VISIT 41 PRIMAVERA - ESTIU 2011 NÚMERO 41 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2011 DE ESTIU - PRIMAVERA • 41 NÚMERO Emocions allímit Cuando los bosques nos tres dejan ver las Tierras de Lleida

Con motivo de la celebración del Año Internacional de los Bosques, Visit Lleida dedica un reportaje a dar a conocer el patrimonio natural del territorio, el que tiene mayor superficie de bosques de todo el Estado (más de 500.000 hectáreas). Otro de los homenajes está dedicado a los 150 años de tren en Lleida, un recorrido sobre railes desde el año 1860 hasta nuestros días en que el AVE o el Avant han sido un importante revulsivo de las comunicaciones. La extensa oferta de deportes extremos como submarinismo, escalada, salto base y toda la variada gama de deportes de aventura también ocupa buena parte de las páginas de la revista, así como reportajes dedicados al turismo Jaume Gilabert i Torruella industrial; al turismo “histórico”, con la Ruta de Arnau Mir President de la Diputació de Lleida de Tost; al recuerdo del fotógrafo Ton Sirera en el centenario de su nacimiento; a la figura de Francesc Macià, presidente de la , a quien Les Borges Blanques ha destinado un espacio museístico, etc. Estas propuestas y otras muchas en esta edición que presenta el nuevo logo “Visit Lleida”. Quan els boscos ens deixen When the woods let you see the Lands of Lleida veure les Terres de Lleida

To commemorate the International Year of Forests, “Visit Lleida” includes an article that aims to raise awareness of Amb motiu de la celebració de l'Any Internacional dels Boscos, Visit Lleida ha the natural heritage of the Lands of Lleida, which include the largest area of forest (over 500,000 hectares) in the volgut dedicar un dels seus reportatges principals a donar a conèixer aquesta whole of . Tribute is also paid to Lleida’s 150 years excelsa riquesa que forma part del nostre patrimoni natural. Un qualificatiu of railway history, which run from 1860 to the present day, gens pretenciós, ja que la demarcació de Lleida té la major superfície de when the AVE and Avant trains have given an important boscos de tot l'Estat espanyol, amb més de 500.000 hectàrees censades en el new impulse to local communications. The wide range darrer inventari forestal del Ministeri de Medi Ambient. of extreme sports on offer in this region includes activities such as: diving, rock and ice climbing, base jumping and a whole host of adventure sports, many of which receive Juntament amb aquest petit homenatge a un dels actius del nostre territori, en coverage in the pages of the magazine. There are also trobareu un altre dedicat als 150 anys de tren a Lleida, un recorregut sobre reports about: industrial tourism; "historic" tourism, Arails que a les contrades de Ponent va començar fa un segle i mig, including the Route of Arnau Mir de Tost; the concretament l'any 1860, i que va significar tota una revolució en el transport, photographer Ton Sirera, on the occasion of the centenary of his birth; and the figure of Francesc Macia, ex-president tant de passatgers com de mercaderies. Aquell cavall de ferro s'ha transformat of the , to whom Blanques en poderoses màquines ultraràpides que prenen el nom d'AVE, Avant, etc. Borges has dedicated a museum. These proposals and i que han estat un important revulsiu en l'àmbit de les comunicacions. many others can be found in the latest issue of the magazine which also presents the new logo “Visit Lleida”. I si fa 150 anys viatjar amb aquelles revolucionàries màquines de vapor ja alterava l'adrenalina, en les darreres dècades han nascut noves modalitats per estimular els nostres sentits al límit, com queda ben palès al reportatge que Quand les forêts nous donnent dediquem als esports extrems. Espeleologia, submarinisme, escalada en roca vue sur les Terres de Lleida o gel, salt base, trekking i BTT extrem, salt de pont i tota la variada gamma d'esports d'aventura són algunes de les propostes que ofereixen les Terres de À l'occasion de la célébration de l'Année Internationale Lleida, un atractiu parc temàtic on tot és possible. Unes terres on practicar des Forêts, Visit Lleida a consacré un reportage à la mise esports i fer turisme és gairebé una obligació, considerant la qualitat i la en valeur du patrimoine naturel du territoire, qui avec plus quantitat d’oferta existent. Sense anar més lluny: el turisme industrial, una de 500.000 hectares est la plus grande superficie de forêts perfecta alternativa per descobrir el patrimoni empresarial i artesanal de la d'Espagne. Un autre hommage sera rendu aux 150 ans du demarcació. O el turisme “històric”, aquell que ens transporta a èpoques chemin de fer de Lleida, un parcours sur les rails qui va de 1860 à nous jours, et dont le train à grande vitesse (AVE) passades, com la Ruta d'Arnau Mir de Tost, que ens permet descobrir tres et le train Avant ont été les éléments clés de l'évolution des conjunts medievals emblemàtics: la col·legiata de Sant Pere d'Àger, el communications. La grande variété de sports extrêmes tels i la col·legiata de Mur, i el castell de Llordà. que la plongée, l'escalade sur roche ou sur glace, le saut B.A.S.E. et toute la gamme de sports d'aventure occupe I darrere de cada experiència un nom propi, com el de Ton Sirera, fotògraf de également une bonne partie du magazine. Les reportages consacrés au tourisme industriel, au tourisme mirada inquieta a qui Lleida ret un merescut homenatge amb motiu del “historique”, avec la Route touristique Arnau Mir de Tost, centenari del seu naixement, o Francesc Macià, president de la Generalitat a l'hommage au photographe Ton Sirera à l'occasion du qui les Borges Blanques ha dedicat un centre per recuperar la memòria centenaire de sa naissance, le reportage sur Francesc històrica de tan insigne personatge. Macià, président de la Generalitat, à qui Les Borges Blanques a consacré un espace musée etc. font également partie des reportages du magasines. Ces propositions et Aquestes i moltes més emocions impreses constitueixen les propostes que us bien d'autres sont présentes dans cette édition qui étrenne oferim en aquesta nova edició de la revista Ara Lleida, les quals, amb el seu également le nouveau logo “Visit Lleida”. nou logo “Visit Lleida”, us convidem, precisament, a visitar.

3 UN SEGLE I MIG SOBRE RAILS 150 anys de tren a Lleida NÚMERO 41 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2011 per Vidal Vidal 6

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas

TEXTOS: Joan Arjona, Oriol Bosch, Xavier Madrona, Jessica Murillo, Dolors Ortín, Marina Pujol, Anna Sáez, Sílvia Solano, Vidal Vidal

IMATGE: Ajuntament de , Albrecht, Mikel Aristregi, Àngel Arrabalí, Arxiu Antoni Nebot, Arxiu Comarcal de la Noguera, Arxiu Ton Sirera, Álvaro Aunós, Ramon Baylina, Miquel Bibià, Joan Bové, Maria Calvet, Jon Cardwell, Núria , Caviar Nacarii, Diputació de Lleida, Família García-Mir, Pep Fillat, Fruits de Ponent, J. Lluís Gàzquez, Anna Grau, Santi Iglesias, Mafriseu, L. G. Marshall, Juanjo Medina, Jep de Moner, Museu d’Art Jaume Morera, Álvaro Novo, Oficines de Turisme, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Enrique Pastor, Patronat de Turisme de les Terres de Lleida, Edith Petroni, Sílvia Pineda, Jordi V. Pou, Ràfting Llavorsí, Roc Roi, Salomon, Lluís Salvadó, Laurent Sansen, Josep Maria Súria, Torisme de Les, Torrons Vicens, Daniel Torruella, Francesc Tur, Jordi Uriach, Jordi Vidal, Jeremy Wiseman

PORTADA: Salt base sobre Àger (Juanjo Medina)

DISSENY I INFOGRAFIA: Josep M. Cazares IL·LUSTRACIÓ “Mites de Ponent”: Sebastià Tamarit Barrull

HUMOR: Ermengol

ASSESSORIA DE TURISME: Àngel Vidal, Josep Cabasés i Juli Alegre

CORRECCIÓ: Jordi Vidal TRADUCCIÓ ANGLÈS: Malcolm Hayes

Telèfon 973 24 54 08 Fax 973 24 55 58

ADMINISTRACIÓ: Serveis de Comunicació Lleida, SL Rambla de Ferran, 34, 1r B - 25007 Lleida Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01 e-mail: [email protected]

EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ® DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida QUAN ELS ARBRES NO ET DEIXEN VEURE EL BOSC WEB: www.lleidatur.com Boscos a les Terres de Lleida per Anna Sàez E-MAIL: [email protected] 18 Dipòsit legal: L.768.91

© de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels autors 4 TURISME INDUSTRIAL. Descobrir el LLIBRES TURÍSTICS patrimoni empresarial i artesanal per l’equip editor per Dolors Ortín 30 29

MITES DE PONENT per Joan Bellmunt 44

ADRENALINA EN ESTAT PUR Esports extrems per Xavier Madrona 46

HUMOR per Ermengol 56

800 ANYS DE MERCAT A BALAGUER per Joan Arjona 57

ENTREVISTA JOSEP LLUÍS FARRERO per Sílvia Solano 60

NATURA EN ESTAT PUR És aigua, és vida per l’equip editor 66

PERSONATGE HISTÒRIC Ton Sirera per Oriol Bosch 72

NOTÍCIES DEL PATRONAT per l'equip editor 78

RECEPTES Restaurant Solés (Tiurana) Restaurant Casa Xalets (Àger) per l'equip editor 82

TERRA DE CAVALLERS MUSEU Ruta Arnau Mir de Tost ESPAI MACIÀ per Jessica Murillo 38 per Marina Pujol 84

5 Un segle i mig sobre rails Text: Vidal Vidal Fotos: Miguel Bibiá, Família García-Mir, L. G. Marshall, Arxiu Antoni Nebot, Jordi V. Pou, Jeremy Wiseman

6 7 Grup de ferroviaris a l’estació de Lleida amb una màquina originària de la companyia del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (1889).

ommemoració dels 150 anys de fer- tren regular, estirat per una màquina batejada rocarril a Lleida. En efecte, aquell Bellpuig, homenatge a la vila ducal referida, aleshores innovador, insòlit, revolu- tota guarnida de rams de flor i rams de llorer, cionariC mitjà de transport, conegut encara per escuts patriòtics i un llenç davanter amb la alguns com a cavall de ferro, va arribar a la inscripció “A Lérida”. Les autoritats locals i capital del Segre el 1860. En concret, la primera provincials –civils, eclesiàstiques i militars– locomotora, de nom Cardoner, feia acte de van encapçalar un nombrós seguici popular presència el dissabte 31 de març a quarts de que donava la benvinguda a aquell comboi nou del vespre. Tot un espectacle, no ho cal ni pioner, que portava a bord dels vagons –ales- dir. Una multitud encuriosida es va concentrar hores encara mig carruatges, construïts de fus- a l´estació provisional, encara a l´altre costat ta– altres personatges institucionals i la junta de riu –el pont no seria construït fins mesos d´accionistes de l´empresa explotadora. després–, per rebre aquell giny formidable i tot L´eufòria dels presents a l´acte va resultar in- negre, que consumia carbó i treia fum per l’alta descriptible, com era d´esperar i sembla ben xemeneia. En realitat, la inauguració oficial del lògic, atesa la transcendència de la novetat i tram de línia de la companyia del Nord, que les expectatives de futur generades, tant en venia de Barcelona per Manresa i les planes l´ordre econòmic com anímic, en relació segarrenques i urgellenques, i que continuaria aquest darrer amb els previsibles canvis en la tot seguit cap a Saragossa, va tenir lloc el 30 mentalitat col·lectiva i la psicologia dels habi- de maig següent, amb l´arribada del primer tants d´una ciutat fins aquell moment apartada

8 dels grans eixos de comunicació, ancestralment Efectivament, per començar, l´adve- A la imatge, tren correu que cada reclosa en si mateixa, no gaire cosmopolita i niment del ferrocarril va comportar una sèrie dia efectuava de fondes arrels pageses. En aquest sentit, les de transformacions urbanístiques en les imme- el trajecte paral·leles de ferro que segons diuen mai no diacions, coincidents en el temps amb Barcelona-Lleida- s´arriben a ajuntar acostaven l´anomenada Ter- l’enderrocament de les muralles medievals que Saragossa (1968). ra Ferma al mar, als ports marítims i a les urbs encotillaven el nucli poblat, i de retruc una costaneres, amb tots els avantatges de caràcter visió molt diferent dels vincles del territori propi comercial que aquesta facilitat podia compor- amb la resta del país. Poder desplaçar-se de les tar. També la premsa, com calia pressuposar, i ribes del Segre a les del en tan sols sense distinció de colors, es va fer ressò favora- cinc hores va modificar molts paràmetres, este- ble de la iniciativa. Així, per exemple, el reotips mentals, usos i costums. Com a anècdo- periòdic El Alba Leridana saludava amb entu- ta curiosa, cal remarcar que el preu dels primers siasme la nova era que tot just s´encetava “para bitllets era de 66 rals pel viatge en cotxe de la vida intelectual y material de nuestra querida primera, 52 en segona i 38 en els de tercera. Ciudad, generadora de beneficios sin límite y En el segle i mig transcorregut, les tarifes han de comodidades sin número”. canviat significativament, el temps del trajecte

El preu dels primers bitllets era de 66 rals pel viatge en cotxe de primera, 52 en segona i 38 en els de tercera

9 Arribada del tren inaugural a l’estació de la Pobla de Segur, el 13 de novembre de l’any 1951.

no tant, si prenem en consideració les durades dels serveis dits regionals per la mateixa línia fèrria. L´any següent, s´enllestiria l´enllaç amb Saragossa i, poc després, amb Madrid. Les obres d´implantació del sistema ferroviari avançaven en aquella època a una velocitat que avui dia no deixa de sorprendre´ns. No seria fins al maig del 1879, però, que es tanca- ria la connexió amb Tarragona, via Pica- moixons, i posteriorment a Barcelona per Valls i el litoral. La primera estació de Lleida va ser co- mençada a bastir el novembre del 1859. Es tractava d´una simple barraca de fusta, amb caràcter interí, que no va durar gaire, ja que una ventada la va arrencar de soca-rel el ma- teix febrer del 1860, encara per estrenar. Es van posar de forma immediata en marxa els treballs per erigir un nou edifici més consistent, Estació de Balaguer (1910). amb parets de maons, teulat de dues aigües i marquesina de planxa acanalada, que proce- diria a inaugurar la reina Isabel II el 5 d´octubre de 1860, vinguda per a l´ocasió des de la cort en el tren reial. Es tractava d´un bastiment senzill, amb un inconvenient que es revelaria insuperable: estava situat a l´altre cantó de la platja de vies, de manera que els viatgers que anaven a agafar o esperar els trens des del centre urbà es veien obligats a creuar aquella cursa d´obstacles en forma de carrils, exercici incòmode i perillós que amb els anys es cobra- ria moltes víctimes. Sembla ser que en una disposició tan poc adequada havien pesat mo- tius militars (els combois havien d´estar sempre a tret de l´artilleria del castell) i també proba- blement econòmics, relacionats amb el preu de les expropiacions dels terrenys. El clam ciutadà per acostar l´estació al veïnat i evitar el tràngol de travessar aquella barrera de rails no es va poder satisfer fins al

1929, amb la posada en servei d´un nou edifi- Estació de Mollerussa (1907), anomenada del Carrilet. Es va crear per transportar bleda-rave des de ci, l´actual, que avui podem admirar amb la Mollerussa a Menàrguens per al servei de la sucrera. Posteriorment es perllongà fins a Balaguer com cara neta i restaurat en tota l´esplendor, carac- a servei de passatgers.

10 L’estació actual es va posar teritzat per la seva monumentalitat, les dimen- cular estructura de ferro i vidre que recorda el en marxa l’any 1929. sions generoses de l´immoble i un aire afrance- perfil d´una balena o el llom d´un dinosaure, L’antic edifici (foto sat, segons plànols de l´arquitecte Adolf Floren- tal vegada –forçant la imaginació– del tan en- inferior) estava situat a sa, que s’hi va lluir: esplèndida façana noucen- tranyable Marraco de les festes locals. l’altre costat de les vies, al carrer Roger de Llúria tista de quatre plantes i nombrosos finestrals, L’estació nova, que ha estat rebatejada de Pardinyes. flanquejada per torres laterals i torricons culmi- modernament com a Lleida-Pirineus, abusant nats per gracioses cúpules de pissarra, conten- d´una certa llicència més propagandística que int llucanes ovalades als quatre vents, al centre no poètica, constitueix un edifici emblemàtic, una torreta de tirat classicista amb rellotge i la sens dubte un dels més elegants i distintius de data de construcció en números romans. L´obra la trama urbana, magnífica porta d´entrada a la va costar al seu moment 7,5 milions de pessetes ciutat, retaule de línies serenes i volums i va incloure les tres andanes noves, una passa- harmònics que clou la rambla designada encara rel·la per a vianants (que en certa manera en- com a Fernando, en memòria de Fernando VII cara es conserva, renovada, per comunicar amb (per més que amb bona intenció alguns l´hagin el barri de Pardinyes, d´origen justament ferro- traduït a Ferran), i fruit de la reforma integral viari, habitat en un principi per veïns d´aquesta de fa poc de la plaça de Berenguer IV, encara dedicació professional) i una marquesina que més vistosa, però que a causa de la seva posició hauria de ser substituïda recentment, de va suposar un mur infranquejable per al desen- l´arribada de l´alta velocitat, per una especta- volupament d´aquella artèria principal nord

L’estació de Lleida, de l’arquitecte Adolf Florensa, té una esplèndida façana noucentista amb quatre plantes i nombrosos finestrals

11 A la imatge superior, una de les primeres locomotores (Sharp Stewart, 1855) que van veure els lleidatans i que feia la línia de Saragossa Gravat del tràgic accident que va tindre lloc el 24 de juny de 1876 a Barcelona. A sota, una mixta per a trens de en el trajecte entre Cervera i Tàrrega, amb 14 morts. mercaderies i de passatgers.

enllà. Per fortuna, les obres recents de co- (província de Jaén) i potser encara més en- trajecte que ha quedat inconclús. Aprovat bertura de vies ha fet possible superar davant fins a Algesires, on podria entroncar el projecte el 1889, enmig de l´alegria com- l´obstacle descrit, no pas pel que fa a la amb el ferrocarril saharià. Una línia recta prensible de les comarques afectades per mateixa avinguda, sinó per carrers que han entre París i Dakar, impulsada pels veïns de on havia de transcórrer, no es va començar saltat cap als nous barris estesos en les l´hexàgon, amb finalitats militars i colonials. a fer efectiu fins al 1924, quan es posaria últimes dècades a l´altra banda de la rasa Una quimera, com es va demostrar. en marxa el tram inicial entre Lleida i Bala- ferroviària. D´aquell ferrocarril transpirinenc, respecte guer. El parèntesi obligat de la guerra civil L´època de l´ober- retardaria encara més la tura de les primeres línies L’any 1924 es va posar en marxa el tram inicial segona fase de l´obra, i per fèrries, com la que ara ara definitiva, que el 1950 compleix una centúria i entre Lleida i Balaguer, mentre que el 1951 el tren i 1951 assoliria les locali- mitja, va coincidir amb una ja arribaria a Cellers, Tremp i la Pobla de Segur tats de Cellers, Tremp i la ebullició de projectes de Pobla de Segur, al Pallars traçats que en alguns casos Jussà, on espera un impro- es van poder fer realitat i en molts altres no del qual es van estar debatent diversos bable allargament fins a la serralada pirinen- va ser així. Un dels més ambiciosos pretenia traçats (pel Pallars, per l´Alt Urgell o per la ca, a través del Pallars Sobirà, remuntant el arribar fins a la frontera francesa, per empal- Val d´Aran), finalment es va concretar un curs de la Noguera, tal com era inicialment mar amb la xarxa d´aquella república, i trajecte Lleida-Saint Girons pel port de Sa- previst, o bé travessant per sota la serra del prolongar-se cap al sud fins a Terol, Baeza lau, on s´havia de foradar un llarg túnel. Un Boumort i caient a la ribera del Segre, per

12 Imatge dels anys cinquanta on es pot veure el sistema de càrrega de carbó a les màquines de vapor. A sota, antic dipòsit de màquines de vapor a Lleida, situat al final de l’actual avinguda de Tarradellas.

13 A l’esquerra, el malauradament desaparegut Cosme García, el darrer maquinista de vapor en actiu a Lleida. Sobre aquestes línies, ferrobús de mitjans dels anys 60 a l’estació de Sant Guim i cotxe de fusta de tercera classe utilitzat en trens regionals de Lleida fins al final dels anys 60.

on pujaria cap a la Seu d´Urgell i tal vegada ressegueix la via a partir de Balaguer: Sant completat, per tal d´arrodonir l´experiència, enllaçaria amb Andorra, tal com somien Llorenç de Montgai, , Cellers i amb paquets d´una jornada o de cap de alguns estudis efectuats en els darrers temps. Sant Antoni. Aquest producte innovador, setmana, que posen a l´abast alguns ele- Pel que respecta a aquesta línia de resultat de l´intent d´aprofitament de la línia ments d´elevat atractiu com el conjunt de la Pobla en concret, el seu traspàs a la Ge- com a eix de dinamització econòmica botigues-museu de Salàs, el museu dels neralitat ha fet possibles la millora substan- d´unes zones tradicionalment oblidades del raiers del Pont de Claverol o el molí d´oli i cial de la infraestructura i la conversió del desenvolupament agrícola i turístic, s´ha complex modernista de casa Mauri a la tram inicial fins a Balaguer Pobla de Segur, entre en una mena de tramvia de L’arribada a Lleida del tren d’alta velocitat, els AVE molts altres. També cal rodalies, amb una freqüèn- destacar el Mercat del Tren cia intensa de pas. La resta i els Avant, ha fet que la capital del Segrià estigui que s´organitza cada dis- de trajecte queda supedi- a només una hora de Barcelona sabte al costat mateix de tada a un possible rendi- l´estació de la Pobla, amb ment lligat al turisme, apro- exposició i venda de pro- fitant el seu recorregut d´altíssim interès saldat en els dos primers exercicis amb una ductes agroalimentaris típics de la contrada, panoràmic, que travessa les serres del Mont- acollida excel·lent per part dels visitants, des dels embotits com el xolís a les galetes, roig i del Montsec i s´endinsa a les conques tant pel que fa als trens històrics, arrossegats passant per la famosa ratafia. de Tremp i de Dalt per les verticalitats roca- per la mítica locomotora Garrafeta, com pel En l´àmbit turístic, i també en d´al- lloses de l´abrupte congost de Terradets. En que respecta a la utilització dels combois tres com el comercial i el professional, tam- aquest àmbit, convé subratllar l´èxit de la convencionals que cobreixen el trajecte bé haurà tingut una repercussió notable iniciativa denominada Tren dels Llacs, en cada dia de l´any, tres cops en cada direc- l´arribada a Lleida de l´alta velocitat ferro- al·lusió als quatre grans embassaments que ció. Val a dir que el viatge ferroviari s´ha viària, el 4 d´octubre de 2003. L´enllaç amb

14 El Tren dels Llacs, una reeixida iniciativa turística que enceta la 3a temporada, porta els viatgers de Lleida a la Pobla de Segur, amb un tast de la Garrafeta.

Madrid es va completar cinc anys més tard contribuït de forma indirecta a la infrautilit- hauria de suposar, com ja va succeir amb la amb el de Barcelona, ciutat amb la qual zació i un cert abandó del ferrocarril con- de la Pobla, una millora de les instal·lacions Lleida ha quedat unida per només una hora vencional, que hi ha sortit perdent, pel que i del traçat, una major velocitat i puntualitat de tren, tant pel que fa als AVE com als respecta a freqüència i qualitat dels serveis, dels trens, uns horaris més racionals i con- Avant, potser no tan luxosos però quasi igual estat de conservació de les estacions, etcète- venients, un increment de confort dels usua- de ràpids i bastant més econòmics. La posa- ra. El traspàs, amb data de gener del 2011, ris, en definitiva un millor servei. Així serà, da en funcionament d´aquests serveis ha de la línia de Barcelona per Tàrrega, Cervera segurament, tard o d´hora, perquè amb unes incrementat la mobilitat dels lleidatans i i Manresa (la mateixa del Nord inaugurada connexions ultraràpides entre ciutats grans també dels forasters, molts dels quals han fa poc més de 150 anys), a la Generalitat no n´hi ha prou. El tren està cridat a ser un descobert els atractius de la ciutat “dolça i altre cop el transport ideal en les distàncies secreta” i del seu rodal. D´altres –potser no D’INTERÈS mitjanes, amb un enorme potencial de futur. tants com s´esperaven– han emprat el nou En totes les versions i tots els formats, des servei per viatjar amb més comoditat i bre- RENFE dels anomenats regionals que s´aturen a – Informació general: Tel. 902 320 320 vetat al Pirineu, sobretot a les pistes d´esquí. totes o quasi totes les estacions i garanteixen Web: www.renfe.com En aquest terreny, el camp per cór-rer encara una funció social imprescindible, als que és immens. El turisme del segle XXI compta TREN DELS LLACS passen sallant per entremig dels nostres pai- amb el ferrocarril com una de les eines de Informació i reserves: satges sovint competint amb els avions, a desenvolupament, si no ben bé per assolir – Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: unes velocitats vertiginoses que poc es po- les destinacions vacacionals, sí com a mí- Tel. 93 205 15 15 dien arribar a imaginar els testimonis nim per facilitar-hi l´accés, mitjançant els – Oficina d’Informació Turística de la Pobla decimonònics d´aquelles locomotores Car- transbords corresponents per carretera. de Segur: Tel. 973 68 02 57 doner o Bellpuig que van deixar anar en el Llàstima, posats a buscar algun però, Web: www.trendelsllacs.cat cel de Lleida els seus espessos torterols de que la implantació de l´alta velocitat hagi fum, entre la por i l´admiració dels veïns.

