Case Study Spain

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Case Study Spain TOWN Small and medium sized towns in their functional territorial context Applied Research 2013/1/23 Case Study Report | Eastern Spain Final Version, July 2014 ESPON 2013 1 This report presents the interim results of an Applied Research Project conducted within the framework of the ESPON 2013 Programme, partly financed by the European Regional Development Fund. The partnership behind the ESPON Programme consists of the EU Commission and the Member States of the EU27, plus Iceland, Liechtenstein, Norway and Switzerland. Each partner is represented in the ESPON Monitoring Committee. This report does not necessarily reflect the opinion of the members of the Monitoring Committee. Information on the ESPON Programme and projects can be found on www.espon.eu The web site provides the possibility to download and examine the most recent documents produced by finalised and ongoing ESPON projects. This basic report exists only in an electronic version. © ESPON & University Rovira i Virgili, 2014. Printing, reproduction or quotation is authorised provided the source is acknowledged and a copy is forwarded to the ESPON Coordination Unit in Luxembourg. ESPON 2013 2 List of authors Aaron Gutíerrez Antonio Russo Rovira i Virgili University, Research Group ‘Territorial Analysis and Tourism Studies’ (GRATET) With contributions by the other team-members at URV: Yolanda Pérez and David Serrano Subcontracted execution case studies of Cambrils and Vilafranca del Penedès: Laura Capel and Gissel Ferrari Cartographic production by: Fiammetta Brandajs and Jordi Andreu (University Rovira i Virgili) Tarragona, Spain, 4 July 2014 ESPON 2013 3 Table of contents 1. NATIONAL CONTEXT......................................................................................................................... 11 1.1 Presentation ............................................................................................................................... 11 1.2. National/regional definition of SMSTs ........................................................................................ 13 1.2.1 Official statistical definition .............................................................................................. 13 1.2.2 Administrative / political definitions ................................................................................. 14 1.2.3 Literature overview on definition of SMSTs ...................................................................... 14 1.3. SMSTs in national/regional settlement system: literature overview............................................. 15 1.4. Territorial organisation of local government systems .................................................................. 21 1.4.1. The Spanish territorial organisation..................................................................................... 21 1.4.2. Case study context: Catalonia / Balearic Islands / Valencia Community ................................ 24 2. URBAN SETTLEMENT SYSTEMS IN THE MESO-CASE STUDY AREA ..................................................... 33 2.1 Structure of the population and mobility of the workforce in Catalonia ........................................ 33 2.2 Micro-regions and their characteristics........................................................................................ 39 2.3 Characteristics and performances of micro-regional centres ........................................................ 45 3. MICRO-LEVEL CASE STUDIES ............................................................................................................. 56 3.1 Selection of micro-level case studies ............................................................................................ 56 3.2 Vila-franca del Penedès ............................................................................................................... 58 3.2.1 Presentation ........................................................................................................................ 58 3.2.2 Demographic profile ............................................................................................................ 60 3.2.3 Housing ............................................................................................................................... 62 3.2.4 Socio-economic characteristics ............................................................................................ 64 3.2.5 Economic structure and evolution ........................................................................................ 68 3.2.6 Policy issues ......................................................................................................................... 75 3.3 Cambrils ..................................................................................................................................... 81 3.3.1 Presentation ........................................................................................................................ 81 3.3.2 Demographic profile ............................................................................................................ 82 3.3.3 Housing ............................................................................................................................... 85 3.3.4 Socio-economic profile ........................................................................................................ 87 3.3.5 Economic structure and evolution ........................................................................................ 91 3.3.6 Policy issues ......................................................................................................................... 