Las Estaciones Prehistoricas Pla Del Maset Les Gavarres

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Las Estaciones Prehistoricas Pla Del Maset Les Gavarres INSTITUTO DE ESTUDIOS TARRACONENSES «RAMOxNT BERENGUER IV» CENTRO COMARCAL DE REUS LAS ESTACIONES PREHISTORICAS DEL PLA DEL MASET (CAP DE SALOU) Y LES GAVARRES (CONSTANTI) POR SALVADOR VILASECA Y RAMON CAPDEVILA SERIE ARQUEOLOGICA, NÜM. 32 REUS 19 6 8 PLÀ DEL MÀSET (Cap de Salou) y LES GAVARRES (Constanti) INSTITUTO DE ESTUDIOS TARRACONENSES «RAMON BERENGUER IV» PUBLICACION NUM 44. Imptenta Diana - Santa Ana, 19 - Rem - Dep. Leg. T, o.° 3234 - 19é8, - Edita: S. Vilaseca y Rr^apdevíla. INSTITUTO DE ESTUDIOS TARRACONENSES «RAMON BERENGUER IV» CENTRO COMARCAL DE REUS LAS ESTACIONES PREHISTORICAS DEL PLA DEL MASET (CAP DE SALOU) y LES GAVARRES (CONSTANTI) POR SALVADOR VILASECA Y RAMON CAPDEVIIA SERIE ARQUEOLOGICA, NÜM. 32 REUS 19 6 8 ^nt m o u PQ ft OÍ 'S iJ X 1»3 <a uI EL PLÀ DEL MÀSET (SALOU) E1 Cap de Salou se halla a un kilómetro al E.SE. de esta pobla- ción separando las magníficas y actualmente «urbanizadas» playas situadas entre la misma y las de Cambrils de las de la Pineda hasta la desembocadura del Francolí. Forma un triángulo de unos dos kilómetros y medio de altura con vértice en la Punta Grossa y la Falconerà, y unos tres kilómetros de anchura máxima entre Els Pilons y la Punta de la Sella; más al interior, entre Les Ferreries y el Racó, forma un pequeño istmo, estrechándose medio kilómetro. Su altura máxima sobre el nivel del mar es de 72 m. a poca distancia del faro. El borde occidental se presenta muy recortado, con numero- sas puntas y calas, mientras que el oriental está presidido por los acantilados de Els Anlliscalls y la Sella, con profundidades de más de 15 m. (1). El aspecto geográfico y la constitución geológica del Cabo están descritos en una memoria que en 1923 publicamos en colaboración con el profesor J. R. Bataller (2). En síntesis, fueron caracterizadas las formaciones siguientes: 1, Cuaternario; 2, Formación subaérea; 3, Mioceno ( Helveciense ) ; 4, Cretácico (Aptiense); 5, Jurásico (Ca- loviense y Batoniense). El Cuaternario marino, estudiado por nues- tros amigos Jaime de Porta y Nuria Solé, situado casi a nivel del mar actual, con Strombus bubonius Lamk., COOTS mediterraiieus Mar- tini, etc., en la Cala de la Font (3), debe ser atribuido al Tirrenien- se II ó III. El esquema tectónico del cabo está caracterizado por pliegues (1) La rica y evocadora toponimia del Cabo de Salou se halla desgra- ciadamente en trance de pasar al olvido y de ser substituida por otra inade- cuada y exótica. Por otra parte, algunos de sus bellísimos parajes, ademas de haber perdido totalmente su primitivo encanto natural, resultan inacce- sibles al excursionista. — V. Hoja Tarragona, 473, 1933. Inst. Geogr. y Cat. (2) J R BATALLER i S. VILASECA. Geología del Cap de Salou, «Butll. del C. Exc. de Cat.», num. 336, 32 ps., 8 fig. y 8 láms. Barcelona, 1923. Biblio- grafía completa (56 títulos) hasta aquella fecha. (3) En 1919 publicamos una nota sobre el movimiento ascensional de las pequeñas playas del cabo de Salou, de formación detrítica con infinidad de fragmentos de conchas («Butll. Inst. Cat. d'Hist. Nat.», Barcelona, 