CCaappííttooll IIII EEssttuuddii TTeerrrriittoorriiaall CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT CAPÍTOL II. ESTUDI TERRITORIAL

2.- CARACTERITZACIÓ DEL TERRITORI

2.1.- MARC TERRITORIAL

L’àmbit territorial del concepte Priorat ha constituït un element de certa polèmica al llarg del temps, si es té en compte que se li han donat diferents significats en funció de qui feia l’observació.

El llibre El Priorat de la Cartoixa d’Escaladei, dels historiadors Pere Anguera i Manuel Aragonès (1985) plantejava abastament aquesta qüestió, plantejant tant aquests possibles àmbits com les principals postures al voltant del tema que existeixen al territori. Sobre el primer aspecte, han existit bàsicament aquestes possibilitats:

a) Els pobles del nucli inicial de la Cartoixa –la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Gratallops, Torroja del Priorat, la Vilella Alta- als quals s’afegeix posteriorment Bellmunt del Priorat.

b) Aquests set municipis i els del Lloar i la Vilella Baixa, emparats en la D.O. Priorat, actualment Denominació d’Origen Qualificada.

c) Tots els pobles de la comarca de Falset o de la conca del Siurana que la divisió comarcal restaurada considerava com a Priorat, amb un plantejament que els autors consideren ja d’entrada “històricament erroni i semànticament impropi”.

En segon terme, els esmentats autors confrontaven:

- El plantejament dels pobles del Priorat històric, que consideraven que és gairebé un sacrilegi anomenar Priorat al conjunt de la comarca. Per tant, defensaven que la comarca es denominés d’una altra manera per diversos motius: històric, geològic, enològic i per la crítica situació econòmica i social que en aquells moments registrava la zona.

- La visió que representa Joan Asens, que justifica la necessitat de considerar el Priorat a partir de criteris diversos, entre els quals hi ha els econòmics però també històrics i culturals.

DOCUMENT INFORMATIU 1 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

A partir d’aquest plantejament i dels seus arguments i dades històriques, geològiques, demogràfiques i administratives, els autors exposen una mena de conclusions referents tant a denominació com a límits i administració. Es pot resumir la seva proposta en el fet que es podria mantenir la denominació Priorat per a l’àmbit històric i la de comarca de Falset per a la comarca administrativa. Cal tenir en compte, però, que aquests plantejaments es refereixen en bona part a una època que per la pròpia evolució de la comarca es pot donar per superada. En el moment actual, les observacions a l’entorn d’aquesta qüestió tenen a veure de manera gairebé exclusiva amb l’apartat vinícola.

En tot cas, l’àmbit d’estudi de la Carta del Paisatge el constitueix lògicament el territori administratiu de la comarca del Priorat, amb una superfície de 496,2 km2, un total de 23 municipis i una població que supera de poc els 9.000 habitants. Això es deu tant a la necessitat de preservar el paisatge en tot el territori comarcal perquè els impactes potencials són també diversos com al fet que aquest plantejament permet destacar la diversitat del conjunt com un valor a mantenir i afavorir.

Precisament, a partir d’aquesta visió de diversitat, es plantegen tot seguit els criteris que defineixen territorialment el Priorat com, sobretot, les particularitats que ajuden a definir la seva diferenciació paisatgística:

a) Criteri històric:

Consideraria com a Priorat una àrea reduïda a l’antic domini de la Cartoixa d’Escaladei. Per tant, no la podem considerar com una comarca natural, sinó com una entitat desapareguda. Aquesta delimitació englobaria els actuals termes municipals de la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Gratallops, Torroja, la Vilella Alta i part de Bellmunt.

Segons aquest plantejament, no es poden admetre com a àmbit prioratí altres nuclis de població que, malgrat la proximitat, les semblances físiques i vinícoles –i fins i tot administratives si ens referim als partits judicials- no van estar sotmesos al prior.

En tot cas, podem dir que la Cartoixa va ser el centre cultural i artístic més important de la comarca, i que va contribuir decisivament a gestar un model territorial que ha perdurat, així com a generar un patrimoni diferenciat i diferenciador. En realitat, els dominis d’Escaladei eren una segregació de la primera unitat comarcal. Sotmesos els comtats i baronies als canvis per causes diverses, el Priorat va adquirir una preponderància extraordinària, motiu suficient per donar nom a tot el territori.

Ara bé, cal tenir en compte que els confins dels seus dominis no han estat establerts de manera definitiva, degut a les limitacions en l’estudi dels mateixos. Per exemple, algunes zones de Cornudella i del Masroig havien estat coadministrades per la Cartoixa. A tall d’exemple, l’única zona del Priorat històric on els límits estan clarament assenyalats encara amb mollons de pedra de proporcions considerables – proximitat del Masroig- no és tinguda en compte per la majoria d’historiadors.

Cal dir que una visió historicista centrada en els antics dominis de la Cartoixa d’Escaladei ha sovintejat, tal i com és el cas de l’historiador Pere Anguera. Això és lògic i no prefigura, no obstant, cap prejudici alhora de parlar de la comarca del Priorat

DOCUMENT INFORMATIU 2 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

en sentit ampli, tot i que ajuda a comprendre una part significativa dels factors humans que han modelat el paisatge de la comarca i la seva evolució.

b) Criteri geogràfic:

En aquest cas es tracta de donar la major importància als fets constatats físicament i socioeconòmica, al marge de drets o altres aspectes històrics. Per exemple, si bé no es poden negar els drets adquirits del que hom anomena Priorat històric, cal tenir en compte que hi ha zones en l’espai territorial prioratí on ni tan sols es conrea la vinya.

D’altra banda, i segons aquest plantejament geogràfic, els antics dominis de la Cartoixa no coincidien –com ja apuntava Josep Iglésies- amb la capa de llicorelles ni amb la configuració de les valls, ni mostraven tampoc unitat hidrogràfica. Precisament, pel que fa al Priorat com a comarca, el principal referent físic el constitueix la conca del Siurana, amb els seus afluents (Montsant, Cortiella, Riera de Marçà). Ara bé, fins i tot en aquest cas cal tenir en compte que no tota l’esmentada conca forma part de la comarca.

Per la banda nord-est, aquesta conca del Siurana també inclou la clotada que integra Ulldemolins i Cornudella, que formaven part de l’antic comtat de Prades i que es troben entre el Montsant i les muntanyes de Prades. Aquest també comprenia allò que coneixem com a Baix Priorat, a banda d’una altra part que pertanyia a la baronia d’Escornalbou.

Deixant de banda les particularitats, i partint de l’argument hidrogràfic, podem resumir el Priorat com un gran amfiteatre obert a l’Ebre, on destaca l’aflorament de sediments paleozoics de la base de la formació geològica. Aquests es troben emmarcats entre els aixecaments de conglomerats oligocènics del Montsant i la Llena, les calcàries triàsiques de les Muntanyes de Prades i les calcàries triàsiques, juràssiques i cretàciques de la serra de Llaberia. També hi ha una faixa de basament paleozoic entre els conglomerats cenozoics del Montsant i les calcàries de les muntanyes de Prades (zona de Cornudella i Ulldemolins).

Malgrat la visió d’unitat comarcal, el plantejament geogràfic incideix en algunes subdivisions internes:

- Des del punt de vista físic, el Priorat ha estat subdividit en tres zones ben definides, amb els noms d’Alt Priorat o Priorat septentrional, Priorat i Baix Priorat. L’Alt Priorat està format per la vall superior del riu Montsant i la capçalera del Siurana, el Priorat per la zona paleozoica o de llicorelles, i el Baix Priorat per les terres ja més planeres del curs final del Siurana i de la conca de la riera de Marçà.

- Des del punt de vista socioeconòmic, en general hom considera com a comarca del Priorat la que fou delimitada sota aquesta denominació per la ponència redactora de l’esmentada divisió territorial de Catalunya. La particularitat resideix en la diversitat interna de la comarca, fonamentada en els aspectes ecològic i agrícola, que configura diferències significatives en la dinàmica socioeconòmica de cada àrea. També hi ha influït en gran mesura la tradicional dificultat de comunicació entre municipis i zones.

DOCUMENT INFORMATIU 3 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Resum d’unitats físiques-geològiques Zona* Materials predominants Municipis més clarament vinculats Priorat històric Pissarres i gresos, Gratallops, la Morera de Montsant, conglomerat oligocènic a la Poboleda, Porrera, Torroja, la Vilella Alta, Morera Bellmunt (aquest en part). Baix Priorat Granit, calcàries i lutites Capçanes, Falset, els Guiamets, Marçà, el Masroig, el Molar, resta de Bellmunt, la Torre de Fontaubella Antiga baronia de Conglomerats oligocènics La Bisbal de Falset, Cabassers, la Cabassers Figuera, el Lloar, Margalef i la Vilella Baixa. Vall de Cornudella i Basament paleozoic Cornudella de Montsant, Ulldemolins Ulldemolins *Denominació a cavall dels criteris físics i històrics. Una aproximació a aquestes àrees socioeconòmiques –encara que en alguns casos venen donades per un simple criteri de proximitat- és el que es reflecteix en la taula següent. Cal dir que les denominacions de cada zona són aproximades i que fan referència no només als aspectes humans definits pel marc territorial sinó que aquell té un caràcter preponderant. Per tant, podem parlar de manera simplificada, de l’àmbit de la D.O.Q. Priorat, del sector d’influència més directa de Falset, de la zona de Cornudella i del sector nord-oest, de major influència oleícola. Superfície (km2) PRIORAT GEOLÒGIC Bellmunt del Priorat 8,93 Gratallops 13,34 Lloar, el 6,80 Morera de Montsant, la 52,65 Poboleda 13,74 Porrera 28,54 Torroja del Priorat 13,05 Vilella Alta, la 5,25 Vilella Baixa, la 5,58 Subtotal 147,88 BAIX PRIORAT Capçanes 22,21 Falset 31,80 Figuera, la 18,73 Guiamets, els 11,73 Marçà 16,09 Masroig, el 15,50 Molar, el 22,85 Pradell 23,87 Torre de Fontaubella, la 5,05 Subtotal 167,83 BARONIA DE CABASSERS* Bisbal de Falset, la 14,05 Cabassers 31,22 Margalef 34,60 Subtotal 79,87 ULLDEMOLINS-CORNUDELLA Cornudella de Montsant 62,70 Ulldemolins 37,92 Subtotal 100,62 TOTAL 496,20 *Nom no corresponent a l’antiga demarcació històrica

DOCUMENT INFORMATIU 4 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Podem observar, per tant, que existeix un cert desajustament entre els criteris físics i els humans a l’hora de definir les àrees.

c) Criteri vinícola:

Aquest plantejament es basa en què la comarca hauria aconseguit la seva definitiva personalitat gràcies a les seves característiques vinícoles. De fet, cal recordar que a finals del XIX, abans de la fil·loxera, la vinya omplia totalment el paisatge. El Priorat, segons aquest punt de vista, constituiria, de fet, la regió on es produeix el vi conegut amb el nom de Priorat per les seves propietats. Concretament, una Ordre de 23 de juliol de 1954 delimitava oficialment el Priorat. L’Article 3 deia:

- “La zona de producció del Priorat es caracteritza geològicament pel predomini de les pissarres silúriques anomenades llicorella amb roques hipogèniques, en estrats de forta inclinació que constitueixen un conjunt de muntanyes de marcats declivis, pedregosos, sense valls ni planes intercalars, i el conreu en conseqüència és difícil i costós, i la producció molt baixa; però els vins que se n’obtenen són d’excel·lent qualitat i elevada graduació”.

- “El clima es caracteritza per la seva temprança i sequedat; la temperatura mitjana anual és de 15 graus i la pluja no arriba als 500 mm”.

- “Els termes municipals que reuneixen aquestes condicions i passen a constituir la zona de producció són la Morera de Montsant, amb l’agregat d’Escaladei, la Vilella Alta, Gratallops, Bellmunt, Porrera, Torroja, Poboleda, la Vilella Baixa, Lloar i part dels termes de Falset i el Molar”.

Ara bé, segons aquest plantejament sectorial, apareixen també dificultats. Per exemple, és discutible l’adscripció de la Morera, tot i que acull les ruïnes de la Cartoixa. D’altra banda, són els criteris humans i geològics els que acaben configurant aquesta distribució territorial.

Segons Jaume Ciurana ni la comarca natural ni el Priorat històric corresponen amb el Priorat enològic, majoritàriament definit pels terrenys de llicorella, d’origen paleozoic. Aquesta àrea, protegida en la seva part nord-oest per la paret immensa del Montsant, presenta un paisatge molt característic, en el qual “els colors rosats clars de la qual contrasten, a l’hivern, quan les vinyes i els avellaners que els poblen no tenen fulles, amb el mar d’arrodonits i suaus pujols d’un color fosc, de tons calents i amb brillantors entre xarolades i magmàtiques”.

Ara bé, si aquest autor circumscriu la D.O. Priorat –actualment Denominació d’Origen Qualificada- als terrenys de llicorella o paleozoics, veu incloses també a la mateixa denominació moltes vinyes plantades en terres argiloses, però de vins també de qualitats immillorables. Davant aquest fet, es pot aportar que els pobles integrats en la D.O. Montsant (abans D.O. Tarragona-subzona Falset) es diferencien per les seves característiques vinícoles –també dins una tònica de qualitat- i, paral·lelament, pel marc físic i paisatgístic que li dóna cabuda.

DOCUMENT INFORMATIU 5 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

El mateix Jaume Ciurana considera, de fet, que “tots els pobles tenen dret a portar el nom de la comarca o de la zona comarcal, totes les partides tenen dret a portar el nom del poble i el de la comarca, i totes les finques tenen dret a portar el nom de la partida, del poble i de la comarca”.

Precisament, aquesta adaptació del concepte Priorat a la zona de producció del que coneixem actualment com a D.O.Q. Priorat resultaria també insuficient, i un element de debat que s’ha mantingut gairebé fins els nostres dies ha estat l’abast geogràfic de la zona vinícola que es pot definir com a Priorat i la denominació més idònia per a la resta del territori on s’elabora vi.

De fet, l’evolució històrica i els fonaments de les denominacions d’origen han estat habitualment motiu de controvèrsia. D’entrada, les gestions per crear la D.O. Priorat es van iniciar vers el 1933. Els vocals del Consell Regulador proposaven dues categories, “Priorat Scala Dei” i “Priorat” simplement. Aquestes gestions van ser aturades per la guerra i reiniciades el 1945. Llavors els vocals exportadors proposaren que els vins de Gandesa i Corbera fossin inclosos també a la D.O. Priorat. En assabentar-se’n la Direcció General d’Agricultura, va fer que el Ministeri aturés l’expedient. Mossèn Joan Gebellí, de Bellmunt, va tornar a plantejar la D.O. Priorat pensant en els municipis de més difícil mecanització i, precisament, els més afectats per la pobresa. En principi, això no impedia que en un futur la resta no pogués gestionar la seva pròpia D.O., i això va facilitar l’aprovació de l’expedient.

Concretament, els pobles de Bellmunt, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, Porrera, Torroja del Priorat, la Vilella Alta i la Vilella Baixa van signar una acta amb voluntat que es reconegués la unitat comarcal i les dues qualitats de vins, incloent una millor valoració de la D.O. Priorat (18-11-1945). No obstant això, el 1967 es va frustrar una nova oportunitat per a l’entrada dels pobles del Baix Priorat a la mateixa D.O., per la renovada pretensió dels de la Terra Alta a la D.O. Priorat, que volien per evitar la prohibició temporal de plantar vinya que no afectava els pobles emparats per la llei.

Per tots els punts exposats anteriorment, veiem que les característiques de les zones vinícoles del Priorat constitueixen no només un element de diferenciació comarcal en relació a l’exterior sinó també un factor fonamental de diferenciació interna de la comarca i, per tant, de riquesa paisatgística.

En aquesta visió del Priorat des del punt de vista vinícola resulta especialment interessant veure l’evolució de la significació de la vinya, com a element que defineix en gran mesura el paisatge. En aquest sentit, és molt interessant l’aportació del geògraf Josep Iglésies sobre l’evolució regressiva que la mateixa va experimentar entre finals del segle XIX i els anys 70 del segle XX, afectant de manera decisiva la demografia i l’economia de la comarca.

Concretament, fins als 70, s’havia perdut un 34% de superfície de conreus. Particularment la vinya va disminuir en un 58,45%. A més, entre el 1887 i el 1970 la comarca va disminuir de població en un 56% i contenia 6 localitats que ultrapassaven el 70% de minva demogràfica i altres set que superaven el 60%. Si bé entre 1940 i 1960 la reducció es va frenar, la dècada dels 60 als 70 va ser de pèrdues molt importants.

DOCUMENT INFORMATIU 6 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

A banda de la incidència directa de la fil·loxera, cal tenir en compte diversos factors limitadors en el manteniment del conreu –ajudant alhora a generar un paisatge específic i característic- com:

- La complexitat orogràfica i el sòl pedregós, que obliguen a fer marges de pedra seca que sostenen llenques especialment estretes.

- La producció per planta és escassa degut a la naturalesa del sòl i la dificultat de mecanització.

- L’alta graduació del vi prioratí no ha compensat fins fa poc l’escassa producció dels ceps que el proporcionen.

- Tots els aspectes vinculats a la comercialització del producte, que fins fa pocs anys han estat desfavorables als vins de la comarca.

Per aquests motius, especialment referits a la D.O.Q. Priorat, però extensibles en part al conjunt del territori, el conreu no s’ha refet a la comarca fins a dates recents des de l’impacte de la fil·loxera. Podem afirmar, en aquest sentit, que tant una tendència – davallada- com l’altra –recuperació- són un motiu fonamental de canvi en el paisatge del Priorat.

Com a resum d’aquest apartat, podem dir que cap dels tres grans criteris esmentats en relació a l’abast territorial del Priorat i a les seves subdivisions –històric, geogràfic, vinícola- serveix amb plenitud per guardar respecte a la realitat. En tot cas, es tracta d’evitar visions dogmàtiques i interioritzar el fet que hi ha diversos Priorats.

DOCUMENT INFORMATIU 7 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.2.- EL MEDI FÍSIC

2.2.1.- L’ATMOSFERA I EL CLIMA

La comarca del Priorat està inclosa en un àmbit mesoclimàtic mediterrani, com es pot deduir de la seva situació geogràfica i del paisatge vegetal majoritari. Però aquesta primera aproximació s’ha de complementar amb l’evidència que l’orografia, el relleu i l’orientació modifiquen de forma evident els microclimes locals i provoquen anormalitats i diferències ostensibles en la quantitat i distribució de les precipitacions i en el valor de les temperatures i la seva oscil·lació diària i estacional.

Sigui dit, també d’entrada, que històricament hi ha hagut al Priorat una gran escassetat d’observacions meteorològiques i que les dades recollides en diferents períodes a les estacions de Falset i la Bisbal de Falset mostren diferències sensibles a les que es venen generant des de la posada en marxa de les estacions automàtiques del Servei de Meteorologia de Catalunya i de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya, sobretot en la direcció d’uns valors actuals més alts de temperatura i més baixos de precipitació. D’una banda això pot ser degut, en part, a diferències reals en el valor de les mitjanes de períodes diferents. Però aquestes diferències podrien també ser degudes a una incorrecta calibració i ubicació dels aparells de mesura, com sembla ser el cas de la Bisbal de Falset, on les mitjanes de mitjan s. XX corresponen a un clima clarament submediterrani, contràriament al què semblen indicar les evidències.

L’Atles climàtic digital, que posa a disposició del públic el Servei Meteorològic de Catalunya, ens dóna una idea aproximada dels paràmetres climàtics principals al Priorat (veure mapes 02 a 07), però aquesta aproximació és molt general, està clarament influenciada pel biaix d’algunes estacions i no reflecteix els efectes microclimàtics, molt importants en aquest territori.

El clima del Priorat està influenciat, en primer lloc, per l’efecte atemperador de la Mediterrània, contraposat al règim continental del territori ausosegàrric. Aquestes influències estan modulades per l’orografia i el relleu, que fan de Priorat una comarca relativament isolada i propensa a la variabilitat microclimàtica. Òbviament, la influència marítima és més feble que al Baix Camp.

Els aires humits i temperats de la costa afecten especialment les muntanyes orientals i sud-orientals (Siurana, lo Molló, serra de Pradell, la Mola, Llaberia i el Montalt) i les poblacions que s’hi arreceren (Cornudella, Porrera, Pradell, la Torre de Fontaubella, Falset, Marçà), mentre que aquest efecte es va afeblint a mesura que ens dirigim cap a l’oest i el nord, amb temperatures més contrastades (major oscil·lació tèrmica) i precipitacions menys abundants (El Masroig, el Molar, el Lloar, les Vilelles, la Figuera, Cabassers i la Bisbal de Falset).

L’altitud sobre el nivell del mar també és important: els punts elevats estan exposats més directament als aires marítims i experimenten una pressió atmosfèrica més baixa, amb la qual cosa tenen temperatures mitjanes i oscil·lacions tèrmiques més baixes i un règim de precipitacions més abundants. En l’extrem oposat hi ha aquelles localitats ubicades al fons de valls i cubetes, com la Bisbal de Falset o la Vilella Baixa, que pateixen condicions termomètriques més extremes degut als fenòmens d’aïllament i inversió tèrmica, i que reben quantitats inferiors de pluja.

DOCUMENT INFORMATIU 8 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.2.2.- L’OROGRAFIA I EL RELLEU

La comarca del Priorat es caracteritza per una orografia molt irregular, tal com il·lustra l’ortofotoimatge del mapa 01. Geogràficament, coincideix amb les valls dels rius Montsant i Siurana, que parteixen la serralada prelitoral en dues branques (veure mapa 08).

La branca meridional o marítima, que separa el Priorat del Baix Camp, comença a les muntanyes de Prades, amb cims de més de 1000 m (La Gritella, 1089 m; Les Solanetes, 1059 m; Puig de Gallicant, 1019 m). Aquest cordó muntanyós es dirigeix en direcció sud-sud-oest per tornar-se a alçar notablement a la serra del Molló (Lo Molló, 915 m; Roquer del Llamp, 714 m), a les serres de Pradell-l’Argentera (Lo Peiró, 765 m), o a la serra de Llaberia (la Mola, 912 m; l’Enderrocada, 762 m; Lo Montalt, 749 m). La comunicació amb el Baix Camp es produeix a través dels passos naturals d’aquestes muntanyes. Els més importants són, de nord a sud, el coll d’Alforja (643 m), entre Cornudella i Alforja, per on circula la C-242, el coll de la Teixeta (540 m), per on la N-240 comunica Falset i Riudecols i el coll Roig (565 m), per o passa la T-322, entre la Torre de Fontaubella i Colldejou.

La branca septentrional o interior separa el Priorat de la depressió Central (les Garrigues i la cubeta de Flix). Parteix també de les muntanyes de Prades i es dirigeix en direcció oest-sud-oest configurant les masses conglomeràtiques de les serres de la Llena i de Montsant. La serra de Montsant, totalment inclosa a la comarca, n’és l’accident orogràfic més elevat: es manté gairebé 10 km per damunt dels 1000 m (roca Corbatera, 1163 m; piló dels Senyalets, 1109 m; la Cogulla, 1063 m). La serra de la Llena, més modesta, és la divisòria natural amb les Garrigues i, en els límits comarcals, no arriba als 1000 m (Punta del General, 924 m).

A mesura que va evolucionant cap a ponent perd lentament alçada (l’Escambell, 736 m; Espadelles, 694 m; Tossal de Ganyes, 665 m). L’alineació orogràfica canvia de direcció al vèrtex nord-occidental del Priorat i ara evoluciona cap al sud-sud-oest, dibuixant les serres de Gorraptes (lo Junquet, 468 m), de la Figuera (Sant Pau, 621 m; lo Guixar, 636 m) i del Tormo (punta del Segarra, 494 m). Diversos colls permeten el pas cap a les Garrigues i són aprofitats per la C-242: el coll d’Albarca (774 m) enllaça els nuclis de Cornudella i Ulldemolins, i les Crestes del Blai (780 m), Ulldemolins i Bellaguarda, ja a les Garrigues.

