ESQUEMA DELS PERÍODES
D’OCUPACIÓ DELS JACIMENTS
LÀM. 129-131 PERêODES D'OCUPACIÓ
JACIMENTS Bronze Final Primer Ferro Ibèric Antic Ibèric Ple Ibèric Final Alt Imperi
1 Castellons 2 2 Castellons 1 3 Senals 4 Sta. Madrona (poblat) 5 Sta. Madrona (necròpoli) 6 Magalanya 7 Vall de Porcs 8 Paladell 9 Barranc de Mosselló 1 10 Barranc de Mosselló 2 11 Sebes 1 12 Sebes 2 13 Castellons (necròpoli) 14 Castellons (poblat) 15 Andisc 16 Castellons 17 Aixalella 18 Tossals 19 Racó de Rates Penades 20 Roca de la Bruixeta 21 Font de n'Horta 22 Sebiques / Pedruscalls 23 Les Raboses 24 Sant Miquel de Vinebre 25 Roca del Sol 1 26 Roca del Sol 2 27 Racó de Sant Miquel 28 Forn Teuler 29 Asclines 30 Roca de l’Ortiga 31 Barber Medina 32 Els Mugrons 33 El Molar - poblat 34 El Molar - necròpoli 35 Puig Roig 36 Marça (vil·la romana) 37 La Miloquera 38 La Tosseta 39 Serra de l'Espasa 40 Vila de Garcia 41 Les Planes 42 Les Cases Barates 43 El Calvari 44 Emportells 45 Quatre Camins 46 Mas de Giralt 47 Mas d’en Serrano 48 Mas de Molló 1 49 Mas de Molló 2 Làm. 129 PERêODES D'OCUPACIÓ
JACIMENTS Bronze Final Primer Ferro Ibèric Antic Ibèric Ple Ibèric Final Alt Imperi
50 Mas de Mall 51 Castellet de Banyoles 52 Barranc Fondo 53 Ermita de Santa Anna 54 L’Aumedina 55 Coll del Moro 56 Coll Alt 57 Mas d’en Peles 58 Cova de Janet 59 Cova de Marcó 60 Mas de Tramontà 61 Mas de Dalt 62 Punt Km. 47 63 Cementiri de Ginestar 64 Granges de Ginestar 65 Barranc de Gàfols 1 66 Barranc de Gàfols 2 67 Les Deveses 1 68 Les Deveses 2 69 Caseta del Flaquet 70 Barranc de S. Antoni 1 71 Barranc de S. Antoni 2 72 Caseta de Xevarria 73 Les Pedres 74 Sant Vicenç 75 Lo Quiquet 76 Barranc del Comte 77 Corriol de Corb 78 Moleta Rodona 79 Turó de la Torreta 80 Castell de Miravet 81 Castellot de Sola 3 82 Castellot de Sola 2 83 Castellot de Sola 1 84 Viens 85 Roca dels Penjats 86 Turó de l'Audí 87 Les Llomes 88 Lo Toll 89 Mas del Catxorro 90 El Martorell 91 Ligallo de Lixem 92 Aldovesta 93 Cova de Xafarroques 94 Castellot Roca Roja 95 Mas de Xalamera 96 Turó de Xalamera 97 Roca Roja 98 Les Trampes Làm. 130 PERêODES D'OCUPACIÓ
JACIMENTS Bronze Final Primer Ferro Ibèric Antic Ibèric Ple Ibèric Final Alt Imperi
99 Coll de Som 100 Barranc de les Fonts 101 Assut 102 Barranc Fondo 103 Km. 14 104 Arenalets 105 Turó d'en Serra 106 Plana de Nelo 107 Can Teixidó/Can Cinto 108 Punta del Rojal 109 Plana de la Móra 1 110 Punta Plana de la Móra 111 Plana de la Móra 2 112 Planetes 113 Barrugat 114 Tossals 115 Valletes 116 Casa Blanca 117 Horta Baixa 118 Castell de la Suda 119 Tortosa 120 Barranc de S. Antoni 121 Pla de les Sitges 122 Masia Despacs 123 Mianes (poblat) 124 Mianes (necròpoli) 125 Carrova (ent. ibèric) 126 La Carrova 127 Mas Roig 128 Mas de Sant Pau 129 Barranc d'en Fabra 130 Bancal de Torta 131 Pla d'Empúries 132 Castell d'Amposta 133 Quintanes / Roquissé 134 Mas Lafont 135 Pont de la Pedrera 136 Mas de Mussols (nec.) 137 Mas de Mussols (pob.) 138 Tossal Redó 139 Ligallo de les Veles 140 Partida d'Ametlés 141 Cabiscol-Finca Jornet 142 Montsianell 143 L'Oriola-poblat? 144 L'Oriola-necròpoli 145 Mas de l'Antic 146 Bordissal 147 Feixes Tancades Làm. 131
MAPES 1-34 ILERGETES
SEDETANI COSSETANI
OSITANI?
