3.2.2. El Baix Camp

El Baix Camp té una superfície de 697,1 km2, que representen un 23% del total de l’àmbit del Camp de Tarragona i poc més del 2,1% de la superfície de Catalunya. El seu perímetre recorre 204,17 km.

La comarca té 28 municipis: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capafonts, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Prades, Pratdip, Reus, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana i Vinyols i els Arcs.

Reus és la capital comarcal, amb un superfície de 57,82 km2 que representa un 8% de la superfície del Baix Camp i un 2% sobre el total de l’àmbit del Pla. El municipi més gran de la comarca és Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb 102,67 km2 que representa un 15% de la superfície comarcal. El de menys extensió és Maspujols que té 3,66 km2, que representa un 0,5% del territori de la comarca.

Medi físic

La comarca del Baix Camp, ubicada al terç meridional de la costa catalana es divideix en dos sectors ben diferenciats: una plana i un semicercle muntanyenc. La plana, oberta al mar, forma una superfície regular, uniforme, retallada únicament per les rieres que la travessen. Té un pendent escàs i el terreny guanya alçada de manera imperceptible fins als primers contraforts de les muntanyes que la limiten. A partir d’aquí en alguns indrets com el sector de Vilaplana i el racó de l’Hospitalet de l’Infant, el contacte amb els contraforts es fa de manera brusca i ràpida i en altres com la Selva i Riudecanyes és més suau. La muntanya ocupa la meitat septentrional i occidental de la comarca i constitueix un autèntic obstacle difícil de travessar, excepte en els portells que la separen d’altres unitats i que formen el colls d’Alforja, de la Teixeta i de Fatxes.

A l’extrem nord del Baix Camp les Muntanyes de Prades formen part de la serralada pre-litoral catalana, i representen el territori més complicat de la comarca des del punt de vista orogràfic. Assoleixen els 1.203 m. d’altura al Tossal de Baltasana, al límit amb la Conca de Barberà. Es tracta d’un territori força extens, on es poden diferenciar subunitats, com la serra de la Mussara, al sector sud; la serra de la Gritella, a l’oest, i els Motllats, a l’est, al límit amb l’Alt Camp. La complexitat orogràfica ha suposat que les vies de comunicació tinguin traçats complicats, per la qual cosa el poblament és relativament baix, en comparació amb la part de la comarca més propera a la costa. Així, hi trobem nuclis petits, com Prades i Capafonts.

Més a prop del mar, al sector occidental i sud-occidental, les serralades litoral i pre-litoral tenen menor altura que les Muntanyes de Prades, però una complexitat orogràfica similar. Formen un continu des de les esmentades Muntanyes de Prades fins a la costa mediterrània. Destaquen, des de l’interior cap a la costa, la serra del Pradell (765 m.) al límit amb el Priorat; la Mola de Colldejou (859 m.); la serra de Llaberia (919 m.) ja al límit amb la Ribera d’Ebre; i les muntanyes de Tivissa i Vandellòs (Mola de Genessies, 711 m.; Tossa de l’Alzina, 697 m. I Molló Puntaire, 728 m.). Sovint es presenten com a grans cingleres sobre un sòcol de muntanyes inferior. També aquí les comunicacions són difícils, i el poblament, baix i irregular, amb nuclis com Vandellòs, Pratdip, Colldejou i l’Argentera.

La plana costanera i oriental és la zona clarament més urbanitzada i antropitzada de la comarca, i es presenta com una extensió cap a l’oest de la comarca del Tarragonès. El territori planer ha facilitat la implantació de nuclis urbans importants, principalment a la costa (l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils...), però també a l’interior, com Reus, la capital comarcal, Mont-roig del Camp, Montbrió del Camp, la Selva del Camp... De la mateixa manera, les vies de comunicació són abundants i importants, així com alguns creixements urbanístics. El resultat és un territori força més fragmentat que la resta, especialment a la mateixa línia de costa.

Diagnosi general. Memòria 3. 18

Els cursos fluvials del Baix Camp es poden classificar segons la conca hidrogràfica a la qual pertanyen: les conques meridionals, la conca del Francolí i la de l’Ebre.