99 3.4 Tàrrega ..................................................................................................................................... 107 3.4.1 Presentation ...................................................................................................................... 107 3.4.2 Demographic profile .......................................................................................................... 107 3.4.3 Housing ............................................................................................................................. 111 3.4.4 Socio-economic profile ...................................................................................................... 113 3.4.5 Economic structure and evolution ...................................................................................... 117 3.4.6 Policy issues ....................................................................................................................... 123 4. CONCLUSIONS: COMPARATIVE ANALYSIS AND GENERAL INSIGHTS ON SMST ................................ 130 4.1 Comparative analysis ................................................................................................................ 130 4.1.1 Territorial contexts of micro-level case studies, compared ......................................... 130 4.1.2 Demographic and social aspects of micro-level case studies, compared .......................... 131 4.1.3 Socio-economic dynamics of micro-level case studies, compared ................................... 133 4.1.4 Governance issues of micro-level case studies, compared .............................................. 137 4.2 General insights on the role of SMST in their territorial Context in Catalonia .............................. 138 REFERENCES ....................................................................................................................................... 146 v List of figures Figure 1.1 - Population density by municipalities (2011) ........................................................................ 11 Figure 1.2 - Municipalities with more than 10,000 inhabitants............................................................... 13 Figure 1.3 - Urban systems in Spain ....................................................................................................... 16 Figure 1.4 - Functional areas / metropolitan areas ................................................................................ 17 Figure 1.5 - Population growth of < 10,000 inhabitants’ municipalities, 1996-2001 ................................ 17 Figure 1.6 - Population growth of < 10,000 inhabitants’ municipalities (2001-2006)............................... 18 Figure 1.7 - Urban cohesion systems in Catalonia .................................................................................. 19 Figure 1.8 - Urban cohesion systems and average population in municipalities > 5,000 inhabitants ....... 19 Figure 1.9 - Municipal boundaries in Spain ............................................................................................ 22 Figure 1.10 - Provinces and Autonomous Communities in Spain ............................................................ 23 Figure 1.11 - Scheme of territorial structure of Valencia Community included in the Territorial Integrated Action Plan for Urban Development ..................................................................................... 26 Figure 1.12 - Overview of main land uses included in Mallorca Territorial Plan ...................................... 27 Figure 1.13 - Proposed territorial structure of Catalan General Plan, 1995 ............................................. 29 Figure 1.14 - Regional Planning Areas in Catalonia................................................................................. 30 Figure 1.15 - Urban Director Plans in service in Catalonia
Recommended publications
  • Ne Trends and Potential Benefits of Local Measures As Deduced from Air Quality 2 Measurements in the North of the Barcelona Metropolitan Area
    1 2005-2017 ozone trends and potential benefits of local measures as deduced from air quality 2 measurements in the north of the Barcelona Metropolitan Area 3 Jordi Massagué1, 2, Cristina Carnerero1, 2, Miguel Escudero3, José María Baldasano4, Andrés Alastuey1, Xavier 4 Querol1 5 1 Institute of Environmental Assessment and Water Research (IDAEA-CSIC), Barcelona, 08034, Spain. 6 2 Department of Civil and Environmental Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 08034, Spain. 7 3 Centro Universitario de la Defensa, Academia General Militar, 50090 Zaragoza, Spain. 8 4 Department of Projects and Construction Engineering (DEPC), Universitat Politècnica de Catalunya, 08028 Barcelona, 9 Spain. 10 11 SUPPLEMENTARY MATERIAL 12 13 FIGURES 14 a W 10 b N 42 30’ E 20 42°28'2.09"N 2° 3'55.71"E Vic Plain N 41°27'46.72"N 2°23'41.06"E N 41 30’ E 2 00’ E 2 30’ 60 Km 1500 Km N 15 16 Figure S1. Selected regions for retrieval of OMI Tropospheric Column NO2 in yellow: (a) area along the S–N 17 axis (~3,040 km2) which includes northern Barcelona Metropolitan Area (BMA), the Vic Plain and an area of 18 the Pre-Pyrenean range to analyze quantitatively the time trends and patterns and (b) across Western 6 2 19 Europe (~6,514 10 km ) to analyze qualitatively the NO2 spatial patterns in the two scenarios considered 20 (when the amount of O3 in the Vic Plain is high and when it is low). 21 22 a BdC b MSC BER MAN R TON MNR MSY GRA MAT PLR MON ALC VGe CTL -3 -3 NO (µgm ) NO2 (µgm ) CON JUN-AUG (0:00 to 23:00 h) JUN- AUG (0:00 to 23:00 h) 23 24 Figure S2.
    [Show full text]
  • L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
    L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri­ mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore­ jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal.
