Plan INUNCAT)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Plan INUNCAT) INUNCAT PLAN ESPECIAL DE EMERGENCIAS PARA INUNDACIONES Plan de emergencia especial por inundaciones (INUNCAT) ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN Y ALCANCE ............................................................................... 11 1.1. OBJETIVO ....................................................................................................... 11 1.2. FUNCIONES BÁSICAS........................................................................................ 11 1.3. ALCANCE ........................................................................................................ 12 1.3.1. Alcance territorial ....................................................................................... 12 1.3.2. Alcance corporativo..................................................................................... 12 1.4. CONCEPTOS BÁSICOS....................................................................................... 12 1.5. MARCO LEGAL ................................................................................................. 14 2. CONOCIMIENTO DEL RIESGO.............................................................................. 17 2.1. INTRODUCCIÓN ............................................................................................... 17 2.1.1. Definición de los objetivos............................................................................ 18 2.1.2. Alcance y limitaciones ................................................................................. 18 2.1.3. Aspectos climáticos..................................................................................... 19 2.1.3.1. Descripción general del clima en Catalunya............................................. 19 2.1.3.2. Precipitación máxima diaria esperada por diferentes periodos de retorno.............................................................................................. 21 2.1.3.2.1. Comentario de los mapas ............................................................... 24 2.1.3.3. Estudio de frecuencia de ocurrencia de situaciones meteorológicas de riesgo para la precipitación acumulada en 24 horas ................................. 27 2.1.3.3.1. Estudio de frecuencia..................................................................... 27 2.1.4. Cuencas y división de cuencas ...................................................................... 33 2.1.4.1. Introducción....................................................................................... 33 2.1.4.2. Cuencas hidrográficas.......................................................................... 34 2.1.4.2.1. Las cuencas internas ..................................................................... 35 2.1.4.2.2. Las cuencas intercomunitarias ........................................................ 42 2.1.4.3. División de Cuencas para la determinación de los planes de sector del Inuncat. ............................................................................................ 44 2.2. ANÁLISIS DEL PELIGRO..................................................................................... 44 2.2.1. Introducción .............................................................................................. 44 2.2.2. Metodología del estudio de peligrosidad ......................................................... 45 2.2.2.1. Análisis geomorfológico y fenómenos geológicos asociados. ...................... 45 2.2.2.1.1. Objetivos ..................................................................................... 48 2.2.2.1.2. Metodología del estudio de peligrosidad............................................ 48 2.2.2.1.3. Resultados y conclusiones .............................................................. 62 2.2.2.2. Análisis hidrológica-hidráulica. .............................................................. 64 2.2.2.3. El caso de los estudios de peligrosidad por averías o rotura de presas ........ 65 2.2.2.4. Puntos negros .................................................................................... 66 2.2.2.5. Determinación de la velocidad de respuesta (tiempo de tránsito) en diferentes tramos de cuencas ............................................................... 67 2.2.2.5.1. Cálculo de los tiempos de tránsito ................................................... 67 2.2.2.6. Determinación de la peligrosidad intrínseca de las cuencas hidrográficas de Catalunya. .................................................................. 68 2.2.2.7. Relación entre los caudales queridos para el plan y la alzada de las estaciones de aforo SAIH ..................................................................... 69 2.2.2.8. Estudio de inundaciones en zonas urbanas del área metropolitana. Estudio del EMSHTR. Plan Director de aguas Pluviales (PDAP).................... 69 2.2.2.8.1. Introducción................................................................................. 69 2.2.2.8.2. Condicionantes: el territorio, el Clima, la red hidrográfica y la ocupación del territorio. ................................................................. 70 2.2.3. Conclusión sobre la información de peligro ..................................................... 76 2.3. ANÁLISIS DE LA VULNERABILIDAD ..................................................................... 77 2.3.1. Introducción .............................................................................................. 77 2.3.1.1. Alcance y limitaciones.......................................................................... 78 0. ÍNDICE Plan de emergencia especial por inundaciones (INUNCAT) 2.3.1.2. Fuentes de la información cartográfica ................................................... 