5.1.4. Caracterització urbanística a) Tipologia d’assentaments segons els usos del sòl

Dins el sistema d’assentaments hi ha una gran heterogeneïtat pel que fa al teixit urbà. No obstant això, es poden establir tres grans categories: la formada pels nuclis històrics i la ciutat mixta; la formada pels teixits residencials especialitzats, generalment de baixa densitat; i la formada pels teixits especialitzats d’activitat econòmica.

Els nuclis històrics i la ciutat mixta constitueixen la xarxa bàsica del sistema d’assentaments. Els nuclis històrics són aquells que durant segles van articular aquesta xarxa bàsica i a partir dels quals, en molts casos, es van generar eixamples de certa entitat. Uns i altres constitueixen el que s’ha anomenat la ciutat mixta, és a dir, aquells teixits que barregen usos residencials, d’activitat econòmica i de serveis. Com es veurà més endavant, el Pla territorial aposta per concentrar els futurs creixements sobre aquesta xarxa, perquè és la més sostenible, la que genera menys mobilitat obligada, la que pot servir-se eficientment pel que fa a transport públic i altres serveis, la que consumeix menys recursos. La ciutat mixta se situa, principalment, a les planes del Camp, la plana del Penedès i l’eix del Francolí.

Assentaments. Memòria 5.25

Amb la denominació d’àrees especialitzades, s’assenyalen aquells teixits que són resultat d’iniciatives per al desenvolupament d’usos específics –residencials, industrials, terciaris, equipaments, etc.– sovint en localitzacions separades de l’àrea urbana principal.

Els teixits residencials especialitzats, les anomenades urbanitzacions, s’han estès durant els darrers cinquanta anys arreu del territori, però molt especialment en la franja costanera, algunes zones de muntanya i a l’entorn d’algunes ciutats importants. Si bé en un principi van acollir segona residència, els darrers anys estan esdevenint espais de primera residència. Es tracta de teixits urbans generalment de baixa o molt baixa densitat i, per tant, altament consumidors de sòl. Per la seva baixa densitat i la seva monofuncionalitat –només residència– són assentaments que generen una enorme mobilitat obligada i impossible de servir amb transport públic. Són teixits ineficients, costosos de mantenir, difícils de nodrir dels serveis urbans necessaris i d’elevat impacte ambiental i territorial.

Al Camp de Tarragona, els teixits residencials especialitzats se situen principalment a la costa, en els terrenys forestals enlairats sobre les ciutats de Reus i Tarragona i en les muntanyes de llevant de l’àmbit, de major influència de la regió metropolitana de Barcelona.

Els teixits especialitzats d’activitat econòmica són, també, assentaments monofuncionals, d’ús bàsicament industrial o terciari. Els anomenats polígons industrials acullen no només aquelles activitats industrials poc compatibles amb els teixits residencials si no, cada dia més, tota mena d’usos terciaris. Al Camp de Tarragona se situen principalment a les planes del Camp, la plana del

Assentaments. Memòria 5.26

Penedès i en l’eix del Francolí. Algunes peces tenen dimensions molt notables: és el cas del polígon petroquímic sud i altres polígons de Vila-seca i Reus, del polígon petroquímic nord, del polígon de Riuclar i del de Constantí o del polígon industrial de Valls.

b) Parc d’habitatge i tipologies edificatòries

Pel que fa a la producció residencial, no tot el sistema d’assentaments té el mateix dinamisme de creixement ni les tipologies edificatòries en base a les quals es produeix aquest creixement són les mateixes.

L’anàlisi de l’evolució relativa del parc d’habitatges, és a dir, del percentatge de creixement sobre el parc existent, permet constatar que els creixements s’alineen en els corredors principals d’infraestructures: principalment sobre el corredor costaner i sobre l’eix del Francolí entre la conurbació central i Montblanc. En menor mesura, també sobre el corredor de l’AP-2 o autopista de Lleida.

Assentaments. Memòria 5.27

La producció d’habitatge plurifamiliar va força lligada a la franja costanera, especialment a la que se situa al sud de Tarragona i més genuïnament turística, però també la del nord de l’àmbit. Es tracta d’apartaments de costa que, en molts casos, esdevenen primera residència.

