DOCSLIB.ORG

Contextualitza I Definició De La

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Contextualitza I Definició De La 5Ó USNI *- H.UVISTA nu GiitoNA •» NI:M. Z:¡,O MAK; -JLNV 2005 f- DOSSIER CONTEXTUALITZA I DEFINICIÓ DE LA XAVIER TURRÓ En aquest darrer ambit territorial esdevé la segona L'existéncia i les característiques d'un;i área urbana articu­ iirea urbana en importancia lada a reiitorn de la ciutac de Figueres ha cstat aiidiczada dcsprés de ía de Girona. en cU darrers anys, com a mínim, en tres crcballs de El primer d'aquests referencia. En tot ells, l'área urbana de Figiiercs aparcU tres treballs és el Pía gene­ {per volum demográfic, pes económic i singularitat territo­ ral de la zona de Figueres rial) com una entitat básica en l'articulació territorial i de 1983. Aqucst pía va socioeconómica de l'estructura de nodes urbans de Cata­ ser encarrcgar per la lunya i, mes específicament, de les comarques de Girona. Diputació de Girona i fon redactat i tramitaf entre 1975 i 1982. A mes de Figueres, incloYa onze municipis del seu entorn: Borrassá, Gaba­ nes, el Far d'Empordá, Llers, Ordis, Pont de Molins, Santa Llogaia d'Alguema, Vllabcrtran, Vllafant, Vilamalla i Vila-sacra. El fet que s'entengués que el plane- jament urbanístlc d'aquests municipis havia de ser conjunt mostra l'existéacia d\uia rcalitat territorial complexa i amb característiques d'área urbana que requería una planificació mes enllá deis límits estrlctament municipals. Aquest pri­ mer projecte de planiñcació supramunicipal, certament ambiciós Í Udusionat, va veure's avortat (com també en altres árees urbanes catalanes) per dlrectrius polítiques reticents a la perdua d'identitat municipal 1 a Taparició d'entitats supramunicipals diferents a les comarques. Així, aquest pía va derivar en l'instrument de planejament urba- DOSSIER -> f- RLVISIA II!- GlIÍONA * NLM. 230 MAIi; - IL'N'i' 2005 f-b^íijlí? ^EA URBANA nístic de la ciutac de Figueres (iictiuilment encara Finalment, el mes recent Í exbaustiu treball de definí- vlgcnt), mciitrc que la retita de municipís van anar ció de Tarea urbana de Figueres es va portar a terme en el redactant els scus plans particulars i es va diluir c! marc deis trcballs de TEstracegia Urbana i Territorial per a carácter supramunicipal del Pía. la Figueres del Segle XXI impulsats per TAjuntament de El scgon treball que plantcja l'existéncia Figueres durant el període 2000-2003. En el marc d'una área urbana a Tentorn de Figueres és fel Pía d'aquest ampli treball estratégic, els estudis de defmició de territorial general de Catalunya (1995), elaborat Tarca urbana de Figueres van ser elaborats peí Departa- peí Deparcament de Política Territorial i Obres ment de Geografia de la Universítat de Girona. Emprant Publiques de la Generalitat de Catalunya. Aquest la metodología de definició d'árecs funcionáis a partir de treball, en tant que pía territorial general, se situava en l'esglaó mes alt deis Instruments de planificació territorial de Catalunya. En aquest cas, Tarea urba­ na era el resultat de Tanálisi de les dades de mobilí- tat laboral obligada i les arces de eohesió de l'any 1991. L'área resultant abastava Figueres i 40 muni­ cipís mes: Agiillana, Albanyá, Avinyonet de Puig\'entós, Borrassá, Gabanes, Capmany, Cantallops, Castelló d'Empúries, Cistella, Darnius, Espolia, el Par, Fortiá, Garrigas, la Jonquera, Liado, Llers, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Peralada, Palau de Santa Eula­ lia, Pont de Molins, Rabos, Riumors, Sant Climent Sescebes, Sant Lloren^ de la Muga, Sant Miquel de Fluviá, Sant Morí, Santa Llogaia d'Alguema, Siurana, Terrades, la Vajol, Vilafant, Vilamalla, Vilajuíga, Vila- sacra, Vilabertran, Coni es pot coniprovar aquesta nova deÜmitació abas- Cava la majaría de municipís de la comarca de í'Alt Empordá (68). En quedaven fora alguns petits muaicipis i altres vinculats a eiutats capi^iilera, com Roses i l'Escala. 