Les comunicacions amb la cubeta de Flix també han de superar obstacles muntanyosos, per bé que més modests: la T-702 va de la Bisbal de Falset a la Palma d’Ebre pel coll de la Palma (465 m), mentre que la T-714 uneix Cabassers amb la Torre de l’Espanyol a través del coll de la Torre (380 m).

Així, la major part de la comarca del Priorat resta envoltada per muntanyes alteroses que delimiten un territori central, gran part del qual coincideix amb els materials carbonífers o el llicorell, una de les característiques físiques més populars de la comarca. Que aquest territori estigui deprimit respecte a les muntanyes que l’envolten no vol dir que tingui un relleu suau: al contrari, està constituït per turons amb pendents moderats i vessants aproximadament rectilinis.

DOCUMENT INFORMATIU 9 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Destaquen les serres del Tossal (Tossal de Porrera, 743 m) i de la Pedra del Terme (601 m) que parteixen de la branca meridional en direcció a ponent, així com el turó de la Consolació (444 m), prolongació dels contraforts meridionals de Montsant. Al sud d’aquesta zona s’hi troba, per acabar, el baix Priorat, de relleu menys tortuós i fortament caracteritzat pel pla de Falset. Amb tot, no hi manquen muntanyes: a ponent del pla de Falset hi trobem lo Sarraí (356 m) i lo Collroig (343 m), traspassades les quals, ens situem a la depressió del Siurana, ja en contacte amb la cubeta de Móra.

La depressió del Siurana, a l’extrem sud-oest de la comarca, és l’única sortida natural de les seves aigües, i l’únic indret per on les comunicacions no es veuen obligades a travessar muntanyes. És per aquí on circula la N-420, entre Falset i Móra.

2.2.3.- LA HIDROGRAFIA

La comarca del Priorat coincideix d’una forma bastant aproximada amb la conca del riu Siurana, tributari de l’Ebre (mapa 09). Només la part occidental dels termes de la Figuera i el Molar no formen part d’aquesta conca ja que les barrancades que solquen aquest territori, conflueixen en el barranc del Rec de Bas, que desguassa directament a l’Ebre 1 km al nord de la desembocadura del Siurana. Un altre bocí exclòs de la conca del Siurana és la partida de les Garrigues, a Ulldemolins, que dibuixa l’extrem septentrional de la comarca i que s’inclou en la conca del Segre (mapa 10). Aquestes àrees excloses de la conca del Siurana representen 26,15 km2, és a dir, solament un 5,3% de la superfície de la comarca.

El Priorat no engloba la totalitat de la conca, però sí que abasta la major part d’ella. També hi pertanyen part dels termes vincinants de Vilanova de Prades (Conca de Barberà); Prades, la Febró, Vilaplana, Alforja, Colldejou i Vandellòs (Baix Camp); Tivissa i Garcia (Ribera d’Ebre).

Els dos cursos fluvials més importants de la comarca són, doncs, el riu Siurana i el seu afluent principal, el Montsant. Són rius de caràcter mediterrani, sotmesos a un fort estiatge i a avingudes torrencials, especialment a la tardor, però també a la primavera. Des d’un punt de vista paisatgístic, els rius Montsant i Siurana són elements que caracteritzen intensament el paisatge prioratí, no només per la presència de l’ecosistema de ribera, sinó també per tota l’activitat agrícola associada a les seves terrasses. En un territori amb tanta complicació orogràfica com és el Priorat, els dipòsits quaternaris fluvials, generalment escassos i petits, proporcionen les terres de conreu més fèrtils i fàcils de treballar, amb una bona disponibilitat d’aigua.

Un component que denota la maduresa dels ecosistemes de ribera és la presència de boscos en galeria. S’anomenen així perquè es perceben en el paisatge com a cintes de vegetació caducifòlia que contrasten enmig de boscos perennifolis, brolles o terrenys de conreu, tot marcant el trajecte del curs fluvial, que molts cops oculten, degut a la modèstia d’aquest últim.

S’ha de dir que més enllà de l’aspecte paisatgístic dels espais fluvials, una cara més de la complexitat polièdrica del paisatge mediterrani, aquests han de ser considerats en la seva dimensió funcional, de gran importància. D’una banda, pels recursos que proporcionen a la població (hídrics, alimentaris, agrícoles, energètics,...), però també per la quota importantíssima de biodiversitat que aporten al conjunt del

DOCUMENT INFORMATIU 10 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

territori. Essent passadissos d’ecosistemes “extramediterranis” inserits en un context clarament mediterrani, hi troben refugi un estol d’organismes poc o gens adaptats a l’estrès hídric estival, que desapareixerien també del territori amb la seva degradació.

2.2.4.- LA GEOLOGIA

La història geològica del Priorat abasta gran part dels últims 400 milions d’anys d’existència de la terra (veure mapa 12). Durant gran part d’aquest temps la comarca – així com gran part de la Catalunya litoral i prelitoral- ha estat coberta per les aigües en fase d’acumulació de sediments, però les orogènies herciniana i alpina varen originar l’aparició de sistemes muntanyosos, dels quals en tenim testimonis encara avui.

Així, fa entre 400 i 250 milions d’anys (era Paleozoica), el Priorat actual estava cobert pel mar de Tetis, on es dipositaven els sediments provinents de l’erosió de l’anomenat massís de l’Ebre, sistema muntanyós situat on avui hi ha la depressió Central. Durant aquesta era els rius que baixaven del massís de l’Ebre varen dipositar al fons del mar de Tetis els materials argilosos que actualment formen les llicorelles prioratines, especialment durant els períodes Devonià (fa 360 a 410 milions d’anys) i Carbonífer (fa 290 a 360 milions d’anys). A finals de Carbonífer i inicis del Permià, amb una activitat volcànica notable a tot el planeta, va irrompre el plutó granitoide que avui, molt erosionat, forma el pla de Falset. Al seu entorn, els materials dipositats prèviament van sofrir processos de metamorfisme de contacte, degut a les extremes condicions de pressió i temperatura, i van evolucionar a pissarres pigallades i cornianes, roques on part dels minerals originals s’han fos i han recristal·litzat, canviant-ne les propietats. Altres afloraments intrusius del mateix període, però menys importants, apareixen a la serra del Molló, entre Bellmunt i el Molar i al nord d’Ulldemolins.

L’orogènia Herciniana provocà, durant la transició del Paleozoic al Mesozoic, l’aixecament de part d’aquests materials, que configuraran el massís Catalanobalear (actualment, la Mediterrània), el qual delimitarà, juntament amb el massís de l’Ebre, un golf marí (mar Ibèric) que continuarà cobrint les actuals terres del litoral i el prelitoral sud.

Durant el Mesozoic (fa 66.5 a 250 milions d’anys), els corrents fluvials provinents dels sistemes de l’Ebre i Catalanobalear aportaren sediments addicionals al fons marí. Durant aquest període, el massís de l’Ebre s’erosionà fortament fins a quedar colgat per les aigües marines. De finals del Mesozoic fins ja entrat el Cenozoic (<66.5 milions d’anys), el cicle orogènic alpí alçà l’anomenat sistema Mediterrani, que ocupà la major part dels actuals litoral i prelitoral catalans, i el sistema del Pirineu i el Prepirineu. Ja han emergit les terres del Priorat paleozoic, en un principi cobertes pels sediments mesozoics que configuren les muntanyes calcàries marginals, però encara segueix sota el fons marí la regió de l’actual massís de Montsant.

Durant l’Eocè i l’Oligocè (fa 23 a 56 milions d’anys), els rius provinents de les muntanyes pirinenques i mediterrànies, molt potents degut a la climatologia plujosa, aporten gran quantitat de materials de gra divers al mar Ibèric. És durant aquesta època que la regió de l’actual cubeta prioratina perd, per erosió, la capa de materials mesozoics i queda al descobert l’estrat de llicorelles paleozoiques, que seguirà erosionant-se fins a l’actualitat, al mateix temps que les graves que formaran la gran

DOCUMENT INFORMATIU 11 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

massa conglomeràtica del Montsant, s’acumulen ininterrompudament al mar Ibèric per l’acció erosiva dels cursos fluvials esmentats.

Del primitiu massís Mediterrani només en resten avui els residus de l’erosió a la perifèria del Priorat. A llevant de la comarca, corresponen als escarpaments calcaris de les serres de la Gritella i Siurana, de Pradell-l’Argentera, de la Mola-Llaberia i del Montalt. A ponent, afloren materials mesozoics, al Montsant occidental (serres dels Montalts i de Cantacorbs), a la serra de la Figuera, i als turons entre Bellmunt i els Guiamets (lo Sarraí, lo Collroig, la Tosseta)

A finals de l’Oligocè comença una nova etapa orogènica que alçarà els sediments de les muntanyes de l’actual sistema prelitoral formades, en gran part, per conglomerats calcaris (Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Montsant, serra de la Llena) i també del Prepirineu (com la serra de Boumort). Així, la serra de Montsant és la més elevada i també la més moderna de les muntanyes prioratines.

Durant el Quaternari, sense cap episodi orogènic, s’han esdevingut els processos d’erosió i sedimentació que configuren el territori actual. Al Priorat no hi trobem grans extensions de dipòsits quaternaris: són els sediments de les terrasses fluvials que originen una roca tova formada per còdols i graves en una matriu llim-argilosa, localment coneguda com a panal. A la meitat septentrional de la comarca, trobem dipòsits quaternaris en una estreta franja al voltant dels cursos fluvials principals. També ocupa comptades àrees d’extensió més remarcable, amb un important aprofitament agrícola: la de les Vinyes, al sud-oest de Cabassers, o les de les Planes i la Plantadeta, al nord-oest de la Vilella Baixa, ambdues associades al riu Montsant. Del riu Siurana cal destacar una zona important de sediments quaternaris ubicada entre Cornudella, la Venta del Pubill i Poboleda. Del Priorat meridional s’han de mencionar els dipòsits al voltant del Molar, el Masroig, els Guiamets i Capçanes.

Amb l’excepció dels afloraments granítics de Falset i el Molló –i altres menors mencionats més amunt-, la totalitat de les roques prioratines són d’origen sedimentari (veure mapa 13). Algunes ho han fet en ambients on ha predominat l’aportació de sediments detrítics –provinents de la meteorització de les roques existents-, com les pissarres i els gresos. D’altres, en un medi on la major part dels sediments provenen de la precipitació de sals dissoltes a l’aigua, com les calcàries i les dolomies (precipitació de carbonats) o bé per evaporació de l’aigua, com els guixos. En alguns tipus de roques, els sediments detrítics queden cimentats per una matriu precipitada, com és el cas dels conglomerats calcaris que formen la gran massa de Montsant.

Els sediments de l’era Paleozoica estan constituïts bàsicament per gresos i pissarres. La diferència entre ambdós tipus de roques és la grandària dels fragments que les constitueixen. Les pissarres, que són el producte de la compactació d’argiles, estan formades per partícules molt petites, invisibles a ull nu, mentre que els gresos poden incloure partícules fins a 2 mm de diàmetre. Aquestes roques, les més antigues, es presenten a la part central del Priorat, entre Cornudella, la Morera, la Vilella Baixa, Bellmunt i Porrera. Una llenca de materials paleozoics continua cap al nord pel barranc de l’Argentera i els Segalassos fins a Ulldemolins.

L’acció erosiva durant milions d’anys, ha provocat que, en l’actualitat, el relleu del territori paleozoic estigui dibuixat amb turons de coloracions brunes intensament

DOCUMENT INFORMATIU 12 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

solcats per barrancs, amb pendents rectilinis més o menys forts. La meteorització provoca que aquest tipus de roques es disgreguin superficialment amb més o menys facilitat: és el cas del llicorell, format per petites lloses provinents de la laminació dels sediments pissarrosos. En el territori paleozoic també hi ha petits afloraments d’altres tipus de roques, com les quarsites, formades per partícules de quars fortament compactades, localment aprofitades en pedreres, o les lidites, ambdues d’una duresa molt superior a la dels gresos i les pissarres.

Els afloraments de materials intrusius granitoides de finals del Paleozoic, són de textura i propietats molt diferents a les de pissarres i gresos. Són roques provinents de la cristal·lització de minerals totalment o parcialment fosos, propietat que es pot reconèixer fàcilment a ull nu. L’erosió de les pissarres pressionades per la intrusió granitoide ha permès que avui hi hagi nombrosos afloraments d’aquest material al pla de Falset. Al contrari de les pissarres, els granits i les granodiorites solen ser roques molt coherents i dures. La seva meteorització produeix una arena anomenada sauló, amb unes propietats agrícoles molt interessants per la capacitat de drenatge que posseeix. Les condicions extremes a les que van estar sotmesos els sediments al final de l’era paleozoica per part d’aquesta massa intrusiva de materials granítics va tenir com a conseqüència un desenvolupament filonià que ha suposat l’obertura de nombroses mines, especialment als termes de Bellmunt i el Molar, d’on s’ha extret sobretot galena. Avui la major part d’elles estan abandonades i algunes comencen a utilitzar-se com a recurs pedagògic i turístic.

En l’era Mesozoica, en canvi, els sediments són majoritàriament carbonàtics, és a dir provinents de la precipitació de carbonat càlcic (CaCO3) o magnèsic (MgCO3), encara que també hi ha estrats on dominen els materials detrítics. Les muntanyes formades per sediments mesozoics, residus de l’erosió que ha actuat durant més de 60 milions d’anys, configuren un arc molt tancat que envolta les unitats geològiques del Priorat paleozoic i el pla de Falset i ja s’han identificat més amunt. D’aquesta era, que dura poc menys de 200 milions d’anys, el període més ben representat a les muntanyes prioratines és l’inicial, el Triàsic (fa 250 a 205 milions d’anys aprox.).

En algunes serralades com la de la Figuera, hi trobem una representació estratigràfica gairebé completa de totes les etapes o fàcies d’aquest període. L’estrat més antic, sovint ubicat a la base de la muntanya, correspon a l’anomenada fàcies Buntsandstein, i és fàcilment identificable en el paisatge. Està constituït per gresos i conglomerats rogencs, la meteorització dels quals origina un sediment argilós del mateix color. Aquestes formacions presenten sovint curioses figures d’erosió eòlica.

Per la seva particularitat, han generat nombrosos topònims a la comarca: lo Collroig (el Masroig-Marçà), lo Purroig (el Masroig-Bellmunt), los Rogerals (el Lloar), lo Roger Gros i los Rogerets (la Vilella Baixa), les Coves Roges (la Morera), són els més populars. Per damunt d’aquest estrat hi trobem les roques corresponents a la fàcies Muschelkalk, dominada per les calcàries i les dolomies de tonalitats clares, materials als que en ocasions s’hi barregen nòduls de sílex. Sovint formen cingles de certa entitat, com els força aparents de les serres de la Figuera, els Montalts, la Gritella i Siurana, amb penya-segats gairebé verticals de 50 a 100 m.

DOCUMENT INFORMATIU 13 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Entre les roques, majoritàriament carbonàtiques, s’hi intercala un estrat de gresos i argiles rogenques amb afloraments de guix que, pel seu relleu més suau i el predomini de materials més tous, és intensament aprofitat per a l’agricultura. La presència del guix tampoc no passa inadvertida i genera topònims: el coll de la Guixera (la Vilella Alta-la Morera-Cabassers), el coll del Guix (Falset-Pradell), o lo Guixar (vèrtex orogràfic de la serra de la Figuera) en són uns exemples. Les calcàries i les dolomies, en general finament estratificades, sofreixen un o altre tipus d’erosió en funció de la seva localització: el material situat a la paret dels cingles, sol esquarterar- se en blocs prismàtics que, en alguns indrets, alimenten canals d’enderrocs i tarteres. En canvi, quan és la superfície de l’estrat la que ha quedat al descobert, la roca s’exfolia proporcionant blocs plans o lloses.

Dels altres períodes mesozoics, el Juràssic i el Cretaci, en tenim una minsa representació al Priorat. El Juràssic (període Lias) arriba a aflorar entre la Figuera i el Molar (serra del Tormo, puig de l’Àliga). Hi predominen les bretxes dolomítiques (conglomerats on els còdols són angulosos en comptes de rodons), d’aspecte similar als conglomerats calcaris. Aquest període també apareix als contraforts de les muntanyes meridionals, constituint cingles de calcàries i dolomies (lo Montalt, l’Enderrocada) o bretxes dolomítiques (la Mola) de gran entitat paisatgística. Als límits amb el Baix Camp, es poden reconèixer alguns afloraments corresponents al Cretaci Mitjà.

Els sistemes muntanyosos més moderns del Priorat, és a dir, les serres de Montsant i la Llena, s’han format ja durant l’era cenozoica, que va iniciar-se fa 66,5 milions d’anys, encabat que algun fenomen natural de gran violència –presumiblement l’impacte d’un meteorit de dimensió quilomètrica- provoqués un canvi climàtic que acabaria amb la vida de la major part d’espècies que aleshores poblaven la terra i el mar, entre elles tots els dinosaures. Hi ha dos períodes del Cenozoic presents en aquests sistemes muntanyosos. El basal i més antic és l’Eocè. Sol estar constituït per materials detrítics tous, fàcilment erosionables, com les argiles i gresos rogencs de Cornudella o les lutites grogues sobre les que descansa cingle Major de Montsant. Entremig s’hi intercalen estrats de calcàries (com a Albarca) o conglomerats. És característica la presència freqüent d’afloraments de guix entre els materials dominants.

Els conglomerats calcaris formen, de baix a dalt, estrats cada cop més potents fins adquirir el protagonisme absolut durant el període Oligocè, quan es varen acabar de dipositar els sediments que avui configuren les muntanyes esmentades. És peculiaritat d’aquest territori l’erosió diferencial que es produeix entre els estrats conglomeràtics, molt durs, i els estrats margosos, gresosos o lutítics amb els que alternen, força més tous. Aquest fenomen origina balmes i coves, omnipresents en el paisatge i aprofitats secularment per l’home com a sopluig. També afloren materials cenozoics a ponent dels nuclis del Molar, el Masroig i els Guiamets, al límit amb la cubeta de Móra. En general es tracta de lutites toves més o menys acolorides, alternades amb estrats poc potents de conglomerats. Al contrari del què ocorre a les serres de Montsant i de la Llena, on els pendents són molt marcats i actualment no hi ha gairebé cap aprofitament agrícola, el territori cenozoic de l’extrem sud-oest del Priorat està sotmès a un aprofitament agrícola molt intens, degut a una orografia força més favorable.

Com hem vist, els sediments quaternaris, constituïts per les terrasses que els cursos fluvials han anat dipositant els últims dos milions d’anys, tenen una extensió molt

DOCUMENT INFORMATIU 14 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

discreta al Priorat. En canvi, són el tipus de substrat que sosté una densitat de conreus més important, en part per l’alt contingut en nutrients dels sediments i per la disponibilitat d’aigua. Es tracta de terrenys tous formats per sediments grollers, en general molt erosionats, inclosos en una matriu més o menys abundant d’argila i llim. A les terrasses dels cursos principals del Priorat (rius Montsant i Siurana), la diversitat dels elements grollers –grava, còdols i blocs- és força elevada, com a conseqüència dels múltiples estrats geològics que travessen. Ambdues característiques, blocs arrodonits i de materials diferents, apareixen a les construccions rurals d’aquests ambients.

DOCUMENT INFORMATIU 15 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.3.- ELS USOS DEL SÒL

2.3.1.- DISTRIBUCIÓ GENERAL DELS USOS DEL SÒL

Aproximadament la meitat de la superfície de la comarca del Priorat forma part d’explotacions agràries, encara que només una cinquena part estava ocupada per conreus en actiu l’any 1999. D’aquí es dedueix que una gran part del territori correspon a espais naturals sense aprofitament agrícola (veure mapes 14 i 15).

Els condicionants orogràfics imposen límits evidents a la superfície conreada i a la grandària, forma i distribució de les explotacions agràries. Això, malgrat que en algunes zones del territori els conreus són àmpliament dominants (veure més avall), la major part de les explotacions agràries dibuixen un paisatge en mosaic amb fragments de vegetació natural en diferents fases de la dinàmica successòria. La distribució geogràfica d’espais naturals i agraris té molt a veure, doncs, amb l’orografia i la geologia: La major part de les zones conreades se situen a les zones planeres del sud-oest (pla de Falset, baix Siurana) o del nord-est (fossa de Cornudella-Ulldemolins), i també als turons i vessants pissarrosos, molt erosionats del Priorat central.

Els conreus dominants en el conjunt de la comarca són de caire mediterrani, amb un clar predomini dels fruiters de fruita seca, la vinya i l’oliver (mapa 17). Cal dir, però, que localment les proporcions d’un i altre tipus poden canviar considerablement. Així, mentre la vinya és àmpliament dominant al baix Priorat, aquest conreu és pràcticament inexistent al sector nord-occidental, on l’oliver és el protagonista. A les valls i vessants del sud-est, sota un clima més temperat i humit, abunda l’avellaner, tot i que es troba en franca regressió. En canvi, el fruiter de fruita seca per excel·lència a ponent és l’ametller. La presència de conreus herbacis, més que amb el clima es relaciona amb l’orografia i, en concret, amb la disponibilitat d’espais planers suficientment amplis, com els que existeixen al pla de Falset o a la fossa de Cornudella-Ulldemolins. La distribució d’altres espècies no respon a criteris estrictament climàtics o orogràfics, sinó que s’ha d’explicar també des d’un prisma històric. Per exemple, la concentració de cirerers al baix Siurana (sobretot als Guiamets) o la de presseguers al Montsant nord-occidental (especialment a Margalef).

Els sistemes muntanyosos que integren les branques marítima i interior de la serralada Prelitoral envolten la major part de la comarca, deixant només una sortida natural de les aigües pel sud-oest. Totes aquestes zones perifèriques concentren el gruix dels espais naturals del Priorat.

El repartiment dels diferents tipus de vegetació, de caràcter majoritàriament mediterrani, tampoc no és homogeni, tal com passa amb els conreus. En el cas de la vegetació natural, fonamental en la configuració del paisatge, observem dos tipus de variacions: les degudes als factors geoclimàtics i les que troben explicació en la dinàmica de successió de les comunitats. El clima i la geologia són els determinants principals de la vegetació potencial (per tal s’entén aquella comunitat vegetal, anomenada climàcica, que es desenvoluparia en un determinat indret no sotmès a la influència antròpica).

DOCUMENT INFORMATIU 16 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Al Priorat, territori de transició entre la façana costanera i les terres interiors, trobem un gradient climàtic de continentalitat, de sud-est a nord-oest (veure punt 2.2.1); traduït al llenguatge de la vegetació, aquest gradient climàtic coincideix amb la transició de l’alzinar, bosc espès, ufanós, i impenetrable dominat per l’alzina (Quercus ilex ssp ilex), al carrascar, molt més esclarissat i sec on, a banda de la carrasca (Quercus ilex ssp rotundifolia), el pi blanc també és protagonista de l’estrat arbori. En l’eix altitudinal també es produeixen canvis climàtics que influencien la vegetació, ja que en guanyar altura, les condicions termopluviomètriques esdevenen més temperades i humides: així, si a les zones baixes (<700-900 m, depenent de l’exposició), el domini correspon als boscos esclerofil·les mediterranis (Quercion ilicis), a les parts altes i obagues de les muntanyes entrem al país de les rouredes seques submediterrànies (Quercion pubescenti-petraeae). Finalment no es poden ignorar les variacions microclimàtiques locals, degudes en gran mesura a l’orografia: els microclimes produeixen les que de vegades s’anomenen “anormalitats” de la vegetació, és a dir, la presència de comunitats vegetals en àrees reduïdes inscrites en un context que no els correspon. Per exemple, és freqüent trobar, a les fondalades obagues del tram mitjà del riu Montsant, fragments de roureda en ple país del carrascar.

La geologia és l’altre factor, juntament amb el clima, que acaba de definir la vegetació potencial d’un indret: això és degut a què un bon nombre d’espècies vegetals són sensibles al substrat litològic sobre el que es desenvolupen. Així tenim plantes que defugen els sòls amb gran quantitat de carbonats (plantes silicícoles) i d’altres que no poden viure en la seva absència (plantes calcícoles). Algunes espècies, són exclusives de sòls salins o de sòls guixencs, o bé només poden créixer en determinades textures edafològiques, sense importar la composició química. El creuament dels factors climàtics i geològics produeix, al Priorat, una gran quantitat de biòtops diferents on es desenvolupen òptimament diferents tipus de comunitats vegetals.

