DOSSIER JOAQUIM AULADELL I RAMON FELlPÓ

El que han dit del Pi de les Tres Branques aparegut a la revista Tagast, Pi de les Tres Branques de

MN. J AC INT VERDA GUER FOU I'inici­ mentre algú cregui en aquesta patria. Josep Falp i Plana, reprodueix que del seu son de segles I el des vetlles ador i e l pare de la simbologia Mort , el Pi és senyal que els pobles una foto no pas massa conegu­ la nova primavera I 1 ... ] tres bran­ nacional del Pi de les Tres Bran­ ressusciren ". da del Pi i diu: " [ ... ] alla al Pi Na­ ques són del poble, som el poble. I Tots q ues, abans d'ell Ja ume Monras Que ralt Rasos de Pegu era , Berga, cional. apoqu es hores, I burla deis junts som bosc; cada pi 501 es migra I I'havia fotografiat I'a n y 1876 i 1988. Ilampsles fúries destru ctores, I lo Pi i ni mereix la terra que I'aguanla. I Francesc Muns n ' havia pa rlat el de les Tres Branques com nostra his­ TOls junls som bosc i enlrella(a ts fem setembre de 1887 a la 1I·lustració Francesc Pelai Briz, té u na obra loria vell, I que imatge apar de Tri ­ ol11 bra. I Tots junls 50111 bosc i cel Catalana, pe ro si mossen Cinto no de teatre amb el nom Lo Pi de las nital Divina I i de la Patria Ca tala ­ al11untfel11 cúpula 1.. . ]" . hagués [e t el seu poe ma ma i no tres Brancas, incl osa alllibre de La na Trina I amb ses branques a on Ca/Te r Majar, 20, Be rga, 1995. hagués estat un símbol usat per Roja: "els personatges són en Toni, destral butxina I clava co m en la anistes, pin tors, escript ors, [oto­ Pau, Roc, Guenyo, carlistes asseguts patria son malfaclor cai rell l ... )" També Mn. Cli m e nt Fome r , e n grafs ... i com a emble ma deis Pa­ sobre la taula i bancs", una a ute n­ (explica que I'any 1904 la Un ió un ca le ndari amb d ibuixos de 'isos Ca talans. ti ca delícia, esta dividida en sis Catalanista va fe r una gra n festa Pilarín i versos seus sobre I'a ny actes : "Una taverna de Baga, el pe r haver- li estat cedida la pro­ Verdague r 2002, a l mes de juny L1uís V. Aradl: "E n una de les Pone de Ra ven lí, un hostal a Prars, el pieta t del ve ll Pi ' ). es diu "Des deis rius, boscos.foran ­ tres Branques del pi", po lemica Pla de Ca mpllong. Da lt del Pi al cap Lo Geni Ca lala, Barcelona, 1906. ques I jins al Pi de les Tres Branques ". amb Vice nt Ventura, vespre, I'endema al peu de I'arbre" . Full diocesa del Bisbal de Solso na , Serrad 'Or, Barcelona, 1969, pagi­ La Roja, cuentos, Rondallas Novelas, J . V. Foix escrigué "és dol( i Irisl pel nume ro 4733. nes 247- 255 (*). Ba rcelona, 1876 i ta mbé va se r qui, feixuc de rosesl lleva el pugó del publicat per ca píto ls per Lo Pi de pi de les tres branques" , Be ni gne Pere Guilenya, a la poesia "Be r­ Mn. Josep Armengou,a la seva les Tres Branques núme ros 2,3 i 4 Rafart expli ca que te dues refe­ guedana", hi diu: "[ ... ] I salto els secció "Cronica Tardo ra/: "ell3 de de II i25de desembrede 1898 i rencies al Pi , el vers ja citat i un l11arges i les tan ques I i vara el Pi de novembre, al peu de la despulla ve­ 15 de gene r de 1899 . anicl e publicat a Se rra d'Or I'a ny les tres Branquesl cremo nueses de nerable del Pi de les Tres Branques i 196 1, en que fa esment de dues repos I .. l". a mig matí, sota un cel radian!. du es Josep Burguas, en la seva poe­ citacions, una de Mn. Cin to i una Hora d'argenl, Berga, 2000. patrulles de Minyons Escoltes rebien sia "E l Pi de Campll ong", diu: "Del de Miqu e l d e