Alt Empordà
Girona Lleida
Barcelona Tarragona Alt Empordà
Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López
Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat
Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou
Col·laboren:
Amb el suport de:
Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones. Boadella Biure N el Port d’Empordà de la Selva Si hi sumem la resta de ciutadans que van travessar la frontera Sant Llorenç Vilajuïga pels camins de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, el de la Muga la Selva de Mar nombre d’exiliats ascendeix a gairebé mig milió de persones. Peralada Marzà Albanyà Terrades El Pont Pau Una vegada traspassada la frontera, es va iniciar un recorregut de Molins Cabanes 2 Palau-saverdera 5 marcat per la incertesa, el fred, la fam, la por i la mort. -2 Llers N C - I I a Cadaqués Cistella Castelló Figueres Vila-sacra d’Empúries C-26 Vilanant Avinyonet el Far 0 Roses de Puigventós d’Empordà Lladó Sales de Llierca 0 Beuda -26 Santa Llogaia Empuriabrava N d’Alguema Fortià Cabanelles Tortellà Maià de Montcal Borrassà C -2 Navata Vilamalla 52 Riumors N-2 60 Ordis Siurana Argelaguer escala 1:200000
Senyalització dels camins de l’exili Roses, Vilajuïga, Garriguella, Llançà, Colera, Llers, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Canta- El Memorial Democràtic, amb la col·laboració del llops, Espolla i Rabós. Consell Comarcal de l’Alt Empordà, ha senyalit- zat les localitats i els paratges d’aquesta comar- Alguns dels indrets més significatius a què es A causa de les mesures empreses per l’Administració fran- ca que van tenir més importància en el moment fa referència són el Coll del Portús (la Jon- cesa, que bàsicament consistien en l’internament en precaris del gran èxode republicà. quera); el Coll dels Belitres (Portbou); el Mas camps de concentració que no reunien les mínimes condici- Perxés (Agullana) que va ser l’última seu de ons d’habitabilitat i salubritat, la desesperança i la frustració van aclaparar els refugiats catalans i espanyols. Ben aviat, Tot i que els passos fronterers més importants la Generalitat de Catalunya; el Coll de Man- més de la meitat va retornar a la Nueva España franquista. de la comarca són la Jonquera i Portbou, també rella (Agullana); el Coll de Lli (la Vajol), lloc de s’han tingut en compte altres vies secundàries, pas de les màximes autoritats republicanes; el Les persones que van romandre a l’exili –prop de 200.000– van patir els efectes de la Segona Guerra Mundial i, fins i tot, com ara els pobles situats als massissos mun- mas Can Barris (la Vajol), seu de la presidèn- en alguns casos, la deportació als camps nazis. Finalment, tanyosos de l’Albera i les Salines, i els munici- cia de la República; el castell de Sant Ferran la majoria dels republicans exiliats es van establir a França i pis que van desenvolupar un paper rellevant en (Figueres); el castell de Peralada, i la mina també, en menys quantia, a la Unió Soviètica i altres països europeus. Tanmateix, alguns grups nombrosos van a anar a la resistència i l’evacuació de les darreres unitats d’en Negrín (la Vajol) on la República va cus- raure a Mèxic i a altres països americans. militars republicanes, com és el cas de Figueres, todiar obres d’art durant la Guerra.