Rankings Municipality of Ordis
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El DPTOP Implanta Dues Actuacions De Millora Del Transport Públic a L'alt
Comunicat de premsa El DPTOP implanta dues actuacions de millora del transport públic a l’Alt Empordà El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha introduït avui, 1 de juliol, dues actuacions de millora del transport públic a la comarca de l’Alt Empordà. Concretament: • Línia circular Figueres-Garrigàs-Bàscara-Ordis-Figueres: s’oferiran 5 serveis circulars de dilluns a dissabte, per tal de millorar les comunicacions de diferents municipis amb la capital de comarca i apropar els usuaris a les estacions de tren de Figueres i Camallera. • Línia Figueres, La Jonquera i Límits: s’oferiran 14 expedicions de dilluns a divendres, 7 d’anada i 7 de tornada, i 6 expedicions els dissabtes, diumenges i festius. El Govern posa en marxa avui, 1 de juliol, dues actuacions de millora de l’oferta de transport públic a l’Alt Empordà, per facilitar les comunicacions en autobús fins a la capital des de diferents municipis, i apropar els viatgers fins als serveis de ferrocarril. En aquest sentit, millora l’oferta de serveis de la línia circular entre Figueres, Garrigàs, Bàscara i Ordis, i de la línia entre Figueres i Límits, passant per La Jonquera. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] blocs.gencat.cat/ptop/ 93 495 82 34 Pàg. 1 de 3 Comunicat de premsa Les dues millores formen part del conjunt d’actuacions previstes al pla de millora de serveis del transport públic a la comarca de l’Alt Empordà, elaborat pel DPTOP, en el marc del pla de transports de viatgers de Catalunya 2008- 2012, que recull les directrius per incrementar l’ús de la mobilitat sostenible a partir de la implementació de millores en la qualitat de l’oferta de serveis. -
Centre De Salut Desviament
CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor -
Pujol Reviu Els Seus Orígens
GIRONA I SALT I FIGUERES • SANT HILARI SACALM • CICLISME La licitació de les obres El Museu de l'aigua Un home increpa els Fan un mercat del Escuredo guanya la del segon tram de la inaugura una mostra clients i propietaris segle XVII al barri prova del quilòmetre muralla desencalla cistellera coincidint dels bars fent-se antic per intentar al Campionat la seva recuperació amb la festa major passar per mosso atreure més visitants d'Espanya de pista í (Pàg. 5) (Pàg.12) (Pàg.38) (Pàg. 50) DIUMENGE, 27 juliol de 1997 Director: Narcís Planas Núm.: 16840 250 PTA liSII Diari de Girona S.A. K SMT Vi 71 El mossèn ho va anunciar ahir en una missa Joan Carreres i Pera serà a l'octubre el nou rector de Tossa Tossa de Mar.- Mossèn Joan el rector d'aquesta població Carreres i Pera serà el substitut -que es quedarà sense capellà d'Enric Costa com a rector de resident quan marxi- i l'admi Tossa de Mar, a partir del prin nistrador del santuari de la cipi d'octubre. El canvi el va Mare de Déu del Mont. El relleu anunciar Carreres i Pera ahir aï de mossèn Enric Costa ha estat vespre, durant la celebració d'u molt mal rebut a Tossa, on dar na missa a Maià de Montcal. rerament s'han fet diversos ac Carreres i Pera és actualment tes de protesta. (Pàg.ll) El vehicle va quedar a set metres de profunditat Dos agents dels Mossos cauen amb el seu cotxe auiM ROSER al mar al port de Roses Jordi Pujol, poc abans de pronunciar un parlament durant la seva vista a Sant Pere Pescador. -
3.2.1 Les Transformacions Dels Masos En Els Entorns Urbans
