ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DUTA A TERME PEL PLE DE L’AJUNTAMENT, 26 DE JUNY DE 2017------

Hi assisteixen: - Àngel Xifrè Arroyo, alcalde - Rosa Guerrero Guiamet, regidora - Josep Llonch Rafecas, regidor - Oriol Calabuig Navarro, regidor - Manel Martínez Queralt, regidor - Gemma Sánchez Altes, regidora - Josep Canals Angles, regidor - Carles Ferre Merino, regidor - Gemma Dilla Martín, secretària

No hi assisteix: - Albert Loran Benavent, regidor

Almoster, 26 de juny de 2017 , a les 19.30 hores del vespre, al Saló de Plens de l’Ajuntament ubicat en el carrer Pare Aymami, 14, d’Almoster, es reuneix en sessió ordinària i en primera convocatòria el Ple de la Corporació municipal, sota la presidència de l’alcalde i els regidors especificats al marge, i com a fedatària, la secretària.

Ordre del dia: 1. Aprovació acta de la sessió ordinària de data 27 de març de 2017. 2. Aprovació acta de la sessió extraordinària de data 23 de maig de 2017. 3. Aprovació provisional del POUM. 4. Proposta de sol·licitud d’ampliació de la dotació de concessió d’aigua al Consorci d’Aigües de Tarragona. 5. Proposta aprovació del codi ètic càrrecs polítics. 6. Declaració interès general obres plaça de l’Església , 11/bonificació Impost sobre les Construccions, Instal·lacions i Obres 7. Canvi nom nínxols números 72 fila 3a i 137 fila 2a 8. Canvi nom nínxol números 117 fila 3a 9. Relació de decrets 3/2017. 10. Informes de l’equip de govern. 11. Torn de precs i preguntes

Desenvolupament de la sessió El regidor Josep Canals Angles, portaveu del grup municipal PDeCAT, informa que el regidor Albert Loran Benavent, està de viatge i no arribarà, segurament al Ple.

1

1.- APROVACIÓ ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 27 DE MARÇ DE 2017. Com sigui que l’acta ha estat lliurada als membres del Ple, juntament amb la convocatòria d’aquesta sessió ordinària, es proposa donar-la per llegida. L’alcalde demana als membres assistents si tenen alguna consideració o esmena a fer. Es procedeix a la votació i per unanimitat dels membres presents, vuit vots a favor, s’aprova l’acta .

2.-APROVACIÓ ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE DATA 23 DE MAIG DE 2017. Com sigui que l’acta ha estat lliurada als membres del Ple, juntament amb la convocatòria d’aquesta sessió ordinària, es proposa donar-la per llegida. L’alcalde demana als membres assistents si tenen alguna consideració o esmena a fer.

Es procedeix a la votació i per unanimitat dels membres presents, vuit vots a favor, s’aprova l’acta .

3.-APROVACIÓ PROVISIONAL DEL POUM. La proposta literalment diu: “1. ANTECEDENTS 1.1. El Ple de l’Ajuntament d’Almoster, en sessió de data 31 de juliol de 2015, va aprovar inicialment el Pla d’ordenació urbanística municipal (en endavant, POUM). 1.2. L’acord d’aprovació inicial es va sotmetre a informació pública, pel termini de quaranta-cinc dies, mitjançant la publicació d’edictes al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona numero 186 de data 11 d’agost de 2015, al DOGC numero 6934 de data 13 d’agost de 2015 i a dos dels diaris de premsa periòdica de major circulació al municipi ( El Diari de Tarragona de data 7 d’agost de 2015 i El Periódico de data 7 d’agost de 2015) i a través del web Almoster.cat . També es va donar audiència als ajuntaments dels municipis amb els quals confronta l’àmbit de la tramitació que es vol portar a terme i es van demanar els informes als organismes afectats per raó de les seves competències. 1.3. Pel que fa al procés d’avaluació ambiental, es van realitzar les consultes a les administracions públiques i al públic interessat assenyalats pel Departament de Territori i Sostenibilitat en el document de referència sobre l’informe de sostenibilitat ambiental i es va sotmetre aquest a informació pública, conjuntament amb l’instrument de planejament del qual forma part. 1.4. Durant el període d’informació pública s’han presentat les al·legacions que tot seguit se relacionen, les quals han estat informades pels tècnics (els informes consten a l’expedient):

2

1. Al·legació del senyor J.M. L. G. Escrit amb registre d’entrada número 342/2015, en data 14/08/2015. 2. Al·legació d’A. P. Escrit amb registre d’entrada número 354/2015, en data 18/08/2015. 3. Al·legacions del senyor J. M. A. S. Escrit amb registre d’entrada número 357/2015, en data 20/08/2015. 4. Al·legació de l’Ajuntament de Castellvell del Camp. Escrit amb registre d’entrada número 362/2015, en data 21/08/2015. 5. Al·legació dels senyors J. S. C. , A. P. B. , C. B. R. i F. J. N. G. Escrit amb registre d’entrada número 366/2015, en data 28/08/2015. 6. Al·legacions del senyor J.M. L. G. Escrit amb registre d’entrada 369/2015, en data 01/09/2015. 7. Al·legacions de la senyora M. del M. S. A. Escrit amb registre d’entrada número 382/2015, en data 09/09/2015. 8. Al·legació dels Srs. X. A. F. , M. N. A. , C. A. F. i M. N. A. Escrit amb registre d’entrada número 393/2015, en data 15/09/2015. 9. Al·legacions dels senyors F. S. V. i G. G. P. Escrit amb registre d’entrada número 397/2015, en data 16/09/2015. 10. Al·legacions de la senyora F. P. M. Escrit amb registre d’entrada número 400/2015, en data 19/09/2015. 11. Al·legacions del senyor E. T. R. Escrit amb registre d’entrada amb el número 407/2015, en data 23/09/2015. 12. Al·legació dels senyors A. M. N. L. i A. N. A. Escrit amb registre d’entrada número 411/2015, en data 25/09/2015. 13. Al·legacions de la senyora M. J. C. V. Escrit amb registre d’entrada número 433/2015, en data 06/10/2015. 14. Al·legacions del senyor A. P.G. Escrit amb registre d’entrada número 437/2015, en data 13/10/2015. 15. Al·legacions de la senyora A. M. C. , en nom propi i del seus fills A.M. M., R. M. M., F. M. M., J. M. M., E. M. M. i J. M. M. Escrit amb registre d’entrada número 455/2015, en data 27/10/2015. 15. Al·legacions de la senyora M. F. G. Escrit amb registre número 465/2015, en data 26/10/2015. 16. Al·legacions de l’Ajuntament de Reus. Escrit amb registre d’entrada número 505/2015, en data 23/11/2015. 17. Al·legacions dels senyors X. Monje M. i M. E. F. Escrit amb registre d’entrada número 553/2015, en data 16/12/2015.

2. ESTUDI DE LES AL·LEGACIONS

1.Al·legació del senyor J. M. L. G En resum, el contingut de l’ al·legació és el següent: 1) Alerta de l’error en la denominació del femer que hi ha al PAU-3, que apareix al Catàleg de béns a protegir escrit com de “can Bians” i que en realitat és de “can Mian”.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: 3

“..../.....Es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada pel sr. ..../.....atès que: 1) Consultada la diferent bibliografia referent a la toponímia local, efectivament, s’ha de fer referència a “can Mian”. Per tant, es PROPOSA esmenar tota referència del POUM i del Catàleg de béns a protegir al femer de “can Mian”.”

2.Al·legació de la senyora A. P. En resum, el contingut de l’ al·legació és el següent: 1) Se sol·licita que es reconegui l’alineació actual de la seva edificació recentment restaurada.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../.....Es proposa DESESTIMAR l’al·legació presentada per la sra. .../... atès que: 1) La nova alineació marcada pel POUM té per finalitat assegura que en un futur es pugui eixamplar el carrer del Quarter del sud. Aquesta és una via estructurant de vital importància per a la mobilitat del poble d’Almoster i la seva connexió amb el poble de la Selva del Camp. Aquest carrer, actualment, i en el punt en qüestió, té un ample de 7,20 m que no permet la circulació de vehicles en els dos sentits i de vianants en condicions acceptables. “

3.Al·legacions del senyor J. M. A. S. En resum, el contingut de l’ al·legació és el següent: 1) Sol·licita que es treguin del PAU-6 els terrenys inclosos al mateix i qualificats amb la clau 6b per no trobar motiu pel qual aquests terrenys hagin d’estar supeditats al polígon. Es proposa, així, per a assegurar la cessió del vial que connectarà l’avinguda de Catalunya amb el camí del Picarany, excloure els terrenys que tindran aprofitament amb la clau 6b del PAU-6 i mantenir-hi els afectats per la vialitat esmentada. L’interessat aporta un plànol amb una ordenació que donaria compliment a aquesta al·legació. 2) Sol·licita la reducció de l’amplada del vial esmentat en el punt anterior dels 20 m previstos pel POUM a 12 m, per ser suficient segons el seu criteri. 3) Sol·licita la modificació del traçat del vial de referència per a que tingui un recorregut recte des del camí de Picarany fins a l’avinguda de Catalunya per tal de no afectar únicament al sogre de l’interessat i no adaptar-se a l’estructura de la propietat. L’interessat aporta un plànol amb una ordenació que donaria compliment als dos darrers punts de l’al·legació.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../.....Es proposa DESESTIMAR les al·legacions presentades pel sr. .../.... atès que: 1) Actualment les NNSS vigents ja classifiquen els terrenys qualificats pel POUM amb la Clau 6b dins el PAU-6, com a Sòl urbà no consolidat, dins l’actual UA-2. Es manté dins un polígon a fi i efecte d’assegurar l a seva execució de conformitat amb el planejament. 2) El vial que connectarà l’avinguda de Catalunya amb el camí del Picarany és de gran importància per assegurar la mobilitat cap a la urbanització del Picarany des d’Almoster mentre no es desenvolupin els sòls classificats com a Sòls urbanitzables no delimitats. L’ample de 20 m donat al nou vial, no es considera desproporcionat si tenim en compte els estàndards actuals, les densitats edificatòries del PAU-6 i PAU-7, la importància a nivell de mobilitat que tindrà aquest i que aquest ha esta inclòs com a 4

Zona prioritària per a la implantació d’arbrat, d’acord amb el plànol d’ordenació O.04.0 (Ordenació de sistemes) i com a Xarxa ciclista d’acord amb l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada, documents, tots ells, que forma part del POUM aprovat inicialment. Finalment, cal dir que l’ample donat al vial de referència assegura la possibilitat de desenvolupar independentment el PAU-6 i el PAU-7. 3) La proposta de gir que es fa per al vial que connectarà l’avinguda de Catalunya amb el camí del Picarany ve donada per la necessitat d’entroncar, tant al camí del Picarany com a l’avinguda de Catalunya d’una manera segura, amb la necessària visibilitat per als vehicles. A més es tracta de la mateixa solució que preveuen les NNSS vigents a dia d’avui per a la UA-2. Adequar-se a l’estructura de la propietat i no incloure altres propietaris facilita el desenvolupament i la gestió del polígon d’actuació. Les altres finques que serien afectades pel vial es troben incloses en el PAU-7 i ja tenen altres càrregues a que fer front. A més, respecte la solució aportada per l’interessat, cal dir que implica que el vial de nova creació afecti directament una parcel·la de l’avinguda de Catalunya que es troba en Sòl urbà consolidat.”

4.Al·legació de l’Ajuntament de Castellvell del Camp En resum, el contingut de l’ al·legació és el següent: 1) Presenta al·legació en el sentit que existeix una discrepància entre la línia de terme fixada en el POUM i la línia fixada a la Resolució GRI/740/201, de 31 de març, relativa a la delimitació en el tram en desacord, entre els municipis de Castellvell i d’Almoster.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu : “...../.....Es proposa DESESTIMAR l’al·legació presentada per l’Ajuntament de Castellvell del Camp atès que la Resolució GRI/740/2014, de 31 de març, relativa a la delimitació en el tram en desacord, entre els municipis de Castellvell i d’Almoster ha estat recorreguda per l’Ajuntament d’Almoster en data 20 de maig de 2014 amb el Recurs Ordinari 252/2014 davant la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que resta pendent de sentència i atès que, en cap cas, la delimitació dels termes municipals que faci el POUM es pot considerar vinculant als efectes legals corresponents .”

5.Al·legació dels senyors J.S. C. A. P. B. , C. B. R. i F. J. N. G. En resum, el contingut de l’ al·legació és el següent: 1) Se sol·licita que l’alineació del vial que porta del Carrer de la Muralla al Carrer del Puig d’en Cama (camí del Cementiri) quedi com està actualment, i que no afecti les parcel·les esmentades en l’al·legació, de la seva propietat.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../.....Es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada pels srs. .../....en relació a l’alineació de façana del camí del Cementiri, atès que el camí i la plaça del seu extrem han estat recentment urbanitzats pel mateix Ajuntament amb un ús previst únicament per a vianants i atès que a totes les parcel·les que donen a aquest vial s’hi pot accedir amb vehicle per altres carrers .”

