Eines PAÏSOS CATALANS, RITMES D'un PROJECTE COMPARTIT
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
eines26 eines26 PORTAL FÒRUM EXPLORADOR La realitat que compartim Jordi Muñoz: Antecedents, realitats Enric Vilanova “la persecució de la llengua i conseqüències del Brexit mostra que cultura i política Xavier Ferrer CONNEXIONS són inseparables” Parlar dels Països Catalans Una conversa amb FINESTRA ara i aquí Joan Manuel Tresserras La història de l’acord de París Antoni Rico des de dins VARIABLES Christiana Figueres Entre els Països Catalans El ciutadà dual, i la independència de Catalunya mort o transformació? CLÀSSIC Marta Rovira Martínez Sílvia Claveria Manifest de la Unió de Dones de Catalunya El País Valencià en l’horitzó dels FULL DE CÀLCUL Països Catalans: il·lusions, realitats La sobreeducació en relació TRIBUT i possibilitats a l’ocupació: una forma Pierre Vilar Pau Viciano de precarietat laboral prèvia Montserrat Tura a la crisi El dret a decidir a les Illes Balears Queralt Capsada FILMOTECA Carme Gomila Game over ARXIU Marta Selva COMPARTIT RiTMes d’UN PROJECTE CATALANS, PAÏSOS NAVEGADOR Escriptors de l’exili de 1939: Una nació europea recuperar la memòria espoliada LLIBRERIA Bernat Joan Montserrat Corretger TARDOR 2016 TARDOR PAÏSOS CATALANS, RITMES D’UN PROJECTE COMPARTIT Jordi Muñoz 26 “ La persecució de la llengua mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb Joan Manuel Tresserras eines eines26_coberta.indd 1 21/10/16 12:36 Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINACIÓ Joan Manuel Tresserras Arnau Albert VICEPRESIDENT ADMINISTRACIÓ Josep Bargalló Joan Almacellas DIRECtor EXECUTIU TÈCNIC DE proJECTES Josep Vall Pere Sàbat TRESORER Jordi Roig SECRETARI Eduard López DIRECtor ACADÈMIC Lluís Pérez VOCALS Núria Cuenca Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Isabel Nonell Miquel Pueyo eines26_coberta.indd 2 21/10/16 12:36 eines26 El contingut dels articles PROJECTE GRÀFIC EDICIÓ és responsabilitat Suki Design Josep Vall dels seus autors i eines [email protected] no s’hi identifica necessàriament. SUPORT GRÀFIC Per reproduir un article Santi Bracons DIRECCIÓ cal demanar autorització Glòria Comellas Lluís Pérez per escrit a la redacció d’eines. Carme Pujol [email protected] En enviar el seu treball a la redacció d’eines, l’autor CORRECCIÓ COORDINACIÓ cedeix a l’editor els drets LINGÜÍSTICA Arnau Albert de reproducció, publicació Sofia Lozano [email protected] i comunicació, tant per a l’edició impresa en paper com per a una versió electrònica que la farà IMPRESSIÓ SUBSCRIPCIONS accessible per mitjà de la xarxa Gràfiques Cuscó Joan Almacellas d’Internet. [email protected] Els interessats en matèria de AGRAÏMENTS drets de propietat intel·lectual Josep Barberà es poden adreçar a: Marta Brik [email protected] Bernat Costas Iolanda Llambrich Joan Llodrà DIPÒSIT LEGAL Esperança Mateu B-31564-07 Jordi Eduard Perales Enric Pujol ISSN Antoni Lluís Trobat 2013-1518 Francesc Viadel Minkang Zhou Activitat subvencionada pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte sumari països catalans, RITMES D’UN projecte compartit 4 34 portal El dret a decidir La realitat que compartim a les Illes Balears Enric Vilanova Carme Gomila 6 44 conneXIONS navegador Parlar dels Països Catalans Una nació europea ara i aquí Bernat Joan Antoni Rico 56 16 fòrum Entre els Països Catalans Jordi Muñoz: i la independència de Catalunya “La persecució de la llengua Marta Rovira Martínez mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb 26 Joan Manuel Tresserras El País Valencià en l’horitzó dels Països Catalans: il·lusions, realitats i possibilitats Pau Viciano 70 128 variables fINESTRA El ciutadà dual, La història de l’acord de París mort o transformació? des de dins Sílvia Claveria Christiana Figueres 86 134 full DE càlcul CLÀSSIC La sobreeducació en relació Manifest de la Unió de Dones a l’ocupació: una forma de precarietat laboral prèvia a la crisi 138 Queralt Capsada TRIBUT Pierre Vilar Montserrat Tura 102 arXIU Escriptors de l’exili del 1939: 140 recuperar la memòria espoliada FILMOTECA Montserrat Corretger Game over Marta Selva 120 EXPLORADOR 142 Antecedents, realitats LLIBRERIA i conseqüències del Brexit Xavier Ferrer portal La realitat que compartim Enric Vilanova President d’Esquerra Republicana — Catalunya del Nord [email protected] 4 | eines 26 | tardor 2016 La vigília de la Diada, aquest passat s’havia demanat suport al sud per a Nord, ajudar a acabar amb la falsa 10 de setembre, milers de nord-ca- la manifestació de Perpinyà i per això idea que el procés cap a un nou estat talans es manifestaven als carrers es va agrair que vinguessin a desfilar és només un qüestió «peninsular», de Perpinyà per reivindicar que el pels carrers de la capital nord cata- interna de l’Estat espanyol. nom de la nova regió administrativa lana militants, amics i simpatitzants francesa en què ha quedat absorbida del sud. Esquerra Republicana de Catalunya Catalunya Nord, faci una referència Nord titula el seu butlletí informatiu