DOCSLIB.ORG

Dinamització De La Població En Una Zona Rural. Participació I Desenvolupament. Estudi D'un Cas

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dinamització De La Població En Una Zona Rural. Participació I Desenvolupament. Estudi D'un Cas Dinamització de la població en una zona rural. Participació i desenvolupament. Estudi d'un cas Eulàlia Guiu i Puget ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. Departament de Teoria i Història de l'Educació Universitat de Barcelona Investigació en l'Educació de persones adultes. Període 1992-1994 Dinamització de la població en una zona rural * Participació i desenvolupament. Estudi d'un cas Per optar al títol de doctor en Pedagogia Sra. Eulàlia Guiu i Puget ^ Director: Dr. Adalberto Ferrández Arenaz Tutor: Dr. Miquel Martínez Martín ANNEX 36 Comissió Europea Programa Leonardo da Vinci Adquisicfo de noves competències per a rexercici de la pluriactivitat %n el medi rural I Generalitat de Catalunya Consorci per al i Departament d'Agricultura, Ramaderia I Pesca D esenvolupament O SERVEI DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA ESCOLA DE CAPAOTACIÚ AQRÁRLA MAS BOVÉ del Priorat Consorci per al Desenvolupament del Priorat. Sant Marcel, 4. Falset 43730. Catalunya- España Tel 34 977 831701. Fax 34 977 831150. A/e: cdp tinet.fut.es 865 ANNEX 23 ins del programa Leonardo da Vinci, l'estudi Adquisició Dde noves competències per a l'exercici de la pluriactivitat en el medi rural pretén conèixer la situació de la pluriactivitat en tres territoris europeus que tenen característiques similars. S'analitzen famílies amb diverses activitats econòmiques, una de les quals ha de ser una activitat agrícola o ramadera. Partíem de les següents hipòtesis: • una bona part de l'activitat agrícola necessita d'altres complements econòmics per tal de poder reinvertir i evolucionar • la pluriactivitat dins el nucli familiar permet sostenir l'explotació agrícola L'objectiu de l'estudi és: • conèixer quin paper juga la pluriactivitat en el desenvolupament de la zona • conèixer qui són els pluriactius i les necessitats que expressen • conèixer quins mitjants poden ajudar a millorar la pluriactivitat a la zona ANNEX 38 Centre d'Experimentation Pédagogique de Florae (França) Consorci per al Desenvolupament del Priorat (Catalunya) Escola de Capacitació Agrària de Mas Bové. Constantí. (Catalunya) Instituto para el Desenvolvimiento. INDE. (Portugal) Les dades de l'estudi s'han obtingut directament L'equip d'estudi dels 3 territoris ha realitzat tres semi- dels agents pluriactius a través d'un qüestionari- naris, un a cada zona. entrevista que s'ha realitzat casa per casa. 1. França (juny 1997) es presenten les tres S'han demanant dades objectives (nombre d'ac- zones i es prepara l'enquesta. tius, nombre d'activitats...) i dades qualitatives 2. Priorat (juny 1998) serveix per analitzar els (percepció dels problemes, necessitats...) resultats de l'enquesta de cada zona. 3. Portugal (setembre 1998) es fa l'estudi com- Després de l'estudi-diagnòstic de les tres zones: paratiu. Cevennes, Alentejo i Priorat, s'ha elaborat un pri- mer qüestionari També es realitza una reunió de presentació dels primers resultats de l'estudi en cada zona. Les primeres entrevistes van servir per adaptar el qüestionari a cada zona. Les respostes de cada entrevista es van introduir a l'ordinador i se'n va fer l'anàlisi. 867 ANNEX 36 RESUM PRIORAT • La família no trobava en aquesta activitat labo- ral una renda econòmica estable i suficient per mantenir els seus membres i la pluriactivitat es torna necessària i indispensable per poder viure al Priorat • És una pluriractivitat que no està relacionada amb l'explotació; es treballa assalariat tempo- ralment per a altres, o s'aprèn un ofici: paleta, lampista, pintor, etc. En pocs casos es té un tre- ball assalariat estable. • Les propietats agrícoles de les famílies analit- zades són de poca extensió. En el 62% de les vegades, de 2 a 11 hectàrees. Molt poques vega- des superen les 20 hectàrees. • Zona de la comarca: s'ha entrevistat 20 famí- lies de la zona nord, 30 de la zona centre i 30 de la zona sud. Propietats agrícoles en hectàrees • La problemàtica de desenvolupament a la comar- ca del Priorat estaria marcada, en un principi, per Nombre d'activitats en la família la inestabilitat dels preus agrícoles, les par- cel·les petites i en molts casos sense possibili- tat de mecanitzar-se, i, per altra banda, per la 40" o dificultat de fer una activitat complementària O que estigui relacionada amb l'agricultura i que 30" permeti a l'actiu tenir horaris flexibles. 20" v 10" — • La inseguretat i la inestabilitat econòmica en la renda familiar repercutia en les explotacions 0 i I 1 agràries. El pagès no podia invertir ni fer millo- una dues tres quatre res a la finca, ja que eren poc rentables. 