DOCSLIB.ORG

Plan Director De La Comarca Del Priorat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

PLAN DIRECTOR TERRITORIAL DE LA COMARCA DEL PRIORAT Andres Berrizbeitia – Aitor Eriz INDICE 0 - INTRODUCCIÓN A – ANALISIS 1.1 CONTEXTO TERRITORIAL 1.2 ESPACIOS ABIERTOS 1.3 ASENTAMIENTOS 1.4 INFRAESTRUCTURAS B - PROPUESTA 2.1 ESPACIOS ABIERTOS 2.2 ASENTAMIENTOS 2.3 INFRAESTRUCTURAS 0 - INTRODUCCIÓN OBJETIVOS DEL PLAN DIRECTOR DESARROLLAR Y DETERMINAR LAS PAUTAS PARA ANALIZAR LA COMARCA EN TRES BLOQUES: ESPACIOS ABIERTOS, ASENTAMIENTOS E INFRAESTRUCTURAS. DETERMINAR EL CRECIMIENTO DE LA COMARCA Y LA BASE EN LA QUE SE APOYARA. 0 - PAUTAS PARA EL ANALISIS DE LA COMARCA ANALIZAR EL PRIORAT, VISUALIZANDO EL ACTUAL ESTADO DE LOS ESPACIOS ABIERTOS, ASENTAMIENTOS E INFRAESTRUCTURAS. EXTRAYENDO LOS DATOS DE BASES DE INFORMACIÓN TANTO NUMERICAS COMO CARTOGRAFICAS. UNA VEZ ANALIZADOS ESTOS DATOS, EXTRAER UNA CONCLUSIÓN DE LA SITUACIÓN DE LA COMARCA. 0 - DETERMINACIÓN DE LAS BASES DE CRECIMIENTO MEDIANTE UNA PROPUESTA OBTENIDA LA CONCLUSIÓN DEL ANALISIS, INICIAR UNA PROPUESTA EN LA QUE SE RECOJAN LOS TRES BLOQUES QUE SE HAN ANALIZADO. A- ANALISIS - CONTEXTO TERRITORIAL 1-ESPACIOS ABIERTOS 2-ASENTAMIENTOS 3-INFRAESTRUCTURAS CONTEXTO TERRITORIAL 498,6 Km2 SITUADA ENTRE LA SIERRA DE MONTSANT AL NORTE, Y EL CONJUNTO FORMADO POR LA MOLA DE COLLDEJOU, LA SIERRA LLAVERÍA Y LA SIERRA DE SANTA MARINA. SECTOR CENTRAL, SE ENCUENTRA LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN PRIORAT MONTSANT EN EL RESTO. CONTEXTO HISTÓRICO LA COMARCA, OCUPADO POR LOS SARRACENOS EN EL SIGLO XII, SE FUE CRISTIANIZANDO, DEJANDO IGLESIAS Y MONASTERIOS EN EL TERRITORIO. CLARO EJEMPLO, EL MONUMETO MÁS DESTACADO DE LA COMARCA: EL MONASTERIO DE SCALA DEI. LA ALDEA PROSPERÓ COMO CENTRO DE ELABORACIÓN DEL VINO. TRAS LA APARICIÓN DE LA FILOXERA, MUCHOS VIÑEDOS ABANDONADOS, PERJUDICARON MUCHO LA PRODUCCIÓN. REVOLUCIÓN VITIVINÍCOLA EN LOS 90, PARA RESURGIR Y VOLVER A HACER FAMOSO EL VINO DE MANERA INTERNACIONAL, HASTA LA ACTUAL Monasterio de Scala Dei CRISIS. 1-ANALISIS DE ESPACIOS ABIERTOS 1.1 ESPACIOS PROTEGIDOS 1.2 CUBIERTAS DE SUELO Y SU FUNCIONALIDAD 1.3 UNIDADES DE PAISAJE 1.1-ESPACIOS PROTEGIDOS 99,1% de la superficie suelo es no urbanizable debido a que gran parte de este, esta protegido. ÁREA % DE AREA PRIORAT 498,37 100 PEIN 253 50,7654955 P.ESPECIAL 132,3 26,5465417 P.TERRITORIAL 38,7 7,76531493 P.PREVENTIVA 69,78 14,0016454 ASENTAMIENTOS 3,54 0,71031563 Porcentajes de área de tipos de suelo 1.2-CUBIERTAS DE SUELO Y SU FUNCIONALIDAD Comarca de tradición agrícola, donde gran parte de su cultivo es la viña. Otra gran parte de los cultivos, son los olivares y los de fruta no cítrica (avellanos). 