Tradycostumspaicatalans.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Eines PAÏSOS CATALANS, RITMES D'un PROJECTE COMPARTIT
eines26 eines26 PORTAL FÒRUM EXPLORADOR La realitat que compartim Jordi Muñoz: Antecedents, realitats Enric Vilanova “la persecució de la llengua i conseqüències del Brexit mostra que cultura i política Xavier Ferrer CONNEXIONS són inseparables” Parlar dels Països Catalans Una conversa amb FINESTRA ara i aquí Joan Manuel Tresserras La història de l’acord de París Antoni Rico des de dins VARIABLES Christiana Figueres Entre els Països Catalans El ciutadà dual, i la independència de Catalunya mort o transformació? CLÀSSIC Marta Rovira Martínez Sílvia Claveria Manifest de la Unió de Dones de Catalunya El País Valencià en l’horitzó dels FULL DE CÀLCUL Països Catalans: il·lusions, realitats La sobreeducació en relació TRIBUT i possibilitats a l’ocupació: una forma Pierre Vilar Pau Viciano de precarietat laboral prèvia Montserrat Tura a la crisi El dret a decidir a les Illes Balears Queralt Capsada FILMOTECA Carme Gomila Game over ARXIU Marta Selva COMPARTIT RiTMes d’UN PROJECTE CATALANS, PAÏSOS NAVEGADOR Escriptors de l’exili de 1939: Una nació europea recuperar la memòria espoliada LLIBRERIA Bernat Joan Montserrat Corretger TARDOR 2016 TARDOR PAÏSOS CATALANS, RITMES D’UN PROJECTE COMPARTIT Jordi Muñoz 26 “ La persecució de la llengua mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb Joan Manuel Tresserras eines eines26_coberta.indd 1 21/10/16 12:36 Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINACIÓ Joan Manuel Tresserras Arnau Albert VICEPRESIDENT ADMINISTRACIÓ Josep Bargalló Joan Almacellas DIRECtor EXECUTIU TÈCNIC DE proJECTES Josep Vall Pere Sàbat TRESORER Jordi Roig SECRETARI Eduard López DIRECtor ACADÈMIC Lluís Pérez VOCALS Núria Cuenca Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Isabel Nonell Miquel Pueyo eines26_coberta.indd 2 21/10/16 12:36 eines26 El contingut dels articles PROJECTE GRÀFIC EDICIÓ és responsabilitat Suki Design Josep Vall dels seus autors i eines [email protected] no s’hi identifica necessàriament. -
Life-Writting JOURNAL of CATALAN INTELLECTUAL HISTORY, Issues 7&8, 2014 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.2436/20.3001.02.91 | P
life-writting JOURNAL OF CATALAN INTELLECTUAL HISTORY, Issues 7&8, 2014 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.2436/20.3001.02.91 | P. 117-158 Reception date: 8/10/2013 / Admission date: 12/12/2013 http://revistes.iec.cat/index.php/JOCIH Josep Ferrater Mora (1912-1991) Josep-Maria Terricabras Director Càtedra Ferrater Mora Universitat de Girona [email protected] Damià Bardera Becari de la Càtedra Ferrater Mora [email protected] Josep Ferrater Mora was born in Barcelona on 30th October, 1912. After studying Philosophy at the University of Barcelona, the defeat in the Spanish civil war brought him first to Paris, then to Cuba and Santiago de Chile. From 1949 onwards, he settled for good in the United States where he carried out a long task as a university teacher and researcher at Bryn Mawr College until his retirement, as professor emeritus, in 1981. He was a visiting professor at many American and European universities, and he was appointed Doctor Honoris Causa by several of those institutions. He is author of the famous Diccionario de filosofía, among many other philosophical works, noteworthy El ser y la muerte, Fundamentos de Filosofía, Cambio de marcha en filosofia and De la materia a la razón. He wrote also several novels. Ferrater Mora is considered to be the most internationally acknowledged Catalan philosopher in the XXth Century. In the course of a visit to Barcelona for the presentation of his last novel, Ferrater died of a heart attack on 30th January 1991. Bibliography I. Books (B) II. -
De Mallorca 05# ANTIC S'arenal DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV
de Mallorca 05# ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV. NÚMERO 331 15 DE GENER DE 1996 PREU: 200 PTS anys Ileials a Mallorca La vesprada del dia 30 de desembre, dotzenes d'entitats mallorquines feren una ofrena floral al rei En Jaume a la plaga del Tren, a Ciutat. Na Guillermina Lladó amb les sayas nines ens va contar "La Colcada". Dínreu.cli-es dia 12 de gener a les 8:30 del vespre a Can Tronca (Sant Joan) /I de Mallorca Inici de la processó cívica que va des de la Seu a l'Ajuntament el dia 31 de desembre. fa a anys Farem un sopar per commemorar-ho Informau-vos al El Lobby independentista va donar barco al Diario 16 i a l'ABC pels seus 2i 5005 articles antimallorquins. SUMARI 2 Foc i Fum 3 L'esperit republicà 4 L'antifranquisme 8 Insubmissió 10 Estat Català Els soldats de l'exèrcit espanyol honoraren la bandera catalana amb una salva de fuselleria. 10 S'espanya Espanya 12 Galeria de fantasmes 13 1975-1995 Especial dedicat a igl) túlill c]fi nellbel~ i 20 Mallorca contra ABC Cgt MCIlifielT. Si vos ha agradat, telefonau al 21 Carn Capolada 26 50 05 i el vos enviarem cada quinze dies. El vespre de sant Silvestre. manifestació per la independència, des del 23 Gloses Born a la plaga del Tren. 2 15 DE GENER DE 1996 1911U411 de Mallorca HAN DIT... Antoni Garau, president d'El Foc i Fum Refugi: Hem seguit la táctica de posar-nos en contacte amb els familiars dels nostres • Un de cada 4 espanyols necessi- Els Països Catalans marginats i hem aconseguit ta atenció psiquiátrica. -
Programa D'actes En Honor a La Verge De La Cinta
P. programa cinta 2019_P. programa cinta 2015.qxd 13/8/19 20:02 Página 1 Programa d’actes en honor a la Verge de la Cinta Del 29 d’agost al 2 de setembre P. programa cinta 2019_P. programa cinta 2015.qxd 19/8/19 16:09 Página 2 DISSABTE 24 d’agost d’agost 18.15 h Sortida des de la Casa dels Gegants del seguici festiu de la Cinta, format pels gegants i la cort de bèsties de la ciutat. Recorregut: Casa dels Gegants (parc municipal Teodor González), av. Generalitat, c. Doctor Vilà i pl. de l’ajuntament. 24 18.30 h Cercavila de la Banda Municipal de Música per recollir les pubilles i les autoritats. Recorregut: sortida de la Casa de la Música, av. Generalitat i pl. de l’ajuntament. 18.45 h Seguici de festa major, format per les pubilles, les pubilletes, el pregoner i les autoritats en desfilada fins al parc mu- nicipal Teodor González. Acompanyen el seguici els gegants, la cort de bèsties i la Banda Municipal de Música de Tortosa. Recorregut: pl. de l’ajuntament, c. Sebina, av. de la Generalitat i parc municipal Teodor González. DISSABTE 19.00 h Proclamació de la reina i de la reina infantil de les festes majors de la Cinta 2019 per part de l’alcaldessa de Tortosa, Il·lma. Sra. Meritxell Roigé i Pedrola, i del regidor de Festes, Sr. Domingo Tomàs i Audí. Tot seguit, imposició de les bandes i les insígnies de l’orde de l’Atxa a la reina de festes, Emília Minguell i Cortés, representant de l’Assemblea Local Creu Roja Tortosa; a la reina infantil, Nagore Seguí Domènech, representant de l’associació cultural Llampec Nois, i a les pu- billes i les pubilletes, que representen les diferents entitats de la ciutat i els pobles del municipi. -
Renacimiento
¿DEL «RENACIMIENTO» LITERARIO AL NACIONALISMO POLÍTICO? UNA COMPARACIÓN ENTRE LOS TERRITORIOS DE LENGUA CATALANA Y LOS DE LENGUA VASCA (1850-1900)1 From literary “revival” to political nationalism? A comparison between the Catalan and Basque-speaking territories (1850-1900) XABIER ZABALTZA Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea [email protected] Cómo citar/Citation Zabaltza, X. (2018). ¿Del «renacimiento» literario al nacionalismo político? Una comparación entre los territorios de lengua catalana y los de lengua vasca (1850-1900). Historia y Política, 39, 141-170. doi: https://doi.org/10.18042/hp.39.06 (Recepción: 12/12/2016. Evaluación: 22/02/2017. Aceptación: 10/06/2017. Publicación: 17/04/2018) Resumen Con una perspectiva comparada, este artículo estudia el origen de los conceptos Renaixença y Pizkunde y mantiene dos tesis complementarias. En primer lugar, los «renacimientos» de las lenguas catalana y vasca se produjeron dentro del proceso de construcción de España (y Francia) como nación. El regionalismo (y sus variantes) es una de las posibles vías de nacionalización y catalanes y vascos no eran los únicos que, 1 Este trabajo forma parte del proyecto de investigación MINECOG14/P11, finan- ciado por el Ministerio de Economía y Competitividad. Agradezco a los profesores Joseba Agirreazkuenaga, Fernando Molina, Xosé-Manoel Núñez Seixas, August Rafanell y Rafael Roca sus aportaciones para mejorar el manuscrito. 