15 Estació Lleida-Pirineus.

Un siglo y medio sobre railes

Conmemoración de los 150 años y, poco después, con Madrid. No y La Pobla de Segur, en el Pallars comercial y profesional, habrá de ferrocarril en Lleida. La primera sería hasta mayo de 1879 que se Jussà. Por lo que respecta a esta tenido una notable repercusión la locomotora, de nombre Cardoner, cerraría la conexión con Tarragona, línea de La Pobla en concreto, su llegada a Lleida de la alta hacía acto de presencia el sábado vía Picamoixons, y posteriormente traspaso a la Generalitat ha posibi- velocidad ferroviaria, el 4 de 31 de marzo de 1860. Una a Barcelona por Valls y el litoral. litado la mejora sustancial de la octubre de 2003. El enlace con multitud se concentró en la La primera estación de Lleida se infraestructura y la conversión del Madrid se completó cinco años estación provisional, aún al otro construyó en noviembre de 1859, tramo inicial hasta Balaguer en más tarde con el de Barcelona, lado del río, para recibir aquel pero una ventolera la arrancó en una especie de tranvía de ciudad con la que Lleida ha formidable ingenio. En realidad, febrero de 1860. Un nuevo edificio cercanías. El resto de trayecto quedado unida por sólo una hora la inauguración oficial del tramo más consistente lo inauguró la queda supeditado a un posible de tren, tanto por el Ave como los de línea de la compañía del Norte, reina Isabel II el 5 de octubre de rendimiento ligado al turismo. En Avant. La puesta en funcio- que venía de Barcelona por 1860. En 1929 se puso en servicio este ámbito, conviene subrayar el namiento de estos servicios ha Manresa y los llanos de la Segarra el actual edificio que hoy podemos éxito de la iniciativa llamada Tren incrementado la movilidad de los y el Urgell, y que continuaría hacia admirar restaurado y con todo su de los Lagos, en alusión a los leridanos y también de los Zaragoza, tuvo lugar el 30 de mayo esplendor, caracterizado por su cuatro grandes embalses que foráneos. siguiente. monumentalidad, las dimensiones bordea la vía a partir de Balaguer: generosas y un aire afrancesado. Sant Llorenç de Montgai, Cama- Lástima que la implantación de la Así, las paralelas de hierro La estación ha sido rebautizada rasa, Cellers y Sant Antoni. Hay alta velocidad haya contribuido acercaban la llamada Terra Ferma como Lleida-Pirineus. que decir que el viaje ferroviario de forma indirecta a la infra- al mar, a los puertos marítimos y del tren histórico, arrastrado por utilización y un cierto abandono a las urbes costeras, con todas las La época de la apertura de las la mítica locomotora Garrafeta, se del ferrocarril convencional. El ventajas de carácter comercial que primeras líneas férreas coincidió ha completado con paquetes de traspaso, en enero de 2011, de la esta facilidad podía suponer. La con una ebullición de proyectos una jornada o de fin de semana, línea de Barcelona por Tàrrega, llegada del ferrocarril comportó de trazados que en muchos casos que ponen al alcance algunos Cervera y Manresa, a la Generalitat una serie de transformaciones no se hicieron realidad. Uno de elementos de elevado atractivo tendría que suponer, como ya urbanísticas en las inmediaciones, los más ambiciosos pretendía como el conjunto de tiendas- sucedió con la de La Pobla de coincidentes en el tiempo con el llegar hasta la frontera francesa, museo de Salàs, el museo de los Segur, una mejora de las derribo de las murallas medievales, para empalmar con la red de almadieros de El Pont de Claverol instalaciones y del trazado, una y una visión muy diferente de los aquella república, y prolongarse o el molino de aceite y complejo mayor velocidad y puntualidad de vínculos del propio territorio con hacia el sur hasta Teruel, Baeza y modernista de casa Mauri en La los trenes, unos horarios más el resto del país. Poder desplazarse Algeciras, donde podría entroncar Pobla de Segur, entre muchos racionales y convenientes, un de las orillas del Segre a las del con el ferrocarril sahariano. De otros. También hay que destacar incremento de confort de los Llobregat en sólo cinco horas aquel trazado transpirenaico, en el Mercado del Tren que se usuarios, en definitiva un mejor modificó muchos parámetros, 1924 se pondría en marcha el organiza cada sábado al lado servicio. Así será, seguramente estereotipos mentales, usos y tramo inicial entre Lleida y Bala- mismo de la estación de La Pobla. porque con unas conexiones costumbres. Al siguiente año se guer y en 1950 y 1951 alcanzaría En el ámbito turístico, y también ultrarápidas entre grandes ciudades terminaría el enlace con Zaragoza las localidades de Cellers, Tremp naturalmente en otros como el no es suficiente.

16 A century and a half of railways in Lleida

Lleida has recently celebrated 150 years of were completed. Lleida's first railway station Balaguer, into a kind of local tram service. railway history; the first locomotive ran in was built in November 1859 and the present The rest of the line depends far more on the the province on 31st March 1860. The official station - which has recently been renamed possibility of creating tourism-related services. opening of the line from Lleida to Barcelona Lleida-Pirineus (Lleida-) - came into In this respect, it is important to underline via Manresa (which also connected with service in 1929. the success of an initiative known as the Zaragoza in the opposite direction) The arrival of the first railways coincided with Lakes Train. It must be stressed that a rail subsequently took place on 30th May. In this proposals for a number of other highly journey on a historic train pulled by the way, the railway effectively took the Terra ambitious projects, many of which never mythical Garrafeta locomotive has served as Ferma (inland ) closer to the sea, materialised. One of these sought to take the a perfect complement to one-day and seaports and coastal settlements, with all of railway connection north to the French border weekend outings. This is an excellent way to the commercial advantages that that entailed. and south towards Teruel, Baeza and even take tourists to such attractions as: the shops The arrival of the railway also brought to Algeciras. The trans-Pyrenean railway project and museum of Salàs; the river-rafters' Lleida a series of urban transformations, as saw the construction of an initial stretch of museum of El Pont de Claverol; and the olive its arrival coincided with the demolition of track between Lleida and Balaguer in 1924. oil mill and Art Nouveau complex of Casa some of the city's medieval walls and a Later, in 1950 and 1951, the railway reached Mauri in La Pobla de Segur. change in the relationship between the Cellers, Tremp and La Pobla de Segur. In the Tourism and other commercial and territory and the rest of the country. The specific case of the La Pobla de Segur line, professional sectors of the local economy following year saw the completion of the line a subsequent transfer of ownership to the have evidently noted the influence of the to Zaragoza and then, a short time later, this Generalitat de Catalunya (Catalan high speed train service since its arrival in connection was extended to Madrid. Autonomous Administration) has since Lleida on 4th October 2003. The connection However, it was not until May 1879 that the resulted in substantial improvements to the to Madrid was completed five years later, connections to Tarragona, via Picamoixons, basic infrastructure and to the conversion of while Lleida is now just an hour away from and to Barcelona and the coast, via Valls, the initial stretch, between Lleida and Barcelona by AVE or Avant.

Un siècle et demi sur les rails Commémoration des 150 ans du chemin de le bâtiment actuel, rebaptisé avec le nom de mythique locomotive Garrafeta, mais qui est fer à Lleida. La première locomotive parut le Lleida-Pirineus, entra en fonctionnement. aussi agrémenté par des offres d'une journée 31 mars 1860. L'inauguration officielle du L'époque de la mise en fonctionnement des ou d'un week-end, proposant des visites tronçon de ligne de Barcelone par Manresa premières lignes de fer a coïncidé avec une attrayantes comme l'ensemble de boutiques- et qui continuerait plus tard vers Saragosse, ébullition de projets de tracés dont bon musées de Salàs, le musée des raiers d'El El eut lieu le 30 mai suivant. C'est ainsi que les nombre n'ont pas abouti. L'un des plus Pont de Claverol ou le moulin à huile et le parallèles de fer rapprochaient la Terra Ferma ambitieux prétendait arriver jusqu'à la complexe moderniste de Casa Mauri à La (nom avec lequel on connait la région de frontière française et se prolonger vers le sud Pobla de Segur. Lleida) de la mer, des ports maritimes et des jusqu'à Teruel, Baeza et Algeciras. À partir L'arrivée à Lleida du train à grande vitesse, cités côtières, avec tous les avantages de type de ce train transpyrénéen, en 1924 fut mis le 4 octobre 2003, a eu une grande commercial que cette nouvelle infrastructure en route le tronçon initial entre Lleida et répercussion. La liaison avec Madrid a été pouvait représenter. L'arrivée du chemin de Balaguer et en 1950 et 1951 celui-ci devait terminée cinq ans plus tard avec celle de fer a également entraîné une série de atteindre les localités de Cellers, Tremp et La Barcelone, ville à laquelle Lleida est transformations urbanistiques dans les Pobla de Segur. En ce qui concerne plus désormais reliée rien qu'en une heure, aussi alentours, à l'époque même où l'on détruisait concrètement la ligne de La Pobla de Segur, bien avec l'AVE (train à grande vitesse les remparts médiévaux, et une vision tout à le transfert à la Genralitat a permis une espagnol) qu'avec les trains Avant. Il est fait différente des rapports du territoire avec amélioration importante de l'infrastructure dommage que l'implantation de la grande le reste du pays. L'année suivante, les travaux et la conversion du tronçon initial jusqu'à vitesse ait contribué de façon indirecte à de la ligne qui reliait Saragosse furent terminés Balaguer en une sorte de tramway de l'infra-utilisation et à un certain abandon du et, peu après, la ligne continua jusqu'à banlieues. Le reste du trajet est soumis à un train conventionnel. Le transfert en janvier Madrid. Ce ne fut qu'en mai 1879 que la possible rendement lié au tourisme. Dans ce 2011 de la ligne de Barcelone par Tàrrega, connexion avec Tarragone, par Picamoixons, domaine, il convient de souligner le succès Cervera et Manresa à la Generalitat devrait puis avec Barcelone, par Valls et la côte, fut de l'initiative appelée Train des Lacs, qui met se traduire par un meilleur service, de la réalisée. La première gare de Lleida fut à disposition des usagers non seulement un même façon qu'il s'est produit pour la ligne construite en novembre 1859 et, en 1929, voyage dans le train historique, tiré par la de La Pobla de Segur.

17 Quan els arbres no ens deixen veure el bosc Un recorregut per la Lleida més salvatge del Pirineu a l'Ebre

Text: Anna Sàez Fotos: Álvaro Aunós, Álvaro Novo, Arxiu Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Turisme del Solsonès (Francesc Tur), Jordi V. Pou, Mikel Aristregi

Si no fos per les efemèrides, se'ns acumularien les causes perdudes. Són l'excusa que necessitem per fer memòria del nostre patrimoni. De la nostra història. Del nostre paisatge. Enguany el calendari ens marca que el 2011 és l'Any Internacional dels Boscos. Així ho va decidir l'Assemblea General de les Nacions Unides per tal de conscienciar-nos de la necessitat de protegir els recursos forestals del planeta. A les comarques de Lleida, que acullen la major massa forestal de l’Estat, n'hi ha molts i de molt diferents. Hem d'estar atents. Tot sovint, els arbres no ens deixen veure el bosc. Avui els dona- rem tot el protagonisme.

18 19 l bosc és l'escenari perfecte per am- resa i Segre– viatjarem de l'alta muntanya a bientar un conte perquè té la dosi l'Ebre, passant pels vertiginosos congostos del justa de bellesa i misteri. De gnoms Prepirineu. Ens trobarem pantans que atresoren queE habiten en bolets, fades sorgides de la l'aigua per transformar-la en energia elèctrica. profunditat d'un estany i llops empipadors, I un laberint de sèquies que porten aquesta potser no en veurem cap, però nosaltres també riquesa hídrica a tots els racons de l'horta. I podem viure la nostra pròpia aventura en algun fins i tot secans que es miren de lluny aquesta dels boscos de les Terres de Lleida. N'hi ha per plana fèrtil. I, encara, hi ha un quart gran riu triar i remenar. De fet, segons l'Inventari Na- que sembla anar a la seva i es desentén de la cional Forestal del Ministeri de Medi Ambient, conca de l'Ebre per anar a trobar l'Atlàntic. La les comarques de Lleida tenen la major super- Garona, l'artèria principal de la Val d'Aran, fície de boscos de tot l'Estat espanyol, amb sembla una metàfora de la singularitat d'aquest 507.753 hectàrees censades el 2001. país occità dins de Catalunya amb llengua, història, clima i paisatge propis. Aquesta ex- El paisatge és un dels actius del territori. traordinària riquesa paisatgística fa que tampoc Els paisatges, més ben dit. El patrimoni natural no puguem parlar d'un únic model de bosc. Camí boscà a Son del de Lleida sembla canviar radicalment cada Pi: una imatge que ens cinquanta quilòmetres. Si resseguim els tres La trentena d'arbres catalogats com a transporta a misterioses històries de grans rius que vertebren les comarques lleida- “monumentals” per la Generalitat a les comar- fades benefactores i tanes –Noguera Ribagorçana, Noguera Palla- ques de Lleida ens dóna una pista de la diver- follets entremaliats.

20 neix bé les 774 hectàrees d'aquest bosc on es troben exemplars que passen dels 15 metres d'alt. Els avets són els grans protago- nistes, però no estan sols. També hi ha pi roig i pi negre trencant la monotonia del paisatge. És un bosc tan dens, que al seu interior, gairebé estarem en penombra. “Sembla una postal”, reconeix Badia. No hi falten ni la molsa ni les barbes de caputxí. Malgrat mostrar-se tan ferotgement selvàtic, la Mata de València d'Àneu és un bosc molt accessible. És situat a la part perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i, com a tal, ofereix diverses rutes perfectament senyalitzades que perme- ten endinsar-se en el seu interior amb total garantia. Amb una mica de sort, fins i tot podrem albirar algun isard o algun cabirol. Ens semblarà increïble ser al peu del Port de la Bonaigua, en una de les zones més turís- tiques del Pirineu. Aquí el temps sembla haver-se deturat. La intervenció de l'home ha estat mínima, no ha pogut domesticar el paisatge.

La Mata de València d'Àneu és dels poquíssims boscos europeus que són iguals avui que fa dos o tres-cents anys. És el que els experts anomenen un bosc madur, que ha anat envellint de manera natural. L'agent forestal i sindicalista Josep Maria Baiget ens fa notar que els tempos d'un bosc no volen presses i, malauradament, l'aprofitament La Mata de València, l’avetosa més important del sud d’Europa, amb arbres de més de 15 metres. dels seus recursos els ha accelerat en excés. “No és casual que aquesta avetosa sigui un sitat forestal del territori. Sense sortir del Anem fins a València d'Àneu, al Pa- referent europeu. Pràcticament no s'ha tocat Solsonès, trobem el Roure de Cal Peroi de llars Sobirà, on trobarem l'avetosa més im- i això ens permet saber com es comporta Pinós, el Pi de les Tres Branques de Freixenet portant del sud d'Europa, la Mata de Valèn- un bosc de manera natural. Com cau un o el Ginebre del Solà de . També hi ha cia. Se'l considera un bosc primari. És a dir, arbre, per què, què passa després... Se'ns un plàtan prou singular per formar part un bosc verge, no alterat per l'home. “Això presenta la possibilitat de viatjar en el temps d'aquest catàleg a Vila-sana, al Pla d'Urgell. no és ben bé així, perquè fins als anys i trobar-nos de fit a fit amb un paisatge del Un om a Peramea, al Pallars Sobirà. A la seixanta se'n va aprofitar la fusta, però és passat. I això pràcticament no passa en cap Baronia de Rialb, a la Noguera, trobem cert que és un bosc molt ben conservat, altre bosc. Tots han estat modificats per la l'Alzinera del Penjat i a l'Alta Ribagorça, perquè mai no s'ha explotat industrialment”, mà de l'home: replantats, repoblats... Encara l'Avet de la Cremada de la Vall de Boí. Uns subratlla l'agent forestal Ramon Badia. Co- que no hagin perdut el seu interès mediam- pocs exemples de les moltes espècies que biental, no són com eren.” Perquè no hem creixen al territori. Les comarques de Lleida tenen d'oblidar que els boscos, fins no fa gaire, eren el mitjà de subsistència de moltíssi- Però ara deixarem de mirar arbres la major superfície de boscos mes famílies. “El paisatge s'ha alterat amb concrets, perquè un bosc, per definició, és de tot l’Estat espanyol, amb els anys, però sobretot, allò que més ha una massa forestal arbrada. Amb un de sol, canviat, són els usos del bosc.” Ja no hi no fem. En necessitem molts. 507.753 hectàrees censades anem a treballar, sinó a esbargir-nos-hi.

21 La Mitjana, en plena ciutat de Lleida, constitueix un magnífic bosc de ribera de 90 hectàrees.

De juny a octubre és la millor època per fer-ho. En ple estiu, perquè és una ma- nera refrescant de ser a l'aire lliure i quan arriba la tardor perquè els boscos canvien el seu fons d'armari i es vesteixen amb in- creïbles fullatges que van del roig encès al groc més brillant. L'avetosa de València d'Àneu, lògicament, no fa un esclat cromà- tic al setembre. Els avets resten impassibles amb el seu uniforme verd a esperar l'hivern. Aquest arbre tan típicament nadalenc con- vida a visitar-lo quan les primeres neus mo- difiquen el paisatge. Així que una altra ma- nera d'endinsar-se a la Mata és fer-ho amb raquetes de neu. Els accessos no són com- plicats. Des d'Esterri d'Àneu, s'ha de seguir la C-28 direcció a la Bonaigua. Poc després de passar Sorpe trobarem l'indicador del refugi del Callau, on deixarem el cotxe i començarem una aventura que ens transpor- tarà als escenaris dels contes de la nostra infantesa.

Tot i la singularitat de la Mata de València d'Àneu, aquest no és, ni de bon tros, l'únic bosc recomanable de visitar al Pirineu. La serralada és plena de racons d'increïble bellesa. Ben a prop de la nostra primera destinació es troba, precisament, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de seva altitud com per la composició i un colors quan arriba la primavera, i ja Sant Maurici. És com una gran postal de geològica del Parc Nacional, no hi ha for- hem sentit la força atàvica de muntanyes tan 40.000 hectàrees que ens permet viure la macions boscoses molt importants pel que poderoses com el Comaloformo (3.030 me- natura en estat pur. Tant és si ens hi endin- fa a la seva extensió. Però com no podia ser tres), el Montardo (2.833) o el Gran Tuc de sem per la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, d'una altra manera en un paratge de tant Colomèrs (2.933), ara tindrem un altre motiu com per Espot, al Pallars Sobirà, el seu atrac- d'interès mediambiental, també hi ha bos- per retornar-hi i mirar-nos amb uns altres tiu és tan rotund que el 1955, quan cos de pi roig, bedolls, roures martinencs, ulls les grans estrelles del parc, la seva ima- l'ecologisme era poc més que una excentri- faigs, avets... Si ja hem visitat els seus espec- tge internacional, els Encantats. Conta la citat i el medi ambient, cosa de ciència taculars prats alpins, que esclaten amb mil llegenda que a Espot hi havia dos caçadors ficció, ja es va preservar aquest tresor na- que estaven oint missa quan van veure tural convertint-lo en Parc Nacional –en- La Mata de València és el bosc passar un magnífic exemplar de cérvol. cara avui, l'únic de Catalunya–. L'aigua d’avets més important del sud Van deixar el capellà amb la paraula a la n'és la gran protagonista. Es comptabilitzen boca i van sortir de l'església a afinar més de 200 estanys en aquest increïble d’Europa, un dels pocs que punteria. L'animal els semblava desafiar espectacle pirinenc. Sembla com si a cada no han canviat en els darrers des de l'altre costat de l'estany de Sant racó del paisatge s'obrissin pas entre la Maurici. Ja era seu. O això es pensaven. verdor infinitat de rius i rierols. Tant per la dos-cents o tres-cents anys Un llamp va fulminar-los i els convertí en

22 Esclat de textures i de tonalitats en un bosc a l’obaga de Cervi, en plena comarca del Pallars Sobirà. gegantines estàtues de pedra. La llegenda recompensa. Però aquest és només un dels Però no tot són boscos d'alta mun- no explica què va passar amb aquest cérvol reclams de la vall. Hi ha boscos de fagedes, tanya. Tenim exemples de carrasques –el fantàstic, però als boscos del parc no sembla rouredes de roure pènol i, al Pla de Beret, bosc mediterrani per excel·lència– a la Se- que ho tingués difícil per sobreviure. S'hi un magnífic exemple de bosc de pi negre, garra o rouredes de roure martinenc a la comptabilitzen fins a 200 espècies de verte- que creix en altituds superiors als 2.000 cara nord del Montsec. Tampoc no és casual brats: isards, porcs senglars, marmotes, ca- metres. que sigui a Solsona on tingui la seu el Centre birols, galls fers, perdius blanques, àguiles Tecnològic Forestal de Catalunya. En aques- daurades, escurçons, truites... I algun ésser El cap de Forestals de l'Alt Urgell, ta comarca de la Catalunya central, els bos- mitològic dels que poblen les moltes llegen- Jaume Rey, ens fa una altra proposta per cos formen part no tan sols del paisatge, des sorgides dels espessos boscos pirinencs. conèixer els boscos de la muntanya de Llei- sinó també de la història i de la idiosincràsia da: Sant Joan de l'Erm. La vall subalpina de de la seva economia. Algun d'aquests boscos encantats el Santa Magdalena sorprèn amb un paisatge trobem a l'Aran. El clima atlàntic d'aquesta boscós en què predomina el pi roig. Si avancem cap al sud seguint el vall occitana fa que el seu paisatge presu- curs dels rius que vertebren la província meixi de singularitat. Només cal seguir la A les comarques meridionals farem cap a la capital, a Lleida. En plena carretera del port del Portilhon per des- destaquen els boscos de ribera ciutat ens sorprendrà descobrir un bosc de cobrir-ne la màgia. I, és clar, això és només ribera de 90 hectàrees, la Mitjana. És situat la porta d'entrada. El misteri no es desvet- de la Mitjana, a la ciutat de al barri de Pardinyes i encara que la seva lla fins que no ens endinsem a l'interior Lleida, i de l’Aiguabarreig del vegetació és ben espessa i selvàtica, ha de la freixeneda que creix vora els torrents estat dòcilment domesticat fins a conside- i rierols. El bosc d'Aubàs serà la nostra Segre, el Cinca i l’Ebre rar-se un parc. Un bosc, de fet, amb ser-

23 Els boscos d’alta muntanya de Lleida esdevenen espectacle els 365 dies de l’any: a dalt, imatge primaveral dels boscos que voregen la pista que puja cap a l'estanhet d'Escunhau, a la Val d'Aran. A sota, el camí de València d’Àneu a Sorpe, al Pallars Sobirà, en plena tardor.

24 Foto superior: una preciosa panoràmica de la zona del Sauth deth Pish, a la Val d’Aran, durant l’estiu. Foto inferior: una antiestressant imatge hivernal d’un paratge anònim de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà.

25 Foto vertical: una magnífica fageda a la zona del Portilhon. Foto horitzontal superior: el petit miracle del naixement d’un pi. Foto horitzontal inferior: d’excursió pel Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Pàgina 27: l’Aiguabarreig del Segre i el Cinca, un bosc fluvial que acull 280 espècies d’aus. veis de parc: zones de lleure, observatori dor encerclat de serres blaves. Segons que som dins d'un bosc. En un hàbitat pro- de fauna, embarcador de piragües... Però l'època de l'any, l’exuberància dels canyis- cliu per deixar volar la imaginació més encara que sigui plenament accessible, no sars semblarà amagar els arbres. El so am- amunt de les copes dels arbres. Tot és pos- ens deixem portar per les aparences. Amb biental que garanteixen les 4.500 aus sible en un bosc. Deuen estar encantats? el nom de mitjana es coneixen les illes flu- aquàtiques censades a la zona, que pertan- Potser no, però nosaltres en quedarem. vials que es formen quan el riu es divideix yen a 280 espècies diferents, ens recordarà Això, del tot segur. en diferents braços. I això és, precisament, la Mitjana, un paratge d'extraordinari in- terès mediambiental on creixen xops, àl- • Centre Tecnològic Forestal de Catalunya bers, verns, oms i salzes teixint un paisatge Telèfon 973 48 17 52 / 973 48 16 44 – www.ctfc.cat • Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici verd vora les aigües del Segre. En pocs – Ca de Simamet (Boí): tel. 973 69 61 89 – Casa del Parc (Espot): tel. 973 62 40 36 quilòmetres, el riu morirà a les aigües de www.gencat.cat/parcs/aiguestortes – l'Ebre. Abans, però, ens reserva una altra www.reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes sorpresa: l'Aiguabarreig del Segre i el Cin- • Parc Natural de l’Alt Pirineu ca. De la barana del pont vell de la Granja Telèfon 973 62 23 35 – www.gencat.cat/parcs/alt_pirineu d'Escarp es veu aquest espectacle fluvial. • Parc Natural del Cadí Moixeró Telèfon 93 824 41 51– www.gencat.cat/parcs/cadi L’abundant vegetació que albirarem s’anirà • Conselh Generau d'Aran convertint en un altre espès bosc de ribera. Telèfon 973 64 18 01 – www.conselharan.org Una passarel·la de fusta recorre més d'un • Centre d'Interpretació del Parc de la Mitjana quilòmetre pel mig d'aquest univers de ver- Telèfon 973 23 25 59 – http://sostenibilitat.paeria.cat/espais-naturals/la-mitjana

26 Cuando los árboles no nos dejan ver el bosque

Las comarcas de Lleida tienen la expertos llaman un bosque torrentes y riachuelos. El bosque Si avanzamos hacia el sur mayor superficie de bosques de maduro, que ha ido envejeciendo de Aubàs será nuestra recompensa. siguiendo el curso de los ríos que todo el Estado, con 507.753 de forma natural. De junio a vertebran la provincia llegaremos hectáreas censadas en 2001. La octubre es la mejor época para Pero este sólo es uno de los a la capital, a Lleida. En plena extraordinaria riqueza paisajística visitarlo. reclamos del valle. Hay bosques ciudad nos sorprende un bosque de Lleida (ríos, pantanos, secanos, de hayedos, robledales de roble de ribera de 90 hectáreas, la etc.) hace que no podamos hablar A pesar de la singularidad de la carvallo y, en el Pla de Beret, un Mitjana. Aunque su vegetación es de un único modelo de bosque. Mata de València d'Àneu, este no magnífico ejemplo de bosque de bien espesa y selvática, ha sido La treintena de árboles catalogados es el único bosque recomendable pino negro, que crece en altitudes domesticada hasta considerarse como “monumentales” por la de visitar en el Pirineo. La superiores a los 2.000 m. El jefe un parque. Con el nombre de Generalitat nos da una pista de la cordillera está llena de rincones de Forestales del Alt Urgell, Jaume mejana se conocen las islas fluvia- diversidad forestal del territorio. de increíble belleza. Cerca de Rey, nos plantea otra propuesta les que se forman cuando el río se nuestro primer destino se para conocer los bosques de la divide en varios brazos. Y esto es, Vayamos hasta València d'Àneu, encuentra el Parque Nacional de montaña de Lleida: Sant Joan de precisamente, la Mitjana, un paraje en el Pallars Sobirà, donde encon- Aigüestortes y Estany de Sant l'Erm. El valle subalpino de Santa de extraordinario interés medio- traremos el abetal más importante Maurici. Es como una gran postal Magdalena sorprende con un ambiental donde crecen chopos, del sur de Europa, la Mata de de 40.000 hectáreas que nos paisaje boscoso en el que pre- álamos, alisos, olmos y sauces València. Se considera un bosque permite vivir la naturaleza en domina el pino silvestre. tejiendo un paisaje verde junto a primario. Un bosque virgen, no estado puro. Como no podía ser las aguas del Segre. alterado por el hombre. Son 774 de otra forma en un paraje de tanto Pero no todo son bosques de alta hectáreas de bosque, donde se interés medioambiental, hay montaña. Tenemos ejemplos de Antes de que este mismo río muera encuentran ejemplares que pasan bosques de pino silvestre, encinares –el bosque mediterráneo en las aguas del Ebro. nos reserva de los 15 m de altura. Los abetos abedules, marojos, hayas, abetos... por excelencia– en la Segarra o otra sorpresa: el Aiguabarreig del son los grandes protagonistas, pero El clima atlántico del valle occitano robledales de roble carvallo en la Segre y el Cinca. Desde la baranda también hay pino silvestre y pino del Aran hace que su paisaje cara norte del Montsec. Tampoco del puente viejo de La Granja negro. Se encuentra situado en la presuma de singularidad. No hay es casual que sea en Solsona don- d'Escarp se ve este espectáculo parte periférica del Parque más que recorrer la carretera del de tenga la sede el Centro Tecno- fluvial. La abundante vegetación Nacional de Aigüestortes y Estany puerto del Portilhon para descubrir lógico Forestal de Cataluña. En que divisaremos se irá convirtiendo de Sant Maurici. La Mata de la magia. Y, claro está, esto es sólo esta comarca de la Cataluña en otro espeso bosque de ribera. València d'Àneu es de los poquí- la puerta de entrada. El misterio central, los bosques forman parte Una pasarela de madera recorre simos bosques europeos que son no se desvela hasta que no nos no solamente del paisaje sino tam- más de un kilómetro por el medio iguales hoy que hace dos o adentramos en el interior de la bién de la historia y la idiosincrasia de este universo de verdor rodeado trescientos años. Es lo que los fresneda que crece cerca de los de su economía. de sierras azules.