explícita a la catalanitat de les co- Entre Figueres i Perpinyà avui hi ha periòdic d’aquesta manera: «L’ac- marques del nord i per reclamar que una frontera administrativa però tualitat dels Països Catalans, vista es doti al territori de mitjans i estruc- també hi és d’alguna manera entre des de Catalunya Nord». Aquesta és tures per desenvolupar polítiques el Principat de Catalunya i el País la realitat que compartim: atents, lingüístiques, culturals, econòmiques Valencià, les Illes Balears o la Franja. engrescats i partícips del que s’està i socials específiques en el marc Per això creiem que des de contex- construint al Principat, un dels d’aquesta nova regió. L’endemà, Onze tos, ritmes i realitats diferents, tots Països Catalans, des de mirades i de Setembre, bona part dels que aquests territoris compartim uns contextos diferents que tenen molt ens havíem manifestat a Perpinyà mateixos anhels i ens necessitem en comú. p també érem a Salt per participar en els uns als altres per avançar cap a la concentració de la Diada. Aquesta l’alliberament de la nació entera. és la imatge de la realitat dels Països Catalans avui. Cometríem un error No es tracta només d’ajudar des del qualificant aquestes dues mobilitza- centre del territori els germanets tan cions d’incompatibles i limitant-nos a simpàtics i exòtics de la Catalunya somriure per la distància d’anys llum Nord, el País Valencià o les Illes. Els que existeix entre les dues mani- anomenats «perifèrics», sem espe- festacions tot i que geogràficament rançats, atents i participatius, amb el només les separaven un centenar de procés en marxa al Principat perquè quilòmetres. La demanda d’un nom hi tenim molt en joc. Tenir la referèn- i l’equivalent a un estatut a Catalun- cia d’un Estat català per a les nostres ya Nord, i una mobilització per un reivindicacions és molt important. nou estat al Principat. Però des de Des de Catalunya cal tenir molt clar Catalunya Nord tenim molt clar que que no es pot deixar de banda la tot forma part de la mateixa reivin- reivindicació del conjunt dels Països dicació del territori català. Per això Catalans, i en el cas de Catalunya tardor 2016 | eines 26 | 5 connexions Parlar dels Països Catalans ara i aquí vista prèvia > Molt sovint busquem en el passat els arguments per justificar el present o, fins i tot, per situar reptes de futur. Però segurament, en ple segle XXI, intentar definir la nació a partir de les essències de la història no és un bon punt de partida. Perquè és més important on volem arribar que el lloc d’on venim. La voluntat de ser i de construir un present i un futur en comú. Aquesta és la força dels Països Catalans. Antoni Rico Historiador [email protected] 6 | eines 26 | tardor 2016 Deia el recentment traspassat Jordi molts d’altres, se sumaren, gràcies durant aquells anys és un exercici Carbonell (1924-2016), en la cloenda també als seus treballs acadè- interessant a partir del qual guan- de la manifestació independentista mics, a les aportacions que anys yaríem arguments per a la defensa de València el 9 d’octubre de 1979, abans havien fet Maurici Serrahima d’un projecte nacional d’uns països que «malgrat el monstre de la reac- (1902-1979), Jaume Vicens Vives que semblen més no tenir nom que ció, tenim el nostre nom de Països (1910-1960), Josep Melià (1939- ser catalans. La història com a dis- Catalans que ha imposat un gran 2000) i, evidentment, Fuster. Malgrat ciplina acadèmica ha de tenir com a valencià, Joan Fuster, i que és el tot, aquesta centralitat no acabà de finalitat avançar socialment i políti- símbol d’una unió lliure». Sense cap ser suficient com per a condicionar cament a partir de l’enteniment del mena de dubte, la tasca en favor de l’acció de les cultures polítiques que passat. Estudiar-la amb la intenció la construcció nacional dels Països es convertiren en hegemòniques de lamentar-nos del que podia haver Catalans en la dècada dels setan- a partir de les eleccions de 1977. estat i no va ser, té poca utilitat. És el ta del segle XX, no té comparativa Certament, la discussió sobre els que m’agrada anomenar la història possible ni amb etapes anteriors ni Països Catalans arribà en diverses com a progrés en contraposició a la amb els anys de l’autonomisme. Fo- ocasions tant al Congrés com al història com a lament. ren uns temps d’una efervescència Senat espanyol. Cèlebre és ja la in- incomparable històricament. Figures tervenció d’un Jordi Pujol (1930) que, Fruit de la meua tasca com a histo- com Joan Fuster (1922-1992) o el malgrat la prudència de les seues riador, però també militant, he tingut propi Carbonell es convertiren en paraules, defensà el 19 de juliol de moltes vegades la sensació que els protagonistes d’uns temps en què 1978, en ple debat constitucional, el partidaris dels Països Catalans — els Països Catalans com a projecte dret a la federació d’aquells «he- entre els que no cal dir que m’in- possible ocuparen el centre de molts chos de carácter histórico, cultural cloc— han tendit més a lamentar-se debats polítics.