INSTITUT PE ru r TARR~ ONENSES RAM N JBJERENGUER .IV
BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII
E DICIÓ A CURA DE
F. X AVIER RICOMÁ Y END RELL 1 S ALVADOR-J . R üVIRA 1 ÜÓMEZ
EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990
BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII
INSTITUT D 'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER IV
SECCIÓ DE BIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA PUBLICACIÓ NÚM. 17
BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII
EDICJÓ A CURA DE
F. X A VIER RICOMÁ Y ENDRELL l SALVADOR-J . R OVI RA l G ó MEZ
EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990 Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV Publicació núm. 170
ISSN: 0211 - 1438 Diposit Legal: T. 1.527. 1990
Ho edita: lnstitut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Santa Anna, 8 Tel. 23 50 32 - 43003 Tarragona Imprés a Indústries Gráfiques Gabriel Gibert, S. A. - Cartagena, 12 - Tarragona ÍNDEX
Col·laboradors d'aquest número 9 Publicacions ressenyades 11 Arqueología 15 Art 17 Biografíes 29 Ciencies auxiliars 37 Cultura 47 Demografía 49 Economía i societat 53 Etnografía 65 Fonts i bibliografía 71 Historia eclesiastica 73 Historia local 83 Historia política i militar 135 Índex d'autors ressenyats 139 Índex de !loes 143 Índex de persones 147
La Bibliografía Histórica Tarraconense és un repertori bibliografic recollit i editat per la Secció de Biografía i Bibliografía de l'Institut d' Es tudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.
Aplega ressenyes de treballs histories apareguts durant l' any abans a la data de publicació. No obstant aixo, també hi són aplegades les deis publicats amb anterioritat i que, o bé no foren coneguts per la redacció o bé se li feren a mans quan l'edició ja era closa.
L'ambit territorial abastar per la Bibliografía Histórica Tarraco nense compren les següents comarques: Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedes, Canea de Barbera, Montsia, Priorat, Ribera d' Ebre, Tarragones i Terra Alta.
La numeració expressada al marge de les ressenyes segueix la del volum preceden! de la Bibliografía Histórica*.
'Vegeu: Quaderns d'Historia Tarraconense l, Tarragona, 1977, pp. 165-221; Bibliografia His tórica Tarraconense 11 (1979); III (1980); IV (1981); V (1982); VI (1983); VII (1984); VIII (1985); IX (1986); X (1987); XI (1989).
7
COL·LABORADORS D'AQUEST NÚMERO
Anguera i Nolla, Pere (P.A.) Arnavat i Carballido, Albert (A.A.) Bigorra i Trill, M. Carme (M.C.B.) Cavallé i Busquets, Joan (J.C.) Corts i Salvat, Joan-Ramon (J-R.C.) Cubells i Llorens, Josefina (J.C.LL.) García Segarra, Francisco de Asís (F.G.) Grau Pujo!, Josep Maria (J-M.G.) Jorda Fernandez, Anton (A.J.F.) Medina de Vargas, Raquel (R.M.) Ortega Pérez, Pasqual (P.O.) Pelegrí !santa, M. Dolors (M-D.P.) Puig i Tarrech, Roser (R.P.) Ricoma i Vallhonrat, Rosa M. (R.R.) Ricoma Vendrell, F. Xavier (F.X.R.) Roig i Queralt, Francesc (F.R.Q.) Roig i Rosich, Josep M. (J-M.R.) Ro vira i Gómez, Salvador-J. (S-J. R.) Sabaté i Bosch, Josep M. (J-M.S.) Sáez Vicente, Agustín (A.S.) Sánchez Real, José (J.S.R.) Solé i Bordes, Joan (J.S.) Segarra Blasco, Agustí (A.S.G.) Soler Álvarez, Eliseu-A. (E.S.)
9
PUBLICACIONS RESSENY ADES
Acta Historica et Archaeologica Medievalia (Barcelona). Alcanar (Alcanar). Anabad (Madrid). Ancora (Sant Feliu de Guíxols). Aplec de Treballs (Montblanc). Arrels (Espluga de Francolí). Ausa (Vic). L' A ven<; (Barcelona). Avui (Barcelona). El Baluard (Sarral). Boletín de Archivos (Madrid). Boletín de la Sociedad de Antropología Psicológica (Madrid). El Brugent (La Riba). Butlletí Arqueologic (Tarragona). Butlletí del Centre d'Estudis Alcoverencs (Alcover). Butlletí. Centre d'Estudis Locals. (Espluga de Francolí). Butlletí d'Informació Municipal (Móra d'Ebre). Butlletí Informatiu. Centre de Lectura (Reus). Butlletí de la Reial Academia Catalaná de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona). Butlletí de la Societat d'Onomastica (Barcelona). Circular Informativa del Centre d 'Estudis Canongins Pon<; de Castellví (La Canonja). Cultura (Valls). "Del Museu" (Reus). ' D'art (Barcelona). Desaigüe (Deltebre).
11 Diario Español (Tarragona). Diari de Tarragona (Tarragona). Enllac; (Tarragona). L'Espiridió (Tarragona). Espitllera (Montblanc). Estímul (La Canonja). Estudis Altafullencs (Altafulla). Estudis de Constantí (Constantí). El Finestral ( Castellvell del Camp). Lo Floc (Riudoms). La Foix (Garcia). El Francolí (Espluga de Francolí). Full Parroquial (Montblanc). Galens (Tarragona). Gira-sol (Solivella). Gran Penedes (Vilafranca del Penedes). Ilerda (Lleida). Informatiu del Museu del Montsia (Amposta). Llum (Barbera de la Canea). Margalló del Balcó (Tarragona). Miscel·lania Ribetana (La Riba). Misce¡.¡ania Sarralenca (Sarral). Niu d'Art (Tarragona). L'Om (Riudoms). Pedralbes (Barcelona). Penell (Reus). Plecs d'Historia Local (Barcelona). El Pont-Alt (La Selva del Camp). Propiedad y Urbanismo (Reus). Quaderns d'Historia Tarraconense (Tarragona). Quaderns de Vilaniu (Valls). Rapita (Sant Caries de la Rapita). Recerques (Barcelona). Reales Sitios. Revista del Patrimonio Nacional (Madrid). Reus Camp (Reus). Revista de Banyoles (Banyoles). Revista Catalana de Teologia (Barcelona). Revista de Catalunya (Barcelona). Revista de Girona (Girona). Ribera d'Ebre. Miscel·lania (Flix).
12 Scriptorium Populeti (Poblet). La Segarra (Santa Coloma de Queralt). Serra d'Or (Abadia de Montserrat). Setmana Santa (Tarragona). Sis Focs (La Masó). Som (Barcelona). Tot Canea (Montblanc). El Tres de Vuit (Vilafranca del Penedes). L'Ullal (Benifallet). Universitas Tarraconensis (Tarragona). Urgellia (La Seu d'Urgell). La Veu de l'Anoia (Igualada). La Veu de Flix (Flix). La Vila Closa (Batea).
13
ARQUEO LOGIA
3123. AA.DD.: Estructuras romanas en el jardín de la residencia Mare de Déu de la Merce (Tarragona), Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona 19R9.
Publicació que reflecteix els resultats de les prospeccions arqueologiques efectuades al jardí de la Residencia de la Mare de Déu de la Merce, situada a l'extrem oriental del centre urba de Tarragona, i realitzades per rArea d'Ar queologia de la Faculta! de 'Filosofía i Lletres de Tarragona. Des de finals del segle passat, la zona desperta un interes historico-arqueo logie a l'aleshores director de la Real Academia de la Historia, Padre Fidel Fita, de visita per Tarragona. el qua! posa en coneixement de la '"Comisión de Monumentos Histórico-artísticos de la Provincia de Tarragona'" la necessitat de practicar algunes excavacions en aquesta zona ara estudiada. Pero no fou fins arriba! el 1951 quan el professor José Sánchez Real remogué de nou el tema, sense massa exit, i hagué d'esperar el 1987 quan, amb el suport del pre siden! de la Diputació, Josep Gomis, es reiniciaren els tramits encaminats a la rehabilitació de les estructures arqueológiques semienterrades per la vegetació i les runes. Fou llavors quan un equip forma! per Alejandro Bermúdez, Rosa Palau, Pedro Pujante, Eva Flandes, Carolina Escoda, Pilar Parra i Jordi Rovi ra, tots ells de la mencionada Area d'Arqueologia de la Facultat, es posaren a treballar per fer les prospeccions de la zona. El llibre s'enceta amb un text referent al '"Suburbium oriental de Tarraco" a carrec de Joan-Vianney M. Arbeloa del Servei d'Arqueologia de la Genera lita! de Catalunya, en el qua! s'explica la' configuració topografiq. del sector oriental de la ciutat amb un repas de les principals troballes arqueológiques efectuades fins avui. Ve després la detallada exposició de les prospeccions rea litzades al jardí de la Residencia de la Mare de Déu de la Merce, amb el se güent resulta!: tres dipósits d'epoca romana, de mitjanes dimensions, planta rectangular i estructura unicameral destinats al subministrament d'aigua d'al guna zona immediata, els límits de la qua! són encara difícils de determinar, per a embassament i distribució de l'aigua de regatge. La part final del llibre mostra un bon conjunt de fotografíes de les excavacions i els planols.de la zona excavada. F.R.Q. 3124. BELTRÁN DE HEREDIA. JULIA: SARDA. MARIA: La presa romana del Barranc de la Salada. «El Baluard>> (Sarral), 33 (1988). 20-21.
Breu ressenya de la campanya d'excavacions arqueológiques de la presa del Barranc de la Salada, de Sarral, feta del 22 de febrer al 18 de man; del 1988. Les autores foren les dues arqueólogues encarregades del treball, ajudades per quatre obrers.
R.P.
3125. MASSO. JAUME: RAMON. ESTHER: Un "guttus" proceden! del jaciment iberic del Degotall (Alcover), «Butlletí del CEA>> (Alcover), 41 (1988), 8-10.
Descripció detallada d'aquesta pe<;a de ceramica campaniana que es con serva al Museu Municipal d'Alcover.
J.C.
3126. MENCHON 1 BES, JOAN; PALOMAR 1 ABADIA, SALVADOR: Les este/es funeraries discoi"dals, «Butlletí del CEA>> (Alcover), 41 (1988), 11-13.
Article introductori al tema del títol, en que es descriuen tres esteles dis coldals procedents del cementiri d' Alcover i conservades al Muse u d 'aquesta localitat. J.C.
16 ART
3127. AA.DD.: L'Església de Santa Maria Assumpta de Santa Coloma de Querctlt: Un exemple típic del gotic catalii. <
Extracte d'un treball d'art, de la vila de Santa Coloma de Queralt, realitzat per Merce Aranda, Nativitat Estivill, Josep M. Ferré, Carme Puyo] i Esmeralda Tarré. Els autors descriuen els diferents elements, exteriors i interiors, de l'esglé sia, remarcant la presencia de motius del gotic catala. Destaquem l'atenció do nada al Retaule de Sant Llorenc;, del segle XIV. Adjunten una breu relació de les principals peces del tresor de l'església i del contingut de l'Arxiu Parroquial.
R.P.
3128. BASSEGODA 1 NONELL, J.: El cimbori de Poblet. Publicacions Abadia de Po blet (< 1nteressant estudi arquitectonic d'analisi i comparació del cimbori del mones tir populeta. Segueix l'evolució constructiva i, sobretot, la tasca de restauració. R.P. 3129. BASSEGODA 1 NONELL. J.: Historia de la réstauració de Poblet. Destrucció i re construcció de Poblet. Publicacions Abadia de Pob1et. Poblet, 1983. 359 ps. Síntesi histórica de les diferents etapes arquitectoniques del monestir cister cene des del 1820 al 1982. Acompanya el text una llarga bibliografia i moltes fotografies. Ordenat cronologicament, amb una presentació del text a dues co1umnes i lletra ampla, és de gran ajuda per a tot estudiós del tema i també a nivell di vulgatiu. L'autor aporta una gran síntesi de dates i dades. R.P. 17 3130. CAMPS 1 SóRIA. JORDI: El Claustre de la Catedral de Tarragona: escultura de !'ala meridional. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1988. Amb la publicació d'aquesta tesi de llicenciatura, dirigida pel Dr. Joaquim Yarza, el seu autor ens facilita unes primeres conclusions apassionants sobre l'entorn escultoric de !'ala meridional del claustrc, a !'espera de tenir enllestida la seva tesi doctoral amb una visió més ampliada del tema, la qual cosa ens pcrmetra de tenir noves referencies i dades documentals sobre la construcció del claustre, procedencia i assentament deis primers escultors, motius orna mentals i compositius, a part deis própiament estilístics que, alhora, ens per metra poder arribar a disposar d'un estudi general sobre un deis claustres més importants del romanic hispa. Jordi Camps afai<;ona un bon treball de recerca, central només a la galeria meridional, per tal d'investigar amb cxhaustivitat les característiques d'exccu ció i d'iconografia deis capitells i cimacis que, de forma sistematicament deta llada, analitza al llarg del volum. Així tenim opció a coneixer els temes de I'Antic Testament (genesi); temes de lluita entre homes o bé de l'home contra la fera i el monstre; temes de joglaria; figuracions humanes diverses; bestiari relacional amb les faules; temes d'ornamentació vegetal i gcometrics, i, com a cloenda general, ens ofereix, a més d'una aproximació a l'estil escultoric de !'ala meridional, un capítol de conclusions amb un aparta! substanciós de re presentació iconografica. L'autor suggereix a tall de conclusions que el mate rial escultóric del claustre esta vinculat estilísticament amb el frontal de !'altar dedicat a la vida de Santa Tecla; que l'abast d'influencies escultóriques prové de Tolosa, especialment pel que fa a repertoris de tematica figurativa i orna mentació floral, amb ciares referencies a les palmetes llenguadocianes, d'altra banda ja conegudes en diferents monuments romanics catalans. També destaca altres referencies i paral·lelismes amb Sant Cugat del Valles, i les catedrals de Girona i la Seu Vella de Lleida. Tot plegat, un excel·lent volum d'investigació que esperem veure suficientment completa! amb l'estudi general de tot el claustre. F. R.O. 3131. FELIP 1 SANCHEZ. FELIP: El Renaixement a Montblanc (i 1/). < Continuació d'un altre article sota el mateix nom (vegeu fitxa 2763, vol. XI). L'autor atribueix a Damia Formen! la decoració de la capella del Sant Se pulcre de l'església de la Mare de Déu de la Serra, de Montblanc, del primer ten; del segle XVI, mentre !'artista estava treballant a Poblet. J-M.G. 18 3132. FIGUERES. A.: Fortuny sense xovinismes. < Breu resum de les etapes pictóriques de Maria Fortuny, tot seguint el con tingut de l'exposició organitzada per la Fundació Caixa de Pensions, a Barce lona (gener-man; 1989), formada per una selecció de 132 obres catalogades, entre pintures (o lis i aquarel·les), dibuixos i gravats. Poc temps després, una part d'aquesta exposició s'ha porta! a Reus. E.S. 3133. FoNTANA, JOSEP: Josep Maria lujo!, l'art de "fer" d'un artista maltractat. < Reivindicació de la figura i !'obra de l'arquitecte Jujol. Es destaca la faceta de dissenyador de !'artista com a reveladora de la seva capacita! d'obtenir grans resultats amb pocs mitjans materials. S.-J.R. 3134. GIMFERRER. JORO!: Aquest gran desconegut ... Francesc Salines, mestre gotic banyolí. < Notícies de la biografia i obra del retaulista Francesc Salines, nat a Banyo les el segle XV. Visqué els últims anys a Tarragona, ciutat on inicia una nis saga de pintors (com el mestre Francesc Solines, homónim, actiu entre 1527 i 1575). Tot i la polemica recent d'algunes atribucions pictóriques, es coneix la seva autoria en els retaules de Sant Lloren¡; de Morunys (1480) i el del San tuari de la Mare de Déu de la Bovera, de Guimera (1481), conserva! avui al Museu de Vic. J.-M.G. 3135. GRAU 1 PUJOL. J.M.T.; PUIG 1 TÁRRECII. ROSER: La nissaga deis escultors Es pinal!, de Sarra/, i la seva producció artística. Algunes aportacions. < Els autors inicien l'article amb l'estudi de l'arbre genealógic de la nissaga dels Espinal! que s'enceta la darreria del segle XVII -eoncretament amh la persona d'Isidre Espinal! i de Travera, nascut a Sant Joan d'Oló (Bages) i mort el 30 de maig de 1737 a Sarral- i arribara fins a final del segle XVIII. A continuació fan referencia a les obres realitzades pels Espinal! a diferents indrets de les nostres contrades. Pera aclarir aquest capítol, els autors han si tuat en un plano! les diferents obres realitzades per ambdós escultors - Isidre Espinal! i Travera, i Isidre Espinal! i Valle!-, i també s'ind.ica si cada autor realitza més d'una obra en cada poble. 19 Per acabar, es transcriuen tres documents sobre aquesta família d'artistes. El primer ens parla de l'acceptació en el taller deis Espinal!, de Joan Novelles com a aprenent. El segon fa referencia al retaule de !'altar majar de Scala Dei. 1 el tercer correspon a la contractació de !'obra del sagrari i altres peces a Pas sanant. R.R. 3136. GRAU 1 PUJOL. J.M.T.; PUIG 1 TARRECH. RosER: El Retaule Majar de Sant Andreu de la Selva del Camp (1704-11). «El Pont Alt>> (La Selva del Camp), 43 (1988), 4-7. Notable aportació al coneixement del retaule majar de l'església parroquial de la Selva del Camp, poc conegut fins ara. Hom analitza el contracte (tra¡;a, materials, preu, durada, inspecció ... ) i !'autor. Llatzer Tramulles morí a la vila, deixant per acabar el remat final. lnclou una completa fitxa tecnica i una fotografia de !'obra. R.R. 3137. INFIESTA. JosEP M.: Julio Antonio, Edicions de Nou Art Thor, (Col. Gent Nostra), Barcelona 1988. Aportació de caracter divulgatiu sobre la vida i !'obra d'aquest escultor de Móra d'Ebre. lnfiesta desmitifica en certa manera els tapies existents sobre Ju lio Antonio. Hi ha profusió de material fotografic i un recull a les pagines fi nals de la cronologia de !'escultor, bibliografia essencial sobre ell i una relació de les seves principals obres. lntcrcssant treball, encara que massa breu, pero necessari .per tal d'aproximar l'art al lector poc avesat als voluminosos tractats erudits. F.R.Q. 3138. LlANO MARTÍNEZ. EMMA: De nuevo sobre el testamento de Jaume Mar~;al de Montblanc. < En 1976, E. Liaño dio a conocer el texto del testamento de Jaume Mar¡;al, de Montblanc (t 1339) fundador del hospital-iglesia de S. Mar¡;al de Mont blanc, documento que le había proporcionado A. Altisent [El testamento de Jaume Mar~;al de Montblanc. < 20 publicó en < J.S.R. 3139. LIAÑO MARTÍNEZ, EMMA: La portada principal de la catedral de Tarragona y su programa iconográfico. Col·legi d'Arquitectes de Tarragona. Tarragona 1989. Interessant estudi de síntesi i aprofundiment diacrónic sobre la construcció de la fat;ana principal de la Catedral de Tarragona, simbologia iconografica i principals artistes que contribui·ren a fer realitat aquesta magna obra de la baixa Edat Mitjana. Emma Liaño ens ofereix una aproximació comparativa de la fat;ana vista de dalt a baix, tenint en compte altres referencies arquitectóni• ques espanyoles o franceses. D'aquesta manera l'aspecte comparatiu resulta molt suggeridor, i a la vegada il·lustratiu, per fer entendre el sentit global de l'art durant aquells seglcs. Liaño ens explica en primer lloc· !'estructura de la fa<;ana amb els corresponents esquemes geometrics del timpa, la portalada i, 21 finalment, tot l'esquema general de l'edifiei vist en forma frontal. Passa des prés a estudiar les diferents etapes de construcció, les característiques arquitec toniques relacionades amb l'escultura per acabar finalment amb una amplia i detallada analisi del programa iconogrii.fic, amb els seus corresponents valors didactics i de docencia activa davant les escenes incommensurables del Judici Final. Dedica seguidament un capítol a estudiar les característiques i proce dencia deis diversos artistes que intervingueren en la construcció de la fa¡;ana de la catedral i en dedueix, així, unes relacions de corren! artístic frances pel que fa a les escultures més antigues i de corren! italianitzant pel que fa al tim pa. Amb tot, ]'autora llen¡;a la idea d'un programa iconogrii.fic pensat des d'una perspectiva de totalitat global i que per mor d'haver queda! incompleta la seva realització fos acabada l'obra en epoca més recent, seguint el projecte previst quant al tema i no pas segons la disposició de les seves parts. F.R.Q. 3140. MARTÍNEZ SUBÍAS. ANTONIO: La platería gótica en Tarragona y provincia. Ins titut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Tarragona 1988. Ens trobem davant d'un llibre singular, difícil de rastrejar tematicament fins i tot per mitja de la historia, i no cal dir que elabora! pacientment amb te nacitat a prava d'incomprensions, dificultats de consulta i de dispersió demo grafica. Es tracta d'un treball que Mn. Antonio Martínez Subías ha donat a l'cstampa després de for¡;a anys d'investigacions, consultes, catalogacions i re cerca sistematica, amb el suport de la Dra. Emma Liaño com a Cap del Depar tament d'Historia de l'Art, de la nostra Delegació universitaria. En realitat no es tracta d'un llibre corrent, sinó que és en definitiva l'aportació més valuosa que sobre l'orfebreria religiosa s'ha fet fins avui a les nostres comarques, tot i les dificultats que en un principi plantejava un llibre com aquest: amplitud geo grii.fica, accessos a parroquies i temples, inexistencia de treballs anteriors que tractessin el tema referit a les nostres comarques, mancances de documentació tant als arxius civils com als eclesiastics, i problematiques tecnico-artístiques a l'hora de poder catalogar amb seguretat les peces. Tot aixo ho ha anat salvan! Mn. Antonio Martínez, en primer lloc per tenacitat, insistencia i perseverancia en la feina a fer, i en segon terme gracies a totes aquelles persones que amb bona voluntat i de forma desinteressada l'ajudaren en el difícil camí de la in vestigació. L'autor ha treballa! l'ampli cataleg de peces seguint dos criteris: per analo gia i per autoritat, gracies als quals ha pogut datar convenientment i amb mi nuciosa exactitud tota l'argenteria gotica tarraconense compresa entre els se gles XIV i XVII, tenint en compte que a Catalunya hi ha una pervivencia del gotic que abra¡;a aquest últim segle. Mn. Antonio Martínez demostra que mal grat el context de crisi político-social de la Catalunya d'aquells segles, l'argen teria va gaudir d'un gran impuls, especialment en el terreny eclesiastic. El llibre queda dividit en dues extenses parts, la primera de les quals plan teja una analisi general de l'ofici, el gremi d'argenters, les tecniques i princi pals ornamentacions; i a la segona, es produeix el treball substanciós i concret 22 de !'argentería gótica a Tarragona i província. Una analisi detallada de la tipo logia general de les peces dóna pas a un cataleg rigorós i exhaustiu, tant des del punt de vista de la procedencia com de la descripció tecnico-artística de to les les peces. Cal agrair també a !'autor l'extens capítol final on queden reflec tides les seves conclusions i els índexs diversos sobre la materia, com també la bibliografía i els mapes i fotografíes adients de les peces ressenyades anterior ment. En definitiva, dones, un excel·lent llibre que no dubtcm que sera de consulta obligada durant molts anys per a tots aquells que vulguin acostar-se a la realitat de !'orfebrería tarraconense. F.R.Q. 3141. MoRANT 1 CLANXET, JORDI: Recordanr;a a Julio Antonio. < Vicissituds del grup escultoric deis Herois del 1811, de Julio Antonio, des de l'any 1911, en que guanya el concurs del monument, fins a la seva col·loca ció a la Rambla Nova perles testes de Santa Tecla dell931. S.-J.R. 3142. PoRTALES 1 PoNs. AGUSTÍ: Historia, aniilisi i restauració de la sagristia nova del monestir de Poblet. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectcs Tecnics de Tarrago na. Tarragona, 1987. Iniciada la construcció de la sagristia la primera meitat del mil sct-cents, s'estudia l'arquitecte que l'aixeca, Tomas Monguillot, veí de l'Alcixar; i la dc coració interior, obra deis artistes Dídac Gutiérrez i Josep Flaugier (s. XVIII). La destrucció, després de les exclaustracions del primer ter<; del 1800, i l'abandonament, deixaren malmesa la sagristia nova. L'autor comenta l'estat de conservació de l'edifici abans de la restauració, i la seva execució (1983- 1985). Tot el trcball s'acompanya amb nombrosos planols i fotografíes, i una completa analisi de les proporcions i !'arquitectura d'aquesta obra del barroc. J.-M.G. 3143. RAMON 1 VINYES. SALVADOR: < 23 3144. RAM0:-.1 1 VI:-.IYES. SALvADOR: Catedral de Tarragona. El Reta1ile de /'Altar Majar. Ed. Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Tarra gona 1988. La possibilitat de gaudir d'una lectura visual, a manera de ''zoom", davant la multiplicitat tema ti ca i artística del retaule, obra de !'escultor Pe re Joan (s. XIV-XV), és un deis principals atractius de la publicació, gracies al treball fo tografíe de Joan Farré i Roig. A part de la presentació a carrec de l'Arque bisbe Ramon Torrella, els textos següents són obra de Mn. Salvador Ramon i Vinyes, el qua!, abans d'entrar propiament en el contingut del retaule, fa unes observacions generals sobre la Tarragona secular, la primitiva Seu i !'actual Catedral. El cos central del llibre esta dedicat íntegrament a l'analisi seccio nada del retaule: el frontal romanic de !'altar major de principis del s. XIII; el bancal o cos inferior del retaule fet d'alabastre i que relata escenes de la vida i martiri de Santa Tecla; la imatge de la Verge en alabastre policromat, per passar després a l'estudi i descripció de la part central del retaule ambles esce nes de la vida de Jesús i la Verge Maria, i acabar amb les descripcions deis an gels que coronen tota !'obra, a més d'uns incisos sobre particularitats escultori ques relacionades amb els clergues, els soldats, les dames, els homes, les bés ties, les plantes, els estris i les fantasies. El llibre es completa amb un capítol dedicat a !'escultor Pere Joan, un apunt sobre les causes deis desperfectes del retaule, la bibliografía consultada i un apendix documental de l'Arxiu Capitu lar i !'Historie Arxidiocesa sobre la construcció del retaule de la Seu. En definitiva, un excel·lent volum del qua! només s'ha fet una edició de mil exemplars i, per tant, d'abast restringit i amb aspectes subsanables de corree ció lexica i alguna mancan~a d'afegitons a peu de fotografía. F.R.Q. 3145. RAMON 1 VINYES. SALVADOR: < Aspectes varis entorn de la imatge de la Mare de Déu de Misericórdia, gó• tica, del segle XIV, que de la baixada de Misericórdia, de Tarragona, passa a les capelles de Sant Oleguer i de la Mare de Déu de Montserrat, de la catedral tarragonina, i, finalment, al Museu de la Catedral. S.-J.R. 3146. RICOMÁ VENDRELL, F. XAVIER; RICOMÁ VALLIIONRAT, ROSA M.: Santiago Costa i Vaqué. Diputació de Tarragona, Tarragona 1988. Amb aquest primer volum del Fons del Museu d'Art Modern, dedicat ínte• grament a !'escultor Santiago Costa i Vaqué (1895-1984), es vol donar a conei xer el conjunt de !'obra que, a partir del 1971, la Diputació de Tarragona ad- 24 quirí del propi autor: una col·lecció de 57 escultures, 109 pintures a l'oli i 134 dibuixos de tecnica diversa que configuren actualment el fans del Museu d'Art Modern. L'aniliisi d'aproximació biografica és obra de F. Xavier Ricoma i la catalogació general de les peces és de Rosa M. Ricoma Vallhonrat, la qua! se gueix un criteri de classificació estrictament cronologic, ja que Santiago Costa fou un home excessivament rebec a datar les seves obres. Les reproduccions fotografiques són de Raymond i Joan Alberich, i el cataleg segueix una triple composició: escultura, dibuix i pintura. L'edició manté en tot moment una dis tribució estrictament classica quant a distribució de fotografies i fitxes. Igual ment hauria estat molt d'agrair que el lector pogués tenir unes referencies d'identitat fotografica, alhora de saber-ne !'autor, jaque es nota una diferencia de qualitat en algunes reproduccions. F. R.O. 3147. ROCA l ARMDIGOL JORO!: L'esg/ésia nova (1860-1888). < Síntesi de !'obra de la fabrica de l'església nova de l'Espluga, la segona meitat del segle XIX. L'autor fa un article divulgatiu d'un tema que ha estu dia! en profunditat i ha publica! al número 5 d'Arre/s (fitxa núm. 3148) Vol. XII). R.P. 3148. RocA r ARMENGOL, JORO!: L'església nova de l'Espluga (1860-1888). «Arrels» (Espluga de Francolí), 5 (1989), 1-36. Complet estudi de la construcció de l'església nova, a final del segle passat, (perque la gotica s'havia quedat petita davant del fort creixement de població). El 1859, es crea la Comissió de !'Obra Nova de l'Església, la qua! traba, en el vell castell deis hospitalers, una pedrera assequible. L'autor aporta una acu rada cronologia de les obres i la contribució deis caps de casa espluguins que hi col-laboraren. En apendix hi ha els reglaments de la Comissió, els docu ments sobre la destinació de la zona del castell, !'acta de la primera pedra, el contracte del campanar, etc. R.P. 3149. RorG r ÜUERALT, FRANCESC: Salvador Martorell. Escultor (1895-1968). Centre d'Estudis Canongins Pon<; de Castellví. La Canonja 1988. Estudi global i gairebé definitiu sobre la vida i !'obra de !'escultor Salvador Martorell i Oller, del qua! ja s'havia publica! un altre volum, titula! Noves 25 aportacions a /'obra de Salvador Martorell (Centre d'Estudis Canongins Pon¡¡ de Castellví. La Canonja 1986). En aquesta ocasió, i amb el suport economic de Dow Chemical Ibérica S.A., Francesc Roig ens ofereix un magnífic cataleg general, excel·lentment edita!, on aporta un valuós estudi sobre la vida i !'obra escultorica de !'artista. Igualment el crític d'art, Arnau Puig, hi contribueix amb l'analisi pormenorit zada de les peces cabdals de Martorell tot fent-ne una síntesi valorativa. Ellli bre conté unes pagines centrals a tot color sobre detalls i aspectes concrets de les peces més representatives de Martorell, per passar posteriorment a deta llar-ne, amb rigorositat tecnica, lotes les obres localitzades que han estat re produi'des fotogrilficament per Joan Alberich. Finalment, hi ha una detallada i exhaustiva bibliografía sobre Martorell, per mitja de la qua!, i de forma crono logica des del 1917 fins al 19f\7, el lector tindra una visió més completa sobre l'evolució creativa de !'escultor. R.R. 3150. RoviRA 1 GóMEZ, SALVADOR-J.: < Es fa referencia a un retaule d'Almoster (el de la Mare de Déu del Roser) i a set de Reus, que estigueren ubicats, respectivament, a l'església de la Sang (el retaule major), a !'ermita de la Mare de Déu de Misericordia (els de sant Josep, santa Gertrudis i sant Rafael, sant Victorí, sant Vicen¡¡, i sant Prosper), a l'església del convent de Sant Francesc (el de la Mare de Déu de Misericor dia, sant Josep, sant Francesc, sant Antoni, sant Cristüfol i Animes del Purga tori), i a la priora! de Sant Pere (el de sant Antoni Abat i sant Llop) . S'apor ta, en apendix, els contractes deis retaules de l'església de la Sang i de la prio ra! de Sant Pere. J.M.R. 3151. SÁNCHEZ REAL. JOSÉ: Los personajes de la portada de la catedral de Tarrago na. Col·lecció Pau de les Postals, 8, Indústries Grilfiques Gabriel Gibert. Tarragona 1988. Amb el pretext d'una carta al director publicada al Diario Español del 14- XT-1982, tramesa per un lector interessat en les escultures de la porta principal de la Catedral, Sánchez Real enfila en un centenar de pagines i amb estil sen zill, planer i descriptiu, una investigació sobre el tema. El llibre esta estructural en sis parts. La primera planteja els antecedents bibliogrilfics amb les aportacions de Pons d'Icart, J. Blanch, Hernandez Sa nahuja, E. Morera, S. Capdevila i d'altres historiadors. Passa després a expo- 26 sar les teories de Serra Vilaró i la seva propia sobre el perque de l'absencia o de l'acabat incomplet deis apostols a la fa¡;ana principal. En un capítol central fa una explicació de la representativitat de cada figura i també del número i or dre, scmblances i diferencies, anomalies i absencics. Finalment, Sánchez Real ens fa una exposició de les llegendcs relacionades amb el tema, amb textos d'A. Soberanas Lleó, i Salva! i Bové. F.R.Q. 3152. Tous 1 SANABRA, loAN: < Interessant recull i comentari deis més de 169 signes de picapedrer que mostren els carreus de les esglésies de Montblanc: Sant Miguel, Mare de Déu de la Serra i Santa Maria, amb especial atenció a la darrera (campanar i sagris tia). Adjunta abundants fotografies i dibuixos. 