LES TRANSFORMACIONS DELS MASOS I CASES DE PAGÈS EN ELS ENTORNS URBANS. FIGUERES COM A EXEMPLE I Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català Comunicació Bloc 3: Masia i evolució territorial novembre 2014 Autora: Anna Albó Riera, arquitecta [email protected] 1 Resum:Quan pensem en un mas pensem en un edifici aïllat en un entorn rural. En un edifici que constitueix el centre de la configuració espacial que es crea al seu voltant i que està constituïda pels espais lliures, les construccions auxiliars, la vegetació, els camins d’accés o la situació topogràfica. La transformació del territori, per processos de creixement de les ciutats, d’implantació de noves àrees industrials o d’infraestructures, produeix canvis en els patterns territorials i afecta els masos que es troben en aquests entorns transformats. En aquestes situacions, la lògica de la ciutat, de la zona industrial o de la infraestructura s’imposa a la lògica del mas i el seu territori, convertit en l’element feble, malgrat l’interès patrimonial que pugui tenir. En aquesta comunicació es vol analitzar quines respostes urbanístiques s’han donat a aquest conflicte, mirant de descobrir quines són millors o pitjors i d’aportar alternatives que permetin preservar el patrimoni i el seu significat. Per això s’analitzaran alguns casos representatius de les comarques gironines –els que l’autora coneix més bé-. Què ha passat amb els masos propers a les principals ciutats quan el creixement urbà els ha absorbit? Com han afectat els masos les noves zones industrials i les noves infraestructures? Paraules clau: masia, urbanisme, territori, transformació territorial, entorn urbà Resumen: Cuando pensamos en un manso pensamos en un edificio aislado en un entorno rural. -
Indicadores Clave Del Alt Empordà 2020 Resumen
Indicadores Clave del Alt Empordà 2020 Resumen Indicadores Clave del Alt Empordà 2020 presenta una selección de datos estadísticos sobre el Alt Empordà y la demarcación de Girona. Siempre que ha sido posible, estos datos se enmarcan en el ámbito municipal, pero en muchos casos no se ha podido obtener la información suficientemente detallada. Este documento debe verse como una introducción al análisis de la comarca del Alt Empordà. Se ha querido aportar una visión general que facilite conocer el estado del territorio en el momento de la publicación. Prólogo Este es el primer número de la serie Indicadores Clave del Alt Empordà. El objetivo de este documento es proporcionar un conjunto de visualizaciones intuitivas, claras y concisas sobre algunos de los indicadores disponibles del Alt Empordà con la intención de aportar una visión estratégica del estado actual de la comarca. Esta publicación sigue la línea del documento Key Figures on Europe de la EUROSTAT. Autores Se trata de la primera publicación de la colección INDIKA, impulsada por Álvaro Franquet Bonet (ORCID: 0000-0003-1976-3641), Pere Plaja Roman, Eneida Iglesias Hernández, INDIKA Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà. La finalidad de esta colección Maria Antònia Barceló Rado (ORCID: 0000-0001-9720-690X), Marc Saez Zafra (ORCID: 0000-0003-1882-0157) es analizar diferentes parámetros del territorio en clave de observatorio para poner en contexto informes posteriores más específicos sobre salud y ámbito social y sus condicionantes. Todo ello en sintonía con el resto de Datos de contacto información generada por el Observatorio de la demarcación de Girona. -
Seroprevalence of Canine Leishmania Infantum Infection in The
Preventive Veterinary Medicine 162 (2019) 67–75 Contents lists available at ScienceDirect Preventive Veterinary Medicine journal homepage: www.elsevier.com/locate/prevetmed Seroprevalence of canine Leishmania infantum infection in the Mediterranean region and identification of risk factors: The example of North-Eastern and T Pyrenean areas of Spain Velez R.a,b, Ballart C.a,b, Domenech E.c, Abras A.a,b,d, Fernández-Arévalo A.a,b,e, Gómez S.A.a, ⁎ Tebar S.b, Muñoz C.e,f, Cairó J.c, Gállego M.a,b, a ISGlobal, Hospital Clínic - Universitat de Barcelona, Barcelona, Spain b Secció de Parasitologia, Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient, Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Universitat de Barcelona, Barcelona, Spain c Hospital Veterinari Canis, Girona, Spain d Laboratori d'Ictiologia Genètica, Departament de Biologia, Universitat de Girona, Girona, Spain e