elemental d’Estat-nació. Tan expressa de les persones de for- elemental que té un caràcter federal

tardor 2016 | eines 26 | 57 Tresserras > Quan hi ha un projecte independentista a Catalunya és ara, quan la burgesia ha estat desplaçada i ja no fa de classe dirigent

des del començament. Des del pri- i folkloritzar-lo, subordinant-lo al i voluntària». Què fa que aquesta mer moment no es planteja com una projecte de l’Espanya estat nació. idea no qualli políticament i el bullici societat única sotmesa a un mateix Aquest projecte suposa un gran es- intel·lectual no l’articuli? poder. Dins de la Corona d’Aragó hi forç uniformitzador per fer coincidir ha una separació de regnes; uns es- un únic Estat, una administració, un Jordi Muñoz > Em fa l’efecte que, mi- pais polítics distribuïts. Ni això ni la mercat unificat, una sola llengua, una rant el panorama europeu, les comu- negació política secular posterior per cultura… Per aquesta via, l’Espanya nitats nacionals sòlides i constituïdes part del poder espanyol no suposen, estat nació procura devorar qualse- s’expliquen pel que va passar al però, la liquidació dels vincles cul- vol reminiscència que pogués facili- segle XIX o en el trànsit al XX. Aquell turals existents —la «mata de jonc». tar l’eventual articulació dels Països moment històric explica en bona me- Es mantenen moltes complicitats, Catalans. sura el mapa europeu de comunitats relacions comercials, la sensació nacionals. Què passa a l’Estat espan- de no ser lluny ni en llocs estranys Hi contribueix que no hi ha una yol al segle XIX? Intenta desenvolu- d’una punta a l’altra del territori. Els burgesia dels Països Catalans que es par un projecte d’estat nació unitari, contactes i els desplaçaments inter- pensi i defineixi des d’aquest espai integrat, modern, emmirallat en el ns tendeixen a mantenir espontània- històric i aspiri a tenir un projecte francès, però amb molts dèficits ment la vigència històrica d’aquesta per liderar-lo. Per això, quan, durant deguts a les divisions internes, com realitat, que té fils de continuïtat al la Transició política, hi hagi alguns les guerres carlines, la pèrdua de les marge de la política. intents d’arrel cultural i intel·lectual colònies, i un aparell de l’Estat molt de construir una perspectiva de Paï- feble, que no és capaç d’arribar a tot Al segle XX coincideixen tres fenò- sos Catalans, toparan contra la rea- arreu, però déu ni do la feina que fa. mens que afebleixen aquests vincles: litat establerta i tindran uns suports Quan la construcció nacional es fa de l’emergència d’unes burgesies locals molt migrats a tots els territoris. dalt cap a baix i cap a les perifèries, que renuncien a tenir un projecte per violentant un substrat cultural, hi ha a tot l’espai nacional, el paper cen- Laura Pinyol > Pierre Vilar parla de diferents formes de resistència. En tralitzador de l’Estat que desplega «l’espai català», Enric Prat de la Riba aquell moment es produeixen les una cultura de substitució i l’aparició ho fa amb l’idea «Greater », renaixences, no sols aquí, és un patró d’una nova forma de transmissió una de les tesis de Joan Fuster comú a Europa, però amb intensitats cultural d’aquella cultura avalada és que els Països Catalans han de diferents en funció de les condicions per l’Estat, la cultura de masses. La mirar endavant i no enrere perquè la socials i polítiques de cada territori. irrupció de les indústries culturals història no els enfortia si no era en La connexió entre els nuclis de Bar- modifica l’ecosistema de la cultura la voluntat de ser, com Jordi Carbo- celona i València no era molt forta, popular i procura desnacionalitzar-lo nell que parla de «l’adhesió i lliure però sí que hi havia un fil d’inter-

58 | eines 26 | tardor 2016 canvi i imitació. La possibilitat de la societat valenciana d’articular una resposta moderna i uns mecanismes de resistència a la nacionalització espanyola és molt feble, gairebé inexistent. En el fons, és el triomf del projecte na- cionalitzador espanyol al País Valencià i a les Illes el que impedeix que el catalanisme tingui més abast.

Joan Manuel Tresserras > És una lluita molt desigual entre l’oligarquia de l’Estat, amb moltes complicitats catalanes també, que compta amb un Estat complet —administració, exèrcit, mercat, imperi…— i el catala- nisme cultural, social i polític de caràcter reivindicatiu. El catalanisme polític d’hegemonia burgesa tot el que aconseguirà finalment, en la seva etapa de plenitud del primer terç del segle XX, és la Mancomunitat i un projec- te de modernització del país que és el noucentisme. Però aquella burgesia és molt barcelonina i no pretén liderar ni disposa d’un projecte específic que abasti els Països Catalans. Tindrà una política espanyola i una política d’hegemonia principatina; però no una proposta de Paï- sos Catalans.

Laura Pinyol > Què explica que la burgesia catalana que fa possible la revolució industrial que connecta amb el País Valencià amb indústries com la tèxtil no reivindiqui aquest espai comú ni que sigui per millorar connexions que són dèficits estructurals des dels anys vint o trenta?

Joan Manuel Tresserras > Perquè la catalana i la valenciana són burgesies subalternes, per això no hi va haver mai una burgesia catalana independentista. Quan hi ha un projecte independentista a Catalunya és ara, quan la burgesia ha estat desplaçada i ja no fa de classe

tardor 2016 | eines 26 | 59 Muñoz > En la definició del que és una nació hi juga un paper clau la consciència dels propis ciutadans de ser-ne part. En el cas dels Països Catalans, no es dóna; que no vol dir que no es puga donar

dirigent. Mentre qui lidera la societat masses sense gaire arrels locals d’articulació política d’aquest espai i construeix el projecte del país és faran molt difícil que la renovació cultural compartit haurà de comptar la burgesia, aquest no es deslliga de les respectives cultures popu- amb la lliure decisió de cada una de de l’Estat. Els «industrials i polítics» lars pugui mantenir les continuïtats les parts. El dret a decidir del País dels que parlava Jaume Vicens Vives, dins el vell espai cultural compartit Valencià o les Illes val tant com el més aviat utilitzen la força del país que és negat permanentment des dret a decidir de la gent de Catalunya per a negociar-hi prebendes: polí- de l’Estat. Quan bona part de les i, per tant, qualsevol hipòtesi de futur tiques proteccionistes, transferèn- referències culturals disponibles i dependrà de la voluntat expressa de cies de competències, accelerar la amplis sectors socials procedeixin cadascun dels col·lectius. Això està modernització d’una àrea fortament de llocs on l’Espanya estat nació ja admès, crec. Una altra cosa és que industrialitzada. No hi ha en tota l’era ha quallat definitivament, serà molt la gent que formem part d’aquests contemporània un veritable projecte difícil que la consciència de perti- territoris hem rebut, encara que vertebrador dels Països Catalans. nença a la nació cultural completa es sigui esquarterada, una herència Durant la industrialització catalana pugui perpetuar. A banda d’això, és cultural i lingüística compartida que de les tres primeres dècades del se- clar, hi haurà l’acumulació d’errors tenim la responsabilitat històrica gle XX el principal vincle amb el País polítics: des dels del PSPV fins als de preservar. El raonable, doncs, és Valencià seran les relacions comer- d’alguna gent del Principat que, quan intentar teixir la màxima complicitat cials i, sobretot, les migracions. Però parlava de Països Catalans, pretenia i procurar acostar-nos a comporta- es barrejaran amb altres migracions decidir des d’aquí què havien de fer ments culturals homologables als que aniran abastant tot el territori els altres. propis d’altres cultures de la nostra espanyol i que protagonitzaran una dimensió. Això vol dir disposar d’un recomposició de les classes populars Laura Pinyol > El nom de Països mercat literari i musical unificat, de de Catalunya i, més endavant, durant Catalans no fa una mica la cosa? mitjans de comunicació, d’acords el franquisme, a Catalunya i també a entre les diverses administra- València. Joan Manuel Tresserras > Sí, cions polítiques... Tot plegat només l’obra de Josep Guia, És molt senzill: requereix una mínima sensibilitat Fins llavors, la pervivència i la con- digueu-li Catalunya, de fet, mostra- democràtica i voluntat política. Però tinuïtat de la «nació cultural», les va paradoxalment que el nom pot encara hi ha persones, empreses i havien garantit espontàniament les ser conflictiu perquè la realitat és institucions, també dins dels nostres inèrcies de les classes populars i la d’una gran complexitat i costa molt territoris, que treballen activament ineficàcia uniformitzadora de l’Estat. trobar una marca de país amb la en contra de la perpetuació d’aquest Però la combinació de les migracions qual tothom s’hi pugui sentir cò- espai cultural i lingüístic. L’obsessió i la irrupció d’una nova cultura de mode. Qualsevol hipòtesi futura política de l’espanyolisme ultrancer

60 | eines 26 | tardor 2016 és impedir l’articulació d’aquest espai. I per liquidar qual- sevol hipòtesi de futur d’uns Països Catalans políticament coordinats, el que procuren és negar i fracturar la seva unitat cultural i lingüística.

Jordi Muñoz > Segur que hi ha hagut errors de plante- jaments, posicions poc realistes o, fins i tot, contrapro- duents, però pensem-ho en termes de contrafàctic: què hauria passat si no s’haguessin produït aquests errors de plantejament? Segurament, la història no seria substan- cialment diferent. L’efecte causal dels errors propis sobre el fracàs del projecte dels Països Catalans em fa l’efecte que és petit, les arrels són més profundes i tenen a veu- re, amb gran mesura, amb un èxit parcial del projecte de nacionalització espanyola. En el cas del País Valencià es va servir de l’explotació bastant intel·ligent del regionalis- me dels elements més folklòrics i més fàcils de convertir en innocus de la cultura pròpia passada per un sedàs, amb la col·laboració de sectors interns actius del regio- nalisme valencià, posat de facto al servei de l’extinció dels trets culturals propis.

Això ens porta, tal com ha comentat Joan Manuel, a la distinció entre l’àmbit cultural i polític... Jo entenc el plantejament, però una vegada i una altra aquestes formulacions toparan amb el mateix obstacle: la natu- ralesa profundament política de la cultura. Són esferes inseparables. Si el que volem dir és que no necessitem una articulació institucional unificada per a fer res, hi estic d’acord. Però em sembla una il·lusió de l’esperit pensar que és possible desenvolupar un projecte cultural autònom sense reverberacions en l’àmbit polític. Perquè mira l’origen de les dificultats d’iniciatives com l’Institut

tardor 2016 | eines 26 | 61 62 | eines 26 | tardor 2016 Tresserras > El dret a decidir del País Valencià o les Illes val tant com el dret a decidir de Catalunya. Qualsevol hipòtesi de futur dependrà de la voluntat expressa de cadascun dels col·lectius

Ramon Llull o de les televisions per tat» —ni regne, ni país— suposa la enviar el senyal a tot el territori. devaluació d’una denominació que La dificultat sempre és política. La ja s’havia consagrat popularment. persecució de la llengua mostra que La nova denominació conté menys cultura i política són inseparables. I, càrrega simbòlica que no pas la de de fet, que l’espanyolisme haja mirat País Valencià. Suposa una mena de de minar la unitat de la llengua n’és degradació, de claudicació. una clara mostra. Per tant, s’ha de trobar la manera d’articular-ho polí- Jordi Muñoz > Certament, hem fet ticament, tot això. passos enrere. De tota manera, en el País Valencià, després d’uns anys Joan Manuel Tresserras > L’arti- molt difícils, ara hi ha motius per a un culació política mínima podria ser, cert optimisme. Tenim el govern més simplement, el pacte entre admi- procliu a una idea de País que hi hagi nistracions per defensar coordina- hagut mai; hi ha més gent ara que dament l’enfortiment de la cultura, sap escriure en català de la que hi posar-la en valor i incrementar la ha hagut mai; n’hi ha una producció seva capacitat de projecció. I això, cultural modesta i amb estructures amb algunes limitacions objectives, febles i vulnerables, però més gran ja es pot fer avui. que mai abans... això és una llavor llaurada sota una profunda hostilitat Laura Pinyol > El problema de la institucional, i ara que s’ha aixecat la denominació no és només pels palanca d’aquesta hostilitat estem Països Catalans. Al País Valencià vivint una eclosió d’expressions es perd aquesta fórmula a favor modernes i contemporànies de la de Comunitat Valenciana, com està cultura, ben relligades amb les arrels recollida a l’Estatut, i a les Balears tradicionals però, en molts àmbits, cadascú s’identifica, sobretot, a partir ben capaces de dialogar cara a cara del caràcter propi de cada una de les amb la cultura contemporània global. quatre illes. Laura Pinyol > Creus que el pitjor Joan Manuel Tresserras > La dels Canal 9 era millor que la inexis- introducció de la fórmula «comuni- tència del Canal 9?

tardor 2016 | eines 26 | 63 Jordi Muñoz > No, pel que dèiem abans. Aquest regio- nalisme folkloritzant no és un instrument de protocons- trucció del país sinó que fa més eficaç la dissolució de la identitat pròpia i el triomf de l’espanyolisme. Del pitjor Canal 9 no en sé veure gaires aspectes positius. Poca cosa més que els xiquets veiessin els dibuixos animats en la llengua pròpia i els mapes del temps de tot el País Valencià. Els últims anys, la programació era degradant i de molt poca qualitat i tendien a reforçar la visió ruralis- ta de la cultura valenciana, legitimaven comportaments disglòssics. Per no parlar de la manipulació política i la degradació lingüística.

Joan Manuel Tresserras > La història de Canal 9 indica quina funció complia o havia de complir: reforçava i ar- ticulava la hipotètica existència d’un sistema de comu- nicació valencià o enfortia l’ecosistema de comunicació espanyol per abordar específicament el País Valencià? Probablement, feia les dues coses; però els continguts dels mitjans produeixen efectes paradoxals. El pitjor que li pot passar a un territori és la manca de visibilitat i l’escàs reconeixement per part dels seus propis habi- tants. La desidentificació. No existir. El fet que t’ataquin, a vegades, actua com a esperó. Per exemple, la televisió franquista va generar molts adeptes al règim però també va formar molts antifranquistes. Cal considerar sempre aquests efectes paradoxals dels mitjans de comunicació, el caràcter incontrolable dels models de recepció, de com ens apropiem d’allò que ens envien. Li podem reassignar sentit en funció de qui som o què volem.

En qualsevol cas, és molt important per al conjunt de la cultura i llengua compartida que hi hagi una bona

64 | eines 26 | tardor 2016 Muñoz > Em sembla una il·lusió de l’esperit pensar que és possible desenvolupar un projecte cultural autònom sense reverberacions en l’àmbit polític

articulació del sistema cultural i ha hagut una etapa republicana punt de partida; a partir del patrimo- de comunicació del País Valencià. marcada pel protagonisme dels ni, de la trajectòria històrica i dels Sense indústria i mitjans audiovi- sectors populars. Hi ha hagut una instruments que tingui a l’abast. suals valencians és molt més difícil cocció lenta d’un creixent inde- que es produeixi un rearmament pendentisme tranquil d’ençà, com Què passarà amb el nou Canal 9? Si del valencianisme. I la possibilitat a mínim, dels anys noranta. Hi ha el Govern interpreta que el que posa d’algun projecte compartit de futur hagut pujolisme i neonoucentisme en marxa és l’eix d’un sistema propi necessita l’enfortiment i una mena maragallià. Hi ha l’impacte del de comunicació i cultura, un instru- de desinhibició de la valencianitat. 1992 que consagra Barcelona com ment de dignificació, d’enfortiment Els valencians només en podran una ciutat moderna de projecció de la personalitat i d’articulació del formar part com a valencians. Un global. Tot això contribueix a bastir País Valencià, és més fàcil que l’en- projecte de Països Catalans no podrà majories i hegemonies d’una certin i pugui tenir efectes positius. ser una drecera cap a res per a cap determinada manera. És evident Si ho fan només per reobrir-la, sense de les parts constitutives. Cal assu- que la Corporació Catalana de cap intenció clara i sense ambició, mir l’equidistància del dret a decidir Mitjans Audiovisuals enforteix el és fàcil que qualsevol dificultat o gir de cadascuna de les parts. Cada part sistema català de comunicació electoral ho puguin espatllar. ha de fer valer el seu dret a partir de i cultura i —amb totes les seves la seva pròpia trajectòria. I tot això llums i ombres— també és evident Jordi Muñoz > Estic d’acord que la és molt difícil sense un sistema de que ajuda a construir un punt de clau per fer tot això és aquest rear- comunicació propi. vista i a facilitar formes d’identifi- mament del valencianisme que, en cació i reconeixement. No perquè certa mesura, s’està produint. Però Laura Pinyol > Això vol dir consensu- «expliqui una història falsejada» només tindrà èxit si pot sustentar-se ar majories entorn una idea de cada com diu la caverna, sinó perquè en el temps. El valencianisme és una país que faci atractiva la cooperació homologa la llengua i ajuda a pro- de les forces del canvi en política al amb els altres territoris? porcionar seguretats a l’hora de País Valencià, no és per ell mateix les identificacions. Si perceps la tot el canvi però és un dels seus Joan Manuel Tresserras > Sí. teva llengua i la teva cultura com component més potents. Ara, això Cadascú ha de construir la seva a «normals» i «homologades» és necessita temps, i per allargar-se majoria perquè les tradicions, de més fàcil que et sentis part d’una en el temps només és viable en la cada lloc, són diferents. A Catalunya nació i que aspiris a tenir la ma- mesura que pugui encapçalar el que vam tenir una burgesia noucentista teixa sobirania política que altres necessita el País Valencià que és que va tirar endavant la Mancomu- nacions i pobles. Cada territori ha una nova modernització i transició nitat i que va tenir un cert paper. Hi de fer el seu procés des del seu econòmica i cultural, cap a un nou

tardor 2016 | eines 26 | 65 model. Si el valencianisme actua, de facto, com un pro- jecte de transformació del sistema productiu valencià en un sistema més adaptat a l’economia del coneixement, capaç de generar llocs de treball amb valor afegit i fer-ho sostenible, això li permetrà la pervivència del projecte de canvi. Això ha d’anar acompanyat d’un relat cultural que posi en valor el patrimoni propi, que s’adapti a la realitat complexa de la societat valenciana, com el fet que en el boom econòmic passés de tres milions i mig d’habitants a gairebé cinc, i això implica transformacions fortíssimes que encara hem de digerir i entendre.

Dit això, és molt important aquest procés endogen estrictament valencià com a requisit previ de qualsevol hipòtesi de futur compartit. Però això, s’ha de fer com- patible amb mecanismes de cohesió i circulació entre els territoris dels Països Catalans, perquè això és el que pot donar una certa estructura com a professionals de la cultura, escriptors, músics, que viuen del mercat conjunt dels Països Catalans. El mercat ha de tenir unes dimen- sions mínimes, si no és massa feble per donar cabuda a una indústria cultural mínima. Caldrà, per tant, un impuls per donar consistència i engreixar aquests mecanismes de circulació. Si aquest valencianisme pensa que pot prescindir d’això per por d’aixecar tots els fantasmes de l’anticatalanisme i percep que és millor no fer res per no despertar la bèstia, es tornaran a equivocar. Serà una cosa molt feble.

Joan Manuel Tresserras > D’acord. Quan parlo de valencianisme, al que em refereixo és a l’existència d’un projecte específic per al País Valencià. Que hi hagi una població que consideri el País Valencià el seu espai

66 | eines 26 | tardor 2016 Tresserras > El pitjor que li pot passar a un territori és la manca de visibilitat i l’escàs reconeixement per part dels seus propis habitants. La desidentificació. No existir

primordial de referència i tingui Catalans que no sigui federal; és una Laura Pinyol > Però això s’hauria un projecte propi de transforma- qüestió de radicalitat democràtica. pogut donar en els més de quinze ció econòmica i social. Perquè en anys que s’ha estat reclamant la qualsevol hipòtesi d’uns eventuals Laura Pinyol > L’auge del sobira- millora del finançament i la denúncia Països Catalans el que ningú pot es- nisme a Catalunya i el procés cap del dèficit fiscal que afectava als dos perar és que hi hagi una incorpora- a la construcció d’un Estat propi és països. ció del País Valencià sense projecte un motor o és un fre per als altres propi. Ningú pot renunciar a tenir territoris? Jordi Muñoz > Però ara estem en projecte propi per tal de desembar- un moment que el País Valencià, no car en un projecte de caràcter més Jordi Muñoz > El procés de Cata- només el nou Govern sinó també general. És inviable i indesitjable. El lunya hauria de ser un engreixador les elits valencianes, els sectors que no pot ser és que, des de fora de les relacions entre els territoris econòmics, han arribat a la conclu- del País Valencià, algú pretengui fer però no ho és. Això segur. Ara, això sió que el règim de finançament és el projecte del País Valencià. Això no no vol dir que no puga tindre altres injust i que ja n’hi ha prou. És una té ni cap ni peus. aspectes positius. Des del País cosa que va esclatar a Catalun- Valencià es viu amb una mescla de ya fa molts anys, i ara ha esclatat En el cas de les Illes, passa una distància, escepticisme, dificultat allà com una cosa de sentit comú. mica el mateix. La possibilitat de per entendre la vida pròpia i tan Aquestes dues dinàmiques ara no confluència, sense que es produeixin complexa del dia a dia d’un procés poden convergir perquè Catalunya, reticències, necessita l’entesa, la que, vist des de lluny, resulta quel- feliçment per a ella, ha abandonat la coincidència, la síntesi. Si parlem de com de molt aliè. Mentre a Catalun- lògica autonòmica i està en un altre l’eventualitat d’un projecte de Països ya hi imperava una lògica autonòmi- esquema mental. Segur que això Catalans un dels punts de partida ca, tot plegat era més fàcil. Perquè té conseqüències positives i irradia imprescindibles és que no hi hagi si hi ha una lògica autonòmica aquí externalitats a la resta dels Països voluntat de dominació de cap part i al País Valencià, les relacions Catalans però també plantejarà sobre les altres. Per anar a pactar són més fàcils. En el moment que grans dificultats, sobretot si és un cal que cadascú pugui determinar Catalunya entra en un altre estadi, procés molt conflictual amb l’Estat lliurement si el projecte compartit diguem-ne postautonòmic, doncs espanyol. interessa o no, saber què n’obté això ho complica molt més. No és cadascú, en quines condicions s’es- que m’agrade dir-ho, però això Joan Manuel Tresserras > A mitjà i tableixen les relacions. La negociació implica dificultats afegides en les llarg termini, les conseqüències de haurà de ser complexa: al capda- possibilitats d’establir mecanismes l’emancipació del Principat seran vall, no hi haurà projecte de Països de cooperació i de relació. positives pels altres territoris, segur.

tardor 2016 | eines 26 | 67 Muñoz > Que Catalunya tingués un Estat que defensi i salvaguardi la seva cultura o la llengua serà bo per a tots els parlants de la llengua

Però en el curt termini és possible Joan Manuel Tresserras > Un tra tot el catàleg. I podem aspirar que hi hagi també efectes col·laterals projecte de canvi tan radical com legítimament, des de la riba occiden- no previstos. el que vivim, que no té referents tal, a compartir el protagonisme en pròxims, obliga a un esforç de debat, la recerca de noves propostes. Entre Jordi Muñoz > Que Catalunya tingués de planificació i de convicció que els molts canvis que el segle XXI un Estat que defensi i salvaguardi no és gens senzill. L’horitzó dels comportarà hi haurà, segurament, la seva cultura o la llengua serà bo Països Catalans és per a nosaltres una reorganització global del poder per a tots els parlants de la llengua. immediat i factible. Un horitzó tan polític. Quan exigim el dret a la inde- Avui tens el xampú o els cereals de real com els de les relacions amb pendència també ens comprometem l’esmorzar etiquetats en castellà i l’Estat espanyol, Portugal o la resta a participar en aquell debat i a dir-hi portuguès i, potser així, ho tindríem de la Unió Europea. L’horitzó històric i aportar-hi alguna cosa. en català i normalitzaríem la llen- i polític dels Països Catalans suposa gua també al País Valencià o a les un primer graó —concret, pròxim i Jordi Muñoz > Tot això són coses Illes. Que no és un fet banal, encara immediat— en l’assumpció de l’ho- que seran possibles en un sentit o en que això del xampú puga semblar ritzó de la Mediterrània. Un escenari un altre en funció de com vaja. Per anecdòtic. que haurem d’abordar en el marc de això és difícil plantejar-s’ho perquè la nostra inserció global; un espai desconeixem com finalitzarà el pro- Joan Manuel Tresserras > D’efectes ple d’oportunitats però també molt cés, quina serà la reacció de l’Estat positius n’hi haurà molts; i alguns conflictiu i pendent de ser redefinit. espanyol, de l’entorn europeu. És seran molt rellevants en termes de La possibilitat de participar activa- molt interessant la reflexió com un desacomplexament. Ara se’ns diu ment en la redefinició d’aquest espai, exercici intel·lectual, però és molt di- que l’objectiu del procés català és partint de l’experiència de la cons- fícil de preveure-ho. La qüestió de la inassolible, però el fet de trencar trucció d’una nova sobirania impul- Mediterrània no és menor. Cal tenir barreres, de mostrar que la realitat sada per una majoria democràtica, en compte que les ribes de la Medi- pot ser canviada, pot suposar una constituiria per a nosaltres una bona terrània concentren en relativament sacsejada decisiva per a les Illes i el plataforma de projecció i d’interna- poc espai gran part de les tensions País Valencià. cionalització. Podríem mostrar un socials, econòmiques i geopolítiques país nou que assaja propostes per del món contemporani. p Laura Pinyol > Estem, doncs, davant resoldre democràticament alguns un moment d’inflexió en que si Ca- dels problemes més dramàtics de la talunya culmina el camí cap a l’Estat globalització. Les tensions socials en propi haurà de redefinir totes les aquesta etapa del capitalisme són relacions amb el seu entorn. brutals. La Mediterrània en concen-

68 | eines 26 | tardor 2016 Tresserras > No hi haurà projecte de Països Catalans que no sigui federal; és una qüestió de radicalitat democràtica

tardor 2016 | eines 26 | 69 variables

El ciutadà dual, mort o transformació?

vista prèvia > Des de les primeres eleccions catalanes, hem vist com els fenòmens del vot dual i de l’abstenció diferencial són imprescindibles per explicar per què CiU guanyava les eleccions al Parlament de Catalunya i el PSC les de les Corts. Un escenari característic de la Catalunya autonòmica que s’ha començat a esquerdar amb l’inici del procés independentista i que tot sembla indicar que pot acabar amb un nou perfil de ciutadà dual, més ancorat a l’esquerra i una clara identificació nacional subjectiva catalana.