142 XABIER ZABALTZA en la segunda mitad del xix, concebían a España como una nación plurilingüe. Y, en segundo lugar, el paso de las reivindicaciones culturales a las políticas es la excepción, no la regla. Entre los ejemplos analizados, solo en Cataluña puede vislumbrarse, con varias matizaciones, cierta continuidad entre «renacimiento» y nacionalismo. -
Pi De Les Tres Branques Pel Castell De Terçà
PI DE LES TRES BRANQUES PEL CASTELL DE TERÇÀ Introducció: El Pi de les Tres Branques es un arbre emblemàtic degut al simbolisme que te per la cultura catalana, per que al voltant del mateix es celebra, cada any, un popular aplec nacionalista (tercer diumenge de cada juliol). El pi tres besses (pi roig Pinus sylvestris), de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. És considerat com a un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca única. La present excursió es, potser, la millor manera de conèixer el Pi de les Tres Branques des d’ Aiguadora. Es tracta d’una amable excursió amb un curt tram de pujada al principi i després bonics passejos per pistes bastant horitzontals. Temps: 1 hora i 30 minuts per l’anada i un temps similar per la tornada. Desnivell: Entre l’anada i la tornada sumem un total de 309 metres de desnivell en sentit ascendent i l’equivalent en sentit descendent. Dificultat: Baixa – Mitja. Punts d’aigua: A les proximitats de la bifurcació situada en el punt més enlairat de l’excursió es localitza la Font de la Tossa, si be el millor es dur l’aigua necessària des del punt de partida. Punts de referència: * Revolt punt quilomètric 15 de la carretera BV-4241 * Portell del Llop * mas de Terçà * castell de Terçà * Plans de Terçà * Baga de Terçà * Pla de Campllong * Pi de les Tres Branques Accés al punt de partida: Des de l’alberg de Torre de Baró, baixem a Sant Llorenç i prendrem la carretera BV-4241 en direcció Berga fins al punt quilomètric 15. -
El Ball De Diables Té L'orígen En Un Entemés on Es Representa La Lluita Entre El Bé I El
Concomitàncies entre els balls de diables catalans i les «diabladas» d’Amèrica del Sud Jordi Rius i Mercadé El ball de diables, un ball parlat. El Ball de Diables té l’origen en un entremès on es representa la lluita entre el bé i el mal. L’Arcàngel Sant Miquel i els seus àngels s’enfronten a les forces malignes representades per Llucifer i els seus diables. El folklorista Joan Amades data la primera representació d’aquest entremès l’any 1150, en motiu de les noces del Comte Ramon Berenguer IV amb la princesa Peronella, filla del rei Ramir el Monjo d’Aragó. En el segle XIV s’instaura una nova festa, el Corpus Christi. Sorgeix una processó al carrer on s’aglutinen diversos elements (teatrals, rituals, simbòlics...) que donen peu a un extraordinari espectacle itinerant integrat per danses paganes i religioses, entremesos, elements de bestiari i personatges bíblics. A les viles de Barcelona, Lleida, Cervera, València i Tarragona descobrim que a les seves processons de Corpus del segle XV surt al carrer l’entremès de la lluita de Sant Miquel amb Llucifer. També tenim notícies d’aquest entremès fora de l’àmbit dels Països Catalans, com a Saragossa o a Múrcia. Però cal dir que són els països de parla catalana qui conserven aquella teatralitat medieval com a base sòlida que es perpetua al llarg dels segles, conservant i evolucionant meravelles úniques de teatralitat medieval com el Misteri d’Elx, el Cant de la Sibil·la mallorquí, o els diversos seguicis populars del Principat com ara el de Berga, Tarragona o Vilafranca. -
Fira De Santa Úrsula
