6.2. Les infraestructures de mobilitat del

6.2.1. Anàlisi de les dinàmiques de mobilitat

6.2.1.1. La mobilitat obligada

La mobilitat obligada comprèn els desplaçaments que, de manera sistemàtica, realitzen les persones per motiu treball o estudi. Les dades en relació a aquest tipus de mobilitat s’obtenen de l’Enquesta de Mobilitat Obligada (EMO) que de manera quinquennal es realitzen conjuntament amb el cens de població. a) Evolució i caracterització de la mobilitat obligada

L’evolució i la caracterització de la mobilitat obligada depèn de múltiples factors i variables interdependents, tot i que principalment es poden destacar dos grans grups:

El nombre, estructura i grau d’ocupació de la població: de manera general es compleix que a més població major nombre de persones ocupades i estudiants, i per tant, major mobilitat obligada. Aquesta relació, però, cal matisar-la amb altres factors com les taxes d’atur, el grau d’envelliment de la població, les migracions, la renda per càpita, etc.

Com es pot observar a la taula següent, en el període 1981-2001 s’ha produït un progressiu augment de la població (1,2% de mitjana anual) al Camp de Tarragona i un augment de la mobilitat en proporcions sensiblement superiors (1,6% anual). En efecte, es detecta un augment del nombre de desplaçaments per persona i dia, degut (entre altres possibles factors), a l’augment del nombre de llocs de treballs localitzats i del percentatge de població ocupada.

Taula: Evolució de la població i la mobilitat obligada al Camp de Tarragona 1981 1986 1991 1996 2001

Població 358.809 368.305 387.052 419.006 451.902 Població ocupada (%) - 31,0% 36,2% 36,1% 43,5% Llocs de treball localitzats - - 137.064 144.488 176.697 Desplaçaments EMO (dia laborable) 175.048 187.236 208.981 212.780 239.404 Despl. per persona i dia 0,49 0,51 0,54 0,51 0,53 Índex Motorització - - 425 465 536 Autocontenció municipal mitjana 85,6% 83,7% 78,6% 72,3% 72,5%

Font: Idescat.

La distribució de les activitats sobre el territori: en els darrers anys hi ha hagut una major dispersió d’activitats sobre el territori, fet que ha incrementat les distàncies dels desplaçaments. Així, la tendència és que cada cop són més les persones que realitzen la seva activitat fora del municipi de residència.

En el període 1981-2001, el nombre de persones del Camp de Tarragona que treballaven o estudiaven en el mateix municipi s’ha reduït del 85,6% al 72,5%. Sense entrar en el debat de què és causa i què és efecte, aquest fenomen ha vingut acompanyat per una millora i augment de la xarxa viària, l’increment de l’índex de motorització (turismes i motocicletes per cada 1.000 hab.) i la millora de l’oferta de transport públic.

A la figura següent es pot observar com, del total de desplaçaments que es produeixen diàriament de mitjana al Camp de Tarragona, el percentatge de desplaçaments intermunicipals pràcticament s’ha doblat en el període 1981-2001, passant d’un 15,2% a un 28,8%.

Infraestructures. Memòria 6.9

Evolució de la distribució territorial de la mobilitat al Camp de Tarragona

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0% 19811986199119962001

Intramunicipals Intermunicipals (mateixa comarca) Intercomarcals (Camp de Tarragona) Generats cap a fora CT Atrets des de fora CT

Font: Elaboració pròpia a partir dades EMO.

Així, l’any 2001, mentre que el 71,2% dels desplaçaments del Camp de Tarragona són intramunicipals, un 12,8% tenen origen o destinació a un altre municipi de la mateixa comarca; un 9,4% tenen origen o destinació a un altre municipi d’una altre comarca del Camp; un 4,8% són generats cap a altres municipis de fora el Camp; i un 1,8% són atrets des de municipis de fora del Camp.

b) Distribució comarcal de la mobilitat obligada

L’anàlisi de la mobilitat obligada a cadascuna de les comarques del Camp de Tarragona ajuda a comprendre les diferents dinàmiques de mobilitat que hi presenten.

El Tarragonès és la comarca que majors desplaçaments interns genera, prop de 100.000 al dia, i la que més desplaçaments externs atrau, prop de 25.000, dels quals, a més a més, un 26% són externs al Camp de Tarragona.

