Agenda 21 Local De Mollet De Peralada

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Agenda 21 Local De Mollet De Peralada AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA Girona, juny de 2009 Ajuntament de Mollet de Peralada AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA EQUIP TÈCNIC Direcció: Francesc Alemany, geògraf (ATC) Coordinació i realització: Anna Crous, geògrafa (ATC) Jordi Torallas, geògraf (ATC) Marta Contreras, geògrafa (ATC) Pau Albinyana, ambientòleg (ATC) David Serra, geògraf (ATC) Vanesa Masferrer, geògrafa (ATC) Ruth Mayor, geògrafa (ATC) Joël Torcque, ambientòleg (ATC) Amb el suport de: Ajuntament de Mollet de Peralada _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada ÍNDEX Índex gràfics ................................................................................................................... 5 Índex taules .................................................................................................................... 7 Índex cartogràfic .......................................................................................................... 13 Índex figures ................................................................................................................. 15 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local ...........................................17 1. Generalitats ....................................................................................................... 23 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic ....................................................................... 27 A. Memòria ................................................................................................................ 27 2.1. Clima i meteorologia 2.2.1. Marc geològic general 2.2.2. Tectònica 2.2.3. Geomorfologia 2.2.4. Geologia de Mollet de Peralada 2.2. Geologia i geomorfologia 2.3. Sòls 2.4. Hidrologia i hidrogeologia B. Diagnosi estratègica ............................................................................................. 53 3. Aspectes de sostenibilitat ambiental .................................................. 57 3.1. Anàlisi del territori A. Memòria ................................................................................................. 57 3.1.1. Usos del sòl i evolució 3.1.2. Aspectes territorials i planejament directriu 3.1.3. Estructura urbana 3.1.4. Anàlisi del planejament urbanístic municipal 3.1.5. Patrimoni cultural (tangible i intangible) i arquitectònic (inventari de recursos- fitxes descriptives) 3.1.6. Espais verds urbans, espais lliures i espais periurbans 3.1.7. Qualitat dels diferents espais públics 3.1.8. Xarxa de camins rurals i accessibilitat als espais naturals B. Diagnosi estratègica .............................................................................. 78 3.2. Biodiversitat i paisatge ....................................................................... 81 A. Memòria .................................................................................................. 81 3.2.1. Comunitats naturals i diversitat biològica 3.2.2. Paisatge i elements paisatgístics singulars 3.2.3. Estat de conservació i gestió dels espais naturals i rurals 3.2.4. Gestió dels cursos fluvials, zones humides 3.2.5. Surgències d’aigua 3.2.6. Efecte barrera i fragmentació dels espais lliures 3.2.7. Connectivitat funcional, social i paisatgística 3.2.8. Altres aspectes i impactes significatius associats al sòl no urbà B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 110 —————————————————————————————————————————————— Document I i II: Memòria descriptiva i Diagnosi estratègica 1 _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada 3.3. Riscos ambientals ............................................................................. 118 A. Memòria .............................................................................................. 118 3.3.1. Riscos ambientals d’origen natural 3.3.2. Riscos ambientals relacionats amb activitats antròpiques 3.3.3. El Pla d’Emergència Municipal i els plans d’actuació B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 138 3.4. Mobilitat ................................................................................................ 144 A. Memòria .............................................................................................. 144 3.4.1. Mobilitat supramunicipal 3.4.2. Mobilitat dins el municipi 3.4.3. Transport públic 3.4.4. Impactes ambientals de les infraestructures viàries 3.4.5. Mobilitat no motoritzada B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 162 3.5. Balanç de l’aigua ................................................................................ 