is Sa nts O live r, la investidura. Un record i una espe­ vell arbre que se'ns mor I ja ens po ­ aquesta darre ra en relació a mb el Ange l Guimera, a la seva poe­ ran(a donant-se les manso Es lot un demfer la ca ixa [ ... ] I Pero, ai, que el se u di scurs pronunciat a I'assem­ sia "Himne a la nostra Parla ", símbol de la nos tra con tinuitat. Po­ nostre arbre vell I no se'ns mon'ria bl ea de la Uni ó Catalanista, de també fa refe re n cia al Pi: "Ca ta­ dem dir if.lusionats, com I'immortal enca ra Isi en el cor deis calalans I la cessió del Pi. lunya i I Mallo rca i Rosselló Angel Guimera: "Al bresso l de la sa ng fas ben ca talanal [ ... 1" . Raran, B., La referencia de J. V Foix I les branques són d'un arbre I que Patria / s' hi gronxa un no u infant, San t Jordi Mata I'aranya inclo u al Pi de les Tres Branques, L' EROL al món no té parió 1... 1" . Com ve­ / Els avis tots morire n : la Ra<;a va aq uesta poesia, Barcelo na, 193 1. núm. 55. ie m, Guime ra afegeix una quar­ e ndava nt! ". Morti tot el vell Pide les ta branca. Tres Branqu es, encara és aquest Pi, Joan Coromines: "El Pi de les Josep Maria Folch i Torres: " Poesies Palriotiquescatalanes, edició com deia Mn. Verdaguer: f'arbre sa­ Tres Branques, simbolic, del Pla de [ ... ] La ciudad de Baga co nserva a cura de L1 uís M ill a, Barcelona, grar de la Parria" . Ca mpllong da mune Berga era una todos 105 caracteres de las anliguas 1977. Queral!, Berga, núme ro 32, 2n gran pinassa villas ca talanas [ ... 1 el gran Pi de les trimestre, 196 1. Diccionari etimologic i complemen ­ Tres Branques, inmenso pino, que Agustí Mariné té un ca pít ol de­ tari de la Ilengua catalana, Curial caneó el inmortal Verdague r, consi­ dicat al Pi: " [ ... 1 A recerdels Rasos Mn. Josep Maria Bailarín: Edicions Ca ta lanes, Barcelona, de rándolo símbolo secu la r de la de Peguera 5 'eslénla plana de Ca mp­ "[ ... ] a més de símb ol del Déu cristia, 1990. patria [... ] aclualmenee es propieta - Ilong. Temps enrere havia es tat un el Pifou símbol de les tres branques riodelpino, unaimportantesociedad gran pral, un immens prat de dos de la [erra. Les Caralunyes comprals, Xavier Fabregas: "el Pi de les Tres ca la lana, que cu ida de su guarda y quilomelres de lIarg per cinc-cents els regnes de Valencia i Mallorqu es. Branques -a -, ro t un sím• conservación I .. J". metres d'ample. Al mig, ben posa t Regnes de mar i harta, enyo rats des bol vegetal, que perpetua el culre a Ca taluña Pintoresca, Ba rcelo na, s'aixecava un pi veritablemenl im ­ d'aqu es!es llunyanies. 1, vescom, el Pi f'arbre, un deis més antics relUt per 1905. mens: tenia tres branques que arren­ jiu una festa. Fins que el mataren a I'home al mistai cíclic de la mort i ca ven d'una soca co muna. Toles lres festes. és tan sois una ossada nua resurrecció [ ... ] un arbre morl amb Mn. Climent Forner: " no era eren igual d'altes i confonien alla a de tres branques amb brancam que els tres lronc resistine a caure [ ... ]" . morl el Pi, lan 5015 dormia , I cansat dalt Ilurs cap(ades. L'a ny 45, que és es perd any rera any. El Pi és mort. Tradicions, Mites i creences de is Cata­ de panegírics i versos, rei'n ós d'ira , el primer que vaig pujara Ca mpllong Pero aquesta ossada és i sera viva lans, Barcelona, 1979. afronts i des tralades, I lot espe rant segons recordo, el pral es co nserva va