27 When you can`t see the woods for the trees

The comarques (local districts) of Lleida have Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National English oak woods on the slopes of El the largest area of woodlands in the whole Park. This is like a giant, 40,000 ha postcard, Montsec. It is no coincidence that Solsona is of Spain, with 507,753 ha according to the which allows us to experience nature in its the seat of the Forest Technology Centre of 2001 census. But the extraordinary wealth of purest form. It includes forests of Scots pine, Catalonia. In this comarca, woodlands do not the Lleida countryside means that it is birch, Pyrenean oak, beech and fir. The Atlantic only form part of the local landscape, but are impossible to speak of a single forestry model. climate of the Occitan Val d’Aran makes this also part of its history and contribute to the If we go to València d'Àneu, in El Pallars a truly unique landscape and you only have idiosyncrasy of its economy. Sobirà, we can find the most important fir to follow the road to the Portilhon Pass to forest in the south of Europe: La Mata de discover this magic. But its mystery is not If we move further south, following the courses València. This 774 ha area of virgin forest, revealed until we enter the ash grove that of the main rivers that run through the which has been untouched by man, includes grows near the streams and torrents. The final province, we come to Lleida, the provincial trees that stand more than 15 metres tall. The reward is the Aubàs forest, which contains capital. In the middle of this city, it is surprising fir trees are the stars of the show, but there woods of beech, groves of English oak and a to discover a 90 ha riverside wood, La Mitjana, are also Scots pine and Spanish pine. La Mata magnificent Spanish pine forest, which grows where poplars, aspens, alders, elms and de València d'Àneu is one of the very few up on the Beret Plain, at an altitude of 2,000 willows grow and weave a green landscape European forests that is essentially the same metres. near the waters of the River Segre. Just a few today as it was three hundred years ago. kilometres away, just before the river flows At Sant Joan de l'Erm, the subalpine valley of into the River Ebro, there is another surprise: But this is not the only forest that we can Santa Magdalena surprises us with a forest the Aiguabarreig, or confluence, of the rivers recommend in the Pyrenees. This mountain landscape dominated by Scots pine. But not Segre and Cinca. The abundant vegetation range is full of places of outstanding natural all of the woodlands are in the high mountains. that we can see there then becomes another beauty. Near our first destination, we find the There are also oak groves La Segarra and dense riverside wood.

Panoràmica de les impressionants masses forestals del Solsonès.

Quand les arbres ne nous laissent pas voir la forêt

L’ensemble des contrées de Lleida regroupent comme une grande carte postale de 40.000 montagne. Nous avons des exemples de la plus grande superficie de forêts d’Espagne, hectares qui nous permet de vivre la nature chênes verts dans la Segarra ou de chênaies avec 507.753 ha recensés en 2001. La gran à l’état pur. Comme il n’en pouvait être de chênes pédonculés sur la face nord du richesse de paysages de Lleida fait que nous autrement dans un site ayant un tel intérêt Montsec. Et dans le Sosonès, les forêts font ne puissions pas parler d’un seul modèle de environnemental, il y a aussi des forêts de partie non seulement du paysage mais aussi forêt. Si nous allons jusqu’à València d'Àneu, pin sylvestre, de bouleaux, de Viscum de l’histoire et de l’idiosyncrasie de son dans le Pallars Sobirà, nous trouverons la plus cruciatum, de hêtres, de sapins etc. Le climat économie. importante forêt de sapins du sud de l’Europe, atlantique de la vallée occitane de l’Aran la Mata de València. Une forêt vierge, avec permet à son paysage de bénéficier d’une Lorsque nous avançons vers le sud en suivant 774 ha où se trouvent des arbres qui dépassent singularité propre. Il suffit de parcourir la le cours des rivières qui serpentent dans la les 15 m de hauteur. Les sapins en sont les route du col du Portilhon pour en découvrir province, nous arrivons à la capitale, Lleida. grands protagonistes, mais il y a aussi des la magie. Le mystère ne se révèle que lorsque En pleine ville on sera surpris par une forêt pins sylvestres et des pins noirs. Celui-ci est nous pénétrons dans une forêt de frênes. La riveraine de 90 hectares, La Mitjana, où une des rarissimes forêts européennes qui forêt d’Aubàs sera notre récompense. Il y a poussent peupliers, aulnes, ormes et saules restent identiques aujourd’hui à ce qu’elles des hêtraies, des chênaies de chênes tout en tissant un paysage vert près des eaux étaient il y a deux ou trois-cents ans. pédonculés, et, sur la Plaine de Beret, un du Sègre. En quelques kilomètres, avant que magnifique exemple de forêt de pin noir. À le fleuve meurt dans les eaux de l’Èbre, une La chaîne des Pyrénées est pleine de sites Sant Joan de l'Erm, la vallée subalpine de autre surprise nous attend : le Confluent du d’une extrême beauté. Près de notre première Santa Magdalena surprend par son paysage Sègre et du Cinca. La végétation abondante destination se trouve le Parc National boisé dans lequel prédomine le pin sylvestre. devient petit à petit une nouvelle forêt d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. C’est Mais tout ne sont pas les forêts de haute riveraine.

28 Cataluña: un mundo por conocer Primero de una colección de libros que se dirige a un público internacional y que dibuja varias visiones del territorio de Lleida (el Pirineo y el Llano) para promover sus activos turísticos, medioambientales, económicos y culturales. Estructurado en siete capítulos, el libro contempla la diversidad paisajística, el patrimonio artístico, la economía basada en la agricultura Catalunya: un món per conèixer. y el turismo y las infraestructuras. Primer d'una col·lecció de llibres que s’adreça Lleida Climbs El británico Pete O'Donovan y el madrileño Dani Andrada a un públic internacional i que dibuixa diferents son los autores de la guía de escalada en Lleida. Escrito en visions del territori de Lleida (el Pirineu i la inglés, catalán y castellano, el libro recoge 21 zonas de escalada de las comarcas de Lleida como Camarasa, Sant Plana) per tal de promoure els seus actius Llorenç de Montgai, -Alòs de Balaguer, La Pauta-Santa turístics, mediambientals, econòmics i culturals. Anna, Os de Balaguer-Tartareu, Santa Linya-Àger, Terradets, Vilanova de Meià, Abella de la Conca, Collegats, Cavallers, Estructurat en set capítols, el llibre inclou la La Cova de la Juncosa y El Cogul. diversitat paisatgística, el patrimoni artístic, Fotografiando rincones del Aran: el Valle de Toran l'economia basada en l’agricultura i el turisme Espectacular recopilación de fotografías del Valle de Toran, (l'esquí i els esports d'aventura) i les infraes- un territorio con una personalidad singular donde las montañas escarpadas han protegido este rincón de mundo lleno de ríos tructures i els equipaments, a més de la història. helados y bosques que parecen sacados de los cuentos de hadas. En el valle los pueblos permanecen auténticos muy cerca de la naturaleza. Catalunya: un món per conèixer. Anna Sàez ÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷ i fotògrafs de les Terres de Lleida. Edita Patronat Catalunya Món. 1a edició, 2010. 205 pàgines. Catalonia: a world to discover First of a collection of books that are aimed at an international public and that sketch out different visions of the Lands of Lleida (the Pyrenees and the Plain), promoting tourism, their natural environment, and their economic and cultural Lleida Climbs. attractions. Organised in seven chapters, the book examines the diversity of the territory's landscapes, its artistic heritage, El britànic Pete O'Donovan i el madrileny Dani its economy based on agriculture and its tourism and Andrada són els autors de la guia d'escalada infrastructure. a Lleida. Escrit en anglès, català i castellà, el Lleida Climbs llibre recull 21 zones d'escalada de les comar- Pete O'Donovan from Britain and Dani Andrada from Madrid are the authors of this climbing guide to Lleida. Written in ques de Lleida com ara Camarasa, Sant Llorenç English, Catalan and Spanish, the book covers 21 climbing de Montgai, Cubells-Alòs de Balaguer, la Pauta- areas in the comarques (local districts) of Lleida, which include: Camarasa, Sant Llorenç de Montgai, Cubells-Alòs de Balaguer, Santa Anna, Os de Balaguer-Tartareu, Santa La Pauta-Santa Anna, Os de Balaguer-Tartareu, Santa Linya- Linya-Àger, Terradets, Vilanova de Meià, Abella Àger, Terradets, Vilanova de Meià, Abella de la Conca, Collegats, Cavallers, La Cova de la Juncosa and El Cogul. de la Conca, Collegats, Cavallers, la Cova de la Juncosa i el Cogul. Photographing hidden corners of the Vall d'Aran: the Vall de Toran A spectacular collection of photographs of the Vall de Toran, Lleida Climbs. Pete O’Donovan i Dani Andrada. a territory with a unique personality which has been protected by its scarped mountains. This is a corner of the world full of Editorial Pod Climbing. 1a edició, 2010. 336 ice-cold rivers and forests that seem to have been taken from pàgines. a fairy tale. In the valley, the villages have remained close to nature and kept all their authenticity. ÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷ Catalogne: un monde à connaître Fotografiant racons de l’Aran: la Vall Il s'agit du premier livre d'une collection adressée à un public international et qui présente différentes visions du territoire de Toran. de Lleida (les Pyrénées et la Plaine). L'objectif est de Recull espectacular de fotografies de la Vall promouvoir ses actifs touristiques, environnementaux, économiques et culturels. Ce livre, structuré en sept chapitres, de Toran, un territori amb una personalitat parcourt la diversité des paysages, le patrimoine artistique, singular on les muntanyes escarpades han l'économie basée sur l'agriculture et le tourisme ainsi que les protegit aquest racó de món ple de rius gelats infrastructures. i boscos que semblen trets dels contes de fades. Lleida Climbs Le britannique Pete O'Donovan et le madrilène Dani Andrada A la vall els pobles romanen autèntics a tocar sont les auteurs de ce guide d'escalade à Lleida. Écrit en de la natura i la soledat que sovint s'hi fa anglais, catalan et castillan, ce guide est un recueil des 21 zones d'escalade des contrées de Lleida, entre autres Camarasa, present es trenca a vegades per la presència Sant Llorenç de Montgai, Cubells-Alòs de Balaguer, La Pauta- d'algun animal que fuig al pas de les persones. Santa Anna, Os de Balaguer-Tartareu, Santa Linya-Àger, Terradets, Vilanova de Meià, Abella de la Conca, Collegats, Cavallers, La Cova de la Juncosa et El Cogul. Fotografiant racons de l’Aran: la Vall de Toran. Photographier des petits coins de l'Aran: la Vallée de Toran Elisenda Managuerra i Jordi Feliu. Editorial Magnifique recueil de photos de la Vallée de Toran, un territoire Piolet. 1a edició, abril 2011. 72 pàgines. avec une personnalité singulière où les montagnes escarpées ont protégé ce coin du monde plein de rivières gelées et de forêts qui semblent être sorties d'un conte de fées. Dans cette vallée, les villages restent authentiques et très proches de la nature.

29 Turisme industrial una alternativa per descobrir el patrimoni empresarial i artesanal

Text: Dolors Ortín Fotos: Núria Castells, Caviar Nacarii, Fruits de Ponent, Anna Grau, Grup Mahou-San Miguel, Mafriseu, Edith Petroni, Laurent Sansen, Torisme de Les, Torrons Vicens, Jordi Uriach

Com es produeix l'energia hidroelèctrica? Com es fabriquen els ganivets? Quin és el procés productiu de la vedella ecològica? Com s'elabora el vi? I el caviar o l'oli? Conèixer el patrimoni industrial del territori és comprendre la realitat de la nostra societat. El turisme industrial es presenta actualment com una alternativa d'oci més, que obre les seves portes per endinsar-s'hi i satisfer la mirada curiosa i interessada dels turistes que volen descobrir el funcionament d'empreses, grans i petites, i la seva gran varietat productiva.

30 Visita guiada a les instal·lacions de la Corporación Alimentaria Guissona.

31 La fàbrica que el Grupo Mahou-San Miguel té a Lleida organitza visites guiades per conèixer el procès d’elaboració de la cervesa.

a demarcació de Lleida brinda una salt endavant i experimentar la modernització n'asseguren la qualitat. Així, a les seves oferta industrial diversificada, per i la professionalització amb què treballen les instal·lacions se segueix el tractament de la L mitjà de la qual s'aconsegueix di- empreses actuals, fent difusió de la tecnologia fruita fresca, amb pràctiques agrícoles res- fondre el patrimoni empresarial i relacionar- més avançada. pectuoses amb el medi ambient. Sense lo amb la vida humana que es desenvolupa Fa anys que aquesta tendència s'està moure'ns del Segrià, tenim l'oportunitat al seu voltant. Tot i que els sectors agroali- implantant a les comarques lleidatanes, se- d'aprendre el procés d'elaboració de la cer- mentaris o artesanals són els més coneguts, guint el model que apliquen altres països, vesa a la fàbrica del Grupo Mahou-San Mi- les propostes d'aquesta alternativa turística com França o Alemanya, entre d’altres. En guel a Lleida i al seu centre d'interpretació s'amplien a tots els processos de fabricació, algunes fàbriques, doncs, ja actuen amb industrial. Un vídeo, que es veu assegut en ja que aquesta modalitat de turisme els permet audiovisuals o espais museístics, que guien la recreació d'un vaixell, que et transporta millorar la seva imatge i mostrar, en la majoria la visita d'una manera didàctica i a l'abast al passat per contar l'origen i l'expansió dels casos, una dedicació constant per ser de tothom, i fins i tot amb degustacions dels d'aquest líquid; un passeig per les diferents competitius. Alhora contribueix al desenvo- productes que elaboren perquè el minitour sales on fermenta o s'envasa el líquid, i una lupament del territori i el promociona cultu- s'acabi amb un bon sabor de boca. degustació final de cerveses són alguns dels ralment, sabent que el turisme és una de les Proposem una ruta que comença a atractius d'aquesta proposta, que et desco- activitats que més aporten al seu creixement la comarca del Segrià i amb un dels productes breix detalls com que la cervesa té una econòmic. que la identifiquen: la fruita. Fruits de Ponent història que es remunta 9.000 anys enrere; La visita a aquests espais pot decidir- SCCL, que agrupa quatre cooperatives fruc- que l’any 1200 aC, als jaciments de Genó, se en dues direccions: es pot fer un salt en tícoles amb un volum de producció de 65.500 al Baix Segre, és on se situen els primers el temps i traslladar-se al passat, observant tones anuals de fruita de pinyol i de llavor, residus d'aquest producte a Catalunya, o que fàbriques originals, màquines antigues o mostra espais indispensables per conèixer el aquesta cervesa deu el seu nom a un barri utensilis en desús, que converteixen el visitant procés productiu, com la central on es prepara de Manila, a les Filipines, que es deia San en un obrer de l'època; o, al contrari, fer un per comercialitzar-la o els laboratoris que Miguel.

32 Piscifactoria de Les, on es produeix el caviar Nacarii, i visita guiada a les plantacions d’àrnica que TaüllOrgànics conrea a la Vall de Boí.

Al Parc Temàtic de l’Oli expliquen com s’elabora l’oli de les Garrigues, i als Cellers Vila-Corona, a Vilamitjana, el procés de producció d’un bon vi.

A la Noguera ens aturem al complex A més de veure els conreus, també es fa un ha recuperat la presència d'àrnica, una herba de Castell del Remei, un dels cellers de refe- passeig pel celler per explicar les fases prèvies medicinal perenne, i ha creat la primera rència en el panorama nacional amb projec- a l'envasament del vi, com ara l'entrada del plantació ecològica de l'Estat espanyol. Les ció internacional, de 400 hectàrees. Caminant raïm, la fermentació i la maduració. És un plantes es conreen a la Vall de Boí, a 1.500 per les vinyes, que es remunten al 1780, es celler construït el 1993, amb les tecnologies m d'altitud, sense pesticides ni fungicides. pot veure la zona dels estanys, el santuari de més noves, que ha aprofitat el microclima Amb la tradició remeiera mil·lenària de les la Mare de Déu del Remei i les nombroses molt diferenciat que té la conca de Tremp, valls pirinenques donen com a resultat uns aus del nucli zoològic que habiten a la zona. mediterrani continental amb influència de productes cosmètics naturals. La visita botà- Al celler bicentenari, dels més autèntics de l'alta muntanya, per caracteritzar el seu vi. nica explora els principis d'aquesta flor i tot l'Estat del tipus “château”, s'ensenya el procés Les propietats de les plantes d'alta muntanya el que l'envolta, amb unes 80.000 plantes actual de producció del vi, que ronda les són també el motiu pel qual TaüllOrgànics en cultiu ecològic i l'estudi d'altres espècies 1.800 bótes de 225 litres cadascuna. La visita autòctones. es pot acompanyar d'una degustació i, si es Arribem a la Val d'Aran i anem a la vol, hi ha l'opció de quedar-se a dinar al El turisme industrial es que també és la primera empresa espanyola restaurant. La ruta vitícola pot continuar pel presenta actualment dedicada a la cria en captivitat d'esturions Pallars Jussà. Fem parada a Vilamitjana, nucli per fer-ne caviar i carn d'esturió. Caviar agregat de Tremp, on a uns 450 m d'altitud com una alternativa Nacarii pertany al grup NeoElectra, compa- trobem uns terrenys de vinya que l'empresa més d’oci i esbarjo nyia pionera en el desenvolupament industrial Cellers Vila-Corona s'encarrega d'explotar. sostenible que opera al mercat energètic

33 espanyol i francès des del 2003. Les instal·la- cions, situades a Les, disposen de diferents tancs i piscines que s'omplen amb l'aigua del riu Garona, una aigua que abans de tornar-la al riu segueix un procés de recircu- lació i de filtratge. El visitant pot veure com es cria l'esturió i com es prepara el que es coneix com a ”or negre dels Pirineus”, d'ela- boració totalment artesanal. L'aigua ens fa reprendre la ruta per anar a la Central Hidro- elèctrica de Tavascan, al Pallars Sobirà. Al Centre d'Interpretació de la central de Tavas- can i Montamara explorem l'aprofitament energètic d'aquest recurs natural i el seu paper estratègic com a complement de les centrals nuclears, donant resposta a la de- manda elèctrica del mercat. Un documental explicatiu i el posterior recorregut per l'interior L’elaboració tradicional dels torrons mereix una visita obligada a Agramunt. de la central subterrània, amb les sales de màquines i la canonada de proveïment, aju- den a entendre el funcionament de tot aquest complex hidràulic de l'alt Cardós. Lleida lidera la producció ecològica, tant agrícola com ramadera. L'Alt Urgell, com altres comarques pirinenques, té una important cabana bovina de la qual s'ha de destacar l'explotació de vedella ecològica que en fa la firma familiar Mafriseu, SA, sota l'etiquetatge d'Identificació Geogràfica Pro- tegida (IGP). L'itinerari que se suggereix inclou l'escorxador, la sala annexa d'espece- jament, la fàbrica d'embotits i la sala de màquines, amb les explicacions sobre la seguretat alimentària o la traçabilitat dels productes acabats. I continuant amb produc- tes alimentaris i artesanals, visitem Làctic Ermengol a Bellver de Cerdanya, on s'experi- mentarà el procés de transformació de la llet en derivats lactis. Els seus propietaris treballen artesanalment a partir de llet pasteuritzada i sense additius químics. Amb un ús mínim de les màquines, s'aprecia l'elaboració de diversos productes, com ara iogurts, mató o L’aprofitament hidràulic és la raó de ser de la Central Hidroelèctrica de Tavascan. formatge. El següent punt d'interès és al Sol- pels avantpassats que garanteix aquest atribut: uns dos milions en procés d'assecatge. La sonès, on destaca l'empresa Pallarès Ganive- esmolar a mà les fulles dels ganivets, les superfície total que es pot recórrer ronda els teria, que permet conèixer com es fabriquen navalles o qualsevol eina que es fabriqui. 200.000 m2 i es pot fer amb un simpàtic tren les eines de tall. Aquesta empresa quasi La Corporación Alimentaria Guissona, elèctric. Un audiovisual també presenta la centenària, situada a la capital de la comarca, a la Segarra, requereix una parada obligada CAG com a referent dins el sector agroali- a Solsona, prima la qualitat del tall, carac- en el camí. Les instal·lacions que es visiten mentari europeu, amb una producció anual terística que distingeix els bons ganivets. Tot van des de sales de desfer i d'envasar fins a de més d'un milió de tones de pinso o quasi i la incorporació dels avenços tècnics que les de fabricació de productes carnis o les 356 tones de productes carnis processats. s'observen en el recorregut per la fàbrica, es seccions de cuinats. També es passa pels Els torrons i la xocolata d'Agramunt manté una pràctica fonamental i emprada assecadors d'embotits i pernils, on n'hi ha endolciran el trajecte. L'elaboració tradicio-

34 Tres exemples més d’empreses de turisme industrial: Pallarès Ganiveteria, al Solsonès; Mafriseu, a l’Alt Urgell, i Fruits de Ponent, al Segrià. nal, compatible amb el concepte d'empresa 120 treballadors i d'altres serveis d'atenció d'oliva queda aglutinat i escenificat al Parc moderna i innovadora, desperta els sentits, a la persona, com ara teràpia ocupacional o Temàtic de l'Oli, situat en una masia del segle per mitjà d'imatges, sons i olors. Torrons d'integració. A més té el centre especial de XIII. En aquest paradís d'oliveres, se'n troben Vicens, immers en la creació d'un espai mu- treball, a Vila-sana, on s'hi veuen els mètodes 54 de mil·lenàries, juntament amb la premsa seístic, i Torrons Roig, entre d’altres, en són de treball que apliquen i els productes que de lliura més gran del món i una cabana de els referents. I també a la localitat urgellenca se'n deriven, sia de ferreteria, vivers o de volta restaurada. Hi ha tota una cultura vincu- de Verdú po-dem veure, a Casa Fèlix per decoració, entre un ampli catàleg. lada a l'oli d'oliva que queda molt ben reflectida exemple, demostracions del torn on es fan El gran nombre de cooperatives i molins a les diferents sales de l'espai. peces de ceràmica popular, d'ús domèstic i d'oli garriguencs que obren les seves portes La ruta pot semblar que s'acaba, però de decoració, amb explicacions del funcio- per ensenyar la tradició i la producció de l'oli continua per les desenes d'empreses i entitats nament de cada utensili elaborat amb argila del territori que ofereixen la possibilitat cuita al forn. d'explorar-les i desgranar la seva activitat, Ens aturem a Mollerussa per entrar a Desenes d’empreses i valorant en cada cas què aporten a la societat. Acudam, una entitat declarada d'utilitat Això sí, per visitar qualsevol dels llocs es- pública i d'interès social. Té com a objectiu entitats ofereixen visites mentats o d'altres s'ha de concertar prèvia- oferir treball, amb els suports necessaris, a guiades per conèixer els ment la visita i confirmar els horaris, les les persones amb discapacitat intel·lectual persones que hi van i els preus. L'activitat de la comarca del Pla d'Urgell. Es va fundar processos productius industrial no s'atura i és en actiu quan millor el 1975 i disposa d'una plantilla de més de n'apreciem la seva essència.

35 TURISMO INDUSTRIAL, UNA ALTERNATIVA PARA DESCUBRIR EL PATRIMONIO EMPRESARIAL Y ARTESANAL

La demarcación de Lleida brinda una oferta industrial diversificada, mediante la que se consigue difundir el patrimonio empresarial y relacionarlo con la vida humana que se desarrolla a su alrededor. Proponemos una ruta que empieza en la comarca del Segrià. Fruits de Ponent SCCL muestra espacios indispensables para conocer el proceso productivo de la fruta, como la central donde se prepara para comercializarla o los laboratorios que aseguran la calidad. Aún en Lleida, el Grupo Mahou-San Miguel traslada el visitante al pasado, sentado en la D’INTERÈS recreación de un barco, para aprender el origen, la expansión y la elaboración de la cerveza, sin que falte L'Alt Urgell: una degustación final del producto. Se explican detalles Mafriseu. Castellciutat, s/n - 25700 La Seu d'Urgell como que esta cerveza debe su nombre a un barrio de Tel. 973 35 14 92 - Web: www.mafriseu.com/ Manila, en Filipinas, llamado San Miguel.