Assentaments. Memòria 5.28

La producció d’habitatge aïllat es concentra, molt especialment a la zona interior, no costanera, del Baix Penedès. Es tracta, generalment, d’habitatge principal d’una població humana molt vinculada, per raó de treball, a la Regió metropolitana de Barcelona i que busquen un habitatge amb jardí i la tranquil·litat d’una comarca allunyada però alhora prou propera de la gran metròpolis per residir. També preval aquesta tipologia edificatòria a l’entorn de les ciutats de Tarragona i de Reus, on esdevé funcionalment un entorn residencial d’aquestes i en alguns municipis de les muntanyes que encerclen la plana del Baix Camp.

Assentaments. Memòria 5.29

c) Eficiència en el consum de sòl

L’anàlisi dels sectors urbanitzables previstos pel planejament urbanístic vigent i que encara no han estat desenvolupats permet visualitzar en quina direcció avança el territori, com serà el sistema d’assentaments a mig i llarg termini i detectar possibles ineficiències anunciades en la utilització del sòl. Especialment rellevant és l’anàlisi dels usos i de la densitat previstos.

L’anàlisi dels usos –residencial, industrial, equipaments, etc.– permet detectar desequilibris en determinades àrees i planteja l’interès de modificar l’ús d’alguns dels sectors previstos. És el cas, per exemple, d’amplis territoris costaners, molt rics en residència però molt pobres en sòl per activitat econòmica i en equipaments. En un context en el qual bona part del que era segona residència esdevé habitatge principal i on el sòl apte per a l’extensió urbana comença a ser escàs, convé analitzar un canvi d’ús de determinades peces de sòl residencial encara no executades a d’altres usos de major interès estratègic. En molts casos, si es vol minimitzar la mobilitat obligada, estructurar la ciutat i garantir la prestació de serveis a la població resident, aquesta hauria de ser l’estratègia urbanística prioritària. Molts municipis tenen en aquesta estratègia la darrera oportunitat de crear ciutat i garantir-se un paper nodal dins la xarxa d’assentaments.

Assentaments. Memòria 5.30

L’anàlisi de la densitat prevista permet identificar aquells llocs on es preveu crear ciutat compacta i aquells on es preveu una urbanització de baixa densitat.

Les imatges de Reus i del Vendrell són prou il·lustratives. Es grafien en groc els sectors de baixa densitat i en taronja i morat els de més alta densitat. És evident que ambdues ciutats, segurament, no aprofiten prou un recurs escàs com és el sòl en relació a les potencialitats de les respectives estacions de tren. Una accessibilitat ferroviària com aquesta segurament convida a un augment de densitat i, per tant, de població, al voltant de les estacions. Per tal de crear una ciutat eficient, el tren ha d’arribar a la ciutat, però la ciutat s’ha de situar sobre el tren; i les portes del territori, les estacions de tren són espais que cal aprofitar amb la màxima intensitat urbana possible.

5.1.5. Planejament urbanístic concurrent a) Els plans directors urbanístics

Pel que fa al planejament urbanístic plurimunicipal, dins l’àmbit del Camp de Tarragona hi ha tres plans directors urbanístics aprovats i dos en fase d’elaboració.

Un dels aprovats és el Pla director urbanístic de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona que afecta terrenys dels termes municipals de Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, Reus, Salou, Tarragona, Vilallonga del Camp i Vila-seca. L’objectiu fonamental d'aquest pla director és el de coordinar i fer compatible l’ocupació territorial de les activitats química i turística presents en el sistema urbà central del Camp de Tarragona, dos dels grans motors econòmics de la regió. En la zona costanera, la intervenció del Pla director es concreta especialment en els espais perimetrals del polígon sud de la indústria química i del centre recreatiu i turístic d’Universal Studios (Port Aventura), en els espais de contacte entre les activitats residencials i industrials situades al llarg de la carretera N-340 i en el front portuari entre Vila-seca i el riu Francolí. En la zona nord, la intervenció del Pla director es concreta en el perímetre de polígon nord de la indústria química.

Assentaments. Memòria 5.31

També és vigent i cal tenir en compte el Pla director urbanístic del sistema costaner I i II, que protegeix els darrers sòls no urbanitzables de la franja litoral i impulsa la desclassificació o bé estableix condicions per alguns sectors urbanitzables costaners encara no desenvolupats. Atès que els objectius d’aquest pla director es vinculen especialment a l’estratègia d’espais oberts, s’explica amb major detall en el capítol 4 d’aquesta memòria.