Sílvia Claveria Investigadora postdoctoral en la Universidad Carlos III [email protected]

70 | eines 26 | tardor 2016 El sistema polític català té dues catalanes. Aquests fets han explicat A més a més, el sorgiment d’altres característiques que el defineixen: en que tradicionalment CiU hagi estat el formacions en el sistema polític primer lloc, existeixen dues dimen- partit més votat als comicis catalans, espanyol, com Podem, han acabat de sions de competició partidista —la mentre que el PSC s’hagi mantingut modificar les pautes electorals que ideològica i la nacional. En segon com a primera força política a les fins ara havien estat les dominants. lloc, hi ha una alta volatilitat entre les eleccions espanyoles.2 Aquest fet Si bé fins al 2008 la principal força eleccions a Corts i al Parlament, és a ha estat una constant des de les política guanyadora de les eleccions dir, es produeix un canvi sistemàtic primeres eleccions democràtiques a a Corts era el PSC, a les eleccions de vot i, per tant, de resultats entre Catalunya, al 1980.3 al Congrés de 2011, CiU va ser la aquestes dues eleccions,1 el que tra- formació que va obtenir més vots. dicionalment s’ha conegut com vot La reacció del PSOE davant la publi- En Comú Podem va ser el partit líder dual. Aquest es defineix com aquell cació al 2010 de la sentència del Tri- a les eleccions a Corts celebrades ciutadà que té un comportament di- bunal Constitucional sobre l’Estatut al 2015, mentre que a les eleccions ferenciat entre les eleccions a Corts d’Autonomia de Catalunya del 2006, al Parlament guanyava la coalició i les del Parlament. El vot dual té dos en el qual es declarava la inconsti- Junts pel Sí. Davant d’aquest canvi components: l’abstencionisme dife- tucionalitat de catorze articles i la d’escenari, aquest estudi es pregunta rencial i el canvi de vot. D’una banda, reinterpretació d’uns altres 26, va si encara podem parlar de compor- els ciutadans sistemàticament s’abs- provocar un canvi en la percepció tament dual i, si encara existeix, com tenen a les eleccions segons el nivell de la ciutadania catalana sobre com s’ha transformat. electoral. Concretament, a Catalunya, aquest partit podria solucionar l’en- es produeix un nivell d’abstenció caix de Catalunya a l’Estat espanyol. Teories explicatives més elevat a les eleccions al Parla- Això va afectar i va modificar la ment que a les a Corts. I de l’altra, preferència territorial i la identitat Catalunya és la comunitat autònoma es produeix el canvi de vot, o sigui, dels catalans i, com a conseqüència, on el vot dual es produeix amb més els ciutadans opten per diferents va derivar en un canvi en el com- intensitat. En d’altres comunitats au- partits depenent del nivell electoral. portament electoral dels mateixos. tònomes, que també tenen un nivell És a dir, els votants escullen un partit competencial alt i un sistema de par- d’implantació estatal a les elec- 2 MONTERO i FONT, «El voto dual en Cataluña: tits diferenciat del general, aquest fet lealtad y transferencia de votos en las Elecciones Au- 4 cions a Corts i un d’autonòmic a les tonómicas»; RIBA, «Voto dual y abstención diferencial. és molt més lleu. En aquesta secció Un estudio sobre el comportamiento electoral en Cata- luña»; i RIERA, «L’evolució del vot dual a Catalunya». 1 MONTERO i FONT, «El voto dual en Cataluña: lealtad y transferencia de votos en las Elecciones 3 LAGO, «Identidades duales y abstención diferen- 4 RIBA, «Voto dual y abstención diferencial. Un Autonómicas»; i RIERA, «L’evolució del vot dual a cial en las Comunidades Autónomas. Los casos de estudio sobre el comportamiento electoral en Catalunya». Cataluña, Galicia y País Vasco». Cataluña».

tardor 2016 | eines 26 | 71 Entre les eleccions a Corts i al Parlament es produeix un canvi sistemàtic de vot, i per tant, de resultats entre aquestes dues eleccions, el que s’ha conegut com a vot dual

s’analitzarà quines són les principals ció no afecta homogèniament a tots partits i provoca, en alguns casos, que explicacions i per què aquest fet es els partits. L’abstenció a les eleccions el partit que consideren més proper concentra més a Catalunya. al Parlament s’ha concentrat històri- canviï segons el nivell electoral. Els cament en aquells votants que a les estudis han demostrat que, mentre Tradicionalment, a Catalunya, s’ha re- eleccions a Corts optaven pel PSC, i en que a les eleccions estatals ha estat gistrat una major abstenció a les elec- menor mesura pel PP i per ICV-EUiA. més important la primera dimensió cions al Parlament que a les Corts. La En canvi, l’abstenció d’aquells que ha- —ideològica—, a les eleccions al Par- literatura de comportament electoral vien escollit votar la formació de CiU a lament ha estat la segona —nacional.8 ha destacat diferents arguments. En les eleccions estatals, no s’alterava en Això explicaria per què a les eleccions primer lloc, hi ha la teoria de les elec- les dues eleccions.6 a Corts els ciutadans preferissin votar cions de segon ordre,5 segons la qual el PSC i a les del Parlament CiU. Se- les eleccions de segon ordre es con- Per completar la teoria anterior, gons aquesta visió, l’abstencionisme sideren menys importants, generen altres autors agrupen l’explicació diferencial s’explicaria per la per- menys interès i el resultat d’aquestes d’aquest fenomen en dos grans con- cepció de l’existència d’una distància és contingent a la popularitat dels junts: els espaials i els no espaials.7 més gran entre l’autoposicionament partits de primer nivell; per tant, Els primers assumeixen que cada vo- dels votants d’identificació espanyola aquestes tenen una menor participa- tant escull votar el partit que es troba i l’oferta que existeix al sistema polític ció. És a dir, seguint aquesta lògica, més a prop de la seva pròpia posició català, ja que tradicionalment hi ha els ciutadans considerarien que el a l’espectre polític. Aquesta posició hagut una inexistència de formacions Parlament té menys poder de deci- es compon sobretot per dues dimen- polítiques a l’esquerra amb postures sió que el Congrés i, per tant, la seva sions: la ideològica —esquerra/dre- clarament espanyoles. Això provo- composició no generaria gaire im- ta— i la nacional —catalana/espanyo- caria que els ciutadans provinents portància. No obstant, la teoria de les la. Un canvi en les prioritats de cada d’unes altres comunitats autònomes eleccions de segon ordre no explicaria dimensió depenent del tipus d’elecció es desinteressessin per les eleccions tota la diferència d’abstenció entre crea una variació en la distància que al Parlament, tot i que participen a les les dues convocatòries a Catalunya, els votants perceben dels diferents eleccions a Corts.9 ja que aquest descens de participació hauria d’afectar a tots els partits per 6 RIBA, «Voto dual y abstención diferencial. Un 8 PÉREZ-NIEVES i FRAILE, «Is the Nationalist Vote estudio sobre el comportamiento electoral en Really Nationalist? Dual Voting in Catalonia, 1980- igual. En canvi, l’augment de l’absten- Cataluña»; i LAGO, «Identidades duales y abstención 1999»; i LAGO, «Identidades duales y abstención dife- diferencial en las Comunidades Autónomas. Los rencial en las Comunidades Autónomas. Los casos casos de Cataluña, Galicia y País Vasco». de Cataluña, Galicia y País Vasco».

5 REIF i SCMITT, «Nine Second-Order National 7 PÉREZ-NIEVES i FRAILE, «Is the Nationalist Vote 9 RIBA, «Voto dual y abstención diferencial. Un Elections-A Conceptual Framework for the Analysis Really Nationalist? Dual Voting in Catalonia, 1980- estudio sobre el comportamiento electoral en of European Election Results». 1999». Cataluña».

72 | eines 26 | tardor 2016 Tradicionalment, els votants escullen un partit d’implantació estatal a les eleccions a Corts i un d’autonòmic a les catalanes

Els segons, els models no espaials, PSC a les eleccions a Corts— ava- les comunitats autònomes.14 Fins consideren que l’abstencionisme luen molt positivament els candidats i tot, a les eleccions al Parlament diferencial i la transferència de vot convergents a la presidència de la celebrades al 1992 es va produir una respon a un ampli ventall de factors. Generalitat.12 També mostren que abstenció rècord. En aquests comicis El model de compensació o no es- l’avaluació que fan els votants duals només va participar un 54,8% de paial10 assumeix que els votants no CiU/PSC de la gestió de l’executiu l’electorat, un dels nivells de partici- només es preocupen per la distància encapçalat per Jordi Pujol (1930) a pació més baixos que s’han registrat dels partits amb la seva autoposició, Catalunya és gairebé tan bona com a les eleccions al Parlament en com- sinó que també tenen en compte la dels votants fidels de la federació parativa amb la resta de comunitats les polítiques que desenvoluparà el nacionalista. Finalment, treballs més autònomes de l’Estat espanyol. futur govern. Per tant, l’opinió que recents complementen les teories es generin els ciutadans tant dels anteriors i proposen un encaix entre Com es pot observar al gràfic 1, la candidats com de la gestió gover- els models espaials i els no espaials. diferència de participació entre les namental en els diferents nivells Així, mostren que el vot de compen- diferents eleccions ha anat dismi- electorals són factors importants sació prediu millor el vot als partits nuint. La participació electoral de per decidir el vot en cadascuna de específics del sistema de partits les eleccions catalanes al 2012 va les eleccions. En aquest sentit, hi ha català com —CiU, ERC o ICV-EUiA—, ser superior a les eleccions a Corts treballs que demostren que tant la mentre que el model de proximitat celebrades al 2011. És a dir, la valoració dels líders com la tasca prediu millor el vot a partits d’àmbit participació a les primeres va ser de desenvolupada per aquests gover- estatal —PSC i PP.13 67,8%, mentre que la participació a ns són importants per tal que es les segones va ser de 65,2%. Aquest produeixi una transferència de vot Encara existeix el vot dual? augment de participació s’ha vist entre els diferents nivells electo- consolidat a les eleccions catala- rals.11 Evidencien que l’augment de Com s’ha explicat anteriorment, nes de 2015, on s’ha arribat a un vots obtingut per CiU als comicis a Catalunya existeix l’abstenció 74,9% de participació. Malgrat que catalans es deuen, en bona mesura, diferencial i aquesta ha estat molt les últimes eleccions al Parlament al fet que grans borses de votants més acusada aquí que a la resta de de Catalunya van ser excepcionals, d’altres formacions —sobretot del i s’haurà d’esperar a d’altres elec- cions per veure si aquesta tendència 10 KEDAR, «When Moderate Voters Prefer Extreme 12 RIERA, «L’evolució del vot dual a Catalunya», Parties: Policy Balancing in Parliamentary Election». p. 39.

11 PÉREZ-NIEVES i FRAILE, «Is the Nationalist Vote 13 BALCELLS, «Es el voto nacionalista de proximi- 14 RIBA, «Voto dual y abstención diferencial. Really Nationalist? Dual Voting in Catalonia, 1980- dad o un voto de compensación? Una aproximación Un estudio sobre el comportamiento electoral en 1999»; i RIERA, «L’evolució del vot dual a Catalunya». “espacial” al voto en dos dimensiones». Cataluña».

tardor 2016 | eines 26 | 73 L’abstenció a les eleccions al Parlament s’ha concentrat històricament en aquells votants que a les eleccions a Corts optaven pel PSC, i en menor mesura pel PP i per ICV-EUiA

Gràfic 1 Participació electoral segons nivell d’eleccions, 1980-2016 (%)

100

90 Congrés dels Diputats 80 Parlament de Catalunya

70

60

50

40

30

20

10

0

1980 1982 1984 1986 1988 1989 1992 1993 1995 1996 1999 2000 2003 2004 2006 2008 2010 2011 2012 2015 2016

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’interior. es manté, sembla que l’abstenció catalanes han passat de ser consi- català el partit Ciutadans, el qual es diferencial s’està mitigant. derades de segon a primer ordre, definia als manifestos fundacionals o bé, perquè b) és el resultat d’una com un partit de centre-esquerra Per què aquesta distància ha dismi- una major proximitat dels votants no catalanista. Aquest fet pot haver nuït? Segons les anteriors teories, catalans a l’oferta política, ja que canalitzat una part de l’abstencio- pot ser perquè a) les institucions al 2006 va entrar al sistema polític nisme dual.

74 | eines 26 | tardor 2016 Els estudis han demostrat que, mentre que a les eleccions estatals ha estat més important la dimensió ideològica, a les eleccions al Parlament pren importància la dimensió nacional

Gràfic 2 Importància d’eleccions segons nivell , 2008-2016 (%)

100

90 Congrés dels Diputats 80 Parlament de Catalunya

70

60

50

40

30

20

10

0

gen 2008abr 2008 oct 2008gen 2009 gen 2010abr 2010 oct 2010gen 2011 oct 2011feb 2012 oct 2012feb 2013 nov 2013 oct 2014 oct 2015feb 2016 juny 2008 abril 2009 juny 2010 juny 2011 juny 2012 juny 2013 març 2014 març 2015juny 2015 juny 2016

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Centre d’Estudis d’Opinió.

El gràfic 2 mostra que la reducció al Parlament de Catalunya que amb ha anat augmentant, mentre que la de l’abstencionisme diferencial i, per l’increment de oferta política del importància de les eleccions al Con- tant, l’augment de la participació a sistema de partits català. Les dades grés dels Diputats ha anat disminuint. les eleccions catalanes pot estar mostren que des de 2010 la impor- A l’octubre del 2011, per primera ve- més relacionat amb el creixement tància que la ciutadania dóna a les gada, la importància de les eleccions del grau d’importància dels comicis eleccions al Parlament de Catalunya al Parlament de Catalunya supera

tardor 2016 | eines 26 | 75 La diferència de participació entre les diferents eleccions ha anat disminuint. La participació electoral de les eleccions catalanes del 2012 va ser superior que la de les eleccions a Corts del 2011

Taula 1 tenir en compte que des del 2006 la Vot al Congrés dels Diputats a Catalunya, 1982-2016 (%) mitjana de la identificació nacional subjectiva catalana ha augmentat, ICV-EUiA/En CiU PSC ERC PP Comú Podem C's passant de 3,39 a 3,70 al 2016.16 En 1982 22.48 45.83 4.20 1.37 4.61 - altres paraules, mentre que al 2006 1986 32.00 41.00 2.67 11.40 3.91 - la mitjana de la població se situava a 1989 32.68 35.59 2.68 10.64 7.33 - «tan català com espanyol», al 2016 la mitjana es troba més a prop de «més 1993 31.81 34.87 5.10 17.04 7.46 - català que espanyol». Tots aquests 1996 29.61 39.36 4.18 17.96 7.64 - fets: la disminució de l’abstenció a 2000 28.79 34.13 5.64 22.79 3.54 - Catalunya, l’augment de la importàn- 2004 20.78 39.47 15.89 15.58 5.84 - cia del Parlament, i la major iden- 2008 20.93 45.39 7.83 16.40 4.92 - tificació de pertinença a Catalunya 2011 29.35 26.66 7.07 20.70 8.09 - demostra que la disminució de l’abs- 2015 15.08 15.69 15.99 11.12 24.74 13.05 tencionisme dual s’explicaria més per un canvi en la importància de les 2016 13.90 16.10 18.18 13.36 24.53 10.94 eleccions al Parlament, que per l’aug- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri del Interior. ment en l’oferta política catalana.

Transferència de vot la del Congrés dels Diputats, amb manera s’observa que existeix una un 31,5 i un 29,1% respectivament. correlació entre els dos fets. Mentre Com hem explicat anteriorment, el Posteriorment, al 2012 s’arriba a que el Baròmetre del Centre d’Estudis vot dual es compon de dos elements: tenir la diferència més acusada entre d’Opinió de l’octubre del 2010 mostra l’abstencionisme diferencial i la la importància que se li atorga a les que un 45,1% de la població es con- transferència de vot. En aquesta eleccions catalanes (43%) davant siderava «tan català com espanyol», les espanyoles (19,5%). No obstant, al 2016 només un 34,5% s’identifica al 2016 la importància de les dues amb aquest estament. En canvi, Pública: primera onada de 2010 (555) i el Baròmetre eleccions es manté equilibrat. Aques- aquells que es consideren «només d’Opinió Pública: segona onada 2016 (826). ta modificació de la importància de catalans» passen d’un 17,3% al 2010 16 Aquest número s’aconsegueix a partir de la rea- 15 les eleccions catalanes pot estar a un 28,5% al 2016. També s’ha de lització de la mitjana entre les cinc categories, on «No- associat a un canvi en el sentiment més espanyol» pren el valor d’1; «més espanyol que català» de 2; «tan català com espanyol» de 3; «més de pertinença nacional. D’aquesta 15 Les dades provenen del Baròmetre d’Opinió català que espanyol» de 4; i «només català» de 5

76 | eines 26 | tardor 2016 A l’octubre del 2011, per primera vegada, la importància de les eleccions al Parlament de Catalunya supera la del Congrés dels Diputats, amb un 31,5 i un 29,1% respectivament

Taula 2 Vot al Parlament de Catalunya, 1980-2015 (%) ICV-EUiA/ Catalunya Sí CiU PSC ERC PP que Es Pot C's CUP Junts pel Sí Solidaritat 1980 27.83 22.43 8.90 ------1984 46.80 30.11 4.41 7.70 -- -- - 1988 45.72 29.78 4.14 5.31 7.76 - -- - 1992 46.19 27.55 7.96 5.97 6.50 - -- - 1995 40.95 24.88 9.49 13.08 9.71 - -- - 1999 37.70 37.85 8.67 9.51 2.51 - -- - 2003 30.94 31.16 16.44 11.89 7.28 - -- - 2006 31.52 26.82 14.03 10.65 9.52 3.03 -- - 2010 38.43 18.38 7.37 12.37 7.00 3.39 - - 3.29 2012 30.70 14.43 13.70 12.97 9.89 7.56 3.47 - - 2015 - 12.72 - 8.49 8.94 17.9 8.21 39.59 -

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri del Interior. secció ens centrarem en el segon Els resultats de les eleccions a Corts 2015 i al 2016, la formació líder va component. La transferència de vot del 20 de desembre del 2015 i del ser En Comú Podem; no obstant, es produeix quan els ciutadans opten 26 de juny de 2016 mostren que hi no va ser la força més votada a les per partits diferents depenent del ha hagut un canvi en el comporta- eleccions al Parlament de Catalunya. nivell electoral. Tradicionalment, a ment electoral dels catalans. Com Com indica la taula 2, la formació Catalunya, s’observava que men- s’observa a la taula 1, a les eleccions política que ha obtingut més vots al tre CiU era el partit més votat a les a Corts celebrades al 2011, CiU, per Parlament de Catalunya ha estat CiU eleccions al Parlament, el PSC-PSOE primera vegada, va ser la formació al 2012 i la coalició Junts pel Sí al era el més votat a les eleccions a política que més percentatge de vot 2015. El vot dual que s’havia produït Corts. Aquest no ha estat l’únic vot va acumular, mentre que el PSC, amb anterioritat ja no existeix, però dual —també ha existit el vot PP/CiU, que havia ostentat el lideratge fins es descobreix que ha sorgit un nou o PSC/ICV-EUiA, però sí ha estat el aleshores, havia perdut votants. A vot dual. Les formacions polítiques més important. les eleccions a Corts celebrades al que guanyaven al passat ja no ho

tardor 2016 | eines 26 | 77 Un 12,7% dels que han manifestat que han votat En Comú Podem a les eleccions a Corts de 2016, a les anterior eleccions al Parlament de Catalunya havien votat Junts pel Sí i un 6,5 la CUP

Taula 3 Creuament entre record de vot al Congrés dels Diputats 2016 i Parlament de Catalunya, 2015 (% en columnes)

Record de vot al Congrés dels Diputats En Comú Podem ERC PSC CiU C's PP Altres No votarà NS/NC Junts pel Sí 12.7 89.3 2.40 95.00 2.60 4.20 11.10 14.00 17.20 C's 0.70 0.00 1.80 0.00 78.20 6.90 0.00 4.70 3.50 PSC 1.00 0.00 81.10 0.70 1.30 2.80 1.10 0.70 3.50 Catalunya Sí 70.9 1.00 2.40 0.00 1.30 1.40 5.60 2.70 7.10 que Es Pot PP 0.00 0.00 0.60 0.00 3.80 65.30 0.00 0.70 0.50 CUP 6.50 7.00 1.20 0.70 0.00 0.00 8.90 10.70 3.50 Altres 2.00 0.30 0.00 0.70 3.80 2.80 61.10 3.30 4.00 No votarà 1.60 0.30 3.60 2.20 5.10 9.70 3.30 50.70 5.10 NS/NC 4.60 2.00 7.10 0.70 3.80 6.90 8.90 12.70 55.60

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri del Interior. fan, malgrat tot, els catalans mante- manifestat haver votat En Comú d’altres factors també intervenen a nen encara un comportament molt Podem a les eleccions a Corts de l’hora de decidir-lo. diferent segons el tipus d’eleccions 2016, a les anterior eleccions al que se celebrin. Parlament de Catalunya havien Cal tenir en compte que Junts pel Sí votat Junts pel Sí. També, un 6,5% és una formació política conjuntural A la taula 3 es mostren els creua- dels votants d’En Comú Podem creada expressament per presen- ments entre el record de vot de les a les a Corts havien votat la CUP. tar-se a les eleccions que es van últimes eleccions a Corts i el record Només un 70,9% són antics votants definir com a plebiscitàries. També, de vot a les últimes eleccions al de Catalunya Sí que es Pot. Per el sorgiment de nous partits al siste- Parlament català. Es pot observar tant, encara s’observa que existeix ma polític espanyol, com Podem —o que En Comú Podem assumeix el aquesta dualitat al vot i s’intueix que En Comú Podem—, pot incrementar rol aglutinador del vot dual. La taula els ciutadans no només voten tenint la volatilitat causada per l’entrada mostra que un 12,7% dels que han en compte l’eix nacional, sinó que de nous partits polítics, i això també

78 | eines 26 | tardor 2016 Ha sorgit el nou votant dual: aquell que s’absté a les eleccions a Corts i només vota a les eleccions al Parlament de Catalunya

pot generar un sistema de partits s’ha produït sobre la importància votar Junts pel Sí, i un 10% la CUP. inestable.17 Només amb la repetició de les eleccions, és a dir, el fet que Per tant, no s’ha de descartar que d’eleccions tant espanyoles com als últims anys una majoria de la pugui existir un nou perfil d’absten- catalanes es podrà saber si aquest població considerés les eleccions cionista diferencial. Els abstencio- comportament és el final d’un procés al Parlament més importants que nistes diferencials tradicionals, és a de canvi, o encara es tracta d’un les eleccions al Congrés, pot haver dir, aquells votants que revelen que procés de transició. provocat una dualitat en el per- no havien participat a les eleccions fil de l’abstencionista diferencial. al Parlament de Catalunya, havien Com són els nous votants duals? D’una banda, existeix el votant dual votat En Comú Podem (9,1%) i PSC- Perfil sociodemogràfic tradicional: aquell que vota a les PSOE (4,5%) a les eleccions a Corts. eleccions a Corts i no a les eleccions Creuant el record de vot de les elec- al Parlament; d’una altra banda, Si dividim els abstencionistes di- cions a Corts i al Parlament es pot ha sorgit el nou votant dual: aquell ferencials entre els nous —aquells conèixer el perfil dels electors que de- que s’absté a les eleccions a Corts, que s’abstenen al Congrés— i els claren haver realitzat una abstenció i només vota a les eleccions al tradicionals —aquells que s’abste- diferencial o un vot dual.18 En aquesta Parlament de Catalunya. El volum nen al Parlament— s’observa als secció ens centrarem en descriure el de ciutadans que manifesten que gràfics 3 i 4 que tenen un perfil perfil d’aquests dos tipus d’electors. s’han abstingut a les eleccions al diferent. Els nous abstencionistes Congrés dels Diputats, que anterior- diferencials es defineixen en major Estudis anteriors mostraven que ment havien votat a les eleccions al mesura com a «més catalans que els abstencionistes diferencials es Parlament, és lleugerament supe- espanyols» o «només catalans». En concentraven majoritàriament entre rior (4,6%) a aquells que declaren canvi, els tradicionals, es concen- els electors joves, nascuts fora de que s’han abstingut a les eleccions tren en «tan catalans com espan- Catalunya i que no havien completat al Parlament i han votat al Congrés yols». També canvia lleugerament la els estudis primaris.19 El canvi que dels Diputats (2,2%).20 A la taula 3 ubicació ideològica en l’eix esque- es pot observar que d’aquells que es rra/dreta. Mentre els nous absten- 17 POWELL i TUCKEL, «Revisiting Electoral Volatily van abstenir al Congrés, un 14% van cionistes es troben més escorats in Post-Communist Countries: New Data, New Re- sults and New Approaches». en posicions d’esquerra o extrema

18 És probable que aquests percentatges siguin esquerra, els tradicionals es con- mínims, ja que molta gent a vegades no revela el centren en posicions d’esquerra o seu vot. 20 En estudis posteriors, amb altres estudis de- moscòpics, s’hauria de precisar més aquesta dada, centre. Per tant, s’evidencia un canvi 19 RIBA, «Voto dual y abstención diferencial. Un ja que hi ha diferents motius pels quals els ciutadans en el perfil d’abstencionista diferen- estudio sobre el comportamiento electoral en Cata- es poden abstenir. Només s’haurien de tenir en luña», p. 78-79. compte motius polítics i no motius burocràtics. cial que fins ara dominava. Tot i així,

tardor 2016 | eines 26 | 79 D’aquells que es van abstenir a les eleccions al Congrés de 2016, un 14% van votar Junts pel Sí i un 10% la CUP

Gràfic 3.1 Gràfic 3.2 Identitat nacional subjectiva per Identitat nacional subjectiva per nous abstencionistes, 2016 (%) abstencionistes tradicionals, 2016 (%)

100 100 90 90 80 80 70 70 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 només més espanyol tan català més català només només més espanyol tan català més català només espanyol que català com espanyol que espanyol català espanyol que català com espanyol que espanyol català

No abstencionistes Abstencionistes

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Centre d’Estudis d’Opinió. S’ha utilitzat la fusió de dos Baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió realitzats després del 20 de desembre de 2015: Baròmetre d’Opinió Pública: primera (816) i segona onada (826) de 2016.

aquests resultats s’han de pren- i En Comú Podem als últims comicis dreta que aquells que només votaven dre amb cautela, ja que aquest fet celebrats el passat 26 de juny.21 el PSC.22 El perfil de votant dual en s’haurà d’estudiar, amb més casos, l’espectre ideològic era un ciutadà de manera longitudinal i amb més Estudis previs mostraven que els an- més proper a CiU que al PSC, els quals profunditat. tics votants duals s’ubicaven més a la normalment s’abstenien a les elec- cions catalanes. En canvi, el perfil del Per descriure aquells electors que nou votant dual sembla que ha canviat han realitzat un vot dual ens cen- 21 S’ha de ser conscient que les últimes eleccions en l’eix ideològic. Els nous votants al parlament català van ser unes eleccions excepci- trarem en aquells ciutadans que onals, ja que gran part de la població va considerar duals s’ubiquen més a l’esquerra que hagin votat Junts pel Sí a les últimes que van ser unes eleccions plebiscitàries, per això hem d’anar en compte a l’hora d’interpretar els eleccions al Parlament de Catalunya resultats. 22 RIERA, «L’evolució del vot dual a Catalunya».

