Parcours En Voiture La Ruta Del Cister
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27 -
Provincia De TARRAGON A
Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola. -
The Ronda Path the Roca Foradada The
ENG The Berà Arch Roda de Berà Beaches The Seafront Promenade The Mare de Built by the Romans in the late 1st century b.c. the Roda de Berà has 3 kilometres of coast, 2 of which are From the boundary of Creixell to the beginning of the Déu de Berà Chapel arch of Berà is one of the best preserved triumphal beaches with fine sand . The Mediterranean climate Roc hill there is a magnificent one-kilometre-long Built in the Renaissance style on the site where a arches in the world. It is a cultural asset of national makes this a quiet and charming place where one can Seafront Promenade ideal for walks all year round. It church dedicated to Saint Peter had existed, interest and was given the World Heritage status by enjoy the sea and nature. has been awarded various environmental quality documented to 12th century. The foundation stone of UNESCO in November 2000. certificates like the EMAS and ISO 14001. the present chapel was laid in 1718 and the firs Mas The beaches are called: was held in 1727. It was built in honour of the emperor Augustus and • Llarga was originally called the Arch of Augustus, or perhaps • Punta d’en Guineu The image of the Berà Mother of God is at present the Arch of the Via Augusta. It was not referred to as • Pallisseta kept inside the small temple. It is a woodcarving that RODA de BERÀ the Arch of Berà until the Middle Ages, when the • Costa Daurada replaces the original, which was burnt during the To Vilafranca and Barcelona important Berà Castle was built on the site and gave Spanish Civil War. -
Classificació Ordenats I Presentats I No Descalificats1
EL CATLLAR (Tarragonès) - 17/03/2019 | Prova: 1/4 Club organitzador: CBCD Torredembarra R1 Zona Volta Temps N de Total V1 + V2 penalització 0 1 2 3 4 5 Pos N Participant 1 2 3 4 5 TV suplementaria 0 1 5 2 5 13 2 2 1 0 0 5 245 NAVARRO ORTEGA CONRAD S 10:30 0 Altres 1 0 1 5 5 5 16 29 A 12:23 29 0 Temps 02/03/2003 CAÑAS TRIAL ACADEMY CE STA COLOMA DE CERVELLÓ P 1:53 5 5 5 5 5 25 0 0 0 0 0 10 281 PAMIES BAGET SERGI S 10:30 0 Altres 2 5 5 5 5 5 25 50 A 12:16 50 0 Temps 06/05/2002 CBCD TORREDEMBARRA ALEIXAR P 1:46 5 5 5 5 5 25 0 0 0 0 0 10 270 ROMERO SEGURA DAVID S 10:30 0 Altres 3 5 5 5 5 5 25 50 A 12:27 50 0 Temps 13/01/2001 CBCD TORREDEMBARRA L'ALEIXAR P 1:57 17/03 El Catllar - 27/04 Roda de Berà - 16/06 Prades - 27/07 Cambrils EL CATLLAR (Tarragonès) - 17/03/2019 | Prova: 1/4 Club organitzador: CBCD Torredembarra R2 Zona Volta Temps N de Total V1 + V2 penalització 0 1 2 3 4 5 Pos N Participant 1 2 3 4 5 TV suplementaria 5 1 2 3 1 12 1 4 1 1 0 3 112 BLANCAFORT SURIÑACH ARNAU S 9:30 0 Altres 1 5 1 5 1 0 12 24 A 10:54 24 0 Temps 24/04/2004 UC VIC FOLGUEROLES P 1:24 5 1 2 4 5 17 0 4 1 0 1 4 287 ABRIL CALDERÍN SANTIAGO S 9:30 0 Altres 2 5 1 1 1 5 13 30 A 11:39 30 0 Temps 04/08/2005 MONPEDA CC ALMAZORA (C. -
Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon. -
Servei Alternatiu Per Carretera Entre La Plana- Picamoixons/Valls – Sant Vicenç De Calders Per Obres De Millora a La Infraestructura
Comunicat de premsa Entre el 19 d’abril i el 24 de maig Servei alternatiu per carretera entre La Plana- Picamoixons/Valls – Sant Vicenç de Calders per obres de millora a la infraestructura Tarragona, 13 d’abril de 2021 Entre les 09.00 hores del 19 d’abril i les 13.00 hores del proper 24 de maig, les actuacions que Adif executa entre els municipis de Valls i Salomó comportaran la interrupció del servei ferroviari al tram Sant Vicenç de Calders-Valls/La Plana- Picamoixons . Durant el període d’afectació, Renfe establirà un servei alternatiu per carretera per garantir la mobilitat dels viatgers afectats. El servei per carretera comportarà un important increment del temps de viatge respecte el trajecte en tren. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 2 Comunicat de premsa Renfe reforçarà la informació als usuaris mitjançant el personal d’atenció al client. En aquest sentit, el dispositiu preveu la incorporació de persones d’informació per orientar i guiar els clients. També es reforçarà la cartelleria i els missatges en teleindicadors, estacions, trens, i megafonia. Tota la informació sobre aquestes modificacions del servei es podran consultar als webs www.rodaliesdecatalunya.cat i www.renfe.com, al telèfon d’informació 900 41 00 41, a les Apps Rodalies de Catalunya, Renfe Ticket, Renfe Horarios, així com a les xarxes socials (@rodalies i @renfe) . Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. -
21. Camps Del Francolí
Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 21. Camps del Francolí Comarca: Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès. Superfície: 21.542 ha Municipis: Valls, el Milà, la Masó, Alcover, la Selva del Camp, Vilallonga del Camp, el Morell, la Pobla de Mafu- met, Perafort, Almoster, Constantí, i parts de Reus i Castellvell del Camp. 562 Conreus d’oliveres a prop del polígon industrial petroquímic Nord. Rafael López-Monné Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 Trets distintius • Paisatge agrícola de plana, entre el riu Francolí i les munta- nyes de la serra de la Mussara. • Mosaic agrícola molt divers i heterogeni on predominen els conreus llenyosos de regadiu: avellaners, oliveres i amet- llers. • Camps de secà de poca extensió i dedicats al conreu d’oli- veres, ametllers, cereals i vinya. • Els espais naturals hi estan poc representats. La vegetació de les ribes del Francolí i dels torrents que li són tributaris constitueixen els hàbitats més valuosos. • Contrast entre els conreus agrícoles tradicionals i els usos industrials dels complexos petroquímics del Morell i la Pobla de Mafumet. • Els nuclis urbans es localitzen uns al peu dels primers con- traforts de la serralada i amb domini sobre les planes im- mediates (Almoster, la Selva del Camp, Alcover) i els altres 563 quasi a la riba del Francolí com la Masó, el Milà, el Rourell, Vilallonga, el Morell i la Pobla de Mafumet. Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 564 Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 565 Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí Morell. -
Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting
Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M. -
El Camí Dels Morts Enric Aguadé I Sans
o -- El camí dels morts Enric Aguadé i Sans Fa uns anys vaig publicar Inicialment els seguicis mor blacions, tota vegada que si bé unes dades referents a l'origen tuoris dels Canonges que mo no sabien la causa de la malal d'aquest topònim tan original, rien a Escornalbou devien pas tia, sí era coneguda la seva que encara es conseNa als ter sar pels camins rals entre Escor contagiositat. Mesures que mes de Reus, de Vila-seca i de nalbou, Riudecanyes, Montbrió, s'aplicaren de manera rigorosís• Riudoms . D~s de llavors hem Riudoms, Reus, la Canonja i Tar sima a tot Europa. anat obtenint més dades, totes ragona; la ruta més recta i fàcil. Probablement llavors el Bisbe elles relacionades amb Escor Ara bé, l'any 1285, sota el reg de Tarragona va tenir proble nalbou, per la qual cosa crec nat de Pere 11 i coincidint amb la mes per passar els seguicis mor que pot ser interessant. primera expedició catalana al tuoris per dintre les poblacions. nord d'Àfrica, Calàbria i Sicília, -- El Monestir d'Escornalbou es especialment per Reus , que ja es va produir una greu epidè va construir sobre les restes era un nucli urbà important. d'una antiga fortalesa sarraïna, mia de pesta. Des de llavors, a bastida al seu temps sobre les causa del freqüent tràfic marí• A Riudecanyes el camí passa restes d'un temple-fortalesa ro tim amb la Mediterrània orien a l'oest de l'antiga torre de de mà, per donació feta l'any 1166 tal, llavors un focus endèmic de fensa, situada a la part més alta als Canonges de Tarragona per pesta, les epidèmies s'anaren del poble, que quedava bas tal que hi fundessin una Canòni• reproduint amb una periodicitat tant apartat del camí. -