Les rieres meridionals són petits barrancs i rieres que neixen a les muntanyes del nord i l’oest de la comarca i desemboquen, després d’un recorregut curt, directament al Mediterrani, sense formar en cap cas rius i conques importants. Són la major part de cursos fluvials del Baix Camp i podem destacar, de nord-est a sud-oest la riera de Riudoms, que es forma a l’alçada de Maspujols a partir de la unió de diversos barrancs i torrents, la majoria dels quals s’originen a la serra de la Mussara i desemboca al mar a l’est de Cambrils; la riera d’Alforja, paral·lela a l’anterior, s’origina a les muntanyes de ponent i arriba al mar a l’oest de Cambrils; la riera de Riudecanyes, que neix als barrancs del sector oriental de la serra de Pradell, i desemboca a la zona residencial de Mont-roig del Camp, i presenta l’únic embassament important de la comarca en el seu recorregut, l’embassament de Riudecanyes; i el riu de Llastres, que neix al sector oriental de la serra de Llaberia i arriba al mar a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant. Finalment, alguns barrancs del sector occidental de les serres de Tivissa i Vandellòs segueixen un recorregut similar, però, després de néixer al Baix Camp, desemboquen al torrent del Pi, que arriba al mar fora de la comarca, ja al Baix Ebre, amb el nom de barranc de l’Abeller.

Diagnosi general. Memòria 3. 19

A la Conca del Francolí hi van a parar alguns cursos fluvials que neixen al vessant nord i est de les muntanyes de Prades, i que ràpidament passen a l’Alt Camp per anar al riu Francolí. En són bons exemples el riu Brugent, el barranc de l’Albiol i la riera de la Selva.

De la Conca de l’Ebre en formen part diversos barrancs i rieres del sector nord i occidental de les muntanyes de la perifèria de la comarca, que ràpidament abandonen el Baix Camp. Podem citar, a les Muntanyes de Prades, el riu de Prades, que s’uneix al riu Montsant al Priorat, el riu de Siurana i el riu d’Arbolí, afluent de l’anterior. A la serra del Molló neix el riu de Cortiella, també afluent del Siurana. I a la serra de Llaberia trobem el riu dels Estrets de Maçanes, afluent de la riera de Capçanes.

En general, els rius del Baix Camp presenten un caràcter marcadament mediterrani, amb alternança d’èpoques de cabal molt baix amb grans avingudes, principalment de tardor, però també de primavera. De fet, excepte els rius més importants del vessant nord de la serra de Prades, la resta de cursos fluvials es mantenen sense aigua bona part de l’any.

Finalment, cal destacar la presència de quatre espais de la comarca que formen part de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) i que corresponen, bàsicament, a la desembocadura de les principals rieres: la de Maspujols o Riudoms; la riera de Riudecanyes, la del torrent de l'Estany Gelat i la del riu Llastres.

Dades socioeconòmiques

Tot seguit es detallen les dades socioeconòmiques principals de cadascun dels municipis i els corresponents assentaments que els conformen. Si bé per a la presa de decisions en l’elaboració del Pla territorial s’ha utilitzat sempre la informació estadística més actual disponible, hi ha una sèrie de dades que només poden obtenir-se a partir del cens de població, el qual es realitza cada deu anys (el darrer es va fer l’any 2001). Per tal d’obtenir una imatge coherent de cada comarca, en aquestes taules informatives comarcals s’ha preferit no barrejar dades de diversos anys i, encara que existeixin dades més recents per alguns camps –que existeixen–, s’ha optat per donar la darrera radiografia homogènia de la comarca.

Expressions utilitzades: “POR” és la població ocupada resident; “LTL” són els llocs de treball localitzats; “taxa de dependència” és la relació de menors de 14 anys i majors de 65 anys respecte a la POR. A la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen consultori, 2 que tenen CAP i 3 que tenen hospital; a la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen escola, 2 que tenen Institut i 3 que tenen estudis universitaris.

Diagnosi general. Memòria 3. 20

Diagnosi general. Memòria 3. 21

Població

El Baix Camp és una comarca amb creixement poblacional. L’increment de població del decenni 91- 01 es va centrar sobretot als pobles costaners a causa de la puixança del turisme, especialment a Mont-roig i Cambrils, encara que alguns municipis d’interior com l’Albiol i Almoster han sofert recuperacions espectaculars.