Servei de Microbiologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, Spain f Departament de Genètica i Microbiologia, Universitat Autònoma de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Spain ARTICLE INFO ABSTRACT Keywords: The Mediterranean basin is an endemic region for canine leishmaniosis (CanL), where it represents a major Canine leishmaniosis veterinary problem and raises human health concerns. However, the distribution of the disease is heterogeneous Cross-sectional study and not all countries and locations have been equally studied and characterized. This work describes the si- Risk factors tuation of CanL in Girona province (Catalonia, Spain), for which no data has been previously reported, and Pyrenean and Northern Spain presents a relevant study to exemplify other areas with similar characteristics across the region. -
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II . -
Grado De Importancia 2
Encuesta de Ocupación Hotelera 2011 Metodología INE. Instituto Nacional de Estadisticas 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instituto Nacional de Estadisticas 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. INE. Instituto Nacional de Estadisticas 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instituto Nacional de Estadisticas 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional. La población objeto de estudio está constituida por todos los establecimientos hoteleros existentes en el territorio nacional. -
Agenda 21 Local De Mollet De Peralada
AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA Girona, juny de 2009 Ajuntament de Mollet de Peralada AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA EQUIP TÈCNIC Direcció: Francesc Alemany, geògraf (ATC) Coordinació i realització: Anna Crous, geògrafa (ATC) Jordi Torallas, geògraf (ATC) Marta Contreras, geògrafa (ATC) Pau Albinyana, ambientòleg (ATC) David Serra, geògraf (ATC) Vanesa Masferrer, geògrafa (ATC) Ruth Mayor, geògrafa (ATC) Joël Torcque, ambientòleg (ATC) Amb el suport de: Ajuntament de Mollet de Peralada _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada ÍNDEX Índex gràfics ................................................................................................................... 5 Índex taules .................................................................................................................... 7 Índex cartogràfic .......................................................................................................... 13 Índex figures ................................................................................................................. 15 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local ...........................................17 1. Generalitats ....................................................................................................... 23 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn -
La Violencia En El Alt Empordà Durante La Guerra Civil Según La Causa General Autor: Oriol Abulí Vergés Tutorizado Por: Fernando Aísa Milà
MEMORIA ESTANCIA Y AMPLIACIÓN DE LA INVESTIGACIÓN EN EL C.S.I.C. LA VIOLENCIA EN EL ALT EMPORDÀ DURANTE LA GUERRA CIVIL SEGÚN LA CAUSA GENERAL AUTOR: ORIOL ABULÍ VERGÉS TUTORIZADO POR: FERNANDO AÍSA MILÀ MEMORIA DE LA AMPLIACIÓN DEL TRABAJO DE INVESTIGACIÓN “LA VOLADURA DE LLERS” 1 MEMORIA ESTANCIA Y AMPLIACIÓN DE LA INVESTIGACIÓN EN EL C.S.I.C. ÍNDICE - INTRODUCCIÓN ················································ 2 - ANTECEDENTES E INVESTIGACIONES PREVIAS······················· 4 - METODOLOGÍA·················································· 7 - RESULTADO DE LA INVESTIGACIÓN································ 9 - ACONTECIMIENTOS DURANTE LA GUERRA EN MUNICIPIOS CERCANOS A FIGUERES SEGÚN LA CAUSA GENERAL························ 10 - DIVERSOS ANÁLISIS DE LA VIOLENCIA······················ 19 - “Un cálculo frío contra una espontaneidad caliente”···································· 