5tí Uyol *• líjiVlSTA DH GlHONA Jf NÜM. 2.ÍO .MAUi -JUN-)- 2O0.S *- DOSSIER mada per 17 municipts: Avinyonet de Puigvetitós, Borrassá, Gabanes, el Far, Figueres, Fortiá, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Líogaía d'Algiic- m;i, Vilaíant, Vüamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilabertran. Aquesta área, major que la definida peí Pía general de la 2ona de Figueres i menor que la del Pía territorial general de Catalunya, era el resultar d'analitzar tres variables. En primer lloc, la mobilitat laboral, amb uns fluxos molt intensos entre municipis. En scgon lloc, el fet de ser municipis que ibrmcn un continu iirbá o son limítrofes ajTib el terme municipal de Figueres. Finalment, també es consideraya el fet de ser municipis que tenien relació amb Figueres per temes de prescació coniunta de servéis. Aquests 17 municipis son els que, actualment, formen Tarea urbana de Figueres. Caracterització de la mobilitat laboral a rinteriorde l'área urbana de Figueres les dades de mobilitat laboral (és a dir, analitzant els flu­ Les dades de mobilitat laboral del cens de 2001 posen de xos díaris deis moviments residencia-Uoc de treball deis relleu on es localitza Tactivitat económica a Tlnterior de municipis de l'Alt Empordá) deis anys 1986, 1991 i 1996, Tarea urbana i on es localitza el Uoc de residencia d'aquests s'establia que Tarea urbana de Figueres passava de 32 treballadors. El primer que cal constatar es Tenerme inte- municipis el 1986, a 43 el 1991 i a 47 el 1996. Aixo signi- rrelació entre lloc de treball i lloc de residencia a Tinterior ficava que Tarea urbana de Figueres mostrava un fort dinamisme amb un increment deis seus municipis i que Figueres es consolidava com la cap^alera d'una área urba­ na que abastava gairebé tota la comarca de TAlt Empordá. Intentant definir una arca de menors dimensions i de major íntensitat en els fluxos residencia-treball, el Depar- tament de Geografía de la UdG definía una área urbana extensa formada per 35 municipis amb fortes interrela- cíons residencia-treball: Albanya, Avinyonet de Puigven- tós, Biure, Boadella d'Empordá, Borrassá, Gabanes, Cis- tella, Darnius, el Far, Fortíá, Garrigás, Liado, Llers, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulalia, Pont de Molins, Pontos, Rabos, Riumors, Sant Climent Sescebes, Sant Lloren^ de la Muga, Sant Miquel de Fluviá, Sant Mori, Santa Llogaia d'iAlguema, Siurana, Terrades, Vilabertran, Vilafant, Vilajuiga, Vila- malla, Vilamaniscle i Vila-sacra. Es a dir, una área molt semblant a la definida peí Pía territorial general de Cata­ lunya. Finalment, es definía un iin:a urbana campada for- DOSSIER f- lí.l-:VISIA Dü GllíONA •* NLM. 2J|0 MAIC-JUNS' 3O0S ••I2ijll59 de Tarea urbana, que genera un elevar nombre de fluxos Tarea urbana. Abtí, Vilafant presenta un total de 854 llocs diaris entre el municipi de residencia i el municipi de tre- de treball localitzats al seu municipi, deis quals 351 (un ball. Es constaten ducs grans direccions deis fluxos 41%) son ocupats per residents a Vilafant i la resta (59%) per gent d'altres municipis, en especial de Figueres (310). En canvi, 1.771 persones que viuen a Vilafant surten diá­ riament a trcballar a d'altres municipis, especialment a Figueres (882) i Vilamalla (161). El municipi de Vilamalla presenta