1.2-CUBIERTAS DE SUELO Y SU FUNCIONALIDAD Tipos de uso del suelo agrícola Cobertura ( % superficie AREA en % sobre la superficie comarca) PRIORAT TIPOS DE CULTIVO Km2 comarcal Agrícola 31,71 PRIORAT 498,37 100 VIÑAS EN BANCAL 21,44 4,3020246 Agua 0,22 VIÑAS 18 3,611774384 Forestal 36,09 FRUTA NO CITRICA 35,73 7,169372153 Matorrales 28,84 V. ABAND. EN BANCAL 0,1 0,020065413 Incendios 0 V.ABANDONADAS 0,33 0,066215864 Zonas desnudas pedregales 2,34 C.ABAND. DE MATORRAL 7,9 1,585167647 Zonas urbanas 0,81 OLIVARES 26,18 5,253125188 Total 100 OTROS CULTIVOS 20,238882 4,06101531 1.2-CUBIERTAS DE SUELO Y SU FUNCIONALIDAD ÁREA Km2 %AREA -La mayoría de los CULTIVOS 121,588882 100 cultivos son de viña, con un 32,44% sobre el VIÑAS EN BANCAL 21,44 17,6331912 total de los cultivos. VIÑAS 18 14,8039851 FRUTA NO CITRICA 35,73 29,3859105 -La fruta no cítrica es la VIÑAS ABANDONADAS EN BANCAL 0,1 0,08224436 segunda más cultivada VIÑAS ABANDONADAS 0,33 0,27140639 ( avellanos), 29,38% y los olivares con un CULTIVOS ABANDONADOS DE MATORRAL 7,9 6,49730458 21,53% OLIVARES 26,18 21,5315739 OTROS CULTIVOS 20,238882 16,6453393 1.2-CUBIERTAS DE SUELO Y SU FUNCIONALIDAD GRAFICO DE % DE CULTIVOS SOBRE MAPA DE CUBIERTA DE USOS EL TOTAL DEL SUELO DE LA COMARCA AGRICOLAS 1.3 UNIDADES DE PAISAJE CARTA DEL PAISAJE GARRIGUES VALL DEL SILENCI MONTSANT PRIORAT HISTORIC SERRA DE TORNO BAIX PRIORAT 1.3 UNIDADES DE PAISAJE SUBUNIDADES DE PAISAJE El consejo comarcal del Priorat ha determinado subunidades, convirtiendo las 6 unidades en 18. 1-ANALISIS DE ASENTAMIENTOS CRECIMIENTO DE LOS NÚCLEOS EVOLUCIÓN RESIDENCIAL ESTADISTICAS DE EMPLEO INDUSTRIA COMERCIO EQUIPAMIENTOS PUNTOS DE INTERÉS ALOJAMIENTOS 2.1 CRECIMIENTO DE LOS NÚCLEOS Habitantes Habitantes Habitantes Habitantes Municipios 1981 1991 2001 2011 Bellmunt del Priorat 337 308 308 337 La Bisbal de Falset 309 264 252 225 Cabacés 364 322 344 340 Evolución poblacional de los Capçanes 436 419 409 420 municipios Cornudella de 860 3500 Montsant 951 861 1.026 3000 2.518 Falset 2.593 2.477 2.952 2500 La Figuera 146 130 120 133 2000 Gratallops 270 234 233 264 1500 Guiamets, Els 312 294 301 322 Lloar, El 169 131 116 119 1000 Marçà 610 538 603 638 500 Margalef 163 121 129 115 0 Masroig, El 596 479 515 562 Habitantes 1981 Habitantes 1991 Habitantes 2001 Habitantes 2011 Molar, El 324 287 291 305 La Morera de 170 Montsant 177 147 164 Poboleda 385 367 339 383 Porrera 474 435 467 468 Aunque no todos aumenten su población en este Pradell de la 191 Teixeta 283 218 204 intervalo de tiempo, todos tienen una evolución Torre de 129 similar, dándose un decrecimiento entre 1981 y 1991, Fontaubella, La 71 62 140 y creciendo a partir de este momento, en los años 90. Torroja del Priorat 139 123 140 171 Ulldemolins 517 444 491 449 Vilella Alta, La 123 123 123 140 Vilella Baixa, La 191 144 179 210 TOTAL 9940 8928 9228 10087 Municipios % % % PORCENTAJES DE CRECIMIENTO Y DECRECIMIENTO Crecimien Crecimie Crecimie to 81-91 nto 91-01 nto 01-11 Bellmunt -8,605 0,000 9,416 del Priorat La Bisbal -14,563 -4,545 -10,714 de Falset Cabacés -11,538 6,832 -1,163 Capçanes -3,899 -2,387 2,689 Cornudella -9,464 -0,116 19,302 120,000 de Montsant 100,000 Falset -4,474 1,655 17,236 La Figuera -10,959 -7,692 10,833 80,000 Gratallops -13,333 -0,427 13,305 60,000 Guiamets, -5,769 2,381 6,977 Els 40,000 Lloar, El -22,485 -11,450 2,586 Marçà -11,803 12,082 5,804 20,000 Margalef -25,767 6,612 -10,853 0,000 Masroig, El -19,631 7,516 9,126 % Crecimiento 81-91 % Crecimiento 91-01 % Crecimiento 01-11 Molar, El -11,420 1,394 4,811 -20,000 La Morera -16,949 15,646 -3,529 de -40,000 Montsant Poboleda -4,675 -7,629 12,979 Porrera -8,228 7,356 0,214 Pradell de la -22,968 -12,385 6,806 Teixeta - Porcentajes negativos entre 1981 y 1991 Torre de -12,676 108,065 8,527 Fontaubella , La Torroja del -11,511 13,821 22,143 - Entre 1991 y 2001 más positivos que negativos Priorat Ulldemolins -14,120 10,586 -8,554 Vilella Alta, 0,000 0,000 13,821 - Entre 2001 y 2011 más positivos y valores más altos La Vilella -24,607 24,306 17,318 Baixa, La Municipios % % % PORCENTAJES DE CRECIMIENTO Y DECRECIMIENTO Crecimient Crecimien Crecimien o 81-91 to 91-01 to 01-11 Bellmunt del -8,605 0,000 9,416 Priorat La Bisbal de -14,563 -4,545 -10,714 Falset Cabacés -11,538 6,832 -1,163 Capçanes -3,899 -2,387 2,689 Cornudella -9,464 -0,116 19,302 120,000 de Montsant 100,000 Falset -4,474 1,655 17,236 La Figuera -10,959 -7,692 10,833 80,000 Gratallops -13,333 -0,427 13,305 60,000 Guiamets, -5,769 2,381 6,977 Els 40,000 Lloar, El -22,485 -11,450 2,586 Marçà -11,803 12,082 5,804 20,000 Margalef -25,767 6,612 -10,853 0,000 Masroig, El -19,631 7,516 9,126 % Crecimiento 81-91 % Crecimiento 91-01 % Crecimiento 01-11 Molar, El -11,420 1,394 4,811 -20,000 La Morera de -16,949 15,646 -3,529 Montsant -40,000 Poboleda -4,675 -7,629 12,979 Porrera -8,228 7,356 0,214 Pradell de la -22,968 -12,385 6,806 Evolución con carácter positivo los porcentajes Teixeta Torre de -12,676 108,065 8,527 de crecimiento del grupo de municipios. Fontaubella, La Torroja del -11,511 13,821 22,143 Aumento anecdótico del 108% de la Torre de Priorat Ulldemolins -14,120 10,586 -8,554 Fontaubella. Vilella Alta, 0,000 0,000 13,821 La Vilella Baixa, -24,607 24,306 17,318 La DENSIDAD DE LOS MUNICIPIOS Y LA COMARCA Comarca Densidad Hab/Km Municipios Superficie (Km2) Habitantes 2011 Densidades 2011 Alt Camp 83,6 Bellmunt del Priorat 8,9 337 37,865 La Bisbal de Falset 14,1 225 15,957 Baix Camp 240,85 Cabacés 31,2 340 10,897 Bajo Ebro 72,44 Capçanes 22,5 420 18,667 Cuenca de Barberà 30,85 Cornudella de Montsant 63,5 1.026 16,157 Montsià 87,28 Falset 31,6 2.952 93,418 Ribera del Ebro 27,71 La Figuera 18,6 133 7,151 Tarragonès 777,13 Gratallops 13,6 264 19,412 Guiamets, Els 12,1 322 26,612 Tierra alta 17,12 Lloar, El 6,6 119 18,030 Priorat 20,263 Marçà 34,6 638 18,439 Margalef 16,1 115 7,143 Masroig, El 15,5 562 36,258 Molar, El 22,8 305 13,377 Densidades bajas en los municipios.
Recommended publications
  • Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125

