Masos Al Camp De Tarragona: Algunes Reflexions Històriques I Geogràfiques Dels Assentaments Rurals

Home , Alt Camp, Baix Camp, El Catllar, Riudoms, Vilardida

La Resclosa 21 (2017) ISSN: 1886-4791••••••••••••••••••••••••• · www.sre.urv.es/irmu/gaia

MASOS AL CAMP DE TARRAGONA: ALGUNES REFLEXIONS HISTÒRIQUES I GEOGRÀFIQUES DELS ASSENTAMENTS RURALS

Montserrat Sanmartí Roset* Narcís Carulla Gratacòs**

Resum L’article replanteja les estratègies d’assentament dels masos al Camp de Tarragona. D’una banda, el treball parteix de l’inventari del 1860 i de l’inventari parcial del 1936. Posteriorment, es fa el buidatge de la documentació notarial de masos des del segle xiv fins alxix , complementada amb l’abundant bibliografia d’àmbit municipal. Es repensa la possible influència de les repoblacions històriques romanes fins a arribar als darrers assentaments del segle xix. D’altra banda, s’analitzen les possibles raons o estratègies dels assentaments rurals d’acord amb la geografia (diversitat orogràfica i possibilitats econòmiques del territori) a partir de les dades de cinc termes municipals de cada comarca. Paraules clau: masos, Camp de Tarragona, repoblació, estratègies d’assentaments, densitat de masos.

Abstract This paper redefines the farm houses settlement strategies in the Camp de Tarragona. On the one hand, the work is based on the inventory of 1860 and the partial inventory of 1936. Later, the analysis of the farmhouses notarial documentation is carried out from the 14th to the 19th centuries, complemented by the abundant municipal bibliography. The possible influence of the Roman historical repopulations is retaken until the last settlements of the 19th century. On the other hand, the possible reasons or strategies of the rural settlements are analysed according to the geography (orographic diversity and economic possibilities of the territory) based on the data of five municipalities of each county. Keywords: farmhouses, Camp de Tarragona, repopulation, settlement strategies, farmhouses density.

* Professora titular jubilada de Ciències i Tècniques Instrumentals (URV). [email protected] ** Doctor en Ciències Geològiques i diplomat en Hidrologia (UAB). [email protected]

La Resclosa 21 (tripa).indd 31 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

1. Introducció i objectiu L’objectiu d’aquest article és fer un estudi introductori de les cases de pagès situades en l’extens i variat Camp de Tarragona1 i concretar-lo posteriorment en els masos d’alguns municipis de les tres comarques que conformen el Camp: Vila-rodona a l’Alt Camp, Riudoms al Baix Camp, i el Catllar i l’antic terme de Tamarit (integrat actualment al terme municipal de Tarragona), a la comarca del Tarragonès. D’aquesta manera, es vol analitzar la presència de masos a la regió del Camp i esbrinar les raons històriques i geogràfiques dels seus assentaments.

1.1. Definició o indefinició dels termes mas i masia Dins de la gran varietat de definicions que els autors dedicats a aquest tema han publicat des de començaments del segle passat fins a l’actualitat, no hi ha grans divergències entre els termes de mas i masia.2 Del conjunt de definicions es dedueix que habitualment es considera que la masia és l’edifici i el mas és el conjunt de terres, cases i dependències, és a dir, la hisenda.

1.2. Els genèrics dels topònims de cases de pagès a Catalunya A Catalunya s’usen majoritàriament les denominacions de mas, masia, can o cal per a anomenar les cases de pagès o assentaments rurals. En els mapes de la figura 1 es representa l’extensió dels dos últims genèrics distribuïts territorialment.3 Casa, en llatí, volia dir edifici rústec, de poc valor, barraca, i amb el temps va passar a significar una casa rústega habitada. Les paraulescan i cal venen de la contracció casa en i casa el, respectivament. En el Camp de Tarragona es presenta la transició dels topònims can i cal pel de mas, de manera que el terme mas resulta majoritari en les tres comarques del Camp, com si hi predo- minessin les arrels romanes del mansum,4 paraula amb un significat de residència, d’estança. La paraula masia surt diverses vegades en la documentació escrita fins al segle xviii, però tendeix a desaparèixer gradualment. Els genèrics de can i cal es troben residualment al sector oriental del Camp de Tarragona.5 El concepte de casa pairal s’hauria de revisar àmpliament, i, en tot cas, representa el nucli o habitatge històric tant rural com urbà.

1 Pel que fa a l’aspecte geogràfic, s’amplia l’estudi territorial del Camp a cinc termes municipals per comarca. 2 Es considera que un mas és «l’explotació agrària entorn d’un habitatge apte per a viure-hi una família, amb golfes i dependències per a emmagatzemar fruits, corrals, pou…» (Perea, 2006) i, segons documentació del segle xix, «heretat amb totes sas terres, honors y posecions a dit mas unides…» (Llibre Major, 47). Per tant, podem compendiar les masies com les cases en el camp on una família pot viure de la seva producció agrària. La major part de la documentació parla de mas, i molt rarament, de masia. En alguns pobles de l’Alt Camp, s’usa la paraula masia per a anomenar una caseta per a guardar algunes eines o per a passar-hi alguns dies, envoltada d’un nombre reduït de camps. 3 Parella, M. (2015). «La composició de la toponímia de Catalunya. Els genèrics dels topònims catalans i la seva distribució dialectal». Revista Catalana de Geografia, vol. XX, febrer de 2015. 4 Als termes del Catllar i Riudoms solament hi ha masos. A Vila-rodona, hi ha vint-i-sis masos, disset cals i només un can (can Mateu), segons la cartografia de l’ICC. 5 El concepte de casa pairal s’ha usat més com a reclam romàntic des de la Renaixença (Puigvert, 1998).

La Resclosa 21 (tripa).indd 32 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

❑ Figura 1: Distribució dels genèrics cal i can segons Parella (2015). Al Camp de Tarragona resten majoritàriament els termes de mas i masia.

1.3. Tòpics i mites de la Catalunya romàntica L’inventari disponible del nomenclàtor de masies de l’any 1860 (Esteve i Valls, 2011) ja denota aparentment les diferents densitats de masos en el territori, justen el moment de més ocupació del camp català per l’eufòria prefil·loxera. A partir de les taules que s’elaboren en aquest nomenclàtor, presentem els histogrames de densitat del poblament dispers i del nombre absolut de masos per comarques:6

6 Les dades completes es poden veure en l’obra esmentada (Esteve i Valls, 2011).

La Resclosa 21 (tripa).indd 33 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

❑ Figura 2: Masos inventariats en el nomenclàtor del 1860.

❑ Figura 3: Densitats de masies segons el nomenclàtor del 1860.

La Resclosa 21 (tripa).indd 34 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

❑ Figura 4: Nombre de masos fotografiats en el projecte Masia Catalana del CEC.

El nombre inventariat de masos en les tres comarques del Camp de Tarragona és de tres- cents vint. La densitat per km2 seria més alta al Tarragonès i a l’Alt Camp que al Baix Camp, que engloba gran part de les muntanyes de Prades, amb grans desnivells. Aquesta asimetria territorial en l’inventari dels masos catalans també es va veure reflectida en l’inventari fet pel Centre Excursionista de Catalunya, arran del projecte Patxot (1930), en el qual col·laboraren voluntàriament una munió de professionals diferents, fins que s’hagué d’interrompre l’any 1936. És evident que les comarques meridionals resulten menys inventariades que la resta. La causa pot ser la distància de Barcelona ciutat al territori. Per això i altres qüestions, hi ha la creença molt estesa que els masos són més propis, gairebé en exclusiva, de l’anome- nada Catalunya Vella, i s’arriba als extrems de no considerar-ne cap de remarcable en obres populars o de divulgació.7 Altres obres de recopilació sobre l’arquitectura dels masos, com la reedició comentada dels treballs fonamentals de Josep Danés i Torras, feta per J. Moner i J. Puigvert,8 també centren territorialment l’estudi en les comarques gironines i de la Catalunya Vella, en el sentit més ampli, i és difícil implicar la seva tipologia en els masos del Camp.