Taula: Dades bàsiques de la comarca del Baix Camp. Any 2007 Comarca Nombre Capital Superfície Població 2007 Densitat Pes (%) municipis (Km2) població 2007 població capital/ comarca Baix Camp 28 Reus 697,1 180.196 259 58,17 Total àmbit 131 2.999,02 575.333 192

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

Reus, que gairebé ha triplicat la seva població des de l’any 50, concentra el 58% de la població de la comarca, a l’actualitat, seguit de Cambrils amb un 16% i de Mont-roig del Camp que concentra un 6% del total comarcal (entre tots tres un 80% sobre el total comarcal). La Febró és el municipi que té menys habitants, amb només 56.

L’evolució entre el 2001 i el 2007 demostra l’augment de població a la comarca, que ha estat d’un 23%. L’any 2007, 180.196 persones vivien al Baix Camp, sis anys abans hi vivien 146.522 persones.

Reus, com fa Tarragona, ha perdut pes, ja que concentra actualment el 58% de la població comarcal, mentre el 2001 en concentrava una mica més, un 61%.

Al Baix Camp la densitat de població és relativament alta, de 259 persones/ km2, està per sobre la de l’àmbit del Pla, de 192 habitants per km2 i per sota la del Tarragonès que és de 725.

Els darrers anys l’evolució de la població ha estat positiva tant a nivell comarcal com a nivell municipal, amb l’excepció de dos municipis on ha estat negativa, que són l’Argentera i Colldejou (que ha perdut quasi un 4%.)

L’increment global de població a la comarca, d’un 22,98%, ha estat lleugerament inferior al creixement del total de l’àmbit, del 26,92%.

Diagnosi general. Memòria 3. 22

Taula: Evolució de la població per municipis. Període 2001-2007 Municipis 2001 2007 Evolució 2001-2007 (%) L’Albiol 177 377 112,99 L’aleixar 725 862 18,89 Alforja 1.309 1.730 32,16 Almoster 851 1.286 51,11 Arbolí 133 113 15,03 L’Argentera 147 143 -2,72 Les Borges del Camp 1.593 1.965 23,35 Botarell 695 998 43,59 Cambrils 20.976 29.112 38,78 Capafonts 122 122 Castellvell del Camp 1.201 2.474 105,99 Colldejou 194 187 -3,61 Duesaigues 200 234 17 La Febró 65 56 13,84 Maspujols 482 542 12,44 Mont-roig del Camp 6.965 10.292 47,76 Montbrió del Camp 1.519 1.917 26,2 Prades 565 649 14,86 Pratdip 579 760 31,26 Reus 90.056 104.835 16,41 Riudecanyes 720 973 35,18 Riudecols 993 1.194 20,24 Riudoms 5.297 6.149 16,08 La Selva del Camp 4.256 5.097 19,76 Vandellós i l’Hospitalet de 4.487 5.420 20,79 l’Infant Vilanova de l’Escornalbou 432 502 16,2 Vilaplana 547 613 12,06 Vinyols i els Arcs 1.236 1.594 28,96 Total Comarca 146.522 180.196 22,98 Total Àmbit 453.289 575.333 26,92 Catalunya 6.361.365 7.210.508 13,35

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró municipal d'habitants de l'IDESCAT. Anys 2001 i 2007.

Reus ha tingut un increment d’un 16,41 %, Castellvell amb un increment del 105,99 % ha estat el més elevat, aquest municipi ubicat al costat de Reus, ha rebut població d’aquesta ciutat que hi ha anat a viure, en recerca de millor qualitat de vida i d’habitatge a preu més assequible i de característiques similars.

Els saldos migratoris són positius en especial als municipis de la costa. La comparació entre 2001 i 2006 indica que el saldo ha crescut passant de 1.149 persones el 2001, a 2.174 el darrer any. Per tant, la tendència ha estat rebre més població i no pas perdre’n.

El 2006, a la comarca hi ha tres municipis amb saldo negatiu, es tracta de l’Argentera (-18), Colldejou (-3), la Febró (-1). El 2001, el nombre de municipis amb saldos negatius era lleugerament més elevat, amb cinc que perdien més població que no pas els arribava, que eren: l’Aleixar (-5), Arbolí (-3), Riudecols (-12), Vilanova de d’Escornalbou (-20) i Vilaplana (-11).

