LLEGENDES DEL BERGUEDÁ

Noves lIegendes de la nostra comarca arriben a L'EROL en el segon Dossier d'estiu que dediquem a aquest tema. Enguany també són comentades pel Departament d'Etnografia i Folklore de lA mbit de Recerques del Bergueda, amb il·lustracions de Carme Bertran.

Ll/~U U.! U 13 El Roe de Sant Urbiei

ques ta és la Il ege nda d el penya l anomenat Ael Roe de Sa nt Urbici. Deien que, procedent d e Bordeus, comparag ué un dia un boig amb el cad aver de Sant Urbic i a coll , i que, en arribar en aques t lI oc, no pod ent res istir ja més la gran fatiga produl'da per una tan Il arga ca minada , es deixa an ar rendit al peu m ateix d 'aq ues t roe. Deixa el Sa nt allí aba ndonat, i, dirigint-se cap al poble, assa benta el ve lnat d'all o que hav ia fe t, pero sense indicar el Il oc o n podien trobar el ca­ dave r; naturalment, al poble, en ve ure q ue es tractava d 'un bo ig, ningú no en va fe r caso L'e ndema, el boig desapareg ué, obli da t com­ pletament de tothom, i, d 'enr;:a de Il avo rs, cada dia, a la mateixa ho ra que el sa nt havia esta t abandonat, les ca mpanes d el mones tir tocaven so les, amb gran so rp resa de tothom, com si all o vo lgués se r un se nya l mirac ulós, i així ho vo li a entendre la ge nt en record ar la misteri osa pre­ se ncia del boig. I comenr;:a a preocupar-se per si se ri a ce rt o no ho se ri a el fe t que aq uell home havia ex plica t sobre I'ex istencia d e Sa nt Urb ici en aquella encontrada; anava accentuant-se ca da vegada més la cree nr;:a que aixo podri a se r veri­ ta!. Fin s q ue, a I'últim, instiga ts per aques ts pe n­ saments i dubtes, es decidiren, uns q uan ts, afer un minuciós reconeixe ment pels vo ltant s del mo nestir i, efectiva ment, al ca p de poca es to na de bu sca r, troba ren el cadaver de Sa nt U rbici es­ tes al costat mateix del roe que després prengué el se u no m o En anar-Io a aixeca r per end ur-se'l amb I'intent de tras ll ada r-Io al mones tir i donar-li sep ultu ra, hag ueren de desistir-n e en ve ure que de cap manera no pod ien ni tan 5015 fer-I o moure; can­ sa ts i desesperats de la inutilitat deis se us per­ sistents es fo rr;:os, aco rd aren anar a ce rca r el boig all a o n foso El va n trobar al cap de pocs d ies, no ga ire lIuny d 'a llí, i el po rtaren al Il oc on es tro­ bava el sa nt; i, agafa nt-Io ell -el boig- tot so l a pes d e brar;:os, se n se la més mínima d ificulta!, el conduí a dins del mo nes tir i el col.loca al Il oe on se li va indica r. Des d 'aquell d ia, pa raren les mirac uloses ea m­ panad es, i Sa nt Urb ici se m p re més ha es tat ve­ nerat fervorosam ent pe r tots els habitant s d 'a q uí i de les contrades co nve'lnes, i ac tualment les se­ ves res tes enca ra es conse rve n d ins d'una u rna dipos itad a en un alta r dedica t ex pressame nt a la seva memo ri a, d'on se' l tre u únicament en pro­ cessó per tal de fer- hi prega ri es en demanda de pluja.

14 L,[ROL/lO La vinguda del rei Jaume a Catalunya

15 anys de més tendra infantesa va passar-Ios Ea Montpeller, pero enca ra mo lt nin va venir a Ca talunya. Segons els costums d 'aquell s temps féu el viatge a cava ll i a jo rnades. Va pass ar una de les nits sota del Pi d e les Tre s Branques, i va tenir un so mni: que fóra rei de tres regnes. La visió d 'aquell so mni, insp irada i afavorida pel simbo li c pi, insignia i emblema de la patria, va donar al jove infant ale i braó per a no parar de lIuitar fins haver-ne aconseguit la rea lització, o sia conquerir les Balears i Valencia per afegir-Ies a Ca talunya.

L'EROL/20 15 ~~------t~------I l.I..J V) V)o a L'origen del monesti r de Sant Sebastiit del Sull

l 'E dat M iqana va succeir un fe t q ue mai A no us pod reu imag inar. En una casa va néi­ xe r un nen i no més d e so rtir del ve ntre de la mare va d ir: "agafeu una cord a i Iligueu-la a la panxa d'una mula ¡ o n es pari la mula hi fé u un m o nes tir." Un cop va have r dit aques tes pa raules es va mo rir. I així es va fe r. La mula es va aturar o n ac tualment es troben les res tes del m onesti r del Sull.