6. Al·legacions del senyor J. M. L. G. En resum, el contingut de l’ al·legació és el següent: 5

1) Es raona que no es pot repartir el 30% d’Habitatge de protecció pública (HPP) de tots els polígons d’actuació de manera desequilibrada entre els diferents polígons per tal d’afavorir-ne alguns i que amb aquest repartiment el PAU-3 té un 54,97% del sostre previst per a HPP. 2) L’interessat suposa que no li és d’aplicació la cessió d’un 10% d’aprofitament mig municipal. 3) L’interessat calcula que amb l’aprofitament previst per al PAU-3, tenint en compte una densitat de 50 hab/ha, resulten habitatges de superfície mitjana de 150 m 2, la qual cosa li fa pensar que les condicions no són les adequades, i que preveient una superfície màxima per als HPP de 70 m 2 caldria disposar d’una densitat que permetés, com a mínim, 18 habitatges (i no els 15 previstos). 4) També considera que el 5% previst per a edificacions auxiliar és completament insuficient per destinació a places d’aparcament. 5) Conclou que per les excessives càrregues i pel baix aprofitament el polígon és inviable econòmicament.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “..../.... En referència a les al·legacions presentades pel sr. .../... es proposa: 1) DESESTIMAR l’al·legació en relació a l’HPP, que supera el mínim del 30% previst a la LUC per les raons següents: a. Es considera que les tipologies plurifamiliars resulten adequades per ubicar-hi els HPP. Aquestes tipologies es troben tant en el nucli antic del municipi com també al seu entorn immediat, donant-se compliment alhora a l’article 57.6 del TRLUC. b. La clau proposada per aquest polígon, clau 4b, illa oberta de densitat mitjana, reuneix aquesta condició d’aptitud per ubicar-hi HPP. c. Aquest criteri es repeteix arreu on hi ha aquesta tipologia plurifamiliar, i també a les claus equivalents del nucli antic (als PAU amb les claus 1b, 2a i 2b). d. Tanmateix, en el redactat proposat per a l’aprovació provisional, per tal d’assegurar i equilibrar la viabilitat de diferents els polígons, d’acord amb les dades de l’Agenda i Avaluació econòmica i financera, s’ha redistribuït el percentatge de sostre destinat a HPP, corresponent al PAU-3 un percentatge del 46%. 2) DESESTIMAR la petició d’exempció de cedir el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic atès que d’acord amb l’article 43 del Text refós de la Llei d’urbanisme, que regula el deure de cessió de sòl amb aprofitament en sòl urbà no consolidat, els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir gratuïtament a l’administració actuant el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic dels sectors subjectes a un pla de millora urbana o dels polígons d’actuació urbanística que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què fa referència l’article 70.2.a., com és el cas del PAU-3. 3) DESESTIMAR l’increment d’aprofitament que proposa l’interessat atès que en realitat ja tindria la densitat que demana. Així, partint d’una densitat bruta de 50 hab/ha, prevista per al PAU-3, en resulta un nombre màxim de 20 habitatges, superior als 18 que demana l’interessat. Pel que fa referència a les superfícies, el sostre del sector serien 785 m 2 en planta baixa i 1.579 m 2 en plantes pis. La superfície dels 20 habitatges resultaria de 118 m 2 i escaig de mitjana, o de 78 m 2 per habitatge si es destinessin les plantes baixes a aparcaments, per exemple. 4) DESESTIMAR l’al·legació d’insuficiència del 5% previst per a edificacions auxiliars atès que les construccions auxiliars no han de ser necessàriament els aparcaments. El 6

POUM, per al PAU-3, preveu que en la planta baixa de les edificacions principals s’hi puguin implantar el aparcaments dels habitatges de les plantes superiors. També cal tenir en compte que els aparcaments es poden ubicar en soterrani. 5) DESESTIMAR l’al·legació en referència a la viabilitat econòmica del polígon PAU-3 pels següents motius: a) A l’Agenda i avaluació econòmica i financera, document que forma part del POUM, hi consta la una Fitxa d’avaluació econòmica i financera de l’aprofitament urbanístic de cada polígon o sector previst pel POUM. Annexa a aquest document s’aporta la fitxa relativa al PAU-3. b) Tal i com es pot comprovar en aquesta fitxa, per avaluar la viabilitat econòmica del polígon s’ha tingut en compte les càrregues resultants del desenvolupament d’aquest àmbit, concretades en aquest cas en vialitat i verd públic. A aquesta despesa s’ha afegit una participació del 25% en despeses corresponents a infraestructures complementàries, un 10% destinat a la previsió de cost i dificultat de desenvolupament, un 10% relatiu a despeses de redacció de projectes i tràmits, i finalment un 20% de despeses generals. c) Pel que fa als ingressos, s’ha considerat l’aprofitament resultant del desenvolupament de tot el sostre del polígon, diferenciant els preus corresponents a renda lliure i els de protecció oficial. d) El diferencial obtingut entre ingressos i despeses és ja positiu, però a més, per tal d’analitzar l’evolució del producte immobiliari al llarg del temps necessari per a la seva promoció, construcció i venda, s’ha fet una simulació d’avaluació financera, considerant un termini de comercialització de 10 anys (és a dir, unes vendes anuals del 10% del producte disponible) i una taxa d’actualització del 5%, obtenint un rendiment final del 15% (TIR), que es considera del tot acceptable per a aquest procés. e) A més, cal tenir en compte que en la versió per a l’aprovació provisional que es proposa s’ha reduït el percentatge d’HPP i, per tant, s’ha millorat el rendiment del polígon. “

7. Al·legacions de la senyora M. del M.S. A. En resum, el contingut de l’ al·legació és el següent: 1) El POUM no ha tingut en compte la segregació de parcel·les aprovada pel Decret d’alcaldia de 6 d’abril de 2011 i la posterior cessió dels vials aprovada pel Decret d’alcaldia de data 9 de setembre de 2011. 2) Es demana que el vial nord del PAU-7 es desplaci 2 m al sud per reduir l’impacte sobre la zona enjardinada i poder respectar les distàncies mínimes reglamentàries del nou vial respecte a la piscina. S’adjunta plànol de proposta de desviació del vial.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../.....En referència a les al·legacions presentades .../... es proposa: 1) ESTIMAR la primera al·legació atès que d’acord amb els Decrets d’alcaldia de data 6 d’abril de 2011 i 9 de setembre de 2011 la part final de l’actual carrer de Simonetes va passar a definitivament Sistema viari i una parcel·la triangular que dóna façana al mateix carrer a ser Sòl urbà consolidat amb aprofitament privat i, per tant, han de quedar fora del SUND-1, classificant-se de Sòl urbà consolidat. 2) DESESTIMAR la proposta de desviar el vial nord del PAU-7 per tal de mantenir la coherència, regularitat i ortogonalitat de la xarxa viària, tenint en compte que la ordenació del POUM aconsegueix mantenir totes les construccions existents (magatzems, piscina i habitatge) i, així, facilitar el desenvolupament del polígon.

7

Tanmateix, es PROPOSA incorporar la exempció de complir amb les distàncies mínimes de les construccions preexistents a la fitxa del PAU-7. “

8.Al·legació dels senyors de X. A. F., M. N. A. , C. A. F. i M. N.A. En resum, l’al·legació presentada proposta incloure la finca amb referència cadastral número 1222702CF4612A0001OW, de la qual són propietaris els interessats, dins el SUND-1 pels motius següents: 1) Per trobar-se, la finca, a la confluència del camí del Picarany, del des Estepans i del vial principal del SUND-1 procedent de l’avinguda de Catalunya, i que esdevindrà un lloc de pas important per a la mobilitat de les urbanitzacions i del nucli mateix. 2) Atès que un dels objectius del SUND-1 és el de resoldre la vialitat procedent de la Aubareda i del PAU-7, així com el tram inicial que va a la urbanització Castellmoster, i que aquest objectiu serà més fàcil d’aconseguir incloent la finca de referència dins el SUND-1. 3) La inclusió de la finca milloraria visiblement la mobilitat del municipi atès que la mobilitat es veuria compromesa amb la utilització agrària de la finca. També s’al·lega que la finca no és apta per a ser classificada com a Sòl no urbanitzable atès que això implica la utilització de maquinària agrícola (tractors...) que no és adequada tenint en compte que quan es desenvolupin el POUM la finca quedarà delimitada per dos vials molt transitats. 4) Atès que la inclusió de la finca al SUND-1 no aniria en contra de l’objectiu de compactar els buits generats entre els diferents creixements urbans, en aquest cas entre el camí del Picarany i la urbanització Aubareda. 5) Perquè la part final de la finca de referència queda molt allunyada del barranc del Picarany, cosa que no passa a la urbanització Aubareda. 6) Tant si s’inclou la finca al SUND-1, com si no, la compactació es igualment efectiva i s’aconsegueixen els objectius. 7) La petita extensió de la finca fa que no es contradigui amb la reducció del desenvolupament urbanístic que pretén el Departament d’urbanisme, tenint en compte la reducció dràstica del sòl urbanitzable respecte el darrer planejament, ‘inclogui o no la seva finca es seguirà complint amb el requeriment del Departament.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...... /..... En referència a les al·legacions presentades pels srs...... /.... es proposa DESESTIMAR la proposta d’incloure la finca amb referència cadastral número 1222702CF4612A0001OW dins el SUND-1 atès que: 1) El mer fet de trobar-se, la finca, a la confluència de tres vials d’especial importància en la mobilitat general d’Almoster no implica que s’hagi de classificar com a Sòl urbanitzable. 2) Es considera que la resolució de la vialitat procedent de la Aubareda i del PAU-7, així com el tram inicial que va a la urbanització Castellmoster ja es resol de manera senzilla sense afectar més sòl actualment rural. 3) El trànsit generat per la mobilitat pròpia de la Xarxa bàsica local, més urbana: vianants, bicicletes, turismes i altres vehicles, pot ser completament compatible amb el trànsit de vehicles agrícoles/ramaders. 4) La inclusió de la finca de referència al SUND-1 sí aniria en contra de l’objectiu de compactar els buits generats entre els diferents creixements urbans, tenint en 8

compte que el camí del Picarany no és un creixement urbà i que si es classifiqués la finca de referència aquesta quedaria envoltada per Sòls no urbanitzables per tres dels quatre costats, i això no es pot considerar compacte. 5) El simple fet de que la finca de referència quedi allunyada del barranc del Picarany no justifica que aquesta es classifiqui com a Sòl urbanitzable. 6) Com ja s’ha justificat a l’apartat 4 d’aquestes conclusions la inclusió de la finca de referència al SUND-1 va en contra de la compactació i compleció de la trama urbana, i a més, dels objectius de reconeixement dels valors agrícoles, de protegir els corredors naturals del poble i del reforç de la centralitat del nucli i de la identitat com a poble. 7) El document actual del POUM segueix les directrius del Departament d’Urbanisme que obliguen a reduir el sòl urbanitzable previst en el darrer planejament. S’ha considerat la mida d’aquesta i d’altres finques, així com la seva ubicació, i un cop valorats els objectius i els mitjans per assolir-los, es conclou que resulta necessari no qualificar la finca de referència . “

9. Al·legacions dels senyors F. S. V. i G. G. P. En resum, el contingut de l’ al·legació és el següent: 1) Que els interessats, propietaris de la UA-4 de les actuals NNSS, han pagat un elevat IBI des de fa 10 anys i que han emprès nombroses iniciatives per a poder desenvolupar la unitat d’actuació, infructuosament, i per tant volen que es mantingui un aprofitament urbanístic per a l’àmbit. 2) Es presenta còpia dels suggeriments presentats respecte de l’Avanç del POUM que contemplaven diferents alternatives per tal de mantenir un cert aprofitament de l’àmbit tenint en compte l’estructura de la propietat. Es demanava una tipologia d’habitatge unifamiliar aïllat o de cases aparellades, d’acord amb les tipologies existents a la zona. Les propostes presentades plantegen uns aprofitaments que es resumeixen en una 2 2 edificabilitat de 0,22m sostre /m sòl brut , una densitat de 5hab/ha, una parcel·la mínima de 1000 m 2/hab i una ocupació màxima del 25%.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “..../..... En referència a les al·legacions presentades pel Sr. ..../....i la Senyora ..../...es proposa: 1) DESESTIMAR la proposta de mantenir la UA-4 de les NNSS en tant que polígon d’actuació urbanística atesos els objectius i criteris del Pla expressats a la seva Memòria, als que ens remetem i que, en resum, són els següents: a. Que una part de la UA-4 de les NNSS apareix com a sòl de protecció preventiva en el Pla Territorial parcial del Camp de Tarragona, és a dir, com a sòl no urbanitzable. A més, el PTPCT estableix per al planejament d’Almoster el replantejament i reducció de les peces de sòl no desenvolupades que contradiguin els criteris d’ordenació territorial. b. Que gran part del polígon presenta unes pendents superiors al 20% c. Que una part de la unitat d’actuació (al nord-oest) està situada en una àrea de risc alt i molt alt d’incendi, d’acord amb la cartografia oficial de la Generalitat de Catalunya. d. Que l’actual UA-4 de les NNSS ocupa un espai de connector ecològic est-oest i de separador urbà de les urbanitzacions de Castellmoster i Picarany que reforça la identitat del poble d’Almoster. e. Que la urbanització de les finques de l’UA-4 de les NNSS provocaria un impacte paisatgístic elevat en les visuals del poble d’Almoster.

9

f. La dificultat a l’hora de dotar el polígon de serveis, per la seva situació, atès que s’ha de fer a través del terme de Castellvell o resolent-los per ell mateix. “

10. Al·legacions de la senyora F. P. M. En resum, l’al·legació presentada sol·licita que s’elimini l’antic traçat del camí de les Roquetes al seu pas per la partida Mustreres atès que : 1) L’ordenació del planejament vigent, el Pla especial de millora rural del polígon 2 Mustreres (PEMR) publicat al DOGC núm. 2123 de data 3 de novembre de 1995, preveu la creació d’un nou traçat per aquest camí i que l’antic només es mantenia en un tram inicial per donar accés a altres finques. 2) Actualment l’antic camí no té continuïtat física al seu pas per la parcel·la 2 del PEMR al haver-se executat la seva desviació.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...... /...... En referència a l’al·legació presentada cal posar de manifest que: 1) El POUM aprovat inicialment dóna trasllat, en la documentació gràfica la traça actual dels camins públics. Cadastralment el tram de l’antic camí al seu pas per la partida Mustreres que es menciona a l’al·legació, consta en l’actualitat com a camí públic. També s’ha comprovat que en el document del PEMR abans esmentat, efectivament només es mantenia un tram inicial d’aquest camí per donar accés a altres finques. 2) Es pot considerar la desafectació tàcita o implícita d’aquest tram de vial per l’aprovació del PEMR. Tanmateix aquesta desafectació no té conseqüència en relació a la propietat (significa que el sobrant de camí passa de tenir la consideració de bé de domini públic, a bé patrimonial). Així, mancaria donar el tràmit corresponent d’alienació del bé patrimonial (sobrer de via pública, tram de l’antic camí públic).

