REVISTADEL CENTREDE LECTURADE REUS.OCTUBRE DE 1996. NÚMER0 28 La simbologia oficial de Catalunya: tradicions i ideologia

a tres anys, aprofitant' l'avinentesa del alguns símbols i senyals de catalanitat, hi franja blava valenciana, passant per la dis- f centenari de l'aprovació de les Bases trobareu aquells que identifiquen tots els cussió relativa a les barres de l'escut de Bar- de Manresa per part*de I'Assemblea de la ciutadans, els més preuats per qualsevol celona. De totes maneres, potser sí que Unió Catalanista (1892), la de país". Val la pena examinar l'explicació que resulta legítim reivindicar amb orgull les Catalunya va dur a terme tot un seguit es fa dels símbols considerats representatius arrels mil.lenhies de la bandera si es té en d'activitats destinades a commemorar de Catalunya, en una interessant professió consideració que molts pocs estats europeus l'esmentada fita histbrica, considerada com de fe en les esskncies de la nostra identitat es troben en condicions de fer-ho (Austria, el símbol del sorgiment del catalanisme com nacional. Dinamarca..), i que hi ha altres tenitoris de a moviment polític organitzat, tal com ja Respecte a l'origen de la bandera, es recorda l'Estat espanyol que, en aquest aspecte, són havia succeyt el 1988 amb la celebració insti- l'arxiconeguda llegenda, que es remunta al més deutors dels dissenyadors @cs que de tucional del polkmic milmlenari de la confi- la histbria (La Rioja, Comunitat de guració de Catalunya com a entitat sobirana. Madrid...). També es podria haver aprofitat Entre d'altres actes, l'administració catalana Val la pena examinar l'ocasió per recordar que la bandera espa- va recordar l'efemhide organitzant l'exposi- nyola és descendent directa de la catalana, ció anomenada Cent anys de catalanisme els símbols en la mesura que Carles I11 va adoptar --que va coincidir amb la simultinia publi- l'ensenya "roja y gualda" a finals del segle cació d'un llibre del mateix titol- en la qual considerats XVIII, per diferenciar els emblemes de les hi havia un apartat dedicat a aquells símbols seves naus dels de la resta de regnes euro- i tradicions que han estat considerats con- re~resentatius. de peus governats pels Borbons. Segurament, vencionalment com a signes identitaris del aquest cop "no tocava". poble catali i han estat reivindicats com a Catalunva,.I' en una Quant a l'himne nacional , tals des de finals del segle passat, del s'explica que prové d'una cangó popular del moviment cultural de la Renaixenca. Aquest interessant -professi6 segle XW, relativa a la guerra que va man- apartat de la mostra fou recollit, -postehor- tenir la , encappla- ment, en un fulletó editat per la Generalitat de fe en les da per Pau Claris, contra l'assimilisme del el 1994, sota el titol Símbols de Catalunya, rei Felip IV i el seu home de confianga, el destinat a la divulgació internacional de essencies de la comte-duc d'olivares. La versió actual fou l'origen i sigmñcació dels principals signes redactada per Emili Guanyavents, guanya- recollits a I'exposició abans esmentada, nostra identitat dor del concurs convocat el 1899 per la donat que el text explicatiu apareixia traduYt revista La Nació Catalana per dotar d'una de l'original catali a les seves respectives nacional versió més curta la cangó tradicional. Com versions en castelli, anglks, francks, ale- es recorda en l'opuscle, durant la prohibició many i italii. decretada pel rkgirn franquista, el cant d'Els El prbleg d'introducció d'aquest fulletó ja segle IX, sobre les quatre barres dibuixades Segadors era substituit per altres canGons indica el valor instrumental que es dóna als per l'emperador franc sobre l'escut daurat amb contingut paíribtic, com La balan- signes que s'hi detallen, quan ens diu que del fidel comte de Barcelona, amb els dits guera, L'emigrant, La santa espina, El cant "la simbologia ajuda també a configurar la mullats en la ferida del propi interessat, Gui- de