L'Alta Ribagorça: En la Noguera nos paramos en el complejo de Castell TaüllOrgànics: C/ Cap del Riu, 3 - 25528 Taüll del Remei, de 400 hectáreas y que tiene su origen en Tel. 630 880 850 - Web: www.taullorganics.com/ 1780. Paseando por sus viñedos y la bodega nos enseñan cómo elaboran el vino, de referencia en el panorama La Cerdanya: nacional y con proyección internacional. La ruta vitícola Làctic Ermengol: C/ Font Subirana, 3 - 25721 Prullans puede continuar por el Pallars Jussà. En Vilamitjana Tel. 973 51 08 24 / 627 448 170 también podemos ver las viñas, emplazadas a unos 450 m de altitud, de la empresa Cellers Vila-Corona. En La La Noguera: Vall de Boí podemos visitar TaüllOrgànics, que ha creado Castell del Remei: Finca Castell del Remei - 25333 Castell del Remei la primera plantación ecológica del Estado español. Tel. 973 58 02 00 - Web: www.castelldelremei.com Llegamos a Les, en la Val d'Aran, y vamos a la que también es la primera empresa española dedicada a la cría en La Segarra: Grup Alimentari Guissona: C/ Traspalau, 8 - 25210 Guissona cautividad de esturiones para elaborar caviar y carne de Tel. 973 55 11 00 - Web: http://www.cag.es/ esturión. En Caviar Nacarii el visitante puede ver cómo se cría el esturión y cómo se prepara el que se conoce La Val d'Aran: como ”oro negro de los Pirineos”. En el Pallars Sobirà, Caviar Nacarii: Carretera de Les, s/n - 25540 Les en el Centro de Interpretación de la Central Hidroeléctrica Tel. 934 803 131 - Web: www.caviarnacarii.es/ de Tavascan y Montamara exploramos el aprovechamiento energético de este recurso natural, con un recorrido por Les Garrigues: el interior de la central subterránea, con las salas de Parc Temàtic de l'Oli: Ctra. N-240, km 71 - 25400 Les Borges Blanques máquinas y la tubería de suministro. Tel. 973 14 00 18 - Web: www.grupsalat.cat/ En el Alt Urgell destaca la explotación de ternera ecológica El Pallars Jussà: que realiza la firma familiar Mafriseu, SA, bajo el etiquetaje Cellers Vila-Corona: Camí dels Nerets, s/n - 25654 Vilamitjana de Identificación Geográfica Protegida (IGP). El itinerario Tel. 973 65 26 38 - Web: www.vilacorona.cat/ que se sugiere incluye el matadero, la sala anexa de despiece, la fábrica de embutidos y la sala de máquinas. El Pallars Sobirà: Visitamos Làctic Ermengol en Bellver de Cerdanya, donde Central Hidroelèctrica de Tavascan: se experimentará el proceso de transformación de la Tel. 973 62 30 79 - Web: www.tavascan.org/ leche en derivados lácteos. El siguiente punto de interés está en el Solsonès, donde destaca la empresa Pallarès El Pla d'Urgell: Ganiveteria, en Solsona, que permite conocer cómo se Acudam: Carrer Ferrer i Busquets, 2 - 25230 Mollerussa fabrican las herramientas de corte. Tel. 973 71 04 04 - Web: www.acudam.com/ La Corporación Alimentaria Guissona, en la Segarra, El Segrià: requiere una parada obligada. Las instalaciones, que se - Fruits de Ponent: Camí de les coves, s/n - Alcarràs visitan en un simpático tren eléctrico, van desde salas Tel. 973 79 01 69 - Web: www.fruitsponent.com de despiece y de envasado, hasta las de fabricación de - San Miguel: Av. de la Indústria. Polígon Industrial "El Segre" - productos cárnicos o las secciones de cocinados. También 25191 Lleida se pasa por los secaderos de embutidos y jamones. Los Tel. 973 70 54 00 - Web: www.mahou-sanmiguel.com/ turrones y el chocolate de Agramunt endulzarán el trayecto. Torrons Vicens, inmerso en la creación de un espacio El Solsonès: museístico, y Torrons Roig son los referentes. Y también Pallarès Ganiveteria: Polígon dels Ametllers, s/n - 25280 Solsona en la localidad urgellense de Verdú podemos ver, en Casa Tel. 973 48 01 60 Fèlix por ejemplo, demostraciones del torno donde se L'Urgell: fabrican piezas de cerámica popular. Nos detenemos en - Torrons Vicens: Ctra. de Tàrrega, 1 - 25310 Agramunt Mollerussa para entrar en Acudam, que, además, tiene Tel. 973 39 06 07 - Web: www.vicens.com/ el centro especial de trabajo en Vila-sana. El gran número - Torrons Roig: Ctra. Local 303, Km. 19,100 - 25310 Agramunt de cooperativas y molinos de aceite garriguenses que Tel. 973 39 00 36 - Web: www.torronsroig.com/ abren sus puertas para enseñar la tradición y la producción - Ceràmica Casa Fèlix: C/ Sant Miquel, 35-37 - 25340 Verdú del aceite de oliva queda aglutinado y escenificado en Tel. 973 34 70 39 - Web: www.casafelixverdu.es el Parque Temático del Aceite, situado en una masía del s. XIII.

36 INDUSTRIAL TOURISM, AN ALTERNATIVE WAY TO DISCOVER BUSINESS AND CRAFT HERITAGE

The Lands of Lleida offer a diverse range of industrial altitude of around 450 m - belonging to the company is relevant to highlight the company Pallarès activity within what could be considered their business Cellers Vila-Corona. In the Vall de Boí, tourists can Ganiveteria, which allows visitors to discover some heritage. We propose a route that starts in the comarca visit Taüll Orgànics, which has established Spain's of the secrets of knife making. The Corporación (local district) of El Segrià. Fruits de Ponent SCCL first completely ecological plantation. Then, at Caviar Alimentaria Guissona (CAG), in La Segarra, is another shows visitors a processing centre where fruit is Nacarii in Les, in the Vall d'Aran, visitors can learn obligatory stop. Its factory facilities range from cutting prepared for the market and the company's laboratories how sturgeons are bred and how the caviar and meat rooms and packaging plants to areas for processing ensure that it is of the highest quality. Still in Lleida, from this fish are prepared. and cooking meat products. the Mahou-San Miguel Group will take visitors back In El Pallars Sobirà, the Centre for Interpreting The torrons (almond nougat) and chocolate of into the past, seated in a reconstructed boat, on a Hydroelectric Power at Tavascan and Montamara Agramunt will sweeten any visit and the companies journey that explains: the origins of beer making, offers the possibility to visit the underground part of Torrons Vicens and Torrons Roig are important how it is made, and how the industry has gradually the power station. references. Then, in L'Urgell, at companies like Casa developed; the visit also includes a tasting. In L'Alt Urgell, one of the outstanding attractions is Fèlix, in Verdú, it is possible to see how some of the In La Noguera, visitors are recommended to make a the ecological production of veal carried out by the most popular pieces of pottery are made. Visitors can stop at the 400 ha Castell del Remei complex. There, family company Mafriseu, SA. This visit takes in the then stop off in Mollerussa to visit Acudam, which they can walk through the vineyards, visit the two- slaughterhouse, the neighbouring cutting room, the also has a special work centre at Vila-sana. hundred-year-old winery, and learn how the finest sausage factory and the machine room. At Làctic In les Garrigues, a large number of cooperatives and wines are made. This wine route can also be followed Ermengol, in Bellver de Cerdanya, it is possible to olive oil mills open their doors to visitors to show the through El Pallars Jussà. In Vilamitjana, it is also learn about the processes through which milk is traditional skills involved in the production of olive possible to see the vineyards - which stand at an transformed into other dairy products. In Solsona, it oil and there is also an Olive Oil Theme Park.

Tast de vins a Castell del Remei.

TOURISME INDUSTRIEL, UNE ALTERNATIVE POUR DÉCOUVRIR LE PATRIMOINE COMMERCIAL ET ARTISANAL

La démarcation de Lleida bénéficie d'une offre Dans la Vallée de Boí on peut visiter TaüllOrgànics, comment l'on fabrique les outils à couper. industrielle diversifiée, lui permettant de promouvoir qui a crée la première plantation écologique La Corporacion Alimentaria Guissona, dans la Segarra, son patrimoine commercial. Nous vous proposons d'Espagne. On arrive ensuite à Les, dans le Val d'Aran. requiert un immanquable arrêt (obligé). Les un parcours qui commence dans la contrée du Segrià. À Caviar Nacarii les visiteurs peuvent voir comment installations comprennent aussi bien des salles Fruits de Ponent SCCL ouvre les portes de la centrale on élève l'esturgeon et comment se préparent le d'équarrissage et d'emballage, que des salles de où sont préparés les fruits pour leur commercialisation caviar et la viande de ce poisson. fabrication de viandes ou des sections de plats ainsi que des laboratoires qui en assurent la qualité. Dans le Pallars Sobirà, au Centre d'Interprétation de cuisinés. Toujours à Lleida, le Grupe Mahou-San Miguel la Centrale Hydroélectrique de Tavascan et Les tourons et le chocolat d'Agramunt adouciront le emmène les visiteurs vers le passé, en les asseyant Montamara on peut parcourir l'intérieur de la centrale trajet. Torrons Vicens et Torrons Roig sont la référence. sur une structure rappelant celle d'un bateau, pour souterraine. À Verdú, dans l'Urgell, on peut assister par exemple leur apprendre l'expansion et l'élaboration de la Dans l'Alt Urgell, on remarquera l'exploitation de à Casa Fèlix, à des démons-trations du tour sur lequel bière, avec dégustation inclue. veau écologique de la société familiale Mafriseu, sont fabriquées des pièces de céramique populaire. Dans la Noguera, un arrêt est proposé au complexe SA. L'itinéraire inclut l'abattoir, la salle annexe Un arrêt à Mollerussa permet de visiter Acudam, où Castell del Remei, de 400 hectares. Tout en parcourant d'équarrissage, l'usine de production de charcuterie se trouve le centre spécial de travail à Vila-sana. Un les vignobles et la cave bicentenaire, on apprend le et la salle de machines. On peut aussi visiter Làctic grand nombre de coopératives et de moulins à huile processus d'élaboration du vin. La route viticole peut Ermengol à Bellver de Cerdanya, où l'on des Garrigues qui ouvrent leurs portes pour offrir continuer à travers le Pallars Jussà. À Vilamitjana on expérimentera le processus de transformation du lait une démonstration de la tradition et de la production peut également visiter les vignobles, situés à environ en produits laitiers. À Solsona, on trouve la société de l'huile d'olive sont regroupés dans le Parc 450 m d'altitude, de la société Cellers Vila-Corona. Pallarès Ganiveteria, qui permet de découvrir Thématique de l'Huile.

37 TERRA DE CAVALLERS RUTA ARNAU MIR DE TOST

Text: Jessica Murillo Fotos: Jordi V. Pou

El Consorci del Montsec ha dissenyat una ruta turística que uneix els tres conjunts patrimonials més importants relacionats amb la figura del cavaller català: el castell i la col·legiata de Sant Pere d'Àger, el castell de Mur i la col·legiata de Santa Maria de Mur i el castell de Llordà.

38 nomenat “ de les Terres de Lleida”, Arnau Mir ven els regnes hudís de Lleida i Saragossa a mitjan segle XI, de Tost, senyor de la vall de Tost, va conquerir més aquelles terres que els àrabs havien conquerit, cent anys enre- A de 30 castells i es va convertir en un dels cavallers re, als seus avantpassats. Els seus dominis patrimonials, adqui- més emblemàtics del segle XI. La seva reconeguda rits manu militari, li van permetre formar un senyoriu dins del capacitat militar el convertí en un dels cavallers principals de comtat d'Urgell, base del futur vescomtat d'Àger. Cristià devot, la cort del comtat d'Urgell, un estrateg i un veritable senyor de aconseguí el suport eclesiàstic en la seva eficaç acció repobla- frontera, capaç de liderar la primera croada de la història, dora, com també nombrosos beneficis al seu favor. La vincula- abans de les croades, contra Barbastre (1065). I és que Arnau ció de la col·legiata de Sant Pere d'Àger a la Santa Seu, essent Mir de Tost va fer de la seva vida una lluita constant per recu- ell mateix i el Papa els únics que en podien nomenar l'abat, perar els territoris de frontera del comtat d'Urgell que forma- n’és un exemple clar.

39 La col·legiata de Sant Pere d’Àger, juntament amb el castell, són un dels tres conjunts patrimonials que es pot visitar resseguint la ruta turística.

Des del Consorci del Montsec, i amb l'objectiu d'incrementar seves muntanyes el Parc Astronòmic del Montsec. I és que situat dalt l'interès turístic sobre la zona, s'ha creat una ruta que uneix els tres d'un turó, al punt més alt de la vila, trobem les restes del conjunt conjunts patrimonials més importants relacionats amb la figura del monumental de Sant Pere d'Àger, aixecat sobre les ruïnes d'una antiga cavaller català: el castell i la col·legiata de Sant Pere d'Àger (Noguera); fortalesa musulmana, possiblement originada sobre les restes d'un el castell de Mur i la col·legiata de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), antic castell romà, i catalogat com a bé cultural d'interès nacional. i el castell-palau residencial de Llordà (Pallars Jussà). La visita als tres Entre els anys 1034 i 1050, després de comprendre la impor- emplaçaments pot fer-se tant seguint la ruta proposada pel Consorci tància clau d'aquesta localització pel que fa al domini de la Noguera com de manera independent. Així mateix, hi ha altres castells conquerits i el mig Segre, Arnau Mir de Tost inicià un seguit de reconquestes de per Arnau Mir de Tost susceptibles de ser visitats per tothom qui ho la vall i, un cop allunyat el perill musulmà, va emprendre la tasca de desitgi, com és el cas del castell de repoblament i ordenació de gran part Montsonís, la torre de Vallferosa, el del Prepirineu lleidatà. A partir castell de Biosca, el castell d'Alòs de La Ruta Arnau Mir de Tost permet d'aleshores el conjunt monumental de Balaguer, el castell de Montmagastre, visitar el castell i la col·legiata d’Àger Sant Pere d'Àger, format pel castell, el castell d'Artesa de Segre i un llarg l'abadia, el claustre i la col·legiata, es etcètera. i els castells de Mur i Llordà convertí en la seu política i religiosa Dit això, comencem, doncs, la de la zona, el centre neuràlgic dels Ruta Arnau Mir de Tost. Un viatge que ens transportarà segles enrere dominis del cavaller català. El castell, del qual se'n destruí bona part fins a aquella Catalunya comtal, testimoni de com el nostre valerós durant el setge del Francès a la Guerra dels Segadors, va passar a ser cavaller va saber aprofitar la debilitat dels sarraïns per liderar un el seu lloc de residència, mentre que el temple abacial de Sant Pere poderós exèrcit a fi de construir els estaments territorials de molts dels tingué un paper fonamental en l'assentament de la nova població cris- municipis del Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, la tiana. Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost, esdevingué essencial ja Segarra i l'Alta Ribagorça. que possiblement va ocupar-se de negociar amb el Papa Nicolau II La primera parada de la ruta ens situa a la comarca de la per tal d'aconseguir la independència de la canònica respecte del Noguera, concretament a la vall d'Àger, popular per la pràctica d'esports bisbat d'Urgell i així poder-ne nomenar l'abat juntament amb la d'aventura com ara el vol lliure o el parapent i per acollir, entre les comunitat de canonges. Aquesta exempció, que va sofrir variacions

40 al llarg dels anys, finalitzà el 1874, quan la col·legiata fou suprimida en virtut del Concordat del 1851 i incorporada al bisbat de Lleida. El cos d'Arnau va descansar a la galilea del temple abacial des que morí, vers l'any 1071, fins que al segle XIV fou traslladat al pres- biteri en un nou sepulcre gòtic de pedra. A conseqüència de les profa- nacions de la seva tomba durant les guerres carlines, les seves despulles foren traslladades a l'església de Sant Vicenç d'Àger l'any 1853. Els treballs arqueològics i de restauració duts a terme fins avui han permès descobrir les restes d'una muralla romànica, les d'una possible porta d'accés al recinte i una gran torre circular, element clau per a la defensa del castell. A més d'això, de l'època d'Arnau Mir de Tost només se'n conserven les restes restaurades de l'església basilical de tres naus amb la cripta de Santa Maria la Vella i els vestigis de la torre residencial, annexa a l'església per la banda nord. Actualment, encara podem trobar restes decoratives escultòriques i pintures murals d'aquest conjunt arquitectònic repartides entre diversos museus i col·leccions particulars, principalment el Museu de Lleida: diocesà i comarcal i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Al cim d'un turó sobre l'embassament de Cellers, indret ideal per a la pràctica d'activitats d'aigua com també per gaudir de les fabuloses vistes que ens ofereix el paisatge de la serra del Montsec, és on farem la segona parada vinculada a la figura Arnau Mir de Tost. I és que en aquest paratge del terme municipal de Castell de Mur, al Pallars Jussà, se situen el castell de Mur i la col·legiata de Santa Maria de Mur. Quinze unces d'or fou el preu que el cavaller català pagà al comte Ramon V del Pallars Jussà per adquirir el castell l'any 1053, el qual més tard passaria a formar part del dot marital de la seva filla Valença. D'estil arquitectònic militar del segle XI i format per una torre i un clos de muralla en forma de vaixell, a raó del particular A les imatges superiors, el castell de Mur, del segle XI, d’estil indret on es troba situat, el castell de Mur complia les funcions de arquitectònic militar, i interior del castell-palau de Llordà, del se- controlar la frontera amb Al-Andalus, alhora que dominar i vigilar el gle X. A sota, turistes observant els arcs de mig punt i les voltes de canó a la cripta de la col·legiata d’Àger. territori i la població del seu assentament. Afortunadament, podem afirmar que es tracta d'un dels castells de frontera més ben conservats de Catalunya. La col·legiata de Santa Maria, del primer art romànic i consa- grada el 1069, el claustre també romànic (s. XIII) i les dependències annexes constitueixen un dels millors conjunts conservats de canònica medieval. Aquest recinte, que fou seu d'un pabodat, va ser construït posteriorment al costat del castell per Valença i Ramon V, la tomba del qual se suposa descoberta al centre del presbiteri de la col·legiata. Trenta anys després de la fundació, Pere Ramon, nét d'Arnau Mir, aconseguí vincular la canònica a la Santa Seu i la convertí, com en el cas de la col·legiata d'Àger, en vere nullis. Però amb el declivi de la vida canonical es van anar perdent els privilegis assolits fins que va esdevenir, després del Concordat del 1851, una simple parròquia rural. Les pintures murals que decoraven els absis de la col·legiata, considerades com una de les millors mostres de la pintura mural romànica, es poden veure al Museum of Fine Arts de Boston (EUA) i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. No obstant això, podem veure algunes mostres no restaurades, com també reproduccions d'aquestes pintures, in situ.

41 A la col·legiata de Santa Maria de Mur es poden contemplar aquestes magnífiques pintures murals del segle XII. Les originals es conserven a Boston.

La col·legiata de Santa Maria de Mur va ser declarada Monument amb torres de flanqueig, una de les quals es conserva en molt bon Historicoartístic l'any 1920, mentre que el castell ho fou el 1949. estat. A la torre residencial, dividida en dos pisos, hi podem visitar Sense deixar la comarca del Pallars Jussà, arribem al municipi l'edifici noble, amb l'aula i les habitacions annexes a la part superior, d'Isona i la Conca Dellà, un destacat punt d'interès paleontològic atès i les estances del servei i la tropa a la inferior. Malauradament, arran que, milions d'anys enrere, fou testimoni de l'existència de fins a 6 de les desamortitzacions del segle XIX, el castell quedà abandonat del tipus diferents de dinosaures. Aquest emplaçament posarà final tot i anà caient fins a convertir-se en un simple esquelet. Fora del a la nostra ruta, ja que aquí trobem el castell que Arnau Mir de Tost i recinte podem veure les restes de l'església de Sant Sadurní, amb el la seva esposa Arsenda van adquirir per compra, el 1033, al comte campanar annexat a la façana, i les de la canònica i la necròpoli. d'Urgell Ermengol II: el castell-palau de Llordà, una fortalesa humil, Declarat monument històric artístic l'any 1980, no es produïren les en origen, construïda al s. X i situada dalt d'un turó al nord del poble primeres excavacions prèvies a la restauració fins al 1997. del mateix nom. En poc temps, el castell es convertí en una de les Tot i que no sabem amb exactitud la data del seu naixement fortaleses més poderoses de la Catalunya comtal, punt estratègic per o els detalls de la seva infantesa, segurament viscuda dins de la cort al control de la Conca Dellà, el Montsec i des d'on Arnau va organitzar dels comtes d'Urgell, el que sí que podem assegurar és que les seves i dirigir l'ofensiva per a la conquesta d'Àger i la seva poderosa fortalesa gestes van perdurar en la memòria col·lectiva de tots aquells qui el hudí. En tractar-se d'una construcció residencial i no només “de van veure lluitar o en van sentir a parlar. Temut pels seus enemics i frontera”, l'arquitectura que hi predomina no és exclusivament militar, admirat per tots els qui foren testimonis del seu esperit lluitador i sinó que ens trobem davant d'un dels pocs exemples de torre residencial estratègic, Arnau Mir de Tost posà els fonaments de l'expansió del d'arquitectura civil del romànic català que es conserven a Catalunya. comtat d'Urgell vers Lleida i Balaguer, dues ciutats esmentades en la El conjunt, ja restaurat, el formen dos recintes protegits per una muralla política expansiva que impulsà a les ordres dels comtes d'Urgell.

D’INTERÈS

MUSEU DE LA CONCA DELLÀ I OFICINA DE TURISME D'ISONA Carrer del Museu, 4 · 25600 ISONA. Tel. 973 66 50 62 - [email protected] - [email protected] - www.isona.cat

Visites als castells: castell de Mur i col·legiata de Santa Maria de Mur. Tel. 677 701 820 - www.castellmur.cat

Conjunt monumental de Sant Pere d'Àger: Ajuntament d'Àger. Tel. 973 45 50 04 - www.ager.cat

Castell-palau de Llordà: Museu de la Conca Dellà i Oficina de Turisme d'Isona. Tel. 973 66 50 62 - www.isona.cat

42 RUTA ARNAU MIR DE TOST

Arnau Mir de Tost, uno de los ca- logado como bien cultural de in- tónico militar (s. XI) y conformado las fortalezas más poderosas y es- balleros catalanes más emblemáti- terés nacional. Después de la re- por una torre y un recinto de mu- tratégicas de la Cataluña condal, cos del siglo XI, conquistó más de conquista del valle por Arnau Mir ralla en forma de barco, la fortaleza desde donde Arnau llevó a cabo 30 castillos y lideró la primera (1034-1050), el conjunto monu- de Mur, uno de los castillos de la ofensiva contra el enclave hudí cruzada de la historia contra Bar- mental, formado por el castillo, la frontera mejor conservados de Ca- de Àger y uno de los pocos ejem- bastro (1065). Es por eso que, des- abadía, el claustro y la colegiata, taluña, cumplía las funciones de plos de torre residencial de la ar- de el Consorcio del Montsec, se se convirtió en la sede política y controlar la frontera con Al- quitectura civil del románico ca- ha creado una ruta que une los religiosa de la zona. Los trabajos Andalus y dominar el territorio y talán que se conservan en tres conjuntos patrimoniales más arqueológicos y de restauración la población de su asentamiento. Cataluña. El conjunto restaurado importantes relacionados con la han descubierto los restos de una A su vez, la colegiata de Santa lo conforman dos recintos protegi- figura de Arnau Mir: el castillo y muralla románica, los de una posi- Maria, el claustro y las dependen- dos por una muralla con torres de la colegiata de Sant Pere de Àger ble puerta de acceso al recinto y cias anexas constituyen uno de los flanqueo. Fuera del recinto del (Noguera), el castillo de Mur y la una gran torre circular. De la época mejores conjuntos de canónica castillo podemos ver los restos de colegiata de Santa Maria de Mur de Arnau Mir de Tost sólo se con- medieval. La colegiata fue decla- la iglesia de Sant Sadurní, con el (Pallars Jussà) y el castillo-palacio servan los restos restaurados de la rada Monumento Histórico Artísti- campanario anexo a la fachada, y residencial de Llordà (Pallars Jussà). iglesia basilical con la cripta y los co en 1920, mientras que el castillo las de la canónica y la necrópolis. vestigios de la torre residencial. lo fue en 1949. Fue declarado monumento históri- La primera parada de la ruta nos co artístico en 1980. sitúa en el valle de Àger (Noguera), En la cima de una colina sobre el El punto y final de nuestra ruta se popular por la práctica de deportes embalse de Cellers (Pallars Jussà), encuentra en el municipio de Isona Temido por sus enemigos y admi- como el vuelo libre o el parapente lugar ideal para practicar activida- i Conca Dellà (Pallars Jussà), lugar rado por quienes fueron testigos y por alojar entre sus montañas el des de agua así como para disfrutar que albergó hasta 6 tipos diferentes de su espíritu luchador y estratégi- Parque Astronómico del Montsec. de las fabulosas vistas de la sierra de dinosaurios. Situado sobre una co, Arnau Mir de Tost puso los Y es que en lo alto de una colina del Montsec, encontramos el cas- colina al norte del pueblo del mis- cimientos de la expansión del con- encontramos el conjunto monu- tillo de Mur y la colegiata de Santa mo nombre se halla el castillo- dado de Urgell hacia Lleida y Ba- mental de Sant Pere de Àger, cata- Maria de Mur. De estilo arquitec- palacio de Llordà (siglo X), una de laguer.

THE ARNAU MIR DE TOST ROUTE

Arnau Mir de Tost, one of the most emblematic and collegiate church, became the most impor- adjoining rooms constitute one of the best Catalan knights of the 11th century, conquered tant political and religious seat in the local examples of a medieval religious community more than 30 castles and led the first crusade area. The only remains that have survived from complex. Located on a hill to the north of the in history against Barbastro (1065). It is for this the time of Arnau Mir de Tost are the restored village of Llordà, visitors will find the (10th reason that the Consorci del Montsec has crea- basilica church and crypt and the remains of century) Castle-Palace of Llordà, one of the ted a route that links together the three most the tower living quarters. The top of a hill most powerful and strategic fortresses in Cata- important groups of patrimony associated with overlooking the Cellers reservoir is where visitors lonia during the time of the Catalan counts. It Arnau Mir: the castle and collegiate Church of will find the castle of Mur and the collegiate was from here that Arnau launched his offensive Saint Peter at Àger (la Noguera); the castle of Church of Saint Mary of Mur. Their architectural against the fortress of Àger. The castle includes Mur and the collegiate Church of Saint Mary style is 11th century military; this is confirmed one of the few surviving examples in Catalonia of Mur (el Pallars Jussà); and the castle-residential by a tower and a walled enclosure in the form of a tower residence in the style of Catalan palace of Llordà (el Pallars Jussà). of a boat. It’s one of the best conserved frontier Romanesque civic architecture. The restored High on one of its hills of the Vall d’Àger, visitors castles in Catalonia and served the dual purpose group of buildings consists of two enclosures will find the monumental complex of Saint of controlling the border with the territory of protected by a wall with watchtowers. Outside Peter of Àger. After the reconquest of the valley Al-Andalus and protecting its own population the castle enclosure, it is possible to see the by Arnau Mir (1034-1050), the monumental and the surrounding territory. The Collegiate remains of the Church of Saint Sadurní and the complex, formed by the castle, abbey, cloister Church of Saint Mary, the cloister, and the bell tower next to the main facade.

