La ZER Requesens Celebra La Seva Setmana Olímpica Els Col·Legis De Capmany, Darnius, Espolla I Sant Climent Treballen Diversos Àmbits Relacionats Amb L’Esport

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

La ZER Requesens Celebra La Seva Setmana Olímpica Els Col·Legis De Capmany, Darnius, Espolla I Sant Climent Treballen Diversos Àmbits Relacionats Amb L’Esport Diari de Girona I Dimarts, 1 d’abril de 2008 SUPLEMENT D’ENSENYAMENT L’aula 3 La ZER Requesens celebra la seva Setmana olímpica Els col·legis de Capmany, Darnius, Espolla i Sant Climent treballen diversos àmbits relacionats amb l’esport P.T.V., Girona van documentar sobre les seves La proximitat de les Olimpíades respectives carreres professio- 2008 ha influït la zona d’escola- nals. rització rural Requesens, que va La programació va incloure decidir dedicar la seva setmana una jornada dedicada a l’esport cultural a aquesta fita esportiva. adaptat, els Paralímpics, amb Així, a part d’activitats relacio- una primera part consistent en nades amb l’esport, la ZER una xerrada teorico-pràctica a altempordanesa formada per les càrrec del jugador de bàsquet escoles de Capmany, Darnius, de Mifas Esplais Àlex Calvo i un Espolla i Sant Climent va esco- segon bloc durant el qual es van llir la seva mascota olímpica i va organitzar curses amb mobilitat programar diverses jornades reduïda, ulls tapats, jocs de gol- que van incloure tallers, xerra- bol, bitlles a cegues, partits de des, taules rodones, sessions de futbol per a persones sense vi- ZER REQUESENS cinema, lectures de contes, tre- sibilitat o una activitat d’encis- FUTBOL. Un grup d’escolars entrenant-se amb la jugadora Maribel Domínguez, «Marigol» –a l’esquerra de la imatge. balls manuals o recerques d’in- tellar asseguts en cadires de ro- formació per Internet. des. El tret de sortida de la Set- La Setmana olímpica de la mana olímpica –tal com la van ZER Requesens va anar del di- denominar– va anar a càrrec lluns 10 al divendres 14 de març d’un personatge caracteritzat de i la inauguració oficial es va dei- baró de Coubertain i va tenir xar per al dijous, quan l’alumnat com a punt de partida la inter- va competir en diverses proves pretació del mateix himne olím- d’atletisme –velocitat, resistèn- pic de la ZER. cia, marxa, relleus, salts de llar- gada i alçada, llençaments de ja- Visita d’esportistes velina, pes, martell i disc. L’úl- La iniciativa escolar va comp- tim dia es va dedicar a la com- tar amb la col·laboració d’es- petició de jocs col·lectius, amb portistes com la jugadora de fut- modalitats com futbol, hoquei bol Maribel Domínguez, Mari- herba, voleibol, badminton o gol, el jugador d’hoquei Enric beisbol, entre d’altres. La Set- Buixaderes i l’atleta campiona mana olímpica es va tancar amb ZER REQUESENS ZER REQUESENS d’Espanya de llançament de ja- un dinar a la Font Pudosa, de ATLETISME. Lurdes Cordovilla guia un nen en el llançament de javelina. Bàsquet amb cadira de rodes. velina Lurdes Cordovilla que, a Sant Climent Sescebes, i l’en- més de participar en una breu trega de medalles. o confeccionant murals infor- lacionats amb les olimpíades ges a Youtube, el visionat de taula rodona, també es van en- Els actes es van completar matius. També es van progra- que es va dur cada tarda a una DVD o la visita de webs consi- trenar al costat de les nenes i els amb tallers per preparar la in- mar dues sessions de «cinema escola diferent de la zona d’es- derades d’interès per al tema de nens; abans de conèixer-los en auguració –elaborant torxes, olímpic» i una activitat específi- colarització rural. la setmana cultural es van afegir persona, els escolars dels cicles pompons, màscares i meda- ca a la biblioteca, que va consis- La lectura de contes vinculats a la programació