Centre De Salut Desviament
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
RUTAS-PIRINEOS-Ruta-De-Exili-De-La
RUTESPIRINEUS Patrimoni Rutes Rutes de muntanya, senderisme i excursions històric circulars Català Ruta de l’Exili de La Vajol Descobrim els camins per on milers de republicans van fugir durant la Guerra Civil espanyola per exiliar-se a França La Vajol, Les Salines i l’Albera, Alt Empordà, Girona, Catalunya, Espanya Dificultat Mitjana Temps total efectiu 3:45h Distància total 12,7 km Desnivell acumulat 464m Altitud mínima 511m Altitud màxima 720m Punt de sortida / arribada Aparcament La Vajol Població més propera La Vajol Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. www.rutespirineus.cat | [email protected] © 2017 RUTES PIRINEUS. Tots els drets reservats. RUTESPIRINEUS 5 6 4 7 3 1 2 8 9 Alt Empordà. 1:50.000. Editorial Alpina. itinerari sentit de la ruta inici / final PUNTS IMPORTANTS DE PAS (WAYPOINTS) Punt de pas Temps Altura Latitud Longitud 1 Entrada La Vajol 0:00h 529m 42.404023º 2.801213º 2 Monument de l’Exili 0:05h 531m 42.403594º 2.803435º 3 Camí del coll de Lli 0:35h 603m 42.411056º 2.788879º 4 Coll de Lli 1:00h 710m 42.414929º 2.781911º 5 Monument als combatents republicans 1:45h 544m 42.425695º 2.786183º 6 Coll de Manrella 2:20h 717m 42.421930º 2.801379º 7 Can Quera 2:50h 536m 42.412293º 2.795781º 8 Mirador de l’Empordà 3:15h 558m 42.402210º 2.797098º 9 Edifici - refugi de Mina Canta 3:30h 531m 42.401820º 2.786594º 1 Entrada La Vajol 3:45h 529m 42.404023º 2.801213º Sistema de coordenades geogràfiques. -
El Butlletí De Llagostera 20030301
-<?Í !f!-·>^-üsy^v.-:i-i \ /í"""'^/ -^ .<tUK)WOM\&iA. I-U.-*! g. i^íULf^-'- ^ ^/ }·7^'L. f^K-t #. • •^, ^^^^blF r^^-^ TLLETI CITROEN C3 TALLER ESTEVE Agent Oficial Citroen CITROEN Zonaind. C/Migjorn, 1-3 Tel: 972 83 02 17 LLAGOSTERA CtUCJi^ClC \ SUMARI Col·lectiu de Redacció 4 EDITORIAL 5 ELECCIONS MUNICIPALS 2003 Cristina Càceres, Sílvia Cortés, Cris tina Garcia, Lídia Mallorquí, Montse 13 LA BÚSTIA DEL PAPU Mayol, Anna Molas, Jordi Moll, Jordi 16 ENTREVISTA a Gemina Tlntinyà i Àngela Chacón Pinsach, Santi Soler, Marc Sureda, 19 LLAGOSTERA.ORG Jaume Ventura, Marta Ventura, Pi- 21 SANT JORDI. Bases del concurs 2003 larVentura. 23 COSES DEL POBLE. Què hi falta i què hi sobra? Activitats de Nadal. Solidaritat. Temporal de vent. Col·laboradors: Olga Avellaneda, Sant Antoni Abat. Homenatge a les víctimes del Oriol Cortés, Enric Hospital, Dani franquisme. Energia solar al CEIP. II Fira Moll, Ramon Motjé, Roberto Plntre, Rebaixa. Campanyes gastronòmiques: La Cuina del Arxiu Municipal, Biblioteca Julià Bacallà: Elpeixopalo. Sanitat a Llagostera. Cutillé,Pub l'Enrenou. Miquel Orobitg candidat a Gironí de l'any. Trobada d'antilínies i antiantenes. Llagostera, març 2003 35 LLAGOSTERA A LA PREMSA "Butlletí de Llagostera" Núm.29 37 ENTITATS. Creu Roja. Llar d'infants "El Niu". Unió Esportiva Llagostera. Patronat Municipal Portada: Sònia GenoherValentí d'Esports. Club Bàsquet Llagostera. Llagostera Ràdio. Llagostera Solidària. Biblioteca Julià Cutillé. Dirigit pel; Col·lectiu de Redacció. 47 ELS CENTRES EDUCATIUS C/ St. Pere n^5 o Apt Correus 76 55 RETALLS D'HISTÒRIA Tel. 972.83.12.10 57 UNA HISTÒRIA. Futbol: lleure o patologia email: elbutlleti(S)gm.es www: http://ww2.grn.es/elbutHeti 58 REGISTRE CIVIL 61 LLETRAFERITS Impressió: Montjors.l 65 XEF PANORÀMIX. -
Els Salba, Nissaga De La Mitjana Noblesa Catalana D'origen Bisbalenc