Per tot això, en referència a l’al·legació presentada per la Sra. ..../....., es proposa ESTIMAR-LA parcialment en el següent sentit: a) Es PROPOSA grafiar amb una traça discontínua el tram del camí antic al seu pas per la partida Mustreres, atès que es manté com a bé patrimonial de l’Ajuntament, sense perjudici del que resolgui la Corporació en relació a aquest sobrer de vialitat. “

11. Al·legacions del senyor E. T. R. En resum, el contingut de l’al·legació és el següent: 1) Atès que actualment i a mitjà termini no hi ha necessitat d’expansió urbana, que aquest sòl ja està molt dispers i que cal tendir a la concentració, se sol·licita la supressió dels sectors SUND-1 i 2. 2) Pels mateixos motius exposats en el punt anterior es proposa la supressió del SUD-1 o la limitació de la parcel·lació al terrenys annexes al camí existent. 3) Cal corregir el Plànol I.05.2 Proteccions i riscos naturals - Incendis atès que la classificació del sòl que figura en aquest plànol no és la del POUM. 4) Cal corregir el Plànol I.05.2 Proteccions i riscos naturals - Incendis atès que no hi consten moltes superfícies arbrades. 5) Sol·licita la supressió de les reserves de sòl per infraestructures de mobilitat al camí de la Font i al Camí de la Creu perquè són camins que serveixen espais rurals agrícoles de valor i que d’acord amb aquesta protecció no s’han de malmetre tenint en compte que les esmentades vies no són una prioritat per la mobilitat i que no s’ha de permetre una variant de Reus al TM d’Almoster , més tenint en compte que existeix una autovia a 2km. 10

6) Considera que els PAUs 5, 6, 7 i 10 no haurien de tenir una qualificació diferent dels terrenys del voltant ja consolidats i que això és urbanísticament incongruent i suposa un tracte de favor als propietaris. 7) Demana que la superfície construïda màxima autoritzada per a magatzems agrícoles en parcel·les que no arribin a la superfície de la una unitat mínima de conreu arribi fins a 25m 2 com a les NNSS actuals, i no a 16m 2 com preveu el POUM en el seu redactat per l’aprovació inicial, per tal de poder guardar la maquinària, eines i collites i per tal de facilitar la vida dels pagesos.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../..... En referència a les al·legacions presentada pel sr. ..../... es proposa: 1) DESESTIMAR la supressió dels sectors SUND-1 i 2 atès que: a) Cal tenir en compte que aquests sectors ja veuen reduïda la seva superfície de manera considerable pel POUM presentat, respecte les NNSS vigents. b) No s’ha considerat la seva supressió total atès la funció que han de desenvolupar en la connecitivitat del municipi i cap a la urbanització Picarany. Així mateix, tenen la funció de compactar i racionalitzar la trama urbana, objectius del POUM. 2) Pel que fa al SUD-1, es tracta d’un Pla parcial completament executiu (publicat al DOGC de 11/2/2014) amb drets adquirits, per la qual cosa es proposa DESESTIMAR la supressió del SUD-1 o la limitació de la parcel·lació al terrenys annexes al camí existent. 3) DESESTIMAR la tercera al·legació que demana de corregir el Plànol I.05.2 Proteccions i riscos naturals - Incendis atès que no es tracta d’una errada, sinó que la classificació del sòl que figura en aquest plànol és la vigent actualment, les NNSS, en el moment de la redacció del POUM. 4) DESESTIMAR la quarta al·legació que demana de corregir el Plànol I.05.2 Proteccions i riscos naturals - Incendis atès que les zones de perill d’incendi forestal alt i molt alt grafiades són les que determina el departament de Medi ambient en les seves cartografies oficials, a més, cal tenir en compte que no totes les superfícies arbrades tenen per que ser considerades com zones amb risc d’incendi forestal. 5) DESESTIMAR l’eliminació de la reserva de sòl per infraestructures de mobilitat al camí de la Font i al Camí de la Creu atès que es consideren estratègics per a la mobilitat del municipi, i en concret per a resoldre els problemes que dóna el pas de tot el trànsit de la Selva del Camp pel carrer del Quarter del sud. La reserva viària que es fa al camí de la Creu (oficialment anomenat camí vell de Castellvell a la Selva del Camp) no és una ronda de Reus, sinó que seria la variant d’Almoster. La reserva que es fa al camí de la Font té dos objectius, primerament, connectar el poble amb la variant esmentada i, en segon lloc, connectar el poble, directament, amb l’autovia C-14. 6) DESESTIMAR la proposta d’igualar la qualificació dels PAUs 5, 6, 7 i 10 als terrenys del voltant ja consolidats atès que la densificació d’aquests sectors respon a estratègies nuclears del POUM aprovat inicialment: la compactació i compleció de la trama urbana on fos possible i, sobretot de les àrees mes properes al centre del poble per tal de reforçar la centralitat del nucli i de la identitat com a poble. També, cal tenir en compte que els sòls urbans consolidats que envolten els polígons esmentats amb l’ordenació del nou POUM també han vist augmentada sensiblement la seva densitat per tal de poder donar coherència a l’estratègia de densificació sense afectar a l’estructura urbana ja consolidada ja que a la Subclau 6b s’hi admetrà l’habitatge bifamiliar. 7) ESTIMAR que la superfície construïda màxima autoritzada per a magatzems agrícoles en parcel·les que no arribin a la superfície de la una unitat mínima de

11

conreu arribi fins a 25m 2, atès que les actuals NNSS ja ho preveuen, atès que efectivament 16m 2 no sembla una superfície suficient per a l’emmagatzematge la maquinària, eines i collites agrícoles i per coherència amb els objectius del POUM de “permetre el manteniment dels usos i activitats pròpies dels espais oberts” i “preservar els sistemes de vida tradicionals mitjançant la gestió i regulació del sòl no urbanitzable i del sòl agrari amb les seves funcions productives, territorials i paisatgístiques”. “

12.Al·legació dels senyors A. M. N. L. i A. N. A. En resum, el contingut de l’al·legació és el següent: 1) Sol·licita que siguin revisats els límits entre el PAU-4 i la zona d’afectació hidrològica per tal d’ampliar la superfície urbanitzable del PAU, atès que, a tocar del PAU-4, on el POUM preveu un Sistema hidràulic hi passen una canonada i una canalització que d’acord amb l’estudi d’inundabilitat que s’aporta pot suportar el cabal corresponent a un període de retorn de 500 anys.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../..... En referència a l’al·legació presentada per la Sra. .../...., actuant en representació del sr. ..../...., es proposa ESTIMAR-la, parcialment, en el sentit següent: 1) Atès que es justifica la capacitat de la canalització i que l’informe de l’ACA de data 25 de novembre de 2015 determina que l’àmbit de referència no es pot considerar domini públic hidràulic es proposa que l’àmbit del PAU-4 s’ampliï fins a l’altra banda de la canalització tot cedint la fondalada com a Sistema d’espais lliures per tal de donar continuïtat a la xarxa d’espais lliures existent i ampliant, alhora, la superfície amb aprofitament privat del PAU-4.”

13.Al·legacions de la senyora de M. J. C. V. En resum, el contingut de l’al·legació és el següent: 1) Se sol·licita que es revisi la necessitat de la inclusió dels convenis en la documentació del POUM, annexats a la memòria com a annexos 9, 10, 11 i 12, atès que no es refereixen a instruments de planejament gestió que han de ser objecte d’aprovació, modificació o revisió (art. 26.3 del D 305/2006). 2) Que l’Agenda i Viabilitat econòmica i financera del POUM no analitza la viabilitat econòmica de l’Ajuntament d’Almoster en relació a l’increment del cost en la prestació dels serveis municipals que comportarà la transformació i urbanització dels 10 PAU i dels plans parcials. Una mica més endavant, s’afirma que en l’aprovació inicial del POUM d’Almoster no es compleix amb el disposat a l’article 59.3 del DL 1/2010, de 3 d’agost, al no haver-se realitzat l’estudi econòmic sobre l’impacte que les previsions del POUM comportaran per a les finances públiques respecte de l’increment del pressupost de despeses en la prestació dels serveis públics municipals. En base a aquestes consideracions estima que l’aprovació inicial del POUM és nul·la de ple dret, pel fet que les seves previsions s’han fet sense tenir en compte la viabilitat econòmica per a l’Ajuntament d’Almoster. 3) Indica que entre la documentació econòmica del POUM tampoc compleix les determinacions de la legislació aplicable, pel fet que no justifica la suficiència i adequació de cada tipus de sòl, ni que les previsions dels polígons 12

d’actuació i els sectors previstos compleixin amb el principi de l’equidistribució de beneficis i càrregues. Més endavant posa de manifest que entre la documentació aprovada no figura cap informe econòmic relatiu a l’efectiva sostenibilitat econòmica de cadascun dels PAU i PP. Fa referència també a la utilització de mòduls unitaris per a la valoració de l’equilibri econòmic de les finances municipals amb la transformació del POUM, i esmenta que els ajuntament han d’acreditar, davant l’administració central de l’Estat, els cost efectiu dels serveis que presten, entenent que aquest barem hauria de ser el més adequat per a la justificació de la viabilitat econòmica del POUM. Finalment indica que les dades utilitzades no tenen una determinació objecte i aliena amb les previsions del POUM, i que tant la determinació de costos com de l’aprofitament urbanístic no es realitzat tenint en compte el mercat immobiliari del municipi, sinó amb previsions mancades de justificació objectiva. 4) En base a la documentació de la memòria referent al paisatge, la biodiversitat, la vulnerabilitat, els connectors biològics, el risc geològic, el sòl d’especial protecció, l’anàlisi de les actuals urbanitzacions i les seves deficiències i la previsió dels equipaments, demana que s’exclogui del sòl urbanitzable el SUD-1 (antic PP5-6), deixant-lo com a sòl no urbanitzable, i excloure del sòl urbà la urbanització del Picarany, deixant els habitatges com a fora d’ordenació, com s’aplica a l’àmbit de les Mustreres. 5) Demana el manteniment com a sòl urbanitzable del PP-1 de les actuals NNSS pels següents motius: - Per estar enganxat al nucli antic. - Per no estar afectat per espais naturals protegits. - Per no estar afectat pel risc d’incendis. - Perquè permet la cohesió amb del nucli antic i la zona urbana del municipi. - Per comportar un menor cost en la gestió dels serveis municipals.ç - Perquè permet preveure una tipologia d’habitatge plurifamiliar amb respecte al paisatge urbà i general. - Atès que la funció de mirador del paisatge no és incompatible amb el sòl urbà. - A la vista de l’informe del Departament d’urbanisme respecte l’Avanç de POUM que defensa el manteniment del PP-1. - El manteniment del PP-1 de les NNSS té més sentit que el del PP-5-6 (SUD-1 del POUM). 6) Se sorprèn enormement de l’existència d’una zona de protecció de 25m a les carrerades en sòl urbanitzable, demanant la raó de tal protecció en SNU ja protegit agrícolament o mediambiental. Al·lega que l’estudi de mobilitat no pren en consideració les previsions del planejament territorial o supramunicipal. També refereix que les previsions d’aparcament a l’interior del nucli urbà provocarà majors problemes de mobilitat que els existents. 7) Referint-se al catàleg de masies, al·lega que el catàleg inclou construccions que incompleixen els requisits legals per poder formar-ne part. Anomena en concret 12 masies, de la M011 a la M0012. 13