1-M.G. 3153. VENTURA 1 SOLÉ. DANIEL: Relacions artístiques entre Valls i Altafulla durant el segle XV/l/. «Estudis Altafullencs>> (Altafulla), 13 (1989), 37-38. Els vallencs que duran! el segle XVIII treballaren a l'església parroquial de Sant Martí d'Altafulla foren dos: Francesc Morales i Angles, daurador i pin tor, i Jaume Pons i Monrava, pintor. Hom creu que Mn. Pons fou !'autor del quadre del titular de la capella de Sant Miguel, copia d'una pintura de Rafael. S.-J.R. 3154. VIDAL 1 SoLÉ. MERCÉ: «Documents pera la historia de la pintura catalana del s. XVIII>> dins XXXV Assemblea lntercomarcal d'Estudiosos de Catalunya. Ponencies i comunicacions //. Institut d'Estudis Vallencs, Valls, 1989; 453-463. Es donen a coneixer sis documents relacionats amb pintors. Els dos primers fan referencia als pactes signats pe! pintor Tomas d' Argüello per fer el reta u! e de sant Pere de Camarasa, de Vilanova d'Escornalbou. El tercer correspon al contracte entre el pintor Jeroni Cosida i Tomas d'Argüello per treballar, aquest, en el taller de Cosida. El quart és el contracte per daurar el retaule de santa Llúcia, de Mont-roig, fet pe! pintor Joan Olives, de Reus. El cinque i sise corresponen al compromís subscrit pe! pintor Jaume Clua, de Mont-roig, per pintar el retaule de la Concepció d'aquella parroquia, i s'estableixen entre !'artista i el rector, Francesc Rebull. S.-J.R. 27 3155. VIDAL 1 SOLÉ. MERCÉ: < Seguint la seva pauta d'investigació del barroc a les nostres comarques, !'autora ens ofereix una nova aportació sobre l'església parroquial de Constan tí, els seus retaules principals i l'orgue, completan! d'aquesta manera el seu an terior treball, publica! als Eswdis de Constantí 2 sobre !'arquitectura de l'esglé sia. S'hi afegeix igualment documentació grafica que facilita la comprensió glo bal de l'estudi. F.R.Q. 28 BIOGRAFIES 3156. AA.DD.: Selvatans a la diiispora. N'Andreu Blasi i Rabassa. < Interessant entrevista feta a un selvata que visqué la tragedia deis camps de concentració nazis, concretament el de Mauthausen. Exposat amb una fluida prosa, és un document d'un valor indubtable. J.-M. G. 3157. ANóNIM: Biografía Homenaje a D. Manuel Gallego Puentes, < Biografía de Manuel Gallego Puentes, represaliado en la postguerra de 1936-1939 y primer Secretario de la Junta de fundadores de la Cámara Arro cera S. Coop. de La Cava. A.S. 3158. CAROD-ROVIRA, JosEP-LLUÍS: Marcel·lí Domingo (Tarragona 1884-1939) de !'escala a la República. Edicions El Medo!, Tarragona 1989. ' Amb la publicació d'aquest !libre, Carod-Rovira ens ofereix l'oportunitat d'aprofundir per primera vegada, de forma extensa i amena, en la vida de qui fou Diputat a Corts el 1914, Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts del Go vern Provisional de la República en dues ocasions, el 1931 i el 1936. a més a més de ser un excel·lent orador i pedagog que s'encarrega d'instaurar !'escala única, amb coeducació, obligatoria i laica, i a més dicta el decret de l'ús del ca tala a les escales. 29 Les fosques circumstancies que envoltaren la seva mort a Tolosa el 1939 en plena desfeta republicana i enmig de l'allau d'exiliats que es refugiaven a Fran <_;a, han incremental encara més la seva llegenda, especialment després que al gun autor insinués la possibilitat que fos assassinat mitjan<_;ant l'enverinament i a mans d'autors presumiblement d'ideologia comunista, a causa precisament de discrepancies en els criteris emprat~ per Domingo a !'hora de rescatar pre soners deis camps; i si hi afegim les tristes anecdotes sobre la seva tomba du ran! l'ocupació nazi de Franc;a, tindrem un conjunt de factors que fan recoma nable i urgen! de situar per fi el personatge dins el context que la historia fins ara li ha negat. Marcel·lí Domingo fou un polític de formació basicament castellana i direc tament inflult per Castelar quant al discurs eloqüent, i aixo el diferencia clara ment d'altres polítics catalans com Rovira i Virgili. Tot i així, segons Josep Tarradellas, hauria pogut ser el successor de Macia a la presidencia de la Ge neralitat o presiden! de la República. El seu drama personal és que no va arri bar a ser ni una cosa ni l'altra ja que des de Madrid era vist com un catala i a Catalunya era vist com a espanyol, malgrat els seus esfon;os per arribar a arro donir les circumstancies. Tanmateix, fou un deis homes que més féu per Cata lunya des deis seus llocs de responsabilitat estatal. Elllibre de Carod-Rovira entra en els parametres divulgatius de la historia, amb aportacions substanciases sobre la política i la cultura d'aquells anys; sap fer agradable la lectura amb la conjunció de continguts i anecdotes, i tot ame nitzat amb fotografíes inedites, propietat de la família Domingo; en fi, ens dóna un volum imprescindible per coneixer millor la vida i !'obra literaria d'un deis homes més destacats de la política de Catalunya. Home "frontissa" en di ran uns i "anacionalista" en diran d'altres, pero sí que val la pena de dir que va ser un polític complet, intatxable i honest amb ideals infrangibles fins al punt d'haver d'afrontar situacions límit a nivell familiar pel fet de ser el seu pare un oficial de la guardia Civil. F.R.Q. 3159. CAROD-ROVIRA, JosEP-LLuís: Memoria de Marcel·lí Domingo. < Article commemoratiu del cinquante aniversari de la mort del polític repu blica nat a Tarragona. Es destaca la tasca del personatge entre els sectors po pulars de les terres del sud del Principal; la seva campanya contra la guerra del Marroc; la importancia que donava a l'escola com a element transformador de la societat; el decret de bilingüisme que introduí el catala al sistema escolar de Catalunya, etc. Per a Carod-Rovira, Domingo fou un autentic fenomen de masses ja que el marcel·linisme, com a ideología, arrossega grups ingents de gent del país, mobilitzats pel seu missatge d'un republicanisme laic, i preocu pa! pel benestar social. Es conclou que el drama del personatge és que era vist com a massa catala a Madrid i com a massa espanyol a Catalunya. S.-J.R. 30 3160. CATALÁ 1 RocA. PERE: Evocació de Gabriel Secall, un hebraista va/lene. «Serra d'Or>> (Monestir de Montserrat), 350 (1989), 37-38. Recordatori de la persona i obra de Gabriel Secall. L'autor destaca la bon homia del personatge i la seva tasca com a historiador deis jueus de les comar ques de Tarragona. S.-J.R. 3161. FAULÍ. JosEP: Mañé i Flaquer, historiador del «Brusi». < Amb motiu del primer centenari del < S.-J.R. 3162. GINEBRA. JoRDI: Antoni de Bofarull la Renaixenr;a. Associació d'Estudis Reusencs. Reus 1988. Amb proleg de Pere Anguera, el llibre presenta un ampli ventall deis fets més destacables de la vida i !'obra d'Antoni de Bofarull, coma síntesi global de la Renaixen<;a a les nostres comarques i també en els ambients barcelonins del moment. Presenta un esbós biogriific de Bofarull, la seva actuació profes sional i la seva pública participació dins el moviment literari. Igualment !'autor ens aproxima a !'obra gramatical de Bofarull amb l'aportació importantíssima d'un quadre d'influencies de les gramatiques contemporanies de !'epoca com parades amb les de Bofarull. F.R.Q. 3163. GRAU, JosEP M.T.: Agustina d'Aragó podía haver estat montblanquina. < Noves aportacions del matrimoni Pere Joa:n Saragossa i Labastida i Ra mona Domenech Gasull, pares de la famosa herolna de la guerra del frances, Agustina Saragossa. La parella, originaria de Fulleda (les Garrigues), viu a Montblanc, on té un fill (1782) i n'enterra dos. Finalment degueren emigrar a Barcelona. R.R. 31 3164. GUMÁ 1 CALVELL. SALVADOR: Puntualitzacions sobre !'Alcalde Escoté les fonts públiques, < Precisions a l'entorn de la biografia de !'alcalde alcoverenc Lluís Escoté. J.C. 3165. GUMÁ 1 CALVELL, SALVADOR: Ramon Ferré i Tell (1902-1985), < Nota biografica d'aquest poeta pages dinamitzador cultural durant els anys vints i trentes. J.C. 3166. MALLOL, J.M.: Lluís Mallafre i Guasch. < Biografia de Lluís Mallafre i Guasch, nat a Tarragona l'any 1895 i mort a Barcelona el 1988. Professor de dibuix, ha deixat una importan! obra grafica. Lluís Mallafre era germa del metge Joan Mallafre i Guasch. S.-J.R. 3167. MILLAN, Lwís: Sebastia Juan Arbó. < Notes biogrilfiques de la infantesa i la joventut de l'escriptor, mitjan<;ant el record de l~s converses amb !'autor. M.C.B. 3168. ROVIRA 1 GOMEZ. SALVADOR.J.: El catalanisme conservador a Tarragona: Francesc de P. lxart i de Moragas (1868-1936). Institut d'Estudis Tarraconen ses Ramon Berenguer IV. Tarragona 1989. Amb proleg de !'historiador reusenc Pe re Anguera, Salvador J. Rovira ens ofereix una altra aportació sobre la nissaga deis Ixart, en aquesta ocasió a l'en torn de la vida de Francesc de Paula Ixart i de Moragas; nét d'un liberal desta ca! durant el trienni; fill de conservadors; germa del crític literari Josep Ixart; cosí del novel·lista vallenc Narcís Oller, i nebot d'Estanislau Figueres, primer Presiden! de la I República espanyola el 1873. El canemas social, com pot ob servar-se, dóna totes les constants propícies pera esdevenir polític -tarragoní en aquest cas- i alcalde de la ciutat, per reial ordre, durant el juny del 1899. 32 Rovira ens introdueix primer dins l'entorn familiar per passar després als seus estudis com a advocat. Un cop enllestida aquesta primera presentació pre senta el personatge a nivell polític per tal d'exposar l'amhient del catalanisme polític de la seva epoca, amh especial atenció a l'Associació Catalanista de Tarragona i al tres entitats de relleu cultural i polític com l'Ateneu de Tarrago na, l'Associació Regionalista de Tarragona, la societat La Popular i l'associa ció Catalanista de Valls. Exposa posteriorment la seva activitat professional com a President del Consell provincial d'Indústria i Comer~ de Tarragona i Secretari-comptador de la Junta d'Obres del Port. a més de pertimyer, com a membre, al Col·legi d'Advocats de Tarragona. Finalment Rovira situa el personatge dins l'ambient cultural de la Tarra gona de final del s. XIX, amb un repas de les seves actuacions dins la Reial So cietat Arqueologica, la Reial Academia de Selles Arts de San Fernando. la Comissió de Monuments Histories i Artístics de la província, la Junta de Bene ficiencia i altres institucions religioses. F.R.Q. 3169. ROVIRA 1 G6\1EZ. SALVADOR-J.: ]osep lxart i de Moragas i el seu entorn familiar (1852-1895). Tarragona 1989. A partir de l'escorcollament a fons de la documentació corresponent a la segona meitat del s. XIX que de forma inedita servava l'arxiu de la família Ixart i que el seu actual propietari, Enrie Yxart Ventosa, ha facilitat amb "ge nerositat modelica i digna de ser imitada", tal com di u Salvador J. Rovira Gó• mez en els mots introductoris del llihre, tenim a les mans un interessant estudi sobre l'entorn de la família Ixart, l'eix de la qua! és Fran~esc de Paula Ixart Vi ves, pare del conegut escriptor i crític literari Josep Ixart i de Moragas. Salvador J. Rovira ha realitzat un bon treball de recerca i ha situat en el se u lloc tots cls· graus de paren ti u familiar que donen el comput total de la ni s saga per tal que, de forma cronologica, puguin obtenir-se les dades concretes de cara al coneixcment més precís deis Ixart, tant en l'aspecte estrictament fa miliar com des del vessant social, mercantil i patrimonial. Es tracta, dones, d'un treball reblert de cites, detalls personals, quadres ge nealogics, documents i cartes personals, visió social de !'epoca i una llarga ren glera de notícies documentals procedents cÍe l'arxiu consultat que afai¡;onen in discutiblement una aportació significativa a !'hora de deixar familiarment en llestida tota la nissaga. Rovira estudia primerament les branques familiars deis Ixart, els Vives, els Moragas i els Tavern, per passar a descriure'ns més enda vant, els recursos patrimonials amb la consegüent analisi d'explotació i rendi ment de finques i propietats. La part central del llihre va encaminada cap a l'estudi de les persones integrants de la nissaga comen¡;ant per Francesc de Paula Ixart i Vives, els scus respectius fills, fruit del matrimoni amb Joana Mo ragas i Tavern, i no cal dir que dedica un extens capítol a qui dóna el títol del llibre: Josep Ixart i de Moragas. D'ell, malgrat els estudis ja existents, Rovira ens informa d'altres detalls fins ara desconeguts, aspectes poc valorats, rela- 33 cions epistolars, estudis universitaris, etapa militar, plenitud creativa literaria ment parlant i la seva extraordinaria vinculació amb Tarragona, a més d'altres detalls sobre la seva malaltia i mort. L'última part del volum és dedicada a reflectir els Ixart com a punt de mira de tota una epoca, passant pe! sedas familiar tot el tramat social de la segona meitat de segle al Camp de Tarragona. F.R.Q. 3170. ROVIRA I GO!\IEZ, SALVADOR-J.: Josep lxart i de Moragas i Tarragona. < Consideració de la posició de Josep Ixart i de Moragas respecte de la seva ciutat nadiua. Es conclou que Ixart es debaté tota la vida entre !'estima que sentia per Tarragona i l'ofec que la vida i el comportament deis tarragonins Ji produla. J.M.R. 3171. Ro viRA I GOMEZ. SALVADOR-J.: Orígens familiars de Maria Rius i Montaner, primer comte de Rius. < Article dedica! a desvetllar els avantpassats més propers de Maria Rius i Montaner. La família Rius, d'origen mariner i comercian!, prové d'Altafulla i en aquesta vila del Baix Gaia veieren la primera llum, com a mínim, el pare, els ancles i els avis paterns del primer comte de Rius. J.M.R. 3172. ROVIRA I GOMEZ, SALVADOR-J.: La Revolució Francesa, el metre i Antoni de Martí i Franques. < Es recorda, per commemorar el segon centenari de la Revolució Francesa, l'episodi totalment revolucionari, pero no pas sagnant, de l'abolició deis siste mes tradicionals de mesures per establir-ne, al seu lloc, un de nou: el metric. Es destaca la participació del savi altafullenc, Antoni de Martí i Franques, en la feina de la triangulització del meridia, realitzada, entre l'any 1792 i el 1809, pels astronoms francesas Méchain, Trancho!, Le Chevalier, Biot i Aragó. J.M.R. 34 3173. RoY. JOAQUIM: Poesia i memories de Josep Conangla i Fontanilles sobre la guerra de Cuba. «Revista de Catalunya>> (Barcelona), 19 (1988), 151-163. Comentari biografíe i literari de Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc 1875 - Havana 1965), periodista, historiador, assagista i poeta. Aquest article fou una ponencia presentada al Col·loqui de la North American Society, cele brat a Tama (Florida) el mar<; del 1987. J.-M.G. 3174. ROYO. NAVARRO, FRANCISCO: Personalidades ilustres de La Rapita, < Notes biogrilfiques del metge de Sant Caries de la Rapita, Josep Lluís Torné i Balagué. E.S. 3175. SÁNCHEZ REAL, JosÉ: < Notes biogrilfiques de Joan Coscullana, metge nat a l'Espluga de Francolí, que l'any 1723 fou contractat per l'Ajuntament de Montblanc per tal d'atendre la població de la vila ducal. Va exercir almenys fins a l'any 1760. A.J.F. 3176. S ERRES I SENA. E.: < 3177. SOLER ÁLVAREZ. ELISEU·ANTONI: < 35 Notas biográficas del abogado y catedrático de Historia del Instituto Nacio nal de Enseñanza Media Martí Franques de Tarragona, Dr. Joaquim Avella Vives (Valls, 1901-1967) escritas por un antiguo alumno. A.S. 3178. USTRELL I TORRENT, JOSEP M.: < Aportació a la biografía del Dr. Josep Martí i Morera, nat al poble se garrenc d'Albió. Es destaca la seva obra medica i cultural. S.-J.R. 3179. VIRGILI. ANTONI: Lluís de Castellet, senyor d'Altafulla i la Nou. < A partir de la copia del testament de Lluís de Castellet, de l'Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarragona, es fa una aproximació a aquest noble catala del se gle XVI, senyor d'Altafulla, la Nou i Castellví de la Marca, castla del castell del Rei de Tarragona i procurador reial de la mateixa ciutat. S.-J.R. 3180. ZARAGOZA. E.: Construcció d'una nova església parroquial a Sant Feliu el 1791. <<Áncora>> (Sant Feliu de Guíxols), 2099 (1989), 1 i 4. L'autor deis primers planols de les obres d'ampliació del temple parroquial de Sant Feliu de Guíxols, a final del segle XVIII, fou el militar, natural de Reus, Josep Ignasi March (1742-1806). Es detalla !'informe desfavorable de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, al projecte. La junta de la mateixa institució també desestima els planols que March havia confecciona! per la nova església de Premia de Mar. J.-M.G. 36 ClENCIES AUXILIARS 3181. ALTISENT, AGUSTf: Valle/ara: no Rielara. < Refús de la hipótesi de la localització del monestir "Bíclarum" al terme de Validara (Conca de Barbera). S'argumenta la persistencia documental del mot "Vallisclara" i "Vallclara" des de la meitat del segle XII fins al segle XVIII. J.-M.G. 3182. CARLES I GuARDIA, PACO: L'origen de la paraula Rapita, < Aquest treball vol ser una síntesi de tot el material historie que fins al mo ment d'escriure'l coneix J'autor sobre els ribats que donen origen a la paraula Rapita, que en definitiva, és la cataianització de Rabida. E.S. 3183. CAVALL!O BusouETS, JoAN: Els noms masculins deis alcoverencs. Segles XIV XVI/l. < R. R. 37 3184. FLUYIÁ. ARMAND DE: Origen i escuts de cognoms catalans. Col·leccionable núm. 5 del diari Avui (Barcelona), 1989. Del 5 de mar<; fins al 19 de novembre del 1989, el diari Avui ha publica! coma col·leccionable i dins del suplement deis diumenges, el treball de !'heral dista Armand de Fluvia i Escorsa, del qua! recollim les referencies relaciona des amb les comarques meridionals de Catalunya; i les situem, en fer-ho, dins el cognom que les motiva. Aguiló. Del castell d'Aguiló (Conca de Barbera) prengueren nom els no bles d'Aguiló, descendents de Robert de Culley, príncep de Tarragona. Es menciona Pacia d'Aguiló, canonge de Tarragona. Els Aguiló de Tarragona portaven un escut quarterat: al Ir i al 4t d'or, una aguila de sable i carregat al seu pit un escude! d'or amb dos pals de gules, i al 2n i al 3r vairat d'ondes d'or i de gules en pal (p. 6). Alemany: Josep Francesc Alemany i Masó fou agracia!, el 1796, amb el pri vilegi de ciutada de Barcelona; el seu fill, Josep-Ignasi d'Alemany i Carbonell fou governador de Peníscola i alcalde de Tarragona, on morí assassinat el 1833; un nét seu, Ferran d'Alemany i Mila, fou baró de Rocafort de Queralt (p. 10). Alenya: Bernat d"Alenya, mort el 1348, fou enterrat al monestir de Poblet (p. 11). Amargós: Josep Amargós i Sentís, natural d'Arnes, aconseguí, el 1672, el privilegi de ciutada honrat. Caries III (l'Arxiduc) li atorga. el 1706, la catego ria de cavaller. Amarás: A Vilallonga del Camp hi havia una família Amorós que. el segle XIX, dona tres generacions de militars (p. 15). Ares: Cognom que pot procedir de l'antic terme de Sant Joan deis Ares (p. 20). Arta!: Una família Arta!, de la Torre de l'Espanyol, passa a Tarragona a fi nal del segle XIX. En aquesta ciutat nasqué Josep Arta! i Mayoral, que, el 1912. fou nomenat comte d'Artal; morí a Donosti el 1918 (p. 24). Astor: A Querol hi havia una família d'aquest cognom; i a Tortosa Josep Francesc Astor, regent del Consell d'Aragó, fou ascendit a ciutada honrat el 1599. Els Astor de Querol usaren de gules, 3 astors d'or i bordura de peces d'or. Baldric: A una família de pagesos del Rourell pertanyia Salvador Baldric i Saragossa (mort el 1754), doctor en drets i ministre de la Reial Audiencia de Catalunya. que aconseguí, successivament, els privilegis de ciutada honrat (1706), cavaller (el 1708) i noble (1710) perla seva fidelitat a Caries III. El seu besnét, Albert Felip de Baldric i Veciana (mort el 1864), fou segon marques de Vallgornera i baró de Sant Miquel de Pera. lntervingué en la guerra del Frances i la deis Set Anys. Fou diputat per Barcelona, senador per Tarragona i Girona, i ministre de la Governació (p. 29). Barbera: El segle XVIII, hi havia a Reus una família de cavallers amb aqucst cognom, a la qua! pertanyia l'eclesiastic Mn. Josep M. de Barbera i Canturri, mort el 1900 (p. 32). Barseló: A Tarragona hi havia una família de cavallers amb aquest cog nom, que eren senyors de Montgons. Els Barseló de Tarragona porten en es- 38 cut truncat i semipartit: al 1r d'atzur, una barca d'or flotant sobre un mar en forma de peu ondat d'argent amb 2 faixes ondades d'atzur; al 2n d'or, una creu obscissa de gules; i al 3r d'argcnt, una cirera de gules ti jada i fullada de sinople (p. 33). Bartomeu: El 1623, Agustí Bartomeu, de Tarragona, fou distingit amb el privilegi de cavaller (p. 33). Bel/et: Vicem; de Bellet i Marca, natural i regidor perpetu de Tortosa, es devingué, el 1760, marques de Bellet de Mianes. Els Bellet de Tortosa porten: d'atzur, una torre d'argent amb un lleó de gules encadena! a la porta; labor dura d'or carregada d'onze abelles de sable i d'una creueta de gules al centre del cap (p. 40). Bertran: El 1665, el tortosí Josep Bertran i Valentí, regidor i síndic deis mercaders de Tortosa, rebé el privilegi de ciutada honrat de Barcelona (p. 45). Bofarul/: El 171 O, el rei Caries III va concedir al boter de Reus Pe re Bofa rull i Llagostera el privilegi de ciutada honrat de Barcelona. El segon, Caries III el va tornar a concedir al seu fill, el botiguer Josep Bofarull i Gavalda. El 1760, fou regidor de Reus i el 1772 aconseguí la dignitat de cavaller i el 1774 el privilegi de noble. El seu nét, Prósper de Bofarull i Mascará (mort el 1859) fou el famós academic, arxiver i historiador, pare del també ·historiador i arxi ver Manuel de Bofarull i de Sartorio (mort el 1892) i avi del també arxiver i historiador Francesc de Bofarull i Sans (mort el 1938), i oncle de l'escriptor, publicista i historiador Andreu de Bofarull i de Broca (mort el 1882) i del seu germa, Antoni de Bofarull i de Broca (mort el 1892), historiador, poeta, no vel·lista i dramaturg, i nebot del mariscal de camp Casimir de Bofarull i Mi que! (mort el 1804). Els Bofarull de Reus porten: d'atzur, un castell d'argent, acompanyat de 4 roes d'or (p. 52). Cabrera: Un Cabrera molt famós, pertanyent a una família tortosina, fou el general carlí Ramon Cabrera i Grinyó (mort el 1877), nomenat comte de Morella (1838) i marques del Ter (1849) (p. 65). Calbó: Una família de cavallers d'aquest llinatge donaren nom al Mas Calvó (Baix Camp). A ells pertany sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (mort el 1243) (p. 68). Canals: Gaspar Canals, de Reus, pero habitan! a Tarragona, obtingué el privilegi de ciutada honra! el 1662 (p. 69). Castel/arnau: Oriünds d'Alins de Vallferrera. Una branca es trasllada, per raó d'enlla<; matrimonial, a Tarragona vers el 1749. Als Castellarnau tarrago nins pertanyen Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinya (mort el 1845), el seu fill Josep Antoni de Castellarnau i de Camps (mort el 1874), i el seu nét, el botanic i enginyer forestal, Joaquim ·Maria de Castellarnau i de Lleopart (mort el 1943), (p. 77). Castellví: Uns cavallers Castellví, residents a Montblanc, foren senyors de Masricart i actualment vescomtes de Bosch-Labrús. A aquesta família perta nyen Francesc de Castellví i D'Obando (mort a Viena el 1757) i el seu rebes nebot Lluís de Castellví i de Vilallonga (mort el 1918), que fou capita general de Valencia (p. 80). Escofet: Joan Escofet, del Vendrell, obtingué el 1799 el privilegi.de ciutada honra! de Barcelona. El 1797, un Francesc Escofet, de Tortosa, també aconse guí la condició de ciutada honra! i, el 1799, la de cavaller (p. 104). 39 Ferran: Uns Ferran, de Vallmoll, van rebre, el 1746, el privilegi de noble en la persona del doctor en dret i tinent de corregidor de Tarragona, Ramon de Ferran i Biosca (mort el 1770), (p. 108). Ferrer: Uns cavallers Ferrer, senyors del Rourell, per enlla¡; matrimonial van passar a dir-se Ferrer de Bosquets. Bernat Francesc Ferrer, de Tarragona, va rebre, el 1661, el privilegi de ciutada honrat de Barcelona (p. 109). Figueres: El 1751 fou atorgat el privilegi de cavaller al familiar del Sant Ofici de la Inquisició, Josep Figueres i Gavalda, de Riudoms. Al seu nét, Francesc de Paula de Figueres i Caminals (mort el 1858), li foren concedits, el 1849, els títols de marques de Constancia i vescomte de Casa Figueres (p. 113). Figuerala: El 1693, el capita d'infanteria Agustí Figuerola, d'Aicover, fou agracia! amb el privilegi de ciutada honrat. Pels mateixos anys, Rafael Figue rola, també d'Alcover, fou fet cavaller. Sembla que el seu fill, Josep de Figue rola i Argullol, seria el primer comte de Figuerola, pels seus serveis a favor del rei-arxiduc el 1717 (p. 113). Fa/e: El 1752, un membre de la família deis Folc del Pou, de Montbrió del Camp, pero radical a Vinyols, Francesc Folc i Lluc (mort el 1763), obtingué el privilegi de cavaller (p. 116). Fant: loan Font, de Gandesa, obtingué el privilegi de ciutada honrat el 1675 (p. 116). Faraster: Jeroni Foraster, de Tarragona, fou fet cavaller el 1661 (p. 117). Fart: Cosme i Jsidre Fort, d'Alforja, reberen el privilegi de ciutadans hon rats, respectivament, els anys 1675 i 1667 (p. 117). Freixa: Francesc Freixa, de Reus, va aconseguir el privilegi de ciutada hon rat el 1776. Miguel Freixa i de Castell·¡í, natural de Tarragona, aconseguí el de eavaller el 1599 (p. 117). Gatell: Al segle XVI hi havia uns Gatell a Altafulla que van pertanyer a la lnquisició, i el 1795, Joan Gatell i Dalmau, familiar del Sant Ofici, va tramitar a la cúria reial de Tarragona una informació de noblesa (p. 125 s). Gerona: Ramon-Ignasi Gerona i Miralles, de Tarragona, fou fet ciutada honrat de Barcelona el 1669 i cavaller el 1675 (p. 125). Gil: A Tortosa hi havia una família de ciutadans honrats de Barcelona i no taris cognomenats Gil de Frederic. El 1706, el rei-arxiduc va fer successiva ment cavaller i noble Antoni Gil de Frederic i Son Roses, veguer de Tortosa, Vilafranca del Penedes i Barcelona (p. 128). Guardia/a: El 1793, Joan Guardiola i Mas, batlle de l'Aleixar, obtingué el privilegi de ciutada honrat de Barcelona i el de cavaller el 1796. Eren origina ris de Masricart i s'havien traslladat a Vila-seca abans d'establir-se a 1' Aleixar (p. 132). Güe/l: Josep Güell, d'Aicover, obtingué el privilegi de ciutada honrat de Barcelona el 1675 (p. 132). lcart: Al segle XV ja hi havia uns Jcart, senyors de Vespella i de Torredem barra que, el XV, eren cavallers i van ésser batlles i governadors generals de Catalunya i nobles (p. 136). ]ardí: El 1745, Josep-Mateu Jardí del Portal, de Tivissa, obtingué el privi legi de ciutada honrat de Barcelona (p. 136). 