24 L'EROL entota la seva magnificencia. Pero el sag rat gegal1l/ lenta rragedia , palesa M. Serra M ., a la revista Lo Pi de hombre, al percata rse de que alguien Pi era ben sec ". i muda, / símbol de rafa que ens va las Tres Brancas publica una poe­ de levanraba más relll prano que él se Les m u l1Ianyes ens parlen de Vós Se­ deixant / ... Si ca u a trossos nostre Pi sia d 'una gran extensió que aca ­ sil1lió ofendido en su fama de gran nyor, Barcelo na, 1963. ve ll, / guaireu liufana del Pi no­ ba: 'T .. l lo cada ver es diu IIeó, / lo madrugador, y vistiéndose deprisa y vel/!. .. " geganl és d'una patria / arbre sa nl co rriendo bajó el vestíbulo para salu ­ Manuel Marianel·lo: " Hiha un Te rra Meva, Barce lo n a , 1928. voleu son nom? / Es diu Pi de les Tres dar a los intempes rivos caballeros, arbre, en nostra rerra assoleiada , / Branques" . resultando ser represel1lal1les de las que mereix ser sagrat / un arb re que Baltasar PorceI: " [ ... ] Estoy ce­ Lo Pide les Tres Branques, Berga, 10 distintas agrupaciones carala nistas es I'imarge benaurada / delnosrre be/l nando en un hos ral a la vera de m a ig de 1899, numero I 1, adheridas a la "Unió" que iban a passar, / El Pi de les Tres Branques se Berga , enrre rocasdescomunalesy un buscarle con objeto de asistir a la "fes­ nomena, / i s'al(a prepolenr / almig riachuelo que salta , rumuroso, hacia Mossen Josep Serra i Janer: " ra de la deslliuransa " que había de d'una planura que /lu mena / frisós el curso del Uobregal. En la pared, Oh! arbre de la palria ca ig ul / amb celeb rarse en el " Pi de les Tres el so l ixen / [ ... [ el Pi gega l1l la du ra unaforo de tamaño crecido: un llano arrels queja no porten saba. / La va ll Brancas ", término de Berga , 1 ... 1 morr s 'afe rra ! / Quan caig ui co r se­ ne vado, en medio del cual se alza un le una faresla so lilUd / i de planyer­ allá, donde no pasó Dios [ ... 1" . Sig­ ca t, /on el símbol cercanl d 'aqueixa pino gigantesco, un pino de tres s 'hi el vel1lmai no s 'aca ba ... 1el Ce­ na com "El P. Yalvue na". rerra / poblada de /leia/rat!". ramas, poderosos troncos, aunque ganl de Campllong ben sol i vern / com La resurrección de don Quljore, Prosa i Vers, Barcelo na, 19 17. co n una sin ramaje, cortada a la un alIar sagral d'aquesla terra¡ sel1l Nuevas y Jamas oídas aventuras de mitad. Empiezo unas chulera s de esca lf del seu poble que el fa etern " la n ingenioso Hidalgo, Ba rcelo n a, Josep Maria de Martín I' usa a co rdero, tiernas. Sigo mirando:fan­ Uibre plelora, obres comple tes, 19 17. la seva Nova Auca de Berga, sota un tástico árbol .. De pronto, creo Barcelona, 1977 i Jocs Florals del dibuix seu de l Pi hi h a aquest ro­ adivinar. - Oiga , oiga , ¿este pino Cinquantenari de la Co rona ció, Maria Vayreda, a la revista El Pi dolins: "ocadavredelve/l Pi/ocoval será ... ?- Sí, señor. el "Pi de les Tres Berga, 1966. de les Tres Branques diu: "Els lIenya­ deCa mpMaurt', i ta mbéa la por­ Branques ", pese a que un rayo se taires que devas raven les boscúries de tada de la revi sta Berga dejulio l de ca rgó una, hace tiempo. Cae a un os Mn. Joan Serra Vilaró escriu a Ca mpllong, reculavenl 'eina davant 1955 número 50, d 'aqu esta po r­ siete kilómetros de aquí. .. ". Po rcel Lo Pi de las Tres Brancas una poe­ d'un majesruós Pi que, com els bra­ tada se'n va fe r un gran mura l que ex pl ica que hi ha e l poema d e sia datada a Ca rdo n a e l4 d ' OCl U­ (OS d 'un canelobre colossal, IIen(ava fou pe njat a la sa la