79 2.3.2. Metodología del estudio de la vulnerabilidad ................................................... 79 2.3.2.1. Valoración de pérdidas......................................................................... 79 2.3.2.2. La estimación de la población ubicada en zonas inundables....................... 84 2.3.2.3. La estimación de los kilómetros de vía de comunicación susceptibles de ser inundados a nivel municipal. ...................................................... 84 2.4. ANÁLISIS HISTÓRICO. ...................................................................................... 86 2.4.1. Temporales de Levante o Levantadas. ........................................................... 88 2.5. ZONIFICACIÓN DEL TERRITORIO........................................................................ 88 2.5.1. Análisis de las zonas potencialmente inundables.............................................. 88 2.5.2. Análisis del riesgo de inundaciones................................................................ 89 2.5.2.1. Riesgo de inundaciones, elementos del territorio ..................................... 89 2.5.2.2. Riesgo de inundaciones, municipios ....................................................... 94 2.6. MUNICIPIOS QUE TIENEN QUE ELABORAR EL PLAN DE ACTUACIÓN MUNICIPAL (PAM) ............................................................................................................. 98 2.7. PERIODOS DE PELIGRO................................................................................... 100 2.8. OTROS FENOMÉNOS DE INUNDACIONES ........................................................... 101 3. ESTRUCTURA Y ORGANIZACIÓN ....................................................................... 112 3.1. COMITÉ DE DIRECCIÓN................................................................................... 112 3.1.1. Director/a del Plan. ................................................................................... 112 3.1.2. Composición del comité de dirección............................................................ 113 3.1.3. Consejo Asesor ........................................................................................ 113 3.1.4. Gabinete de Información ........................................................................... 114 3.2. GRUPOS DE ACTUACIÓN ................................................................................. 114 3.2.1. Coordinación interna de los grupos.............................................................. 114 3.2.2. Coordinador del Centro de Mando Avanzado ................................................. 115 3.2.3. Grupo de intervención ............................................................................... 115 3.2.4. Grupo de Orden........................................................................................ 115 3.2.5. Grupo logístico ......................................................................................... 116 3.2.6. Grupo sanitario ........................................................................................ 116 3.2.7. Grupo de evaluación hidrometeorológica ...................................................... 118 3.3. ESTRUCTURA Y ORGANIZACIÓN DE OTRAS ENTIDADES INTEGRADORAS. .............. 118 3.3.1. Planes de Actuación Municipal (PAM) ........................................................... 118 3.3.1.1. Responsabilidades de los municipios .................................................... 119 3.3.1.2. Funciones básicas del PAM ................................................................. 119 3.3.1.3. Dirección del PAM ............................................................................. 119 3.3.1.4. Medios municipales ........................................................................... 120 3.3.2. Planes de autoprotección ..........................................................................
Recommended publications
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • El Butlletí De Llagostera 20030301
    -<?Í !f!-·>^-üsy^v.-:i-i \ /í"""'^/ -^ .<tUK)WOM\&iA. I-U.-*! g. i^íULf^-'- ^ ^/ }·7^'L. f^K-t #. • •^, ^^^^blF r^^-^ TLLETI CITROEN C3 TALLER ESTEVE Agent Oficial Citroen CITROEN Zonaind. C/Migjorn, 1-3 Tel: 972 83 02 17 LLAGOSTERA CtUCJi^ClC \ SUMARI Col·lectiu de Redacció 4 EDITORIAL 5 ELECCIONS MUNICIPALS 2003 Cristina Càceres, Sílvia Cortés, Cris­ tina Garcia, Lídia Mallorquí, Montse 13 LA BÚSTIA DEL PAPU Mayol, Anna Molas, Jordi Moll, Jordi 16 ENTREVISTA a Gemina Tlntinyà i Àngela Chacón Pinsach, Santi Soler, Marc Sureda, 19 LLAGOSTERA.ORG Jaume Ventura, Marta Ventura, Pi- 21 SANT JORDI. Bases del concurs 2003 larVentura. 23 COSES DEL POBLE. Què hi falta i què hi sobra? Activitats de Nadal. Solidaritat. Temporal de vent. Col·laboradors: Olga Avellaneda, Sant Antoni Abat. Homenatge a les víctimes del Oriol Cortés, Enric Hospital, Dani franquisme. Energia solar al CEIP. II Fira Moll, Ramon Motjé, Roberto Plntre, Rebaixa. Campanyes gastronòmiques: La Cuina del Arxiu Municipal, Biblioteca Julià Bacallà: Elpeixopalo. Sanitat a Llagostera. Cutillé,Pub l'Enrenou. Miquel Orobitg candidat a Gironí de l'any. Trobada d'antilínies i antiantenes. Llagostera, març 2003 35 LLAGOSTERA A LA PREMSA "Butlletí de Llagostera" Núm.29 37 ENTITATS. Creu Roja. Llar d'infants "El Niu". Unió Esportiva Llagostera. Patronat Municipal Portada: Sònia GenoherValentí d'Esports. Club Bàsquet Llagostera. Llagostera Ràdio. Llagostera Solidària. Biblioteca Julià Cutillé. Dirigit pel; Col·lectiu de Redacció. 47 ELS CENTRES EDUCATIUS C/ St. Pere n^5 o Apt Correus 76 55 RETALLS D'HISTÒRIA Tel. 972.83.12.10 57 UNA HISTÒRIA. Futbol: lleure o patologia email: elbutlleti(S)gm.es www: http://ww2.grn.es/elbutHeti 58 REGISTRE CIVIL 61 LLETRAFERITS Impressió: Montjors.l 65 XEF PANORÀMIX.