80 | eines 26 | tardor 2016 Els nous abstencionistes diferencials es defineixen en major mesura com a «més catalans que espanyols» o «només catalans». Els tradicionals, es concentren en «tan catalans com espanyols»

Gràfic 4.1 Gràfic 4.2 Autoubicació ideològica per Autoubicació ideològica per nous abstencionistes, 2016 (%) abstencionistes tradicionals, 2016 (%)

100 100 90 90 80 80 70 70 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 extrema esquerra centre dreta extrema extrema esquerra centre dreta extrema esquerra (2-3) esquerra (6-7) dreta esquerra (2-3) esquerra (6-7) dreta (0-1) (4-5) (8-9-10) (0-1) (4-5) (8-9-10)

Votants no duals (%) Votants duals (%)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Centre d’Estudis d’Opinió. S’ha utilitzat la fusió de dos Baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió realitzats després del 20 de desembre de 2015: Baròmetre d’Opinió Pública: primera (816) i segona onada (826) de 2016. aquells que no emeten un vot dual — ya i tenien amplis coneixement de eren ciutadans que havien desenvo- veure gràfic 5.1. Això s’explica perquè català.23 S’establia, així, que aquells lupat lligams envers Catalunya. El aquells que a les eleccions a Corts que votaven CiU/PSC eren els que es que s’observa al gràfic 5.2, és que voten En Comú Podem i a les elec- consideraven més catalans que els aquells votants duals de Junts pel cions al Parlament Junts pel Sí, poden que votaven sempre PSC. La lògica Sí/En Comú Podem tenen posicions simpatitzar amb posicions més d’es- d’aquest estudis era que aquells que més catalanistes que els votants no querra que els anterior votants duals, emetien el vot dual a PSC i a CiU, duals, i possiblement que els antic els quals eren més pròxims a CiU. votants duals. Per tant, aquests es troben principalment a la catego- Els votants duals tradicionals majo- 23 RIBA, «Voto dual y abstención diferencial. ria de «tan català com espanyol» Un estudio sobre el comportamiento electoral en ritàriament havien nascut a Catalun- Cataluña». o a «més catalans que espanyols»

tardor 2016 | eines 26 | 81 Mentre els nous abstencionistes es troben més escorats en posicions d’esquerra o extrema esquerra, els tradicionals es concentren en posicions d’esquerra o centre

Gràfic 5.1 Gràfic 5.2 Autoubicació ideològica, 2016 (%) Identitat nacional subjectiva, 2016 (%)

100 100 90 90 80 80 70 70 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 extrema esquerra centre dreta extrema només més espanyol tan català més català només esquerra (2-3) esquerra (6-7) dreta espanyol que català com espanyol que espanyol català (0-1) (4-5) (8-9-10)

No abstencionistes Abstencionistes

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Centre d’Estudis d’Opinió. S’ha utilitzat la fusió de dos Baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió realitzats després del 20 de desembre de 2015: Baròmetre d’Opinió Pública: primera (816) i segona onada (826) de 2016.

i, fins i tot es concentren amb un trobaven majoritàriament en la franja i 49 anys i declaren que el català és percentatge gens menyspreable a la d’edat de 30 anys, nascuts a Catalun- la seva llengua pròpia. D’una altra categoria «només catalans». ya, amb el títol de graduat escolar o banda, com s’havia indicat pels antics superior i sabien escriure en català.24 votants duals (CiU/PSC),25 s’observa En el cas de l’educació, la llengua o En el cas del nous votants duals, al gràfic 6.4 que valorar positivament l’edat, els nous votants duals (Junts podem veure als gràfics 6.1, 6.2 i la gestió de la Generalitat també pel Sí/En Comú Podem) segueixen 6.3 que majoritàriament han assolit facilita que emetin un vot dual (Junts el mateix perfil dels votants duals educació secundària, tenen entre 35 pel Sí/En Comú Podem).26 tradicionals (CiU/PSC). Les anteriors anàlisis mostraven que aquells que 25 RIERA, «L’evolució del vot dual a Catalunya». 24 RIBA, «Voto dual y abstención diferencial. Un es- eren votants duals (CiU/PSC) es tudio sobre el comportamiento electoral en Cataluña». 26 Els Baròmetres analitzats els hi manca una pre-

82 | eines 26 | tardor 2016 Aquell ciutadà que votava PSC a les eleccions a Corts, però CiU a les catalanes, gairebé ha desaparegut

Gràfic 6.1 Gràfic 6.2 Nivell educatiu segons tipus de votant, 2016 (%) Edat segons tipus de votant, 2016 (%)

100 100 90 90 80 80 70 70 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 primària secundària universitària 18-24 25-34 35-49 50-64 Més de 60

Votants no duals (%) Votants duals (%)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Centre d’Estudis d’Opinió. S’ha utilitzat la fusió de dos Baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió realitzats després del 20 de desembre de 2015: Baròmetre d’Opinió Pública: primera (816) i segona onada (826) de 2016.

Conclusió polítiques diferents segons el nivell L’abstenció diferencial, és a dir, la electoral. Això tenia una sèrie d’impli- diferència de participació entre les El comportament dual ha estat una de cacions: CiU era el partit més votat a eleccions catalanes i espanyoles les característiques més definitòries les eleccions catalanes i el PSC a les s’ha reduït. No obstant, ha canviat el del sistema polític català, i una cons- eleccions a Corts. Tant el sistema de perfil d’abstencionista diferencial. tant des de les primeres eleccions partits català com l’espanyol han patit Anteriorment, aquests es carac- democràtiques celebrades al 1980. molts canvis els últims anys a causa teritzaven per ser electors que Els ciutadans votaven formacions de les tensions territorials i les crisis participaven als comicis a Corts, econòmiques, provocant un canvi en però no als autonòmics; ara sembla el sistema de partits i en el comporta- que ha sorgit un nou abstencionis- gunta específica sobre candidats a presidir el Govern espanyol o de gestió del Govern espanyol. ment electoral dels catalans. ta diferencial, el qual participa a

tardor 2016 | eines 26 | 83 Només amb la repetició d’eleccions tant espanyoles com catalanes es podrà saber si aquest comportament és el final d’un procés de canvi o encara es tracta d’un procés de transició

Gràfic 6.3 Gràfic 6.4 Llengua pròpia segons tipus de votant, 2016 (%) Valoració de la gestió de la Generalitat de Catalunya segons tipus de votant, 2016 (%) 100 100 90 90 80 80 70 70 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 català castellà igual molt malament malament regular bé molt bé

Votants no duals (%) Votants duals (%)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Centre d’Estudis d’Opinió. S’ha utilitzat la fusió de dos Baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió realitzats després del 20 de desembre de 2015: Baròmetre d’Opinió Pública: primera (816) i segona onada (826) de 2016.

les eleccions catalanes, però no a la coalició Junts pel Sí en les elec- si aquest comportament és una ten- Corts. Pel que fa a la transferència cions al Parlament. dència estable o si encara pot variar de vot, el vot dual tradicional, aquell els propers anys. A més a més, la ciutadà que votava PSC-PSOE a les Tot i que s’observen aquests canvis al generació de noves enquestes i noves eleccions a Corts, però CiU a les comportament electoral català, s’ha anàlisis en profunditat poden aportar catalanes, gairebé ha desaparegut. d’anar amb prudència a l’hora d’ex- llum sobre el nou perfil d’abstencio- Tanmateix, encara existeix un vot treure conclusions, ja que les últimes nista dual i dels electors que manera dual. El vot dual s’ha transformat eleccions al Parlament, van gaudir emeten un vot dual. p i actualment s’observa que hi ha d’un context especial i per molta certs electors que opten per la for- ciutadania van ser considerades mació política d’En Comú Podem a unes eleccions plebiscitàries. Amb la les eleccions a Corts, mentre voten repetició d’eleccions es podrà saber

84 | eines 26 | tardor 2016 p Bibliografia

BALCELLS, Laia. «¿Es el voto nacionalista de REIF, Karlheinz i SCHMITT, Hermann. «Nine proximidad o un voto de compensación? Una Second-Order National Elections — A nueva aproximación “espacial” al voto en dos Conceptual Framework for the Analysis of dimensiones». A Revista Española de Ciencia European Election Results». A European Política, núm. 16. p. 61-88, 2007. Journal of Political Research, núm. 8, p. 3-44, 1980. KEDAR, Orit. «When Moderate Voters Prefer Extreme Parties: Policy Balancing in RIBA, Clara. «Voto dual y abstención Parliamentary Election». A American Political diferencial. Un estudio sobre el Science Review, núm. 99, p. 185-199, 2005. comportamiento electoral en Cataluña». A Revista Española de Investigaciones LAGO, Ignacio. «Identidades duales y Sociológicas, núm. 91. p. 59-88, 2000. abstención diferencial en las Comunidades Autónomas: Los casos de Cataluña, Galicia y RIERA, Pedro. «L’evolució del vot dual País Vasco». A Dereito, núm. 9(2), p. 156-176, a Catalunya». Working Paper núm. 278. 2000. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2009. MONTERO, José Ramón i FONT, Joan. «El voto dual en Cataluña: lealtad y transferencia de votos en las Elecciones Autonómicas». A Revista de Estudios Políticos, núm. 73, p. 7-34, 1991.

PÉREZ-NIEVAS, Santiago. i FRAILE, Marta. «Is the Nationalist Vote Really Nationalist? Dual Voting in Catalonia 1980-1999». Estudios/ Working Papers, núm. 147. Madrid: CEACS, 2000.

POWELL, Eleanor Neff i TUCKER, Joshua A. «Revisiting Electoral Volatility in Post- Communist Countries: New Data, New Results and New Approaches». A British Journal of Political Science, núm. 44(1), p.123–147, 2013.

tardor 2016 | eines 26 | 85 full de càlcul

La sobreeducació en relació a l’ocupació: una forma de precarietat laboral prèvia a la crisi

vista prèvia > Quan parlem de sobreeducació, a tots ens vénen al cap els moments més durs de la crisi econòmica, quan era molt comú que les persones desocupades amaguessin titulacions acadèmiques dels seus currículums per intentar accedir a un lloc de treball per sota de la seva qualificació. Però la sobreeducació és molt més que una conseqüència d’una estratègia per trobar feina. És un fenomen estructural del mercat laboral espanyol i català provocat per la manca de llocs de treball qualificats.

Queralt Capsada Investigadora postdoctoral del Robert Owen Centre for Educational Change de la University of Glasgow [email protected]

86 | eines 26 | tardor 2016 Des de l’inici de la crisi econòmi- i l’Estat espanyol mostren que és la dècada de 1970 als EUA a causa ca del 2008 les notícies entorn del una forma d’ocupació més estable del creixent nombre de graduats mercat de treball s’han centrat en la del que desitjaríem i que afecta a universitaris que entraven al mercat pèrdua de llocs de treball i l’augment diferents col·lectius. Tot i que la de treball i la preocupació sobre si el de la taxa d’atur, ja que la pèrdua crisi econòmica ha accentuat el seu mercat de treball seria capaç d’oferir de feina remunerada comporta una creixement, la sobreeducació en el un nombre suficient de posicions sèrie de conseqüències negatives mercat de treball espanyol i català ja qualificades per a tots ells.1 tant a nivell econòmic com psicolò- es trobava present abans del 2008. gic, especialment pels col·lectius La majoria dels països europeus més vulnerables. La intenció d’aquest article és també han experimentat al llarg de descriure l’evolució del fenomen de les últimes dècades un augment No obstant això, el fet de seguir la sobreeducació al llarg de l’última tant quantitatiu com qualitatiu de tenint una feina no assegura que dècada a Catalunya i l’Estat espanyol, les persones amb estudis superiors. aquesta sigui de qualitat. Moltes tot explorant algunes de les caracte- No obstant això, no totes es tro- persones segueixen ocupades però rístiques que ens ajuden a identificar ben ocupades en posicions per les ho fan en llocs de treball amb un quines són les persones que es tro- quals es requereix d’un alt nivell de sou inferior al que tenien, treballant ben més afectades per aquest tipus formació, ja que el nombre de llocs menys hores de les que desitgen —a de fenomen. de treball altament qualificats no temps parcial— o ocupats en una po- sempre s’equiparen al nombre de sició en la qual no poden utilitzar tots Què entenem per sobreeducació treballadors amb estudis superiors els seus coneixements i competèn- i com sorgeix? disposats a treballar. Tal com mostra cies. Totes aquestes són formes de el gràfic 1, durant l’última dècada el precarietat laboral, essent la darrera El terme sobreeducació —overeduca- nombre de persones amb estudis su- la que fa referència al tema que ens tion, pel terme procedent de l’an- periors ha augmentat paulatinament ocupa en aquest article: el de la so- glès— identifica aquelles persones als països de la UE, mentre que la breeducació en relació a l’ocupació. que tenen un nivell educatiu superior proporció de persones ocupades en al que es requereix per desenvolupar posicions qualificades per les quals Encara que es podria pensar que la de forma satisfactòria la feina en la se solen requerir estudis superiors sobreeducació en relació a l’ocupació qual estan ocupades. Per tant, ens s’ha mantingut per sota. La tendèn- és un fenomen temporal i minoritari referim a la sobreeducació en relació fruit del procés d’ajustament entre a l’ocupació. El fenomen de la sobre- l’oferta i la demanda del mercat educació en relació a l’ocupació va 1 FREEMAN, The Overeducated American; i RUM- BERGER, «The Rising Incidence of Overeducation in de treball, les dades per Catalunya començar a prendre interès durant the U.S. Labor Market».

tardor 2016 | eines 26 | 87 Avui en dia el fet de tenir una titulació superior no és garantia de tenir una ocupació de qualitat com ho podia ser en dècades anteriors

Gràfic 1 tunitats educatives que les genera- Població amb educació superior i dels ocupats en posicions cions que han viscut l’expansió edu- altament qualificades, 2004-2014 (% mitjana EU28) cativa de finals del segleXX i inicis del XXI, avui en dia el fet de tenir una 35 titulació superior no és garantia de tenir una ocupació de qualitat com 30 ho podia ser en dècades anteriors. 25 No obstant això, si ens plantegem 20 quins són els motius pels quals 15 algunes persones poden estar ocupades en posicions per les quals 10 estan sobreeducades se’ns presen- 5 ten dues possibilitats: o bé perquè hi ha massa persones amb estudis 0 elevats —el que es coneix com «ex- 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 cés de graduats universitaris»—, o bé perquè hi ha pocs llocs de treball Persones amb educació superior Ocupats en feines que requereixen (25-64 anys) estudis superiors (ISCO)* 1-2 que requereixen de treballadors amb alts nivells educatius. Els gràfics 2 i 3 a continuació mostren una compa- ISCO: International Standard Classification of Occupations [Classificació Internacional Uniforme d’Ocupacions] rativa de diferents països europeus Font: Elaboració pròpia, a partir d’Eurostat. pel que fa al nivell educatiu dels seus assalariats i el percentatge de treba- lladors ocupats en feines altament cia dels dos fenòmens sembla seguir ve explicat per la davallada dels llocs qualificades —requereixen estudis camins cada vegada més allunyats, de treball en general a causa de la superiors— i elementals —reque- ja que mentre la proporció de perso- crisi econòmica. reixen estudis primaris. Si ens fixem nes amb estudis superiors continua en el cas de l’Estat espanyol, veiem augmentat, la proporció d’aquelles Catalunya no resta al marge d’aques- que el percentatge d’assalariats que estan ocupades en posicions ta tendència. Mentre que les gene- amb un nivell d’estudis superiors qualificades es va estancant. Part racions que van estudiar durant el es troba lleugerament per sobre d’aquest estancament probablement franquisme van tenir menys opor- de la mitjana de l’OCDE. Però quan

88 | eines 26 | tardor 2016 La sobreeducació es produeix perquè hi ha massa persones amb estudis elevats o bé perquè hi ha pocs llocs de treball que requereixen de treballadors amb alts nivells educatius

Gràfic 2 Nivell educatiu de la població assalariada de 25-64 anys, 2013 (%)

80 República Txexa República ISCED 0-2 Àustria República Eslovaca República 70 ISCED 3-4 ISCED 5-6 60 Alemanya Polònia Suècia Finlàndia Mitjana de l’OCDE Anglaterra i Irlanda del Nord Anglaterra Noruega Dinamarca

50 França Irlanda Bèlgica (comunitat flamenca) (comunitat Bèlgica Itàlia Estat espanyol 40 Baixos Països

30

20

10

0

ISCED: International Standard Classification of Education [Classificació estandarditzada dels nivells educatius] Font: Elaboració pròpia, a partir de Programa per l’Evaluació Internacional de les Competències dels Adults (OCDE). ens fixem en les posicions on estan està de més destacar la situació ampli debat sobre les diferents for- ocupats aquests assalariats veiem presentada pels països escandinaus mes de mesurar-la i els avantatges que l’Estat espanyol destaca entre —Dinamarca, Finlàndia, Noruega i i inconvenients de cada tipus d’indi- el grup de països europeus per ser Suècia— als gràfics 2 i 3, els quals cador.2 Els principals indicadors es el que mostra un major percentatge combinen alts nivells de graduats divideixen en dos grups: els subjec- d’ocupats en llocs de treball elemen- universitaris amb els percentatges tius i els objectius. Mentre que els in- tals. D’aquesta manera, sembla que més alts de persones ocupades en dicadors subjectius es construeixen part del sorgiment de la sobreedu- posicions qualificades. a partir de preguntes efectuades en cació pot venir per la manca de llocs enquestes als ocupats sobre com de treball que requereixen persones Com mesurar la sobreeducació? amb alts nivells de qualificació, i no 2 HARTOG, «Over-education and earnings: where només per un «excés» de persones La sobreeducació no és un concepte are we, where should we go?»; i VERHAEST i OMEY, «The Impact of Overeducation and its Measure- amb estudis superiors. De fet, no fàcilment mesurable. Existeix un ment».

tardor 2016 | eines 26 | 89 El percentatge d’assalariats de l’Estat espanyol amb un nivell d’estudis superiors es troba lleugerament per sobre de la mitjana de l’OCDE

Gràfic 3 Treballadors en ocupacions elementals i qualificades, 2013 (%)

Ocupacions elementals 60 Països Baixos Països Noruega Ocupacions Dinamarca

Suècia qualificades Bèlgica (comunitat flamenca) (comunitat Bèlgica Finlàndia 50 Àustria França Mitjana de l’OCDE Polonia Anglaterra i Irlanda del Nord Anglaterra República Eslovaca República Irlanda Alemanya

40 Txeca República Estat espanyol Itàlia

30

20

10

0

Font: Elaboració pròpia, a partir de Programa per l’Evaluació Internacional de les Competències dels Adults (OCDE). consideren d’adequat el seu nivell A causa de les limitacions presen- ocupacional3 de les persones que educatiu en relació a la seva ocupa- tades per la disponibilitat i compa- participen a l’Enquesta de Població ció principal, els indicadors objectius rabilitat de dades entre Catalunya i es basen en la comparació del nivell l’Estat espanyol el més actualitzades 3 La informació anonimitzada de l’Enquesta de Població Activa només proporciona el grup ocupaci- educatiu del treballador en relació al possible, en aquest article es mesura onal a un dígit segons la Classificació Internacional que es considera necessari segons la sobreeducació en relació a l’ocu- Uniforme d’Ocupacions [ISCO, de l’anglès Interna- tional Standard Classification of Occupations] de classificacions estandarditzades a pació a partir d’una mesura objectiva l’Organització Mundial del Treball. De forma que cada nivell internacional o estatal. comparant el nivell educatiu i el grup ocupació inclou feines molt diverses, fent que l’indi- cador utilitzat en aquest article no sigui tan acurat com seria desitjable.

90 | eines 26 | tardor 2016 En el cas espanyol, la sobreeducació ve per la manca de llocs de treball que requereixen persones amb alts nivells de qualificació, i no només per un «excés» de persones amb estudis superiors

Taula 1 Correspondència entre nivells ocupacionals i educatius segons el nivell d’adequació Batxillerat Sense Estudis Estudis o Cicles Estudis estudis primaris secundaris Formatius universitaris (ISCED 0) (ISCED 1) (ISCED 2) (ISCED 3) (ISCED 5-6) Directors i gerents (ISCO 1) Sotaeducat Sotaeducat Sotaeducat Sotaeducat Adequat Tècnics i professionals superiors (ISCO 2) Sotaeducat Sotaeducat Sotaeducat Sotaeducat Adequat Tècnics i professionals intermedis (ISCO 3) Sotaeducat Sotaeducat Sotaeducat Sotaeducat Adequat Comptables, administratius (ISCO 4) Sotaeducat Sotaeducat Adequat Adequat Sobreeducat Treballadors de serveis (ISCO 5) Sotaeducat Sotaeducat Adequat Adequat Sobreeducat Treballadors qualificats agrícoles (ISCO 6) Sotaeducat Sotaeducat Adequat Sobreeducat Sobreeducat Treballadors qualificats indústria (ISCO 7) Sotaeducat Sotaeducat Adequat Sobreeducat Sobreeducat Operaris (ISCO 8) Sotaeducat Sotaeducat Adequat Sobreeducat Sobreeducat Ocupacions elementals (ISCO 9) Adequat Adequat Sobreeducat Sobreeducat Sobreeducat

ISCO: International Standard Classification of Occupations (Classificació Internacional Uniforme d’Ocupacions). ISCED: International Standard Classification of Education (Classificació estandarditzada dels nivells educatius).

Font: Elaboració pròpia.

Activa (EPA) des del primer trimes- sionals superiors o intermedis estan una varietat molt àmplia de feines, tre del 2005 fins al segon trimestre considerats com a adequadament algunes de les quals poden reque- del 2016. La taula 1 mostra com es ocupats, mentre que si es troben rir d’estudis superiors, mentre que classifiquen en aquest article les ocupats en la resta d’ocupacions — d’altres no. Per tant, la mesura de persones ocupades segons la relació comptables, administratius, treba- sobreeducació que es presenta aquí entre el seu nivell d’estudis i la seva lladors de serveis...— es consideren és més aviat poc restrictiva i tendirà ocupació. Per exemple, si ens cen- com a sobreeducats en relació a la a minimitzar el fenomen enlloc de trem en la columna d’estudis univer- seva ocupació. Cal comentar que sobreestimar-lo. sitaris veurem que només aquelles en el cas dels grups ocupacionals persones ocupades en posicions de de directors i gerents i dels tècnics direcció, gerència, tècnics o profes- i professionals intermedis existeix

tardor 2016 | eines 26 | 91 Tant a l’Estat espanyol com a Catalunya els joves són els que presenten un major percentatge de sobreeducació

Gràfic 4 Nivell d’ajustament entre l’educació i l’ocupació a Catalunya i l’Estat espanyol, 2005-2016 (%)

70

Sotaeducat ESP 60 Adeqüat ESP Sobreeducat ESP 50 Sotaeducat CAT Adeqüat CAT 40 Sobreeducat CAT

30

20

10

0

T1-2005 T3-2005 T1-2006 T3-2006 T1-2007 T3-2007 T1-2008 T3-2008 T1-2009 T3-2009 T1-2010 T3-2010 T1-2011 T3-2011 T1-2012 T3-2012 T1-2013 T3-2013 T1-2014 T3-2014 T1-2015 T3-2015 T1-2016

Font: Elaboració pròpia, a partir de l’Enquesta de Població Activa (INE).

L’evolució de la sobreeducació segons el seu nivell d’ajustament ocupades de forma «adequada» a Catalunya i a l’Estat espanyol entre el seu nivell educatiu i aquell pel que fa al seu nivell educatiu ha requerit formalment a la seva feina. augmentat durant els últims anys i, Tot i que podríem pensar que el Tant a Catalunya com a l’Estat es- especialment, des de l’inici del 2011. fenomen de la sobreeducació ha panyol, la gran majoria de la població No obstant això, aquest augment aparegut fruit de la crisi econòmica, ocupada —entre el 60 i el 65%— ho ha anat acompanyat també per un les dades mostren que aquest no és està en un lloc de treball que es increment de les persones ocupades el cas. El gràfic 4 presenta l’evolució correspon amb la seva ocupació. en una posició per la qual estan so- del nombre de persones ocupades De fet, la proporció de persones breeducades. A Catalunya, a l’inici del

92 | eines 26 | tardor 2016 Cada vegada més, la sobreeducació sembla que està afectant també a treballadors que estan a la meitat i fins i tot al final de la seva carrera professional

període estudiat el percentatge de prejubilació o a l’atur de part dels Començant per les diferències se- persones sobreeducades en relació a treballadors d’edat més avançada. gons l’edat de les persones, podem la seva ocupació era d’un 16% el qual dir que tradicionalment s’ha associat no ha deixat d’augmentar fins arribar No s’observen diferències destaca- el fenomen de la sobreeducació al al voltant del 23% a l’inici del 2016. bles en l’evolució de l’ajustament col·lectiu jove.4 Primer de tot, perquè entre l’educació i l’ocupació entre el fet d’estar efectuant la transició Cal comentar, però, que aquest Catalunya i l’Estat espanyol. Mentre de l’educació al mercat de treball augment en termes percentuals que el percentatge de sotaeducats per primera vegada fa que tinguin ha estat en detriment del nombre era superior a Catalunya a l’inici del un desconeixement major d’aquest, de persones sotaeducades. Encara període i el de sobreeducats infe- falta d’experiència o de contactes, que la disminució de persones que rior al de l’Estat espanyol, aquestes situacions que poden facilitar la estan ocupant un lloc de treball pel diferències s’han vist anul·lades amb situació de sobreeducació en relació qual no presenten el nivell educa- el pas dels trimestres. a l’ocupació durant un temps. Un tiu necessari sembla desitjable cal segon motiu és perquè al no tenir tenir en compte que les persones A qui afecta més la sobreeducació? referències de treball prèvies alguns d’edats més avançades que treba- empresaris prefereixen ocupar els llen en el mercat de treball català i Tot i que la proporció de persones joves en posicions per les quals espanyol van tenir menys oportu- sobreeducades ha augmentat en els estan sobreeducats per tal d’utilit- nitats educatives i, per tant, el seu darrers anys tant a Catalunya com zar-ho com a període de prova, alho- nivell formal d’educació és inferior a l’Estat espanyol aquest augment ra que es sol pagar un salari inferior. al de les generacions més joves. No no ha afectat per igual a tots els obstant, això no significa que tots col·lectius. Si centrem l’atenció Els gràfics 5 i 6 mostren l’evolució ells no estiguessin capacitats per exclusivament en aquelles persones del percentatge de sobreeducats per ocupar la seva posició en el mer- que estan sobreeducades en relació tres grups d’edat: treballadors joves cat de treball, ja que potser tenien a la seva ocupació podem destacar dels 20 als 34 anys —edat a partir les competències i coneixements dues característiques que ens ajuden de la qual se sol haver finalitzat els adequats però no gaudien de cap a identificar diferents patrons: l’edat estudis si s’està ocupat—; treballa- credencial educativa formal. Igual- i el sexe. Característiques del mercat ment, aquest fenomen no és aliè a la de treball com el sector d’activitat crisi econòmica i a l’augment de la de l’empresa i el tipus de contracte 4 DEKKER, GRIP i HEIJKE, «The effects of training and overeducation on career mobility in a segmented taxa d’atur, ja que part de la reduc- laboral també ens ajuden a diferen- labour market»; FREI i SOUSA-POZA, «Overqualifica- ció del nombre de sotaeducats pot ciar diversos grups dins del col·lectiu tion: permanent or transitory?»; i VAHEY, «The great Canadian training robbery: evidence on the returns to venir explicada per la transició a la de sobreeducats. educational mismatch».

tardor 2016 | eines 26 | 93 Diferents estudis mostren com són les dones les que solen experimentar la sobreeducació en major mesura que els homes

