La Historia De La Cooperativa D'ulldecona
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Núm. !7 - AnvlOOi LA HISTORIA DE LA COOPERATIVA D'ULLDECONA Per MARC SABATÉ i ROYO 1. INTRODUCCIÓ directiva de la Cooperativa, que en tot mo Aquest treball tracta de la Ulldecona ment m'han encoratjat pertirar-lo endavant. que té com a fet més rellevant la constitució Sense el seu alè segurament aquest treball de la Cooperativa Agrícola d'Ulldecona, a mai hauria arribat a les vostres mans. partir de la qual ets agricultors d'Ulldecona Com en totes les històries, en aquesta hi faran front a les seues necessitats mitjançant haurà bonesèpoques com, per exemple, la la creació d'una sèrie d'obres com poden seua constitució o la inauguració de la ser el Molí de l'oli., la Bodega o la "Lechera". Bodega, i èpoques en què aquesta es El contingut inicial d'aquest treball era trobarà envoltada de dificultats, com pot molt més ampli que el que ara teniu a les ser l'època franquista o la greu època de mans. Es tractava d'un treball de recerca crisi de la Cooperativa. obligatòriaquehe presentat al'IES "Manuel Però tot i això, Cooperativa ha tirat Sales y Ferré" durant el curs 1999/2000. Per endavant els seus projectes i ha anat raons d'espai i per tal que siga publicat en millorant fins a Tèpoca actual. aquesta publicació Rails del Centre D'aquesta manera, la història de la d'Estudis d'Ulldecona, tot considerant el Cooperativa d'Ulldecona es podria públic a qui inicialment va dirigida la dita estructurar en cinc parts: revista, hem cregut oportú minvar-lo en tota • La primera part aniria des de la seua una sèrie d'apartats que, pel seu caràcter constitució (1916) fins a l'entrada dels general, pensem no revestien un interès nacionals durant la guerra civil ( abril de veritablement local. Aquests apartats que 1938). Època de creixement per a la han estat suprimits contenien conceptes Cooperativa, en què es va construir el Molí genèrics com eren: tipus de cooperatives, de l'oli i la fàbrica d'orujo. principis cooperatius, inicis del • La segona comprèn l'època de la cooperativisme a Catalunya, etc. postguerra i el franquisme (des de l'any Vull aprofitar aquesta introducció per tal 1938 fins a la dècada dels 50). Etapa en d'agrair a la gent del Centre d'Estudis el què la Cooperativa va experimentar una interès a publicar-lo i més concretament, al baixada i el moviment cooperativista es va tutor que m'ha dirigit el treball durant el reprimir durament {bombardeig fàbrica curs, Ferran Grau, també al meu pare Elies d'orujo al 1938). Sabater Vives, secretari actual de la • La tercera etapa va des de la dècada Cooperativa i al meu avi, Agustí Royo Bel, dels 50 fins a l'any 1970. Fou una època de membre durant varies èpoques de la creixement per a la Cooperativa en què es 121 Marc Sabaté i Royo van crear obres importants com són la el meu avi han estat lligats durant molts Bodega (1957) i la "LGchera" (1962), anys a aquesta entitat i això, d'alguna • La quarta pari comprèn una època de manera, m'ha pogut influenciar i també crisi per a la Cooperativa {1970-1978), en m'ha facilitat la recerca de la informació què Tentitat va estar a punt de ser tancada que he necessitat per al treball. per problemes econòmics i va perdre part Cal dir. però, que pel que fa a la recerca del seu patrimoni, hi havia molta informació que m'hauria • L'última part va ser una època de agradat trobar, però que, malauradament, creixement, en què la Cooperativa va sortir no ha estat així a causa de l'antiguitat que de la crisi i va poder recuperar part del tenien certs documents o el mal estat en patrimoni venut (des del 1980 fins a què es trobaven. Però, en definitiva, la l'actualitat), recerca dedocuments m'ha resultat bastant El que potser m'ha resultat més difícil gratificant- d'entendre ha estat l'època o èpoques de crisi, a causa de la gran quantitat de CONSTITUCIÓ DEL '^SINDICATO problemes que hi va haver i fets en què la AGRÍCOLA DE ULLDECONA" informació trobada m'ha resultat una mica Eí 15 d'octubre de 1916, agricultors insuficient. d'Ulldeconaesvan reunir baix la presidència El motiu pel qual que he triat aquest de Sebastià Bordes i Raga per llegir i aprovar tema per al treball de recerca és els Estatuts que constituirien la societat principalment familiar, ja que el meu pare i mLituadel"SÍndícatoAgricolade Ulldecona" 0-) La íiL·iòria de la Cooperativa d'Víidecana anomenadaavui dia "CooperativaAgrícola''. ESTATUTS DEL 1916 Una vegada llegits i aprovats GIS Estatuts Aquest mateix dia es van aprovar uns va quedar constituïda aquesta societat. estatuts necessaris per a la formació Pera formar part d'aquesta societat els d'aquest Sindicat; els "Estatutos del secs pagaven la quantitat de 3 pessetes i Sindfcato Agrícola de Ulldecona", 25 cèntims al mes. En aquesta acta de Constitució de la Cooperativa es van anomenar les persones que formarien la Junta Directiva i ocuparien e's càrrecs corresponents (Consiliari. Presi dent. Tresorer, Secretan i Vocals). ^tKM^t^.