DOCSLIB.ORG

07.JNG Lam 129 131 Mapes 1 34

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
07.JNG Lam 129 131 Mapes 1 34 ESQUEMA DELS PERÍODES D’OCUPACIÓ DELS JACIMENTS LÀM. 129-131 PERÍODES D'OCUPACIÓ JACIMENTS Bronze Final Primer Ferro Ibèric Antic Ibèric Ple Ibèric Final Alt Imperi 1 Castellons 2 2 Castellons 1 3 Senals 4 Sta. Madrona (poblat) 5 Sta. Madrona (necròpoli) 6 Magalanya 7 Vall de Porcs 8 Paladell 9 Barranc de Mosselló 1 10 Barranc de Mosselló 2 11 Sebes 1 12 Sebes 2 13 Castellons (necròpoli) 14 Castellons (poblat) 15 Andisc 16 Castellons 17 Aixalella 18 Tossals 19 Racó de Rates Penades 20 Roca de la Bruixeta 21 Font de n'Horta 22 Sebiques / Pedruscalls 23 Les Raboses 24 Sant Miquel de Vinebre 25 Roca del Sol 1 26 Roca del Sol 2 27 Racó de Sant Miquel 28 Forn Teuler 29 Asclines 30 Roca de l’Ortiga 31 Barber Medina 32 Els Mugrons 33 El Molar - poblat 34 El Molar - necròpoli 35 Puig Roig 36 Marça (vil·la romana) 37 La Miloquera 38 La Tosseta 39 Serra de l'Espasa 40 Vila de Garcia 41 Les Planes 42 Les Cases Barates 43 El Calvari 44 Emportells 45 Quatre Camins 46 Mas de Giralt 47 Mas d’en Serrano 48 Mas de Molló 1 49 Mas de Molló 2 Làm. 129 PERÍODES D'OCUPACIÓ JACIMENTS Bronze Final Primer Ferro Ibèric Antic Ibèric Ple Ibèric Final Alt Imperi 50 Mas de Mall 51 Castellet de Banyoles 52 Barranc Fondo 53 Ermita de Santa Anna 54 L’Aumedina 55 Coll del Moro 56 Coll Alt 57 Mas d’en Peles 58 Cova de Janet 59 Cova de Marcó 60 Mas de Tramontà 61 Mas de Dalt 62 Punt Km. 47 63 Cementiri de Ginestar 64 Granges de Ginestar 65 Barranc de Gàfols 1 66 Barranc de Gàfols 2 67 Les Deveses 1 68 Les Deveses 2 69 Caseta del Flaquet 70 Barranc de S. Antoni 1 71 Barranc de S. Antoni 2 72 Caseta de Xevarria 73 Les Pedres 74 Sant Vicenç 75 Lo Quiquet 76 Barranc del Comte 77 Corriol de Corb 78 Moleta Rodona 79 Turó de la Torreta 80 Castell de Miravet 81 Castellot de Sola 3 82 Castellot de Sola 2 83 Castellot de Sola 1 84 Viens 85 Roca dels Penjats 86 Turó de l'Audí 87 Les Llomes 88 Lo Toll 89 Mas del Catxorro 90 El Martorell 91 Ligallo de Lixem 92 Aldovesta 93 Cova de Xafarroques 94 Castellot Roca Roja 95 Mas de Xalamera 96 Turó de Xalamera 97 Roca Roja 98 Les Trampes Làm. 130 PERÍODES D'OCUPACIÓ JACIMENTS Bronze Final Primer Ferro Ibèric Antic Ibèric Ple Ibèric Final Alt Imperi 99 Coll de Som 100 Barranc de les Fonts 101 Assut 102 Barranc Fondo 103 Km. 14 104 Arenalets 105 Turó d'en Serra 106 Plana de Nelo 107 Can Teixidó/Can Cinto 108 Punta del Rojal 109 Plana de la Móra 1 110 Punta Plana de la Móra 111 Plana de la Móra 2 112 Planetes 113 Barrugat 114 Tossals 115 Valletes 116 Casa Blanca 117 Horta Baixa 118 Castell de la Suda 119 Tortosa 120 Barranc de S. Antoni 121 Pla de les Sitges 122 Masia Despacs 123 Mianes (poblat) 124 Mianes (necròpoli) 125 Carrova (ent. ibèric) 126 La Carrova 127 Mas Roig 128 Mas de Sant Pau 129 Barranc d'en Fabra 130 Bancal de Torta 131 Pla d'Empúries 132 Castell d'Amposta 133 Quintanes / Roquissé 134 Mas Lafont 135 Pont de la Pedrera 136 Mas de Mussols (nec.) 137 Mas de Mussols (pob.) 138 Tossal Redó 139 Ligallo de les Veles 140 Partida d'Ametlés 141 Cabiscol-Finca Jornet 142 Montsianell 143 L'Oriola-poblat? 