5Ó USNI *- H.UVISTA nu GiitoNA •» NI:M. Z:¡,O MAK; -JLNV 2005 f- DOSSIER

CONTEXTUALITZA I DEFINICIÓ DE LA

XAVIER TURRÓ En aquest darrer ambit territorial esdevé la segona L'existéncia i les característiques d'un;i área urbana articu­ iirea urbana en importancia lada a reiitorn de la ciutac de Figueres ha cstat aiidiczada dcsprés de ía de Girona. en cU darrers anys, com a mínim, en tres crcballs de El primer d'aquests referencia. En tot ells, l'área urbana de Figiiercs aparcU tres treballs és el Pía gene­ {per volum demográfic, pes económic i singularitat territo­ ral de la zona de Figueres rial) com una entitat básica en l'articulació territorial i de 1983. Aqucst pía va socioeconómica de l'estructura de nodes urbans de Cata­ ser encarrcgar per la lunya i, mes específicament, de les comarques de Girona. Diputació de Girona i fon redactat i tramitaf entre 1975 i 1982. A mes de Figueres, incloYa onze municipis del seu entorn: Borrassá, Gaba­ nes, el Far d'Empordá, Llers, Ordis, Pont de

Molins, Santa Llogaia d'Alguema, Vllabcrtran, Vllafant, Vilamalla i Vila-sacra. El fet que s'entengués que el plane- jament urbanístlc d'aquests municipis havia de ser conjunt mostra l'existéacia d\uia rcalitat territorial complexa i amb característiques d'área urbana que requería una planificació mes enllá deis límits estrlctament municipals. Aquest pri­ mer projecte de planiñcació supramunicipal, certament ambiciós Í Udusionat, va veure's avortat (com també en altres árees urbanes catalanes) per dlrectrius polítiques reticents a la perdua d'identitat municipal 1 a Taparició d'entitats supramunicipals diferents a les comarques. Així, aquest pía va derivar en l'instrument de planejament urba- DOSSIER -> f- RLVISIA II!- GlIÍONA * NLM. 230 MAIi; - IL'N'i' 2005 f-b^íijlí?

^EA URBANA

nístic de la ciutac de Figueres (iictiuilment encara Finalment, el mes recent Í exbaustiu treball de definí- vlgcnt), mciitrc que la retita de municipís van anar ció de Tarea urbana de Figueres es va portar a terme en el redactant els scus plans particulars i es va diluir c! marc deis trcballs de TEstracegia Urbana i Territorial per a carácter supramunicipal del Pía. la Figueres del Segle XXI impulsats per TAjuntament de El scgon treball que plantcja l'existéncia Figueres durant el període 2000-2003. En el marc d'una área urbana a Tentorn de Figueres és fel Pía d'aquest ampli treball estratégic, els estudis de defmició de territorial general de Catalunya (1995), elaborat Tarca urbana de Figueres van ser elaborats peí Departa- peí Deparcament de Política Territorial i Obres ment de Geografia de la Universítat de Girona. Emprant Publiques de la Generalitat de Catalunya. Aquest la metodología de definició d'árecs funcionáis a partir de treball, en tant que pía territorial general, se situava en l'esglaó mes alt deis Instruments de planificació territorial de Catalunya. En aquest cas, Tarea urba­ na era el resultat de Tanálisi de les dades de mobilí- tat laboral obligada i les arces de eohesió de l'any 1991. L'área resultant abastava Figueres i 40 muni­ cipís mes: Agiillana, Albanyá, Avinyonet de Puig\'entós, Borrassá, Gabanes, Capmany, Cantallops, Castelló d'Empúries, Cistella, Darnius, Espolia, el Par, Fortiá, Garrigas, la Jonquera, Liado, Llers, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Peralada, Palau de Santa Eula­ lia, Pont de Molins, Rabos, Riumors, Sant Climent Sescebes, Sant Lloren^ de la Muga, Sant Miquel de Fluviá, Sant Morí, Santa Llogaia d'Alguema, Siurana, Terrades, la Vajol, Vilafant, Vilamalla, Vilajuíga, Vila- sacra, Vilabertran,

Coni es pot coniprovar aquesta nova deÜmitació abas- Cava la majaría de municipís de la comarca de í'Alt Empordá (68). En quedaven fora alguns petits muaicipis i altres vinculats a eiutats capi^iilera, com Roses i l'Escala. 5tí Uyol *• líjiVlSTA DH GlHONA Jf NÜM. 2.ÍO .MAUi -JUN-)- 2O0.S *- DOSSIER

mada per 17 municipts: Avinyonet de Puigvetitós, Borrassá, Gabanes, el Far, Figueres, Fortiá, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Líogaía d'Algiic- m;i, Vilaíant, Vüamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilabertran. Aquesta área, major que la definida peí Pía general de la 2ona de Figueres i menor que la del Pía territorial general de Catalunya, era el resultar d'analitzar tres variables. En primer lloc, la mobilitat laboral, amb uns fluxos molt intensos entre municipis. En scgon lloc, el fet de ser municipis que ibrmcn un continu iirbá o son limítrofes ajTib el terme municipal de Figueres. Finalment, també es consideraya el fet de ser municipis que tenien relació amb Figueres per temes de prescació coniunta de servéis. Aquests 17 municipis son els que, actualment, formen Tarea urbana de Figueres.

