Darnius Boadella, L’Embassament De La Muga
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
dossier CINQUANTA ANYS DE PANTANS Darnius Boadella, l’embassament de la Muga Sota les aigües de l’embassament de Darnius Boadella no hi va quedar cap poble. El 1969 les aigües van cobrir la vall de la Muga i la vall de l’Arnera, paratges agrícoles i forestals de gran bellesa. Un món de masies, cultius, fonts, boscos i vegetació de ribera on vivien unes quaranta-cinc persones, però que molta gent de Darnius enyora encara perquè era el seu lloc d’esbarjo. Avui dia, Darnius gaudeix d’un embassament de vistes espectaculars, amb platja i club nàutic. L’Ajuntament estudia com treure’n rendiment sense canviar gaire les coses. L’embassament ja no es diu de Boadella, sinó Darnius Boadella, una nomenclatura tàndem que compensa els darniuencs de l’oblit de dècades. Text > M. TERESA GARCÍA, periodista a presa de Darnius se situa ai- va dir pantà de Boadella. Curiosament, Darnius, i la resta es reparteix entre els gües avall de l’aiguabarreig de però, no hi ha ni un metre quadrat de termes de Sant Llorenç de la Muga (un la Muga i el seu afluent, l’Ar- l’embassament al municipi de Boadella, 30 %), Maçanet de Cabrenys i Terrades. nera, abans d’arribar al muni- que és el primer poble situat a sota de L’origen de l’enrenou entorn al nom Lcipi de Boadella. Des d’abans de la seva la presa. La major part de la superfície del pantà podria ser degut al fet que construcció i durant dècades, el pantà es de l’embassament, un 67,5 %, pertany a el primer lloc on es va pensar de fer la >> Vista aèria de l’embassament de Darnius Boadella. (Font: Ajuntament de Darnius) 90 > revista de girona 308 >> Treballs de construcció de la presa. >> El Mas Costa, una de les cases de pagès de la vall d’Arnera. (Font: Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental) (Font: Pere Perxés) Curiosament, no hi ha regadiu, però només la meitat van tirar tats nàutiques, però també recorda que endavant. Pel que fa a l’aprofitament hi- Darnius no en treu cap profit, del pantà. ni un metre quadrat de droelèctric, la central que hi ha a peu de «Tot l’aprofitament és aigües avall, no presa subministra electricitat als muni- hi va haver cap contrapartida a aquest l’embassament al cipis de la Jonquera, Sant Climent Ses- sacrifici d’una part de territori», afirma. municipi de Boadella cebes i també a una part de Figueres. A més de les vistes, un dels principals Un embassament per a la plana de atractius de l’embassament és una zona l’Empordà presa sí que es trobava dins del munici- de platja autoritzada per l’Agència Ca- Qui primer va concebre fer una presa pi de Boadella, o almenys això és el que talana de l’Aigua (ACA), en un indret de amb afany regulador i de regadiu a la van pensar els tècnics, que també podria pendent suau i sorra que facilita el bany Muga va ser l’enginyer Rafael Coderch, ser que estiguessin confosos sobre els lí- i algunes activitats aquàtiques. Hi ha un empordanès de Figueres i «jefe de Obras mits reals de les dues poblacions, segons club nàutic privat, gestionat per una en- públicas de la província». Així ho expli- apunten alguns experts. Per un motiu titat de Darnius, que és qui s’encarrega ca David Pavón, autor de la tesi doctoral o altre, el nom de pantà de Boadella va del manteniment d’aquesta zona. I un Gran obra hidràulica a les conques de tirar endavant i era el que constava en bar restaurant, a tocar dels espais per la Muga i del Fluvià (1850-1980). Cap al els permisos, els projectes i tota la docu- guardar els caiacs i les barques, que són 1892 Coderch va concebre un pla de de- mentació. Ningú va fer força per canviar obligatòriament elèctriques. fensa de la Muga per intentar prevenir les el nom fins als anys vuitanta, quan Dar- La platja de Darnius és un atractiu avingudes, que en aquesta zona es conei- nius va començar a reclamar protagonis- molt desconegut entre la població giro- xien popularment com a mugades. Anys me. Tot i això, el nom de Boadella estava nina. Per això l’alcalde, Josep Madern, després, el 1902, quan es va dissenyar el tan arrelat que, finalment, es va optar per vol mirar de treure més profit turístic de primer pla hidrològic, el Plan General de una denominació tàndem, Darnius Boa- l’embassament. Madern està dialogant Canales de Riego y Pantanos, Coderch della, que és l’oficial des del 2015. amb l’ACA a la recerca d’alguna fórmula va ser l’encarregat de redactar l’informe L’embassament té una capacitat de 60 que permeti dinamitzar la zona sense corresponent a la