ELS SALBA, NISSAGA DE LA MITJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC En aquesta ponencia es pretén donar a coneixer una petita aproximació historica de la nissaga penedesenca, dórigen bisbalenc, dels Salba, tenint, pero, sempre present que la historia és molt més amplia que una llista de cognoms il.lustres. El tema queda obert per a futures recerq'ues, en les quals, en primer lloc, s'haura d'investigar fonts docurnentals de primera ma en diversos arxius, i ésser conscient que la veritable clau de volta sera enllacar la vida quotidiana de la vila de la Bisbal del Penedes amb la historia dels Salba, dins del conjunt de la historia nacional. ELS SALBA, NISSAGA DE LA MlTJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC La ponencia que presento en aquestes ((leres Jornades d'Estudis Penedesencs)), organitzades per I'lnstitut d'Estudis Pene- desencs, porta per títol ~ElsSalba, nissaga de la rnitjana noblesa catalana d'origen bisbaleno).Arnb aquest treball pretenc popularitzar entre els investigadors de la nostra comarca el tema dels Salba i el de la historia de la meva vila, la Bisbal del Penedes. En aquests moments em trobo immers en una fase de recerca i estudi, per la qual cosa el tema és obert i la meva exposició no sera exhaustiva sinó referencial. Parteixo de les prernisses que un poble no pot permetre's el luxe d'oblidar les seves arrels i que la historia de Catalunya no és només la historia de la ciutat de Barcelona. Em baso en les dades que he tret, fonamentalment, de la correspondencia mantinguda amb investigadors-historiadors. -
La ZER Requesens Celebra La Seva Setmana Olímpica Els Col·Legis De Capmany, Darnius, Espolla I Sant Climent Treballen Diversos Àmbits Relacionats Amb L’Esport
Diari de Girona I Dimarts, 1 d’abril de 2008 SUPLEMENT D’ENSENYAMENT L’aula 3 La ZER Requesens celebra la seva Setmana olímpica Els col·legis de Capmany, Darnius, Espolla i Sant Climent treballen diversos àmbits relacionats amb l’esport P.T.V., Girona van documentar sobre les seves La proximitat de les Olimpíades respectives carreres professio- 2008 ha influït la zona d’escola- nals. rització rural Requesens, que va La programació va incloure decidir dedicar la seva setmana una jornada dedicada a l’esport cultural a aquesta fita esportiva. adaptat, els Paralímpics, amb Així, a part d’activitats relacio- una primera part consistent en nades amb l’esport, la ZER una xerrada teorico-pràctica a altempordanesa formada per les càrrec del jugador de bàsquet escoles de Capmany, Darnius, de Mifas Esplais Àlex Calvo i un Espolla i Sant Climent va esco- segon bloc durant el qual es van llir la seva mascota olímpica i va organitzar curses amb mobilitat programar diverses jornades reduïda, ulls tapats, jocs de gol- que van incloure tallers, xerra- bol, bitlles a cegues, partits de des, taules rodones, sessions de futbol per a persones sense vi- ZER REQUESENS cinema, lectures de contes, tre- sibilitat o una activitat d’encis- FUTBOL. Un grup d’escolars entrenant-se amb la jugadora Maribel Domínguez, «Marigol» –a l’esquerra de la imatge. balls manuals o recerques d’in- tellar asseguts en cadires de ro- formació per Internet. des. El tret de sortida de la Set- La Setmana olímpica de la mana olímpica –tal com la van ZER Requesens va anar del di- denominar– va anar a càrrec lluns 10 al divendres 14 de març d’un personatge caracteritzat de i la inauguració oficial es va dei- baró de Coubertain i va tenir xar per al dijous, quan l’alumnat com a punt de partida la inter- va competir en diverses proves pretació del mateix himne olím- d’atletisme –velocitat, resistèn- pic de la ZER. -
Girona - Figueres - Roses - Llançà