144 L'Oriola-necròpoli 145 Mas de l'Antic 146 Bordissal 147 Feixes Tancades Làm. 131 MAPES 1-34 ILERGETES SEDETANI COSSETANI OSITANI? ILERCAONES EDETANI Mapa 1. Situació de la zona d'estudi i de le tribus ibèriques que l'envolten. Riu Cinca riu Segre Serra de Montsant C' B Pas de l'Ase Serra de riu la Torre riu Siurana Algars D' A Serra de Plana de Tivissa riu Burgar B' Matarranya C Pas de Barrufemes Serra de A' Cardó Ports de Mar Mediterrània Beseit D riu Ebre Serra de 0 5 Km. Montsià Mapa 4. Principals rius i accidents orogràfics del curs inferior de l'Ebre. Situació de les seccions que apareixen en el mapa 5. Ports de Beseit Serra de Cardó riu Matarranya riu Algars riu Ebre litoral A Distància: 60 km. A' Orientació: 100 º cota mín. 0 m. cota màx. 1000 m. Serra de la Torre Serra de Tivissa Vandellós Móra la Nova riu Matarranya riu Ebre Distància: 53 km. B Orientació: 300 º B' cota mín. 0 m. cota màx. 660 m. Ports de Beseit Serra de aliniació cordillera prelitoral Montsant Barranc de Xalamera Barranc de Canaletes riu Ebre Riu Siurana Barranc del Riu Sec (Pas de l'Ase) Distància: 48 km. C Orientació: 42 º C' cota mín. 5 m. cota màx. 737 m. Serra de Cardó Ports de Beseit Serra de Tivissa Plana de Burgar Hospitalet de l'Infant Roquetes riu Ebre Distància: 56 km. D Orientació: 60 º D' cota mín. 4 m. cota màx. 820 m. Mapa 5. Seccions topogràfiques del curs inferior de l'Ebre, indicades en el mapa 4. Dipòsits quaternaris al·luvials formats per llims i sorres. Tenen el mateix origen i evolució que la plana deltaica, però la seva formació és independent i a més té una granulometria i una proporció de sediments detrítics gruixuts relativament més elevats. Correspon, en part, al curs antic i actual del riu. Glacis d’erosió quaternària, típica superfície erosiva al peu d’elevacions en ambient sec. Formada per graves cimentades per crostes calcàries i llims a la part superior, crostes que arriben als 2 m. de potència. Formacions quaternàries indiferenciades, corresponents a conglomerats poligènics fluvials, dipòsits a peu de muntanya o paleoplatges, a tocar d’antics aiguamolls colmatats. Conglomerats locals d'origen fluvial i eòlic, amb aportacions de les muntanyes que l'envolten, formats principalment per calisses unides amb una matriu argilosa de color vermell Formacions oligocèniques terciàries que comprenen dipòsits de margues, conglomerats calcaris, arenisques i argiles, per la qual cosa és difícil separar aquests nivells, a causa dels recobriments i dels cultius. Potència molt variable, entre 20 i 200 m. 400 m Terrassa quaternària a uns 10/25 m. sobre el curs de l'Ebre, de graves rodades calcàries i dolomítiques, amb matriu sorrenca de gra