7 En el treball de divulgació i recuperació de masos catalans de Gibert (1947), dels trenta-set dibuixos reproduïts no n’hi ha cap de les terres tarragonines. Guanyen de llarg els masos osonencs i els de l’entorn barceloní, igual que a l’obra de Bargalló: Les més belles cases pairals i masies de Catalunya (1985), on no es descriu cap mas del Camp. 8 Danés, J. Materials per a l’estudi de la masia. Col. Documents. Reedició de J. Moner i J. Puigvert, 2010.

La Resclosa 21 (tripa).indd 35 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

❑ Figura 5: Situació dels masos catalans segons el nomenclàtor del 1860.

Igualment, en el món de l’art, des de l’escola d’Olot fins a autors paisatgistes barcelonins com J. Pahissa reflectien els masos dins un context de clima més humit i forestal, amb fagedes o rouredes centreeuropees, més que no pas en els terrenys mediterranis del Camp de Tarragona. Això no exclou que els pintors més universals, seguint la tradició paisatgística noucentista, com Joan Miró a La masia de Mont-roig o Pablo Picasso en la seva època a Horta de Sant Joan, immortalitzen la bellesa de les construccions rurals meridionals.

1.4. Les arrels dels masos Si bé tothom reconeix uns orígens altmedievals en el naixement dels assentaments rurals, els primers autors del segle xx, Puig i Cadafalch (1913) i Camps i Arboix (1959), van veure una relació entre els emplaçaments de les masies i els primers assentaments rurals d’època històrica antiga: ibèrica i, sobretot, romana. Amb tot, Camps i Arboix, l’any 1959, es preguntava per què, en un territori tan romanitzat com el Camp de Tarragona, aparentment semblava que hi havia menys densitat de masos que a la Catalunya Vella, presumptament no tan romanitzada. Tanmateix, sembla que al Camp de Tarragona han arribat fins a l’actualitat més masos en els terrenys més aturonats i menys explotats agrícolament per les centuriacions i els assentaments rurals romans que a les zones planes més romanitzades del Camp. Això es podria

La Resclosa 21 (tripa).indd 36 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

❑ Figura 6: Obres de Joan Miró que copsen l’estètica dels masos i masets del Baix Camp. El mas d’en Romeu (La casa de la palmera), a l’esquerra, i La masia, a la dreta.

justificar per raons de les estratègies dels assentaments romans9 davant d’altres prioritats dels assentaments posteriors altmedievals.10 Vilà Valentí (1974), en el seu treball, més de tipus geogràfic que històric o arquitectònic, entreveu la importància dels relleus en l’elecció dels emplaçaments rurals.11 Per a repensar aquests postulats, podem introduir-nos en la geografia del Camp de Tarragona, on també arrelen masos. Per a analitzar els assentaments rurals del Camp, podem retornar als postulats sobre la possible herència romana. Per això ens basarem en les prospeccions territorials en extensió que s’han efectuat fins ara i en alguns inventaris municipals concrets.

a) Les prospeccions territorials en extensió Es van fer per primera vegada de forma sistemàtica per Simon Keay i el seu equip (1995), i, posteriorment, pel projecte Ager Tarraconensis (PAT) (Marta Prevosti i Josep Guitart, 2011). Mercès a aquestes prospeccions, podem veure com a la vora de moltes anomalies (és a dir, presència i dispersió de ceràmiques romanes) en els diferents transseptes realitzats12 al Baix Camp i el Tarragonès, hi ha proper un mas o assentament rural. Dels

9 Els assentaments ibers semblen seguir criteris més d’estratègies defensives en nuclis més alterosos o dominants. En canvi, els assentaments romans segueixen en general criteris encarats a l’explotació econòmica del territori i solen ocupar terrenys planers i ben comunicats. 10 A part del assentaments altmedievals que, d’una manera o altra, es poden considerar hereus dels clàssics. 11 Aquest autor apel·la a un doble procés repoblador dels nostres territoris: nous assentaments en àrees pràcticament despoblades fins a la línia del Gaià i repoblaments concentrats afavorits per assentaments previs o per cartes de població reials. 12 Els estudis tècnics als quals ens referim entenen per transsepte les franges àmplies del territori sotmeses a la recollida i anàlisi de dades i restes superficials, en una extensió total propera als 200 km2.

La Resclosa 21 (tripa).indd 37 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

jaciments o concentracions de restes ceràmiques descobertes en les campanyes superficials de prospecció, gairebé la meitat semblen derivar a assentaments agrícoles del tipus mas. La resta d’anomalies semblen independents dels masos actuals.13 En qualsevol cas, les relacions espacials dels masos sempre s’haurien de precisar amb reconeixements arqueològics.14 Dels més de dos-cents jaciments detectats en aquests transseptes, la distribució dels assentaments rurals pot haver-semodificat, però no podem renunciar a veure-hi una herència sobre la xarxa actual de masos. És significatiu que la densitat de jaciments romans al Camp resulti de gairebé una vila o jaciment per km2, similar o superior a les actuals densitats de masos.15 b) Concreció territorial en alguns termes municipals A escala municipal podem afirmar que: – A Vila-rodona no és estranya la proximitat de restes romanes a la vora dels emplaçaments rurals actuals, especialment a les proximitats de la vall del Gaià, amb el seu columbari preservat.16 – Al municipi del Catllar, dels quaranta-vuit masos existents actualment, en vint-i-dos hi ha restes properes de jaciments romans.17 – En el terme de Riudoms hi ha, com a mínim, deu jaciments de vil·les romanes, que van evolucionar cap a una trentena de masos, fins a l’eclosió dels regadius el seglex viii. c) El llegat toponímic En el Camp de Tarragona no podia ser d’altra forma: la toponímia delata la història dels assentaments. Recordem els topònims de Constantí, Virgili, Rodonyà, la Masó, Vila-rodona, la Selva… La toponímia del Camp de Tarragona tot sovint denota la coincidència entre les vil·les romanes i alguns assentaments. Això no exclou que alguns topònims tinguin un origen altmedieval o posterior.

13 Dels tres transseptes fets dins del projecte Ager Tarraconensis i publicats en el volum 2, referit a Pobla- ment (PAT, 37-122), podem veure com la concentració de restes de ceràmica detectades es donen a la vora d’assentaments rurals. Molts semblen evolucionar cap a assentaments posteriors. Per exemple, en el transsepte 1, jac. 205-Mas de Vives, jac. 204-Mas de la Pastora, jac. 221-Mas de Nuet; en el transsepte 2, jac. 13-Mas de Menció, i en el transsepte 3, jac. 75-Els Cinc Camins. 14 Un problema per a interpretar totes aquestes campanyes de prospecció superficials, que consistia en la recollida i classificació dels materials antròpics (ceràmics, bàsicament) en les parcel·les llaurades, és que la classificació dels materials es feia per èpoques: prehistòric, republicà, alt imperi, baix imperi, tardoantiguitat, medieval/modern i, com a resta, els indeterminats. Els materials medievals no eren estudiats de forma espe- cífica, amb la qual cosa no podem certificar la continuïtat del jaciment. 15 Dades sintetitzades de les dues campanyes de prospecció superficial (Key, 1995; Pat, 2011). 16 L’Atles Manual d’Història de Catalunya (2014) de Víctor Hurtado grafia molts assentaments de l’Alt Camp i, sobretot, dels volts de Vila-rodona: les Planes, Font Cervellona, Villa rotunda, els Vinyets, mas d’en Vives, Planes de la Serra, mas Barberet, la Serra i Vilardida (pàg. 98). 17 Informació oral de Josep Zaragoza. Masos de Salort, Magí, Vilet, Calitxa, Queralt, Miró, Moragues, Pasqual, Teret, Ros, Roget, Rabassó, Tarrés, Boronat, Cosme, Cocons i molí de Fortuny.