1919, p 75) — JAIME DE PORTA Y NURIA SOLE, Las formaciones tirrenienses del Cabo de Salou, «Mem. y Com. del Inst. Geol, Prov.», XIII, Barcelona, 1955 • Testigo local del movimiento de la tierra. Medio millón de anos [tiene la playa de Salou, «Reus», T. III. 1953. — En 1962 y 1964 visitamos estas playas con los sabios cuaternaristas franceses E. Bonifay y H. de Lumley. anticlinales y sinclinales dirigidos de SO. a NE. y tres fallas prin- cipales en la misma dirección, debidos a presiones orogénicas del SE. La formación geológica del Cap de Salou había sido referida totalmente al Cretácico por Mallada (4). En 1920 caracterizamos el Urgo-Aptiense (5). Al parecer, pertenecen a este período todos los niveles cretácicos del cabo: estratos de calizas muy duras grisáceas, bancos de calizas margosas con Orbitolina, mantos calizos con Re- quienia y poliperos, y bancos con foraminíferos. A estos niveles se superpone una formación detrítica que constituye el techo de la serie estratigráfica. Como veremos, la materia prima del yacimiento del Pía del Maset, procede casi enteramente de las calizas cretácicas indicadas. Fiá. 2. — Corte áeolóáico Aráelaáars <3e Paella - Farol», incíicsdo xoi la línea de trazos y puntos de la fiétira 1. Interesante fenómeno geológico del Cabo de Salou era el de las dunas o «muntanyes de l'arena» que ocupaban unos cuatro kilóme- tros de extensión con un espesor de 50 metros (6). Cubrían buena parte de los valles y pequeñas hondonadas interiores, sobre todo en dirección 0.-E. y NO.-SE., que es la de los vientos predominantes («seré»), los cuales, penetrando por entre el antiguo lazareto y la Llosa o Torra del Telégraf, transportan y elevan las arenas hasta 100 m. de altura. Durante los últimos años estas arenas han sido muy explotadas como material de construcción. El Pía del Maset es una llanura situada en el interior del Cabo y más o menos paralela a la Platja Llarga, a sólo unos 20 m.s.m. Está constituida por tierras arcillosas cultivadas, arenosas hacia el litoral, y cubierto aun por algunas dunas y pobres pinares en la parte de Poniente. Casi de uno a otro extremo, de O.NO. a E.SE., o sea desde Els Pilons al Racó, lo atraviesa el camino de su nombre (Camí del Pía del Maset), y en la dirección N.NO.-S.SE. lo cruza en el punto central y más bajo del Pía (7), el Camí de la Parola, que une la Torra del Telégraf (cota 62) con el faro. Otro camino (4) LUCAS MALLADA. Reconccimiento geográfico y geológico de loa provincia de Tarragona, «Bol. Com. Mapa geol. de España», t. XVI, Madrid, 189L (5) S. VILASECA. L'Urgo-aptià al Cap de Salou. «Ins. Cat. d'Hist. Nat.», Barcelona, 1920. — En 1921 caracterizamos el Jurásico, Qualques algues del Jurassic tarragoni, «Inst. Cat. d'Hist. Nat.», Barcelona, 1921. (6) M. FAURA i SANS, La «muntanya de l'arena-» o les aunes de Salou, «Butn. de I'Agrup. Excurs.», III, Reus, 19Í7. antiguo importante es el que va de la antigua vía romana y carre- tera de Valencia, actualmente autopista de Tarragona a Salou, no lejos de la torre del Telégrafo, hasta el corral del Baló, cerca de Paella. O loo 1,000 varas oaatellánas Fié- 3. — El Cap de Salou, seáún un Fié. 3. — El Cap de Salou según el «Plano érabado francés del siglo XVII. geográfico del triángulo