Però en el paisatge actual de la major part del territori, la vegetació potencial té un protagonisme més aviat petit i tot el reguitzell de comunitats vegetals que podem observar en un indret estan generades, en gran part per pertorbacions naturals o antròpiques. Els incendis forestals, les estassades, l’agricultura, el pasturatge, etc., tendeixen a eliminar o degradar les comunitats vegetals climàciques d’un indret. Aquestes tendeixen a ser substituïdes per altres de menys complexes, fenomen que s’agreuja si les alteracions esdevenen freqüents. Això vol dir que en el territori potencial de l’alzinar podem trobar, des de boscos climàcics d’alzina fins a prats magres i secs de llistó, passant per garrigues i brolles, en funció de les pertorbacions a les que hagi estat sotmès l’indret en qüestió (mapa 16).

Al Priorat, el sòl urbà té, en termes absoluts, molt poca importància: hi ha 23 municipis dels quals més de la meitat tenen una població inferior als 300 habitants.

La major part d’aquests municipis només integren un sol nucli urbà: les excepcions són Cornudella, que a més del nucli principal té Albarca i Siurana, i la Morera de Montsant, amb l’agregat d’Escaladei.

La fesomia de tots els 26 nuclis urbans del Priorat és força compacta – si bé són evidents algunes diferències quan s’analitzen en detall, com s’explica més endavant -. Això vol dir que el poblament dispers és molt escàs (tot i que hi ha algunes zones on comença a desenvolupar-se) i que la superfície territorial ocupada per sòl urbà és insignificant. En part, aquesta peculiaritat pot anar lligada a la molt escassa

DOCUMENT INFORMATIU 17 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

disponibilitat física de sòl apte per edificar, degut als condicionants orogràfics, principalment. De fet, els nuclis que han experimentat un creixement urbanístic més important (sempre en termes relatius) han estat aquells que es troben implantats en terrenys més planers, com Falset, Marçà, Cornudella o Ulldemolins.

2.4.- ESPAIS I VALORS NATURALS

2.4.1.- VALORS GENERALS

Una bona part (aproximadament el 70%) de la superfície del Priorat correspon a espais naturals, és a dir a zones on l’activitat humana és mínima. Aquests espais naturals es concentren a la perifèria muntanyosa de la comarca i són una part molt important del paisatge prioratí, sobretot com a escenaris i panoràmiques en els que s’emmarquen els indrets més humanitzats.

En aquest capítol es fa una anàlisi dels espais naturals del Priorat, tant des de l’òptica de les cobertes del sòl i els factors que les modifiquen – particularment els incendis forestals -, com des de l’àmbit sectorial, en el que fa referència a la delimitació de zones protegides o d’ús i gestió pública.

2.4.2.- ELS ECOSISTEMES NATURALS

A grans trets podem distingir tres categories d’ecosistemes naturals al Priorat (veure mapa 16):

- Els boscos: actualment les masses forestals ben desenvolupades ocupen una cinquena part del territori, proporció que es veuria incrementada si hi afegíssim les superfícies corresponent als petits bosquetons que hi ha esparsos a les zones amb més densitat de conreus.

- Les brolles i bosquines: les formacions arbustives baixes i mitjanes, afavorides pels incendis forestals i per l’abandonament dels conreus, han anat guanyant protagonisme fins ocupar avui un 14% de la superfície del Priorat. La tendència natural d’aquests ecosistemes és l’evolució cap a formacions forestals altes i tancades, tot i que en alguns indrets especialment degradats aquest procés pot dilatar-se molt en el temps.

- Les formacions rocoses: el relleu tortuós del Priorat fa que siguin freqüents els afloraments rocosos de diversos orígens geològics. Si bé l’extensió que ocupen tarteres i cingles no és molt significativa, sí que ho és la intensitat amb que el rocam caracteritza el paisatge, tant per l’espectacularitat i el contrast, per exemple, dels cingles amb el terreny circumdant, com pel fet que els afloraments rocosos solen ubicar-se a les parts elevades de les muntanyes.

DOCUMENT INFORMATIU 18 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.4.2.2.- Els incendis forestals i l’activitat agrícola com a factors limitants del bosc Els incendis forestals estan íntimament lligats al règim climàtic mediterrani. L’eixut estival, unit a les altes temperatures estableixen les condicions òptimes per a l’extensió del foc. Però si l’aparició d’incendis espontanis és un fenomen rar – tot i que periòdic en el temps -, l’acció antròpica tendeix a incrementar el nombre de successos, que poden ser devastadors en les condicions climàtiques esmentades.

Quan la vegetació incendiada està formada per les comunitats climàciques de la zona (alzinars i carrascars), després del sinistre la recuperació és relativament ràpida per la gran capacitat de rebrot de les plantes constituents, incloses alzines i carrasques. No obstant, els incendis repetits provoquen l’erosió cada cop més intensa i l’aprimament del sòl, fins al punt que la regeneració directa del bosc esclerofil·le ja no és possible. Aleshores, les plantes protagonistes són espècies que surten de llavor, com les estepes, les botges o els pins, i es constitueixen brolles de romer i d’estepes, que poden quedar cobertes per un estrat més o menys dens de pins.

El problema rau en què la inflamabilitat de les brolles és molt superior a la dels boscos esclerofil·les originals, ja que estan constituïdes en un bon percentatge per espècies anomenades piròfits (vegeu mapa 18 i compareu-lo amb el mapa 16). Aquestes plantes solen ser molt inflamables degut a la gran quantitat de reïnes i essències que contenen, i aprofiten els incendis per prosperar al territori, de vegades, perquè les llavors germinen bé sobre terrenys incendiats, com en el cas de les estepes, o bé perquè el foc ajuda a la dispersió de les llavors, com passa amb el pi blanc.

Per tant, la freqüència i extensió dels incendis tendeix a augmentar, el que provoca una degradació encara més profunda del mantell edàfic. Com a conseqüència, les comunitats de regeneració cada cop són més simples i raquítiques. Quan els arbusts i mates de les brolles no tenen un gruix suficient de sòl per implantar- se, es desenvolupen els prats secs de llistó: aquests són la darrera protecció que té el sòl sobre l’erosió i, per aquesta raó, han estat considerats per la UE com a hàbitats naturals d’interès comunitari, d’atenció prioritària.

Des de 1976, l’administració fa un seguiment dels focs de certa dimensió (>30 ha). La relació d’incendis forestals d’aquestes característiques entre 1976 i 1994 (darrer any en el que es van produir incendis de consideració al Priorat) es proporciona en la taula següent (veure també mapa 19):

DOCUMENT INFORMATIU 19 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Característiques dels incendis forestals (1976-1994) Núm Data Superf Perímetre Termes afectats Indrets afectats Nombre focs (ha) (km) taques 7 1976 306 29,40 Pradell de la Teixeta Vessant NO de la serra de Pradell, del pla 1 de Ràfols a les Serres 78 1979- 48 3,96 la Morera de Montsant Vessant S de la serra de Montsant: lo Tormo 1 1980 i el mas d’en Racó 79 1979- 289 19,56 la Morera de Montsant Vessant S de la serra de Montsant: del mas 1 1980 del Tancat al pla de Coterris 80 1979- 671 47,28 Pradell de la Teixeta, la Vessant SE de les serres de Pradell- 3 1980 Torre de Fontaubella, l’Argentera i vessant E de la Mola de l’Argentera, Duesaigües, Colldejou. Al Priorat afecta bàsicament l’àrea Colldejou, Vilanova del coll Roig, entre la Torre i Colldejou. d’Escornalbou 98 1982 1017 46,92 la Morera de Montsant, Montsant occidental: barranc de Cavaloca, 1 Cabassers, la Vilella serra dels Montalts, punta Abella, punta del Alta, la Vilella Baixa, Pep, punta del Llorito Margalef 99 1982 116 8,04 La Figuera, el Molar Vessant S de la serra de la Figuera: coll de 1 l’Àliga, los Tossals 100 1982 53 4,44 Falset, Pradell de la Les Quimeres, lo Morrot 1 Teixeta 139 1984 64 9,12 Cornudella de Montsant, Serra de la Gritella: Vessant esquerre del 1 la Febró barranc de la Gritella, vessant dret dels gorgs del Siurana. 140 1984 240 25,68 el Lloar, la Figuera, el Serra de la Figuera: Los Llangossets, los 2 Molar Abellars, les Serveroles, barranc del Trenc 227 6-7-86 970 55,20 Pradell de la Teixeta, la Al Priorat, vessant NO de les serres de 1 Torre de Fontaubella, Pradell i l’Argentera, des del barranc de les l’Argentera, Castellanes fins a les Serres 249 1987 165 17,16 Ulldemolins, Cornudella L’Arborçar, los Pigrossos, el Collet Blanc 2 de Montsant 50 16-8-87 113 43,96 Cornudella de Montsant, Serra de la Gritella: vessant esquerre dels 2 la Febró, Arbolí gorgs del Siurana 250 17-8-87 246 25,92 la Morera de Montsant, Vessant S de la serra de Montsant: punta de 1 la Vilella Alta, Torroja les Bassetes, barranc de la Font de l’Àliga, del Priorat Mas Blanc, Mas de Sant Antoni --- 1991 1573 50,96 La Figuera, el Molar, el Vessant SO de la serra de la Figuera i serra 1 Lloar del Tormo: de la punta del Guixar a Carabers, la punta del Segarra, la Moleta i la Cresta. --- 1991 274 26,81 Cabassers, Vinebre, la Al Priorat, vessant E de la serra de 4 Palma d’Ebre Gorraptes: coll del Baixest, les Favares i los Atans 324 12-6-94 83 1,59 La Bisbal de Falset Lo serrall del Grau 8 330 10-4-94 2359 214,08 Capçanes, Pratdip, Al Priorat, vessant esquerre del barranc de 25 Vandellòs i l'Hospitalet Portadeix fins al Montalt de l'Infant 339 17-7-94 1770 157,14 Margalef, Ulldemolins, la Al Priorat, vessant S de la serra de la Llena: >30 Morera de Montsant, barranc de les Ganyes, serra de les Juncosa Espadelles, la Fumanya, l’Escambell i barranc de Sant Bartomeu. Vessant N de la serra de Montsant: l’Auferí, serra del Sarraí, los Ventadors, riu Montsant

DOCUMENT INFORMATIU 20 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

En conjunt, s’ha calculat que la superfície cremada per grans incendis al Priorat, entre 1976 i 1994, és de 5.836 ha, o sia un 11,8 % de la superfície comarcal. Del total de l’àrea cremada, un 10% aproximadament (590 ha) ho ha estat en més d’una ocasió (mapa 20). Aquestes zones especialment calentes se centren en tres regions de la comarca: la més septentrional al vessant sud de la serra de Montsant, entre els nuclis de la Vilella Alta i Escaladei, als pendents encarats al sud-est entre el Mas del Tancat i el Mas Blanc. La segona és al vessant meridional de la serra de la Figuera, resseguint el límit del terme de la Figuera amb els del Molar i el Lloar (collet Redó, les Serveroles, los Tossals). L’última s’ubica al vessant NO de la serra de Pradell –tant castigada com el vessant marítim-, entre els barrancs de les Castellanes i de les Serres.

Per a la prevenció i la lluita efectiva contra els incendis forestals, la Generalitat de Catalunya va establir els anomenats Perímetres de Protecció Prioritària -Decret 64/1995, de 7 de març, de mesures de prevenció d’incendis forestals, i de zones classificades com a perímetres de protecció prioritària (PPP)-. El territori prioratí forma part de tres PPP (mapa 21). El que ocupa més extensió a la comarca és el de Priorat- Serra de Montsant, que engloba les serres de Montsant i la Figuera, les muntanyes interiors del Priorat paleozoic, el conjunt del Molló i Puigcerver, allargant-se cap als contraforts del Baix Camp, així com les muntanyes del sector oriental de la Ribera d’Ebre i de l’extrem nord-occidental de les Garrigues. Les serres de Pradell i de Llaberia, queden incloses en el perímetre anomenat Muntanyes de Tivissa- Vandellòs-Llaberia-Pradell i s’estén fins a la mateixa línia de costa del Baix Camp i el nord del Baix Ebre. Finalment, la zona nord-oriental de la comarca, geogràficament concordant amb les muntanyes de Prades (los Segalassos, la Gritella, Siurana) forma part del perímetre Muntanyes de Prades-Bosc de Poblet.

2.4.2.3.- Les masses forestals Actualment, la major part de la massa forestal –entès aquest terme en sentit ampli- es troba força fragmentada al Priorat. A la major part del territori comarcal predomina el paisatge en mosaic, on s’alternen conreus –en actiu i abandonats- brolles, herbassars, rocam i bosc (vegeu mapa 22).

Les extensions boscoses contínues de certa entitat són escasses i, en la seva major part, no representen la vegetació climàcica de la zona (és a dir, alzinars i carrascars), sinó que constitueixen fases de successió cap a la vegetació original. Aquest fet evidencia la intensa activitat agrícola que es va desenvolupar a la comarca al llarg del s. XIX i les primeres dècades del s. XX, amb una població 3 cops més gran que ara i un mercat del vi i l’aiguardent en plena expansió: la majoria dels marges de pedra que es van construir durant aquell període per abancalar els pendents encara romanen avui a l’interior de molts boscos prioratins i ratifiquen aquesta hipòtesi. Només als vessants més enlairats i inaccessibles de la serra de Montsant i de les Muntanyes de Prades i Llaberia, podem trobar-hi boscos climàcics de certa extensió.

Un fet que no passa inadvertit és que la distribució de les principals zones boscoses del Priorat guarda una estreta relació, d’una banda, amb les àrees cremades les últimes dècades, amb les quals són complementàries, com sembla obvi. D’altra banda, el substrat geològic es correlaciona amb la presència de boscos de forma indirecta, en la mesura que aquests són més freqüents sobre aquelles formacions litològiques menys aptes per a la transformació agrícola. Així els

DOCUMENT INFORMATIU 21 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

afloraments triàsics, especialment el nivell Tm1 de la fàcies Muschelkalk, constituït per calcàries micrítiques, solen estar coberts de bosc –al menys en aquelles àrees que no han patit incendis recents-, justament perquè aquestes són les zones amb una orografia més desfavorable –presència de cingles i gorgs- i un sòl més propens a l’erosió, on els antics conreus van ser abandonats en primer lloc. Cal cercar un raonament similar per explicar les boscúries que cobreixen el vessant nord de la serra de Montsant, encara que, en aquest cas, també hi juguen un paper determinant la dificultat d’accés i el clima.

A continuació es fa una breu descripció de les grans àrees forestals del Priorat, on s’han considerat masses més o menys contínues de bosc amb una superfície igual o superior a 100 ha, les quals s’han representat al mapa 22. En conjunt, aquestes àrees ocupen una extensió total de 98,75 km2, és a dir, gairebé un 20% de la superfície comarcal:

1. Obaga d’Ulldemolins: comprèn les àrees de més pendent del vessant nord de la serra de Solans – una de les dues grans alineacions orogràfiques de la serra de Montsant -, pendent que disminueix progressivament en descendir cap a la vall del Silenci. Ocupa la faixa de terreny situada entre 750 i 1000 m, i s’allarga, d’est a oest, durant uns 8 km, amb una extensió estimada de 660 ha. És un bosc de caire submediterrani, dominat pel pi carrasser (Pinus nigra ssp salzmanii), a qui acompanyen tot un reguitzell d’arbres caducifolis com l’auró (Acer opalus ssp granatense), el roure valencià (Quercus faginea) o la moixera (Sorbus aria), encara que tampoc hi és estranya la presència de la carrasca (Quercus ilex ssp ballota). S’instal·la sobre les lutites groguenques del període eocè i els primers estrats conglomeràtics situats immediatament per damunt d’aquelles. Aquesta forest gaudeix d’un grau relativament elevat de maduresa, probablement degut a la circumstància de l’abandonament del carboneig i de la limitació de les explotacions agrícoles a les zones més planeres del fons de la vall del Silenci.

2. Barrancades septentrionals de Montsant: el barranc dels Pèlecs i els seus tributaris, així com les barrancades de més a ponent que desguassen directament al tram septentrional del riu Montsant (la Falconera, l’Auferí, la Taverna, la Coma Negra, Sant Salvador), estan coberts per un extens mantell forestal ric i complex, que pobla les faixes argiloses i margoses existents entre els potents estrats de conglomerats calcaris, ocupant una superfície estimada de 2550 ha. Els nivells inferiors estan poblats per boscos esclerofil·les, generalment de carrasca, mentre que, per damunt de 700 m, els obacs vesteixen boscos mixts de pi carrasser, pi roig i caducifolis, de caràcter submediterrani. En extensions reduïdes, especialment en repeus de cingle i racons orientats al nord, també poden aparèixer comunitats de tendència centreeuropea, com ara les teixedes. Cap als vessants més occidentals (barrancs dels colls Baixos, de les Pinedes o de Montsant), les comunitats forestals estan representades per brolles calcícoles de romer cobertes per un espès estrat de pi blanc.

DOCUMENT INFORMATIU 22 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

3. L’altiplà i els vessants de la Gritella: S’estén sobre 1125 ha al nord-oest de Cornudella, ocupant els vessants i l’altiplà de la serra de la Gritella, entre 600 i 1050 m. El predomini també correspon a les comunitats forestals submediterrànies. Són del tot similars a les homòlogues de la serra de Montsant, encara que aquí també hi apareixen algunes espècies gairebé restringides a les muntanyes de Prades, com la moixera de pastor (Sorbus torminalis) o l’auró negre (Acer monspessulanum).

4. L’obaga del serrat dels Colls: al sud de l’embassament de Siurana i dels gorgs d’aquest riu hi ha l’alineació orogràfica del serrat dels Colls, la carena del qual constitueix el límit administratiu entre el Priorat i el Baix Camp. El vessant prioratí vesteix una extensa coberta forestal gairebé exempta de conreus, amb una extensió de 460 ha, on es produeix la transició de l’alzinar litoral als estatges inferiors (500 m) als boscos mixts d’alzines, caducifolis i pins de muntanya a les parts elevades (800 m).

5. Vessants del Molló i el Roquer del Llamp: l’enclavament granític del Molló i les muntanyes circumdants (Cantagallo, l’Algorfa, lo Roquer del Llamp) es troben pràcticament exempts de conreus a partir dels 600 m, i vesteixen un alzinar que experimenta la transició de la forma típica a la varietat muntanyenca als vessants més elevats i obacs, amb l’aparició del pi roig, el pi carrasser, diversos caducifolis, així com també exemplars aïllats de teix i grèvol. Segurament aquest alzinar és un dels més madurs i ben conservats del Priorat i, juntament amb els vessants septentrional i oriental del Molló, als termes d’Arbolí i Alforja, respectivament, constitueix una de les masses forestals més importants del sud català. Ocupa una superfície de 725 ha aproximadament.

6. Vessant septentrional dels Bessons: és un vessant de 150 ha situat a la riba esquerra del Siurana, entre Torroja i Poboleda. Altitudinalment es troba entre 300 i 500 m. Duu un bosc mixt d’aciculifolis (pi blanc principalment) i esclerofil·les (alzines i carrasques) sobre gresos i pissarres del devonià i el carbonífer. És una de les poques extensions boscoses de consideració al Priorat paleozoic.

7. Vessants de la Figuera i Sant Pau: Els vessants nord i nord-est de la serra de la Figuera, constituïts per formacions mesozoiques (gresos i conglomerats rojos, calcàries i dolomies) estan coberts per brolles calcícoles de romer cobertes per un dens estrat de pi blanc. Són, per tant, boscos amb un ple caràcter mediterrani, si bé amb l’altitud apareixen alguns elements submediterranis caducifolis, com el corniguer (Amelanchier ovalis) o la servera (Sorbus domestica). Fa dècades, pràcticament tots aquests pendents estaven conreats. En l’actualitat l’alzinar només s’ha regenerat en aquells racons més obacs o en aquells indrets que havien romàs incultes. Així doncs, la forest actual està formada per moltes espècies de piròfits i està sotmès a un elevat risc d’incendi. Hi ha intercalats alguns conreus (especialment al llarg de l’estrat Tm2 del Muschelkalk format per gresos i argiles) però són poc importants en extensió. La zona forestal se situa entre els 250 i 550 m d’altitud i ocupa una superfície de 600 ha.

DOCUMENT INFORMATIU 23 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

8. Bosc de les Toloses: Ocupa el vessant esquerre del tram baix riu Cortiella, entre 200 i 400 m d’altitud, amb una extensió de 100 ha aproximadament. És un terreny format per gresos i pissarres del període carbonífer amb un fort pendent que ha estat un obstacle per a la implantació de conreus, de manera que l’alzinar actual ha de considerar-se propera a la clímax potencial, tot i que no té una cobertura molt elevada degut a la presència de rocam i tarteres entremig.

9. Obagues de Falset: Els vessants obacs del barranc de la Sardana, del seu tributari, el barranc de les Pistoles i del riu Siurana, entre el mas del Martinet i l’aiguabarreig amb el riu Montsant estan coberts per un bosc espès de pins i alzines que mostra diferents fases de regeneració des de les brolles d’estepes fins l’alzinar madur. Altitudinalment se situa entre 100 i 600 m d’altura sobre pendents mitjans o elevats i, probablement, és l’extensió contínua de bosc més gran del Priorat paleozoic, amb 475 ha.

10. Serra del Sarraí i el Collroig: aquest sector està constituït per una franja de materials mesozoics (bàsicament la fàcies Buntsandstein i el nivell Tm1 de la fàcies Muschelkalk), amb la presència de nombrosos cingles i fenòmens càrstics. S’estén 5 km de nord a sud entre Bellmunt del Priorat i Capçanes, tot marcant una clara separació entre el pla de Falset, respecte al qual es troba gairebé a nivell (les màximes alçades assoleixen els 350 m), i la depressió del Baix Siurana, a menys de 100 m sobre el nivell del mar. En general, la seva superfície, de 675 ha, està coberta per comunitats forestals de caràcter plenament mediterrani: brolles de romer més o menys evolucionades, amb un estrat arbori de pi blanc força madur.

11. Vessants de les Soleies, lo Morrot i lo Puig de la Font: Aquesta és una faixa de bosc bastant estreta que ressegueix el vessant nord-occidental de la serralada que s’interposa entre el pla de Falset i la serra de Pradell (les Soleies, Sant Gregori, lo Morrot, la Pòpia, lo Puig de la Font) al llarg d’una distància de 7 km i que assoleix alçades properes als 700 m. També en aquest cas els materials constituents són del període triàsic, amb cingles calcaris de certa consideració. Les 280 ha que ocupa presenten formacions de brolles de romer, pins i alzines, en diverses fases de regeneració del bosc climàcic: són comunitats de caràcter mediterrani, en general, tot i que per damunt de 500 m apareixen elements submediterranis com el pi carrasser, o els roures. A destacar la presència d’exemplars esparsos de pi marítim o pinastre (Pinus pinaster), així com la irrupció de fragments de filiació clarament extramediterrània, com una petita formació de trèmols (Populus tremula) al barranc del mas de la Font Encantada, a l’extrem nord-oriental del sector.

12. Vessant occidental del Peiró: Correspon al sector septentrional de la serra de Pradell, delimitat pel coll de la Teixeta, la N-420, el barranc de les Serres i el cingle del Peiró, punt culminant a 765 m d’altitud. De fet, són les úniques 150 ha de la serra de Pradell que no han estat castigades per incendis forestals, al menys, des de 1976. Tot i que hi ha fragments d’alzinar amb pi blanc i pi roig, el seu principal valor rau en la presència d’una important població natural de pi marítim.

DOCUMENT INFORMATIU 24 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

13. Obaga de la Mola: al sud del nucli de la Torre de Fontaubella, els pendents de l’obaga de la Mola de Colldejou estan coberts per un bosc molt tancat, amb fragments bastant madurs d’alzinar que, en guanyar altura, es barreja amb arbres caducifolis. L’àrea pertanyent administrativament al Priorat, de 275 ha no assoleix la base del cingle, sinó que el límit es troba, més o menys resseguint les corbes de nivell, entre 650 i 700 m. Més enllà del valor natural d’aquest bosc, la seva significació paisatgística és gran, en abastar una àmplia conca visual.