40 Jordá: Jaume Jorda, ciutada honrat de Tortosa, fou fet cavaller el 1499; i el mateix any, Onofre-Cristofor Jorda, també ciutada honrat de Tortosa, acon seguí identic privilegi. El seu descendent, Gregori de Jorda i Valls, donzell de Tortosa, fou fet noble el 1632. Marc: Uns Marc, pagesos d'Esparraguera passaren a principis del segle XVIII a Reus. Amb el negoci de les teles s'enriquiren i compraren les senyo ries de Vilafortuny i Biosca. Aixo ho féu Salvador Marc i Bellver (mort el 1787), que el 1751 va aconseguir el privilegi de ciutada honra! de Barcelona i el 1772 els de cavaller i noble. El seu fill segon, Bonaventura de Marc i de Santgenís, batlle de Reus, va ser nomenat, el 1801, baró de la Torre d'En Doh;a. Martí: Els germans Antoni i Francesc Martí i Gatell, naturals d'Ardenya, de família oriünda de Tamarit, reberen, el 1790, successivament cls privilegis de ciutada honrat de Barcelona, cavaller i noble. Miró: Pau Miró i Clavaguera, fill d'un paraire de Reus, i ell botiguer, fou fet ciutada honrat de Barcelona el 1755 i cavaller el 1757; després va heretar les baronies d'Hortafa i de Sales. Francesc Miró i Roig, de Reus, també va aconseguir el privilegi de cavaller el 1752. Montagut: A la Torre de I'Espanyol té la casa solar una família Montagut, a la qua! pertanyia Jaume Montagut i Amargós que, el 1656, rebé el privilegi de ciutada honrat de Barcelona i el 1674 el de cavaller. Peral scu rcbcsnét, Jo sep de Montagut i de Salvador, fou creat el comtat de la Torre de I'Espanyol el 1833. A Móra d'Ebre hi havia una altra família Montagut, de la qua! for mava part Guillem Montagut i Despés que, el 1621, fou fet cavaller. Montoliu: El segle XIII, ja eren senyors de Puigdelfí, el Catllar i Vespella. Hi pertanyia Francesc de Montoliu i Ros, senyor de Renau, la quadra de For tuny i Cendra, que fou fet noble el 1599. Avui dia esta dividida en dues grans línies: la primogenita, amb Placid de Montoliu-Erill i de Sarriera, alcalde de Tarragona, que fou fet marques de Montoliu el 1875, i la secundogenita, que hereta les baronies de I'Aibi i Falgons i el marquesa! de Cartella de Sabastida. Montserrat: Francesc Montserrat, de Tarragona, fou fet ciutada honrat de Barcelona el 1695. Francesc de Montserrat i Vives, doctor en drets, de Reus, que es trasllada a Tarragona i morí el 1688, va fer una carrera molt brillan!. Compra les baronies de Ribelles i Altafulla i les senyories de la Nou i les Sit ges; fou governador de Tarragona i se Ji concedí el títol de marques de Tama rit el 1681. M arel!: Onofre Morell, doctor en drets, de Tarragona, obtingué el privilegi de cavaller el 1622. Nicolau: Ramon Nicolau i Ferrer, de; Reus, el 1773 rebé els privilegis de ciutada honra! de Barcelona i de cavaller. Nin: Joan Nin i de Vida!, del Vendrell i senyor del mas Salomó, rebé el pri vilegi de cavaller l'any 1679. Obac: Berenguer Obac, de Tortosa i habitant a Valls, va obtenir el privi Iegi de generositat el 1435. 0/iver: Per raó de matrimoni, uns Oliver passaren a cognomar-se Oliver de Boteller, a Tortosa, i van ser cavallers. Durant la Guerra de Successió, els Oli ver de Boteller van ser austriacistes i 1acint Oliver de Boteller i Puig de Pas qües (mort el 1748) va ser marques d'Oiiver, i el seu germa Josep, mort en la defensa de Barcelona el 1714, comte de Campredó. 41 Oller: El segle XVIII, hi havia a Reus una família Oller, ciutadans honrats de Barcelona. Oriol: El 1640, Pere-Pau Oriol i Carsia de Camposines, notari i fill de nota ri, de Flix, obtingué el privilegi de ciutada honrat de Barcelona, i el seu fill, Josep Antoni d'Oriol i de Montagut, el de cavaller el 1680 i el de noble el 1684. Rebesnét d'aquest va ser Bonaventura d'Oriol i de Salvador, peral qua] es crea el marquesa! de Casa Oriol el 1870. El 1669, Nicolau Oriol, doctor en medicina, de Gandesa, va ser nomenat ciutada honrat de Barcelona. El seu re besnét, Antoni Maria d'Oriol i de Montagut, va ser fet marques de la Roca el 1789, quan era regidor de Tortosa. El 1599, Joan Baptista Oriol, cónsol en cap de Tortosa, va ser fet ciutada honra! d'aquella ciutat. Ossó: Els de Vinebre porten l'escut: d'or, un ós dret de sable. Pau: El 1668, Domenec Pau, jurat i procurador de Tortosa; fou fet ciutada honra! de Barcelona. Pinyol: Josep Pinyol i Gil de Frederic, natural de Tortosa, fou fet ciutada honrat de Barcelona el 1781 i cavaller el 1799. Plana: El 1701 Joan Plana, de Vilallonga, fou agraciat amb el privilegi de cavaller per Felip IV. Partidari del rei-arxiduc Caries III, el rebutja i aquest rei li torna a concedir el 1706. Porta 1 Saporta: E 1599, Miquel Saporta i Capdevila, de Tarragona, fou fet cavaller. Puig: El 1795, Maurici Puig, de Riba-roja d'Ebre, fou fe.t ciutada honrat de Barcelona. Queralt: El 1599 Pere VIII de Queralt i d'Icart esdevingué titular del nou comtat de Santa Coloma, i el seu nét, Dalmau IV de Queralt i d'Alagón, ter cer comte, fou fet marques d'Albolote el 1640 -el mateix any de l'assassinat del seu pare, el virrei, durant el Corpus de Sang-, i marques de Ponts el 1642 com també gran d'Espanya el 1647. A la seva mort (1689) sense fills, !'heren cia passa als seus cosins, els Reard, que, per raons de vinculació, es cognome naren Queralt. Requesens: A final del segle XIII, hi havia a Tarragona un llinatge de mer caders i ciutadans Requesens, que assoliren el grau de cavallers la segona mei tat del segle XIX i la de nobles el 1458. Foren senyors de Vilallonga, Castell nou, Cocons, Vilafortuny, el Catllar, Puigdelfí, Butsenit, Bellmunt, la Pineda i la Nou, i barons d'Altafulla, l'Arbo<;, Castellet, Molins de Rei i Castellvell de Rosanes, com també comtes de Palamós, Trivento, Avellino i barons de Ca longe. Una línia es trasllada a Sicília, on foren prínceps de Pantelleria i de Ventimiglia, i comtes de Buscemi i de Recalmuto. Ricard: El segle XVII, hi ha vi a a Valls una família Ricard de ciutadans honrats de Barcelona. Riu: Climent Riu i de Foix, cavaller de Tortosa, fou fet noble el 1687. Roger: Miquel Roger, de Mont-roig, fou fet ciutada honrat de Barcelona pel rei-arxiduc Caries III el 1712. Rossell: Jeroni Rossell, de Tarragona, va ser fet cavaller el 1599. Rubinat: loan de Rubinat, de Tarrega, pero fabrican! de panys a Valls, va ser fet cavaller el 1694. Salbii: Uns cavallers Salba, que foren castlans i després barons de la Bisbal del Penedes, adoptaren aquest cognom pel nom del castell o quadra de !'Alba 42 que posselen ja el segle XIV. Pertanyien a aquesta família Pau de Salba i de Salba, baró de la Bisbal del Penedes, que va ser fet noble, i Miquel de Salba i de Vallgornera, virrei de Mallorca, que va ser fet marques de Vilanant el 1682. Sunyer: Francesc Sunyer i Mar<;al, de Reus, fou fet ciutada honra! de Bar celona el 1775. Tarnarit: El segle XIV hi havia una família de cavallers Tamarit, barons de Rodonya, a la qua] pertanyien Francesc de Tamarit-Lladernosa i de Salba, baró de Rodonya, que fou fet noble el 1586, rebesavi de Salvador de Tamarit Carcer i de Vilanova, baró de Rodonya, senyor de Puigpelat i Montferri, que fou fet comte de Rodonya el 1707. Torres: Rafael Torres, consol deis francesas a Tortosa, fou fet ciutada hon ra! de Tortosa el 1599. Torroja: El 1672, Sebastia Torroja, de Reus, fou fet ciutada honra! de Bar celona. Vida!: El 1711, Sebastia Vid al fou fet cavaller. Onofre Vida], de Tarrago na, fou fet cavaller el 1639 i noble el 1647. Joaquim Vida] i Bellido, de Gande sa, advocat deis reials consells, fou fet ciutada honrat de Barcelona el 1800. Vilar: Francesc Vilar i Lleó, de Santa Coloma de Queralt, fou fet ciutada honrat de Barcelona el 1706 i cavaller el 1711 pe! rei-arxiduc. Virgili: Pere Virgili i Bellver, de Vilallonga del Camp, que arriba a ésser ci rurgia majar de !'armada reial i director del Col·legi de Cirurgia de Cadis, fou fet hidalgo el 1754 (cal tenir en compte que en aquella epoca Catalunya havia estat incorporada al regne de Castella). S.-J.R. 3185. FuGUET 1 SANS. JoAN: < Aproximació historica i aclaridora de l'antic terme de Mantornes de la Conca, avui partida deis termes de Barbera i de Montblanc. Fa incís sobretot en els segles XII i XIII, quan esdevingué del domini de Poblet, i analitza tres d~·cuments del segle XIII de Jaume 1 que hi fan referencia i semblen falsificats. R.P. 3186. GuAL 1 VILÁ, VALENTÍ: Evolució dels prenorns a la Canea de Barbera (s. XVI XVIII). «Butlletí de la Societat d'Onomastica>> (Barcelona), 34 (1988), 44-46. Resum de les dades obtingudes per ]'autor duran! la realització de la tesi doctoral, que passa per l'anotació sistematica deis tres prenoms deis infants ba tejats. El metode d'escrutini de cara a l'elaboració de l'estudi ha consistit a efectuar tres "talls" cronologics centrats en els anys de l'acabament de centú- 43 ria. Com a resultats més evidents: el despla~ament deis Joans i les Caterines pels Joseps i les Maries. Les dades provenen de les parróquies de Barbera, L'Espluga, Forés, Pira, Rocafort de Queralt, Rojals, Solivella, Vallclara, Vila nova de Prades, Vilaverd i Vimbodí. 1.-M.G. 3187. MASOLIVER. ALEXAf"DRE: L'arxiu Presiden! Tarradellas, a Poblet. Publicacions Abadia de Poblet (< Aproximació a I'arxiu personal del president Tarradellas, amb una intro ducció de la figura del difunt president de la Generalitat; de !'arquitectura i restauració de les instal·lacions que han d'acollir els seus documents. i descrip ció de l'arxiu, !'hemeroteca i la biblioteca. S'acompanya d'abundosos grafics (en blanc i negre, i en color). Tot té un to divulgatiu i a la vegada rigorós. R.P. 3188. MASOLIVER. A.: Vicisitudes de la Biblioteca del Monasterio de Poblet, y su estado actual. Asociación de Bibliófilos de Barcelona. Barcelona, 1987. Text de la conferencia pronunciada en el < R.P. 3189. PALAU RAFECAS. SALVADOR: Toponímia de l'antic terme de Santa Co!oma de Quera/t. < Interessant treball toponímic (ss. XV-XIX) de Santa Coloma. L'autor agrupa els topónims en diferents grups: camins, colls, creus de tcrme, partides de terme i portals. Aporta de cada nom la referencia i la cita documental més antiga que ha trobat. R.P. 44 3190. ROYO NAVARRO. FRANCISCO: Un escudo para la Rápita. < A partir d'un manuscrit de Geografía i Historia deis pobles i blasons d'Es panya, editat l'any 1779, on no es descriu La Rapita, !'autor centra l'atenció en els escuts d'Amposta i Alcanar i fa un seguiment deis diferents escuts de la Ra pita, fins a l'any 1983, data de formulació de l'últim escut -i el més encertat-, a criteri de !'autor. M.C.B. 45 CULTURA 3191. AA.DD.: Memoria de Poblet. Agrupació Fotografica. Reus, 1988. Recull de fotografíes ( 1918-1928) antigues fe tes per l'equip < R.P. 3192. BLADÉ 1 DESUMVILA, ARTUR: Vitae a Tarragona (Fulls d'un Dietari 1972- 1974). Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Tarragona 1989. Poques vegades el lector apassionat per trabar la petitesa de les coses gau dira tant de la lectura com llegint aquest nou volum de l'escriptor de Benissa net. En aquesta ocasió, el llibre arrossega la nostalgia d'una mort imprevista _:com tates les morts de les persones que s'estimen-: la de la seva muller. Pero tot i així l'Artur Bladé ens ha volgut deixar testimoni d'uns nous f11lls del seu dietari personal, aquells que reflecteixen les seves experiencies a la nostra ciutat, passejant amunt i avall de la Rambla amb tants d'altres amics que pot ser ja no hi són. El llibre abra¡;a el període que va del 1972 al 1974. Dos anys que molts poster ja ignoraran, ates el llarg temps transcorregut, pero que la ploma sempre atenta, fidel, minuciosa i observant de l'escriptor Bladé ens deixa com a testimoni tant o més efica¡; que la historia: el recull de la propia experiencia. Aquests són dos anys de rellan¡;ament cultural per Tarragona, el final de !'epoca franquista i un nou desvetllar a través 'de mil sensacions, conferencies, cursets, trobades i manifestacions polítiques sense embuts. Un repas de les ins titucions, les amistats, les presentacions de llibres, les repnisentacions de tea tre, els recitals de la nova can¡;ó, les tertúlies a les llibreries, les exposicions 47 d'art. Tot plegat, un bon canemas per tal d'entendre millar l'anar i el venir d'uns tarragonins amb una excessiva fama d'abúlics pero que, un cop llegit el volum i els anteriors, el lector s'adonara que no sempre la fama supera la rea litat. F.R.Q. 3193. CA VALLÉ BusouETs. JOAN: Guia del Museu Municipal d'Alcover. < Treball divulgatiu en que es fa una breu sinopsi histórica de l'edifici que ac tualment ocupa el Museu d'Alcover, l'antiga casa Batistó, com també un co mentari de les diverses seccions en que s'estructura i de les peces més impor tants que conté. Naturalment, una gran part es dedica a la secció paleontoló• gica i, en concret, als fossils triasics de la Lloera, deis quals es ressalten sengles exemplars d'Heterolimulus gadeai, Perleidus giganteus i Alcoveria brevis. Una altra secció d'interes és la histórico-arqueológica, on cita principalment, una serie de puntes de fletxa neolítiques, un guttus de ceramica campaniana i una estela funeraria amb la Creu Comtal de Tolosa. Pel que fa a la tercera secció del MMA, l'etnogrií.fica, esmenta, sobretot, una pe<;a de ceramica decorativa del segle passat i una bregadora. El treball acaba amb una notícia de diverses col·leccions específiques tals com les d'armes, numismatica, mineralogía, bota nica, zoología, amb una referencia a la biblioteca i l'arxiu. R. R. 3194. GUASCH 1 VERNET, ANTONI: La forr;a de la tradició. Per San! ]osep es compli ren 60 anys de la seva estrena al Centre Cultural. < Amb motiu del seixante aniversari de la primera representació de !'obra teatral «La fon;a de la tradició>> per la Secció Dramatica del Centre Cultural de I'Espluga, s'endinsa en el significa! d'aquesta obra -escrita per Joan Civit i Jo sep Farré, de la mateixa vila, mitjan<;ant testimonis orals. Tampoc oblida altres obres que J. Farré deixa inedites. R.P. 48 DEMOGRAFIA 3195. BASORA. HELENA: El fogatge de 1496. < Arran de l'aparició del !libre de J. Iglésies que duu aquest mateix títol, !'autora d'aquest article fa unes breus consideracions sobre el moviment de la població a Alcover a darrer del s. XV. J.C. 3196. FELIP, JAUME; GUAL. V ALENTÍ: La població de la Riba entre el 1767 i el 1815. < Analisi del moviment natural de la població de la Riba entre els anys 1767 i el 1815, quan el seu registre parroquial s'independitza del vilavertra. Com a innovació, podem citar la classificació tipológica de les causes de la mort, reco llides a les partides de defunció, de !'etapa 1803-1808. J-M.G. 3197. GRAU 1 PuJOL. JOSEP M. T.; PUIG 1 TÁRRECH. RüSER: Els emigrants sarra lencs a finals del set-cents. < Relació d'alguns emigrants sarralcncs a Montblanc i a la resta de Catalu nya, amb l'anotació del seu nom, professió i data de localització. A petita esca la, es dóna una llista de forasters que s'establiren a Sarral l'últim quart del se gle XVIII. R.R. 49 3198. GUAL r VILÁ. V ALE~Tf: < Estudi de les crisis demografiques de la Canea de Barbera entre els segles XVI i XIX. L ·autor divideix geograficament el treball en Con ca de Barbera es tricta i zona de Santa Coloma de Queralt, tot i que reconeix que els resultats del treball són molt similars a les dues zones quant a les crisis de 1629-1632, 16-ll-1644 i 1647-1648, i semblantment al s. XVIII. A.J.F. 3199. GUAL r VILÁ. V ALENTÍ: Dades censals i dades parroquials: dues fonts de~no griifiques enfrontades. < Intent d'establir la validesa i les limitacions de les series censals del segle XVIII tot comparant-les amb el balan<; de població que es despren de l'analisi deis registres parroquials. Taxes de natalitat avaluades sobre la del cens de Floridablanca (1787), relacions nominals derivades d'actes notaríais, confrares del Roser i taxes de creixement no s'expressen massa a favor d'una correcta elaboració deis censos. L'obra abasta la totalitat de parróquies de la Canea i de l'area de Santa Coloma de Queralt. R.P. 3200. GUAL r V!LÁ. V ALENTÍ: El poblament de Santa Coloma de Queralt des de mit jan s. XVI fins a inicis del s. XIX. < Acurat treball demografic, allunyat de la relació mimetica de les series cen sals i atansat al moviment del balan<; natural de la població que es despren del buidat deis llibres sacramentals de Sta. Coloma. Divisió de la tasca efectuada en cinc etapes cronológiques: 1565-1650, 1651-1700, 1701-1750, 1751-1800 i 1801-1815. L'autor constata l'assot reiterat de la pesta bubónica el segle XVI, el calamitós mitjan s. XVII -quan coincideixen factors epidemics del s. XVIII, sobretot en la se va part final i malgrat els efectes devastadors de la ve rola en la població infantil. Tanca l'analisi tot esguardant els primers quinze anys del s. XIX i les nefastes anyades del 1809 i el 1812. Són destacables les comparacions realitzades amb el balan<; natural llen<;at per localitats de la zona colomina (Conesa, Passanant, Savalla) i de la Conca nord (Barbera de la Conca i Rocafort de Queralt). El complement biografíe hi és indos a la perfec ció: obres de Mn. Segura, de l'eminent demógraf Nada!, articles concrets so bre l'area objecte d'estudi. En definitiva, ens trobem davant d'un model d'ana lisi del moviment de contingent de població uniparroquial i davant d'una ex cel·lent datació deis moments d'apogeu i de dificultats. J-M.G. 50 3201. GUAL 1 VILÁ. V ALENTI: Vida i mort a la Con ca de Barbera a /' Edat Moderna. Rocafort de Queralt s. XV/-XV//1. Institut d'Estudis Ramon Berenguer IV. Tarragona, 1988, 168 ps. Primera part de la tesi de !licenciatura de !'autor, referent a l'analisi del moviment demografic de la Canea de Barbera i, específicament, de les locali tats de Rocafort i Vallverd de Queralt des de mitjan s. XVI fins a l'inici del s. XIX, sense oblidar de donar un cop d'ull als fogatges medievals (s. XIV). Obra que depassa, dones, l'ambit local i estableix comparacions amb altres zo nes com Galícia, Normandia, Italia ... Mitjan¡;ant el buidat exhaustiu deis sacramentaris de Rocafort i Vallverd -!libres de baptismes, obits, matrimonis, confirmacions i també de confra ries-, Gua! dibuixa el panorama vital: l'estancament deis valors de les xifres baptismals del 1561 al 1750, data en que comen¡;a l'embranzida; el detall de les morts violentes -bandidatge i guerres- i de les epidemies més destacades -pesta, tifus, tercianes-; de les fams, castigant, de forma implacable i conjun ta, els rocafortins moderns; el moviment estacional-mensual de les tres varia bles; la diferencia entre el pes jugat per la mortalitat infantil i !'adulta ... L'apartat dedica! a la reconstrucció de famílies constitueix una notable in novació metodológica i investigativa. L'autor aprofita el sistema ideat pel de mograf frances Henry, amb re toes adequats al cas conquenc. Així, s'atansa al comportament quotidia deis homes i les dones d'Antic Regim pel que fa a la demografia: classifica les famílies segons el nombre de fills, segons l'edat al matrimoni, segons l'edat a la darrera maternitat, segons els intervals temporals -en m esos entre els naixements deis diversos fills- ... Una introducció, centrada en la historia de les dues localitats i del mas del Cogul a !'epoca medieval, un rectorologi i unes conclusions breus i encertades arrodoneixen !'obra que, en conjunt, té el merit de constituir una notable aportació al coneixement d'una part del nostre passat que ens resulta bastant fosca. J-M.G. 3202. PAU 1 ROIGÉ. ]ORDI: < Analisi de més de vuit mil partides de defunció corresponents a Falset en tre 1641 i 1800. El total de morts mcdico-legals és de cent vint-i-tres, reparti des entre 1641 i 1700 (el 43%) i 1701-1800 (el 57%). La majoria corresponen a soldats (un total de 67), sense especificar el motiu de l'obit. A.J.F. 51 'ALAU RAFECAS. SALVADOR: Un cens de f'any 1717. Aproximació histórica. La Veu de l'Anoia>> (Igualada), 3fi6 (1989), 38. Transcripció elaborada i comentari d'un interessant cens fet el 24 d'abril el 1717, i copiat el 1835, deis habitants de Santa Coloma. Hi consten els ofi is, els habitarles i el bestiar; divideix la població per focs, sexes i edats. R.P. 52 ECONOMIA 1 SOCIETAT 3204. ANDREU SUGRANYES. JORDI: La burgesia catalana del segle XVIII: els Freixa de Reus. < Exposició de l'evolució de la família reusenca deis Freixa, els quals, a !'em para del creixement economic del segle XVIII, passaren de menestrals a co merciants i de comerciants a ciutadans honrats. Es considera la trajectoria fa miliar, l'evolució económica i l'assoliment de la noblesa. S.-J.R. 3205. AA.DD.: La natura i l'home a les muntanyes de Prades. Centre d'Estudis de la Conca de BarberiL Montblanc 1988. El llibre s'ha editat amb motiu del dese aniversari de la fundació del Centre d'Estudis de la Conca de Barbera, a cura de Joan Fuguet, Ramon M. Massa lles, Josep M. Mestres, Carme Plaza i Josep Poblet. És un excel·lent treball, . magníficament impres, sobre aspectes d'historia natural del massís de Prades, símbol geologic molt estimat pels habitants de la Conca, el Camp i el Priorat, comarques a cavall de les quals se situa el massís El llibre reivindica, a la ve gada, la declaració de Pare Natural per al massís, com a zona protegida d'atemptats urbanístics -circumstancia ·que fins avui, val a dir-ho, no s'ha pro dult amb el desgavell que a d'altres indrets del país-. Igualment demanen els autors que la protecció natural no impliqui cap obstacle per a una reorientació i potenciació de les activitats humanes tant des d'una perspectiva econumica com cultural, sinó que sigui, alhora, una injecció vitalitzadora per als municipis circumdants. A part, dones, d'aquests aspectes socials, el llibre fa una valuosa aportació sobre la geologia, el paisatge vegetal, la climatologia i la fauna, gracies a la conjuració de Ll. Casassas, F. Llimona, E. Matheu, ultra els ja esmentats an teriorment, amb un capítol final de J. Felip Sánchez dedicat a l'estudi del bosc de Poblet al llarg de la historia. Complementen el volum dos extensos i deta- 53 llats mapes: un sobre la vegetació de les Muntanyes de Prades, a carrec de Jo sep M. Mestres i Ramon M. Masalles amb aixecaments realitzats duran! els anys de 1983 i 1984, i un altre sobre la geología, executat per Josep Poblet i Jordi Pujadas. F.R.Q. 3206. BO:"ET r EsTRADÉ. MANUEL: Un intent d'aproximació als comptes municipals de /'Espluga (1680-1685). < Ens presenta el funcionament de l'ajuntament de la vila, a partir d'un es tudi detalla! de sis anys de la comptabilitat (s. XVII). Aquest treball fou guar donat amb el premi Berna! Morgades. Detalla els arrendamcnts, el nove sobre els grans, els béns mobles del municipi (molins, forns, fleca, hostal), el perso nal en nómina (mestre minyons, metge, hospitalera), el batlle, jurats, clavari i síndics. També les relacions que mantenía amb el comanador, amb l'Església, amb l'excrcit i amb el veguer. Destaquem el tractament deis molins. Les cinquanta pagines darreres com ponen un apendix que transcriu tots els comptcs estudiats. R.P. 3207. ORONDA CASTAÑ6N. MANUEL: < Comentari sobre un document de l'any 1776 pe! qua! el Col·legi de Metges, Apotecaris i Cirurgians de Tarragona atorgava poders per a un apotecari bar celoní a fi de resoldre temes relatius al Col·legi. lnclou també unes dades bio grafiques sobre diferents apotccaris de Tarragona i Reus de final del segle XVIII. A.J.F. 3208. GAVALDÁ l TORRENTS. ANTON!: L'associacionisme agrari a Cata/unya. (El model de la Societat Agrícola de Valls: 1888-1988). 2 vols. Institut d'Estudis Vallencs. Valls, 1989. Aquest estudi -tesi doctoral de !'autor- esta estructural en sis capítols. El primer tracta del sistema cooperatiu agrari, basal en la reflexió sobre el naixement de la cooperació al món, i les institucions d'economia social que l'afavoriren. El capítol segon analitza les estructures agraries de !'epoca medieval a Ca talunya, i a Valls en concret, amb una remarca especial respecte a l'associacio nisme gremial agrícola de < 54 El tercer estableix l'esbós socio-economico-polític vallenc del segle XIX en els aspectes de població, agricultura i indústria, a fi d'esbrinar les causes de la naixen~a de la Societat Agrícola. El capítol quart considera la Societat Agrícola de Valls des del 1888 fins af 1908. Una part es dedica a aclarir la primera identitat de la Societat, fins al 1891, moment en que el grup originari de la Societat de Treballadors del Camp s'integra als rengles de la Societat Agrícola. Més endavant es fa una analisi del marc estatuari, basada en la comparan~a amb d'altres societats que sorgeixen abans de la !leí de Sindicats del 1906. contrastan! la diferenciació entre la del model anarco-sindicalista, la republicana federal, la socialista i l'agrupació de propietaris. Posteriorment, es considera l'organització interna de la casa i s'analitza la reglamentació de les diverses seccions, les quals són englobadcs segons siguin de caracter comercial o assistencial. Destaquen les seccions del guano, canem, sulfat de coure, sofre, fruits secs, verema i cereals. El capítol cinque contempla l'estudi de l'entitat des del 1909 fins al 1939. Aquest bloc esta subdividit en tres parts. La primera, va del 1909 al 1919, anys en que la Societat esta imbuida deis elements acrates de la Federació Agrícola de Valls i el seu radi, els quals, tenien, fins i tot, estada franca a la casa, i con trolaven la situació. El segon apartat compren del 1919 al 1931; ara el pes de la Federació resulta mitigat pe! silenci imposat per la Dictadura de Primo de Rivera. Finalment, el tercer aparta! inclou l'evolució del 1931 al 1936, o sigui a !'epoca republicana de pau i guerra. Durant aquest període, el rebrot de les tesis divergents -Sindical Únic i Mútua de Propietaris- arriba a situacions in sostenibles. Va ser llavors quan el sentit de classe aparegué més diferencial. El capítol sise i últim va del 1939 al 1988. S'hi determinen dos períodes di ferenciats. El primer arriba fins al 1954, i és !'epoca de l'ensorrament coopera tiu de la postguerra. El segon període compren des del 1954 fins al 1988; la casa torna a agafar el rumb d'energia de moments anteriors i noves seccions -!'avícola, la d"insecticides- entren en escena. En l'últim decenni es detecta una abúlia associativa, motivada, en part, per la baixa deis socis efectius -molts pagesos han passat a la indústria-, i pels preus de mercat deis produc tes, molt per dessota del que seria desitjable. Cal dir, per últim, que tampoc s'oblida, en tots els períodes, l'aspecte pro ductiu i de comercialització de l'entitat, cosa que permet resseguir l'evolució de la Societat des d'una perspectiva for~a amplia. S.-J.R. 3209. GRAU 1 PUJOL. JosEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH. RosER: Les confraries de Montblanc durant el primer ten; del segle XVIII. < 55 sos), Santíssim Sagrament (sastres, notaris i cavallers), Mare de Déu del Ro ser, Santa Llúcia (fadrins), Santíssim Nom de Jesús (casats), Mare de Déu de la Mercc o de Sant Lloren<; (forasters) i l'Obra de Nostra Senyora de la Serra. S'analitzen en detall els arxius, les fonts d'ingressos, les despeses ordinaries i el patrimoni de cada confraria. Finalment es parla de l'activitat prestamista d'algunes confraries el darrer quart del set-ccnts. R.R. 3210. GRAl! 1 PuJOL. JosEr M. T.: L'expansió urbanística de Montblanc a finals del segle XVIII: l'ompació deis espais no edificats. < L'autor analitza el canvi urbanístic que experimenta Montblanc la segona meitat del segle XVIII, basat sobretot en l'ocupació de l'espai buit: la gran llargada de la muralla no féu necessaria una expansió externa. L'ajuntament de Montblanc dona en establiment emfiteutic les torres de la muralla i els patis urbans que tenia en propietat; pero no foren menys importants les transaccions privades. Trobem zones de nova urbanització (per exemple el pla de Santa Barbara), l'edificació de patis i l'ús de la fortificació. que havia perdut la seva funció defensiva. Tota la informació va refermada per una nombrosa i valuosa documentació notarial. R.P. 3211. GRAU 1 PUJO!.. JOSEP M.T.: La indústria tradicional de Montblanc i la Canea en el segle XVIII. Montblanc, 1989. 