    [Show full text]
  • Dos Episodios De Brujería En La Seu D'urgell. Primer Tercio Del Siglo XVII
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB Manuscrits. Revista d’Història Moderna 34, 2016 63-86 Dos episodios de brujería en la Seu d’Urgell. Primer tercio del siglo xvii Carmen Xam-mar Alonso Centre d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell [email protected] Recibido: noviembre de 2016 Aceptado: enero de 2017 Resumen En este artículo analizaremos dos procesos de la justicia ordinaria por brujería de los años 1616 y 1629 hasta ahora desconocidos, que se juzgaron en la curia criminal de la Seu d’Urgell, juris- dicción compartida por la Mitra de Urgell y el Concejo de la ciudad. El objetivo principal de esta investigación es definir a través de los ojos de sus protagonistas los rasgos principales de este fenómeno en la esfera local y el papel relevante que rumores y señalamientos tuvieron en el proceso comunitario de construcción de una bruja y en su condena. Como demostraremos a lo largo de estas páginas, las declaraciones de los testigos perfilaron un modelo de brujería en la línea del tipo «popular» definido por autores como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc. Palabras clave: bruja; ponzoña; disciplinamiento social; maleficio; la Seu d’Urgell; Andorra; siglo xvii; justicia Resum. Dos episodis de bruixeria a la Seu d’Urgell. Primer terç del segle XVII En aquest article analitzarem dos processos per bruixeria de la justícia ordinària dels anys 1616 i 1629 fins ara desconeguts, que es van jutjar a la cúria criminal de la Seu d’Urgell, jurisdicció compartida per la Mitra d’Urgell i el Consell de la ciutat.
    [Show full text]
  • De Maig 2012
    26 ! 27 DE MAIG 2012 DISSABTE I DIUMENGE D’11h a 14h i de 17h a 21h Plaça Marcer de Sant Pere de Ribes COL.LABORACIÓ DEL PROGRAMA PARC A TAULA. XARXA DE PARCS NATURALS. DIPUTACIÓ DE BARCELONA ORGANITZA: 26 27 DE MAIG 2012 DE MAIG 2012 A les 11 hores A les 12 hores TALLER INFANTIL TALLER DE CUINA D’ESTIU “ELABORACIÓ DE MATÓ DE DE L’ASSOCIACIÓ CELíACS DE CATALUNYA CAN PERE DE LA PLANA“ A les 12.30 hores A les 12 hores RUTA DEL INDIANS TEATRALITZADA ACTUACIÓ DE BALLS POPULARS DELS TIMBALERS DE RIBES A les 13.30 hores ARRIBADA DE LA PEDALADA INFANTIL A les 12.30 hores DELS DIABLES PETITS DE RIBES PASSEIG INAUGURAL A les 17.30 hores A les 17.30 hores TALLER INFANTIL “NENDO DANGO” TALLER INFANTIL BOLES D’ARGILA PER A LA REFORESTACIÓ “FEM ROQUES DE XOCOLATA“ A les 19.30 hores ACTUACIÓ BATUCADA “TABOO PERCUSION“ RELACIÓ DE PRODUCTORS PARTICIPANTS AGROMERCAT SANT PERE DE RIBES 2012 VINS I CAVES CARNS I EMBOTITS *Can Ramon Viticultors del Montgròs - Sant Pere de Ribes Masia Can Tabaquet - Lliçà de Vall *Bodegues Torre del Veguer -Sant Pere de Ribes Embotits artesans Ca la Petita - Montseny *Vega de Ribes - Sant Pere de Ribes Embotits Pedret – Tavèrnoles Finca Can Miret - Sant Pere de Ribes *Casanovas Cansaladers - Terrassa Arç Blanc - Vilanova i la Geltrú Embotits L’arTsà – Centelles Celler Can Pujol - Vilanova i la Geltrú *Celler Grau Dòria - Canyelles MEL, HERBES, BOLETS I CONDIMENTS *Finca Viladellops - Olèrdola Matagalls, SCCL - Marganell Finca Valldosera - Olèrdola Mel de Canyelles - Canyelles *Altrabanda, SCP - Martorelles *Celler Joaquim
    [Show full text]
  • Muntanyes Prades