Finalment, cal tenir present l’aprovació definitiva per part del conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 13 de març de 2009 (publicada al DOGC el 28 de juliol de 2009) del Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Camp de Tarragona. Aquest pla té per objectiu el desenvolupament de les àrees residencials estratègiques (ARE) com a nova figura urbanística definida en el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística (octubre de 2007), amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a preu assequible, tot assegurant una elevada qualitat urbanística i garantint la disposició dels equipaments necessaris per a la població.

Les ARE han de tenir una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea, dels quals un mínim del 50 % han de disposar d’algun règim de protecció. S’han de desenvolupar de forma integrada amb la trama urbana existent o prevista, han de tenir una adequada dotació d’equipaments i serveis a desenvolupar al mateix temps que la urbanització, i han gaudir de la necessària prestació de transport públic. Han de garantir també una correcta integració en el medi ambient i elevats estàndards

Assentaments. Memòria 5.32

d’eficiència energètica, amb especial atenció a l’ús d’energies renovables, l’estalvi en el consum d’aigua i el tractament de residus. La cessió per part dels propietaris pot arribar fins al 15 % de l’aprofitament urbanístic del sòl amb destinació a la construcció dels equipaments necessaris.

Amb la redacció del pla director s’han delimitat els sectors urbanitzables, i s’han desplegat els plans parcials i els projectes d’urbanització bàsica de cadascuna de les 10 àrees residencials estratègiques del Camp de Tarragona. El desenvolupament dels sectors serà impulsat per consorcis, integrats per l’Institut Català del Sòl i els respectius ajuntaments, els quals podran promoure la urbanització directament o bé concertar-la amb altres agents.

Al Camp de Tarragona es preveu desenvolupar 10 ARE en 9 municipis. S’hi urbanitzaran 283,47ha, que han de permetre la construcció de 15.087 habitatges, el que representa el 16,19% dels que es faran a Catalunya en el marc de les ARE.

Taula: Àrees residencials estratègiques

Municipi Nom Superfície (Ha) Habitatges total Habitatges HPP Calafell La Barquera 7,38 369 189 Falset Sant Gregori 10,85 547 318 Els Pallaresos - Tarragona Sector Residencial 22,92 1.146 656 Perafort Eixample de l’Estació 19,24 962 484 Reus Nord 105,84 5.769 3.173 Santa Oliva El Molí de Baix 15,94 911 590 Tarragona La Canonja 23,62 1.416 736 Tarragona Pou Boronat 36,63 1.832 964 Valls Ruanes 32,78 1.721 861 Vila-seca La Canaleta 8,28 414 207 Total 283,47 15.087 8.178 Font: elaboració pròpia.

En el moment d’aprovar el Pla territorial, es troba en fase d’elaboració el Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona. Es tracta d’un pla director urbanístic de propòsit general que abasta els municipis d’Almoster, Altafulla, Cambrils, Castellvell del Camp, Constantí, el Catllar, el Morell, els Garidells, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, la Riera de Gaià, la Secuita, la Selva del Camp, Perafort, Reus, Riudoms, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca i Vinyols i els Arcs a les comarques del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp. En aquest espai central del Camp de Tarragona s’està configurant una conurbació urbana en la que els teixits urbans, les infraestructures i els usos del sòl dels diferents municipis interaccionen cada dia amb major intensitat formant una única ciutat des d’un punt de vista funcional. Aquesta ciutat de ciutats té expectatives de creixement molt importants durant els propers vint anys alhora que es troba orfe de projecte comú. Aquest pla director té per objectiu, precisament, el disseny d’aquesta futura conurbació urbana en termes d’eficiència i sostenibilitat i, per tant, la coordinació dels diversos planejaments municipals que l’han de fer possible.

Finalment, es troba també en fase d’elaboració el Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les comarques de l’Alt i del Baix Penedès que abasta els municipis de l’Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys a la demarcació de Tarragona i de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos a la demarcació de Barcelona. Aquest pla director té, per objectiu definir urbanísticament el projecte d’una àrea logística en la part nord de la comarca del Baix Penedès i, especialment, el sistema d’infraestructures que ha de donar-li suport.