ROUTE TOURISTIQUE ARNAU MIR DE TOST

Arnau Mir de Tost, l'un des chevaliers catalans Arnau Mir (1034-1050), l'ensemble monumen- lation de sa colonie. À son tour, la collégiale les plus emblématiques du XIe siècle, conquit tal, constitué par le château, l'abbaye, le cloître de Sainte Marie, le cloître et les dépendances plus de 30 châteaux et dirigea la première et la collégiale, devint le siège politique et annexes, constituent l'un des meilleurs ensem- croisade de l'histoire contre Barbastro (1065). religieux des alentours. Les travaux archéolo- bles de l'église canonique médiévale. La collé- Ce fait a encouragé le Consortium du Montsec giques et de restauration ont permis de giale fut déclarée Monument Historique Artis- à créer une route reliant les trois ensembles découvrir des restes de remparts romans, ceux tique en 1920, tandis que le château le fut en patrimoniaux les plus importants liés au per- d'une éventuelle porte d'accès aux lieux et une 1949. sonnage d'Arnau Mir: le château et la collégiale grande tour circulaire. De l'époque d'Arnau Situé sur une colline au nord du village qui porte de Saint Pierre d'Àger (la Noguera), le château Mir de Tost on ne conserve que les restes le même nom, se trouve le château-Palais de de Mur et la collégiale de Sainte Marie de Mur restaurés de l'église basilicale avec la crypte Llordà (Xe siècle), une des forteresses les plus (le Pallars Jussà), ainsi que le château-palais et les restes de la tour résidentielle. puissantes et stratégiques de la Catalogne comta- présidentiel de Llordà (le Pallars Jussà). Sur la cime d'une colline au-dessus du lac de le, d'où Arnau mena l'offensive contre la forte- Le premier arrêt du parcours nous situe dans Cellers (le Pallars Jussà) se trouvent le château resse houdide d'Àger et un des rares exemples la Vallée d'Àger (la Noguera), populaire parmi de Mur et la collégiale de Sainte Marie de Mur. de tour résidentielle de l'architecture civile du les pratiquants du vol libre ou du parapente, Le château de Mur, construit en style architec- roman catalan conservés en Catalogne. mais aussi parce qu'elle abrite, au milieu des tural militaire (XIe siècle) et constitué par une L'ensemble restauré est composé par deux en- montagnes, le Parc Astronomique du Montsec. tour et un enclos entouré de remparts en forme ceintes protégées par des remparts avec des C'est ici qu'au-dessus d'une colline se trouve de bateau, est l'un des châteaux de frontière tours latérales de défense. En dehors de l'enceinte l'ensemble monumental de Saint Pierre d'Àger, les mieux conservés de Catalogne. Ses fonctions du château, on peut voir les restes de l'église catalogué en tant que bien culturel d'intérêt étaient de contrôler les frontières avec Al- de Saint Sadurní. L'ensemble fut déclaré monu- national. Après la reconquête de la Vallée par Andalus et de dominer le territoire et la popu- ment historique et artistique en 1980.

43 ITES DE PONENT EL SENYOR DE LLADURS m I L’AMOR DE LA SEVA ESPOSA Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

Eren temps de guerres contra els sarraïns i el senyor del castell de Lladurs, Aquest contacte diari fa créixer una amistat sincera, que el rei moro vol que feia poc que s'havia maridat amb una bella i jove donzella, va haver premiar amb presents valuosos. El joglar, però, sempre els refusa. d'acudir a la crida del rei, el qual demanava que tots els braços disponibles acudissin a la lluita. Al crit reial va acudir el valerós senyor de Lladurs, tot Un dia, el rei, mig ofès i mig meravellat, se li adreça per preguntar-li la raó acomiadant-se de la seva jove i bella esposa, a la qual va prometre amor de refusar totes les reials presentalles, les quals estan fetes amb tot l'agraïment i retorn. per part del rei de la moreria.

Va succeir, però, que en l'absència del casteller, el seu germà s'enamorà Quan sent aquestes paraules el joglar contesta: de la jove esposa, li manifestà el seu amor i li proposà compartir llurs vides. - L'únic do i l'única presentalla que voldria, si vós voleu fer-me aquesta mercè La jove senyora sempre refusà aquestes propostes, i es comportà amb tota i sou magnànim, és la llibertat del casteller de Lladurs. dignitat. La petició sobta el rei, medita, reflexiona i, lloant la prova heroica d'un amic Davant aquelles negatives i segures respostes, el germà del casteller optà que ve de tan llunyanes terres per salvar un altre amic, mana que alliberin per una altra estratègia, i féu arribar fins al castell un d'aquells joglars que el presoner i el donin al joglar. Això sí, amb una sola condició: que el rei anaven cantant cançons i noves de la guerra, el qual féu cantar aquí la mort català torni a Lladurs, ja que no vol que torni a lluitar contra ell quan li doni del seu senyor, tot prometent-li una bossa d'or perquè després pogués la llibertat. desaparèixer ben lluny d'allí. De tothom és sabut com eren escoltats i creguts aquells mítics trobadors. El rei català accedeix a aquesta petició i el rei moro li permet que torni al seu castell, i el senyor de Lladurs i el joglar marxen d'allí per anar a la terra Així s'esdevingué, un dia cap al tard, l'arribada d'un trobador que començà solsonina. a cantar la mort del casteller de Lladurs en una aferrissada batalla contra els sarraïns. El casteller està frisós d'arribar i abraçar la seva esposa, i camina molt de pressa, tant que el joglar no el pot seguir. La muller, en assabentar-se pel joglar de tan trista nova, es retirà a plorar a la seva cambra, a la qual aviat hi arribà el nou pretendent, tot consolant- El senyor li diu que vol accelerar més el pas per arribar a Lladurs. El joglar la i dient-li que ara es podia casar amb ell, ja que res no la lligava. no pot caminar més de pressa, però li diu que s'avanci tot demanant-li que li doni un record personal en agraïment de la seva llibertat. La jove senyora no contestà, ja que en el seu cor glatien l'esperança i la seguretat que el seu marit no havia mort, així que va prendre una resolució: - Què vols? - diu el senyor. volia comprovar-ho personalment - es va dir per a si mateixa. - Un mocador, un bocí de camisa, el que vós vulgueu, però que sigui una L'endemà, a trenc d'alba, i vestida com anava el joglar la nit abans per tal cosa personal - respon el jove trobador del qual el senyor encara no n'havia de sortir sense aixecar sospites ni mirades indiscretes, sortia per la porta esbrinat la veritable identitat. del castell de Lladurs la jove senyora, que dirigí les seves petjades vers el llunyà camp on es guerrejava.

Es guanyà el viatge amb l'ofici, tot cantant trobes per on passava per tal d'anar practicant el seu pla.

Quan al cap dels dies arribà al campament de l'exèrcit cristià, començà a preguntar primer als soldats, i després als caps, a veure si sabien on era el casteller senyor de Lladurs.

Tothom a l’una li van respondre que era un gran i valent soldat, però que ha caigut presoner dels sarraïns, els quals a causa de l'admiració que els ha causat la seva valentia no l'han matat, però el retenen presoner i demanen un fort rescat.

El joglar passa el camp de batalla i comença a cantar pels pobles sarraïns, i les seves facultats artístiques i melodioses arriben a oïdes del mateix rei moro, que demana que portin al seu davant aquell jove joglar perquè canti per a ell.

Es fa així, i el rei queda captivat de la seva veu i de la seva traça artística i li demana que canti molts dies davant seu.

44 El casteller li dóna un bocí de la seva camisa i un mocador que sempre havia fàcil –segons li digué el germà–, i a més abandonà el castell per anar vés a guardat amb molta cura, ja que li havia brodat la seva esposa. saber on.

- Me'n desprenc perquè el favor és tan gran que mai no et podré oblidar, i Ella insisteix, i per fi accepta rebre-la uns moments abans de manar que els la meva estimada muller ho entendrà també així, si no, no me'n desprendria seus homes la foragitin per sempre. –diu tot donant-li el mocador, al mateix temps que li prometia record i agraïment eterns. Quan és davant seu ella li mostra el bocí de camisa i el mocador que ell li havia donat quan anava vestida de trobador. Amb aquest gest ja n'hi ha prou S'acomiaden i el casteller emprèn freturós el camí del seu castell i, quan hi per fer callar la boca infame del germà. arriba, allò que més l'estranya és l'absència de la seva muller i que no surti a rebre'l. El senyor mana que expulsin el seu germà en lloc de la seva jove i bella esposa, amb qui s'abraça i recorda els moments de la seva llibertat. La bava llefiscosa del germà li explica que ja fa mesos que és fora, i que la vida de la seva muller va ser un escàndol constant mentre va ser al castell i La felicitat i la unitat en aquells joves senyors va perdurar per molts anys, i ell n'era absent. les parets del castell de Lladurs en van ser mut testimoni.

El disgust va ser de mort, ja que en sentir això quasi no es va poder retornar. Avui, les pedres que hi resten encara xiuxiuegen, els dies de vent, aquell fet que aquí succeí. Als pocs dies arriba la seva muller. El senyor de Lladurs ni la vol rebre, i mana als seus soldats que la facin fora. No vol veure a qui s'oblidà d'ell i féu vida

45 Adrenalina en estat pur ESPORTS EXTREMS A LES TERRES DE LLEIDA

Text: Xavier Madrona Fotos: Albrecht, Àngel Arrabalí, Jon Cardwell, Pep Fillat, J. Lluís Gàzquez, Juanjo Medina, Enrique Pastor, Sílvia Pineda, Ràfting Llavorsí, Roc Roi, Salomon, Jordi Vidal

Els esports extrems continuen guanyant adeptes cada dia que passa. Trekking i BTT extrem, rutes de muntanya, espeleologia, esquí de muntanya, escalada en roca o en gel, quads, descens de barrancs, salt de pont, salt base o parapent són algunes de les opcions d'aventura, esport i turisme que es poden practicar en un paradís paisagístic únic com ho és el territori de Lleida. No pas per casualitat. Lleida és com un gran parc temàtic on té a l'abast en un mateix territori i sense distàncies considerables tot un seguit d'indrets per practicar aquests esports d'aventura i extrems, que per separat requeririen llargs i costosos viatges arreu del món.

46 Richi Navarro fent un salt base sobre Àger des d'un globus a 400 m, amb vestit d'ales (wingsuit).

47 Descens amb BTT: a l’esquerra, a Port-Ainé, i a la dreta, la Down Town que baixa des de la Seu Vella pel carrers de Lleida. A sota, Kilian Jornet en una travessa pel Pirineu.

esport extrem com el salt de pont, l'escalada de blocs o de gel, L’ l'espeleologia i el descens de bar- rancs es pot viure amb intensitat a Lleida sota el guiatge dels millors especialistes i monitors experts en aventura. Però el territori lleidatà ofereix moltes més i diferents pro- postes per viure l'aventura. De fet, el Pirineu de Lleida és líder a l’Estat espanyol en esports d'aventura, on s'emmarquen aquestes activi- tats físiques de risc que es renoven constant- ment a la recerca de desafiaments inèdits relacionats amb la velocitat, la supervivència o l'alçada. Experts en el tema sostenen que l'èxit d'aquestes activitats rau en la satisfacció personal i el consum d'adrenalina que com- porten. És el cas del descens amb BTT, un dels esports extrems amb més practicants i que a Lleida es troba al seu hàbitat ideal. Fruit d'aquesta passió és l'organització des de fa molts anys de la prova internacional de descens de Tartareu, una localitat que

48 L’escalada és un altre dels esports extrems que tenen molts afeccionats a les Terres de Lleida. A la imatge, escalant el contrafort de Rumbau, a Oliana.

supera en poc el centenar d'habitants i que Mountain Bike, farcit d'escales transformades trekking extrem, on cada desnivell és un es troba situada a la comarca de la Noguera. en trams d'increïble velocitat, camions i esforç gairebé maratonià. Lleida té la sort i És l'Open de Espanya, que, amb sortida des cotxes convertits en salts de més de 5 metres l'honor de tenir un esportista que ha fet de la muntanya de Malera, des d'un punt i indrets molt estrets que fan les delícies dels d'aquesta activitat la seva vida. És el campió situat a 878 metres d'altitud, afronta un corredors i del públic assistent. De fet, aquest del món de curses de muntanya, Kilian Jornet, desnivell de més de 335 metres.També es espectacular esdeveniment que es fa a Lleida arrelat a la Cerdanya i que representa a la fan competicions de descens de BTT en altres és un privilegi que comparteix amb grans perfecció els valors d'aquests esports en indrets del Pirineu lleidatà com Port-Ainé i ciutats de la importància i la dimensió inter- harmonia amb la natura.I si es tracta de baixar altres zones dels Pallars. nacional de París, Rio de Janeiro o Lisboa. muntanyes a l'hivern d'una forma extrema, Fins i tot Lleida capital pot gaudir I si no és amb bici també es poden res millor que l'esquí de muntanya, que almenys un cop l'any de les emocions baixar i pujar muntanyes amb les cames a requereix molta experiència i una formació d'aquesta disciplina tan espectacular com ritme de vertigen pel Pirineu lleidatà. És el específica ja que s'ha de conèixer molt bé ho és el descens BTT, aquesta vegada urbà la muntanya i ser un esquiador consumat. i no a la muntanya, amb l'organització del Una altra activitat extrema que està Down Town, que baixa des de la Seu Vella Les Terres de Lleida arrelant amb força a les Terres de Lleida és amb obstacles de tota mena que han de són un referent el salt base, una modalitat de paracaigudisme superar els corredors i que aspira a ser inter- en la qual, a diferència d'aquest darrer, el nacional. Per un dia el ciclisme més extrem per als amants de salt no es fa des d'una aeronau sinó des d'un pren els carrers del casc antic de Lleida per l’escalada en roca objecte fix. Precisament “base”, la paraula convertir-los en un impressionant circuit de que dóna nom a aquest esport, és formada

49 El salt base és una modalitat de paracaigudisme que es desenvolupa des d’un punt fix. A la foto, Richi Navarro saltant des de la paret Aragó de Mont-rebei. per les inicials angleses de les quatre estruc- lligat per les cames al buit des d'un pont que Meià o Sant Llorenç de Montgai, entre tures des de les quals es poden desafiar les pot tenir uns 20 metres d'alçada. La major d'altres, són llocs fantàstics per practicar lleis de la gravetat: bulding (edifici), antenna part de les empreses lleidatanes d'esports l'escalada. (antena), span (arc de pont) i earth (terra). d'aventura inclouen aquesta activitat dins la Per fer-se una idea de la dimensió Per portar a terme aquesta pràctica es neces- seva oferta conscients que hi ha una demanda internacional que té Lleida amb totes aquestes sita un paracaigudes especial, ja que els creixent. activitats cal esmentar que enguany, al maig, temps i les forces que intervenen en la seva De l'aire a la terra. L'escalada en roca Sant Llorenç de Morunys i els municipis del obertura són molt diferents als factors que i en gel tenen un referent de primer ordre a seu voltant acullen la VIII Trobada Internacio- envolten el salt des d'un avió. El gran risc les Terres de Lleida, on se’n poden practicar nal de Descens de Barrancs, Canyons i En- d'aquesta modalitat envers el paracaigudisme totes les modalitats. El Montsec, la Pica gorjats, la Gorgs'2011. És la trobada anual convencional és que no hi ha un paracaigu- d'Estats (3.143 m, el cim més alt de Catalu- de més rellevància en l’àmbit mundial per des d'emergència. El Montsec i la zona de nya), el congost de Terradets, Vilanova de als amants del barranquisme, que des de Camarasa són els llocs preferits dels amants l'any 2004 organitza la Federació d'Entitats d'aquesta disciplina i Lleida té especialistes Excursionistes de Catalunya (FEEC). de gran prestigi com ara Siscu Galván o Richi El Montsec i la zona de El barranquisme es dedica a fer ex- Navarro. Camarasa són llocs idonis ploracions utilitzant les seves tècniques en Juntament amb el salt base i encara les ferides fetes a la muntanya per l'erosió més conegut és el salt de pont (puenting), per als especialistes de l'aigua al llarg del temps. Quan arriba el una activitat cada vegada més popular entre del salt base bon temps, a partir de la primavera, és quan els més atrevits, que consisteix a llançar-se s'inicia la seva pràctica. Un fet important és (continua a la pàgina 52)

50 Practicant el ràfting al Pallars Sobirà.

Lleida, paradís natural dels esports d'aventura

Els esports extrems són, de fet, esports d'aventura amb un índex més d'aventura a les comarques de Lleida, la qual cosa suposa tot un alt de risc i per a iniciats. L'oferta de Lleida, considerada com a esdeveniment de primer ordre per al turisme de casa nostra. Tant és territori líder a Espanya dels esports d'aventura, és a l'abast de així que actualment són 178 les empreses que organitzen activitats qualsevol grup de població i nivell de preparació. Esports d'aigua d'aventura. Aquesta xifra representa un increment del 12% en el com el ràfting, l'hidrospeed, el caiac, el piragüisme, el barranquisme, nombre de firmes del sector respecte de l'any passat i un 25% en les canoes, el windsurf o l'esquí nàutic, entre d'altres; esports d'aire referència al 2009. És a dir, es tracta d'un producte i una marca com el paracaigudisme, parapent, ala delta, ultralleugers, globus emergents en un Pirineu que concentra el 80% de les activitats de aerostàtics o vol sense motor, i esports de terra com el senderisme, turisme actiu que s'organitzen a Lleida. El 25% de les empreses ciclisme BTT, paint ball, rutes de muntanya i rutes a cavall són una dedicades als esports d'aventura, un total de 44, se situen al Pallars part important de les propostes que ens esperen al territori lleidatà. Sobirà, bressol d'aquestes activitats.

El ràfting és potser una Aquest tipus d'activitats de les activitats estrella s'han arrelat tant al ter- i més conegudes, atès ritori que fins i tot l'ins- que enguany se celebra titut de Secundària de al Pallars Sobirà el 25è Sort imparteix des del aniversari de la implan- curs 1998-1999 dos tació d'aquest esport al cicles de formació riu Noguera Pallaresa, la professional d'activitats qual cosa va ser una físiques i esportives iniciativa pionera a vinculades als esports l'Estat. De fet, el Noguera de riu. Aquests estudis Pallaresa és reconegut tenen actualment 60 com un dels millors rius alumnes de cicle su- d'Europa per a la pràctica perior i 22 de cicle d'aquest esport. mitjà. I una dada molt significativa és que el Recentment es va donar 70% d'aquests estu- el tret de sortida a la nova Practicant ala delta. diants no són de les temporada d'esports comarques de Lleida.

51 El Grup Espeleològic Lleidatà, del Centre Excursionista de Lleida, fa prospeccions a indrets tan espectaculars com el de la imatge (se- gon pou del Graller de la Costa d’Alzina, situat al vessant nord del Montsec d’Ares). que s'ha d'anar ben equipat, ja que l'aigua serà la nostra aliada, però si no anem prepa- rats la podem trobar més aviat freda. Un vestit de neoprè que serveix per mantenir la nostra temperatura corporal, un arnès de barrancs, un casc, el sac de transport, un vuit, mosquetons, entre d’altres, són elements que no poden faltar per portar a terme l'activitat, però tot i així s'ha de vigilar en l'època del desgel o quan hi ha tronades, com ara les tardes d'estiu. Lleida és també un territori rocós ple de cavitats naturals, ideal per practicar l'espe- leologia. El Grup Espeleològic Lleidatà, secció d'espeleologia del Centre Excursionista de Lleida, té en l'actualitat una cinquantena de socis que practiquen tant l'espeleologia, sia en els seus vessants esportiu, de recerca i investigació o docent, com el descens espor- tiu de barrancs. En el vessant de recerca el grup centra actualment la seva activitat en les prospeccions a la serra del Montsant. Fruit d'aquests treballs es pot destacar, entre d’altres, la troballa a la zona del Montsant de dues noves "Grans Cavitats", segons el A sota, a l’esquerra, puenting a Esterri d’Àneu en un pont de 25 metres d’alçada. A la fotografia de la dreta, practicant barem del Catàleg de Grans Cavitats de el barranquisme a Viu de Llevata, a l’Alta Ribagorça. Catalunya, de l'Espelo-Club de Gràcia. Són la Cova de les Campanes, de 800 metres de recorregut i 70 metres de desnivell, i l'Avenc d’Aisling, de 870 metres de recorregut i 53 de desnivell.

Busseig a més de 2.000 metres Quan un excursionista s'atura davant un llac pirinenc, a més de tenir temps per contemplar la bellesa que reflecteix sobre les seves aigües també en té per preguntar-se què hi deu haver sota la capa quasi immòbil que fa de mirall. Només podrà complaure la seva cu- riositat amb la pràctica d'un esport en creixe- ment constant al Pirineu lleidatà. El subma- rinisme ja no és monopoli de les costes catalanes, sinó que Lleida ha estat pionera del busseig en alta muntanya i no solament a Catalunya sinó arreu de l'Estat. L'empresa The Busseing Pallars, amb seu a Tremp (Pallars Jussà), ofereix des del 2006 els seus serveis als excursionistes desitjosos de saber què hi

52 ha a sota del pantà de Sant Antoni o als llacs de Montcortés, Sallent, Molinos o Moralets. De fet, és l'únic centre lleidatà autoritzat per la Generalitat i s'ha constituït en delegació territorial de la Federació Espanyola d'activitats subaquàtiques. L'alma mater de The Busseing Pallars és Josep Fillat, que fa més de 10 anys es va dedicar a treballar en turisme donant la volta al món en un veler. Va provar el submarinisme i li va agradar tant que es va treure tots els títols d'instructor durant la seva estada a llocs Volant després de saltar des de Torre Vermella a la paret de Catalunya, tan variats com les Bahames, Itàlia, Grècia o prop del congost de Montrebei. A sota, practicant el busseig en alta muntanya. les Illes Balears. Però va ser a Suïssa on Fillat va descobrir el busseig en llacs i, en tornar a Tremp de vacances, va decidir quedar-se i iniciar una activitat innovadora a casa nostra. El producte estrella de The Busseing Pallars per a aquesta temporada és una im- mersió al llac de Naorte, prop de Lladorre, a més de 2.000 metres d'altitud, és a dir, en alta muntanya, i després de fer una excursió de poc més d'una hora amb un vehicle 4x4. The Busseing Pallars, de fet, té el rècord d'Europa d'immersió en llacs d'alta muntanya des del 2009 quan Josep Fillat, juntament amb Dani Martínez i Joan Pascual, van bus- sejar al llac de Certascan, el més gran dels Pirineus, a 2.234 metres d'altitud i a una profunditat de 25 metres. No cal ser un expert per començar a bussejar en llacs. The Busseing Pallars demana un mínim de 10 immersions d'experiència, però si la persona no compleix aquest requisit també ofereix “batejos” d'immersió per a principiants, tot i que el seu radi d'acció també s'estén a fer cursos de formació als militars de l'Acadèmia de suboficials de Talarn o a bombers. Sens dubte les Terres de Lleida són el millor lloc per alliberar adrenalina. T’atreveixes?

D’INTERÈS

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida Tel. 973 24 54 08 Web: www.lleidatur.com

Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà Tel. 973 62 03 25

The Busseing Pallars Tel. 606 67 79 28 Web: www.buceing.com

53 ADRENALINA EN ESTADO PURO

El deporte extremo como el puen- ocasión urbano, que baja desde la ciplina y Lleida cuenta con especia- tanto la espeleología, ya sea en sus ting, la escalada de bloques o de Seu Vella salvando todo tipo de obs- listas de gran prestigio como Siscu vertientes deportiva, de investigación hielo, la espeleología y el descenso táculos. Galván o Richi Navarro. También en- o docente, como el descenso deportivo de barrancos se puede vivir con in- contramos el puenting, que consiste de barrancos. tensidad en Lleida de la mano de los Y si no es en bici también se pueden en lanzarse atado por las piernas al mejores especialistas y monitores bajar y subir montañas con las pier- vacío desde un puente que puede te- Lleida, paraíso natural de los depor- expertos en aventura. El Pirineo de nas a ritmo de vértigo por el Pirineo ner unos 20 metros de altura. tes de aventura Lleida es líder en España en depor- leridano. Es el trekking extremo, don- Los deportes extremos son, de hecho, tes de aventura, donde se enmarcan de cada desnivel es un esfuerzo casi Del aire a la tierra. La escalada en roca deportes de aventura con un índice estas actividades físicas de riesgo maratoniano. Lleida tiene el honor de y en hielo tienen un referente de primer más alto de riesgo y para iniciados. que se renuevan constantemente en contar con el campeón del mundo de orden en las Tierras de Lleida, donde La oferta de Lleida, considerada co- busca de desafíos inéditos relacio- carreras de montaña, Kilian Jornet. Y se pueden practicar todas las modali- mo territorio líder en España de los nados con la velocidad, la supervi- si se trata de bajar montañas en in- dades. El Montsec, la Pica d'Estats, el deportes de aventura, está al alcance vencia o la altura. El descenso en vierno de una forma extrema, nada desfiladero de Terradets, Vilanova de de cualquier grupo de población y BTT, uno de los deportes extremos mejor que el esquí de montaña, que Meià o Sant Llorenç de Montgai son nivel de preparación. Deportes de con más practicantes, encuentra en requiere mucha experiencia y una lugares fantásticos para practicar la agua como el rafting, el hidrospeed, Lleida su hábitat ideal. Fruto de la formación específica. escalada. El barranquismo se dedica el kayak, el piragüismo, el barranquis- pasión por este deporte desde hace a realizar exploraciones utilizando sus mo, las canoas, el windsurf o el esquí muchos años se organiza la prueba Otra actividad extrema que está arrai- técnicas en las heridas abiertas en la náutico, entre otros; deportes de aire internacional de descenso de Tarta- gando con fuerza en las Tierras de montaña por la erosión del agua a lo como el paracaidismo, parapente, ala reu, en la Noguera. También se ce- Lleida es el salto base, una modalidad largo del tiempo. A partir de la prima- delta, ultraligeros, globos aerostáticos lebran competiciones de descenso de paracaidismo en la que el salto se vera es cuando se inicia su práctica. o vuelo sin motor, y deportes de tierra de BTT en otros lugares del Pirineo realiza desde un objeto fijo. Para lle- Lleida es también un territorio rocoso como el senderismo, ciclismo BTT, leridano como Port Ainé y otras zo- var a cabo esta práctica se necesita lleno de cavidades naturales, ideal paint ball, rutas de montaña y rutas a nas de los Pallars. Incluso Lleida ca- un paracaídas especial. El Montsec y para practicar la espeleología. El Grupo caballo son una parte importante de pital organiza el Down Town, un es- la zona de Camarasa son los lugares Espeleológico Leridano cuenta en la las propuestas que nos esperan en el pectacular descenso BTT, en esta preferidos de los amantes de esta dis- actualidad con socios que practican territorio leridano.