gruixut. Sorres i llims 100 m groguencs intercalats, amb un recobriment de llims salmonats inferior als 2 m. Potència d’uns 15/30 m. Formacions juràsiques del Lias, nivell dolomític amb escletxes en el conglomerat homogeni massiu, amb una potència mitja de 150 m. Caracteritzades per tenir moltes fàcies. És habitual que el contacte entre 10 km els diferents trams estigui erosionat. Formació triàsica, del Muschelkak. L’indret ha sofert una dolomització secundària intensa que ha transformat els materials calcàris. Són habituals els nòduls de sílex, a l'atzar o aliniats segons l’estratificació. Potència d'uns 90 a 160 m Zona de roques ígnies intrusives, formades bàsicament per granodiorites (quarç, feldespat...). Presenten un grau de meteorització considerable, presentant-se com a sorres, generalment recobertes pels nivells quaternaris. Mapa 6. Materials geològics del curs inferior de l'Ebre. Cinca Segre ANIMALS DOMÈSTICS COURE (ovicaprins, porcs, bous...) Matarranya PESCA PLOM PLATA FLUVIAL (llast de plom) Metal·lúrgia Ebre GRANIT (molins) Terrisseria Siurana Algars TEIXITS (llí, llana, palma...) APICULTURA ARGILA VINYA Canaletes FUSTA CAÇA (cabres, cèrvols, conills...) GUIX N CEREALS (blat, ordi...) SALAONS? Aglans, llegums, figues SAL PESCA FERRO 0 5 Km. Mapa 8. Recursos naturals i matèries primeres tranformades del curs inferior de l'Ebre. riu Ebre Mequinença MONTSANT Riu Font de n'Horta Matarranya Flix Coll de Serra de la Teixeta Batea l'Espasa Colldejou Castellet de Riu Banyoles Algars Gandesa Coll de Fatxes Bot Hospitalet Riu Plana de Canaletes de l'Infant Burgar (Oleastrum?) Sub Saltum? Perelló Sant Jordi d'Alfama (Pinon?) Dertosa Ampolla PORTS DE (Tria Capita?) BESEIT N Amposta Traiguera Forcall (Intibilis?) (Lesera) 0 5 Km. Vies romanes documentades Altres possibles camins o vies Mapa 9. Xarxa de comunicacions terrestre en el curs inferior de l'Ebre. 6 7 1 8 2 11 3 12 4 5 9 13 10 14 17 18 19 16 21 15 20 22 23 24 25 26 27 30 28 29 31 32 33 34 40 35 36 37 38 41 39 43 42 46 55 45 47 58 48 59 49 50 52 44 51 53 60 61 62 54 56 63 64 57 79 80 66 65 68 67 75 73 70 74 71 69 72 82 81 76 83 84 87 85 88 86 77 89 78 90 91 95 93 96 92 94 98 97 100 99 101 103 102 105 104 107 106 108 109 110 111 114 112 115 113 116 117 N 118 119 120 121 146 122 123 145 124 125 126 125 138 134 139 135 128 127 136 129 137 130 131 133 132 140 141 144 142 143 10 km. 147 Mapa 10. Jaciments del curs inferior de l'Ebre descrits en aquest treball. En blau, jaciments on s'han realitzat algun tipus d'excavació arqueològica; en vermell, jaciments coneguts exclusivament mitjançant propeccions. I II III IV V VI VII N VIII Bronze Final Primer Ferro Ibèric Antic Ibèric Ple Ibèric Final 10 km. Alt Imperi Mapa 11. Plànol del curs inferior de l'Ebre amb les zones ampliades en les figures 12-20, amb la llegenda dels respectius períodes d'ocupació. I 6 7 8 Riba-roja 0295 4570 4570 1 0290 2 11 3 12 4 9 5 10 Flix N 0 2 km Mapa 12.