Assentaments. Memòria 5.33

b) El planejament urbanístic municipal

L’estat de planejament urbanístic és força heterogeni i en continu canvi. Els municipis del litoral i les capitals comarcals, com era d’esperar pel seu major dinamisme, tenen major cobertura de planejament. S’hi sumen aquells municipis més petits que han revisat recentment o que han aprovat per primera vegada el seu planejament urbanístic i als quals, d’acord amb la legislació urbanística vigent, els ha pertocat fer-ho ja mitjançant la figura d’un POUM.

Com es pot apreciar en la taula, la comarca amb major intensitat i precisió de planejament municipal és el Baix Penedès, seguida per les comarques del Tarragonès i de l’Alt Camp. En tot cas, l’àmbit del Camp de Tarragona encara té molta feina de planejament urbanístic per endavant, una feina que s’haurà d’ajustar ja a les directrius del planejament territorial.

Assentaments. Memòria 5.34

Taula: Planejament vigent. % sobre el nombre de municipis de la comarca o de l’àmbit POUM Pla general Normes Delimitació de Sense subsidiàries sòl urbà planejament

Alt Camp 30 4 61 4 Baix Camp 25 7 54 11 4 Baix Penedès 21 29 50 Conca de Barberà 9 5 55 32 Priorat 26 13 30 30 Tarragonès 24 24 52 Àmbit del Camp de Tarragona 23 10 47 14 6

Font: elaboració pròpia.

Els darrers POUM que s’han aprovat definitivament i que el Pla territorial ha pogut incorporar són els de Falset, Constantí, la Riera de Gaià, Aiguamúrcia, la Morera de Montsant i Ulldemolins. En el moment de tancar el projecte de Pla territorial per a la seva aprovació provisional (octubre 2009) hi ha

Assentaments. Memòria 5.35

alguns POUM en fases més o menys avançades de tramitació i que tenen una especial transcendència en la regió. És el cas dels POUM de Tarragona (que ha estat objecte d’una segona aprovació inicial), del Catllar, de la Pobla de Mafumet, de les Borges del Camp, de Banyeres del Penedès, de Llorenç del Penedès i de l’Arboç.

En fases més inicials de tramitació, cal destacar el POUM de Querol, a l’Alt Camp, amb una herència urbanística que contradiu els principis d’ordenació actual i que fa anys reclama un marc de referència del tot definit. També s’ha d’esmentar l’inici de treballs en municipis de certa entitat com Valls, Montblanc, l’Espluga de Francolí, Alcover o la Selva del Camp.

Finalment cal destacar la iniciativa endegada des del mateix Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de dotar d’unes normes de planejament urbanístic municipal tots aquells municipis que encara no disposen de planejament urbanístic o que només disposen d’una simple delimitació del sòl urbà. Aquesta situació es dóna especialment a la comarca del Priorat, però també a la Conca de Barberà i a la zona de muntanya del Baix Camp. Amb independència que aquests municipis segueixin avançant en la definició d’un planejament general propi, la Direcció General d’Urbanisme treballa per avançar una delimitació i qualificació del sòl urbà i del sòl no urbanitzable i aquelles determinacions mínimes per tal de fer possible una gestió urbanística correcta del sòl.

Aquestes normes de planejament urbanístic municipal s’estan redactant per als municipis del Milà, a l’Alt Camp; d’Arbolí, la Febró, Riudecols i Colldejou al Baix Camp; de Forès, Passanant i Belltall, Rocafort de Queralt, Savallà del Comtat, Senan i Vallclara a la Conca de Barberà; i de Bellmunt del Priorat, el Masroig, els Guiamets, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Vilella Alta, Margalef, Poboleda, Pradell de la Teixeta, Cabacés, el Molar, el Lloar i la Vilella Baixa al Priorat.

c) Els sectors de planejament

A l’hora d’analitzar el sòl planejat, s’han considerat com a sector de planejament, en sentit ampli, aquells polígons reconeguts pel planejament urbanístic municipal vigent que han de ser desenvolupats mitjançant planejament derivat, independentment de si estan en sòl urbà o urbanitzable.