Fira de Santa Úrsula 9è Fòrum Casteller de Catalunya Valls, 21-27 d’octubre de 2019 Quan la Festa toca el cel Valls, Ciutat Bressol dels Castells Quilòmetre zero de l’Univers Casteller El Fòrum Casteller forma part del Pla estratègic i d’acció de Món Casteller · Museu Casteller de Catalunya, que aixequem a la plaça del Blat de Valls Més informació AL WEB www.valls.cat EN EL TEU MÒBIL VALLSAPP Disponible gratuïtament per a iphone i android PER TELÈFON 977 636 003 / 977 612 530 PER EMAIL [email protected] [email protected] [email protected] PER FACEBOOK visitavalls PER TWITTER @visitavalls @km0casteller @Museu_Casteller #SantaUrsulaValls Bicentenari dels castells de vuit per les colles vallenques de Pagesos i Menestrals (1819-2019) Any Brossa. Centenari del naixement del poeta i artista Joan Brossa 50è aniversari de la recuperació dels folres als castells (1969-2019) 50è aniversari del Monument als Xiquets de Valls, a la plaça de la Font de la Manxa de Valls (1969-2019) 30è aniversari de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a Valls 20a Mostra de Bestiari Escolar i Infantil EDITA: La Fira de Santa Úrsula compta amb Ajuntament de Valls l’organització de les comissions: IL·LUSTRACIONS: •Xiquets de Valls Hernán en H •Imatge gràfica MAQUETACIÓ: •Escoles i AMPES El Vallenc •Ritual i seguici 2 Bicentenari i cinquantenari Enguany es compleix el fet casteller imaginà que es bicentenari dels primers podrien recuperar els folres, en castells de vuit documentats construccions com el dos de per les colles vallenques vuit i el pilar de set. -
Les Cases De La Festa a Barcelona
06 03 06 06 QuadernsQuadernsQuadernsQuaderns deldel deldel QuadernsQuaderns ConsellConsellConsellConsell dede dede 6 coordinacióCoordinaciócoordinacióCoordinació del Conselldel Consell pedagògicaPedagògicapedagògicaPedagògica de Coordinacióde Coordinació PedagògicaPedagògica Les Cases de la Festa a Barcelona: imatgeria, Les Cases de la Festa a Barcelona Festa de la Cases Les foc, dansa i música Les Cases de la Festa a Barcelona: imatgeria, foc, dansa i música Jordi Puig i Martín, Jordi Quintana i Albalat 2 Presentació els confereix sentiment, i sentit. (...) Ara, doncs, si no és a través de l’escola (...), la transmissió de la cultura po- Barcelona és una ciutat molt rica pel que fa al seu patri- pulacorre el risc de caure en l’oblit...” (Soler, 2011). moni de cultura popular i tradicional. I això, que d’en- trada és un motiu de satisfacció, representa també per El nostre objectiu amb aquest document ha estat a la ciutadania i per a les seves institucions una gran elaborar una eina útil. Com veureu, és un recull d’in- responsabilitat, de cara a mantenir viva aquesta expres- formacions i de coneixements, articulats seguint l’es- sió heretada i transformada de generació en generació. I quema de les visites escolars a les Cases de la Festa. és en aquest sentit que cal felicitar-nos per l’impuls, per Nosaltres voldríem que servís tant per a les persones part de l’Ajuntament de Barcelona, de la Xarxa de Cases que han de dur a terme les activitats, perquè puguin de la Festa, una iniciativa pionera al nostre país en la preparar-les amb més rigor pel que fa als continguts, línia de promoure el coneixement i fomentar la parti- com —i sobretot— per als mestres, perquè puguin pre- cipació en tot allò relacionat amb la cultura popular i parar millor les sessions prèvies i posteriors a l’aula. -
1.7 Translation and Political Struggle in Exile
Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH) Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.1515/jocih-2016-0007 https://www.degruyter.com/view/j/jocih Received 15/04/2017/Accepted 20/06/2017 Translation and Political Struggle in Exile: The Chile Group Montserrat Bacardí* (Facultat de Traducció i Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona) [email protected] http://orcid.org/0000-0001-9593-7928 Abstract. One of the consequences of the 1939 exile was the widespread emergence, or re-emergence, of cultural community centres, periodicals and magazines, brief treatises and books that gave priority to local events over outside influences. Xavier Benguerel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, Joan Oliver and Francesc Trabal, who