que forman Tarra- gona y Reus con el Puerto de Salou para la construcción del nuevo canal de Reus...». De Pedro Boada de Costas, «Canal de Reus», l8o6. EL YACIMIENTO Está situado en. el extremo oriental del Pía del Maset. En la vertiente opuesta se hallan las ruinas del Mas de Paella y al pie de otro cerro paralelo las del corral del Baló, orientadas hacia el Racó y Tarragona. El yacimiento dista medio kilómetro al E.SE. del cruce del Cami del Maset con el de la Farola, y unos 200 metros al norte del Mas de l'Escariola. Puede visitarse desde el Racó, atravesando el Argelagar de Paella por el camino del Mas de este nombre, o desde Salou partiendo del «Camping Salou» y siguiendo uno de los caminos antiguos o mo- dernos que enlazan con el del Maset, o bien desde la Platja Llarga, en la ahora llamada Cala Garbí, siguiendo un camino de dirección O.NO. y luego N.NE., hasta los chalets Philips, que están en el mismo camino del Maset. El área del yacimiento puede calcularse en unos dos kilóme- tros cuadrados; forma algunos bancales con acusada pendiente hacia el Pía. La cubeta que lo constituye es en aquella parte más arenosa, actualmente no se cultiva y es posible que llegara a encharcarse en épocas más lluviosas que las actuales. Figura 4 En la parte baja de la vertiente se conservan algunos algarro- bos y en toda ella existe una típica flora de «garriga», en la que sobresalen: algunos pinos, coscoja («coscolls» o «garrics»), aliagas («argelagues»), jaras («estepes»), romero («romer», «romanill»), es- pliego («espígol»), lentisco («mata»), palmito («palma d'escombres»), antirrinos («conillets»), globularia («fuixarda») en otoño, «herba cu- quera» en primavera, etc. Abundan relativamente en la superñcie grandes conchas de Helix y Rumina decollata y de Cyclostoma eiegans. Rarísimas veces se observa alg^una concha marina. Fiéura 5 Hacia el S. asoma la punta de la Sella (57 m.) y hacia ponien- te se perfilan las lejanas sierras de Vandellós y Pratdip y las muelas de Llavería y Colldejou. Por el norte, el valle queda cerrado por la Tossa y torre del Telégrafo. Desde el yacimiento no se ve el mar. En otros tiempos, el lugar estuvo más habitado. Las tierras del Argelegar fueron cultivadas y a tinos 200 m. al N. del yacimiento se conservan restos de algunas barracas de piedra en seco, lo mis- mo que cerca de los chalets Philips y en la vertiente opuesta del Argelagar. Figura 6 El suelo del yacimiento está constituido por bancos de calizas cretácicas blancas no muy duras, superpuestas a otras del mismo período muy compactas y de color grisáceo. Como hacíamos notar en 1923 (2), aquellas calizas encierran numerosos nodulos de sílex, de hasta 80 cm. de dimensión máxima. En la vertiente opuesta han aparecido tongadas de greda blanca, con delgadas capas de sílex muy fragmentadas. LA INDUSTRIA Los nodulos de sílex indicados constituyen la materia prima prácticamente inagotable, aunque no muy buena, de esta industria. Algunas veces fueron aprovechados cantos rodados de sílex oligo- cènico recogidos en las playas próximas, sobre todo en la bahía y barra del Francolí.
Recommended publications
  • Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting
    Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M.