^^^^:^ xi* ;.^i^<xiiS"^^"- lA^ ^iT> / ^ d"+ ^^^^ I ^Jt ^ ' T> + *i* ^.^ \ ^t •-^i^S**^ - -"^ --.^fv^^^i^ *^^. .* Poftodo dels estotuts Aquests estatuts estaven dividits en 7 ^•^ parts o capítols i en 35 articles. 1- DISPOSrCIONS GENERALS Es creava un sindicat format per socis propietaris, colons, jornalers o bracers propietaris d^ovelles, que havien de ser practicants catòlics, Les finalitats del sindicat eren: • el seu desenvolupament • el perfeccionament social i professional dels seus socis - W • la proporció de plantes, llavors... • la venta, exportació, confecció, J J I elaboracióomilloradels productes de cultiu -p-- • Mesures contra les plagues V'-H^S- ' •Creació d'institucions de crèdit i bancs, mútues d'assegurances, escoles d'expe Acto cfe ccnstItucJó cje lo Cooperativa rimentació agrícola, defensa mútua de la 123 Marc Sabaíc i Royo propietat, guarderia rural i cercles 4-REGIM DEL SINDICAT recreatius. La Junta Directiva estava formada per ei Totes aquestes mesures es portaren a president, el tresorer i quatre vocals. Es terme des de la Junta General, formada per renovava cada 4 anys mitjançant el vot. Els la Junta Directiva i els socis. seus deures eren: • vetllar pel compliment dels estatuts 2- DISPOSICIONS DELS SOCIS • inspeccionar el capital i autoritzar les En el fet que els socis ínavien de complir operacions una bona conducta social i religiosa es pot • col·locar el capital social on es crega veure el fort lligam que tema l'Església amb millor la població. Era un sindicat clarament • contractar préstecs per a les finalitats catòlic, ínterclassista i conciliador (no vol dels sindicats processos revolucionaris). • fer la declaració També cal destacar la possibilitat de fer Un diaal'anydurantel mes de generes socis a les dones caps de família, que convocava l'assemblea general ordinària representava un avanç en la llibertat de la per a la liquidació de comptes, i dona- l'extraordinària sempre que ho acordessen Els deures dels socis eren' la Junta directiva o més de ia meitat dels •pagar la quota d'entrada (assenyalada per i'Assemblea) socis. Els seus deures eren: • examinar clients • pagar mensualment la quantitat de • aprovar o desaprovar els comptes 0'25 pts. • acceptar els membres proposats per • formar part d^alguna de les seccions la Junta directiva per als càrrecs buits del sindicat • resoldre els conflictes que puguin • complir l'article 6 afectar a la bona marxa del sindicat, • garantir les operacions per mig del sindicat i obligar-se a no hipotecar, gravar ni vendre les finques mentre es tinguen operacions pendents amb el sindicat. í els drets: • obtenir els avantatges de les seccions a les quals cadascú pertany • inspeccionar les operacions del Sindicat • formar part en lelecció de càrrecs i en les assemblees. Reunió de socis D 3-EL CAPITAL SOCIAL El patrimoni del sindicat estava format 5- RÈGIM DELS CÀRRECS per: L'encarregat de vetllar pGl bé del sindicat • els drets d'entrada ara el consiliari del Sindicat: "el Rdo SrCura • ies quotes mensuals Pàrroco" o el qui nomeni l'autoritat • les accions, aportacions o donacions diocesana. que es facin Drets del president: • les subvencions que es concedisquen • convocar i presidir les Juntes • els interessos i operacions dels fons • tenir la representació del sindicat 124 La història de la Cooperativa d'Ulldecona • portar la seua firma social amb la del manera s'obtenia millor qualitat d'oli tresorer conseqüentment, l'agricultor millor preu per • estendre i firmar els lliuraments perquè laseuacollita. Això va presentaruna plenitud el tresorer satisfaça les despeses completa en l'aspiració dels agricultors per acordades per la Junta directiva a millorar la classe d'oli, ja que abans • vigilar els interessos del sindicat s'elaborava mitjançant procediments an • fer que tots realitzen els seus càrrecs tics i antieconòmics que, lògicament, Deures del tresorer: donaven com a resultat olis de mala qualitat • recollir els ingressos del sindicat i no volguts pel comerç. custodiar-los L'obra del Molí de l'oli es va fer baix la • pagar el que s'ha acordat en Junta i presidènciad'AntoniAlomarEstadas.Però altres despeses amb independència del abans de la construcció es va formar la president secció d'aquest moll, anomenada Sección • posar a disposició del president, Cooperativa del Molino Aceitero. sempre que ho crega oportú, llibres, La propietat de terra va ser comprada a comprovants i diners. Domingo Biosca Viscarro. La propietat tenia Deures del secretari: una superfície de 57,70 metres de llarg per • convocar, sempre que estiga autoritzat, 15'53 metres d'amplada, situada a 8,40 les Juntes i altres actes del Sindicat metres de la via fèrria al carrer d'Amposta i • fer les actes, llistes, comunicacions, al Passeig Estació (el carrer d'Amposta etc.