una situado ben diferent. Es tracta d'un municipi amb poca poblado (878 habitants el 2004), pero que allotja en el seu inte­ rior dos importants poligons industriáis que atrauen diá­ riament molts treballadors. Aixi, Vilamalla té 1.479 llocs de treball localitzats al seu municipi i només 169 (un 11%) son ocupats per residents a Vilamalla, la resta son d'altres municipis. Es tracta, dones, d'un municipi residéncia-treball. En primer lloc, Figueres, com a cap^a- Icra de Tarea urbana i municipi mes poblat, atrau molts treballadors que viuen a la resta de municipis de Tarea urbana. Del total de treballadors que diáriament es des­ placen a Figueres, 5.354, un 41% (és a dir, 2.205) ho fan des de municipis de Tarea urbana, especialmenc de Vila- fünt (882). Aquests treballadors permeten fer funcionar l'enorme oferta del sector servéis de la ciutat. D'altra banda, de Figueres surten nombrosos contingents de tre­ balladors cap ais polígons industriáis de Tarea urbana, espectalnient el del Pont del Príncep i Empordá Interna­ cional, ubicats al terme de Vilamalla. En termes numérics, diáriament surten de Figueres en direcció a d'altres muni­ que atrau treballadors peí fet de disposar de nombroses cipis un total de 5.077 treballadors, deis quals un 31% (és empreses en el seu terme municipal. a dir 1.620) ho fan ais municipis de Tarea urbana, deis En definitiva, peí que fa a les relacions de base diaria quals el principal destí és Vilamalla, amb 669 treballadors. entre el lloc de residencia í el lloc de treball, pot afirmar-se És interessant destacar dos municipis mes amb carac- que els 17 municipis formen una auténtica unitat territorial terístiques ben diferencs. En primer lloc, el cas de Vilafant i sodoeconomica. L'estructura económica de Figueres i la que en els darrcrs anys s'ha anat consoÜdant com un de la resta de munidpis només pot entendre's analitzada de niunicipi dormitorl, amb un creixement demográfic consi­ forma conjunta i com una unitat amb funcionament propi. derable {concentrat al llindar amb Figueres i no al nucli historie), pero de gent que treballa a d'altres municipis de Xavier Turró Ventura es .i^roiinif. .
Load more

Recommended publications
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 15 Temporada 2019-2020 Equips Participants 1.- BASCARA, F.C. "A" (5035) 2.- BEGUR, C.F. "A" (5057) 3.- CADAQUES, U.D. "A" (5157) 4.- NAVATA, C.F. "A" (5066) 5.- BASE ROSES, C.F. "A" (5271) 6.- ROSES, A.E. "A" (5017) 7.- BISBALENC, AT. "A" (5056) 8.- BORRASSA, F.C. "A" (5098) 9.- VILAMALLA, F.C. "A" (5208) 10.- LLERS, C.F. "A" (5160) 11.- PORTBOU, C.E. "A" (5015) 12.- FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" (5351) 13.- PALS, AT "A" (5335) 14.- SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" (5043) 15.- TORROELLA, U.E. "A" (5050) 16.- VERGES, C.F. "A" (5247) 17.- VILA-SACRA, U.E. "A" (5257) 18.- CISTELLA CLUB FUTBOL "A" (5326) TERCERA CATALANA, GRUP 15 Página: 1 de 8 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (08-09-2019) Jornada 18 (26-01-2020) BASCARA, F.C. "A" - CADAQUES, U.D. "A" CADAQUES, U.D. "A" - BASCARA, F.C. "A" VERGES, C.F. "A" - BASE ROSES, C.F. "A" BASE ROSES, C.F. "A" - VERGES, C.F. "A" SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" - BISBALENC, AT. "A" BISBALENC, AT. "A" - SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" - VILAMALLA, F.C. "A" VILAMALLA, F.C. "A" - FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" LLERS, C.F. "A" - PORTBOU, C.E. "A" PORTBOU, C.E. "A" - LLERS, C.F. "A" BORRASSA, F.C. "A" - PALS, AT "A" PALS, AT "A" - BORRASSA, F.C. "A" ROSES, A.E. "A" - TORROELLA, U.E.