    [Show full text]
  • L-360 Badalona-Mollet-Sabadell (Per Tiana) 2010-11-02
    LINIA BADALONA - MOLLET - SABADELL (PER TIANA) Sentit Badalona-Sabadell Sentit Sabadell-Badalona NOM PARADA MUNICIPI NOM PARADA MUNICIPI (BDA) Germà Juli - Riera Matamoros BADALONA (SBD) Francesc Macià - Paraires - El Corte Inglés SABADELL (BDA) Pomar de Baix - Jacinto Benavente BADALONA (SBD) Plaça de la Concòrdia SABADELL (BDA) Ctra. Montgat a Tiana BADALONA (SBD) Parc Taulí - Hospital de Sabadell SABADELL (MNT) Pare Claret - Plaça Sardana MONTGAT (SBD) Gran Via - Notari SABADELL (TIN) Passeig de la Vilesa - Pau Giralt TIANA (SBD) Parc Taulí - Hospital de Sabadell SABADELL (TIN) Isaac Albeniz - Bisbe Català TIANA (SBD) Estació Bus SABADELL (TIN) Edith Llaurador - Barri Gosch TIANA (SBD) Avinguda Barberà - Tetuàn SABADELL (SFT) Seminari SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SBD) Avinguda Barberà - Montserrat Roig SABADELL (SFS) Colònia Bosc SANT FOST DE CAMPSENTELLES (BAR) Ctra. Sabadell - Can Roqueta BARBERÀ (SFS) Mas Corts SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - P.I. Santiga SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Mas Llombart SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - Can Rectoret SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Mauri - Heures SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - Panrico SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Mauri - Amics SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - Ctra. Polinyà SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Aragó - Mauri SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - CEIP Santiga SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Aragó - Blume SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Sant Isidre - Miquel Costa SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Ochoa - Blume SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Mossèn Jacint Verdaguer - Cruïlla Rambla SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Mas Carbassa SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Mossèn Jacint Verdaguer - Berenguer d'Entença SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Ctra.
    [Show full text]
  • Les Rieres Del Baix Camp. Connectors Turístics
    ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA MEMÒRIA ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA Consell Comarcal del Baix Camp Reus, desembre de 2016 1 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA ÍNDEX A) JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DEL PROJECTE.................2 B) VIABILITAT ECONÒMICA PROJECTE....................................10 C) ACTUACIONS A DESENVOLUPAR.........................................12 2 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA A) INFORME JUSTIFICATIU DE LA NECESSITAT DE L’ACTUACIÓ L’actuació que es presenta en aquesta memòria vol esdevenir una acció clau per al desenvolupament i dinamització turística dels municipis de la plana del Baix Camp, municipis que, generalment, no es veuen beneficiats per la dinàmica turística que es dóna a primera línia de mar, on es desenvolupa el que tradicionalment anomenem turisme de sol i platja. La finalitat del projecte és la de dinamitzar turísticament la zona interior de la comarca del Baix Camp en base a la ordenació i adequació de les seves principals rieres (les rieres de Riudoms o de Maspujols, d'Alforja o de les Borges i de Riudecanyes i el riu de Llastres) per tal de convertir-les en un atractiu turístic, cultural i mediambiental que impulsi, estimuli i faciliti l’arribada de turistes a aquests municipis de segona línia de mar.
    [Show full text]
  • Servei Meteorològic De Catalunya
    Servei Meteorològic de Catalunya INFORME DE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2004-2005 Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d’un any i el dia 31 d’agost de l’any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2004 i l’agost de 2005, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d’aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001)1. Igualment, també s’aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l’hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, i l’estiu correspon als mesos de juny, juliol i agost. Per acabar, cal esmentar que al llarg de tot l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. 2. Precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2004-2005 A diferència de la tendència apuntada en els darrers quatre anys pluviomètrics, en els que els valors de pluja acumulada foren iguals o per damunt de la mitjana, enguany s’han enregistrat valors clarament inferiors.