Gràfic 5 Persones sobreeducades a l’Estat espanyol segons grup d’edat, 2005-2016 (%)

35

30 20-34 anys 25 35-49 anys

20 50-65+

15

10

5

0

T1-2005 T3-2005 T1-2006 T3-2006 T1-2007 T3-2007 T1-2008 T3-2008 T1-2009 T3-2009 T1-2010 T3-2010 T1-2011 T3-2011 T1-2012 T3-2012 T1-2013 T3-2013 T1-2014 T3-2014 T1-2015 T3-2015 T1-2016

Font: Elaboració pròpia, a partir de l’Enquesta de Població Activa (INE). dors d’edat mitjana dels 35 als 49 els d’edat mitjana un 16% i els més a treballadors que estan a la meitat anys; i els treballadors madurs de madurs un 8%, aquestes diferències i, fins i tot, al final de la seva carrera 50 anys o de més edat. Encara que s’han pràcticament esborrat entre professional. ambdós gràfics mostren que tant els treballadors joves i d’edat mitjana a l’Estat espanyol com a Catalunya a l’actualitat, ja que els percentatges En referència al sexe, diferents els joves són els que presenten un corresponents a l’inici del 2016 són estudis mostren com són les do- major percentatge de sobreeducació, del 28%, 26% i 17%, respectiva- nes les que solen experimentar la les diferències entre grups d’edat ment. D’aquesta manera, tot i que sobreeducació en major mesura que es van reduint a mesura que avança els més joves continuen sent els els homes.5 Tot i que els percentat- el temps. Mentre que el 2005 els més afectats per la sobreeducació treballadors catalans més joves pre- sembla que aquesta forma de pre- 5 BÜCHEL i VAN HAM, «Overeducation, regional sentaven un 22% de sobreeducació, carietat laboral està afectant també labor markets, and spatial flexibility»; FRANK, «Earn

94 | eines 26 | tardor 2016 Les dones accepten en major mesura treballs pels quals estan sobreeducades si presenten altres condicions de treball que permeten compaginar millor la feina amb la vida familiar

Gràfic 6 Persones sobreeducades a Catalunya segons grup d’edat, 2005-1016 (%)

35

30 20-34 anys 25 35-49 anys

20 50-65+

15

10

5

0

T1-2005 T3-2005 T1-2006 T3-2006 T1-2007 T3-2007 T1-2008 T3-2008 T1-2009 T3-2009 T1-2010 T3-2010 T1-2011 T3-2011 T1-2012 T3-2012 T1-2013 T3-2013 T1-2014 T3-2014 T1-2015 T3-2015 T1-2016

Font: Elaboració pròpia, a partir de l’Enquesta de Població Activa (INE). ges solen variar en funció del nivell cades si presenten altres condicions Les dades per Catalunya i l’Es- educatiu i la situació familiar, les de treball que permeten compaginar tat espanyol pel període estudiat dones presenten una major incidèn- millor la feina amb la vida familiar, mostren clares diferències pel que cia en la sobreeducació. Algunes com ara els horaris o per proximitat fa al percentatge de sobreeducats i de les explicacions aportades per amb el lloc de residència. Igual- sobreeducades. Encara que durant la literatura acadèmica són que les ment, les dones solen tenir menors tot el període el percentatge de dones accepten en major mesura possibilitats de promoció laboral si dones sobreeducades és major al treballs pels quals estan sobreedu- experimenten interrupcions laborals d’homes aquesta diferència entre a causa de l’embaràs i criança dels sexes s’accentua durant els darrers Less: The Theory and Why Women Estimation of Dif- descendents, facilitant així situa- anys, especialment des de l’inici del ferential Overqualification»; i MCGOLDRICK i ROBST, cions de sobreeducació en relació a 2011. En el cas de Catalunya a l’inici «Gender Differences in Overeducation: A Test of the Theory of Differential Overqualification». l’ocupació. del 2005 la diferència en el percen-

tardor 2016 | eines 26 | 95 Les dones solen tenir menors possibilitats de promoció laboral si experimenten interrupcions laborals a causa de l’embaràs i criança dels descendents, facilitant així situacions de sobreeducació

Gràfic 7 Persones sobreeducades a l’Estat espanyol segons sexe, 2005-2016 (%)

35

30 Dones 25 Homes 20

15

10

5

0

T1-2005 T3-2005 T1-2006 T3-2006 T1-2007 T3-2007 T1-2008 T3-2008 T1-2009 T3-2009 T1-2010 T3-2010 T1-2011 T3-2011 T1-2012 T3-2012 T1-2013 T3-2013 T1-2014 T3-2014 T1-2015 T3-2015 T1-2016

Font: Elaboració pròpia, a partir de l’Enquesta de Població Activa (INE). tatge de sobreeducació entre dones veiem que el percentatge de sobre- trucció. Encara que ambdós sectors i homes era del 4% —18% dones i educats varia en funció del sector presenten els menors percentatges 14% homes—, augmentant fins al d’activitat de l’empresa en la qual la ho fan per diferents motius. En el cas voltant del 10% a inicis del 2016 persona es troba ocupada. Seguint del sector de l’administració públi- —29% dones i 19% homes. Sembla la Classificació Nacional d’Activitats ca, educació i sanitat són sectors evident, doncs, que aquesta forma Econòmiques veiem que el sec- que requereixen d’un gran nombre de precarització laboral està afec- tor en el qual s’observa un menor de professionals amb titulacions tant en major mesura les dones que percentatge de sobreeducats tant universitàries i els processos de se- els homes. a Catalunya (14.47%) com a l’Estat lecció solen ser públics i basats en la espanyol (16.05%) és en el de l’admi- meritocràcia. En canvi, en el cas del Si tenim en compte altres caracterís- nistració pública, educació i sanitat, sector de la construcció la majoria tiques referents al mercat de treball, seguit de prop pel sector de la cons- de posicions requereixen de baixos

96 | eines 26 | tardor 2016 Els percentatges més alts de sobreeducació es troben en el sector dels serveis financers, assegurances, immobiliàries i en altres tipus de serveis

Gràfic 8 Persones sobreeducades a Catalunya segons sexe, 2005-2016 (%).

35

30 Dones 25 Homes 20

15

10

5

0

T1-2005 T3-2005 T1-2006 T3-2006 T1-2007 T3-2007 T1-2008 T3-2008 T1-2009 T3-2009 T1-2010 T3-2010 T1-2011 T3-2011 T1-2012 T3-2012 T1-2013 T3-2013 T1-2014 T3-2014 T1-2015 T3-2015 T1-2016

Font: Elaboració pròpia, a partir de l’Enquesta de Població Activa (INE). nivells de qualificació, però ofereixen són la indefinició d’alguns dels sobreeducats segons el tipus de con- oportunitats econòmiques atractives llocs de treball del sector i la major tracte i que aquestes es mantenen per a persones amb nivells educatius quantitat de persones qualificades estables al llarg del període estudiat. baixos, facilitant així l’adequació del en aquest sector d’activitat específic. No és sorprenent que les dades tant nivell educatiu del treballador amb Cal destacar que les proporcions es per a Catalunya com per a l’Estat el de la feina. Els percentatges més mantenen similars al llarg del perío- espanyol mostrin que la proporció alts de sobreeducació es troben en de estudiat, mostrant que el feno- de persones que estan sobreeduca- el sector dels serveis financers, as- men de la sobreeducació és bastant des és major entre els que tenen un segurances, immobiliàries i en altres estable a cada sector. contracte temporal que entre els que tipus de serveis. Probablement, al- tenen una relació contractual inde- gunes de les explicacions per aquest Per últim, destacar que també exis- finida. Com s’ha comentat abans, en major percentatge de sobreeducats teixen diferències en la proporció de alguns casos algunes empreses uti-

tardor 2016 | eines 26 | 97 La proporció de persones que estan sobreeducades és major entre els que tenen un contracte temporal que entre els que en tenen un d’indefinit

Taula 2 Sobreeducats segons el sector d’activitat en el que està ocupat, mitjana 2005-2016 (%)

% de sobreeducats % de sobreeducats Codi CNAE 09 Estat espanyol Catalunya Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca A 23.02 19.05 Indústria alimentària, tèxtil, cuir, fusta i paper C(1) 17.73 15.13 Indústria extractiva, refinament petroli, C(2)+B+D+E 20 18.61 indústria química i farmacèutica, etc. Construcció de maquinària, equips elèctrics, C(3) 21.79 19.6 material de transport i instal·lació i reparació industrial Construcció F 16.79 15.67 Comerç, instal·lacions, reparacions, G+I 20.48 18.74 automòbils i hostaleria Transports i logística, informació i comunicacions H+J 18.47 18.74 Serveis financers, assegurances, immobiliàries, K+L+M+N 28.02 25.51 serveis professionals, científics i administratius Administració pública, educació i sanitat O+P+Q 16.05 14.47 Altres serveis R+S+T+U 34.8 30.64

CNAE: Clasificació Nacional d’Activitats Econòmiques 2009. Font: Elaboració pròpia, a partir de l’Enquesta de Població Activa (INE). litzen la contractació temporal com a de contractació s’utilitza en major Els reptes de futur període de «prova» per tal de veure proporció en sectors i activitats que si la persona contractada realitza la ofereixen feines on no es requereix Tot i que les dades presentades mos- feina de la forma esperada, assumint un alt nivell de qualificació però que tren una simple descripció de la rea- menors costos laborals per part hi ha moments on la producció o litat sense tenir en compte diversos de l’empresa. Una altra raó per la demanda del servei és major. factors alhora, sembla evident que qual la sobreeducació es troba més el fenomen de la sobreeducació no present en contractes temporals que és una novetat en el mercat laboral indefinits és perquè aquest tipus català i espanyol, sinó que està ben

98 | eines 26 | tardor 2016 El tema pendent continua essent el gran nombre de persones només amb educació bàsica i el limitat nombre de persones amb formacions intermèdies

Taula 3 al mercat de treball en la inactivitat Sobreeducats segons tipus de contracte, mitjana 2005-2016, (%) econòmica. Això no implica només que les administracions públiques % de sobreeducats % de sobreeducats Estat espanyol Catalunya inverteixin més recursos en plans de Contracte indefinit 21.79 20.63 formació al llarg de la vida dirigits a Contracte temporal 28.76 25.28 totes les persones, sinó que també cal involucrar-hi les empreses per- Font: Elaboració pròpia, a partir de l’Enquesta de Població Activa (INE.) què col·laborin en la part de formació relacionada amb l’ocupació. Per tal d’assegurar que aquesta formació assentat des de fa anys. L’evolució el nivell educatiu de les persones i el s’efectua de la manera més eficient al llarg del temps no sembla apor- nivell educatiu requerit pels llocs de i efectiva possible, caldria estendre tar resultats molt esperançadors, ja treball. D’una banda, sembla evident i reforçar el sistema d’orientació que el fenomen està lluny de des- que al llarg de les últimes dècades el laboral i formativa i fer-la extensiva aparèixer. Més aviat al contrari, les sistema educatiu català ha expe- a totes les persones, estiguin o no dades indiquen que la sobreeducació rimentat millores notables, espe- laboralment actives. està ampliant la seva base i afec- cialment pel que fa a l’expansió de tant a col·lectius que fins al moment l’educació superior i l’assoliment de Per altra banda, si centrem l’atenció semblaven experimentar aquesta l’educació secundària obligatòria per en la demanda del mercat de treball situació de forma quasi anecdòtica, part de la majoria de joves. Aquests veiem que els esforços fets fins al esdevenint cada vegada un fenomen canvis s’han fet adequadament i s’ha moment en aquest sector són més més transversal, tal com apuntaven de seguir treballant per assegurar modestos. La majoria de polítiques estudis anteriors.6 que almenys la mateixa proporció de públiques han centrat l’atenció en persones segueix obtenint un nivell la millora del bagatge educatiu i Si ens centrem de nou en la idea d’estudis superiors. El tema pendent formatiu de les persones, deixant que el mercat de treball es troba continua essent el gran nombre de banda la promoció i millora de compost principalment per l’oferta de persones només amb educació les condicions i qualitat dels llocs i la demanda veiem que hi ha dos bàsica i el limitat nombre de perso- de treball del nostre país. En relació factors sobre els que podem treba- nes amb formacions intermèdies. amb altres països europeus l’evidèn- llar per disminuir la sobreeducació: Cal promoure polítiques educatives i cia mostra que no és que tinguem de formació no només entre els que massa persones amb estudis su- es troben en la formació inicial, sinó periors, sinó que hi ha massa llocs 6 CAPSADA i VALIENTE, Els reptes en matèria de competències de la població adulta. també entre aquells que es troben de treball que requereixen d’un baix

tardor 2016 | eines 26 | 99 La majoria de polítiques s’han centrat en la millora de la formació, deixant de banda la promoció i millora de les condicions i qualitat dels llocs de treball del nostre país

nivell educatiu. Per tal de no seguir p Bibliografia desaprofitant el talent, coneixe- BÜCHEL, Felix i VAN HAM, Maarten. RUMBERGER, Russell W. «The Rising Incidence ments i competències de la població «Overeducation, regional labor markets, of Overeducation in the U.S. Labor Market». A catalana cal promoure activitats and spatial flexibility». A Journal of Urban Economics of Education Review, núm. 1(3), p. econòmiques i productives que facin Economics, núm. 53(3), p. 482–493, 2003. 293–314, 1981.

ús de l’educació i coneixements que CAPSADA, Queralt i VALIENTE, Òscar. Els VAHEY, Shaun P. «The great Canadian tenim en el mercat de treball català. reptes en matèria de competències de la training robbery: evidence on the returns Probablement l’administració pú- població adulta. Barcelona: Fundació Jaume to educational mismatch». A Economics of blica ha de tenir un paper clau en la Bofill, 2015. Education Review, núm. 19(2), p. 219-27, 2000. promoció i lideratge cap a la crea- DEKKER, Ron, GRIP, Andries i HEIJKE, Hans. VERHAEST, Dieter i OMEY, Eddy. «The Impact ció i reconversió de llocs de treball «The effects of training and overeducation of Overeducation and its Measurement». qualificats, no rutinaris i basats en on career mobility in a segmented labour A Social Indicators Research, núm. 77, p. market». A International Journal of Manpower, 419–448, 2006. la investigació i el desenvolupament. núm. 23(2), p. 106–125, 2002. El fet que el teixit empresarial català estigui format principalment per FRANK, Robert H. «Earn Less: The Theory and Why Women Estimation of Differential petites i mitjanes empreses i que el Overqualification». A American Economic sector privat es centri més en els Review, núm. 68(3), p. 360–373, 1978. resultats a curt que a llarg termini fa que els actors privats disposin FREEMAN, Richard. The Overeducated American. Academic Press, 1976. de pocs incentius per a millorar la qualitat dels llocs de treball. p FREI, Christa i SOUSA-POZA, Alfonso. «Overqualification: permanent or transitory?». A Applied Economics, núm. 44(14), p. 1837– 1847, 2012.

HARTOG, Joop. «Over-education and earnings: where are we, where should we go?». A Economics of Education Review, núm. 19(2), p.131-147, 2000.

MCGOLDRICK, Kimmaire i ROBBST, John. «Gender Differences in Overeducation: A Test of the Theory of Differential Overqualification». A American Economic Review, núm. 86(2), p. 280–284, 1996.

100 | eines 26 | tardor 2016 tardor 2016 | eines 26 | 101 arxiu

Escriptors de l’exili del 1939: recuperar la memòria espoliada

vista prèvia > Els testimonis de la generació republicana es van apagant sense que la seva memòria formi part del relat oficial de l’Estat espanyol. Un oblit volgut, que mostra la incapacitat de l’Estat de reconciliar-se amb el seu passat. El nostre deure és mantenir viu el seu record, el seu llegat, i continuar reclamant justícia. Combatre la memòria oficial, fent sentir les veus de la República i de l’exili que es mantenen vives gràcies, per exemple, a la literatura.

Montserrat Corretger Professora de Literatura del Departament de Filologia Catalana de la URV [email protected]

102 | eines 26 | tardor 2016 Sabem, amb David Lowenthal na, fa referència a les manipulacions célébrée publiquement» [s’ensenya i (1923),1 que el passat és un i únic, ideològiques de la memòria per part celebra públicament].4 i que les distintes interpretacions dels detentors del poder: «au service que se’n poden fer provenen de la de la quête, de la reconquête ou de la El fet de privar una societat nacional percepció humana gairebé exclusiva- revendication d’identité» [al servei de de racionalitzar el record del passat ment. Per aquest motiu, ja en el títol, la recerca, de la reconquesta o de la en el present duu indefectiblement The past is a foreign Country, Lowen- reivindicació de la identitat].2 Aquests a pensar sobre qui governa l’acte thal planteja una reivindicació que tipus de fenòmens ideològics —un de recordar, és a dir, d’estructurar ens ateny de ple pel que fa a l’actua- factor inquietant que s’intercala el pensament per a comprendre els ció sobre la nostra memòria col·lec- entre la reivindicació d’identitat i les actes passats que impliquen la iden- tiva: cal que coneguem el nostre expressions públiques de memòria— titat del subjecte i de la col·lectivitat. passat. Després, el podem conservar, creu l’autor que cerquen de fer veure Davant la privació, el fet col·lectiu millorar, empitjorar, o simplement l’autoritat que té el poder com una de recordar es transforma en una ignorar, però per actuar sobre el pas- «pouvoir légitime de se faire obéir» qüestió ideològica de combat per una sat sense haver de lamentar-nos-en, [força legítima que ha de ser obeï- hegemonia política. La supremacia cal conèixer-lo a través de la da].3 Així, la fragilitat de la identitat socialitza una imatge de la història: memòria, la història i les restes que esdevé ocasió de manipulació de el que cal i el que no cal recordar ens ha deixat. Tanmateix, nosaltres, la memòria per la via ideològica. i, per tant, condueix a un passat com a poble, no podem acomplir El principal agent d’ideologització integrat moralment sota un impe- aquesta obligació que indica Lowen- de la memòria és, per a Ricoeur, el ratiu. El rerefons d’aquesta privació thal —més enllà d’un dret— sense caràcter narratiu del relat, atès que és, doncs, polític en la mesura que un esforç afegit notable d’una gran aquest significa sempre selecció i afecta la capacitat alliberadora de part de la població, que no ha pogut coherència. I aquesta funció media- la ciutadania.5 Cal cercar l’origen conèixer a penes la història nacional dora del relat transforma els abusos de la llarga desvinculació en la en la seva formació escolar. de la memòria en abusos de l’oblit. A societat catalana entre la història i partir del relat, doncs, sorgeixen les la memòria en el pacte de silenci o Paul Ricoeur (1913-2005), al seu estratègies d’oblit i de rememoració. torn, estableix tres tipus de memòria, La història oficial és, en aquest sen- pel que fa als usos i abusos de què tit, una memòria imposada perquè 4 RICOEUR, La memoria, la historia, el olvido, p. 104. és objecte: la impedida, la manipula- és el que s’ensenya, «apprise, et 5 Utilitzo aquest concepte tal com el defineix Ma- da i l’obligada. En el cas de la sego- nuel Serra i Moret a Ciutadania catalana: el «ciutadà 2 RICOEUR, La memoria, la historia, el olvido, p. 98. digne» és el subjecte que pren decisions lliurement, en contraposició a l’alienació cultural. SERRA i MO- 1 LOWENTHAL, El pasado es un país extraño. 3 RICOEUR, La memoria, la historia, el olvido, p. 101. RET, Ciutadania catalana, 163.

tardor 2016 | eines 26 | 103 Per actuar sobre el passat sense haver de lamentar-nos-en, cal conèixer-lo a través de la memòria, la història i les restes que ens ha deixat

«oblit decretat»6 establert durant la exercint des de l’Estat una vigilància recent, l’historiador Josep Fontana Transició espanyola.7 sobre la cultura catalana en procés (1931) comenta el silenci interes- de rescat i d’emergència. De fet, la sat sobre el passat en la Transició La repressió contra Catalunya, es- política de la Transició va fer present —«hi havia massa responsabilitats a pecialment cruenta, amb la voluntat el record de la Guerra Civil, però establir»— i l’opció que es va fer de per part del règim franquista d’ani- va obviar el franquisme, un fet que pactar —davant la manca de força hilar tot vestigi identitari i qualsevol remet a la política de memòria del dels partits d’esquerres per acabar intent de recuperació, anà seguida règim franquista, adreçada a fer amb el règim franquista— i enterrar d’un control sistemàtic durant el desaparèixer la memòria demo- l’etapa republicana i el seu projecte. denominat segon franquisme, quan cràtica, esborrar els rastres de la Destaca la importància de recuperar es comencen a superar les polítiques pròpia violència tot deslegitimant aquesta memòria escapçada, l’esforç culturals monolítiques de la post- i estigmatitzant la Segona Repú- cultural fet durant la república, «com guerra.8 Aquest control, exercit fins blica,10 fer aparèixer el règim com a mínim per contrarestar la bestiesa entrats els 1960 pel falangisme i per una necessitat històrica i construir aquesta de perdonar el franquisme l’Església catòlica, va marginar les una falsa història d’Espanya, afí amb l’excusa, falsa, de dir que la Re- institucions culturals i les tradicions als seus postulats polítics, que ha pública va ser una mena de baralla d’arrel republicana fins a definir una condicionat durant el segle XX i fins entre gent apassionada».13 «cultura franquista». Posteriorment, avui la memòria col·lectiva insti- durant la Transició el Ministeri de tucionalitzada.11 Sorprenentment, Catalunya va viure, doncs, un doble Cultura espanyol va continuar con- encara ara les diverses actuacions i oblit forçat en l’origen pel règim trolant la recuperació democràtica formes repressives del franquisme franquista: l’identitari —amb la i orientant una reinterpretació del no s’han generalitzat en la conscièn- voluntat d’extermini de la nació— i el passat en favor del procés polític en cia ciutadana.12 En una entrevista repressiu —amb la negació del dret marxa.9 I fins a l’actualitat s’ha anat dels catalans de saber com el control

del segon franquisme fins al 1992, data simbòlica i la repressió de l’Estat s’exercí sobre 6 DIEZ, «Imaginaris contraposats. La doble memò- que per a ell suposa la culminació de les polítiques les persones i les seves famílies des ria del franquisme i la transició», p. 31. culturals democràtiques dels anys 1980. PECOURT, «Las políticas de la consagración intelectual en de 1939. Aquesta situació ha estat 7 Sobre «la novel·la de la transició», «el conte que España (1960-1992)», p. 360-366. ens han volgut vendre», vegeu FONTANA, La cons- assumida per la societat en una trucció de la identitat, p. 121-142; i ROVIRA MARTÍNEZ, 10 TRAVERSO, Els usos del passat, p. 66. llarga el·lipsi de veritat històrica que La Transició franquista. 11 MOLINERO, «Memòria i silencis sobre la guerra 8 PECOURT, «Las políticas de la consagración civil i el franquisme durant la transició», p. 22-31. intelectual en España (1960-1992)», 359. 12 Per a les polítiques de la memòria a l’Estat es- 13 ARAGAY, «El debat històric. Josep Fontana». 9 Juan Pecourt (1974) allarga el seu estudi de les panyol és fonamental el llibre AGUILAR FERNÁNDEZ, Sobre la qüestió identitària, vegeu: FONTANA, La relacions entre els intel·lectuals i l’Estat espanyol des Políticas de memoria y mermorias de la política. construcció de la identitat.