248 ps. Montblanc és avui, en proporció a la seva importancia historica, una de les viles catalanes menys estudiades. La perdua en part deis seus arxius n'ha esta! una de les causes. El set-cents, esdevingué capital de partit de corregiment, un centre político-administratiu, religiós i comercial gracies a la seva situació, lloc de pas entre les !erres de !'interior i les de la costa, mantenint a la vegaáa uns serveis per a una arca geografica supra comarcal. El llibre ressalta les activitats transformadores i industrials de Montblanc i la Conca en el marc de la puixan<;a de la segona meitat del segle XVIII. Sens dubte, la part més destacada i aprofundida és la conversió de l'aigua en gel. La Conca de Barbera fou, els segles XVII-XIX, una zona de producció de gla<; natural per al mercal veí del Camp de Tarragona. Després d'una completa lo calització dins del terme de Montblanc i rodalies, es passa a l'explotació deis pous. L'atenció es centra principalment als de la Pasquala (Montblanc), pro pietat del Capítol de Canonges i l'Ajuntament de Tarragona. Merces a la do cumentació conservada, s'ha realitwt un minuciós seguimcnt deiS dics d'em poar gel mes per mes (de novembre a abril). des de l'any 1749 fins al 1791. Les dades són d'un valor inestimable peral coneixement de la climatologia, perquc 56 per empoar, les temperatures havien de ser negatives. No oblida !'arquitectu ra, amb diversos plimols, els arrendataris i el transport. El darrer capítol es de dica al consum i comercialització del gel: Montblanc, Tarragona (amb estadís• tiques mensuals), Reus i altres poblacions del Camp. La segona part estudia la transformació de productes agraris i ramaders. Sobresurten els molins moguts per energía hidriiU!ica, la majoria d'herencia medieval. Un deis principals propietaris, a Montblanc durant el 1600 n'era el municipi, el qua!, a causa del seu endeutament, es veura for<;at a vendre'ls a la Comunitat de preveres de la vila. Aquesta sera, juntament amb els nobles, la que acaparara la majar part de molins fariners. Segueix amb els molins d'oli, les fabriques d'aiguardent, els forns de pa, les adoberies, i encara que tractats d'una manera més breu -a causa de les fonts-: els forns de coure rajoles i teules (Espluga de Francolí, Montblanc i Vimbodí); els forns de vidre (Belltall, Senan, l'Albi, Fulleda, la Pobla de Cérvoles i Farena); el treball de sílex per part deis pedrenyalers (Montblanc, Lilla i Vilaverd), i la manufactura del cotó. En la penúltima part es tracten les comunicacions, s'analitza la infrastruc tura vial, els hostals i el correu. El punt final, abans de les conclusions, és el comentari i relació exhaustiva de les professions deis homes de Montblanc en el període de 1773 a 1793, amb tots els noms i cognoms segons un buidat deis llibres de baptismes. L'obra constitueix una excel·lent contribució d'un aspecte poc conegut a les nostres contrades: la indústria tradicional. R.P. 3212. GRAU 1 PUJOL. JOSEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH, ROSER: Una estimació quan titativa de les arees de mercat al segle XVIII: el [luxe notarial (el cas de la Canea de Barbera). < Aportació metodológica per a l'estudi de l'area d'atracció d'una capital del segle XVIII, a partir del fluxe notarial. Com a exemple, s'ha aplica! a les nota ríes de Montblanc, l'Espluga de Francolí i Sarral. A més s'ha fet una analisi, notari per notari. L'aparell grilfic adjunt mostra els resultats aconseguits d'una forma clara i sintetica. F. X. R. 3213. GRAU 1 PUJOL, JOSEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH, ROSER: Les mesures de superfí• cie a la Canea de Barbera en el mil set-cents. < 57 3214. GRAU 1 PUJOL. JOSEP M.T.; PUIG 1 TARRECH. RosER: Montblanc i Val/s: dues capitals, dos destins. Les relacions entre la Canea de Barbera i I'Ait Camp en el segle XVIII. < Analisi deis lligams d'índo\e social i económica que, en el set-cents, mante nien les dues comarques, especialment Montblanc i Valls. Tracta, entre altres temes. de les comunicacions, de la demanda de serveis, de l'exportació de pro ductes agraris i ramaders, i de les migracions. S.-J.R. 3215. GRAU 1 PUJOL, JOSEP M.T.; PUIG 1 TARRECH. ROSER: El pont d'Armentera. Una important presencia del sector textil (s. XVIII). «Cultura>> (Valls), 476 (1988), 22-23. Buidat de !'estructura sócio-professional deis habitants del Pont d'Armen tera el 1784. Tot i ser una població majoritariament pagesa, destaca el grup d'artesans dedicats al treball textil, especialment la llana. El 1771, la confraria de paraires de la vila inicia la construcció d'un molí batanera Querol, a la vora del riu Gaia. Les altes despeses de !'obra només l'assumeixen un petit nombre deis membres, fet que provocara un plet pe\ seu ús. S.-J.R. 3216. GRAU 1 PUJOL. JosEP M.T.; PUIG 1 TARRECH. RosER: < Estudi del desenvolupament de les rendes estancades a Montblanc, espe cialment la del paper segellat. S.-J.R. 3217. GRAU 1 PUJOL, JOSEP M.T.; PUIG 1 TARRECH, ROSER: La Riba en el segle XVIII: una economia puixant entorn el paper. < Important estudi sobre una de les poques poblacions de les nostres comar ques especialitzades en una activitat industrial: la paperera. El medi físic és de terminan! per la localització. L'aigua deis rius Francolí i Brugent esdevé l'ele ment indispensable, tot i que a vegades pot ser perjudicial (inundacions). Les comunicacions també jugucn a favor de l'cmpla¡;ament. Els paperers eren, el segle XVIII, més de la meitat del total professional. El creixement deis molins papcrers es constata a partir de la segona meitat del 58 set-cents: siguin de nova construcció (per mitja d'establiments i concessions del Duc de Medinaceli), sigui l'ampliació i transformació d'antics molins fariners, siguin afegits a un de grans. Els autors estudien amb deteniment l'explotació del molí situat a !'Era de la Guineu, propietat de la Comunitat de preveres d'Alcover, entre el 1755 i el- 18--ll, com també els arrendataris i el moviment económic que seguí. En el treball, hi trobem moltes relacions amb viles i ciutats properes, com Valls, Vilaverd, Rojals, Montblanc, Alcover, Reus, i comarques papereres, com l'Anoia. L'article s'acaba amb l'evolució del molí fariner de l'Estret de la Riba, integral aleshores dins del terme de Montblanc, des del 1756 fins al 1792. F.X.R. 3218. GUAL 1 VILÁ, VALENTf: Ramaderia de Pontils (1723). < Gracies al «Memorial de las bestias lo any 1723» -un esborrany, probable ment, de la part ramadera del cadastre-, !'autor efectua la nómina de tots els propietaris -masos inclosos- d'ases, mules, bous, ovelles, cabres, moltons, porcs ... Destaca el pes fonamental del bestiar oví de pastura i les reminisccn cies d'agricultura "antiga" -ús del bou- encara que en via de canvi. R.P. 3219. IsZAEVICH. A.: < Estudi antropológic de l'organització social i familiar de la Conca el segle XVIII, basal en el llibre de la Confraria del Roser (1776) i el cens del comte de Floridablanca (1787). L'autor aplica les taules de Hammel i Laslett, fa tau . les de l'estat civil, de la distribució per edats i de la grandaria deis grups do mcstics. Alguns deis resultats són: el 50% de les famílies eren extenses, el nombre de matrimonis tardans elevat i una població envellida. R.P. 3220. JORDÁ 1 FERNÁNDEZ, ANTONI: «La confraria de Sant Cosme i Sant Damia de metges, cirurgians i apotecaris de Tarragona, s. XV-XVIII», dins 1 lornades d' Historia de la Medicina Tarraconense, Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Tarragona, 1989; 133-137. 59 Historia abreujada de la contraria tarragonina deis metges, cirurgians i apotecaris. La contraria es constituí a mitjan segle XV, pero no assolí la pleni tud tins a tinals del segle següent. Es conclou que la confraria va néixer per protegir l'exercici de la protessió deis seus confrares, i que ocupava un lloc destacat dins la jerarquía gremial de Tarragona. S.-J.R. 3221. MAR!STANY. CARLES: < Comunicació bastida a partir del < S.-J.R. 3222. MAYAYO. ANDREU; FUSTER. ESTER: Guia d'hístoria local: la Canea de Barbe ra. < 3223. MrLLAN. LL.: Homes de la Ribera, < Sobre el cultiu de la Ribera, al Delta dret, que rebé l'impuls decisiu arran de la construcció de la segona fase del Canal de Navegació, i que, amb el canal que baixa de I'Assut, va obtenir aigua abundosa peral cultiu de l'arros i el sa nejament de les terres pantanoses. Explicacions que !'autor recull de !'agricul tor Miquel Martínez Merce, de Sant Caries de la Rapita. Testimonis sobre arrabassaments de la terra i altres tasques propies del lloc. E.S. 60 3224. PUIG. RosER; GuAL. VALENTí; GRAU. 1osEP M.T.: La lluita contra la vera/a: La difliSió de la vacunació a la diócesi de Tarragona (ss. XVIII-XIX). «GalenS>> (Tarragona), 24 (1989), 30-32. En primer lloc, els autors analitzen l'cfecte nociu de la "pigota" en diversos pobles de la Conca de Barbera a final del segle XVIII, i s'estableixen dues cri sis: la del 1780-81 i la del 1797, que afectaren fortament la població, sobretot infantil. La situació fa entendre la forta preocupació il·lustrada, plasmada en la legislació, per a la vacunació i eradicació del mal. S.-1.R. 3225. ROVIRA 1 G6MEZ. SALVADOR-1: «Anticipació de diners a productors d'aiguar dent per part de comerciants de Reus (1750-1799)», < Entre els comerciants d'aiguardent del segle XVIII, una de les practiques habituals era l'anticipació en la compra de la mercadería. El comercian! catala avan¡;ava diners o bé productes necessaris per a l'explotació pagesa: aliments -en especial grans- o primeres materies -llana, canem, lli, llavors, etc.-. En aquestes operacions el comercian! s'assegurava un subministrament de licor, importan! en les fluixes collites, i, el que és més interessant, als preus més bai xos de la campanya. A Reus, l'aiguardent empenyorat pels pagesos es pagava al preu deis primers mercadals del mes d'octubre o .bé a Tots Sants. En els pri mers mercats, és ciar, la necessitat de numerari deis petits pagesos provocava una gran oferta de licor i, de resultes d'aixo, les cotitzacions més reduldes. Salvador-J. Ro vira, després del buidat exhaustiu deis manuals notaríais reusencs, redactats la segona meitat del XVIII, analitza aquests contractes mercantils entre pagesos i/o fabricants i els comerciants a l'engros de licors. Les quasi sis-centes escriptures de reconeixement de deute o debitori recopila des serveixen per a gencralitzar els trets que es desprenen de l'article. La dis tribució de les arees d'influencia -!'hinterland- entre els comerciants de Reus i els de Valls, Tarragona i Altafulla queda delimitada per l'elevat cost de trans port des del centre productor al mercat i els avantatges d'expedir les botes d'aiguardent pel port més proxim. Atesa aquesta realitat, el Camp de Tarra gona restava dividit en dues arees comercials p~r una línia perpendicular a la costa. El centre reusenc noliejava els scus licors per Salou i, de tant en tant, per Cambrils. Mentre les altres places·comercials - Valls, Tarragona, Altafulla i Torredembarra- ho feien perles tres darreres localitats. A.S.B. 3226. RO VIRA 1 G6MEZ, SALV ADOR-1.: E/ catalanisme tarragoní a final del segle XIX. < 61 natures tarragonines en els missatges a la reina regent Maria Cristina i a Jordi I, rei deis hel·lens. Es valora positivament la societat recreativa i cultural < J.M.R. 3227. Ro viRA I GóMEZ. SALvADOR-J.: La fallida del comerciant Fructuós Escala i Bavot(l822). < Article dedica! a considerar la fallida del comercian! tarragoní Fructuós Es cola i Bavot -declarada el gener del 1822- i l'administració deis béns i credits que cedí als seus creditors. J.M.R. 3228. RoviRA I GóMEZ. SALVADOR-J.: La fundació de !'«Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera>> (1863). < Analisi de les motivacions ideológiques, culturals i socials que animaren una colla de tertulians del Cafe d'en Josepet, de la Rambla Vella de Tarrago na, a fundar, l'any 1863, < J.-M.R. 3229. ROVIRA I GóMEZ. SALVADOR-J.: < Interessant i aprofundit treball sobre l'antiga hisenda del Mas de Barbera per tal d"exposar-ne la seva situació i extensió, com també la relació deis seus propietaris, la vinculació laboral amb La Canonja i el tipus d'explotació agrí• cola de les seves terres. F.R.Q. 3230. RO VIRA I GóMEZ. SALVADOR-J.: Jdeologia i objectius de /'< Plantejament de la ideología i els objectius deis fundadors de !'< 62 3231. SARDA 1 ]ANSA, M. NúRIA: MASQUÉ 1 TELL. JORO!: BALSELLS 1 VIRGILI. ÁNGEL: < Estudi sobre la mortalitat infantil -i sobretot de la primera infancia- (fins els set anys), per mitja deis llibres parroquials. A.J.F. 3232. SARDA 1 ]ANSA, M. NúRIA; MASQUÉ 1 TELL. JORDI; BALSELLS 1 VIRGILI, ÁNGEL: «Estudi de les causes de mort a Maspujols durant els anys 1875-1925. Estudi demogriific>>, dins 1 Jornada d'Historia de la Medicina Tarraconense, Tarra gona (Hospital de Sant Pau i Santa Tecla), 1989; 119-126. Estudi de les taxes de mortalitat i de les causes que la provoquen, tret deis llibres de defuncions del Registre Civil. A.J.F. 3233. SEGARRA BLASCO, AGUSTI: L'economia de Reus al segle XV/l/: el comen; de l'aiguardent. Centre de Lectura de Reus, (Col·lecció Assaig, 24). Reus 1988. Aquest treball va obtenir el Ve. Premi d'Investigació Antoni Pedro! Rius (1987); el catedratic d'historia moderna Carlos Martínez Shaw s'encarrega de situar el lector mitjan<;ant un substanciós proleg per donar pas seguidament al cos de l'estudi d'Agustí Segarra, que val a dir, d'entrada, que exhaureix amb precisió les fonts de consulta utilitzades (basicament, els llibres de comer<; de la Companyia de Jean Lacomme, principal exportador durant aquells anys). El tema de l'estudi és practicament nou a les nostres contrades, i resulta en gran manera estimulan! a !'hora de considerar la historia del comer<; de l'ai guardent a d'altres poblacions del Camp de Tarragona que, no cal dir-ho, tre . baila ven també aquest ti pus de comer<;. Durant quatre llargs capítols, unes conclusions i un apcndix documental, !'autor ens introdueix de pie dins del món de l' 63 3234. SoRRIBES. J.: Perspectives sociológiques del Montsia. < Analisi de la població de la comarca del Montsia. Ocupació per sectors económics a cadascun deis municipis (dades del 1981). E.S. 3235. TORNÉ 1 GARCIA. LL: Menescals del segle XIX. < Breus notes sobre menescals, apotecaris, administradors de duanes, jutges i fiscals municipals de Sant Caries de la Rapita durant el segle XIX. Incorpora una relació de despeses per al manteniment de la presó del partit judicial (Tor tosa) per anys, des del 1814 fins al 1913. E.S. 3236. TORRELL 1 CAMPS. F. XAVIER; CAVALLÉ 1 BUSQUETS. JOAN: Les emissions de paper moneda alcoverenques duran! la guerra civil. < Detalla! inventari de les diverses emJssJons municipals i de les privades, que ve a ser una ampliació i aprofundiment en l'estudi general realitzat per Antoni Turró. R. R. 64 ETNOGRAFIA 3237. A:-JóNIM: "Enganxadors». Origen d'alguns. < Notes historiques sobre els orígens d'alguns enganxadors deis anys 1917, 1934 i 1920-1942 a la mar, de Sant Caries de la Rapita i el Delta de l'Ebre. E.S. 3238. ARASA 1 PANISELLO. E.: Panxampla. La 1radició oral i la tradició escrita. < La "historia" de Panxampla se inicia en Alfara de Caries (1857) y termina con la ejecución de sentencia a pena de muerte. en Tarragona (1888). La auto ra, después de analizar antropológicamente la trayectoria del personaje, con cluye que, para la tradición oral, és un home que "se va firar al monte", mien tras que para la escrita, es un loco moral. Se tiene en cuenta la obra de mn. A. Castillo, Panchampla (1962). A.S. 3239. CoNTJJOCH 1 CASANOYAS, JOSEP M.: Ren'oms. Reto! «Cal Murtra». Família: Dalmau. < Trajectoria familiar d'un llinatge de Montblanc des del segle XIX fins avui. Joan Dalmau Murtra nasqué el 1842 i, del 1895 fins el 1899 fou alcalde de la vila. Merces a uns fragments d'un diari personal (1863-1885) coneixem la seva activitat comercial, amb exportacions a Fran<;a. J.-M.G. 65 3240. FIESTRAS LóPEZ. MARIA DEL CARMEN: < Treball agradable de llegir i, a més a més, molt oportú en les actuals cir cumstimcies ja que sembla que aixo de les festes és una guerra mig pcrduda en l'aspecte laboral. L'autora fa una exhaustiva recopilació de lotes les festes i tradicions de Constantí tal com s'han vingut desenvolupant al llarg deis anys i tal com queden avui, barrejant-hi, de tant en tant, alguns refranys i dites popu lars referents al tema tractat. F.R.Q. 3241. GRAU 1 PUJOL, JOSEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH, ROSER: Notes sobre els músics de carrera l'edat moderna. < Article que ens aproxima a l'ofici de músico menestril, a l'edat moderna a Catalunya. Generalment sense dedicació exclusiva (molts eren artesans), agru pats en cobles o de forma individual, eren llogats a les festes deis pobles, per animar els balls, acompanyar les processons i cls oficis religiosos. Es fa resso del cost que representaven els músics dins la festa de Sant Miquel de Mont blanc el segle XVIII (1728-1774). F. X. R. 3242. MARTf 1 MILLAN. JoAN: Ressorgiment d'una ve/la tradició rapitenca: les regates de muletes. < Article nostalgic on es dóna compte de la recuperació de les regates de mu leles que feien els pescadors un cop l'any. D'en~a el 1984 s'ha treballa! en la revitalització d'aquesta part del folklore rapitenc, a partir d'una vella muleta, < M.C. E. 3243. MILLAN, LL.: Els masas del Montsiii. La vida al mas de comtí. < Síntesi de la vida en un mas, la primera meitat del segle actual. Fonts orals. M.C. B. 66 3244. PALA U RAFEC AS. SALVADOR: La jocositat reprimida de les Festes de Carnaval. < Breu referencia a aspectes del Carnestoltes colomí d'anys passats. Destaca la reproducció d'un programa del 1934 que mostra la rivalitat entre les socie tats. R.P. 3245. PALAU RAFECAS. SALVADOR: Receptari del segle XV/1/. < D'un receptari manuscrit del segle XVIII, !'autor n'aporta cinc guaricions: pel mal d'orella, pels cucs del ventre, per la verola, pel mal deis pits i un "re mei filosófic". R.P. 3246. ÜUERALT 1 TOMÁS. M.C.: Els dmters de La Galera i Traiguera. < Sobre els cantirs de La Galera (Montsia): cimter d'aigua, ciinter mesquiter o de comuna. E.S. 3247. RIBAS PoNTl. FRANCESC DE P.: Com haurien de ser els Goigs. Gogistes Tarra gonins, 3. Tarragona 1988. Dins la dinamica que porten a terme els Gogistes Tarragonins, cal destacar la seva incondicional constancia a salvaguardar de l'oblit tates aquelles compo sicions que d'una manera o altra resten encara inedites o que són de nova crea ció. En aquest sentit, l'entitat gogística ha editat un opuscle sobre la didactica creativa del goig, entes com a genere literari, vinculat estretament ambla línia artística decorativo-funcional. Duran! el 1955, de forma annexa a l'e-dició deis goigs a Sant Gabriel, patró deis Amics deis Goigs, es publica ja una primera versió de !'obra que ara te nim bellament editada dins la col·lecció que els Gogistes tenen establerta per tal d'anar difonent l'aspecte estrictament literari. Com haurien de ser els Goigs és obra de Francesc de P. Ribas Pontí i el lec tor atent i encuriosit hi traba la nomenclatura basica referent al món del GOIG, des de la se va denominació, composició, impressió, materials, tipogra fía, parts de composició, facsímils, ornamentació, etc. El llibre és un breu res u m sobre !'origen, evolució, composició i. estructura deis goigs al llarg del temps. F.R. 67 3248. RocA I GIRONA. JoRDI: L'Ermita del Remei d'Alcover. Una aproximació antropológica. Centre d'Estudis Alcovercncs, Alcover, 1988. 117 pp. Amb una primera redacció d'aquest treball, l'any 1982, el seu autor va gua nyar el 1 Premi d'Assaig Vila d'Alcover. Val a dir que, amb els anys trans correguts, !'obra ha guanyat en madurcsa pcrque Jordi Roca, amb unes guan tes dades més, ha aprofundit molt en la seva analisi i interprctació. Convé dir, per comenc;ar, que aquest llibre no és una monografia multidisciplinar (perquc !'autor no toca disciplines com la Historia, l'Art i la Literatura). No és ni tan sois, com en el próleg ja es recorda, la historia de !'Ermita del Remei. És, ja ho indica el títol, un estudi en que tot el material, tates les fonts, tots els coneixements, sense pretensió d'exhaustivitat, apunten cap a la visió antropo lógica. El llibre s'estructura en cinc parts, dedicades, respcctivament, a la ubicació geografica, l'estudi deis orígens tant des del punt de vista historie com llegen dari, la descripció del temple i de la imatge, l'analisi de la devoció i l'estudi de l'organització del santuari. Cal deixar de banda la primera d'aqucstes parts, que només acompleix una funció introductoria, i la tercera, que actua de ne cessari complement informatiu. L'interes de !'obra, tant per l'extensió com per l'aprofundiment, esta en la resta. En aquest sentit, l'estudi segueix una meto dologia decididament científica. Així, dones, tot i que els usa exhaustivament, s'allunya deis estudis de caracter folklóric o pietós dedicats a recollir tates les dades possibles sobre !'ermita. Un canvi que ha experimental el llibre entre la primera redacció i la definitiva ha estat la superació de la barrera localista. No es tracta tant d'un llibre per als dcvots i crudits alcovercncs, sinó d'una aporta ció molt qualificada a l'estudi del culte maria en aquesta diócesi, i és com a tal que ha de llegir-sc. J.C. 3249. Tous I VALLVÉ, loRD!: Recull de llegendes del Camp de Tarragona. Edicions El Medo!. Tarragona 1989. Calia un llibre com aqucst per tal de rccollir la dispersa história llcgendaria que la cultura popular ha general al llarg deis seglcs a l'entorn de la unitat es pecífica i territorial del Camp de Tarragona. En total, aplega vint-i-tres llcgen des d'autors com Josep Iglésies, Joan Ruiz i Porta, Josep Aladern, Joan Ama des, Joan Salvat i Bové, Anton Gelabert, Eufemia Fort i Cogul, Eduard Toda i Eugeni Perea, els quals ja les havien publicat anteriorment peró que per mo tius d'exhauriment bibliografic, uns, i per inaccessibilitat d'altres, ha valgut la pena de recollir-les de nou i fer-ne una selccció. L'autor, en aquest sentit, ha dividit el volum en blocs tematics per tal d'aglutinar millar els enfocaments de la seva lectura. Així, veiem temes com el del bandolerisme, les carlinades, cristians i sarralns, dimonis i bruixcs, esdcve niments extraordinaris i sobrenaturals, fets i llocs del Camp, troballes i falsifi cació de monedes i, finalment, el dilema entre el crim i el castig. No cal dir que lingüísticament Jordi Tous ha hagut de realitzar una tasca de 68 puliment normatiu ja que bona part deis textos eren fon;a desiguals, i fins i tot en l'aspecte estilístic ha calgut donar-hi un toe d'unitat sense capgirar en cap moment el sentit inicial deis autors. L'autor, al proleg, justifica en certa ma nera allo que el lector podra observar només llegint l'índex; és a dir, un cert desequilibri tant pel que fa a l'extensió irregular deis textos com pel que afecta el majar nombre de llegendes d'alguns autors respecte a d'altres. Així, és Jo sep Iglésies el que s'emporta el ranquing de quantitat amb un total d'onze lle gendes, i el motiu cau per propi pes si tenim en compte la gran producció que mantingué al llarg deis anys i la qualitat literaria i riquesa Iexica de la seva pro ducció. Aixo i no cap altre motiu ha indult Jordi Tous a fer una selecció d'aquest tipus. F.R.Q. 3250. VuRó 1 CHAPARLÁ· La nostra jota i < Sobre Francisco Balagué (a) < A.S. 69 FONTS 1 BIBLIOGRAFIA 3251. AA.DD.: «Una aproximació vers un inventari monografic d'un Arxiu», dins 1 Jornada d'Historia de la Medicina Tarraconense, Tarragona, Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, 1989; 35-77. Es tracta d'un buidat de la Secció de Sanitat de I'Arxiu Municipal de Tarra gona (entre els anys 1789 i 1918), realitzat per un grup d'alumnes de la Facul tat de Filosofia i Lletres de Tarragona, dirigits pels professors Luis Navarro i Josep M. Sabaté. Inclou regestes de documentació molt variada, relacionada amb els aspectes sanitaris del port de Tarragona, del Llatzaret, Llibres de Car tes de Sanitat (en especial sobre els cordons sanitaris), epidemies locals, regla ments municipals, etc. Inclou també documentació sanitaria relativa a Altafu lla i Reus. A.J.F. 3252. CUilELLS 1 LLORENS. JosEFINA: < Conjunt de tres articles sobre el Cataleg de Pergamins, el Cataleg de Docu ments entre !'Hospital i la Ciutat, i I'Inyentari deis censals servats a l'Arxiu de !'Hospital. També s'inclou la transcripció del pergamí de l'any 1464 on figura l'acte d'unió deis dos Hospitals (de la Seu i de la Ciutat) per tal de crear l'f-los pital de Sant Pau i Santa Tecla, sota el patronatge de I'Arquebisbe Pere d'Urrea. A.J.F. 71 3253. RAMON 1 YINYES S.; FUENTES 1 GASÓ. M.M.: /m·entari deis protoco/s nota ríais de l'Arxiu Historie Diocesá de Tarragona. Departamcnt de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1987. 340 ps. Recogida en 1921, por iniciativa del cardenal Vida! y Barraqucr, gran parte de la documentación que se conservaba en las parroquias del Arzobispado, el reverendo San¡; Capdevila i Felip inició su catalogación al mismo tiempo que iba recogiendo en fichas parte de su contenido, fichas que han sido, para mu chos investigadores, fuente inmediata de información. La muerte impidió que la paciente tarea fuese terminada y fue Francisco Javier Ricomá quien, aprove chando la construcción del edificio destinado a Archivo Histórico Archidioce sano y el necesario traslado a él de todos los fondos documentales, tomó a su cargo la tarea de revisar, ordenar y terminar el inventario empezado por S. Capdevila. Los autores del volumen que reseño han realizado la tarea de darle forma al trabajo preparado y hacer que los estudiosos puedan disponer de un instrumento que les permita el acceso al tesoro documental conservado y que alcanza en su antigüedad al año 1229, fecha de los primeros protocolos de Al cover y Ciurana. Son trescientas cuarenta páginas de apretadas referencias a casi un cente nar de localidades, con los detalles correspondientes a manuales notariales, li bros de notas, testamentos y capítulos matrimoniales. El volumen se ha enri quecido con varios índices: índice de notarios o escribanos, índice de rectores y un índice toponomástico y de materias. Es de desear que a este volumen sigan otros que recojan la relación de la documentación que, por diferentes razones, quedó en sus respectivas localida des, como Reus y Monthlanc, y el resto de la correspondiente a Tarragona y que se guarda en el Archivo Histórico Archidioccsano, como, por ejemplo, los protocolos notariales ( 12ó0-15R3). J.S.R. 72 HISTORIA ECLESIÁSTICA 3254. BERGADA 1 EsCRIV A. Á~GEL: Martirologi de la Canea. La persecució reli giosa a la Conca de Barberá durant la revolta 1936-39. Parróquia de Mont blanc. Montblanc. 1987. 