    [Show full text]
  • RUTAS-PIRINEOS-Ruta-De-Exili-De-La
    RUTESPIRINEUS Patrimoni Rutes Rutes de muntanya, senderisme i excursions històric circulars Català Ruta de l’Exili de La Vajol Descobrim els camins per on milers de republicans van fugir durant la Guerra Civil espanyola per exiliar-se a França La Vajol, Les Salines i l’Albera, Alt Empordà, Girona, Catalunya, Espanya Dificultat Mitjana Temps total efectiu 3:45h Distància total 12,7 km Desnivell acumulat 464m Altitud mínima 511m Altitud màxima 720m Punt de sortida / arribada Aparcament La Vajol Població més propera La Vajol Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. www.rutespirineus.cat | [email protected] © 2017 RUTES PIRINEUS. Tots els drets reservats. RUTESPIRINEUS 5 6 4 7 3 1 2 8 9 Alt Empordà. 1:50.000. Editorial Alpina. itinerari sentit de la ruta inici / final PUNTS IMPORTANTS DE PAS (WAYPOINTS) Punt de pas Temps Altura Latitud Longitud 1 Entrada La Vajol 0:00h 529m 42.404023º 2.801213º 2 Monument de l’Exili 0:05h 531m 42.403594º 2.803435º 3 Camí del coll de Lli 0:35h 603m 42.411056º 2.788879º 4 Coll de Lli 1:00h 710m 42.414929º 2.781911º 5 Monument als combatents republicans 1:45h 544m 42.425695º 2.786183º 6 Coll de Manrella 2:20h 717m 42.421930º 2.801379º 7 Can Quera 2:50h 536m 42.412293º 2.795781º 8 Mirador de l’Empordà 3:15h 558m 42.402210º 2.797098º 9 Edifici - refugi de Mina Canta 3:30h 531m 42.401820º 2.786594º 1 Entrada La Vajol 3:45h 529m 42.404023º 2.801213º Sistema de coordenades geogràfiques.
    [Show full text]
  • Els Salba, Nissaga De La Mitjana Noblesa Catalana D'origen Bisbalenc
    ELS SALBA, NISSAGA DE LA MITJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC En aquesta ponencia es pretén donar a coneixer una petita aproximació historica de la nissaga penedesenca, dórigen bisbalenc, dels Salba, tenint, pero, sempre present que la historia és molt més amplia que una llista de cognoms il.lustres. El tema queda obert per a futures recerq'ues, en les quals, en primer lloc, s'haura d'investigar fonts docurnentals de primera ma en diversos arxius, i ésser conscient que la veritable clau de volta sera enllacar la vida quotidiana de la vila de la Bisbal del Penedes amb la historia dels Salba, dins del conjunt de la historia nacional. ELS SALBA, NISSAGA DE LA MlTJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC La ponencia que presento en aquestes ((leres Jornades d'Estudis Penedesencs)), organitzades per I'lnstitut d'Estudis Pene- desencs, porta per títol ~ElsSalba, nissaga de la rnitjana noblesa catalana d'origen bisbaleno).Arnb aquest treball pretenc popularitzar entre els investigadors de la nostra comarca el tema dels Salba i el de la historia de la meva vila, la Bisbal del Penedes. En aquests moments em trobo immers en una fase de recerca i estudi, per la qual cosa el tema és obert i la meva exposició no sera exhaustiva sinó referencial. Parteixo de les prernisses que un poble no pot permetre's el luxe d'oblidar les seves arrels i que la historia de Catalunya no és només la historia de la ciutat de Barcelona. Em baso en les dades que he tret, fonamentalment, de la correspondencia mantinguda amb investigadors-historiadors.