    [Show full text]
  • El Camí Dels Morts Enric Aguadé I Sans
    o -- El camí dels morts Enric Aguadé i Sans Fa uns anys vaig publicar Inicialment els seguicis mor­ blacions, tota vegada que si bé unes dades referents a l'origen tuoris dels Canonges que mo­ no sabien la causa de la malal­ d'aquest topònim tan original, rien a Escornalbou devien pas­ tia, sí era coneguda la seva que encara es conseNa als ter­ sar pels camins rals entre Escor­ contagiositat. Mesures que mes de Reus, de Vila-seca i de nalbou, Riudecanyes, Montbrió, s'aplicaren de manera rigorosís• Riudoms . D~s de llavors hem Riudoms, Reus, la Canonja i Tar­ sima a tot Europa. anat obtenint més dades, totes ragona; la ruta més recta i fàcil. Probablement llavors el Bisbe elles relacionades amb Escor­ Ara bé, l'any 1285, sota el reg­ de Tarragona va tenir proble­ nalbou, per la qual cosa crec nat de Pere 11 i coincidint amb la mes per passar els seguicis mor­ que pot ser interessant. primera expedició catalana al tuoris per dintre les poblacions. nord d'Àfrica, Calàbria i Sicília, -- El Monestir d'Escornalbou es especialment per Reus , que ja es va produir una greu epidè­ va construir sobre les restes era un nucli urbà important. d'una antiga fortalesa sarraïna, mia de pesta. Des de llavors, a bastida al seu temps sobre les causa del freqüent tràfic marí• A Riudecanyes el camí passa restes d'un temple-fortalesa ro­ tim amb la Mediterrània orien­ a l'oest de l'antiga torre de de­ mà, per donació feta l'any 1166 tal, llavors un focus endèmic de fensa, situada a la part més alta als Canonges de Tarragona per pesta, les epidèmies s'anaren del poble, que quedava bas­ tal que hi fundessin una Canòni• reproduint amb una periodicitat tant apartat del camí.
    [Show full text]
  • 7 Inventari03-Ap.Pdf
    CATÀLEG D’EDIFICIS I CONJUNTS URBANS I RURALS DE CARÀCTER HISTÒRIC, ARTÍSTIC I AMBIENTAL DE LA CIUTAT I MUNICIPI DE TORTOSA- 2005 REFERÈNCIA. 0005 REFERÈNCIA. 0011 REFERÈNCIA. 0018 Denominació actual: Fortificació Hospital Verge de la Cinta Denominació actual: Torre de Camp-Redó Denominació actual: Torre d'En Pinyol Denominació primitiva: Fortificacions Turó del Sitjar Denominació primitiva: Torre de Camp-Redó Denominació primitiva: Torre d'En Piñol Altres denominacions: Fortíficacions Antics Quarters Altres denominacions: Torre de la Font de Quinto Altres denominacions: La paret del Moro Nucli poblament: Tortosa Nucli poblament: Camp-redó Nucli poblament: Jesús Ref. cadastral: 1309901 Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Època: (1642-1860) Protecció Llei 1993: BCIN Protecció Llei 1993: Sense Protecció Llei 1993: BCIN REFERÈNCIA. 0012 REFERÈNCIA. 0019 REFERÈNCIA. 0006 Denominació actual: Torre del Prior Denominació actual: Torre de Fullola Denominació actual: Muralla de Remolins Denominació primitiva: Torre de Barcat Denominació primitiva: Torre de Fullola Denominació primitiva: Muralla de Remolins Altres denominacions: Torre del Prior Altres denominacions: Torre de Fullola Altres denominacions: Muralla Torre del Cèlio Nucli poblament: Jesús Nucli poblament: Tortosa Nucli poblament: Tortosa Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Protecció Llei 1993: BCIN Protecció Llei 1993: Sense Protecció Llei 1993: BCIN REFERÈNCIA. 0013 REFERÈNCIA. 0020 Denominació actual: Torre d'En Corder Denominació actual: Torre de Soldevila REFERÈNCIA. 0007 Denominació primitiva: Torre Llaber Denominació primitiva: Torre de Soldevila Denominació actual: Muralla de Santa Clara Altres denominacions: Torre de Despuig Altres denominacions: Torre de Soldevila Denominació primitiva: Muralla de Santa Clara Nucli poblament: Jesús Nucli poblament: Camp-Redó Altres denominacions: Muralla de Santa Clara Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Nucli poblament: Tortosa Protecció Llei 1993: BCIN Protecció Llei 1993: Sense Època: (1149-1466) Protecció Llei 1993: BCIN REFERÈNCIA.