52 ps. El text. que recull la conferencia pronunciada per !'actual Pleba de Mont blanc en un cicle dedica! a la guerra civil, és una interessantíssima aportació a la persecució religiosa que patí la Conca del 19 de julio! del 1936 al 15 d'octu bre del mateix any. De forma cronológica, i extensament documentada (fonts eserites i orals), dóna notícia de la mort de cinquanta-quatre bornes. la majoria preveres. En ordre alfabetic són: Mn. Joaquim Balsells i Bosch (natural Espluga Calba), P. Bonaventura Be llar! i Folch (nascut a Montblanc), Mn. Manuel Borras i Ferré (La Canonja), G. Antoni Capdevila i Balsells (mort a Vimbodí), Mn. Tomas Capdevila i Mi que] (nat a Fores), Mn. Josep Catala i Alsina (de la Pobla de Cervoles), Mn. Magí Civit i Roca (de Conesa), Mn. Josep Colom i Alsina (de Súria), Mn. Jaume Constantí i Ingles (de Vimbodí), P. Ramon Cortes i Foguet (de Mont blanc), Mn. Josep M. Creus i Sirvent (vicari d'Aguiló), Mn. Pere Farrés i Valls (de Santa Coloma de Oueralt), Mn. Joan Farriol i Sabaté (de Montblanc). Mn. Melcior Ferraté i Porta (de l'Espluga de Francolí), P. Domencc Ferrer i Canós (de Vila-Real, a la Plana Baixa), Mn. Pau Figuerola i Rovira (de l'Es pluga de Francolí), Jaume Franch i Llopart (mort a Montblanc), Josep Gasol i Montseny (de Solivella), Mn. Joan Gibert i Galofré (mort a Montblanc), Mn. Pau Gili i Pedrós (d'Omellons), Mn. Lluís Janer i Riba (de Pontils), Josep M. Josa (Espluga de Francolí), Mn. Dalmau Llebaria i Torné (de Falset). Josep Martí (de I'Espluga de Francolí), Mn. Deogracies Martí i Bofarull (de Savalla del Comtat), Mn. Francesc Mercadé i Rendé (de Roda de Bera), Mn. Josep Moncusí i Castells (de Santa Coloma de Oueralt), Sebastiá Muntanyola Catala (de l'Espluga de Francolí), Sebastia Muntanyola i Llorar (de l'Espluga de Francolí), Mn. Josep Palau i Prats (de Sta. Coloma de Oueralt). G. Saturni Palau i Prats (de Sta. Coloma de Oueralt). Mn. Xavicr Plaza i Estil·les (de Vi laverd), Mn. Isidre Puig i Pla (Seva), Mn. Ventura Puigsec i Pla \a Sta. Co loma de Queralt), Mn. Joan de Déu Punsoda i Gonzalez (habitan! a Solivella). Mn. Pau Queralt i Gaya (de Montblanc), Jaume Recasens i Constantí (de 73 Vimbodí), Mn. Antoni Reguant i Badia (de Súria). Mn. Pau Roselló i Borgue res (de Vimbodí), Mn. Josep Rose lió i Sans (de Montblanc), Mn. Francesc Sa ladrigues i Martí (de Bellpuig), Mn. Jaume Sanroma i Solé (de Vilaverd), Mn. Joan Sans i Masip (de Montblanc). Mn. Lluís Sans i Viñas (de Montblanc). Jo sep M. Saragossa (de I'Espluga de Francolí). Mn. Isidre Torres i Balsells (de Blancafort), Mn. Joan Torres i Santana (de Montblanc), G. Juli Vallbona i Sa nou (de Sta. Coloma de Queralt), Josep Vida! i Balcells (de Sta. Coloma de Queralt), Mn. Josep Vila i Pere (de la Guardia deis Prats), Mn. Josep Vilarubí i Boqué (de Farena), Mn. Pau Virgili i Monfa (de Valls). Acompanya el text una escollida part griifica. L 'acurada forma i l'estil sense retoricismes contribueixen a una lectura rapida. R.P. 3255. ESTEVA. MAUR: El directori perpetu litzírgic de Poblet del P. Francesc Dorda de /'any 1694. < Publicació de la consueta del monestir de Poblet a final del segle XVII. L'autor fa una presentació crítica del text, de gairebé 100 pagines, molt ben realitzada i acurada; i no oblida uns últims índexs. Un model d'obra d'investi gació. R.P. 3256. FELIP 1 SÁNCHEZ. JAUME: < Breu repas a la historia del bosc de Poblet, des de l'explotació mitjan¡;ant les granges gestionades pel monestir, el segle XII. Els conflictes provocats per l'augment de població del XIV comportaren la necessitat de reglamentacions, marcant unes deveses o zones reservades al monestir. La majoria de !'actual alzinar i rouredes es troben dins el límit de les deveses. La situació arriba a una forta competencia a final del segle XVIII, que s'in tenta resoldre amb tot un seguit d'accions legislatives per part de les autoritats, de cara a la conservació i regeneració natural de la vegetació, sota la vigilancia atenta deis guardes. R.P. 3257. GRAU 1 PuJOL. J.M.T.; Pu1G 1 TÁRRECH, R.: L'Església de Rojals a la 1/um de les visites pastarais (ss. XVII-XVIII). < Repas de la parroquia de Sant Salvador de Rojals (actualment municipi agregat a Montblanc), merces a les visites de I'Arquebisbe des del 1662 fins al 74 1724. S'hi descriuen els altars, confraries, objectes religiosos, estat de l'edifici; el fossar, l'arxiu i la renda. Es constata el control de les autoritats eclesiasti ques, i la pobresa i precarietat de la parroquia, que s'agreuja pels robatoris i destrucció de les guerres. R.R. 3258. GRIFOLL 1 GUASCH, lOAN: La cultura musical i el seu entorn. Primer Centenari del Seminari de Tarragona (1886-1986). Edició de !'autor. Imp. Grafiques Moncunill. Valls 1987. Es tracta d'un estudi valoratiu a l'entorn d'un segle de cultura musical al Seminari Pontifici de Tarragona, amb motiu del seu primer centenari (1886- 1986). L'obra, gracies a la recerca pacient i abnegada de Mn. Joan Grifoll i Guasch, és fruit d'un encarrec de l'Arquebisbat en la commemoració del Cen tenari del Seminari, pero resulta sorprenent comprovar que ha sortit amb peu d'edició del mateix autor i no pas de 1' Arquebisbat com hauria estat més logic i normal. Ens trobem amb un voluminós llibre de 245 pagines, atapeldes en excés, d'investigació, dades documentals, partitures i altres documents que configuren el corpus d'un treball de gran complexitat i que hauria estat millor dosificar convenientment mitjanc;ant una edició més acurada i menys farcida ti pograficament per tal d'arribar al lector amb plenes garanties de bona lectura. És evident, dones, que la necessitat d'utilitzar els recursos propis ha condicio nal en gran manera la presentació final, no així el contingut que de forma te nac; es descabdella gradualment alllarg deis densos capítols fins a constituir un tot unitari de gran qualitat documental. La cultura musical i el seu entorn respon a un escorcollament rigorós, fins ara no realitzat, als arxius del Scminari, pe! que fa als grans mestres composi tors i organistes que passaren pcr la institució religiosa al llarg de cent anys. Mn. Joan Grifoll ens presenta un inacabable cabdal de dades, documents i no tícies sobre l'entorn musical del Seminari per tal d'afaic;onar un corpus historie sorprenent que faciliti la coneixenc;a de compositors com Higini Angles, Salva dor Ritort, Josep Padrell, Francesc Tapies i Joscp Illa entre els més destacats, sense oblidar tampoc altres com Josep M. Cogul, Josep Gols, Francesc Carné, Agustí Ybarra, Sebastia Rué, Salvador Pedrola, Josep Gil, Fructuós Piqué, Baptista Nogués, Joan Martí i Alanis, Joaquim Muñoz i el mateix Joan Gri foll; com també una necessaria visió de la cultura humanístico-clerical del s. XIX: plans generals d'estudi, mestres de cant, textos i cantarais ... Tot plegat un valuós treball de recerca que mereixia una millar atenció editorial i una més amplia difusió popular, jaque se'n poden derivar encara altres estudis d'inne gable interes musical que seria desitjable de veure ben aviat publicats. F.R.Q. 75 3259. GUASCH 1 VERNET, ANTONI: Germanes Carmelites de la Caritat: vuitanta anys de vida espluguina. < 3260. MARI, MARIÁ: Exposició cronológico-histórica deis noms i deis fets deis arque bisbes de Tarragona. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Tarragona 1989. D'entre la gran profusió de documents que serva l'Arxiu Historie Arxidio cesa de Tarragona i que encara no havien vist la llum de la seva actualització, hi ha precisament l'Arxiepiscopologi del sacerdot porcioner de l'Església de Tarragona, Maria Marí (s. XVIII), escrit en llatí i estructural en tres volums. Ara s'ha portal a terme la publicació del primer volum que arriba fins a Beren guer Sunifred, bisbe de Vic, el qua! ana a Roma i tracta amb el Papa Urba 11 sobre la restitució de l'Església Tarraconense i la seva separació de la Narbo nense. La traducció del llatí al catala, amb les corresponents anotacions, ha anat a carrec del professor universitari Josep M. EscoJa Tuset, el qua! ha res pecta!, sempre que Ji ha estat possible, !'estructura del període narratiu de !'autor original, tot regularitzant i actualitzant l'ús de les majúscules i la pun tuació. Amb la publicació d'aquest primer volum i deis successius -que vindran després- podrem completar la trilogia d'autors que ha treballat sobre els Ar xiepiscopologis de la Seu Tarragonina. Primer, Lluís Pons d'Icart; després, el canonge Blanch, i finalment, el sacerdot porcioner Maria Marí, el qua! ens ofereix, en aquest primer volum, una mica més petit que els altres, un proleg sobre la dutat de Tarragona, un índex de bisbes tarraconenses i altres docu ments referents a !'etapa antiga per passar a la part central del llibre, que aplega 1' Arxiepiscopologi propiament esmentat, des de Sant Fructuós fins a Berenguer Sunifred, en plena epoca de la reconquesta, i la restauració de la Seu Tarraconense. Amb aquesta publicació Tarragona recupera un valuós document, ara tra dult al catala, i fa possible una analisi comparativa substanciosa entre els tres autors abans esmentats quant a historicitat eclcsiastica. F. R.O. 76 3261. MAs 1 CARCELLER. QuiM: < Síntesi histórica d'aquesta germandat tarragonina, fundada l'any 1940, consideració deis seus dos passos processionals. S.-J.R. 3262. MORANT 1 CLANXET, JORO!: < Exposició de l'evolució histórica del col·legi tarragoní de l'Ensenyan<;a, l'església del qual serva, del 1843 al 1936, el cos de Santa Ursicina. S.-J.R. 3263. MoRANT 1 CLANXET, JoRO!: < Entre les pcrdues experimentades per la Congregació de la Puríssima Sang l'any 1936, !'autor destaca la imatge de pedra de Santa Marina, que ocupava la capelleta de la fa<;ana del carrer de Natzaret, i la campana de l'espadanya de 1'església. S.-J.R. 3264. MoRA:--JT I CLANXET. JoRO!: Un docwnent ini'ilit. «Rcial Germandat de Jesús ·Natzarb>. Tarragona, 1989; 59-64. Transcripció lliure del castella al catala de la crónica de !'entrada a Tarra gona, el 26 de maig del 1755, de l'arquebisbe Jaume Cortada i de Bru. El do cument original es conserva al fons del «·Patrimoni de la Mitra» de l'Arxiu His tóric Arxidiocesa de Tarragona. S.J.-R. 77 3265. MORANT I CLANXET. JORO!: Documents de la Sang. < Buidat de !'acta de la Junta General Extraordinaria de la Congregació de la Sang, del 4 de juny del 1939, i de la memoria de l'any 1940. S.-J.R. 3266. NAVARRO I MIRALLES. LLUfS J.; SABATÉ I BOSCH, JOSEP M.: < Consideració de les regles que les beates del convent de Sant Domenec, de Tarragona, observaven amb les religioses malaltes de la comunitat. S.-J.R. 3267. NAVARRO I MIRALLES. LLUfS J.; SABATÉ I BOSCH, JOSEP M.: < Amb documentació de l'Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarragona s'elabo ren les biografies de vuit preveres nats a Valls, concretament les de Mn. Josep Fusté i Sagú, Mn. Josep Marí, Mn. Maria Munguió, Mn. Vicen¡; Munguió i Espoy, Mn. Francesc de Sales Morató, Mn. Joan Antoni Nin i Martí, Mn. Francesc ·d'Assís Oueralt i Mn. Francesc Antoni Ricard. S.-J.R. 3268. PALAU RAFECAS, SALVADOR: Pellofes o ploms (nummus missarum) de Sta. Coloma de Queralt. < Interessant article sobre la numismatica eclesiastica, les pellofes, en concret a Santa Coloma de Queralt. Acompanya el text un cataleg de les diferents pe ces, ambles corresponents il·lustracions, la localització de les col·leccions avui existents. No oblida tampoc la bibliografia i la documentació consultada. R.P. 78 3269. PENA 1 TOMÁS. JosEP: Congregació < Resum historie de la < S.-J.R. 3270. RocA 1 ARMENGOL. JORDI: La venerable comunitat de preveres de l'Espluga (1616-1827). < Rapid estudi de la história de la Comunitat de preveres de l'Espluga de Francolí a partir delllibre de Llevades de la comunitat. L'autor destaca els fets que determinen l'organització, dinamica, funcions i economía de la institució. Trobem interessants rderencies a l'arxiu. R.P. 3271. ROIG 1 FERRAN, FRANCESC: Mn. loan Pie i Faidella. Primer fil/ predilecte de la vila. < Aspectes inedits de la vida d'aquest selvata il·lustre, nat el 1837 i mort el 1919, i de la confccció deis seus < R.P. 3272. ROIG 1 FERRAN, FRANCESC: El Pare Voltes. Un selvatii oblida;. < Biografía del Pare Voltes Montserrat (La Selva del Camp 1879 - Barce lona 1947), protagonista d'una agitada vivencia. Testimoni de la revolució del 1917 a Rússia, i catalanista de gran valua intel·lectual, destaca coma polític i filosof. R.P. 79 3273. RoSSICH. ALBERT: El rector de Vallfogona Girona. < Vincles de Francesc Vicent Garcia amb la ciutat de Girona: el certamen li terari del 1610, organitzat pels Agullana, on -segurament- fou !'autor de l'únic poema en cataEt premia!; i el breu carrec de secretari del bisbe Pere de Monteada, poc abans de la seva mort (1623). R.P. 3274. ROVIRA 1 Gúl\IEZ. SALVADOR-J.: El tercer convent caplllxí de Tarragona (1803- 1835). < Exposició histórica del tercer convent deis caputxins a Tarragona, des de la col·locació de la primera pedra. l'any 1802, fins a l'exclaustració deis seus reli giosos el 1835. També es fa esment de la posterior destinació de l'edifici. J.M.R. 3275. RoVIRA 1 SA~GENÍS. JACINT: Relación Histórica del castillo de Escornalbou. 2 Ajuntament de Riudecanyes, Riudecanyes, 1986 • La reedició de la Relación Histórica del castillo de Escornalbou es intro du'ida per un text de Caries Maristany, que resulta ser tot un estudi de !'autor, Jacint Rovira i Sangenís i de la seva nissaga, la qua] durant tres generacions, detenta l'Escribania Pública del Batlle General de la Baronia d'Escornalbou. La Relación Histórica fou escrita, l'any 1847, per encarrec de Joan Bridg man, comercian! d'origen britimic afinca! a Tarragona on exercia de vice-eón• sol del seu país, i que, l'any 1843, adquirí Escornalbou. El treball de Jacint Rovira és una síntesi divulgadora de la história d'Escor nalbou, des deis orígens fins a l'exclaustració, l'any 1835. S.-J.R. 3276. SABATÉ 1 BoscH, JosEr M.: Aspectes de la pietat a l'Espluga de Francolí a la fi de l'Antic Regim. < Aportació documental per al coneixement de la parróquia de Sant Miquel Arcimgel de l'Espluga de Francolí a comen~ament del segle XIX: benifets, c.: lebracions (tipus i preus), enterraments, objectes litúrgics, arxiu, etc. J-M.G. 80 3277. SÁNCIIEZ REAL. JOSÉ: La Tornada a la Serra en 1840. < Comentari de les circumstimcies que propiciaren, el 1840, el retorn de la comunitat de clarisses al seu convent de la Mare de Déu de la Serra, a Mont blanc, després de la seva expulsió el 1835. La iniciativa partí del general Joan Van Halen, comandan! general de la província de Tarragona, amb la idea que s'encarreguessin de l'ensenyament femení. J-M.G. 3278. SANS 1 TRAVÉ. JosEP M.: Historia del Tallat. Virgili Pagcs, S.A. Lleida, 1986, 336 ps. Excel·lent monografia sobre aquest santuari de l'Arquebisbat de Tarrago na, amb influencia en tres comarques: l'Urgell, la Canea de Barbera i les Garrigues. El !libre s'estructura en quatre parts ben diferenciades: el passat, els elements artístics, la devoció i la consolidació. La primera detalla minuciosament els precedents (s. XI), la reconquesta del !loe (s. XII), amb un comentari de la toponímia. El 1354, es documenta la primera construcció d'una església i !'ermita, que romandran fins a final del se gle XV, quan es basteix la casa i la nova església del Talla!. Sense oblidar els privilegis obtinguts, tracta les intervencions inicials del monestir de Poblet, el 1481, i la seva donació per part de Ferran II, el 1509. Destaquen les relacions deis Llorac, senyor de Solivella, i el rector de Roca!laura, amb el santuari. Les rendes deis segles XVI-XVII procedien generalment, de donacions provinents de velns de poblacions properes: Blancafort, Solivella, l'Espluga de Francolí. Montblanc, Montblanquet, la Guardia deis Prats, Sant Martí de Mal da, Vallbona de les Monges, Bellpuig, Lloren¡;, Vimbodí, entre altres. Els se gles següents. els censals constitueixen la font d'ingressos. Amb la guerra del frances (1808-1814), els monjas abandonen provisionalment el !loe, i definiti vament ho faran el 1822, amb el trienni liberal. A partir d'aquell moment, les propietats del Tallat passaren a mans privades. ·La segona part tracta deis elements artístics conservats al mateix lloc (se pultura deis Llorac, la font de la Mare de Déu) els quals, a final del vuit-cents i inici del nou-cents, foren utilitzats en noves edificacions a Sitges i Canet de Mar. La tercera es dedica a la devoció, principalment les processons que organit zaren, els segles XVII-XIX, Solivella, Blancafort, l'Espluga Calba, Belianes, Roca!laura, Vallbona de les Monges, Lloren<;. Omells de Na Gaia, Sant Martí de Malda, Agramunt, Montblanquet, Vallfogona, l'Ametlla de Segarra, Albió i Anglesola. Després de parlar deis miracles de la Mare de Déu del Tallat, transcriu i comenta tots els goigs apareguts fins avui. La quarta i última part compren la consolidació d'aquest segle amb especial atenció a la tasca deis rectors de Roca!laura, les festes i els aplecs, la creació · deis < J-M.G. 81 3279. SOLER ÁLVAREZ. ELISEU.ANTONI: Del temps del < Recuerdos acerca de los trabajos de ejecución del paso Jesús es despojado de sus vestiduras, que la cofradía de los Natzarens de Tarragona encomendó al escultor valenciano A. Ballester Besalduch, siendo bendecido tal misteri du rante la Semana Santa de 1961 por el cardenal Arriba y Castro. El autor, co nocedor de la cuestión por razones de parentesco con el presidente de aquella cofradía, pormenoriza una serie de anécdotas acaecidas durante la ejecución del trabajo y posterior incorporación a los actos de la Semana Santa. A.S. H2 HISTORIA LOCAL 3280. AA.DD.: Altafulla. lmatges i records. Centre d'Estudis d'Altafulla. Altafulla, 1989. 120 ps. Aquest llibre és el resultat del treball conjunt de sis persones -Albert Bo ronat, Francesc Blanc, Joan Vives, Pepita Farreras i Maria Noguera- coordi nades per Joan Carnicer -respecte a l'edició i textos-, i de la col·laboració d'altres 44 pel que fa al material grafic. És, dones, una obra col·lectiva. El volum que ens ocupa no és un llibre-idbum amb peus a les fotografies, sinó tres estudis sobre Altafulla acompanyats d'una amplia part grafica. El primer treball, titulat < S.-J.R. 83 3281. AA.DD.: Conesa. Rafael Dalmau, editor. Barcelona. 1989. 240 ps. Obra amb tres parts ben diferenciades: «A Concsa la vellcsa>>, per Joscp Pijoan i Parellada; «El poblament de Conesa (s. XIV-XX)>>, per Valentí Gua! i Vila. i «Aspectes socio-economics de Conesa en !'epoca moderna (s. XVIII)>>, per Josep M. T. Grau i Pujo! i Roser Puig i Tarrech. Del primer, una síntesi bibliogrilfica de l'estat actual del coneixement histó• ric de la vila, cal ressenyar sobretot el segle XX. fet amb els records i la mcmó• ria oral. Recull costums, tradicions, canc;ons. en un llarg i intcressant apendix. A la part demogrilfica, distingim les epoques medieval i moderna (fogatges i registre parroquial) i l'edat contemporania (censos. n;gistres parroquial i ci vil). Tractada amb rigor científic i estil directe, estableix les t S.-J.R. 3282. AA.DD.: Vi/a-seca mes a mes (1979-1987). Ed. El Pont de Fusta. Vila-seca i Salou 1988. És la visió del municipi des d'una perspectiva centenaria de carrer, mitjan c;ant els cent números que la revista < F.R.Q. 3283. ADSERÁ. JoAN M.: < Exposició deis efectes de !'epidemia ·de cólera patida a Tarragona del 5 d'agost al 21 de setembre del 1834. Es registra un total de 502 defuncions: 221 dones, 162 homes, 63 nens i 56 nenes. S.-J.R. 84 3284. ALMONACID I RENESES, XAVIER: Les antigues postals de Santa Co/oma de Quera/t. Santa Coloma de Queralt, 1988. Publicació en formal gran de 98 postals antigues de Santa Coloma, amb un peu explicatiu. L'autor del recull, en una breu introducció, diu que l'objectiu és el de donar < R.P. 3285. AMIGó r ANGLÉS. RAMON: < Notable aportació sobre l'antic terme de < F.R.Q. 3286. ANGUERA, PERE: < L'estudi aporta un treball molt aprofundit sobre la situació de Constantí i els seus habitants duran! la primera guerra carlina. Després de fer-ne una aproximació per mitja de les fonts consultades, !'autor escorcolla els dos lligalls de I'Arxiu Municipal de Constantí < 3287. ANGUERA, PERE: Urbanisme i arquitectura de Reus. Caixa de Pensions. Reus 1988. Llibre eminentment divulgatiu on la part il·lustrada manté el cinquanta per cent de l'interes del lector, compartida amb l'altre cinquanta per cent de con tingut erudit i literari sobre cadascun deis monuments urbanístics de la ciutat de Reus. El llibre, amb proleg de Ramon Amigó, pretén ser una guia que 85 ajudi a coneixer el desenvolupament urbanístic de la ciutat. tot aturant-se en aquells edificis que marquen més característicament la transformació del perí• metre urbi\. Pere Anguera ens dóna en primer lloc una visió del Reus medie val, amb el castell del Cambrer, la Priora! de Sant Pere, la casa de la vila, la casa Espuny i el convent de Sant Francesc. Passa després al creixement urba nístic del Reus del s. XVIII. amb els Quarters i els casals senyorials deis Bofa rull. Miró i Borras de March. Segueix el Reus vuitcentista per acabar final ment amb el Reus contemporani. Treball molt ben acabat. reblert d'erudició i terminologia apropiada de la construcció, amb visió sintetica del desenvolupament urbanístic de la ciutat. F.R.Q. 3288. ANONIM: Entitats. < Notas históricas sobre la Comunidad de Regantes de las Huertas del < A.S. 3289. ANTON 1 CLAVÉ. SALVADOR: El Santuari de la Mare de Déu de La Pineda. Patronal de la Mare de Déu de La Pineda. Vila-seca i Salou, 1988. Interessant estudi sobre el santuari i la seva devoció, al llarg de la historia. Relat de la llegenda de la troballa de la Mare de Déu; caractcrístiques de la imatge i del temple des de l'aspecte artístic; devoció popular i realitat actual, conformen la primera part delllibre. La segona, a manera d'extcns annex, ofe reix la reproducció de les tres edicions deis Goigs a Nostra Senyora de La Pi neda. algunes composicions poetiques i un apendix fotografic. F.R.Q. 3290. BELTRAN 1 FLOREZ. LLUC: Sobre el projecte de canviar el 110111 de Sant Caries de la Riipita. < Reivindicació de !'actual nom sobre la base de criteris d'evolució histórica. M.C. B. 86 3291. BENAGES, JAUME; CALLE, RAFAEL: Tarragona segle XX A través de les pos tals. Societat Filatelica i Numismiltica de Tarragona. Tarragona 1989. No cal repetir el vell proverbi xines "una imatge val per mil paraules" per quc, en definitiva, d'un temps en<;a, l'interes per la historia grafica ha agafat una volada inusitada. Des de la primera edició, el 1975, del fins ara quasi in trobable Tarragona 1900 de Josep Virgili i Sanroma, tot passant per la Tarra gona a través del temps de Josep M. Olivé Solanes, la fal·lera de recerca gra fica ha condult a una serie d'iniciatives que desembocaren en una gran exposi ció de postals retrospectives sobre la Tarragona deis últims cent anys, i que tin gué com a marc la seu del vell Ajuntament del carrer Majar. Era d'esperar, dones, que aquella embranzida quallés definitivament en forma de llibre i ens deixés el testimoni perenne d'una entranyable Tarragona gairebé desconeguda per les noves generacions. El canvi d'estructures socials i una nova mentalitat expansiva de la ciutat obligaren a reformes substancials que es concretaren a extramurs i configuraren la nova imatge urbanística d'una ciutat que encara avui segueix un ritme febril d'expansió a nivell de nova infrastructura portuaria coma eix comercial, i en direcció a ponen! fins a trabar la línia del riu, tal com havia imagina! al seu temps l'enginyer Josep Cabestany. Els dos autors han fet possible la recollida de materials grafics, han consul ta! els detalls histories i finalment han enllestit el recull que aplega 138 postals, dividides en quatre apartats, segons raonaments cronologics i tecnics. Tot el llibre gira a l'entorn del nucli principal de Tarragona duran! !'última centúria, ésa dir, la Rambla i el passeig del balcó. D'aquesta manera s'unifiquen mono graficament les postals i el lector pot assaborir plenament l'evolució urbanís• tica de la zona, llegint abans una breu nota explicativa de Rafael Gabriel i Costa. La primera part, corresponent a final del s. XIX, s'obre amb una postal cs tereoscopica (pera ser vista en relleu mitjan<;ant un estereoscopi), datada pro bablement el 1890 i, per tant, la més antiga editada sobre Tarragona amb fina litats comercials. Les altres dues parts agafen el primer quart del segle XX i fins a !'epoca de la República per acabar amb el període de postguerra. El llibre resulta volgudament divulgatiu i manté en tot moment l'encert de la novetat, la imatge desconeguda, el detall precís i il·lustratiu sobre !'epoca. La reproducció impresa és bona i les fitxes explicatives són el suport necessari pera completar la imatge. Tot i així suggerim per a noves edicions una revisió lingüística deis textos. F.R.Q. 3292. BERNABÉ, B.; MALLOL, J .M.: Una pel·lícula filmada a Tarragona. < Es tracta del film < 87 Tarragona, com són: < S.-J.R. 3293. BIGORRA 1 TRILL. MARIA CARME: < Consideració de la contribució de Reus, en homes, a la guerra de Succes sió, com també de l'estat de les arques municipals reusenques durant el con flicte. S.-J.R. 3294. BONET ESTRADÉ, MANUEL: La p/w;a d'En Canós. < Documental estudi sobre !'origen d'aquesta pla~a, el seu nom i !'estructura, sobre la base de diferents capbreus, especialment els del 1558 i del 1833. Inte ressant per a la historia de l'urbanisme a I'Espluga (ss. XVI-XIX). J-M.G. 3295. C.E.A.: Unes observacions sobre les emissions de paper moneda, < Precisions sobre un article publicat anteriorment referit al paper moneda editat a Alcover durant la passada guerra. J.C. 3296. CAMPS 1 CLEMENTE, M.; CAMPS 1 SURROCA, M.; ALER 1 IBARZ, C.: < Estudi sobre diferents condueles sanitaries o contractes de prestacions de serveis entre metges, cirurgians i apotecaris, i les ciutats i viles que ho necessi- 88 laven. Fan referencia a Reus, la Selva del Camp, Tarragona i Valls. S'utilitzen com a font documental les actes municipals deis Arxius Histories de les locali tats citades. A.J.F. 3297. CAMPS 1 CLEMENTE, M.; CAMPS 1 SURROCA, M.; ALER 1 lBARZ. C.: < Estudi sumari de quatre períodes en que la pesta va afectar el Camp de Tarragona el segle XVI. S'analitzen concretament la deis anys 1507-1508 (a Alcover, les Borges del Camp, Reus, la Selva del Camp i Tarragona); la deis anys 1519-1523 (a Alcover, l'Aleixar, Almoster, Cambrils, Mont-roig del Camp, Prades, Reus, la Selva del Camp, Tarragona i Valls); la deis anys 1528- 1530 (a Prades, Reus, la Selva del Camp i Tarragona), i la de l'any 1558 (a Constantí, Reus, Tarragona i Valls). Les fonts documentals utilitzades corres ponen als Arxius Histories de Reus, la Selva del Camp, Tarragona i Valls. A.J.F. 3298. CAMPS 1 CLEMENTE, M.; CAMPS 1 SURROCA, M.; ALER 1 lBARZ, C.: < Analisi de les conseqüencies que la pesta tingué aquell any al Camp de Tarragona, i en especial a Alcover, Mont-roig del Camp, el Pont d'Armentera, Reus, Riudoms, Tamarit, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca. S'uti litzen fonts documentals deis Arxius Histories de Barcelona, Cervcra, Girona, Valls, Vic i Arxidiocesa de Tarragona. A.J.F. 3299. CANALS 1 POL·LINA, M. LLUISA: < Petita historia del sanatori de la Salut, de Tarragona, establert l'any 1917. Deplorem que ]'autora consideri que el sanatori hagi esta! "construi't sobre la resta d'un fortí (sic) roma" quan és ben sabut que la fortificació és setcentista. S.-J.R. 89 3300. CANICIO. RoGER: Relacions economiques directes al segle passat entre la Rapita i /'lmperi Rus. < Notícia sobre l'establiment d'una línia de navegació regular entre Odessa (Ucralna) i els Alfacs a final de la primera meitat del segle passat, per part de la família Goday, forners, els quals cobraven el pa en especie (garrofes i oli) i transportaven aquests productes a Rússia on eren canviats per blat rus i co men¡¡aven altra volta el cicle. L'intercanvi va durar fins a la guerra carlista. L'autor utilitza fonts orals. M.C.B. 3301. CAÑELLAS 1 BATET. RICARD: «L'evolució deis conreus a Alcover duran! la segona meitat del segle XVIII» dins XXXV Assemblea Intercomarcal d'Estu diosos de Catahmya. Ponerzcies i comunicacions 11. Jnstitut d'Estudis Vallencs. Valls, 1989; 37-52. Aniílisi i comparació deis cadastres d'Alcover deis anys 1752 i 1779, servats a l'Arxiu Municipal d'aquesta població. S.-J.R. 3302. CAÑELLAS 1 BATET. RICARD: L'agricultura i el món agraria Alcover el 1868 a partir de les acres notarials. < Treball d'intercs basicament metodologic en que, a partir de les actes nota rials de Ramon Bergada Panadcs, d'Aicover, entre el 1867 i el 1868, s'intenta esbrinar les possibilitats historiogriífiques d'aquest material, tot repassant capí• tols matrimonials, testaments, inventaris, vendes perpetues, retrovendes, arrendaments, préstecs, debitoris, hipoteques i cartes de pagament, mentre, de passada, es verifiquen les dades conegudes sobre explotació de la terra, par ccl·lació i tipus de convent. J.C. 3303. CAÑELLAS 1 BATET. RICARD: Ara fa ccnt anp. «Butlletí del CEA>> (Aleo ver), 41-44 (1988), 4-5, 44-45, 76-77 i 124-125. Recopilació deis principals acords presos per I'Ajuntament d'Alcover en el període compres entre gener i descmhrc del 1888. J.C. 90 3304. CARLES 1 GUÁRDIA. PACO: La Riipita de Caries 1/1. < Reivindicació del toponim «La Rapita>> per a designar la població, contra-. posant el nom popular al nom oficial de «Sant Caries de la Rapita>>. M.C. B. 3305. CARRERAS 1 CASANOVAS. ANTONI: La cava de /a Font Majar, una porta oberta al pass a t. «El Francolí» (Espluga de Francolí), 60 ( 1989), 38-40. Aproximació exhaustiva a l'estudi de la cova del Francolí, a l'Espluga, que aporta coneixements valuosos del passat més llunya. L'autor analitza la forma ció, el clima enregistrat, la fauna i el resultat de les diferents excavacions rea litzades. R.P. 3306. CARRERAS 1 CASANOVAS, ANT0:--11: Mi/manda, una aspiració de pob/e trunca da. «Butlletí. Centre d'Estudis Locals>> (Espluga de Francolí), 2 (1989), 3. Aproximació a la genesi de Milmanda, la coneguda granja de Poblet, es mentada com a tal en la documentació del 1171, i la se va evolució fins al segle XIX, quan passa a mans privades. L'autor ha buidat les notícies bibliografi ques -sobretot els treballs del P. Altisent- del lloc i en fa la cronologia. R.P. 3307. CARRERAS 1 TARRAGÓ JOSEP M.: La "Ressurrecció" del castel! deis Comtes. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 112 (1988), 20-2ó. Amb motiu de !'actual restauració del castell dels comtes de Santa Coloma, !'autor fa un informe sobre els seus orígens histórics, els primers intents de res tauració (1927, 1936 i 1951), els diferents propietaris, la descripció de l'edifici i de les successives etapes constructives, Acaba amb el projecte i finan' R.P. 91 3308. CASTELLS. VícTOR: Catalans d'America per la Independencia. Portie. Barcelo na, 1986. 