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../.... En referència a l’al·legació presentada per la Sra. ..../.....es proposa: 1) DESESTIMAR la primera al·legació i per tant es mantindran els convenis inclosos en annex a la Memòria del POUM en aplicació de l’article 25 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, als efectes de la seva publicitat. 2) DESESTIMAR el segon punt atès que les manifestacions formulades per l’al·legant són errònies i poc fonamentades i pels següents motius: a) En relació a aquesta al·legació, efectivament el volum D de la documentació del POUM aprovat inicialment i sotmesa a informació pública, correspon a l’Agenda i Avaluació econòmica i financera del POUM. b) La segona part d’aquest document correspon a l’Informe de sostenibilitat econòmica, i dins d’aquest figura l’apartat 3, corresponent a l’Impacte econòmic del POUM en la Hisenda municipal, entre les pàgines 74 i 87 del document. c) Precisament aquest apartat dóna compliment al que estableix la legislació de sòl i urbanística considerant, pel que fa a ingressos, els increments de recaptació de l’IBI, l’Impost directe sobre vehicles de tracció mecànica, l’Impost directe sobre activitats econòmiques, l’Impost indirecte sobre construccions, instal·lacions i obres, les Taxes i prestació de serveis, i les Transferències corrents. Per tal de no caure en un error que durant els anys de la crisi econòmica que encara ens afecta ha tingut una incidència negativa en les finances municipals de tots els ajuntaments, en aquest apartat d’ingressos no s’ha sumat l’apartat corresponent a les llicències d’obra, així com tampoc l’impost d’activitats econòmiques, per la seva mínima incidència en el municipi d’Almoster. d) Pel que fa a l’impacte econòmic del POUM en la despesa municipal, s’ha tingut en compte la Despesa de personal que provoca el creixement de la demanda provocada per la transformació del POUM, així com també la Despesa en béns corrents i serveis (manteniment d’espais lliures i viari, enllumenat, neteja i manteniment viari, recollida d’escombraries), i la Despesa en transferències corrents. e) El balanç entre els ingressos generats per la transformació urbanística del municipi i les despeses que comporta aquest mateix procés és clarament positiu i bàsicament mostra que, amb uns valors i estimacions clarament conservadors i poc agosarats, els processos urbanístics previstos pel POUM són clarament assumibles per les finances municipals. 3) DESESTIMAR el tercer punt de l’al·legació atès que les manifestacions formulades per l’al·legant poc fonamentades i no s’adeqüen al que realment figura en l’estudi econòmic i pels següents motius: a) En relació a aquesta al·legació cal indicar que entre els documents de treball que formen part del volum D de la documentació del POUM figura una Fitxa d’avaluació econòmica i financera de l’aprofitament urbanístic de cada polígon o sector dels que es preveuen en el nou POUM. En aquests documents s’analitza, d’una forma conservadora i poc agosarada, la viabilitat econòmica del desenvolupament del polígon d’actuació o del sector que correspongui, obtenint, en tots els casos, valors positius en el seu balanç. b) Això és així perquè precisament aquestes fitxes i valoracions no formen part de la documentació de treball del POUM només a efectes justificatius, sinó que durant l’elaboració d’aquest planejament general, i la definició de cadascuna de les figures de planejament i de gestió que conté, han servit de 14

taula d’anàlisi i d’ajustament dels valors proposats en cada cas, fins a obtenir uns resultats que acreditin la viabilitat econòmica dels sectors. c) Pel que fa a la utilització de mòduls i valors unitaris per al càlcul de les despeses municipals, o bé l’ús del cost efectiu dels serveis de l’Ajuntament d’Almoster, cal indicar que aquest sistema de justificació de la incidència econòmica dels serveis que presta un ajuntament no té per objectiu la seva consideració a efectes de valoració i prospecció de futur dels desenvolupaments urbanístics del municipi. Es tracta d’un sistema de justificació de la capacitat municipal de prestar determinats serveis, davant la possibilitat de recentralitzar els mateixos en les diputacions provisionals, o fins i tot en òrgans administratius superiors. Cal indicar a més que moltes de les dades que figuren en aquests costos efectius dels serveis no estan disponibles per a anys anteriors al 2014 i 2015, de forma que la seva utilització tampoc garanteix la fiabilitat de les seves dades en les previsions de futur. d) D’altra banda, la utilització de valors estandarditzats i acceptats per la majoria d’administracions i d’empreses de valoracions està totalment implantat en el món de les valoracions urbanístiques, i la seva consideració no ha de comportar cap manca de fiabilitat en els resultats obtinguts. e) En una situació similar es troben les valoracions de productes immobiliaris similars que preveu la legislació de sòl. Si bé és cert que el mètode de comparació hauria de permetre unes valoracions molt ajustades i precises dels productes immobiliaris, gairebé en cap cas, i molt menys en la situació econòmica actual, és possible disposar de referents similars als que es promouen, situats en el mateix municipi, i en la situació física i geogràfica equiparable. Per aquesta raó, actualment la majoria de valoracions urbanístiques es realitzen mitjançant la prospecció de mercat. En el cas d’Almoster aquest criteri tampoc sembla desencertat, si es té en compte la seva proximitat amb altres municipis de grans dimensions, com és el cas de la Selva del Camp, de Reus i de Tarragona, i la seva pràctica connexió urbana fins a formar una entitat presumptament metropolitana. f) Cal dir finalment que tots aquests valors s’han aplicat amb un component de seguretat i d’estabilitat, amb coeficients que redueixen sensiblement la seva volatilitat, i que els adopten principalment en un espectre bàsicament conservador. 4) DESESTIMAR la sol·licitud de classificar com a sòl no urbanitzable el SUD-1 i la urbanització del Picarany atès que: a) Es tracta de sòls que ja han adquirit la seva condició de urbà i urbanitzable, respectivament a través del desenvolupament del planejament derivat corresponent i que disposen del corresponent Pla parcial completament executiu, publicat al DOGC i, per tant, amb un aprofitament urbanístic adquirit. b) Les deficiències en la urbanització del Picarany s’han de resoldre en el procés de recepció de la urbanització per part de l’Ajuntament, fet que no influeix en la directament en la classificació i qualificació del sector. c) Al PTPCT els sectors esmentats no apareixen com a sòl d’especial protecció, sinó que hi surten reflectits com a àrees especialitzades d’ús residencial. d) El cas del Picarany no és assimilable al PEMR Mustreres atès que aquest polígon ha estat sempre en sòl no urbanitzable i per tant, amb el POUM, no se li ha canviat la classificació, que és el que es proposa per al sector del Picarany amb l’al·legació presentada. e) El manteniment de la classificació dels dos àmbits, no minva la connectivitat eclògica o, dit al revés, la desclassificació dels dos sectors no comportaria una millora significativa en la connectivitat perquè no implicaria la seva 15

desaparició, en el cas del Picarany, i perquè la conformació compacta en paral·lel al límit existent, de l’àrea amb aprofitament urbanístic del SUD-1 del sòl urbà existent. f) Cap part del SUD-1 i, únicament, petites àrees de la urbanització Picarany es troben en zona de risc d’incendi forestal d’acord amb el Plànol I.05.2 de Proteccions i riscos naturals – Incendis, elaborat a partir de la cartografia oficial del Departament de Medi Ambient. g) De l’observació del plànol I.04 Pendents superiors al 20% del POUM i del mapa de vulnerabilitat de l’ISA, elaborats amb cartografia oficial de la Generalitat de Catalunya, es pot observar que en el SUD-1 les edificacions se situaran, en gran part en àrees de pendent inferior al 20% i sense afectar els hàbitats d’interès comunitari. 5) DESESTIMAR la proposta de classificar el PP-1 de les NNSS vigents pels següents motius: a) Tots els sectors urbanitzables de l’actual planejament no desenvolupats, o desapareixen o es veuen reduïts fortament. b) El document actual del POUM segueix les directrius del Departament d’Urbanisme que obliguen a reduir el sòl urbanitzable previst en el darrer planejament. S’ha considerat la mida d’aquesta i d’altres finques, així com la seva ubicació, i un cop valorats els objectius i els mitjans per assolir-los, es conclou que resulta necessari no qualificar la finca de referència. L’informe d’urbanisme demana el manteniment del vial que passa pel PP-1 de les NNSS, en tant que connector amb el poble de la Selva del Camp, i no el manteniment del PP-1 en si. c) En el procés de participació ciutadana endegat a partir de l’Avanç del POUM es va presentar un suggeriment per part d’un propietari de l’actual PP-1 en que mostrava la seva disposició a que es desclassifiqués el sector. d) Per coherència amb els objectius, criteris i estratègies del POUM: • Utilitzar racionalment el territori com a recurs • Preservar i gestionar els espais oberts • Preservar els valors i valorització del patrimoni com a recurs • Reforç de la centralitat del nucli i de la identitat com a poble • Reconeixement dels valors agrícoles • Potenciar l’ús dels espais rurals e) Perquè l’àmbit es troba en una zona de valor paisatgístic per la zona d’horts i pel Paisatge d’atenció especial de l’avellaner catalogat pel Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona. f) La seva inclusió com a sòls urbanitzables no aporta una especial cohesió entre el nucli antic i la zona urbana del municipi. g) Perquè el cost de la gestió dels serveis municipals al PP-1 seria similar al dels SUND-1 i SUND-2. h) Perquè la urbanització del PP-1 de les NNSS distorsionaria absolutament les visuals cap al nucli antic i per tant posaria en qüestió la visió identitària de poble, per tractar-se d’una conca visual elevada. i) Pels motius que la mateixa al·legació recull en la seva pàg. 10, que formen part dels Criteris d’estructuració urbana del POUM. j) Atès que quan es fa referència a l’impacte paisatgístic del PP-1 es fa referència a la manera en com és vist el nucli antic des del territori (per això es parla d’identitat), no a la funció de mirador que podria tenir el PP-1. k) Tanmateix, d’acord amb el que l’interessat argumenta es PROPOSA eliminar la menció que es fa al PP-1 al paràgraf 4.6.2 Àrees especialitzades d’estratègia específica de la Memòria del POUM atès que, efectivament, aquest sector no contribueix a mantenir la noció de continu urbà amb el municipi de Castellvell. 16

6) DESESTIMAR l’al·legació respecte la protecció de 25 m a les carrerades ja que les carrerades són camins ramaders històrics per efectuar la transhumància i béns de domini públic, inalienables, imprescindibles i inembargables. Les vies pecuàries tenen una amplada específica i estan protegides i regulades per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries i pel reglament de vies pecuàries de Catalunya, que estableix els usos compatibles, els complementaris i els especials d’aquests camins. A més, cal dir que l’estudi de mobilitat preveu diferents aparcaments dissuasius fora del nucli antic per tal de millorar la mobilitat i l’accessibilitat a un centre històric restringit al trànsit. 7) DESESTIMAR l’exclusió de les 12 masies que proposa l’interessada atès que el Catàleg de masies ja exposa els criteris d’inclusió al catàleg i s’ha comprovat l’antiguitat de les construccions. A més, destaquem que el Catàleg a l’hora de l’aprovació inicial del POUM, conté 11 edificacions, havent-ne retirat una des dels treballs d’inventari, justament, per no complir amb els requisits per a poder formar part d’aquest Catàleg.

14.Al·legació del senyor A.P. G. L’interessat exposa que és propietari d’una finca dins l’àmbit de la UA-4 de les actuals NNSS. Que els propietaris de l’esmentada UA han intentat en diverses ocasions la tramitació i el desenvolupament de la mateixa i, en resum, al·lega el següent: 1) Que les argumentacions de caràcter paisatgístic per a desclassificar la UA-4 de les NNSS no li són d’aplicació a la seva finca per trobar-se a la vessant sud-oest de la muntanya que actua de balcó cap al poble. A més la finca queda completament tapada per la vegetació existent fora de la mateixa. A més, aquest fet fa que la seva finca no tingui risc d’incendi, que és un dels motius que el POUM utilitza per a desclassificar la UA. 2) Que la finca en qüestió disposa dels serveis bàsics i que, per tant, hauria d’estar classificada de sòl urbà. 3) Que el POUM ha d’esmenar una errada gràfica que s’arrossega des de la Revisió de les NNSS en que es va aprovar l’al·legació de l’interessat per a adequar el límit de la UA (Ple de 8/5/2000). Alhora es rebat l’acord de la CTUT de 12/11/2009 en el qual es denegava l’ajust dels límits esmentat per tractar-se de sòls inclosos en un altre àmbit, en concret sistemes de titularitat privada, emplaçant a modificar els canvis proposats a través del planejament general. Atès que aquest ajust no altera la delimitació dels equipaments comunitaris, ni en redueix la seva superfície i que tampoc supera el 5% previst pel POUM es proposa incorporar l’ajust de límits d’acord amb el plànol aportat. 4) Atès que la finca de l’interessat disposa de tots els serveis urbanístics bàsics, per a poder esdevenir solar, es proposa la delimitació d’un PAU que tingués per àmbit la parcel·la de l’interessat per tal de poder materialitzar les cessions previstes per la llei.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../.... En referència a l’al·legació presentada pel Sr. .../...., es proposa DESESTIMAR la proposta de delimitar un PAU que tingués per àmbit la parcel·la de l’interessat atès que:

17

1) Encara que la seva parcel·la pugui no tenir impacte paisatgístic respecte les mirades des del poble d’Almoster, no vol dir que no en tingui, d’impacte. A més, la finca de referència es troba en ple dins les àrees amb risc d’incendi forestal alt i molt alt, d’acord amb la cartografia oficial de la Generalitat de Catalunya. I, finalment, cal dir que la finca en qüestió es troba justament al mig d’un connector ecològic (est- oest) entre les urbanitzacions de Castellmoster i Picarany. 2) Respecte a la classificació com a sòl urbà, la finca de referència no disposa dels serveis urbanístics bàsics i no pot ser considerada com a tal, ja que: a. Manca de connexió a la xarxa viaria consolidada, considerant que entre la finca de referència i el carrer de l’Albiol, a dia d’avui, encara hi ha una franja d’equipament de la urbanització del Picarany. b. Tots els serveis que es donen a l’interessat d’acord amb el conveni signat amb l’Entitat de conservació URB. EL PICARANY no poden ser considerats com a tals atès que els serveis de la urbanització del Picarany no han estat recepcionats per l’Ajuntament d’Almoster i atès que l’Entitat de conservació no pot subministrar-los a la finca de referència per trobar-se aquesta fora del sector Picarany. c. Segons el Text refós de la llei d’urbanisme (DL 1/2010 de 3 d’agost), la parcel·la esmentada no compleix amb els requisits de sòl urbà, ja que no té els serveis urbanístics bàsics com al·lega, ni ha estat sotmès al procés d’integració en el teixit urbà. El TRLU diu a l’article 26: “El simple fet que el terreny confronti (...) amb vies que delimiten el sòl urbà no comporta que el terreny tingui la condició de sòl urbà”. 3) El criteri pres en consideració per a la redacció del POUM no considera que la franja d’equipaments que s’interposa entre la finca de referència i el carrer de l’Albiol sigui una errada material. A més, mentre no es produeixi la recepció de la urbanització Picarany, no es considera oportú fer modificacions en aquest àmbit.”