Diagnosi general. Memòria 3. 23

Reus ha tingut saldos globals positius els dos anys, de 20 persones (2001) i de 194 (2006), no obstant, és significatiu els fluxos per àrees territorials, així el 2006, Reus va tenir un saldo negatiu de quasi 700 persones amb el propi Baix Camp i en canvi, un saldo positiu de 528 persones procedents de la resta de Catalunya i de 220 procedents de la resta de la província.

Cambrils és el municipi amb saldos migratoris més positius tant el 2001, com el 2006, el primer any amb 492 persones i el segon amb 650; la procedència dels nous residents es bàsicament de la resta de la província, de la resta de Catalunya i també, de la resta d’Espanya. Bona part d’aquestes persones han anat a viure a Cambrils en recerca de qualitat ambiental, convertint la seva segona residència en la principal, similar és el cas de Mont-roig del Camp, amb un saldo de 408 persones, més de la meitat procedents de la resta de Catalunya i, també, el de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant amb un saldo de 166 persones, la majoria procedents de la resta de Catalunya.

Diagnosi general. Memòria 3. 24

Taula: Saldos migratoris (destinació-procedència) per municipis. Comparació 2001-2006 Municipis 2001 2006 L’Albiol 25 25 L’aleixar -5 34 Alforja 13 116 Almoster 49 29 Arbolí -3 10 L’Argentera 3 -18 Les Borges del Camp 69 47 Botarell 25 13 Cambrils 492 650 Capafonts 0 7 Castellvell del Camp 160 43 Colldejou 4-3 Duesaigues 2 17 La Febró 2-1 Maspujols 11 14 Mont-roig del Camp 139 408 Montbrió del Camp 1 97 Prades 14 22 Pratdip 11 16 Reus 20 194 Riudecanyes 14 74 Riudecols -12 25 Riudoms 8123 La Selva del Camp 80 26 Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant 46 166 Vilanova de l’Escornalbou -20 17 Vilaplana -11 15 Vinyols i els Arcs 12 8 Total Comarca 1.149 2.174

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT

Aquest canvi de secundari a principal en l’ús de l’habitatge ha succeït a altres zones turístiques de la costa, com és el cas dels municipis turístics de la comarca del Tarragonès i, en especial, dels de la comarca del Baix Penedès.

Taula: Estructura d’edats. Comparació 2001-2007 Comarca Baix Camp Camp Tarragona Catalunya Edats/any 0-14 15-64 >= 65 0-14 15-64 >=65 0-14 15-64 >=65 2001 15,33 68,75 15,9 14,6 69,14 16,25 13,6 68,98 17,41 2007 16 69,6 14,4 15,59 69,87 14,53 14,52 69,06 16,41

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT.

L’anàlisi de l‘estructura d’edats reflexa una població relativament jove a la comarca del Baix Camp. Els dos anys estudiats, l’estrat d’edat dels nens/es és lleugerament més elevat al Baix Camp que al conjunt de l’àmbit del Camp de Tarragona i també al de Catalunya. Les proporcions de les persones de la tercera edat són similars a les del Camp de Tarragona.

Diagnosi general. Memòria 3. 25

Respecte a les proporcions de la comarca del Tarragonès, l’estrat dels menors de 15 anys també és lleugerament més elevat al Baix Camp, el Tarragonès té, l’any 2001, un 14,54% i un 15,60% el 2007. També són majors les proporcions del Baix Camp en els estrats de 65 anys i més, ja que el Tarragonès té unes proporcions del 14,75% el primer any i de 13,40% el 2007.

Economia

La població dedicada a l’agricultura té una forta tendència a disminuir, l’any 2001, ocupava a un 5% del total de persones que treballaven a la comarca, en concret eren 3.073 persones.

La indústria ocupa a un 18% dels treballadors comarcals. Es concentra a Reus, on ocupa un 20% dels seus treballadors, Reus té el 64% del total d’ocupats de la indústria de la comarca. Cambrils, n’ocupa un 10% i és el segon flux industrial més important sobre el total comarcal. Cal també senyalar l’activitat que genera la central nuclear de Vandellòs.