14. Bosc de Llaberia: ubicat entre els nuclis de Marçà i Capçanes i els cingles de la serra de Llaberia que marquen el límit meridional del Priorat (serra d’en Jover, l’Enderrocada, lo Montalt) és una de les forests més extenses del Priorat, ja que cobreix 1650 ha. Es tracta majoritàriament de boscos de pi blanc que aixopluguen brolles calcícoles de romer instal·lades sobre terrenys triàsics i juràssics majoritàriament constituïts a base de sediments carbonàtics, malgrat que entre els barrancs de les Canyes i de Portadeix hi trobem fragments d’alzinar madur de certa extensió.

2.4.2.4.- Les àrees de bosquina i brolla Com s’ha vist més amunt, les brolles calcícoles de romer en terrenys amb sediments carbonàtics o les silicícoles d’estepes sobre pissarres i gresos paleozoics –també sobre granitoides- són comunitats molt ben representades al Priorat. A banda de les brolles també cal esmentar altres tipus de bosquina –formacions més elevades que les brolles, però que no poden considerar-se boscos-, com la garriga.

L’extensió que ocupen aquestes comunitats vegetals és força gran, però es troba molt fraccionada entre conreus, boscos i rocam. No obstant això, existeixen quatre grans àrees al Priorat on les brolles dominen àmpliament el paisatge que coincideixen d’una manera molt clara amb les zones més castigades pels grans incendis forestals dels darrers 30 anys (compareu mapes 20 i 22). Només aquestes àrees totalitzen una superfície de 68,50 km2, és a dir gairebé un 14% de l’extensió comarcal.

1. Àrea de les Ganyes-Espadelles-Colldemònecs: gran part d’aquesta zona, al sector sud-occidental de la serra de la Llena, al límit amb la comarca de les Garrigues, va patir un devastador incendi forestal l’agost de 1994 que va calcinar tota la vegetació. Els intensos aiguats posteriors del mes d’octubre van provocar una intensa erosió sobre el sòl desprotegit, que va arribar a desaparèixer totalment en alguns indrets prominents i als canals de desguàs. En 10 anys, l’aspecte de les brolles de romer, que reverdeixen un paisatge fins fa poc grisenc, és encara molt magre. Actualment, les brolles dominen en aquesta àrea una extensió de 1750 ha.

2. Àrea sud-occidental de Montsant: àrea de brolles i prats embosquinats, part dels quals comença a vestir una coberta de pins. Ocupa 2400 ha entre la Cogulla (el cim culminant de l’extrem occidental de Montsant, amb 1063 m), l’estret de la Calçada, al riu Montsant i les Vilelles. La major part d’aquesta zona ha estat afectada per algun dels tres incendis ocorreguts durant la dècada de 1980, especialment el de 1982, que va ser molt devastador. Algunes zones es van cremar fins i tot 3 cops en aquest període. A les zones baixes (200-800 m) hi dominen diverses variants de brolles calcícoles de

DOCUMENT INFORMATIU 25 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

romer, mentre que a les parts més elevades, les comunitats de regeneració són prats subhumits de jonça, poc o molt embosquinats per mates i arbusts baixos. Si bé la regeneració és especialment dificultosa als solans, sotmesos a un fort estrès hídric estival, als obacs els peus de pi blanc estan proliferant ràpidament, la qual cosa pot ajudar a la restauració de comunitats més madures: per contra aquesta situació comporta una inflamabilitat elevadíssima i un incendi en l’actualitat seria enormement perjudicial.

3. Àrea de les serres de la Figuera i el Tormo: els vessants meridionals d’aquestes serralades, que separen el Priorat de les cubetes de Flix i de Móra van patir també dos incendis durant la dècada de 1980, però el més extens i destructiu es va produir l’any 1991. En aquesta ocasió no van sobreviure ni els arbres més alts. El fort eixut estival que experimenta aquest sector, juntament amb un sòl molt magre i pedregós fan que en l’actualitat hi prosperi una brolla de romer molt esclarissada, que amb prou feines verdeja a les èpoques favorables i que domina molt majoritàriament una extensió de 1950 ha.

4. Vessant nord-occidental de la serra de Pradell: la serra de Pradell, avui fàcilment identificable per la presència dels 93 aerogeneradors de la central eòlica de Trucafort, va patir també tres incendis entre 1976 i 1986 que varen acabar amb la pràctica totalitat dels boscos de les 750 ha existents entre els barrancs de les Castellanes i les Serres –ja hem vist que l’única àrea forestal significativa es troba al nord d’aquest últim barranc. En aquesta zona, no obstant, la regeneració de la brolla és més ràpida, gràcies a uns pendents més suaus i a una pluviometria superior.

2.4.2.5.- Cingles, rocams i tarteres En l’orografia tortuosa del Priorat les grans estructures pètries són freqüents i sovint esdevenen protagonistes de les panoràmiques paisatgístiques. Les tarteres són relativament freqüents en el territori paleozoic, encara que no tenen massa entitat. Es formen per la meteorització i erosió dels gresos i pissarres en els indrets de fort pendent.

Els cingles, estructures lineals que representen el front d’erosió d’un estrat geològic, tenen pendents verticals o quasi verticals. Al Priorat estan formats per materials carbonàtics. En funció del tipus de roca que l’origina i de l’edat geològica podem reunir-los en quatre grups, representats al mapa 23:

1. Cingles triàsics de calcàries micrítiques i dolomies: corresponen al nivell Tm1 de la fàcies Muschelkalk. Són presents a la pràctica totalitat d’afloraments triàsics de la comarca: serres de la Gritella, Siurana, los Montalts, la Figuera, lo Sarraí, l’Espasa, Sant Gregori, lo Morrot. Poden tenir una continuïtat de més de 5 km en alguns casos, i un desnivell que pot anar de poques desenes a un centenar de metres.

2. Cingles juràssics de calcàries, dolomies i margues: els trobem a l’extrem sud de la comarca, voltant les serres de Llaberia i lo Montalt. Tenen un pendent i una dimensió vertical similars als cingles del Triàsic.

DOCUMENT INFORMATIU 26 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

3. Cingles juràssics de bretxes dolomítiques: com a representant d’aquest grup hi ha el cingle de la Mola de Colldejou que, tot i trobar-se fora dels límits administratius del Priorat és en aquesta comarca on adquireix una forta significació paisatgística.

4. Cingles oligocènics de conglomerats calcaris: apareixen a les serres de la Llena i de Montsant. Entre ells hi ha el cingle més espectacular i conegut del Priorat, el cingle Major de Montsant.

Altres formacions rocoses amb importància paisatgística es relacionen tot seguit:

- Els conglomerats i gresos rojos del Buntsandstein: són molt aparents degut a la seva coloració rogenca, que contrasta tant amb les pissarres i els gresos foscos paleozoics, com amb els cingles triàsics, habitualment de tonalitat grisa clara. Afloren normalment al davall d’aquests últims en diversos indrets de la comarca, com s’ha descrit més amunt.

- Les crestes: consisteixen en estrats rocosos durs que l’erosió diferencial ha fet que destaquin respecte a estrats més tous – margosos o argilosos, normalment -. El conjunt estratigràfic té un angle de cabussament proper a la verticalitat, de manera que les capes més dures s’assimilen a crestes. En podem observar en diversos indrets de la serra de Montsant: al nord de Cabassers (les Comes, les Valls, les Foies), en algunes barrancades interiors i a l’extrem occidental del cingle d’Ulldemolins (roca Llaurada, coll del Prat), associades a un gran sinclinal que travessa el vessant nord de la serralada en direcció ENE-OSO. Encara que no tan freqüents, també existeixen en alguns punts del territori paleozoic, com a la zona anomenada els Castells, al sud de Poboleda.

- Roques singulars: al Priorat hi ha moltíssimes masses rocoses amb nom propi. Malgrat que en podem trobar per tota la comarca, la majoria d’elles es concentren a les serres de Montsant i la Llena, on l’erosió sobre els conglomerats calcaris té tendència a llaurar formes arrodonides que suggereixen figures diverses. Té especial importància, en aquest sentit, el congost de Fraguerau on, a banda i banda del gorg excavat pel riu, hi ha nombrosos monòlits amb nom propi: el Bisbe, el Formatge, els Tres Jurats, la Roca Balladora, etc.

DOCUMENT INFORMATIU 27 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.4.3.- ESPAIS NATURALS DEL PRIORAT

Com s’ha descrit més amunt, la comarca del Priorat es troba en la cubeta formada per la bifurcació de la serralada Prelitoral en dues branques principals. Així, doncs, tot el perímetre comarcal està definit per cadenes muntanyoses excepte el sud-oest, per on el Siurana s’obre pas per desembocar a l’Ebre. La major part d’aquestes serralades tenen un grau d’aprofitament agrícola i una influència antròpica força baixos (al menys en l’actualitat). No és estrany, doncs, que en un àmbit tan petit existeixin diversos espais naturals que reuneixen una bona representació dels ecosistemes de tipus mediterrani i submediterrani (mapa 24):

- Serres de Montsant-La Llena: al nord de la comarca, la serra de Montsant és el gran espai natural del Priorat per excel·lència, separat de la serra de la Llena pel riu Montsant, que en aquest tram ha excavat el congost de Fraguerau. Ambdues són d’origen oligocènic i estan constituïdes pels conglomerats calcaris provinents de les deposicions fluvials d’aquest període. El rocam i els boscos són els elements més destacables del seu paisatge. Malgrat que fisiogràficament Montsant i la Llena són sistemes perfectament individualitzats, funcionalment el congost de Fraguerau és més aviat un connector ecològic que una línia de separació.

- Serra de la Gritella-Cingles de Siurana: al nord-est del Priorat, representen els contraforts occidentals de les muntanyes de Prades. Estan formades per sediments triàsics, entre els quals és molt fàcil detectar els estrats del Buntsandstein (gresos i conglomerats rojos) i del Muschelkalk inferior (calcàries i dolomies). Ambdós estrats geològics formen un cingle bicolor gairebé continu a la base d’aquests espais, coberts per un bosc de gran cobertura. El barranc de l’Estopinyà divideix l’àmbit en els dos sistemes referits encara que, com en el cas de Montsant i la Llena, aquest solc permet la permeabilitat entre ambdues serralades. La presència del nucli de Siurana a l’extrem sud-oest de l’àmbit és una de les seves característiques identificatives.

- Serra del Molló: sistema muntanyós format per un aflorament granític al límit oriental del Priorat amb el Baix Camp. La serra del Molló, que s’alça fins a 915 m, connecta amb les muntanyes de Prades, al nord, a través del coll d’Alforja (administrativament fora del Priorat), i amb la serra de Pradell, al sud, a través del coll de la Teixeta. Un dels seus valors més importants és la presència, a les parts elevades i obagues, d’un alzinar muntanyenc molt ben conservat, comunitat forestal molt rara al sud de Catalunya.

- Serres de Pradell-l’Argentera: s’alcen al sud de la serra del Molló. De fet, ambdues serralades s’uneixen a través del portell del Peiró, un accident molt poc pronunciat, i constitueixen un sol element orogràfic. Un dels elements naturals més importants d’aquest sistema és la presència d’una població molt antiga de pinastre (Pinus pinaster), considerada de gran valor pel fet que la major part de boscos d’aquesta espècie a la península ibèrica provenen de replantacions, el que ha fet que s’anessin perdent els genotips autòctons. No obstant això, són muntanyes on la intervenció humana s’ha fet ben patent en el paisatge. D’una banda, pel conjunt d’antenes de comunicacions ubicades

DOCUMENT INFORMATIU 28 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

en el seu punt més elevat (lo Peiró, 765 m) i, de l’altra, per la presència dels 93 aerogeneradors de la central eòlica de Trucafort que, de fet, s’han convertit en l’element identificatiu més important de l’espai.

- Espai de Llaberia: les muntanyes associades a l’espai de Llaberia són un conjunt orogràfic i geològic complex situat a l’extrem sud del Priorat i compartit per les comarques del Baix Camp i la Ribera d’Ebre. Proporcionen paisatges espectaculars per la seva geomorfologia, on hi ha representats els períodes triàsic, juràssic i cretaci, alguns dels quals constitueixen panoràmiques de primer ordre, com la corresponent al vessant nord de la Mola, de l’Enderrocada o del Montalt. A més, l’espai de Llaberia sosté una de les masses boscoses principals del Priorat.

- Serres del Sarraí i el Collroig: espai completament inclòs al Priorat, al sud- oest de la comarca. És un residu de sediments triàsics de poca altitud (lo Sarraí, amb 356 m, n’és el punt culminant), que s’estén de nord a sud, separant el pla granític de Falset i la depressió del baix Siurana, dos àmbits amb un fort predomini dels conreus sobre la vegetació natural. A banda del seu valor intrínsec per la vegetació natural de pinedes i brolles que acull, també té una importància com a connector ecològic entre les muntanyes de Llaberia (amb les que s’uneix a través de l’embassament dels Guiamets i el barranc de Marmellans) i les serres de la Figuera i el Tormo, amb les que contacta a través del Siurana i de la serra de Badaceli.

- Serres de la Figuera i el Tormo: a l’extrem occidental de la comarca s’alcen aquestes dues serralades constituïdes per sediments triàsics i juràssics. Estan separades pel barranc dels Comuns. Tenen una altura discreta, però configuren paisatges molt característics definits pel rocam dels cingles, els quals acullen diverses parelles d’àguila perdiguera. Llevat dels vessants est i nord, coberts de bosc, la major part de l’àmbit està dominat per brolles calcícoles de romer, resultat dels incendis forestals. És un dels pocs espais naturals que integra un poble al bell mig: la Figuera. També han d’esmentar- se, com a elements antròpics, l’ermita de Sant Pau, un mirador circular espectacular, i les antenes de comunicacions presents en el punt culminant (lo Guixar, 636 m).

- Serres interiors del Priorat (serra del Tossal i serra Alta): ocupen la part central del Priorat, entre el riu Siurana i el pla de Falset, i inclouen les cotes més elevades formades per materials paleozoics. S’orienten d’est a oest i estan separades per la vall del Cortiella. Malgrat que s’ha de destacar la presència de diverses àrees conreades, la major part del seu àmbit està ocupat per brolles i boscos, alguns dels quals, com el de les Toloses (veure més amunt) tenen una extensió considerable.

DOCUMENT INFORMATIU 29 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.4.4.- ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS I LES DELIMITACIONS SECTORIALS

2.4.4.2.- Espais naturals protegits Al Priorat hi ha quatre espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural, aprovat per decret (328/1992). La superfície comarcal inclosa en aquests espais (13146,92 ha) és molt important ja que representa un 26,5% del territori. Un d’aquests espais, la Serra de Montsant, va ser declarat Parc Natural –una de les categories de protecció especial- l’any 2002, i des de l’any 2004 inclou una reserva de fauna salvatge, una altra de les figures de protecció especial. A continuació es fa una breu descripció d’aquests espais protegits, que s’han grafiat al mapa 25:

- Parc Natural de la Serra de Montsant: és l’únic espai d’interès natural inclòs totalment al Priorat i, de moment, l’únic que gaudeix de protecció especial. A continuació es transcriu el text dels motius de la seva inclusió original al PEIN:

“A.4. MOTIUS DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA: Espai de gran singularitat morfològica, amb formacions de notable excepcionalitat paisatgística, geològica (cingles, congosts, barrancs...), que acullen les àrees de màxim interès a l'espai. Reuneix nombrosos valors naturals d'especial interès sense assolir, però l'excepcionalitat que hi ofereixen les veïnes muntanyes de Prades. El Montsant es manté, però, amb un escàs grau d'artificialització a causa del seu particular relleu i de la complexitat orogràfica, que dificulta l'accés a l'interior de l'espai i en condiciona l'aïllament. Des del punt de vista de la vegetació, cal considerar l'interès de determinades introgressions centreeuropees, com també d'elements de caràcter continental estèpic. El Montsant constitueix juntament amb els ports de Tortosa, el reducte faunístic de més importància a totes les comarques meridionals.”

L’àrea de l’espai és de 9161,26 ha, repartides en nou municipis de la forma següent:

Municipis Superfícies (ha) Cabassers 1586,51 Cornudella de Montsant 446,60 Bisbal de Falset, la 60,01 La Figuera 40,30 Morera de Montsant, la 3475,85 Vilella Alta, la 236,76 Vilella Baixa, la 198,84 Margalef 1669,36 Ulldemolins 1447,06

DOCUMENT INFORMATIU 30 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

- Reserva de Fauna Salvatge Congost de Fraguerau: Espai de 183 ha inclòs en el Parc Natural de la serra de Montsant, que s’estén des del marge esquerre del riu Montsant, al tram conegut com a congost de Fraguerau, fins als cims de la serra de Solans (los Pins Carrassers, 1059 m). Les finques van ser adquirides per la Fundació Territori i Paisatge fa pocs anys i han estat declarades reserva de fauna salvatge a través d’una ordre del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya recentment (ORDRE MAH/269/2004). La finalitat d’aquesta reserva és la protecció de les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris ecològics existents.

L’únic municipi afectat és Ulldemolins.

Municipis Superfícies (ha) Ulldemolins 183

- Muntanyes de Prades: és l’espai d’interès natural més gran dels que afecten al Priorat. No obstant, a diferència del Parc Natural de Montsant, l’espai de les muntanyes de Prades es reparteix en cinc comarques: Garrigues, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp i Priorat. Dos sectors estan inclosos al Priorat: l’extrem occidental de la serra de la Llena (crestes del Blai) i les serres de la Gritella (inclòs Siurana) i del Serrat dels Colls.

“A.4. MOTIUS DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA: Espai natural de primer ordre per a Catalunya, conserva grans valors naturals, paisatgístics i socioculturals, únics al país. La notable diversitat i singularitat biològica d'aquest espai és excepcional dins les serres litorals del Sistema Mediterrani Central. Des del punt de vista biogeogràfic, presenta un gran interès per la coexistència de paisatges mediterranis amb altres de centreeuropeus, i fins i tot de boreals. És remarcable la diversitat de la flora i vegetació, amb elements de diferent caràcter (ibèrics, oromediterranis, pirinencs) molt rars i endèmics. Per les seves característiques fisiogràfiques és un lloc de superposició d'elements faunístics de caire pirinenc i centreeuropeu amb elements nord-africans, conjuntament amb el nucli principal d'espècies pròpiament mediterrànies i la presència d'endemismes i espècies rares.”

La superfície afectada al Priorat és de 2267,22 ha, repartides com segueix:

Municipis Superfícies (ha) Cornudella de Montsant 2070,14 Ulldemolins 197,08

- Serres de Pradell-l’Argentera: espai compartit amb els municipis de Duesaigües i l’Argentera, al Baix Camp. La part prioratina correspon al vessant occidental de la serra de Pradell. És un espai reduït amb uns valors molt concrets que han determinat la seva inclusió al PEIN:

“A.4. MOTIUS DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA: Petit espai singular que presenta l'interès d'acollir un bon grup d'unitats de vegetació, pròpies de la muntanya

DOCUMENT INFORMATIU 31 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

mediterrània silícia, i en especial d'algunes comunitats vegetals extremadament singulars, com les teixedes.”

L’únic municipi afectat al Priorat és Pradell:

Municipis Superfícies (ha) Pradell de la Teixeta 69,29

- Serra de Llaberia: espai d’interès natural compartit amb les comarques del Baix Camp i la Ribera d’Ebre. Recentment, s’ha constituït un consorci per a la protecció i el desenvolupament sostenible de l’espai format pels cinc ajuntaments dels municipis implicats. L’espai de Llaberia té múltiples valors naturals i paisatgístics que cal preservar:

“A.4. MOTIUS DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA: Espai representatiu dels sistemes naturals de les serres prelitorals del Sistema Mediterrani, de transició entre Prades i Cardó. Presenta la particularitat d'acollir una notable diversitat de paisatges i en especial una excel·lent representació dels propis de les muntanyes calcàries de la Catalunya meridional, amb algunes àrees característiques de la muntanya silícia. El conjunt de l'espai destaca principalment pel notable relleu i pels valors de la vegetació i de la fauna invertebrada. De la notable diversitat de les comunitats vegetals, en sobresurten, pel seu interès, algunes de molt rares en aquest territori (gatelledes, brolles, pradells, poblaments rupícoles endèmics...). Són molt riques les biocenosis faunístiques lligades als biòtops forestals, no excessivament freqüentats i les rupícoles. Hi destaca la diversitat i singularitat de la fauna invertebrada, amb la presència d'algunes espècies excepcionals i molt rares i endèmiques a la fauna catalana.”

El sector inclòs al Priorat comprèn les obagues de la Mola i de les serres d’en Jover, l’Enderrocada i el Montalt, àrea de 1649,15 ha repartida entre tres municipis:

Municipis Superfícies (ha) Capçanes 1.239,20 Torre de Fontaubella, la 149,97 Marçà 259,98

• Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) i Xarxa Natura 2.000.

S’haurà de tenir en compte que, en el moment que s’aprovi definitivament l’ampliació per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Xarxa Natura 2.000, i de les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA), amb una nova delimitació, s’aplicarà la reglamentació resultant i es modificaran els mapes corresponents del present Document Informatiu de la Carta del Paisatge.

DOCUMENT INFORMATIU 32 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.4.4.3.- Les zones humides El Priorat no és una comarca que destaqui per tenir grans àrees humides, sinó més aviat al contrari. Malgrat tot, cal destacar l’existència de dues petites zones catalogades en l’inventari de zones humides que reuneixen un bon nombre de valors naturals, ambdues al terme municipal de Cornudella de Montsant. Aquest inventari encara és en procés d’elaboració.

Per tant, des del punt de vista legal els dos espais que es descriuen a continuació no gaudeixen, de moment, de cap tipus de protecció, tot i que diverses entitats conservacionistes (Plataforma del Priorat, GEPEC) han demanat llur inclusió a l’espai protegit de les muntanyes de Prades i de la serra de Montsant, com reconeix el mateix document.

- Assut de la venta del Pubill (codi 1901900): Espai fluvial del riu Siurana, des de la seva unió amb el riu d’Arbolí, a l’altura de la venta del Pubill, fins 900 m aigües avall, on la presència de dues petites rescloses ha permès la instauració d’un esplèndid bosc de ribera –el més desenvolupat de la comarca- que inclou alberedes, salzedes i gatelledes, amb espècies molt notòries i rares en aquesta latitud com el vern (Alnus glutinosa), la cua de cavall grossa (Equisetum telmateia) o la consolda (Symphytum tuberosum). La superfície que ocupa és de 12,3 ha. En el document del departament de medi ambient es proposa la necessitat de dotar-lo d’algun tipus de protecció.

- Herbassars del barranc dels Enllossats (codi 1921900): petit tram de la capçalera del barranc dels Enllossats, de 200 m de longitud per 25-30 m d’amplada i només 0,19 ha de superfície, on solen formar-se petits tolls originats per l’aigua de pluja. L’interès de l’espai radica en la presència d’hàbitats d’interès comunitari, com jonqueres o comunitats amfíbies de les basses temporals on, a banda de les espècies típiques, hi ha elements de la flora, típics de les zones temporalment humides de la meseta castellana nord, que no es troben en cap altre punt de Catalunya. L’indret s’ubica a la partida dels Segalassos, un espai cobert per un carrascar molt ben conservat que, a més, és el connector ecològic més important entre la serra de Montsant i les muntanyes de Prades. El document reconeix que caldria incloure tota la zona dels Segalassos al PEIN de les muntanyes de Prades.

2.4.4.4.- Els boscos de gestió pública o consorciada Al Priorat, la major part de les finques forestals són de propietat privada. Els boscos públics no són gaire extensos i, en molts pobles, no estan sotmesos a cap tipus de gestió. En alguns casos l’administració ha aconseguit signar convenis amb els propietaris de masses forestals important per al desenvolupament d’una gestió consorciada. En conjunt, hi ha 1519,2 ha de superfície forestal de gestió pública o consorciada al Priorat, el que representa poc més del 3% de la superfície comarcal.

