Les Terres De L'ebre Celebren La Festivitat De Sant Antoni. a La Majoria De Pobles Té Lloc Una Missa En El Seu Honor I També

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Les Terres De L'ebre Celebren La Festivitat De Sant Antoni. a La Majoria De Pobles Té Lloc Una Missa En El Seu Honor I També núm. 989 17 de gener de 2020 www.mesebre.cat Autor: Carmel Biarnés i Biarnés (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre). Autor: Carmel Biarnés i (Arxiu Comarcal es Terres de l’Ebre celebren la festivitat de Sant Antoni. A la majoria de pobles té lloc una missa en el seu honor L i també la benedicció dels animals. Encara que, cada cop més, aquesta festivitat s’ha anat tenyint d’un aire més festiu que religiós. Hi ha municipis que celebren, aquest cap de setmana, des d’ahir, la Festa Major d’hivern. En alguns casos, Sant Antoni és Festa patrimonial d’interès nacional. 2 DIARI MÉS EBRE • divendres 17 de gener / 2020 opinió EDITORIAL Edita: L’Església proposa cursos Limicola, SL • DL: T-1610/2001 D.Ebre (Ed. impr.) • ISSN: 2564-8691 D.Ebre (internet) • ISSN: 2564-8705 prematrimonials d’entre dos i tres anys sant la visió que tenen els dos a Conferència Episcopal consideren la pornografia i la nades instàncies religioses que papes pel que fa al dogma, de la LEspanyola ha proposat masturbació com «una amena- deploraven el retrat d’un sacer- vida i de la fe... En acabar el cap un curs de 2 a 3 anys per ça» per als matrimonis. dot que tenia temptacions per de setmana, i saturada d’una formar els nuvis de cara Un cop llegida aquesta notícia, trencar el seu vot de castedat. mateixa temàtica, em vaig pre- al matrimoni, perquè no podia trobar millor manera Vist des de la perspectiva actu- guntar? Quan i per què l’Esglé- consideren que les 20 hores que passar el cap de setmana al, després dels casos que han sia catòlica va imposar el celibat dels cursets prematrimonials dedicat a sèries i pelis papals i aparegut en els últims anys, la als sacerdots? I vaig recordar lo no són suficients i perquè cardenalícies... Primer, vaig tor- crua realitat ha arribat molt més que l’any passat va reconèixer cal evitar les ruptures que, nar a veure una sèrie que segur lluny que la ficció. En aquest l’actual Papa Francesc, 266è segons indiquen, són del 40% que a molts de vostès els portarà sentit la sensació que m’ha do- Papa de l’Església Catòlica, en al cap de 5 anys de matrimoni grans records, “The Thorn Birds” nat en reveure la sèrie és que una conversa amb diferents i 60% als 15 anys. “El pájaro Espino”. Recordeu al ha envellit bastant malament... periodistes: “El celibat no és un Direcció: Aquest curs encara no és obli- Pare Ralph de Bricassart, sacer- L’altra pel·lícula, que he poster- dogma de fe, és una regla de Isabel Carrasco gatori com a tal, encara que dot ansiós de poder i l’enamo- gat a consciència pel diumenge vida que jo aprecio molt i crec Direcció de continguts: cada diòcesi podrà decidir qui- rada Meggy Cleary? Una lluita a l’hora de la beneïda migdiada, que és un do per a l’Església. No Michel Viñas na és la formació que exigeix als interna entre la vocació religio- ha estat “Els dos Papes”, amb els sent un dogma de fe, sempre Disseny i maquetació nuvis per casar-se. El curs en sa i la passió amorosa, envolta- genials Anthony Hopkins i Jo- tenim la porta oberta per can- Jesús Ruiz qüestió constarà de 12 temes da per les grans extensions de nathan Pryce. La pel·lícula trac- viar-ho”. Resumin: la porta està on s’abordarà la sexualitat, les l’estat de Nova Gal·les del Sud ta de resoldre, des de la ficció, oberta a la possibilitat de revisar Col·laboradors: relacions prematrimonials (en (Austràlia), que malauradament un dels més grans misteris que la norma del celibat clerical que Edward Carter aquest apartat, els bisbes pro- han