ILERCAONES
EDETANI
Mapa 1. Situació de la zona d'estudi i de le tribus ibèriques que l'envolten.
Riu Cinca riu Segre
Serra de Montsant C' B
Pas de l'Ase Serra de riu la Torre riu Siurana Algars
D' A Serra de Plana de Tivissa riu Burgar B' Matarranya C Pas de Barrufemes Serra de A' Cardó Ports de Mar Mediterrània Beseit D
riu Ebre
Serra de 0 5 Km. Montsià
Mapa 4. Principals rius i accidents orogràfics del curs inferior de l'Ebre. Situació de les seccions que apareixen en el mapa 5. Ports de Beseit Serra de Cardó riu Matarranya riu Algars riu Ebre litoral
A Distància: 60 km. A' Orientació: 100 º cota mín. 0 m. cota màx. 1000 m.
Serra de la Torre Serra de Tivissa Vandellós Móra la Nova riu Matarranya riu Ebre
Distància: 53 km. B Orientació: 300 º B' cota mín. 0 m. cota màx. 660 m.
Ports de Beseit Serra de aliniació cordillera prelitoral Montsant Barranc de Xalamera
Barranc de Canaletes riu Ebre Riu Siurana Barranc del Riu Sec (Pas de l'Ase)
Distància: 48 km. C Orientació: 42 º C' cota mín. 5 m. cota màx. 737 m.
Serra de Cardó Ports de Beseit Serra de Tivissa
Plana de Burgar Hospitalet de l'Infant Roquetes riu Ebre
Distància: 56 km. D Orientació: 60 º D' cota mín. 4 m. cota màx. 820 m.
Mapa 5. Seccions topogràfiques del curs inferior de l'Ebre, indicades en el mapa 4. Dipòsits quaternaris al·luvials formats per llims i sorres. Tenen el mateix origen i evolució que la plana deltaica, però la seva formació és independent i a més té una granulometria i una proporció de sediments detrítics gruixuts relativament més elevats. Correspon, en part, al curs antic i actual del riu.
Glacis d’erosió quaternària, típica superfície erosiva al peu d’elevacions en ambient sec. Formada per graves cimentades per crostes calcàries i llims a la part superior, crostes que arriben als 2 m. de potència.
Formacions quaternàries indiferenciades, corresponents a conglomerats poligènics fluvials, dipòsits a peu de muntanya o paleoplatges, a tocar d’antics aiguamolls colmatats.
Conglomerats locals d'origen fluvial i eòlic, amb aportacions de les muntanyes que l'envolten, formats principalment per calisses unides amb una matriu argilosa de color vermell
Formacions oligocèniques terciàries que comprenen dipòsits de margues, conglomerats calcaris, arenisques i argiles, per la qual cosa és difícil separar aquests nivells, a causa dels recobriments i dels cultius. Potència molt variable, entre 20 i 200 m.
400 m Terrassa quaternària a uns 10/25 m. sobre el curs de l'Ebre, de graves rodades calcàries i dolomítiques, amb matriu sorrenca de gra gruixut. Sorres i llims 100 m groguencs intercalats, amb un recobriment de llims salmonats inferior als 2 m. Potència d’uns 15/30 m.