336 ps. Ampli seguiment de l'activisme nacionalista catala a Amcrica, especialment la llatina, mitjan<;ant els seus protagonistes, entitats, publicacions i altres acti vitats. Referent a les nostres terres, esmenta d'una manera destacada, Josep Conangla i Fontanilles, nat a Montblanc el 1875, i resident a Cuba des del 1905. Escriptor, poeta i possei'dor d'una gran cultura política, !'autor diu que era: "Gran catala en espera de la biografía ( ... ) que el fara figurar, quan es faci, entre els més sorprenents i alli<;onadors nacionalistes de la primera meitat d'aquest segle". També fa referencia als tarragonins Joan Aranda, Antoni Peyri Rocamora i A. Rovira i Virgili. Igualment trobem citat M. Poblet Guarro, de Montblanc. J.-M.G. 3309. COBERTERA. E.; G!MENO. C.; MADICO. J.; GIL. D.; HIERRO. M.; PALLEJA. C.; SAilATÉ. R.: Els sois conreats de la Canonja. Centre d'Estudis Canongins Pon<; de Castellví. La Canonja 1988. Tenint coma punt de partida el cicle de conferencies que durant el1985 or ganitza el Centre d'Estudis Canongins Pon<; de Castellví, sota el títol generic < 92 ofereix una amplia bibliografía amb diferents apendixs de calcul d'adobs i mas tres de terrenys. Tot plegat, un valuosíssim volum que, si bé cal admetre que no és de lec tura facil, per les característiqucs tecniques del treball, resulta de gran utilitat · per a tots els intcrcssats en temes agrícoles de cara a un millorament de la ren dibilitat productiva. F. R.O. 3310. CüRTIELLA r ODENA, F.: El gremi deis forners de Tarragona. Montagud Ed. Barcelona (1988); 352 p. Un libro que da la impresión de que fue largamente gestado y que al final salió a la luz sin estar totalmente elaborado. Son muchos los detalles que lo in dican: por ejemplo, la falta de fecha de edición, aunque con el registro del de pósito hecho en 1984; con unos emblemas gremiales en la cubierta, fechándose el más antiguo en 1483, (fecha dudosa, recuérdese que el documento más anti guo presentado en el texto es de 1513), figurando en las ilustraciones un capi tel del claustro de la Catedral del que se dice que en él está representada una mujer amasando, cuando la escena representa a Abraham, junto a los tres va rones que le visitaron en el encinar de Mambré, a los que estuvo atendiendo, mientras comían, como se lee en el Génesis; enviados del Señor, los tres per sonajes se representan como ángeles cuyas alas aparecen desplegadas en el ábaco. En cuanto al texto, las transcripciones se han hecho con distintos criterios a falta de una homogeneización que no llegó; con escasas referencias e inade cuadas y así se cita a J. Icart para unos pregones y se le silencia cuando se de tallan las ordinaciones del Gremio, de mucha más extensión, importancia y va lor. Falta también una detenida elaboración de los abundantes datos que con tiene la documentación conservada. Utilizando un símil de la tarea gremial, la masa no estaba a punto para meterla en el horno y hacer el pan; no basta con remover una mezcla de harina y agua para obtener la pasta: las proporciones, . la sal, la levadura, el tiempo y las circunstancias del reposo, la temperatura del horno ... y otros detalles son los que pueden hacer que al final se consiga un pan, pan, y no una pieza poco apetecible que parezca goma. Y, sin embargo, todas las deficiencias están sobradamente justificadas por que Cortiella, en los últimos tiempos de su actividad, tenía ya totalmente de clarada la lucha por la vida y en estas condiciones bastante hizo. Precisamente si escribo esta reseña es para llamar la atención de los futuros investigadores, que ineludiblemente tendrán que utilizar el libro de Cortiella como base, y que pueden desconocer estos detalles personales, para que sepan que tendrán ne cesidad de consultar los documentos originales. Y este aviso lo hago con pleno conocimiento de causa, dado que la documentación que manejó Cortiella la tuve yo en mis manos durante unas semanas, allá por los años sesenta, y la es tudié con todo detalle y aún conservo un buen paquete de cuartillas. José Ma. Güell me hizo llegar un paquete que básicamente c~ntenía lo que después recibiría Cortiella. El dueño quería saber si su contenido podía tener 93 interés para la Historia local. Cuando después de haberlo estudiado le indiqué que era conveniente dar cuenta del hallazgo escribiendo algún artículo para el periódico local, me indicó que de momento creía mejor no darle publicidad al hecho, por lo que le pedí que, por lo menos, velara por su destino y procurara que no se perdiera para Tarragona. He dicho que el fondo documental usado por Cortiella es básicamente el que yo manejé, sin embargo tengo mis dudas porque como en el texto publi cado se dice que se hace una selección del original, pero no se especifica qué criterios se han seguido en la selección y cuáles (aunque sólo fuera citándolos) se han quedado fuera, no puedo asegurar si en estos treinta años transcurridos se ha perdido algo. A mis manos llegaron un volumen encuadernado en pergamino de 22 x 31 cm, el Llibre de la Confraria ... - 1664 y once cuadernillos, de los cuales ocho de ellos podían haber formado un volumen porque el papel tenía la misma fili grana (mano y sobre el dedo mayor tallo con una flor de seis pétalos) y además estaban foliados: el más antiguo con el número CVIII y el sexto empezado con el CCVI aunque en el CCX se dejó de numerar. Dado el número de pliegos que formaban cada cuadernillo puede suponerse que cuando yo los recibí ya faltaban, por la foliación, por lo menos los cinco primeros cuadernillos. La décima parte de las páginas del libro se dedican a comentar, por enci ma, la documentación que ocupa el resto. La falta de un criterio unificador en la selección de los originales se mani fiesta en que tan pronto se anotan las rendiciones de cuentas, como deja de hacerse o se prescinde de actas de reuniones, posiblemente debido a que ha yan sido varios los copistas de los documentos. Además, hay grupos de docu mentos mejor leídos que otros: inconsisten por an consistori, de vintens por di vuitens, concesio por cortesía, fa fort por ne fassa, constaga por concloga, tin rien por tornen, acció por execució, per conexer por q. comanent, conlinga (?) por coernya, pa a a la parada por taula parada, varquer por verguer, seguint por servint, etc. Lo importante es que, gracias a Cortiella, se ha puesto a disposición de los historiadores un fondo documental extraordinario que deberá tenerse en cuenta cuando se haga la historia de los gremios de Tarragona, si bien sería de desear que la documentación se custodiara con todas las garantías y, para ello, nada mejor que se entregara en depósito al Archivo Histórico, con todas las reservas que conservaran y protegieran la propiedad particular. Párrafo aparte merece el esfuerzo realizado por el Gremi Comarcal de For ners de Tarragona, que ha sido reconocido por entidades como la Cámara y las corporaciones local y provincial. J.S.R. 94 3311. COSTA 1 SAVOIA. ERNEST: Morl i l/uites a les mines del Molar, < Article periodístic bastit sobre la base de la memoria col·lectiva d'homes i _ dones que visqueren la dura realitat de les mines de plom del Molar (Linda Mariquita, Castellot, la Cisterneta, Mineralogia, la Galapa, la Berta, de les Puces, el Mangraner, el Perxet, de la Nadala, del Manganes, etc.). S.-J.R. 3312. DucH 1 PLANA. MoNTSERRAT: « Treball ben elaborat sobre una panoriímica d'autarquia franquista durant els anys quaranta; la intervenció en !'agricultura, els anys de racionament i un seguit de documents il·lustratius sobre el tema. Montserrat Duch ens ofereix també una serie de quadres sobre l'evolució deis preus d'alguns articles inter vinguts, a les botigues de Constantí i el seu control del consum. F.R.Q. 3313. DUCH 1 PLANA. MONTSERRAT: Reus i el Baix Camp durant la 1/ República. Edicions del Centre de Lectura. Reus 1989. El llibre que ara ens ocupa aconsegueix de situar-nos precisament en el terme objectiu deis fets que es produlren a Catalunya, i concretament al Baix Camp, entre el 1931 i el 1936. L'enfocament té necessiíriament un punt de mira capital des de la ciutat de Reus i seguint aquest factor s'estudia tota la de marcació circumdant. La historiadora Montserrat Duch treballa assíduament la recerca de mate rial d'arxiu per a forjar aquest treball des del 1982. En sorgí després la seva tesi doctoral < 95 nisme i el catalanisme amb aproximacions sobre les respectives identitats, la Normalització Lingüística i J'Estatut. Passa després a estudiar la dinamica elec toral, el sistema de partits, la qüestió escolar, el conflicte religiós, el moviment obrer, el problema agrari i el moviment associatiu, els fets del 6 d'octubre com a eix essencial de la decada i la cultura i ellleure. Tot plegat un exel·lent enfoc general per valorar un període fins avui poc conegut a les nostres comarques i que és d'esperar que J'autora Ji doni un procés de continu'itat amb la posterior publicació del Tarragones i J'Alt Camp. F. R.O. 3314. FARRÉ 1 FERRER. JosEP: Memoria de pregaries /'any 1893. < Reproducció en facsímil d'una < R.P. 3315. FARRÉ 1 LLaRETA, BENET: Historia de la Pobla de Cérvo/es. «Una vi/a fun dada per Poblet». Annex de Josep Borch i Casamitjana: < Reeixida monografia local realitzada sobre la base de la documentació con servada als arxius de Poblet, Madrid, Tarragona i la Pobla de Cérvoles. El tre ball s'estr¡¡ctura en dues parts. La primera versa sobre la Granja de Cérvoles, principalment a J'Edat Mitjana, els plets que tingué amb el monestir de Poblet, i els establiments agraris. La segona abra<;a la historia de la Pobla sota la jurisdicció de Poblet, des d'una perspectiva cronológica. Destaca la conflictivitat senyorial, el bandole risme, les dificultats economiques per raó de les guerres deis ss. XVII-XIX ... Sense oblidar l'església de la vila, les fundacions i les confraries. Finalitza amb breus dades demogritfiques i economiques i amb un complet apendix on trans criu unes ordinacions del 1743, la donació de la Pobla a Poblet el 1163, la carta de poblament del 1314 i diferents documents sobre la construcció del nou tem ple (1727) i el retaule major (1730). J.-M.G. 96 3316. FARRÉ 1 SABmó. TERESA· Les vergonyoses eleccions de Sarral. < Interessant transcripció -normalitzada lingüísticament- i resum d'un tcxt original de !'esposa de Miguel Potau, diputa!, sobre la votació a Sarral del 29 d'abril del 1923. Fou escrit el 20 de maig del mateix any. En un estil molt pe riodístic, dirccte i a la vcgada ironic, exposa la seva versió deis fets, que mo gueren una forta polemica a !'epoca, destacan! i explican! l'actuació del seu marit. R.P. 3317. FELIP 1 SANCHEZ. JAUME: L'Escut deis Vilafranca de Montblanc. < Breus dades sobre la família Vilafranca a l'Edat Mitjana i una descripció heraldica del seu escut. J.-M.G. 3318. FRANQUÉS 1 GIL. MONTSERRAT: < Historia de !'Hospital de Constantí i transcripció d'un llibre d'Actes de la Junta de !'Hospital pertanyent als anys 11\88-1907, amb el suport addicional de tres Actes municipals que guarden relació ambles abans esmentades. Sembla que aquesta és només una primera aportació, i I'autora deixa per a més enda vant l'estudi deis llibres de comptes del menciona! Hospital, després de l'ana lisi deis quals podrem disposar d'una visió de conjunt molt més ajustada. F.R.Q. 3319. FuGUET 1 SANS, JOAN: Una ermita del Roser de Barbera desconeguda, escenari de bregues entre bandositats al segle XVI. < Notícia d'un plet del 1645 entre el Gran Prior de Catalunya, senyor de Bar beril, i la vila de Sarral, sobre la jurisdicció d'un tras de !erra on s'aixecava ]'ermita de la Mare de Déti del Roser. L'autor desenvolupa dues interprcta cions: una de caracter historie, davant la imprecisió de límits, i I'altra política, a causa deis enfrontaments entre els nyerros i els cadells. 1.-M.G. 97 3320. GARCIA 1 SEGARRA, FRANCESC D'ASSÍS: «Confraria deis Pescadors, de Tarra gona>>, dins Setmana Santa, Tarragona, Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, 1986. Consideració deis gremis i confraries de la gent de mar tarragonina, des del segle XIX fins als nostres dies, i deis seus passos processionals: el < S.-J.R. 3321. GJBERT 1 ÜLIVER, AGUSTÍ M.: Callípolis, Salallris. Aplec documental de notí• cies históriques: Solcina (Vilaseca), La Pineda, Port de Salou, Platja de Bare nys i Vilafortllny. Ed. Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou. 1988. És aquesta una magnífica aportació histórica que el metge tarragoní Agustí M. Gibert elabora durant els anys d'exercici professional a les poblacions de La Canonja i especialment Vila-seca, les últimes decades del s. XIX, i que configuren alió que els classics en dirien les < F.R.Q. 3322. GüRT 1 JuANPERE, EzEQUIEL: Bernat d'O/zinelles i el rapte d'¡¡na fadrina, al 1367. Reus Camp (Reus), 3 (1989), 28-29. Apunta la hipótesi d'una implicació d'aquest castla de Reusen el rapte res senyat. M.C. B. 98 3323. GORT 1 JUANPERE, EzEQUIEL: Els drets senyorials a Reus, Castellvell, Almos ter, l'Albiol i Cogoll Roig, al segle XVI. Reus Camp (Reus), 4 (1989), 28-29. Transcripció d'una lletra del papa Gregori XIII, del 1582, on hi consta la cessió per part del Capítol deis drets sobre el senyoriu de Reusa I'Arquebisbe de Tarragona. M.C. B. 3324. GORT 1 JUAI'iPERE, EZEQUIEL: Entorn el carnaval a l'Edat Mitjana. Reus Camp (Reus), 1 (1989), 9-10. Aportació de dues noves dades sobre la celebració del Carnaval a Reus, corresponents al segle XIV. M.C. B. 3325. GORT 1 JUANPERE. EZEQUIEL: Un episodi de la Guerra amb el reí de Mallorca. Reus Camp (Reus), 6 (1989), 23-24. Sobre el reclutament d'homes al Camp per assistir al rei Pere III contra Jaume de Montpeller l'any 1347. M.C. B. 3326. GORT 1 JUANPERE. EzEQUIEL: Una notícia entorn la Processó del Corpus. Reus Camp (Reus), 5 (1989), 22-23. Sobre l'ampliació del recorregut de la processó del Corpus a Reus l'any 1510, acompanyant una breu notícia sobre el seu origen. M.C. B. 3327. GoRT 1 JUAI'iPERE, EZEQUIEL: Els senyors feudals de Reus. Centre de Docu mentació sobre Cultura Popular Carrutxa. Reus, 1989. 78 pags. Breu notícia biografica deis vint-i-set cambrers que foren senyors de la vila de Reus. A partir de les dades que s'exposen poden constatar-se algunes qües• tions puntuals pendents d'investigació. Es troba a faltar, en tot cas, un quadre resum on figurin els cambrers i el motiu de deixar vacan! la cambreria, cosa que facilitaria la consulta. M.C.B. 99 3328. GoRT I JUANPERE. EZEQUIEL: Sobre el naixement de la Casa de la Vi/a. Reus Camp (Reus), 2 (1989), 24-25. A la qüestió, no resalta encara, del bastiment del primer edifici del Con sell, !'autor, a partir d'unes dades del Llibre del Comú del 1347, planteja dues hipótesis: o bé a meitat del segle XIV l'edifici no existía, o bé estava en obres i no podía utilitzar-se. M.C.B. 3329. GRAU I PUJOL, JosEP M.T.: Montblanc i el turisme. < Comentari de la creació, el 1932, del Foment del Turisme i d'Iniciatives, de Montblanc; finalitat, finan<;ament, components, etc. R.P. 3330. GRAU I PUJOL, JosEP M.T.: Un impost de l'Ajzmtament de Benifal/et del segle XVJII. < Analisi deis arrendaments del dret del dotze, el forn de pa i els molins d'oli que el municipi de Benifallet efectua el 1785. lncideix també en les despeses de la hisenda pública: salaris (governador de Tortosa, mossos d'esquadra, mes tre de minyons), festes, censals, etc. R.P. 3331. GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.; PUIG I TÁRRECH, RüSER: L'aiguat de[ 1790. < Testimoni de la forta riuada del julio! del 1792, donat pe! notari de Sarral, Francesc Generés i Molins. Els autors també fan referencia a un plet entre els terratinents de !'hartad' Anguera i la família Fontanals, constructora d'un no u molí el 1789. Ambdues parts acaben per entendre's a causa de les elevades despeses judicials. R.R. 100 3332. GRAU 1 PUJOL, JosEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH, RosER: Anem a jugar a pilo ta ... (El joc de la pilota a Sarral en el segle XVIII). < Notícia de la construcció d'un joc de la pilota a Sarral el 1779, contractat per l'Ajuntament als administradors de la capella de Sant Josep de l'església parroquial. Aquests darrers, a canvi de la nova obra, obtingueren el joc en re gim de monopoli durant divuit anys (1780-1797). R.R. 3333. GRAU 1 PUJOL. JOSEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH. RosER: Com regaven els sarra lencs en el segle passat. < R.R. 3334. GRAU 1 PUJOL, JOSEP M.T.; PuiG 1 TÁRRECH, ROSER: Una carlania de l'Es pluga de Francolí el segle XVIII. < Notícia d'una de les dues carlanies de l'Espluga de Francolí el set-cents. Jo sep de Gendre, ciutada honrat de Barcelona, la seva muller i el se u fill, vei'ns de La Selva del Camp, la vengueren el 1729, a Josep Llorens, negociant de Reus. Aquest la cedia, el 1737, a carta de gracia, als administradors de la bossa canonical de Tarragona. El 1775, el doctor en drets Antoni de Gavalda, de Reus, la compra a l'hereu homonim Josep Llorens, també reusenc. S.-J. R. 3335. GRAU 1 PUJOL, JOSEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH, ROSER: L'església de Lil/a en els segles XVII-XVIII. < Descripció de !'interior del temple parroquial del poble de Lilla (actual ment agregat a Montblanc) segons les visites pastarais del sis-cents i set-cents. Així mateix es parla de les reformes que el 1770 efectuaren els mestres de ca ses de Montblanc, Domenec Cases i Francesc Tomas. L'article s'acaba amb dades sobre el vicari i l'edifici de la rectoría, adquirida el 1755. F.X.R. 101 3336. GRAU 1 PUJOL. JosEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH. RosER: La mesura del temps: un servei públic (un rellotge al Montblanc del segle XV/JI). < Notícia de la construcció d'un rellotge municipal a Montblanc el 1770, a carrec deis serrallers Lloren¡; i Salvador Biscarri -pare i fill-. Les clausules es comparen amb el contracte del 1820 entre el rellotger montblanquí Agustí Po més i l'Ajuntament de Torroja del Priorat. S'esmenten també les persones que donaven corda a l'aparell, el segle XVIII, a l'Espluga de Francolí i a Vimbodí. R. R. 3337. GRAU 1 PUJOL. JosEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH. RosER: Un moliner barrut a inicis del set-cents. < Esment d'una concordia del 1720 signada entre l'orde de Sant Joan de Je rusalem i l'Ajuntament de Sarral sobre el control de l'aigua. Ellitigi és motivat perque el moliner, de Montbrió de la Marca, malbaratava l'aigua, amb conse qüencies negatives sobre cls hortolans sarralencs. F. X. R. 3338. GRAU 1 PUJOL. JOSEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH. ROSER: Els monopolis del comú d'Alcover a finals del set-cents. < A partir deis Manuals del notari Marc Batellas Mensa es realitza aquesta aproximació al tema, que compren el període 1779-1785 i que aporta interes sants informacions sobre les tendes de pesca salada i d'oli, les tavernes de vi, la venda d'aiguardent, els forns de pa, !'hostal, els drets de peix frese i altres. Malgrat que aquesta mena d'informació caldria complementar-la amb la que es conserva a l'Arxiu Municipal d'Alcover -que proporciona dades sobre l'activi tat generada, basicament. en forma de !libres de comptes-, ens trobem davant d'una interessant aportació. sobretot en l'aspecte jurídico-institucional, que cal entendre en el marc d'altres treballs similars rclatius a altres poblacions. J.C. 3339. GRAU 1 PUJOL. JosEP M.T.; PUIG 1 TÁRRECH. RosER: Notes sobre el molí de la Masó al set-cents. < Aproximació al molí de la Masó, propietat de l'Ajuntament de La Selva del Camp, per moldre gra i vernís (en relació a la importancia de la terrissa a la vila). Un edifici del segle XIII estava en pie funcionament el XVIII, quan el Comú l'arrendava per quatre anys en pública subhasta. R.R. 102 3340. GRAU 1 PUJOL. ]OSEP M.T.; PUIG 1 TARRECH. RüSER: < Exposició de les obres contractades, el 30 de julio! del 1785, entre els admi nistradors de !'Hospital de Santa Magdalena, de Montblanc, i els mestres de cases Oleguer Batlle, de la Guardia deis Prats, i Francesc Montseny, de Mont blanc, per un import de 485 lliures. S.-J.R. 3341. GRAU 1 PUJOL. ]OSEP M.T.; SERRA 1 CENDRÚS, GABRIEL: Els arrendaments públics a La Selva del Camp (1766-87). < Estudi, per mitja de fonts notaríais, que ens apropa al coneixement de les formes de provelment d'aliments, transformació de productes agraris i cobra ment deis impostas, per part del municipi, a l'edat moderna. L'Ajuntament de la Selva del Camp, del set-cents, controlava, en regim de monopoli, la venda a la menuda de l'oli, la pesca salada, el pa, el peix frese, l'aiguardent, la neu, la sal i la carn (de moltó, porc i bou). També tenia al seu carrec tres premses d'oli, un molí fariner (amb dues moles pe! gra i una pe! vernís). En relació al transport, el Comú comptava amb un hostal i un servei de carros (el carretatge). Conservava nombrosos drets impositius sobre les tran saccions que es realitzaven a la vila (compres i vendes, palio!, corredoria, dret d'olles). S'adjunta una evolució de les quantitats que aconseguí el Comú mitjam;ant els arrendaments en pública subhasta del 1766 al 1787, a més d'una relació de les persones que els obtenien. R.P. 3342: GUAL 1 Vu.A. VALENTÍ: Els altres estrangers. < Nomina de tota la gent vinguda de més enlla de l'Ebre des del 1565 fins al 1650. Ultra aragonesos, navarresos, andalusos i un valencia és destacable la presencia d'un napolita, d'una sarda, d'un portugues i d'un negre brasiler. Quant a les professions, Gua! destaca com la majoria es dedicaven al que avui anomenem professions liberals o a la menestralía, cobrant relleu els cirurgians. R.P. 103 3343. GuAL 1 VILA. VALENTÍ: L"Espluga i els napoleónics. !809. «Butlletí. Centre d'Estudis locals» (Espluga de Francolí), 1 ( 1989), 2. Col·laboració que recull de l'oblit les desgracies ocasionades per l'exercit francesa l'Espluga de Francolí (Conca de Barbera), l'any 1809, gracies al tes timoni del regent de la parroquia. Quinze espluguins moriren a resultes de l'atac de la cavalleria napoleónica i hagueren de ser "'sepultats junts en un clot". Aquell mateix any, el balan¡; natural fou negatiu sobre més de 200 habi tants. R.P. 3344. GuAL l VILA. V ALENTÍ: Fam, pesta i guerra. Area colomina, mitjans segle XVII. < Article que dona a concixer els estralls causats pels tres genets de l'Apoca lipsi -fam, pesta i guerra- a mitjan segle XVII (1640-1659), als pobles del ro dal colomí -Guialmons, Conesa, Pontils, Vallespinosa, Santa Perpetua, Les Pi les, Biure i Montargull-. Una analisi específica de les anyades negatives, amb distinció entre les defuncions d'albats i de cossos, i !'extracte de les partí• des que recullen el flagell bubonic, arrodoneixen l'interessant i valuós article. R.P. 3345. GuAL 1 VILA. V ALENTI: Francesas a Santa Coloma. < Estudi de la procedencia geografica i cronológica -amb detall onomastic dels occitans arribats a Santa Coloma de Queralt entre els anys 1565-1650, a partir del buidatge deis llibres d'esposori conservats a la parroquial de la vila. La tasca s'arrodoneix ambla relació de les professions desenvolupades pels ul trapirinencs. R.P. 3346. GUAL 1 VILA. V ALENTÍ: Més microhistória roja/enea. < Aportació al coneixement de les morts accidentals i violentes que tingueren lloc a la parroquia de Rojals entre el1725 i el 1815. L'autor, amatent al treball fet sobre els sacramentaris, en destaca quatre de la primera categoría i sis de la segona. Dues de les quatre morts accidentals parlen molt poc a favor de la cura deis pares cnvers els seus fills a l'Edat Moderna, i les morts violentes s'inscriuen en !'etapa de desenvolupament de la Guerra del Frances. R.P. 104 3347. GUAL 1 VILÁ. VALENTÍ: Matrimonis roja/enes. (1725-1815). < 3348. GUAL 1 VILÁ, VALENTI: Morts anormals a Solivella (1685-1815). «Gira-sol>> (Solivella), 31 (1988), 23-14. Extracte de les morts violentes -cinc- i morts accidentals -cinc també que tingueren lloc a Solivella entre el 1685 i el 1815. Relació extreta deis lli bres d'obits conservats a l'arxiu parroquial de la vila. Dins de les morts per ac cident mereixen capítol a part les degudes a afees en basses o en cups. J.-M.G. 3349. GUAL 1 VILÁ. VALENTf: On casaven els solivellencs, a l'Edat Moderna? «Gira sol» (Solivella), 32 (1989), 12-13 i 33 (1989), 13-15. Analisi del moviment estacional, de la residencia anterior deis esposos i del lloc de procedencia deis conjuges forans. Tot referit a la parroquia de Santa Maria de Solivella, entre els anys 1685-1800. L'autor constata la forta vincula ció conquenca de la localitat de la serra del Talla!. R.P. 3350. GUAL 1 VILÁ. V ALENTf: Petites notícies de la historia montbrionenca (s. XVll XVlll). «El Baluard» (Sarral), 38 (1989), 23. Gracies a la documentació diposit.ada a 1' Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarragona, !'autor ofereix en detall les morts violentes, accidentals i curioses (etapa 1641-1712) i les obres efectuades a la parroquial de Sant Llorenc; de Montbrió de la Marca (període 1737-1757), després de l'autorització del Gran Prior de Catalunya a la imposició d'un rede1me (1728). J.-M.G. 105 3351. GUAL, VALENTÍ; PUIG, ROSER; GRAU, JOSEP M.T,: Quan la mort vingué a Conesa,, (1748), < R. R. 3352. GUAL l VILÁ, V ALENTÍ: Les regidories sarralenques després de la Nova Planta. < R.P. 3353. GUAL 1 VILÁ, V ALENTÍ: Rojals, una ciutat del món. < 3354. GuiNOVART, JOSEP: Historia del Tarragona F.C., < 106 3355. GUMÁ 1 CALYELL. SALVADOR: La Fira d'A/cover (80 anys enrera), < A cavall entre l'anccdota i el recull de costums, aquest treball passa revista a la fira alcoverenca de principi de segle. J.C. 3356. IBARRA 1 ÜLLÉ, RICARD: «El diputat del comú i el síndic personer: dos carrecs d'extracció popular a l'ajuntament borbónic. Mecanica d'elecció al Valls set centista•• dins XXXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya. Po ni'tzcies i comunicacions /1. Institut d'Estudis Vallencs, Valls, 1989; 99-109. Visió de l'administració municipal setcentista vallenca a partir deis canees de diputat -a Valls n'elegien dos- i de síndic personer. S.-J. R. 3357. JORDÁ 1 FERNÁNDEZ, ANTONI: Poder i comerr; a la ciutat de Tarragona s. XVIII, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Tarragona 1988. Analisi de l'evolució de la burgesia comercial tarragonina estructurada amb un plantejament diferencial a tres parts: Etapa inicial de represa de l'activitat económica (1715-1730); etapa central de consolidació (1730-1770) i !'etapa fi nal que arriba fins al 1808. Perquc, com diu el mateix autor: "l'analisi de les actuacions de la burgesia tarragonina del segle passat, no es podia entendre si al mateix temps no es partia d'un punt de sortida, com era la visió aristocratit zant i religiosa de la Tarragona de l'Edat Moderna, enemiga del progrés, del comen;, de la indústria; en definitiva, oposada als canvis de qualsevol ti pus". Val a dir que l'objectiu basic del llibre és l'analisi de l'evolució social i econó• mica de la ciutat de Tarragona al s. XVIII, centrada en l'activitat de la burge sia mercantil. Jorda tracta el tema des d'un doble punt de vista: l'evolució deis botiguers i comerciants, en primer lloc, i l'estudi de les activitats sócio-econó• miques deis sectors agremiats més potents de la ciutat, en segon terme. A par tir d'aquest doble plantejament, Jorda pot afrontar amb cxit les qüestions vi tals del tema: l'activitat real de la burgesia mercantil, la seva evolució econó• mica, social i política; els condicionants que situaren Tarragona dins una órbita comercial, diferent a comem;aments del s. XIX, si la comparem amb d'altres ciutats similars; la ruralització i burocratització, etc. Anton Jorda ha treballa! a fons amb tots els protocols notarials; l'analisi comparativa deis cadastres, espaiats cronológicament; les Actes municipals i diversa bibliografia general i local. Tot plegat, un llibre de recuperació histó• rica sobre el comen; a la Tarragona setcentista que marcara, segurament, la pauta consultiva d'unes guantes generacions. F.R.Q. 107 3358. LLOP 1 Tous. JOSEP; SÁEZ VICENTE. AGUSTlN: < Aportació d'un extens estudi sobre el Capbreu de Masricart, corresponent al 1780, desglossat en tres parts i quatre annexos. A la primera, es fa una in troducció sobre la societat feudal, els capbreus i la Senyoria de Masricart, amb descripció del document estudiat i les seves característiques. A la segona part queden reflectides les confessions deis particulars del 1780 amb analisi de les persones i les propietats rústiques i urbanes. A la tercera part consten les con fessions deis particulars del 1787 amb una analisi del Capbreu. Els annexos presenten una interessant relació de notaris i institucions, ressenyades al Cap breu, llistes de confessants del 1780 i el 1787, i, finalment, trobem una notable aportació toponímica. F. R.O. 3359. MARCH 1 ANGLADA. LLOREN<;": Apunts pera la topografia medica de f'Espluga de Francolí, < Treball premiat per !'Academia de Medicina de Barcelona l'any 1906. L'autor fou el metge de l'Espluga, que exercí del 1874 fins a la seva mort (1918). Precctteix al text una introducció sobre les topografies mediques i la ressenya, per poblacions, de les presentades als concursos anuals de !'Acade mia, fossin o no premiades. En apendix es transcriu !'acta del jurat del premi. És un document interessant, que parla per ell mateix, on podem trobar-hi sor preses agradables. R.P. 3360. MARTf. JOAQUIM: Memóries de ... < Record viscut durant la joventut, de la imminent entrada de les trapes fran quistes a la vila (que succeí el 14 de gener del 1939), i la fugida amb el seu pare a Molins de Rei. La segona part narra el retorn a la vila el mes de febrer. R.P. 3361. MILLAN, LL.: Cinquanta anys de moviment del Port 1910-1960. l. «Rapita>> (Sant Caries de la Rapita), 352 (1988), 17-18. Breu referencia, a partir deis arxius locals, de la importancia del moviment comercial del Port deis Alfacs el primer ters del segle XX, i la seva posterior davallada. Conté dades d'exportació corresponents als anys 1910-14. M.C. B. 108 3362. MILLAN. LL.: Cinquanta anys de moviment del Port 1910-1960. li. < Continuació de l'article publicat al número 352. Es constata la reducció de moviment comercial al port deis Alfacs a partir de l'esclat de la primera guerra mundial. Conté dades d'exportació referents al període 1915-29, i una llista cronológica deis capitans del Port, administradors de la Duana i practics, deis anys 1910 a 1929. M.C. B. 3363. MILLAN. LL.: Cinquanta anys de moviment del Port 1910-1960. lll. < Breu notícia biografica deis Srs. Manuel Huertas Carrasco, ajudant militar del port deis Alfacs del 1919 al 1929, i Francesc Navarro Gasparín, practic del mateix port, del 1891 al 1927. El primer és autor del treball < M.C. B. 3364. MILLAN, LL.: Cinquanta anys de moviment del Port 1910-1960. IV. L'agencia «Nicolaz1 i Fabregat S. L.