estat recentment devasta- Joaquin Celma han marcat la història del Va- actualment és un reglament Salva Balart posen als nuvis la castedat fins des pel foc. Va ser una de les sè- ticà en els últims 600 anys: la de l’Església catòlica, llavors Eduardo Margaretto després del casament), la fide- ries més populars del segle XX, renúncia del papa Benet XVI i un cop acabada aquesta regla, Arnau Sales Rodríguez litat, la resolució de conflictes, un drama dels de tenir el klee- l’inesperat ascens d’un cardenal tindríem sacerdots casats? Em la violència masclista, la porno- nex a mà i una sèrie no exemp- argentí, Jorge Mario Bergoglio, pregunto quins cursets de for- Publicitat: grafia, la masturbació... De fet, ta de controvèrsia en determi- al Tron de Sant Pere. És interes- mació rebran? [email protected] 610 20 33 25 C/ Cervantes, 13 43500 - Tortosa COMUNICAT COMUNICAT AJUNTAMENT D’ASCÓ (TARRAGONA) Tel.: 977 279 290 Administració: distribució@mesebre.cat Condol per la mort Ascó decreta 3 dies Impressió: Imprintsa Mitjans Grup Més Ebre: Canal Terres de L’Ebre de Josep Bort de dol per la mort del (Canal 34 TDT) www.mesebre.cat Regidor Salvador Florido L’opinió del diari queda reflectida exclusivament a través de l’editorial. quest diumenge 12 de Els articles d’opinió expressen Agener ha mort el regidor els criteris de qui els signa de l’Ajuntament d’Ascó, i el diari no els fa seus. Salvador Florido Florido, representant del grup ELS ARTICLES ANÒNIMS municipal Independents NO SERAN PUBLICATS d’Ascó-FIC. Florido ha tingut una llarga tra- Degut a la quantitat jectòria municipal ja que ha estat d’articles d’opinió que membre de la Corporació des de estem rebent a la redacció l’any 1991 exceptuant el període i a la manca d’espai per 2007-2011. publicar-los al diari, podeu a Demarcació Terres 21 Ebre i exregidor d’Alcanar. Des de l’ajuntament d’Ascó s’ha trobar-los a la nostra web Lde l’Ebre del Col·legi de Des del Col·legi, volem fer arri- convocat un Ple Extraordinari Ur- Periodistes lamenta la mort bar el condol a familiars, amics i gent per aquest dilluns al vespre www.mesebre.cat sobtada del canareu Josep Bort, companys de professió. Descansi i s’han decretat tres dies de dol La Corporació se suma a les dins l’apartat: opinió col·laborador habitual de Canal en pau. oficial. mostres de condol a la família. en portada DIARI MÉS EBRE • divendres 17 de gener / 2020 3 MÉS POLÍTICA NOTÍCIES Front comú dels Consells d’Alcaldes ebrencs SUPORT A LA MANIFESTACIÓ DE per reclamar un servei ferroviari digne DIUMENGE ls presidents i les aproven una moció per un ser- Els responsables dels ens presidentes dels quatre vei ferroviari digne a les Terres comarcals ebrencs han com- E consells comarcals de les de l’Ebre, un servei que ha em- paregut en roda de premsa Terres de l’Ebre han convocat pitjorat amb l’entrada en funci- a l’estació de ferrocarril de d’urgència els Consells onament del desdoblament de l’Aldea, acompanyats per al- d’Alcaldes respectius amb la via ferroviària entre Vandellòs caldes i regidors del Baix Ebre, motiu de l’entrada en i Tarragona”, ha explicat la presi- on han explicitat el suport a funcionament del Corredor denta del Consell Comarcal de la mobilització convocada per del Mediterrani ferroviari i dels la Terra Alta, Neus Sanromà, la Plataforma Trens Dignes greuges que implica per les que juntament amb el president aquest diumenge, una acció comarques ebrenques. del Consell del Baix Ebre, Xavi- de protesta per la retirada del Així, avui s’han reunit el Consell er Faura; el president del Con- d’Alcaldes del Baix Ebre, el del sell del Montsià, Joan Roig i la servei Euromed i per l’empitjo- Montsià, el de la Ribera d’Ebre i presidenta de la Ribera d’Ebre, rament del servei de rodalies i el de la Terra Alta. “Els presidents Gemma Carim, han