104 | eines 26 | tardor 2016 El principal agent d’ideologització de la memòria és el caràcter narratiu del relat, atès que aquest significa sempre selecció i coherència

s’ha allargat fins a aquests darrers repressió. Durant l’etapa repressiva, franquisme. Són recerques que apor- anys. Cal valorar l’abisme que separa del «dret a la memòria», sor- ten una enorme riquesa informativa aquesta actitud d’escamoteig de la geix l’expressió «superar el passat», i ideològica sobre l’etapa republica- veritat —amb l’excusa d’una pretesa que Traverso considera —tot seguint na, sobre la visió que els intel·lec- voluntat reconciliadora de l’Estat es- Theodor Adorno (1903-1969)— una tuals exiliats tenien de la situació a panyol— de la decisió de l’Estat ale- mistificació tendent a esborrar la l’interior i sobre la seva intervenció many, que des de 1991 està facilitant memòria, i la idea de «reconciliació», en el debat complex entorn de la —i subvencionant— el coneixement que rehabilita els culpables. En la construcció de la nació. A més dels —sovint molt dificultós— dels detalls tercera etapa en què ens trobem dedicats a la guerra, la retirada, el del control que l’Stasi14 havia exercit a hores d’ara, «durant la fase de pas transpirinenc, els camps de con- sobre el seu passat personal i fami- l’obsessió [...] el deure de la memòria centració, la repressió i la censura,17 liar a totes les persones de l’antiga té tendència a esdevenir una fórmula destaquen els treballs sobre l’acció República Democràtica d’Alemanya retòrica i conformista».16 I aquest ha dels escriptors exiliats, fonamental que els volen investigar.15 Darre- estat, i encara és, el perill: institu- per al manteniment de la cultura rament, però, alguns sectors de la cionalitzar l’estudi de la memòria, catalana i per a la recuperació de la societat han reclamat insistentment fer-ne objecte de rendiment acadè- identitat en connexió amb un primer el «dret a saber», que potser caldria, mic i no projectar-ne els resultats en nucli resistent de l’interior. en justícia, denominar «deure de la societat. saber», finalitat real de tota política Es tracta de recerques sobre es- de la memòria. I és que hem arribat Entre els estudis sobre el rescat de criptors, periodistes i crítics com a la tercera etapa de l’evolució de la la memòria i la repressió franquis- Cèsar August Jordana (1893-1958), memòria que planteja Enzo Traverso ta cal destacar els que es deuen a Domènec Guansé (1894-1978), Fran- (1957) a partir de la proposta d’Hen- un bon nombre d’historiadors de la cesc Trabal (1899-1957), Joan Oliver ry Rousso (1954): l’«anamnesi» o cultura, majoritàriament especialis- (1899-1986), Odó Hurtado (1902- «retorn d’allò reprimit» que «pot de- tes en literatura, que en els darrers 1965), Vicenç Riera Llorca (1903- rivar cap a una obsessió memorial», 20 anys han desenterrat obres 1991), Xavier Benguerel (1905-1990), posterior a un primer esdeveniment literàries, corpus periodístics polítics Rafael Tasis (1906-1966) i Lluís traumàtic i a una segona fase de i culturals i epistolaris que donen Ferran de Pol (1911-1995), entre testimoni de l’abast de la diàspora 14 Abreviació de Ministerium für Staatssicherheit catalana del 1939 i de les relacions [Ministeri de Seguretat Estatal]. dels exiliats amb la Catalunya sota el 15 Vegeu: WUNSCHIK, «El papel de los Archivos 17 Vegeu sobre aquestes qüestions l’abundant en la defensa de los Derechos Humanos y de la bibliografia existent de Francesc Vilanova d’Abadal Memoria Histórica». 16 TRAVERSO, Els usos del passat, 57-59. (1962) i Maria Campillo (1953).

tardor 2016 | eines 26 | 105 La supremacia socialitza una imatge de la història: el que cal i el que no cal recordar i, per tant, condueix a un passat integrat moralment sota un imperatiu

d’altres.18 Aquests escriptors van neguts a la pròpia terra després de d’aquests escriptors exiliats a partir tornar sense patir ensurts remarca- 30 anys. Potser per aquest motiu les d’un parell de casos que s’ofereixen bles, atesa l’acceptació per part de seves creacions literàries van passar com a model. l’Estat del retorn dels intel·lectuals en bona part desapercebudes però exiliats —fet amb el qual va preten- van significar fites de recuperació El deure de saber: el corpus dre apropiar-se de l’autoritat moral històrica i de reivindicació identitària de l’exili del 1939 d’aquests homes i dones—, sempre molt remarcables. En són alguns que no plantegessin la seva simpatia exemples les novel·les de Riera La literatura ha estat una eina per tradicions culturals o corrents de Llorca Fes memòria, Bel20 —sobre fonamental per a denunciar l’oblit caràcter subversiu o advoquessin pel els Fets d’Octubre de 1934—, Amb voluntari dels crims de la dictadura, retorn a la República.19 Els exiliats permís de l’enterramorts21 —que així com la vigilància i el control a catalans, però, no pertanyien al grup transcorre el 1962 i fa memòria viva què van ser sotmesos els ciutadans dels espanyols reconeguts i, a més, i directa de la retirada de 1939, dels i la censura que coartà les manifes- eren noms gairebé oblidats o desco- camps de concentració i l’exili— així tacions culturals catalanes des del com la novel·la d’Hurtado Desa- final de la Guerra Civil. Més enllà de 22 18 Entre molts d’altres estudis, vegeu, sobre Jor- rrelats —on es fa explícit el xoc l’onada de novel·les que darrerament dana i Trabal: CAMPILLO, «Cèsar-August Jordana. El cultural i moral que pateix la filla, s’han centrat en la postguerra, els món de Joan Ferrer»; i Els contracops de l’enyorança. Escrits d’exili. Sobre Guansé: CORRETGER, Domènec nascuda a Mèxic, del protagonista, primers autors que rescataren des Guansé, crític i novel·lista: entre l’exili i el retorn; exiliat català, en visitar la Catalunya del testimoni personal les vivències CORRETGER, «Art i compromís: la narrativa d’exili de Domènec Guansé»; CORRETGER i FOGUET, Domènec de 1960, mentre que el pare, al seu de la Guerra, la postguerra i la diàs- Guansé. Catalunya a l’exili; i CORRETGER i FOGUET, torn, retroba assimilades al règim pora foren els novel·listes d’exili. Ells Domènec Guansé. Retrats d’exili. Sobre Joan Oliver: BUSQUETS, Xavier Benguerel / Joan Oliver. Epistolari. franquista algunes antigues amis- aportaren notícia directa d’aquells Sobre Hurtado: CORRETGER, «Odó Hurtado: com- tats. Són novel·les que supleixen, des fets dramàtics, però també del món promís literari des de l’exili». Sobre Riera Llorca: CAMPS, «Entre la crònica i la ficció. El món de l’exili d’una imaginació arrelada en la his- polític, social i cultural de Catalunya a les novel·les de Vicenç Riera Llorca»; CORRETGER, tòria viscuda, la manca d’informació i anterior a la guerra. Executaren, per «La narrativa de Vicenç Riera i Llorca: literatura i consciència històrica»; i RIERA LLORCA, Cròniques la tergiversació de la història oficial. tant, un retrat ampli i viu de la cul- americana. Articles publicats en les revistes de l’exili. tura republicana que permet, en ell Sobre Benguerel: BUSQUETS, Xavier Benguerel. La màscara i el mirall; i CASACUBERTA, «Els vençuts, El present article exposa la funció de mateix, denunciar l’estigmatització a de Xavier Benguerel: novel·la, crònica, història». Sobre Tasis: BACARDÍ i FOGUET, Les raons de l’exili; i recuperació de la memòria de l’obra què fou sotmesa per part del règim. BACARDÍ i FOGUET, El revulsiu del catalanisme. I sobre Ferran de Pol: GARCIA RAFFI, Lluís Ferran de Pol i 20 Premi Sant Jordi de 1971. Mèxic: Literatura i periodisme. Els primers escriptors que van mar- 21 Premi Prudenci Bertrana de 1970. car la pauta d’aquesta recuperació, 19 PECOURT, «Las políticas de la consagración intelectual en España (1960-1992)», 366. 22 Finalista del Premi Sant Jordi de 1972. amb un sentit clar de construcció

106 | eines 26 | tardor 2016 La Transició va fer present el record de la Guerra Civil, però va obviar el franquisme, un fet que remet a la política de memòria del règim, adreçada a fer desaparèixer la memòria democràtica

nacional, ja des dels primers dies permeten un coneixement científic, Aquest autors es dedicaren a escriu- posteriors al pas de la frontera, entre però la literatura del segle XXI, llevat re en l’exili després d’haver viscut el 26 de gener i el 12 de febrer de d’excepcions destacables —com una certa plenitud professional en de 1939, foren els que ho pogueren la novel·la Les veus del Pamano, de els anys 1920 i 1930 com a periodis- fer lliurement —però amb grans Jaume Cabré (1947) o La sega, de tes culturals en la premsa de Barce- dificultats d’edició i difusió— des Martí Domínguez (1966)—, no sem- lona —La Publicitat, Mirador, Revista de l’exili, primer, a l’Estat francès i, pre n’aporta un retrat vàlid. Davant el de Catalunya, La Rambla, Meridià. Ja posteriorment, des de terres ameri- perill de perdre records imprescin- en la diàspora continuaren la seva canes. També feren aquesta funció dibles per a reconstruir la memòria missió d’informadors, crítics i crea- les obres dels qui, després del seu espoliada, es fa més necessari que dors. El model d’aquests publicistes retorn a Catalunya, escriviren sota la mai revisitar o llegir per primera i narradors continua essent vàlid en dictadura —amb estricta vigilància vegada les obres dels autors que van l’actualitat pel vitalisme intel·lectual, de la censura— o, ja en els primers deixar testimoni dels fets viscuts. la modernitat, la voluntat d’interna- anys democràtics, publicaren no- El desconeixement i la manca de cionalització i la qualitat dels seus vel·les i estudis per a la difusió de la reedicions d’aquestes novel·les n’han escrits, malgrat les dificultats del història i les idees. Prenc aquí com a perpetuat l’oblit en el món editorial: context en què es començaren a models de base les obres de Domè- per esmenar aquesta mancança cal, manifestar.24 nec Guansé i Vicenç Riera Llorca, amb urgència, posar a l’abast de amb algunes referències a les d’Odó la societat les obres produïdes en Domènec Guansé Hurtado i Rafael Tasis. Les seves l’exili o des de la situació mental de novel·les, retrats, articles —polítics l’exili. També s’esdevé el mateix amb Un dels periodistes i crítics més re- i literaris— i epistolaris marquen un els assaigs publicats o escrits en la marcables en els anys 1930 i poste- camí de retrobament de la identitat diàspora, com per exemple Ciutada- riorment, Domènec Guansé, va viure catalana i de compromís amb el dret nia catalana, de Manuel Serra i Moret l’exili entre 1939 i 1963 amb una de recordar i construir el present i (1884-1963) o L’Estat Català —redac- actitud compromesa amb Catalunya el futur amb les arrels en la pròpia tat el 1947—, d’Antoni Rovira i Virgili i amb l’ideari republicà que havia història. (1882-1949), obres pràcticament mantingut mentre fou a l’interior.25 desconegudes actualment malgrat la 23 A hores d’ara s’han perdut gairebé seva vigència i aplicabilitat. 24 Vegeu CAMPILLO, Escriptors catalans i compro- tots els testimonis de la guerra i de mís antifeixista (1936-1939) i CORRETGER, Escriptors, l’exili i només en resten els records periodistes i crítics. El combat per la novel·la. familiars. És cert que les recerques 25 Sobre Domènec Guansé, vegeu: CORRETGER, 23 Vegeu SERRA i MORET, Ciutadania catalana i Domènec Guansé, crític i novel·lista: entre l’exili i el històriques sobre aquests anys en ROVIRA i VIRGILI, L’Estat Català. retorn.

tardor 2016 | eines 26 | 107 Correm el perill d’institucionalitzar l’estudi de la memòria, fer-ne objecte de rendiment acadèmic i no projectar-ne els resultats en la societat

A Santiago de Xile continuà escri- conèixer els escriptors comprome- guerra, un tema candent que creu vint articles polítics i estudis crítics sos amb Catalunya i fer difusió de la més greu que els problemes dels —així com intenses novel·les—26 història com a motor del present. De catalans a l’exili. Per aquest motiu que ell mateix va valorar com una tots aquests eixos ideològics el més a l’article de Germanor «Com es viu expressió vital i social al servei de reiterat és el de la història recent actualment a Barcelona» evidencia la identitat catalana: «En definitiva, com a garantia de futur, model per a la misèria moral i econòmica de la la meva obra a Xile, en conjunt, no la col·lectivitat i per a les actituds in- ciutat, que rep la visita del «Caudillo» aspirava a ser una obra de creació dividuals. I per aquest mateix motiu, amb el rerefons —«aquestes claria- literària, sinó principalment uns com el seu mestre Rovira i Virgili, fa nes d’esperança»— de l’evolució de textos de servei. [...] A mi m’impul- pedagogia amb els episodis històrics, la guerra europea. Inclou en aquest sava el propòsit, compartit per tants i en especial amb els que coneix de malestar social no només els ele- tants d’altres exiliats, de contribuir a primera mà, que carrega d’una vita- ments populars i la classe mitjana donar continuïtat a una cultura, a una litat engrescadora. Dintre d’aquesta sinó els fabricants, els propietaris i la llengua que periclitava; a mantenir rememoració històrica inclou el clerecia: «Sí; tothom està descontent, viva la flama del record, a crear una record de la feina feta durant l’etapa desenganyat, l’estómac buit i l’ànima esperança que només podia prendre republicana en els aspectes cultural, trista».28 A l’article «A Catalunya» força en el record».27 literari i social; les opinions sobre se centra en la situació precària del les expectatives de llibertat per a Principat —dolor, fam, humiliacions, El perfil ideològic de Guansé es Catalunya davant la victòria aliada en vergonya— que, contràriament a dibuixa a partir dels articles on la primavera de 1945 i una rotunda allò que desitja el règim, uneix els defensa la cultura i les institucions condemna de la no intervenció inter- catalans contra Franco. I, per damunt republicanes catalanes, on fa crides nacional davant el govern de Franco. de tot, expressa la voluntat de so- en favor de la intervenció interna- Denuncia les posicions exclusivistes birania que Catalunya exigirà el dia cional per enderrocar el règim de d’una part dels exiliats —emigrats que s’alliberi de la dictadura: «No, Franco i per fer veure la seva falsa econòmics— i defensa el compro- Catalunya no es voldrà ajupir sota obertura, per difondre l’atenció dels mís polític i social dels escriptors qualsevol règim per molt republicà exiliats cap a la situació de l’interior en articles de crítica literària. Són que vulgui dir-se; a qualsevol règim i, per damunt de tot, per donar a idees recurrents que es filtren fins a que la vulgui mantenir endogalada». la seva obra narrativa i es vehiculen I traça l’únic camí de dignitat possi- 26 Vegeu: CORRETGER, Domènec Guansé, crític i des de la imaginació literària. ble, fruit de l’experiència històrica i novel·lista: entre l’exili i el retorn, p. 133-203 i COR- RETGER, «Art i compromís: la narrativa d’exili de Domènec Guansé». El preocupa la supervivència a l’inte- 28 GUANSÉ, «Com es viu actualment a Barcelona», 27 RIERA LLORCA, Nous oblidats, p. 55. rior de Catalunya en la primera post- p. 11-14.

108 | eines 26 | tardor 2016 La literatura ha estat una eina fonamental per a denunciar l’oblit voluntari dels crims de la dictadura

de les doctrines de Rovira i Virgili: la cultura i en moltes de les seves Joan Puig i Ferreter (1882-1956), «Catalunya voldrà ésser mestres- institucions, i això era encara per als Josep Carner (1884-1970), Carles sa, sobirana dels seus destins, tant agressors un estímul. Avui, tant per Soldevila (1892-1967), J. V. Foix com qualsevol altre poble i només pròpia voluptat com per donar-ne (1893-1987), Josep Maria de Saga- en aquest pla de dignitat i d’igualtat testimoni als que ho ignoren, em rra (1894-1961), Miquel Llor (1894- podrà pactar amb els altres pobles proposo fer ací una evocació pa- 1966), Just Cabot (1898-1961) i una de la Península o d’Europa».29 El no- noràmica, encara que limitada per la nòmina que es convertirà en el nucli vembre de 1940 inicià una sèrie de pròpia limitació, de com eren aquells del llibre Retrats literaris. Publicat a treballs històrics amb «La vida polí- moments, de com era la vida espiri- Mèxic el 1947, és l’assiag de Guansé tica de Lluís Companys», un assaig tual de Catalunya».31 que millor expressa la voluntat de on transcriu amb vivor de novel·la i recuperació i de projecció cultural i exactitud de reportatge els episodis En publicar les sèries, 1943 i 19344, política de Catalunya.32 polítics protagonitzats pel darrer «Els meus contemporanis. Retrats president de la Catalunya lliure, amb d’escriptors catalans» justifica la La difusió d’idees polítiques també especial referència als Fets d’oc- rememoració tant «pel gust de donar comprometé Guansé: en una car- tubre, la Guerra Civil i l’èxode final. a conèixer uns escriptors a un públic ta a Tasis, el 1958, comenta com Conclou que el sacrifici de Compan- català que gairebé els ignora o per es sorprèn davant la sensació que ys va contribuir a la «resurrecció recordar-los als qui els negligeixen o Catalunya va transformant-se dintre futura» de Catalunya, una idea clau obliden» com «per una melangiosa seu en una idea desconnectada de per guiar els refugiats en el primer complaença en l’evocació d’un temps la realitat catalana i com percep any d’exili.30 Fidel a la preservació passat», sempre des de la manca que l’òrbita americana de l’exili es de la memòria, l’única garantia de de materials: «No tinc a mà, per a va allunyant de la vida de l’interior. continuïtat històrica, a «La cultura avivar-ne el record cap de les obres Li fa aquesta confessió a propòsit en la Catalunya autònoma», exposa cabdals dels autors de qui parlo». de les derivacions d’una ponència la intenció de salvar el llegat dels Aquestes evocacions, estímul per seva: «La vaig escriure sense cap escriptors i de l’obra cultural duta a a l’acció en el present, se centren mena de pretensions amb destinació terme en els anys 1930: «La Catalun- en les obres d’autors com Prudenci a unes reunions que celebrem de ya autònoma havia arribat a un punt Bertrana (1867-1941), Jaume Bofill i de maduresa en molts aspectes de Mates (1878-1933), Carles Capdevila 32 A Catalunya es publicà per primera vegada el (1879-1937), Antoni Rovira i Virgili, 1966, en sortir una segona edició modificada amb el títol Abans d’ara. El 1994, El Mèdol recuperà l’obra, 29 GUANSÉ, «A Catalunya», p. 16-17. amb una edició coordinada per Josep Bargalló (1958) Vegeu els retrats inèdits o versions de retrats no 30 GUANSÉ, «La vida política de Lluís Companys», 31 GUANSÉ, «La cultura en la Catalunya autòno- inclosos a les obres de 1947 i 1966 a CORRETGER i p. 8-13. ma», p. 10-13. FOGUET, Domènec Guansé. Retrats d’exili.

tardor 2016 | eines 26 | 109 Els novel·listes d’exili executaren un retrat ampli i viu de la cultura republicana que permet, en ell mateix, denunciar l’estigmatització a què fou sotmesa per part del règim

tant en tant ací per passar l’estona Un cop situat a Barcelona, Guansé se que fos l’únic que et retés honor”. I, patriòticament. Va agradar a uns sentia encara aliè a aquella societat naturalment, no fou únic. Els exiliats amics que van demanar-me que la retrobada —«a dintre, com a fora, se- catalans, tot just instal·lats a París, traduís al castellà per publicar-la. [...] gueixo considerant-me un exiliat»—35 reprenien la Revista de Catalunya, tal Jo suposo que és utòpica, però de però continuà amatent a l’activitat com poc abans la feien a Barcelona. totes maneres vaig tractar d’escriure de recuperació de la memòria i de la A l’Argentina, apressaven a fundar alguna cosa que no sigui tan allun- cultura. No es considerà en cap cas una editorial i envigorien la revista yada de la realitat catalana i de la un actor privilegiat de la represa: Catalunya que temps ha publicaven. realitat hispànica, com n’acostumen ja desaparegut Franco, amb l’espe- Jo, que ja hi col·laborava a Barcelona, a ser les que s’escriuen per Amèrica rança del nou panorama polític i amb vaig reprendre-hi a Tolosa. Bé, de les sota la influència de l’ambient. ¡Però 82 anys, escrigué a Ofèlia Fernández activitats de l’exili, ja les coneixeu per a mi Catalunya ja és tan lluny en (1913-2005)36 una síntesi il·lustrada prou, i no em cal insistir gaire. Cal el temps i la distància!».33 i valorativa dels dos exilis, l’exterior recordar que és a l’exili on s’han pu- i el de la resistència sota el règim, blicat les dues obres més importants Escriví aquest estudi, «Catalunya que val la pena llegir íntegrament: de la literatura catalana moderna: en el clos hispànic», a instàncies «Com vostè diu no s’ha adormit la el Nabí de Josep Carner i les Elegies de la Institució de Cultura Catalana consciència dels catalans. La ma- de Bierville, de Riba, aquesta darrera del Centre Català de Santiago, amb teixa forma, cruel, vexant i estúpida, publicada en primera edició oficial a la intenció de plantejar la situació de la persecució ha mantingut viu Santiago de Xile, a les “Edicions del de Catalunya 20 anys després de la el sentiment de catalanitat, si més Pi de les tres branques”. Em direu guerra. 34 no entre els esperits sensibles. que l’Exili és l’Exili i que a l’interior Recordi només aquests dos versos era tota una altra cosa. No [ho] 33 Carta de Domènec Guansé a Rafael Tasis, del 21 de Carner de la suite de sonets de creguéssiu pas. En primer lloc el que de juny de 1958. Totes les cartes que es citen entre Tasis i Hurtado es troben al Fons Rafael Tasis (He- “L’altre enyor”, referint-se a Catalun- es feia a l’exili tenia força més ressò meroteca UAB) i a l’Arxiu de Víctor Hurtado Cuevas. ya: “Jo sé que radiant existiries / mal a l’interior del que habitualment es La ponència, pronunciada en català, fou publicada en fulletó amb el títol «Cataluña en el ruedo hispánico» creu. Però és que a l’interior amb el 1957 per la Institució de Cultura Catalana de Santi- revistes tan notables com Ariel, més ago. Notícia a Ressorgiment, núm. 489, Buenos Aires, Catalunya a l’exili: Corresponsal [s/s]: «Taula rodona, abril, p. 7.885, 1957. entorn de la tesi de D. Guansé: carta de Mèxic», Res- o menys clandestinament, començà 34 Hi feia propostes com la desaparició de partits sorgiment, núm. 497, Buenos Aires, p. 8.013, 1958. aviat. Van tenir que plegar, però el i la formació d’un organisme de relació que actués 35 Carta a Ramon Fabregat, a Mèxic, del 10 de 1945 —no recordo exactament la per damunt dels interessos partidistes; la qüestió juliol de 1967. Fons Guansé. [F.G.] Arxiu Nacional de dels països que formen la nacionalitat catalana; el Catalunya. [ANC]. data— rebia els primers llibrets federalisme i la confederació; el problema de l’exèrcit de poesia universitària, en la qual permanent; l’entesa de Catalunya, Euskadi i Galícia, 36 Sobre Ofèlia Fernández vegeu: AA. DD. Diccionari i la legalitat i el simbolisme de la Generalitat de dels catalans d’Amèrica. p. 214. col·laboraven 25 o 30 autors, tots ells

110 | eines 26 | tardor 2016 La literatura d’exili marca un camí de retrobament de la identitat catalana i de compromís amb el dret de recordar i construir el present i el futur amb les arrels en la pròpia història

debutants; els llibres me’ls enviava Catalunya Nord. / Tot això que vostè el buit que hauria quedat entre els un estudiant que jo no coneixia; poè- coneix tan bé com jo, però que és narradors —novel·listes i contis- ticament, el valor dels textos no tenia convenient rememorar-ho, per fer tes— consagrats ja a la preguerra importància: l’important era que comprensiva la situació actual, són i els joves d’avui».38 És evident lingüísticament estaven bé. És a dir només factors favorables».37 que l’obra de Riera Llorca —tretze que a la universitat hi havia un nucli novel·les i dos aplecs de contes— té d’estudiants intel·ligents, disposats a Vicenç Riera Llorca com un dels objectius principals fer sobreviure l’idioma: no trigaríem col·laborar a emplenar aquest espai —l’any 1946— a veure aparèixer ja En els anys posteriors al seu retorn a buit, on també es debatia la nova en forma continuada, les primeres Catalunya, el 1969 —després de l’exi- narrativa contemporània «produïda edicions de llibres catalans, amb la li a França (1939), Santo Domingo generalment per narradors joves».39 fundació de les diverses col·leccions (1940-1942) i Mèxic (1942-1969)—, Riera Llorca manifestà en diferents de la Selecta. Al mateix temps la Vicenç Riera Llorca reflexionà sobre ocasions la voluntat dels escriptors flama s’encendria a Mallorca amb la la funció de la literatura com a acti- de la seva generació de subsanar la publicació del Diccionari Català-Va- vitat al servei de la recuperació d’un interrupció de la producció literària lencià-Balear, títol equívoc però que passat identitari que, encara el 1977, catalana per evitar el risc que «un les circumstàncies justificaven, ja no havia estat reconegut oficialment. període de la vida catalana no hi fos que en realitat és amb els vuit o deu Paral·lelament, i com a efecte directe reflectit ni caracteritzat: el de 1936 volums, un Diccionari Català amb dels anys de dictadura, la producció fins a una data imprecisa i recent».40 totes les seves variants dialectals. literària catalana havia sofert un de- Aquest sentit de rescabalament his- Finalment en l’obra de catalanit- calatge que Riera Llorca proposa de tòric a través de la literatura impreg- zació seguí València, i que culminà solucionar amb el reconeixement de na també, en conseqüència, la seva amb la publicació de Nosaltres, els l’activitat dels escriptors que havien obra, publicada a partir de 1970. valencians, de Joan Fuster, premiada viscut a l’exili. Creu que poden col·la- El que cal —creu—, és fer la litera- precisament als darrers Jocs Florals borar a unir les generacions separa- tura corresponent a aquella etapa de Santiago de Xile. Tot això permet des pel franquisme: «La narrativa de sotmesa a la vigilància estricta del que avui el problema no quedi reduït l’exili i de la postguerra immediata règim: «No es tracta de donar una estrictament al Principat, sinó que a l’interior vénen omplint, a poc a quan es parla de llengua i de cultura poc, la llacuna que s’havia produït, 38 RIERA LLORCA, «Del dir i del fer. A cada temps, la seva literatura», p.16. es faci una constant referència als 39 RIERA LLORCA, «Del dir i del fer. A cada temps, ”Països Catalans”, comprenent entre la seva literatura», p.16. aquests països fins i tot el Rosselló, 37 Carta de Guansé a Ofèlia Fernández, del 2 de juliol de 1976. Fons Guansé. [F.G.] Arxiu Nacional de 40 RIERA LLORCA, «Del dir i del fer. A cada temps, o sigui com veig que l’anomena la Catalunya. [ANC]. la seva literatura», p.16.

tardor 2016 | eines 26 | 111 Domènec Guansé, va viure l’exili entre 1939 i 1963 amb una actitud compromesa amb Catalunya i amb l’ideari republicà que havia mantingut mentre fou a l’interior

funció didàctica o informativa a la règim franquista i com a producció Tota l’obra de Riera Llorca —narra- literatura que —això sí— ens ofereixi literària nacional. En carta a Guansé tiva i periodística— està dedicada a una visió retrospectiva de la vida i evidencia aquests objectius: «des- narrar l’exili, per bé que només va del tarannà dels catalans, ací i a l’exi- prés de Tots tres surten per l’Ozama, escriure a Mèxic les novel·les Tots li, sinó de fer la literatura que no es les meves novel·les obeeixen a un tres surten per l’Ozama i Roda de va fer, que s’hauria fet, que calia fer i esquema. Traçat amb el propòsit de malcontents. Per aconseguir el seu que cal encara fer-se sense caure en descriure l’ambient de Catalunya —o objectiu, Riera Llorca opta pel rea- anacronismes, perquè els qui han de més precisament de Barcelona— del lisme literari, proper al documental. fer-la poden situar-se mentalment 1931 al 1936; després, de l’exili on La necessitat de donar testimoni i emotiva a l’època dels fets i dels jo l’he viscut. I si aconsegueixo fer la d’un temps sense crònica i d’expli- estats d’ànim que van viure i que han descripció projectada en una vintena car uns fets que no van ser explici- de transformar-se en literatura».41 de volums —no creguis que em faig tats coetàniament el duu a aquest il·lusions: a més de les set novel·les tipus de narrativa, orientada des del I insisteix a difondre les obres editades, en tinc quatre entre inèdi- propi pensament polític, compromès narratives centrades en la guerra i tes i a punt d’acabar; sóc, doncs, a la amb la defensa dels drets socials l’exili sempre amb la idea fixa que meitat de la feina— m’embrancaria i de la identitat nacional, des dels «no podem deixar trenta anys de a tractar de la Catalunya actual. La anys 1930 dins la USC45 i, en arribar vida catalana sense la literatura meva insistència en la vida de l’exili de l’exili, prop del Reagrupament que li correspon».42 El 1962 exposa s’explica perquè els exiliats van ser Socialista de Josep Pallach (1920- a la revista Serra d’Or l’obra dels tants que el que van fer fora del país, 1977). La novel·la on la voluntat escriptors que publicaren a Amèrica bo o dolent, és una part de la vida des de 1939, amb el propòsit «de catalana, que ha de tenir la seva lite- 45 Amb tot, l’actitud del partit arran de la guerra donar una idea del seu volum als ratura. Jo faig la meva aportació. No —quan la USC ja s’havia integrat al PSUC— i l’exili el lectors de Serra d’Or».43 Es tracta sóc l’únic que explica aqueixa vida. Hi decebeix. Així, fa dir a un personatge de la novel·la Què vols, Xavier?: «vaig cansar-me de la disciplina d’una primera panoràmica de la ha els llibres de Calders, de Ferran inhumana, de les contradiccions i que em receptes- literatura d’exili, un testimoni històric de Pol, de Jordana... Es podria dir sin el que he de pensar» A Oh, mala bèstia!, un altre personatge, sindicalista i socialista a Barcelona, es contraposat a l’oblit programat pel que l’exili va ser com l’explico però queixa de l’evolució de la USC unificada dins el PSUC: que va ser també una altra cosa. Hi «no em sento identificat amb la meva organització política molt canviada i me n’he separat. Ja durant 41 RIERA LLORCA, «Del dir i del fer. A cada temps, estaria d’acord. Jo l’explico segons la la guerra perquè no tenia opció vaig acatar la nova la seva literatura», p.16. meva òptica».44 disciplina com una actitud de circumstàncies. No 42 RIERA LLORCA, «Del dir i del fer. A cada temps, voldria que ningú em confongués amb la gent que la seva literatura», p.16. s’ha estovat en les facilitats que ofereix la vida a Mèxic, però no sabria què fer, seriosament, com a 43 RIERA LLORCA, «Aspectes de la literatura cata- 44 Pineda de Mar, 23 d’octubre de 1975. Fons treball polític». RIERA LLORCA, Què vols, Xavier?, p. lana a Amèrica», p. 31. Guansé. [F.G.] Arxiu Nacional de Catalunya. [ANC]. 145 i RIERA LLORCA, Oh, mala bèstia!, p. 10.