76 LEROL/20 El Sant loan de Plata

ntre els Raset s i El Cogulló d'Estela s'aixeca Ela Roca d 'Uró; un s deu metres davall d'aquest cim, d e ca ra a migd ia, s'obre la miste­ ri osa boca del Fo rat d'Estela. Per Espinalbet, Ber­ ga i les rodalies hom conta que en I'epoca de la invas ió sa rral"na la gent del país recolliren totes les imatges de plata d e la contrada i les fongue­ ren per a fer de totes ell es un Sa nt loan de grans dimensions que van amagar al fons del Forat d 'Estela; afegeixen que molts han intentat de baixar-hi i descobrir el treso r, pero que se mpre ha es tat debades. No manca, pero qui conta que quan feien I'altar a I'esglés ia del Sa ntuari de Corbera, que és molt a prop, van anar-hi uns pintors que venien de molt lIuny i van oferir de­ corar I'a ltar de franc si podien trobar allo que ce rcave n. Van pa ssa r- se una quinze na corrent d 'ací d 'a ll é'l per aquel les se rres; d e sobte van marxar se nse dir-se res a ningú. Pero al ca p d 'un any van tornar i pintaren i dauraren I'altar se nse cobrar-ne res tal com havien ofert. I per aixo hom suposa que havien trobat el tresor.

L'EROL/20 /7 esl §I a La donzella de Saldes

n pagés de Sa ldes tenia una fi li a d 'una bo­ U niquesa excepcio nal. La fa ma de la seva be­ Il esa va arribar a ol"d es del se nyo r de Sa ldes, que tenia el se u cas tell damunt del poble, i va fer per manera de ve ure- Ia. Tant i tant li va ag rada r que va manar-li que anés al cas tell a fer-li co m­ panyia. Temero sa del cas tig que podria ca ure da­ munt d 'e ll a i d eis se us si gosava nega r-se a les indicacions del se u se nyo r, la donze ll a es va pre­ se ntar al cas tell , o n la menaren a la ca mbra mi­ Il o r que hi hav ia i la hi tan ca ren a pany i clau. La donzella es va encomanar fervoro sa ment a la M are de Déu que es venerava a la ca pell a del cas tell i Vd veure que la port a de la ca mbra se li obria. Obeint un impuls irres istible, va anar mar­ xant ca p a la so rtida del castell i al se u pas ana­ va trobant totes les portes obert es fin s que, sen­ se sa ber com, es va trobar a fo ra. Pel ca mi de to rn ada a la seva ll ar va trobar una coll a de se r­ vents del cas tell que, reconeixent-Ia i creient que el se u se nyo r havia fet d'ell a all o que hav ia vo l­ gut, es disposave n a fer el mateix. La do nze ll a invoca altra vega da la Verge i immediatament es va tran siormar en una colo ma blanca que d 'una volada es féu esca po la. Hom d eia que ca da any, com en record an<; a d 'aquest fel, el dia de la fes ta del cas tell una co­ lo ma seg uida deis se us colomins entrava per la finestra i, després de fer-hi una vo lad a, se' n tor­ nava , pero un d eis colomin s res tava un, quants dies afer companyia a la M are de Déu.

18 L'E ROU20 La cova de Can Maurí

uan passe n per l 'Es tret i miren ca p al cim d e la Figu era ssa i Ca n Mauri, molt sovint e9ls e rgu edans d eixen vo lar la imaginació a temps ben reculats i es record en d e la Il ege nda­ ria batalla que hi va haver per aquell s indrets. Era quan els sa rrain s tenien el mal costum de passejar-se per casa nos tra se nse demanar pero mis. Es veu que els berguedans ja n'es taven una mica tips de tantes Ilibertats com es prenien els moros i sa bent que un exe rcit d 'a ques ts invaso rs pa ssa ria per l'Estret es van aplega r a I'a magatall de la Cava de Can M auri i paratges propers; si­ tuats o portunament en els cims i roques que do minen aquell pa s, van atacar furiosament I'exe rcit enemic i li van clavar la gran pallissa. Diuen que un d eis ca bdill s moros que hi va dei­ xar la pell es dei a Abu l-Aier i que la mula fe a o mula guita de la Patum d e Berga és en re co rdan­ c;:a i befa d 'aques t perso natge. Des d 'aleshores la Cava i els paratges propers prengueren el nom d e "Camp Mauri", o sigui "Camp del Moro". Al peu d e la riera d e M etge hi ha enca ra una roca que en diuen (i no se n se motiu) el "cul d el mo­ ro"; alió que no us sab riem aclarir és si era d 'aquell moro que deiem o d 'a lgun altre.

L'ERO L/20 19 ~.---______.,L-______~ Vi V) Oa El castell d'Olvan

n temps de les guerres contra els moros, el Ecastell d 'Olva n va es tar es tretament asse tj at per un nombrós exe rcit sa rrai. Els defenso rs del cas tell havien res istit durant se t mesos els furio­ sos atacs que de nit i de dia Il anc,:ave n els asse t­ jadors, pero va arribar un mo ment que el se nyo r d e la fortalesa va veure que no li res tava prou ge nt per a res istir més i aq ues ta encara d ebil i mal alimentada perqu e les provisions d e boca s' havi en anat esgotant. Sorti a la murall a per aixecar bandera blanca en se nya l de rendició, pero va veure en el cel una creu Iluminosa i de colo r d 'argent. Els defenso rs del castell va n ve u­ re en aquest prod igi un av is de Déu per tal que seg ui ss in resi stint. Animats, va n continuar defensant-se i van ve ure, admirats, que Ilurs es­ comeses ca usave n tals es trall s en I'exe rcit ene­ mic, que no podien ex plica r-se per ca uses natu ­ ral s. Els moros van fu gir es pantats i el cas tell es veié Iliure. Hom conta que en recordan c,:a d 'aques t fet el se nyor d 'Olva n va posa r en el se u esc ut una c reu d e plata damunt d'un fan s blau d e ce l.