escolar d’a- mitjà i superior de Primària es lles–, pintant anelles olímpiques tir a fer una caixa amb llibres re- amb l’esport, la recerca d’imat- quells dies. L’IES Narcís Xifra rep alumnes d’Ille-sur-têt dintre d’un intercanvi amb la Catalunya Nord DdeG, Girona Els alumnes que ahir van bre l’alumnat, les seves famílies Estudiants del centre francès arribar a Girona estudien cata- i ciutats, a més de fotografies. Pierre Fouché, d’Ille-sur-têt, là, de manera que aquest idioma Durant l’estada a Girona, els són des d’ahir i fins avui a l’ins- i el francès seran les llengües estudiants francesos s’allotjen a titut Narcís Xifra, de Girona, vehiculars de l’intercanvi. Val a casa de les famílies dels seus participant en un intercanvi dir, que la tornada es farà el 6 i companys gironins. Ahir al matí transfronterer entre la Catalu - 7 de maig a Ille-sur-Têt. van realitzar una visita guiada nya Nord i la Sud. Pel que fa als Aquest curs, l’IES Narcís Xi- per Girona, van dinar a la Deve- gironins, aquesta activitat im- fra –que realitza intercanvis des sa i a la tarda van assistir a clas- plica les noies i els nois de ter- de fa anys– ha estrenat un pro- se per observar el sistema edu- cer de Secundària obligatòria jecte nou anomenat «Projecti- catiu del Narcís Xifra. Avui visi- que cursen francès com a sego- bles», que consisteix en un web ten el Museu del Cinema de Gi- ANIOL RESCLOSA na llengua. on es comparteix informació so- rona. L’ARRIBADA. Els estudiants francesos en el seu primer dia a l’institut gironí. Truca i segueix les instruccions al: Envia un SMS al: 905 411 862 amb el missatge COCHE DGI seguit del codi del cotxe que triïs. Exemple: COCHE DGI CÓDIGO 1 Tots els mesos tindrem 15 targetes BP ultimate * carregades amb 200 euros NOMINACIÓ cadascuna i 3 GPS BLAUPUNKT COTXE DE L’ANY Lucca 3.5 Edition*. (*) Participen tots els lectors dels diaris d’Editorial Prensa Ibérica. JEEP CHEROKEE CITROËN C5 HYUNDAI i10 Diari de Girona, 2008-04-01, p. 59. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap).
Recommended publications
  • Servert\E\Carpeta De Treball Comuna
    Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 DOCUMENT ÚNIC DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE TORROELLA DE FLUVIÀ Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 Aquest Pla de protecció civil ha estat realitzat arrel d'un conveni entre l'Ajuntament de Torroella de Fluvià i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà Ajuntament de Torroella de Fluvià Redacció del pla i memòria: Martí Roqué Esteba Cartografia i mapes: Serveis tècnics CCAE Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 ÍNDEX 1. Document 1. Generalitats i Organització Municipal ............................................................. 5 1.1. Introducció, normativa i disposicions legals ............................................................. 5 1.2. Dades generals del municipi ..................................................................................... 7 1.2.1. IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI ........................................................................... 7 1.2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA ..................................................................................... 7 1.2.3. DADES DE POBLACIÓ ......................................................................................... 8 1.2.4. INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ ................................................. 9 1.2.5. SERVEIS BÀSICS ................................................................................................ 11 1.2.6. CLIMATOLOGIA...............................................................................................