explicat els Els 4 presidents dels Consells Comarcals ebrencs, amb alcaldes i regidors, ahir. llarga distància. “Cada vegada i les presidentes dels consells acords que s’han adoptat. A més hi ha més despoblament a les comarcals hem decidit fer un dels trens Euromed, el manifest origen i destí a l’estació de Tor- regular una connexió ràpida tant Terres de l’Ebre i un dels mo- front comú i hem proposat als demana que s’incremente el tosa (i amb aturada l’Aldea), per amb Barcelona com amb l’esta- tius és la manca de comunica- alcaldes que els respectius plens servei de trens tipus Avant, amb a garantir amb una freqüència ció del Camp de Tarragona. cions ràpides i segures, mentre que podem constatar com altres poblacions, com Figue- res, no perden població, ja que tenen una bona connexió amb L’ALDEA les principals àrees d’activitat econòmica”, ha manifestat Xavier Faura, president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Diumenge, manifestació contra la degradació que hi ha afegit: “No hem de parar de reivindicar fins que tots els trens de velocitat alta del servei ferroviari, convocada per Trens Dignes que passen per l’estació de l’Aldea s’hi aturen”. Per la seua l lema de la manifestació al tren de les protestes. banda, el president del Consell Eserà: “per uns serveis Dilluns fou el primer dia de fun- del Montsià, Joan Roig, ha dignes, ni un tren menys”. Està cionament del nou corredor assenyalat que el document convocada per la Plataforma ferroviari. Va estar marcat pels que han plantejat als respec- Trens Dignes de l’Ebre i el retards que van acumular tots tius Consells d’Alcaldes exigeix Priorat per al diumenge 19 de els trens Talgo i Regionals que millorar la connectivitat de les gener a les onze del matí a es van mantenir, però també Terres de l’Ebre, des de l’esta- l’estació de l’Aldea-Amposta- perquè l’Euromed ja no es va ció de l’Aldea, amb el nord de Tortosa.
Recommended publications
  • Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting
    Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M.
    [Show full text]
  • El Camí Dels Morts Enric Aguadé I Sans
    o -- El camí dels morts Enric Aguadé i Sans Fa uns anys vaig publicar Inicialment els seguicis mor­ blacions, tota vegada que si bé unes dades referents a l'origen tuoris dels Canonges que mo­ no sabien la causa de la malal­ d'aquest topònim tan original, rien a Escornalbou devien pas­ tia, sí era coneguda la seva que encara es conseNa als ter­ sar pels camins rals entre Escor­ contagiositat. Mesures que mes de Reus, de Vila-seca i de nalbou, Riudecanyes, Montbrió, s'aplicaren de manera rigorosís• Riudoms . D~s de llavors hem Riudoms, Reus, la Canonja i Tar­ sima a tot Europa. anat obtenint més dades, totes ragona; la ruta més recta i fàcil. Probablement llavors el Bisbe elles relacionades amb Escor­ Ara bé, l'any 1285, sota el reg­ de Tarragona va tenir proble­ nalbou, per la qual cosa crec nat de Pere 11 i coincidint amb la mes per passar els seguicis mor­ que pot ser interessant. primera expedició catalana al tuoris per dintre les poblacions. nord d'Àfrica, Calàbria i Sicília, -- El Monestir d'Escornalbou es especialment per Reus , que ja es va produir una greu epidè­ va construir sobre les restes era un nucli urbà important. d'una antiga fortalesa sarraïna, mia de pesta. Des de llavors, a bastida al seu temps sobre les causa del freqüent tràfic marí• A Riudecanyes el camí passa restes d'un temple-fortalesa ro­ tim amb la Mediterrània orien­ a l'oest de l'antiga torre de de­ mà, per donació feta l'any 1166 tal, llavors un focus endèmic de fensa, situada a la part més alta als Canonges de Tarragona per pesta, les epidèmies s'anaren del poble, que quedava bas­ tal que hi fundessin una Canòni• reproduint amb una periodicitat tant apartat del camí.