20 L'ER0Ll20 c:):: I..I.J Vi V) • 4 O . " a La Font , . ,( • ~ de la Vedella .".. ,,'. . • • ", (J- . " (; , .- ... I. . ., \' ~ ..él! ..- - . ~ 'ir .'

en seg ur que molts heu anat mes d'una ve­ Bgada a berenar a la Font de la Vedella, i tots sabeu que és a Fígol s de les Mines, pero ja són menys els que saben de quina deu prové I'a igua d 'aquesta font. Una curiosa i Ilegendaria tradició ens ho canta; diu que a I'estany pirinenc de La­ nós a I'a ltra banda de les muntanyes de Carlit, hi ha un xuclador per conducte del qual les se­ ves aigües van a parar a la Font de la Vedella. Conten que una vedella va negar-se en aquell estany i que per escondits viaranys va anar a sortir a la font. Hom conta també que a I'estiu un pastor que guardava prop de I'estany va veu­ re amb gran desconsol com li queia a I'a igüa la seva esc udella de fusta on, en un secret del fons hi tenia desada una unc;:a d'or. A la tardor se­ güent quan ja havia davallat de les terres altes, pasturava el ramat pels volts de la Font de las Vedella i un dia, en I'escudella de fusta on li servien la vianda en el veí h""stal de la Consola­ ció, hi va reconéixer la que havia perdut I'estiu passat a I'esta ny i així va provar-ho als hostalers mostrant-Ios-hi el secret on tenia amagada I'un­ c;:a. Aleshores els ermitans de la Consolació van , explicar-li que I'escudella, ves per on!, havia rajat • de la Fo nt de la Vedella. •

L'EROL/20 21 El castell de Guardiola

\

\ \ \ ,

eia temps que els moros assetjaven el cas te" Fde Guardiola i els cristians, que hi havien es­ tat tan ca ts, no sabien com desempa"egar-se'n. El ca pitá tingu é una pensada. Al caste" hi havia una mula molt guita, que ventava guitzes a tot­ hom que passava per la seva vara. La idea va se r de posar I'animal ben pie de coets i focs peta­ dors que IIancess in bones guspires i rai gs de foc, i enviar-lo, un ve spre, muntanya ava" cap el ca mp deis moros. Una ni!, quan majar era la quietud, engegá la bestiola vers el campament sarraí. Els moros, presos de fort pánic, van fugir a la desbandada.

22 L'fROL/20 r------J.------~~ L.I..J Vi lr) aO

El marc de les Ilegendes

Els següents comentaris pretenen situar els diversos marcs on es desenvolupen les IIegendes, al mateix temps que volen ser una aproximació a I'estudi de la seva simbologia, procedencia sign ífica ció.

ges. Encara que la població és ba­ anys, el qual I'havia sentit dir als LA LLEGENDA DEL ROC sica ment disse minada, als vo ltants se us avis, podríem dir que la lIe­ DE SANT URBICI del Monestir de Santa Maria hi ha ge nda té una antiguitat de més de una colla de cases i masies que 200 anys. configuren el nucli de la població; Eduard Riu, 2 en un detallat estu­ Introdueció el Roc de Sant Urbici es troba a di so bre la lI egenda, assenyala que La Ilegenda del Roe de Sant Ur­ uns 300 metres al sud-est del M o­ cronológicament es podia datar bici va se r narrada per un avi de nestir. El segon diumenge de fe­ entre els seg les VIII a X, ja que les 96 anys, el qual en va tenir conei­ brer Serrateix ce lebra la Festa deis referenci es hi stóriques de Sa nt Ur­ xenc;a pel s se us pares i avis. La Il e­ Sants Martirs i no fa gaire anys bici provenen del seg le VIII. Sa nt genda va ser publica da en els but­ també celebrava la processó de Urbici fou probablement el Sa nt Iletins del Centre Excursionista de Sant Urbici. Urbez de Burdeus, el qual es tras­ la Comarca del Bages de desem­ liada a la Penínsu la Iberica, primer a Galícia on fou presoner i després bre de 1908 i gener de 1909. En Mare historie aquests butlletins es fa una cró ni­ a l'A ragó on hi va viure forc;a anys. ca de I'excursió feta a Serrateix per A part de la versió citada de la Si donem per bona la teoria del part d'alguns socis de I'entitat i es lI ege nda del Roc de Sa nt Urbici, Dr. Junyent3 segons la qual els pri­ narra la Il egenda tal com la va con­ podem dir que hi ha una altra ver­ mers monjos del Monestir eren tar I'avi. Hem de fer esment que sió. Segons Jaime Villanueva,1 Sa nt immigrants de terres aragoneses, I'aparició de butlletins excursionis­ Urbici va se r martiritzat pels mo­ podríem acceptar que la devoció tes a finals del segle XIX i a princi­ ros en algun Iloc de la Catalunya al San t fou importada per aquests pis de I'actual fou una eina de gran interior i la tradició po pular ano­ monjos. El que sí és cert és que interes per a la recupera ció del mena Roc de Sant Urbici a una pe­ des deis inicis, el monestir ve nera folklore a les nostres comarques. dra on poss iblement es va donar al martir Sa nt Urbici i que, actual­ La lIegenda del Roc de Sant Urbi­ el seu martirio ment, a part de la Festa deis Sa nts ci fou reeditada en un fulletó pel Segons la primera vers ió, la lI e­ Martirs, mo lts habitants del muni­ Patronat d 'Amics de Se rrateix I'a ny genda ha de se r poste rior a I'any cipi de Vive r i Se rrateix porten el 1977. de fundació del Monestir -el do­ nom propi d 'Urbici. cument on s'esmenta per primera L'argument de la lI ege nda toca el Mare geografie vegada data de I'any 941- ja que, tópic de moltes de les Il egendes segons diu la lIegenda, " les ca m­ de sants i marededéu s: la immo­ La situació de I'acció d 'aquesta panes del Monestir tocaven soles': bilització del corresponent sa nt o lIegenda se centra en el nucli de Si tenim en compte que la lIegen­ imatge en un indret determinat in­ Serrateix, situat a I'extrem sud de da va ser publicada I'a ny 1908 i que dica la seva voluntat de perpetua la comarca, en contacte amb el Ba- va ser expl icada per un avi de 96 veneració; en la majoria deis casos