166 A. Memòria .............................................................................................. 166 3.5.1. Abastament d’aigües 3.5.2. Aigües residuals 3.5.3. Aigües plujanes 3.5.4. Recs urbans 3.5.5. Balanç de l’aigua B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 178 3.6. Contaminació atmosfèrica. Balanç d’emissions ....................... 182 A. Memòria .............................................................................................. 182 3.6.1. Anàlisis dels principals focus emissors i estimació de les emissions 3.6.2. Immissions de contaminants mesurats 3.6.3. Episodis de contaminació. Climatologia de la zona i relació amb processos de contaminació 3.6.4. Balanç d’emissions 3.6.5. Plans de protecció especial B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 206 3.7. Soroll ..................................................................................................... 210 A. Memòria .............................................................................................. 210 3.7.1. Antecedents. Estudis d’acústica del municipi 3.7.2. Normativa reguladora existent 3.7.3. Principals fonts de soroll del municipi 3.7.4. Anàlisi qualitatiu i quantitatiu del soroll (diürn, Nocturn i per temporades en municipis turístics) 3.7.5. Mapa de sensibilitat acústica municipal. Cadastre sònic B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 216 3.8. Residus ................................................................................................. 218 A. Memòria .............................................................................................. 218 3.8.1. Residus municipals. Marc legislatiu 3.8.2. Neteja viària 3.8.3. Runes i residus de la construcció 3.8.4. Residus industrials 3.8.5. Residus sanitaris 3.8.6. Rasidus ramaders —————————————————————————————————————————————— Document I i II: Memòria descriptiva i Diagnosi estratègica 2 _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada 3.8.7. Abocaments incontrolats 3.8.8. Balanç de residus B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 239 3.9. Estructura energètica ....................................................................... 244 A. Memòria .............................................................................................. 244 3.9.1. Inventari d’infraestructures energètiques 3.9.2. Instal·lacions de cogeneració termoelèctrica 3.9.3. Fonts i consums d’energia. Consum total i per sectors 3.9.4. Anpalisi de la gestió energètica municipal 3.9.5. Energies renovables 3.9.6. Impactes generats pels diferents tipus d’energia, Contaminació lúminica i electromagnètica 3.9.7. Balanç d’energia B. Diagnosi estratègica ............................................................................ 255 4. Aspectes de sostenibilitat econòmica ............................................. 259 A. Memòria .............................................................................................................. 259 4.1. Estructura ecònomica general del municipi 4.2. Àrees d’influència i dependència exterior del municipi 4.3. Mercat de treball i població activa 4.3.1. Població activa i mercat de treball 4.3.2. Estructura sectorial dels llocs de treball 4.3.3. Atur i nivells de protecció 4.4. Anàlisi del sector primari 4.4.1. L’agricultura 4.4.2. La ramaderia 4.4.3. L’explotació dels boscos 4.5. Anàlisi del sector secundari 4.5.1. Evolució del sector industrial en l’entorn geogràfic i les perspectives de creixement per sectors d’activitat 4.5.2. Nombre i tipus d’indústries per sectors d’activitat 4.5.3. Ubicació i característiques de les zones industrials 4.5.4. Classificació de les activitats econòmiques amb incidència ambiental i econòmica 4.5.5. Incidència i riscos associats a les indústries 4.5.6. Determinar els millors sectors d’inversió industrial o tecnològic en termes de ssotenibilitat econòmica (generació d’ocupació) i ambiental 4.6. Anàlisi del sector terciari: comerç i serveis 4.6.1. Caracterització del sector terciari 4.6.2. Anàlisi de l’oferta comercial (inclòs mercats) 4.6.3. Anàlisi de la intensitat comercial i els hàbits de consum de la població 4.6.4. Anàlisi i característiques del sector serveis 4.6.5. Anàlisi de l’oferta turística, turisme rural, d’espais naturals i esportius B. Diagnosi estratègica ........................................................................................... 280 5.