Load more

Recommended publications
  • L' ÈPOCA MEDIEVAL La Creació Del Comtat De Les Muntanyes De Prades
    L’ ÈPOCA MEDIEVAL La creació del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença durant la baixa edat mitjana N Creació, configuració i evolució del domini comtal 6 Vilosell Pobla de Cérvoles Vallclara L’any 1324, el monarca Jaume II (comte de Barcelona i rei d’Aragó) va crear el comtat de les Muntanyes de Prades Prades i el va atorgar al seu fill Ramon Berenguer. A 1 més, va establir que aquest nou comtat s’unís 3 Siurana indissolublement amb part del territori que havia Cabassers Escaladei 4 estat dldel dfdifunt Guillem d’Entença (l(els castells i viles d’Altafalla, Falset, Tivissa i Móra, i els drets que el comte‐rei tenia sobre els castells i llocs de Marçà i FALSET Garcia 5 Pratdip). Tarragona D’aquesta manera, aconseguia aglutinar diversos i diferents territoris sota l’autoritat d’un únic senyor 2 —el comte de Prades— i formar un conjunt territorial i senyorial indivisible: el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença; del qual, Falset en va esdevenir el centre polític i 0 5 10 15 km administratiu. De totes maneres, el nou comtat de Albert Martínez i Elcacho '08 les Muntanyes de Prades incloïa territoris que pertanyien, en part, a senyories monacals i 1 Part dels territoris que havien configurat la Batllia reial de les muntanyes de Prades eclàlesiàstiques: alguns territoris que depenien dldel 2 La baronia d'Entença (el terme de Garcia, delimitat amb línia discontínua en el mapa, també hi monestir de Poblet, la baronia de Cabacés (que pertanyia; no obstant això, inicialment, no es va incloure en la nova senyoria comtal) pertanyia al bisbe i a l’Església de Tortosa), el priorat 3 La baronia de Cabacés 4 El priorat de la Cartoixa d'Escaladei de la Cartoixa d’Escaladei i els dominis del monestir 5 El monestir de Bonrepòs de Santa Maria de Bonrepòs.
    [Show full text]
  • BIM 3Er Quadrimestre 2017
    BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 8 MUNICIPAL 3a Època 3R Quadrimestre AJUNTAMENT DE 2017 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Móra la Nova aprova un Les festes de Nadal una cita pressupost consensuat de més plena d’activitats per a tothom de 3,5M d’euros Una Sant Silvestre aquàtica i el Més visitants a la 186a Fira, que Club de Twirling moranovenc en ha presentat moltes novetats molta projecció Pavelló Firal 1 d’Octubre, el nou Commemoració del Dia nom del recinte després dels internacional per a l’eliminació atacs policials de la violència de gènere MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Número 8 Salutació Des de finals d’octubre, ERC governa 3a Època en minoria a Móra la Nova. Les fortes 3r Quadrimestre 2017 tensions nacionals i els diferents punts de vista sobre el procés van fer insostenible el pacte de govern. Però Edita el trencament ha estat d’una forma Ajuntament de Móra la Nova civilitzada i sensata, com haurien de ser totes les relacions que finalitzen. Coordinació Hem de conviure en el mateix poble sense animadversió. Eva Vallespí El governar en minoria ens ha Francesc X. Moliné obligat a negociar i a pactar uns pressupostos pel 2018 amb l’oposició. Redacció Fruit d’aquesta negociació, s’han Roger Font i Montornés aprovat amb els vots favorables del PDeCat i del PSC després de recollir algunes de les seves esmenes. www.riberaproduccions.com D’altra banda, al mes d’octubre va tenir lloc la 186 Fira de Móra la Nova. Hem introduït alguns canvis fruit de la pressió urbanística que ens Col·laboradors han servit per reorganitzar la Fira i per traure’n una part de l’àmbit Antonio Veciana (meteorologia) urbà, minimitzant molèsties.
    [Show full text]
  • BIERA D'ebrrie, Tarfragona) 1
    El AStENTAMI!:NTO PROTOHiSTÓRICO DEl BARRANC DE GÀfOLS (GiNESTAR, BIERA D'EBrRIE, TARfRAGONA) 1 por M. C. Beimte*, J. Sam11mtí*'' y J. Scmtacana*** JResume111: E! poblado del Barranc de Gàfols se fecha en e! siglo VII y VI a.C. En su última fase, presenta un trazado regular, con calles rectilíneas que interseccionan en iíngulo recto, y viviendas de planta rectangular, dotadas habimalmente de un hogar en posición central. La técnica constructiva se basa en el uso de zócalos de piedra con elevaciones de adobe. Algunas de estas habitaciones tenían un revestimiento mural con decoración pintada de colar rojo, formando temas geométricos. El yacimiento fue abandonado repentinamente y destruido por un fuerte incendio, lo que ha permitido la recuperación, en muy bucn estado, de la mayor parte de los materiales muebles y de abundantes restos paleocarpológicos. Entre los materiales cerâmicos cabe destacar la presencia de un buen número de importaciones fcnicias, así como la presencia de otras cerâmicas a tomo no fenicias, pero que imitan claramente sus fom1as; posiblemente se trata de las primeras producciones a tomo de la zona, anteriores a las cerámicas ibéricas propiamente dichas. Paiabns-dave: Urbanismo y arquitectura protohistóricos. Comercio fenício. Cataluiia. 1, INTRODUCCIÓN ER yacimiento del Barranc de Gàfols, también conocido con el nombre de El Pomeralet, está situado en el término municipal de Ginestar, a poco menos de un kilómetro al sudoeste de esta población, a la derecha dei torrente del mismo nombre, en el punto en que éste desemboca en la Hanada aluvial del Ebro (lám. I). Topográficamente, se trata de una extensa plataforma, claramente delimitada al sudoeste por el Barranco de Gàfols, al norte por el Barranco de Ginestar y al noroeste por un acanülado abrupto, al pie del cual transcurre la 1 Una versión similar de este trabajo ha sido entregada a la serie Tribuna d'Arqueologia para SI.! publicación en lengua catalana.