54 Escalada a la Paret de l’Os, a Sant Llorenç de Montgai. PURE ADRENALINE

Extreme sports such as bungee jumping, rock and ice mountain descents in winter will find nothing better Lleida is also a rocky territory full of natural cavities that climbing, caving and canyoning can be enjoyed in all than mountain skiing. provide an ideal destination for caving. their intensity in Lleida. The Lleida Pyrenees are the Another extreme activity that has become increasingly most important destination in Spain for those who love popular in the Lands of Lleida is base jumping, a form Lleida, a natural paradise for adventure sports to enjoy adventure sports and activities that involve a of parachuting in which people jump from a fixed point. Extreme sports are adventure sports that entail a certain certain element of physical risk. MTB descent, which is El Montsec and the area around Camarasa are two of level of risk and which are for experts. The offer in Lleida, one of the most popular extreme sports, has found an the preferred destinations for lovers this sport and are which is considered the leading territory in Spain for ideal setting in the Lands of Lleida. For a number of also popular destinations for bungee jumping. adventure sports, is within the reach of any sector of years now, this area has hosted the Tartareu international Rock and ice climbing also have points of reference of the population and for sports lovers with different levels descent in La Noguera, while MTB descent competitions the highest order in the Lands of Lleida, where it is of preparation. Water sports, including: rafting, hydros- are also held in several other parts of the Lleida Pyrenees, possible to enjoy them in the full range of modalities. peed, kayak, canoeing, canyoning, windsurfing and including at Port Ainé. El Montsec, the Pica d'Estats, the Terradets Gorge, water skiing; air sports including: parachuting, paragli- Lleida city, the provincial capital, also organizes its own Vilanova de Meià and Sant Llorenç de Montgai are all ding, hang-gliding, ultralights, hot-air ballooning and “Down Town” event, which is a spectacular MTB descent. fantastic places for climbing. Canyoning involves explo- gliding; and land sports including: rambling, MTB It is also possible to go up and down the mountains of ring gullies and using techniques that exploit scars in cycling, paint ball, mountain routes and horse-riding the Lleida Pyrenees with your legs working flat out by the mountains left by long term erosion by water. This routes form an important part of the proposals that await doing extreme trekking. While those who enjoy extreme activity is particularly popular from spring onwards. those who visit the Lands of Lleida.

ADRÉNALINE À L'ÉTAT PUR

Les sports extrêmes comme le saut à l'élastique, descendre des montagnes en hiver de façon extrême, ce la pratique de ce sport. Lleida est également un l'escalade de blocs ou sur glace, la spéléologie et la il n'y a rien de mieux que le ski de montagne. territoire rocheux plein de cavités naturelles, idéales descente de canyons peuvent être vécus avec intensité Une autre activité extrême qui prend de plus en plus pour la pratique de la spéléologie. à Lleida. Les Pyrénées de Lleida sont une région d'importance dans les terres de Lleida est le base leader en Espagne pour la pratique des sports jump, une discipline du parachutisme qui consiste Lleida, paradis naturel des sports d'aventure d'aventure, parmi lesquels on trouve les activités à sauter depuis des objets fixes. Le Montsec et la Les sports extrêmes sont des sports d'aventure à haut physiques à risque. La descente en VTT, un des sports zone de Camarasa sont les sites préférés pour les risque et pour les initiés. L'offre de Lleida, considérée à risque ayant le plus d'adeptes, trouve à Lleida son passionnés de cette discipline. Il y a également le territoire leader en Espagne pour les sports d'aventure, habitat idéal. Depuis des années, une épreuve inter- saut à l'élastique. L'escalade sur roche et sur glace est à la portée de tous. Des sports aquatiques comme nationale de descente est organisée à Tartareu, dans trouvent une référence de premier ordre dans les le rafting, l'hydrospeed, le canoë-kayak, le canoë, le la Noguera. Il y a également d'autres compétitions terres de Lleida, où l'on peut pratiquer toutes les canyoning, le windsurf ou le ski nautique entre autres; de descente en VTT dans d'autres endroits des modalités. Le Montsec, la Pica d'Estats, le défilé de des sports aériens comme le parachutisme, le para- Pyrénées de Lleida comme Port Ainé. Terradets, Vilanova de Meià ou Sant Llorenç de pente, le delta plan, les ULM, les montgolfières ou La ville même de Lleida organise le Down Town, Montgai sont des sites magnifiques pour pratiquer le vol sans moteur; et des sports terrestres comme la une descente en VTT spectaculaire. On peut aussi l'escalade. Le canyoning consiste à explorer la mon- randonnée, le cyclisme VTT, le paint ball, la rando- descendre et remonter des montagnes avec les jambes tagne à travers les failles produites par l'érosion de nnée en montagne et les balades à cheval sont une à un rythme vertigineux à travers les Pyrénées de l'eau ou par le temps, en utilisant des techniques partie importante des offres qui vous attendent dans Lleida. Le trekking est extrême. Et lorsqu'il s'agit de spécifiques. C'est à partir du printemps que commen- la région de Lleida.

55 56 800 Anys de mercat a Balaguer

Text: Joan Arjona Sales Fotos: Ajuntament de Balaguer, Arxiu Comarcal de la Noguera, Joan Bové, Daniel Torruella

El mercat de Balaguer celebra aquest any 2011 el seu 800è aniversari. Fou gràcies al privilegi del comte rei Pere I el Catòlic, que el dia 16 de setembre de 1211 concedí perpètuament a la ciutat de Balaguer el “mercat públic i general setmanal del dissabte, amb salvaguarda i seguretat de les persones i béns, de tots aquells que hi concorreguessin” (Història de la ciutat de Balaguer, fra Pere Sanahuja).

Un dels atractius més enriquidors de la ciutat de Balaguer són les garanteixen la bellesa, també la situació protegida dels vents i del vivències que es generen al voltant del mercat setmanal dels dissabtes riu, la serra amb les muralles i l'església gòtica de Santa Maria, els a la plaça medieval del Mercadal. En certa manera és com una plataners amb les rames esteses horitzontalment, les porxades..., tot representació teatral en un escenari únic. Les seues dimensions en plegat fa que aquesta plaça sigui una de les més boniques de Catalunya.

57 Abans, tant venedors com compradors eren els mateixos camperols de Balaguer i dels pobles del voltant.

De bon matí comencen els preparatius de l'obra amb l'entrada dels firandants, que ocupen amb ordre i cura els seus espais de venda, a poc a poc i de manera cerimoniosa estenen els seus productes: les fruites i verdures de l'horta balaguerina; les olives, el bacallà i els embotits; els pantalons, jerseis i vestits; les sabates, sandàlies i botes; els plats, paelles i cassoles; els mitjons, mocadors i la roba interior..., tot sembla sincronitzat per posar-se en plena ebullició amb l'arribada dels primers compradors. Com si fos una simfonia el batibull de la gent, els crits dels firaries, les discussions sobre els preus, el soroll dels carrets de la compra i el parlar de la gent va “in crescendo”. En el recorregut de la plaça, que acostuma a ser circular, la gent aprecia el canvi de decorats i colors segons els guarniments i els productes de les parades, envoltats per una barreja d'olors que van des de l'aroma suau de les fruites a l'apetitosa flaire dels pollastres a l'ast.

Conforme s'arriba al migdia torna de nou la tranquil·litat amb la retirada dels darrers compradors i el desplegament, molt més diligent, dels venedors que desmunten les seves parades carregant els més variats vehicles, que envaeixen l'espai de manera desordenada, i el deixen a primera hora de la tarda ple de bosses i brutícia que ràpidament netejaran les brigades municipals. El mercat s'ha acabat i la plaça queda estranyament buida, com desitjant que torni aviat el bullici del proper cap de setmana. I així cada dissabte de l'any, llevat que s'escaigui el dia de Nadal o la festa major del Sant Crist. van començar a regular les mesures, els pesos i les monedes que El mercat celebra aquest any 2011 el seu 800è aniversari. Fou gràcies s'havien d'utilitzar per realitzar les transaccions. al privilegi del comte rei Pere I el Catòlic, que el dia 16 de setembre de 1211 concedí perpètuament a la ciutat de Balaguer el “mercat El mercat, a part de donar resposta a la necessitat d'intercanvi, públic i general setmanal del dissabte, amb salvaguarda i seguretat complia una tasca dinamitzadora de la vida social. Es tractava, de les persones i béns, de tots aquells que hi concorreguessin” sobretot, d'un lloc de trobada entre vilatans i camperols, entre nobles (Història de la ciutat de Balaguer, fra Pere Sanahuja). i pagesos, clergues i menestrals. Hi confluïen persones de llocs propers però també d'altres més allunyats que aportaven idees i En aquells temps tant els compradors com els venedors eren els informació sobre llurs hàbitats de procedència, i sovint el mercat es mateixos camperols de la ciutat o dels pobles de la rodalia. A punta convertia per a molta gent de la ciutat i comarca en el seu únic dia de dia s'obrien els portals de la muralla i entraven els pagesos i lúdic setmanal. pageses amb els cabassos i cistells plens de queviures; les mestresses de casa, o les serventes de les llars benestants, obrien les portes de Encara que sembli allunyat en el temps, moltes de les funcions les cases, era dissabte i la ciutat es posava en marxa per celebrar el d'aquell mercat iniciat fa 800 anys continuen vigents. Han canviat seu mercat. Hi havia gairebé de tot, els productes estrella eren les els productes, les formes, els decorats... però avui en dia anar al fruites, verdures i hortalisses de l'horta collides a trenc d'alba; s'hi mercat de Balaguer continua essent sinònim de relació personal, podia trobar també aviram de tota mena en gàbies improvisades comunicació, convivència, festa, intercanvi..., i com diu Josep atapeïdes de pollastres, colomins i ànecs criats als corrals de les Vallverdú al llibre Balaguer riu, “el dia de mercat a Balaguer desferma cases, i panistres de vímet plenes d'ous col·locats curosament entre una mena d'orgull balaguerí que només copsa qui ha viscut entre la palla; la llet, els formatges i els queviures carnis frescos o salats, els naturals de la ciutat, i que només experimenten del tot pregonament segons l'època de l'any, completaven el ventall alimentari dels els mateixos balaguerins, fins a l'arrel del cabell, fins a l'esponjament productes locals. El peix, que substituïa la carn en els nombrosos del cor”. períodes d'abstinència imposats per l'Església, hi era habitual i es D’INTERÈS podia comprar tant fresc, com salat o sec. Ajuntament de Balaguer Pl. Mercadal, 1 - 25600 Balaguer A més s'hi venien articles manufacturats elaborats als petits tallers Tel. 973 44 52 00 - Web: www.balaguer.cat artesans (ferrers, terrissaires, teixidors, sabaters...) així com productes Consell Comarcal de la Noguera de consum imprescindible, per exemple, sal o primeres matèries Passeig d'Àngel Guimerà, 28-30 - 25600 Balaguer Tel. 973 44 89 33 - Web: www.ccnoguera.cat com ara la llana, el cànem, la llenya o la calç. Amb els mercats es

58 800 AÑOS DE MERCADO EN BALAGUER

Uno de los atractivos de la ciudad de diodía vuelve de nuevo la tranquilidad pos tanto los compradores como los dinamizadora de la vida social, ya Balaguer son las vivencias que se ge- con la retirada de los últimos compra- vendedores eran los propios campesi- que era un punto de encuentro entre neran alrededor del mercado semanal dores y el despliegue de los vendedo- nos de la ciudad o de los pueblos de la población y los campesinos, entre de los sábados en la plaza medieval res. El mercado celebra este año 2011 la cercanía. Había casi de todo, los los nobles y los payeses, clérigos y del Mercadal. En cierta manera es su 800º aniversario. Fue gracias al productos estrella eran las frutas, ver- menestrales. Confluían personas de como una representación teatral en privilegio del conde rey Pedro I el duras y hortalizas de la huerta. Ade- lugares próximos pero también de un escenario único. De buena maña- Católico, que el día 16 de septiembre más se vendían artículos manufactu- otros más alejados y a menudo se na empiezan los preparativos de la de 1211 concedió perpetuamente a rados elaborados en los pequeños convertía para mucha gente de la ciu- obra con la entrada de los vendedores la ciudad de Balaguer el “mercado talleres artesanos, así como productos dad y comarca su único día lúdico ambulantes. Como si fuera una sin- público y general semanal del sábado, de consumo imprescindible, por semanal. Aunque parezca alejado en fonía el embrollo de la gente y los con salvaguarda y seguridad de las ejemplo, sal o primeras materias co- el tiempo, mucha de las funciones de gritos de los feriantes va “in personas y bienes, de todos aquellos mo la lana, el cáñamo, la leña o la aquel mercado iniciado hace 800 crescendo”. Conforme se llega al me- que concurrieran”. En aquellos tiem- cal. El mercado cumplía una labor años continúan vigentes.

AHIR AVUI

800 YEARS OF BALAGUER MARKET

One of the main attractions of Balaguer lies in the granted permission to hold a general, public, weekly rural populations and for nobles and peasants, clergy experiences that are associated with its weekly Satur- Saturday market. Back in those days, both the buyers and artisans, alike. People from the neighbouring day market, which is held in the medieval Mercadal and sellers were almost exclusively peasants from territories went to the market, but it also attracted Square. In a way, it is like a theatrical performance the town and the neighbouring villages. The market people from further afield to enjoy what, for many enacted on a truly unique stage. In 2011, the market sold almost everything, but the start products were people, was their only day of leisure. Although its celebrates its 800th anniversary. It was initially thanks fruits, vegetables and market garden products. The origins date from long ago, many of the functions of to a privilege granted by King Peter the Catholic that, market also played a dynamising role in local social that original market that began 800 years ago continue on 16th September 1211, the town of Balaguer was life, as it served a meeting place for the town and to be relevant today.

800 ANS DE MARCHÉ À BALAGUER

Un des attraits de Balaguer est la mémoire du vécu de Balaguer le marché public et général du samedi. entre les nobles et les paysans ou le clergé et les qui s'est généré autour du marché hebdomadaire À cette époque-là, aussi bien les acheteurs que les artisans. C'est là que se rassemblaient les habitants des samedis sur la place médiévale du Mercadal. Il vendeurs étaient des paysans de la ville ou des des environs mais aussi ceux de villages plus éloignés s'agit en quelque sorte d'une représentation théâtrale villages environnants. On y trouvait pratiquement et souvent le marché devenait le seul jour ludique sur une seule scène. Le marché célèbre, en cette de tout, les produits vedette étant les fruits et les de la semaine pour tous ces gens. Même si cela année 2011, son 800e anniversaire. Ce fut grâce au légumes. Le marché avait une fonction de dynami- paraît loin dans le temps, un bon nombre de ces privilège du comte roi Pierre Ier le Catholique que sation de la vie sociale; en effet, c'était le point de fonctions qui débutèrent il y a 800 ans, sont encore le 16 septembre 1211 il céda à perpétuité à la ville rassemblement entre les villageois et les paysans, vivantes aujourd'hui.

59 JosepJosep LluísLluís FarreroFarrero PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE CASES DE TURISME RURAL

Text: Sílvia Solano Fotos: Jep de Moner, Patronat de Turisme, Pla del Bosc

Josep Lluís Farrero és president de la Federació de Cases de Turisme Rural des de fa cinc anys. Durant aquest temps ha aconseguit que, ara per ara, hi hagi 290 propietaris federats, amb 3.900 places de turisme rural a tota la demarcació, i que l'oferta s'hagi diversificat per tot el territori lleidatà, amb associacions noves a la Plana de Lleida. La Federació aposta per obrir mercats nous a l'exterior, per la projecció i l'ordenació del sector.

60 “El turisme rural et fa descobrir racons autèntics i viure emocions inoblidables”

61 Les famílies amb petits són clients habituals de les cases de turisme rural. Poden gaudir del contacte directe amb la natura i amb la fauna domèstica.

Les Terres de Lleida són un paradís del Certament, s'acostuma a identificar gació. Eren establiments de turisme rural turisme rural? turisme rural amb muntanya, però hi ha que no estaven agrupats i que s'han una oferta molt bona i selecta a la plana integrat a la Federació, cadascun amb Sens dubte! El territori de Lleida té una també, oi? la seva especifitat. Cal tenir en compte gran diversitat de turisme rural i, a més que el turisme rural aprofita les singula- a més, ha sabut diversificar aquesta opció És veritat que sempre s'ha identificat ritats de cada indret; a la plana, les turística. Va començar fa més de vint amb el Pirineu, però, com comentava, cabanes de volta, l'estany d'Ivars, etc. anys a les comarques més turístiques i cada cop està més estès arreu. Des de Aquesta és la idea del turisme rural, de mica en mica es va anar desenvolu- la Federació, els últims quatre anys hem treure partit dels atractius que hi ha al pant, posicionant i agafant quota de aconseguit crear quatre associacions voltant dels petits nuclis o les cases rurals: mercat fins ara, que ja es troba estès per noves: la Noguera, les Garrigues, la cultura, gastronomia, natura, senderisme, tota la demarcació independentment de Segarra i el Pla d'Urgell, gràcies a una etc. Una altra modalitat d'allotjament plana o muntanya. important tasca pedagògica i de divul- turístic no té capacitat per fer això, és

“Ens els darrers quatre anys hem creat quatre associacions noves a la plana”

62 Farrero amb les autoritats a l’estand del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida a la passada edició del Saló Internacional de Turisme de Catalunya. impensable, per exemple, que en un no vam tenir les reserves fetes, però famílies, que s'ajunten aquí per passar nucli de 3 o 4 cases hi hagi un hotel. l'ocupació va ser molt bona. La tendència el Nadal, i ja són com de la família. Hi Ara, plana, Prepirineu i Pirineu ofereixen ara per ara és la de fer vacances més ha, però, altres perfils: parelles; grups aquesta possibilitat. curtes i de proximitat i això beneficia el que lloguen la casa sencera per fer una turisme rural, sens dubte. festa, una celebració, etc.; famílies que Com es presenta la temporada d'estiu? agafen la casa independent; altres que S’hi preveu una bona ocupació? Quin és el perfil del client que aposta volen la comoditat de no haver ni de per aquesta modalitat de turisme? cuinar, etc. Tenim tot aquell ventall. Les sensacions són molt bones. És cert que travessem uns moments en què les Tenim un perfil molt variat. Hem sabut Quins valors afegits aporta el turisme vacances es planifiquen a darrera hora, mantenir la clientela durant els temps rural? tant si depenen del pressupost, dels dies en què ens costava més, i ara hi ha qui que es tenen, del temps, etc. Les darreres treballa amb clients molt repetitius. A En té molts i variats: l'entorn, les carac- vacances de Setmana Santa han estat casa nostra, per exemple, fa set anys que terístiques pròpies de cada territori, la així; en general, fins al darrer moment ve un grup de 14 persones, diferents gastronomia, l'oci, la cultura, la natura…

“El turisme rural té un valor afegit molt important: la familiaritat i el tracte personalitzat”

63 Però considero que el valor més impor- trimoni i guanyar-te la vida, modesta- per ara, amb una màxima: la qualitat tant és la familiaritat. Arribar a la casa i ment, però sense haver de marxar del dels serveis que ofereixen les nostres que el propietari t'atengui personalment, poble. cases i la professionalització. t'acompanyi, t'expliqui… és un tracte personalitzat i un contacte humà que Quina proporció tenen actualment de Les espigues, doncs, han servit per va- desgraciadament cada cop costa més de turisme català, nacional i estranger? Es lorar i posicionar cada establiment... trobar en qualsevol àmbit de la nostra volen obrir a mercats nous, oi? societat. Les espigues són la valoració de cada Tampoc no vull oblidar un altre valor El gran volum de clients que tenim, el establiment, una manera de quantificar molt important i poc reconegut del turis- mercat més proper, és el català. Però qualitativament cada casa. S'han deter- me rural. Ha estat una activitat comple- això no vol dir que una part important minat amb uns fulls de treball que valo- mentària que ha sabut fixar la població de la nostra clientela no sigui de la resta ren cada casa seguint uns paràmetres al territori i ha donat vida a pobles dimi- de l'Estat espanyol: Madrid, el País Basc, marcats per 200 ítems. El nombre nuts, a nuclis, a cases aïllades. Hem València, Extremadura, etc. La qualifica- d'espigues determina la qualitat de recuperat masies, pallers, eres, etc. A ció i les espigues ens ajudaran a obrir- l’establiment i volem que, només veient Cardet, a la Vall de Boí, per exemple, nos a fora i comercialitzar-nos. Projecció la foto, el client no en tingui prou. Volem només hi viu una família a l'hivern i en i ordenació són els nostres objectius ara proporcionar-li “eines” perquè sàpiga canvi hi ha tres cases de turisme rural. quins mobles trobarà, els banys, els A Esterri de Cardós, a Lleret, a Burg, etc., jardins, els complements de la casa, etc. al Pallars Sobirà, el turisme rural també “Les espigues determinen Les espigues ens ajudaran a posicionar- ha donat molta vida als pobles. Sincera- la qualitat de les cases nos i podrem anar a competir a mercats ment, no sé si hi ha cap altra modalitat com el francès, el belga, l'holandès i que tingui aquesta capacitat; això sí que rurals. Ens ajudaran a altres que poden ser perfectes clients és reequilibri territorial, això sí que és posicionar-nos” potencials. El Patronat de Turisme ens ocupar la dona de la casa i tenir uns ha ajudat sempre i ens guia fonamental- diners extra, poder recuperar el teu pa- ment en accions de promoció (fires,

Casa Coll, a Barruera. Pla del Bosc, a Bellpuig. workshops, etc.), som petits i necessitem Sembla que el sector està essent un dels men a fer-se més lluny i amb més dies el seu ajut. menys perjudicats per la crisi. Creu que d'estada. sortirà reforçat de la situació econòmica Al seu sector hi ha gaire intrusisme? actual? Quina recomanació faria a qui encara Com es pot combatre? no ha provat el turisme rural de les Sí, crec que en sortirem reforçats. És Terres de Lleida? Som un sector molt regularitzat. Vam evident que hem crescut, que en som néixer l'any 1985 amb la primera nor- molts més i que el pastís s'ha de repartir Que practiqui el turisme rural, que no mativa, que es va modificar el 1995, entre més, però també en som més a quedarà indiferent. Qui no hagi provat que es va tornar a modificar amb la promocionar-nos i a fer coses conjun- aquesta modalitat podrà gaudir de la nova Llei de turisme del 2002, fins al tament. Cal tenir en compte que som seva oferta cada vegada més àmplia i 2006, en què vam negociar la nova els que menys places tenim i la mitjana descobrir aquells racons autèntics, normativa que actualment està vigent. a Lleida és de nou places per casa. La inoblidables i meravellosos que té la És cert que hi ha establiments que pre- situació actual, com comentava abans, demarcació de Lleida. Allà, segur que tenen apuntar-se al carro del “turisme fa que el turisme rural estigui en alça hi haurà una casa de turisme rural on rural” sense complir la normativa que perquè és un turisme de proximitat, fruirà d'experiències que no viu cada ens empara i això és el que intentem amb estades curtes per fer al Nadal, dia i que després podrà explicar i re- evitar. Farem costat a tothom qui estigui la Setmana Santa, els ponts de maig o comanar. Les Terres de Lleida els pro- degudament reglat i compleixi les nor- de la Constitució, etc., tot allò que no porcionaran aquestes i moltes més mes. sigui les vacances d'estiu, que acostu- emocions.

“Som un sector molt regularitzat i farem costat a tothom que estigui degudament reglat”

Josep Lluís Farrero a la Vall de Boí on resideix i regenta una casa rural a Barruera.

65 És aigua, és vida

Text: equip editor Fotos: Ramon Baylina, Álvaro Novo, Josep Maria Súria i Jordi Uriach

L' Estanh Redon de Vilamòs, a la Val d'Aran, amb la Maladeta al fons.

66 NATURA EN ESTAT PUR

“Cada gota d'aigua que plou té on caure”, diu el lleidatana. Sense oblidar, és clar, la funció estètica: refrany, en referència a que tota cosa o persona, per des de la bellesa dels rius i rierols a l'espectacularitat insignificant que sembli, té la seva utilitat. També a dels llacs i dels salts d'aigua, passant per la grandiositat Lleida, terra generosa en recursos hídrics, totes i dels pantans, l'aigua deixa en el territori una cadascuna de les gotes del líquid element acompleixen empremta única. Fotografiada magistralment en una funció important. Sigui regant els fèrtils cultius algunes de les mil-i-una manifestacions que presenta de la plana, sigui alimentant els embassaments i les a les nostres contrades, l'aigua esdevé la singular i centrals hisdroelèctriques del territori o sigui nodrint sorprenent protagonista d'aquest reportatge que -en forma de neu- les nombroses pistes d'esquí del signen Ramon Baylina, Álvaro Novo, Josep Maria Súria Pirineu, l'aigua és un pilar fonamental en l'economia i Jordi Uriach.

67 ❚ Dolça com la rosada dels matins.

❚ Riu de Gerber, la Bonaigua (el Pallars Sobirà).

68 ❚ Posta de sol a l’estany d’Ivars i Vila-sana.

69 ❚ Fonts del Rosari, vall del Rosari (el Pallars Sobirà).

❚ Port de Salau, el Pallars Sobirà.

70 ❚ Estanh long de Liat, Liat (la Val d' Aran).

❚ Caprici de la natura, amb permís de la senyora aranya.

71 P ERSONATGES

Ton Sirera CENTENARI D’UNA MIRADA INQUIETA

Text: Oriol Bosch Bausà Fotos: Ton Sirera (© Arxiu Ton Sirera, Museu d'Art Jaume Morera, Lleida)

i les efemèrides i les commemoracions culturals ens ajuden, any rere any, a no perdre la memòria dels fets i de les persones que han estat referents signi- ficatius en la història cultural del nostre passat, també Sés ben cert que sovint rememorar el llegat que ens han deixat ens permet, amb la perspectiva que ens dóna el pas del temps, descobrir-hi valors nous i punts de vista inèdits fins al moment en què consoliden encara més el seu caràcter universal i perenne. Aquesta certesa resulta evident quan ens situem davant de l'obra de Ton Sirera (Barcelona, 1911 - Lleida, 1975), creador polifacètic, conegut especialment per la seva condició de fotògraf en totes les seves possibilitats, també pintor i cineasta, de qui Lleida celebra enguany el centenari del seu naixement. Una celebració que constitueix una avinentesa excel·lent per insistir en la difusió del seu univers creatiu, un treball personal i singular que a partir d'aquesta primavera la seva ciutat adoptiva –va néixer a Barcelona, però s'instal·là a la capital de Ponent l'any 1935, on va exercir professionalment de metge odontòleg– reconeix una vegada més mitjançant diversos actes i activitats, com ara exposicions, publicacions o cicles de conferències i projeccions, en homenatge i record a la seva trajectòria vital i artística.

72 Autoretrat de Ton Sirera (1964).

73 Dues instantànies del 1968: aplec de la Mare de Déu del Bon Repòs, a Sant Salvador de Toló, al Pallars Jussà, i Mont, a la Val d’Aran.