    [Show full text]
  • Recomanacions De Mobilitat Per Al Centre Recreatiu I Turístic De Vila- Seca I Salou
    Recomanacions de mobilitat per al centre recreatiu i turístic de Vila- seca i Salou Maig de 2012 Pla de mobilitat del centre recreatiu i turístic de Vila-Seca i Salou DIRECCIÓ FACULTATIVA Joan Manrubia DIRECCIÓ TÈCNICA Daniel Miravet EQUIP DE TREBALL Maria Cinta Viladot Marie-Françoise Guillaume Sònia Roura Josep Maria Olivé Jordi Font ÍNDEX INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 7 1.Presentació i objectius del Pla Específic de Mobilitat ........................................ 7 2.Marc legal .......................................................................................................... 7 3.Marc de planificació .......................... Error! No s'ha definit l'adreça d'interès. 4.Metodologia ....................................................................................................... 8 5.Participació ........................................................................................................ 9 6.Recollida d’informació...................................................................................... 10 MÒDUL 1 – DIAGNOSI DE MOBILITAT ......................................................... 11 I. ÀMBIT D’ESTUDI .................................................................................... 11 7.Centre Recreatiu i Turístic de Vila-Seca i Salou (C.R.T.) ................................ 11 8.Planejament urbanístic .................................................................................... 12 9.Activitats implementades
    [Show full text]
  • Bibliografia Histórica Tarraconense Xii
    INSTITUT PE ru r TARR~ ONENSES RAM N JBJERENGUER .IV BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII E DICIÓ A CURA DE F. X AVIER RICOMÁ Y END RELL 1 S ALVADOR-J . R üVIRA 1 ÜÓMEZ EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990 BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII INSTITUT D 'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER IV SECCIÓ DE BIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA PUBLICACIÓ NÚM. 17 BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII EDICJÓ A CURA DE F. X A VIER RICOMÁ Y ENDRELL l SALVADOR-J . R OVI RA l G ó MEZ EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990 Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV Publicació núm. 170 ISSN: 0211 - 1438 Diposit Legal: T. 1.527. 1990 Ho edita: lnstitut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Santa Anna, 8 Tel. 23 50 32 - 43003 Tarragona Imprés a Indústries Gráfiques Gabriel Gibert, S. A. - Cartagena, 12 - Tarragona ÍNDEX Col·laboradors d'aquest número 9 Publicacions ressenyades 11 Arqueología 15 Art 17 Biografíes 29 Ciencies auxiliars 37 Cultura 47 Demografía 49 Economía i societat 53 Etnografía 65 Fonts i bibliografía 71 Historia eclesiastica 73 Historia local 83 Historia política i militar 135 Índex d'autors ressenyats 139 Índex de !loes 143 Índex de persones 147 La Bibliografía Histórica Tarraconense és un repertori bibliografic recollit i editat per la Secció de Biografía i Bibliografía de l'Institut d' Es­ tudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Aplega ressenyes de treballs histories apareguts durant l' any abans a la data de publicació. No obstant aixo, també hi són aplegades les deis publicats amb anterioritat i que, o bé no foren coneguts per la redacció o bé se li feren a mans quan l'edició ja era closa.