    [Show full text]
  • Calendari Per Punts
    Jornada 01 Rasquera 23 de Març Jornada 02 Reus 30 de Març Jornada 03 Benissanet 06 d'Abril Jornada 04 Vilanova 26 d'Abril Rasquera 15 L'Hospitalet 19 L'Hospitalet 18 Xerta 20 Reus 10 L'Hospitalet 18 L'Hospitalet 18 Pratdip 11 Reus 12 Mont-roig 13 Pratdip 9 Alforja 13 Benissanet 13 Rasquera 16 Masboquera 13 Xerta 18 Benissanet 9 Salomó 15 Masboquera 11 Pinell 14 Vilanova 13 Mont-roig 14 Miami 15 Alforja 15 Vilanova 13 La Fatarella 13 Miami 14 Vandellòs 15 Corbera 14 Salomó 13 Montbrió 16 Pinell 12 Corbera 21 Colldejou 11 Montbrió 17 Horta 9 Bot 13 La Fatarella 12 Colldejou 17 Vandellòs 9 Bot 14 Montbrió 14 Colldejou 12 Bot 13 Horta 16 Colldejou 13 La Fatarella 2 Horta 11 Horta 17 Miami 11 La Fatarella 14 Corbera 14 Vandellòs 13 Montbrió 14 Salomó 17 Bot 13 Vandellòs 15 Masboquera 17 Salomó 15 Vilanova 13 Pinell 16 Miami 11 Mont-roig 8 Corbera 15 Pinell 15 Pratdip 10 Mont-roig 7 Benissanet 11 Alforja 9 Masboquera 13 Rasquera 16 Vilanova 12 Alforja 15 Xerta 15 Rasquera 13 Reus 12 Xerta 15 Pratdip 4 Reus 14 Benissanet 8 Jornada 05 Corbera 27 d'Abril Jornada 06 Bot 11 de Maig Jornada 07 Horta 25 de Maig Jornada 08 Vandellòs 1 de Juny Benissanet 17 L'Hospitalet 14 L'Hospitalet 18 Masboquera 14 Vilanova 10 L'Hospitalet 16 L'Hospitalet 18 Miami 12 Vilanova 13 Reus 18 Miami 13 Pratdip 10 Corbera 19 Benissanet 17 Montbrió 17 Masboquera 15 Corbera 17 Rasquera 16 Montbrió 12 Xerta 11 Bot 15 Reus 18 Colldejou 9 Pratdip 11 Bot 13 Mont-roig 10 Colldejou 9 Alforja 14 Horta 16 Rasquera 19 La Fatarella 15 Xerta 13 Horta 18 Salomó 14 La Fatarella 16 Pinell
    [Show full text]
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • 1905 Via Verda Frances 20
    La Voie Verte F ZARAGOZA ZARAGOZ a Bot Gare T-334 d'Horta de St. Joan Place LA VOIE VERTE Catalunya (Horta) Les Voies Vertes constituent l’instrument idéal pour la promotion et l’instauration d’une nouvelle culture des loisirs, des sports de plein air et de circulation non motorisée dans la société. C’est également une aide à la culture de la bicyclette, des randonnées, des promenades à cheval du fait qu’elle généralise leur utilisation parmi tous les citoyens, et exerce un rôle éducatif important, particulièrement pour les plus jeunes, puisque le grand avantage de la Voie Verte est de garantir l’accessibilité et l’universalité des usagers, sans limitation d’âge, ni de capacité physique. TERUEL FICHE TECHNIQUE Total de la route: 49 km Situation : entre T ortosa et Arnes-Lledó Localités: Tortos a, Roquetes, Jesús, Aldo.ver, Xerta, Benifalle , Pinell de Brai, Prat de Comte, Bo t, Horta de Sant Joan et Arnes. C’est à cet endroit quet la voie rejoint l’Arago n. m Dénivelé: 400 m m m Difficulté : faible m m 440,22 Usagers: piétons, cavaliers, cyclistes. 420,37 325,69 Accessibilité : Accessible aux personnes handicapées. m 205,73 m m m m 182,97 m Tronçon la Fontcalda – Bot adapté m aux handicapés. C.I 97,19 40,16 13,46 16,88 13,58 Recommandations: bonnes chaussures, 9,69 5,61 gourde, chambre à air de rechange et lanterne. Types de chaussée: asphalte. Infrastructure: elle traverse divers tunnels éclairés, aqueducs, anciennes gares, aires de loisirs et ponts. Benifallet ......... Arnes ..............................