112 | eines 26 | tardor 2016 La voluntat historicista de Riera Llorca demostra la seva convicció que la ficció literària és sovint més expressiva que el rigor científic per a deixar la petjada d’un temps i d’uns fets

de rescatar la memòria es fa més Fronts de l’exili: el retorn, ni pensar-hi! Si fos per quedar-m’hi, evident és Fes memòria, Bel, centra- els epistolaris i la censura encara. Com que això no es possible da en els Fets d’Octubre de 1934 i la cortina del meu darrer acte es narrada des del testimoni personal, àlgid del conflicte d’aquests clourà ineluctablement a Barcelona o un relat gairebé cinematogràfic escriptors republicans exiliats es als seus voltants. No m’agrada, però d’uns fets que durant la Dictadura produeix quan es plantegen la pròpia tant se val».46 van restar en la foscor i que encara identitat i la de la seva nació en ara una majoria de la població cata- projectar el retorn. Novel·les i textos A la seva novel·la inèdita L’estrangera lana no sabria explicar. assagístics de Riera Llorca, de Guan- i al relat «Confessió d’un emigrat» sé i d’Hurtado exposen la situació Guansé transforma el tema del La voluntat historicista de Riera de l’exiliat i de la seva família en retorn en material narratiu amb gran Llorca demostra la seva convicció resituar-se a Catalunya. No es tracta riquesa de matisos.47 que la ficció literària és sovint més només del problema del decalatge expressiva que el rigor científic per a social, econòmic o afectiu, sinó de En el cas de Riera Llorca, ultra les in- deixar la petjada d’un temps i d’uns la identificació amb un món que formacions històriques, les novel·les fets. La seva obra és un agent pro- no es correspon amb la nació d’on tracten qüestions candents com el vocador de la memòria que, a partir van partir, fet que condueix al dubte concepte mateix d’exili i de la condi- de la seva funció literària aporta sobre la pertinença. Aquest pro- ció d’exiliat; l’anàlisi crítica de les di- dades fiables per a la interpretació blema s’acompanya del sentiment verses actituds preses pels refugiats històrica. Per aquest motiu, cal llegir de distància moral i cultural de qui a Mèxic i els diversos grups socioe- les novel·les de Riera Llorca des dels tracta de reintegrar-se en una socie- conòmics que se’n deriven; l’evolució valors narratius, que proven la seva tat assimilada al règim en la qual se de la posició política dels individus; validesa com a document. La qualitat sent aliè. Així, el 16 de novembre de les distintes visions personals de la artística no és, doncs, secundària 1969, Domènec Guansé declara en societat mexicana, la situació a la en el seu cas, atès que per obtenir carta al pintor i escriptor Albert Jun- Catalunya interior i, la qüestió fona- l’efecte de realitat utilitza tècniques yent (1903-1976), resident a París, mental: la decisió sobre el retorn. objectivistes apreses dels autors el seu malestar: «Per la meva banda nord-americans dels trenta —de les segueixo pasturant per aquests 46 Fons Guansé. [F.G.] Arxiu Nacional de Catalunya. quals fou un pioner a Catalunya— indrets que, contra el que suposes, [ANC]. com el fragmentarisme, l’alternança trobo cada dia més infectes. Tinc ga- 47 GUANSÉ, «Confessió d’un emigrat». Sobre amb- de veus narratives, la simultaneïtat nes d’entornar-me’n a Xile. Però no, dues obres, vegeu: CORRETGER, Domènec Guansé, o l’encreuament d’escenes, entre no ho faré per mandra d’agafar un crític i novel·lista: entre l’exili i el retorn; i CORRETGER, «Art i compromís: la narrativa d’exili de Domènec d’altres. vehicle. Venir a París? Gràcies, però Guansé».

tardor 2016 | eines 26 | 113 Novel·les i textos assagístics de Riera Llorca, de Guansé i d’Hurtado exposen la situació de l’exiliat i de la seva família en resituar-se a Catalunya

La possibilitat de tornar esdevé el novel·la: «que la força política del po- recerques.51 Al llibre Nou obstinats pensament central de Riera Llorca ble català és al país, que els exiliats de Riera Llorca, Guansé recomana vi- en les novel·les i en els editorials no tenen dret a continuar fent-se vament l’edició de les correspondèn- de Pont Blau (1952-1963), la revista la il·lusió que en són els elements cies d’exili perquè —diu—: «en certs que dirigí a Mèxic. És un tema que directors, desplaçats temporalment, aspectes, la millor literatura que s’ha sorgeix de la reflexió sobre la unitat i que d’un moment a l’altre un de la produït a l’exili és l’epistolar».52 La dels catalans més enllà del lloc on situació els tornarà al poder».50 gran quantitat de cartes creuades viuen. A Joc de xocs es pot llegir una permet conèixer el món polític, social exposició d’aquesta tesi: «Reixac ha Aquestes qüestions també troben es- i personal dels intel·lectuals catalans blasmat aqueixa tendència notòria pai de discussió en les cartes entre en aquests anys crucials i valorar entre els refugiats a fer una distinció la diàspora i l’interior. I és que la uti- l’esforç de construcció identitària na- entre catalans de l’interior i catalans lització dels epistolaris per a confegir cional que justifica el tràfec constant de l’exterior i ha afirmat que els aquest magne mapa de la memòria de de correspondències, en bona catalans són tots uns, es trobin on es d’exili permet considerar-los com part conservades. trobin, i que l’obra i la conducta dels l’obra de memòria espontània més exiliats, la de cadascú en les activi- gran de la història catalana del segle La riquesa dels interessos mutus i tats que li siguin pròpies, és obra tan XX. Les correspondències faciliten compartits mantingué viva l’acció catalana com la que facin els qui no la reconstrucció de lligams entre els comuna dels autors, en l’exili i al s’han mogut de la terra».48 anys 1930 i els anys 1980 amb tot retorn. L’interès de les lletres se luxe de detalls. La lectura enxarxada centra en els aspectes fonamentals El tema del retorn es relaciona amb de les lletres ofereix una construcció que els preocupen: l’acció de l’exili la desmitificació del valor polític de molt completa de les idees i els fets sobre els escriptors i la responsabi- l’exili i amb l’obligació moral dels que culturals, socials i polítics després de viuen fora de treballar per la nació: l’èxode. Una part d’aquests episto- 51 Assenyalo només alguns treballs sobre episto- «els qui tenen el propòsit de man- laris de Tasis, Guansé, Riera Llorca laris dels escriptors tractats, a tall d’exemple: CAM- PILLO i VILANOVA, La cultura catalana en el primer tenir una acció política són els més i molts d’altres escriptors i polítics exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i obligats a tornar, peti qui peti», diu s’ha publicat o es troba en camí científics; BACARDÍ i FOGUET, Pere Calders. Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis; CAMPS, L’espantós és el buit, el a Tornar o no tornar.49 I com a síntesi d’edició: des de les cartes creuades desert. La correspondència entre Rafael Tasis i Ramon Xuriguera; BUSQUETS, Xavier Benguerel / Joan Oliver. d’aquestes opinions fa dir a un dels des de França fins als epistolaris Epistolari; CORRETGER, «Cartes entre Vicenç Riera persontages més lúcids d’aquesta americans en procés de recupera- Llorca i Domènec Guansé (1966-1975)»; i CORRET- GER, «Odó Hurtado: compromís literari des de l’exili». ció, en edicions o formant part de És evident que l’amplitud de la diàspora ofereix molts 48 RIERA LLORCA, Joc de xocs, p. 104. més àmbits a l’estudi epistologràfic.

49 RIERA LLORCA, Tornar o no tornar, p. 64. 50 RIERA LLORCA, Tornar o no tornar, p. 104. 52 RIERA LLORCA, Nou obstinats, p. 54.

114 | eines 26 | tardor 2016 La recuperació dels escriptors de l’exili pot facilitar, sens dubte, el retorn viu del passat que encara en bona part resta en l’oblit

litat d’aquests en les relacions amb la pràctica de la censura prèvia, manifesta, davant la projecció de les l’interior; el dubte i l’esforç d’un nou la introducció en el món complex seves obres a Catalunya, un dubte arrelament personal i professional dels premis, l’esforç per la difusió sobre el propi nom, el d’un refugiat a Catalunya i la continuïtat de la tra- des de l’anonimat i l’adaptació a assenyalat políticament, «un rojo», el jectòria literària en retornar. La crisi un públic que, tot i ser el natural i mateix apel·latiu que rep el protago- identitària en reintegrar-se a l’inte- propi, resulta aliè, poc preparat per nista de la seva novel·la Desarrelats rior queda reflectida en epistolaris, a rebre determinats temes i idees. per part d’alguns afectes al règim.55 articles, assaigs i textos de creació. És mitjançant aquestes cartes com Per aquest motiu, en dubtar de les En són exemples vius novel·les es poden observar sensacions com possibilitats de publicació d’un conte com Amb permís de l’enterramorts i la temença de sentir-se segregat en seu finalista del premi Santamaria Tornar o no tornar, de Riera Llorca, els concursos literaris pel fet de ser de 1956, confessa a Tasis: «Realment Desarrelats, d’Hurtado i L’estrange- considerat un «rojo», fins i tot, per si no el deixessin passar quedaria ra, de Guansé. I és que una qüestió part dels escriptors resistents però demostrat que l’obstacle és el nom fonamental per a aquests autors immergits en la societat condiciona- de l’autor i, si més no, serviria per a era obrir-se camí professionalment da pel règim. Ho senten així Guansé, saber de què va i deixar-se córrer de com a escriptors a Catalunya —tot Hurtado i, fins i tot, alguns dels seus fer noves provatures».56 i el control de la censura—, rebre personatges literaris, fet que de- l’atenció dels lectors «de dintre» i mostra el contínuum entre realitat Les referències a la vigilància i la participar en premis literaris. i ficció pel que fa a l’exposició i la persecució són constants en les denúncia d’aquests temes identi- cartes dels exiliats quan es refe- Els epistolaris entre Hurtado i taris d’alt voltatge.54 Així, Hurtado reixen als seus contactes i al possi- Tasis, així com els del primer amb ble retorn a Catalunya. Al marge de

Josep Maria Cruzet (1903-1962) i 54 Joan Oliver, en carta a Xavier Benguerel, confir- la censura, un altre dels principals Tomàs Tebé (1928-1977), directors ma una de les hipòtesis que Guansé defensà durant obstacles per a continuar exercint l’exili: la marginació de l’obra dels exiliats per part d’editorial Selecta, són molt rics dels escriptors consagrats a Catalunya. En el cas d’escriptors és la pròpia dificultat en informacions i reflexions sobre dels premis aquesta manca d’interès es concreta- per adaptar-se al règim moral que va sovint en postergació, tal com confirma Oliver 53 aquestes qüestions. Són relacions en referir-se a les possibilitats de Guansé de ser hi domina. És un tema que apareix epistolars contínues, que eviden- premiat per la novel·la L’últim retrat: «El cas Guansé és el següent: no el premiaran (segons es diu) perquè cien actituds combatives —sovint és... exiliat! El mateix que va estar a punt de passar Benguerel / Joan Oliver. Epistolari, p. 479-480. contradictòries— concretades en l’any passat amb tu. Recordes? Sort que eres aquí, aleshores. Però ara pensen: només faltaria que després 55 HURTADO, Desarrelats, p. 46. del roig Benguerel premiéssim el roig Guansé. Aquest és el potin que corre. Això no vol dir que a darrera hora 56 Carta d’Hurtado a Tasis del 16 de setembre de 53 Fons Josep Maria Cruzet, 1919-1997, Biblioteca no canviïn de criteri». Carta d’Oliver a Benguerel de 1956. Fons Guansé. [F.G.] Arxiu Nacional de Catalu- Nacional de Catalunya. la fi de novembre de 1953. Vegeu, BUSQUETS, Xavier nya. [ANC].

tardor 2016 | eines 26 | 115 L’actuació dels escriptors de l’exili es fonamenta en una concepció de la memòria basada en el record d’episodis viscuts que es contraposen a la concepció oficial de la història

insistentment en les cartes en- en els anys republicans— i el de la primerament per força i després per tre Hurtado i Tasis, com la del 15 societat catalana sota el franquisme una habitud esdevinguda gairebé d’octubre de 1957, en què Hurtado apareix també a Desarrelats,58 en oca- natural, tot de temes, d’implicacions, comenta, tot referint-se a les pos- sions amb una actitud de superioritat d’influències i de realitats que, pre- sibilitats d’optar al Joanot Marorell dels primers, pel que fa a la voluntat sents a totes les literatures lliures amb Es té o no es té: «el tema és de reconstrucció política, contra la del món, estan absents de la nostra, exposat en una forma potser massa qual Riera Llorca lluità tenaçment en en els nostres dies».60 lliure i crua per a l’ambient, perquè els seus editorials de Pont Blau, i en el que resultaria una novel·la rosa a articles com «El problema de l’exiliat L’actuació dels escriptors d’exili, París o Nova York és un escàndol a la català» i la ressenya de la novel·la veritable consciència històrica del puritana Barcelona i més si és escrit Desarrelats d’Hurtado.59 passat nacional, es fonamenta en en català». Poc després, el 31 de una concepció de la memòria basada desembre de 1957 insisteix a negar Amb la seva lucidesa habitual, Tasis, en el record d’episodis viscuts que es les possibilitats de tenir una recepció des de Barcelona, però epistolarment contraposen a la concepció oficial de normal en la societat de Barcelona i periodísticament integrat en l’òrbita la història, que durant anys eliminà als anys 1950: «No crec que tingui de l’exili, s’adona de les limitacions el passat en seleccionar només allò res per al Santamaria d’aquest any. de la literatura catalana, més evi- que era adequat a les necessitats [...] L’únic que tinc és d’un tema una dents encara davant les obres de la polítiques. La lectura d’aquests mica massa escabrós per a l’estat diàspora. Concreta aquesta diferèn- escriptors permet comprovar el actual dels ànims a Barcelona i temo cia en la crítica a Pont Blau d’Unes compromís del seu pensament polí- que en definitiva no l’enviaré. És clar quantes dones, d’Hurtado: «un narra- tic i literari i la força de la seva obra que em sembla que el jurat és una dor català lliure de tots els comple- creativa, desconeguda encara ara mica més airejat que el del Martorell, xos i totes les censures externes i en molts casos tot i formar part del però així i tot crec que desentona- internes que frenen la ploma dels cabal cultural i, doncs, de la identitat ria i no val la pena de jugar a fer el que havem d’escriure i publicar a Ca- catalana. La seva recuperació pot ”tremendu”».57 talunya mateix, que podem mesurar facilitar, sens dubte, el retorn viu del fins a quin punt hem anat limitant el passat que encara en bona part resta Aquest contrast entre el pensament camp de la nostra experimentació en l’oblit. p dels exiliats —mentalment radicats literària, fins a quin punt hem exclòs,

58 HURTADO, Desarrelats, p. 235.236. 57 Cartes d’Hurtado a Tasis del 15 d’octubre i del 31 de desembre de 1957. Fons Guansé. [F.G.] Arxiu 59 RIERA LLORCA, «El problema de l’exili català»; i 60 TASIS, «Unes quantes dones, per Odó Hurtado», Nacional de Catalunya. [ANC]. RIERA LLORCA, «Desarrelats a fora i a dins». 30.

116 | eines 26 | tardor 2016 p Bibliografia

AA.DD. Diccionari dels catalans d’Amèrica. compromís antifeixista (1936-1939). Barcelona: CORRETGER, Montserrat. Domènec Guansé, Contribució a un inventari biogràfic, toponímic Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994. crític i novel·lista: entre l’exili i el retorn. i temàtic. Vol II. Barcelona: Curial Edicions Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Catalanes — Generalitat de Catalunya, 1992. CAMPILLO, Maria i VILANOVA, Francesc Montserrat, 2011. (cur.). La cultura catalana en el primer exili AA.DD. Diccionari biogràfic del moviment obrer (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals CORRETGER, Montserrat. «Art i compromís: als Països Catalans. Barcelona: Edicions de i científics.Barcelona: Fundació Carles Pi la narrativa d’exili de Domènec Guansé». A la Universitat de Barcelona i Publicacions de Sunyer, 2000. CAMPILLO, Maria (ed.). Llegir l’exili. Barcelona: l’Abadia de Montserrat, 2000. L’Avenç, 2011. CAMPILLO, Maria. «Cèsar-August Jordana. El AGUILAR, Paloma. Políticas de la memoria món de Joan Ferrer». A Quaderns, núm. 16, p. CORRETGER, Montserrat. «Cartes entre Vicenç y memorias de la política. Madrid: Alianza 29-42, 2009. Riera Llorca i Domènec Guansé (1966-1975)». Editorial, 2008. A Els Marges, núm. 99, p. 60-89, 2013. CAMPILLO, Maria (ed.). Llegir l’exili. Barcelona: ARAGAY, Ignasi. «El debat històric. Josep L’Avenç, 2011. CORRETGER, Montserrat i FOGUET, Francesc. Fontana». A Ara, Dossier, del 14 d’agost de Domènec Guansé. Catalunya a l’exili. Valls: 2016, p. 6-7. CAMPILLO, Maria. Els contracops de Cossetània, 2013. l’enyorança. Escrits d’exili. Sabadell: Fundació BACARDÍ, Montserrat i FOGUET, Francesc. Les La Mirada, 2011. CORRETGER, Montserrat. «La narrativa de raons de l’exili. Valls: Cossetània, 2012. Vicenç Riera i Llorca: literatura i consciència CAMPS, Josep. L’espantós és el buit, el desert. històrica». A Caplletra, núm. 57, p. 9-33, 2014. BACARDÍ, Montserrat i FOGUET, Francesc. La correspondència entre Rafael Tasis i Ramon Pere Calders. Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis. Xuriguera. Barcelona: Publicacions de l’Abadia CORRETGER, Montserrat i FOGUET, Francesc. Barcelona: A Contra Vent, 2013. de Montserrat, 2010. Domènec Guansé. Retrats d’exili. Barcelona: Adesiara, 2015. BACARDÍ, Montserrat i FOGUET, Francesc. El CAMPS, Josep. «Entre la crònica i la ficció. El revulsiu del catalanisme. Valls: Cossetània, món de l’exili a les novel·les de Vicenç Riera CORRETGER, Montserrat. «Odó Hurtado: 2015. Llorca». A CAMPILLO, Maria (ed.). Llegir l’exili. compromís literari des de l’exili». A Barcelona: L’Avenç, 2011. CORRETGER, Montserrat, CASANOVAS, BUSQUETS, Lluís. Xavier Benguerel / Joan Pompeu, SALVADOR, Vicent (eds.). El Oliver. Epistolari. Barcelona: Proa, 1999. CASACUBERTA, Margarida. «Els vençuts, compromís literari en la modernitat. Del període de Xavier Benguerel: novel·la, crònica, d’entreguerres al postfranquisme (1920–1980). BUSQUETS, Lluís. Xavier Benguerel. La història». A CAMPILLO, Maria (ed.). Llegir l’exili. Tarragona — Melbourne: PURV/ RMIT, 2016, màscara i el mirall. Barcelona: Publicacions de Barcelona: L’Avenç, 2011. p.119-144. l’Abadia de Montserrat, 1995. CORRETGER, Montserrat. Escriptors, DÍEZ, Xavier. «Imaginaris contraposats. La CABRÉ, Jaume. Les veus del Pamano. periodistes i crítics. El combat per la novel·la. doble memòria del franquisme i la transició. Barcelona: Proa, 2004. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Ruptures catalanes respecte de la història Montserrat, 2008. oficial». A Idees, núm. 28-29, p. 28-47, 2006. CAMPILLO, Maria. Escriptors catalans i

tardor 2016 | eines 26 | 117 DOMINGUEZ, Martí. La sega. Barcelona: Proa, HURTADO, Odó. Unes quantes dones. Mèxic: RIERA LLORCA, Vicenç. «El problema de 2015. Xaloc, 1958. l’exiliat català». A Revista de Catalunya, núm. 106 [Mèxic], p. 71-75, 1967. FONTANA, Josep. La construcció de la identitat. HURTADO, Odó. Es té o no es té. Barcelona: Barcelona: Base, 2005. Selecta, 1958. RIERA LLORCA, Vicenç. Roda de malcontents. Barcelona: Cadí, 1968. GARCIA RAFFI, Josep-Vicent. Lluís Ferran de HURTADO, Odó. Desarrelats. Barcelona: Pol i Mèxic: Literatura i periodisme. Barcelona: Selecta, 1963. RIERA LLORCA, Vicenç. Amb permís de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998. l’enterramorts. Barcelona: Edicions 62, 1970. LOWENTHAL, David. El pasado es un país GUANSÉ, Domènec. «La vida política de Lluís extraño. Madrid: Akal, 1998. RIERA LLORCA, Vicenç. Joc de xocs. Barcelona: Companys». A Germanor, núm. 451, p. 8-13, Alfaguara, 1970. 1940. MOLINERO, Carme. «Memòria i silencis sobre la guerra civil i el franquisme durant RIERA LLORCA, Vicenç. Nou obstinats. GUANSÉ, Domènec. «Com es viu actualment la transició». A ROVIRA MARTINEZ, Marta Barcelona: Selecta, 1971. a Barcelona». A Germanor, núm. 464-465, p. i VÁZQUEZ, Fèlix (coord.). Polítiques de la 11-14, 1942. memòria. La transició a Catalunya. Barcelona: RIERA LLORCA, Vicenç. Fes memòria, Bel. Pòrtic, 2004. Barcelona: Selecta, 1972. GUANSÉ, Domènec. «A Catalunya. L’esperit de revolta creix sota el fuet del dolor i de la PECOURT, Juan. «Las políticas de la RIERA LLORCA, Vicenç. Oh, mala bèstia!. fam, entre les humiliacions i la vergonya. consagración intelectual en España (1960- Barcelona: Terra Nova, 1972. Un sol sentiment uneix tots els catalans». A 1992)». A RIUS-ULLDEMOLINS, Joaquim i Germanor, núm. 466-467, p. 16-17, 1942. RUBIO, Juan Arturo (eds.). Treinta años de RIERA LLORCA, Vicenç. Què vols, Xavier?. políticas culturales en España. Participación Barcelona: Terra Nova, 1974. GUANSÉ, Domènec. «La cultura en la cultural, gobernanza territorial e industrias Catalunya autònoma». A Germanor, núm. 471, culturales. València: Universitat de Valencia, RIERA LLORCA, Vicenç. «Del dir i del fer. A p. 10-13, 1942. 2016. cada temps, la seva literatura». A El Poble Català, núm. 0, p. 16, 1977. GUANSÉ, Domènec. «Confessió d’un emigrat». RICOEUR, Paul. La memoria, la historia, el A Catalunya, núm. 157, p. 33-37, 1943. olvido. Madrid: Trotta, 2003. RIERA LLORCA, Vicenç. «La literatura catalana a l’exili (Mèxic)». Conferència pronunciada al GUANSÉ, Domènec. «Els meus contemporanis. RIERA LLORCA, Vicenç. Tots tres surten per Museu d’Art Modern de Tarragona el 15 de Retrats d’escriptors catalans». A Germanor, l’Ozama. Mèxic: Catalònia, 1946. desembre de 1981 [notes de l’autora]. núm. 481, p. 11-15, 1943; núm. 482, p. 13-15 i 36, 1943; núm. 484,p. 15-18, 1943; i núm. 486, RIERA LLORCA, Vicenç. «Aspectes de la RIERA LLORCA, Vicenç. Cròniques americanes. 1944. literatura catalana a Amèrica». A Serra d’Or, Articles publicats en les revistes de l’exili. núm. 22 , p. 29-32, 1962. Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2003. GUANSÉ, Domènec. L’estrangera [Inèdita]. 1956. RIERA LLORCA, Vicenç. «Desarrelats a fora i a dins». A Xaloc, núm. 6, p. 52, 1965.

118 | eines 26 | tardor 2016 ROVIRA MARTÍNEZ, Marta. La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història. Barcelona: Pòrtic, 2014.

ROVIRA i VIRGILI, Antoni. L’Estat Català. Tarragona: PURV, 2016.

SERRA i MORET, Manuel. Ciutadania catalana: breviari de cogitacions, remarques i orientacions per als catalans. Buenos Aires: Verdaguer, 1957.

TASIS, Rafael. «Unes quantes dones, per Odó Hurtado». A Pont Blau, núm. 39, p. 30-32, 1956.

TRAVERSO, Enzo. Els usos del passat. Publicacions de la Universitat de València, 2006.

WUNSCHIK, Tobias. «El papel de los Archivos en la defensa de los Derechos Humanos y de la Memoria Histórica» [en línia]. Disponible a: «www.fes-madrid.org».

tardor 2016 | eines 26 | 119 explorador

Antecedents, realitats i conseqüències del Brexit

vista prèvia > La construcció europea no ha sigut un camí fàcil. No fa gaires anys, el fracàs de la Constitució Europea ja va ser una clara mostra de les dificultats d’avançar cap a un projecte compartit per tots els estats europeus. Però mai la UE havia hagut de fer front a un repte tan majúscul com el que significa la sortida d’un estat membre. Sempre havia sumat, però amb el Brexit, el 2017, restarà. Un escenari desconegut fins ara, del qual en sortirà una nova UE i un nou Regne Unit. Una nova dimensió que al llarg dels propers mesos haurà de respondre a múltiples interrogants que encara ara resten oberts.