Caracterització de la mobilitat laboral a rinteriorde l'área urbana de Figueres les dades de mobilitat laboral (és a dir, analitzant els flu­ Les dades de mobilitat laboral del cens de 2001 posen de xos díaris deis moviments residencia-Uoc de treball deis relleu on es localitza Tactivitat económica a Tlnterior de municipis de l'Alt Empordá) deis anys 1986, 1991 i 1996, Tarea urbana i on es localitza el Uoc de residencia d'aquests s'establia que Tarea urbana de Figueres passava de 32 treballadors. El primer que cal constatar es Tenerme inte- municipis el 1986, a 43 el 1991 i a 47 el 1996. Aixo signi- rrelació entre lloc de treball i lloc de residencia a Tinterior ficava que Tarea urbana de Figueres mostrava un fort dinamisme amb un increment deis seus municipis i que Figueres es consolidava com la cap^alera d'una área urba­ na que abastava gairebé tota la comarca de TAlt Empordá. Intentant definir una arca de menors dimensions i de major íntensitat en els fluxos residencia-treball, el Depar- tament de Geografía de la UdG definía una área urbana extensa formada per 35 municipis amb fortes interrela- cíons residencia-treball: Albanya, Avinyonet de Puigven- tós, Biure, Boadella d'Empordá, Borrassá, Gabanes, Cis- tella, Darnius, el Far, Fortíá, Garrigás, Liado, Llers, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulalia, Pont de Molins, Pontos, Rabos, Riumors, Sant Climent Sescebes, Sant Lloren^ de la Muga, Sant Miquel de Fluviá, Sant Mori, Santa Llogaia d'iAlguema, Siurana, Terrades, Vilabertran, Vilafant, Vilajuiga, Vila- malla, Vilamaniscle i Vila-sacra. Es a dir, una área molt semblant a la definida peí Pía territorial general de Cata­ lunya. Finalment, es definía un iin:a urbana campada for- DOSSIER f- lí.l-:VISIA Dü GllíONA •* NLM. 2J|0 MAIC-JUNS' 3O0S ••I2ijll59

de Tarea urbana, que genera un elevar nombre de fluxos Tarea urbana. Abtí, Vilafant presenta un total de 854 llocs diaris entre el municipi de residencia i el municipi de tre- de treball localitzats al seu municipi, deis quals 351 (un ball. Es constaten ducs grans direccions deis fluxos 41%) son ocupats per residents a Vilafant i la resta (59%) per gent d'altres municipis, en especial de Figueres (310). En canvi, 1.771 persones que viuen a Vilafant surten diá­ riament a trcballar a d'altres municipis, especialment a Figueres (882) i Vilamalla (161). El municipi de Vilamalla presenta una situado ben diferent. Es tracta d'un municipi amb poca poblado (878 habitants el 2004), pero que allotja en el seu inte­ rior dos importants poligons industriáis que atrauen diá­ riament molts treballadors. Aixi, Vilamalla té 1.479 llocs de treball localitzats al seu municipi i només 169 (un 11%) son ocupats per residents a Vilamalla, la resta son d'altres municipis. Es tracta, dones, d'un municipi

residéncia-treball. En primer lloc, Figueres, com a cap^a- Icra de Tarea urbana i municipi mes poblat, atrau molts treballadors que viuen a la resta de municipis de Tarea urbana. Del total de treballadors que diáriament es des­ placen a Figueres, 5.354, un 41% (és a dir, 2.205) ho fan des de municipis de Tarea urbana, especialmenc de Vila- fünt (882). Aquests treballadors permeten fer funcionar l'enorme oferta del sector servéis de la ciutat. D'altra banda, de Figueres surten nombrosos contingents de tre­ balladors cap ais polígons industriáis de Tarea urbana, espectalnient el del Pont del Príncep i Empordá Interna­ cional, ubicats al terme de Vilamalla. En termes numérics,

diáriament surten de Figueres en direcció a d'altres muni­ que atrau treballadors peí fet de disposar de nombroses cipis un total de 5.077 treballadors, deis quals un 31% (és empreses en el seu terme municipal. a dir 1.620) ho fan ais municipis de Tarea urbana, deis En definitiva, peí que fa a les relacions de base diaria quals el principal destí és Vilamalla, amb 669 treballadors. entre el lloc de residencia í el lloc de treball, pot afirmar-se És interessant destacar dos municipis mes amb carac- que els 17 municipis formen una auténtica unitat territorial terístiques ben diferencs. En primer lloc, el cas de Vilafant i sodoeconomica. L'estructura económica de Figueres i la que en els darrcrs anys s'ha anat consoÜdant com un de la resta de munidpis només pot entendre's analitzada de niunicipi dormitorl, amb un creixement demográfic consi­ forma conjunta i com una unitat amb funcionament propi. derable {concentrat al llindar amb Figueres i no al nucli historie), pero de gent que treballa a d'altres municipis de Xavier Turró Ventura es .i^roiinif.