GIRONA - FIGUERES - ROSES - LLANÇÀ Revista de Destacats Immobiliaris VENDA | LLOGUER | INVERSIÓ Nº:03 - Novembre 2020 T. 972 67 13 65 Editorial Com ha afectat la COVID-19 al mercat immobiliari? Les bones comunicacions de la nostra zona de les comar- ques gironines amb Barcelona, faciliten aquest nou plante- Quan ja portem més de set mesos en aquesta situació jament del lloc de residència. La limitació en alguns casos excepcional de la pandèmia de la COVID-19, i malaurada- ve donat perquè les connexions a internet encara són molt ment sembla que en tenim per força més temps, aquesta decients en moltes zones. crisis sanitària ens ha obligat a uns canvis d’hàbits o Pel que fa al comportament de l’oferta, de moment no comportaments, especialment en les relacions socials. Ens s’han produït grans baixades de preus. En el procés de hem adaptat al teletreball, a les reunions per vídeo negociació, en molts casos, s’acorda un ajust del preu, conferència. Es valoren molt més els espais oberts, la donat que existeix menys demanda, però també està molt en comoditat de les nostres llars.... funció de la situació personal del propietari que ha posat la Aquesta nova manera de viure i de conviure, com ha afectat nca a la venda, si té una necessitat per vendre ràpid o no. al mercat immobiliari? Es fa difícil preveure com evolucionaran els preus en els A continuació farem unes pinzellades, des de la nostra mesos vinents. Està molt vinculat a la pandèmia sanitària. perspectiva, sobre la incidència de la crisi sanitària en la Totes aquestes restriccions si s’allarguen molt en el temps, compravenda i en el lloguer d’immobles. -
Turisme Per a Tothom Al Baix Empordà
C Turisme per a tothom al Baix Empordà Costa Brava Empordà Baix Empordà Turisme per a tothom al Baix Empordà El Consell Comarcal del Baix Empordà està impulsant el Pla d’Accessibilitat Turística del Baix Empordà que té per objectiu posar en valor la comarca com a destinació de turisme accessible i generar un nou valor diferencial i qualitatiu en la competitivitat turística que ofereix la comarca. Totes les propostes que trobareu a continuació han estat prèviament validades per una empresa especialitzada en accessibilitat turística i responen a la voluntat d’empreses i d’entitats turístiques de la comarca, públiques i privades, d’oferir uns serveis i unes instal·lacions cada cop més adaptades i per a tothom. Veureu que cada proposta ofereix facilitats per a necessitats diferents. Les icones us ajudaran a veure a qui es dirigeix cada proposta. Hotel Ilunion Caleta Park Oficina de turisme de Castell - Platja d’Aro Museu de la Pesca Càmping Valldaro GIV-6232 GI-6311 2 GI-631 les Olives GIV-6321 Tor GI-633 GI-634 C-31 Verges GI-632 4 15 20 Ultramort 8 C-66 Serra la Sala de Daró Rupià Gualta GI-6425 GI-6422 GI-6425 la Pera GI-642 Fonolleres Platja de la Fonollera Parlavà Fontanilles GI-644 6 Cassà de Pelràs Palau-Sator Fontclara 446-IG GI-651 Sant Julià GI-651 de Boada GIV-6701 24 Peratallada Sant Feliu 23 de Boada Pals C-31 GI-664 12 Torrentí GI-664 GI-652 Torrent GIV-6535 GI-660 10 GIV-6542 16 GIV-6548 GIV-6591 GIV-6591 Far de Sant Sebastià GI-660 Girona GIV-6612 Platja de Castell GI-661 N 17 13 GIV-6612 21 9 25 14 1 GI-662 GI-6611 5 19 GI-662 GI-6621 22 3 Pedralta 18 Platja de Sant Pol 7 GI-6622 11 GIV-682 GIP-6821 Ermita de Sant Elm Ermita de Sant Grau Cala Canyet GIV-682 Cala del Sr. -
La Albera, Darnius
ESPACIOS NATURALES CORCHEROS La Albera, Darnius. Foto: Lluís Català LA ALBERA Girona, Cataluña Oficina administrativa y Centro de Información Rectoria Vella C. Amadeu Sudrià, 3 17753 Espolla T. 972 545 079 F. 972 545 139 EL PARAJE NATURAL DE INTERÉS NACIONAL La Sierra de la Albera es el nombre que recibe el tramo oriental del Pirineo, desde el Coll del Pertús hasta el mar. Separa las llanuras del Empordà y del Rosellón y desde 1659, por el tratado de los Pirineos, su línea de cresta constituye la frontera franco-española. La cima más destacada es el Puig Nuelós, de 1.257 metros de altura. La Albera está constituida por dos sectores bien diferenciados: el occidental, de Requesens-Baussitges, y el oriental, de