868 ANNEX 38 Les famílies entrevistades estan formades per • En la nostra zona ha influenciat la inestabilitat dels diversos actius. preus agrícoles, però són altres factors els que també influeixen en la modificació d'activitats: En un 43, 75 % de les famílies existeixen jubi- lats, amb una aportació econòmica que prové • inversors que són de fora de la zona de les pensions. • ajudes de la comunitat europea • augment de la demanda del producte (infor- Un 47 °/o tenen dues activitats diferents, en un mes mèdics valorant positivament el vi negre) 41 °/o dels casos tenen 3 activitats i en el 12% dels casos en tenen 4 o més. Considerem que ia personalitat dels agents té una gran importància a l'hora d'introduir canvis en les seves activitats. Segons la predisposició i l'ambició, Tipus de pluriactivitat familiar desenvolupa activitats més autònomes i amb un Transformador 5 6,25 % risc o, al contrari, buscarà la seguretat en una acti- Assalariat 44 55,00 % vitat assalariada (que sovint pot realitzar la dona) Autònom 25 31,25% jubilats 6 7,50% Total 80 100,00% Qui és pluriactiu en la família Individual actiu 1 33 41,25% Individual actiu 2 8 10,00% individual actiu 1 26 32,50 % I actiu 2 La família 13 16,25% Total 80 100,00% Tipus d'activitat pluriactiva • Inversions en els darrers 10 anys: • compra terres I 32 respostes • compra material lei : • compra animals y : • construcció o renovació de • persones emprenedores s'arrisquen a iniciar magatzems 40 noves activitats pel seu compte. • noves instal·lacions 137. • persones menys emprenedores no s'arris- quen a iniciar noves activitats i es posen d'a- • noves plantacions I 59 cord mitjançant activitats assalariades i agrí- • instal·lacions per coles sense inversió. a la transformació de productes Com funcionen els pluriactius en les estructu- res econòmiques de la zona: • habitacions de turisme LL • dins del grup d'assalariats existeixen els:. Si intentem explicar els motius pels quals es • assalariats amb treball fix qualificat - que desenvolupa la pluriactivitat actualment podrí- seria un grup en situació de manteniment- em citar: • assalariats sense contracte fix - grup en situació de supervivència- • els grans canvis tecnològics • per compte propi: fins al moment estarien • canvis socials en situació de manteniment • canvis actitudinals • els transformadors: són els que clarament • la inestabilitat global de l'agricultura estan en posició de desenvolupament (fent • la renovació tecnològica grans inversions, amb un cert risc) 869 ANNEX 38 • Es detecten dificultats administratives i de cober- 1 Avantatges de la pluriactivitat manifestats (en tura social per classificar adequadament els plu- primera resposta) riactius. it • 72,50% respon, com a aspecte més impor- Gairebé tota persona que realitza diverses activi- tant, obtenir una renda complementària per f? tats ha de gestionar diversos impostos, permisos, a la família. cobertura social... la qual cosa dificulta en gran part l'inici de noves activitats. Contradiccions de la pluriactivitat manifestades: | • De les 80 famílies entrevistades, en 59 casos el • massa treball: en determinades èpoques, S responsable de l'explotació és pluriactiu.
Load more

Recommended publications
  • Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27
    [Show full text]
  • EL LLOAR Priorat
    EL LLOAR Priorat Annex: Estudi geològic NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DEL CAMP DE TARRAGONA Aprovació provisional Desembre 2014 Generalitat de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà del municipi del Lloar (Priorat) ICC/AR-142-02 4 de desembre de 2002 Jordi Pujadas ÍNDEX 1. Introducció i Metodologia a l’estudi Preliminar de Perillositat............................................... 1 1.1. Introducció.................................................................................................................... 1 1.2. Objectius ...................................................................................................................... 1 1.3. Metodologia.................................................................................................................. 2 1.4. Marc Territorial ............................................................................................................. 3 1.4.1. Situació geogràfica .............................................................................................. 3 1.4.2. Característiques del municipi............................................................................... 3 1.5. Hidrologia Superficial I Climatologia ............................................................................. 4 1.5.1. Hidrologia superficial ........................................................................................... 4 1.5.2. Climatologia........................................................................................................
