o -- El camí dels morts Enric Aguadé i Sans
Fa uns anys vaig publicar Inicialment els seguicis mor blacions, tota vegada que si bé unes dades referents a l'origen tuoris dels Canonges que mo no sabien la causa de la malal d'aquest topònim tan original, rien a Escornalbou devien pas tia, sí era coneguda la seva que encara es conseNa als ter sar pels camins rals entre Escor contagiositat. Mesures que mes de Reus, de Vila-seca i de nalbou, Riudecanyes, Montbrió, s'aplicaren de manera rigorosís• Riudoms . . D~s de llavors hem Riudoms, Reus, la Canonja i Tar sima a tot Europa. anat obtenint més dades, totes ragona; la ruta més recta i fàcil. Probablement llavors el Bisbe elles relacionades amb Escor Ara bé, l'any 1285, sota el reg de Tarragona va tenir proble nalbou, per la qual cosa crec nat de Pere 11 i coincidint amb la mes per passar els seguicis mor que pot ser interessant. primera expedició catalana al tuoris per dintre les poblacions. nord d'Àfrica, Calàbria i Sicília, -- El Monestir d'Escornalbou es especialment per Reus , que ja es va produir una greu epidè va construir sobre les restes era un nucli urbà important. d'una antiga fortalesa sarraïna, mia de pesta. Des de llavors, a bastida al seu temps sobre les causa del freqüent tràfic marí• A Riudecanyes el camí passa restes d'un temple-fortalesa ro tim amb la Mediterrània orien a l'oest de l'antiga torre de de mà, per donació feta l'any 1166 tal, llavors un focus endèmic de fensa, situada a la part més alta als Canonges de Tarragona per pesta, les epidèmies s'anaren del poble, que quedava bas tal que hi fundessin una Canòni• reproduint amb una periodicitat tant apartat del camí. També ca sota la Regla de Sant Agustí. de 1O a 20 anys durant més de vorejava Montbrió per la banda Alguns dirigents del Monestir dos segles; fou especialment te nord, tota vegada que passa rrible l'anomenada per l'ermita eren Canonges i, per tant, te ·Pesta Ne de San.t Antoni. i nien dret a ser enterrats al claus gra· de l'any 1348, que produí quant a Riudoms passava per tre de la Catedral de Tarrago la mort de més d'un terç dels l'actual carrer de Pau Casals, na. Als arxius de la Catedral hi habitants de CatÓiunya. bastant més al sud de l'antic nucli urbà medieval. El proble consta el registre d'enterrament Són prou conegudes les des ma més difícil era la població d'almenys, tres priors d'Escomal cripcions de les pors, les supersti murallada de Reus; hi ha dades bou; probablement entre molts cions, les quarantenes, la prohi històriques de les guardes que altres de menys categoria que bició d'entrada de forasters i, si es posaven als portals per impe- no foren registrats. més no, de cadàvers a les po-
4 Tram del carni del MorS, al &eU pas per Riudoms. gen, car aquestes te nien l'accés per la banda oposada de la propietat. És a dir: fou un camí obert -- amb posterioritat a la construcció dels ca mins veïnals , per ac cedir a les finques rústiques , que s'obri ren quan la repobla ció del Baix Camp, a la segona meïtat del segle Xli . Ara bé, la distòn• cia entre Escornal bou i la Seu episco pal és d'uns 37 km. -- distòncia molt llarga per ser feta en una sola jornada. amb el Escornalbou pas sempre lent d'un seguici mortuori i pre dir el pas dels forasters en èpo i sense eixamplament on poder sidit pel Bisbe o un delegat seu. ques de pesta. creuar-se dos vehicles. Això ens Llavors, o potser un temps més permet afirmar que, Per tal de solucionar-ho el Bis almenys ini tard, es va establir una deriva cialment, be devia obrir el camí dels no era un camí públic ció, a l'inici de les actuals par sinó una Morts, que eludeix el pas de les via reservada als segui ceLles Plana, en direcció a Vila cis mortuoris, poblacions de Reus I de la Ca de la qual cosa en seca. amb les mateixes carac deriva el nonja; començava al camí de topònim. terístiques que el camí dels Morts: rectilini. estret d'un sol Riudoms, un quilòmetre abans 3.- És un camí. que .no té en pas i d 'arribar al nucli antic (avui dia trades a les finques que el vore- sense entrades a les fin- en aquest lloc hi ha unes esco les), anava a passar pel lloc on més tard s'erigí el Santuari de Misericòrdia I continuava fins als Cinc Camins, on retrobava la di recció est fins arribar al camí de Bellisens que el portava a la Via Augusta i d'om a Tarragona. Hem de fer ressaltar unes quantes peculiaritats d'aquest camí. que abonen la nostra tesi. que fou un camí construït per passar-hi exclusivament els se guicis mortuoris, cosa que expli ca la persistència del topònim durant tants segles. 1.- El seu traçat és completa ment rectilini en llargues trama des, cosa que ens indica que aprofitaren restes de l'antiga xarxa de camins romans secun daris que eren a la vegada divi sòria de finques. 2.- El camí és sempre molt es tret, com eren els camins-divisò• ria dels temps romans, aptes per passar-hi solament un carruatge De l'església d'Escornalbou sortia el carni en direcció a Tarragona. 5 o --
ques que el voregen. Aquest nents del seguici descansaven i se nc. camí acaba al camí vell de hi passaven la nit. A l'esmenta Vegeu un plànol amb l'es Reus a Vila-seca, precisament da masia hi ha també una ins quema dels recorreguts proba davant del caminal d'entrada tal.lació de bany i uns calenta bles dels seguicis mortuoris al Mas d'en Gil, on hi ha una dors d'aigua que es daten del capella que, segons la tradició, segle XV, segons em va explicar Una vegada feta la parado hi guardaven el cos present del l'antic propietari, el Dr. Antoni al Mas d'en Gil, el seguici no re difunt que portaven a enterrar a Escolà (e.p.r.) que fou un dels culava sinó que continuava Tarragona, mentre els compo- pioners de l'excursionisme reu- cap al sud-est fins trobar l'anti-
-REUS Botarell Riudoms .. -_, .. -~ \ .. ,
. . l a ___R_Iu_d_~ec ... anyes __ _ _ _ ; .. "~.. ···.\.. W _ _ __ .... " ····-... H_H •• , • • H .... l', La Canonja '.. , --'Montbrió del Camp ...... _...... __ ...... _ ESCORNALBOU -- e Mas Gil ·-----.. ._ ··- . >~·H· . . H ____,...... --- • Vinyols i • Viia-seca els Arcs TARRAGONA
························ Carni primitiu ------Camí dels Morts
6 ga Via Augusta i per ella anava gona. Aquest últim tram és im a Tarragona sense passar per la possible de refer. tota vegada Canonja. Encara hem trobat re que el camí ha desaparegut pel ferències a Vila-seca que diuen polígon industrial que hi ha a tot -- que el camí dels Morts passava el terme municipal de Tarrago Article extret del programa ·Aplec a tocar el Castell, situat al nord na. d'Aplecs Baix Camp· . Castell d'Escor- ..._ est del poble, i que aiiT anava E. A S. na/bou. 31 de maig de 1992. pel camí del Castell fins a Torra-
Caixa Tarragona 7