    [Show full text]
  • Girona - Figueres - Roses - Llançà
    GIRONA - FIGUERES - ROSES - LLANÇÀ Revista de Destacats Immobiliaris VENDA | LLOGUER | INVERSIÓ Nº:03 - Novembre 2020 T. 972 67 13 65 Editorial Com ha afectat la COVID-19 al mercat immobiliari? Les bones comunicacions de la nostra zona de les comar- ques gironines amb Barcelona, faciliten aquest nou plante- Quan ja portem més de set mesos en aquesta situació jament del lloc de residència. La limitació en alguns casos excepcional de la pandèmia de la COVID-19, i malaurada- ve donat perquè les connexions a internet encara són molt ment sembla que en tenim per força més temps, aquesta decients en moltes zones. crisis sanitària ens ha obligat a uns canvis d’hàbits o Pel que fa al comportament de l’oferta, de moment no comportaments, especialment en les relacions socials. Ens s’han produït grans baixades de preus. En el procés de hem adaptat al teletreball, a les reunions per vídeo negociació, en molts casos, s’acorda un ajust del preu, conferència. Es valoren molt més els espais oberts, la donat que existeix menys demanda, però també està molt en comoditat de les nostres llars.... funció de la situació personal del propietari que ha posat la Aquesta nova manera de viure i de conviure, com ha afectat nca a la venda, si té una necessitat per vendre ràpid o no. al mercat immobiliari? Es fa difícil preveure com evolucionaran els preus en els A continuació farem unes pinzellades, des de la nostra mesos vinents. Està molt vinculat a la pandèmia sanitària. perspectiva, sobre la incidència de la crisi sanitària en la Totes aquestes restriccions si s’allarguen molt en el temps, compravenda i en el lloguer d’immobles.
    [Show full text]
  • Servert\E\Carpeta De Treball Comuna
    Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 DOCUMENT ÚNIC DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE TORROELLA DE FLUVIÀ Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 Aquest Pla de protecció civil ha estat realitzat arrel d'un conveni entre l'Ajuntament de Torroella de Fluvià i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà Ajuntament de Torroella de Fluvià Redacció del pla i memòria: Martí Roqué Esteba Cartografia i mapes: Serveis tècnics CCAE Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 ÍNDEX 1. Document 1. Generalitats i Organització Municipal ............................................................. 5 1.1. Introducció, normativa i disposicions legals ............................................................. 5 1.2. Dades generals del municipi ..................................................................................... 7 1.2.1. IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI ........................................................................... 7 1.2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA ..................................................................................... 7 1.2.3. DADES DE POBLACIÓ ......................................................................................... 8 1.2.4. INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ ................................................. 9 1.2.5. SERVEIS BÀSICS ................................................................................................ 11 1.2.6. CLIMATOLOGIA...............................................................................................
    [Show full text]
  • Memoria06.Pdf
    Annual report | 2006 it is crystal clear , waste is a resource ARC 2006 | Annual report Presentation Francesc Baltasar i Albesa Sustainable waste management in light of the Minister of the Environment and Housing challenges of climate change 0 / Pag. nce again it is time More importantly, however, is municipal waste generation This effort, which we have all invite you to continue improving competitiveness in the sector. for the yearly report an aspect of key importance exceeded population growth. made, can be interpreted fa- these results as the separation (2006) of the Agència that makes it possible: the role In other words, generation per vourably insofar as mitigating of waste at home becomes even Despite these results, we ode Residus de Catalunya, which we all play in the process. The capita remained at 1.64 kg/ climate change is concerned: more important. should not be complacent and is necessary to observe how far public, companies, environmen- h/day. This is certainly a very selective collection prompted must carry on working for im- we have come and the ground tal and social agents, and gov- positive development and is savings of over 480,000 tonnes 2006 also saw a clear drive to- provement and towards waste that remains to be covered with ernmental authorities must work the result of the effort the pub- in emissions of CO2, which, wards a more soundly-based management involving con- OBJECTIVES AND ACTIONS regard to waste in Catalonia. together actively to bring about lic makes each day. it is well-known, is one of the waste policy, in both its manage- tinued effort to fight climate change in the waste paradigm, gases that contributes to glo- ment and financial aspects.