Precisament fou a la Lleida dels cinquanta i dels seixanta tació i amb la voluntat d'anar més enllà dels límits de la mera on Sirera esdevingué un dels grans homes que treballaren incansa- representació, les seves investigacions van dur-lo a esdevenir un blement per dotar la ciutat de manifestacions artístiques que connec- pioner reconegut en el camp de la fotografia abstracta dins i fora de tessin amb la modernitat i les avantguardes en un context marcat per Catalunya. A partir especialment dels anys seixanta, Sirera va saber l'uniformisme cultural del franquisme. Amic i col·laborador d'artistes crear una obra fotogràfica que entroncava en essència amb el com Leandre Cristòfol, Lluís Trepat o Angel Jové, de cineastes com llenguatge de l'informalisme, un moviment artístic basat en Claudio Gómez-Grau, d'escriptors com l'abstracció que connectava amb l'avant- Guillem Viladot i Josep Vallverdú o guarda europea i que fou seguit per molts d'activistes culturals com Jaume Magre, el Sirera va retratar, pintors catalans d’aquell període. D’una nom de Ton Sirera sempre va anar associat comarca a comarca, el banda, ho va aconseguir mitjançant acurades activament amb totes aquelles iniciatives macrofotografies d'escorces d'arbre, fustes que d'una manera o d'una altra promo- paisatge humà i físic de corcades, líquens, tolles d'aigua o cultius de guessin la difusió i el debat a l'entorn de la Catalunya dels 60-70 laboratori, i de l'altra, per mitjà de fotografies l'art en totes les seves disciplines, per exem- aèries que l'autor prenia hàbilment mentre ple des les pàgines de la revista Labor, les pilotava la seva avioneta. Val a dir que ambdós parets de la Petite Gallerie de l'Alliance Française o les pantalles de procediments tenien els seus antecedents corresponents en la foto- l'Agrupació de Cinema Amateur de Lleida, espais on sovint va donar grafia de botànica i l'aèria, que Sirera havia posat en pràctica a conèixer també la seva producció artística. conjuntament amb el seu germà Jordi des de dues dècades enrere, Considerat com una figura imprescindible però alhora treball que va donar lloc a l'anomenat Arxiu Sirera-Jené, un exhaustiu original i única en la història de la fotografia al nostre país, Sirera registre d'imatges que comprenia des de les principals espècies s'hi afeccionà des de molt jove. El seu esperit inquiet i aventurer van arbòries de Catalunya –la qual cosa va donar lloc a la publicació dur-lo així mateix a la pràctica de l'excursionisme i l'aviació –fou científica Árboles l'any 1947– fins a un ara inèdit i gran mapa membre fundador del Centre Excursionista de Lleida i de l'Aeroclub fotogràfic de pràcticament tot el territori català captat des de l'aire de la ciutat–, activitats que finalment van acabar totes convergint en entre els anys 1945 i 1960. Les imatges abstractes que resultaren de la seva obra. Sota el convenciment que no hi ha art sense experimen- l'evolució de les seves investigacions autodidàctiques en aquesta

74 A la imatge superior, Vilaller, a l’Alta Ribagorça, publicada a Catalunya Visió 2 el 1968. A sota, vista aèria de la Seu Vella de Lleida (Catalunya Visió, 1968).

direcció eren positivades en còpies de gran format que Sirera va concebre muntades sobre bastidors, com si es tractés de qualsevol tipus de pintura basada en les qualitats matèriques de l'abstracció que conreaven molts dels artistes de l'època. Va ser l'any 1960 quan la Sala Aixelà de Barcelona va donar a conèixer la seva obra sota l'aixopluc de personalitats rellevants del món de la cultura, com el cèlebre crític Sebastià Gasch, que la situava a l'altura de la d'Antoni Tàpies o del fotògraf Josep M. Casademont, un dels grans animadors de l'escena fotogràfica barcelonina del moment, director de la galeria i creador del terme Nova Avant- guarda, una etiqueta que es referia a la jove generació de fotògrafs integrada per noms com Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs o Joan Colom, Fou pioner en el camp de que renovaren la fotografia abstracta, la creació foto- gràfica catalana mitjançant elements de durant els anys 50 i 60, parado- la natura i la imatge aèria xalment, però, des de l'òptica documental. En aquest mateix sentit, en paral·lel a les seves recerques en la fotografia no figurativa, també Ton Sirera va desenvolupar un intens recorregut com a fotògraf de reportatge, aportant la seva particular mirada sobre la realitat en la il·lustració de llibres geogràfics i de viatges. En un moment en què l'obra fotogràfica es difonia abans que res per mitjà dels llibres gràfics, l'artista lleidatà tingué l'oportunitat de posar de manifest generosament i àmpliament la qualitat de la seva obra documental de manera

75 Entranyable imatge de Lo Baratillo, al carrer Major de Lleida, que Sirera va retratar l’any 1968, com també el cinema de l’Espluga Calba, a les Garrigues. especial a partir de la seva extensa i incansable labor amb Josep Com a bon amant de totes d'aquelles manifestacions artís- Vallverdú, amb el qual va publicar Els rius de Lleida (Destino, 1973) tiques més lligades al món modern, Ton Sirera s'interessà igualment i vuit dels deu volums de la col·lecció Catalunya Visió (Editorial al llarg de la seva vida per l'art cinematogràfic i, de manera anàloga Tàber, 1968-1974). Segons l'escriptor, aquest projecte editorial, un a les seves troballes en el camp de la fotografia abstracta, també va encàrrec de l'historiador Oriol Vergés que de ben segur casava amb experimentar amb la imatge en moviment. Fruit d'aquesta passió van l'ànim viatger i intrèpid del fotògraf, va conduir a ambdós companys sorgir una sèrie d'obres sorprenents centrades en l'abstracció fílmica, en sortides quinzenals de final de setmana per gairebé catorze mil autèntiques simfonies visuals d'impressionants efectes rítmics i quilòmetres de la geografia catalana amb la idea de configurar una cromàtics que han situat l'artista en un lloc d'honor en la història descripció personal, comarca a comarca, del paisatge humà i físic del cinema experimental de casa nostra. d'una Catalunya que experimentava llavors una accelerada transició No hi ha dubte, doncs, vist en perspectiva, que el centenari en un context en què el teixit urbà i industrial agafava cada vegada de Ton Sirera ens ofereix una nova oportunitat de tornar a descobrir més protagonisme. El seu testimoni imprès en un relat a plana i sense complexos el fabulós llegat visual d'un artista extraordinari contraplana, fruit de la seva col·laboració mútua, es presenta als que, en reconeixement a la seva transcendència, avui dia dóna nom nostres ulls avui no solament com un excel·lent retrat artístic i literari a un dels premis de fotografia més ben dotats del nostre país, un sobre els valors i les febleses del nostre territori, sinó també com una guardó que convoca anualment l'Institut d'Estudis Ilerdencs des del mirada excepcional a un paisatge i uns rostres avui ja pràcticament 2002 per afavorir la creació fotogràfica actual i que de ben segur desapareguts. enguany tindrà una significació molt especial.

D’INTERÈS

EXPOSICIONS Ton Sirera. La mirada abstracta Col·lecció del Museu d'Art Jaume Morera Catalunya Visió Fotografies de Ton Sirera, Ferran Bosch i Jordi Verrié Museu d'Art Jaume Morera Del 10 de març al 12 de juny - www.paeria.cat/mmorera ------X Premi de Fotografia Ton Sirera Institut d'Estudis Ilerdencs - Informació de les bases: www.fpiei.cat

76 Ton Sirera, centenario de una mirada inquieta

Lleida celebra este año el centenario del nacimiento tigaciones le llevaron a convertirse en un reconocido recorrido como fotógrafo de reportaje, aportando de Ton Sirera (Barcelona, 1911 - Lleida, 1975), pionero en el campo de la fotografía abstracta dentro su particular mirada sobre la realidad en la ilustra- creador polifacético, conocido especialmente por y fuera de Cataluña. A partir especialmente de los ción de libros geográficos y de viajes. Con el escritor su condición de fotógrafo en todas sus posibilidades, años sesenta, Sirera supo crear una obra fotográfica Josep Vallverdú publicó Els rius de Lleida y ocho de también pintor y cineasta. Una celebración con que entroncaba en esencia con el lenguaje del los diez volúmenes de la colección Catalunya Visió. varios actos y actividades, como exposiciones, pu- informalismo, un movimiento artístico basado en la Sirera se interesó igualmente a lo largo de su vida blicaciones o ciclos de conferencias y proyecciones, abstracción que conectaba con euro- por el arte cinematográfico y, de forma análoga a en homenaje y recuerdo a su trayectoria vital y pea y que fue seguido por muchos pintores catalanes sus descubrimientos en el campo de la fotografía artística. El nombre de Ton Sirera siempre estuvo de aquel período. Por una parte, lo consiguió me- abstracta, també experimentó con la imagen en asociado activamente a todas aquellas iniciativas diante cuidadas macrofotografías de cortezas de movimiento. Fruto de esta pasión surgieron una serie que promovieran la difusión y el debate en torno al árboles, maderas con carcoma o cultivos de labora- de obras sorprendentes centradas en la abstracción arte en todas sus disciplinas, por ejemplo desde las torio, y por otra, a través de fotografías aéreas que fílmica, auténticas sinfonías visuales de impresio- páginas de la revista Labor, las paredes de la Petite el autor tomaba mientra pilotaba su avioneta. En nantes efectos rítmicos y cromáticos que han situado Gallerie de la Alliance Française o las pantallas de paralelo a sus investigaciones en la fotografía no el artista en un lugar de honor en la historia del cine la Agrupación de Cine Amateur de Lleida. Sus inves- figurativa, Ton Sirera también desarrolló un intenso experimental de Cataluña.

Vista aèria de Gósol (1960).

Escorça d’arbre (1960). Cultiu (1960).

Ton Sirera. The centenary of a restless observer

This year, Lleida hosts a number of acts and activities also led him to become a recognised pioneer in the experiments with non-figurative photography, Ton to celebrate the centenary of the birth of Ton Sirera field of abstract photography, both inside and outside Sirera also developed an intense career as a reportage (Barcelona, 1911 - Lleida, 1975). He was a versatile Catalonia. Particularly from the 1960s onwards, Sirera photographer, contributing his own particular take creator, particularly known for his work as a photo- discovered how to create a style of photography that on reality in the illustration of books on such subjects grapher - in all of its specialities - as well as a painter fitted in well with the language of Informalism: an as geography and travel. With the writer Josep and film maker. The name Ton Sirera was always artistic movement based on abstraction that was Vallverdú, he published Els rius de Lleida (The Rivers actively associated with initiatives that sought to associated with the European vanguard and which of Lleida) and eight of the ten volumes of the collection promote and debate ideas relating to art, in all of its influenced many Catalan painters during the same Catalunya Visió (A Vision of Catalonia). At the same disciplines. He did this from the pages of the magazine period. His participation in this field took the contras- time as conducting experiments in the field of abstract Labor (Work), on the walls of the Petite Gallerie (Small ting forms of carefully planned macro photographs photography, he also played around with moving Gallery) of the Alliance Française and on the screens and the aerial photographs that the author took while images and one product of this passion was a series of Lleida's Amateur Cinema Group. His experiments piloting his own light aircraft. At the same time as his of surprising works focused on abstract films. Ton Sirera, centenaire d'un regard inquiet

Lleida célèbre cette année avec plusieurs activités le ses recherches il devint un pionnier reconnu dans le de la photo non figurative, Ton Sirera développa centenaire de la naissance de Ton Sirera (Barcelone, domaine de la photo abstraite aussi bien en Catalogne également un parcours intense en tant que photogra- 1911 - Lleida, 1975), créateur aux nombreuses facettes, qu'ailleurs. À partir notamment des années soixante, phe de reportages, présentant son regard particulier notamment connu pour sa condition de photographe Sirera sut créer une œuvre photographique qui sur la réalité moyennant l'illustration de livres géo- dans toutes les possibilités qu'offre cet art, mais aussi s'apparentait en essence avec le langage de graphiques et de voyages. Avec l'écrivain Josep en tant que peintre et cinéaste. Le nom de Ton Sirera l'informalisme, mouvement artistique basé sur Vallverdú il publia Els rius de Lleida et huit parmi les a toujours été associé activement à toutes les initiatives l'abstraction qui connectait avec l'avant-garde euro- dix volumes de la collection Catalunya Visió. De promouvant la diffusion et le débat autour de l'art péenne et qui fut suivi par de nombreux peintres façon analogue à ses découvertes dans le domaine dans toutes ses disciplines, aussi bien à travers les catalans de l'époque. Il y arriva d'une part à travers de la photo abstraite, il expérimenta également avec pages du magasine Labor, qu'à travers des murs de des photos en macro soignées et d'autre part à travers l'image en mouvement et, fruit de cette passion, la Petite Gallerie de l'Alliance Française ou des écrans des potos aériennes prises lorsqu'il pilotait son propre surgirent une série d'œuvres surprenantes centrées du Groupe de Cinéma Amateur de Lleida. Grâce à avion. Parallèlement à ses recherches dans le domaine sur l'abstraction filmique.

77 OTÍCIES PATRONAT

El romànic de la Vall de Boí acull l’acte de lliurament del 22è Premi “Pica d’Estats” de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet L’església romànica de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí, va Els guardonats han estat: Núria Garcia i Oriol Alamany (Premsa acollir el 25 de març l’acte de lliurament del 22è Premi Turístic especialitzada en viatges i turisme); David Marín (Premsa escri- Internacional “Pica d’Estats” de Premsa, Ràdio, Televisió i Inter- ta d'informació general); Stefania Mezzetti i Emilio Ganzerla net, encapçalat pels presidents de la Diputació, Jaume Gilabert, (Premsa Internacional); Robert Fonollosa (Televisió); Mònica i del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Joan Perelada, i López, Núria Jar i Pere Figuerola (Ràdio); Ramon Gabriel i Marc amb la presència d’un centenar d’assistents. En aquesta edició Casals (Millor reportatge fotogràfic), i Neus Martí i Mikel Aristre- s’hi van presentar 215 treballs. gi (Mitjans de comunicació locals).

EL ROMÁNICO DE LA VALL DE BOÍ ACOGE LA ENTREGA DEL 22º “PICA D’ESTATS” La iglesia románica de Sant Climent de y del Consejo Comarcal de la Alta Ganzerla (Prensa Internacional); Robert Taüll acogió el 25 de març el acto de entrega Ribagorça, Joan Perelada. Los premiados Fonollosa (Televisión); Mònica López, del 22º Premio Turístico Internacional “Pica han sido: Núria Garcia y Oriol Alamany Núria Jar y Pere Figuerola (Radio); Ramon d’Estats” de Prensa, Radio, Televisión e (Prensa especializada en viajes y turismo); Gabriel y Marc Casals (Fotografía), y Neus Internet, encabezado por los presidentes de David Marín (Prensa escrita de información Martí y Mikel Aristregi (Medios de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert, general); Stefania Mezzetti y Emilio comunicación locales).

THE ROMANESQUE OF THE VALL DE BOÍ HOSTS THE PRESENTATION OF THE 22nd EDITION OF THE PICA D'ESTATS On 25th March, the Romanesque church of Sant Climent de Taüll, in travel and tourism); David Marín (Written press article providing in the Vall de Boí, hosted the prize-giving ceremony for the 22nd general information); Stefania Mezzetti and Emilio Ganzerla edition of the Pica d'Estats International Tourism Prizes for Press, (International press article); Robert Fonollosa (Television broadcast); Radio, Television and Internet Journalism, an event which was Mònica López, Núria Jar and Pere Figuerola (Radio broadcast); attended by about one hundred people. The prize winners have Ramon Gabriel and Marc Casals (Photography), and Neus Martí been: Núria Garcia and Oriol Alamany (Press article specialising and Mikel Aristregi (Local media).

L'ARCHITECTURE ROMANE DE LA VALLÉE DE BOÍ ACCUEILLE LA CÉRÉMONIE DE REMISE DU 22e PRIX PICA D'ESTATS L'église romane de Saint Clément de Taüll, laquelle a assisté une centaine de personnes. et Emilio Ganzerla (Presse Internationale); dans le Val d'Aran, a abrité le 25 mars dernier Les lauréats ont éte: Núria Garcia et Oriol Robert Fonollosa (TV); Mònica López, la cérémonie de remise du 22e Prix Alamany (Presse spécialisée dans les voyages Núria Jar et Pere Figuerola (Radio); Ramon Touristique International Pica d'Estats de et le tourisme); David Marín (Presse écrite Gabriel et Marc Casals (Photo), et Neus Presse, Radio, Télévision et Internet, à d'information générale); Stefania Mezzetti Martí et Mikel Aristregi (Médias locaux).

78 OTÍCIES PATRONAT

La 3a temporada del Tren dels Llacs, amb vint-i-una circulacions d’anada i tornada

El Tren dels Llacs, recorregut turístic entre Lleida i la Pobla de Segur amb la històrica locomotora de vapor la Garra- feta, va iniciar la tercera temporada el 22 d’abril, coincidint amb la Setmana Santa, i finalitzarà el 29 d’octubre amb la previsió de superar els 4.315 usuaris de la campanya anterior. Les circulacio- ns amb la Garrafeta tindran lloc cada dissabte fins al 2 de juliol (inclòs), i del 10 de setembre al 29 d’octubre (excep- cionalment també circularà el dimarts 6 de setembre). S’han programat 21 sorti- des d’anada i tornada. Durant les qua- tre hores d’estada del tren a la població del Pallars Jussà, els viatgers poden visi- tar el conjunt modernista Casa Mauri, el Molí de l’Oli, el Museu dels Raiers, el Centre d’Interpretació de l’Antic Co- merç a Salàs de Pallars i gaudir de la gastronomia de la zona i d’un Mercat del Tren, amb productes artesanals i agroalimentaris.

LA TERCERA TEMPORADA DEL THE THIRD SEASON OF THE LAKES LA TROISIÈME SAISON DU TRAIN TREN DE LOS LAGOS TENDRÁ 21 TRAIN WILL OFFER 21 RETURN TRIPS DES LACS AURA 21 TRAJETS CIRCULACIONES DE IDA Y VUELTA The Lakes Train, which offers a tourist Le Train des Lacs, parcours touristique El Tren de los Lagos, recorrido turístico route between Lleida and La Pobla de entre Lleida et La Pobla de Segur avec la entre Lleida y La Pobla de Segur con la Segur with the historic steam locomotive locomotive à vapeur historique la Garrafeta, histórica locomotora de vapor la Garra- popularly known as “la Garrafeta”, began a commencé sa troisième saison le 22 avril, feta, inició la tercera temporada el 22 de its third season on 22nd April, coinciding coïncidant avec la Semaine Sainte, et abril y finalizará el 29 de octubre con la with Easter Week. The current season will terminera le 29 octobre. Il est prévu det previsión de superar los 4.315 usuarios de finish on 29th October, when it is forecast dépasser les 4.315 passagers de la saison la anterior campaña. Las circulaciones that the train will have carried more than dernière. Les voyages avec La Garrafeta tendrán lugar cada sábado hasta el 2 de the 4,315 travellers who used the service ont lieu tous les samedis jusqu'au 2 juillet julio, y del 10 de septiembre al 29 de octu- in 2010. There will be trips with “La (inclus), et du 10 septembre au 29 octobre bre (también circulará el 6 de septiembre). Garrafeta” every Saturday until 2nd July (exceptionnellement elle circulera aussi le Se han programado 21 salidas de ida y (inclusive) and then from 10th September mardi 6 septembre). En tout, 21 trajets vuelta. Durante la estancia del tren en la to 29th October (plus a special service on aller-retour sont programmés. Pendant les población del Pallars Jussà, los viajeros Tuesday 6th September). Twenty-one quatre heures où le train restera dans la pueden visitar el conjunto modernista Casa return trips have been programmed. ville du Pallars Jussà, les passagers Mauri, el Molino del Aceite, el Museo de During the train's four hour train visit to pourront visiter l'ensemble moderniste Casa los Almadieros y el Centro de El Pallars Jussà, visitors can visit the Art Mauri, le Moulin à Huile, les Musée des Interpretación del Antiguo Comercio en Nouveau complex of Casa Mauri, the Olive Raiers, le Centre d'Interprétation à Salàs Salàs de Pallars. Oil Mill, the River Rafters' Museum, etc. de Pallars, etc.

79 OTÍCIES PATRONAT

“Visit Lleida”, imatge nova més global per promocionar el terri- tori a la resta de l’Estat i en l'àmbit internacional

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha canviat la adaptar-se als criteris més recents sobre la biodiversitat i la imatge corporativa que l’ha acompanyat des de la seva creació sostenibilitat. La marca nova, dotada de més frescor, agilitat, l’any 1989 amb un redisseny de la marca “Ara Lleida”, que versatilitat i color, ha de servir per continuar posicionant amb s’aplica a les actuacions a Catalunya, i la incorporació de “Visit més força el turisme de Lleida tant en l’àmbit estatal com en la Lleida”, que serveix per promocionar el territori a la resta de seva projecció internacional. La marca es combina amb els l’Estat i en l'àmbit internacional. La imatge nova és més fresca i productes turístics de la demarcació de Lleida, com ara gastro- flexible, per tal de potenciar encara més els valors de la natura i nomia, turisme rural, natura, aventura, ornitologia, etc.

“VISIT LLEIDA”, NUEVA IMAGEN “VISIT LLEIDA”, A NEW, MORE “VISIT LLEIDA”, NOUVELLE IMAGE PARA PROMOCIONAR EL GLOBAL IMAGE TO PROMOTE LLEIDA GLOBALE POUR PROMOUVOIR LE TERRITORIO EN EL EXTRANJERO TERRITOIRE The Patronat de Turisme of the Diputació El Patronato de Turismo ha canviado la de Lleida has recently changed the Le Patronat de Turisme de la Diputació imagen corporativa que lo ha acompañado corporate image that it had used since its de Lleida a changé l'image corporative qui desde su creación en el año 1989 con un creation in 1989. The “Ara Lleida” brand, l'accompagnait depuis sa création en 1989, rediseño de la marca “Ara Lleida”, que se which has been redesigned, will continue en redessinant la marque “Ara Lleida”, qui aplica a las actuaciones en Cataluña, y la to be used for promotional activity within s'applique aux activités en Catalogne, et incorporación de “Visit Lleida”, que sirve Catalonia while a new “Visit Lleida” design en incorporant le nouveau logo “Visit para promocionar el territorio en España will be used to promote the territory in the Lleida”, qui sert à promouvoir le territoire y a nivel internacional. La nueva imagen rest of Spain and internationally. The new dans le reste de l'Espagne et à l'étranger. es más fresca y flexible, para potenciar aún image, which is fresher and more flexible, La nouvelle image est plus fraîche et más los valores de la naturaleza. Tiene que seeks to further highlight the value of flexible, permettant ainsi de promouvoir servir para continuar posicionando con nature and also to incorporate the latest davantage les valeurs de la nature et de más fuerza el turismo de Lleida tanto a criteria relating to biodiversity and s'adapter aux critères récents de nivel estatal como en su proyección sustainability. The new trade mark, which biodiversité et durabilité. La nouvelle internacional. La marca se combina con is fresher, more agile, versatile and marque, plus fraîche, agile, versatile et los productos turísticos de Lleida, como colourful, will give an even greater force colorée, servira à situer avec plus de force gastronomía, turismo rural, naturaleza, to the promotion of tourism in Lleida both le tourisme de Lleida aussi bien en Espagne aventura, ornitología, etc. in Spain and internationally. que dans sa projection internationale.

80 OTÍCIES PATRONAT

Nova temporada de turisme actiu i esports d’aventura a Lleida amb 178 empreses

Amb l’arribada de la primavera, s’ha ini- ciat una nova temporada dels esports de riu i de les activitats relacionades amb el turisme actiu i els esports d’aventura a la demarcació de Lleida, un sector que s’ha consolidat en els darrers anys com un referent en aquest àmbit a tot l’Estat. En- guany han iniciat la campanya 178 em- preses d’aventura i de turisme actiu (un 12% més respecte del 2010), que organit- zen a les 13 comarques lleidatanes una cinquantena d’activitats, i s’espera acon- seguir uns 650.000 serveis. A més, el Pa- llars Sobirà celebrarà aquest estiu els 25 anys de l’inici del ràfting a les aigües del riu Noguera Pallaresa i la introducció posterior d’aquesta activitat al conjunt de l’Estat espanyol. El sector genera un im- pacte econòmic d’uns 55 milions d’euros per temporada, la qual cosa representa el 6,5% dels ingressos del sector turístic de les Terres de Lleida.

NUEVA TEMPORADA DE TURISMO ACTIVO Y DEPORTES DE AVENTURA EN LLEIDA Con la llegada de la primavera, se ha iniciado un referente en este ámbito en todo el conseguir unos 650.000 servicios. Además, una nueva temporada de los deportes de río Estado. Este año han iniciado la campaña el Pallars Sobirà celebrarà los 25 años del y de las actividades relacionadas con el 178 empresas de aventura y de turismo inicio del rafting en las aguas del río Noguera turismo activo y los deportes de aventura activo (un 12% más respecto a 2010), que Pallaresa. El sector genera un impacto eco- en la demarcación de Lleida, un sector que organizan en las 13 comarcas leridanas una nómico de unos 55 millones de euros por se ha consolidado en los últimos años como cincuentena de actividades, y se espera temporada.

A NEW SEASON OF ACTIVE TOURISM AND ADVENTURE SPORTS WITH 178 COMPANIES The arrival of spring has been accompanied by the beginning of a 2010). Between them, they will organise about 50 different types new season of river sports, active tourism and adventure sports in of activity in the 13 comarques (local districts) of Lleida and expect the Lands of Lleida. This is a sector that has become well consolidated to handle around 650,000 clients. This summer, El Pallars Sobirà in recent years and is a reference within its field for the whole of will also celebrate the 25th anniversary of the arrival of rafting to Spain. This year, 178 different companies have begun their campaigns the waters of the River Noguera Pallaresa and the subsequent to offer adventure sports and active tourism (12% more than in introduction of this activity into the rest of Spain.

NOUVELLE SAISON DE TOURISME ACTIF ET DE SPORTS D'AVENTURE À LLEIDA AVEC 178 ENTREPRISES Avec l'arrivée du printemps, la nouvelle domaine en Espagne. Cette année, la saison (un impacte économique d'environ 55 saison de sports de rivière et les activités liées a été entamée par 178 entreprises d'aventure millions d'euros par saison). Le Pallars Sobirà au tourisme actif et aux sports d'aventure de et de tourisme actif (12% de plus par rapport fêtera cet été les 25 ans du début du rafting la démarcation de Lleida a commencé. Ce à 2010), qui organisent une cinquantaine dans les eaux de la Noguera Pallaresa ainsi secteur s'est consolidé dans les dernières d'activités dans les 13 contrées de Lleida, et que l'introduction postérieure de cette activité années jusqu'à devenir la référence dans ce l'on estime obtenir environ 650.000 services dans l'ensemble de l'Espagne.

81 RESTAURANT SOLÉS Pl. del Pou, 1 25791 TIURANA Tel. 973 05 60 47 www.restaurantsoles.cat

Esqueixada de bacallà amb gelat d’oliva negra

Preparació:

Dessalar el bacallà per aconseguir el punt de sal. Esqueixar procurant fer- ho en la direcció de les seves fibres fins aconseguir la mida desitjada. Triturar els tomàquets prèviament pelats, amb els alls i la ceba. Afegir el bacallà i per sobre un bon raig d’oli. Tallar uns tomàquets a dauets petits per a la presentació final.