La Resclosa 21 (tripa).indd 38 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

2. El recorregut històric del territori Amb el trencament que va suposar la invasió musulmana, sembla que tant la ciutat de Tarragona com el Camp van quedar devastats i semiabandonats, i es van convertir en terra de ningú. El comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, decidí avançar cap a Tarragona i el seu Camp per a restablir-hi la seu arquebisbal, que havia estat traslladada a Narbona. Per això, va crear una xarxa de castells per sobre el riu Gaià que des de l’interior del territori s’alineava perpendicularment cap al mar. Les dates d’assentament d’aquestes fortaleses s’escalonen des del 959, en el cas del castell del Montmell, fins al 1049, en el de Tamarit. El progrés d’aquesta línia defensiva s’aturà durant uns setanta anys per la invasió almoràvit. Quan al segle xii Ramon Berenguer IV la reprengué, es trobà amb el poder arquebisbal en el repartiment de domini. Tant el comte com el seu fill Alfons I i l’arquebisbe intentaren l’assentament de població, donant als habitants que ja hi havia i als que s’hi assentarien posteriorment drets, franquícies i privilegis per a evitar que no marxessin cap a les terres tortosines recentment conquerides.18 La relació entre el senyor del lloc, receptor i transmissor de l’encàrrec comtal de l’aprisió, i els seus habitants, tant els que estaven aplegats dins la vila com els qui vivien dispersos, era la pròpia d’un règim senyorial basat en el cobrament de primícies, delmes, tasca i lluïsme. Estudiar els masos a les tres comarques que conformen el Camp de Tarragona resulta una tasca massa ambiciosa per a aquest article, per la qual cosa hem seleccionat per a aquest estudi alguns termes representatius del Camp.19 Mitjançant documentació i bibliografia existent, hem pogut elaborar una relació històrica dels masos (inclosos els enrunats) de quatre termes del Camp de Tarragona: Vila-rodona per l’Alt Camp, Riudoms pel Baix Camp i el Catllar i l’antic de Tamarit, que termenegen entre ells, pel Tarragonès. En estudis vinents es podria fer una cerca més exhaustiva de la documentació existent dels termes i refer la història dels masos de manera sistemàtica. Per exemple, un punt on caldria aprofundir és el canvi de toponímia al llarg del temps, fet que entorpeix establir una correspondència entre les diverses denominacions dels masos. Aquest és un dels motius que expliquen que la llista de masos del segle xix sigui molt més nombrosa que la de segles anteriors, tot i que la tendència de la població dels masos era a traslladar-se a viure als nuclis de població rurals, més que a la inversa.

2.1. Vila-rodona La primera carta de població que afecta Vila-rodona és de l’any 959. El bisbe de Barcelona hi dona les terres d’aquesta població i altres al castell del Montmell. En aquest document sembla que a Vila-rodona ja hi havia veïns, ja que es concedeix a règim alodial la vila «amb cases de camp i casetes» i amb totes les coses unides a aquestes (Miquel, 2004).

18 Bonet i Isla, 2011, pàg. 9-16. 19 La representativitat dels tres termes dins del conjunt comarcal que volem analitzar es basa en: 1. Superfície similar, excloent-hi els marges comarcals muntanyosos. 2. Situació centrada dins de la comarca. Representativitat agronòmica. 3. Grau de coneixement suficient, tant propi com documentat prèviament.

La Resclosa 21 (tripa).indd 39 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

El 1189, un altre bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, torna a concedir una carta de població als habitants del poble i els dóna les cases on ja vivien i una sèrie de drets i béns, si bé guarda per a la seu els drets senyorials. És remarcable que no s’assenyalen límits del terme perquè ja estaven acceptats i consolidats. D’aquesta època se sap un nombre incert de masos disseminats sobretot per la part est del territori, no gaire lluny del riu, amb una extensió de terres molt variable entre masos. Durant els segles moderns el nombre de masos augmentà, com ho demostra especialment el cadastre del 1779.20 En aquesta llista es repeteixen alguns topònims, cosa que fa la sensació que són fragments de terres separades del nucli original. Si la documentació del poble no s’hagués cremat, es podria consultar per a veure el motiu d’aquesta disgregació. Els fragments poden ser petits, i en alguns casos, les diferents propietats juntes —normalment dues— conformen un total acceptable. També pot passar que una finca quedi partida entre dos municipis, fet que en dona una mesura incerta perquè en els capbreus o cadastres de Vila-rodona només apareix la part corresponent a aquest terme. A les acaballes del segle xix, el padró del 188921 mostra els masos habitats, uns setanta-dos, incloent-hi els caserius de la Serra, l’extens i poblat mas d’en Bosc, la Farga, Vilardida22 i alguns altres de més petits.

CADASTRE 1779 FINS AL SEGLE XV 1501-1744 PADRÓ 1889 J= jornal Mas de l’Andreu Mas Argilagueta Masieta Cabot? Mas de l’Andreu (43 j.) Mas Guardià Mas Guardia Mas Guardia Mas Guardia Mas Amiguet Mas d’en Guerra (78 Mas d’en Guerra Mas de la Comabella j.) (3 famílies) Torre de Boada Columbari Mas de l’Alzineta Mas Alzinet (110 j.) Mas Alzineta Mas Serrà Mas de Secabecs Mas Serra (conjunt?) Mas Serra (43 j.) (5 famílies) Mas d’en Roig Mas d’en Vallès Mas d’en Roig (20 j.) (3 famílies) Mas de la Magina Mas de les Comes Mas de la Magina Mas de la Magina (15 j.) Mas Bufraganyes L’Obaga del Mas Mas Pujolet Mas Pujolet Mas Pujolet (11 j.) Cal Pujolet Mas Cirera

20 Comas Pié, 2014, pàg. 63-65, 666-670. 21 Santesmases, 1984, pàg. 128-131. 22 Pastor i Batalla, 1998, pàg. 49-60.

La Resclosa 21 (tripa).indd 40 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

Mas d’en Bosc Mas d’en Bosc Mas d’en Bosc Mas d’en Bosc (31 j.) (conjunt) (11 famílies) Mas Pedrafita Mas Pedrafita Mas Pedrafita (La Serra. El Pla de La Serra (conjunt) La Serra (4 famílies) Santa Maria) Vilardida Vilardida (conjunt) Vilardida (6 famílies) Mas d’en Vives Mas d’en Vives (14 j.) Mas Esquers Esquers (33 j.) Mas dels Esquers Mas Berberet Cal Berberet Mas Gallardes Les Gallardes Mas Manset Mas Manset Mas Purnet Llenes Masieta Llenes (9 j.) Cal Llenas Mas Gregori Mas Gregori Cal Gregori Masia Nova Mas d’en Nofre(14 j.) Cal Nofre Mas Foguet (45 j. =

34 + 6 + 5) Mas de la Matella Mas Carbonells (23 j.) Mas Pedrafita (48 j.) Pedrafita Mas Carreter (18 j.) Mas Rius (28 j.) Mas de la Parrica Mas de la Parrica (25 j.) Mas Toldrà (23 j.) Mas de la Pansa Mas de la Pansa (28 j.) (Vilardida) Mas Pinatella

(14 j. + 3 j.) Mas Remadiau (46 j.) Mas Remadiau* ❑ Taula 1: Evolució coneguda dels masos a Vila-rodona. (*A part dels esmentats, hi ha els masos de la Molina, la Farga (5 famílies), Fàbrica de la Serra (3 famílies), cal Franciscot, mas Borrasquillo, mas Maginet, mas de la Capota, mas d’en Sit, mas Reiet, Magí Pujolet, cal Garça, mas d’en Puig i mas Cirera, que totalitzen setanta-dos masos.)