El sector terciari és el més important, gràcies al pes relatiu d’aquest sector a Reus, que concentra el 62% del total comarcal i dóna treball a un 64% dels ocupats del municipi. Aquestes proporcions estan d’acord amb el tradicional paper comercial i de serveis de la ciutat. La seva incidència no es limita al Baix Camp, sinó que s’escampa per l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat i la Ribera d’Ebre.

Tanmateix, la branca dels serveis amb un creixement més intens és el turisme, que es concentra sobretot a la costa. Cambrils, Mont-roig del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, formen part de la Costa Daurada i acullen el turisme de masses. Als anys noranta ha crescut, a l’interior, el turisme rural, que té a les Muntanyes de Prades el seu màxim exponent.

La mobilitat de base diària residència – treball, indica les àrees més atractores de treballadors i, per tant, les més dinàmiques. La comarca del Baix Camp té un grau d’autocontenció elevat, això vol dir que la major part dels seus treballadors treballen i viuen a un mateix municipi, en concret un 74%, és l’autocontenció més important de les comarques del Camp de Tarragona, lleugerament per sobre de l’autocontenció del Tarragonès (73%), amb la qual es donen les relacions residència-treball més elevades.

Dotació d’equipaments

El nombre i la tipologia d’equipaments ubicats en una comarca, indiquen el seu grau d’autosuficiència i d’atracció vers el territori de l’entorn.

El Baix Camp disposa dels equipaments bàsics, derivats del seu nombre de residents, així com, d’equipament específic com correspon a una capital comarcal que conforma conjuntament amb Tarragona, la segona àrea urbana de Catalunya.

Els equipaments de la comarca que recull aquesta anàlisi són la tipologia de centres d’ensenyament, la dotació sanitària, la de benestar social destinada al col·lectiu de persones de la tercera edat, així com l’ús de noves tecnologies a la llar.

L’any 2006, a la comarca hi havia 106 centres d’ensenyament, la dotació havia augmentat en 15 centres més que els que hi havia cinc anys abans. Quasi tres quartes parts, eren públics, Tant els centres públics com els privats cobrien tots els tipus d’ensenyament.

L’evolució indica que les escoles d’ensenyament infantil són aquelles que han augmentat més el seu nombre, amb una diferència de set escoles més, degut a l’augment del nombre de nens/es petits i, també a la continua incorporació de les mares al mon laboral que fan que aquest equipament cada cop sigui més necessari.

Diagnosi general. Memòria 3. 26

Taula: Centres d'ensenyança. Comparació proporció públics i privats. Any 2006 Àmbit Territorial Públics Privats Total Nombre % Nombre % Nombre % Baix Camp 75 70,75 31 29,24 106 100 Camp Tarragona 290 78,16 81 21,83 371 100 Catalunya 2.808 67,37 1.360 32,62 4.168 100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT.

Taula: Nombre de centres d'ensenyança segons tipus d’ensenyament que fan. Comparació 2001-2006 Àmbit Territorial Infantil Infantil i primària Secundària Infantil, primària i Educació secundària especial Any 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006 Baix Camp 25 32 40 46 14 16 10 10 2 2 Camp Tarragona 73 104 156 177 47 51 29 30 9 9 Catalunya 965 1.163 1.608 1.751 630 647 485 478 121 129 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT.

La lectura per municipis confirma a Reus com el que té més centres d’ensenyament, 49 el 2001 i 51 el 2006, amb una participació del 82% i del 48% respectivament sobre el total comarcal, aquestes xifres indiquen d’una banda, la concentració a Reus de les escoles el 2001 i, de l’altra, que malgrat Reus continua concentrant la major proporció d’escoles de la comarca el darrer any estudiat, la distribució pel territori s’ha estès. Cambrils és el segon node en equipament escolar del Baix Camp, agrupant un 13% l’any 2001 i un 7% el 2006. Mont-roig del Camp és un altre municipi on s’ubiquen més nombre d’escoles, un 7% el primer any i un 5% el segon.