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • Memoria Consolidada Directorio
    Memoria consolidada 5 Directorioa 31 de diciembre de ERCROS S.A. Corporación División de derivados del cloro Sede social Sede Centros de producción Avda. Diagonal, 593-595 Avda. Diagonal, 593-595 08014 Barcelona 08014 Barcelona Fábrica de Flix E-mail: [email protected] E-mail: [email protected] C/ Afores, s/n Tel.: (+34) 609 880 630 y 934 393 009 Tel.: (+34) 609 880 630 y 934 393 009 43750 Flix (Tarragona) Fax: (+34) 934 308 073 Fax: (+34) 934 308 073 E-mail: [email protected] Tel.: (+34) 977 410 125 Fax: (+34) 977 410 537 O!cina del accionista Química básica Avda. Diagonal, 593-595 E-mail: [email protected] Fábrica de Monzón 08014 Barcelona Tel.: (+34) 609 880 630 y 934 446 651 Carretera Nacional 240, Km 147 E-mail: [email protected] Fax: (+34) 932 321 460 22400 Monzón (Huesca) Tel.: (+34) 934 393 009 E-mail: [email protected] Fax: (+34) 934 308 073 Centro de atención al cliente («CAC») Tel.: (+34) 974 400 850 E-mail: [email protected] Fax: (+34) 974 401 708 Zona este: Tel.: (+34) 902 518 100 y 934 446 682 Fábrica de Sabiñánigo Fax: (+34) 934 874 058 C/ Serrablo, 102 Zona oeste: 22600 Sabiñánigo (Huesca) Tel.: (+34) 902 518 400 E-mail: [email protected] Fax: (+34) 934 874 058 Tel.: (+34) 974 498 000 Exportación: Fax: (+34) 974 498 006 Tel.: (+34) 934 445 337 y 934 446 675 Fax: (+34) 934 873 445 Complejo industrial de Tarragona Delegación comercial en Francia E-mail: [email protected] Fábrica de Tarragona Tel.: +33 140 267 480 Polígono industrial La Canonja Carretera de Valencia, s/n 43110 La Canonja (Tarragona) Plásticos
    [Show full text]
  • Segregacions: Un Problema De Fronteres
    SEGREGACIONS: UN PROBLEMA DE FRONTERES ESTUDI HISTÒRICO-JURÍDIC A TRAVÉS DEL PERELLÓ I LES TERRES DE L’EBRE El Perelló 2014 1 2 ÍNDEX Relació d'abreviatures pàg. 5 1. Introducció pàg. 7 2. Origen i evolució del municipi pàg.13 2.1 Teories pàg.13 2.2 Evolució dels municipis a les Terres de l'Ebre pàg.14 3. El municipi liberal pàg.19 4. Segregacions durant el segle XIX pàg.21 4.1 Marc legal pàg.21 4.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.27 Terres de l'Ebre 4.3 Anàlisi concret de la segregació de l'Ametlla de Mar pàg.28 respecte del Perelló 5. Segregacions durant el segle XX pàg.37 5.1 Marc legal pàg.37 5.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.42 Terres de l'Ebre 5.3Anàlisi concret de la segregació de l'Ampolla respecte del Perelló pàg.45 6. Comparativa entre segregacions del s. XIX respecte al s. XX pàg.61 Legislació aplicable Parts legitimades per instar la segregació Òrgan competent Requisits legals Participació dels actors en el procés Adequació a la realitat social 7. Consideracions finals pàg.67 8. Bibliografia pàg.69 9. Fonts documentals pàg.73 Annexos pàg.75 3 4 Relació d'abreviatures BOE Butlletí Oficial de l'Estat CE Constitució Espanyola DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya FJ Fonament Jurídic Sr Senyor TC Tribuna Constitucional TS Tribunal Suprem Pàg. Pàgina Pàgs. Pàgines 5 6 1. INTRODUCCIÓ En l'actualitat ens trobem immersos en una greu crisi econòmica que ha provocat que es qüestioni l'organització i el model de la societat contemporània.