2.2. El Catllar Actualment, en el terme del Catllar hi ha uns cinquanta masos dispersos amb un grau de manteniment molt divers. D’aquests masos, basant-se en estudis ja fets (Fuentes, 1999), es pot deduir que vint-i-set ja existien el segle xv i que el 1534 n’apareixen vint-i-dos d’anotats

La Resclosa 21 (tripa).indd 41 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

entre els béns heretats per Francesc de Queralt del seu pare, Guerau II. I en un capbreu fet el 1583 n’hi havia dinou de registrats. A partir de l’obra de M. Fuentes podem veure com estava explotat el terme del Catllar amb l’Argilaga seguint l’orografia del municipi.23 Com a síntesi dels masos registrats en els tres capbreus, en tabulem el nombre i la dimensió:

Capbreu 1583 Capbreu 1695 Capbreu 1753 Nombre de masos 19 22 23 Superfície mitjana 103 81 68,7 Superfície total 1.958 1.790 1.582

En els segles d’època moderna la superfície inventariada disminueix, mentre que el nombre de masos augmenta: l’extensió mitjana dels masos passa el 1583 de més de cent jornals a menys de setanta en el capbreu del 1753. Seguint cada un dels declarants del segle xvi, es pot deduir els antecedents de les propietats. S’observa que alguns masos coincideixen amb la llista del segle xv (masia de Bartomeu Montserrat —que comprenia el mas dels menors Rabassó, donat a Antoni Prats el 1452 per Joana de Queralt—, mas de Jener, mas Moragues, els Cocons, mas de Maymó, mas Nou, mas Guinovart de la Cova —antigament mas Gondart—, etc.). L’extensió de les terres que conreaven o dedicaven a pastures o llenya s’aproxima a una mitjana de setanta o vuitanta jornals per mas. El més gran, el mas Calaf, tenia uns dos-cents vint jornals i havia pertangut anteriorment a Nicolau Pons. En aquest capbreu s’anotaren algunes cases de pagès ja enrunades. Altres cases formaven petits conjunts o quadres de tres o quatre cases reunides que creaven un petit nucli amb un barri comú, com el mas Moragues.

FINS AL SEGLES SEGLE XVI SEGLE XVII SEGLE XVIII SEGLE XV XIX I XX

Mas del Coll Mas del Coll Mas de Fortuny Mas de Fortuny Mas de Llongasset Mas de Llongasset Mas de Vicens Mas Moragues Mas Moragues Mas Moragues Mas Moragues Mas Moragues Mas d’Andreu Mas de Burulles Mas de Burulles Mas de Brulles Navarro

23 La geografia del Catllar està clarament compartimentada, afavorida pels comellars i per les valls indi- vidualitzades, sovint amb recursos hídrics regulars i riquesa de sòls agrícoles que crea el mosaic de paisatges variats tan característic de la vall del riu Gaià. La compartimentació s’explica, entre altres, per la situació del Catllar dins del Camp, en tres valls diferenciables: a ponent, els terrenys drenen vers el barranc de la Mora; a la part central del terme creua la vall del Gaià, força encaixat, i el sector de llevant està drenat pel barranc de Vespella.

La Resclosa 21 (tripa).indd 42 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

Mas de Tocaboires Masia de Joan Masia de Miró Masia de Miró Miró Mas de Gelembí Mas de Gelembí (Segurament Mas d’en Terrés de Mas de l’Avals Mas d’en Terrés Mas de Terrés medieval) la Bals Mas de Jaume Mas de Bartomeu Mas de n’Alzina Mas de Pleix Alzina (Segurament Mas de Cosme Mas de Jener Mas de Cosme Mas de Cosme medieval) Vidal Mas de Teret Mas de Joan Mas de Joan Mas de Rafael Mas d’en Bernat Mas d’en Bernat Maymó? Maymó Vidal Mas de Pasqual Mas de Pasqual Mas de Pasqual Mas de Pascual Mas de Pascual

La Plana La Plana La Plana La Plana La Plana Mas de Neri Mas de Pallarés Masia d’en Mas Masia de Pallarés Mas dels Pins Mas dels Pins dels Pins de Bartomeu o de Masieta de Salort Salort? Mas de Pere Soler Mas d’en Josep Mas d’en Mata Mas d’en Mata Mas de Magí (abans Prats) Montserrat La Quadra de la La Quadra de la El Ventós El Ventós Plana? Plana? Mas de Xiviu Mas de Benet Masia de Manyé Molins de la Vila Molins de la Vila Molins de la Vila Molí de la Vila Molí de Farina La Farga La Farga La Farga La Farga Molí paperer Molí Paperer Masia de Boronat Mas d’en Roiget Molí de Fortuny Molí de Vespella Molí d’en Fortuny Molí d’en Fortuny Molí d’en Fortuny (ara molí d’en (de Fontova) Cortadas) Masia de Lluís Masia de Queralt Queralt Els Cucons Els Cucons Els Cucons Els Cucons Els Cucons Mas d’en Bas Mas de Toni Mas de Toni Mas de Toni

La Resclosa 21 (tripa).indd 43 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

El Corralet El Masset (I) de Boronat Mas de Malagueño

o de la Traïdora Nic Pons Mas de Calaf Mas de Calaf Mas de Calaf Mas de Vilet Mas d’en Blanc Mas de Rabassó i (Segurament mas de Bartomeu Mas de Rabassó Mas de Rabassó Mas de Rabassó medieval) Montserrat Mas de Carló Mas de Cargol Masia de Mas de Cargol

NicasiSalort Caigut Mas Gondart Mas de Guinovart, Mas de la Cova Mas de la Cova Mas de la Cova (masia enrunada) dit de la Cova Mas de Gausachs Mas del Pujol Mas del Pujol Mas del Pujol Mas de Salort Mas Nou de Josep Mas de Moreguons Pallarés (Segurament Mas Nou de Joan Mas Nou de Joan Mas Nou de Josep Mas d’Enrich medieval) Xifré Olivé Moliné o dels Frares Mas Nou d’Agustí Mas de Panxé Olivé Masia de Malena Hort de Queralt Hort de Boronat El Masset (II) El Masset (II) Mas de la Farigola Mas de Miquel

(mas rònec) Guimjoan = Virgili Mas d’en Mir Mas d’en Soler

/d’en Molner

❑ Taula 2: Masos del terme del Catllar. Amb fons gris, els emplaçaments propers a restes iberoromanes.

2.3 Antic terme de Tamarit La fortalesa de Tamarit fou comprada pel comte de Barcelona el 1049 a Bernat Sendret de Gurb, que posseïa el castell per aprisió, encara que hom creu que ja existia un nucli habitat i alguns assentaments en temps anteriors.24 El comte governà el castrum mitjançant la figura d’un castlà, demostrant en tot temps, i els seus successors també, un interès notable perquè l’empla- çament estigués habitat i a punt per a guerrejar, i atesa la seva localització extraordinàriament

24 Català Roca, 1967-1979, vol. IV, pàg. 62-75.

La Resclosa 21 (tripa).indd 44 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

estratègica, per a controlar tant els qui passaven en barca pel mar com els qui seguien la via Augusta. Aquest seria el darrer castell de la línia defensiva que seguia el curs del riu Gaià.25 Les terres que conformaven el terme estaven conreades i poblades per gent de masos i gent de la vila sorgida al voltant de la fortalesa. A causa de la manca de documentació notarial o familiar anterior al segle xiv, costa saber quines cases de pagès ja existien en aquestes èpoques. A partir del 1323 els protocols notarials i altres documents parlen dels masos existents al terme. Gràcies al buidatge sistemàtic d’aquesta documentació, s’ha pogut observar els canvis de noms d’alguns dels masos al llarg dels segles i la desaparició o creació d’altres. Alguns dels masos, de proporcions notables, perduren ara com a cases d’estiueig. D’altres, només les seves runes indiquen on eren. D’alguns sols en perdura el nom, sense conèixer-ne la ubicació.26

❑ Figura 8: El mas Cosidor i el mas Grimau, amb les torres de defensa, al terme de Tamarit.