Recommended publications
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 15 Temporada 2019-2020 Equips Participants 1.- BASCARA, F.C. "A" (5035) 2.- BEGUR, C.F. "A" (5057) 3.- CADAQUES, U.D. "A" (5157) 4.- NAVATA, C.F. "A" (5066) 5.- BASE ROSES, C.F. "A" (5271) 6.- ROSES, A.E. "A" (5017) 7.- BISBALENC, AT. "A" (5056) 8.- BORRASSA, F.C. "A" (5098) 9.- VILAMALLA, F.C. "A" (5208) 10.- LLERS, C.F. "A" (5160) 11.- PORTBOU, C.E. "A" (5015) 12.- FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" (5351) 13.- PALS, AT "A" (5335) 14.- SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" (5043) 15.- TORROELLA, U.E. "A" (5050) 16.- VERGES, C.F. "A" (5247) 17.- VILA-SACRA, U.E. "A" (5257) 18.- CISTELLA CLUB FUTBOL "A" (5326) TERCERA CATALANA, GRUP 15 Página: 1 de 8 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (08-09-2019) Jornada 18 (26-01-2020) BASCARA, F.C. "A" - CADAQUES, U.D. "A" CADAQUES, U.D. "A" - BASCARA, F.C. "A" VERGES, C.F. "A" - BASE ROSES, C.F. "A" BASE ROSES, C.F. "A" - VERGES, C.F. "A" SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" - BISBALENC, AT. "A" BISBALENC, AT. "A" - SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" - VILAMALLA, F.C. "A" VILAMALLA, F.C. "A" - FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" LLERS, C.F. "A" - PORTBOU, C.E. "A" PORTBOU, C.E. "A" - LLERS, C.F. "A" BORRASSA, F.C. "A" - PALS, AT "A" PALS, AT "A" - BORRASSA, F.C. "A" ROSES, A.E. "A" - TORROELLA, U.E.
    [Show full text]
  • RUTAS-PIRINEOS-Ruta-De-Exili-De-La
    RUTESPIRINEUS Patrimoni Rutes Rutes de muntanya, senderisme i excursions històric circulars Català Ruta de l’Exili de La Vajol Descobrim els camins per on milers de republicans van fugir durant la Guerra Civil espanyola per exiliar-se a França La Vajol, Les Salines i l’Albera, Alt Empordà, Girona, Catalunya, Espanya Dificultat Mitjana Temps total efectiu 3:45h Distància total 12,7 km Desnivell acumulat 464m Altitud mínima 511m Altitud màxima 720m Punt de sortida / arribada Aparcament La Vajol Població més propera La Vajol Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. www.rutespirineus.cat | [email protected] © 2017 RUTES PIRINEUS. Tots els drets reservats. RUTESPIRINEUS 5 6 4 7 3 1 2 8 9 Alt Empordà. 1:50.000. Editorial Alpina. itinerari sentit de la ruta inici / final PUNTS IMPORTANTS DE PAS (WAYPOINTS) Punt de pas Temps Altura Latitud Longitud 1 Entrada La Vajol 0:00h 529m 42.404023º 2.801213º 2 Monument de l’Exili 0:05h 531m 42.403594º 2.803435º 3 Camí del coll de Lli 0:35h 603m 42.411056º 2.788879º 4 Coll de Lli 1:00h 710m 42.414929º 2.781911º 5 Monument als combatents republicans 1:45h 544m 42.425695º 2.786183º 6 Coll de Manrella 2:20h 717m 42.421930º 2.801379º 7 Can Quera 2:50h 536m 42.412293º 2.795781º 8 Mirador de l’Empordà 3:15h 558m 42.402210º 2.797098º 9 Edifici - refugi de Mina Canta 3:30h 531m 42.401820º 2.786594º 1 Entrada La Vajol 3:45h 529m 42.404023º 2.801213º Sistema de coordenades geogràfiques.