la o El virolai. El tret més sor- pertinenga al país i en relliga i en sintetitza fré el Pelós. No obstant, no se& fins aquest prenent d'aquest himne és el seu contingut tots els elements relatius a la llengua, la segle que, primer durant I'etapa de la Man- bel-licós i agressiu, que descriu un dels epi- histbria, l'art, el temtori i la voluntat col.lec- comunitat, i després amb l'establiment de la sodis més arrauxats de la nostra histbria, que tiva dels ciutadans en la diversitat i la con- Generalitat republicana, no es reconeixeri el contrasta vivament amb el contingut de les vivkncia. El moviment catalanista va saber caricter oficial de l'emblema. El text evita altres cangons esmentades, més prbpies del sintetitzar aquests senyals i símbols d'arrel esmentar els conflictes generats al voltant de providencial catali. Uns anys enrere, a popular, i avui el poble catali els identifica la quadribarrada, des de la reivindicació que Franga es va debatre la possibilitat de revisar com a propis. En aquest recorregut sobre en fan els aragonesos fins a la polkmica la lletra de La Marsellesa, l'himne univer- salment conegut que enalteix la violhncia aquesta política busca el reforgarnent dels revolucionihia, en considerar que no era signes de cohesió nacional per assegurar el adient per representar un clima de concbdia manteniment d'uns referents propis en un nacid. Encara,* ei nostre ''bon cop de futur estat sobiri, la qual cosa no lligaria falq!" s'acosta molt a la tomada "A les amb l'afany &intervenir en la política espan- armes, ciutadans!", aquesta reformulació yola que sempre han professat els principals encara no ha estat plantejada en els succes- corrents del catalanisme. En tot cas, sius pactes per a la governabilitat de l'Estat. d'aquesta manera s'estaria remarcant l'espe- Si més no, de moment. ciñcitat nacional de Catalunya dins el marc El 1980, el Parlament catal&va declarar de l'Estat espanyol, més enlli del tret dife- I'Onze de Setembre Festa Nacional de Cata- rencial que suposa la llengua catalana, en lunya. Cada any, en els discursos institucio- previsió que es pogués reproduir aquí un nals i polítics, se'ns recorda la significaci6 procés similar al &Irlanda, que va assolir la de la data: el 1714, la guefra de Succejsió, seva sobirania política respecte al Regne Rafael de deova, el setge de Barcelona, Unit malgrat haver perdut pricticament la la tornada a la feina l'ended de la desfeta.. llengua prbpia. No obstant, aquesta hipbtesi Aquesta ritualitat es va alterar sensiblement costa i els aticionats als ovnis, on es cele- no lliga massa bé amb el pragmatisme que durant la celebració de la festivitat l'any pas- bren puntualment trobades de socis del imposen les actuals circums~cies,tal com sat, quan un líder polític conegut per la seva Baqa i d'alguns partits polítics. Sant Jordi ja va constatar aquest estiu Josep Antoni habilitat dial&ctica va remarcar .la signúica- no és tan sols el patró de Catalunya, sinó que Duran i , líder &Unió DemocrZltica de ci6 "profundament espanyola" de la diada, també ho és de la ciutat de Gbnova i d'altres Catalunya, en una polbrnica conferbncia, fent vessar #aquesta manera rius de tinta i paisos com Anglaterra, Gebrgia o Grkcia, quan va advertir que el nacionalisme polític donant 'Us historiadors roportmitat d'apro- encara que ens serveix d'excusa per celebrar no pot limitar el seu missatge a la constant piar-se temporalment dels dewradiofbnics la festa de la rosa i el llibre, que ara es vol referkncia a les especificitats nacionals, dei- i televisius. El cert és que la nostra festa exportar arreu. Els Castellers, manifestació xant en un segon terme els problemes nacionJ es presta a interpretacions molt popular originhia del Camp de Tarragona, socials i econbmics, ja que són aquests els diverses; que van des dels que la voldrien s'han est& per tot el país gricies a l'impuls que preocupen la majoria de ciutadans, inde- veure