    [Show full text]
  • 7 Inventari03-Ap.Pdf
    CATÀLEG D’EDIFICIS I CONJUNTS URBANS I RURALS DE CARÀCTER HISTÒRIC, ARTÍSTIC I AMBIENTAL DE LA CIUTAT I MUNICIPI DE TORTOSA- 2005 REFERÈNCIA. 0005 REFERÈNCIA. 0011 REFERÈNCIA. 0018 Denominació actual: Fortificació Hospital Verge de la Cinta Denominació actual: Torre de Camp-Redó Denominació actual: Torre d'En Pinyol Denominació primitiva: Fortificacions Turó del Sitjar Denominació primitiva: Torre de Camp-Redó Denominació primitiva: Torre d'En Piñol Altres denominacions: Fortíficacions Antics Quarters Altres denominacions: Torre de la Font de Quinto Altres denominacions: La paret del Moro Nucli poblament: Tortosa Nucli poblament: Camp-redó Nucli poblament: Jesús Ref. cadastral: 1309901 Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Època: (1642-1860) Protecció Llei 1993: BCIN Protecció Llei 1993: Sense Protecció Llei 1993: BCIN REFERÈNCIA. 0012 REFERÈNCIA. 0019 REFERÈNCIA. 0006 Denominació actual: Torre del Prior Denominació actual: Torre de Fullola Denominació actual: Muralla de Remolins Denominació primitiva: Torre de Barcat Denominació primitiva: Torre de Fullola Denominació primitiva: Muralla de Remolins Altres denominacions: Torre del Prior Altres denominacions: Torre de Fullola Altres denominacions: Muralla Torre del Cèlio Nucli poblament: Jesús Nucli poblament: Tortosa Nucli poblament: Tortosa Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Protecció Llei 1993: BCIN Protecció Llei 1993: Sense Protecció Llei 1993: BCIN REFERÈNCIA. 0013 REFERÈNCIA. 0020 Denominació actual: Torre d'En Corder Denominació actual: Torre de Soldevila REFERÈNCIA. 0007 Denominació primitiva: Torre Llaber Denominació primitiva: Torre de Soldevila Denominació actual: Muralla de Santa Clara Altres denominacions: Torre de Despuig Altres denominacions: Torre de Soldevila Denominació primitiva: Muralla de Santa Clara Nucli poblament: Jesús Nucli poblament: Camp-Redó Altres denominacions: Muralla de Santa Clara Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Nucli poblament: Tortosa Protecció Llei 1993: BCIN Protecció Llei 1993: Sense Època: (1149-1466) Protecció Llei 1993: BCIN REFERÈNCIA.