    [Show full text]
  • Alcanar : La Moleta Del Remei
    Cultura Museus C C La Moleta del Remei ALCANAR ALCANAR Museu d’Arqueologia de Catalunya de Catalunya. Guías del Museu d’Arqueologia Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI ISBN 843937285-X Generalitat de Catalunya Departament de Cultura 9 7 8 8 4 3 9 3 7 2 8 5 1 Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI Francisco Gracia Alonso, David Garcia i Rubert, Glòria Munilla Cabrillana, y M. del Mar Villalbí Prades Ruta de los Iberos Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Índice 6 Introducción 8 Situación y acceso 11 Entorno medioambiental 14 Descripción del asentamiento 17 Historia de las investigaciones 18 Fases de ocupación 18 Primer Hierro 20 Ibérico Pleno 22 Ibérico Final 22 Economía 29 Sociedad 32 Creencias y rituales 37 Arquitectura 37 Ámbitos de habitación 41 Edificios singulares 44 Sistema defensivo 46 Tipologías materiales 50 Contextualización: La Moleta y el poblamiento protohistórico en las tierras del río Sénia 52 El proyecto de difusión 53 El Museu Comarcal del Montsià y la gestión del patrimonio arqueológico territorial 57 Bibliografía básica 14 4 2 12 13 5 Puntos de interés: 4. Torre 7. Ámbito 9 11. Ámbito 17 1. Edificio singular 1 5. Muralla o muro de 8. Ámbito 12 12. Ámbito 62 2. Edificio singular 2 circunvalación 9. Ámbito 13 13. Ámbito 64 3. Edificio singular 3 6. Ámbito 7 10. Ámbito 14 14. Ámbito 67 3 1 11 10 7 8 2 9 6 6 Introducción Introducción La Moleta del Remei es uno de los primeros yacimientos ibéricos catalanes que despertó interés entre la comunidad científica del país: su existencia ya fue notificada al Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes) en una fecha tan antigua como el año 1919.
    [Show full text]
  • Anuncio 28075 Del BOE Núm. 192 De 2009
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 192 Lunes 10 de agosto de 2009 Sec. V-B. Pág. 96517 V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales MINISTERIO DE POLÍTICA TERRITORIAL 28075 Anuncio de la Dependencia de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona por la que se somete a información pública el proyecto de instalación de línea aérea trifásica a 110 kV S.E. Montsià-S.E. Maestrazgo en los términos municipales de Ulldecona (Tarragona) y de San Rafael del Río, Traiguera y San Jorge (Castellón de la Plana). A los efectos previstos en el RD 1955/2000 de 1 de diciembre (BOE n.º 310, de 27 de diciembre), por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica; en el artículo 17 de la Ley de Expropiación Forzosa de 16 de diciembre de 1954 y 56 del Reglamento para su aplicación, se somete a información pública la solicitud señalada, que se detalla a continuación: Peticionario: Electra del Maestrazgo, S.A., con domicilio a efectos de notificaciones en la C/ Huerto de Mas, 3-4, 12002 Castellón de la Plana. Objeto de la petición: Autorización administrativa, aprobación del proyecto y reconocimiento en concreto de utilidad pública del proyecto de línea aérea trifásica a 110 kV entre S.E. Montsià (Tarragona) y S.E. Maestrazgo (Castellón de la Plana). Descripción de la instalación: La línea afectada reúne las siguientes características: Línea aérea 110 kV S.E. Montsià – S.E. Maestrazgo. Tramo 1 - Origen: SE Montsià (Tarragona) - Final: apoyo nº 25 - Términos municipales afectados: Ulldecona (Tarragona) y San Rafael del Río y Traiguera (Castellón de la Plana).