Dins dels treballs de base per a la redacció del Pla territorial s’han identificat aquells sectors encara per desenvolupar, que no tenen encara el planejament derivat aprovat i executiu i que, per tant, si escau, podrien ser replantejats pel planejament urbanístic d’acord amb les necessitats actuals i els principis de desenvolupament urbanístic que propugnen la nova legislació urbanística catalana i aquest Pla territorial.

Per a cadascun d’aquests sectors s’han analitzat diverses variables com l’entorn urbanístic, el grau d’ocupació per edificacions preexistents –si està més o menys brut–, l’ús previst –si serà d’ús residencial o per activitat econòmica– i la densitat d’habitatges –si serà més o menys eficient en el consum de sòl–. S’ha mirat d’identificar, per a cadascun dels sectors, si la seva lògica s’inclinava més cap a la urbanització o cap a l’espai obert, si donava resposta als dèficits i desequilibris de la zona pel que fa als usos i si aprofitava de manera eficient la seva ubicació pel que fa a la intensitat urbana prevista.

Com es veurà més endavant, per aquells sectors que més s’allunyen dels principis d’ordenació sostenible, els que no donen resposta a les necessitats principals o que no aprofiten correctament les oportunitats de la seva posició i que, alhora, permeten un replantejament, el Pla territorial estableix determinacions específiques i insta el planejament urbanístic a atendre-les.

S’han exclòs aquells municipis que, en el moment de tancar aquesta memòria, es trobaven en fases avançades de tramitació del seu POUM com és el cas de Pratdip, Vilanova d’Escornalbou, les Borges del Camp, Vimbodí i Poblet, la Pobla de Mafumet, el Catllar, Tarragona i l’Arboç. També s’ha exclòs el municipi de Querol atès que es tracta d’un planejament desproporcionat i obsolet, que es treballa per ajustar als criteris del Pla territorial i que, per la seva enorme dimensió esbiaixaria l’anàlisi efectuada.

Assentaments. Memòria 5.36

En base a aquest treball, s’han detectat 835 sectors de planejament al Camp de Tarragona amb una superfície total de 9.205 ha. D’aquests sectors, n’hi ha 269, que representen 3.886 ha, que tenen planejament derivat ja aprovat, és a dir, que disposen d’un pla parcial o d’un pla especial aprovat i no pendent d’executivitat.

Del total de 835 sectors, n’hi ha 612 d’ús residencial, dels quals 429 encara no tenen planejament derivat aprovat. Dels 214 que tenen un ús per activitat econòmica, 129 encara no tenen aprovat el planejament derivat. La resta de sectors estan destinats a un ús d’equipament.

Taula: Nombre de sectors sense planejament derivat aprovat

Ús d’activitat econòmica Ús d’equipament Ús residencial Total Alt Camp 12 4 67 83 Baix Camp 33 2 142 177 Baix Penedès 23 - 81 104 Conca de Barberà 21 - 40 61 Priorat 1 - 20 21 Tarragonès 39 2 79 120 Àmbit Camp de Tarragona 129 8 429 566 Font: elaboració pròpia.

La superfície de sòl (ha) que ocupen el total de 835 sectors estudiats, és de 9.205 ha, de les quals 5.318 ha encara no tenen aprovat el planejament derivat. De les 3.096 ha d’ús per activitat econòmica, 1.579 ha no tenen encara aprovat el planejament derivat. De les 6.091 ha d’ús residencial, 3.728 ha no tenen encara aprovat el planejament derivat.

Taula: Superfície dels sectors sense planejament derivat aprovat (ha)

Ús d’activitat econòmica Ús d’equipament Ús residencial Total Alt Camp 117,0 2,4 285,0 404,3 Baix Camp 449,2 6,4 1.318,1 1.773,7 Baix Penedès 248,5 1.321,9 1.570,4 Conca de Barberà 109,2 143,4 252,6 Priorat 10,2 42,4 52,6 Tarragonès 644,6 2,6 617,6 1.264,8 Àmbit Camp de Tarragona 1.578,6 11,4 3.728,4 5.318,4 Font: elaboració pròpia.

L’anàlisi del nivell d’ocupació de cadascun dels sectors sense planejament derivat aprovat s’ha efectuat a partir de les ortofotos 1:5.000 de l’ ICC del vol del 2006 i dóna els resultats següents per comarques. Com es pot veure, si bé la norma és que els sectors no tinguin preexistències dins del seu perímetre, existeixen sectors amb un elevat grau de suburbanització.