    [Show full text]
  • Romanian Pupils at the Spanish Primary Schools: Continuities and Discontinuities Between Former and Current Educational Experiences
    International Journal of Instruction July 2011 ● Vol.4, No.2 e-ISSN: 1308-1470 ● www.e-iji.net p-ISSN: 1694-609X ROMANIAN PUPILS AT THE SPANISH PRIMARY SCHOOLS: CONTINUITIES AND DISCONTINUITIES BETWEEN FORMER AND CURRENT EDUCATIONAL EXPERIENCES Georgeta Ion1 Universidad Autónoma de Barcelona, Spain [email protected] During the last few years, East-Europeans, predominantly Romanians, have become the second largest cultural minority in Catalonia (Spain). Spanish educational institutions now have students from more than twenty different cultures. This paper focuses on the educational background and the factors which characterize the educational experience of Romanian students prior to attending schools in Spain, and how this affects their experiences into Catalonian primary schools. Twenty seven interviews were undertaken, of Catalonian and Romanian teachers, of experts and parents from the host primary schools where the proportion of Romanian students was highest. Two focus-group sessions were carried out with school teachers from Romania. The analysis shows that there is some consistency between educational practices and values in Romania and the practices and values of the host schools. The ability of children to assimilate into the host school is directly influenced by their previous experience in the schools in their country of origin. Key Words: immigration, primary school, Romanians, teacher training, Romanian pupils INTRODUCTION During the last years most of Western European countries have seen an increasing number of immigrants. This “age of migration” (Castles and Miller, 2003) has meant that the destination countries are now host to a wide variety of immigrants, most of them children. As a consequence, host schools have to deal with higher numbers of new students from different countries (OECD, 2007; Portes and Hao, 2004) and have re-designed their educational and social 1 Many thanks to Ian Browne for reading the present paper and offering valuable advice.
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • (Baix Camp) Pla D'ordenació Urbanística Municipal
    AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP) PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L’ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE TARRAGONA DE DATA 30/11/2006) VOLUM I DIAGNOSI URBANÍSTICA. PRIMERA PART: ANÀLISI DEL PLANEJAMENT. VOLUM II DIAGNOSI URBANÍSTICA. SEGONA PART: ALTRES REFLEXIONS SECTORIALS I CRITERIS GENERALS. VOLUM III ANNEX INFORMATIU: ELS EQUIPAMENTS. LA CARTA ARQUEOLÒGICA I LES FITXES DE L’INVENTARI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. VOLUM IV MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. VOLUM V MEMÒRIA SOCIAL. VOLUM VI AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. VOLUM VII NORMATIVA URBANÍSTICA I ORDENANCES D'EDIFICACIÓ. VOLUM VIII ANNEX NORMATIU I. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT. VOLUM IX CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS I DE MASIES EN SÒL NO URBANITZABLE. VOLUM X CONVENIS URBANÍSTICS RELACIONATS AMB EL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. VOLUM XI ANNEX JUSTIFICATIU DE ZONES INUNDABLES CONTIGÜES A RIERES AFECTADES A SÒL URBÀ O URBANIZABLE. VOLUM XII INFORME DE LES AL·LEGACIONS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 1. INFORME MEDIAMBIENTAL. EQUIP REDACTOR: Estanislau Roca – Dr. Arquitecte, director de l’equip. Tere Moreno i Lorena Perona - Arquitectes, Anna Saballs - Advocada, Jordi Flos – Dr. en Biologia, Ramon Arandes - Enginyer CCP, Joan López – Geògraf - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Joan Mª Mussons- Economista - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Francesc López Palomeque – Dr. en Geografia i Història. Col·laboradors: Ana Silvestre- Arquitecta, J.M. Aymamí - Enginyer CCP, J.A. Màrmol – Enginyer Industrial, AdHoc, Sostenibilitat Ambiental Serveis Tècnics Municipals AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 2 CAPÍTOL I.