    [Show full text]
  • Document De Formalització De L'encàrrec De Gestió Del
    DOCUMENT DE FORMALITZACIÓ DE L’ENCÀRREC DE GESTIÓ DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ A FIGUERES DE SERVEIS SA (FISERSA), EN LA SEVA CONDICIÓ DE MITJÀ PROPI, PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI D’ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE EN ALTA A LA XARXA DE L’ALBERA Figueres, 12 de març de 2021 REUNITS D'una part, La il·lustríssima Senyora Sònia Martínez Juli, presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (el “CCAE”), amb NIF P6700008C, actuant d’acord amb l’article 13.1.a del Decret Legislatiu 4/2003 de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre l’organització comarcal de Catalunya, i facultada per la signatura del present Encàrrec en virtut de l’acord del Ple de la corporació de data 30 de juliol de 2019; assistida per la secretària de la corporació, la Sra. Cristina Pou i Molinet. De l'altra, La Il·lustríssima Senyora Agnès Lladó Saus, Presidenta del Consell d'Administració de la Societat Mercantil de capital íntegrament públic, denominada Figueres de Serveis SA (“FISERSA”), amb NIF A17102740 , en exercici de les facultats que li confereix el seu nomenament, i facultat per a la signatura del present Encàrrec mitjançant acord de la junta general de l’esmentada Societat en data del 23 d’octubre de 2019. En endavant, FISERSA i el CCAE, podran ser referits individualment com una “Part” i, conjuntament, com les “Parts”. Ambdues Parts intervenen en virtut dels seus respectius càrrecs i en l’exercici de les facultats que tenen conferides per poder convenir i obligar-se en nom de les organitzacions que representen i, en virtut del nomenament exprés, es reconeixen mútua i recíprocament la capacitat legal necessària per a la formalització d’aquest Encàrrec.
    [Show full text]
  • La Albera, Darnius
    ESPACIOS NATURALES CORCHEROS La Albera, Darnius. Foto: Lluís Català LA ALBERA Girona, Cataluña Oficina administrativa y Centro de Información Rectoria Vella C. Amadeu Sudrià, 3 17753 Espolla T. 972 545 079 F. 972 545 139 EL PARAJE NATURAL DE INTERÉS NACIONAL La Sierra de la Albera es el nombre que recibe el tramo oriental del Pirineo, desde el Coll del Pertús hasta el mar. Separa las llanuras del Empordà y del Rosellón y desde 1659, por el tratado de los Pirineos, su línea de cresta constituye la frontera franco-española. La cima más destacada es el Puig Nuelós, de 1.257 metros de altura. La Albera está constituida por dos sectores bien diferenciados: el occidental, de Requesens-Baussitges, y el oriental, de Sant Quirze de Colera, separados por la zona del Coll de Banyuls. Constituye una unidad ecológica y paisajística de gran calidad donde puede observarse la transición entre las especies propias de la cordillera pirenaica y las más típicamente mediterráneas; todo ello se encuentra en el marco de una zona dominada por las rocas metamórficas del Pirineo: esquistos y pizarras. Este sector pirenaico fue declarado Paraje Natural de Interés Nacional en el año 1986 y cuenta con una superficie de 4.207 ha. Posteriormente a su declaración, se establece la creación de dos reservas naturales parciales en el seno del Paraje Natural. Éstas son la Reserva Natural Parcial de la cabecera del río Orlina, de 384 ha, creada con la finalidad de preservar la flora, especialmente el hayedo, y la Reserva Natural Parcial del Valle de Sant Quirze, de 585 ha, para la protección de la tortuga mediterránea.
    [Show full text]
  • Servert\E\Carpeta De Treball Comuna
    Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 DOCUMENT ÚNIC DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE TORROELLA DE FLUVIÀ Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 Aquest Pla de protecció civil ha estat realitzat arrel d'un conveni entre l'Ajuntament de Torroella de Fluvià i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà Ajuntament de Torroella de Fluvià Redacció del pla i memòria: Martí Roqué Esteba Cartografia i mapes: Serveis tècnics CCAE Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 ÍNDEX 1. Document 1. Generalitats i Organització Municipal ............................................................. 5 1.1. Introducció, normativa i disposicions legals ............................................................. 5 1.2. Dades generals del municipi ..................................................................................... 7 1.2.1. IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI ........................................................................... 7 1.2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA ..................................................................................... 7 1.2.3. DADES DE POBLACIÓ ......................................................................................... 8 1.2.4. INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ ................................................. 9 1.2.5. SERVEIS BÀSICS ................................................................................................ 11 1.2.6. CLIMATOLOGIA...............................................................................................