    [Show full text]
  • Prise En Compte De L'historique Des Feux Dans La Planification DFCI
    Séminaire sur le retour d’expérience en matière prévention des incendies de forêts dans la zone Méditerranéenne 17-18 novembre 2016 Prise en compte de l’historique des feux dans la planification DFCI Núria Nadal Salellas Forestal Catalana SA [email protected] Planifications dans les massifs: les PPP > Planifier pour défense contre les Gros Incendies (GIF) > Échelle de massif - 34 PPP (10.000-70.000 ha) Objectifs > Diminuer la probabilité d’avoir un GIF > Opportunités pour les éviter ou en réduire la surface > Planifier des actions - priorité. 34 massifs en risque > Cadre de décision pour les investissements de tous les acteurs du territoire Le projet transfrontalier PRINCALB Incendies transfrontaliers: projet européen INTERREG Historique des feux: utilités Diagnostique du type incendie dans chaque massif méteo Calendrier et fréquence des incendies Stratégie de la planification de la DFCI et de la lutte Lieux de passage: sautes de feu, couloirs Incendie théorique (“ Incendi de disseny ”) tramuntana Métodologie > Étude de la topographie – alinéation relief - vent marinada > Étude de la météo Vents de Portbou > Étude historique des feux – données officielles depuis 1968 Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Classification des incendis selon la météorologie générale Type météo synoptique Classification Incendies systématique (Service prévention des Incendies) Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Incendies de tramontane Surface brûlée massif Albères par groupe
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • La Vila De Terrades I La Seva Antiga Notaria: Església, Territori I Propietat
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert La vila de Terrades i la seva antiga notaria: Església, territori i propietat Per MARIÀ BAIG i ALEU HISTÒRIA AIEE, Figueres, 35(2002), pàg. 141-197 1. INTRODUCCIÓ n un treball anterior,(1) publicat en aquestes mateixes pàgines, fèiem notar l’extraordinari interès que representa la documentació notarial per als historiadors. L’Arxiu Històric de Girona [AHG](2) i l’Arxiu EHistòric Comarcal de Figueres [AHCF](3) són avui dia els dipositaris dels protocols que els notaris empordanesos generaren. Malgrat, però, l’extraordinària amplitud d’aquests fons, com en el cas de les notaries de Castelló i de Peralada, hi ha grans llacunes en aquestes sèries documentals. Possiblement, una de les més greus és la manca de tots els protocols anteriors al segle XVI de les notaries de la ciutat de Figueres. D’altres poblacions, però, han estat encara menys afortunades i s’han conservat només volums solts, sense continuïtat, de les seves notaries. Aquest és el cas, per exemple, de les notaries de Capmany, Garriguella o Cantallops. Un dels casos més dramàtics és, però, el de la notaria de la vila de Terrades, de la qual no se n’ha conservat ni un sol volum dels seus protocols. Un dels propòsits del present estudi és presentar una sèrie de dades que fan referència a la desapareguda notaria de Terrades, que ens donen testimoni de la seva existència des del segle XIII i ens parlen de la seva traumàtica fi a les acaballes del segle XVIII.
    [Show full text]
  • Les Ultimes Eleccions Del Franquisme: La Minielecció D'alcaldes De 1976
    LES ULTIMES ELECCIONS DEL FRANQUISME: LA MINIELECCIÓ D'ALCALDES DE 1976 JOSEP CLARA El 19 de novembre de 1975, un dia abans de la mort del general Franco, va ser aprovada la nova Llei de Bases de l'Estatut de Règim Local que el president Arias havia promès en el discurs programàtic de 12 de febrer de 1974.' Amb aquesta normativa, el govern pretenia de reforçar la legitimació del sistema, bo i introduint una fórmula de participació con­ trolada, i de substituir, sense presses, el personal polític que podia repre­ sentar un obstacle davant la política liberalitzadora de la monarquia. La Llei, que abans de ser aprovada, va topar amb l'actitud entreban- cadora del sector més immobilista del règim, combinava criteris de repre­ sentació orgànica i inorgànica. La novetat principal era que els regidors serien elegits per tots els veïns inscrits en el cens electoral i que aquests s'encarregarien, després, d'escollir els alcaldes entre els membres de la corporació o els electors amb capacitat per a ser regidors i amb arrelament ' Com a bibliografia general per al tardofranquisme, a tall d'exemple, vegeu S. MÍGUEZ GONZALEZ, La preparaciàn de la transición a la democràcia en Espana, Saragossa, Universidad de Zaragoza, 1990; J. DE ESTEBAN i L. LÓPEZ GUERRA, La crisis del Estado franquista, Madrid, Labor, 1977; P. PRESTON, Espana en crisis: la evoliición y decadència del régimen de Franco, Madrid, Fondo de Cultura Econòmica, 1977; R. CARR i J.P. FUSI, Espaàa, de la dictadura a la democràcia, Barcelona, Planeta, 1979; R. LÓPEZ PINTOR, La opinión pública espanola del franquismo a la democràcia.