El Baix Camp genera igualment un gran nombre de desplaçaments interns, prop de 70.000, però a diferència del Tarragonès, destaca per la generació de desplaçaments cap a altres comarques del Camp, entorn a 14.000.

L’ també destaca pel seu grau de relació amb la resta del Camp, ja que el 80% dels viatges que genera i el 87% dels viatges que atrau pertanyen a aquest àmbit. Les magnituds, per contra, són entre 4 i 5 cops inferiors que a les comarques anteriors.

Infraestructures. Memòria 6.10

Les tres comarques restants, Baix Penedès, Conca de Barberà i , es poden considerar les més perimetrals del Camp, tant geogràficament com en les relacions de mobilitat amb els àmbits adjacents.

Cal destacar que només el 18% dels viatges externs generats al Baix Penedès tenen destinació dintre del Camp, degut a la forta atracció que representa per la comarca l’Àmbit Metropolità de .

La Conca de Barberà i el Priorat, per la seva part, reparteixen els seus desplaçaments externs gairebé a parts iguals entre el Camp i els àmbits funcionals de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, i , en el primer cas, i de les Terres de l’Ebre, en el segon.

Infraestructures. Memòria 6.11

c) Desplaçaments intercomarcals interns al Camp de Tarragona i repartiment modal

Desplaçaments amb origen o destinació al Tarragonès:

El flux principal de mobilitat intercomarcal es produeix amb el Baix Camp, amb 20.000 desplaçaments diaris, destacant per sobre de les demés la relació Tarragona-. En les relacions entre les dues comarques hi ha un elevat ús del vehicle privat, entorn al 85%, en relació al transport públic per carretera. Tot i que Tarragona i Reus compten amb servei de ferrocarril, el seu ús és molt limitat en les seves relacions ja que com s’analitza posteriorment, la concepció del ferrocarril al Camp de Tarragona no està feta en òptica local, sinó pensant únicament a servir els moviments regionals i de llarg recorregut.

Infraestructures. Memòria 6.12

Segueixen en importància les relacions amb l’Alt Camp i el Baix Penedès destacant, en el segon cas, el major ús del ferrocarril donada la major oferta existent, que facilita l’ús dels serveis regionals per moviments més locals. Finalment, les relacions amb Conca de Barberà i Priorat són d’ordre molt inferior, tot i que destaca la major quota d’ús dels transports col·lectius en els desplaçaments amb destí Tarragona.

De manera general, es constata una major utilització dels transports col·lectius en els desplaçaments amb destinació el Tarragonès que en els desplaçaments amb origen en aquesta comarca. Un factor explicatiu d’aquest fenomen, entre d’altres possibles, podria ser una major dificultat de trobar aparcament en destinació al Tarragonès que a la resta de destinacions.

Desplaçaments amb origen o destinació al Baix Camp:

Infraestructures. Memòria 6.13

Malgrat que existeixen relacions amb la totalitat de comarques del Camp, la relació amb el Tarragonès és amb escreix la principal, seguida de l’Alt Camp. En la relació amb la resta de comarques, amb l’excepció del Tarragonès, destaca l’ús molt elevat del vehicle privat, entorn al 90%, arribant en alguns casos al 95-98%. L’ús més elevat del transport col·lectiu es dóna en els desplaçaments amb origen al Baix Penedès, destacant l’ús del ferrocarril (20%) en aquesta relació.

Desplaçaments amb origen o destinació a l’Alt Camp:

Les relacions principals es donen, per aquest ordre, amb les comarques veïnes del Tarragonès, el Baix Camp i la Conca de Barberà. Per contra, les relacions de mobilitat obligada amb el Priorat són molt baixes.

Infraestructures. Memòria 6.14

L’ús més important dels transports col·lectius, per carretera, es donen en les relacions amb el Tarragonès i el Baix Camp. Llevat que les tres capitals comarcals disposen de servei de ferrocarril, la configuració actual de la xarxa no permet serveis directes entre i les altres dues, i per tant el seu ús és pràcticament nul.

D’altra banda, en les relacions amb la Conca de Barberà i el Baix Penedès, l’ús dels transports col·lectius és testimonial. Malgrat que totes tres capitals comarcals implicades disposen de servei de ferrocarril, l’oferta és insuficient per incentivar-ne el seu ús en les relacions quotidianes entre aquestes comarques.