    [Show full text]
  • AO 8/2020 - Explosión De La Petroquímica Iqoxe
    AO 8/2020 - Explosión de la petroquímica Iqoxe Índice 1. Los hechos 1.1. Breve resumen de los hechos 1.2. Otros hechos destacables 2. Las actuaciones llevadas a cabo en esta actuación de oficio 3. Otras investigaciones en curso 4. La información recibida de las administraciones 4.1. Departamento de Interior 4.2. Departamento de Territorio y Sostenibilidad 4.3. Departamento de Empresa y Conocimiento 4.4. Las informaciones recibidas de los ayuntamientos 4.4.1. Ayuntamiento de Tarragona 4.4.2. Ayuntamiento de La Canonja 4.4.3. Ayuntamiento de Vila-seca 4.4.4. Ayuntamiento de El Morell 4.4.5. Ayuntamiento de Constantí 4.5. La información recibida de otros sujetos 4.5.1. CCOO de Cataluña 4.5.2. Acesa (Abertis) 5. Consideraciones en materia de protección civil 5.1. Legislación estatal 5.2. Legislación catalana 5.3. Una primera consecuencia: la aprobación del nuevo PLASEQTA 2020 6. Consideraciones en materia de medio ambiente 6.1. La prevención y el control ambiental 6.2. La información ambiental 6.3. La responsabilidad medioambiental 7. Otras actuaciones del Síndic destacables 7.1. Actuación de oficio 03674/2009 7.2. Informe sobre las deficiencias en materia de emergencia nuclear 7.3. Informe sobre el Cuerpo de Bomberos de la Generalitat y el Sistema de Emergencias 8. Conclusiones, recomendaciones, sugerencias 8.1. Recordatorio de derechos 8.2. Recomendaciones y sugerencias 1. Los hechos 1.1. Breve resumen de los hechos En fecha 14 de enero de 2020, hacia las 18:55 horas, tuvo lugar una explosión y posterior incendio de grandes dimensiones en la empresa Iqoxe, dedicada a la producción de óxido de etileno, óxido de propileno y nafta, situada en el polígono petroquímico sur, en el municipio de La Canonja.
    [Show full text]
  • Les Terres De L'ebre Celebren La Festivitat De Sant Antoni. a La Majoria De Pobles Té Lloc Una Missa En El Seu Honor I També
    núm. 989 17 de gener de 2020 www.mesebre.cat Autor: Carmel Biarnés i Biarnés (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre). Autor: Carmel Biarnés i (Arxiu Comarcal es Terres de l’Ebre celebren la festivitat de Sant Antoni. A la majoria de pobles té lloc una missa en el seu honor L i també la benedicció dels animals. Encara que, cada cop més, aquesta festivitat s’ha anat tenyint d’un aire més festiu que religiós. Hi ha municipis que celebren, aquest cap de setmana, des d’ahir, la Festa Major d’hivern. En alguns casos, Sant Antoni és Festa patrimonial d’interès nacional. 2 DIARI MÉS EBRE • divendres 17 de gener / 2020 opinió EDITORIAL Edita: L’Església proposa cursos Limicola, SL • DL: T-1610/2001 D.Ebre (Ed. impr.) • ISSN: 2564-8691 D.Ebre (internet) • ISSN: 2564-8705 prematrimonials d’entre dos i tres anys sant la visió que tenen els dos a Conferència Episcopal consideren la pornografia i la nades instàncies religioses que papes pel que fa al dogma, de la LEspanyola ha proposat masturbació com «una amena- deploraven el retrat d’un sacer- vida i de la fe... En acabar el cap un curs de 2 a 3 anys per ça» per als matrimonis. dot que tenia temptacions per de setmana, i saturada d’una formar els nuvis de cara Un cop llegida aquesta notícia, trencar el seu vot de castedat. mateixa temàtica, em vaig pre- al matrimoni, perquè no podia trobar millor manera Vist des de la perspectiva actu- guntar? Quan i per què l’Esglé- consideren que les 20 hores que passar el cap de setmana al, després dels casos que han sia catòlica va imposar el celibat dels cursets prematrimonials dedicat a sèries i pelis papals i aparegut en els últims anys, la als sacerdots? I vaig recordar lo no són suficients i perquè cardenalícies..