Posar la barreja del bacallà en un motlle cilíndric –omplir unes tres quartes parts del motlle. A la part superior col·locar el tomàquet a dauets. Treure el motlle i posar un bouquet de mezclum i un canal de gelat d’oliva negra a sobre de Ingredients: l’esqueixada. ❖ 150 g de bacallà esqueixat ❖ 10 g de ceba tendra ❖ un all ❖ tomàquet de pera ❖ oli de les Garrigues ❖ gelat d’oliva negra ❖ mezclum (enciams variats)

Bacalao desmenuzado con Shredded cod with black olive Morue émiettée avec de la helado de aceituna negra ice-cream glace aux olives noires

Preparación: Preparation: Preparation: Desalar el bacalao para conseguir el punto Desalt the cod to obtain just a slight touch Dessalez la morue pour obtenir le point de de sal y desmenuzar. Triturar los tomates of saltiness and then shred it. Mash the peeled sel idéal et émiettez-la. Écrasez les tomates pelados, con los ajos y la cebolla. Añadir el tomatoes with the garlic and onion. Add the pelées, l'ail et l'oignon. Ajoutez la morue et bacalao y un poco de aceite. Cortar unos cod and a little olive oil and then dice some un peu d'huile. Coupez les tomates en petits tomates en dados pequeños para la tomatoes into small cubes for the final cubes pour la présentation finale. Mettez le presentación final. Poner la mezcla del presentation. Put the cod mixture in a mélange de morue dans un moule bacalao en un molde cilíndrico. En la parte cylindrical mould. Place the small cubes of cylindrique. Placez les petits cubes de tomates superior colocar el tomate en daditos. Sacar tomato on top. Remove the mould and finally au-dessus. Enlevez le moule et ajoutez un el molde y, finalmente, poner un bouquet de put a bouquet of mezclum (an assortment of petit bouquet de mesclun. Pour finir, faites mezclum y un canal de helado de aceituna different types of lettuce) on top and decorate couler de la glace aux olives noires par-dessus negra encima de la composición. with some black olive ice-cream. de la composition.

Ingredientes: Ingredients: Ingredients: • 150 g de bacalao desmenuzado • 10 g de • 150 g shredded cod • 10 g tender onion • • 150 g de morue émiettée • 10 g d'oignons cebolla tierna • un ajo • tomate de pera a clove of garlic •pear tomato • olive oil from tendres • une gousse d'ail • tomates poire • • aceite de las Garrigues • helado de oliva les Garrigues • black olive ice-cream • huile des Garrigues • glace aux olives noires negra • mezclum mezclum • mesclun

82 RESTAURANT CASA XALETS C/ la Font, 14 25691 ÀGER Tel. 973 45 52 96

Conill amb bolets del Montsec, a l’aroma de romaní

Preparació:

Col·locar una cassola al foc amb l'oli ben calent. Afegir els alls i la fulla de llorer i retirar al cap de pocs minuts. Posar a fregir el conill, i quan estigui daurat, afegir el brandi fins a reduir l’alcohol.

Finalment, sofregir la ceba i afegir els bolets, la picada de nous, la llesca de pa fregida, el got de vi blanc, una mica d'aigua, quatre grans de pebre negre i sal al gust.

Deixar-ho coure de vint a vint-i-cinc minuts a foc lent i emplatar. Decorar amb la branca de romaní a sobre del conill. Ingredients:

❖ 1 conill ❖ 1/4 kg de bolets del Montsec ❖ 1 ceba picada ❖ 4 alls ❖ una torrada fregida ❖ 4 nous ❖ 1 branca de romaní ❖ 1 fulla de llorer ❖ 1 copa de brandi ❖ 1 got petit de vi blanc ❖ 4 grans de pebre negre ❖ sal ❖ oli

Conejo con setas del Montsec Rabbit with Montsec Lapin aux champignons du al aroma de romero mushrooms flavoured with Montsec parfumé au romarin rosemary Preparation: Preparación: Faites revenir quelques minutes l'ail et la feuille En una cazuela con aceite muy caliente, añadir Preparation: de laurier dans une casserole avec de l'huile los ajos y la hoja de laurel y retirar a los pocos Add the garlic and bay leaf to a pan of hot chaude. Faites dorer le lapin et ajoutez ensuite minutos. Freír el conejo y, cuando esté dorado, olive oil before taking it off the heat for a few le brandy jusqu'à évaporation de l'alcool. añadir el brandy hasta reducir el alcohol. minutes. Fry the rabbit and when it is a golden Finalement faites revenir l’oignon et ajoutez Finalmente, freir la cebolla y añadir las setas, colour, add the brandy and gradually reduce les champignons, les noix écrasées, le vin la picada de nueces, el vino blanco, un poco the alcohol. Finally, fry lightly the onion and blanc, un peu d'eau, quatre grains de poivre de agua, cuatro granos de pimienta negra y add the mushrooms, chopped nuts, white wine, noir et salez. sal al gusto. a little water and four black peppercorns and then salt to taste. Leave to simmer on a low Laissez cuire entre vingt et vingt-cinq minutes Dejar cocer de veinte a veinticinco minutos a flame for twenty to twenty-five minutes and à feu doux et servez. Décorez avec la branche fuego lento y servir. Decorar con la rama de then serve. Garnish the rabbit by adding the de romarin. romero encima del conejo. sprig of rosemary. Ingredients: Ingredientes: Ingredients: • 1 lapin • 1/4 Kg de champignons du Montsec • 1 conejo • 1/4 kg de setas del Montsec • 1 cebolla • 1 rabbit • 1/4 kg of Montsec mushrooms • 1 • 1 oignon haché • 4 gousses d'ail • 1 tartine picada • 4 ajos • una tostada frita • 4 nueces • 1 chopped onion • 4 heads of garlic • a piece of de pain grillée • 4 noix • 1 petite branche de ramita de romero • 1 hoja de laurel • 1 copa de fried toast • 4 nuts • 1 sprig of rosemary • 1 bay romarin • 1 feuille de laurier • 1 verre de brandy • 1 vaso pequeño de vino blanco • 4 granos leaf • 1 glass of brandy • 1 small glass of white brandy • 1 petit verre de vin blanc • 4 grains de pimienta negra • sal • aceite wine • 4 black peppercorns • salt • olive oil de poivre noir • sel • huile

83 gUIA DE MUSEUS

Un projecte de recuperació de la memòria històrica

Text: Marina Pujol Fotos: Santi Iglesias

Les Borges Blanques obre les portes d’aquest nou centre, que repassa la trajectòria del president Macià i la seva vinculació amb el municipi.

84 85 n dels primers mítings que va celebrar la Solidaritat Catalana durant els primers anys del segle XX va ser U a les Borges Blanques per a la presentació dels seus candidats. L'activista i polític borgenc Ramon Arrufat, en el seu llibre Macià, recorda amb emoció quan davant aquell balcó de can Bardina, Francesc Macià “...va dir ple d'energia, tot tartamudejant i donant un cop de braç damunt la barana amb el puny clos que ell no estava disposat que es vexés ni un moment més el seu poble, Catalunya, i 'davant d'això estic disposat a tot'”. Aquell dia, a les Borges Blanques, l'acompanyaven en aquell balcó Salmerón, Cambó i mossèn Sales. Seria un dels primers contactes del president Macià amb un poble, ciutat més endavant, que li donà el seu suport incondicional durant molts i molts anys.

En el marc del 80è aniversari de la proclamació de la República Catalana per part del president Francesc Macià, el passat 14 d'abril les Borges Blanques va obrir les portes al públic de l'Espai Macià, un centre situat al nucli antic de la capital garriguenca que compleix tres objectius, segons explica l'alcalde, Miquel Àngel Estradé. D'una banda, suposa una actuació important quant a la regeneració urbanística del nucli històric del municipi, que es trobava força degradat en aquest indret; en segon lloc, serà també la seu de l'Oficina de Turisme Local i Comarcal de les Garrigues, gestionada conjuntament amb el Consell Comarcal, on el visitant hi podrà trobar tot tipus d'informació referent a la restauració, punts de venda d'oli, allotjament, rutes turístiques, patri- moni, entre d’altres informacions. En Les Borges volia tercer lloc, és una explicar qui va ser el iniciativa de recu- peració de la En aquest edifici de quatre plantes, l’Espai Macià explica l’etapa política president Macià i el memòria històrica. de Catalunya amb aquest home al capdavant. “Les Borges volia projecte de país que explicar també qui volia tirar endavant va ser el president Macià, quin era el projecte de país que volia tirar endavant, una Catalunya lliure, progressista i avançada; a més, el municipi va esdevenir els anys 20 i 30 un dels bressols del catalanisme modern i va saber donar un grup de polítics molt compromesos amb aquest projecte”, matisa Estradé.

Amb una superfície de 500 metres quadrats distribuïts en 4 plantes, l'Espai Macià explica aquesta etapa política de Catalunya amb Macià al capdavant. La planta del soterrani és una sala polivalent amb una

86 Les plantes segona i tercera són destinades a l’exposició –fotografies, vídeos, documents, etc.– sobre la figura i la trajectòria de Francesc Macià.

capacitat de 60 butaques on es poden fer activitats diverses com xerrades, seminaris, tallers i també presentacions d'olis i vins. La planta primera, que és la que es troba a peu de plaça i que dóna accés al nou centre, acull el hall i l'oficina de turisme local i comarcal. Finalment les plantes segona i tercera són destinades pròpiament a l'exposició sobre la figura i la trajectòria de Francesc Macià, des de la seva etapa com a militar i tota la seva vida destinada Macià va renunciar al que fou el seu somni, a l’acta de diputat “un país lliure, avançat i culte”. per Barcelona i es Els documents que formen va quedar amb la de part de l'exposició, entre les Borges Blanques fotografies, vídeos i escrits, han estat consultats amb les fonts locals i l'Arxiu Històric Nacional de Catalunya i mostren aquest recorregut vital i polític del president Macià, l'Avi, la lluita i el moviment que va encapçalar, la seva etapa a l'exili, els viatges, i de manera especial la seva vinculació amb la capital de les Garrigues.

El lligam de Francesc Macià i Llussà amb Lleida i les Borges Blanques es remunta a la seva trajectòria militar, a més d'aspectes familiars. Tot i que fou nascut a Vilanova i la Geltrú, era fill d'una família

87 A la primera planta s’ha instal·lat la nova Oficina de Turisme local i comarcal. de les Borges Blanques que negociava amb vi i oli. En la dècada de 1880 va ser destinat a Lleida procedent de Sevilla, on va ocupar la comandància d'enginyers militars i va ascendir a tinent coronel. Va presentar la seva candida- tura en el marc de Solidaritat Catalana pel districte de les Borges el 1907 i també per Barcelona. Va guanyar en ambdós casos i finalment va renunciar a l'acta de diputat per Barcelona i es va quedar amb la de les Borges, acta que renovaria en totes les eleccions pos- teriors fins a 7 vegades: 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Una de les anècdo- tes més conegudes i molt representativa de la devoció dels borgencs i borgenques pel pre- sident es remunta a l'any 1910, quan Macià va refusar prendre possessió com a diputat, fet davant el qual centenars d'electors es van desplaçar amb tren expressament des de les Borges fins a Madrid per presentar la seva acta a les corts madrilenyes.

Nombrosos documents gràfics donen constàn- cia de les visites que el president Macià va fer al municipi garriguenc durant tots aquests anys i l'entrega amb què va desenvolupar les tasques relacionades amb la seva funció com a diputat, impulsant també infraestructures viàries molt necessàries entre municipis del districte.

El cost de l'Espai Macià, 1,6 milions d'euros, ha estat finançat pel govern de l'Estat, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, que han assumit el 95% del total, mentre que el 5% restant ha estat costejat per l'Ajuntament de les Borges. Centenars de documents gràfics deixen constància de la seva relació amb el municipi garriguenc.

A Mollerussa D’INTERÈS COM ARRIBAR-HI L-200 A Lleida Juneda Espai Macià LES BORGES BLANQUES Plaça Ramon Arqués, 5 - 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 140 874 - Web: www.espaimacia.cat les N-240 Garrigues Horaris: De dimarts a dissabte: A Lleida / Saragossa Matí: de 10.00 a 14.00 h AP7 Tarda: de 17.00 a 20.00 h Diumenges i festius: de 10.00 a 14.00 h A Tarragona / Barcelona A Tarragona Dilluns: tancat

88 Espai Macià, un proyecto de recuperación de la memoria histórica

En el marco del 80º aniversario de la proclamación de la República Catalana como militar y toda su vida destinada al que fue su sueño, “un país libre, avanzado por parte del presidente Francesc Macià, el pasado 14 de abril en Les Borges y culto”. Blanques abrió las puertas al público el Espai Macià, un centro ubicado en el núcleo antiguo de la capital garriguense, que será también la sede de la Oficina Los documentos que forman parte de la exposición, entre fotografías, vídeos y de Turismo Local y Comarcal de las Garrigues, donde se podrá encontrar todo escritos, han sido consultados con las fuentes locales y el Archivo Histórico tipo de información referente a la restauración, puntos de venta de aceite, Nacional de Cataluña y muestran este recorrido vital y político del presidente alojamiento, rutas turísticas, patrimonio, entre otras informaciones. Macià, el Avi, la lucha y el movimiento que encabezó, su etapa en el exilio, los viajes, y de forma especial su vinculación con la capital de las Garrigues. Con una superficie de 500 metros cuadrados distribuidos en 4 plantas, el Espai Macià explica la etapa política de Cataluña de los años 1920 y 1930 con Macià El vínculo de Francesc Macià i Llussà con Lleida y Les Borges Blanques se remonta al frente. La planta del sótano es una sala polivalente donde se pueden realizar a su trayectoria militar, además de aspectos familiares. Pese a que nació en diversas actividades como charlas, seminarios, talleres y también presentaciones Vilanova i la Geltrú, era hijo de una familia de Les Borges Blanques que negociaba de aceites y vinos. La planta primera alberga el hall y la oficina de turismo local con vino y aceite. Fue diputado por el distrito de Les Borges en 1907, acta que y comarcal. Por último, las plantas segunda y tercera están destinadas propiamente renovaría en todas las elecciones posteriores hasta 7 veces: 1910, 1914, 1916, a la exposición sobre la figura y trayectoria de Francesc Macià, desde su etapa 1918, 1919, 1920 y 1923.

Espai Macià, a project to recover the historic memory

The Espai Macià opened to the public in Les Borges With a total surface area of 500 m2 distributed his time in the army and how he dedicated his whole Blanques on 14th April, marking the 80th anniversary between 4 floors, the Espai Macià explains the political life to the dream of “a free, advanced and cultured of the proclamation of the by context of Catalonia in the 1920s and 1930s, with country”. The documents that form part of the exhibi- President Francesc Macià. This centre, which is Macià as the main protagonist. The basement is a tion, which include photographs, video and other located in the old part of the capital of Les Garrigues, multi-use room where it is possible to organise a documentation, have all been checked with local will also serve as the Tourist Information Office for variety of activities, including talks, seminars, workshops sources and the National Historical Archive of Cata- both the town and the comarca (local district) of Les and presentations of olive oils and wines. The first lonia. They trace the political life and career of President Garrigues. The new centre will provide a wide range floor contains the entrance hall and the local and Macià –who was known as “el Avi” (The Grandfather)– of information about local restaurants, points of sale district tourist information office. Finally, the second and the struggle of the movement that he led, his for olive oil, accommodation, tourist routes and and third floors are dedicated to an exhibition about period in exile, and his travels, giving special attention heritage sites. the figure and trajectory of Francesc Macià, including to his connection with the capital of Les Garrigues.

Espai Macià, un projet de récupération de la mémoire historique

Dans le cadre du 80e anniversaire de la proclamation superficie de 500 mètres carrés distribués en 4 étages, depuis son étape en tant que militaire et toute sa vie de la République Catalane par le président Francesc l'Espace Macià explique l'étape politique de la Cata- consacrée à ce qui fut son rêve: «un pays libre, avancé Macià, le 14 avril dernier, ouvrit ses portes à les Borges logne dans les années 20 et 30, à l'époque du président et cultivé». Les documents qui font partie de Blanques l'Espace Macià, un centre situé au cœur Macià. L'étage souterrain est une salle polyvalente l'exposition, entre photos, vidéos et documents, ont historique du chef-lieu des Garrigues, qui sera égale- pour différentes activités, discussions, séminaires, été consultés avec des sources locales et avec les ment le siège de l'Office de Tourisme Local et de la ateliers et même pour des présentations d'huiles et de Archives Nationales de Catalogne et montrent ce Contrée des Garrigues, et où l'on aura accès, entre vins. Le premier étage abrite le hall et l'office de parcours de vie et politique du président Macià, l'Avi autres, à tout type d'information sur la restauration, tourisme local et de la contrée. Finalement, le deuxième (le grand-père), la lutte et le mouvement qu'il dirigea, les points de vente de l'huile, l'hébergement, les routes et troisième étage sont consacrés à l'exposition sur le son étape en exil, les voyages et, de façon spéciale, touristiques et le patrimoine de la contrée. Sur une personnage et à la trajectoire de Francesc Macià, son rapport étroit avec le chef-lieu des Garrigues.

89 INFORMACIÓ TURÍSTICA (Oficines de Turisme)

Agramunt Isona i la Conca Dellà Seu d’Urgell, la Pl. del Pou, s/n - 25310 Agramunt C/ del Museu, 4 - 25650 Isona • Turisme de la Seu Tel. 973 39 10 89 www.turismeagramunt.cat Tel. 973 66 50 62 - Fax 973 66 42 28 Espai Ermengol - Museu de la ciutat [email protected] www.parc-cretaci.com / [email protected] C/ Major, 8 - 25700 - La Seu d'Urgell www.turismeseu.com / [email protected] Arbeca Ivars d’Urgell •Turisme Alt Urgell Oficina de Turisme-Espai Cèsar Martinell Oficina de Turisme de l’Estany d’Ivars i Vila-sana Pg. Joan Brudieu, 15 - 25700 La Seu d’Urgell Cooperativa del Camp Estany d’Ivars i Vila-sana (zona aparcaments) Tel. 902 15 47 15 / 973 35 31 12 C/ Lleida, s/n - 25140 Arbeca Tel. 973 71 13 13 - Fax 973 60 04 77 Fax 973 35 27 88 Tel. 973 16 00 08 - 973 16 00 00 www.estanyivarsvilasana.cat www.alturgell.cat / [email protected] www.arbeca.org / [email protected] [email protected] Solsona Arties La Guingueta d’Àneu • Oficina de Turisme Comarcal del Solsonès C/ dera Mòla, s/n - 25599 Arties Consorci de Turisme Vall d’Àneu Centre d’Interpretació Turística del Solsonès Oficina oberta només a l’estiu C/ Carretera, s/n. Edif. Ajuntament Ctra. de Bassella, 1 - 25280 Solsona 25597 La Guingueta d’Àneu Tel. 973 48 23 10 - Fax 973 48 19 33 Balaguer Tel./Fax 973 62 65 68 www.turismesolsones.com Pl. Comtes d’Urgell, 5 - 25600 Balaguer www.vallsdaneu.org / [email protected] / [email protected] Tel. 973 44 51 94 - Fax 973 44 50 53 www.balaguer.cat / [email protected] Les • Oficina de Turisme Municipal de Solsona Av. Sant Jaime, 36 - 25540 Les Plaça Major, 4 – 25280 Solsona Baronia de Rialb Tel. 973 64 73 03 Tel.: 973 48 10 09 C/ Monestir, 1 www.torismeles.com / [email protected] www.solsonaturisme.com 25747 Gualter, La Baronia de Rialb / [email protected] Tel. 973 46 02 34 - Fax 973 46 21 25 Llavorsí www.baroniarialb.cat Ctra. Vall de Cardós, s/n Sort [email protected] 25595 Llavorsí - Tel. 973 62 22 17 Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà http://llavorsi.ddl.net Camí de la Cabanera, s/n - 25560 Sort Barruera, Vall de Boí Tel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 03 Pg. Sant Feliu, 43 - 25527 Barruera Lleida www.pallarssobira.info / [email protected] Tel. 973 69 40 00 - Fax 973 69 41 21 • Turisme de Lleida www.vallboi.com / [email protected] C/ Major, 31 bis - 25007 Lleida Tàrrega Tel. 902 25 00 50 - Fax 973 70 04 80 • Oficina comarcal Bellpuig www.turismedelleida.cat / [email protected] C/ Agoders, 16 - 25300 Tàrrega • Punt d’informació municipal • Turisme Generalitat de Catalunya Tel. 973 50 07 07 - Fax 973 50 06 66 Convent de Sant Bartomeu Pl. Edil Saturnino, 1 (davant estació Lleida-Pirineus) www.urgell.cat / [email protected] Ctra. Belianes, s/n - 25250 Bellpuig 25007 Lleida • Oficina municipal Tel. 973 32 02 92 Tel. 973 03 29 97 / 973 24 88 40 Pl. Major, 1 - 25300 www.bellpuig.cat / [email protected] [email protected] Tel. 973 31 16 08 • Oficina municipal • Oficina de Turisme de la Seu Vella www.tarrega.cat / [email protected] C/ Homenatge a la Vellesa, 6 - 25250 Bellpuig Turó de la Seu Vella. Edifici Canonja, s/n - 25004 Lleida Tel. 973 32 05 36 Tel. 973 23 84 46 Tavascan www.bellpuig.cat / [email protected] [email protected] Ctra. de Tavascan, s/n 25577 Tavascan Bellver de Cerdanya Mollerussa Tel. 973 62 30 79 Patronat de Turisme de Bellver de Cerdanya • Oficina de Turisme del Pla d'Urgell www.tavascan.info / [email protected] Pl. Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de Cerdanya Prat de la Riba, 1 (edifici Can Niubó) Tel. - Fax 973 51 02 29 25230 Mollerussa Torre de Capdella, la www.bellver.org / [email protected] Tel. 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77 Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca www.plaurgell.cat / [email protected] Casa Consistorial. C/ Únic, s/n Borges Blanques, les • Oficina de Turisme de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell 25515 La Torre de Capdella Consell Comarcal de les Garrigues Av. Jaume I, 1 – 25230 Mollerussa Tel. 973 66 30 01 - Fax 973 66 31 45 Av. Francesc Macià, 54 Tel. 973 60 03 97 – Fax 973 60 39 98 www.vallfosca.net / [email protected] 25400 Les Borges Blanques [email protected] Tel. 973 14 26 58 - Fax 973 14 01 06 Tremp www.turismegarrigues.com / [email protected] Organyà Ajuntament - Pl. de la Creu, 1 - 25620 Tremp Pl. de les Homilies, s/n - 25794 Organyà Tel. 973 65 00 09/05 - Fax 973 65 20 36 Oficina Comarcal i Local de Turisme Tel. 973 38 20 02 - Fax 973 38 35 36 www.ajuntamentdetremp.cat Plaça Ramon Arqués, 5 - 25400 Les Borges Blanques www.organya.cat [email protected] Tel. 973 14 08 74 Pobla de Segur, la Tuixent Bossòst Av. Verdaguer, 35 - 25500 La Pobla de Segur Ajuntament - Pl. Serra del Cadí, 1 - 25717 Tuixén Pg. Eduard Aunós, 14 - 25550 Bossòst Tel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 57 Tel. 973 37 00 30 - Fax 973 37 02 16 Tel. 973 64 72 79 http://bossost.ddl.net www.pobladesegur.cat / [email protected] [email protected] Cervera Pont de Suert, el Utxesa C/ Major, 115 - 25200 Cervera • Patronat Comarcal de Turisme Pl. de l’església, s/n Tel./Fax 973 53 13 03 Av. Victoriano Muñoz, 48 - 25520 El Pont de Suert 25170 Torres de Segre www.lasegarra.org / [email protected] Tel. 973 69 04 02 / 34 902 10 15 16 Fax 973 69 05 75 Tel. 973 79 27 89 / 60 05 www.turismealtaribagorca.cat / [email protected] www.utxesa.com / [email protected] Centre d'Acollida Turística de Cervera (CAT) • Oficina Municipal de Turisme Avd. Francesc Macià, 78 - 25200 Cervera Av. Victoriano Muñoz, 22 València d’Àneu Tel. 973 53 44 42 [email protected] 25520 El Pont de Suert Av. del Port de la Bonaigua, 9 Tel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05 25587 València d’Àneu Coll de Nargó www.elpontdesuert.com / [email protected] Tel. 973 62 60 38 - Fax 973 62 63 41 Pl. de l’Ajuntament, 1 - 25793 Coll de Nargó http://altaneu.ddl.net Tel. 973 38 30 48 Ponts [email protected] www.collnargo.com / [email protected] Patronat Municipal d'Iniciatives de Ponts Av. Font de Valldans, 1 Vallbona de les Monges Erill-la-Vall Tel. 973 46 22 33 - Fax 973 46 02 77 Pg. de Montesquiu, s/n Centre del Romànic de la Vall de Boí www.ponts.cat 25268 Vallbona de les Monges Carrer del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-Vall Tel. 973 33 05 67 / 34 973 33 02 60 Tel. 973 69 67 15- Fax 973 69 67 14 Puigcerdà www.vallbonadelesmonges.cat www.centreromanic.com Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya [email protected] Cruïlla N-152 amb N-260 Esterri d’Àneu 17520 Puigcerdà (Girona) Vall de Cardós C/ Major, 40, bis - 25580 Esterri d’Àneu Tel. 972 14 06 65 - Fax 972 14 05 92 Camí Comunidor, s/n - 25570 Ribera de Cardós Tel. 973 62 63 45 www.cerdanya.org / [email protected] Tel. 973 62 32 39 - Fax 973 62 31 22 www.esterrianeu.cat / [email protected] www.valldecardos.org Salardú [email protected] Guimerà Trauèssa de Balmes, 2 Pl. Major, s/n - 25341 Guimerà 25598 Salardú Verdú Tel. 973 30 35 25 Tel. 973 64 51 97 Plaça del Bisbe Comelles, 13 - 25340 Verdú www.guimera.cat / [email protected] www.visitvaldaran.com / [email protected] Tel. 973 34 72 16 - Fax 973 34 70 55 www.verdu.cat / [email protected] Guissona Sant Llorenç de Morunys Pl. Vell-Pla, 7 - 25210 Guissona Oficina de Turisme de la Vall de Lord Vielha Tel./Fax 973 55 14 14 Ctra. de , s/n - 25282 Sant Llorenç de Morunys • Torisme Val d’Aran www.guissona.net / [email protected] Tel./Fax 973 49 21 81 Ctra. de Gausac, 1 - 25530 Vielha www.valldelord.cat / [email protected] Tel. 973 64 06 88 Fax 973 64 30 60 Gósol (Berguedà) www.visitvaldaran.com / [email protected] Oficina de Turisme de Gósol (Berguedà) Seròs • Oficina de Informacion Toristica C/ del Conseller Agustí Querol i Foix, s/n Oficina Catalana de Turisme Ornitològic dera Val d'Aran 25716 Gósol Pl. de les Escoles, 1 - 25183 Seròs C/ Sarriulera, 10 - 25530 Vielha Tel. 973 37 00 16/55 - Fax 973 37 00 11 Tel. 973 78 00 09 - Fax 973 78 01 67 Tel. 973 64 01 10 Fax 973 64 03 72 http://gosol.ddl.net / [email protected] [email protected] www.visitvaldaran.com / [email protected]

90