    [Show full text]
  • 7 Inventari03-Ap.Pdf
    CATÀLEG D’EDIFICIS I CONJUNTS URBANS I RURALS DE CARÀCTER HISTÒRIC, ARTÍSTIC I AMBIENTAL DE LA CIUTAT I MUNICIPI DE TORTOSA- 2005 REFERÈNCIA. 0005 REFERÈNCIA. 0011 REFERÈNCIA. 0018 Denominació actual: Fortificació Hospital Verge de la Cinta Denominació actual: Torre de Camp-Redó Denominació actual: Torre d'En Pinyol Denominació primitiva: Fortificacions Turó del Sitjar Denominació primitiva: Torre de Camp-Redó Denominació primitiva: Torre d'En Piñol Altres denominacions: Fortíficacions Antics Quarters Altres denominacions: Torre de la Font de Quinto Altres denominacions: La paret del Moro Nucli poblament: Tortosa Nucli poblament: Camp-redó Nucli poblament: Jesús Ref. cadastral: 1309901 Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Època: (1642-1860) Protecció Llei 1993: BCIN Protecció Llei 1993: Sense Protecció Llei 1993: BCIN REFERÈNCIA. 0012 REFERÈNCIA. 0019 REFERÈNCIA. 0006 Denominació actual: Torre del Prior Denominació actual: Torre de Fullola Denominació actual: Muralla de Remolins Denominació primitiva: Torre de Barcat Denominació primitiva: Torre de Fullola Denominació primitiva: Muralla de Remolins Altres denominacions: Torre del Prior Altres denominacions: Torre de Fullola Altres denominacions: Muralla Torre del Cèlio Nucli poblament: Jesús Nucli poblament: Tortosa Nucli poblament: Tortosa Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Protecció Llei 1993: BCIN Protecció Llei 1993: Sense Protecció Llei 1993: BCIN REFERÈNCIA. 0013 REFERÈNCIA. 0020 Denominació actual: Torre d'En Corder Denominació actual: Torre de Soldevila REFERÈNCIA. 0007 Denominació primitiva: Torre Llaber Denominació primitiva: Torre de Soldevila Denominació actual: Muralla de Santa Clara Altres denominacions: Torre de Despuig Altres denominacions: Torre de Soldevila Denominació primitiva: Muralla de Santa Clara Nucli poblament: Jesús Nucli poblament: Camp-Redó Altres denominacions: Muralla de Santa Clara Època: (1149-1466) Època: (1149-1466) Nucli poblament: Tortosa Protecció Llei 1993: BCIN Protecció Llei 1993: Sense Època: (1149-1466) Protecció Llei 1993: BCIN REFERÈNCIA.
    [Show full text]
  • Anuncio 14104 Del BOE Núm. 57 De 2018
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 57 Martes 6 de marzo de 2018 Sec. V-B. Pág. 18101 V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales MINISTERIO DE FOMENTO 14104 Anuncio del Administrador de Infraestructuras Ferroviarias por el que se somete a información pública, a efectos de expropiaciones, el "Proyecto de Constructivo para la Implantación del ancho estándar en el Corredor Mediterráneo. Tramo: Castellbisbal-Murcia. Subtramo: Vinaroz- Vandellós. Vía y electrificación". En cumplimiento de los artículos 18 y 19.1 de la Ley de Expropiación Forzosa, de 16 de diciembre de 1954, y artículos concordantes de su Reglamento (Decreto de 26 de abril de 1957), se abre un período de información pública de quince días hábiles, a partir del día siguiente al de la publicación de este anuncio en el Boletín Oficial del Estado, sobre la relación de bienes y derechos afectados por la ejecución de las obras definidas en el proyecto de referencia, con el objeto de que cualquier persona pueda aportar por escrito los datos oportunos para rectificar posibles errores de la relación que se publica en este anuncio u oponerse, por razones de fondo o forma, a la necesidad de ocupación. Con tal motivo, la documentación de expropiaciones del mencionado Proyecto puede ser examinada, en días y horas hábiles de oficina en la Subdelegación del Gobierno en Castellón (Plaza M.ª Agustina, 6, CP12.071, Castellón), Subdelegación de Gobierno de Tarragona (Plaza Imperial Tarraco, 3, 43005 Tarragona), así como en la Subdirección de Operaciones Este de ADIF (C/ Camino Molino de las Fuentes, s/n Edificio de Cristal, 46026 Valencia), y en los Ayuntamientos de Camarles (C/ Vint, 20, 43894 Camarles-Tarragona), Freginals (C/ Major, 11, 43558 Freginals-Tarragona), L'Aldea (AV.