22 - CONCLUSIONES GENERALES······································ 28 - CONCLUSIONES PERSONALES····································· 30 - FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA CONSULTADOS·························· 31 - ARCHIVOS CONSULTADOS································· 31 - BIBLIOGRAFÍA DE LA AMPLIACIÓN DEL TRABAJO “LA VIOLENCIA EN EL ALT EMPORDÀ DURANTE LA GUERRA CIVIL SEGÚN LA CAUSA GENERAL” Y DEL TRABAJO DE INVESTIGACIÓN “LA VOLADURA DE LLERS············································· 31 - AGRADECIMIENTOS············································· 34 - ANEXO DOCUMENTAL············································ 35 Foto de la portada: “Mujer llora después del bombardeo”, -
Llistat De Municipis on S'activa El Nivell 3 Del Pla Alfa
Municipis en Nivell 3 del Pla Alfa Aquest llistat entra en vigor dia 14/08/2021 a les 00:00 hores Gelida Alt Camp Mediona Aiguamúrcia Olèrdola Montferri Olesa de Bonesvalls Querol Pontons Rodonyà Sant Llorenç d'Hortons Vila-rodona Sant Martí Sarroca Alt Empordà Sant Pere de Riudebitlles Agullana Sant Quintí de Mediona Avinyonet de Puigventós Sant Sadurní d'Anoia Bàscara Santa Margarida i els Monjos Biure Subirats Boadella i les Escaules Torrelavit Cantallops Torrelles de Foix Capmany Alt Urgell Cistella Bassella Colera Cabó Darnius Coll de Nargó Espolla Fígols i Alinyà Garrigàs Oliana Garriguella Organyà la Jonquera Peramola l'Escala Anoia Llançà Argençola Llers Bellprat Masarac Cabrera d'Anoia Mollet de Peralada Capellades Navata Carme Ordis Castellolí Palau de Santa Eulàlia Copons Pont de Molins el Bruc Pontós els Hostalets de Pierola Portbou els Prats de Rei Rabós Jorba Sant Climent Sescebes la Llacuna Sant Llorenç de la Muga la Pobla de Claramunt Sant Miquel de Fluvià la Torre de Claramunt Sant Mori Masquefa Saus, Camallera i Llampaies Òdena Terrades Orpí Ventalló Piera Viladamat Rubió Vilamaniscle Sant Martí de Tous Vilanant Sant Pere Sallavinera Vilaür Santa Margarida de Montbui Alt Penedès Santa Maria de Miralles Avinyonet del Penedès Vallbona d'Anoia Castellet i la Gornal Veciana Castellví de la Marca Vilanova del Camí Font-rubí Finca Torreferrussa Carretera B-140 de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda, km 4.5 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel 93 574 00 36 Fax 93 574 16 95 Municipis en Nivell 3 del Pla Alfa Aquest llistat entra -
Suplement Full Parroquial
SUPLEMENT FULL PARROQUIAL - - - - - DESEMBRE 2020 Parròquies de: Borrassà, Cabanelles, Ermedàs, Espinavessa, Fortià, Lladó (i l’Estela), Navata, Ordis, Pontós, Queixàs, Riumors, Romanyà d'Empordà, St. Martí Sesserres, Taravaus, Vila-sacra, Vilademires, Vilamalla i Vilatenim. Nº 74 EL SILENCI De vegades s’ha reclamat per una part dels fidels més estona de silenci en les celebracions. Y tenen tota la raó, perquè a l’hora de programar la celebració litúrgica entre paraules, músiques i cançons, el qui s’emporta la retallada més forta sempre sol ser el silenci. És cert que no estem avesats al silenci. La nostra frenètica societat de consum no el suporta. Un silenci de més de dos minuts després d’una homilia provoca moviments de nerviosisme i carrasperes. Però el silenci té una gran força comunicativa. Ho saben bé els experts en suports audiovisuals. L’absència total de paraula i de sons és una crida a l’atenció i una invitació a la concentració que ajuda a donar encara més força a la paraula que vingui després. Un silenci a la ràdio se’ns fa inquietant, el silenci a la pantalla ens fa mirar la tele, un minut de silenci en un acte oficial se’ns fa insuportablement llarg (ara ja els han d’acompanyar amb música). El silenci pot ser emfàtic, eloqüent, emotiu...; en la litúrgia el silenci ens fa oients de la paraula. És el retolador fosforescent amb que subratllem la paraula. En l’eucaristia, el silenci és indispensable: convida a aprofundir el missatge de la Paraula que hem escoltat, deixa espai a que l’Esperit ens parli.