    T-230 T-233 Vallverd TV-2333 Fulleda C-14 TV-2336 T-232 TV-2338 Sarral CONCA Blancafort a Lleida DE BARBERA C-241d Vinaixa TV-2337 AP-2 Tarres TV-2336 Pira N-240 TP-2311 TURISMO FAMILIAR MONTANÑAS DE PRADES L Albi Barbera de la C. Sortida 8 AP-2 T-242 T-231 FAMILY TOURISM IN THE PRADES MOUNTAINS N-240 TOURISME FAMILIAL MONTAGNES DE PRADES Vimbodíi Milmanda L’Espluga C-14 Cabra del Camp TV-7002 Mare de Deu de Francolíi TV-7001 a Barcelona dels Torrents N-240 T-700 Sortida 9 TV-7007 Riu Francoli AP-2 AP-2 El Vilosell Riudabella GARRIGUES Vallclara Riu Milans Les Masies La Santissima Trinitat La Pobla TV-7004a Reial Monestir de Santa Figuerola C. Montblanc TP-2311 de Cervoles TV-7003 Maria de Poblet TV-2001 Mirador de la Pena T-700 Punta Curull El Pla de Sta. Maria Roca de l Abella N-240 Serra de la Llena T-700 Rojalons Serra de Miramar Font de la Martina Font de la Teula Castellfollit TV-7004 TV-7005 TV-7042 Paratge Natural Lilla El Titllar C-14 Vilanova de Prades de Poblet Rojals C-242 Els Cogullons Mare de Deu Vilaverd Fontscaldes del Montgoi C-37 Mola dels Ulldemolins Tossal de la La Bartra Quatre Termes T-700 Baltassana C-242 Prades El Pinetell C-240z T-713 T-701 Farena La Riba Masmolets TV-7041 Albarca T-704 La Cadeneta TV-7044 Picamoixons ALT CAMP Capafonts Mont-ral N-240 T-702 PRIORAT La Febro C-14 Margalef TV-7041 TV-7091 Riu El Bosquet TV-7421 TV-7045b Francoli TV-7021 T-3225 La Morera M.
    [Show full text]
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • 11.JTD 11De12.Pdf
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del
    LAS AGRH%CtOXES DE MUI14TICIPIOS EN LAS AREAS DE MONTAll El caso del Alto Pirineo Catalán por Maite Arqué, Angela García, Xavier Mateu, del Grup d'Estudis de 1`Alt Pirineu Entre los años 1900 y 1977, 1 .086 municipios ricas, geográficas y económicas . También intenta- españoles han perdido su «autonomía» y han sido mos extraer algunas conclusiones del significado agregados a otros municipios mayores o fusiona- de las agregaciones en nuestra área de estudio y dos entre sí. Sólo en Cataluña han sido 139 los algunas perspectivas y directrices, sin pretender municipios que han corrido idéntica suerte en e l que éstas constituyan alternativas concretas y período 1940-1975 . únicas . Esta realidad nos Lleva a preguntarnos si hay Como anexo daremos una ojeada a la distribu- algún criterio que nos permita explicar qué tipo ción territorial de las agregaciones municipales e n de municipios han sido afectados por esta medid a el Estado Español por provincias, aunque este y cuales son las repercusiones a nivel funcional nivel de agregación, tan amplio, no permite ape- y político -entendido en el sentido más amplio- nas sacar conclusiones. que han traído consigo estas agregaciones de mu- nicipios . Y hablamos de sentido político amplio, EL MUNICIPIO TRADICIONAL Y LAS o quizás mejor, sentido social, porque sabemos AGREGACIONES EN EL MARCO DEL que en los pueblos pequeños donde las asociacio- CAPITALISMO nes culturales y sociales, partidos políticos, etc., El municipio que como institución jurídica se tienen muy poca implantación, el Ayuntamient o generaliza durante la revolución burguesa del siglo constituye la única institución viva, a cuyo amparo XIX, hereda la organización económica, social y se han de desarrollar las iniciativas dinamizadora s territorial propia del modo de producción feudal, de la vida social .