FINS AL SEGLE XV SEGLES XVI-XVIII SEGLE XIX «Mansiamquondam d’en Crespí nunc G. Magrinyà», Mas Magrinyà Mas Magrinyà 1368,«mansis… Magrinyà dicti del Cap de Terme» Mas Cap de Terme, 1554, o mas Mas de la Creu Mas Creu del Terme de la Creu, mas d’en Sastre Mas d’en Coll Mas Cosidor,1622. Mas Cosidor

25 Virgili, 1991, pàg. 82-96. 26 El mas d’en Ponç és un exemple de topònim del qual no es coneix l’emplaçament exacte. Amigó, Muntanya i Sanmartí, 2017.

La Resclosa 21 (tripa).indd 45 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

«Lo mas dit de Jové ara de la Mas de la Molella,1385 Mas Jové Carlania», 1703? Mas de les Coves, MN 1479 Mas de les Plajes,MN 1594 Mas Alies o del Mèdol. Fog. Mas del Mèdol, abans també Mas del Mèdol 1497 anomenat de Cosidor Mas Jorba,«un mas dellà Gaià Mas d’en Jorba apellat del Jorba», 1495 Marc de les Coves «in manso Mas de les Coves vocato lo mas d’en», 1479 El Mas, 1412 El Mas Mas d’en Poncet, 1479 Mas Rabassa / mas Areny Major, Mas Rabassa,1491 Mas Rabassa 1517 Mas Comi o Dalmau, 1565 Mas Dalmava o de Comí «Masie Stephani Grimau olim dit lo mas d’en Fort»,1591,o Mas Grimau Timotheo Gualdalbeu, dita masia de Grimau, 1633 «Mas Alegret in quadra de Mas Alegret Faran», 1507 Mas Barberà, documentat el

1671 Mas Aluges o de la Pubilla.«Habitants del mas Mas de la Pubilla dit dels Aluges vulgo de la Pubilla…», 1794 Mas Buada. «Mansum dicti

Francisci Buada», 1594 Mas Armengol, 1507 Mas de la Figarola, 1501 Mas Llorenç, «totam illam massiam sive hereditatem nominata», 1507 Mas Magraner. 1601 «In manso dicto vulgariter lo Mas Vell i mas Nou mas Vell», 1729 (40 j.) Mas de Mercader,1703 Mas Mercader Mas Pastoret, 1612 «Quandam mansum… dicto la Mas Roquet, ara mas de Ponç, masia d’en Ponç»,1633, o de 1891,torre medieval Roquet

La Resclosa 21 (tripa).indd 46 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

Mas Maneguet, enrunat C.

Golf, 1835 Mas Papiol, capbreu 1832 Mas Pallaresa Mas Sorder,1810 Mas de l’Hereuet, 1891 Mas de Segur, prop del castell

de Tamarit Mas Rafael, documentata la Mas Rafel, enrunat, prop del

dovella mas Pastoret Mas Puiggatell o de la Masieta,

enrunat Ca Casot, enrunat i desaparegut Mas de la Barquera, no documentat, aterrat, a prop del mas de la Pubilla Mas del Camp, a prop de la falda dels Colls Majors, derruït, dins del mas Estampillo Mas Espina, prop de l’estació

❑ Taula 3: Masos de l’antic terme de Tamarit.

2.4. Riudoms Pels indicis trobats en excavacions arqueològiques, sembla que el terme de Riudoms no va quedar abandonat d’una manera absoluta durant l’alta edat mitjana, sinó que una certa població va continuar vivint-hi, tant al camp com aglutinats en una vila. La tardana carta de població, donada el 1151, havia estat precedida per altres documents que confirmarien una antiga donació no portada a terme. Gràcies a l’atorgament de franquícies, la vila i la seva rodalia van anar creixent i van tenir ben aviat una església, mercat i consell.27 Malgrat la migradesa estacional dels torrents que transcorren el municipi, com que és un terme ric en aigües subàlvies, és remarcable que la primera mina documentada ja consti el segle xiv, cosa que indica l’existència d’horts.28 Des del segle xiii se citen masos, com ara el mas Simonis, que es mantindran al llarg dels segles. La tendència serà que se’n construeixin més, alguns dels quals ben grans i amb torre de defensa, com els masos Pellicer, de Fargues, de Morell, Sabaté Albi, Salvat, etc. D’època moderna, és remarcable el mas Don Felip, també amb torre; el mas Siurana i molts altres que fa que el 1819 hi hagi seixanta-dos masos habitats. Des de finals del seglex viii, amb la construcció de nombroses

27 Corts i Toda, 2000, pàg. 35-47. 28 Perea, 2006, pàg. 19.

La Resclosa 21 (tripa).indd 47 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

mines d’aigua i, per tant, l’increment de terres d’horta, les propietats agrícoles tendiren a decréi- xer en superfície perquè no calien grans quantitats de terra per a mantenir-se. Moltes cases de pagès s’anaren abandonant i els seus propietaris marxaren al poble o a Reus. En algunes noves propietats de regadiu s’edificaren «masets» per a estar-hi uns dies o guardar-hi eines o collites.29

ABANS DE 1500 1501-1800 SEGLE XIX Mas Abat Mas Abat Mas d’en Folc (1631) Mas Simonis (1276) Mas d’en Figueres (1553) Mas Albi (1393-1836) Mas Albi Mas Albi Mas de Gomandí (1626-1953) Gomandí o Monterols (o Monterols o Siurana) Mas Balaguer (1386) Mas del Ros (1862) Mas de la Caldereta (Gaudí) Mas Maçanera (1386-1414) Mas Don Felip (s. xvi-1912) Mas Don Felip Mas Blanc (1690) Mas Blanch Mas del Sol (1587) Mas Morell (1386-1693) Mas Morell (1386-1693) Mas Osset (1386) Mas Pellicer (mas fortificat Mas Pellicer 1393-1596) Mas Sabater (1386-1936) o mas Mas Sabater Mas Montserrat Montserrat Mas Salvat (1326-1912) Mas Salvat Mas Salvat Mas de Granada (1880) Mas del Toda (1690) Mas de l’Amorós (1599) Mas Morell (1386)

❑ Taula 4: Masos del terme de Riudoms, distribuïts per èpoques. 3. Entorn geogràfic de les comarques del Camp En una primera aproximació, comparem els masos de les tres comarques del Camp de Tarragona analitzant-ne els termes representatius: de l’Alt Camp, Vila-rodona; del Tarragonès, el Catllar i l’antic terme de Tamarit, i del Baix Camp, Riudoms. Per a contextualitzar millor aquests termes, també analitzem geogràficament quatre municipis més per comarca.