    [Show full text]
  • BIERA D'ebrrie, Tarfragona) 1
    El AStENTAMI!:NTO PROTOHiSTÓRICO DEl BARRANC DE GÀfOLS (GiNESTAR, BIERA D'EBrRIE, TARfRAGONA) 1 por M. C. Beimte*, J. Sam11mtí*'' y J. Scmtacana*** JResume111: E! poblado del Barranc de Gàfols se fecha en e! siglo VII y VI a.C. En su última fase, presenta un trazado regular, con calles rectilíneas que interseccionan en iíngulo recto, y viviendas de planta rectangular, dotadas habimalmente de un hogar en posición central. La técnica constructiva se basa en el uso de zócalos de piedra con elevaciones de adobe. Algunas de estas habitaciones tenían un revestimiento mural con decoración pintada de colar rojo, formando temas geométricos. El yacimiento fue abandonado repentinamente y destruido por un fuerte incendio, lo que ha permitido la recuperación, en muy bucn estado, de la mayor parte de los materiales muebles y de abundantes restos paleocarpológicos. Entre los materiales cerâmicos cabe destacar la presencia de un buen número de importaciones fcnicias, así como la presencia de otras cerâmicas a tomo no fenicias, pero que imitan claramente sus fom1as; posiblemente se trata de las primeras producciones a tomo de la zona, anteriores a las cerámicas ibéricas propiamente dichas. Paiabns-dave: Urbanismo y arquitectura protohistóricos. Comercio fenício. Cataluiia. 1, INTRODUCCIÓN ER yacimiento del Barranc de Gàfols, también conocido con el nombre de El Pomeralet, está situado en el término municipal de Ginestar, a poco menos de un kilómetro al sudoeste de esta población, a la derecha dei torrente del mismo nombre, en el punto en que éste desemboca en la Hanada aluvial del Ebro (lám. I). Topográficamente, se trata de una extensa plataforma, claramente delimitada al sudoeste por el Barranco de Gàfols, al norte por el Barranco de Ginestar y al noroeste por un acanülado abrupto, al pie del cual transcurre la 1 Una versión similar de este trabajo ha sido entregada a la serie Tribuna d'Arqueologia para SI.! publicación en lengua catalana.
    [Show full text]
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • Acord De La Junta De Govern
    Secretaria general Data de I'acord: 27 de febrer de 2015 Unitat : Secretaria General Ref.: PSP:asv Assumpte: APROVACIÓ DE LA 1a CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS DEL PLA n ESPECIAL D'INVERSIONS MUNICIPALS 2015. o ra Tar io ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN tac u i De conformitat amb el dictamen de la Comissió informativa del Servei d'Assisténcia Municipal, la Junta de Govern per unanimitat acorda el següent: Fets 1. El Ple de la Diputació de Tarragona, en sessió ordinária de 28 de novembre de 2014, va aprovar inicialment les bases reguladores del Pla especial d'inversions municipals 2015. La Junta de Govern de 5 de desembre de 2014 va aprovar la convocatória condicionada a l'aprovació definitiva de les bases i del pressupost de la Diputació. 2. La convocatória va ser publicada al BOPT núm. 284 de data 12 de desembre de 2014, amb cárrec a la partida pressupostária 1010/942/76208/01 del pressupost de l'any 2015 i amb una dotació pressupostária inicial de 6.000.000 €. 3. El régim de convocatória és el de concurréncia competitiva. 4. D'acord amb les bases especifiques reguladores, la Diputació subvencionará les inversions destinades a la creació d'infraestructures i a la creació o adquisició de béns de naturalesa inventariable necessaris pel funcionament deis serveis de titularitat municipal. La quantitat resultant per cada municipi i entitat municipal descentralitzada es va publicar juntament amb la convocatória. 5. La base novena del PEIM diu que per seleccionar les actuacions, la unitat gestora revisará les sol•licituds i la documentació presentada, i l'órgan avaluador emetrá els corresponents informes d'avaluació de les sol-licituds que reuneixen tots els requisits de les bases i tinguin si s'escau els informes técnics favorables.