Formacions juràsiques del Lias, nivell dolomític amb escletxes en el conglomerat homogeni massiu, amb una potència mitja de 150 m. Caracteritzades per tenir moltes fàcies. És habitual que el contacte entre 10 km els diferents trams estigui erosionat.
Formació triàsica, del Muschelkak. L’indret ha sofert una dolomització secundària intensa que ha transformat els materials calcàris. Són habituals els nòduls de sílex, a l'atzar o aliniats segons l’estratificació. Potència d'uns 90 a 160 m Zona de roques ígnies intrusives, formades bàsicament per granodiorites (quarç, feldespat...). Presenten un grau de meteorització considerable, presentant-se com a sorres, generalment recobertes pels nivells quaternaris.
Mapa 6. Materials geològics del curs inferior de l'Ebre.
Cinca Segre
ANIMALS DOMéSTICS COURE (ovicaprins, porcs, bous...)
Matarranya PESCA PLOM PLATA FLUVIAL (llast de plom)
Metal·lúrgia Ebre GRANIT (molins) Terrisseria Siurana Algars TEIXITS (llí, llana, palma...) APICULTURA
ARGILA VINYA
Canaletes FUSTA CAÇA (cabres, cèrvols, conills...)
GUIX
N CEREALS (blat, ordi...) SALAONS? Aglans, llegums, figues SAL
PESCA FERRO 0 5 Km.
Mapa 8. Recursos naturals i matèries primeres tranformades del curs inferior de l'Ebre. riu Ebre Mequinença MONTSANT
Riu Font de n'Horta Matarranya Flix Coll de Serra de la Teixeta Batea l'Espasa Colldejou Castellet de Riu Banyoles Algars Gandesa Coll de Fatxes
Bot Hospitalet Riu Plana de Canaletes de l'Infant Burgar (Oleastrum?) Sub Saltum?
Perelló Sant Jordi d'Alfama (Pinon?) Dertosa Ampolla PORTS DE (Tria Capita?) BESEIT N
Amposta
Traiguera Forcall (Intibilis?) (Lesera) 0 5 Km.
Vies romanes documentades Altres possibles camins o vies
Mapa 9. Xarxa de comunicacions terrestre en el curs inferior de l'Ebre. 6 7
1 8 2 11 3 12 4 5 9 13 10 14
17 18 19 16 21 15 20 22 23 24 25 26 27 30 28 29 31 32 33 34 40 35 36 37 38 41 39 43 42
46
55 45 47 58 48 59 49 50 52 44 51 53 60 61 62 54 56 63 64 57 79 80 66 65 68 67 75 73 70 74 71 69 72 82 81 76 83 84
87 85 88 86 77 89 78
90 91
95 93 96 92 94 98 97 100 99 101 103 102
105 104
107 106 108 109 110 111 114 112 115 113
116
117 N 118 119
120 121 146 122
123 145 124 125 126 125 138 134 139 135 128 127 136 129 137 130 131 133 132
140
141 144 142 143 10 km.
147 Mapa 10. Jaciments del curs inferior de l'Ebre descrits en aquest treball. En blau, jaciments on s'han realitzat algun tipus d'excavació arqueològica; en vermell, jaciments coneguts exclusivament mitjançant propeccions. I
II
III
IV
V
VI
VII
N
VIII
Bronze Final Primer Ferro Ibèric Antic Ibèric Ple Ibèric Final 10 km. Alt Imperi Mapa 11. Plànol del curs inferior de l'Ebre amb les zones ampliades en les figures 12-20, amb la llegenda dels respectius períodes d'ocupació. I
6 7
8 Riba-roja 0295 4570 4570
1 0290 2 11 3 12
4 9 5 10 Flix
N
0 2 km
Mapa 12. Jaciments situats a l'extrem septentrional de la zona d'estudi, al voltant de Riba-roja i Flix (Ribera d'Ebre). 0 2 km II 13 Flix 14 N
17
18 15 16 19 Ascó
20 21
Vinebre 22 23 24 27 25 28 29 26 30 31 32
Mapa 13. Distribució dels jaciments en els municipis de Flix, Ascó i Vinebre (Ribera d'Ebre) III Mapa 14. Distribució de jaciments al nord la cubeta Móra ( Ribera d'Ebre i Priorat).