L'EROL/20 23 ~------#,------, ~ V) oV) la consciencia popular ha fet edi­ me d es de Narbona fins a Ll eida, a ficar esglésies o ca pell es en on les Cort s Generals de Ca talu­ M. Dolors Santandreu ¡Soler. aquests indrets. Altres similituds nya i Aragó va ren reconeixe r-Io ofi­ amb lIegendes d 'aquests tipus só n cialment co m a rei de la Confede­ la presencia del boig so bre el qual ra ció, amb el nom de Jaume l. recau la voluntat divina i el repic Fou en aquest viatge quan, al fi­ de les campanes per anunciar nal d'una dura jo rn ad a arribaren L'ORIGEN DEL MONESTIR I'existencia d 'un element sag rat. a una gra n plana, la de Ca mpllong a l'A lt Bergueda, on s'a ixecava, ma­ DE SANT SEBASTIÁ DEL SULL gestuós, un gran pi. La comitiva NOTES BIBlIOGRÁFIQUES acampa en aquest lI oc i el rei Jau­ Aquesta lI ege nda, que hauria 1. VILLANUEVA, J., Viaje literario a las igle­ me, que s'a dormí sota I'ombra de d 'incloure's dins la ca tegoria de les sias de España. Val e ncia, 1821. I'a rbre, veié en so mnis com les tres que es fonamenten en fets m era­ 2. RIU, E., Rocs i Sa nts: dades sobre la cris· branques del pi simbo litzave n els vellosos, es loca litza en un espa i tianització. Acta M ed ievalia, 2. Ba rce­ tres reg nes que esta ri en so ta la se ­ lona, 1981. geograti c concret i no té un m arc 3. JU NYENT, E., L'arquitectura religiosa en va corona: Catalunya-Aragó, Va len­ cronológic precís, ja que només fa la Ca talunya Ca roling ia. Barcelo na, cia i M all orca. refe rencia a l'Edat Mitjana en 1963. Aquesta lI egenda fou recollida general. per Mn. Cinto Verdaguer que en Aquest es pai geogratic és el mo­ Jordi Miralda i lñigo, Ilice nciat en la seva obra Patria, dedica una nes tir d e Sant Sebasti a del Sull, si­ Historia. amplia elegia al Pi de les Tres tuat al municipi d e Sa ldes, a l'Alt Branques. Bergueda, estudiat en profundidat Així mateix, Verdagu er, en les per I'equip d 'Históri a M edieva l de notes d 'aqu es ta obra, es menta un la Universitat de Barce lona , dirigit document guardat a la rectoria de pel Dr. Manuel Riu . LA VINGUDA DEL REI Cas tell ar del Riu i que fa refe ren­ Sego ns la lI egenda, aques t ce no­ JAUME A CATALUNYA cia a una notícia de 1746, segons la bi fou fundat arran d'un fet mera­ qual en aq uesta data, el bi sbe de vell ós que té com a protagonista Aques ta Il egenda presenta de So lso na, Fr. Jo se ph de M esq uia va un infant que tot just acabat de bon comen e;:a ment du es ca ra cte­ concedir 40 dies de perdó a qui re­ néixer féu saber la voluntat divina rístiques desta cables. La primera sés 3 Credos davant el Pi de les que en el IIoc del Sull s'e rigís un és que fa referencia a un fet histó­ Tres Branques, que segons el Bi s­ mo nes tir, morint poc des prés. ric molt concret i limitat en el be, era vestigi i fi gura del miste ri La documentació i I'arqueologia temps, i la segona , que el se u pro­ d e la Sa ntíss ima Trinitat. c,-' 'ltrad iuen la Il egenda ca r es tagonista, el rei Jaum e, és un per­ Aixó ens fa ri a pensa r en reminis­ co nse rva un document del comte so natge que apareix en un gra n ce ncies de cultes antics a arbres, Sunifred " d 'Urgell (897-948), fill de nombre d e lI engendes ca talanes. roes i altres elements naturals, tí• Guifré I el Pil ós i de Guinedilda, Per bu sca r els orígens d 'a ques­ pics de I'epoca pre-cri stiana i que datat I'onze d 'agost de I'a ny 939, ta lIegenda hem d e remuntar-nos varen se r, en alguns caos erradi­ que ens proporciona notícies con­ al 12 d e se tembre de 1213, quan a cats i en d 'altres assimilats al cris­ cretes sobre la fundac ió i primers la batalla de Muret mo ri a Pere el tianisme, com poden se r, per anys de vida del mo nes tir. Per Católic, rei de la Conferac ió exe mple, les fogueres deis so lsti­ aqu es t document sabe m que una ca talano-aragonesa, to t defensan t cis d 'es tiu i hive rn, tan desenvolu­ fémina devota consag rada a Déu els seus súbdits del LLenguadoc pades a la nostra comarca . i de nom Honesta, i un clergue, de davant d e les tro pes fran ceses Les referencies als arbres com a nom Daniel, per " reve lació divina" acabdillades per Simó d e Mont­ objecte d e culte, veneració o re­ va ren es tablir-se a la confluencia fort. Fou aquest qui, emprant el presentació simbóli ca só n nom­ del riu Sa ldes amb ri era de Greso­ dret del guanya do r retingué en el broses arreu d 'Europa i per citar­ let, i en aqu es t Il oc varen edifica r­ seu poder I'hereu de Pere el Ca­ ne dos exe mples propers tindríem hi una esg lés ia dedicada a Sa nt Se­ tólic, el petit rei Jaum e, que ales­ els " dragos" d e les III es Ca naries bastia i a la M are de Déu. hores comptava amb cinc anys o I'arbre de Guernica , que s' ha L'a rqueologia, peró, ens propor­ d 'edat. convertit en símbol del País Base. cio na una d escobert a que ens to r­ El 1214, el Papa Inoce nt III o rd e­ na a fer pensa r en la II ege nda: al na a Simó d e M o ntfort que IIiurés BIBlIOGRAFIA subsó l de I'absis de la rotonda de el petit rei als ca talans i foren Gui­ Sa nt Sebastia ho m troba una con­ Ilem de M o ntredon, G ran M es tre SOLDEVI LA, F. , jaume l. Pere el Gra n. His­ to ri a d e Cdtalunya. Col.lecció Biografies fessio, o un enterrament infantil, del Temple, el comte Sa n e;: i Gui­ Catalanes, vo l. S. Ed. Vi (e n~' Vives. Bar­ en un petita cista formada per 11 0- Ilem de Ca rd ona, qui, juntament celona, 3 ("1980). ses de lignit; aq ues ta sepultura amb un no mbrós seguici de no­ VERDAGUER, J , Pátria . Die tari d 'un pelegri co ntenia I'esquelet intac te d'un bles i cavall ers, acompanya ren Jau- a Te rra Santa. Ed. 11 .lustrac ió Ca talana. Barcelo na. nadó.