    [Show full text]
  • Olivos Milenarios Del Territorio Sénia”
    Conservación y puesta en valor de los “olivos milenarios del Territorio Sénia” El Territorio Sénia tiene 113.000 habitantes en 2.070 km2 y está formado por 27 pueblos (15 valencianos, 9 catalanes y 3 aragoneses) que comparten su geografía, historia, lengua, cultura y costumbres. También han habido: dinosaurios, arte rupestre, los ilercavones, la Vía Augusta, el rey Jaime I y Ramón Cabrera “el Tigre del Maestrazgo”. Pero, además de ello, es el lugar donde hay la mayor concentración de olivos milenarios del mundo. Entre 2006 y 2007 se crearon la Mancomunidad Taula del Sénia (formada por ayuntamientos) y la Asociación Territorio Sénia (formada en un 50% por sectores económicos y sociales y el otro 50% por la Mancomunidad) que desde entonces colaboran promocionando el territorio. A partir del inventario de olivos milenarios (de más de 3,5 m de perímetro de tronco a 1,3 m del suelo) que supera los 4.800 ejemplares, repartidos por 22 pueblos, trabajando juntos y con la ayuda de otras administraciones (Unión Europea, Ministerio, Comunidades autónomas, etc.) e instituciones (Fundación y Banco Santander) se están obteniendo resultados excelentes. Con el patrocinio del Banco Santander, la Universidad Politécnica de Madrid ha datado 2 de dichos olivos con el siguiente resultado: el nº 1.878, llamado “la Farga del Arión” que está en Ulldecona fue plantado en el 314 d. C. (Emperador Constantino, 306-337 d. C.), y el nº 117, “la Farga del Pou del Mas” en La Jana lo fue en el año 833 d.C. (Emir Abderramán II, 822-852). Los objetivos principales del Proyecto eran: poner en valor los olivos milenarios y su fruto, el aceite, pero también los otros aceites de variedades tradicionales y establecer sinergias con otros sectores: restauración, turismo… Y la realidad es que todos ellos se han superado.
    [Show full text]
  • Margalef De Montsant, Priorat, Tarragona)
    EL PRIMER GRABADO PARIETAL NATURALISTA EN CUEVA DE CATALUÑA: LA COVA DE LA TAVERNA (MARGALEF DE MONTSANT, PRIORAT, TARRAGONA) por JOSEP M.ª FULLOLA I PERICOT * y RAMÓN VIÑAS I VALLVERDU * ANTECEDENTES El hallazgo de un grabado parietal en la cova de la Taverna es el resultado del programa de prospecciones y excavaciones que, bajo la dirección de uno de nosotros, está llevando a cabo en el valle del Montsant desde hace cinco años un equipo de trabajo de la Universidad de Barcelona desde los Departamentos de Prehistoria de la Facultad de Filosofía y Letras de Tarragona y de la Facultad de Geografía e Historia de Barcelona, todo ello con los correspondientes permi­ sos de excavación y el soporte económico del Servei d'Arqueologia de la Direc- ció General del Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura de la Generali- tat de Catalunya (Fig. 1). El río Montsant es un subafluente del Ebro que nace en las cercanas mon­ tañas de Prades y que, tras atravesar la hoya de Ulldemolins, se encaja en un es­ trecho desfiladero. A medida que esa garganta va ensanchándose, hasta hacerse transitable, van apareciendo abrigos, terrazas fluviales y yacimientos de super­ ficie que constatan la presencia del hombre prehistórico en este sector central del valle del río Montsant; son los términos municipales de Margalef de Mon­ tsant y de la Bisbal de Falset. A continuación, tras contornear la sierra del Montsant, el río del mismo nombre se une al Siurana en Lloà; este último de­ semboca en el Ebro ya muy cerca de su final, en la población de García.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Recomanacions De Mobilitat Per Al Centre Recreatiu I Turístic De Vila- Seca I Salou
    Recomanacions de mobilitat per al centre recreatiu i turístic de Vila- seca i Salou Maig de 2012 Pla de mobilitat del centre recreatiu i turístic de Vila-Seca i Salou DIRECCIÓ FACULTATIVA Joan Manrubia DIRECCIÓ TÈCNICA Daniel Miravet EQUIP DE TREBALL Maria Cinta Viladot Marie-Françoise Guillaume Sònia Roura Josep Maria Olivé Jordi Font ÍNDEX INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 7 1.Presentació i objectius del Pla Específic de Mobilitat ........................................ 7 2.Marc legal .......................................................................................................... 7 3.Marc de planificació .......................... Error! No s'ha definit l'adreça d'interès. 4.Metodologia ....................................................................................................... 8 5.Participació ........................................................................................................ 9 6.Recollida d’informació...................................................................................... 10 MÒDUL 1 – DIAGNOSI DE MOBILITAT ......................................................... 11 I. ÀMBIT D’ESTUDI .................................................................................... 11 7.Centre Recreatiu i Turístic de Vila-Seca i Salou (C.R.T.) ................................ 11 8.Planejament urbanístic .................................................................................... 12 9.Activitats implementades