>> < Records de !'empresa i del fundador, perla seva filia. Fonts orals. M.C.B. 3365. MILLAN, LL.: Itineraris de la Ciutat -XL- Avinguda de la Constitució. < 3366. MILLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat -XLI- Avinguda Jacint Verdaguer. < Petita historia d'aquesta avinguda, a Sant Caries de la Rapita, a la zona del barranc deis Penjats. E. S. 109 3367. MILLAN. LL.: ltineraris de la Ciutat -XLIII- Carrer Cervantes. < E.S. 3368. MILLAN. LL.: ltineraris de la Ciutat. Carrer Cervantes (11). < Segueix l'article contingut al núm. 329 de < E.S. 3369. MILLAN. LL.: ltineraris de la Ciutat -XLIII- Carrer Comte de Floridablanca. < Notes sobre aquest carrer, dedica! a qui impulsa les obres del canal de na vegació "Canal de San Carlos", a Sant Caries de la Rapita. E. S. 3370. MILLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat -XLIV- Carrer Jau me 1 El Conqueridor, < Sobre aquest carrer de Sant Caries de la Rapita. Acompanyen l'article unes fotografies de la imatge de Sant Jaume, situada a l'encreuament deis carrers Jaume I i Fundadors. E.S. 3371. MILLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat -XLV- Carrer de San! Miquel < Notes historiques del carrer de Sant Miquel, a Sant Caries de la Rapita, del qua! hi ha constancia documental l'any 1858 i també al plano! de la ciutat de l'any 1909. E.S. 110 3372. MILLAN. LL.: Itineraris de la Ciutat -XLVI- Carrer de Santa Eulalia, < Hi ha constancia documental d'aquest carrer l'any 1879, a l'Arxiu parro-. quial de Sant Caries de la Rapita. E.S. 3373. MILLAN, LL: Itineraris de la Ciutat -XLVII- Carrer de Sant Sebastia, < · Notes historiques sobre aquest carrer de Sant Caries de la Rapita, ja docu mental l'any 1859, dins la zona de la Finca de la Devesa. E.S. 3374. MILLAN. LL.: Itineraris de la Ciutat -XL VJIJ- Carrer Sant Tomas < Documental el carrer de Sant Tomas, de Sant Caries de la Rapita, l'any 1866. E.S. 3375. MILLAN, LL.: Jtineraris de la Ciutat -XLIX- Carrer Montsia, < Documental per primera vegada l'any 1955 a Sant Caries de la Rapita. E.S. 3376. MILLAN. LL.: Itineraris de la Ciutat -L/- Carrer de Sant Jsidre, «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 340 (1987), 17. Hacia 1880 esta calle de Sant Caries de la Rapita era, e'l parte, carretera por donde circulaba la diligencia-correo de Valencia. El topónimo está docu mentado por primera vez en 1857. A.S. 111 3377. MIU.AN. LL.: ltineraris de la Ciutat - L/1- Carrer Santíssima Trinitat. < Descripció del Carrer de la Santíssima Trinitat, segons el plano] de Gorria (s. XIX) amb referencies toponímiques i de costumari entorn d'aquest Misteri. M.C.B. 3378. MILLAN. LL.: ltineraris de la Ciwat - L/11- Carrers Dolors i O m. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 345 (198S), 19. Breu notícia d'ambdós carrers a partir del plano] de Gorria (s. XIX). M.C.B. 3379. MILLAN. LL.: ltineraris de la Ciutat -L/V- Carrer Santa Teresa. < Breu notícia del carrer del mateix nom i notes biografiques de la Santa. M.C.B. 3380. MILLAN, LL.: ltineraris de la Cilllat -LV- Carrer Bis be Aznar (//). < Ampliació de l'article de l'any 1978 en referencia a aquest carrer, ambla reproducció deis articles del Diario de Tarragona (31.12.1891) i del Diario de Tortosa, ·sobre el temporal de Sant Tomas del mateix any. M.C. B. 3381. MILLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat -LVI- Carrers deis Districtes i Col·legis Electorals de 1870 < Descriu la circumscripció electoral d'aquest any, segons l'acord municipal del 18.10.1870. M.C. B. 112 3382. MILLAN, LL.: Notes marineres. La Pesca a La Riipita ( I936-I939) -VI- Les obres portuiiries i el triific marítim (II). «Rapita>> (Sant Caries de la Rapita), 327 ( 1986), 20-24. Compren notícies des de l'any 1920 fins al 1930. Notes sobre la matrícula de cabotatge iniciada el 1904. Se citen els presidents del Posit pescador des del 1929 fins al 1932. Relació d'entrades al port des del 1935 fins al 30 de juny del 1939. E.S. 3383. MILLAN, LL.: Notes marineres. La Pesca a La Riipita (/936-I939) -VIII La lluita a la mar ( I). La mobilització. El 22 de desembre de I937. Les mines. < Mobilització de l'agost del 1936. Primera incorporació a l'Exercit Popular Regular del 1937. Barques de la Rapita enfonsades o apressades pels creuers ''Canarias" i "Baleares" el desembre del 1937. Prevencions contra les mines des del mar<; del 1937 fins a !'entrada de les forces franquistes. E.S. 3384. MILLAN, LL.: Notes marineres. La Pesca a La Riipita (I936-I939) -VIII La lluita a la mar (l/), < E.S. 3385. MILLAN, LL.: Notes marineres. La Pesca a La Riipita (/936-I939) -VIII La lluita a la mar (lll). Els Nacionals a Vinarós. Barques cremades al port. < Notes historiques des deis primers mesos del 1938. Particularitats sobre la retirada de les forces republicanes, a Sant Caries de la Rapita. E.S. 113 3386. MILLAN. LL.: Notes marineres. La Pesca de Sant Caries de la Riipita. < Sobre la memoria La pesca de Sant Caries de la Riipita en xifres, 1976-1985 en text catala i castella, que resumeix l'evolució de la pesca els darrers deu anys, prenent com a base de referencia l'any 1960. E.S. 3387. MILLAN, LL.: Notes marineres. La pesca a La Riipita. (1936-1939). La lluita a la mar -IV- < Notes sobre l'explosió del "Jaume 1", l'embarcament de l'or i el rumba Bi zerta, de la flota de Cartagena, segons testimoni del mariner Josep Caries Bel tran, de Sant Caries de la Rapita, avui pescador jubilat. E.S. 3388. MILLAN, LL.: Notes marineres. La pesca a La Riipita. (1936-1939). -JX- 19 d'abril de 1938. < Sobre l'ocupació de l'Ajudantia militar de Marina el 19 d'abril del 1938 a Sant Caries de la Rapita. Testimoni del mariner Rafael León Castro. E.S. 3389. MILLAN, LL.: Notes marineres. La pesca a La Riipita. (1936-1939). -X i darrer-. < Diverses notícies sobre els comunicats de guerra, 1' Ajuntament, la confra ria de Sant Pere, el posit, els canvis de nom de barques, la presencia de l'es criptor Hemingway, i sobre Sebastia Juan i Arbó a la zona del Delta en relació a la seva novel·la El Segundo del Apocalipsis. E.S. 3390. MILLAN, LL.: Notes marineres. De la "Barraca" a la Llotja. < Testimonio del Sr. Bruno José i Castella acerca de la evolución de la venta del pescado que, en calidad de funcionario de la Llotja de Sant Caries de la Rapita, vivió. A.S. 114 3391. MILLAN, LL.: Notes marineres, La producció de gel per a la pesca, < Acerca de la fábrica de hielo que, en Sant Caries de la Rapita, construyó para usos internos el Posit pescador. A.S, 3392. MILLAN, LL.: Notes marineres, El patró Sr. Antonio Drago Borre!! i el cabo tatge de la Rápita. «Rapita>> (Sant Caries de la Rapita), 346 (1988), 8-10. Descripció del treball i les condicions del cabotatge en el període 1930-39, per mitja deis records del Sr. Drago Borre!!, M.C. B. 3393, MILLA!'~, LL.: Notes marineres. Cam;ó deis mariners rapitencs fets presoners pels creuers "Baleares" i "Canarias". «Rapita>> (Sant Caries de la Rapita), 349 (1987), 10. Transcripció de la cam;ó que es cantava al camp de concentració de Capde lla (Palma de Mallorca) pels pescadors de diverses zones de la Mediterrania, capturats i empresonats l'any 1937, en acció de guerra, per les trapes nacio nals. M.C. B. 3394. MILLAN, LL.: Notes marineres. Més informació sobre el torpedinament del "Medjerda" (1917) «Rapita>> (Sant Caries de la Rapita), 351 (1988), 18-19. Amplia informació sobre l'article publicat a la mateixa revista el mes de se tembre del 1985, apuntan! una nova hipotesi sobre activitats d'espionatge i el mateix fet del torpedinament. M.C.B. 3395. MILLAN, LL.: Notes marineres. La casa Torné, consignataris des de darreries del segle passat. «Rapita>> (Sant Caries de la Rapita), 353 (1988), 16-18. Una conversa de !'articulista amb en Ramon Torné, representan! actual d'una firma consignataria centenaria (i la primera establerta) a Sant Caries, dóna peu a fer un vot per les expectatives de futur que contempla l'estudi "El Front Portuari Catala", de la Generalitat de Catalunya (1983). Conté dades economiques de la zona, relacionades amb l'empresa consignataria. M.C. B. 115 3396. MILLAN. LL.: Notes marineres. "Enganxadors" a la Mar de l'Ebre -VI-. < Breu descripció de dos accidents (un motoveler i una balandra) succei'ts els anys 1934 i 1917, respectivament. M.C. B. 3397. MILLAN. LL: Notes marine res. El senyor Benito Zaragoza i López i T. A. C. La fabrica Cros i els adobs peral Delta. < Notes historiques sobre la construcció de la fabrica Cros, a Sant Caries de la Ril.pita, per a l'elaboració de superfosfat i acid sulfúric. E.S. 3398. MILLAN, LL.: Notes marineres. El patró Sr. Antonio Drago Borre/[ i el cabo tatge de la Rapita -Il- < Descripció de les condicions de la tripulació deis vaixells de cabotatge des prés de la Guerra Civil, segons els records del Sr. Drago Borre!!. M.C. B. 3399. MIRAYALL, RAMON: Replanteig causal de la conquesta de Tortosa. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. (Els llibres de la Medusa 30). Tarragona 1989. Miravall intenta, des de la talaia que li ofereix el s. XX i no cal dir que també des de les posicions socials i polítiques presents, una recerca, un rastreig del passat que, sense discussions, va venir determinat pcr altres impulsos. Aquest és, dones, l'objectiu primordial de la tesi defensada al llibre: mirar d'entcndre millor les actituds essencials deis homes que bastiren la historia me dieval, aquella que acostuma sovint a definir-se com la de "l'edat de les tene bres". Miravall vol aconseguir de deslligar del present la instrumentalització de la historia i veure d'enfocar el tema de la conquesta de Tortosa, a carrec de Ramon Berenguer IV, des d'una perspectiva causal tripartida. En aquest sen tit, ens oferiril. la seva personal visió mitjan<;ant les causes polítiques, socials i economiques, tot partint del context europeu. D'aquesta manera, ens parlara de l'entesa anglo-catalana i de la presencia de Genova i Pisa dins el context so cial del s. XII, amb els seus interessos particulars, contactes comercials i rela cions posteriors. Tot plegat, un nou punt de vista historie per a entendre, des de perspectives més agosarades, l'entorn socio-economic de la capital de l'Ebre a recer d'interessos que anaven més enlla de la simple conquesta perles armes. F. R.O. 116 3400. MoNTSERRAT I DUATls, MARIA: El carrer de Sant Antoni compleix cent anys (1888-1988). < Repas deis diversos propietaris, i funcions de dotze edificis del carrer de Sant Antoni de I'Espluga de Francolí al llarg d'un segle. J.-M.G. 3401. MüRANT 1 CLANXET. JoRDI: La casa de les Animes. < Historia de l'immoble núm. 3 del carrer Are de Sant Lloren<;, conegut po pularment com la "Casa de les Animes" a causa de les quatre cares de guix que ornamenten ('interior de !'escala. S.-J.R. 3402. MüRANT 1 CLANXET, JoRDI: < 3403. MüRANT 1 CLANXET, JORDI: < Exposició deis actes de Setmana Santa emeso-; per les emis~ores tarragoni nes, del 1953 fins al 1987. Els més importants són I'Hora Santa, la funció de les Set Paraules i la processó del Sant Enterrament. S.-J.R. 117 3404. MoRELL I JANSÁ, ANTONI: Historia de Sarreal. Ajuntament. Sarral, 1989. 271 ps. Edició facsímil de !'obra editada el 1975, que feia temps que estava exhau rida. L'autor -el rector de la vila- la publica per capítols en el Fui! Parroquial des de l'agost del 1964 al mateix mes del 1975. J.-M.G. 3405. NAVARRO I HERNÁNDEZ. M.J.: Memorias de Francisco Tomas Casanova "Oncle Pwzxeta", < Notas sobre los orígenes de La Cava y Jesús i Maria, extraídas de las Me morias de Francisco Tomás (a) "Oncle Punxeta" ( 1878-1979). A.S. 3406. NAVARRO MIRALLES, LLUÍS X.; SABATÉ I BOSCH, JOSEP M.: < Es fa la relació deis sis benifets, sis capellanies i altres tants convents del Valls de comen~ament del segle XIX. Es buida la !lista de toponims d'una !li breta de compliment pasqual i s'acaba amb exemples concrets de !'actitud del clergat vallenc durant la guerra del Frances. S.-J.R. 3407. ÜLIVÉ I ÜLLÉ, FRANCESC: < Consideració de la situació economica de Valls els anys 1604 i 1605, que motiva rogatives públiques, processons, romiatges i un pelegrinatge a Mont serrat per demanar el benefici de la pluja. S.-J.R. 118 3408. ÜLJVÉ 1 SERRET. ENRIC: «L'Hospital de Constantí a inicis del segle XX>> dios Estudis de Constantí 5. Centre d'Estudis de Constantí-Ajuntament de Cons tantí. Constantí 1989; 59-64. Estudi sobre !'Hospital de Constantí a comen<;ament del S. XX, que par-· teix de la troballa d'un lligall que hi fa referencia, trobat a l'Arxiu familiar Elias, de Tarragona. L'estudi és en realitat una breu aportació documental del 1909, quan la Junta Administrativa de !'Hospital rendeix comptes de la institu ció. Per mitja d'aquest precís document, i gracies a la seva minuciositat aclari dora de comptes, es pot arribar a coneixer més profusament la vida quotidiana d'aquesta institució sanitaria. F.R.Q. 3409. PALA U RAFECAS, SALVADOR: La desaparició d'un nucli historico-arquitectonic, < Article historie de denúncia de l'estat en que es traba ellloc dit "la Banya", entre els termes d'Aguiló i Santa Coloma de Queralt, que conté tres monu ments destacables: !'Hostal, la Creu de Terme i el "Queixal de la Bruixa". R.P. 3410. PALAU RAFECAS. SALVADOR: lnventari deis molins fariners al riu Gaia, Alt Anoia i riu Foix, < Interessantíssima aportació al coneixement de la indústria molinera de la zona deis rius Anoia, Foix i Gaia. Acompanya la !lista deis molins (amb la si tuació geografica i municipi a que pertanyen) uns planols que en fan més facil la localització. R.P. 3411. PALAU RAFECAS, SALVADOR: Recuperació de la Fira, Mercat fires els seus antecedents. < Síntesi histórica de l'evolució de les fires a Santa Coloma, des del privilegi per fer mercal, donat el 1222, i de la fira, ei 1312; endinsant-se en cls aspcctes del segle passat. R.P. 119 3412. PALAU RAFECAS. SALVADOR: La vaga de 1891 a Santa Coloma de Queralt, «La Veu de l"Anoia>> (Igualada). 348 (1989), 37-40. Importan! estudi historie. sobre documentació inedita, de la vaga del 1891 i les seves repercussions en la vila colomina. Previament ens aproxima a la si tuació industrial, laboral i demografica de la vila. R.P. 3413. PARERA I RoviRA. PAU: < Recordatori deis vuit poblencs que participaren a la guerra d'África. Es destaca la personalitat del soldat Josep Vallverdú i Nin. que morí de resultes de les ferides que rebé en la defensa del blocau de "Mezquita", i al qua] La Po!:Jla de Mantornes dedica una lapida commemorativa l"any 1923. S.-J.R. 3414. PORTA I BALA!'>IYÁ, JOSEP M.: El senyoriu del Monestir de Poblet a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues) segons el capbreu de 1768-70. Aproximació als aspectes jurisdiccionals, dominicals, económics i socials. «Pedralbes>> (Barcelona), 8-1 (1988), 599-612. Analisi del capbreu de la Pobla de Cérvoles, de la segona meitat del segle XVIII, conserva! a l'Arxiu Historie Comarcal de Montblanc. Amb una com pletíssima bibliografia tematica i local; parla de l"extracció senyorial (dclme, censos), els confessants, la majoria pagesos. i forasters (Ulldemolins. Cervia, les Borges Blanques, l"Albi. Vilanova de Prades. Cornudella i Albarca); la propietat ·agrícola (diferencian! els terratinents segons el lloc de residencia i l"extensió de les paree]· les), els conreus agrícoles i els béns agraris. L'autor conclou que l'economia era de subsistencia, amb base agrícola ira madera. J.-M.G. 3415. ÜUEROL. BORJA DE: Nobles y comerciantes en Reus. Los Bofaru/1 del siglo XVJll. «Pedralbes>>, 8-1 (1988); 77-82. La condició de descendent deis Bofarull pcrmet !'autor utilitzar la docu mentació privada de l'arxiu familiar, encara que no amb tot el profit que calia esperar. L'aproximació als Bofarull del segle XVIII es fa a partir de les biogra fies de Pere Bofarull, Bonaventura Bofarull i Gavalda, Josep Bofarull i Ga valda i Josep Bofarull i Miguel. S.-J.R. 120 3416. RAMÍREZ 1 BALLESTÉ. ANTONI: Nada/a /988, Centre d'Estudis d'Altafulla. Al tafulla. 1988. La Nadala que el Centre d'Estudis d'Altafulla envia als seus socis i simpa titzants el 1988 conté el buidat de les actes municipals i del registre civil d'Alta-· fulla, de l'any 1888. Les 51 actes d'aquell any són poc interessants, pero il·lus tren la vida apagada de l'Altafulla d'aleshores, com ho demostra el fet que en quatre sessions només es llegí el Butlletí Oficial de la Província i en onze. per manca de regidors. no s'arriha a fer sessió. La població registra 22 dcfuncions, cinc de les quals foren menors d'un any i sis no passaven deis cinc anys (així. dones, la mortalitat infantil representa un 50°/., del total). Tres persones moriren entre els 25 i els 40 anys, quatre entre els 40 i els 70, i només quatre passaren deis 70. Per sexes. els morts foren 15 dones i set bornes. Aquell any, s'cfectuaren sis matrimonis i nasqueren 29 altafullencs, deis quals 16 eren nenes i la resta nens. S.-J.R. 3417. RAMÍREZ 1 BALLESTÉ. ANTONI: Nadala 1989, Centre d'Estudis d'Altafulla, Al tafulla, 1989. Com ja és tradicional, la Nadala del 1989 conté !'extracte de les actes muni cipals altafullenques de fa un segle (en aquest cas de l'any 1889), com també el moviment del registre civil, que consistí en deu matrimonis, vint-i-vuit nai xements i trenta-una defuncions. S.-J.R. 3418. RA~ION. JOSEP: BORRAS. MERCÉ: El nostre pohle. Monthrió de /a Marca. Monthrió de la Marca, 1988. 186 ps. Llibre que ha nascut amh "cap més pretensió que parlar del nostre poble", com escriuen els autors en la presentació. Hi diferenciem tres parts, si bé no establertes en el text. Un intent de fer la historia de la població, des deis pri mers bornes (prehistória) fins avui dia:. hom ha recollit tots els articles apare guts sobre el poble. Una segona part la formen les col·lahoracions literaries i de costums de vei'ns del poble o que hi estan vinculats. Finalment, hi ha un im portan! recull fotografic (50 pagines) que il·lustren diferents moments, perso nes i grups de la vida de Montbrió de la Marca. R.P. 121 3419. REMOLÁ 1 VALLYERDÚ. JOSEP A.; MACIAS 1 SOLER. JOSEP M.: «El baluard del raval de Sant Cristófon• dins Esllldis de Constantí 5, Centre d'estudis de Constantí-Ajuntament de Constan tí, Constan tí 1989; 73-96. Estudi de campa nivel! arqueológic i especialment relacional ambles exca vacions realitzades al Baluard del raval de Sant Cristófor, promogudes per l'Ajuntament de Constantí i dirigides pels autors d'aquest treball. Hi ha una substanciosa investigació sobre el Castell de Constantí com a residencia tem poral deis arquebisbes de Tarragona durant períodes de descans, i de refugi quan la pesta assolava la ciutat. Treball, dones, eminentment científic, molt ben acabat i amb profusió d'il·lustracions i gravats, gracies a l'aportació de Jo sep M. Sabaté i Sans. Per mitja d'aquest estudi, el lector podra veure clara ment dibuixat el perímetre muralla! de Constantí amb el seu respectiu castell i baluard. F.R.Q. 3420. RocA 1 ARMEN GOL, JORDI: Cronología de la guerra civil a /' Espluga. < Relació deis esdeveniments més importants de I'Espluga de Francolí o a es pluguins durant el període de guerra ( 1936-1939) i la immediata postguerra (1939-1942). J.-M.G. 3421. RoCA 1 ARMENGOL, JoRDI: La mort del cobrador. < Aproximació a un fet historie ocorregut l'agost del 1899 a l'Espluga: la mort de l'agent de contribucions Josep Espina i Virgili. Els acusats foren de fensats per l'advocat i diputa! liberal Joan Cañellas, al qua! la població mani festa molta simpatía. R.P. 3422. RocA 1 ARMENGOL, JoRDI: La plw;a de /"església: el rovell de /'ou. < Evolució d'una part del centre historie de l'Espluga, al voltant de l'església. Es comenta la transformació del fossar vell en plac;a, i els edificis de !'hospital deis pobres de Jesucrist, els temples parroquials i la rectoría. J.-M.G. 122 3423. Ro viRA r GOMEZ. SALVADOR-J.: Altafulla i els alta fu/lenes en el capbreu de Mantornes de /'any 1615. < Buidat de la informació directa i indirecta que sobre Altafulla i els altafu llencs conté el capbreu de la senyoria de Mantornes, confecciona! per disposi_. ció de fra Jaume Carnicer, abat del monestir de Santes Creus, entre el diven dres 20 de mar<; i el dijous 9 de maig del 1615. J.M.R. 3424. ROVIRA r GOMEZ, SALVADOR-J.: Aspectes positius de les desamortitzacions vuitcentistes a la ciutat de Tarragona. < Del procés desamortitzador a la ciutat de Tarragona durant el segle XIX es destaquen tres aspectes que resultaren socialment beneficiosos per a la pobla ció: a) la destinació donada als edificis conventuals masculins, b) l'enderroc i reducció a solars de les fortificacions de la part baixa de la ciutat, i e) la con cessió deis solars de la marina als pescadors. J.M.R. 3425. RovrRA r GOMEZ. SALVADOR-J.: Burgesia i noblesa a Reus. El cas de Salvador March i Bellve~ (1718-1787). < Interessant comunicació del Segon Congrés d'Historia Moderna de Catalu nya, sobre !'auge de la burgesia, en ple segle XVIII, i el seu desitjat ennobli ment. L'exposició es divideix en tres parts. La primera es dedica a la família de Salvador March: avis, pares, ancles, germans, muller i fills. La segona se centra en les seves activitats economiques. Sobresurten els arrendaments deis drets senyorials de part deis dominis del Duc de Medinaceli i de l'Arquebisbe de Tarragona, a més d'imposicions muni cipals. Sovint la forma darrera d'explotació és el sots-arrendament a un tercer. · També intervé en companyies comercials, en el negoci de l'aiguardent, de les barques; té una botiga i una fabrica d'indianes. En la darrera part, Salvador-J. Rovira analitza la inversió deis beneficis: compra de senyories i finques, l'ennobliment, les donacions als fills, etc. En definitiva, un excel·lent article ·que ens aproxima a la figura d'aquest importan! reusenc, realitzat ambla base de la documentació notarial: una font rica en documentació, pero ardua de treball. J.-M.G. 123 3426. ROVIRA 1 GOMEZ. SALVADOR-J.: El calera de /'any 1865 a Tarragona. «Niu d'Art>> (Tarragona), 8 (1989), 4-5. Notícies del cólera que afecta Tarragona de l'agost al setembre del 1865 i causa una vintena de morts. L'autor, per escriure l'article, ha utilitzat la font documental del diari de Francesc de Paula Ixart i Vives. J.M.R. 3427. ROVIRA 1 GOMEZ. SALVADOR-J.: Els diners de Porrera. < Seguiment de la concessió del socors de 100.000 rals que Ferran VII atorga a la vila prioratina de Porrera per ajudar-la a refer-se de l'incendi i destrucció que a causa del seu libcralisme patí l'any 1823. J.M.R. 3428. ROVIRA 1 GOMEZ, SALVADOR-J.: < Analisi, detalladament comparativa, entre les histories romantico-liberals de Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull, i laja més aconseguida d'Antoni Au lesti, en comparació amb la < J.M.R. 3429. RO VIRA 1 GOMEZ. SALVADOR-J.: < Notes biografiques de Josep Comajuncosa i el seu fill Francesc Comajun cosa i Hortet, metges ambdós que exerciren a Altafulla durant el segle XVIII. Inclou l'inventari deis béns de Francesc Comajuncosa (any 1796), on destaca una biblioteca de més de cent vint llibres. A.J.F. 124 3430. ROVIRA I SORIANO. JORDI; DASCA I ROIGÉ. ANDREU: < Comentaris generals al qüestionari de Francisco de Zamora. S'acompanyen de les transcripcions del full introductori i del darrer aparta!, omplert, del qüestionari. S.-J.R. 3431. ROYO NAVARRO. FRANCISCO: Mujeres de La Rapita que dejan huella, «Rapita» (Sant Caries de la RitP.ita), 336 (1987), 43. Notes sobre les poetesses de Sant Caries de la Rapita, Teresa Andrés Cas tella, Teresa Gabriel i Juanita Obiol. E.S. 3432. SALMERÓN ! BoscH. CARLES: El tren de Salou. Historia del ferrocarril Reus Salou. Col. Els trens de Catalunya. Caries Salmerón. Barcelona 1987. Onze volum de la col·lecció < 125 3433. SÁNCHEZ REAL. JOSÉ: L'Ensenyament a la Serra. «Espitllera>> (Montblanc), 79 (1988), 23-24. Comentari del reglament per a l"escola de nenes que s'implanta el 1840 al convent de la Serra de Montblanc. En detalla l'horari, la dieta alimentaria, els costos, el contingut academic, etc. J.-M.G. 3434. SÁNCHEZ REAL. JosÉ: < Notes sobre l'activitat de diferents cirurgians del segle XVIII a les viles de Cabra del Camp i Montblanc. Cal destacar les complexes intervencions quirúr giques realitzades amb un instrumental molt senzill. A.J.F. 3435. SÁNCHEZ REAL, JosÉ: Un manuscrit del segle XVIII. < Comparació d'uns quaderns manuscrits referents a la Mare de Déu de la Serra, conservats a 1' Arxiu Parroquial de Montblanc, amb l'impres del 1764 de fra Sebastia Coll sobre les testes que aquell any se celebraren en honor de la patrona. J.-M.G. 3436. SÁNCHEZ REAL, JOSÉ; SÁNCHEZ 1 BELTRÁN, M. JosÉ: < Comentari d'un document servat a l'Arxiu Historie de Tarragona, on cons ten les instruccions dictades per al bon funcionament de les farmacies de la ciu tat l'any 1522, amb motiu de la visita del Papa Adria VI. A.J.F. 126 3437. SERRES SENA. EDUARD: < Interessant aportació sobre aquest bocí de terrítori de La Pineda, on sem~ bla que existí anteriorment la mítica ciutat de Cal·lípolis. L'autor realitza una comprovació de la zona utilitzant plimol i cartes marines per tal de comprovar el retrocés de la costa, tenint en compte la línia ferria com a punt de referen cia, que no ha sofert variació. La investigació de Serres Sena parteix de refe rencies historiques antigues i en deriva conclusions en l'aspecte geologic costa ner. Arriba a la certesa que hi havia un lloc habitat, entre Salauris i Tarraco, que vindria a correspondre a la zona on actualment esta edifica! el Complex Educatiu de Tarragona. Malgrat aixo, l'autor no assegura en cap moment que el lloc habita! fos Cal·lípolis. F.R.Q. 3438. TARÉS 1 MARTI JOAN: La Font Baixa. < 3439. TARÉS 1 MARTI JOAN: La Font Baixa Majar i el seu barrí. < 3440. TORNÉ 1 GARCIA, Lwfs: La mina d'aigua «Caries lll>>. < 127 3441. ToRNÉ 1 GARCfA. LLufs: Notes historiques. Un acle de piratería als Alfacs. < Sobre incidents provocats pels corsaris el seglc XV, als Alfacs. E.S. 3442. TORNÉ 1 GARCfA. LLufs: Notes historiques rapitenques. El nou Ajuntament, les Escales i la Presó. < Notes historiques de Sant Caries de la Rapita, de l'any 1869 al 1879. E. S. 3443. ToRNÉ 1 GARCfA, LLUÍS: Notes históriques rapitenques. Un intent de dessecació de l'Encanyissada. < Descripció de l'expedient administratiu incoat a instancies d'Isidoro Díaz Argüelles i Angel Moreno per a dessecar las lagunas llamadas de la Encañi zada y de Baix, al Delta de l'Ebre, l'any 1865, projecte al qua! s'oposa el co mandan! de la Província marítima de Tortosa. També s'hi oposaren els Ajun taments de Sant Caries de la Rapita, Amposta i Tortosa, mentre la Diputació de Tarragona, per raons de salubritat, afavoria aquell projecte. L'any 1870, encara es tramitava aquest expedient. L'any 1878, la Societat de Pescadors de Sant Pere de Tortosa i Sant Caries de la Rapita iniciava un altre expedient de manant la concessió a perpetultat d'aquelles albuferes i altres del Delta de l'Ebre. E.S. 3444. ToRNÉ 1 GARCfA, LLufs: Notes hístoríques rapitenques. Nota a la tercera guer ra carlina, «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 334 (1987), 32-33. Notes sobre la tercera carlinada a Sant Caries de la Rapita, basades en tes timonis orals i documentals. E.S. 128 3445. TORNÉ 1 GARCfA. LLufs: Notes historiques rapitenques. Crónica Centenaria: 1887. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 341 (1987), 40-41; 342 (1987), 42- 43. Repaso a los principales aconteceres de Sant Caries de la Rapita en 1887: demografía, composición del Ayuntamiento, funcionarios, tráfico del puerto, recaudación de contribuciones, servicio militar, cuestiones relacionadas con la línea de ferrocarril de Val-de-Zafan, etc. A. S. 3446. TORNÉ 1 GARCIA. LLuls: Notes historiques rapitenques. Els Alfacs i la Histo ria: L'epoca medieval. «Rapita>> (Sant Caries de la Rapita), 344 (1988), 46-48. Basat en la < 3447. TORNÉ 1 GARCíA. LLuís: Notes historiques rapitenques. Els Alfacs i la Histo ria. El segle XVI. < Descripció del protagonisme deis Alfacs al scgleXVI en rclació a la pirate ría musulmana, a causa de la seva especial configuració, i el bastiment de torres de defensa a partir del 1576. M.C. B. 129 3448. ToRNÉ 1 GARCíA. Lwís: Notes historiques rapitenques. Els Alfacs i la Histo ria. El segle XVI. < Continuació de l'article publica! al número 437 i que amplia en el temps el moviment de naus mores i cristianes al port deis Alfacs; assenyala que l'objec tiu de les primeres era impedir que es bastissin les torres de defensa. Acompa nya bibliografia. M.C.B. 3449. TORNÉ 1 GARCíA. LLuís Notes historiques rapitenques. Els Alfacs i la Histo ria. El segle XVII i l'expulsió deis moriscos del Regne de Valencia. < Descriu els preparatius de les naus destinades a embarcar els moriscos ex pulsats, la seva arribada al port deis Alfacs el dia abans de la publicació del Decret d'expulsió, i aporta les dades d'una part del primer embarcament que es féu a Vinarm;. M.C.B. 3450. ToRNÉ 1 GARCíA. LLuís: Notes lzistoriques rapitenques. Els Alfacs i la Histo ria. El segle XVII. L'expulsió deis moriscos aragonesas i catalans. < Sobre la sortida del port deis Alfacs deis moriscos d'Aragó i del Principal expulsats el 1616. Relata el sofriment d'aquest poble i les conseqüencies direc tes del seu pas per la Rapita, ates que calia atendre unes mínimes necessitats deis expulsats. Conté xifres de persones foragitades i de llurs cases, poble per poble, tant de Catalunya com d'Aragó. M.C. B. 3451. ToRNÉ 1 GARCÍA. LLuís Notes historiques rapitenques. Els Alfacs i la Histo ria. El segle XVll. < Notícia sobre els moviments de trapes i vaixells al port deis Alfacs duran! la Revolta Catalana (1640), la guerra amb Fran<;a, (1691-1694), i l'actuació de Tortosa. M.C. B. 130 3452. TORNÉ 1 GARCíA. LLUÍS: Notes históriques rapitenques. Crónica Centenaria 1888. < M.C.B. 3453. TORNÉ 1 GARCÍA. LLUÍS: Notes históriques rapitenques. Nota a la guerra deis tres anys (1936-1939). < Article que recull alguns aspectes de la Guerra Civil a la Rapita: Batlles duran! aquell període i primer batlle franquista. Nombre d'afiliats a la UGT. Danys materials de guerra als immobles de la Rapita, a la retirada de la co lumna Líster. Nombre de morts a la guerra, en la repressió i en camps de concentració. M.C.B. 3454. TORNÉ 1 GARCíA. LLuís: Notes históriques rapitenques. Els Alfacs i la Histo ria. El segle XVJ/1. < L'autor justifica la fundació de Sant Caries com una necessitat del trafec de I'Ebre; recolza la seva tesi en dades comercials de diferents autors. Completa l'article amb unes consideracions sobre els fundadors. M.C. B. 3455. TORNÉ 1 GARCÍA. LLUÍS: Notes históriques rapitenques. Davant un futur cente nari: Aquel! Nada/ tant trist. < 131 3456. TORNÉ 1 GARCíA. LLuís: Notes historiques rapitenques. Els batlles de la Ciutat. < Relació deis batlles de la Rapita del 1850 al 1939, proceden! del buidat de diverses fonts, i acompanyada de notes complementaries. Cita també els alcal des deis anys 1791, 1808, 1809, 1817 i 1824. M.C.B. 3457. TORRELL 1 CAMPS. F. XAVIER: Vint anys del Museu a través d'una persona: Andreu Barbara i Camafort, < Per mitja d'una entrevista amb el que fou fundador del Museu d'Alcover -i continua essent-ne director- es van repassant les vicissituds d'aquella enti tat des del 1967, data de la seva constitució. J.C. 3458. VALLÉ S 1 MAR TÍ. JosEP M.: L'aigua de les Cent fonts. La realització més important a !' Espluga del segle XIX. < Llarg i acurat treball sobre la portada de l'aigua potable del Comellar de les Cent fonts a la vila l'any 1886. Fou promoguda per una monja de la caritat, sor Merce Farré, concessionaria i propietaria fins a la seva mort (1891), en que, en testament, ho deixava a l'ajuntament. Acompanya un importan! apen dix amb cartes, actes municipals, projectes, el !raspas de la titularitat (1893), ... L'autor narra el procés minuciosament i de forma cronologica. R.P. 3459. VECIANA 1 AGUADÉ, JOSEP: 1936-1939. Els refugiats tarragonins. < Record deis tarragonins que, escapan! deis bombardeigs de l'aviació fran quista, cercaren refugi al poble de Renau. S.-J.R. 132 3460. VENTURA BENAIGES, lOAN-SALVADOR: La Guerra civil. Ara fa 50 anys. «Desaigüe>> (Deltebre), 65 (1988), 18-19. Este artículo da a conocer una relación de vecinos residentes, en 1936, en La Cava -ahora parte de Deltebre- muertos en diversos frentes de guerra · (1936-1939). Incluye los de Jesús i Maria. A.S. 3461. VERNET, JOAN: El sexenni revolucionaria la Selva del Camp 1868-1874. Ajun tament de La Selva del Camp-Edicions del Centre de Lectura de Reus. Reus 1989. El treball forma part inicialment de la tesi de llicenciatura de !'autor, tot i que posteriorment, amb exclusió deis capítols relacionats amb els aspectes po lítics (per raons d'espai), fou presenta! al VI Premi d'Investigació Antoni Pe dro! Rius 1988, i obtingué el primer premi, ex-aequo amb el treball de Mont serrat Duch < F.R.Q. 3462. VIRGILI 1 SANROMÁ, ]OSEP-P.: Un mal record de la Pedrera de la Junta d'Obres del Port. < Anecdotari vuitcentista i de comen¡;ament del segle actual, de la pedrera tarragonina del carrer de Pon¡; d'Icart. S.-J.R. 133 3463. VIRGILI I SANROMÁ. JosEP-P.: Un manuscrit interessant desconegut. < Valoració del manuscrit vuitcentista escrit pe! procurador de la Mitra, An toni Sarda i Portella, i que hom coneix com el < 134 HISTORIA POLÍTICA I MILITAR 3464. CANALES GIL!, ESTEBAN: Una visió més real de la Guerra del Frances: la his toria de Brafim d'en Bosch i Cardellach. < 3465. GUASCH, JOAN: L' Espluga, bombardejada: < 135 3466. PALAU RAFECAS. SALVADOR: En Cosulleres i en Marimon a la guerrilla carlis ta. < Estudi d'un trist episodi de la guerra carlista a Santa Coloma: el segresta ment i assassinat de quatre persones de la vila al lloc conegut com "la Creu deis Penjats", on avui hi ha una lapida commemorativa d'aquell fet. Desmen teix un error cronologic que s'havia anal repetint: no succeí el 1871, sinó el 1843. R.P. 3467. V ALLÉS 1 HERRERO, J.: Primeres impressions del cop d' Estat de Primo de Rivera a Tortosa. < Visió deis primers moments (setembre i octubre del 1923) a Tortosa (s'han revisa! els periodics < E.S. 136 ÍNDEXS ÍNDEX D'AUTORS RESSENYATS* ADSERA, JOAN M., 3283. CAROD-ROVIRA, JOSEP-LLUÍS, 3158, 3159. ALERO l lBARZ. C., 3296-3298. CARRERAS l CASANOVAS, ANTONI, 3305, ALMO;-,iACID l RENESES, XAVIER, 3284. 3306. ALTISENT, AGUSTL 3181. CARRERAS l TARRAG0. JOSEP M., 3307. AMIGO l ANGLÉS, RAMON, 3285. CASTELLS, VÍCTOR, 3308. ANDREU SUGRANYES, JORO!, 3204. CATALA l ROCA, PERE, 3160. A:'-IGUERA, PERE, 3286, 3287. CAYALLÉ BusouETs, loAN, 3183, 3193, ANTÓN l CLAVÉ, SALVADOR, 3289. 3236. ARASA l PANISELLO. E., 3238. COBERTERA, E., 3309. BASORA, HELENA, 3195. CONTIJOCH l CASANOY AS, J OSEP M., BASSEGODA l NONELL JORO!, 3128, 3239. 3129. CORTIELLA l ÓOENA, F., 3310. BELTRÁN DE HEREDIA. JULIA, 3124. CosTA r SA vorA, ERNEST. 3311. BELTRAN l FLOREZ, LLUC, 3290. CUBELLS l LLORENS, JOSEFINA, 3252. BENAGES, JAUME, 3291. 0ASCA l ROIGÉ, ANDREU, 3430. BERGADA l ESCR!Y A. ÁNGEL, 3254. 0UCH l PLANA, MONTSERRAT, 3312, BERNABÉ, B., 3292. 3313. BIGORRA l TR!Ll.. MARIA CARME, 3293. ESCOLÁ l TUSET, JOSEP M., 3260. BLADÉ l DESUMVILA, ARTUR, 3192. ESTEVA, MAUR, 3255. BONET l ESTRADÉ, MANUEL, 3207, 3294. FARRÉ l FERRÉ, JOSEP, 3314. BORRAS, MERCÉ, 3418. FARRÉ l LLORETA, BENET, 3315. CALLE, RAFAEL, 3291. FARRÉ l SABIDO, TERESA, 3316. CAMPS l CLEMENTE, M., 3296-3298. FÁuLí, JosEP, 3161. CAMPS [ SóRIA, JORO!, 3130. FELIP l SANCHEZ, JAUME, 3131, 3196, CAMPS l SURROCA, M., 3296-3298. 3256, 3317. CANALES GIL!, ESTEBAN, 3464. FIESTRAS LOPEZ, MARIA DEL CARMEN, CANALS l POL·LINA, M. LLUISA, 3299. 3240. CANICIO, ROGER, 3300. FIGUERES, A., 3132. CAÑELLAS l BATET, RICARD, 3301-3303. FLUYIÁ, ARMAND DE, 3184. CARLEs r GuARDIA, PAco, 3182, 3304. FONTANA, JOSEP R., 3133. * El número fa referencia a la recensió i no a la pagina. 139 FRANQUÉS I GIL, MONTSERRAT, 3318. MONTSERRAT 1 DUATÍS. MARIA, 3400. FUGUET I SANS, lOAN, 3185, 3319. MORANT I CLANXET. JORDI. 3141, 3262- GARCIA I SEGARRA, FRANCESC D'Assis. 3265, 3401-3403. 3220. MORELL 1 JANSÁ. ANTONI, 3404. GAVALDÁ I TORRENTS, ANTONI. 3208. NAVARRO I HERNÁNDEZ, M.J., 3405. GJBERT 1 ÜLIVÉ, AGUSTÍ M., 3321. NAVARRO MIRALLES, LLUÍS J., 3266, GIL, D., 3309. 3267, 3406. GIMENO, C., 3309. ÜLIVÉ 1 ÜLLÉ, FRA!'.'CESC, 3407. GJMFERRER. JORDI, 3134. ÜLIVÉ I SERRET, ENRIC, 3408. GINEBRA, JORDI, 3162. PALAU RAFECAS, SALVADOR, 3189, GOST 1 JUANPERE, EZEQUIEL. 3322-3328. 3203, 3244, 3245, 3268, 3409-3412, GRAU 1 PUJOL, J.M.T., 3135, 3136, 3466. 3163, 3197, 3209-3217, 3241, 3257, PALLEJÁ, C., 3309. 3329-3341' 3351. PARERA I ROVIRA, PAU. 3413. GRIFOLL 1 GUASCH, ]OAN. 3258. PAU 1 ROIGÉ, JORDI, 3202. GUAL 1 VIL.A, VALENTÍ, 3186, 3196, PALOMAR 1 ABADIA, SALVADOR. 3126. 3198-3201, 3218, 3224, 3342-3353. PENA I TOMÁS, ]OSEP, 3269. GUASCH, ]OAN. 3465. PORTA 1 BALANYÁ, ]OSEP M., 3414. GUASCH 1 VERNET, ANTONI. 3149, 3260. PUIG 1 TÁRRECH, ROSER, 3135, 3136, GUINOVART, JOSEP, 3354. 3212-3217, 3224, 3241, 3257, 3331- GUMÁ I CALVELL. SALVADOR. 3164, 3340, 3351. 3165, 3355. ÜUERALT I TOMÁS, M.C., 3246. lBARRA 1 ÜLLÉ, RICARD, 3356. ÜUEROL, BORJA DE, 3415. lNFIESTA, JOSEP M., 3137. RAI\IÍREZ 1 BALLESTÉ, ANTONI, 3416, ISZAEVICH, A., 3219. 3417. JORDÁ 1 FERNÁNDEZ, ANTON, 3220, RAMON, EsTER. 3125. 3357. RAMON, ]OSEP, 3418. HIERRO, M., 3309. RAMON 1 VINYES, SALVADOR, 3143-3145, LIAÑO, MARTÍNEZ, EMMA, 3138, 3139. 3253. LLOP 1 Tous. 1., 3358. REMOLÁ I VALLVERDÚ. JOSEP A., 3419. MACIAS 1 SOLÉ. ]OSEP M., 3419. RIBAS I PONTÍ, FRANCESC DE P., 3247. MÁDICO, J., 3309. RICOMÁ VALLHONRAT, ROSA M., 3146. MALLOL, J.M., 3166, 3292. RICOMÁ VENDRELL, F. XAVIER, 3146. MARCH 1 ANGLADA, LLOREN(, 3359. ROCA 1 ARMENGOL, JORDI, 3147, 3148, MARi, MARIÁ, 3260. 3270, 3420-3422. MARISTANY, CAR!.ES, 3221. ROCA 1 GIRONA, JORDI, 324S. MARTf. ]OAQUIM, 3360. ROIG 1 FERRAN, FRANCESC, 3272. MARTI 1 MILLAN, ]OAN, 3242. ROIG 1 QUERALT, FRANCESC, 3149. MARTÍNEZ SUBÍAS, ANTONIO, 3140. ROSSICH, ALBERT, 3273. MAS 1 CARCELLER, 3261. ROVIRA 1 GóMEZ, SALVADOR-J., 3150, MASOLIVER. ALEXANDRE, 3187, 3188. 3168-3172, 3225-3230, 3274, 3423- MASQUÉ 1 TELL, JORDI, 3232. 3429. MASSÓ; JAUME, 3125. ROVIRA 1 SANGENÍS, JACINT, 3275. MAYA YO, ANDREU, 3222. ROVIRA 1 SORIANO, ]ORDI, 3430. MENCHON I BES, ]OAN, 3126. ROY, JOAQUIM, 3173. MILLAN, LLUfS, 3167, 3223, 3243, 3361- ROYO NAVARRO, FRANCISCO, 3174, 3398. 3190, 3431. MIRAVALL, RAMON, 3399. SABATÉ, R., 3309. 140 SABATÉ 1 BoscH. JosEr M., 3266 TORRELL 1 CAMPS. F. XAVIER, 3236, 3267, 3276. 3457. SÁEZ VICENTE. AGUSTÍN, 3358. TOUS 1 SANABRA, JOAN, 3152. SALMERÓN 1 80SCH, CARLES. 3432. Tous 1 VALLVÉ, JoRDL 3249. SÁNCHEZ BELTRÁN, M. JOSÉ, 3436. USTRELL 1 TORRENT, JOSEP M., 3178. SÁNCHEZ REAL. JOSÉ, 3151, 3175, 3277, VALLÉS 1 HERRERO, 3467. 3433, 3436. VALLÉS 1 MARTÍ. JOSEP M., 3458. SANS 1 TRAVÉ, ]OSEP M., 3278. VECIANA 1 AGUADÉ. JOSEP, 3459. SARDÁ, MARIA. 3124. VENTURA 1 BENAIGES. lOAN-SALVADOR. SARDÁ JANSÁ, M. NúRIA, 3231, 3232. 3460. SERRA 1 CENDRÓS, GABRIEL. 3341. VENTURA 1 SOLÉ, DANIEL. 3153. SERRES 1 SENA, E., 3176, 3437. VERNET, JOAN. 3461. SEGARRA BLASCO. AGUSTf. 3233. VIDAL 1 SOLÉ, MERCÉ, 3154, 3155. SOLER ÁLVAREZ, ELISEU-A., 3177, VIRGILI, ANTONL 3179. 3279. VIRGILI 1 SANROMÁ, JOSEP-P., 3462, SORRIBES, 1., 3234. 3463. TARÉS 1 MARTÍ, ]OAN, 3438, 3439. VURÓ 1 CHAPARDÁ. 3250. TORNÉ 1 GARCIA, LLUÍS, 3235, 3440- ZARAGOZA, E., 3180. 3456. 141 ÍNDEX DE LLOCS* Aguiló, 3184, 3254, 3409. Benifallet, 3330. Agramunt, 3278. Bisbal del Penedes, la, 3184. Albi, 1', 3211. Biure, 3344. Albió, 3178, 3278. Blancafort, 3254, 3278. Alcover, 3125, 3126, 3184, 3193, 3195, Borges del Camp, les, 3297. 3217, 3248, 3295, 3297, 3298, 3301- Brafim, 3464. 3303, 3338, 3355, 3457. Butsenit, 3184. Aleixar, 1', 3814, 3297. Cabra del Camp, 3434. Alfara de Caries, 3238. Cambrils, 3225, 3297. Alforja, 3184. Camp de Tarragona, el, 3221, 3233, Alins de Vallferrera, 3184. 3249, 3313. Almoster, 3150, 3297. Canet de Mar, 3278. Alt Camp, 3313. Canonja, la, 3149, 3229, 3254, 3285, Altafulla, 3153, 3171, 3179, 3184, 3225, 3309, 3321, 3358. 3280, 3416, 3417, 3423, 3429. Castellnou, 3184. Ametlla de Segarra, 1', 3278. Catllar, el, 3184. Amposta, 3443. Cava, la, 3157, 3288, 3405, 3460. Anglesola, 3278. Cocons, 3184. Arbo'> del Penedes, 1', 3184. Conca de Barbera, 3198-3201, 3207, Ardenya, 3184. 3211, 3213, 3219, 3222, 3224, 3254, Ames, 3184. 3278. , Baix Camp, 3313. Conesa, 3200, 3254, 3281, 3344, 3351. Banyoles, 3134. Constantí, 3155, 3233, 3240, 3286, 3297, Barbera de la Conca, 3185, 3186, 3200, 3312, 3318, 3408, 3419, 3428. 3319. Deltebre, 3250. Barcelona, 3143, 3163, 3166, 3184, 3272. Escornalbou, castell d', 3275. Belianes, 3278. Esparraguera, 3184. Bellmunt de Priorat, 3184. Espluga Calba, 3254, 3278. Bellpuig, 3254, 3278. Espluga de Francolí, 1', 3147, 3148, Belltall, 3211. 3175, 3186, 3194, 3206, 3211, 3212, * El número fa referencia a la recensió i no a la pagina. 143 3254, 3259, 3270, 3276, 3278, 3294, Pira, 3186. 3305, 3334, 3336, 3343, 3359, 3400, Pobla de Cérvoles, la, 3211, 3254, 3315, 3420, 3421, 3422, 3438, 3439, 3458, 3414. 3465. Pobla de Mantornes, 3402, 3413. Falset, 3202, 3254. Poblet, monestir de, 3128, 3129, 3131, Farena, 3211, 3254. 3142, 3184, 3185, 3187, 3188, 3191, Forés, 3186, 3254. 3255, 3256, 3278, 3306, 3315, 3414. Fulleda, 3163, 3211. Pont d' Armentera, el, 3215, 3298. Galera, la, 3246. Pontils, 3254, 3344. Gandesa, 3184. Porrera, 3427. Garrigues, les, 3278. Prades, 3205, 3297. Girona, 3130, 3184, 3273. Premia de Mar, 3180. Guardia deis Prats, la, 3254, 3278, 3340. Puigdelfí, 3184. Guialmons, 3344. Puigpelat, 3184. Guimera, 3134. Querol, 3184, 3215. Havana, 3173. Renau, 3184, 3459. Jesús i Maria, 3288, 3405, 3460. Reus, 3132, 3150, 3154, 3180, 3184, Lilla, 3211, 3335. 3204, 3211, 3217, 3225, 3233, 3253, Lleida, 3130. 3287, 3293, 3296, 3297, 3298, 3313, Lloren~, 3278. 3322-3328, 3415, 3425, 3432, 3461. Mas Calvó, 3184. Riba, la, 3196, 3217. Masó, la , 3340. Riba-roja d'Ebre, 3184. Maspujols, 3231, 3232. Riudoms, 3184, 3221, 3233, 3298. Masricart, 3258. Rocafort de Queralt, 3184, 3186, 3200, Mauthausen, 3156. 3201. Molar, el, 3311. Rocallaura, 3278. Montargull, 3344. Roda de Bera, 3254. Montblanc, 3131, 3138, 3152, 3163, Rojals, 3186, 3217, 3257, 3346, 3347, 3173, 3175, 3184, 3185, 3209-3212, 3353. 3214, 3216, 3217, 3239, 3241, 3253, Rourell, 3184. 3254, 3277, 3278, 3308, 3317, 3329, Rubials, 3402. 3335, 3336, 3340, 3433-3435. Salomó, 3184. Montblanquet, 3278. Salou, 3225, 3321, 3432. Montbrió del Camp, 3184. Sant Caries de la Rapita, 3174, 3182, Montbrió de la Marca, 3337, 3350, 3418. 3190, 3223, 3235, 3237, 3242, 3290, Montferri, 3184. 3300, 3304, 3361-3398, 3431, 3440- Mantornes de la Canea, 3185. 3456. Mont-roig del Camp, 3154, 3184, 3297, Sant Cugat del Valles, 3130. 3298. Sant Feliu de Guíxols, 3180. Montsia, 3234, 3243, 3246. Sant Joan deis Ares, 3184 Móra d'Ebre, 3137, 3184. Sant Joan d'Oló, 3135. Nou de Gaia, la, 3184. Sant Lloren~ de Morunys, 3134. Omells de Na Gaia, 3278. Sant Martí de Malda, 3278. Omellons, 3254. Santa Coloma de Queralt, 3127, 3184, Passanant, 3200. 3189, 3198-3200, 3203, 3254, 3268, Peníscola, 3184. 3284, 3307, 3345, 3351, 3360, 3409, Piles, les, 3344. 3411, 3412, 3466. Pineda, la, 3289, 3437. Santa Perpetua, 3344. 144 Santes Creus, monestir, 3184, 3423. Urgell, 1', 3278. Sarral, 3124, 3135, 3197, 3212, 3314, Val-de-Zafan, 3445. 3316, 3331-3333, 3337, 3351, 3352, Vallbona de les Monges, 3278. 3404. Vallclara, 3181, 3186. Savalla del Comtat, 3200, 3254. Vallespinosa, 3344. Sca1a Dei, 3135. Vallfogona de Riucorb, 3273, 3278. Selva del Camp, la, 3136, 3156, 3233, Vallmoll, 3184. 3254, 3271, 3272, 3296, 3297, 3334, Valls, 3153, 3154, 3168, 3184, 3208, 3339, 3341 , 3461. 3214, 3217, 3225 , 3233, 3254, 3267, Senan, 3211. 3296, 3297, 3298, 3356, 3406, 3407, Sitges, 3278. 3430. Solivella, 3186, 3254, 3278, 3348, 3349. Vallverd de Queralt, 3201. Súria, 3254. Vendrell, el, 3184. Tamarit, 3184, 3298. Vespella, 3184. Tarragona, 3123, 3130, 3134, 3139, 3140, Vic, 3134, 3184. 3141, 3143, 3144, 3145, 3151, 3158, Vilafortuny, 3184. 3159, 3166, 3168, 3169, 3170, 3184, Vilafranca del Penedes, 3184. 3192, 3211, 3220, 3224-3230, 3251- Vilallonga del Camp, 3184. 3253, 3258, 3260-3267, 3269, 3274, Vilanova d'Escornalbou, 3154. 3279, 3283, 3291, 3292, 3296-3299, Vilanova de Prades, 3186. 3310, 3320, 3350, 3354, 3357' 3401' Vila-real, 3254. 3403, 3419, 3424, 3425, 3426, 3436, Vila-seca de Solcina, 3184, 3233, 3282, 3459, 3462. 3298, 3321. Tivissa, 3184. Vilaverd, 3186, 3211, 3217, 3254. Tolosa, 3130, 3158. Vimbodí, 3186, 3211, 3254, 3278, 3336. Torre de l'Espanyol, la, 3184. Vinaros, 3449. Torredembarra, 3184, 3225, 3298. Vinebre, 3184. Torroja del Priorat, 3336. Tortosa, 3184, 3235, 3399, 3443, 3446, 3467. 145 ÍNDEX DE NOMS DE PERSONES* Adria VI (Papa), 3436. Balaguer, Víctor, 3428. AguiJó, família, 3184. Baldric, família, 3184. Aladern, Josep (Cosme Vida! i Rosich), Ballester Besalduch, A., 3279. 3249. Balsells i Bosch, Joaquim, 3254. Alberich, Joan, 3146. Baños, Ricardo, 3292. Alemany, família, 3184. Barbara i Camafort, Andreu, 3457. Alenya, Bernat d', 3184. Barbera, família, 3184. Alfons V, 3446. Barseló, família, 3184. Alfonso, Miguel, 3292. Bartomeu, Agustí, 3184. Altisent, Agustí, 3138, 3306. Batellas Mensa, Marc, 3338. Amades i Gelat, Joan, 3249. Batlle, Oleguer, 3340. Amargós i Sentís, Josep. 3184. Bellart i Folch, Bonaventura, 3254. Amigó i Angles, Ramon, 3286. Bellet, família, 3184. Amorós, família, 3184. Bergada Panades, Ramon, 3302. Andrés Castella, Teresa, 3431. Bertran i Valentí, Josep, 3184. Andreu, 3464. Biscarri, Lloren¡;, 3336. Angles, Higini, 3258. Biscarri, Salvador, 3336. Anguera, Pere, 3464. Blanch, 3464. Aranda, Joan, 3308. Blanch, canonge , 3260. Arbeloa, Joan Vianney M., 3123. Blanch, J., 3151. Ares, 3184. Bofarull, 3464. Arévalo, Carlos, 3292. B!Jfarull, família, 3184, 3286, 3415. Argüello, Tomas de, 3154. Bofarull, Antoni de, 3162, 3184, 3428. Arriba y Castro, Benjamín, 3279. Bonifa¡; i Massó, Francésc, 3150. Arta! i Mayoral, Josep, 3184. Borja, Alfons de, 3446. Astor, família, 3184. Borras de March, 3286. Aulesti, Antoni, 3428. Borras i Ferré, Manuel, 3254. Ausies March, 3446. Bosch i Cardellach, Antoni, 3464. Avella Vives, Joaquim, 3177. Bridgman, Joan, 3275. Halagué, Francisco, 3250. Cabanes, 3464. * El número fa referencia a la recensió i no a la pagina. 147 Cabestany, Josep, 3291. Drago Borrell, Antonio, 3392, 3398. Cabrera i Grinyó, Ramon, 3184. Drosner, Charles, 3292. Calbó, Bernat, 3184. Duch, Montserrat, 3461. Canals, Gaspar, 3184. Elias, família, 3408. Cañellas, Joan, 3421. Escofet, família, 3184. Capdevila i Balsells, G. Antoni, 3254. Escota i Bavot, Fructuós, 3227. Capdevila i Felip, San<;, 3151,3253. E seo la i Tuset, Josep M., 3260. Capdevila i Miguel, Tomas, 3254. Escoté, Lluís, 3164. Caries Beltran, 1osep, 3384, 3387. Espina i Virgili, Josep, 3421. Carné, Francesc, 3258. Espinal! i Travera, Isidre, 3135. Carnicer, Jaume, 3423. Espinal! i Vallet, Isidre, 3135. Casas i Carbó, Ramon, 3280. Farré, Josep, 3194. Cases, Domenec, 3335. Farré, sor Merce, 3458. Castelar y Ripoll, Emilio, 3158. Farré i Roig, Joan, 3144. Castellarnau, família, 3184. Farrés i Valls, Pere, 3254. Castellet, Lluís de, 3179. Farriol i Sabaté, Joan, 3254. Castellví, família, 3184. Ferran, família, 3184. Castillo, A., 3238. Ferran VII, 3427. Castro Araceli, 3292. Ferraté i Porta, Melcior, 3254. Catala i Alsina, Josep, 3254. Ferré i Tell, Ramon, 3165. Civit, Joan, 3194. Ferrer, 3464. Civit i Roca, Magí, 3254. Ferrer, família, 3184. Closas, Albert, 3292. Ferrer i Canós, Domenec, 3254. Clua, Jaume, 3154. Figuerola, família, 3184. Cobertera, Eugenio, 3309. Figuerola i Rovira, Pau, 3254. Cogul, Josep M., 3258. Fita, pare Fidel, 3123. Coll, Sebastia, 3435. Flangier, Josep, 3142. Colom i Alsina, Josep, 3254. Folc, família, 3184. Comajuncosa, Josep, 3429. Font, Joan, 3184. Comajuncosa i Hortet, Francesc, 3429. Fontanals, família, 3331. Conangla i Fontanilles, Josep, 3173, Foraster, Jeroni, 3184. 3308. Forment, Damia, 3131. Conde, J. A., 3446. Fort, família, 3184. Constantí i Ingles, Jaume, 3254. Fort i Cogul, Eufemia, 3249. Cortada i de Bru, Jaume, 3264. Forteza Segura, Tomas, 3176. Cortes i Foguet, Ramon, 3254. Fortuny i Marsa!, Maria, 3132. Coscullana, Joan, 3175. Franch i Llopart, Jaume. 3254. Cosida, Jordi, 3154. Freixa, família, 3184, 3204. Costa i Vaqué, Santiago, 3146. Fusté i Sagú, Josep, 3267. Cosulleres, 3466. Gabriel, Teresa, 3431. Creus i Sirven!, Josep M., 3254. Gabriel i Costa, Rafael, 3291. Culley, Robert de, 3184. Gallego Puentes, Manuel, 3157. Deering, Charles, 3280. Gasol i Montseny, Josep, 3254. Diaz Argüelles, Isidoro, 3443. Gatell i Dalmau, Joan, 3184. Domenech i Gasull, Ramona, 3163. Gavalda, Antoni, 3334. Domingo i Sanjuán, Marcel-lí, 3158, Gelabert, Anton, 3249. 3159. Gendre, Josep de, 3334. Dorda, Francesc, 3255. Generés i Molins, Francesc, 3331. 148 Gerona i Miralles, Ramon-Ignasi, 3184. López Vázquez, José Luis, 3292. Gibert i Galofré, Joan, 3254. Mallafré i Guasch, Joan, 3166. Gil de Frederic i Son Roses, Antoni, Mallafré i Guasch, Lluís, 3166. 3184. Malroux, André, 3292. Gil, Josep, 3258. Mañé i Flaquer, 3161. Gilí i Pedrós, Pau, 3254. Marc, família, 3184. Giné, Ramon, 3314. Mar<;al, Jaume, 3138. Goday, família, 3300. March, Josep Ignasi, 3180. Gols, Josep, 3258. March i Bellver, Salvador, 3425. Gomis, Josep, 3123. Marí, Josep, 3267. Grau, Caries, 3143. Marimon, 3466. Gregori XIII (Papa), 3323. Maristany, Caries, 3275. Grifoll, Joan, 3258. Martí, família, 3280. Guardiola i Mas, Joan, 3184. Martí, Josep, 3254. Güell, José M., 3310. Martí i Alanis, Joan, 3258. Güell, Josep, 3184. Martí i Bofarull, Deogracies, 3254. Gutiérrez, Dídac, 3142. Martí i Franques, Antoni, 3172. Hemingway, Ernest, 3389. Martí i Gatell, Antoni, 3184. Hernández Sanahuja, Bonaventura, Martí i Gatell, Francesc, 3184. 3151. Martí i Morera, Josep, 3178. Huertas Carrasco. Manuel, 3363. Martí !'Huma, 3446. Icart, família, 3184. Martínez Shaw, Carlos, 3233. Icart, J., 3310. Martorell i Oller, Salvador, 3149. Iglésies i Fort, Josep, 3195, 3249, 3353. Mayo, Alfredo, 3292. Illa, Josep, 3258. Mercadé i Rendé, Francesc, 3254. Isbert, Pepe, 3292. Mercader, 3464. Ixart i de Moragas, Francesc de P., 3168, Miró, família, 3184, 3286. 3169. Moncusí i Castells, Josep, 3254. Ixart i de Moragas, Josep, 3168-3170. Monguillot, Tomas, 3142. Ixart Vives, Francesc de P., 3169, 3426. Montagut, família, 3184. Janer i Riba, Lluís, 3254. Monteada, Pere de, 3273. Jardí del Portal, Josep-Mateu, 3184. Montoliu, família, 3184. Jaume I, 3185. Montpeller, Jaume de, 3325. Joan I, 3446. Montseny, Francesc, 3340. Jorda, família, 3184. Montserrat, família, 3184. Jordi de Sant Jordi, 3446. Moragas i Tavern, Joana, 3169. Josa, Josep M., 3254. Morales i Angles, Francesc, 3153. José i Castella, Bruno, 3390. Morató, Francesc de Sales, 3267. Juan Arbó, Sebastia, 3167, 3389. Morell, Onofre, 3184. Jujol i Gibert, Josep M., 3134. Moreno, Angel, 3443. Julio Antonio, escultor, (Rodríguez Morera i Llauradó, Emili, 3151. Hernandez, Juli Antoni), 3137, 3141. Moreu-Rey, Enrie, 3185. Lacomme, Jean, 3233. Morgades, Bernat, 3206. León Castro, Rafael, 3388. Margan, Silvia, 3292. Liaño Martínez, Emma, 3140. Munguió i Espoy, Vicen<;, 3267. Llebaria i Torné, Dalmau, 3254. Munguió, Maria, 3267. Llorac, família, 3278. Muñoz, Joaquim, 3258. Llorens, Josep, 3334. Muntanyola i Llorac, Sebastia, 3254. 149 Nadal, 3200. Queralt, Francesc d' Assís, 3267. Navarro, Luis, 3251. Queralt i Gaya, Pau, 3254. Navarro Gasparín, Francesc, 3363. Ramon Berenguer 111 , 3446. Nicolau i Ferrer, Ramon, 3184. Ramon Berenguer IV , 3399. Nin i de Vidal, Joan, 3184. Ramon i Vinyes, Salvador, 3144. Nin i Martí, Joan Antoni, 3267. Rebull, Francesc, 3154. Nogués, Baptista, 3258. Recasens i Comes, Josep M., 3464. Novelles, Joan, 3135. Recasens i Constantí, Jaume, 3254. Obac, Berenguer, 3184. Reguant i Badia, Antoni, 3254. Obiol, Juanita, 3431. Requesens, família, 3184. Olivé Solanes, Josep M., 3291. Riba, 3464. Oliver, família, 3184. Ricard, família, 3184. Olives, Joan, 3154. Ricard, Francesc-Antoni, 3267. Oller, família, 3184. Ricoma, Francesc Xavier, 3253. Oller i Moragas, Narcís, 3168. Riera i Sans, Jaume, 3138. Olzinelles, Bernat d', 3322. Ritort i Fons, Salvador, 3258. Oriol, família , 3184. Riu i de Foix , Climent, 3184. Ossó, família , 3184. Rius i Montaner, Maria, 3171. Padrell, Josep, 3258. Roger, Miquel, 3184. Palau i Prats, Josep, 3254. Reselló i Borgueres, Pau, 3254. Palau i Prats, Saturní, 3254. Reselló i Sans, Josep, 3254. Palerm, Angel , 3219. Rossell, Jeroni, 3184. Pau, Domenec, 3184. Rovira Gómez, Salvador, 3464. Pedro! Rius, Antoni, 3233. Rovira i Virgili , Antoni, 3158, 3308. Pedrola, Salvador, 3258. Rué, Sebastia, 3258. Pere III, 3325. Ruiz i Porta, Joan, 3249. Pe re Joan, escultor, 3144. Sabaté, Josep M. , 3251. Perea, Eugeni, 3249. Sabaté i Sans, Josep M. , 3419. Peyri Rocamora, Antoni, 3308. Sabaters, Salvador, 3428. Pie i Faidella, Joan, 3271. Saladrigues i Martí, Francesc, 3254. Pilon , família , 3280. Salba, família, 3184. Pinyol i Gil de Frederic, Josep, 3184. Salvat, 3464. Piqué, Fructuós, 3258. Salvat i Bové, Juan, 3151, 3249. Plana, Joan, 3184. Sánchez Real, José, 3123 . Plaza i Estil·les, Xavier, 3254. Sanroma i Solé , Jaume, 3254. Poblet Guarro, M., 3308. Sans i Masip, Joan, 3254. Pomés, Agustí, 3336. Sans i Viñas, Lluís, 3254. Pons d'lcart, Lluís, 3151, 3260. Saporta i Capdevila, Miquel, 3184. Pons i Monrava, Jaume, 3153. Saragossa, Josep M., 3254. Potau, Miquel , 3316. Saragossa i Domenech, Agustina, 3163. Primo de Rivera i Orbaneja, Miquel, Saragossa i Labastida, Joan, 3163. 3467. Sarda i Portella, Antoni, 3463. Puig, Maurici, 3184. Saumells i Panades, Lluís M., 3269. Puig i Pla, Isidre, 3254. Secall i Güell, Gabriel, 3159. Puigjaner, 3464. Segura i Valls, Joan, 3200. Puigsec i Pla, Ventura, 3254 . Serra Vilaró, Joan, 3151. Punsoda i Gonzalez, Joan de Déu, 3254. Soberanas i Lleó, Amadeu-J., 3151. Queralt, família, 3184. Sol, Josep, 3351. !50 Soler Leal, Amparo, 3292. Van Halen, Joan, 3277. Salines, Francesc, 3134. Vicent Garcia, Francesc, (rector de Vall- Sunifred, Berenguer, 3260. fogona), 3273. Sunyer i Mar¡;al, Francesc, 3184. Vida!, Onofre, 3184. Tamarit, família, 3184. Vida!, Sebastia, 3184. Tapies, Francesc, 3258. Vida! i Balcells, Josep, 3254. Toda, Eduard, 3249. Vida! i Barraquer, Francesc, 3253. Tomas, Francesc, 3335. Vida! i Bellido, Joaquim, 3184. Tomas Casanova, Francisco, 3405. Vila i Pere, Josep, 3254. Torné, Ramon, 3395. Vilafranca, família, 3317. Torres, Rafael, 3184. Vilar i Lleó, Francesc, 3184. Torres i Balsells, Isidre, 3254. Vilarubí i Boqué, Josep, 3254. Torres i Santana, Joan, 3254. Vinyals, Francesc, 3351. Torroella, Ramon, 3144. Virgili i Bellver, Pere, 3184. Torroja, Sebastia, 3184. Virgili i Monfa, Pau, 3254. Torné i Balangué, Josep Lluís, 3174. Virgili i Sanroma, Josep, 3291. Tramulle$, Llatzer, 3136. Voltes Montserrat, 3272. Turró, Antoni, 3236. Yarza, Joaquim, 3130. Urba 11, (Papa), 3260. Ybarra, Agustí, 3258. Utrillo i Morlius, Miquel, 3280. Yxart Ventosa, Enrie, 3169. Vallbona i Sanou, Juli, 3254. Zamora, Francisco de, 3430. Vallverdú i Nin, Josep, 3413. Zaragoza i López, Benito, 3397. !51 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 > (Reus), 1 (1989), 3-6.