    [Show full text]
  • Anàlisi Demogràfica De La Comarca De L'alt Empordà
    Anàlisi demogràfica de la comarca de l’Alt Empordà Índex 1 Introducció 1 2 Població total empadronada a l’Alt Empordà 1 3 Distribució de la població per grups d’edat 2 4 Distribució de la població per grups d’edat i sexe 3 4.1 Dones . .3 4.2 Homes . .4 5 Percentatge de població pediàtrica 5 6 Percentatge població segons grups edat 6 7 Comentaris 7 8 Annex A població de l’Alt Empordà l’any 2019 per edats 8 9 Annex B Població per municipi 9 10 Annex C Població per municipi i grups d’edat 11 1 Introducció L’Objectiu d’aquest document és presentar les dades demogràfiques de la comarca de l’Alt Empordà. Donada l’orientació sanitària d’aquest observatori s’han comentat aquelles dades que a priori semblen d’especial interès per a aquest sector. Aquest anàlisi no pretén ser exhaustiva sinó simplement una petita ajuda per comprendre l’estat actual de la comarca. 2 Població total empadronada a l’Alt Empordà La població de l’Alt Empordà a aumentat de 95.871 l’any 1998 a 140.569 l’any 2018. Aquesta diferència representa un increment del 46.62%. La figura 1 mostra l’evolució en el nombre d’habitants a la comarca de l’Alt Empordà. La projecció de població al padró l’any 2025 és de 149.435 habitants en els darrers sis anys. Aquesta xifra implica un increment del 0.98%. Població total a l'Alt Empordà Període 1998 − 2030 160 140 120 Habitants (en milers) 100 2000 2010 2020 2030 anys Font padró: http://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=446&geo=com:02 Font projecció: http://www.idescat.cat/pub/?id=proj&n=10851&geo=com:02 Figura 1: Població de l’Alt Empordà per any des de l’any 1998 fins a l’any 2018 La comarca de l’Alt Empordà està dividida en 68 municipis.
    [Show full text]
  • Comunitats D'usuaris Dels Aqüífers a L'alt
    PROPOSTA DE CREACIÓ DE COMUNITATS D’USUARIS DELS AQÜÍFERS A L’ALT EMPORDÀ JUNY 2012 PROPOSTA DE CREACIÓ DE COMUNITATS D’USUARIS DELS AQÜÍFERS A L’ALT EMPORDÀ JUNY 2012 REALITZACIÓ Helena Valent i Nadal Cap d’Àrea de Medi Ambient Consell Comarcal de l’Alt Empordà Jordi Montaner Roviras Hidrogeòleg Geoservei S.L. INDEX OBJECTE DEL DOCUMENT.................................................................................................................................................. 1 MOTIVACIÓ............................................................................................................................................................................ 1 ELS AQÜÍFERS DE L’ALT EMPORDÀ .................................................................................................................................. 2 Delimitació i catalogació...................................................................................................................................... 2 Massa 32: Fluviodeltaic del Fluvià i la Muga....................................................................................................... 3 Massa 06: Empordà ............................................................................................................................................ 8 COMUNITATS D’USUARIS D’AQÜÍFERS A L’ALT EMPORDÀ .......................................................................................... 12 Justificació de la proposta................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Llorenç De La Muga, Boadella I Darnius