    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125

    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27
  • BIERA D'ebrrie, Tarfragona) 1

    BIERA D'ebrrie, Tarfragona) 1

    El AStENTAMI!:NTO PROTOHiSTÓRICO DEl BARRANC DE GÀfOLS (GiNESTAR, BIERA D'EBrRIE, TARfRAGONA) 1 por M. C. Beimte*, J. Sam11mtí*'' y J. Scmtacana*** JResume111: E! poblado del Barranc de Gàfols se fecha en e! siglo VII y VI a.C. En su última fase, presenta un trazado regular, con calles rectilíneas que interseccionan en iíngulo recto, y viviendas de planta rectangular, dotadas habimalmente de un hogar en posición central. La técnica constructiva se basa en el uso de zócalos de piedra con elevaciones de adobe. Algunas de estas habitaciones tenían un revestimiento mural con decoración pintada de colar rojo, formando temas geométricos. El yacimiento fue abandonado repentinamente y destruido por un fuerte incendio, lo que ha permitido la recuperación, en muy bucn estado, de la mayor parte de los materiales muebles y de abundantes restos paleocarpológicos. Entre los materiales cerâmicos cabe destacar la presencia de un buen número de importaciones fcnicias, así como la presencia de otras cerâmicas a tomo no fenicias, pero que imitan claramente sus fom1as; posiblemente se trata de las primeras producciones a tomo de la zona, anteriores a las cerámicas ibéricas propiamente dichas. Paiabns-dave: Urbanismo y arquitectura protohistóricos. Comercio fenício. Cataluiia. 1, INTRODUCCIÓN ER yacimiento del Barranc de Gàfols, también conocido con el nombre de El Pomeralet, está situado en el término municipal de Ginestar, a poco menos de un kilómetro al sudoeste de esta población, a la derecha dei torrente del mismo nombre, en el punto en que éste desemboca en la Hanada aluvial del Ebro (lám. I). Topográficamente, se trata de una extensa plataforma, claramente delimitada al sudoeste por el Barranco de Gàfols, al norte por el Barranco de Ginestar y al noroeste por un acanülado abrupto, al pie del cual transcurre la 1 Una versión similar de este trabajo ha sido entregada a la serie Tribuna d'Arqueologia para SI.! publicación en lengua catalana.
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un

    El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un

    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
  • Acord De La Junta De Govern

    Acord De La Junta De Govern

    Secretaria general Data de I'acord: 27 de febrer de 2015 Unitat : Secretaria General Ref.: PSP:asv Assumpte: APROVACIÓ DE LA 1a CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS DEL PLA n ESPECIAL D'INVERSIONS MUNICIPALS 2015. o ra Tar io ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN tac u i De conformitat amb el dictamen de la Comissió informativa del Servei d'Assisténcia Municipal, la Junta de Govern per unanimitat acorda el següent: Fets 1. El Ple de la Diputació de Tarragona, en sessió ordinária de 28 de novembre de 2014, va aprovar inicialment les bases reguladores del Pla especial d'inversions municipals 2015. La Junta de Govern de 5 de desembre de 2014 va aprovar la convocatória condicionada a l'aprovació definitiva de les bases i del pressupost de la Diputació. 2. La convocatória va ser publicada al BOPT núm. 284 de data 12 de desembre de 2014, amb cárrec a la partida pressupostária 1010/942/76208/01 del pressupost de l'any 2015 i amb una dotació pressupostária inicial de 6.000.000 €. 3. El régim de convocatória és el de concurréncia competitiva. 4. D'acord amb les bases especifiques reguladores, la Diputació subvencionará les inversions destinades a la creació d'infraestructures i a la creació o adquisició de béns de naturalesa inventariable necessaris pel funcionament deis serveis de titularitat municipal. La quantitat resultant per cada municipi i entitat municipal descentralitzada es va publicar juntament amb la convocatória. 5. La base novena del PEIM diu que per seleccionar les actuacions, la unitat gestora revisará les sol•licituds i la documentació presentada, i l'órgan avaluador emetrá els corresponents informes d'avaluació de les sol-licituds que reuneixen tots els requisits de les bases i tinguin si s'escau els informes técnics favorables.
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D’Educació 2020-2021

    Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D’Educació 2020-2021

    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 LLar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43007488 Llar d'infants Francesc Blanch i Ribé Altafulla 43009977 Institut d'Altafulla Altafulla 43010402 Escola El Roquissar Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint VerdaguerCalafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 1 Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 _____________________________________________________________________________ Serveis Territorials a Tarragona _____________________________________________________________________________ Codi del centre
  • Anuncio 29143 Del BOE Núm. 195 De 2010

    Anuncio 29143 Del BOE Núm. 195 De 2010

    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 195 Jueves 12 de agosto de 2010 Sec. V-A. Pág. 91990 V. Anuncios A. Anuncios de licitaciones públicas y adjudicaciones COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA 29143 Resolución de la Agencia Catalana del Agua por la que se hace pública la licitación por procedimiento abierto de la contratación del servicio de explotación, conservación, mantenimiento y mejoras de los sistemas de saneamiento de Bellmunt del Priorat, La Bisbal de Falset, Cabacé, Capçanes, Cornudella del Montsant, Falset, La Figuera, Gratallops, Guiamets, Marçà, Margalef, Masroig (Barranc del Pou), El molar, La Morera del Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de La Teixeta, Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins y Vilella Baixa de la comarca del Priorat. 1. Entidad adjudicadora: Datos generales y datos para la obtención de la información: a) Organismo: Agencia Catalana del Agua, empresa pública adscrita al Departamento de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat de Catalunya. b) Dependencia que tramita el expediente: Agencia Catalana del Agua. c) Obtención de documentación e información: 1) Dependencia: Agencia Catalana del Agua. 2) Domicilio: Calle Provença, 260. 3) Localidad y código postal: Barcelona, 08008. 4) Teléfono: 93 567 28 00. 5) Telefax: 93 488 16 88. 7) Dirección de Internet del perfil del contratante: https:// contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/capView.do? keyword=&reqCode=view&idCap=206317&department=22500. 8) Fecha límite de obtención de documentación e información: Día 19 de septiembre de 2010 hasta
  • Anàlisi Dels Embassaments De Flix I Riba- Roja ______Índex

    Anàlisi Dels Embassaments De Flix I Riba- Roja ______Índex

    Pantà de Riba- roja Anàlisi dels embassaments de Flix i Riba- roja TREBALL DE RECERCA Reserva natural de Sebes Pantà de Flix La colònia de la Fàbrica Departament de Química TREBALL DE RECERCA Anàlisi dels embassaments de Flix i Riba- roja _______________________________________________________________________________________________ Índex 1- Introducció....................................................................................................... 3 1.1- Elecció del treball de recerca........................................................... 3 1.2- Objectius........................................................................................... 4 1.3- Paràmetres a estudiar...................................................................... 4 1.4- Hipòtesis........................................................................................... 5 2- L’aigua............................................................................................................. 7 2.1- La molècula d’aigua.......................................................................... 7 2.2- Les propietats de l’aigua................................................................... 8 2.3- Composició....................................................................................... 8 3- Els embassaments de Flix i Riba- roja............................................................ 10 3.1- Embassaments de Catalunya........................................................... 10 3.2- Embassaments de la província de Tarragona.................................
  • Rural (Re)Population: Utopia Or Dystopia?

    Rural (Re)Population: Utopia Or Dystopia?

    Rural (re)population: utopia or dystopia? Case study: the village of Els Guiamets Víctor Enrich Tarrés Bachelor thesis Bachelor's Degree in Architecture Urbanism Department ETSA Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech Le cœur a ses raisons que la raison ne connaît point . Blaise Pascal (1623 - 1662) Tutor / director: Carles Crosas Armengol Examination committee: President: Jordi Franquesa Sànchez Vocal: Inés Aquillué Junyent Vocal: Eduard Callís Freixas Fig 1. Next pages, Barcelona urban pattern within the silhouette of Els Guiamets municipality (Own composition) 1 2 3 4 Table of Contents Abstract Abstract ........................................................................................................................... 6 Motivation A long journey back to architecture ............................................................................ 7 Now, what? ................................................................................................................ 11 In this document I describe the sudden outburst of interest towards moving to the countryside by a Introduction growing amount of people currently living in cities and as a consequence of the application of tough 2020: year one .......................................................................................................... 15 measures, such as the restriction of movement and the prohibition of close social interaction during 2020, resulting from having to control the spread of the Covid 19 pandemics. I also point out that a Hyperconnectivity
  • TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla

    TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla

    TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona

    Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona

    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De

    Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De

    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1

    Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1

    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.