33 34 el Molar
40 35 Garcia
0300
4555 el Masroig 4555 41 0310 38 Marçà 36 37
39 els Guiamets Capçanes 42 43 Móra la Móra Nova d'Ebre 1 Km riu Ebre IV 46
N 0310 45 47 4550 Mapa 15. Distribució de jaciments al sud la cubeta Móra (R ibera d'Ebre). 55 48 53 49 50 52
51 1 Km 44 Benissanet 60 54 56 61 Tivissa
62 57 Miravet 63 80 Ginestar 64 79
65 75 73 71 70 67 74 68 66 72 69
76
Rasquera
77
78 V N
0 1 km
Miravet 80 79
81 82 Rasquera 83 84
85 78
4540 0295
Mapa 16. Distribució de jaciments al nord del pas de l'Ase (Ribera d'Ebre i Baix Ebre) VI 85
87 86 4540 88 89 0295
Benifallet
90 91
0 1 km
4537 92 0293 N 93 96 94 95 97 98
4535
0242 99 103 100 101 102
106 107
Mapa 17. Distribució dels jaciments en el pas de l'Ase (Baix Ebre). N 0 1 km VII 108 109 110 0292 111 4529 112 113 114 Aldover 115
Bítem
116
4524 0288
117
Roquetes
Tortosa 118 119
Mapa 18. Distribució dels jaciments a la plana al nord de Tortosa (Baix Ebre). 4519
0291
120
121 122
4516 4516 0290 0293 Vinallop
123 124
126 125
Santa Bàrbara 127 139 l'Aldea 134 140 145 128 129 135 136 Masdenverge 130 VIII 137 138
141 131 133 132 N Amposta
0 1 km 144 143 ? 142 147 Mapa 19. Distribució dels jaciments a l'extrem sud del curs inferior de l'Ebre (Baix Ebre i Montsià). 1 2 13 14 1718 15
25
34 35 37
50 58 51 61 59 79 65 57 70 67 76
93
N
133 140 141 142 10 km.
Mapa 20. Jaciments del Bronze Final. Subratllats, els jaciments amb ceràmica acanalada. En negreta i cursiva, les necròpolis d'aquesta època. 6
2 12 12 5 13
18
20
26 31 32 33 34 35
38
55
50 62 56 65 66 70 67 73 71 69 82 74 76 88 86 78 90 91
96 92 97 100 101 102 105 106 108 109 110 114 111
N
136 129 130
141 142 10 km.
Mapa 21. Jaciments de la Primera Edat del Ferro. Els jaciments subratllats corresponen a jaciments amb presència de ceràmiques fenícies. Els jaciments en cursiva corresponen a necròpolis. 1) A) B) 100 m. EBRE 100 m. EBRE 50 m. 50 m. 1 Km. 1 Km.
C) Evolució del poblament a l'extrem sud de la foia 100 m. EBRE de Móra. A) Jaciments del Bronze Final (ceràmica acanalada), amb una clara 50 m. 1 Km. pervivència del patró d'assentament prehistòric; B) Jaciments del Primer Ferro amb presència de ceràmica fenícia, procés de colonització agrícola de la part baixa de la cubeta; C) Jaciment del Barranc de Gàfols, únic en documentar un tipus de ceràmica a torn posterior, de procedència indeterminada, i que representa un patró d'assentament concentrat i definitivament sedentaritzat.
2) A) B) C) N 0 1 km
Evolució del poblament a l'àrea d'Aldover - Tivenys (Baix Ebre): A) Hàbitats de superfície reduïda amb presència d'àmfora fenícia (s. VII); B) Hàbitat concentrat dels Tossals (s. VI); C) Poblats fortificats i nuclis ibèrics (s. V-III).