24 L'EROL/20 ~------,------.------.~ LJ.J Vi Hi ha relació entre aquest infant taren i dauraren I'altar de franc tal V) santes de I'índole de les que ens O i el de la narració? En aquest punt com hav ien dit. D 'aques ta feta relaten els goigs, els quals també a histó ria i lIegenda es barrege n ... sembla que els personatges troba­ comencen a documentar-se en ren alió que ce rcave n. aquesta epoca. Avui per avui I'abundor de les L'esquema que segueix és tradi­ BIBlIOGRAFIA lIegendes de les marededéus ama­ cional: en la protagonista s'hi con­ RIU i RI U, M., Sant Sebastia del Su" a gades i de sa nts ocults és un ciar juguen bel/esa física, bellesa "es­ "E l Berguedá". Catalunya Románica. Vol. indici de relació entre els punts piritual" (bondat i saerifici), fe i pu­ XII. Enciclopédia Cata lana. Barcelona, orograficament significatius d 'una resa; ca racterístiques aquestes que 1985. població i el se u entorn i la perse­ en les narracions populars so len íd em: El manestir de Sa nt Sebastia del Su", al municipi de Saldes, i la seva ro tonda. cució de la imatge ria religiosa. anar se mpre associades, dins un Revi sta Urgel.lia, n. 6. La Se u d 'Urgell , El Sant loan de Plata (a nomenat afany mental simplificador que 1983. d 'or en una altra versió prou po­ condueix a polaritzar sempre en­ pular) ha estat des de molt de tre el Bé i el Mal més absoluts. M . Dolors Santandreu i Soler. temps un deis punts més foscos i El poi oposat el constitueix el poc coneguts d 'aquestes Ilegen­ poder despótic del senyor del Cas­ des de troballes, i encara no fá pas tell, encara que de tota manera la tant hom relacionava el forat d ' Es­ lIegenda no s'atura massa en la se­ tela amb aquell tresor que tants va deseripció, sinó que hi ha més EL SANT JOAN DE PLATA havien des itjat i que re stava ocult un interes per remarcar de quina en algun ra có misteriós del forat manera la divinitat s'expressa tot d 'Estela. Mare historie el temps a través de la feminitat (Mare de Déu, Donzella/S anta, co­ Segons que diu la Ilegenda, en­ loma blanca), mentre que a tots els tre els Rase ts i el Cogulló d'Estela, Caries Sola i Serra, d el Departa­ perso natges masculins que inteve­ sota mateix de la Roca d'Uró, en ment de Folklore de I'Á.R .B. nen els correspon un paper poc el Il oc conegut pel Forat d ' Es tela, afortunat. Tot aixó s'emmarca dins va amagar-s'hi durant la invas ió d 'una determinada concepció deis sa rra'l'na un Sa nt loan de plata, fet papers deis dos sexes: podem con­ de les imatges foses de la contra­ LA DONZELLA DE SALDES c/oure dient que aquesta se ria una da, per tal de servar aquest va luós lIegenda dedicada preferentment metall per millors temps. El fet és Mare geografie i historie a les dones, en el sentit que la se­ que aq ues ta Ilegenda situada en va intenció pedagógica se centra un moment com el de la invasió Ellloc de Saldes és documentat en preconitzar una forma de fe sa rra'l'na deixa entreveu re, com en­ al segle X-XI en I'ac ta de consagra­ cristiana basada en la puresa/i nno­ tants d 'altres casos, la persec ució ció de la Catedral d 'Urgell. Al S. XI cencia, en I'a bnegació i la submis­ a que eren sotmeses les imatges apareix per primera vegada es­ sió i, en síntesi , en una actitud tra­ de san ts i verges, sobretot si mentada I'existencia del Castell de dicionalment considerada " feme­ aquestes eren d 'a lgun metall pre­ Saldes, el qual al S. XII es trobava nina". D 'altres mostres de literatu­ ciós com és aquest caso ja en possess ió deis se nyors del ra popular s'encarreguen de pro­ La Ilegenda es converteix en aixó l/oc, els barons de Pin ós. moure o pcions de fe diferents a quan comencen els intents per fer­ Durant el S. XVI, Saldes pa ssa a aqu es ta, més actives se amb tant preuat tresor. Tots só n ser possess ió del Duc d 'Alba, i és " masc ulines". malbaratats. Al guns deis qui ho in­ a partir d 'aquesta epoca quan po­ tenten, decebuts per no aconse­ dem datar I'inici de I'abandona­ Margarita Briones Moya, es tudiant guir la seva fita, conten que quan ment gradual del castell . Actual­ de s. e curs d 'Antropologia. es co nst ruia I 'a ltar de I 'esg lésia de ment només s'hi conse rven alguns Corbera , que és prop del lI oc lI e­ murs i una sa la, així com també la gendari, arribaren uns pintors des­ primitiva esg lésia del castell, a la coneguts i de IIUny, que s'oferiren qual fa referen cia la lIegenda que LA COVA DE CAN MAU Rí a pintar I'altar de franc si aconse­ comentem. guien trobar alió que hav ien vin­ Mare geografie gut a bu sca r, el Sant loan de Pl a­ Comentari ta. Al ca p de quinze dies de có rrer Aquesta lIegenda té un marc per aquells veral s, els pintors de­ La present lIegenda al.ludeix a geografic molt concreto Es tracta sa pareg ueren se nse dir res a un exemple d 'intervenció, emmar­ de la cova de Can Maurí, cavitat ningú. cat en un context de relacions de karstica situada a les primeres es­ El fet que desvetlla I'interes tipus feudal s. En realitat, la tema­ tribacions del Pre-Pirineu, en con­ d 'aquesta narració és que els pin­ tica d 'aquesta narració recorda eret a la muntanya anomenada La tors to rnaren al ca p d 'un any, pin- molt les históries lIegendaries de Figu era ssa. Aq uesta cova, molt