Els boscos públics estan representats al mapa 26 i es relacionen en les taules següents, d’acord amb l’administració que n’és propietària:

DOCUMENT INFORMATIU 33 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Forests de la Generalitat de Catalunya (445,7 ha) Id Atribut Nom Terme municipal Propietari Àrea (ha) (ELENC/CUP) T-1053/T-83 35 LA ROVELLOSA Margalef GENERALITAT 126.5 T-1052/T-82 36 LES MARTORELLES la Morera de Montsant GENERALITAT 167.7 T-1054/T-84 46 AMIGO I BOSC DELS FRARES (1) Cabacés GENERALITAT 14.5 T-1054/T-84 48 AMIGO I BOSC DELS FRARES (2) Cabacés GENERALITAT 3.3 T-47/T-1032 1 GRITELLES Cornudella de M. GENERALITAT 5.6 T-73/T-1058 80 RIBES SIURANA el Molar GENERALITAT 17.5 T-72/T-1056 92 RIBES SIURANA el Masroig GENERALITAT 45.4 T-1065/T-81 5 SERRA DEL BOSC, SERRES, ETC (1) Pradell de la Teixeta GENERALITAT 19.8 T-1065/T-81 5 SERRA DEL BOSC, SERRES, ETC (2) Pradell de la Teixeta GENERALITAT 6.4 T-1065/T-81 5 SERRA DEL BOSC, SERRES, ETC (3) Pradell de la Teixeta GENERALITAT 4.4 T-1065/T-81 5 SERRA DEL BOSC, SERRES, ETC (4) Pradell de la Teixeta GENERALITAT 15.9 T-1065/T-81 5 SERRA DEL BOSC, SERRES, ETC (5) Pradell de la Teixeta GENERALITAT 18.7

Forests de les Entitats Locals (387,4 ha) Id (CUP) Atribut Nom Terme municipal Propietari Àrea (ha) T-79 3 TERRA DE LA VILA (1) Margalef Aj. de Margalef 80.1 T-79 3 TERRA DE LA VILA (2) Margalef Aj. de Margalef 32.0 T-79 3 TERRA DE LA VILA (3) Margalef Aj. de Margalef 6.6 T-79 3 TERRA DE LA VILA (3) Margalef Aj. de Margalef 40.4 T-40 33 FRAGUERAU/AUBAGA/COLL DEL PRAT Ulldemolins Aj. d’Ulldemolins 228.3

Forests conveniades o consorciades (686,1 ha) Id Atribut Nom Terme municipal Propietari Àrea (ha) (ELENC) T-3036 34 BERNADA I TEIXEDA Margalef German Cid 195.6 T-17009 4 BARRANC DE LA CAVALOCA Cabacés Varis 49.7 T-17003 42 BARRANC DE CABRES I D'ALTRES (1) la Morera de Montsant Fernando Garcia 37.0 T-17003 49 BARRANC DE CABRES I D'ALTRES (2) la Morera de Montsant Fernando Garcia 5.6 T-17003 50 BARRANC DE CABRES I D'ALTRES (3) la Morera de Montsant Fernando Garcia 66.1 T-17003 55 BARRANC DE CABRES I D'ALTRES (4) la Morera de Montsant Fernando Garcia 55.2 T-17003 58 BARRANC DE CABRES I D'ALTRES (5) la Morera de Montsant Fernando Garcia 29.6 T-17001 39 SANT BLAI la Morera de Montsant Ma. Lluisa Adrian 143.8 T-3018 60 MASIA DE LES MORERES Cornudella de M. Teresa Juncosa 16.2 T-3018 61 MASIA DE LES MORERES Cornudella de M. Teresa Juncosa 12.7 T-3018 62 MASIA DE LES MORERES Cornudella de M. Teresa Juncosa 40.8 T-3018 63 MASIA DE LES MORERES Cornudella de M. Teresa Juncosa 31.8 T-27001 2 MAS TRUCAFORT Falset Maria Cubells 2.0

DOCUMENT INFORMATIU 34 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.4.4.5.- Les àrees d’interès geològic Des de 1999 la Direcció General de Boscos i Biodiversitat està duent a terme l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya (IEIGC), integrat en el Sistema d'Informació sobre el Patrimoni Natural. L’objectiu d’aquest projecte és crear una selecció d’elements i llocs d’interès geològic que en conjunt testimoniïn l’evolució geològica del territori català, considerant com a patrimoni geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra. En aquest inventari es defineixen geòtops i geozones. Els primers són àrees reduïdes que presenten un element o punt del patrimoni geològic d’especial interès. Les geozones són àrees més grans que reuneixen diversos elements d’interès geològic: una geozona pot incloure diversos geòtops.

En consonància amb la seva complexitat i diversitat orogràfica, al Priorat hi trobem 6 espais d’interès geològic catalogats en aquest inventari (mapa 27). Cinc d’ells són geozones, mentre que el restant és un geòtop. En conjunt sumen 5417,2 ha, és a dir, gairebé un 11% de la superfície comarcal. Tot seguit se’n fa una breu descripció:

- Geozona de la Roca Llaurada (codi 302): la Roca Llaurada és un encavalcament ubicat al nord-oest de la serra de Montsant. La seva inclusió en l’inventari és deguda tant a la representativitat dels plegaments anticlinals que evolucionen cap a encavalcaments, com a l’espectacular paisatge de l’indret, a l’inici del congost de Fraguerau. Té una importància regional ja que l’encavalcament representa el límit tectònic en superfície entre la serralada prelitoral i la depressió de l’Ebre. La delimitació d’aquesta geozona ocupa 442,5 ha i s’estén al llarg del curs del riu Montsant, des del Molí del Pont fins al barranc de Sant Bartomeu.

- Geozona de la serra de Montsant (codi 303): comprèn la major part de la serra i cingle Major de Montsant, des d’Albarca fins a la Cogulla. S’ha inclòs en l’inventari del patrimoni geològic per la combinació de valors geològics, paisatgístics i historicoculturals. Dels primers es destaca la morfologia esglaonada del relleu degut a la disposició horitzontal de les capes sedimentàries en aquesta part de la muntanya. Amb 2281,5 ha és la geozona amb una superfície més gran a la comarca del Priorat.

- Geozona de Prades-Siurana (codi 305): aquesta geozona es delimita entorn de la serra de la Gritella, inclòs el cingle de Siurana i totalitza, al Priorat, 1491,7 ha. Té un gran valor geològic en presentar una successió molt poc deformada de les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk, on es pot apreciar fàcilment l’estratigrafia. A més, també es consideren els factors historicoculturals i paisatgístics de l’indret, amb el nucli de Siurana, cosa que el converteix en un centre d’interès geoturístic.

- Geozona de Poboleda-la Vilella Alta (codi 308): amb 893,8 ha és l’àrea més representativa de l’aflorament de sediments devonians i carbonífers més extens dels Catalànids. De fet, registra la successió turbidítica devoniano- carbonífera més potent i ben conservada del NE de la península ibèrica. Els sediments més antics, corresponents al devonià i amb una antiguitat de 400 milions d’anys, són coneguts en la literatura com a “unitat basal de les

DOCUMENT INFORMATIU 35 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Vilelles”. A aquest interès científic s’hi uneix la circumstància que aquest substrat litològic origina, per meteorització, la famosa llicorella, residu sobre el qual s’instal·len moltes de les vinyes de la comarca.

- Geòtop de les mines de Bellmunt del Priorat (codi 309): La zona de Bellmunt i el Molar presenta diverses instal·lacions mineres, avui improductives i utilitzades com a recurs turístic. Aquestes mines, associades a un filó intrusiu orientat E-O entre les dues poblacions esmentades, han estat explotades des del neolític. Els diferents minerals que s’hi ha format (galena, ankerita, dolomita, siderita, calcopirita, baritina, etc.) poden ser fàcilment identificats al llarg de les escombreres de les mines Eugènia, Règia i Règia Antiga, així com els seus filons són visibles a l’interior de la primera d’aquestes mines, avui visitable. En aquest sentit, aquest geòtop, de 84,2 ha, té un interès pedagògic evident.

- Geozona dels encavalcaments de Pratdip-Llaberia i la Mola de Colldejou (codi 310): Aquesta zona representa el límit entre les muntanyes Catalanídiques i la zona d’enllaç entre aquestes i la serralada Ibèrica. En aquest límit s’ha produït un encavalcament quilomètric orientat en direcció NE-SO. L’erosió del mantell d’encavalcament ha originat 2 klippes de grans dimensions a Llaberia i el coll Roig, ja fora del Priorat; per tant, el seu interès és en el camp de la tectònica regional. De fet, al Priorat hi trobem alguns dels marges d’aquesta geozona, corresponents al barranc del Tortó, l’Enderrocada i l’obaga de la Mola, que totalitzen 223,5 ha.

2.4.5.- ELS HÀBITATS NATURALS D’INTERÈS COMUNITARI

La diversitat ambiental del Priorat afavoreix la presència de nombrosos dels anomenats hàbitats naturals d’interès comunitari. La Directiva hàbitats (Directiva 92/43/UE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres i Directiva 97/62/UE, en què s’adapten al progrés científic les espècies i hàbitats llistats en la directiva original), defineix com a hàbitat natural les zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals.

A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:

1) Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la Unió Europea.

2) Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.

3) Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir l'alpina, l'atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsica i la mediterrània.

DOCUMENT INFORMATIU 36 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Són, en definitiva, els que apareixen en l'annex I de la Directiva i és important remarcar, doncs, que no són tots els hàbitats presents a la UE sinó una selecció d'aquests. Alguns exemples en són els alzinars, els carrascars, diversos tipus de pinedes, els penya-segats marins, els matollars de sòls guixencs o salins, diversos tipus de prats mediterranis o alpins, etc.

Per últim, la Directiva defineix els hàbitats naturals prioritaris, d'entre els hàbitats naturals d'interès comunitari, com els amenaçats de desaparició, presents en el territori de la UE (és a dir, els que indica el punt 1), la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a aquesta a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori.

A continuació es llisten els hàbitats naturals d’interès comunitari que s’han catalogat al Priorat (font: Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya), també grafiats al mapa 28:

3 HÀBITATS D'AIGUA DOLÇA

Aigües quietes (estanys i llacs) Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

3140 No prioritari 32,98 rr 2,6 Vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces, dures, oligomesotròfiques 3150 No prioritari 1.127,83 r 2,4 Vegetació hidròfita arrelada o flotant de llacs i aigües eutròfiques 3170 Prioritari 52,27 rr 2,1 Vegetació amfíbia mediterrània de basses temporals (Isoetion, Cicendion, Nanocyperion flavescentis)

Aigües corrents (rius i torrents) Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

3250 No prioritari 406,49 rr 2,5 Vegetació de les lleres pedregoses dels rius mediterranis (Glaucion flavi)

5 MATOLLARS ESCLEROFIL·LES

Matollars arborescents mediterranis Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

5210 No prioritari 19.247,59 c 2,1 Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades per "Juniperus"

Matollars, garrigues i ginestars mediterranis termòfils Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

5335 No prioritari 164,20 rr 2 Ginestars mediterranis termòfils amb "Lygos sphaerocarpa"

DOCUMENT INFORMATIU 37 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

6 PASTURES NATURALS I SEMINATURALS

Pastures naturals Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

6110 Prioritari 852,60 r 2,9 Pradells rics en crassifolis, rupícoles, calcícoles i càrstics (Alysso-Sedion) 6173 No prioritari 12.691,36 c 2,9 Pastures basòfiles, xeròfiles, obertes, alpines i crioturbades (Festucion scopariae, Ononidion)

Pastures seminaturals Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

6220 Prioritari 15.920,17 c 2,2 Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero- Brachypodietea)

Pastures humides i herbassars megafòrbics Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

6420 No prioritari 669,97 rr 2,3 Jonqueres mediterrànies (Molinio-Holoschoenion) 6431 No prioritari 1.574,47 r 2 Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio-Alliarietalia)

8 HÀBITATS RUPÍCOLES

Tarteres de muntanya Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

8130 No prioritari 19.701,34 c 2,8 Altres tarteres

Vegetació casmofítica de parets i cingleres Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

8211 No prioritari 6.885,74 r 2,4 Roques calcícoles amb vegetació casmofítica termòfila o ombrejada de les contrades mediterrànies 8215 No prioritari Roques calcícoles amb vegetació casmofítica ombrejada amb diverses molses i falgueres dels estatges muntà i subalpí 8220 No prioritari 9.457,36 c 2,8 Roques silícies amb vegetació casmofítica

Altres hàbitats rupícoles Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

8310 No prioritari 0,25 rr 2,5 Coves no explotades pel turisme

DOCUMENT INFORMATIU 38 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

9 BOSCOS

Boscos caducifolis mediterranis i submediterranis Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

9240 No prioritari 20.951,72 c 2,2 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) 92A0 No prioritari 3.546,69 r 2 Salzedes, alberedes (i omedes) mediterrànies 92D0 No prioritari 398,89 rr 2,5 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)

Boscos esclerofil·les mediterranis Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

9340 No prioritari 168.745,81 c 2,5 Alzinars i carrascars

Boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

9533 Prioritari 85.465,59 c 2,1 Pinedes mediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

**S = superfície de l'hàbitat a Catalunya IS = índex de superfície de l'hàbitat a Catalunya (rr si S < 700 ha / r si 700 ha < S < 7.000 ha / c si S > 7.000 ha) EC = estat deconservació mitjà de l'hàbitat a Catalunya (pren valors d'1 a 3; el 3 és el valor de millor conservació)

A més dels relacionats en la llista anterior, també cal incloure com a hàbitats d’interès comunitari presents a la comarca del Priorat els que es llisten tot seguit que, per una o altra raó, no han estat cartografiats o han passat inadvertits als observadors:

3 HÀBITATS D'AIGUA DOLÇA

Aigües corrents (rius i torrents) Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

3280 No prioritari 308,76 rr 2 Gespes vivaces decumbents dels rius mediterranis amb cabal permanent (Paspalo-Agrostion semiverticilatae) 3290 No prioritari Torrents intermitents amb gespes vivaces decumbents (Paspalo-Agrostion semiverticilatae)

5 MATOLLARS ESCLEROFIL·LES

Matollars submediterranis i de zones temperades Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

5110 No prioritari 8.599,05 c 2,6 Formacions estables de boixos (Buxus sempervirens) en vessants pedregosos calcaris

DOCUMENT INFORMATIU 39 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

6 PASTURES NATURALS I SEMINATURALS

Pastures seminaturals Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

6213 No 6.013,05 r 2,9 Pastures xeròfiles i basòfiles principalment muntanes prioritari (Bromion erecti: Xerobromenion)

Pastures humides i herbassars megafòrbics Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

6410 No prioritari 129,11 rr 2,2 Pastures humides oligotròfiques sobre substrats calcaris (Molinion)

7 TORBERES ALTES I TORBERES BAIXES

Torberes basòfiles Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

7210 Prioritari 352,45 rr 2,6 Canyissars torbosos basòfils dominats per mànsega (Cladium mariscus) 7220 Prioritari 872,63 r 3 Vegetació dels degotalls d'aigües carbonatades formadores de toves calcàries

9 BOSCOS

Boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies Codi Categoria S (ha) IS EC Nom

9540 No prioritari Pinedes mediterrànies, naturals o antigues, de pi blanc (Pinus halepensis) i de pi pinyer (Pinus pinea) 9580 Prioritari Teixedes ibèriques

En resum, s’han cartografiat a la comarca del Priorat 21 hàbitats d’interès comunitari, als quals caldria afegir-ne 9 més dels quals s’ha pogut constatar la seva presència al territori. D’aquesta trentena, 7 corresponen a hàbitats prioritaris. Així, el Priorat té representats una tercera part dels hàbitats d’interès comunitari exitents al Principat.

Dades totals Total d'hàbitats d'interès comunitari Hàbitats prioritaris Nombre Percentatge respecte a Nombre Percentatge respecte a

d'hàbitats la UE / Catalunya d'hàbitats la UE / Catalunya U. Europea 198 100% 61 100% E. espanyol 124 63% - - Catalunya 85 43% 20 32% Priorat 30 15% (eur) 7 11% (eur) 35% (cat) 35% (cat)

DOCUMENT INFORMATIU 40 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.4.6.- ARBRES MONUMENTALS O D’INTERÈS LOCAL

Al catàleg d’arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya (Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) inclou quatre exemplars a la comarca del Priorat, un dels quals ja no existeix. En canvi no hi ha catalogat cap arbre d’interès comarcal o local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local). La relació dels primers es transcriu a continuació:

• Lo Teix de la Cova: és un impressionant exemplar de teix (Taxus baccata) ubicat en una raconada a la capçalera del barranc de la Taverna, al cor del Parc Natural de la serra de Montsant (terme municipal de Margalef). Per fer-se una idea de les seves dimensions, calen entre cinc i sis persones amb els braços oberts per voltar la soca. Només pot accedir-s’hi a peu, per exemple des de la Morera de Montsant en unes 2 a 2,5 hores. També des de l’embassament de Margalef, en un temps similar.

• Lo Saüquer de Fontalba: exemplar de Sambucus nigra ubicat al costat d’una fonteta prop del riuet del Teix, pocs centenars de metres al sud d’Ulldemolins. Com en el cas anterior, també és destacable per les dimensions de la seva soca, fet ben poc habitual en aquesta espècie, els individus de la qual solen presentar més aviat un port arbustiu.

• L’Alzina del mas de la Barba: exemplar de Quecus ilex de grans dimensions que creix a recer d’un mas ubicat a la serra de la Gritella, proper a la carretera de Cornudella a Siurana.

• L’Om del Parc de Cornudella: aquest arbre (Ulmus minor), de port impressionant i edat incalculable, es dreçava en un parc urbà a l’entrada de Cornudella de Montsant. Fa uns anys, però, una ventada fruit d’una tempesta el va esqueixar completament. Actualment, per desgràcia, la seva recuperació és molt difícil, ja que la grafiosi acaba atacant a la major part d’individus d’aquesta espècie a l’entorn de la població.

Al catàleg s’haurà d’afegir un altre arbre que ha estat recentment catalogat per la Generalitat de Catalunya per l’Ordre MAH/228/2005 de 2 de maig, corresponent a:

• La Surera del Mas de les Moreres:

- Terme Municipal: Cornudella de Montsant.

- Nom propi: Surera del Mas de les Moreres.

- Indret: Obaga del Mas de les Moreres.

- Número d’identificació: 29.049.03 Quadrícula UTM: CF 2456

- Espècie: Quercus Suber.

DOCUMENT INFORMATIU 41 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.5.- SÒL AGRÍCOLA

2.5.1.- LA IMPLANTACIÓ DE L’AGRICULTURA AL TERRITORI

Per fer-nos una idea de l’extensió actual de les terres conreades a la comarca és útil fer un cop d’ull als mapes d’usos del sòl (15 i 17). Es combinen àrees amb predomini de conreus amb extensions de vegetació natural arbòria o arbustiva. Les principals àrees conreades solen coincidir amb una orografia favorable i/o un tipus de terreny format per roques més aviat toves.

Al baix Priorat, l’agricultura domina grans extensions del paisatge. El pla de Falset, que inclou part dels termes de Bellmunt, Falset, Marçà i Capçanes, és una de les zones amb una densitat més gran de conreus. Coincideix en gran mesura amb l’aflorament de granodiorites, roques intrusives que, com s’ha indicat més amunt, proporcionen sòls amb bones condicions texturals. També cal esmentar l’àrea adjacent de sediments terciaris i quaternaris tous del Masroig – els Guiamets que queda separada de l’anterior pels turons boscats del Sarraí, el Collroig i la Tosseta. Els conreus més importants al baix Priorat són la vinya i els fruiters. L’extensió de vinya d’aquests 6 municipis és més gran que la dels 17 pobles restants, i entre ells reuneixen gairebé una tercera part dels fruiters de la comarca, la majoria ametllers i avellaners de secà. L’oliver també adquireix importància a ponent (el Masroig - els Guiamets).

El Priorat paleozoic, on predominen els materials pissarrosos i esquistosos, exhibeix la màxima expressió de paisatge en mosaic de terres llaurades i vegetació natural. Entre els conreus, també predominen la vinya i els fruiters de secà (sobretot l’ametller a ponent i l’avellaner a llevant), encara que amb la presència important de l’oliver en el sector occidental (les Vilelles). Les àrees més densament conreades es troben al voltant dels nuclis de població. Destaca la de Gratallops – el Lloar – el Molar, amb una orografia un xic menys severa i un clar predomini dels conreus sobre la vegetació natural.

A la zona de Pradell – la Torre de Fontaubella, en canvi, l’activitat agrària es concentra sobre terrenys formats per argiles i gresos rojos del Muschelkalk mitjà, que coincideixen pràcticament amb el fons de la vall (compareu els mapes 3 i 4), i defugen els afloraments de calcàries, molt més difícils de condicionar. Aquí hi predominen els fruiters, particularment els avellaners, una part dels quals són de regadiu.

L’àrea muntanyosa septentrional, constituïda per les serres de la Figuera, Montsant i la Gritella no proporciona un medi físic especialment apte per al conreu. De fet, per damunt de 600-700 m la duresa del clima coincideix amb les dificultats orogràfiques. A l’interior de Montsant, per exemple, els darrers trossos llaurats varen abandonar-se a meitat del segle XX. Els aprofitaments forestals i ramaders ho van fer poques dècades més tard. En l’actualitat es manté, però, una important acció agrícola sobre terrenys del període Eocè, que envolten la massa conglomeràtica de Montsant pel sud i l’est i que estan constituïts en bona part per roques toves, com argiles i lutites (compareu el mapa 2, on els estrats eocènics apareixen en tons blavosos, i mapa 4).

DOCUMENT INFORMATIU 42 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Les àrees amb vegetació natural són presents arreu, però formen masses d’extensió considerable a les serralades que envolten la comarca i als cims del Priorat paleozoic, degut als forts pendents que els fa molt complicats per a la implantació agrícola. Aquesta selecció no està influenciada només per l’orografia, sinó també pel substrat litològic. Abans hem vist com alguns tipus de roques coincideixen amb àrees intensament conreades (lutites, argiles, granodiorites, sediments quaternaris). També cal adonar-se que els indrets amb predomini de les calcàries i els conglomerats calcaris estan dominats pels boscos i les brolles (compareu els mapes 13 i 15).

2.5.2.- ELS CONREUS

No és desconegut que el Priorat és una terra molt complicada per a l’agricultura. Les poques àrees planeres de la comarca suporten una elevada densitat de conreus. Aquest és el cas del pla de Falset, la zona del baix Siurana o la fossa de Cornudella- Ulldemolins. A la resta del territori, els espais conreats de forma contínua són poc extensos i es barregen amb erms i fragments de vegetació natural: una gran part de la superfície comarcal és representativa d’aquest tipus de mosaic.

L’estructura dels conreus tradicionals depèn bàsicament de dos factors: del pendent del terreny i del substrat geològic. Sobre materials carbonàtics, tant si es tracta de calcàries/dolomies com de conglomerats, les plantacions solen estar disposades sobre bancals construïts amb marges de pedra seca, independentment del pendent del terreny. Els marges i les altres construccions de pedra seca permeten, d’una banda, el manteniment i conservació del sòl agrícola, habitualment escàs en aquests indrets i, de l’altra, donar sortida i ús als elements més grollers del terreny per facilitar la plantació, el conreu i l’arrelament dels vegetals.

En el cas concret de l’àrea de Montsant i la Llena, on els estrats molt durs de conglomerats alternen amb faixes toves d’argiles, gresos o margues, aquestes últimes s’aprofiten per implantar els conreus. Quan els estrats són horitzontals, els marges solen recolzar-se a la vora dels estrats conglomeràtics per sostenir el sòl de la feixa plantada. Quan tendeixen a la verticalitat, es pot aprofitar igualment la depressió existent entre les crestes, on els marges de pedra es disposen de forma transversal: encara existeixen abancalaments d’aquest tipus, la majoria abandonats, a la zona de les Valls, les Comes i les Foies, a prop de Cabassers.