La comarca disposa de 6 centres hospitalaris i 1.712 llits. A Reus hi ha dos hospitals d’aguts que formen part de la Xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP). Un d’ells, el de Sant Joan, que és hospital de referència, serà substituït en els propers anys per un nou hospital universitari a Reus.

Taula: Nombre de centres i llits hospitalaris. Comparació 2001-2007 Àmbit Territorial Centres hospitalaris (1) Nombre llits

2001 2007 2001 2007 Baix Camp 6 6 1.712 1.566 Camp Tarragona 17 21 2.737 3.056 Catalunya 208 231 31.265 33.743

(1): Centres inclosos dins la XHUP i la resta de centres que donen suport al Servei Català de la Salut. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Salut, Servei Català de la Salut i de l’IDESCAT.

Cal remarcar que Reus té un hospital per a malalts mentals, l’hospital Pere Mata, amb un àmbit d’influència que depassa el Camp de Tarragona i dona servei a tota Catalunya. En total, la ciutat té 6 centres d’atenció a la salut mental, on s’inclou des de l’hospital esmentat fins al servei especial de salut mental de discapacitats.

Aquests hospitals donen cobertura a àmbits territorials més enllà del Camp de Tarragona. Les xifres confirmen el paper de centre de serveis hospitalaris que té la ciutat a la comarca i també a la resta de comarques del Camp de Tarragona.

Segons les dades del Servei Català de Salut, la comarca disposa de 9 centres d’atenció primària (any 2002) que representa un 28% del total de CAPs del Camp de Tarragona. Tres d’ells estant ubicats a

Diagnosi general. Memòria 3. 27

Reus i la resta es troben a Cambrils, la Selva del Camp, les Borges del Camp, l’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig i Riudoms.

Respecte a un altre equipament sanitari, en aquest cas d’ús molt més freqüent, com són les oficines de farmàcia, el 2007 a la comarca n’hi havia 74 que representaven un índex de 0,41 per cada 1.000 habitants.

Cal ressaltar l’evolució positiva que ha tingut la cobertura social destinada a les persones de la tercera edat, així, ho constata tant el nombre de centres i de les seves places, com el nombre de places en residències per a la tercera edat. Dels 9 centres de dia del 2001 amb 80 places, s’ha passat a 16 centres i 303 places el 2007. Els centres representen un 31% dels ubicats a l’àmbit i les seves places un 33% d’aquest.

El nombre de places en residències s’ha multiplicat el 2007, en un 1,4 respecte el 2001. Aquestes places representen un 32% de les localitzades al total de l’àmbit del Camp de Tarragona.

Taula: Nombre de centres de dia i places a residències per a gent gran. Comparació 2001-2007 Àmbit Centres de dia Nombre places a Residències Territorial Nombre centres Nombre places 2001 2007 2001 2007 2001 2007 Baix Camp 9 16 80 303 786 1.125 Camp 25 52 309 918 2.348 3.558 Tarragona Catalunya 466 706 7.328 12.746 39.071 50.267

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

De nou, l’anàlisi per municipis assenyala la major concentració a Reus d’aquests equipaments destinats a gent gran, conseqüència, bàsicament, del seu propi nombre de residents, ja que aquest és un servei que se sol cercar a prop del llocs de residència habitual i també, de certa atracció sobre municipis propers. El nombre de centres de dia representa un 56% del total comarcal el 2001 i un 63% el 2007, complementàriament, les seves places són un 44% i un 61% respectivament.

Els altres municipis amb centres de dia són Cambrils amb una proporció d’un 33% el 2001 i un19% el 2007, sobre el total de centres de la comarca; malgrat el nombre de centres és el mateix els dos anys, aquesta disminució és bàsicament deguda a la distribució pel territori de nous centres de dia, als tres municipis que en disposaven el primer any estudiat (Reus, Cambrils i Borges del Camp) si han afegit Riudoms i la Selva del Camp el 2007.

La distribució territorial de les places en residències per a la gent gran, també s’ha estès darrerament, pel territori de la comarca, aquest fet es reflexa en les proporcions de cada municipi respecte al total comarcal. El 2001, Reus tenia un 53% de les places i el 2007 un 49%. Cambrils en tenia un 41% i un 32% respectivament. En el cas dels municipis turístics cal esmentar que una part de places en residències per als avis/es són ocupades per persones foranes que van a aquests municipis en recerca de qualitat ambiental i per apropar-se al mar. Les places es concentren a Reus i a Cambrils, la suma de places d’aquests dos municipis representen una proporció d’un 94% i d’un 81% respectivament.