29 Perea, 2006, pàg. 14-20.

La Resclosa 21 (tripa).indd 48 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

El Camp de Tarragona és la denominació d’una regió natural, constituïda per una depressió entre relleus considerables30 i la mar Mediterrània. Aquestes valls o depressions, normalment d’origen tectònic, àmplies i ben limitades, solen formar regions naturals clares. La regió del Camp s’ha dividit en comarques tenint en compte la geografia humana, comercial i histò- rica, encapçalades per una centralitat administrativa. La subdivisió que es va fer del Camp de Tarragona presenta certes diferències geogràfiques entre el sector del Baix Camp31 i les comarques veïnes de l’Alt Camp i el Tarragonès. Aquesta orografia condiciona, a primer cop d’ull, la major o menor densitat de masos. Les planes semblen menys riques en masos his- tòrics, mentre que les àrees aturonades i amb presència de torrents «vius» o actius semblen més poblats de masies.32 Això és clar en el terme de Vila-rodona i també d’Aiguamúrcia, on els sectors de llevant del riu Gaià són molt més rics agrícolament i en densitat de masos que no pas els sectors més planers de ponent.33 Per tant, si a escala local veiem aquesta diversitat, per extensió, a escala supramunicipal també podríem trobar aquestes diferències. Per això volem esbrinar els trets geogràfics diferencials entre les tres comarques. El Tarragonès i l’Alt Camp tenen un relleu més abarrancat o aturonat que no pas el Baix Camp, a excepció feta de les planes existents entre el Francolí i el Gaià, a l’Alt Camp, i no considerant els marges muntanyosos del Baix Camp.34 Al Baix Camp hi ha una xarxa de rieres35 que transcorren vers al mar, geològicament molt joves, és a dir, que presenten cursos temporals gens jerarquitzats i que mercès a la natura detrítica i permeable dels seus dipòsits, permeten la presència de fonts i sistemes de captació d’aigües subàlvies.36 Els regadius a l’Alt Camp i el Tarragonès s’han vist històricament més limitats a les vores dels rius Francolí i Gaià, aprofitats amb rescloses i séquies, a part del seguit de derivacions fetes per a abastar molins de gra i molins paperers. A la taula 5 es resumeixen els trets agrícoles actuals de les tres comarques, segons les dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya (2009).

30 Les serres de Prades, Llaberia i la Mola, a ponent, i les serralades del Montmell i Bonastre, a llevant del triangle que limita pel sud o sud-est amb el mar. 31 Si bé la comarca del Baix Camp inclou els territoris de la serralada de Prades i altres serres, els terrenys propis de la vall són menys aturonats que els terrenys de les comarques a llevant del Francolí, el Tarragonès i l’Alt Camp. 32 En zones planes és més difícil recollir aigües d’escolament del terreny, mentre que en zones aturonades o amb desnivell és més factible recollir i concentrar les aigües en basses. Només les aigües pluvials recollides a les teulades eren una garantia més o menys regular tant en zones planes com amb desnivell. 33 En aquests casos la naturalesa edàfica i geològica ho condiciona, atesa la presència de sòls poc profunds i calitxos superficials als sectors de ponent. 34 Mentre que els rius Francolí i Gaià drenen profundament l’Alt Camp i el Tarragonès, després de néixer i drenar la Conca de Barberà, tenim al Baix Camp un sistema drenant de rieres, torrents o barrancs de tipus paral·lel i de caràcter poc profund. Els noms dels barrancs varien segons els trams. N’és exemplar la riera de Riudoms, que passa a dir-se de Maspujols, de l’Aleixar o de Vilaplana. 35 Tipus rambles mediterrànies o uadis que corren damunt de peneplanes. 36 La realització de bastants centenars de mines quilomètriques de captació a tot el Baix Camp, fetes ma- joritàriament als segles xviii i xix, creà una xarxa agrícola de regadiu de primera importància i doblà la mitjana de regadius a Catalunya (taules 5 i 6). La construcció de l’embassament de Riudecanyes reforçà la garantia d’aquests aprofitaments subterranis. Al segle xx ja gairebé no es fan mines, sinó pous i sondejos.

La Resclosa 21 (tripa).indd 49 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

A la taula 6 hi ha la relació del regadiu en els cinc termes representatius de cada comarca, comparant-lo amb la densitat territorial de masos.

% TOTAL % HA HA DE TOTAL REGADIU/ COMARQUES SUPERFÍCIE REGADIU/ DESECÀ REGADIU CULTIVAT TOTAL (HA) TERRITORI CULTIVAT Alt Camp 54.470 16.699 2.943 19.642 15 5 Baix Camp 69.530 5.097 9.898 14.995 66 14 Tarragonès 31.710 6.278 3.588 9.866 36 11 Catalunya 3.190.110 561.466 230.959 792.425 29 7

❑ Taula 5: Dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya. 2

39 38 37 (HA) URBÀ TOTAL TOTAL TOTAL TOTAL TERMES RURALS MÀX. / SS ESCOLLITS MASOS/ KM % REGADIU / DENSITAT DE DENSITAT REGADIU (HA) I COMARQUES SUPERFÍCIE NO URBANITZABLE TERRITORI NO MASOS O CASES SUPERFÍCIE (HA)

Reus 5.271 3.100 400 12,9 184 5,9/ 0,7 Riudoms 3.239 2.700 536 19,9 24040 8,9/ 1,1 Selva del 3.518 2.500 250 10,0 101 4,0 /0,5 Camp Botarell 1.198 800 150 18,8 8 1,0 Mont-roig 6.319 4.300 240 5,6 18 0,4 Baix Camp41 13,4 4,1 / 0,7

Vila-rodona42 3.290 2.500 39 1,6 44 1,8 Alcover 4.629 3.000 200 6,7 33 1,1 Nulles 1.071 800 10 1,3 6 0,8

37 Les superfícies totals no urbanitzables són extretes dels POUM disponibles. 38 S’han comptabilitzat els masos segons la potencialitat agronòmica, les edificacions i l’inventari de masos actuals (inclosos els enrunats) existent en els POUM o bibliografia. No s’han revisat els cadastres. 39 Stricto sensu, ‘en sentit estricte’, és a dir, un cop extret el 80% dels anteriors «masos o cases rurals» de la columna anterior, corresponents a torres, masets, «vil·les» i construccions arquitectòniques modernes. Del conjunt de masos o habitatges rurals del terme visionats en els inventaris dels POUM, un 80% són masets o construccions assignables als segles xix i xx, amb tipologies arquitectòniques més o menys acadèmiques. Solament un 20% el fem correspondre a masies d’origen agrícola i d’èpoques pretèrites. 40 A Riudoms, valoracions fetes a partir de la toponímia local (Perea, 2006), incloent-hi tan sols els masos del segle xix. En el cas de Salomó i Vespella, partim de Virgili, 2004, i de Blanch, 2013. 41 Les mitjanes no estan ponderades a la superfície dels termes o els regadius. 42 L’inventari de Vila-rodona i el Catllar s’ha fet en el camp. Els de la resta de termes, a partir dels POUM o dels inventaris de masos. No es comptabilitzen les cases de pagès, rurals o masos que són dins dels nuclis urbans.

La Resclosa 21 (tripa).indd 50 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

Bràfim 630 500 8 1,6 3 0,6 Montferri 1.922 1.800 40 2,2 12 0,7 Alt Camp 2,7 1,0

El Catllar 2.639 2.100 18 0,9 48 2,3 Antic terme de Tamarit43 1.800 1.600 16 1,0 40 2,5 i Monnars Vespella 1.825 1.400 6 0,4 14 1,0 Renau 830 800 2 0,3 5 0,6 Salomó 1.244 900 3 0,3 8 0,9 Tarragonès 0,6 1,5

❑ Taula 6: Densitat de masos i superfícies de regadiu.