L'ER0Ll20 25 propera a Berga, ae la qual dista te s, tradicio ns, creeences, cos­ Mare hi storie uns quatre quilometres, ha atret la tums, etc. .. curios itat d eis berguedans i I'inte­ Tal és el cas que es tudiem. Des El pobl e és es mentat ja I'any 905, res d 'excursio ni stes, inves ti gadors de temps reculats s' ha volgut ve u­ quan el b isbe d'Urgell , Na ntigis, i arqueolegs. Els motiu s só n d ive r­ re en la ba tall a d e Ca n M aurí i en consag ra la parroquia, ded icada a sos, pero els pod em res umir en el que I'e nvolta I'ori ge n de mo lts l'Ass umpció de la M are de Déu. d os: primer, que la cova de Ca n deis entremesos de La Patum. Pen­ De fet, pero, I'esg lés ia d 'O lva n Maurí és I'escenari de moltes lI e­ se m en els Pl ens, els Turcs i Cava­ apareix citada en la fa mosa i enig­ gendes ga irebé totes relac ionades lI ets, la Guita i els Gegants. mati ca lIi sta de I'acta de consagra­ amb els o rígens d e La Patum, la La rea litat és molt diferent. Les ció de la catedral d 'Urgell , datada festa berguedana per excel.lencia, dues ca mpanyes arqueologiques am b reserves I'any 839. En aq ues t i segon que les coves só n Il ocs que s' hi han d ut a term e (Mn. Se r­ document hi apareixe n ja 35 esglé­ d 'habitat mo lt antic i d 'aquí q ue ra Vilaró I'a ny 1921 i Ca rreras­ sies de la nos tra comarca. els es tud iosos se n'interess in per Tresse rres-Bu chaca I'a ny 1961) han Si volem situar els fets q ue nar­ tal de reconstruir més fidelment el d emostrat que la cova va se r habi­ ra la lI ege nda en un marc cro no­ passat. tad a durant tota l'E dat d el Bronze logic adequat, hem de recular més i posteri o rm ent, i fins a epoca pre­ de mil anys enrera. Po ss ib lem ent Mare historie romana, se rví fo namentalment de ve rs la fi del seg le V II I i comen c;: a­ lI oc d 'enterram ent. Per tant, ments del IX, quan els sarra lns de­ La Il egenda ens parl a d 'una gran do ncs, no h i ha res que ens porti vas tave n aques tes terres amb les batalla entre mo ros i c ri st ians en a pensa r, com es diu en alguns re­ seves incursions. En aques ts anys, que I'as túc ia d 'aques ts últims va lats de la hi sto ri a preterita d e Ber­ els pagesos empesos per la fa m, d errotar la fon;: a deis p rimers. No ga, que davant la invas ió sa rraina bai xave n de les muntanyes i posa­ hauria sigut una batalla ca mpa l en els bergueda ns va ren refugiar-se a ven en co nreu les terres ba ixes. que els exe rcits es troben enfro n­ les muntanyes deis voltants i tam­ Aques ts homes arri sca ts co ns­ tats al ca mp de batalla i guanya el bé a la cova d e Can M aurí i que truien lI avo rs la seva esg lés ia i or­ m és pod erós, sinó que hau ria si­ des d 'ac í va ren fuetejar i guanya r ga nitzave n la defensa del territorio gut una em boscada en les q ue en u na gran batalla a I 'exe rci t Esco llien un turó ben provist de acostuma a guanya r el gru p q ue enemic. defenses naturals o n edificaven ataca per sorp resa, independent­ La lI egenda, pero, és mo lt boni­ una torre o un petit cas te/l per pro­ ment de la potencia deis contrari s. ca i hem d 'a preciar-Ia en el va lo r teg irse de l ~ atacs sa rra·l·ns. Pot have r ex istit aquesta ba talla? que té: el de se r una m anera se n­ De la p.Jss ible ex istencia d 'un És difícil de d ir, pero si ens mirem zilla, planera i tend ra d 'e ntend re cas te/l a O lva n av ui no en ten im la histo ri a d 'aquests temps rec u­ el passa t. ca p p rova concloen!. Hom, a 0 1- lats hauríem d e pensar que seg u­ va n, apu nta ca p un puig que pre­ rament no. Rea lment la dominac ió sideix el poble com a poss ible se u sa rraina a les nostres contrades BIBlIOGRAFIA d 'una fo rti ficac ió, anom enat " Se r­ gai rebé no va ex istir. Es podem ha­ ra t de la vila". De totes m a n e r e ~, CARRERAS-TR ESSE RRES-BUC HACA , Cava ve r donat algunes ratzies (no m de Ca n M auri. B e r~a . b cavació efectuada com to ts els cas tell s d 'aquesta que reben els atacs sa rrains), pe­ pel grup de Prehisrória i Arquealagia del epoca, no fou ca p fo rtalesa. N i ro res impo rtant. Recordem q ue M useu de Berga. Berga, 1964. mo lt menys un cas te/l per su por­ m olt avi at (a finals del seg le VIII) tar se t mesos de se tge, recordem la nostra comarca ja es tava en M. Dolors Santandreu ¡Soler que AI-mansur posa se tge a la ciu­ m ans cri sti anes i la fro ntera amb tat de Ba rcelona 1'1 de julio l d e e ls sa rrain s era relati va m ent I'any 985 i el d ia 6 ja fo u d errota!. lIunya na. L'objec tiu era se mpre un quantiós El fet que la prese ncia sa rralna EL CASTELL D'OLVAN botí i fe r p resoners per /l avors a la nostra terra estigui envoltada cobrar-ne el resca!. d 'obsc uritat, i I'impacte soc ial i po­ Mare geografie Se ri a absurd p rend re una /l egen­ lític que aques ta va suposa r, han da al peu de la /l etra com a fo nt motiva t, per una ba nda, que per­ El municipi d 'O lva n es troba al histo ri ca. L'objec tiu d 'aq ues ta no vingués fins als nos tres d ies el re­ Baix Bergueda. El se u terme té una deu se r alt ra q ue ex plicar I'o rigen cord deis sa rra'lns (tenim nom bro­ extensió de 35'60 km2; delimitat de I'esc ut d el se nyor d'Olvan. La sos exe mples en la topo nímia: Ca n pel L/ obregat a la part occidental, qual cosa ja fa pen sa r en un o ri ­ Maurí, Castell deis M oros, Clot del per la ri era del Po ntarró a l'Es t, les gen mo lt m és tard a de la mateixa M o ro, etc. .. ), per I'a ltra q ue se rres del M ontse nt i Ca mpdepa­ lI egenda. aquests passess in a se r protagonis­ rets al N ., i per la banda S. els lí­ Per altra ba nda só n molles les tes de nombroses lI ege ndes i final­ mits co nve rge ixe n d es del L/ obre­ lI ege ndes arreu de la Península m ent que es busqui en la domina­ gat i la ri era del Po ntarró. El nucl i que narren fe ts similars; on la in­ ció sa rra'lna I'ori ge n de pobles, fe s- d 'Olva n és a una altitud de 600 m . terve nció d e la Divinitat, visible