Al territori paleozoic, el conreu en bancals no és tan generalitzat. Sovint, quan el pendent no és molt acusat, la plantació s’executa directament sense cap treball previ de condicionament del terreny. Als indrets més inclinats, els marges de pedra són més freqüents, però habitualment els bancals són més discontinus que en el territori calcari, i presenten un cert pendent. En part, aquestes diferències poden explicar-se per les peculiars característiques dels sòls provinents de la meteorització i disgregació de pissarres i gresos. D’una banda, aquests sòls de llicorella tenen una elevada capacitat d’infiltració de l’aigua pluvial. A més, en cas de pluges torrencials la capa superficial de material disgregat fa l’”efecte teulada”, és a dir, que les llosetes de pissarra disposades en pendent fan que la major part de l’aigua pluvial s’escoli superficialment i el seu efecte erosiu es vegi minvat.

DOCUMENT INFORMATIU 43 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

• Vinya.

La vinya és, d’alguna manera, el conreu que defineix el Priorat si bé és veritat que no és, ni el més abundant, ni presenta una distribució homogènia a la comarca (vegeu mapes 17 i 29). La presència més significativa de la vinya es dóna al sud-oest del Priorat: cinc municipis –Falset, Marçà, els Guiamets, el Masroig i Capçanes- aportaven, segons les dades del cens agrari de 1999, gairebé la meitat de la superfície dedicada a la vinya de tot el territori (exactament el 49%). No pot obviar-se, no obstant aquestes xifres, la imparable activitat associada actualment a aquest conreu que comporta noves rompudes amb importants superfícies a municipis com Poboleda, Porrera, Gratallops o el Molar. Així, entre 1999 i 2004 la superfície de vinya ha augmentat al Priorat en 525 ha.

Diversitat i extensió ocupada pels conreus (ha) al Priorat Dades de 1999 extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya SECÀ REGADIU TOTAL % superfície Superfície Agrària Útil 13040 1474 14514 29,25% Terres llaurades 9076 1474 10550 21,26% herbacis 432 57 489 0,99% cereals 230 2 232 0,47% blat 4 0 4 0,01% ordi 148 0 148 0,30% civada 67 0 67 0,14% sègol 11 0 11 0,02% arròs 0 2 2 0,00% lleguminoses 5 3 8 0,02% patates 0 2 2 0,00% farratges 7,5 1,5 9 0,02% hortalisses 1,5 33,5 35 0,07% guarets 190 0 190 0,38% horta familiar 0 14 14 0,03% fruiters 3396 588 3984 8,03% cítrics 1 0 1 0,00% pomera 0 4 4 0,01% perera 1 3 4 0,01% presseguer 7 59 66 0,13% cirerer 73 86 159 0,32% prunera 1 4 5 0,01% ametller 1700 89 1789 3,61% avellaner 1604 315 1919 3,87% noguer 2 24 26 0,05% altres 7 3 10 0,02% olivers 2738 426 3164 6,38% vinya 2509 403 2912 5,87% raïm de taula 4 0 4 0,01% vi D.O. 2404 389 2793 5,63% altres vins 103 12 115 0,23% altres 1 0 1 0,00% Pastures permanents 3964 0 3964 7,99% Prats permanents 3 0 3 0,01% altres 3961 0 3961 7,98%

DOCUMENT INFORMATIU 44 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Diversitat i extensió ocupada pels conreus (ha) al Priorat Dades de 1999 extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya SECÀ REGADIU TOTAL % superfície Terres que no són SAU 15071 0 15071 30,37% Superfície forestal 9427 9427 19,00% frondoses 547 547 1,10% resinoses 5648 5648 11,38% mixtes 3232 3232 6,51% Erms 2780 2780 5,60% Espartar 12 12 0,02% Matoll 1338 1338 2,70% Altres 1514 1514 3,05%

TOTAL 28111 1474 29585 59,62% La major part de les vinyes es troben instal·lades sobre sòls paleozoics (les pissarres i gresos del Priorat central) o sobre les planures de Falset (sauló) i del baix Siurana (lutites i dipòsits quaternaris). La vinya és molt escassa a la faixa oriental de la comarca, amb una influència més important del mar, i també al nord del Priorat, on pobles com la Bisbal de Falset o Margalef tenen un nivell de producció limitat al consum propi. Des del punt de vista paisatgístic, les vinyes són un element caracteritzador de primer ordre, ja que les plantacions sobre costers –abancalats o no- que es poden admirar al Priorat no tenen rèplica en cap altre indret de Catalunya. No obstant, l’explotació en coster es troba lluny de les tècniques culturals contemporànies i les noves plantacions solen anar precedides d’un condicionament profund del terreny. Heus aquí una de les principals amenaces per a la integritat del paisatge prioratí, que des de fa uns anys està suportant un nombre molt gran de rompudes seguides de condicionaments del terreny. Aquests impliquen un piconatge profund de la roca, un gran moviment de terres i l’execució de feixes estretes (sovint només per a dues tires) aguantades per talussos inclinats molt alts sense cap mena de protecció.

És habitual que es condicionin extenses àrees d’aquesta manera, en les quals en molts casos no es respecten ni els indrets més vulnerables a l’erosió, com són les línies careneres o els canals de desguàs de les aigües pluvials. A més de tenir un impacte greu i evident sobre el paisatge, els abancalaments esmentats infonen seriosos dubtes sobre la seva estabilitat a mitjà i llarg termini. Només una normativa de mínims que afecti l’execució dels nous abancalaments, tot limitant-ne alguns dels aspectes més negatius, unida a la convicció que la via de la producció agrícola al Priorat és la de la qualitat i no la de la quantitat, pot evitar la desaparició progressiva dels conreus instal·lats en els pendents naturals i la generalització massiva dels grans atalussaments.

• Oliver.

La superfície dedicada a l’oliver és encara més important, i supera el 6% del territori comarcal. La seva distribució és també molt poc homogènia: és el conreu preponderant al Priorat occidental i es col·loca en primer lloc a Ulldemolins, Margalef, la Bisbal, Cabassers, la Figuera i la Vilella Alta (vegeu mapes 17 i 30). Al contrari de la vinya, l’oliver abunda més en terrenys calcaris, on se sol instal·lar en terrasses sostingudes per marges de pedra. Sovint, els bancals d’olivers ocupen

DOCUMENT INFORMATIU 45 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

els comellars i les cubetes on s’acumula una quantitat més important de terra, però també es troben en vessants de pendent no massa pronunciat.

L’oliver pot tenir un bon futur al Priorat: d’una banda, per la revalorització de l’oli extra verge produït a la comarca que pot derivar-se d’un procés de modernització de processos productius i instal·lacions i d’una tipificació de la seva qualitat, programes que s’estan desenvolupant en l’actualitat. D’altra banda, per la progressiva generalització del reg de suport i per l’aplicació de pràctiques culturals modernes, factors que augmenten significativament la quantitat i regularitat de les collites.

• Fruita seca.

Si, malgrat les dificultats actuals del sector agrícola, la vinya i l’oliver tenen una via oberta de futur al Priorat, la fruita seca, en canvi està sotmesa a una perspectiva cada cop més difícil. L’ametller i l’avellaner van ser profusament plantats al Priorat, especialment a partir dels anys 1960 i 1970, moments en els que la diversificació dels conreus era vista com un paradigma per a la supervivència de les comunitats rurals.

Avui, la major part de les explotacions no són viables des d’un punt de vista econòmic i és per això que moltes d’elles s’han abandonat o reconvertit, especialment les de secà, que són la gran majoria. Tot i amb això, l’avellaner segueix essent molt important al Priorat oriental: Cornudella, Ulldemolins, Porrera, Pradell i Falset aglutinen el 80% de la superfície d’avellaners (mapa 31). La distribució de l’ametller és gairebé complementària, essent més present a la meitat occidental de la comarca (mapa 32). Ametllers i avellaners ocupen, sovint, els espais amb capacitats agrològiques més baixes: vessants amb fort pendent, indrets de sòl prim i pedregós, etc., fet que accentua la inviabilitat de gran part de les plantacions. Donada la seva abundor, ametllers i avellaners tenen una importància determinant en el paisatge del Priorat. Els ametllers, a inicis de febrer i fins ben entrat el mes de març, proporcionen un dels espectacles plàstics més impressionants amb la seva florida primerenca i massiva. Essent poc probables, al menys a curt i mitjà termini els canvis d’orientació en el mercat global de la fruita seca, la supervivència de les plantacions – al menys d’una part- només pot tenir un aliat en l’explotació dels seus valors paisatgístics, especialment en el cas de l’ametller.

• Altres conreus.

Altres conreus més localitzats són, per exemple, els cereals de secà, que estan presents en aquelles zones d’orografia més planera: el pla de Falset i la fossa de Cornudella-Ulldemolins; amb tot, aquest tipus de conreus herbacis, comuns a la Catalunya central només ocupen al Priorat el 0,5% de la superfície comarcal (mapa 33). La manca d’espais adients i de dotacions suficients d’aigua han impedit una proliferació més gran dels conreus de fruita dolça. Localment, però, han pres una certa significació el presseguer i el cirerer. El primer ha proliferat a les terrasses del curs mitjà del riu Montsant (Cabassers, la Bisbal, Margalef). Els factors que han potenciat el presseguer són, primerament, el clima, que permet collites especialment tardanes (fins a l’octubre) i un valor afegit per al producte. Però també ha estat determinant la disponibilitat de noves dotacions d’aigua amb l’embassament de Margalef (mapa 34). El cirerer s’ha difós especialment al baix Priorat. Els Guiaments i el Masroig són els municipis amb més hectàrees de cirerer, que també es presenta a Falset, Capçanes i el Molar (mapa 35).

DOCUMENT INFORMATIU 46 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Amb importància econòmica reduïda, però amb connotacions socials i paisatgístiques importants, no s’han d’oblidar les hortes de dimensió familiar, presents a la perifèria de la majoria de pobles del Priorat (mapes 36 i 37). Tal vegada, la importància de les hortes radica en què són els espais agraris més ben conservats i, alhora, exposats a un major nombre d’observadors per la seva proximitat als nuclis urbans. De fet, la supervivència de les hortes familiars està força més lligada a la tradició de pagès que als condicionants econòmics del mercat.

2.5.3.- LES GRANS ÀREES D’APROFITAMENT AGRÍCOLA

Com s’ha explicat més amunt, el Priorat és una comarca difícil per a l’agricultura, per la seva orografia en general, i també per l’aflorament del rocam en nombrosos indrets. Aquests factors, juntament amb el clima, són la causa principal que explica l’escàs valor agronòmic dels sòls: segons la classificació de l’USDA, la major part dels sòls del Priorat pertanyen a les classes III i IV. Les àrees més intensament aprofitades per al conreu són escasses i contrasten amb la resta del territori, on domina, o bé el paisatge en mosaic o bé la vegetació natural. A continuació es descriuen breument aquestes àrees amb més densitat de conreus (vegeu també el mapa 22).

- Fossa de Cornudella-Ulldemolins: en aquesta àrea s’aprofiten els plans associats a les valls del Montsant oriental, constituïts majoritàriament per roques toves o poc coherents (argiles, margues). Predominen els avellaners, seguits d’olivers i ametllers, en general de secà, tot i que hi ha alguns regadius associats al riu Siurana. És l’única àrea on els cereals es conreen de manera significativa, la qual cosa té una incidència clara en el paisatge agrari, que recorda vagament al de la Catalunya central. La vinya és poc important, tot i que també hi és present (9% de la superfície conreada).

- Àrea de Poboleda-Porrera: àrea de turons pissarrosos on les zones conreades es concentren a les valls dels cursos fluvials principals (Siurana, Cortiella) i dels barrancs tributaris, i als vessants de pendent no massa fort. El conreu més abundant, malgrat que és en franca decadència, és el de l’avellaner, molts cops instal·lat directament sobre el pendent. Amb poca diferència també és força abundat la vinya (1/3 de la superfície): molt probablement, aquest conreu superarà clarament l’avellaner en el proper cens, a jutjar per la gran quantitat de noves parades que s’estan executant. També hi ha plantacions d’ametllers i olivers, en una proporció clarament inferior.

- Àrea de Gorraptes: la formen les carenes que separen el Priorat de la Ribera d’Ebre. Són terrenys on, com a la serra de Montsant, alternen estrats de conglomerats calcaris, molt durs, amb altres formats per materials més tous (lutites, margues, gresos). La diferència és que aquí les capes toves predominen sobre els conglomerats. Aquesta zona representa el país de l’oliver, que domina més de dues terceres parts de la superfície conreada. La resta està ocupada bàsicament per ametllers. La vinya és molt poc important, i es concentra al sud de Cabassers. Cal esmentar també aquí el conreu del presseguer, a les terrasses del Montsant (la Bisbal de Falset, Margalef), quantitativament poc important, però amb un bon rendiment econòmic per la qualitat dels préssecs tardans que produeixen.

DOCUMENT INFORMATIU 47 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

- Àrea del Priorat central: integrada pels termes de Gratallops, Torroja, el Lloar i la part meridional dels de les Vilelles. Des del punt de vista paisatgístic, és molt similar a l’àrea de Poboleda –Porrera. Quant als conreus que s’hi desenvolupen, també coincideix amb aquella àrea en la importància de la vinya, que aquí arriba a ocupar gairebé la meitat de la superfície conreada. Per contra, l’avellaner perd importància fins a ser testimonial. En canvi, augmenta la presència de l’ametller i l’oliver. També aquí s’estan produint fortes inversions en noves plantacions de vinya que estan transformant el paisatge de forma accelerada.

- Àrea del baix Priorat: l’espectre de conreus del baix Priorat, àrea que coincideix amb la depressió del baix Siurana (els Guiamets, el Masroig, el Molar), és bastant similar a la del Priorat central, amb l’única diferència d’una presència més important de plantacions de cirerer, sobretot en aquelles finques regables. En canvi, el paisatge de l’espai agrari no té res a veure: les vinyes, els olivers i els ametllers estan implantats en finques més aviat planeres, sobre materials tous, siguin lutites oligocèniques o dipòsits quaternaris incoherents. De fet, l’aspecte paisatgístic de l’àrea del baix Priorat és un preludi de la potent comarca agrícola de la cubeta de Móra.

- Àrea del pla de Falset: reuneix els terrenys planers dels termes de Falset, Bellmunt, Marçà i Capçanes, formats pel residu de l’erosió d’un batòlit granític i les pissarres circumdants metamorfitzades. Els sòls estan formats per una arena de gra gruixut anomenada “sauló”, provinent de la meteorització dels materials granitoides, amb una bona capacitat de drenatge. És la zona sotmesa a l’aprofitament agrícola més intensiu del Priorat i una proporció no menyspreable de les finques té regadiu. La vinya hi és preponderant, seguida per l’avellaner, l’oliver i l’ametller. Una característica de l’àrea agrícola del pla de Falset és la ubiqüitat de casetes agrícoles i masos, alguns dels quals s’han convertit en habitatges.

- Àrea de Pradell-la Torre: és la que rep una influència marítima més potent i aquesta circumstància explica que l’avellaner sigui el conreu amplament dominant – arriba a ocupar tres quartes parts de la superfície conreada -. L’oliver, la vinya i l’ametller només són complementaris i la resta de conreus es poden considerar no significatius des del punt de vista paisatgístic.

DOCUMENT INFORMATIU 48 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

FOSSA DE CORNUDELLA-ULLDEM OLINS ÀREA DE POBOLEDA-PORRERA ÀREA DE GORRAPTES

Avellaner Vinya Ametller 1,5% Cereals Vinya Vinya Presseguer Oliver 9% 10% 33% 16% Ametller Oliver Ametller 3,0% 2,8% 24% 17% 11% 13%

Avellaner Avellaner Oliver 32% 38% 71%

ÀREA DEL PRIORAT CENTRAL ÀREA DEL BAIX PRIORAT ÀREA DEL PLA DE FALSET

Avellaner Avellaner Presseguer 0,7% Presseguer 1,4% 0,7% 0,6% Cirer er Cirerer Avellaner Ametller 1,7% Oliver Ametller 5,3% Oliver 22% guarets 21% Ametller 25% 21% 27% Oliver 16% 3,7% 18%

Vinya Vinya Vinya 44% 41% 38% Guarets 1%

ÀREA DE PRADELL-LA TORRE

Vinya Ametller Oliver 6% 11% 4%

Avellaner 74%

DOCUMENT INFORMATIU 49 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.5.4.- LES DENOMINACIONS D’ORIGEN VITIVINÍCOLES D.O.Q. PRIORAT I D.O. MONTSANT

La producció de vi té una importància qualitativa molt gran al Priorat. Històricament, per la seva introducció per part de la Cartoixa d’Escaladei i per ser el factor principal de creixement durant els segles XVIII i XIX. En l’actualitat, el sector vitivinícola encapçala la lenta recuperació de la comarca, després d’un segle XX marcat per un declivi econòmic i demogràfic continuat, que va tocar fons amb el tombant del nou mil·lenni. Avui conviuen al Priorat dues zones de producció vitivinícola emparades per sengles denominacions d’origen (mapa 38).

La Denominació d’Origen Qualificada (D.O.Q.) Priorat, el reglament de la qual va ser aprovat l’any 2000 (ORDRE DARP/18-12-2000), correspon a la part central de la comarca. La integren els termes municipals de Poboleda, la Morera de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, el Lloar, Torroja del Priorat, Bellmunt del Priorat, Gratallops, Porrera, la part oriental del terme del Molar i la meitat septentrional del terme de Falset. El territori totalitza aproximadament 175 km2 (35% de la superfície comarcal) i la seva delimitació, a banda de criteris històrics, es basa en gran mesura en raonaments geològics: en efecte, la major part dels terrenys estan formats per gresos i pissarres del Devonià i el Carbonífer. No obstant això, cal dir que una proporció no menyspreable del territori emparat sota la D.O.Q. (més d’una quarta part) se situa sobre substrats litològics molt diferents, identificables com a sediments més moderns: les margues guixenques i els conglomerats calcaris de la serra de Montsant, a la Morera, els gresos rojos del Buntsandstein i les calcàries del Triàsic a part dels termes de la Morera, les Vilelles, el Lloar, el Molar i Bellmunt o els afloraments de granodiorites a aquestes dues últimes poblacions i Falset.

Les varietats típiques de la zona són la garnatxa negra, la carinyena i la garnatxa peluda en vins negres. Avui també s’admeten varietats que s’han introduït, generalment amb bons resultats, durant les darreres dècades: cabernet sauvignon, syrah i merlot. Com a blanques, a banda de la tradicional garnatxa blanca, també es conreen el Pedro Ximenes, el macabeu, el xenin i el viognier.

Aquest territori es caracteritza per una orografia molt irregular, de manera que les vinyes se solen ubicar en vessants de fort pendent, sobre sòls lítics, típicament formats per petites lloses de pissarra (el que s’anomena “llicorella”), amb un pH lleugerament àcid (al voltant de 6) i amb un contingut molt baix en matèria orgànica (no més del 2%). És per això que la productivitat és molt baixa: les darreres quatre anyades, les 1600 ha de vinya declarades a la D.O.Q. han produït entre 13000 i 19000 hl de vi, la qual cosa permet deduir una productivitat mitjana de poc més de 10 hl/ha, unes cinc vegades inferior a la que es dóna en altres regions vitivinícoles catalanes. Els vins que s’obtenen en aquestes condicions són d’alta qualitat, concentrats, amb una graduació elevada i una estructura tànica complexa.

DOCUMENT INFORMATIU 50 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

La pràctica totalitat del vi –aquest és un requeriment de la categoria D.O.Q.- és embotellat i una bona proporció és comercialitzat com a vi de guarda, amb un alt valor afegit, per part de cellers majoritàriament petits. En aquest sentit, l’entorn rural, la geologia i el paisatge no artificialitzat de les vinyes inscrites en la D.O.Q. Priorat són valors no menys importants que la qualitat organolèptica que formen part intrínseca del producte i que, com a tal, són percebuts pels consumidors.

Les cooperatives que hi havia, fa unes dècades, a tots els pobles de la D.O.Q. han anat desapareixent o fusionant-se en una cooperativa de segon grau (Vinícola del Priorat). És des de fa poc més de cinc anys que han irromput a la zona emparada per la D.O.Q. grans firmes del sector, que adquireixen finques extenses per abancalar-les de bell nou i instal·lar-hi plantacions emparrades. Aquests nous conreus, per les seves dimensions i la seva estructura, contrasten fortament amb les plantacions tradicionals i estan transformant el paisatge local d’una forma molt perceptible.

La història de la Denominació d’Origen Montsant es remunta a principis de la dècada de 1970, quan el territori que ocupa es va incloure dins de la D.O. Tarragona amb el subtítol de “subzona de Falset”. Tot i que sempre s’ha reconegut la particularitat dels vins produïts, especialment, al baix Priorat, no va ser fins al 9 de novembre de 2001 que va adquirir la categoria de denominació d’origen independent. Les finques es troben a la perifèria dels terrenys emparats per la D.O.Q. Priorat, o sigui als termes municipals d’Ulldemolins, Cornudella de Montsant, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Marçà, Capçanes, el Masroig, els Guiamets, la Figuera, Cabassers, la Bisbal de Falset i Margalef. També s’hi inclou la part no pertanyent a la D.O.Q. Priorat dels termes de Falset i el Molar i les finques que limiten amb el Priorat dels municipis riberencs de Garcia, Móra la Nova i Tivissa (agregats de Darmós i la Serra d’Almos), amb uns terrenys fisiogràficament molt similars.

És un territori molt heterogeni, perquè agrupa municipis amb una gran tradició vitivinícola, com els del baix Priorat, amb altres on la producció pràcticament no passa de cobrir l’autoconsum, com els del nord-oest de la comarca (la Bisbal, Margalef). Els substrats geològics també són molt diversos i abracen des de zones paleozoiques com les de la D.O.Q. Priorat, fins a sediments quaternaris, passant pels sediments triàsics de la perifèria de la conca del Siurana i les lutites i conglomerats oligocènics dels vessants de Montsant.

Hi predominen les mateixes varietats que a la D.O.Q. Priorat: garnatxa negra i peluda, i carinyena. En negres, però, hi són autoritzades més varietats a banda del cabernet sauvignon, el merlot i la syrah: l’ull de llebre, el monastrell i el picapoll. En vins blancs, l’espectre de varietats autoritzades engloba, a més de les tradicionals (garnatxa blanca i macabeu), el moscatell, la parellada, el chardonnay, el pansal i el trobat.

La superfície de vinya inscrita s’eleva a 1800 ha, que produeixen una mitjana de 100000 hl, amb una productivitat de 55 hl/ha, propera a la d’altres denominacions vitivinícoles catalanes. Això és degut a què la major part de les vinyes estan plantades sobre terrenys planers i tous, formats per lutites o sediments fluvials, molt fèrtils. Això no ha estat impediment per a què poc a poc s’assumeixi la idea del vi de qualitat, malgrat que la venda de vi a granel i de vi de taula embotellat segueix essent, en l’àmbit de la D.O. Montsant, encara important degut a les elevades produccions.

DOCUMENT INFORMATIU 51 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Al contrari de la D.O.Q. Priorat, la majoria de cellers cooperatius de la D.O. Montsant han sobreviscut als canvis en el sector, i s’han modernitzat i adaptat a les noves tecnologies i als requeriments canviants del consumidor. Destaquen les cooperatives de Capçanes, el Masroig i Falset-Marçà pel seu dinamisme i la gamma dels seus productes. Les cooperatives conviuen amb petits cellers, de manera que el nombre d’elaboradors de la D.O. volta la trentena. Els vins de guarda que es produeixen a la D.O. Montsant s’exporten a tot el món i, com en el cas de la D.O.Q. Priorat, tenen en el paisatge un fil argumental bàsic per a la seva comercialització.

2.5.5.- ALTRES PRODUCTES AL PRIORAT AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN.

L’oli produït als municipis del Priorat està inclòs a la Denominació d’Origen Siurana, que abraça la major part dels municipis del Camp de Tarragona.

Al Priorat però, per la seva climatologia, edafologia i orografia, es produeix un oli diferenciat de les poblacions de la plana del Camp, que ha estat reconegut per la seva qualitat, amb nombrosos premis.

Els productors, associats majoritàriament en cooperatives, estan treballant per a caracteritzar i tipificar aquest oli d’oliva arbequina des de fa uns tres anys, i ja han aconseguit millorar força la qualitat de l’oli i tipificar-lo.