Assentaments. Memòria 5.37

Taula: Grau d’ocupació dels sectors sense planejament derivat aprovat

Ús 0% lliure 25% lliure 50% lliure 75% lliure 100% lliure Total Alt Camp Activitat 1 2 9 12 Residencial 3 1 1 1 61 67 Baix Camp Activitat 2 1 1 29 33 Residencial 9 1 3 2 127 142 Baix Penedès Activitat 1 2 20 23 Residencial 2 2 1 3 73 81 Conca de Barberà Activitat 1 2 1 17 21 Residencial 4 2 2 2 30 40 Priorat Activitat 1 1 Residencial 1 19 20 Tarragonès Activitat 1 3 4 31 39 Residencial 9 1 1 68 79 Font: elaboració pròpia.

Assentaments. Memòria 5.38

Pel que fa a la densitat prevista en els sectors, es detecten moltes peces de baixa densitat. Com a criteri general, la baixa densitat significa ineficiència i va lligada a moltes externalitats negatives d’ordre socioeconòmic i ambiental. És, per tant, en principi, un model a evitar.

Certament, en la majoria de les ubicacions de baixa densitat que es proposen, atenent als condicionants urbanístics de l’entorn i la localització territorial, la densificació no seria adequada. En aquests casos, més que densificar, el que escauria és no classificar sòl. Si la ciutat mixta i amb una elevada intensitat urbana no s’escau, és senyal que allà no tocaria créixer si es vol garantir uns estàndards d’eficiència i de sostenibilitat adequats.

Tanmateix, també es detecten determinades previsions de baixa densitat en zones de gran accessibilitat, contigües a nuclis urbans densos, properes a estacions de tren o de tramvia existents o previstes, etc. En aquests casos, l’estratègia adequada passa per un canvi en els paràmetres del sector cap a una major intensificació urbana. Aquest és el cas de diversos sectors situats al nord de la ciutat, pròxims a l’estació de tren de Reus, per als quals l’Ajuntament ja està modificant puntualment el planejament. D’altres casos altament conspicus serien els sectors de Vinyols i els Arcs situats en contigüitat amb Cambrils i la seva estació de tren o el de diversos sectors del Vendrell, tant els

Assentaments. Memòria 5.39

contigus al nucli urbà principal com els situats a l’entorn de la important estació de tren de Coma- ruga.

5.1.6. Potencial del planejament urbanístic vigent

Un altre dels treballs de base importants per a la redacció del Pla territorial ha estat obtenir una estimació aproximada del potencial d’habitatge i de sostre per a activitats econòmiques que encara té el planejament urbanístic vigent. En aquest apartat de la memòria només fem una breu ressenya d’aquests treballs atès que s’incorpora una explicació més detallada en forma d’annex a la documentació del Pla.

Cal advertir que els resultats s’ha d’interpretar com una estimació i una informació addicional. Com s’explica més endavant, les estratègies del Pla territorial no es basen en el planejament municipal si no en la situació física actual de la urbanització. Aquestes estimacions, que analitzades localment i per alguns sectors concrets poden tenir desviacions significatives, assenyalen un determinat ordre de magnitud i permeten avaluar el grau d’incidència del Pla territorial en el devenir urbanístic dels propers vint anys. Aquesta finalitat de comprovació i no cap altra, és la que persegueix el treball.

L’objecte del treball ha estat el càlcul el potencial dels polígons a desenvolupar per mitjà de planejament derivat, que s’han anomenat sectors de planejament, i els polígons a desenvolupar amb instruments de gestió urbanística, identificats en aquest treball com a àmbits de gestió. Encara que sovint també hi ha un potencial en sòl urbà que es materialitza mitjançant llicència directa, no s’ha tingut en compte aquesta informació pel grau de dificultat que comporta la seva estimació i per considerar-la una dada menys significativa a l’escala de treball del pla territorial.

L’any 2006 es van trametre unes fitxes als Ajuntaments per tal de recollir aquesta informació. Molts ajuntaments se’ls va visitar presencialment amb aquest objectiu. Com és habitual en aquesta mena de treballs, d’un elevat percentatge d’ajuntaments no va ser possible obtenir dades fiables.