Sant Quirze de Colera, separados por la zona del Coll de Banyuls. Constituye una unidad ecológica y paisajística de gran calidad donde puede observarse la transición entre las especies propias de la cordillera pirenaica y las más típicamente mediterráneas; todo ello se encuentra en el marco de una zona dominada por las rocas metamórficas del Pirineo: esquistos y pizarras. Este sector pirenaico fue declarado Paraje Natural de Interés Nacional en el año 1986 y cuenta con una superficie de 4.207 ha. Posteriormente a su declaración, se establece la creación de dos reservas naturales parciales en el seno del Paraje Natural. Éstas son la Reserva Natural Parcial de la cabecera del río Orlina, de 384 ha, creada con la finalidad de preservar la flora, especialmente el hayedo, y la Reserva Natural Parcial del Valle de Sant Quirze, de 585 ha, para la protección de la tortuga mediterránea. -
Servert\E\Carpeta De Treball Comuna
Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 DOCUMENT ÚNIC DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE TORROELLA DE FLUVIÀ Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 Aquest Pla de protecció civil ha estat realitzat arrel d'un conveni entre l'Ajuntament de Torroella de Fluvià i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà Ajuntament de Torroella de Fluvià Redacció del pla i memòria: Martí Roqué Esteba Cartografia i mapes: Serveis tècnics CCAE Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 ÍNDEX 1. Document 1. Generalitats i Organització Municipal ............................................................. 5 1.1. Introducció, normativa i disposicions legals ............................................................. 5 1.2. Dades generals del municipi ..................................................................................... 7 1.2.1. IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI ........................................................................... 7 1.2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA ..................................................................................... 7 1.2.3. DADES DE POBLACIÓ ......................................................................................... 8 1.2.4. INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ ................................................. 9 1.2.5. SERVEIS BÀSICS ................................................................................................ 11 1.2.6. CLIMATOLOGIA............................................................................................... -
Catalonia Accessible Tourism Guide
accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly. -
BOE-A-2018-5011.Pdf
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 90 Viernes 13 de abril de 2018 Sec. II.A. Pág. 38247 II. AUTORIDADES Y PERSONAL A. Nombramientos, situaciones e incidencias COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA 5011 Resolución de 27 de marzo de 2018, por la que se resuelve el concurso general de méritos y capacidades para la provisión de puestos de trabajo de bombero/a de primera de la escala técnica del Cuerpo de Bomberos de la Generalidad (convocatoria de provisión núm. DGPEIS/12/2017). Vista la Resolución INT/1303/2017, de 1 de junio, de convocatoria de concurso general de méritos y capacidades para la provisión de puestos de trabajo de bombero/a de primera de la escala técnica del cuerpo de Bomberos de la Generalidad («DOGC» núm. 7387, de 9-6-2017); Vista la propuesta definitiva de resolución del concurso general de méritos y capacidades, efectuada por la Comisión de Evaluación, de acuerdo con la base 9.5 de la convocatoria; De conformidad con lo que establece la Ley 13/1989, de 14 de diciembre, de