.76 L'ER O Ll20 mitjanc;a nt símbols resplendents, Sigui com sigui, el que creiem es basen en la lIuita entre moros és un factor decisiu alhora de de­ segur és que la Ilegenda es va bas­ i cristians. Moltes vegades es vol cidir la so rt d 'una batalla. Al lIarg tir quan ja era corrent el nom de explicar I'astúcia i artimanyes amb de tota la Historia só n nombrosos Sant Salvador de la Vedella. No que es valien els cristians per aquests relats; hom recorda gene­ creiem de cap manera que fos al guanyar un turó o una vall i rela­ ralment la famosa batalla del pont revé s. ten que a un ramat de xais, de va­ Milvi I'a ny 312, pont so bre el Tíber Una cosa que ens fa molt es­ ques o de porcs, els posaven un ci­ proper a Roma, on Constantí el trany és la relació entre I'estany de ri ences o teies al cap i els enge­ Gran derrota Maxenci, després de Lanós i la font, car la distancia en­ gaven muntanya avall, perque es la visió que tingué de la creu amb tre un i altra és tan considerable pensessin que venia sobre d'ells les paraules: "Amb aquest signe que, fins i tot, per a la gent del un gran exercit. Pero ja no és tan venceras". temps que es va muntar la lIegen­ freqüent que un sol animal, amb da, els havia de ser difícil de creu­ foc espurnejant, espanti a tot un re que aquella aigua que anaven campament. Enrie Bernades Postils, membre del a pouar cada dia venia de tan lIuny. La figura monstruosa d 'una mu­ Deparlamenl de Folklore de Cesar August Torres vol arranjar la gegant i contrafeta, mig mula, I'A.R.B. aquesta qüestió i ens diu que, pos­ mig drac, que lIenc;a foc per la bo­ siblement, el nom es pot relacio­ ca i el nas, surt en moltes repre­ LA FONT DE LA VEDELLA nar amb la Nou, car I'estany és co­ sentacions lIegendaries de Cata­ negut també amb el nom de La­ lunya, pero que sigui "guita", ja és Aquesta font era situada a la ri­ noux o Lanou.6 Nosaltres no hi també més peculiar d 'aquesta bera dreta del riu Llobregat, entre entrem ni en sortim. Ho deixem lIegenda. el poble de Sant Salvador i els 10- per als més espavilats. ca ls de les mines de Fígols. Ara la NOTES BIBlIOGRÁFIQUES la "Mula-Guita" de la Patum po­ font ha desaparegut sota les 1. AUGUST TORRES, e , Itineraris del Ber· dria estar inspirada en aquesta aigües del panta de la Baell s. guedá, p. 85. Barcelona, 1905. lIegenda Cesar August Torres, I'any 1905, 2. AMADES, J., Folklore de Ca talunya: la descrivia així: " En un l/oc molt Rondal/fstica. Ed. Sel ecta, p. 1.110. En ésser instituida la processó pintoresc, al marge d 'uns prats Barce lona, 1950.. del Corpus, totes aquestes repre­ verds i extensos, (ruint d 'un bel/ 3. AUGUST TORRES, e, Op. cit. p. 86. sentacions populars passaren a 4. SERRA ROTÉ S, R., Ca talunya Románica. cap de vista dret a I'ermita de la El Berguedá. Vol. XII, p. 202. Enc iclo­ formar la comparseria processio­ Consolació, les mines de Fígols i pédia Catalana. Barcelona, 1985. nal. Dins aquesta " Bullícia" del I 'entrada de I 'e ngorja t del 5. ANGLER I LL, R., Historia de la mare de Corpus de Berga hi sobresurt la fi­ Déu de la Consolació. Estampa de la Llobrega t': 1 gura de la " mula-guita", com un Biblioteca Teres iana, p. 101. Barce lona, Aquesta Il ege nda és recollida deis personatges més primitius i 1894. 2 també per Joan Amades. Tal com 6. AUGUST TORRES , e , Op. c: it. p. 86. més representatius de La Patum. ellla transc riu no es parla de I'es­ Una mula que lIenc;a foc per tots tany de Lan ós, sinó que, simple­ Ramon Viladés i L1orens. costats i que és guita, es pot iden­ ment, diu que rep les aigües d 'un tificar ben bé amb la de la lIegen­ es tany pirinenc. da del castell de Guardiola. Cesa r August Torres lambé la re­ Si és cert que I'origen de La Pa­ cull ) Hi trobem notables diferen­ tum es perd en la lIunyania del cies, una de les quals és que la LLEGENDA DEL CASTELL temps, també ho és que La Patum font s'est ronca. Els ve"l"ns van anar DE GUARDIOLA de 1393 va ser un fet extraordina­ a burxar la font i tragu eren part de ri, per celebrar el pas de la vila de I'escudella del pastor en la qual Aquesta Ilegenda que transcriu Berga del domini feudal de Joana trobaren amagada la moneda d 'or. Joan Amades en el seu lIibre Fol­ d 'A ragó, casada amb Mateu de Alguns relacionen el nom de SI. klore d e Catalunya li havia contat Castellbó, comte de Foix, al domi­ Sa lvador de la Vedella amb aques­ Josep Casal s de Sant Juliá de ni reial del seu pare Joan 1, l'Ama­ ta Il ege nda. De fet hi ha docu­ Cerdanyola. Certament qu e dor de la Gentilesa. Feia pocs anys ments del segle XIII que ens par­ aquesta narració no serveix com a que aquest rei havia cedit a la vila len de Sa Vedera, Zavedera, Vade­ punt historie de referencia, pero de Berga el castell de Guardiola. ra, Lavedera i La vadera , noms que almenys evoca uns temps epics i Podria ser molt bé, que a La Patum s' haurien transformat en I'actual. ens transporta a irrealitats vives, d 'aquell any hi fos incorporada la Tol i que els es tudiosos no s' han que la imaginació popular ens ha figura de la mula guita, com ele­ posat d 'acord, alguns el fan venir deixat. ment lIegendari del castell que el del nom Abadel/a, que vol dir pe­ rei els havia cedil. lita abadia.4 El P. Joan Seg ura creu Característiques de la lIegenda que, Vedella, és el cognom d 'algu­ de Guardiola Enrie Bartrina, estudiós de temes na família que habitava aquest guardiolencs. indrel.5 Les lIegendes deis castell s sovint

L'EROL/20 27