15.Al·legacions de la senyora A. M. C. En l’al·legació presentada, els interessats reiteren els arguments explicats en els suggeriments presentats a l’Avanç de POUM i que es resumeixen en que s’eliminin els sòls d’equipament previstos a la seva finca pel POUM i la reversió dels terrenys expropiats en el seu moment per ampliar l’actual escola quan s’hagi construït la nova escola al SUND-2, amb els següents arguments: 1) Que són propietaris de la finca situada al C/ de Pompeu Fabra, 3, cantonada amb el C/ de Pau Casals, d’Almoster i que aquesta ja ha sofert tres expropiacions, dues per a l’obertura del carrer de Pau Casals i una per a l’ampliació de l’escola. Que la finca ha hagut de fer-se càrrec de les despeses d’urbanització dels carrers de Pompeu Fabra i de Pau Casals. 2) Discrepen en que la concentració impliqui un estalvi en serveis en base a recents estudis que indiquen el contrari, i només admeten millores en la mobilitat, no implicant estalvi en els serveis. A més, la concentració també redueix la superfície arbrada del nucli i la seva qualitat mediambiental. La proposta del POUM implica una quarta expropiació o compensació per ampliar l’escola havent-hi uns terrenys destinats a la nova escola. Es proposa dibuixar nous equipaments en SNU per a no afectar la seva finca. 3) Pel fet de transcórrer l’antic torrent de Castella o de Mosterio pel mateix traçat del carrer de Pau Casals i per antecedents que diuen recordar no 18

creuen convenient classificar aquests sòls com a equipament. A més posen de manifest que el carrer no disposa de xarxa de pluvials.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “..../... En referència a l’al·legació presentada per la Sra...../..... es proposa DESESTIMAR-LA atès que: 1) La finca ha estat objecte de les cessions obligatòries i de les càrregues d’urbanització corresponents d’acord amb la normativa urbanística per a poder ser considerada com a sòl urbà consolidat. Justament per això, el fet que el POUM la qualifiqui d’equipament implica que s’haurà de procedir a la corresponent expropiació/compensació, en cas contrari s’hauria hagut de delimitar un sector o un polígon per a realitzar les pertinents cessions i obres d’urbanització. 2) Pel que fa a les estratègies de concentració, densificació i recentralització del POUM, aquestes venen determinades pel Pla territorial parcial del Camp de Tarragona que estableix per Almoster l’estratègia de “centres urbans dins continus urbans”. A més, en cap moment s’aporten dades ni estudis que demostrin la teoria exposada. Pel que fa a la reducció de l’arbrat del nucli cal posar de manifest que la densificació en el sòl urbà consolidat s’ha fet de manera que no s’ha augmentat ni l’edificabilitat ni la ocupació màxima, mantenint-se per tant l’espai lliure de les parcel·les. La proposta del POUM no implica una quarta expropiació, atès que les dues primeres ocupacions exposades corresponen a cessions obligatòries de vialitat. Pel que fa als terrenys destinats a la nova escola situats a l’avinguda de Catalunya que preveuen les actuals NNSS no es mantenen amb l’ordenació del POUM. Aquest proposa la concentració d’equipaments al voltant de les escoles actuals per tal de reforçar les estratègies de centralitat, reforç de la identitat de poble, reforç del nucli antic i, per tant, no tindria sentit situar la reserva d’equipaments en sòls actualment classificats de Sòl no urbanitzable. Finalment, cal tenir en compte que la reserva que es fa per a equipaments té la qualificació de Sistema d’equipaments comunitaris (Clau E7 – Reserva sense ús) i per tant no té per que relacionar-se directament amb les actuals escoles, la seva ampliació o el seu desplaçament. 3) L’informe emès per l’ACA en data 25 de novembre de 2015, en referència al POUM, explicita en el cos i en les conclusions que les lleres urbanes (entre les que es troba el torrent de Castella o de Mosterio) obeeixen a un comportament de tipus pluvial i no fluvial. Tanmateix, cal posar de manifest que en el redactat del POUM per al SUD-1 (PP-5-6 de les actuals NNSS) s’incorpora la obligació de prendre mesures per tal de reduir la velocitat de les aigües pluvials que més avall passen pel carrer de Pau Casals. 4) No correspon fixar-se en el document del POUM una eventual reversió de terrenys prèviament expropiats.”

16.Al·legacions de la senyora M. F. G. En resum, el contingut de l’ al·legació és el següent: 1) Sol·licita ser persona interessada com a propietària de la finca cadastral 1222701CF4612A0001MW, concretament situada al polígon 4 parcel·la 13, a l’oest del centre històric d’Almoster. 2) Sol·licita el manteniment de la classificació dels terrenys com a urbanitzables, com a finca que formava part “gairebé íntegrament” del PP-2b de les antigues NNSS, aprovat per Acord del Conseller de Polítiques territorials i Obres públiques (2003). Al·lega que els valors agrícoles i connectors que s’atribueixen als seus terrenys no troben fonament en cap normativa sectorial ni en el planejament 19

territorial i que aquest en cap cas fixa un estratègia de reducció del sòl urbanitzable delimitat, sinó que fixa l’estratègia de centralitat mitjançant l’estructuració dels usos al voltant del nucli històric. Demana de restablir l’àmbit del PP2b i/o afegir-lo al SUND-1, al·legant que forma un continu urbà amb el centre històric per l’est i pel sud, respectant doncs les determinacions del PTPCT, ja que no es tracta d’una urbanització separada del nucli urbà ni dispersa. També al·lega que és accessible i que completa la trama urbana municipal.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “..../..... En referència a les al·legacions presentades per la Sra. .../.... es proposa: 1) ESTIMAR la sol·licitud de tenir la consideració de persona interessada en el tràmit de l’expedient del POUM d’Almoster a la Sra. Montserrat Fort Gavaldà, per tenir drets que poden resultar afectats i d’acord amb el principi d’acció pública en matèria d’urbanisme que s’estableix en l'article 12 del Text refós de la Llei d'urbanisme. 2) DESESTIMAR el manteniment de la seva finca com a sòl urbanitzable pels següents motius: a) El document actual del POUM segueix les directrius del Departament d’Urbanisme que obliguen a reduir el sòl urbanitzable previst en el darrer planejament. S’ha considerat la mida d’aquesta i d’altres finques, així com la seva ubicació, i un cop valorats els objectius i els mitjans per assolir-los, es conclou que resulta necessari no qualificar la finca de referència. b) Per les determinacions que imposa el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, en tant que planejament superior, per al TM d’Almoster i que es transcriuen a continuació: Article 3.5.2 del PTPCT: “L’estratègia de “centres urbans dins continus urbans” que s’assenyala en els Plànols d’ordenació té per objecte la preservació del caràcter i les funcions urbanes de l’assentament. Malgrat el seu elevat grau de consolidació i les seves limitacions per al desenvolupament urbanístic, el planejament urbanístic ha de preservar el seu paper nodal i potenciar les funcions urbanes establertes; promoure el seu caràcter mixt pel que fa a la relació entre residència i activitat econòmica; procurar dotar-los, mitjançant la requalificació dels teixits obsolets, d’espais per a equipaments col·lectius adequats al seu àmbit de servei; procurar dotar-los d’aparcaments i, en general, millorar el seu nivell d’accessibilitat global especialment per a vianants i transport públic. Aquesta estratègia s’associa a la dificultat d’una extensió contigua al nucli històric; o a una gran dimensió del teixit residencial especialitzat contigu; o a una excessiva especialització residencial del continu urbà; i, sovint, a l’existència, dins d’aquestes àrees especialitzades de peces encara no consolidades i amb possibilitats de canvis pel que fa als seus paràmetres urbanístics. En conseqüència, l’estratègia de desenvolupament urbanístic de l’assentament s’ha de centrar en la requalificació de teixits obsolets o encara no consolidats. Excepcionalment, pot ser admesa una nova extensió si s’associa a la reducció d’àrees especialitzades disconformes amb els criteris del planejament territorial o si, exhaurides les possibilitats de requalificació del teixit existent, es formula la creació de noves centralitats de serveis o d’activitat econòmica de dimensió sempre moderada i certa intensitat que aportin estructura i equilibri al municipi.” Article 3.5.4 del PTPCT: “En algunes àrees especialitzades el Pla expressa la conveniència de reorientar el seu desenvolupament per tal que

20

sigui més coherent amb els objectius d’ordenació territorial, mitjançant l’assenyalament d’alguna de les estratègies següents: ... d) Específiques. S’assenyalen en aquelles àrees on concorren característiques i circumstàncies específiques. El contingut i abast de l’estratègia en cada cas es defineix en aquestes Normes d’ordenació territorial.” Article 3.12.1.2 del PTPCT: “En l’àmbit de la comarca del Baix Camp s’estableixen les següents estratègies específiques: … Per a les urbanitzacions residencials de Castellvell i Almoster, que inclouen els sectors PP1, PP2A, PP2B , PP3, PP4 i PP5-6 al municipi d’Almoster i el SAU1, SAU3, Subsector I, Subsector II, SAU4,SAU5, SAU6, SAU7, SAU8, SAU9 i SAU10 al municipi de Castellvell del Camp, la indicació de centralitat, d’acord amb l’apartat 7 de l’article 3.11 d’aquestes normes, amb el doble objectiu d’admetre i afavorir les operacions urbanístiques de millora de l’estructura urbana i creació de centralitats que exigeix un continu residencial especialitzat que actua de forma conurbada amb la ciutat propera i de reduir l’assentament pel que fa a les peces de sòl urbà i urbanitzable no consolidat que contradiuen els principis dels articles 1.4 i 3.2 i les directrius generals d’ordenació contingudes a l’article 3.14 d’aquestes normes. La reducció de sòl en posicions contradictòries i l’esforç efectuat de reformes interiors pot justificar la classificació de nou sòl, de major intensitat urbana, en contigüitat amb el nucli històric. En tot cas, s’insta el planejament a estudiar la modificació d’aquells sectors encara no desenvolupats per tal d’obtenir un major rendiment, en termes d’interès públic per al municipi, que el que ofereix la urbanització de baixa densitat i a no estendre un model d’urbanització que s’ha demostrat insostenible. La prioritat ha de ser crear estructura, nodes de centralitat, equipament i activitat econòmica i reduir el consum ineficient de sòl i la fragmentació territorial.” c) Per tal d’evitar el continu urbà entre Castellvell del Camp i Almoster, també determinat com a estratègia al PTPCT. d) El POUM es basa en un estudi de les característiques territorials i ambientals a nivell local, a una escala més gran (1/1.000) que els estudis de base del planejament territorial (1/50.000). És per això que apareixen criteris específics del POUM en l’àmbit del terme municipal que donen compliment als criteris de la pròpia Llei d’urbanisme (art. 3) i del PTPCT, però aplicats a l’escala corresponent, com els esmentats en la pròpia al·legació: 1. Per tal d’assegurar la connectivitat ecològica al barranc del Picarany. 2. Per la concurrència de valors paisatgístics que aconsellen no empitjorar les visuals del poble. 3. Per coherència amb les estratègies de concentració, densificació i recentralització del POUM, per reduir l’ocupació del sòl urbanitzable i per evitar el procés d’urbanització en taca d’oli. e) Per respectar les determinacions del Catàleg de paisatge i del PDU. “

17.Al·legacions de l’Ajuntament de Reus En resum, el contingut de l’al·legació és el següent: 1) Es proposa incloure el nou vial de les Hortes a la Xarxa bàsica territorial amb la Clau X1 o la Clau X1m atès que aquest vial està definit al PDU i en l’Avanç de POUM de Reus i per la importància rellevant per a la connexió d’Almoster i Castellvell amb la C-14.

21

2) Per a la Zona agrícola de regadiu (Clau 21b) atesa la bona qualitat paisatgística i per donar continuïtat a l’àrea de protecció de paisatge de Reus del camí dels Cinc ponts es proposa que s’estudiï la possibilitat d’equiparar els paràmetres a la normativa de Reus i se suggereix que si es vol admetre l’ús de càmping, sigui en sòls que limitin amb el sòl urbà.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../.... En referència a les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Reus, tot i haver-se presentat fora del terminin legal d’exposició pública, es procedeix a valorar- les en el següent sentit: 1) ESTIMAR la proposta d’incloure el nou vial de les Hortes a la Xarxa bàsica territorial. Es PROPOSA de fer-ho amb la creació de la Clau X 1p (Xarxa bàsica territorial de previsió). Alhora s’aprofita per a qualificar amb la Clau X 1p els camins afectats per una previsió de traçat d’una via de la xarxa territorial bàsica d’acord amb les previsions del departament de carreteres de la Diputació de Tarragona i del PDU. 2) DESESTIMAR la proposta d’equiparar la normativa del POUM per a la Clau 21b a la regulació de l’àrea de protecció de paisatge de Reus del camí dels Cinc ponts per tal de mantenir la coherència amb els objectius i criteris del POUM, entre els quals s’hi troben els següents: • Reconèixer i integrar els valors paisatgístics i socials amb el necessari desenvolupament urbanístic del municipi. • Permetre el manteniment dels usos i activitats pròpies dels espais oberts a través d’una ordenació que s’adeqüi a les múltiples característiques del territori i sàpiga posar de relleu els valors de les diferents àrees...

Tanmateix, es proposa, ESTIMAR, en part, el suggeriment que es fa de limitar la situació de les activitats de càmping per a la Zona agrícola de regadiu (Clau 21b) del POUM tot restringint l’ús de càmping i altres associats a finques que es trobin en l’àrea delimitada entre la carretera de Castellvell, el carrer de Juli Vilarrubí, el camí de les Hortes, el camí Vell de Castellvell a la Selva i el barranc del Picarany.”