    [Show full text]
  • Memoria06.Pdf
    Annual report | 2006 it is crystal clear , waste is a resource ARC 2006 | Annual report Presentation Francesc Baltasar i Albesa Sustainable waste management in light of the Minister of the Environment and Housing challenges of climate change 0 / Pag. nce again it is time More importantly, however, is municipal waste generation This effort, which we have all invite you to continue improving competitiveness in the sector. for the yearly report an aspect of key importance exceeded population growth. made, can be interpreted fa- these results as the separation (2006) of the Agència that makes it possible: the role In other words, generation per vourably insofar as mitigating of waste at home becomes even Despite these results, we ode Residus de Catalunya, which we all play in the process. The capita remained at 1.64 kg/ climate change is concerned: more important. should not be complacent and is necessary to observe how far public, companies, environmen- h/day. This is certainly a very selective collection prompted must carry on working for im- we have come and the ground tal and social agents, and gov- positive development and is savings of over 480,000 tonnes 2006 also saw a clear drive to- provement and towards waste that remains to be covered with ernmental authorities must work the result of the effort the pub- in emissions of CO2, which, wards a more soundly-based management involving con- OBJECTIVES AND ACTIONS regard to waste in Catalonia. together actively to bring about lic makes each day. it is well-known, is one of the waste policy, in both its manage- tinued effort to fight climate change in the waste paradigm, gases that contributes to glo- ment and financial aspects.
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of Ordis
    9/26/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of GIRONA / ORDIS Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 AGULLANA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin GUILS DE AdminstatAIGUAVIVA logo CERDANYA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ALBANYÀ SPAGNA HOSTALRIC ALBONS ISÒVOL ALP JAFRE AMER JUIÀ ANGLÈS L'ARMENTERA ARBÚCIES L'ESCALA ARGELAGUER LA BISBAL AVINYONET DE D'EMPORDÀ PUIGVENTÓS LA CELLERA BANYOLES DE TER BÀSCARA LA JONQUERA BEGUR LA PERA BELLCAIRE LA SELVA DE D'EMPORDÀ MAR BESALÚ LA TALLADA BESCANÓ D'EMPORDÀ BEUDA LA VAJOL BIURE LA VALL D'EN BLANES BAS BOADELLA I LA VALL DE LES ESCAULES BIANYA BOLVIR LES LLOSSES BORDILS LES PLANES D'HOSTOLES BORRASSÀ LES PRESES BREDA LLADÓ BRUNYOLA I SANT MARTÍ LLAGOSTERA SAPRESA LLAMBILLES CABANELLES LLANARS CABANES LLANÇÀ CADAQUÉS LLERS CALDES DE Llívia MALAVELLA LLORET DE CALONGE I MAR SANT ANTONI MAÇANET DE CAMÓS CABRENYS Powered by Page 3 CAMPDEVÀNOL MAÇANET DE L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin LA SELVA CAMPELLES Adminstat logo MADREMANYADEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH CAMPLLONG SPAGNA MAIÀ DE CAMPRODON MONTCAL CANET D'ADRI MASARAC CANTALLOPS MASSANES CAPMANY MERANGES CASSÀ DE LA MIERES SELVA MOLLET DE CASTELL- PERALADA PLATJA D'ARO MOLLÓ CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
    [Show full text]
  • Prise En Compte De L'historique Des Feux Dans La Planification DFCI
    Séminaire sur le retour d’expérience en matière prévention des incendies de forêts dans la zone Méditerranéenne 17-18 novembre 2016 Prise en compte de l’historique des feux dans la planification DFCI Núria Nadal Salellas Forestal Catalana SA [email protected] Planifications dans les massifs: les PPP > Planifier pour défense contre les Gros Incendies (GIF) > Échelle de massif - 34 PPP (10.000-70.000 ha) Objectifs > Diminuer la probabilité d’avoir un GIF > Opportunités pour les éviter ou en réduire la surface > Planifier des actions - priorité. 