Xavier Ferrer Doctor per la UB, economista i politòleg [email protected]

120 | eines 26 | tardor 2016 S’ha parlat tant del Brexit que aques- política del moment. A tot això em El perquè del Brexit ta paraula ja ens sembla quotidiana, referiré seguidament. com si hagués existit sempre, però la Actualment la UE no estalvia en en- realitat és que només fa un any que El comportament surts i reptes. Alguns prou coneguts va començar a sortir i, això sí, des de del Regne Unit dins la UE i patits per la societat, com la crisi fa mig any està en el centre del debat econòmica, la situació dels refugiats polític del Regne Unit i de la UE. Però, El Regne Unit va entrar a formar part i, per extensió, el dilema sobre la què és el Brexit? A què ens referim de la Comunitat Econòmica Europea viabilitat de la lliure circulació, el quan utilitzem la paraula «Brexit»? Sí —l’actual UE— el 1973. Durant tot terrorisme… Tots tenen en comú que que era més habitual sentir a parlar aquest temps s’han produït fets que són problemes sobrevinguts, tot i del Grexit, en referència al debat que mostren per part britànica una visió que la UE hagués pogut ser més pre- hi havia sobre la possibilitat que més comercial i econòmica de la visora i actuar a l’inici dels conflictes. Grècia sortís de la UE. Així, quan UE que no pas política, postura més Ara, però, el que ha de fer és cercar es plantejà el referèndum sobre la defensada per Alemanya i França. solucions. A més, hi ha un altre permanència del Regne Unit a la UE Ja el 1978 el Regne Unit va declinar repte que s’ha produït per voluntat es va començar a utilitzar la paraula formar part del Sistema Moneta- d’un governant, del primer ministre «Brexit», que juga amb la fusió dels ri Europeu; el 1984 es produeix el britànic David Cameron (1966), que, termes «Britain» [Bretanya] i «exit» fet conegut com «xec britànic», la per treure pressió a les demandes [sortida], referint-se a la possibilitat devolució de part del que el Regne de part de la societat, dels partits de sortida britànica de la UE. I ja Unit aporta al pressupost comunitari; euroescèptics i d’algun membre de podem estar ben segurs que aquesta el 1992 no entra a formar part de la la seva pròpia formació, va optar paraula ens acompanyarà durant Unió Econòmica i Monetària; el 1995 el 2013 per oferir un referèndum temps i que formarà part dels llibres declina participar de l’espai Schen- per saber si els ciutadans britànics d’història en el futur. gen; el 2012 no signa el tractat d’Es- volien seguir o no dins la UE, en cas tabilitat, Coordinació i Governança de sortir elegit primer ministre a les El com s’ha arribat a la situació de la Unió Econòmica i Monetària; eleccions. Cameron no en tenia cap actual de Brexit, naturalment, està i tot sense comptar les traves que necessitat ni obligació de convocar relacionat amb el comportament del habitualment el Regne Unit posa a la un referèndum, però ha donat mos- Regne Unit durant els 43 anys de integració política de la UE. Tot plegat tres, com va fer permetent el d’Escò- pertinència a la UE, el qual té a veure fa que la relació del Regne Unit amb cia, de valentia política i d’atreviment. amb la idea d’Europa que té bona la UE hagi sigut més de convenièn- La realitat és que per aconseguir un part de la societat britànica i també cia que no pas de convenciment i de resultat positiu, que volia dir que el per la realitat econòmica, social i pertinença a un projecte comú. Regne Unit seguís a la UE, calia que

tardor 2016 | eines 26 | 121 La relació del Regne Unit amb la UE ha sigut més de conveniència que no pas de convenciment i de pertinença a un projecte comú

Cameron pogués mostrar als seus i emocional, per part dels partidaris en el seu article 50 el procediment ciutadans un bon acord amb la UE. del Brexit, que també varen aflorar de sortida d’un estat membre,4 el Així, el Consell Europeu del 18 i 19 de la por a l’altre i el rebuig a tot el que camí i la metodologia per fer-ho serà febrer d’enguany,1 va ratificar l’acord no és britànic. I va passar el que tots complexa, donat que són 43 anys de que havien convingut el president del ja sabem, que Cameron i d’altres permanència del Regne Unit a la UE. Consell Europeu, Donald Tusk (1957), importants mandataris i persones in- La sotragada és molt important, per- i el premier britànic que consisteix a fluents no varen saber convèncer els què se’n va de la UE la seva segona que el Regne Unit pogués aplicar als ciutadans que el millor és anar junts, potència econòmica, que representa immigrants comunitaris restriccions és sumar, és quedar-se a la UE. Va el 18% del seu PIB i, a més, és una les prestacions que avui tenen els guanyar l’opció que defensava sortir potència militar amb capacitat nu- britànics i també, entre d’altres, que de la UE, per un estret marge de vots, clear.5 Tot plegat és un cop molt fort els parlaments estatals poguessin però la sorpresa ja havia saltat i les a la línia de flotació de la UE, que ja vetar part de la legislació comuni- conseqüències no es ferien esperar. ha tingut conseqüències polítiques i tària. De fet, el que es va acordar n’hauria de tenir també de reforma afecta a valors fonamentals de la La gestió del Brexit del projecte europeu. Ja s’ha em- UE, com la igualtat dels ciutadans portat per davant al primer ministre comunitaris i la lliure circulació de Un cop paït el resultat del referèn- David Cameron, que considera que persones. Però, en realitat tots volien dum del Brexit,2 comença la dura les regnes del llarg camí de sortida que el Regne Unit seguís a la UE, de realitat. És una mala notícia per de la UE les ha de portar un altre manera que es va optar per un acord la UE, per la construcció d’Euro- mandatari. Serà Theresa May (1956), que permetés a Cameron, tal com va pa, perquè per primera vegada un la nova primera ministra, qui coman- dir, lluitar sense descans per aconse- estat membre ha decidit sortir de darà el govern que haurà de gestio- guir un Sí en el referèndum, que volia la UE.3 És un fet transcendental i de nar el Brexit, al que s’ha incorporat dir seguir formant part de la UE. conseqüències imprevisibles. Tot i com a ministre d’Afers Exteriors i que el Tractat de la UE contempla de la Commonwealth el controvertit Es varen posar en marxa les ma- exalcalde de Londres, Boris Johnson quinàries que defensaven posicions (1964), ferm defensor de la conve- 2 Els resultats oficials del referèndum es poden contraposades, amb informacions consultar al web . certes i amb molta càrrega populista 3 El Regne Unit és el primer estat que surt de la UE, però cal recordar el cas de Grenlàndia, territori 4 Per més informació sobre la clàusula de retirada autònom de Dinamarca, que el 1982, a través d’un de la UE, podeu consultar el portal sobre legislació referèndum, decideix abandonar les Comunitats europea . 1 CONSELL EUROPEU, «Conclusions del Consell Europees en desaprovar la política pesquera comuni- Europeu, 18 i 19 de febrer de 2016». tària. 5 FERRER, Viure segurs a Europa, p. 153.

122 | eines 26 | tardor 2016 Se’n va de la UE la seva segona potència econòmica, que representa el 15% del seu PIB i el 2,4% del mundial i, a més, és una potència militar amb capacitat nuclear

Per altra part, els responsables de conclusions i ser valents pensant en baixada de la borsa britànica i també les institucions europees accepten la clau europea i apostant per l’interès a certa inestabilitat i pèrdua de valor decisió dels britànics, però no ama- general, per tant, evitant els interes- de la lliura esterlina. Però, més enllà guen el seu desencís i la complexitat sos estatals. És el moment de més de les reaccions del moment, el Bre- de la gestió de la sortida i saben que Europa, és el moment de fer un salt xit tindrà unes conseqüències més res continuarà igual, perquè les pres- qualitatiu, d’aquells que la UE només profundes i concretes que afectaran sions vindran per tots els costats. De fa quan està en una situació de crisi. de ple la societat britànica. Bàsica- fet, els partits euroescèptics ja estan És el moment que els temes que ment, podem situar les conseqüèn- demanant acabar amb la UE. També sobrepassen l’àmbit d’un estat, com cies sota dues vessants, d’una banda és cert que la majoria de governs la immigració, la gestió de l’energia, les polítiques i socials i de l’altra, les dels estats membres, l’alemany i el la seguretat, la defensa, l’economia econòmiques. francès inclosos, aposten per conti- i també la política exterior, siguin nuar en el projecte europeu. Els polí- comuns. És el moment, també, de 1. Conseqüències polítiques tics europeus i també els dels estats repensar l’estructura interna de la i socials membres han de ser conscients que UE. Hem de deixar marxar Escò- no es pot seguir com estem, que cal cia si els seus ciutadans han votat En primer lloc, ja s’han donat impli- un canvi de rumb en la construcció massivament quedar-se a la UE? La cacions polítiques derivades de la europea i que cal connectar amb la solució seria que es trobés l’encaix immediatesa, del fet concret, com és ciutadania, avui molt desencantada que vulgui cada poble, en el projec- la dimissió del govern Cameron i el amb la UE. El resultat del referèn- te europeu. En definitiva, la solució nomenament d’un nou govern, dirigit dum del Brexit no és una qüestió passa per més Europa, però l’Europa per May, que haurà de gestionar la aïllada britànica, sinó que també que vol la ciutadania. llarga gestió del Brexit i que ja ha representa certa incomprensió de manifestat que el govern activarà la UE per part de la ciutadania. La Les conseqüències del Brexit l’article 50 a finals de març de 2017. paradoxa és que massa sovint se si- tuen com a problema de la UE temes El Brexit té conseqüències incontro- També es preveuen conseqüències i conflictes la solució dels quals està lables que es donen pel simple fet de polítiques a mig i llarg termini. Pel en mans dels estats membres, com produir-se la notícia i el fet concret. que fa al marc exterior, el Regne és el cas dels refugiats i la immi- Són les reaccions dels mercats que Unit haurà de trobar i pactar un nou gració, però la ciutadania ho percep es donen per la lògica anàlisi de la escenari de relacions sobre segure- com una mala gestió de la UE. Els situació però també per un cert com- tat i defensa. No variarà, òbviament, mandataris europeus, comunita- ponent d’irracionalitat. I aquestes la seva pertinència a l’OTAN, però sí ris i estatals, farien bé de treure’n primeres reaccions abocaren a una que s’haurà de repensar el sistema

tardor 2016 | eines 26 | 123 El resultat del referèndum del Brexit no és una qüestió aïllada britànica, sinó que representa certa incomprensió de la UE per part de la ciutadania

de seguretat i la seva relació amb el Pel que fa a l’impacte del Brexit balladors comunitaris, no britànics, de la UE, que permeti fer front als sobre la ciutadania europea, haurem que treballen al Regne Unit i al milió reptes globals, que superen l’espai d’esperar els detalls de l’acord final, dos-cents mil britànics que treballen d’un estat, com són el terrorisme o que va per llarg, per valorar en quin a altres estats membres de la UE. els conflictes internacionals. nivell queda afectada la lliure cir- culació dels ciutadans comunitaris, La gestió de la immigració de ciuta- I en l’escenari intern del Regne entesa com la pròpia llibertat d’anar dans comunitaris i no comunitaris, Unit, s’haurà de gestionar la realitat d’un estat membre a un altre. autèntic cavall de batalla de la cam- política de les diferents nacions que panya del referèndum, serà també el conformen, i més després dels També poden quedar afectats els un element important a valorar en resultats del referèndum del Brexit a treballadors del sector sanitari i els funció de com acabi l’acord que se Escòcia —que es manifestà ferma- ciutadans britànics pel que fa a les signi entre el Regne Unit i la UE. ment europeista, amb un 62% de facilitats en matèria de salut que ara vots a favor del Remain— i també a tenen quan viatgen per altres estats 2. Conseqüències econòmiques Irlanda del Nord —on un 55,8% va membres. votar a favor de seguir a la UE. El Brexit és una mala notícia per a Respecte a la facilitat de poder l’economia britànica, i també per Una altra possible conseqüència del exercir la professió i/o treballar a l´europea i en menor mesura Brexit, que caldria mirar d’aturar, en el Regne Unit, si ets d’un altre la mundial,6 com ja es va veure al és l’efecte dòmino que pot provocar estat, previsiblement es revisarà el primer moment, amb la caiguda de a altres estats membres de la UE, marc limitant els drets actuals dels la lliura esterlina i dels principals especialment als de l’Europa de l’Est, treballadors immigrants, almenys mercats europeus. més propensos a la influència brità- això és el que sosté avui en dia el nica i encara no tan arrelats al que govern britànic, tot i que dependrà de Tot i que hi ha grups minoritaris es coneix com la vella Europa. la negociació amb la UE, la posició de d’economistes britànics que aposten El Brexit ha donat ales als partits eu- la qual és que si un estat vol parti- pel contrari, el Brexit probablement roescèptics i antieuropeus i als que cipar del mercat únic, com vol fer el farà més dèbil i vulnerable l’econo- defensen el retorn als estats nació Regne Unit, ha d’acceptar les quatre mia britànica, com pronostiquen els i la fi de la UE. Per evitar l’expansió llibertats, entre les que hi ha la de estudis de diferents organitzacions d’aquests moviments és molt impor- moviments i la de treballar amb els com és el cas del Fons Monetari tant i necessari que la UE es presenti mateixos drets de qualsevol estat de unida i donant resposta a les neces- la UE. Veurem com acaba, però tot 6 CAIXABANK, «La incertidumbre tras el brexit y su sitats de la ciutadania. això afectarà els tres milions de tre- impacto sobre el crecimiento económico».

124 | eines 26 | tardor 2016 En l’escenari intern s’haurà de gestionar la realitat política de les diferents nacions que conformen el Regne Unit i més després dels resultats del referèndum a Escòcia i a Irlanda del Nord

Internacional,7 propiciant, com ja Si s’aplica el Brexit amb totes les 2.640 milions d’euros, que repre- s’ha manifestat en alguns casos, seves conseqüències voldrà dir que senta un 3,5% de les importacions.11 que grans empreses traslladin la el Regne Unit tindrà una nova relació Tot i que són xifres significatives, en seva seu o el seu centre d’opera- comercial amb la UE i també haurà principi no es tem per l’efecte del cions a altres estats per seguir en d’anar fent convenis i acords amb Brexit. les mateixes condicions que les que d’altres estats, i de tot això se’n des- imperen a la UE, i que avui en dia pendrà que, previsiblement, s’hauran Quin estatus polític i jurídic encara s’apliquen al Regne Unit. d’establir aranzels on avui no n’hi ha, podria adoptar el Regne Unit? situació que afectarà les importa- I pel que fa a la City, el gran centre cions i exportacions de les empreses És evident que el lligam polític i jurí- financer del Regne Unit i un dels i per extensió limitarà el creixement dic entre el Regne Unit i la UE haurà més importants del món, que crea previst del PIB britànic. de canviar un cop s’apliqui el Brexit. directament i indirectament al No està clara quina serà la fórmula voltant de dos milions de llocs de Els ciutadans britànics són propie- que es pactarà, però sí que podem treball i representa el 12% del PIB taris de 700.000 habitatges a l’Estat imaginar que la negociació no serà britànic,8 també es tem una pèrdua espanyol i quinze milions i mig de fàcil, perquè la voluntat del Regne progressiva de protagonisme a favor turistes britànics visiten l’Estat cada Unit és mantenir la seva participa- d’altres ciutats europees que ja s’han any i gasten 14.400 milions d’euros.10 ció en el mercat únic europeu, però postulat per ser centres financers. Aquestes xifres indiquen que l’inter- sense acceptar totalment les quatre canvi econòmic és important i pot llibertats de moviment —de merca- A més, el Brexit pot representar un quedar afectat, segons com acabin deries, de persones, d’empreses i llast per l’acord definitiu del Tractat les negociacions del Brexit. de capitals—, especialment posant de Lliure Comerç entre la UE i els restriccions a la mobilitat de les per- EUA, el TTIP,9 ja de per si amb molta El Regne Unit és el cinquè soci sones. I és en aquest escenari que la oposició de sectors europeus que hi comercial de Catalunya. El 2015 les UE aposta per obligar a acceptar les veuen pèrdua de drets i submissió a empreses catalanes varen exportar quatre llibertats, si es vol la partici- favor de les grans empreses. al Regne Unit 4.084 milions d’euros, pació en el mercat únic. que representa un 6,4% de les expor- 7 FMI, «Uncertainty in the Aftermath of the U.K. tacions catalanes i varen importar Són moltes les possibilitats de Referendum». productes britànics per valor de relació que es podrien consensuar. 8 «La City en cifras: el 12% del PIB y 2,2 millones de empleos». Avui, la UE ja té diferents models de

9 TTIP: Transatlantic Trade and Investment Part- 10 «España teme un parón en el turismo y el inmo- nership. biliario tras el referéndum». 11 ACCIÓ, «Regne Unit. Anàlisi d’oportunitats».

tardor 2016 | eines 26 | 125 El Brexit ha donat ales als partits euroescèptics i antieuropeus i als que defensen el retorn als estats nació i la fi de la UE

relació amb diversos estats, en els remei que complir el mandat demo- de polítiques que s’han fet en els que es determinen les pautes de cràtic que, tot i que per un marge de àmbits descrits no són a les mans de compromís, que van des de l’acord vots molt petit, va ser favorable a la Brussel·les, sinó que encara depenen que conté l’accés al mercat únic sortida del Regne Unit de la UE. dels estats. respectant les quatre llibertats de moviments, com és el cas de No- El govern britànic ja ha manifestat Dit això, no tot el que es relaciona ruega, el model suís específic per que activarà l’article 50 a final de amb la Unió Europa és dolent, al l’estat helvètic o el model basat en març del 2017 i a partir d’aquest contrari, si ho mirem en la perspecti- acords d’associació, com és el cas de moment, ja correrà el temps per va que donen 60 anys de construcció Turquia i entre d’altres.12 negociar la sortida, que es preveu europea, és obvi el que s’ha avançat durarà uns dos anys. S’han de nego- en drets i llibertats, individuals i Tot i que aquests diferents models ciar molts temes que afecten el propi col·lectives. S’ha passat de sis estats ja estan implementats i funcionen, Regne Unit i la UE. Conseqüències membres a 28, a una àrea econò- previsiblement la futura relació del polítiques externes de seguretat i de- mica amb moneda única, l’euro, Regne Unit amb la UE obeirà a una fensa i també internes, relacionades de 300 milions de ciutadans, a un llarga negociació que recollirà punts amb la gestió dels resultats a Escò- mercat interior únic de 500 milions dels models descrits, però que serà cia que va votar clarament a favor de de persones i només amb un 7% de específic i concret pel cas que ens quedar-se a la UE, i conseqüències la població mundial, la UE genera el ocupa. I és normal que sigui així, per- econòmiques i socials que afecten 25% de la riquesa del món i dedica a què estem parlant de l’acord entre empreses i ciutadans. Tot plegat l’estat del benestar el mateix que el un estat molt potent econòmicament representa un escenari de difícil 93% de la resta de la població mun- —i també militarment— i per l’altra predicció, però que, tot fa pensar que dial, a més de garantir la pau i de te- part, la UE, que representa la quarta no té marxa enrere. nir uns valors basats en la democrà- part del comerç mundial. cia, la solidaritat i el respecte a les De fet, la UE, a més del Brexit, té d’al- minories i la tolerància. És evident Conclusions tres reptes importants com la sortida que s’ha de treballar i no defallir per de la crisi econòmica, la gestió de la conservar i millorar aquestes reali- El resultat del referèndum del Brexit crisi dels refugiats, les relacions amb tats. En el món globalitzat en el que ha sigut un cop molt fort a l’esta- veïns com Rússia, Turquia i estats estem, amb àrees econòmiques i po- bilitat de la UE, però no queda més del Pròxim Orient, entre d’altres. En lítiques integrades cada vegada més tots els casos la credibilitat de la UE grans, la UE ha d’apostar per la unió i ha perdut punts a ulls de la ciutada- per continuar amb la seva construc- 12 «¿Qué relación puede tener el Reino Unido con la UE si gana el Brexit?». nia, però la veritat és que la majoria ció econòmica i política, òbviament

126 | eines 26 | tardor 2016 respectant les realitats i identitats p Bibliografia que la formen. Així serem més forts i ACCIÓ. «Regne Unit. Anàlisi d’oportunitats» podrem garantir la llibertat i la segu- [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, retat dels ciutadans europeus. p 2016. Disponible a: .

CAIXABANK. «La incertidumbre tras el brexit y su impacto sobre el crecimiento económico» [en línia]. Informe mensual, 7 de setembre de 2016. Disponible a: .

«La City en cifras: el 12% del PIB y 2,2 millones de empleos». A Cinco Días, del 23 de febrer de 2016.

CONSELL EUROPEU. «Conclusions del Consell Europeu, 18 i 19 de febrer de 2016» [en línia]. Disponible a: .

«España teme un parón en el turismo y el inmobiliario tras el referéndum». A , del 26 de juny de 2016.

FERRER, Xavier. Viure segurs a Europa. Barcelona: Dèria, 2009.

FMI. «Uncertainty in the Aftermath of the U.K. Referendum» [en línia]. World Economic Outlook Update, juliol de 2016. Disponible a: .

«¿Qué relación puede tener el Reino Unido con la UE si gana el Brexit?». A La Vanguardia, de 21 de juny de 2016.

tardor 2016 | eines 26 | 127 finestra

Christiana Figueres La història de l’acord de París des de dins

TED Talk celebrat a Vancouver el 17 de febrer de 2016

Fotografia: Giovanni Guisado

128 | eines 26 | tardor 2016 El nom de Christiana Figueres (San El 12 de desembre de 2015 a París es pogués arribar mai a un acord José, 1956) va sonar amb força sota el sostre de les Nacions Unides, global, ni tan sols jo. aquest estiu com una de les can- 195 governs es van reunir i unàni- didates a succeir a Ban Ki-moon mement —si mai heu treballat amb Si prometeu que no sortirà d’aques- al capdavant de l’ONU. La seva governs sabreu com n’és de difícil— ta sessió del TED, revelaré un secret candidatura —més enllà de rebre el van decidir canviar deliberadament que agraeixo que hagi quedat caigut suport de bona part d’aquelles veus el curs de l’economia global per pro- en l’oblit. Durant la meva primera que reclamaven que per primera tegir els més vulnerables i millorar roda de premsa un periodista em va vegada el màxim responsable de la vida de tots nosaltres. Això sí que preguntar: «Senyora Figueres, creu l’ONU fos una dona— tenia l’aval és una fita admirable. que és possible que s’arribi a un de la seva feina com a Secretària acord global?» I sense pensar-m’ho Executiva de la Convenció Marc de Però encara és més admirable si em vaig sentir a mi mateixa res- les Nacions Unides sobre el Canvi tenim en compte on érem fa uns ponent «No crec que jo ho arribi a Climàtic. Una tasca ingent i que cul- anys. 2009. Copenhaguen. Qui se’n veure». minà amb un èxit sense precedents, recorda, de Copenhaguen? Doncs tal i com relata en aquesta TED Talk després de molts anys treballant Ja us podeu imaginar les cares del que va tenir lloc poques setmanes per obtenir un acord sobre el canvi meu equip de premsa, horroritzats després de la signatura de l’acord climàtic, els governs es van reunir a per una boja de Costa Rica que de París. Copenhaguen i van fracassar estre- resultava que era la seva nova cap. pitosament. I jo també em vaig horroritzar, però no per mi, perquè ja em conec. Em I per què van fracassar d’aquesta vaig horroritzar per les conseqüèn- manera? Doncs hi ha moltes raons, cies del que acabava de dir, per les però principalment per la profunda i conseqüències del món en què els arrelada divisió entre el nord i el sud. nostres fills hauran de viure. Va ser Sis mesos després del gran fracàs, un moment horrible i vaig pensar: van contactar amb mi perquè assu- «Bé, has d’aguantar, aguanta». L’im- mís la responsabilitat de les nego- possible no és un fet, és una actitud. ciacions sobre el canvi climàtic. No hi Tan sols és una actitud, i en aquell havia millor manera de començar la moment vaig decidir que canviaria la feina, ja us ho podeu imaginar. L’ac- meva actitud i que ajudaria el món titud general sobre el canvi climàtic a canviar la seva actitud envers el estava sota mínims. Ningú creia que canvi climàtic.

tardor 2016 | eines 26 | 129 El desembre de 2015, 195 governs es van reunir a París i unànimement van decidir canviar el curs de l’economia global per protegir els més vulnerables i millorar la vida de tots nosaltres

Per tant, no ho sé, què faríeu si us i durant sis anys he estat injectant començar a entendre que s’estava diguessin que la vostra feina és salvar dosis d’optimisme sense descans. produint un canvi a l’equació econò- el planeta? És part de la feina. I, òbvia- Independentment de les preguntes mica; perquè érem capaços de veure ment, tota la responsabilitat és vostra que em fes la premsa —he millorat que sí, que el canvi climàtic té uns però sense tenir cap mena d’autori- en aquest aspecte—, i independent- costos importants i que comporta tat, perquè cada govern és sobirà en ment dels indicis que demostren el una sèrie de riscos. cadascuna de les seves decisions. contrari, i creieu-me, n’hi ha hagut molts d’aquests indicis. Però he estat Però també té avantatges econò- M’encantaria saber què hauríeu fet incansable a l’hora d’aportar opti- mics i beneficis intrínsecs, perquè la el matí del primer dia, però això és misme al sistema. divulgació de les ecotecnologies ens el que vaig fer jo: em vaig espantar. proporcionarà un aire més net, salut, I vaig tornar-me a espantar quan I al cap de poc vam començar a un transport més eficient, ciutats més em vaig adonar que no sabia com veure alguns canvis en diferents habitables, més seguretat energètica, solucionaríem el problema. No sé àrees. Canvis impulsats per milers que els països en desenvolupament com solucionarem el problema, però de persones, entre elles molts de tinguin un accés més fàcil a l’energia. sí que sé una cosa: hem de canviar el vosaltres, i us en dono les gràcies. I En resum, un món millor a l’actual. to d’aquesta conversa; perquè segur a ningú d’aquesta comunitat del TED que no hi haurà victòria si no som no li sorprendrà que digui que la pri- I gràcies a aquest coneixement hau- optimistes. mera àrea en què s’ha vist un canvi reu estat testimonis —de fet part de notable és... la tecnologia. vosaltres ho vàreu ser— de la propa- Utilitzo la paraula optimisme d’una gació de la destresa i de l’emoció que manera molt simple, però analit- Vam començar a veure que les hi va haver. En un principi a través zem-la en el sentit més ampli. L’hem ecotecnologies, especialment les dels governs regionals i locals, el d’entendre com a valentia, espe- tecnologies de l’energia renovable, sector privat, els líders de la indús- rança, confiança, solidaritat, com la van començar a ser menys costoses tria, les asseguradores, els inversors, creença fonamental que nosaltres, i més eficients, fins al punt que avui els dirigents de les ciutats i les co- els humans, ens podem unir i aju- podem construir plantes d’ener- munitats religioses. Perquè tots ells dar-nos els uns als altres per tal de gia solar concentrada que tenen la van començar a entendre que això millorar el destí de la humanitat. capacitat de proporcionar energia els podria beneficiar, que els ajudaria a ciutats senceres. Per no dir tot a millorar des de la base. Com ja us deveu imaginar, jo creia allò que s’està fent per la mobili- que sense això seria impossible tat i els edificis intel·ligents. I amb I no era només pels de sempre. A superar la paràlisi de Copenhaguen, aquest canvi en les tecnologies, vam principis de l’any passat va venir el