18.Al·legacions dels senyors X. M. M. i M. E. F. En resum, el contingut de l’al·legació és el següent: 1) Es proposa mantenir la tipologia del PAU-7 com a ciutat jardí amb cases aïllades unifamiliars, per una depreciació de la finca de la seva propietat i de l’entorn immediat. També es considera que el vial situat entre el PAU-6 i el PAU-7 que uneix l’avinguda de Catalunya i el camí del Picarany seria un límit adient per separar la zona de xalets del nucli més dens. 2) També es proposa canviar l’ordenació del PAU-7 mantenint un únic vial longitudinal central per minimitzar costos d’urbanització i incloure el vial del sud-est del PAU-7 al SUND-1.

L’informe tècnic emes al respecte en data 9 de maig de 2016, literalment diu: “...../... En referència a les al·legacions presentades pels Srs.,...../..... , tot i haver-se presentat fora del terminin legal d’exposició pública, es procedeix a valorar-les en el següent sentit: 1) DESESTIMAR la proposta de mantenir tot el PAU-7 com a ciutat jardí amb cases aïllades unifamiliars per tal de mantenir la coherència amb els objectius i criteris del POUM, entre els quals s’hi troben els següents: • Compactar el teixit urbà. o Densificar els teixits, 22

o Admetre operacions de millora de l’estructura urbana. 2) DESESTIMAR la proposta del vial longitudinal únic del PAU-7 pels següents motius: a) Per a donar una solució satisfactòria a la connectivitat general (SUND-1) i a la vialitat necessària dels habitatges situats al nord de l’illa conformada per l’avinguda de Catalunya, el carrer de les Simonetes i el PAU-7, implantats en sòl urbà consolidat. b) Atès que la viabilitat econòmica del polígon està justificada en l’Agenda i avaluació econòmica i financera que forma part del POUM. c) Per a donar sortida al carrer de les Simonetes sense superposar-lo amb la “rasa” del mateix nom més enllà del que ja fa el traçat actual i, per tant, respectar els següents objectius i criteris del POUM: • Reconèixer l’estructura geogràfica del territori i connectar els espais lliures millorant la relació de l’espai urbà i l’espai rural i natural, que en aquest municipi encara hi és present, però que no esta reconeguda ni articulada • Potenciar els espais lliures amb estructura geogràfica en el nucli (relleus i hidrografia)

Tanmateix, es proposa, ESTIMAR, en part, el suggeriment que es fa de carregar el vial del sud-oest del PAU-7 al SUND-1. Així es proposa deixar un vial amb un ample de 6m a càrrec del polígon i deixar una futura ampliació d’aquest a càrrec del SUND-1.”

Per això, PROPOSA al Ple, que per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, ACORDI: 1r. Estimar les al·legacions que s’indiquen tot seguit, pels motius que per a cada cas s’han especificat: - Al·legació del senyor J. M. L. G. ( numero 1). - Al·legació dels senyors J. S. C. , A. P. B. , C. B. R. i F. J. N. G. (numero 5). - Primera al·legació de la senyora M. del M. S. A. (numero 7) i incorporar la exempció de complir amb les distàncies mínimes den les construccions preexistents a la fitxa del PAU -7. - Parcialment al·legació de la senyora F. P. M. (numero 10), en el sentit de grafiar amb una traça discontínua el tram del camí antic al seu pas per la partida Mustreres . - Parcialment l’al·legació del senyor E. T. R.(numero 11), en el sentit de que la superfície construïda màxima autoritzada per a magatzems agrícoles en parcel·les que no arribin a la superfície de la una unitat mínima de conreu arribi fins a 25m 2. - Al·legació dels senyors A.M. N. L. i A. N. (numero 12). - Parcialment l’al·legació de la senyora M. F. G. (numero 16) en el sentit de considerar-la persona interessada en l’expedient. - Parcialment l’al·legació de l’Ajuntament de Reus (numero 17) en el sentit d’incloure el nou vial de les Hortes a la Xarxa bàsica

territorial i fer-ho amb la creació de la Clau X 1p (Xarxa bàsica territorial de previsió). Alhora s’aprofita per a qualificar amb la Clau

X1p els camins afectats per una previsió de traçat d’una via de la xarxa territorial bàsica d’acord amb les previsions del departament de carreteres de la Diputació de Tarragona i del PDU. Estimar també en part el suggeriment de limitar la situació de les activitats

23

de càmping per a la Zona agrícola de regadiu (Clau 21b) del POUM tot restringint l’ús de càmping i altres associats a finques que es trobin en l’àrea delimitada entre la carretera de Castellvell, el carrer de Juli Vilarrubí, el camí de les Hortes, el camí Vell de Castellvell a la Selva i el barranc del Picarany. - Parcialment l’al·legació dels senyors X. M. M. i M. E. F. (numero 18) en el sentit d’acceptar el suggeriment de carregar el vial del sud-oest del PAU-7 al SUND-i deixar un vial amb un ample de 6m a càrrec del polígon i deixar una futura ampliació d’aquest a càrrec del SUND-1.

2n. Desestimar les al·legacions que s’indiquen tot seguit, pels motius que per a cada cas s’han especificat: - Al·legació de la senyora A. P.V. ( numero 2). - Al·legacions del senyor J. M. A. (numero 3). - Al·legació de l’Ajuntament de Castellvell del Camp (numero 4). - Al·legacions del senyor J. M. L. G. ( numero 6). - Segona al·legació de M. del M. S. A. (numero 7). - Al·legacions dels senyors X.A. F.,M. N. A., C. A. F. i M. N. A. (numero 8). - Al·legacions dels senyors F.S.V. i G.G. P. (numero 9). - Resta al·legacions de la senyora F.P. M. (numero 10) . - Resta al·legacions del senyor E. T. R. (numero 11) . - Al·legacions de la senyora M.J. C.V. (numero 13). - Al·legacions del senyor A. P.G. (numero 14). - Al·legacions de la senyora A. M.C. (numero 15). - Resta al·legacions de la senyora M. F. G. (numero 16) . - Resta al·legacions de l’Ajuntament de Reus (numero 17). - Al·legacions dels senyors X. M. M. i M.E. F. (numero 18).

3r. Aprovar provisionalment el Pla d’ordenació urbanística municipal, en el qual s’han inclòs les al·legacions acceptades, així com tota la resta de documentació que el conforma.

4t. Conforme al punt 4 de RESOLC de la resolució (exp. OTAATA20130089)de data 21 de novembre de 2016 es fa constar , la declaració específica de la presa en consideració de l’informe de sostenibilitat ambiental, la memòria ambiental i la resolució conforme amb l’article 25.7 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

5è. Fer públic l’acord d’aprovació provisional per mitjans telemàtics, d’acord amb l’art. 8.5.c) del Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.

6è. Trametre la documentació de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona perquè l’aprovi definitivament.

24

7è. Un cop la tramitació del POUM estigui aprovada definitivament, que es notifiqui a l’òrgan ambiental en els termes establerts en l’article 28 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes i que es publiqui un edicte en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, posant a disposició de les administracions públiques afectades i de les persones físiques i jurídiques que hagin participat en els tràmits de consulta i participació ciutadana els documents referits en dit article, explicitant on estan disponibles per a consultar-los.

8è. Contra aquest acord, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit no qualificat, no procedeix la interposició de cap tipus de recurs. “

L’alcalde explica la proposta i lliura al regidor Josep Canals Angles, portaveu del grup municipal de PDeCAT, un informe sobre les modificacions que hi hagut al POUM, emes pel tècnic redactor i que va explicar el dijous en una reunió informativa que es celebrar a la qui no va poder assistir el regidor, la resta si que va poder venir i per això no se’ls lliura l’informe.

El regidor Josep Canals Angles, pregunta si hi ha alguna modificació important respecte a l’aprovació inicial. Li contesta el regidor d’Urbanisme que si que hi alguna modificació però a petició d’Urbanisme.

Es procedeix a la votació i per sis vots, que representen la majoria absoluta, dels membres del grup municipal d’ERC-AM amb l’abstenció dels dos regidors del grup municipal de PDeCAT, s’aprova provisionalment el POUM.

El regidor Josep Canals Angles, portaveu del grup municipal de PDeCAT, explica el vot del grup municipal i diu que encara i que ha participat en les reunions informatives que s’han dut a terme, que agraeix la última reunió en la que es va explicar pel tècnic redactor el POUM que s’ha passat a aprovació provisional i encara i que ha estat regidor en tot el procés de redacció del POUM, entén que no ha pogut participar en la pressa de decisions i per això s’abstenen.

4.- PROPOSTA DE SOL·LICITUD D’AMPLIACIÓ DE LA DOTACIÓ DE CONCESSIÓ D’AIGUA AL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA. La proposta literalment diu: “S’ha fet un estudi del consum de l’aigua subministrada pel Consorci d’aigües de Tarragona i s’ha detectat que des de febrer de 2015 es consumeix pel damunt de la concessió que tenim establerta, especialment en els mesos de gener-maig i octubre- desembre. La resta de mesos, com es te un cabal estacional (d’estiu) molt més elevat, no es passa.

25

A l’any 2016, el cost que hem tingut per una dotació de 80.418 m3/any amb els excessos i recàrrecs, amb un consum de 102.096 m3/any, ha estat de 56.277,03 € (sense IVA)

El cost que hagués suposat si haguéssim tingut una dotació de 108.418 m3/any (incrementant respecte a l’actual 3.500 m3/mes els mesos de gener-maig i octubre- desembre) hagués estat de 57.173,15 € (sense IVA).

Es a dir, amb 900 € més de cost/any tindríem un increment de 28.000 m3/any , sense incórrer en excessives penalitzacions.

Per tant , passaríem a tenir una dotació de 108.418 m3/any front als 80.418 m3/any actuals amb un consum de 102.096 m3/any (2016), molt més ajustat a la realitat i amb una dotació de ple dret.

Es per tot això, que proposo al Ple, que decidirà el que cregui mes adient: 1. Sol·licitar al Consorci d’Aigües de Tarragona , un augment de la concessió de cabals de 28.000 m3/any, passant a tenir en total 108.418 m3/any. 2. Autoritzar a l’alcalde la signatura dels documents que siguin necessaris per tal de dur a terme el present acord. “

L’alcalde explica la proposta.

Es procedeix a la votació i per unanimitat dels membres presents, vuit vots a favor, s’aprova la proposta.

5.- PROPOSTA APROVACIÓ DEL CODI DE CONDUCTA DELS ALSTS CÀRRECS. La proposta literalment diu: “D’acord amb l’article 55.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, els ens locals han d’aprovar un codi de conducta de llurs alts càrrecs.

En el marc del conveni de la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya (XGTC), integrada per la Generalitat de Catalunya, el Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC), les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), es va crear un grup de treball per elaborar un model de codi de conducta dels alts càrrecs de l’Administració local que pogués ser adoptat pels ens locals de Catalunya.

El grup de treball esmentat ha elaborat un model de codi de conducta dels alts càrrecs de l’Administració local. Aquest codi conté els principis ètics i de bon govern a què s’han de sotmetre els alts càrrecs, així com les normes de conducta per les quals s’han de regir, que inclouen, a més d’uns compromisos generals, els compromisos en relació amb els conflictes d’interessos i grups d’interès i els compromisos en relació amb la ciutadania. 26

El model de codi de conducta esmentat s’ha tramès a tots els ens locals del país juntament amb una guia per a la seva aplicació, perquè, si ho consideren oportú, l’adoptin com a propi introduint-hi, si escau, les modificacions que creguin necessàries.

Atès que el codi de conducta elaborat per la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya es considera un instrument idoni per regular el comportament ètic dels alts càrrecs d’aquest ens local, així com per complir amb el mandat contingut a la Llei 19/2014, de, 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Atès que es considera la creació d’una comissió de seguiment com la fórmula més adequada per vetllar pel compliment del Codi de conducta dels alts càrrecs de l’Ajuntament d’Almoster.

Es proposa al ple de la corporació l’adopció dels següents: Acords Primer. Aprovar el Codi de conducta dels alts càrrecs de l’Ajuntament d’Almoster el text íntegre del qual s’annexa a la present resolució. Segon. Que s’inicien els tràmits necessaris per crear una comissió de seguiment acompliment el que es determina en el Codi de conducta aprovat.”

El codi de conducta annexat a la proposta literalment diu: “..../..... 1. Introducció La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix que els ens locals han d’elaborar un codi de conducta de llurs alts càrrecs que concreti i desenvolupi els principis d’actuació establerts en aquesta llei, n’estableixi altres d’addicionals, si escau, i determini les conseqüències d’incomplir-los.

Aquest codi dona compliment al mandat previst en l’article 55.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

2. Objecte Aquest codi té dos objectius fonamentals: • Establir els principis ètics que han de guiar l’actuació dels alts càrrecs de l’Ajuntament d’Almoster i les normes de conducta que se’n deriven. • Determinar els principis de bon govern que han de servir per fomentar una millor actuació dels ens locals.

3. Àmbit subjectiu El present codi és aplicable als alts càrrecs de l’Ajuntament d’Almoster . Als efectes del codi tenen la condició d’alts càrrecs: • Els membres de la corporació, en la seva condició de representants electes. • Els titulars d’òrgans superiors i directius, segons la definició de la normativa en matèria de règim local.

27

• Els titulars o membres dels òrgans de govern i càrrecs directius dels organismes autònoms, entitats públiques empresarials locals i societats mercantils locals amb capital social íntegrament públic.