Comparant la presència de masos i les densitats en els termes escollits, veiem com la densitat mitjana al terme de Vila-rodona és d’1,8 masos/km2, lleugerament superior al conjunt de l’Alt Camp.44 La comarca amb una densitat de masos més alta és, aparentment, el Baix Camp (5,9 masos/km2), si comptem com a masos el conjunt de masets, torres o vil·les. A partir del catàleg de masos en sòl no urbanitzable, inclòs en el POUM de Reus, hem pogut valorar que vora el 80% són torres, masets o construccions ja edificats amb criteris arquitectònics del segle xix i xx que es feren dins de parcel·les especialment de regadiu, molts com a segona residència.45 Per tant, si considerem sols un 20% com a masos històrics en sentit estricte, restaria una densitat de 0,7 masos/km2. En el cas del terme de Riudoms, a partir de les recopilacions toponímiques s’han comptabilitzat fins a dos-cents quaranta masets o masos, que encara donen una densitat més alta: 8,9 masets o masos/km2. Ja que les característiques geogràfiques i de creixement dels masos al voltant de la capital del Baix Camp són bastant homogènies, es pot aplicar el mateix percentatge de reducció (80%), de manera que a Riudoms obtenim una densitat en sentit estricte devora 1,1 masos/km2. Altres termes municipals que no tenen tant de percentatge de regadiu o tanta proximitat a la capital (Reus)tenen densitats més baixes, més normals en el conjunt del Camp, fins a arribar a valors inferiors als 0,5 masos/km2 al terme de Mont- roig del Camp.

43 A l’antic terme de Tamarit considerem un màxim històric de quaranta masos, del total recopilat de seixanta, a causa de les repeticions evidents pel canvi de denominació dels masos al llarg del temps. 44 Curiosament, els termes més plans i d’escàs regadiu (Bràfim, Nulles, Vilabella) presenten densitats inferiors a 1 mas/km2. El mateix succeeix a Renau, al Tarragonès, i en termes propers. 45 Dels cent vuitanta-quatre masos descrits, uns cent quaranta-tres (80%) corresponen a masos tipus torres i construccions modernes, amb clars criteris arquitectònics del segle xix ençà. Només vint-i-dos masos tenen un origen clar com casa de pagès o masia (20%), tant si estan conservats com si es troben en procés d’abandonament. Atenent el global de construccions tipus mas i torre, resulta una densitat de vora 6 masos/ km2, inscrits en una extensió reduïda de les finques, especialment les de regadiu, de poques hectàrees. Tanma- teix, si fem una valoració estricta de la densitat de masos històrics, ens queda una densitat de 0,7 masos/km2.

La Resclosa 21 (tripa).indd 51 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

❑ Figura 7: Cens i evolució de masos i mines a Riudoms (Perea, 2006).

Al Tarragonès, els termes municipals més aturonats, típics del sector oriental del Francolí i de la conca del Baix Gaià, eleven lleugerament la seva densitat històrica de masos i arriben als 2,3 masos/km2 al Catllar i fins a 2,5 masos/km2 a l’antic terme de Tamarit. L’estudi d’aquest antic terme confirma la relació inversa entre territoris molt planers (actualment irrigables)46 i la densitat de masos. Per extensió, són els terrenys de secà, més aturonats i amb barrancs, els que semblen més propicis a la concreció de masos o establiments rurals històrics.47 Aquesta relació inversa es manté en el cas del terme de Vila-rodona, veient com tot el sector de ponent del riu Gaià, on hi ha una orografia molt més planera que el marge de llevant del riu, constitueix un àmbit molt pobre en masos. Sols hi tenim mas de Vives.48 Una altra consideració que visualitza la relació inversa entre assentaments i regadiu la trobem en els terrenys de regadiu o horts, que solen anar lligats a planes al·luvials més o menys terrassades, estretes i llargues, on, gràcies a antigues sèquies, encara es practica el regadiu. En aquestes zones, els masos o assentaments rurals difícilment se situen vora les planes de regadiu.49

46 Si tenim en compte que la implantació de regadius importants ve condicionada, a part de la disponi- bilitat d’aigua, per l’existència de terrenys plans on es puguin aplicar les pràctiques del regadiu, podríem dir, en el nostre cas, que sembla haver-hi una relació inversa entre presència de regadius i assentaments rurals. 47 Aquesta morfologia aturonada crea un mosaic compost per bosquines, pastures i cultius molt favorable als assentaments rurals. La diversitat paisatgística facilita els assentaments rurals. A l’altre extrem, per exemple, podem trobar casos com el de les grans planúries castellanes, amb presència de pocs masos i, poblament, concentrats. 48 Aquesta relació inversa es veu també entre certes comarques, com a l’Alt i al Baix Empordà, aquest últim més aturonat i, per tant, segons el nostre judici, amb més propensió a l’establiment d’assentaments rurals. En el cens del 1860 hi ha una densitat de 0,89 masos/km2davant dels 0,52 de l’Alt Empordà. Vegeu la figura 3. 49 A moltes zones del Camp, les planes de regadiu solen coincidir amb planes d’inundació. Per contra, a Catalunya podem trobar altres casos, com el de la Plana de Lleida, que mercès a canals de regadiu es poden irrigar sense que siguin zones inundables.

La Resclosa 21 (tripa).indd 52 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

En síntesi, recollint la importància percentual dels regadius i comparant-los amb la densitat de masos històrics, podem presentar el següent gràfic:

❑ Figura 8: Aproximació sintètica entre els percentatges de superfície de regadius municipals o comarcals i les densitats de masos històrics al Camp.

El gràfic mostra la relació inversa i la densitat decreixent de masos entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Camp. Per tant, deduïm la distribució i la quantitat de masos segons l’orografia. La densitat més alta de masos es presenta en territoris aturonats, contrastats i amb menys implementació de planes de regadiu.

4. L’entorn econòmic Totes les consideracions geogràfiques i orogràfiques anteriors es complementen amb una relació entre els assentaments rurals i l’economia del territori, que es poden concretar en: La possibilitat de disposar de material constructiu, recursos ramaders i agrícoles. La riquesa edàfica i litològica, que facilita un mosaic de cultius, pastures i bosquines.50

50 Actualment, a Vila-rodona, en concret, i en menys mesura a la resta de l’Alt Camp, pràcticament hi ha un monocultiu de vinya. D’altra banda, l’actual abandonament de molts masos no implica l’abandonament de les terres de cultiu del seu entorn. També es troben freqüentment casos intermedis: masos mantinguts com a magatzems, amb un ús agrícola però no d’habitatge.

La Resclosa 21 (tripa).indd 53 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

La importància de recursos d’aigua s’ha de relativitzar molt. L’enorme majoria de masos no disposa de cap font permanent ni escòrrec regular superficial. Per tant, constatem la certesa d’una gradació creixent en els aprofitaments d’aigua: – Aigües de pluja de les teulades, recollides i conservades en cisternes dins o fora del mas.51 – Aigües d’escolaments superficials (escòrrecs de torrents i camins), conservades en basses exteriors obertes, de dimensions més grans, però menys controlables. – Aigües de fonts o derivacions permanents de descàrregues en els pocs casos que sigui possible. – Aigües provinents de captacions, mines horitzontals o pous oberts, excavats fins a assolir el nivell freàtic de les aigües subterrànies. Aquests treballs, en la majoria de casos, es van dur a terme en els darrers segles per part de professionals.52 Proximitat a vies de comunicació o de relació amb el veïnatge. 5. Conclusió Els factors que propicien els assentaments rurals en el Camp de Tarragona han estat: – EL RECORREGUT HISTÒRIC DEL TERRITORI, començant per la petja ibèrica,53 la romanització i, sobretot, les pràctiques d’aprisió i les cartes de poblament d’època medieval fins a la industrialització. – L’OROGRAFIA I LA MORFOLOGIA del terme, que determinen les possibilitats dels assentaments rurals per a la colonització agrària. – L’ECONOMIA, concretada en la bondat edàfica, litològica, hídrica o viària. Aquests paràmetres o condicionants s’han de resoldre o explicar després i ensems dels dos punts anteriors.