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D’Educació 2020-2021
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 LLar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43007488 Llar d'infants Francesc Blanch i Ribé Altafulla 43009977 Institut d'Altafulla Altafulla 43010402 Escola El Roquissar Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint VerdaguerCalafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 1 Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 _____________________________________________________________________________ Serveis Territorials a Tarragona _____________________________________________________________________________ Codi del centre
    [Show full text]
  • EL LLOAR Priorat
    EL LLOAR Priorat Memòria i normativa específica NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DEL CAMP DE TARRAGONA Aprovació provisional Desembre 2014 Normes de planejament urbanístic. Municipis del Camp de Tarragona El Lloar PRIORAT _INFORMACIÓ Territori Situat a la dreta del riu Montsant, el terme municipal del Lloar es troba a la zona de ponent de la comarca del Priorat, limitant pel nord amb la Vilella Baixa, amb Gratallops a l'est, el Molar al sud i la Figuera a l'oest. El terme s'estén fins poc abans de la unió del Montsant al riu Siurana, al peu dels singles del tossal del Guixar, amb una superfície de 7 km2. Es troba en un territori accidentat amb estribacions muntanyoses que arriben a quasi 500m. El territori el drenen diversos barrancs afluents al riu de Montsant com el de Tren, de les Ortigues o del Merla. La principal via de comunicació dins el terme és la carretera T-712 que porta fins a Gratallops al nord-est i al Molar al sud-oest. A Gratallops es connecta amb la T-710 que porta a Falset on comunica amb la N-420 de Tarragona a Gandesa. Aquest municipi compta amb un sol nucli, el poble del Lloar (219 m d’altitud) emplaçat damunt un tossal, a la dreta del riu de Montsant, en un extrem del terme. L’edifici més notable és l’església parroquial d’estil neoclàssic de Sant Miquel (1777-79), amb tres naus, cor, cimbori i campanar. A uns 2 km del poble, es localitzen les coves de Rogerals, conjunt de diverses balmes i petites coves de gres que denoten la presència d’un poblament prehistòric considerable.
    [Show full text]
  • Anàlisi Dels Embassaments De Flix I Riba- Roja ______Índex
    Pantà de Riba- roja Anàlisi dels embassaments de Flix i Riba- roja TREBALL DE RECERCA Reserva natural de Sebes Pantà de Flix La colònia de la Fàbrica Departament de Química TREBALL DE RECERCA Anàlisi dels embassaments de Flix i Riba- roja _______________________________________________________________________________________________ Índex 1- Introducció....................................................................................................... 3 1.1- Elecció del treball de recerca........................................................... 3 1.2- Objectius........................................................................................... 4 1.3- Paràmetres a estudiar...................................................................... 4 1.4- Hipòtesis........................................................................................... 5 2- L’aigua............................................................................................................. 7 2.1- La molècula d’aigua.......................................................................... 7 2.2- Les propietats de l’aigua................................................................... 8 2.3- Composició....................................................................................... 8 3- Els embassaments de Flix i Riba- roja............................................................ 10 3.1- Embassaments de Catalunya........................................................... 10 3.2- Embassaments de la província de Tarragona.................................
    [Show full text]
  • Archivo Histórico De Tarragona Núm
    Archivo Histórico de Tarragona Núm. 13 Boletín informativo Octubre 2010 EDITORIAL El Plan de Ocupación de Digitalización de Cataluña EDITORIAL en el Tarragonés ............................................................................. 1 El Plan de Ocupación de EL TRATAMIENTO DE LOS FONDOS Incorporación de los instrumentos de descripción Digitalización de Cataluña de los fondos de empresa al programa GIAC ...................... 2 en el Tarragonés Finalización de la digitalización por la Sociedad Genealógica de Utah .................................................................... 3 Fruto de la colaboración entre los Departamentos El tratamiento del fondo Fotografía Canadell ...................... 3 de Trabajo y de Cultura y Medios de Comunica- INGRESOS ción de la Generalitat de Cataluña, esta iniciativa Administración periférica del Estado ..................................... 3 pretende formar y dar trabajo a personas en paro, Notariales ......................................................................................... 5 en el marco de un proyecto vinculado con las nue- Judiciales ........................................................................................... 6 vas tecnologías y el patrimonio documental. Asociaciones y fundaciones ....................................................... 6 Fondos comerciales y de empresa ........................................... 7 Colecciones ...................................................................................... 7 NOTICIAS Implantación de la UNE EN–ISO 9001:2008
    [Show full text]
  • TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla
    TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]