4. Principis ètics i de bon govern Principis ètics Les persones subjectes a l’àmbit d’aplicació d’aquest codi han d’actuar, en l’exercici de les seves funcions, d’acord amb els principis ètics següents: • Respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques . • Integritat i exemplaritat com a criteris essencials en l’exercici del seu càrrec i en benefici exclusiu dels interessos públics. • Igualtat de tracte de totes les persones i la no-discriminació per raons de naixement, ètnia, gènere, opinió, diversitat funcional o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. • Imparcialitat , independència i neutralitat, garantint les condicions necessàries per a una actuació independent i no condicionada per conflicte d’interessos. • Responsabilitat i professionalitat en les seves actuacions.

Principis de bon govern • Satisfacció de l’ interès públic general: actuar amb l’objectiu d’aconseguir la satisfacció dels interessos generals de la ciutadania, que es fonamenta en la imparcialitat i l’interès comú. • Transparència i rendició de comptes: treballar per garantir la transparència de les actuacions i decisions dels ens locals i retre comptes a la ciutadania de les decisions i actuacions administratives que s’adoptin per garantir el dret de la ciutadania a una informació accessible i comprensible. • Participació: facilitar mecanismes de participació amb tots els sectors socials del municipi, i tenir en consideració les seves aportacions en l’adopció i la presa de decisions, així com en la introducció de mecanismes d’avaluació dels serveis i les polítiques públiques. • Qualitat: assegurar la qualitat dels serveis que són competència de l’Ajuntament per garantir el compliment dels seus compromisos, tant pel que fa al procés com al resultat. • Accessibilitat i simplificació: impulsar una administració accessible i receptiva a les peticions de les persones, mitjançant l’ús d’un llenguatge administratiu clar i comprensible i garantir l’equitat en l’accés als serveis, als recursos i a la informació sobre les matèries o els assumptes que els usuaris tinguin dret a conèixer, respectant sempre la protecció de dades i el dret a la privacitat. • Agilitat, eficàcia i eficiència : actuar amb proporcionalitat, garantint el bon ús dels béns públics, i respondre amb agilitat les necessitats de la ciutadania per mantenir i enfortir la confiança dipositada mitjançant el sufragi universal. • Col·laboració i coordinació interadministrativa : establir mecanismes de coordinació entre les administracions, i cercar i implantar fórmules d’integració d’informació i serveis. • Modernització i millora contínua: impulsar la modernització i la millora de la gestió contínua de l’Administració local, de manera que s’orienti a satisfer les necessitats de la ciutadania i s’incrementi la qualitat dels serveis. • Desenvolupament d’una cultura ètica en l’organització de l’Ajuntament, que incorpori el vessant ètic en el seu desplegament normatiu i competencial, així com en la prestació dels serveis.

5. Normes de conducta dels alts càrrecs Compromisos generals • Exercir les funcions encomanades amb objectivitat i veracitat . No difondre falsedats ni utilitzar-ne com a fonament de la pròpia actuació.

28

• Formular, a l’inici del mandat i/o del nomenament, la declaració de béns i drets patrimonials i de les activitats que es desenvolupen en el moment del nomenament. Aquesta declaració s’ha d’actualitzar en qualsevol moment del mandat sempre que variïn les circumstàncies o els fets, així com a la finalització o cessament del mandat. Aquest compromís s’entén sens perjudici del compliment de les obligacions establertes en matèria d’incompatibilitats.

Compromisos en relació amb els conflictes d’interessos i grups d’interès Existeix conflicte d’interessos quan concorren interessos públics i privats de tal manera que poden afectar l’actuació independent, objectiva, imparcial i honesta en l’exercici de les funcions i en la presa de decisions públiques.

Davant d’aquestes situacions, les persones subjectes a l’àmbit d’aplicació d’aquest codi han de seguir els principis següents: • Actuar amb independència i sense condicions per conflicte d’interessos públics i/o privats, amb objectivitat i imparcialitat, sense prejudicis ni favoritismes. • Abstenir-se de participar en els assumptes que tinguin un interès personal, directe o indirecte, i també d’utilitzar el seu càrrec i/o les prerrogatives institucionals per atorgar-se, a si mateixes i/o a terceres persones, qualsevol tipus de benefici, ni dur a terme cap tipus d’activitat privada que, directament o indirectament, entri en col·lisió amb els interessos públics. • No acceptar regals, donacions de particulars i d’entitats públiques o privades, fora d’aquells regals de cortesia que li siguin lliurats per raó del seu càrrec. En aquests supòsits es faran públics, a través del portal de la transparència, els béns acceptats com a regals, i caldrà especificar el bé o regal acceptat, l’entitat o particular que l’ha lliurat i la seva destinació final. En cap cas podrà ser per a ús personal de l’alt càrrec. • No acceptar invitacions per a àpats ni per a esdeveniments que no estiguin relacionats amb el seu paper institucional. En tot cas, es publicaran al portal de la transparència les assistències que realitzin en representació de l’entitat, amb especificació del dia i l’objecte de l’acte i l’entitat que lliura la invitació. • Acceptar només el pagament de viatges, desplaçaments i allotjaments per part d’altres administracions públiques o d’entitats públiques dependents d’aquestes, universitats o entitats sense ànim de lucre, quan hagin d’assistir convidades oficialment per raó del càrrec a una activitat relacionada amb les seves responsabilitats. No han d’acceptar el pagament de viatges, desplaçaments ni allotjaments per part d’una empresa privada ni d’un particular. Excepcionalment, per acord del ple o de l’òrgan competent, es podrà autoritzar l’acceptació del pagament de viatges, desplaçaments o allotjaments per part d’una empresa, entitat privada o un particular, en supòsits d’interès públic degudament justificats. Qualsevol invitació s’ha de fer pública, amb esment de l’entitat, persona física o jurídica, el lloc i el motiu de la invitació. • Fer ús de criteris objectius en la presa de decisions, especialment en l’execució pressupostària, la concessió d’ajuts i subvencions, la contractació pública i la selecció de personal, i garantir que els processos es desenvolupen d’acord amb els principis de transparència, legalitat, publicitat, imparcialitat i objectivitat, incorporant-hi criteris de sostenibilitat i igualtat de gènere. • Publicar, en el portal de la transparència, les entrevistes, reunions o similars que mantinguin amb persones físiques o jurídiques que siguin considerades grups d’interès, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i bon govern i la normativa de desplegament.

Compromisos en relació amb la ciutadania • Proporcionar tota la informació derivada de les actuacions en l’exercici de les seves funcions i competències, mantenint únicament el secret o la reserva en els casos en què la Llei exigeixi

29

la confidencialitat o en els que puguin resultar afectats drets o interessos de terceres persones, d’acord amb la normativa d’aplicació. • Mantenir la confidencialitat i reserva respecte de la informació obtinguda per raó del càrrec, sens perjudici de les obligacions derivades de la normativa de transparència, i, en tot cas, sense obtenir cap avantatge propi ni aliè. • Gestionar els recursos públics d’acord amb la legalitat pressupostària i les finalitats per a les quals s’han concebut, facilitant la rendició de comptes, i en compliment de l’obligació de respondre de les actuacions pròpies i de les dels òrgans que dirigeixen. • Dissenyar estratègies i iniciatives que promoguin el diàleg i la convivència entre la ciutadania i facilitar la seva participació en la presa de decisions a través d’instruments de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics.

6. Mecanisme de control intern La corporació ha d’aprovar un mecanisme de control intern que vetlli pel compliment del codi. Les funcions d’aquest mecanisme de control intern són: • Resoldre dubtes referents a la interpretació i aplicació del codi. • Formular recomanacions i propostes de millora. • Rebre queixes en relació amb la conducta ètica dels alts càrrecs i donar-los el tràmit que correspongui en cas d’incompliment del codi. • Vetllar per l’actualització del codi i efectuar propostes de modificació del seu contingut. • Promoure la difusió i el coneixement del codi. • Emetre un informe anual de l’activitat referent al mecanisme de control intern, que es farà públic a través del portal de la transparència. El funcionament d’aquest mecanisme de control intern s’ha d’aprovar per l’òrgan competent.

7. Règim sancionador El règim sancionador aplicable als alts càrrecs, en cas d’incompliment de les normes d’aquest codi, és el que s’estableix la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

8. Aprovació, vigència i revisió del codi Aquest codi s’ha aprovat per l’òrgan competent i es mantindrà vigent mentre no se n’aprovi expressament la seva modificació o derogació.”

L’alcalde explica la proposta.

Es procedeix a la votació i per unanimitat dels membres presents, vuit vots a favor, s’aprova la proposta.

6.- DECLARACIÓ INTERÈS GENERAL OBRES PLAÇA DE L’ESGLÉSIA , 11/BONIFICACIÓ IMPOST SOBRE LES CONSTRUCCIONS INSTAL·LACIONS I OBRES. La proposta diu: “En data 1 de març de 2017, mitjançant escrit amb registre d’entrada1-2017-0129-1, la senyora R. J. L. sol·licita llicència d’obres per tal de restaurar la façana de l’habitatge situat a la Plaça de l’Església 11, 1a, que consta a l’Inventari de Patrimoni

30

Arquitectònic de Catalunya per al municipi d’Almoster així com al catàleg de patrimoni arquitectònic històric –artístic de les NNSS de 2001.

En data 24 d’abril de 2017 per decret del regidor delegar d’Urbanisme es concedeix llicència d’obres per tal de restaurar la façana de l’habitatge situat a la Plaça de l’Església número 11 d’Almoster.

En data 10 de maig de 2017 , mitjançant escrit amb registre d’entrada 1-2017-433-1 la interessada sol·licita l’exempció del 95 de l’impost de construcció, instal·lacions i obres per tractar-se d’una obra d’interès municipal.

En data 17 de maig de 2017 l’arquitecte tècnic municipal emet informe on es diu que es pot considerar que les obres que es pretenen realitzar són obres d’especial interès i si ho troba oportú el Ple de la Corporació, li pot ser aplicable l’article 6 de l’Ordenança.

En data 9 de juny de 2017 la secretaria interventora emet informe on es diu que es podria considerar d’interès públic el restaurar una façana per tal de mantenir el bon estat dels habitatges dels municipis.

Fonaments de dret 1.- L’article Article 6è de l’ordenança fiscal núm. 3 d’Almoster reguladora de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, estableix que “....es concedirà una bonificació del 95 % per cent de la quota de l’impost a favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concorre circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin. Aquesta declaració correspondrà al Ple de la Corporació i s’acordarà, prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres “. 2.- L’apreciació de l’interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin ha de ser pel Ple en base al seu criteri. Ens trobem davant el que es diu “Concepte jurídic indeterminat”, la qual cosa vol dir que no existeix una definició o delimitació legal expressa del que es considera per tal, però evidentment hi existeix una solució para l’apreciació justa que l’ha de realitzar el Ple de l’Ajuntament , per la qual cosa s’ha d’intentar acotar el concepte, i per això es poden utilitzar dos vies: - La primera la dona el propi TRLRHL que dona una primera aproximació al concepte quan parla de circumstancies socials, culturals, històric - artístiques o de foment de l’ocupació. Si bé els tres últims blocs poden ser senzills de delimitar, el de les circumstancies socials constitueix un concepte difícil de delimitar on en teoria tindria cabuda qualsevol situació, i s’hauria d’intentar interpretar un tant restrictivament ja que sinó es podria deixar a la pura arbitrarietat de cada Corporació el decidir quan es donen les mateixes , tenint en compte que , per principi, la totalitat de l’activitat municipal està dirigida a l’interès públic. - Una segona aproximació podria ser la que proporciona la llei 7/1985, de 2 d’abril , que en el seu article 1.1 disposa que “ Los Municipios son entidades básicas de la organización territorial del Estado y cauces inmediatos de 31

participación ciudadana en los asuntos públicos, que institucionalizan y gestionan con autonomía los intereses propios de las correspondientes colectividades “. I l’article 25.1 del mateix text legal estableix que : “El Municipio, para la gestión de sus intereses y en el ámbito de sus competencias, puede promover toda clase de actividades y prestar cuantos servicios públicos contribuyan a satisfacer las necesidades y aspiraciones de la comunidad vecinal ». A continuació, en el seu núm. 2, i sense caràcter exhaustiu , enumera les matèries sobre les que el Municipi podrà exercir competències en els termes de la legislació de l ‘Estat i de les Comunitats Autònomes. Dons bé, podria ser al voltant d’aquest ampli catàleg de matèries competencials on es podria buscar l’ existència de l’especial integrés o utilitat municipal i analitzar, cas per cas, els supòsits plantejats.

Es per això que es proposa al Ple que decidirà el que cregui més adient : 1. Apreciar l’interès públic de restaurar una façana per mantenir el bon estat dels habitatges del municipi . 2. Atorgar una bonificació del 95% de la quota de l’impost a la senyora R. J. L. per restaurar la façana de l’habitatge ubicat a la Plaça de l’Església numero 11 d’Almoster conforme a l’article 6 de l’Ordenança fiscal núm. 6. “ L’alcalde explica la proposta.

Es procedeix a la votació i per unanimitat dels membres presents, vuit vots a favor, s’aprova la proposta.

7.- CANVI NOM NÍNXOLS NÚMEROS 72 FILA 3A I 137 FILA 2A La proposta diu: “ANTECEDENTS Primer. La senyora Y. P. del R. , mitjançant instància de data 7 de juny de 2017, i amb número d’entrada 1-2017-580-1 , sol·licita canviar el nom dels nínxols números 137 fila 2a i 72 fila 3a (que estan a nom de la seva avia T. F.R.) al seu nom .

Per tot això, proposo al Ple que decidirà el que cregui més adient, l’adopció dels següents acords: 1- Concedir el canvi de titularitat de la concessió administrativa funerària sobre els nínxols números 137 fila 2a i 72 fila 3a a favor de la senyora Y.P. del R. Aquest canvi de titularitat queda supeditat al previ pagament de la taxa establerta en l’ordenança fiscal . 2- Notificar aquest acord a la senyora Y. P. del R.”