130 | eines 26 | tardor 2016 Durant els últims sis anys hem passat de l’impossible a l’imparable. I com ho hem fet? Injectant optimisme transformacional que ens ha permès passar de la confrontació a la col·laboració

director general d’una gran compan- mateix viatge. Un viatge que segu- diferents magnituds, amb diferents yia de gas i petroli i em va dir —en rament durarà diverses dècades plantejaments i en diferents sectors, privat, és clar— que no sabia com però que ens dirigirà cap a una nova però tots col·laboren per un objec- podria canviar l’empresa. Però ho economia, cap a una economia sòlida tiu comú i per un camí d’integritat farà, sens dubte, per la viabilitat que i descarburada. mediambiental. Un cop reunits tots té a llarg termini. aquests elements i canviada la men- Les contribucions dels governs talitat prèvia, els governs van ser Per tant, estem vivint un canvi en estatals que actualment hi ha da- capaços, com podem veure, d’arribar l’equació econòmica. Amb això i amb munt la taula són insuficients per a l’acord de París. un suport més ampli de tota la po- aportar-nos un clima estable, però blació, no va passar gaire temps fins són només el primer pas i aniran Així que quan miro sis anys enrere, el que els governs estatals van reaccio- millorant a mesura que passi el primer que recordo és el dia que es nar i es van adonar que es tractava temps. Les mesures, els informes i va signar l’acord de París. Ni tan sols d’una qüestió d’interès nacional. les comprovacions de tots aquests puc explicar l’eufòria que hi havia esforços són legalment vinculants. dins la cambra. Cinc mil persones Quan vam demanar als països que Els controls que es faran cada cinc aixecant-se d’un salt de les cadires, comencessin a identificar com anys per a avaluar el progrés col·lec- plorant, aplaudint, cridant, xisclant. podrien contribuir a l’esforç glo- tiu cap al nostre objectiu comú són El sentiment d’eufòria però alhora bal sense perdre de vista els seus legalment vinculants, i el propi camí d’incredulitat pel que acabava de interessos estatals, 189 països d’un cap a una economia sòlida i descar- passar, perquè tantes persones hi total de 195 van enviar en detall els burada és legalment vinculant. havien treballat durant tant de temps seus plans per combatre el canvi i, finalment, esdevenia una realitat. climàtic; tenint en compte els seus I aquesta és la part més important: interessos estatals, respectant les què teníem abans? Un grup molt I no només es tractava dels que seves prioritats i sent coherents amb reduït de països que havien pres hi havien participat directament. els seus plans de desenvolupament el compromís de complir amb una Fa unes setmanes, estava amb un sostenible. reducció de l’emissió a curt termini company de feina que intentava que era totalment insuficient i que, decidir-se per una perla tahitiana Un cop els interessos primaris de a més a més, era en bona mesura que volia regalar a la seva estimada les nacions van quedar protegits, percebuda com una nosa. dona, Natasha. I quan ja havia decidit era raonable pensar que els països quina compraria, el joier li va dir: «És estaven preparats per unir-se per I ara què tenim? Doncs ara tots els molt afortunat de comprar això, per- un mateix objectiu, per compartir el països del món hi contribueixen en què amb el canvi climàtic aquestes

tardor 2016 | eines 26 | 131 O som tots perdedors o som tots guanyadors, però haurem de decidir entre zero i la suma. Haurem de decidir entre benefici zero per tots o viure la vida com la suma de tots nosaltres

perles estan en perill d’extinció. Però, alimentària, la seguretat aquàtica, no sé si ho has sentit, els governs la seguretat domèstica, la migració han pres una decisió i Tahití podria forçada—, veig que encara no sabem sortir-se’n!». com solucionarem aquests proble- mes. Però podem prendre nota del No hi ha una millor confirmació que que s’ha fet amb el canvi climàtic i la possibilitat d’esperança, que la entendre que s’ha de reinterpretar la possibilitat d’una oportunitat. Sóc la mentalitat de la suma nul·la. Perquè primera en reconèixer que encara hem estat entrenats per creure que ens queda molta feina per fer. Tot sempre hi ha guanyadors i perde- just acabem de començar a treballar dors, i que la teva pèrdua és el meu sobre el canvi climàtic i, de fet, ens guany. hem d’assegurar que doblem els esforços els pròxims cinc anys, que Ara que som en un món en què hem són els més urgents. assolit fronteres planetàries i que ja no només estem interconnectats, Però crec de debò que durant els úl- sinó que cada vegada som més in- tims sis anys hem passat de l’impos- terdependents els uns dels altres, la sible a l’imparable. I com ho hem fet? teva pèrdua ja no representa el meu Injectant optimisme transformacional guany. que ens ha permès passar de la con- frontació a la col·laboració, que ens O som tots perdedors o som tots ha permès entendre que els interes- guanyadors, però haurem de deci- sos estatals i locals no necessària- dir entre zero i la suma. Haurem de ment estan en dissonància amb les decidir entre benefici zero per tots necessitats globals, i que si entenem o viure la vida com la suma de tots això, podem fer que s’uneixin i que es nosaltres. fusionin harmoniosament. Ja ho hem fet una vegada. Ho podem I mentre espero impacient que tornar a fer. Gràcies. p emergeixin altres temes globals que exigeixin la nostra atenció durant aquest segle —com la seguretat

132 | eines 26 | tardor 2016 tardor 2016 | eines 26 | 133 clàssic «Manifest de la Unió de Dones»

En plena Guerra Civil, el 6, 7 i 8 de Dones de Catalunya! Antifeixistes! novembre de 1937, es va celebrar al Palau de la Música de Barcelona Del Primer Congrés de la Dona n’ha el 1r Congrés Nacional de la Dona, sortit el desig unànime de les dones convocat per les principals orga- de Catalunya —obreres i camperoles, nitzacions polítiques i sindicals de dones del poble i de la ciutat, inte- Catalunya. Hi van assistir més de l·lectuals i mares de combatents—, 800 delegades, les quals, amb un recolzat en el lema que fou el seu ferm compromís amb la defensa nord i guia, Unitat i Victòria, d’aportar de la República i l’emancipació de tota la nostra força al servei de la les dones, decideixen constituir la causa antifeixista. Unió de Dones de Catalunya. Sota la presidència de la destacada propa- I totes les delegades, absolutament gandista d’Esquerra Maria Dolors totes, convergiren en la necessitat Bargalló (1902-1980), la Unió de que els acords presos no quedes- Dones de Catalunya esdevé la sin pul·lulant en l’ambient caldejat principal organització feminista de d’entusiasme del Palau de la Música la Catalunya republicana, desenvo- Catalana, sinó que un organisme lupant una ingent tasca que només curés de recollir-los i de ventar-los la derrota a la Guerra Civil pogué per tot Catalunya per tal que en cada estroncar. nucli de població doni resultats pràc- tics i eficients.

Del Congrés en sorgí democràtica- ment el mitjà: «Unió de Dones de Catalunya», que aplegarà les dones de tots els matisos polítics i sindi- cals, incorporarà les altres de cara a la guerra, orientarà vers la victòria tota la tasca dispersa que les dones venien realitzant en cada un dels partits i organitzacions antifeixistes i donarà lloc a què rendeixin per la

134 | eines 26 | tardor 2016 causa comuna el percentatge elevat una estreta i àmplia unitat. Confien hi tenim el que és més nostre: els de dones que, malgrat tenir ganes en ella les centenars de delega- fills i els estimats, i també perquè, a de col·laborar, romanen al marge cions que assistiren al Congrés. Els mesura que anem vencent el feixis- de tota activitat perquè no tenien nostres soldats, que ens han escrit me, obtindrem l’emancipació que ens perspectiva de treball i de formació ja lletres encoratjadores des del correspon. que els donés facilitats a la solució front. Els companys que integren els de llurs desitjos. partits i organitzacions antifeixis- DE CARA ALS NOSTRES LLUITA- tes, que no s’avenen amb el buit DORS. — Per als combatents oferim «Unió de Dones de Catalunya» marca que en llur direcció i actuació han el nostre desig vehement i la nos- a tota la massa popular una nova deixat els herois que han marxat tra capacitat reclamant el lloc de etapa de cara a la constitució efec- a les trinxeres per a portar-nos la treball a les indústries de guerra i tiva del Front Popular Antifeixista, llibertat. Tota la rereguarda sent la als serveis auxiliars de l’Exèrcit. Les única forma d’ajut eficient al Govern necessitat d’impulsar la producció, municions i l’armament, produïts en de la Generalitat i al de la República la qual depèn principalment de la abundor, serviran per a salvar llurs per a anihilar l’enemic comú. incorporació de la dona al treball. I vides i ens duran la victòria. totes les dones de Catalunya, perquè «Unió de Dones de Catalunya» sor- desitgen traspassar l’esfera reduïda Per ells, prometem lluitar despie- tirà al pas de tot fals rumor i mani- que vivien i volen que aquesta guerra tadament contra els covards que festa estar en contra de tot «com- sagnant, tan definitiva per llur sort i s’embosquen, deserten o espien. promís» i lluitarà per l’únic pacte la de llurs fills, tingui llur contribució, Però ho fem convençudes que així possible: aixafar Franco i escombrar perquè es senten parts integrants palesem els desigs que tots els de la nostra pàtria els invasors. del nostre poble magnífic, que escriu catalans siguin dignes d’ésser-ho i pàgines que són l’admiració del món perquè nodrint bé les reserves serà «Unió de Dones de Catalunya», progressiu. possible dur a terme ofensives de forjada amb el ressò de les màqui- gran importància. nes dirigides per obreres, arrelada Les dones de Catalunya de tots els amb l’assenyada visió de les dones partits i organitzacions —que no obli- Per ells, incrementarem les brigades del camp i ungida amb el desig den ni un sol moment llurs reivindi- de visitadores d’hospitals, per tal que de contribuir com sigui a la gesta cacions pròpies— han evidenciat en cap ferit no trobi a mancar l’escalf sublim dels nostres combatents, el Primer Congrés que elles senten familiar i tots ells tinguin la convicció per aportar el seu esforç i consoli- la guerra amb gran intensitat i per que estimem i valorem llur aportació dar les seves posicions, complirà el dos motius fonamentals: perquè heroica a la causa comuna, fent que seu comès, perquè està basada en sabem el que ens hi juguem i perquè quedin ateses totes llurs necessitats.

tardor 2016 | eines 26 | 135 Per tal que no els manqui menjar PER LA INCORPORACIÓ DE LA DONA Volem ocupar el nostre lloc en el ni vestit farem que no hi hagi a la AL TREBALL. — Volem treballar treball. Però volem també anar al rereguarda ni un braç parat. Perquè, sense descans fins que la dona treball sense la preocupació dels com han afirmat les congressistes, obtingui un salari d’acord amb la nostres fillets no compresos en l’edat «estaria al servei del feixisme». seva producció. No és possible que escolar, deixats a mercè d’una veïna es mantingui —avui que les fàbri- o d’una germaneta gran a la qual se Desfarem els plans de l’enemic, que ques estan dirigides i controlades li pren un temps necessari per a la vol aterrar la rereguarda amb les per obrers— aquesta desigualtat seva formació i per a la seva educa- seves incursions aèries, multiplicant creada i imposada pels enemics de ció. Que prop de cada fàbrica hi hagi els refugis i altres mitjans de defen- la massa productora. Les dones que guarderies i menjadors populars. Que sa passiva. aboquen tot l’esforç de treball en no se’ns faci treballar sota l’angoixa les màquines que mouen durant la contínua del fill desatès i abando- PELS NOSTRES FILLS. — El bloqueig setmana no poden anar el dissabte a nat a una cura totalment deficient. de les nostres costes dificulta la casa amb l’evidència que les reivin- Guarderies, guarderies per als nens importació de queviures. Nosaltres dicacions obreres del 19 de juliol les de les obreres i dels antifeixistes. comprenem aquesta i les altres cau- han exclòs en aquest aspecte tan Aquest ha estat el clam unànime i ses que fan difícil disposar en abun- just i tan merescut. Volem que sigui justíssim de les congressistes, el qual dància de matèries alimentàries. un fet. «Que a igual producció, igual és absolutament precís que atenguin Sabrem fer front a aquestes neces- salari». ràpidament els organisme adients. La sitats. Estem disposades a sacrifi- «Unió de Dones de Catalunya» espe- car-nos fins allà on sigui necessari, Les dones de Catalunya reberen amb ronarà constantment els organismes però volem que els nostres fills, els gran entusiasme la creació de l’Ins- responsables per tal que aquest clam infants de Catalunya que hauran de titut d’Adaptació Professional i avui esdevingui ràpidament una realitat. bastir la victòria que ens duran els són a milers les inscripcions dema- soldats de la República, tinguin asse- nant treball i preparació tècnica, que PER LA UNIÓ DE DONES DE CATA- gurades les subsistències i siguin els reflecteixen el gran desig popular LUNYA. — Companyes de tot Catalun- primers en la distribució. Recolzem d’empunyar l’eina del mobilitzat i ya! Refermem els lligams de la unitat la iniciativa de l’Ajuntament de crear substituir totes les vacants, la neces- que estrenyérem al Primer Congrés restaurants escolars i no pararem sitat de produir i l’interès de posar de la Dona! fins que totes els nens, per mitjà de aquest mitjà magnífic d’emancipació menjadors populars obtinguin aquest econòmica de cara a augmentar la Sigueu vosaltres les que amb la dret tan principalíssim. producció. vostra unió i les vostres realitzacions

136 | eines 26 | tardor 2016 pugueu presentar exemple unifica- dor, que facilitarà la formació ràpida del Front Popular que desitja tota la massa catalana! Adheriu-vos a la «Unió de Dones de Catalunya»!

Col·laboreu en el triomf de les conclusions aprovades en el Primer Congrés de la Dona.

Per la vostra emancipació econòmi- ca, base de tota emancipació feme- nina!

Pels vostres infants!

Per fer-vos dignes dels nostres herois! Per respondre les exigències a què ens obliga la transcendència enorme dels moments presents!

Perquè no hi hagi ni un sol parat a la rereguarda!

Per Catalunya!

Per la República!

«UNIÓ DE DONES DE CATALUNYA». p

tardor 2016 | eines 26 | 137 tribut Pierre Vilar

hauria volgut que tinguéssim, però que en aquells anys era inexistent.

No podia llegar-me el seu país somiat, però intentava protegir-me de configurar en el meu cervell, si ho deixava a la informació oficial, l’arti- ficialitat imposada per la dictadura, ja que era un greu risc que corríem les personetes al principi dels anys Montserrat Tura Hi ha pocs historiadors que hagin 1970. Exconsellera d’Interior influït decisivament en la manera (2003-2006) i de Justícia d’interpretar la història d’un indret Per aquesta raó, un dels pocs dies (2006-2010) de la Generalitat lluny d’on van néixer. Pierre Vilar que vam viatjar junts a Barcelona em de Catalunya (1906-2003), format a Montpeller va portar a la llibreria Cinc d’Oros i [email protected] i a París, observador de mirada va demanar un llibre en veu inusual- especial, va viure la proclamació ment baixa. El llibre la Histoire de de la Segona República el 1931 a l’Espagne de Vilar. D’aquesta manera Barcelona. Durant la Segona Guerra vaig aprendre a accedir als llibres Mundial, va aconseguir escriure, prohibits en la nostra particular en papers aprofitats durant els dos biblioteca d’Alexandria. L’amable per- anys de captiveri en camps nazis el sonal de la llibreria ens va comuni- que més tard publicaria amb el títol car que la breu, però influent, versió Histoire de l’Espagne. Enemic dels de la història d’Espanya escrita per dogmes, es definia marxista però Pierre Vilar havia deixat de ser un mai no va voler militar al poderós llibre prohibit. Partit Comunista Francès. Aquest contemporani de Jean-Paul Quan jo anava adquirint volumetria Sartre (1905-1980) i Paul Nizan de personeta, al meu pare li agra- (1905-1940), alumne d’Ernest dava ensenyar-me una Catalunya Labrousse (1895-1988), amic de inexistent, desterrada pel franquis- Pau Vila (1881-1980) i Pere Bosch i me. Era el seu país somiat, el que Gimpera (1891-1974) va descriure

138 | eines 26 | tardor 2016 Vilar ens ajuda de manera decisiva a estudiar objectivament la nostra identitat col·lectiva nacional i els elements que caracteritzen una organització que qualifi ca d’estat nació precoç

més que no pas cap altre historiador, Vives (1910-1960). La reivindica i la «l’assoliment polític d’una cons- complementa, i fent-ho ens ajuda de ciència de grup mai és explicable manera decisiva a estudiar objecti- en un moment de la història sense vament la nostra identitat col·lectiva fonaments objectius». Res pot ser nacional i els elements que caracte- edifi cat sobre res. Aquesta va ser la ritzen una organització que qualifi ca seva lliçó. d’estat nació precoç.

Després vingueren Catalunya dins És des del que va anomenar «his- l’Espanya moderna, Assaig sobre la tòria total», que utilitzant el rigor Catalunya del segle XVIII, Introducción científi c demostra que el comtat al vocabulario del análisis histórico, La de Barcelona va desenvolupar una Historie de l’Espagne Guerra Civil espanyola… estructura econòmica, un esquema Pierre Vilar comercial, un pla de ports i ciutats, Presses universitaires de A mesura que el calendari em recor- unes Corts, una Generalitat, i un París, 1947 da que el temps s’acumula agraeixo servir al rei i servir-se del rei que a tots els qui despertaren la meva in- el feien únic i avançat en l’època, ja Publicada a la prestigiosa col·lecció quietud per aprendre i se’m fa massa que la situa com el naixement del «Que sais-je?», aquesta obra està breu l’encavalcament del seu temps que durant el franquisme va batejar lligada a la clandestinitat. El llibre té i el meu. Pau Vila va deixar-me en «nació detestada pel règim». l’origen en les notes que Vilar reco- el cervell la immensitat de lliçons pila entre 1940 i 1945, quan va estar sobre el comportament humà que Si Pierre Vilar va ser un historiador reclòs en diferents camps nazis. I a viuen adherides al coneixement de la que metodològicament va fer un salt partir de 1960, amb la publicació de geografi a i Pierre Vilar va adherir-hi en la branca científi ca que dominava, la primera traducció castellana — els corredors d’activitat econòmica i si aquest anar 50 anys avançat al editada a París—, es va començar a els fenòmens socials per entendre el seu temps encara és vigent, cal relle- distribuir clandestinament a l’inte- pòsit de la història. gir-lo i demanar als qui no l’han llegit rior de l’Estat espanyol. Un text breu que es decideixin a fer-ho, sobretot si que, com tots els «Que sais-je?», et Malgrat els seus orígens francesos, pretenen opinar sobre Catalunya. permet aproximar-te per primera Vilar coneixia a la perfecció l’obra vegada a un tema. Potser per això, es d’Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), va convertir en el manual de referèn- Ferran Valls (1888-1942), Ferran Sol- cia de la generació antifranquista devila (1894-1971) i Jaume Vicens que no va viure la República. p

tardor 2016 | eines 26 | 139 filmoteca Game over

El darrer treball d’Alba Sotorra després de constatar, entre altres (1980), Game Over, és un bon coses, que la guerra no és «tan apas- exemple de la tendència del cinema sionant» com les pel·lícules o els català que s’interroga sobre el sig- videojocs, obriran la caixa dels trons nificat de la producció de sentit en i el posaran davant l’evidència del la creació audiovisual, tot assumint «game over», el final del joc. La vida li els riscos que comporta, des de la comença a exigir decisions i explica- perspectiva d’un aprenentatge de cions que no sap d’on treure. la mirada, que cal reencantar de nou en aquesta època de bulímia El film presenta en Djalal en els Marta Selva iconogràfica. moments en què, per efecte de la Professora de teoria i anàlisi pèrdua de l’habitatge familiar, ha de del film i la televisió de la URV Premiada a l’última edició dels Gaudí desfer-se de tot l’arsenal d’armes de [email protected] com a millor film documental, la simulació, videojocs i vídeos gravats cinta s’endinsa en l’experiència d’en en la seva època de youtuber, quan, Djalal, fill de mare catalana i de pare sota el pseudònim de «Lord Sex», iranià arribat a Catalunya ja fa uns va arribar a acumular una ingent quants anys, que viu a la comarca quantitat de seguidors. La directora de La Selva i que va decidir anar a la va trobar en Djalal el personatge guerra per experimentar les seves perfecte per encarar des de la seva fantasies bèl·liques. A la tornada mirada una exploració de la «pols d’una aventura frustrant a l’Afganis- sota la catifa» d’un nucli familiar que, tan com a soldat voluntari de l’Exèr- no per sorprenent, se’ns presenta cit espanyol, veu com li cau a sobre tossudament i dolorosament creïble. tot el que s’havia construït des de la infància a base d’estímuls La càmera visita atentament els di- bèl·lics en què les joguines i les pan- ferents escenaris als que el protago- talles van anar usurpant l’espai de nista convida i participa amb uns ulls les experiències del món real. que endevino rodons com a plats, a diferents converses i performances La separació dels pares, el desman- amb els seus pares, el seu oncle i la tellament de la casa familiar i la pèr- seva companya. Converses en què dua del refugi de les seves fantasies, el seu dolorós desconcert sense

140 | eines 26 | tardor 2016 Un paradigma renovador dels relats sobre l’impacte dels entorns virtuals en la configuració dels imaginaris personals i sobre el seu paper en la reproducció de la violència

estridències s’encara amb els seus una crònica que, en paraules d’una pares, es confessa a la seva compan- de les seves productores, Marta ya, fent un repàs puntual i sense cap Figueras (1961), contribueix a enten- tipus de pudor a diferents moments dre què ha significat la crisi en què de la seva vida, tots ells descrits amb estem immerses/os. un grau, altíssim, de desafecció. Una desafecció que glaça. Game Over no solament assoleix el repte d’enfrontar-se a la descripció Game Over té moments d’una ex- d’una història sense concloure-la traordinària oportunitat fílmica, com amb cap opinió moral o política, quan Djalal, vestit de submarinista sinó que ens posa també contra i acompanyat de tot l’armament, fa les cordes com a públic intrús i una demostració d’immersió a la voyeur d’unes vides en un nucli piscina de casa en companyia de familiar en procés de desintegració, la seva xicota. La càmera enquadra tot situant-nos davant el vertigen de forma desinhibida la situació, tot d’assistir a una representació freda i puntuant de forma delicadíssima rigorosa de la banalitat del mal. Amb el que acaba sent un dels millors aquesta construcció del posiciona- moments del film en què es posa de ment de la nostra mirada, exclosa de Game over manifest el narcisisme de Djalal, un la possibilitat de jutjar els compor- Alba Sotorra narcisisme paralitzant per a la vida taments dels personatges, el docu- 2015 real, on no disposa d’espectadors o mental —que compta amb el treball espectadores, com a les pantalles. de guió d’una altra carta de gama alta, Isa Campo (1975)— s’erigeix Una de les virtuts del documental contundentment com un paradigma rau en els enquadraments, que afe- renovador dels relats convencionals geixen a cada situació diverses capes relacionats amb el paper de les de matisos que configuren el seu cultures familiars i l’impacte dels en- excepcional gruix semàntic. Són en- torns virtuals en la configuració dels quadraments que defugen el registre imaginaris personals i evidentment, contemplatiu davant el que hagués sobre el seu paper fonamental en la pogut ser una història simplement reproducció de la violència expressa- original i es presenta, en canvi, com da en i des de diferents escenaris. p

tardor 2016 | eines 26 | 141 llibreria

Memorias fragmentadas Desigualdad y desequilibrio Ana Corbalán James K. Galbraith Iberoamericana / Vervuert RBA Madrid, 2016 Barcelona, 2016

Reflexió sobre la multiplicitat i Quan els mercats financers van diversitat de memòries que dialo- prendre les regnes de l’economia guen amb la possibilitat de repensar global, les regles del joc van canviar l’activisme femení enfront a la re- radicalment. Les societats capitalis- pressió estatal des de diverses àrees tes s’enfrontaven a un escenari inèdit geogràfiques i esferes discursives. de conseqüències imprevisibles i, des L’estudi vol treure de l’ostracisme de llavors, la desigualtat va començar històric la lluita femenina contra les a accentuar-se a un ritme vertiginós. dictadures, comparant els casos de Avui, les diferències econòmiques en- l’Estat espanyol, la República Do- tre els ciutadans són tan accentuades minicana, Xile i Argentina. Corbalán que la desigualtat ja ocupa una posi- omple un buit historiogràfic comba- ció central del debat econòmic, fins al tent la tradicionalment condemna a punt de considerar-la responsable de l’oblit a què és sotmesa la memòria la inestabilitat de les societats més de les dones. avançades del món.

142 | eines 26 | tardor 2016 Desafios de la mirada Premsa valencianista L’euro Sílvia Guillamón Francesc Martínez Sanchis Joseph E. Stiglitz Publicacions de la Universitat de València Publicacions de la Universitat de València Edicions 62 València, 2016 València, 2016 Barcelona, 2016

Obra que explora les relacions entre Entre 1958 i 1987, anys que abra- Se suposava que l’euro hauria apro- el feminisme i el «cinema de dones», cen el franquisme, la Transició i la pat els diferents estats europeus i entesos com espais que desafien primera legislatura autonòmica, comportat prosperitat. Però de fet, els models tradicionals de gènere van sorgir tot un seguit de revis- afirma Stiglitz, ha provocat justa- construïts sota la dictadura fran- tes que empraven el català com a ment el contrari. La crisi del 2008 va quista. Entre d’altres, s’analitzen De element recuperador de la identitat posar de manifest les deficiències de mujer a mujer de Luis Lucia (1951), valenciana. Publicacions com Gorg, l’euro. L’estancament actual d’Europa La petición de Pilar Miró (1976), Vá- Trellat, Generalitat, L’Espill o El Temps, i les seves fosques perspectives són monos Bárbara de Cecilia Bartolomé entre altres, configuren un nou teixit resultat directe dels defectes inhe- (1978), Hola, ¿estás sola? d’Icíar Bo- identitari que aglutinarà persones rents al projecte de la UE: la integra- llaín (1995) i A los que aman d’Isabel forjades en la lluita antifranquista i ció econòmica supera la integració Coixet (1998). les plataformes democràtiques de política, amb una estructura que la Transició, influenciades pel nou promou la divergència en comptes valencianisme articulat al voltant del de la convergència. La qüestió és: es pensament de Joan Fuster. pot salvar l’euro? p

tardor 2016 | eines 26 | 143

Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] president COORDINAció Joan Manuel Tresserras Arnau Albert

Vicepresident Administració Josep Bargalló Joan Almacellas

director EXECUTIU tècnic de projectes Josep Vall Pere Sàbat

TRESORER Jordi Roig

SECRETARI Eduard López

director ACADÈMIC Lluís Pérez

Vocals Núria Cuenca Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Isabel Nonell Miquel Pueyo

eines26_coberta.indd 2 21/10/16 12:36 eines26 eines26

PORTAL FÒRUM EXPLORADOR la realitat que compartim jordi Muñoz: Antecedents, realitats Enric Vilanova “la persecució de la llengua i conseqüències del Brexit mostra que cultura i política Xavier Ferrer CONNEXIONS són inseparables” Parlar dels Països catalans Una conversa amb FINESTRA ara i aquí Joan Manuel Tresserras la història de l’acord de París Antoni Rico des de dins VARIABLES Christiana Figueres entre els Països catalans el ciutadà dual, i la independència de catalunya mort o transformació? CLÀSSIC Marta Rovira Martínez Sílvia Claveria Manifest de la Unió de dones de catalunya el País Valencià en l’horitzó dels FULL DE CÀLCUL Països catalans: il·lusions, realitats la sobreeducació en relació TRIBUT i possibilitats a l’ocupació: una forma Pierre Vilar Pau Viciano de precarietat laboral prèvia Montserrat Tura a la crisi el dret a decidir a les illes Balears Queralt Capsada FILMOTECA Carme Gomila Game over ARXIU Marta Selva cOMPARTiT RiTMes d’UN PROjecTe cATAlANs, PAÏsOs NAVEGADOR escriptors de l’exili de 1939: Una nació europea recuperar la memòria espoliada LLIBRERIA Bernat Joan Montserrat Corretger TARDOR 2016 TARDOR PAÏSOS CATALANS, RITMES D’UN PROJECTE COMPARTIT

jordi Muñoz 26

“ La persecució de la llengua mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb Joan Manuel Tresserras eines

eines26_coberta.indd 1 21/10/16 12:36