34 massifs en risque > Cadre de décision pour les investissements de tous les acteurs du territoire Le projet transfrontalier PRINCALB Incendies transfrontaliers: projet européen INTERREG Historique des feux: utilités Diagnostique du type incendie dans chaque massif méteo Calendrier et fréquence des incendies Stratégie de la planification de la DFCI et de la lutte Lieux de passage: sautes de feu, couloirs Incendie théorique (“ Incendi de disseny ”) tramuntana Métodologie > Étude de la topographie – alinéation relief - vent marinada > Étude de la météo Vents de Portbou > Étude historique des feux – données officielles depuis 1968 Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Classification des incendis selon la météorologie générale Type météo synoptique Classification Incendies systématique (Service prévention des Incendies) Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Incendies de tramontane Surface brûlée massif Albères par groupe
    [Show full text]
  • ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat La Fraternal, Espolla Horari: De 18H a 20H
    Pla estratègic de recollida de residus de l’Alt Empordà 2019-2025 ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat la Fraternal, Espolla Horari: de 18h a 20h Municipis convocats: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Boadella i les Escaules, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Darnius, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis assistents: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis no assistents (no excusats): Boadella i les Escaules i Darnius. Tècnics comarcals presents: Helena Valent Nadal, Marc Casanovas Castelló i Marc Portella Mach Descripció: Els tècnics van realitzar la presentació del Pla Estratègic Comarcal posant especial atenció a la descripció dels tres models de recollida que es proposen. Es fa entrega del document «Resum del Pla Estratègic de Recollida de residus de l’Alt Empordà» que conté tota la informació explicada. Després d’aquesta presentació es va iniciar un debat dinàmic, on els alcaldes/esses, els regidors/ores i els tècnics van poder donar el seu punt de vista sobre la possibilitat d’implantar els nous models als seus municipis. Un cop donada la informació la discussió es va plantejar de manera ordenada amb la finalitat d’aconseguir conclusions que serveixin per començar a treballar. El sistema escollit és una variant basada en el sistema de pensament creatiu de Edward de Bono anomenat “ Sis barrets per a pensar”. La base per a coordinar el debat va ser una casa de cartró de petit format.
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • El DPTOP Implanta Dues Actuacions De Millora Del Transport Públic a L'alt
    Comunicat de premsa El DPTOP implanta dues actuacions de millora del transport públic a l’Alt Empordà El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha introduït avui, 1 de juliol, dues actuacions de millora del transport públic a la comarca de l’Alt Empordà. Concretament: • Línia circular Figueres-Garrigàs-Bàscara-Ordis-Figueres: s’oferiran 5 serveis circulars de dilluns a dissabte, per tal de millorar les comunicacions de diferents municipis amb la capital de comarca i apropar els usuaris a les estacions de tren de Figueres i Camallera. • Línia Figueres, La Jonquera i Límits: s’oferiran 14 expedicions de dilluns a divendres, 7 d’anada i 7 de tornada, i 6 expedicions els dissabtes, diumenges i festius. El Govern posa en marxa avui, 1 de juliol, dues actuacions de millora de l’oferta de transport públic a l’Alt Empordà, per facilitar les comunicacions en autobús fins a la capital des de diferents municipis, i apropar els viatgers fins als serveis de ferrocarril. En aquest sentit, millora l’oferta de serveis de la línia circular entre Figueres, Garrigàs, Bàscara i Ordis, i de la línia entre Figueres i Límits, passant per La Jonquera. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] blocs.gencat.cat/ptop/ 93 495 82 34 Pàg. 1 de 3 Comunicat de premsa Les dues millores formen part del conjunt d’actuacions previstes al pla de millora de serveis del transport públic a la comarca de l’Alt Empordà, elaborat pel DPTOP, en el marc del pla de transports de viatgers de Catalunya 2008- 2012, que recull les directrius per incrementar l’ús de la mobilitat sostenible a partir de la implementació de millores en la qualitat de l’oferta de serveis.
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]