    CONTRIBUCIÓ A L'ESTUDI DEL MEDI NATURAL DE LA ZONA COMPRESA ENTRE TERRADES, S! LLORENÇ DE LA MUGA, BOADELLA I DARNIUS EL MEDI FÍSIC : LA GEOLOGIA LA VEGETACIÓ LA LIMNOLOGIA : CICLE ANUAL DEL PLÀNCTON DE L'EMBASSAMENT per XAVIER AURELL I BACH GEÒLEG. PROFESSOR AGREGAT DE CIÈNCIES NATURALS DE L'I.B. «ALEXANDRE DEULOFEU» DE FIGUERES i SANTIAGO MUSQUERA I MUSQUERA DR. BIÒLEG. CATEDRÀTIC DE CIÈNCIES NATURALS DE L'I.B. «ALEXANDRE DEULOFEU» DE FIGUERES amb la col•laboració dels alumnes: EL MEDI FÍSIC I LA VEGETACIÓ YOLANDA AYLLON, JOSÉ BOU, CLARA CABEZAS, LÍDIA CORTADA, FERRAN COSTA, JAVIER CRISTINA, PILAR CUFÍ, MARTA CUFÍ, M. DEL MAR CUFÍ, M. ÀNGELA DONOSO, ANTONIO LÓPEZ, OLGA MIRON, JOSÉ MANUEL MONTSURER, NEUS NARANJO, YOLANDA NOGUERA, SÒNIA QUINTANA, JOSEFINA RUIZ, MARIO SÀNCHEZ, MARINA TERRADAS LA LIMNOLOGIA LÍDIA BATLLE, MARINA BACALLÀ, CARME BERNAD, BEGORA BRAVO, ÀNGELS BRUGAT, MARISOL CAPALLERA, PERE CASELLAS, XAVIER CRISTINA, SÒNIA CORSELLAS, SÍLVIA CORTADA, ANTONI DIESTE, JORDI FAIG, LINA GUMMÀ, NÚRIA JOVELL, EVA LLAURADÓ; NEUS MACIAS, CRISTINA MILLONES, DAVID MOLAS, ELENA MOLI, FRANCIS- CO JESUS MONCAYO, ELENA MONJÓ, FRANCISCO MORENO, ANNA NOVAL, MONTSE PALLISERA, ÀNGELS PELLICER, LOLI PIMENTEL, JORDI POU, NATÀLIA ROCA, NURI RUIZ, ROSA SAGUÉ, ESMERAGDA SOLÀ, TERESA ISABEL USIETO, EVA VERDÚ I CARLES BASERBA, ex alumne i estudiant de Biologia Dins la línia de recerca iniciada al seminari de Ciències Naturals de l'Institut s'han realitzat diferents estudis alguns dels quals ha estat guardonats amb premis: «Estudi del creixement del musclo i del plàncton marí» (curs 1984 prof. S. Musquera i alumnes d'Ecologia; Cicle anual de les algues Dinoflagel•lades del gènere Ceratium (premi CIRIT 1985-86), prof.
    [Show full text]
  • ING Caraa 230311
    · Exile Memorial Museum Consortium: Consell Comarcal de l’Alt Empordà · With the sponsorship: OPENING HOURS Opening hours: June to September · Collaboration: Tuesday to Saturday: 10h - 19h Sundays and public holidays: 10h - 14h Opening hours: October to May Tuesday to Saturday: 10h - 18h Sundays and public holidays: 10h - 14h Closed on Mondays Further information and reservations for guided tours: tel. (+34) 972 556 533 / [email protected] PRICES Educational Entrance price: 4 € Free admission: Senior citizens (over 65), unemployed persons, schoolchildren, groups of students and teachers. Reduced rate: Service Pensioners, adult groups, youth card holders, student card holders, etc. Perpinyà 2011-2012 La Jonquera Museu Memorial de l’Exili C. Major, 43-47 17700 · La Jonquera Tel. 972 556 533 0311 · Fax. 972 556 534 Museu Memorial [email protected] www.museuexili.cat de l’Exili Museu Memorial de l’Exili PRESENTATION EDUCATIONAL SERVICE The Exile Memorial Museum (MUME) in La Jonquera promotes recalling the history and The MUME educational service is at the disposal of students and EDUCATIONAL PROPOSAL memory of our land’s exiles, and particularly the Republican exile teachers and educators from all walks of learning and, in general, A. Guided visit that emerged from the outcome of the Civil War of 1936-1939. anybody wishing to reflect upon questions such as collective Exile, however, is a phenomenon of universal proportions that memory, individual memories and the recent history of Catalonia B. Visit and workshop activities has affected and continues to affect large groups of men, women and Spain, Second-World-War Europe, the Nazi genocide or the C.
    [Show full text]