El Baix Camp disposa de 21 biblioteques, 4 arxius i 7 museus. Aquests equipaments culturals representen un 29%, un 14% i un 33% respectivament, del total dels ubicats a Camp de Tarragona. Pel que fa a les biblioteques i els arxius, el Baix Camp és la segona comarca en nombre d’equipaments desprès del Tarragonès; quant als equipaments museístics, supera lleugerament al Tarragonès.

L’equipament que tenen les llars pel que fa a les noves tecnologies (TIC) queda recollit a la taula següent:

Diagnosi general. Memòria 3. 28

Taula: Equipament TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació a la llar). Comparació 2004-2006. Àmbit Territorial Tinença ordinador Connexió Internet Telèfon mòbil Banda ampla 2004 2006 2004 2006 2004 2006 2004 2006 Baix Camp 55,1 55,6 24,4 38,4 80,8 82,8 15,2 26,8 Camp Tarragona 54,4 57,3 36,1 39,6 80,6 83,5 16,2 30,4 Catalunya 54,7 57,2 40,4 43,1 79,7 85,2 17,8 33,8

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

De les noves tecnologies recollides a la taula anterior, la utilització a les llars de la banda ampla ha estat aquella que ha evolucionat més positivament, de fet aquesta és la darrera tecnologia apareguda i la seva introducció es va fent paulatinament a les llars. La comparació amb el total del Camp de Tarragona i de Catalunya indica utilitzacions similars en la tinença d’ordinador, lleugerament per sota de l’ús a l’àmbit i a Catalunya en la connexió a Internet, també en quan a tinença de telèfon mòbil l’ús és molt similar al de l’àmbit. A l’ús de la banda ampla és on hi ha les diferències superiors.

Pel que fa a la cobertura de telefonia mòbil, cal assenyalar les diferències entre les zones urbanes, en especial Reus, i les zones més rurals, com per exemple les més properes a la serra de Prades, on el grau de cobertura és menor o inexistent.

Un altre element de centralitat de Reus és la seva atracció comercial sobre els municipis de l’entorn. En aquest sentit a més de les botigues del municipi, cal fer esment a la importància que té la Fira de Reus que atreu població de tots els indrets de la comarca i d’altres llocs de Catalunya. També cal assenyalar que el nombre de fires que se celebren a la comarca s’ha incrementat a sis.

Notes finals

Les conclusions de l’anàlisi d’aquesta comarca indiquen com a punt fort l’evolució positiva de la població els darrers anys, així com, la centralitat de la ciutat de Reus.

La capital, Reus, té un gran pes, compartit amb Tarragona, com a centralitat d’aquest àmbit territorial, i la seva influència sobrepassa la comarca i s’estén cap a les veïnes de l’Alt Camp i el Priorat i sobretot, cap al Tarragonès amb qui té importants relacions de mobilitat residència-treball (de base diària) i per compres i oci (de base periòdica).

Des d’una perspectiva més àmplia, Reus forma amb la ciutat de Tarragona una àrea urbana potent, que estén la seva influència més enllà de l’àmbit del Camp de Tarragona i es configura com una de les àrees de població i econòmiques més dinàmiques de Catalunya, a la qual cal potenciar per que arribi a ser la segona àrea urbana de Catalunya.

La ubicació d’equipaments a Reus també assenyala la seva centralitat, en especial en el sector sanitari, on compta amb dos hospitals, un dels quals es de referència, respecte a l’àmbit de Tarragona.

El turisme és l’altre element dinamitzador de la comarca i de tot l’àmbit, que té en els municipis de la costa i en els de la muntanya, amb Cambrils i Prades com a municipis capdavanters, un puntal important dins l’economia de la comarca. Cal planificar aquest sector per tal d’incentivar-lo, però amb una especial cura de preservar i ser respectuós amb la natura, evitant creixements urbanístics insostenibles.

Diagnosi general. Memòria 3. 29