Desplaçaments amb origen o destinació al Baix Penedès:

Infraestructures. Memòria 6.15

La major part dels desplaçaments intercomarcals d’aquest comarca es produeixen, com es veurà posteriorment, cap a la Regió Metropolitana de Barcelona. Dintre del Camp de Tarragona, la relació principal es produeix amb el Tarragonès.

Les relacions amb el Baix i l’Alt Camp són d’un ordre de magnitud 10 cops inferior a les del Tarragonès. Per contra, les relacions amb la Conca de Barberà i el Priorat són pràcticament nul·les.

Desplaçaments amb origen o destinació la Conca de Barberà:

Aquesta comarca és relaciona de manera significativa dintre del Camp de Tarragona només amb les comarques del Tarragonès i l’Alt i el Baix Camp. En destaca un major ús dels transport col·lectius en les relacions amb destí Tarragona, i en menor grau en les relacions amb destí el Baix Camp. En la resta de relacions el seu ús és testimonial.

Infraestructures. Memòria 6.16

Desplaçaments amb origen o destinació el Priorat:

Les relacions intercomarcals són mínimes en relació a les altres comarques, degut principalment a la baixa població d’aquesta comarca. Només en destaquen lleugerament les relacions amb el Tarragonès i el Baix Camp. El pes relatiu dels transports col·lectius en el primer cas és major (17% pel ferrocarril i 10% per carretera), mentre que els transports individuals assoleixen cotes del 92% al segon.

Infraestructures. Memòria 6.17

d) Relacions amb els altres àmbits funcionals

El Camp de Tarragona genera de l’ordre de 15.000 desplaçaments diaris fora del seu àmbit, dels quals un 85% es dirigeixen cap a l’Àmbit Metropolità de Barcelona (AMB). Cal destacar que la meitat d’aquests desplaçaments es generen al Baix Penedès amb destí precisament a l’AMB, sent superiors als desplaçaments que aquesta comarca genera cap a altres destinacions del Camp de Tarragona. Un altre terç dels desplaçaments cap a l’AMB són generats al Tarragonès. Les altres comarques que es relacionen en menor grau amb l’AMB són l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

Infraestructures. Memòria 6.18

El Tarragonès igualment es relaciona amb la resta d’àmbits limítrofs al Camp tot i que en valors molt menors. En canvi, la resta de comarques es relacionen bàsicament amb els àmbits que li són directament limítrofs. En relació al repartiment modal, a diferència dels desplaçaments intercomarcals dins del mateix àmbit del Camp de Tarragona, cal destacar el major ús dels transports col·lectius, en particular per ferrocarril. S’assoleixen quotes properes al 50% en les relacions Tarragonès-AMB i del 40% en les del Baix Penedès-AMB. El transport col·lectiu per carretera assoleix les majors quotes allà on no existeix oferta ferroviària.

Infraestructures. Memòria 6.19

Quant a l’atracció de viatges, l’AMB és el principal emissor de desplaçaments però amb un ordre de magnitud similar a les Terres de l’Ebre, 5.000 i 4.000 respectivament. La Plana de Lleida genera entorn a mil desplaçaments, la meitat del quals cap al Tarragonès.

Es detecta una menor utilització dels transports col·lectius en relació als desplaçaments generats. Tot i així, la quota del ferrocarril contínua sent important en els desplaçaments des de l’AMB cap al Tarragonès i el Baix Camp (entorn al 45%).

6.2.1.2. La mobilitat quotidiana a la conurbació central

La mobilitat quotidiana comprèn el conjunt de desplaçaments que es realitzen diàriament independentment del motiu, és a dir, la mobilitat quotidiana comprèn tant la mobilitat obligada o ocupacional (per motiu treball i estudi) com la no obligada o personal (per la resta de motius: oci, compres, visites mèdiques,...). Si bé, com s’ha analitzat anteriorment, existeixen dades acurades referents a la mobilitat obligada mitjançant l’Enquesta de Mobilitat Obligada, no es pot dir el mateix en relació a la mobilitat no obligada o la mobilitat quotidiana. L’any 2006 s’ha realitzat la primera enquesta de mobilitat quotidiana que abasta tot el territori de Catalunya. El disseny de la mostra, però, no es prou representatiu per extreure anàlisis a nivell municipal fora de l’Àmbit Metropolità de Barcelona (AMB).