A més a més, des de l’Associació d’Oleïcultors del Priorat, es vol promocionar la Cultura de l’Oli que, junt amb la Cultura del Vi que pren com a principal motiu la Comarca (i en la qual s’ha integrat sota aquesta marca la cultura de l’oli), vol valoritzar els productes comarcals.

El paisatge dels olivers del Priorat i dels bancals amb marges de pedra seca, aporta una solidesa al valor afegit dels productes diferenciats com l’oli.

L’avellana que es produeix en les poblacions del Priorat també està inclosa en una altra denominació d’Origen: la D.O. Avellana de Reus, la qual abraça també tot l’àmbit del Camp de Tarragona.

Aquest producte, però, no ha tingut una valorització clara segons l’origen geogràfic de la seva producció en el cas del Priorat.

DOCUMENT INFORMATIU 52 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.5.6.- ALTRES ELEMENTS I COBERTES EN SÒL NO URBANITZABLE

A banda dels espais naturals i els conreus – i tota la sèrie d’etapes intermèdies corresponent a conreus en diferents fases d’abandonament o sistemes vegetals en regeneració -, que caracteritzen el gruix del paisatge en el sòl no urbanitzable, cal introduir ara altres activitats i elements al territori que, malgrat que minoritàries quant a ocupació de sòl, tenen una incidència paisatgística notable.

Aquests elements paisatgístics, que podem qualificar de puntuals o lineals, han de ser també considerats en un estudi d’aquesta mena. Sovint tenen una rellevància més local que la de les grans façanes paisatgístiques i, si les façanes paisatgístiques són percebudes, habitualment, com a vistes de qualitat estètica elevada, els elements paisatgístics puntuals poden comportar divisió d’opinions respecte a la seva qualitat. Poden ser elements naturals, amb una percepció generalment positiva sobre el paisatge, els més importants dels quals han estat analitzats als punts 2.4 i 2.5 (arbres monumentals, roques singulars, perspectives d’interès local) o artificials, la percepció dels quals depèn de l’element que es tracti, les seves dimensions i, sovint, la seva ubicació. Per exemple, mentre que les estructures rurals de pedra seca o les ermites són elements artificials que sovint es perceben com absolutament integrats al territori i el paisatge, les línies elèctriques, les centrals eòliques, les activitats extractives a cel obert o les antenes de comunicacions causen una “artificialització” del paisatge, independentment de la seva valoració estètica com a elements aïllats.

DOCUMENT INFORMATIU 53 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.5.7.- ACTIVITATS EXTRACTIVES.

No són molt importants al Priorat, en comparació amb les comarques veïnes del Baix Camp i la Ribera d’Ebre, però n’hi ha algunes al baix Priorat. En total són cinc explotacions d’extracció d’àrids, dues de les quals gaudeixen d’una ampliació posterior. Totes elles se situen en el triangle Falset-el Molar-els Guiamets. (veure mapa 41):

1. Nom de l'explotació: LINDA MARIQUITA TM: el Molar X,Y: 307862.1, 4560123.3 Lon, Lat: 0° 42' 35.0355", 41° 10' 8.3070" (interior) Perímetre (projecció): 587.3 m (0.6 km) Àrea (projecció): 22995.3 m² (2.3 ha) Expedient (Dept. de Medi Ambient i Habitatge): 95/2222 Codi extern (Dep.Indústria o J.d'Aigües): 100028 Empresa explotadora: VAPALA, SL Recurs explotat: Altres Normativa reguladora: Activitat regulada per la Llei 12/1981 Tipus de permís: Autorització d'explotació Situació actual: Activitat no iniciada

2. Nom de l'explotació: ASUNCION TM: Bellmunt del Priorat X,Y: 312267.9, 4559218.5 Lon, Lat: 0° 45' 44.9570", 41° 9' 42.7028" (interior) Perímetre (projecció): 911.1 m (0.9 km) Àrea (projecció): 31609.6 m² (3.2 ha) Expedient (Dept. de Medi Ambient i Habitatge): 87/1143 Codi extern (Dep.Indústria o J.d'Aigües): 017521 Empresa explotadora: READYMIX ASLAND, SA (ABANS CANTERAS COTS) Recurs explotat: Graves Normativa reguladora: Activitat regulada per la Llei 12/1981 Tipus de permís: Autorització d'explotació Situació actual: Activitat en actiu i restauració no iniciada

3. Nom de l'explotació: AMPL. ASUNCIÓN-GRAVERA EUGENIA TM: Bellmunt del Priorat X,Y: 312317.2, 4559149.5 Lon, Lat: 0° 45' 47.1473", 41° 9' 40.5070" (interior) Perímetre (projecció): 1482.7 m (1.5 km) Àrea (projecció): 31230.3 m² (3.1 ha) Expedient (Dept. de Medi Ambient i Habitatge): 87/1143-01 Codi extern (Dep.Indústria o J.d'Aigües): 200434 Empresa explotadora: PANASFALTO, S.A. Recurs explotat: Graves Normativa reguladora: Activitat regulada per la Llei 12/1981 Tipus de permís: Autorització d'explotació Situació actual: Activitat en actiu amb restauració integrada

DOCUMENT INFORMATIU 54 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

4. Nom de l'explotació: PINYANES TM: Falset X,Y: 314832.0, 4558224.9 Lon, Lat: 0° 47' 35.9782", 41° 9' 12.6286" (interior) Perímetre (projecció): 420.0 m (0.4 km) Àrea (projecció): 10056.2 m² (1.0 ha) Expedient (Dept. de Medi Ambient i Habitatge): 86/1019 Codi extern (Dep.Indústria o J.d'Aigües): 17084 Empresa explotadora: VAQUÉ ALOS, SL Recurs explotat: Graves Normativa reguladora: Activitat regulada per la Llei 12/1981 Tipus de permís: Autorització d'explotació Situació actual: Activitat en actiu amb restauració integrada

5. Nom de l'explotació: AMPLIACIÓ PINYANES TM: Falset X,Y: 314740.8, 4558432.0 Lon, Lat: 0° 47' 31.8421", 41° 9' 19.2645" (interior) Perímetre (projecció): 494.5 m (0.5 km) Àrea (projecció): 14810.6 m² (1.5 ha) Expedient (Dept. de Medi Ambient i Habitatge): 86/1019-01 Codi extern (Dep.Indústria o J.d'Aigües): 17084A Empresa explotadora: VAQUÉ ALOS, SL Recurs explotat: Graves Normativa reguladora: Activitat regulada per la Llei 12/1981 Tipus de permís: Autorització d'explotació Situació actual: Activitat en actiu amb restauració integrada

6. Nom de l'explotació: EL XIPRÉ TM: els Guiamets X,Y: 311885.8, 4554415.7 Lon, Lat: 0° 45' 33.8725", 41° 7' 6.7582" (interior) Perímetre (projecció): 530.8 m (0.5 km) Àrea (projecció): 17069.2 m² (1.7 ha) Expedient (Dept. de Medi Ambient i Habitatge): 84/0303 Codi extern (Dep.Indústria o J.d'Aigües): 16289 Empresa explotadora: HORMIGONES DEL PENEDÈS, SL (ABANS FORMIGONS V) Recurs explotat: Calcàries Normativa reguladora: Activitat regulada per la Llei 12/1981 Tipus de permís: Autorització d'explotació Situació actual: Activitat en actiu i restauració no iniciada

7. Empresa explotadora: HORMIGONES DEL PENEDÈS, SL (ABANS FORMIGONS V) TM: el Masroig X,Y: 306695.7, 4556439.6 Lon, Lat: 0° 41' 49.2055", 41° 8' 7.9508" (vèrtex final) Expedient (Dept. de Medi Ambient): 92/1728 Normativa reguladora: Activitat regulada per la Llei 29/1985 d'Aigües Codi extern (Dep.Indústria o J.d'Aigües): 000000 Recurs explotat: Graves Tipus de permís: Autorització d'explotació Situació actual: Activitat restaurada en període de garantia

En general es tracta de petites explotacions (1 a 4 ha), a cel obert, de calcàries o graves. Actualment és un problema poc important en relació amb el paisatge. El Priorat és una de les comarques amb menor activitat extractiva del Principat: les activitats extractives reconegudes actualment ocupen una superfície total d’unes 13 ha, en comparació, per exemple, de la pedrera d’extracció de granit del Puig Marí, al Baix Camp, que tota sola fa gairebé una cinquantena d’hectàrees.

DOCUMENT INFORMATIU 55 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.5.8.- ERMITES

La significació de les ermites com a elements del patrimoni prioratí i la seva distribució es detallaran més avall (veure punt 2.7.5.2 i mapa 39). Aquí ens interessa destacar la seva funció com a elements puntuals del paisatge. En aquest sentit, algunes de les ermites són punts de referència de primer ordre en el paisatge: per exemple les que coincideixen amb la ubicació dels miradors definits més amunt, com les ermites de la Consolació o Sant Pau. D’altres constitueixen punts de referència a nivell local, com en el cas de la Mare de Déu de Montsant o Sant Antoni de Porrera. La majoria, però, se situen en vessants més o menys enlairats de les muntanyes, ocupant indrets més aviat arrecerats que, no obstant, solen gaudir de panoràmiques importants. Fins i tot, l’ermita de Sant Bartomeu, una de les més valorades, es troba al fons d’un barranc pregon i té un camp de visual molt restringit, però això sí, molt espectacular.

2.5.9.- INFRAESTRUCTURES D’ENERGIA I COMUNICACIONS

Les infraestructures de producció i transport d’energia i de comunicacions amb més incidència paisatgística al Priorat són les centrals eòliques, les línies elèctriques i les torres de comunicacions (vegeu mapa 41). Actualment, al Priorat o als seus límits hi ha dues centrals eòliques en funcionament. Una d’elles, la de Trucafort, amb 93 aerogeneradors dels quals 12 són a la comarca del Priorat. Està ubicada a la zona carenera de les serres de Pradell-l’Argentera i afecta els termes municipals de Pradell i la Torre de Fontaubella, a més del de l’Argentera, al Baix Camp. La seva inauguració va ser l’any 1.999. La ubicació i configuració de les fileres d’aerogeneradors fa que sigui visible des de gran part de la comarca (i de comarques veïnes). L’altra central (Collet dels Feixos) té en l’actualitat dos aerogeneradors en funcionament i sis més posats en marxa més recentment (potència nominal 10,4 MW), que s’alcen al coll de la Teixeta, al límit del Priorat i el Baix Camp, però fora de la comarca del Priorat. De les cinc línies elèctriques d’alta tensió que creuen la comarca (en direcció aproximada est- oest), dues d’elles afecten de ple el baix Priorat: una d’elles, de 110 kV, entra des de la Ribera per la serra del Tormo, creua els rius Siurana i Montsant prop del seu aiguabarreig i passa pel nord del nucli de Falset per sortir de la comarca pel coll de la Teixeta. L’altra, de 220 kV, entra pel Baix Siurana, es creua amb l’anterior al nord de Falset i ambdues segueixen paral·leles al coll de la Teixeta. Finalment, també tenen incidència paisatgística les torres que sostenen antenes i repetidors de comunicacions: per la seva funció, se situen en indrets elevats, amb un impacte paisatgístic notable. És per això que alguns dels miradors més importants acullen aquest tipus d’infraestructures.

2.5.10.- CONSTRUCCIONS RURALS DE PEDRA SECA

L’activitat humana al territori al llarg de la seva història queda delatada a la comarca del Priorat, com en d’altres regions de l’entorn mediterrani, per la presència d’elements estructurals construïts amb els blocs producte del condicionament del terreny. Aquesta activitat secular però, al Priorat, s’incrementà molt a partir del s. XVIII i, especialment, durant el s. XIX.

DOCUMENT INFORMATIU 56 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Malgrat la seva senzillesa, l’abancalament del terreny amb marges de pedra seca caracteritza el paisatge d’una forma molt important, tant des del punt de vista de l’estètica de les zones que encara segueixen explotant-se, com també indirectament, conservant el sòl i facilitant la reimplantació de la vegetació natural un cop es produeix l’abandonament de la finca.

Aquest patrimoni s’analitza més detalladament al punt 2.7.5.3.

2.6.- CARACTERÍSTIQUES DEL POBLAMENT I PATRIMONI RURAL

2.6.1.- DESENVOLUPAMENT DELS NUCLIS URBANS

En un segle, de finals del s. XIX fins a inicis del s. XXI, el Priorat ha perdut dues terceres parts de la seva població (dels 27.958 habitants l’any 1887 als 9.119 de l’any 1998), en un dramàtic procés iniciat amb la irrupció de la fil·loxera i agreujat per problemes estructurals de l’economia comarcal (excessiva dependència del monocultiu de la vinya, capacitats agronòmiques baixes dels sòls prioratins, marginalitat geogràfica, etc.). Avui, amb el retorn del prestigi vitivinícola del Priorat a nivell mundial, una via oberta per a altres productes agraris –la qualitat a través de la tipificació-, i un sector turístic basat en els valors naturals i culturals que no es conforma amb fer el paper de recambró de la Costa Daurada, s’espera un creixement de la població a mitjà termini. Algunes veus parlen fins i tot de recuperar el nivell demogràfic màxim.

Evolució de la població al Priorat dades del cens dades del padró Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

10500 10400 10300 10200 10100 10000 9900 9800 9700 9600 9500 9400 9300 9200 9100 9000 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004

DOCUMENT INFORMATIU 57 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Sense entrar en discussions sobre l’horitzó poblacional del Priorat a mitjà o llarg termini, tothom sembla coincidir en què la població tendirà a créixer d’una forma moderada, però progressiva durant els propers anys. La realitat de la comarca, però, no facilitarà aquest creixement si no s’apliquen mesures que permetin absorbir els nous habitants. Un dels elements considerats imprescindibles és el desenvolupament de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal – d’altra banda un fet contemplat en la llei 2/2002 d’Urbanisme -. Actualment, la major part de pobles no disposen d’un POUM adaptat a la dita llei sota la base d’un creixement sostenible.

En referència al desenvolupament dels nuclis urbans, aquests plans han d’abordar, en funció de les estimacions de creixement, el disseny de les noves àrees d’eixample urbà, les regulacions sobre la intensitat màxima d’edificació, els tipus de desenvolupament residencial permesos, els usos admesos, etc., sempre sota el principi bàsic de la compacitat, és a dir, d’un creixement urbà íntimament associat al nucli original, que no trenqui la continuïtat física d’aquest i que eviti la generació de nous nuclis urbanitzats escampats pel territori.

També haurà de contemplar l’ordenació del Sòl No Urbanitzable o Sòl Rural, el qual tindrà una vital incidència en el paisatge.

2.6.2.- TRETS GENERALS DE L’ARQUITECTURA URBANA TRADICIONAL AL PRIORAT

Han de considerar-se els següents elements característics de l’estructura urbana tradicional dels pobles del Priorat:

- Carrers estrets i, sovint costeruts.

- Paviment dels carrers en pedra seca: fa 30 anys, molts dels carrers dels pobles Prioratins eren pavimentats amb pedres que, en ocasions, especialment a les places, dibuixaven figures decoratives. Actualment, la majoria d’aquests empedrats s’han perdut i la major part de vies públiques s’han asfaltat o formigonat. Sovint, però, l’empedrat es conserva sota d’aquesta capa.

- Presència d’elements arquitectònics públics com porxos, portalades de pedra, abeuradors per als animals, rentadors públics, pedrissos per seure, fonts, etc.

- Elements típics dels habitatges: portalades en arc de mig punt o d’altres tipus, finestres en arc rebaixat, balconades, barbacanes (ràfecs) a la coberta. En alguns pobles també hi ha altres elements tradicionals més locals com per exemple els rellotges de sol o l’aplacat de la franja inferior de les façanes amb pedra del país, etc.

DOCUMENT INFORMATIU 58 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.6.3.- LA DISTRIBUCIÓ I TIPOLOGIA DELS NUCLIS URBANS

El Priorat és una comarca on molts dels seus pobles conserven, encara, una imatge tradicional, integrada al paisatge i no degradada per gaire elements distorsionadors. No obstant això, no pot dir-se que hi hagi una tipologia definida i única de vila prioratina. Ans al contrari l’estructura, ubicació i tradició arquitectònica dels diferents nuclis canvien a les diferents zones del Priorat.

2.6.3.2.- Situació geogràfica dels nuclis urbans L’orografia irregular i tortuosa del Priorat ha suposat històricament la dificultat principal per al desenvolupament dels nuclis urbans. L’espai apte per a edificar és, en efecte, un dels factors limitants principals en el desenvolupament urbà. Aquesta circumstància ha propiciat que la major part de pobles prioratins tinguin una estructura urbana força compacta, amb un gran aprofitament de l’espai, poques zones lliures i carrers estrets, tortuosos i sovint impracticables amb automòbil. De vegades, els habitatges situats en vessants amb fort pendent tenen l’estructura habitual de planta baixa pis i golfes a la façana principal en contrast amb la façana posterior que pot arribar a tenir més de cinc pisos. Aquest patró genèric, però, no es compleix en tots els casos i és un fet constatable que els pobles instal·lats en indrets més planers han gaudit d’un desenvolupament urbà més lax i, habitualment, més gran. Així, en funció de l’entorn topogràfic dels assentaments urbans podem distingir, al Priorat, els tipus d’emplaçament que es resumeixen tot seguit:

- Nuclis situats en cubetes i planes (el pendent mitjà és, en qualsevol direcció, inferior al 10%): representen aquesta situació Ulldemolins, Cornudella, Falset, Marçà. Significativament són els quatre nuclis més poblats del Priorat.

- Nuclis situats al fons de valls principals (la part més baixa del nucli està a menys de 20 m per damunt del nivell de la llera): Margalef, La Vilella Baixa, Escaladei, Poboleda, Porrera, la Torre de Fontaubella, Capçanes.

- Nuclis situats al damunt de turons o vessants propers a rius o barrancs (la part més baixa del nucli està entre 20 i 100 m per damunt del nivell del riu o barranc més proper): la Bisbal de Falset, Cabassers, el Lloar, el Molar, els Guiamets, la Vilella Alta, Torroja, Pradell, el Masroig.

- Nuclis situats damunt de turons, carenes o altiplans elevats (a més de 100 m per damunt del nivell del fons de la vall principal o bé a més de 700 m d’altitud): Albarca, Siurana, la Figuera, Gratallops, Bellmunt, la Morera.

DOCUMENT INFORMATIU 59 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.6.3.3.- Tipologia dels nuclis urbans Les limitacions que l’orografia i el desenvolupament socioeconòmic han imposat als pobles del Priorat han dificultat, en gran mesura, l’expansió urbanística que s’ha produït durant la segona meitat del segle XX en molts nuclis rurals catalans. D’aquesta manera, molts d’ells han conservat l’estructura tradicional de casc antic i no han experimentat el desenvolupament d’eixamples urbans. Tot plegat explica el tipisme de molts d’aquests pobles, un dels aspectes més ben valorats pels visitants. La conservació dels trets tradicionals de l’estructura urbana, però, no s’ha donat amb la mateixa intensitat en tots els casos. Avui, doncs, podríem diferenciar els següents tipus de nuclis urbans al Priorat:

- De nucli antic exclusivament: Margalef, la Bisbal de Falset, Cabassers, la Figuera, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Morera, Poboleda, Albarca, Siurana, Torroja, Gratallops, Porrera, Pradell, La Torre de Fontaubella.

- Amb zones incipients d’eixample urbà: Capçanes, el Masroig, el Molar, els Guiamets, Marçà.

- Amb zones consolidades d’eixample urbà: Falset, Cornudella, Ulldemolins.

- Amb zones residencials peculiars (p. ex. el barri dels treballadors de les Mines a Bellmunt o les cases dels treballadors a Escaladei).

2.6.4.- PATRIMONI LOCALITZAT EN NUCLIS DE POBLACIÓ

2.6.4.2.- Els campanars com símbol identificatiu dels pobles del Priorat Una de les característiques més vistoses dels pobles prioratins des del punt de vista paisatgístic són els campanars de les esglésies parroquials. Habitualment ocupen una localització central en el nucli urbà i destaquen, en altura, sobre totes les altres edificacions. Aquest fet facilita la identificació visual dels pobles des de llarga distància i caracteritza el seu perfil amb una gran força, la qual cosa els converteix en elements de primer ordre del paisatge urbà. La gran majoria dels campanars prioratins va ésser construïts al segle XVIII, coincidint amb un ascens demogràfic important. Són d’estil renaixentista o neoclàssic, amb elements barrocs. Els campanars d’Ulldemolins, Cornudella i Albarca van aixecar-se una mica abans, entre finals del segle XVI i principis del segle XVII. Malgrat que aleshores ja existien esglésies més antigues a molts pobles, només l’església parroquial d’Albarca conserva encara un absis romànic original del segle XII. Una altra excepció és el campanar del Masroig, que va ser construït al segle XIX, en plena explosió demogràfica, amb la participació de tot el poble.

DOCUMENT INFORMATIU 60 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

Estructuralment podem distingir els següents tipus de campanars al Priorat:

- De secció octogonal amb coberta plana: en molts pobles del Priorat central, coincidint amb l’àrea de predomini dels materials paleozoics. A les Vilelles, Poboleda, Torroja, Gratallops, el Lloar, el Molar i Porrera. En la major part dels casos el campanar té un color originalment terrós, que delata la procedència local dels materials emprats per al recobriment. Malauradament en els darrers anys, en algun cas s’han produït arranjaments que no han respectat aquestes característiques.

- De secció quadrada amb coberta piramidal: al Priorat septentrional, coincidint amb la influència de la serra de Montsant. A Cornudella de Montsant (on, a més, es dóna la particularitat que és doble), Albarca, Siurana, la Morera de Montsant, la Bisbal de Falset i Cabassers.

- De secció octogonal amb coberta piramidal: al Baix Priorat, habitualment amb dos nivells de secció lleugerament diferent, més petita al damunt. Són, per exemple, els campanars de Falset, Marçà, els Guiamets, la Torre de Fontaubella, Pradell o Bellmunt del Priorat.

- Altres tipus: aquests tres patrons no es donen a tot arreu. Els campanars d’Ulldemolins, Margalef, la Figuera, Capçanes o Escaladei, per exemple, tenen formes que no responen a cap dels patrons anteriors.

2.6.5.- PATRIMONI EN SÒL NO URBANITZABLE

2.6.5.2.- La Cartoixa d’Escaladei Les restes de l’antic convent dels cartoixans a Escaladei és l’element del patrimoni cultural prioratí més conegut fora de la comarca i un dels Béns Culturals d’Interès Nacional de la comarca. Els cartoixans s’establiren a la comarca el segle XII i amb el suport d’Alfons el Cast, fundaren la Cartoixa entre finals del segle XII i principis del XIII. Des de bon inici varen fomentar el conreu de la vinya, que s’anà estenen per tots els seus dominis, que abraçaven una bona part de l’actual comarca administrativa. Els cartoixans romangueren en aquestes terres més de cinc segles fins que la desamortització de Mendizábal va fer passar la Cartoixa a mans privades. D’aleshores ençà el temps, els elements i els saquejos van anar degradant aquest impressionant monument. Fa només tres dècades, el que quedava de la Cartoixa eren uns pocs murs envaïts pels esbarzers i les heures, a més de la coneguda portalada principal. En aquells moments, amb la recuperació de les institucions autonòmiques s’iniciaren treballs de neteja i recuperació, i s’ha reconstruït una de les estances. Es varen posar al descobert molts detalls fins aleshores insospitats, i el monument es va fer visitable pel públic. Tal vegada, la imatge de la portalada de la Cartoixa amb el cingle Major de Montsant al fons sigui la més coneguda i arquetípica del Priorat, i és per això que cal habilitar instruments per a protegir aquest paisatge.