Muga i va plantejar la hectòmetres cúbics, amb una superfície saturar el poble ni provocar cap impacte idea de posar un embassament a la cap- de làmina d’aigua de 3,65 quilòmetres en el paisatge. L’alcalde considera que çalera d’aquest riu per fer arribar el rega- quadrats, un perímetre de 21 quilòme- el pantà necessita que hi continuï ha- diu a la plana de l’Empordà. tres i una profunditat màxima d’uns 52 vent un equilibri entre la tranquil·litat Segons relata Pavón, l’embassament metres. Subministra aigua a Figueres i que demanen els pescadors i les activi- realment important per a l’Empordà les poblacions del seu entorn i també a Cadaqués, Llançà, Roses, Empuria- brava, Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga i La central que hi ha a peu de presa subministra Garriguella. Inicialment es va preveure electricitat a la Jonquera, Sant Climent Sescebes que gràcies a l’embassament es podrien transformar 12.000 hectàrees de secà en i una part de Figueres revista de girona 308 > 91 >> L’embassament, amb la platja al fons. (Autoria: M. Teresa García) La platja de Darnius danesa i de la capital, Figueres, que en La Confederación Hidrográfica del aquell moment tenia 16.000 habitants i Pirineo Oriental va expropiar totes les és un indret molt que veia molt limitada la seva capacitat terres situades sota la cota de 162 me- desconegut entre la industrial per la manca d’aigua. tres sobre el nivell del mar, i les obres es Pavón explica també que l’impuls van adjudicar a l’empresa Ulloa, Obras població gironina final per a la construcció de Darnius y Construcciones de Arquitectura e In- Boadella va ser la llei del Ter, ja que geniería SA, que les va iniciar el 14 de «l’embassament es va plantejar des de maig de 1959. les instàncies governamentals com una Molt a prop de la presa es va aixecar havia de situar-se al Fluvià, que és més compensació al territori, que des de les un poblat per acollir els treballadors central, i per això als anys trenta i ini- institucions havia presentat una oposi- que arribaven d’altres indrets (sobretot cis dels quaranta, es va voler fer un ció forta al transvasament d’aigua del d’Andalusia i Extremadura) per fer una embassament a Crespià, però quan es Ter cap a Barcelona». feina molt dura i no gaire ben pagada. va intentar es va veure que el terreny Separat d’aquest poblat també es va ai- era molt inestable. El fet que l’embas- Un canvi d’ubicació xecar un segon conjunt d’edificacions, sament de Crespià quedés descartat La primera proposta per a l’embassa- de molta més qualitat, destinats a aco- va ser clau perquè el pantà de la Muga ment de la Muga plantejava ubicar la llir la casa administració i els tècnics tirés endavant. El projecte el va redac- presa en un congost que forma el riu més qualificats. Finalment, en un lloc tar finalment l’any 1946 l’enginyer de aigües amunt de la població de Boade- estratègicament situat, es va instal·lar camins Antonio Gete Alonso, després lla. A aquest primer projecte se li va do- una caserna de la Guàrdia Civil. que diverses crescudes (especialment nar el nom de pantano de Mas Jué, per Les obres es van allargar deu anys, la de l’any 1940) posessin de manifest la la seva proximitat a la masia d’aquest fins a finals de 1969. La inauguració va necessitat de regular el riu. Cal dir, però, nom (Mas Joher). Aquest va ser el punt ser el 3 de juny del 1969 a Pont de Mo- que la principal motivació per construir d’arrencada d’un projecte que va anar lins. Franco inaugurava aquell dia un l’embassament no era controlar les mu- refent-se al llarg dels anys. Finalment, altre embassament, el d’Iznájar (Còrdo- gades, sinó facilitar el regadiu. Més tard, però, la presa es va ubicar un quilòme- va), i en el mateix acte va donar també el 1950, es va veure la conveniència que tre i mig més amunt, a Darnius, en un per inaugurades, simbòlicament, diver- l’embassament pogués aportar l’aigua congost més estret que requeria menys ses infraestructures de regadiu, entre necessària per al desenvolupament metres quadrats de formigó i, a la vega- les quals hi havia les que feia possible socioeconòmic de la costa alt-empor- da, permetia guanyar altitud de presa. Darnius Boadella. 92 > revista de girona 308 El 1968, un episodi de pluges fortes va obligar a posar en funcionament la presa, quan feia poc que s’havia formigonat Perxés va aconseguir aplegar una gran quantitat de documentació i fo- tografies que permeten fer-se una idea molt clara del que va tapar l’aigua, a >> La platja de Darnius, vista des del costat de la presa.