4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L' Alt Camp És Una Comarca Situada A
L’ Anàlisi de l’impacte territorial de la N-240 sobre la comarca de l’ Alt Camp 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L’ Alt Camp és una comarca situada a la part alta de la meitat sud del país, entre la costa i les terres de l’interior. Limita amb les comarques de la Conca de Barberà, l’ Anoia, l’ Alt Penedès, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp, formant el territori del Camp de Tarragona amb aquestes dues últimes. Una comarca qualificada d’equilibrada i harmònica, de 538 km2 de superfície i 37.744 habitants. Figura 13. Situació de la comarca Font:www.altcamp.org 4.1. Localització, superfície i delimitació La comarca de l’Alt Camp ocupa la vint-i-novena posició de les comarques catalanes pel que fa a l’extensió i representa el 18,16% del territori de l’àmbit del Camp (format per les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès) i l’1,7% del total de Catalunya. Al nord, la serralada Pre - litoral i les muntanyes de Prades la separen de la Conca de Barberà, amb la qual comunica per tres passos: cap a ponent, l’estret o congost de la Riba; a la part central, el coll de l’illa, i a Llevant el coll de Cabra. Al nord - est limita amb l’Anoia (sols directament accessible pel coll d’ Esblada) i amb l’Alt Penedès. I al sud-est, ho fa amb el Baix Penedès, accessible pel Coll de la Rubiola. -
Intervencions Arqueològiques I Paleontològiques a Lleida Durant L
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE Crònica científica provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert que periòdicament s’han anat publicant en la Revista d’Arqueologia de Ponent, des del seu exemplar de 1995, enguany correspon presentar les referides a l’any 2009. Per poder dur a terme aquest treball han estat requerides les dades dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada més, volem agrair tant l’amabilitat de Josep Gallart, arqueòleg territorial, com la col·laboració del seu equip, en l’aportació de les dades per a l’elaboració d’aquest text. Per a confeccionar aquest breu resum de les in- tervencions arqueològiques i paleontològiques que s’ofereix a continuació, ha estat necessari registrar les diverses intervencions a partir de la informació recollida, i fer una simple descripció quantitativa sobre els tipus d’intervencions, les comarques on van ser realitzades i els períodes afectats. Aquí es presenta la llista d’intervencions classificades Figs. 5 i 6. Ampulla de pelegrí de plom exposada al Museu de Lleida: diocesà i comarcal abans i després del tractament i unes gràfiques quantitatives, no desenvolupades ni de conservació i restauració portat a terme al SCT-Laboratori explicades, de manera similar a com s’ha anat fent d’Arqueologia. Fotografies:© Museu de Lleida: diocesà i comarcal any rere any. Som conscients que aquestes dades que (Servei de Reproducció d’Imatge de la UdL i SCT-Laboratori es presenten només mostren indicadors quantitatius, d’Arqueologia). i potser discutibles en la seva representativitat, de Finalment, pel que fa al Museu de Lleida, s’ha la realitat de l’activitat arqueològica a les terres portat a terme la reintegració, és a dir, l’enganxat de Lleida. -
Fitxa Leader Del Camp (1.3
Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.