Mapa 22 13 14
55
56
88
94 101
114
N
124
136 129
144 10 km.
Mapa 23. Jaciments del curs inferior de l'Ebre datables durant l'ibèric antic. En cursiva, les necròpolis. 6
11 4 5 10 14
16? 20
26? 27 28 30 31 32
37
43
47
51 53 60 63 79 64 80 66 68 75 81 69 83
85 86 78
90
95 94 98 100 99 101 103
104 105 106 108 109 110 112 115
N 118
120 121 146
123 124 125 138 139 135 127 136 137 131 133 132 140 144? 143? 10 km 147 Mapa 24. Jaciments de l'ibèric ple. Amb requadres, els poblats documentats. Subratllats, necròpolis amb enterraments d'aquesta època. En cursiva, els jaciments de cronologia més problemàtica, però que podrien pertànyer a aquest període. ? ?
4 11 10 14
16?
26? 28
?
Castellet de Banyoles 51
83/81
85 86
90
94
101
110 112 115
Hibera? 118 N
120 146
123 ?
137
132
10 km. 147 Mapa 25. Hipòtesis de distribució regular dels poblats ibèrics en el curs inferior de l'Ebre. Les circumferències delimiten àrees de 2 km de radi (excepte el Castellet de Banyoles i Hibera - Tortosa). Les línies discontínues estan basades en el càlcul del model de gravetat. Castellons de Flix ?
Sant Antoni Castellet de de Calaceit Banyoles Coll del Moro de Gandesa
Castell de Sant Joan (Hibera?)
0 5 Km.
Mapa 26. Hipòtesis de distribució dels grans centres de poblament ibèric en el segle III i de la seva probable àrea d'influència.
6
8
4 11 5 10 14
18 16 20 21 22 24 25 26 27 28 30 31 32
36 37 41 43 39
46
45 47 48 44 51 53 60 63 79 64 66 80 75 73-74 68 81-83 72 69 84 87 85 86 89 78
90
95 98 94 100 99 101 103
104 105 106 108 109 110 112 115 113
116
117 N 118
120 146 121 122
123 145 126 125 138 139 127 135 137 131 133 132
143? 10 km 147 Mapa 28. Jaciments de l'ibèric final. En negreta, amb cronologia segura durant aquest període. En cursiva, els jaciments amb una cronologia més dubtosa. 1
2
15
Neolitic - Bronze Ibèriques ? Musulmanes ? ? Indeterminades 5 Graners ibèrics 3 14 sobreelevats 4? ?6 7 13 8 9 10 16 11 12
N
10 km
17 Mapa 29. Sistemes d'emmagatzematge documentats en el curs inferior de l'Ebre i la seva probable cronologia. Sitges: 1. Gabarreres; 2. mas del Catxorro; 3. pla de les Sitges; 4. Vinallop; 5. masia Despacs; 6. esplanada Soldevila; 7. mas de Mianes; 8. mas de Giner; 9. la Carrova; 10. pla d'Empuries; 11. Castell d'Amposta; 12. partida d'Ametlés; 13. Pont de la Pedrera; 14. Bordissal; 16. Ermita de la Mare de Déu de l'Aldea. Graner sobreelevat: 15. les Valletes; 17. Moleta del Remei. 7 8 3
Flix
16 17 21 19 22-23
28 29
40 36
41 Capçanes 42
46
52 44 49 54 60 Ginestar 68 73-74 72 84 77 87 89 91
?
104
107
113
116 117 N DERTOSA (119)
122
123 135 145 126 134
132 128
10 km
Mapa 30. Distribució dels jaciments ocupats a inicis d'època altimperial. En negreta les possibles villae, amb un territori d'explotació teòric amb un radi d'1,5 km (Flix, Capaçanes i Ginestar, identificades recentment). 29 Asclines
40 Garcia
Marçà
36 les Planes
41 Capçanes 42 les Cases Barates
46 RIU EBRE
Mas de Molló 2 49 52 44 1 Km Emportells 54
60 l'Aumedina Ginestar
les Pedres 60 m 73-74 72 68 200 m
400 m
77
Mapa 31. Distribució dels assentaments d'inicis d'època imperial romana al costat de la xarxa de comunicacions de la cubeta de Móra. Situació de les possibles villae i de llur hipotètica àrea d'influència d'1,5 km de radi. 8
2 ? 1 4 3 5? 6
7 ?