oberta de l san­ Ye rdag u e r, e n reprodue ix unes bre de 190 1 " J. .. ] i amb eixes rres tuari de Que ra lt. estro fes e n catala i en una nota substancies nodrils, com els seus avis, Nova Auca de Berga, Be rga, 1968. a pe u de pagina hi posa la ver­ / i lenint per eix Pi ent re els gua a traves na visió lIuminosa sió ca ste ll a na : "[ ... ] Verdagu er, Qua lre Pals /venjaran. Ca talunyaels hi descob rí ciar I ¡ei1~ signes de la Joaquim Montero va fe r una que veía en el gran pino de las tres teus passa ls ag ra vis / coron a111 te amb obra de tea t re que fa refe re n cia a l ramas -el Principado de Ca talu¡ia , les lesles deIs enemics cabdals " Pi, "J. .. [ Amb quarre paraules fres­ Mallo rca y Valen cia- un símbolo Lo Pi de les Tres Bra nques, Berga, ques/ Ii da ré /'explicació/ ha d '­ del país. Sigo co n las costillas y un 23 de n ovembre de 190 1, núme­ car I'excu rsió/ des del Pi de les Tres vino negro, seco j unto al fuego . ro 70. Branquesj que, de Ca mp/lanc (sic) MaFiana será olro día ". al bell mig.li fo rtamel1l arre/a t/ és Ca mins i Ombres es la versió cata­ Joan Sola, re ferint-se a lllibre de símbol venerar/ de tor el nosrre desig .! la n a de ltext ante rior. Aquest lli ­ Jesús Rojo Argumel1los pa ra el Bi­ Perque ell la fe ha de insp irar-li; / ell, bre conté un dibuix del Pi d'Ar­ lingüismo , diu: "fa brometesfacils, d'a mor ha d 'a brandar-Io; / per la ranz Bravo i Bartolozzi. des del Presidel1l Pu jol a I Pi Pat ria ha de guiar-lo / i el bon camí Las sombras Chinescas, Barcelona, Branques" ha de marcar-/¡/ [ ... [ amb la savia 1968, i Ca mins i Ombres, Barcelo­ Avui, 14de desembrede 2000. (*). d'aquesr Pi. / Les rres branques d'una na, 1977. soca / fa mil anysesran rebel1l / /lamps Salvador Perarnau vaopal:lJtea i rrons i pluja i venr, / i la soca es una Mn Bonaventura Ribera: " Al la revista El Pi de les Tres Branques, roca/ [ ... [ ", segue ix " [ ... 1Aque s­ mig del Pla de Ca mpllong hi ha que recu llla info rmació del pri­ res dedu ccionsfranques / aquí m ' han aquest Pi extraordinari, toca t cenr m e r aplec. La seva poesial_'..!'P :Ji ..w~~~s· If;' enca minar Ii el docum ent he trobar / voltes pels /lamp s, deIs quals en duu racle" diu, e ntrealtres ve rsos: " Pi sora el Pi d les TI-es Bra nques! ". profunds i marca ts senyals [ ...] Ahir Per Caralunya, Barcelo na, 192 1. a u riolal de grandesa, espi II fidel de les nostres tradicion s, s 'a l(a va arrogant Josep Maria Muria: " [ ... [ En el i esve lt [ ... [ I 'esplendid brancatge reu cel / hi ha massa banderes esfila - s'estenia ufanós pels costats, presen- garsades; / en els teus porrs / massa tal1l ample i delitosa ombra ". ensonya mentspernausdesmal1lella- El capílOl del Bergueda de /' .4/- des, / i en els teus camps / es podreix bum Merave/la, Barcelona, 1937 /'arrel del pi de les tres branques. Cú /rim f1orilegi, Flor Natural de is Rosa Ribera: "[. .. 1 El planell era segon s J ocs Flo rals de Di aspora, unajoia/ IOthom anava a Ca mpllong publi cat a Veusde diaspora, L1 e ida, / amb so de festa , com roia / que mos­ i e n edi ció també pe l Centre Ca­ trava a tol elmón / Els anys, els ta la de Gu adalajara, Mex ic. (* ) IIamp s, les rempesres, n 'han fel de ru el que avui ers / mes dins de la hisro­ ,.. Angel Pons: " ... Ca rcassa ve/la que ria restes/com elgran Pique vas ser. " ca u ven(uda / tita deIs boscos, arbre Vision s i reco rds, Barcelo na, 1977.

L'EROL 25