formed the Chile group, held translation as their weapon of choice in the political and cultural struggle. Here, we look at the most remarkable achievements, collective strategies and ways of thinking about language and translation. Keywords: exile, Catalan translation, Catalan literature, Xavier Benguerel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, Joan Oliver, Francesc Trabal 1 Background and prolegomena Towards the end of January 1939, with the “nationals” hot on their heels, the population committed to the government of the Republic sought to flee Catalonia however they could. The institutional initiative of the Council for Culture assembled a good number of writers who left in two turns on 23 and 24 January: some of them formed what was known as the Andean Group1, which included Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Cèsar-August Jordana, Joan Oliver and Francesc Trabal. After spending some time in Toulouse and a further period in Roissy-en-Brie (on the outskirts of Paris), they arrived in Chile on 9 January 1940 aboard the Florida, with the help of Pablo Neruda, the Chilean consul in Paris who, on paper, made them industrial or agricultural “experts”, which was an essential requirement for gaining entry. -
El Pi De Les Tres Branques I Mn. Cinto Verdaguer
DOSSIER RAMON FELlPÓ El Pi de les Tres Branques i Mn. Cinto Verdaguer EL PI DE LES TR ES BRANQUES panicular ubi((/I/d(l Ul/O sucrip-ciólI és un deis sílllbols de l ca tala ni s (s ic) a la que lIadie dejo ría de co l1lri me, i les diades i e ls aplecs que s' h i /J I/ ir. .. Que visifllllle o IiIris ta al CO II han celebra t ha n servit per vindi templarle ha dejado desf/ltir la pro ca r la unitat deis Pa 'isos Ca ta la ns. f Ull da ill1presiólI que((/usa el ext rafia A n ualmcnt. i dcs del 1980, se ce ml/nI/ull(l del aire que j ime entre las lebren actes sota la seva vell a i per espa rrallladas m il /os de aql/el árb(ll desg racia ja mo rt a soca. Pe ró la il11p(lllfl1te pM Sil colosal mag llitud, tradició i la lIegendJ ve d'a nti c; por I(lS reC/lerdos que I'\'(lca , por su sempre s'ha venera t com un a r situ aciólI y sohrClOdo por lal!Jualdad l/re sagrat : l 'Es g l ~s i a ca u')lica ha de sus ramas que arrllll((/ J1 do de UII a lorga t indulgi.'ncies a les prega solo IrOI1 CO 11 0.1 /¡ ace ll pellsar iJ1 vo ries fctes dava nt seu, i I'a rbre ha IU IIWriall1 et1le ell el más sa llto de los esdevin gut un mite per a ls cat o misterios de IlIlestro!?elzqiólI . -
El Pi De Les Tres Branques El Pi De Les Tres Branques
➔ RESTAURACIÓ ➔ CULTURA ➔ COMERÇ ➔ TURISME L’ENTREVISTA ➔ tasta 7 EL BERGUEDÀ núm 3 estiu 2008 Oriol Rovira ENTITATS ➔ 13 Polifònica de Puig-reig El Pi de les TRADICIONS ➔ 31 Tres Branques La Baronia de Pinós estiu 2008 2 ➔ CONTINGUT OPINIÓ l 05 ENTITATS l 13 PORTADA l 23 EMPRESES l 36 LLEURE l 42 El Baix Berguedà, La Polifònica El Pi de les Tres Grup Graus & Passejar a cavall passat i present de Puig-reig Branques Paracolls CULTURA l 06 TRADICIONS l 21 L’APUNT l 28 REPORTATGE l 37 HISTÒRIA l 44 Passejades Musicals Festa dels Elois Un símbol viu El Berguedà Picasso a Gósol a la fresca ENTREVISTA l 07 FESTES D’ESTIU l 22 TRADICIONS l 31 BARS l 41 SERVEIS l 46 Oriol Rovira Concurs gossos d’atura Festes de la Baronia Cafè de la Plaça Festes d’estiu de Castellar de n’Hug de Pinós estiu 2008 3 ➔ ➔ STAFF PRESENTACIÓ Tasta el Berguedà ® És una realització de: areagraficadigital Copyright d’aquesta edició: Adeugreb, S.L. Pl. St. Pere, 6 08600 Berga (BCN) Una oportunitat perduda Tel. 938 221 800 [email protected] Idea i disseny original: Claudi Boix atalunya és una gran potència turística nals que cerquen a hores d’ara un turisme diferencia- [email protected] –aquest any s’esperen més de setze milions dor, amb propostes innovadores. Maquetació: de turistes provinents dels cinc continents– Hi vam poder veure algunes novetats interessants Pilar Cerrillo C però, no obstant això, no hi ha gaires salons que pro- però, sobretot, una voluntat d’exposar l’enorme quan- Coordinació editorial: Pep Masana mocionin la riquesa patrimonial del país.