organización, procedimiento y régimen jurídico de la Administración de la Generalidad de Cataluña, y la Ley 26/2010, de 3 de agosto, de régimen jurídico y de procedimiento de las administraciones públicas de Cataluña; visto que el artículo 1.i) de la Resolución INT/81/2011, de 18 de enero, sobre delegación de competencias del consejero en el secretario general del Departamento de Interior, establece la delegación de las competencias propias del régimen de personal al servicio del Departamento al titular de la Secretaría General; de acuerdo con el Real decreto -
Prise En Compte De L'historique Des Feux Dans La Planification DFCI
Séminaire sur le retour d’expérience en matière prévention des incendies de forêts dans la zone Méditerranéenne 17-18 novembre 2016 Prise en compte de l’historique des feux dans la planification DFCI Núria Nadal Salellas Forestal Catalana SA [email protected] Planifications dans les massifs: les PPP > Planifier pour défense contre les Gros Incendies (GIF) > Échelle de massif - 34 PPP (10.000-70.000 ha) Objectifs > Diminuer la probabilité d’avoir un GIF > Opportunités pour les éviter ou en réduire la surface > Planifier des actions - priorité. 34 massifs en risque > Cadre de décision pour les investissements de tous les acteurs du territoire Le projet transfrontalier PRINCALB Incendies transfrontaliers: projet européen INTERREG Historique des feux: utilités Diagnostique du type incendie dans chaque massif méteo Calendrier et fréquence des incendies Stratégie de la planification de la DFCI et de la lutte Lieux de passage: sautes de feu, couloirs Incendie théorique (“ Incendi de disseny ”) tramuntana Métodologie > Étude de la topographie – alinéation relief - vent marinada > Étude de la météo Vents de Portbou > Étude historique des feux – données officielles depuis 1968 Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Classification des incendis selon la météorologie générale Type météo synoptique Classification Incendies systématique (Service prévention des Incendies) Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Incendies de tramontane Surface brûlée massif Albères par groupe -
ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat La Fraternal, Espolla Horari: De 18H a 20H
Pla estratègic de recollida de residus de l’Alt Empordà 2019-2025 ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat la Fraternal, Espolla Horari: de 18h a 20h Municipis convocats: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Boadella i les Escaules, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Darnius, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis assistents: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis no assistents (no excusats): Boadella i les Escaules i Darnius. Tècnics comarcals presents: Helena Valent Nadal, Marc Casanovas Castelló i Marc Portella Mach Descripció: Els tècnics van realitzar la presentació del Pla Estratègic Comarcal posant especial atenció a la descripció dels tres models de recollida que es proposen. Es fa entrega del document «Resum del Pla Estratègic de Recollida de residus de l’Alt Empordà» que conté tota la informació explicada. Després d’aquesta presentació es va iniciar un debat dinàmic, on els alcaldes/esses, els regidors/ores i els tècnics van poder donar el seu punt de vista sobre la possibilitat d’implantar els nous models als seus municipis. Un cop donada la informació la discussió es va plantejar de manera ordenada amb la finalitat d’aconseguir conclusions que serveixin per començar a treballar. El sistema escollit és una variant basada en el sistema de pensament creatiu de Edward de Bono anomenat “ Sis barrets per a pensar”. La base per a coordinar el debat va ser una casa de cartró de petit format.