En conclusió, constatem la important presència de masos en el Camp de Tarragona, en el seu conjunt, que varien des dels 0,4 fins als 2,5 masos/km2. Aquestes densitats són equivalents a les de la resta del país, que igualment s’estableixen en funció de tres paràmetres condicio- nadors: recorregut històric, orografia i economia. Podem constatar contradiccions aparents entre l’existència de regadius i la densitat de masos. L’actual història econòmica sembla anar contra la continuïtat de l’hàbitat rural tradicional, reforçant l’abandonament iniciat des de l’època industrial.

51 Una qüestió no estudiada al Camp de Tarragona és la tesi de Josep Danés (reedició 2010), que invoca el criteri de l’escassetat de masos en territoris amb pluviometries inferiors a 500 mm anuals. O sigui, que els assentaments necessitaven regions plujoses. Sovint, hi podia haver una relació entre orografies planes i pluviometries baixes (inferiors a 500 mm anuals) en certes regions o països. Dins del Camp no es presenten gairebé aquestes planures més àrides, on seria difícil crear-hi els mosaics paisatgístics característics dels assentaments rurals. 52 Un exemple és el pou obert de cal Parrica, relativament profund, que assolia el nivell freàtic del torrent de les Pinetelles. No és fins a mitjan segle passat que, gràcies a la maquinària pesada (màquina de cops amb cables i trepans), són factibles captacions més profundes per a facilitar els abastaments d’aigües subterrànies. 53 Genera, 2015.

La Resclosa 21 (tripa).indd 54 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

Documentació Anuari Estadístic de Catalunya (2009). AHT, Fons Martí d’Ardenya, Llibre Major 47, pàg. 1. POUM de Reus, Mont-roig, Botarell, la Selva, Alcover, Constantí, Querol i Renau.

Bibliografia Amigó i Anglès, R.; Muntanya i Martí, T.; Sanmartí i Roset, M. (2017). Onomàstica del Terme de Tamarit de Mar. Barcelona: IEC. Bargalló, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Ed. De Vecchi. Blanch Torrebadell, J.C. (2013). El llibre de Vespella. Història, patrimoni, cultura i entorn. Cossetània Ed. Bonet i Donato, M.; Isla Frez, A. (2011). «Introducció. Tarragona medieval, capital eclesi- àstica i del Camp». Història de Tarragona. Lleida: Pagès Editors, vol II. Burgueño, J. et al. (2015). El poblamiento de Catalunya en 1860 a partir de la información del Nomenclator. Un análisis espacial y representacióngeográfica: innovación y aplicación. Universitat de Saragossa. Camps i Arboix, J. de (1959). La masia catalana. Barcelona: Ed. Aedos. Camps i Arboix, J. de (1965). Les cases pairals catalanes. Ed. Destino. Carreté, J.M.; Keay, S.; Millett, M. (1995). A Roman provincial Capital and its hinterland (Thesurvey of territory of Tarragona, Spain) 1985-1990. AnnArbor. Comas i Pié, J. (2014). Vila-rodona a l’època moderna. Una societat rural de l’Antic Règim (segles xvi, xviii xviii). Tarragona: Ed. Silva. Congost, R.; Gifre, P.; González, A.; Lluch, R.; Mallorquí, E.; Moner, J.; Ripoll, R., Saguer, E. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Col. Arquitectura Popular, 165 pàg. Figueres: Ed. Brau. Corts, J.R.; Toda, J.M. (2000). Riudoms. Col. La Creu de Terme. Cossetània Edicions. Danés i Torras, J. (2010). Materials per a l’estudi de la masia. Edició i estudi introductori a càrrec de J. Moner i J. Puigvert, 236 pàg. Girona: Associació d’Història Rural de les comarques gironines / Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Uni- versitat de Girona. Esteve Palós, A. et al. (2010). «Masos, masies i cases de pagès a la Catalunya de 1860: una anàlisi espacial». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 69, pàg. 97-112. Ferrer i Alós, Ll. (2003). Masies de Catalunya. Manresa: Fundació Caixa de Manresa, 277 pàg. Font Rius, J. M. (1969). Cartas de población y franquícia de Cataluña. Barcelona: Jerónimo Zurita,2 vol. Fuentes i Gasó, M. (1999). El Castell, Vila i Terme del Catllar. Segles xii-xviii. Ajuntament del Catllar. Genera i Monells, M. (2015). Seguint la petja dels ibers. Diputació de Tarragona. Gibert, J. (1947). La masia catalana. Origen, esplendor i decadència. Monografies històriques de Catalunya. Editorial Millà. Menchon Bes, J.J. (2015). «Masos fortificats al terme de Tarragona. Una aproximació».Actes del I Congrés del món de la masia.

La Resclosa 21 (tripa).indd 55 15/11/17 08:33 La Resclosa 21 Masos al Camp de Tarragona: algunes reflexions històriques Montserrat Sanmartí Roset i Narcís Carulla Gratacòs i geogràfiques dels assentaments rurals

Miquel, M. (1994). «Ipsa marcha extrema. Les Terres del Gaià als segles x-xi». La Resclosa,1, pàg. 27-36. Miquel, M. (2004). «Pagesos de vila i pagesos de mas. L’estructura de la propietat agrària a Vila-rodona a l’inici del segle xv». La Resclosa, 8, pàg. 89-116. Nicolau i Tell, J.O. (2005). Masos de Constantí. Etnografia y etnolingüística. Arola Ed.,177 pàg. Palet Martínez, J.M. (2006).«Formes del paisatge i trames centuriades al Camp de Tarragona: aproximació a l’estructuració del territori de Tarraco». El territori de Tarraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona. ICAC / MNAT, Fòrum 13. Parella, M. (2015).«La composició de la toponímia de Catalunya. Els genèrics dels topònims catalans i la seva distribució dialectal». Revista Catalana de Geografia, vol. XX, núm. 51. Pastor, I. (2007).«Articulació territorial del poblament a la baronia de Rodonyà durant l’edat mitjana».VI Congrés de sistemes agraris, organització social i poder local. Poblament, Territori i Història rural. Lleida. Perea, E. (2006).Onomàstica de Riudoms. Barcelona: IEC, pàg. 14-15. Prevostí, M.; Guitart, J. (2010). «Ager Tarraconensis 2. El poblament». Documenta, 16. Institut d’Estudis Catalans. Puig i Cadafalch, J. (1913). «La casa catalana». Congrés d’història de la Corona d’Aragó dedicat a Jaume I i la seva època. Puigvert i Solà, J.M. (1998).«L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània: la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia (1908-1936)». Estudis d’Història Agrària, 12. Riu-Barrera, E. et al. (2009). Masies de Barcelona. Ajuntament de Barcelona / Angle Editorial. Salrach, J.M. (1990). «Nos traximus de heremo primi homines. Notes sobre la fase A del creixement medieval (Paisatge i poblament a l’Alta Edat Mitjana a Catalunya)».Cota Zero, pàg. 86-91. Sanmartii Roset, C. (1995). La pagesia benestant al Bages. El mas Sanmartí. Manresa: Fundació Caixa de Manresa, 265 pàg. Santesmases i Ollé, J. (1984). El segle xix a Vila-rodona. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, Estudis Comarcals, 2. Vila, M-A. (1980). La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Edicions 62. Vilà Valentí, J. (1973). El món rural a Catalunya. Barcelona: Ed. Curial, 209 pàg. Virgili, A. (1991). L’expansió i afermament del feudalisme al Baix Gaià (segles xii xii). Altafulla: Centre d’Estudis d’Altafulla. Virgili, A. (2004). Salomó. Col. La Creu de Terme. Cossetània Edicions. Virgili, A. (2010). «El Camp de Tarragona entre l’Antiguitat Tardana i el repartiment feudal (segles xi-xii). Historiografia i arqueologia».IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

La Resclosa 21 (tripa).indd 56 15/11/17 08:33