    [Show full text]
  • AUMENTOS DE CAPITAL. (Del 01/01/2020 Al 31/01/2020) Pag.: 1
    Fecha: 02/03/20 REGISTRO MERCANTIL DE TARRAGONA Hora: 13:19 AUMENTOS DE CAPITAL. (Del 01/01/2020 al 31/01/2020) Pag.: 1 Sociedad C.I.F. Domicilio Acto F. Acuerdo Autorizante Municipio INVERSIONES KALIZEA, SOCIEDAD LIMITADA B55763304 C/ ANTONI COMPANY I FERNANDEZ DE CORDOBA 65 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 497.000 . Desembolsado: 497.000. Capital20/11/2019 CONSEGAL GARCÍA, FRANCISCO TARRAGONA resultante, suscrito: 500.000 . Desembolsado : 500.000 CE-VI 2002 SOCIEDAD LIMITADA B43682459 CALLE SANT JOSEP N 1 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 2.000.000 . Desembolsado: 2.000.000. Capital01/12/2019 GARRIDO MELERO, MARTÍN CAMBRILS resultante, suscrito: 2.003.200 . Desembolsado : 2.003.200 TODA DE VELA 1981 SL B43718576 PLAZA DE LA VILA 6 BAJOS AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 26.600 . Desembolsado: 26.600. Capital 05/07/2019 ÚBEDA MUÑOZ, MANUEL TORREDEMBARRA resultante, suscrito: 107.400 . Desembolsado : 107.400 PROYECTOS ANALITICOS Y SUMINISTROS, PASTECH B63390389 POLIG INDUSTRIAL PERAFORT, CALLE VIAL INTERIOR AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 64.170 . Desembolsado: 64.170. Capital 05/09/2019 SOCIEDAD LIMITADA PRIVAT, NAVE 9.- S/N resultante, suscrito: 67.270 . Desembolsado : 67.270 VAÑÓ GIRONÉS, JOSÉ MANUEL PERAFORT SAMEVA-2000 SOCIEDAD LIMITADA B43579861 CALLE RAMBLA NOVA , NUMERO 111 3º 4ª AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 561.807 . Desembolsado: 561.807. Capital30/06/2019 GARRIDO MELERO, MARTÍN TARRAGONA resultante, suscrito: 829.907 . Desembolsado : 829.907 CRESISA ARAGONESA SOCIEDAD LIMITADA B55740435 C/ CAU DE RAFALET 3 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 50.000 . Desembolsado: 50.000.
    [Show full text]
  • TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla
    TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI
    [Show full text]
  • RECERCA 11.Qxd
    ELS SISTEMES TRADICIONALS DE REG A LA REGIÓ DE TORTOSA I LES PROPOSTES D'AMPLIACIÓ: DE LES SÈQUIES I SÍNIES AL PANTÀ D'ULLDECONA ELS SISTEMES TRADICIONALS DE REG A LA REGIÓ DE TORTOSA I LES PROPOSTES D'AMPLIACIÓ: DE LES SÈQUIES I SÍNIES AL PANTÀ D'ULLDECONA Emeteri FABREGAT GALCERÀ 225 Recerca, 11 (2007), p. 225-254. ISSN 1135-6014 ELS SISTEMES TRADICIONALS DE REG A LA REGIÓ DE TORTOSA I LES PROPOSTES D'AMPLIACIÓ: DE LES SÈQUIES I SÍNIES AL PANTÀ D'ULLDECONA RESUM En aquest treball es repassen els sistemes tradicionals de reg a la regió de Tortosa i s’expliquen quins van ser els diferents camins per realitzar petites ampliacions de la superfície regada fins que a partir de la dècada de 1850 es va aconseguir la construc- ció de la xarxa de canals derivats de l’Ebre. Aquests sistemes van consistir bàsicament en l’aprofitament de fonts i petits cursos d’aigua superficial, en la construcció de sínies i només en un cas en l’aprofitament de l’aigua de l’Ebre a través de la roda hidràulica de Tivenys. També s’analitzen alguns projectes fracassats com ara l’apro- fitament de l’aigua dolça dels aiguamolls deltaics o la construcció d’un pantà a par- tir de l’aigua del riu Sénia per a regar les localitats d’Ulldecona i Alcanar. Paraules clau: regadiu, sínies, sèquies, pantà, Tortosa, Ulldecona, Ebre RESUMEN En este trabajo se repasan los sistemas tradicionales de riego en la región de Tortosa y se explican cuáles fueron los diferentes caminos para realizar pequeñas amplia- ciones de la superficie regada hasta que a partir de la década de 1850 se consiguió la construcción de la red de canales derivados del Ebro.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]