En el cas del Camp de Tarragona, és molt important caracteritzar la mobilitat no obligada, no tant sols pel creixement que aquesta està experimentant en els darrers anys (com s’observa- en el cas de la AMB), sinó per la component específica del turisme (molt important a la zona) i els desplaçaments associats que hi genera. L’any 2003, en el marc dels estudis previs per a la implantació d’un sistema de tren tramvia al Camp de Tarragona, la Direcció General de Ports i Transports va realitzar una enquesta de mobilitat quotidiana a 5 municipis de la Conurbació de Tarragona (Tarragona, Reus, Vila- seca, Salou i ). Fruït d’aquesta enquesta es possible caracteritzar –amb les reserves necessàries en tractar-se d’una enquesta– la mobilitat quotidiana almenys en aquests municipis, que no obstant són dels que més població i turistes concentren de tot el Camp de Tarragona. a) Caracterització de la mobilitat quotidiana de la població resident

Segons l’enquesta de l’any 2003, en el total de municipis considerats (Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou i Cambrils) es produeixen uns 3,75 milions de desplaçaments setmanals, que donen una mitjana de 14,2 desplaçaments setmanals per habitant.

Els municipis de Tarragona i Reus generen ¾ parts d’aquests desplaçaments. En termes relatius, però, els habitants de Vila-seca són els que més es desplacen (19,9 desplaçaments setmanals per habitant) i els de Salou els que menys (9,7 desplaçaments setmanals per habitant).

La mobilitat no obligada té un major pes en els desplaçaments (60%) que la mobilitat obligada (40%). Val a dir que l’enquesta es va realitzar a l’estiu i, per tant, el pes de la mobilitat a l’hivern i en el conjunt de l’any hauria de ser més gran. Gairebé la meitat dels desplaçaments per mobilitat no obligada són per motiu oci.

De mitjana, el 85% dels desplaçaments són interns als propis municipis que els generen, un 10% es produeixen entre municipis de l’àmbit d’estudi, i un 5% són exteriors a aquest àmbit.

En termes relatius, Tarragona i Reus són les ciutats que més desplaçaments interns generen, un 91 i un 81% respectivament, mentre que Salou i Vila-seca són les que més es relacionen amb altres municipis de l’àmbit d’estudi, amb un 25 i 21% respectivament de desplaçaments intermunicipals. Amb l’exterior de l’àmbit es relacionen en major grau Cambrils i Reus, amb prop d’un 7% dels seus desplaçaments cadascuna.

Infraestructures. Memòria 6.20

En termes absoluts, destaquen els desplaçaments intermunicipals dintre de l’àmbit amb origen a Reus (més del doble dels generats a Tarragona) i que es dirigeixen cap a Tarragona (82.000 desplaçaments setmanals), Salou (38.000), Cambrils (33.000) i Vila-seca (19.000).

En relació al repartiment modal en destaca l’elevat ús que es realitza dels vehicles privats (bàsicament el cotxe). En efecte, del conjunt de desplaçaments, poc més de la meitat es realitzen amb aquests mitjans. Un altre 40% dels desplaçaments es realitzen a peu i corresponen bàsicament als moviments intramunicipals de curta distància (afavorits per l’estructura compacta de les ciutats). La quota global del transport públic és tant sols del 7%.

En relació als desplaçaments intermunicipals, el pes del vehicle privat assoleix quotes molt elevades, entre el 84% i 92% segons el municipi d’origen, fet que denota la baixa competitivitat del transport públic vers el privat. En efecte, al marge de la qualitat i quantitat d’oferta de transport públic, cal destacar que el 88% dels conductors troba aparcament lliure de pagament en la seva destinació.

Infraestructures. Memòria 6.21

b) Caracterització de la mobilitat quotidiana de la població no resident

Segons dades de l’enquesta, dos terços de la població no resident que accedeix al Camp de Tarragona ho fa amb el seu cotxe particular (especialment els provinents de la resta de Catalunya), la qual cosa els predisposa a continuar utilitzant en molts casos aquest mitjà durant la seva estada en aquest àmbit.