L’alcalde explica la proposta.

Es procedeix a la votació i per unanimitat dels membres presents, vuit vots a favor, s’aprova la proposta.

32

8.- CANVI NOM NÍNXOL NÚMEROS 117 FILA 3A La proposta diu: “ANTECEDENTS Primer. La senyora M.M.B, sol·licita canviar el nom del nínxol número 117 3a (que estan a nom de la seva tia T. B. V.) al seu nom .

Per tot això, proposo al Ple que decidirà el que cregui més adient, l’adopció dels següents acords: 1- Concedir el canvi de titularitat de la concessió administrativa funerària sobre el nínxol números 117 3a a favor de la senyora M.M.B. Aquest canvi de titularitat queda supeditat al previ pagament de la taxa establerta en l’ordenança fiscal . 2- Notificar aquest acord a la senyora M.M.B.”

L’alcalde explica la proposta.

Es procedeix a la votació i per unanimitat dels membres presents, vuit vots a favor, s’aprova la proposta.

9.- RELACIÓ DE DECRETS 3/2017. La relació diu: 41)21 -03 -2017 Decret convocatòria sessió del ple ordinària AJUNTAMENT de data 27 de març de 2017. (Decret de l’alcaldia) 42)23-03-2017 Decret sol·licitant a BASE baixa de rebuts Sra. V. V. per no correspondre. (Decret de l’alcaldia) 43)27-03-2017 Decret requeriment documentació PO BUILDERS Y 2/2017 SALEMRENTING SL (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 44)27-03-2017 Decret llicències obres PO 5/2017 Sr. C. L. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 45) 29-03-2017 Decret sol·licitant a BASE baixa de rebuts Srs. M. C./G. G. per no correspondre i els torni a girar a nou. (Decret de l’alcaldia) 46)29-03-2017 Decret incoació expedient per tal d’exigir CORYLUS compliment de contracte (Decret de l’alcaldia) 47) 29-03-2017 Decret llicències obres PO 6/2017 Sr. S. M. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 48) 29-03-2017 Decret llicències obres PO 10/2016 Sr. M. P. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 33

49)30-03-2017 Decret denegació d’ús privatiu d’una bústia Sr. S. J. ubicada en la urb. Aubareda. (Decret de l’alcaldia) 50) 31-03-2017 Decret retorn de fiança PO 21/2016 Sra. F. J. (Decret de l’alcaldia) 51) 31-03-2017 Decret devolució de fiança PO 4/2016 ATENEU AGRICOLA (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 52) 31-03-2017 Decret llicència d’obres PO 13/2016 Sra. R. J. L. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 53)03-04-2017 Decret relació 4/2017 Impost Increment AJUNTAMENT Valor Terrenys Naturalesa Urbana. (Decret de l’alcaldia) 54) 03 -04 -2017 Decret requeriment acreditació TECNOTRAMIT/BUILINGC representació ENTER (Decret de l’alcaldia) 55) 03-04-2017 Decret inici expedient liquidació del AJUNTAMENT pressupost 2016 (Decret de l’alcaldia) 56) 04-04-2017 Decret sol·licitant informe al secretari AJUNTAMENT sobre la tramitació d’un expedient d’aprovació del projecte d’obres “Condicionament local Plaça Església” (Decret de l’alcaldia) 57) 04 -04 -2017 Decret sol·licitant informe al secretari AJUNTAMENT sobre la tramitació d’un expedient d’aprovació del projecte d’obres “Pavimentació i serveis del carrer Mas d’en Grau” (Decret de l’alcaldia) 58)04-04-2017 Decret sol·licitant informe al secretari AJUNTAMENT sobre la tramitació d’un expedient d’aprovació del projecte d’obres “Rehabilitació Integral de les dependències del cementiri municipal” (Decret de l’alcaldia) 59) 05-04-2017 Decret anul·lació Impost Increment Valor AJUNTAMENT Terrenys Naturalesa Urbana, núm. 39/2017 per duplicitat (Decret de l’alcaldia) 60) 05-04-2017 Decret llicència PO 4-2017 Sra. M. M. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 61)06-04-2017 Decret llicències obres PO 2/2017 BUILDERS Y (Decret del regidor delegat titular de l’àrea SALEMRENTING SL d’urbanisme i Obres Públiques)

34

62) 06-04-2017 Decret relació de factures 5/2017 AJUNTAMENT (Decret de l’alcaldia) 63) 07 -04 -2017 Decret admeten a tràmit reclamació Srs. C . F./C . O. Responsabilitat Patrimonial. (Decret de l’alcaldia) 64) 11-04-2017 Decret atorgant llicència d’ús privatiu d’una Sr. T. S. bústia (Decret de l’alcaldia) 65) 18-04-2017 Decret llicències obres PO 9/2017 Sra. L. V. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 66)19-04-2017 Decret llicències obres PO 8/2017 Sra. G. B. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 67)20 -04 -2017 Decret requeriment docu mentació Sra. M . F. V. llicències obres PO 7/2017 (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 68) 24-04-2017 Decret llicències obres PO 3/2017 Sra. J. L. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 69) 25 -04 -2017 Decret relació de factures 6/2017 AJUNTAMENT (Decret de l’alcaldia) 70)02-05-2017 Decret resolució recurs de reposició Sr. M. P. obligatori contra liquidació impost increment valor terrenys naturalesa urbana. (Decret de l’alcalde) 71)04-05-2017 Decret Resolució de recurs interposat Sra. O. M. representada contra decret regidor delegat Urbanisme per J. T. denegant llicència obres majors. (Decret de l’alcalde) 72)08 -05 -2017 Decret sol·licitant a BASE canvi de nom per Srs. R . G./R . S. tal que rebuts no reclutin erronis. (Decret de l’alcaldia) 73) 09-05-2017 Decret inici expedient declarant la Perafort Gestiones SL caducitat de llicència PO 25/2011 (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 74)10-05-2017 Decret relació 5/2017 Impost Increment AJUNTAMENT Valor Terrenys Naturalesa Urbana. (Decret de l’alcaldia) 75)10-05-2017 Decret procediment restauració obres Sr. R. S. sense llicència (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 76)10-05-2017 Decret relació de factures 7/2017 AJUNTAMENT

35

(Decret de l’alcaldia) 77)15-05-2017 Decret llicències obres Projecte Bàsic PO Sra. O.M. 16/2016 (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 78) 15-05-2017 Decret inici expedient modificació de crèdit AJUNTAMENT 1/2017 (Decret de l’alcaldia) 79) 18-05-2017 Decret llicències obres PO 10/2017 Sr. B. T. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 80) 18-05-2017 Decret llicències obres PO 11/2017 Sr. I. S. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 81) 18 -05 -2017 Decret convocatòria sessió del ple AJUNTAMENT extraordinària de data 23 de maig de 2017 (Decret de l’alcaldia) 82) 19-05-2017 Decret llicències obres PO 15/2017 Sr. N. F. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 83) 19-05-2017 Decret requeriment documentació (Decret Sr. C. G. del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 84) 19-05-2017 Decret sol·licitud ampliació termini de Sra. M. C. fraccionament respecte el que estableix l’ordenança de BASE. (Decret de l’alcaldia) 85) 19-05-2017 Decret acceptació cessió obligatòria i Sra. P. M gratuïta de terrenys com a zona de protecció d’espai públic. (Decret de l’alcaldia) 86) 22-05-2017 Decret acceptació cessió obligatòria i Sra. O. M. gratuïta de terrenys com a zona de protecció d’espai públic. (Decret de l’alcaldia) 87) 22-05-2017 Decret requeriment reposició de paviment GAS NATURAL (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 88) 23-05-2017 Decret inici expedient per continuar AJUNTAMENT prestant el servei públic de bar de la piscina municipal mitjançant concessió administrativa. (Decret de l’alcaldia) 89) 25-05-2017 Decret de resolució de al·legacions a AJUNTAMENT l’aprovació del “Projecte de reparcel·lació econòmica de la Urb. Picarany Almoster” i aprovació definitiva.

36

(Decret de l’alcaldia) 90)26-05-2017 Decret relació de factures 8/2017 AJUNTAMENT (Decret de l’alcaldia) 91) 31 -05 -2017 Decret llicències obres PO 14/2017 Sr. V . F. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 92) 01 -06 -2017 Dec ret llicències obres PO 12/2017 Sr. M . C. (Decret del regidor delegat titular de l’àrea d’urbanisme i Obres Públiques) 93) 01-06-2017 Decret inici expedient d’ordre d’execució Sr. P. S. d’obres de conservació 1/2017 (Decret de l’alcaldia) 94) 02-06-2017 Decret inici expedient d’ordre d’execució Sra. B. A. d’obres de conservació 2/2017 (Decret de l’alcaldia) 95) 05-06-2017 Decret aprovació definitiva liquidació AJUNTAMENT/Sr. G.G. concessió del servei públic municipal de bar a la zona esportiva. (Decret de l’alcaldia) 96) 05-06-2017 Decret aprovació definitiva del projecte de AJUNTAMENT “Rehabilitació integral de les dependències del cementiri municipal” (Decret de l’alcaldia) 97) 06-06-2017 Decret de ratificació de la liquidació Sr. M. P. 19/2016 2017 Impost Increment Valor Terrenys Naturalesa. (Decret de l’alcaldia) 98) 09-06-2017 Decret aprovació inicial projecte AJUNTAMENT “Pavimentació i serveis del carrer Mas d’en Grau” (Decret de l’alcaldia) 99)09-06-2017 Decret relació de factures 9/2017 AJUNTAMENT (Decret de l’alcaldia) 100)13 -06 -2017 Decret compra contenidors AJUNTAMENT (Decret de l’alcaldia) 101)15-06-2017 Decret adjudicació contracte menor de AJUNTAMENT/ gestió de serveis del bar de la piscina S. S. G. municipal. (Decret de l’alcaldia) 102)07-06-2017 Decret resolució recurs reposició contra un Sra. M. del M. S. A. Signat 19 de juny decret de denegació de devolució d’una de 207 fiança (Decret de l’alcaldia)

37

El regidor Josep Canals Angles, portaveu del grup municipal del PDeCAT, pregunta pel decret 101 de la relació, de data 13 de juny de 2017 relatiu a l’adjudicació del contracte menor de la concessió per la gestió del servei de bar de la piscina. L’alcalde li explica el procés que hi hagut fins la selecció i li informa que les condicions pactades son que pagarà 200 € /mes de cànon , tres meses de duració i els serveis de subministrament ( aigua i llum) a càrrec de l’adjudicatària.

El regidor Carles Ferre Merino del grup municipal de PDeCAT, pregunta si no hi hauria possibilitat d’equipar per part de l’ajuntament el bar i d’aquesta manera fer una concessió a mes llarg termini i no tenir tants problemes a l’hora de licitar i que participin en el procediment. Li diu l’alcalde que si , que de fet es el que estan estudiant per fer-ho de cara a la tardor .

Els / les regidors/es es donen per assabentats/es.

10.- INFORMES DE L’EQUIP DE GOVERN. En primer lloc l’alcalde informa que el regidor d’Urbanisme, va mantenir una reunió amb els Mossos d’Esquadra en relació als robatoris que s’han perpetrat últimament. El regidor Josep Llonch Rafecas, regidor d’Urbanisme, explica que van celebrar una reunió a l’Ajuntament de Castellvell del Camp, ell, l’alcalde de Castellvell, el cap dels Mossos i el cap de la patrulla la setmana passada. Comenta que els van dir que Almoster i Castellvell eren dos dels municipis on mes presencia hi tenien i on mes patrullaven i que en tot cas ara canviarien les hores per tal que fossin més visibles . Diu que també es van oferir per mantenir reunions amb els veïns que estiguessin mes preocupats per explicar-los la situació i tranquil·litza’ls. Explica que també demanaven una miqueta de col·laboració de la ciutadania en el sentit de prendre també ells, els veïns, mesures tals i com no tenir obertes de par en par les finestres i comenta que els robatoris es fan mes per la part alta de Castellmoster a la tarda i no a la nit com es podria pensar.

En segon lloc l’alcalde explica que s’ha signat amb GAS NATURAL el contracte de compravenda de les canonades de gas, per un import de 24.000 € mes IVA.

I , per últim informa que ja s’ha dictat sentència en el Contenciós que va interposar Puig de l’Aliga SL, sol·licitant en un principi la recepció de la urbanització El Picarany i després la dissolució de l’EUC de la urbanització i si això no era possible, doncs la prestació dels serveis d’enllumenat i de neteja viaria. L’alcalde explica que la sentencia en primera instància, ha estat 38 desestimatòria del recurs i ha imposat costes, però que s’espera la apel·lació al TSJ de Catalunya.

11.- TORN DE PRECS I PREGUNTES El regidor Josep Canals Angles, portaveu del grup municipal del PDeCAt, comenta que ells tenien preparat una pregunta relativa al servei de bar de la piscina municipal, però com ja ha estat tractat l’assumpte amb anterioritat en el punt de l’ordre del dia relatiu a la relació de decrets , no tenen cap pregunta ni cap prec més a realitzar.

I no havent-hi més assumptes a tractar, l’alcalde aixeca la sessió ordinària a les 20.00 hores del vespre , de la qual estenc, com a secretària, aquesta acta, que es sotmetrà a l’aprovació dels assistents.

I, perquè així consti als efectes que disposa l’article 56.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases de règim local (LRBRL), estenc la present amb el vist i plau de l’alcalde, a Almoster, 27 de juny de 2017.

La secretaria, Vist i plau L’alcalde

Gemma Dilla Martín Àngel Xifré Arroyo

39