    [Show full text]
  • El-Llac3a7-553-Web.Pdf
    Membre fundador de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal Molins de Rei · Baix Llobregat · Març 2019 · Any 63 · Número 553 Millores en la mobilitat urbana a les portes de la segona dècada del segle XXI Estació de Renfe Després d’una dècada de reivindicacions, tant des dels equips de govern de l’Ajuntament com de l’oposició, el Consell d’Administració de Renfe ha donat llum verda al projecte de millora de l’estació de tren, amb un pressupost de més de set milions d’euros. El projecte adaptarà l’estació ferroviària i en millorarà l’accessibilitat per a tots els ciutadans, alhora Foto portada: Guillem Urbà que engrandirà les andanes per donar resposta a l’augment de trànsit de la línia R4. S’hi instal·laran ascensors i se’n millorarà la il·luminació, a més de renovar els equips de climatització, tot això, respectant l’essència arquitectònica d’un edifici històric. director Seguint aquesta línia de millora del servei de Rodalies, que tanta falta ens fa, la companyia ferroviària Josep Ferrer ha encetat un servei d’avisos per missatge directe. Es tracta d’un sistema que facilita als usuaris en temps real tota la informació relativa a les línies i els horaris que ells seleccionin per mitjà de missatges perso- consell de redacció nalitzats en un compte de Twitter. Jordi Turró, Pere Rodon, Jaume Romeu, Romà Català Reforma de la carretera redactors Per altra banda, ja està a punt de començar la reforma de la carretera, que afectarà en una primera fase Francesc Santolària, el tram comprès entre el passeig del Terraplè i el carrer Raseta.
    [Show full text]
  • La Red El”Ctrica Operacišn
    ALUMINIO ESPAÑOL ASTILLERO A.C.V. BABCOCK AS PONTES DE XISTRAL TABIELLA CARRIO FERROATLÁNTICA GARCÍA RODRIGUEZ ALONSOTEGUI TRASONA ABOÑO ACERIASA NERVACERO ORZÁN LEMONIZ SIERO ARKALE SABÓN GRELA SOTO DE RIBERA CACICEDO SANTURTZI ERRONDENIA SAN CRISTOBAL PUENTE DE S. MIGUEL (F 400 kV) GATICA PASAIA IRÚN MOUGUERRE MEIRAMA NARCEA PENAGOS MESÓN DO VENTO LADA ORTUELLA HERNANI CANTEGRIT BASAURI PEREDA GUEÑES AZPEITIA SIDEGASA LA JARA ABADINO HERNANI CARBUROS (F 400 kV) ITXASO AGUAYO TUBACEX LA GAUDIERE MONDRAGÓN ORMAIZTEGUI CAZARIL SANTIAGO II VILLABLINO AYALA T. NERVIÓN LAS ONDINAS REMOLINA VELILLA ORBEGOZO ARISTRAIN PRAGNERES PORTODEMOUROS ANLLARES MATAPORQUERA VITORIA-GASTEIZ ORCOYEN PEÑADRADA GAMARRA BENOS BAIXAS GAROÑA ALÍ FORJAS ALAVESAS LAC LA ROBLA GUARDO BARCINA CORDOVILLA D´OO STA. MARINA PUENTELARRA TABESCÁN COMPOSTILLA ERISTE MORALETS COMPOSTILLA II C.N. S.M. BIESCAS II TIBO BELESAR MIRANDA TAFALLA LA FORTUNADA SALLENTE ANDORRA SOBRADELO LA LOMBA GAROÑA SANTIAGO SANGUESA SESUE LLAVORSI S. PEDRO VILECHA PONT DE ALBARELLOS S. ESTEBAN MONTEARENAS HERRERA LOGROÑO SABIÑANIGO ESCALONA (F 400 kV) SUERT MOLLABAO CORNATEL EL SEQUERO PONTE BIBEY T. FORADADA POBLA VELLE QUEREÑO VILLIMAR ADRALL