DOCUMENT INFORMATIU 61 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.6.5.3.- Siurana Siurana és l’únic nucli urbà catalogat, en la seva totalitat, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), ensems que la darrera fortificació musulmana al Principat. Efectivament, el valí Almira Alemoni va ser l’últim governant sarraí que es va mantenir en terres del Principat. La reconquesta de Siurana per part dels cristians va provocar la llegenda de la reina Abdelaziza, segons la qual es va llençar al buit pel cingle, quedant la darrera petjada del seu cavall marcada a la roca per a l’eternitat. Actualment, el poblet, situat a 740 m d’altitud, encara conserva restes de l’antic castell sarraí i, en molt bon estat, l’església romànica d’una sola nau que hi va ser bastida al segle XII. Totes les cases del nucli estan construïdes amb pedra local, característica que el fa únic en tot el Priorat. Siurana és, al costat de la cartoixa, un dels dos grans monuments del patrimoni històric comarcal que cal donar una protecció paisatgística adequada.

2.6.5.4.- Els masos El Priorat no és una terra de grans masos. A diferència d’altres zones de Catalunya, on és freqüent trobar masies de grans dimensions associades a extenses explotacions agràries, al Priorat no es donen de la mateixa manera els elements generadors d’aquest tipus de poblament del medi rural. Alguns factors intrínsecs poden ajudar a explicar aquest fenomen:

- Una orografia molt irregular, que dificulta l’establiment de finques prou grans com per justificar, per elles mateixes, una inversió en un habitatge.

- Una distància curta entre els pobles. Pràcticament tots els pobles del Priorat tenen un poble veí a menys de 10 km. I és que si els pobles són petits, també és cert que es troben a prop els uns dels altres, la qual cosa disminueix la necessitat de la construcció d’habitatges a peu de finca.

- L’escassetat de l’aigua. En tractar-se d’una comarca seca, amb l’agreujant d’una orografia irregular les fonts, rius, pous i altres punts d’obtenció d’aigua, imprescindibles per a l’establiment de les comunitats humanes, són escassos i localitzats.

Òbviament, això no significa que no hi hagi masos, alguns fins i tot de dimensions respectables i encara ben conservats. En el passat, fins i tot, hi havia hagut agrupacions d’habitatges de les quals encara es conserven avui les restes. Tal és el cas de Sant Antoni de Montalt (avui mas de Sant Antoni), al terme de la Morera de Montsant o el mas d’en Serres, al terme municipal de Gratallops: en aquest últim hi van viure diverses famílies fins a finals del segle XVIII. Segurament va ser abandonat degut a la proximitat del nucli de la Vilella Baixa (a poc més d’1 km).

Actualment, hi ha molt pocs masos habitats i d’aquests, només una minoria ho són per a finalitats agrícoles. Aquest és el cas, per exemple, del mas d’en Roger, ubicat al parc natural de la serra de Montsant, al terme de Cabassers. La majoria, però són residències de caps de setmana, de temporada o purament ocasionals.

DOCUMENT INFORMATIU 62 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

En relació amb els masos, la llei 2/2002, d’Urbanisme, preveu que, dins dels plans urbanístics, els municipis han d’elaborar un catàleg dels masos i habitatges existents en el sòl no urbanitzable, a fi i efecte que quedin registrats com a tals de cara a eventuals futures actuacions. Anant més enllà, pensem que també hi ha una sèrie de masos i edificacions en medi rural que tenen un interès comarcal, sigui per la seva qualitat arquitectònica, la seva història, o el patrimoni cultural que inclouen. Per exemple, no cal oblidar que alguns masos del Priorat són antics molins hidràulics situats al costat de la llera dels rius, amb la funció majoritària d’antics molins fariners, de gran valor patrimonial, històric i etnològic.

Per tant, considerem un element essencial en el desenvolupament de la Carta del Paisatge, l’elaboració d’un catàleg de masos d’interès comarcal, que incorpori les normes bàsiques per a la seva reconstrucció, rehabilitació o ús en el futur.

Sense ànim de ser exhaustius, heus aquí alguns exemples dels masos que es podrien incloure al catàleg de masos d’interès comarcal.

- Mas d’en Lluc (TM Cornudella)

- Mas de les Moreres (TM Cornudella)

- Mas de Sant Marcell (TM Cornudella)

- Mas de Franc (TM Margalef)

- Mas d’en Roger (TM Cabassers)

- Lo Molí (TM la Vilella Baixa)

- Mas del Tancat (TM la Morera)

- Mas de Sant Blai (TM la Morera)

- Mas de la Serra (TM la Morera)

- Mas Gran (TM Marçà)

- Mas d’en Bruno (TM Torroja)

- Mas del Marimon (TM Torroja)

- Mas de la Garranxa (TM Porrera)

DOCUMENT INFORMATIU 63 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.6.5.5.- Les ermites i els indrets de devoció popular De les construccions humanes en medi rural o natural, les més significatives i característiques al Priorat són les ermites i altres indrets de devoció popular. Les ermites tenen el valor afegit que, a diferència d’altres elements del patrimoni cultural i arquitectònic, són molt valorats –i encara avui utilitzats- per la població autòctona. Sobre les ermites, la seva història i els seus usos actuals esmentarem l’obra de S. Palomar i M. Solà Puix en alt lloc sou posada. Ermites i santuaris. Indrets de devoció popular al Priorat (2001), llibre de referència en aquest tema.

La tradició eremítica al Priorat, que té una incidència molt forta a l’entorn de Montsant, va iniciar-se, segons la tradició, durant la dominació sarraïna i ha perdurat fins als nostres dies. Amb ella, també sobreviuen les manifestacions culturals associades –romiatges, aplecs, goigs, etc...-. En conseqüència, la seva edificació s’inicia al segle XII (ermita de Sant Bartomeu, d’estil romànic, a Ulldemolins) i continua fins pràcticament els nostres dies (ermita de Maria Assumpta, a Poboleda, construïda durant la segona meitat del segle XX). Encara avui n’hi ha dues que són habitades: la de la Consolació (Gratallops-Torroja) i la de Sant Joan del Codolar (Cornudella de Montsant).

Quant al seu significat en el paisatge del Priorat, direm que és molt important. De fet, algunes de les ermites s’han construït en indrets elevats per diversos motius, alguns d’ordre espiritual i d’altres de naturalesa pràctica. En qualsevol cas totes elles s’ubiquen en llocs d’elevat valor paisatgístic, ja sigui per les àmplies panoràmiques que s’hi albiren o bé per la bellesa de l’entorn immediat.

Més amunt hem apuntat que les ermites i els indrets de devoció popular són una part del patrimoni cultural que se segueix utilitzant en l’actualitat. Alguns d’aquests usos continuen essent els tradicionals, com els romiatges i els aplecs que encara se celebren, per exemple, a les ermites de la Foia (Cabassers), Sant Salvador (Margalef) o les Pinyeres (el Masroig). En altres casos tenen usos més actuals, com l’ermita de Sant Pau, a la Figuera, que des de fa anys constitueix, als mesos d’estiu, un dels punts d’observació i vigilància per a la detecció d’incendis forestals, per la gran panoràmica que forneix. Cal valorar l’adaptació als costums actuals que s’ha produït en moltes ermites i que consisteix en la construcció d’estructures d’obra per fer foc, de taules per menjar i, en alguns casos, de l’oferta de serveis com ara begudes, menjar o llenya, servei de recollida de brossa, etc., per a què els visitants puguin utilitzar còmodament aquest patrimoni.

A continuació es relacionen les ermites i indrets de devoció popular catalogats en l’obra esmentada més amunt:

- Sant Antoni (TM Ulldemolins): a mig aire del vessant obac de Montsant, amb una esplèndida vista sobre la vall d’Ulldemolins o del Silenci.

- Santa Magdalena (TM Ulldemolins): molt a prop de l’anterior, gaudeix de les mateixes característiques paisatgístiques.

- Verge de Loreto (TM Ulldemolins): és una de les poques ermites ubicada en un nucli urbà.

DOCUMENT INFORMATIU 64 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

- Sant Bartomeu (TM Ulldemolins): situada damunt d’una gran roca al fons del barranc homònim, es troba enmig d’un paisatge espectacular de rocam i vegetació, al vessant meridional de la serra de la Llena, a prop del congost de Fraguerau. Per a molts, la més bella del Priorat.

- Sant Salvador (TM Margalef): ubicada a mig aire del barranc homònim, al Montsant occidental, davall d’un cingle que li dóna recer.

- Santa Llúcia (TM la Bisbal de Falset): molt a prop del nucli de la Bisbal, en direcció a la Palma d’Ebre, està situada a l’interior d’una balma molt gran. Va ser hospital militar en la guerra civil espanyola.

- Sant Joan Baptista (TM Cabassers): aquesta ermita està ubicada al nucli de Cabassers, a la sortida del camí de la Foia, just al costat de la font que canalitza les aigües de Montsant. L’edifici data probablement del segle XVIII.

- Sant Roc (TM Cabassers): és una de les ermites més modernes del Priorat i es localitza damunt del poble de Cabassers, en un indret abrupte dels contraforts del Montsant occidental envoltat de roques.

- La Foia (TM Cabassers): a mig aire de Montsant, aquesta ermita, dedicada a la Mare de Déu de les Neus –encara que popularment es coneix amb el nom de l’inici-, es troba en un magnífic entorn natural o destaquen les crestes o estrats verticals de conglomerats calcaris.

- Ermites de Sant Miquel (TM Cabassers): a Cabassers hi ha dues petites ermites dedicades a Sant Miquel. Una d’elles va inaugurar-se l’any 1927 i se situa prop del Pont Vell. L’altra es troba al mas d’en Roger i és més aviat una petita capella.

- Sant Antoni de Montalt (TM la Morera): antic llogarret amb ermita que posteriorment al seu despoblament (finals del segle XIV) es convertí en el mas de Sant Antoni, que usaven els cartoixans. Es localitza a mig aire de Montsant, al seu vessant meridional, sota el cingle Major.

- Sant Blai (TM la Morera): l’origen és el monestir cistercenc femení de Bonrepòs, en una fondalada entre la Morera i Poboleda, establert el segle XIII. Es va dissoldre a mitjan segle XV i va passar a domini de la Cartoixa, que el va convertir en una granja. Posteriorment s’hi va construir una capella dedicada a Sant Blai i l’edifici actual, que data del segle XVIII.

- Mare de Déu de Montsant (TM la Morera/Cornudella): és l’ermita situada a més altura (1040 m), a l’extrem oriental de la serra de Montsant. La seva ubicació en un extrem enlairat del territori dominat per la Cartoixa d’Escaladei, més enllà de consideracions espirituals, s’interpreta com un element de demostració de domini vers els territoris veïns.

- Sant Joan del Codolar (TM Cornudella): a mig aire del vessant sud-oriental de Montsant, en un emplaçament abrupte i rocós, engalanat per uns xiprers

DOCUMENT INFORMATIU 65 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

centenaris de grans dimensions, ofereix una panoràmica impressionant sobre la vall de Cornudella.

- Santa Maria de Siurana (TM Cornudella): està ubicada en un extrem del nucli de Siurana, del qual és l’església parroquial. Respon, no obstant, al patró d’una ermita pel seu ús. Gaudeix d’unes panoràmiques àmplies sobre la vall del Siurana, la serra de Montsant, i les muntanyes de Prades.

- Maria Assumpta (TM Poboleda): l’ermita més moderna del Priorat – inaugurada l’any 1974- no té un excessiu interès arquitectònic ni històric. La seva construcció responia a la manca d’una ermita que els habitants de Poboleda poguessin sentir com a pròpia.

- La Consolació (TM Gratallops/Torroja): aquesta ermita, edificada dalt d’un turó amb una panoràmica circular esplèndida sobre el Priorat paleozoic i les serralades que l’envolten, és reconeguda com a pròpia pels habitants de quatre pobles: Gratallops, Torroja i les Vilelles. S’ha popularitzat força els últims anys per ser el símbol d’un dels vins més reconeguts de la D.O.Q. Priorat, les vinyes que originen el qual es troben plantades als vessants de la muntanya on s’ubica.

- Sant Pau (TM la Figuera): aquesta és l’ermita amb una panoràmica més àmplia de totes les del Priorat, malgrat que es troba només a 628 m en una punta de la serra de la Figuera. És molt visitada pels habitants dels pobles de l’entorn i l’indret ha rebut el sobrenom de “mirador de les 7 províncies”, en referència a l’extensió territorial que s’hi albira. Com s’ha indicat abans, a l’estiu és un punt de vigilància d’incendis forestals.

- Mare de Déu de les Pinyeres (TM el Masroig): es troba en un vessant de la serra del Sarraí i, com l’ermita de la Consolació, dóna servei a més d’un poble. De fet, es troba aproximadament equidistant del Molar, el Masroig i Bellmunt del Priorat. Els habitants d’aquests pobles s’hi troben pel tradicional romiatge de Sant Sebastià.

- Sant Antoni (TM Porrera): és l’ermita ubicada en medi rural més propera al nucli urbà al que pertany. S’alça damunt d’un turó situat al costat del poble de Porrera. Recentment, el Consell Regulador de la D.O.Q. Priorat n’ha delimitat una àrea de protecció al seu entorn, tal com també ha fet amb l’ermita de la Consolació.

- Sant Gregori (TM Falset): es localitza no gaire lluny del nucli de Falset, en un indret de gran bellesa. L’ermita està bastida en una balma formada per gresos i conglomerats rojos del Buntsandstein, material amb el que s’han obtingut els carreus emprats en la seva construcció, la qual cosa la integra paisatgísticament amb el seu entorn.

- Sant Cristòfol (TM Falset): prop de l’ermita de Sant Gregori hi havia la de Sant Cristòfol. Malgrat que s’ha ubicat la seva situació d’una forma bastant aproximada, no en queden restes. A meitat del segle XX alguns veïns de Falset van intentar reconstruir l’ermita i fins i tot es va posar una primera pedra, però la iniciativa no va reeixir.

DOCUMENT INFORMATIU 66 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

2.6.5.6.- El patrimoni rural de pedra seca Malgrat que des de finals del segle XIX, punt àlgid en la producció agrícola del Priorat, la superfície conreada ha anat minvant, les infraestructures de pedra associades als conreus han resistit, en moltes ocasions, la invasió del bosc i avui ens permeten fer- nos una imatge de com devia ser la comarca fa cent cinquanta anys. L’espai era aleshores aprofitat al màxim i aportava la collita d’una població 3 cops superior a l’actual. Les fotografies més antigues que es conserven ens descobreixen uns turons abancalats i llaurats pràcticament fins als cims. Només els costers més abruptes i pedregosos i els boscos comunals (circumstàncies que coincidien en molts indrets) quedaven lliures de l’explotació agrària.

La presència de l’home en el medi natural i rural era, en aquella època, força més freqüent que ara. No només amb l’agricultura s’explotaven els recursos del territori, sinó que l’aprofitament forestal, el pasturatge, el carboneig, l’apicultura, la mineria o la recol·lecció de plantes útils i remeieres eren altres activitats presents arreu de la comarca que han deixat rastres llargament perdurables en forma d’infraestructures de pedra.

Al llarg del segle XX, particularment després de la crisi de la fil·loxera, l’abandonament dels trossos conreats adquireix un ritme imparable, que sembla haver tocat fons molt recentment. En els darrers cinc anys del segle XX i a principis del XXI, el ressorgiment dels productes agrícoles de qualitat, particularment del vi, però també de l’oli, ha tornat a fer el Priorat una comarca atractiva per a la inversió en el món rural.

En tot aquest llarg periple, el patrimoni rural representat pels elements de pedra seca que encara avui podem trobar escampats pel territori, a més de constituir la petjada que ens serveix per interpretar l’activitat humana en el medi, ha esdevingut un factor característic del paisatge rural prioratí, fenomen que també s’esdevé en d’altres contrades muntanyoses de la Mediterrània.

En un projecte de recent realització anomenat Petjades sobre el coster, gràcies a un conveni entre l’entitat de recerca cultural Carrutxa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va dur a terme un inventari d’elements del patrimoni rural de pedra del Priorat que ha de sortir publicat en breu (S. Palomar i R. Pascual,...). En el present estudi s’ha classificat aquest patrimoni, segons la seva funció, en les categories següents:

- Elements d’aixopluc i emmagatzematge: inclouen els diferents tipus de barraques i casetes de tros, aixoplucs de marge, o magatzems, habitualment utilitzats per desar estris relacionats amb l’agricultura, per aixoplugar persones de forma eventual o per a usos més específics com la protecció dels ruscos d’abelles. També comprèn aquells elements relacionats amb la ramaderia a muntanya, com els dormidors de bestiar i els corrals.

- Elements d’adequació i manteniment del terreny: són aquelles estructures destinades a la conservació del sòl, la protecció contra l’erosió, el condicionament del terreny per a la rompuda. Efectivament, al Priorat – almenys en moltes zones- la disponibilitat de sòl és un dels factors limitants per a la pràctica agrícola. En aquest grup hi trobem els més ubics de tots, els marges de pedra, amb tots els elements associats: escales

DOCUMENT INFORMATIU 67 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

integrades, forats, etc.. També s’han esmentat les aigüeres, canals amb parets i fons de pedra per evacuar les aigües pluvials. Finalment les piles, munts o troneres, que són amuntegaments de pedres disposades de forma ordenada que tenien una doble funció: concentrar el material sobrer del despedregament del terreny en l’espai més petit possible i disposar d’un magatzem de material per a la construcció d’altres elements de pedra.

- Elements de comunicació: els més abundants són els camins que, en alguns indrets encara conserven l’empedrat original i els elements associats a la seva conservació, especialment les aigüeres. En força trams, però, aquest empedrat ha quedat colgat pels sediments i en molts punts, els nous camins rurals han rebentat sense miraments els antics senders. Uns elements de gran atractiu són els ponts, alguns d’ells de l’època visigòtica, com el Pont Vell de Cabassers, al riu Montsant, o el pont de Cavaloca, que supera el barranc homònim en el recorregut del camí antic entre Cabassers i la Vilella Baixa. També s’inclouen en aquest apartat les fites o mollons de delimitació de termes i dominis: alguns tenen unes dimensions força grans.

- Elements d’aprofitament dels recursos hídrics: si més amunt hem vist que un dels factors limitants per al desenvolupament de l’agricultura al Priorat és el sòl, l’altre és, sense cap mena de dubte, l’aigua. Destaquen en aquest grup els aljubs, també anomenats bassots o cisternes. Són estructures de pedra, molt freqüents en terrenys de materials carbonàtics, que protegeixen una depressió natural o excavada a la roca destinada a l’emmagatzematge i conservació de l’aigua pluvial per a usos limitats, com l’abeurament de persones i animals o la preparació dels fitosanitaris solubles tradicionals com el sulfat de coure. Així, alguns d’aquests aljubs tenien associat al costat un petit safareig obert a la roca per fer aquesta dissolució. Habitualment, els aljubs se situaven en posicions estratègiques on confluïen les pluvials d’una extensió gran de terreny. En territori de roques silíciques (pissarres, gresos, granits), són més freqüents les mines, excavacions horitzontals del terreny que capten i canalitzen vetes superficials o subsuperficials d’aigua. A les valls dels rius principals i a les planes del baix Priorat també són freqüents pous i sénies de pedra per a la captació d’aigua, les séquies per al seu transport i les basses per al seu emmagatzematge.

- Elements per a altres usos: hi ha altres elements de pedra que no encaixen en cap dels grups anteriors, i que generalment tenien usos molt concrets. Per exemple les eres per batre el gra, esplanades de planta habitualment el·lipsoïdal o circular, sovint limitada per un marge baix de pedra i, en ocasions, amb una construcció annexa, també de pedra anomenada pallissa. N’hi havia pràcticament a totes les poblacions, però també en medi rural, prop dels antics camps de cereals. Algunes, a la serra de Montsant, estan ubicades a 900 m d’altitud. També hem d’incloure-hi aquí els parapets aixecats durant la guerra civil espanyola (1936-39), estructures de protecció molt simples, amb espitlleres, que es troben en indrets careners amb àmplies panoràmiques, sobretot a la serra de la Figuera i a la de Montsant. Per acabar, uns altres elements molts típics són els forns de pedra, estructures cupuliformes, que en general estaven relacionats amb tractament de materials de construcció. Així, tenim forns teulers, de calç, de guix, etc.

DOCUMENT INFORMATIU 68 II. ESTUDI TERRITORIAL CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

És per les raons exposades en aquest capítol que considerem també una acció estratègica, en el desenvolupament de la carta del Paisatge, la realització d’inventaris d’elements del patrimoni rural de pedra d’interès comarcal i local, tot establint prioritats per a la seva conservació i, si s’escau, recuperació. Tot això amb la finalitat d’utilitzar-los com un recurs pedagògic i de turisme cultural, a través de l’establiment d’itineraris, sortides guiades, etc.

2.6.6.- VALORS CULTURALS DEL PAISATGE

Com a darrer punt d’aquest capítol II, d’Estudi Territorial, on s’ha caracteritzat el territori del Priorat en les seves vessants històriques, d’espais rurals i naturals, medi socioeconòmic i patrimoni cultural i etnològic, es desprèn clarament que el paisatge actual del Priorat, o millor dit, els paisatges del Priorat són fruit de la seva història i de la seva gent, amb els valors culturals propis i el seu medi de sosteniment econòmic, amb èpoques de bonança i amb èpoques de crisi econòmica.

La identitat cultural i socioeconòmica de la comarca ha marcat, doncs, el paisatge del Priorat, molt lligat als canvis agrícoles al llarg del temps.

El patrimoni etnològic i el patrimoni cultural, amb empremptes evidents en elements com la pedra seca (marges, construccions), l’estructura de les poblacions rurals, els llocs de devoció popular, el manteniment dels espais naturals etc, evidencien que el Priorat i la seva gent conserven uns elements i valors culturals en el paisatge que esdevenen un caràcter que dona identitat, personalitat pròpia i voluntat de conservar aquest valor tant preuat. No tan sols com a preservació del propi patrimoni i territori, sinó també com a recurs socioeconòmic per a la tipificació i la Denominació d’Origen dels seus productes agroalimentaris de qualitat, i dels incipients valors turístics dins un escenari-objectiu marcat pel seu Programa de Desenvolupament Rural, i consensuat pels agents locals de la comarca.

DOCUMENT INFORMATIU 69 II. ESTUDI TERRITORIAL

ÍNDEX

CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT

CAPÍTOL II. ESTUDI TERRITORIAL

2.- CARACTERITZACIÓ DEL TERRITORI ...... 1

2.1.- MARC TERRITORIAL...... 1

2.2.- EL MEDI FÍSIC ...... 8 2.2.1.- L’atmosfera i el clima ...... 8 2.2.2.- L’orografia i el relleu...... 9 2.2.3.- La hidrografia ...... 10 2.2.4.- La geologia...... 11

2.3.- ELS USOS DEL SÒL ...... 16 2.3.1.- Distribució general dels usos del sòl...... 16

2.4.- ESPAIS I VALORS NATURALS...... 18 2.4.1.- Valors generals ...... 18 2.4.2.- Els ecosistemes naturals ...... 18 2.4.3.- Espais naturals del Priorat ...... 28 2.4.4.- Els espais naturals protegits i les delimitacions sectorials...... 30 2.4.5.- Els hàbitats naturals d’interès comunitari...... 36 2.4.6.- Arbres monumentals o d’interès local...... 41

2.5.- SÒL AGRÍCOLA ...... 42 2.5.1.- La implantació de l’agricultura al territori...... 42 2.5.2.- Els conreus ...... 43 2.5.3.- Les grans àrees d’aprofitament agrícola...... 47 2.5.4.- Les denominacions d’origen vitivinícoles D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant ...... 50 2.5.5.- Altres productes al Priorat amb Denominació d’Origen...... 52 2.5.6.- ALTRES ELEMENTS I COBERTES EN SÒL NO URBANITZABLE ...... 53 2.5.7.- Activitats extractives...... 54 2.5.8.- Ermites...... 56 2.5.9.- Infrastructures d’energia i comunicacions...... 56 2.5.10.- Construccions rurals de pedra seca...... 56

2.6.- CARACTERÍSTIQUES DEL POBLAMENT I PATRIMONI RURAL ...... 57 2.6.1.- Desenvolupament dels nuclis urbans ...... 57 2.6.2.- Trets generals de l’arquitectura urbana tradicional al Priorat...... 58 2.6.3.- La distribució i tipologia dels nuclis urbans...... 59 2.6.4.- Patrimoni localitzat en nuclis de població ...... 60 2.6.5.- Patrimoni en sòl no urbanitzable...... 61 2.6.6.- Valors culturals del paisatge ...... 69