com una Uuita d'alliberament nacional de les retransmissions televisives del Canal pendentment dels seus sentiments d'identifi- contra una potkncia colonial, fins als que 33, i han arribat fins a comarques que fa cació nacional. prefereixen pensar que els d'aquell pocs anys els desconeixien. Les ballades de Potser ens fa falta avanqar una mica més en moment histbric foren els espanyols que sardanes, malgrat provenir de l'Empord8, el terreny de l'autocrítica, per evitar caure en lluitaren fins al final contra una dinastia han batut recentment el seu &ord Guinness el parany d'aquelles actituds que critiquem imposada per Franca. Aquest any, en canvi, de participants en una trobada a Santa Colo- quan les expressen els altres. Qub pensaríem el debat s'ha centrat en la commemoració ma de Gramanet organitzada pel locutor de si, per exemple, la Junta d'hdalusia, en el del vint2 aniversari del primer Onze de, rMio Justo Molinero, promotor de les prin- marc de la seva poiítica cultural, publiqués Setembre celebrat en llibertat a Sant Boi, en cipals manifestacions folklbriques andaluses un fulletó explicatiu dels orígens dels balls la necessitat de mantenir el cariicter reivindi- a Catalunya. Quant al pi bergadh que simbo- de sevillanes, les peregrinacions a l'ermita catiu de la festa i en la voluntat de mantenir litza la unitat dels Pdsos Catalans, davant el del Rocío i el barret cordovi%? Oi que sem- la unitat de les forces polítiques catalanes a qual es celebra un aplec nacionalista cada bla una mica ridícul? I que consti que aques- l'entorn del nostre autogovern. Perb tampoc tercer diumenge de juliol, cal dir que, els ta reflexió no es limita a la valoració d'un cal que ens atabalem: al cap i a la fi, Espa- últims anys, aquesta reunió ha estat notícia simple llibret publicat per la Generalitat, ja nya no tenia una Festa Nacional, oficialment per les garrotades que s'hi han repartit els que aquest és-un símptoma més de la políti- reumeguda com a tal, ñns el 1987. sectors més radicalitzats de l'independentis- ca que s'aplica al nostre país en diversos El Met6 de la Generalitat continua amb la me. Finalment, se'ns explica que 1'6s popu- hbits. Només cal seguir la chgade pro- seva ressenya d'altres signes propis de Cata- lar de la barretina com a pqa de la indu- funditat dels serveis informatius i d'alguns Iunya, com són la muntanya de Montserrat, mentatia masculina tradicional va desaparbi- programes dels nostres mitjans de comuni- les institucions d'autogovern, sant Jordi, la xer des de ñnals del segle XK, encara que, cació públics que, possiblement per com- , el Pi de les Tres Branques, els Cas- a la presentació del multimilionari Baqa 96- pensar la imatge dels catalans que difonen tellers i la barretina. Llegint el text referent a 97, els jugadors anaven escortats per uns determinades cadenes de ridio i televisió cadascun d'ells, dóna la sensació que es "hereus" catalans ben bhetinats, en una privades espanyoles, ens fan apdixer com tracta d'uns símbols convencionalment cerimbnia estc!ticament bastant carrinclona. un poble cívic, treballador, responsable, soli- acceptats que convé mantenir vius per justi- La impressió que s'obtk després de llegir el dari i europeu. En un aspecte més informal, ficar el cdcter nacional de Catalunya, per llibret publicat per la Generalitat és que seria d'allb que podríem anomenar "estil damunt dels canvis socials que hagin pogut l'administració autonbrnica es pren molt Mikimoto", que inevitablement ens porta a modificar-ne el signúicat. Perb el cert és que seriosament els nostres símbols d'identitat pensar que som els millors. Que el cofoisme a Montserrat actualment no només s'hi nacional, en coherkncia amb la filosofia del no ens faci pat&tics! venera la Moreneta, sin6 que també és una "fer país" que sempre ha defensat la coalició muntanya singular visitada pels turistes de la nacionalista governant. Es podria pensar que FRANCESCARTERO