L’altre terç accedeix al Camp de Tarragona principalment en autocar, tren o avió segons el seu origen. Els no residents catalans fan servir més el tren, els de la resta de l’Estat els autocars i els estrangers l’avió. Posteriorment, per realitzar l’etapa final dels seus desplaçaments els no residents catalans i de la resta de l’estat van en un alt percentatge peu, i en menor grau en taxi o autobús. En canvi, els estrangers utilitzen en major percentatge els autocars (principalment des de l’aeroport), i en menor grau l’autobús, el tren i el taxi. Durant la seva estada, llevat dels desplaçaments de curta distància que puguin fer a peu, aquests no residents depenen principalment dels transports públics per realitzar els seus desplaçaments.

6.2.1.3. L’enquesta de mobilitat quotidiana (EMQ’2006)

L’enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya és una estadística oficial promoguda, l’any 2006, per l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El seu objectiu principal és analitzar la mobilitat quotidiana –per qualsevol motiu– dels residents a Catalunya. L’univers de la mostra correspon als residents a Catalunya a partir dels 4 anys. En el cas concret del Camp de Tarragona, són 527.000 persones. El disseny de la mostra no permet una anàlisi acurada per municipis però sí permet una anàlisi comarcal.

Segons l’enquesta, per al global del Camp de Tarragona es produeixen un total d’1,8 milions de desplaçaments diaris de mitjana en dia feiner. Això correspon a una mitjana de 3,5 desplaçaments per persona i dia. En el global setmanal es comptabilitzen 11,9 milions de desplaçaments, que són 22,5 per persona i dia. D’aquests, un 72,5% de mitjana corresponen a desplaçaments realitzats dins del mateix municipi d’origen. Aquest valor és similar al de 2001, tot i que en aquest cas corresponia únicament a l’anàlisi de la mobilitat obligada.

En aquest anàlisi, cal entendre per desplaçament aquell produït per un únic motiu encara que pugui estar realitzat en diferents mitjans de transport. Els motius que l’enquesta considera són ocupacionals (treball o estudi) o personal (qualsevol altre motiu), diferenciant com a desplaçaments diferents els d’anada i els de tornada. L’EMQ s’expressa en termes de mobilitat ocupacional per referir-se a la mobilitat obligada.

La mobilitat ocupacional representa, segons l’enquesta, un 42,5% del total de desplaçaments. Aquest fet constata el creixent pes que en els darrers anys està prenent la mobilitat personal, anteriorment inferior a la ocupacional i que en aquest cas arribar ja al 57,5%. En relació al repartiment modal, es continua constatant l’important pes dels desplaçaments en vehicle privat. Si bé gairebé la meitat dels desplaçaments interns al Camp de Tarragona es produeixen per mitjans no motoritzats (degut a la proximitat de moltes de les destinacions), el vehicle privat representa un 90% dels realitzats en mode motoritzat i el transport col·lectiu el 10% restant. En els desplaçaments exteriors a l’àmbit del Camp de Tarragona, el transport col·lectiu millora la seva quota d’ús arribant al 22%.

Infraestructures. Memòria 6.22

Fluxos de desplaçaments principals al Camp de Tarragona

Font: EMQ’2006.

Els fluxos de la figura anterior representen milers de desplaçaments de mitjana en dia feiner. Aquests valors són coherents amb els analitzats anteriorment en el capítol de mobilitat obligada. Val a dir, que difereixen en valors absoluts donat a que els fluxos en mobilitat obligada (ocupacional) només expressen el primer desplaçament per motiu treball o estudi, mentre que els fluxos de la EMQ expressen la mobilitat per qualsevol motiu i considerant anades i tornades.

Els principals fluxos exteriors al Camp de Tarragona són amb l’Àmbit Metropolità de Barcelona, amb 100.000 desplaçaments diaris, i amb Terres d’Ebre, amb prop de 19.000. En relació als desplaçaments interns a nivell comarcal destaca novament la relació entre el Tarragonès i el Baix Camp, influenciada notablement per la relació Tarragona-Reus, amb 107.000 desplaçaments diaris. Les següents relacions principals són Tarragonès-Alt Camp i Tarragonès-Baix Penedès, ja molt per sota, a l’entorn dels 15.000 desplaçaments diaris.

Les comarques amb major autocontenció són Baix Camp i Tarragonès, amb un 74,2% i 72,6% són també les que més desplaçaments generen, 427.000 i 550.000 desplaçaments respectivament. La comarca amb menor autocontenció és el Baix Penedès, influència per l’Àmbit Metropolità de Barcelona.

Infraestructures. Memòria 6.23