    [Show full text]
  • ESTADO ACTUAL Y EVOLUCIÓN DE LA INTRUSIÓN MARINA EN LOS ACUÍFEROS COSTEROS DEL LITORAL MERIDIONAL DE TARRAGONA (ESPAÑA) Eduardo A
    TECNOLOGÍA DE LA INTRUSIÓN DE AGUA DE MAR EN ACUÍFEROS COSTEROS: PAÍSES MEDITERRÁNEOS ©IGME. Madrid 2003. ISBN. 84-7840-470-8 ESTADO ACTUAL Y EVOLUCIÓN DE LA INTRUSIÓN MARINA EN LOS ACUÍFEROS COSTEROS DEL LITORAL MERIDIONAL DE TARRAGONA (ESPAÑA) Eduardo A. Garrido Schneider Hidrogeólogo. Instituto Geológico y Minero de España. [email protected] RESUMEN Perelló, where the recharge deficit, permeability, piezo- Con datos de las redes de control de distintos metric gradient, and water pumping lead to a high Organismos (IGME, CHE y ACA) se analiza, globalmen- degree of salination in the north of L’Ampolla and in the te, el estado de la intrusión marina de las unidades whole L’Ametlla aquifer. Nevertheless, the salinity evo- hidrogeológicas del Bajo Ebro-Montsiá y del Perelló en lution in all the aquifers of this unit has been favoura- el año 1999, y se compara con la situación que mante- ble during the last five years. nían durante los cinco años anteriores. Los acuíferos del complejo deltaico del Ebro muestran una salinización Key words natural permanente y creciente conforme penetran en Ebro delta, Perelló, monitoring networks, piezo- el mar. Las planas costeras, sectores proximales del metry, chloride, facies, ionic ratios, salinization, evolu- delta y depósitos entre Tortosa y Amposta reciben apor- tion. tes subterráneos de los mesozoicos circundantes que frenan el avance de la salinización, pero son insuficien- INTRODUCCIÓN tes en L’Ampolla, en Amposta y en San Carlos de la El litoral del sur de la provincia de Tarragona (figu- Rápita. La intrusión también afecta a las planas cuater- ra 1) acoge una de las formaciones deltaicas más narias y mesozoicos de la unidad del Perelló donde el importantes del mar Mediterráneo creada a partir de déficit de recarga, permeabilidad, gradientes piezomé- los aportes sedimentarios del río Ebro en su punto de tricos y extracciones favorecen un elevado grado de desembocadura.
    [Show full text]
  • Bibliografia Histórica Tarraconense Xii
    INSTITUT PE ru r TARR~ ONENSES RAM N JBJERENGUER .IV BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII E DICIÓ A CURA DE F. X AVIER RICOMÁ Y END RELL 1 S ALVADOR-J . R üVIRA 1 ÜÓMEZ EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990 BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII INSTITUT D 'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER IV SECCIÓ DE BIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA PUBLICACIÓ NÚM. 17 BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII EDICJÓ A CURA DE F. X A VIER RICOMÁ Y ENDRELL l SALVADOR-J . R OVI RA l G ó MEZ EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990 Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV Publicació núm. 170 ISSN: 0211 - 1438 Diposit Legal: T. 1.527. 1990 Ho edita: lnstitut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Santa Anna, 8 Tel. 23 50 32 - 43003 Tarragona Imprés a Indústries Gráfiques Gabriel Gibert, S. A. - Cartagena, 12 - Tarragona ÍNDEX Col·laboradors d'aquest número 9 Publicacions ressenyades 11 Arqueología 15 Art 17 Biografíes 29 Ciencies auxiliars 37 Cultura 47 Demografía 49 Economía i societat 53 Etnografía 65 Fonts i bibliografía 71 Historia eclesiastica 73 Historia local 83 Historia política i militar 135 Índex d'autors ressenyats 139 Índex de !loes 143 Índex de persones 147 La Bibliografía Histórica Tarraconense és un repertori bibliografic recollit i editat per la Secció de Biografía i Bibliografía de l'Institut d' Es­ tudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Aplega ressenyes de treballs histories apareguts durant l' any abans a la data de publicació. No obstant aixo, també hi són aplegades les deis publicats amb anterioritat i que, o bé no foren coneguts per la redacció o bé se li feren a mans quan l'edició ja era closa.
    [Show full text]