PAZOS CASTRELO TRIVES PRADA MEDIANO DE SEGUR CERCS QUEL GRAUS DE BORBEN CARTELLE SAN AGUSTÍN CONSO VILLALBILLA GRADO JUIA RIBADELAGO LA SERNA VIC SOUTELO GRIJOTA EL BERBEL MONZÓN (HEC) TUDELA ONCALA CENTELLES BESCANÓ LAS CONCHAS PUEBLA DE TARAZONA SANABRIA MONZÓN VALPARAISO PALENCIA MAGALLÓN POLA PEÑAFLOR CALDERS S. CELONI LA MUDARRA ENTRERRIOS LINDOSO SENTMENAT LA MUDARRA (ID) MONCAYO VILLANUEVA PIEROLA BESCANÓ RENEDO CAN BARBA CENTELLES MIRALBUENO LLEIDA GALAPAGAR GRIJOTA RICOBAYO JALÓN MONTBLANC RUBÍ-C VIC VIC LA MUDARRA CASTRO VALLADOLID MONTE TORRERO SALLENTE S. CECONI TRES CANTOS TORDESILLAS ZARATÁN RUBÍ (F 400 kV) VILLALCAMPO ZAMORA LA MUELA MEQUINENZA MARÍA CASTELLET SENTMENAT SAN SEBASTIÁN LA SECUITA OTERO FUENCARRAL BEMPOSTA ALMAZÁN BEGUES MECO ALDEADAVILA ESCATRÓN RIBARROJA EL MORELL ASCÓ REPSOL PENEDÉS POBLA R.
    [Show full text]
  • Diumenge S'estrenen Les Paleo-Rutes. Un Viatge De 12 Milions D'anys
    3 de març de 2016 MIRANT ENDAVANT 21 Diumenge s’estrenen les Paleo-rutes. Un viatge de 12 milions d’anys ELS HOSTALETS DE PIEROLA En aquesta matinal de presen- cursos d’especialització. Formació de es de l’any 2002 s’estan duent a tació hi prendran vida els tres perso- Postgrau en restauració paleonto- Dterme campanyes d’excavació en natges virtuals que guien les aven- lògica en col·laboració amb l’Escola el jaciment de Can Mata, considerat tures, així que es podrà conèixer el de Restauració de Bens Culturals de un dels més importants d’Europa Pau, paleontòleg; el Roc, geòleg i la Catalunya. També ha acollit el Con- per la abundància, excepcionalitat Gaia biòloga. grés Internacional de Restauració i bon estat de conservació dels seus El visitant, a través d’una tablet de Col·leccions Naturals, del que ja fòssils. que pot llogar al centre, o portar la s’han organitzat dues edicions els Aquests jaciments paleontolò- seva pròpia i descarregar-hi l’aplica- anys 2013 i 2015 amb la col·labora- gics dels Hostalets de Pierola han ció corresponent (també per a smar- ció dels Museus Nacionals d’Escòcia, estat fonamentals per entendre tphone), podrà seguir tres circuits l’Institut Smithsonian dels EEUU i el l’evolució dels grans primats antro- diferents pels voltants dels Hostalets Museu d’Història Natural de Lon- pomorfs (grup al qual estem inclo- de Pierola tot descobrint l’entorn dres. I oferta l’activitat Natura Viva sos els humans) del Miocè (fa entre natural i alhora interactuar amb – Natura Fòssil: Una sèrie de tallers uns 23 i 5 milions d’anys), ja que l’aplicació que li anirà descobrint i cursos divulgatius orientades a s’hi ha recuperat diverses espècies sobre el terreny, elements diversos apropar aquesta biodiversitat que de primats (hominoïdeus i pliopi- com jocs, imatges i informació varia- ens envolta a tots els públics amb tecoïdeus), que han estat elements da de la zona on es troba el visitant.
    [Show full text]