8
9 10 ?
20 13 11
12
N
10 km
14 15 16 17 ? Indeterminada 18 ? Bronze Final Primer Ferro Ibèric Antic Ibèric Ple Ibèric Final Mapa 32. Enterraments documentats en el curs inferior de l'Ebre: 1. Castellons (Riba-roja); 2. Barranc de la Sabatera (Riba-roja); 3. Santa Madrona (Riba-roja); 4. Sebes (Flix); 5. Barranc de Mosselló (Flix); 6. Castellons (Flix); 7. Castellons (Ascó); 8. el Calvari (el Molar); 9. la Tosseta (els Guiamets); 10. Coll del Moro de la Serra d'Almos (Tivissa); 11. Janet (Tivissa); 12. Marcó (Tivissa); 13. Castellet de Banyoles (Tivissa). 14. Mianes (Tortosa); 15. Mas de Mussols (l'Aldea); 16. la Carrova (Amposta); 17. Mas de Cabiscol (Amposta); 18. l'Oriola (Amposta); 19; les Obagues (Ulldemolins); 20. Coll del Moro (Gandesa). 1
2 3 5* **4
6* *8 7 12 * 10 9 * * 11*
13 14 *
15 * 16 17 * N
10 km
18 * 19 20 21*
22 *
*23 * Llegenda ibèrica Llegenda llatina Mapa 33. Indrets del curs inferior de l'Ebre on s'ha recuperat monedes, la major part troballes casuals: 1. Flix; 2. Font de n'Horta; 3. Sant Miquel de Vinebre; 4. Roca del Sol; 5. Forn Teuler; 6. Serra de l'Espasa; 7. les Planes; 8. Móra la Nova; 9. Benissanet; 10. Mas de Molló; 11. Castellet de Banyoles; 12. Coll del Moro de Gandesa; 13. Mas del Catxorro; 14. Coll de Som; 15. les Valletes; 16. Casablanca; 17. Tortosa; 18. la Fullola; 19. mas de l'Antic; 20. Roquissé; 21. Amposta; 22. Godall; 23. Castell d'Ulldecona. * *
* * * 1-2 exemplars ** * 3 exemplars * * * * ***** ** ** >6 exemplars * * 17 exemplars * * * * (Prats de Rei) 65 exemplars * (Balsareny) *
* A) Distribució de la seca Ilterkesken al NE de la península ibèrica. Les troballes corresponen a Empúries, Cova de les Encantades, Turó dels Encantats, Burriac, Ca n'Olivé, Torre Llauder, Granollers, Darró, Tarragona, Camp de les LLoses, Prats de Rei, Castellvell, Solsona, Balsareny, Moià, Manresa, Bell-lloch, Lleida, Cervera, Baix Aragó, Azaila, museu de Castelló i d'Alacant, a les quals cal afegir les documentades en el sud de França.
* 1 3 * 2 4* * ? 6 * *5 Dertosa * 8 7 * 9 10* * 11 **12 14* 13 19 15 * * 16 *
17 1 moneda * 18 * * * 3 monedes * 7 monedes B) Monedes de Ilercavonia / Dertosa documentades: 1. Empúries, 2. Cerdanyola del Vallès, 3. Manresa, 4. Vilanova del Camí, 5. Tarragona, 6. Torre de l'Espanyol, 7. Forcall-Morella, 8. Cantavieja, 9. Iglesuela del Cid, 10. Castellfort,11. Traiguera, 12. La Pobla Tornesa, 13. Els Estrets de Vilafamés, 14. Montnegre, 15. Castelló, 16. El Secanet, 17. La Carència, 18. Eivissa, 19. Pollentia (Ripollés, 1982; Llorens, Aquilué, 2001).
Mapa 34