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of Ordis
    9/26/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of GIRONA / ORDIS Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 AGULLANA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin GUILS DE AdminstatAIGUAVIVA logo CERDANYA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ALBANYÀ SPAGNA HOSTALRIC ALBONS ISÒVOL ALP JAFRE AMER JUIÀ ANGLÈS L'ARMENTERA ARBÚCIES L'ESCALA ARGELAGUER LA BISBAL AVINYONET DE D'EMPORDÀ PUIGVENTÓS LA CELLERA BANYOLES DE TER BÀSCARA LA JONQUERA BEGUR LA PERA BELLCAIRE LA SELVA DE D'EMPORDÀ MAR BESALÚ LA TALLADA BESCANÓ D'EMPORDÀ BEUDA LA VAJOL BIURE LA VALL D'EN BLANES BAS BOADELLA I LA VALL DE LES ESCAULES BIANYA BOLVIR LES LLOSSES BORDILS LES PLANES D'HOSTOLES BORRASSÀ LES PRESES BREDA LLADÓ BRUNYOLA I SANT MARTÍ LLAGOSTERA SAPRESA LLAMBILLES CABANELLES LLANARS CABANES LLANÇÀ CADAQUÉS LLERS CALDES DE Llívia MALAVELLA LLORET DE CALONGE I MAR SANT ANTONI MAÇANET DE CAMÓS CABRENYS Powered by Page 3 CAMPDEVÀNOL MAÇANET DE L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin LA SELVA CAMPELLES Adminstat logo MADREMANYADEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH CAMPLLONG SPAGNA MAIÀ DE CAMPRODON MONTCAL CANET D'ADRI MASARAC CANTALLOPS MASSANES CAPMANY MERANGES CASSÀ DE LA MIERES SELVA MOLLET DE CASTELL- PERALADA PLATJA D'ARO MOLLÓ CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
    [Show full text]
  • ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat La Fraternal, Espolla Horari: De 18H a 20H
    Pla estratègic de recollida de residus de l’Alt Empordà 2019-2025 ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat la Fraternal, Espolla Horari: de 18h a 20h Municipis convocats: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Boadella i les Escaules, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Darnius, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis assistents: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis no assistents (no excusats): Boadella i les Escaules i Darnius. Tècnics comarcals presents: Helena Valent Nadal, Marc Casanovas Castelló i Marc Portella Mach Descripció: Els tècnics van realitzar la presentació del Pla Estratègic Comarcal posant especial atenció a la descripció dels tres models de recollida que es proposen. Es fa entrega del document «Resum del Pla Estratègic de Recollida de residus de l’Alt Empordà» que conté tota la informació explicada. Després d’aquesta presentació es va iniciar un debat dinàmic, on els alcaldes/esses, els regidors/ores i els tècnics van poder donar el seu punt de vista sobre la possibilitat d’implantar els nous models als seus municipis. Un cop donada la informació la discussió es va plantejar de manera ordenada amb la finalitat d’aconseguir conclusions que serveixin per començar a treballar. El sistema escollit és una variant basada en el sistema de pensament creatiu de Edward de Bono anomenat “ Sis barrets per a pensar”. La base per a coordinar el debat va ser una casa de cartró de petit format.
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • El DPTOP Implanta Dues Actuacions De Millora Del Transport Públic a L'alt
    Comunicat de premsa El DPTOP implanta dues actuacions de millora del transport públic a l’Alt Empordà El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha introduït avui, 1 de juliol, dues actuacions de millora del transport públic a la comarca de l’Alt Empordà. Concretament: • Línia circular Figueres-Garrigàs-Bàscara-Ordis-Figueres: s’oferiran 5 serveis circulars de dilluns a dissabte, per tal de millorar les comunicacions de diferents municipis amb la capital de comarca i apropar els usuaris a les estacions de tren de Figueres i Camallera. • Línia Figueres, La Jonquera i Límits: s’oferiran 14 expedicions de dilluns a divendres, 7 d’anada i 7 de tornada, i 6 expedicions els dissabtes, diumenges i festius. El Govern posa en marxa avui, 1 de juliol, dues actuacions de millora de l’oferta de transport públic a l’Alt Empordà, per facilitar les comunicacions en autobús fins a la capital des de diferents municipis, i apropar els viatgers fins als serveis de ferrocarril. En aquest sentit, millora l’oferta de serveis de la línia circular entre Figueres, Garrigàs, Bàscara i Ordis, i de la línia entre Figueres i Límits, passant per La Jonquera. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] blocs.gencat.cat/ptop/ 93 495 82 34 Pàg. 1 de 3 Comunicat de premsa Les dues millores formen part del conjunt d’actuacions previstes al pla de millora de serveis del transport públic a la comarca de l’Alt Empordà, elaborat pel DPTOP, en el marc del pla de transports de viatgers de Catalunya 2008- 2012, que recull les directrius per incrementar l’ús de la mobilitat sostenible a partir de la implementació de millores en la qualitat de l’oferta de serveis.
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]