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of La Canonja
    9/28/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of TARRAGONA / LA CANONJA Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 AIGUAMÚRCIA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin FLIX AdminstatALBINYANA logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH FORÈS ALCANAR SPAGNA FREGINALS ALCOVER GANDESA ALDOVER GARCIA ALFARA DE CARLES GINESTAR ALFORJA GODALL ALIÓ GRATALLOPS ALMOSTER HORTA DE SANT JOAN ALTAFULLA L'ALBIOL AMPOSTA L'ALDEA ARBOLÍ L'ALEIXAR ARNES L'AMETLLA DE ASCÓ MAR BANYERES L'AMPOLLA DEL PENEDÈS L'ARBOÇ BARBERÀ DE LA CONCA L'ARGENTERA BATEA L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ BELLMUNT DEL PRIORAT LA BISBAL DE FALSET BELLVEI LA BISBAL DEL BENIFALLET PENEDÈS BENISSANET LA CANONJA BLANCAFORT LA FATARELLA BONASTRE LA FEBRÓ BOT LA FIGUERA BOTARELL LA GALERA BRÀFIM LA MASÓ CABACÉS LA MORERA DE CABRA DEL MONTSANT CAMP LA NOU DE CALAFELL GAIÀ CAMARLES LA PALMA CAMBRILS D'EBRE CAPAFONTS LA POBLA DE CAPÇANES MAFUMET Powered by Page 3 CASERES LA POBLA DE L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin MASSALUCA CASTELLVELL Adminstat logo DEL CAMP LA POBLA DEDEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA MONTORNÈS COLLDEJOU LA RIBA CONESA LA RIERA DE CONSTANTÍ GAIÀ CORBERA LA SECUITA D'EBRE LA SELVA DEL CORNUDELLA CAMP DE MONTSANT LA SÉNIA CREIXELL LA TORRE DE CUNIT
    [Show full text]
  • Guía De Excelencia Empresarial Tarragona
    2018 Guía de excelencia empresarial Tarragona Quién es quién en los negocios Las 1.000 empresas más imprescindibles Las 100 que más facturan Las 25 que más empleo generan Características de las compañías con mejor reputación Cómo es el liderazgo empresarial del siglo XXI =kW;cfh[iWh_WbZ[JWhhW]edW(&'. JOUSPEVDDJÒO -BNFKPSBEFMB DPNQFUJUJWJEBE UFSSJUPSJBM &MSFUPEFHFOFSBMJ[BS QBTBQPSMB MBJODPSQPSBDJÒO DPOTPMJEBDJÒO MIQUEL ÀNGEL EFMPTTJTUFNBT BOVÉ SANS EFJOOPWBDJÒO EFMBJOOPWBDJÒO Vicerector Transferència SFHJPOBM i Innovació de la URV on esta 4ª edi- vidades de comercio; en extraordinario peso del presariales son procesos sarial y el conjunto de la ción de la Guía sanidad y servicios socia- sector energético, seguido dinámicos, en constante sociedad. Empresarial de les; en turismo; y en la de la producción petroquí- evolución. De manera que De esta manera, es posi- Tarragona, el construcción y servicios mica y de plásticos; del la actual economía del co- ble establecer las bases pa- Diari de inmobiliarios. Pero la sector turístico y hostele- nocimiento nos obliga a ra hacer frente a nuevos Tarragona nos comparación con la es- ría; y del sector agroali- incorporar el vector de la retos sociales, como la ge- $permite actualizar el direc- tructura ocupacional del mentario. Esta fotografía innovación en nuestro te- neración de nuevas y me- torio de las principales conjunto de Catalunya de la realidad económica y jido económico y social, jores oportunidades profe- empresas localizadas en también nos permite ob- empresarial de nuestra re- para mejorar la competiti- sionales para nuestros ciu- nuestra región. servar el mayor grado de gión, nos dibuja un intere- vidad de nuestras empre- dadanos y el desarrollo de Visualizando, de esta especialización de Tarra- sante equilibrio entre la sas.
    [Show full text]