    [Show full text]
  • Objetivo Tren 2024
    @transportpublic PromocioTransportPublic @transportpublic www.transportpublic.org [email protected] 93 244 49 70 OBJETIVO TREN 2024 Propuesta ferroviaria para reducir a casi cero las emisiones de CO2 del transporte público en Catalunya / 1a edición: Junio 2020 Autores: Pau Noy Serrano, ingeniero industrial. Ricard Riol Jurado, ingeniero técnico de obras públicas. Colaboradores: Albert Parés i Soldevila, Daniel Pi Noya, Georgina Montesinos Zaragoza, José Luis Rodrigo Jiménez, Josep Maria Olivé i Garcia, Marc Iglesias Pérez, Xavier Lujan Calvo, Javier Paricio Sosa. 2 / 114 ÍNDICE 1. Prólogo ................................................................................................................................ 4 2. ¿Por qué el nuevo Objetivo Tren 2024? ......................................................................... 6 3. ¿Por qué potenciar el ferrocarril? ................................................................................. 14 4. Principios del esquema básico de servicio deseado ................................................... 17 5. Actuaciones prioritarias de infraestructura ................................................................. 21 6. Actuaciones prioritarias no infraestructurales ............................................................ 42 7. Proyectos ferroviarios a estudiar a medio y largo ..................................................... 48 8. Nivel de servicio propuesto para cercanías ................................................................. 53 Conexión ferroviaria del
    [Show full text]
  • Memoria Del Trabajo Fin De Grado
    MEMORIA DEL TRABAJO FIN DE GRADO ANÁLISIS ECONÓMICO Y FINANCIERO DE LAS BODEGAS DE VINO DE LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN DE TACORONTE-ACENTEJO ECONOMIC AND FINANCIAL ANALYSIS OF WINERY IN PROTECTED DESIGNATION OF ORIGIN IN TACORONTE-ACENTEJO Grado en Administración y Dirección de Empresas FACULTAD DE ECONOMÍA, EMPRESA Y TURISMO Curso Académico 2015 /2016 Autor: Dña. Bárbara María Morales Fariña Tutor: D. Juan José Díaz Hernández. San Cristóbal de La Laguna, a 3 de Marzo de 2016 1 VISTO BUENO DEL TUTOR D. Juan José Díaz Hernández del Departamento de Economía, Contabilidad y Finanzas CERTIFICA: Que la presente Memoria de Trabajo Fin de Grado en Administración y Dirección de Empresas titulada “Análisis Económico y Financiero de las bodegas de vino de la denominación de origen de Tacoronte-Acentejo” y presentada por la alumna Dña. Bárbara María Morales Fariña , realizada bajo mi dirección, reúne las condiciones exigidas por la Guía Académica de la asignatura para su defensa. Para que así conste y surta los efectos oportunos, firmo la presente en La Laguna a 3 de Marzo de dos mil dieciséis. El tutor Fdo: D. Juan José Díaz Hernández. San Cristóbal de La Laguna, a 3 de Marzo de 2016 2 ÍNDICE 1 INTRODUCCIÓN………………………………………………………………....5 2 EL SECTOR VINÍCOLA…………………………………………………….……6 2.1 El sector vinícola en Canarias………………………………………..….6 2.2 El sector del vino en la isla de Tenerife……………………………...…..8 2.3 Las denominaciones de origen en la isla de Tenerife…………………..10 2.4 La denominación de origen de Tacoronte-Acentejo………………........12 3 ESTUDIO ECONÓMICO
    [Show full text]
  • Por Autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1
    DESDE BARCELONA • Vehículo privado / Taxi: Por autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1. Rondas -Litoral o Dalt- de Barcelona (dirección Girona-Francia-Manresa) 2. Nus de la Trinitat (Dirección C-58 : Sabadell - Terrassa - Manresa) 3. Autopista C-58 4. Salida 5 (Km. 4'5) Cerdanyola - Ripollet - Montcada (Dirección Cerdanyola) 5. Seguir retolació Parc Tecnològic del Vallès • Vehículo privado / Taxi: Por Túnel de Vallvidrera -de peaje- (Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola. Nota: túnel de peaje) 1. Barcelona: 1.1. Via Augusta 1.2. Ronda de Dalt (B-20): (dirección Llobregat: Salida 8 y dirección Besós: Salida 9) 2. Túnels de Vallvidrera (C-16 / E-9) 3. Salida 11 Sant Cugat - Rubí 4. Ronda Nord de Sant Cugat (Dirección Cerdanyola) 5. Enlace BP-1413 (Indicador: Cerdanyola - Parc Tecnològic del Vallès) • Autobús directo desde Barcelona al Parc Tecnològic del Vallès (Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: Junto a la estación Fabra i Puig de la Línea 1 del Metro de Barcelona 2. PTV • Renfe más autobús ( Renfe Cercanías Línea 4 + Autobús Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: estación Renfe Cercanías de Plaza de Catalunya y Barcelona Sants 2. Cerdanyola: estación Renfe Cercanías 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Sant Cugat) 4. PTV • Ferrocarriles de la Generalitat más autobús (FFGC líneas SI, S2, S5 i S55 + Autobús Línea A4 de Sarbus) 1. Barcelona: estación FFGC de Plaza de Catalunya 2. Sant Cugat: estación FFGC 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Cerdanyola) DESDE OTROS LUGARES - Desde el Aeropuerto del Prat • Vehículo privado / Taxi: Itinerario recomendado 1.
    [Show full text]