Per aquesta raó, durant 2007, es va ampliar el treball mitjançant una revisió exhaustiva dels sectors de planejament per tal de completar els buits d’informació existents i detectar possibles canvis en els sectors com ara modificacions dels existents (tant de dades com a nivell gràfic) o delimitació de nous sectors. Tot i les tasques efectuades, encara hi ha algun municipi dels quals no es tenen dades o bé no són completes.

Finalment, també s’han recollit les dades dels nous planejaments generals que han estat aprovats i han entrat en vigor durant el període de realització de l’estudi. Per als municipis que a mitjan 2009 tenien un POUM en avançat estat de tramitació i ja informat per la comissió territorial d’urbanisme corresponent, s’han tingut en compte les dades de potencial previst pel seu nou planejament. Aquest municipis són: Pratdip, Vilanova d’Escornalbou, les Borges del Camp, Vimbodí i Poblet, la Pobla de Mafumet, el Catllar i l’Arboç. I el mateix s’ha fet en el cas de Tarragona, si bé el POUM es troba només aprovat inicialment.

La metodologia utilitzada per estimar el potencial d’habitatge i de sostre per a activitats econòmiques que encara té el planejament urbanístic vigent, ha estat la següent: a) En els àmbits de gestió

El potencial correspon a la dada de potencial facilitada pels ajuntaments o els tècnics del servei territorial d’Urbanisme. Per la complexitat de les casuístiques diferents que es recullen en els àmbits de gestió (des de només obligacions de cessió de vials o sistemes fins a operacions de transformació d’usos o renovacions urbanes o desenvolupaments urbans en espais no del tot consolidats) i perquè en conjunt representen un potencial menys significatiu, no s’ha fet una revisió de les dades d’aquests polígons per emplenar els buits d’informació existents.

Per als municipis Pratdip, Vilanova d’Escornalbou, les Borges del Camp, Vimbodí i Poblet, la Pobla de Mafumet, el Catllar, l’Arboç i Tarragona, tenint en compte l’avançat estat de tramitació del seu

Assentaments. Memòria 5.40

planejament general, s’ha pres com a potencial dels àmbits de gestió la dada extreta directament de la memòria del seu document de POUM per aquest tipus de polígons.

b) En els sectors de planejament

El potencial s’ha estimat utilitzant el valor de percentatge lliure del sòl que ens determina el seu estat de consolidació. En els municipis amb POUM en estat avançat de tramitació que s’esmenten en l’apartat precedent, la dada s’ha extret directament de la memòria del planejament, considerant que la totalitat del seu sòl està lliure.

En el cas dels sectors residencials, per obtenir el potencial d’habitatge, s’ha multiplicat el valor del percentatge lliure del sòl de cada sector pel total d’habitatges previstos segons el planejament general o el seu planejament derivat en cas de que estigui aprovat. En la resta de sectors, inclosos en teixits especialitzats per a usos industrials o terciaris, per obtenir el potencial de sostre, s’ha multiplicat el valor del percentatge lliure del sòl de cada sector pel total de sostre previst en el planejament general o derivat en el cas d’existir.

Com ja s’ha avançat, el potencial s’ha d’interpretar com una estimació. S’ha de tenir en compte que les ortofotos utilitzades per obtenir el nivell d’ocupació dels sectors són de 2006 i és possible que des

Assentaments. Memòria 5.41

d’aquella data fins ara alguns dels sectors hagin modificat el seu nivell d’ocupació a l’alça i per tant s’hagi reduït el percentatge lliure de sòl que queda. També s’ha de destacar el fet de que el valor de percentatge lliure del sòl no és del tot precís, és una aproximació utilitzant el valors 0% pel sectors plens, 25% pels sectors bastant plens, 50% pels sectors amb un nivell d’ocupació mig, 75% pels bastant buits i 100% pels sectors buits.

Per aquells sectors amb dades de potencial facilitades per l’ajuntament, s’ha fet una comparació entre aquestes i les que s’ha estimat en la segona fase, i s’ha utilitzat com a potencial el valor més petit, és a dir, el que representa un major nivell d’ocupació del sòl.

Assentaments. Memòria 5.42