Núm. expedient DAAM:

EG.04.07.02

Títol: PROJECTE D’INFRAESTRUCTURES ESTRATÈGIQUES DE PREVENCIÓ D’INCENDIS DEL PPP G1 “MASSÍS DE L’ALBERA” I ZONA ANNEXA

Tipus de document: Inclòs en: Projecte d’infraestructures estratègiques Programa operatiu Objectiu 3 de cooperació de prevenció d’incendis (PIE) de territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013. Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) Eix 2 del programa: protecció i valorització del patrimoni natural, prevenció de riscos.

Zona d'actuació: Nucli significatiu: Massís de l’Albera i Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera Massís de les Salines

Termes municipals: Comarca: Codi d’àrea geogràfica: 17 municipis Alt Empordà 17

Redactora del projecte: Director del projecte:

Núria Nadal Salellas Enginyera de forests Pere Frigola i Vidal Forestal Catalana, S.A. Enginyer de forests Núm. col·legiada 4.173 Generalitat de Catalunya Maig de 2015

Memòria ......

Annexes a la memòria......

Pressupost ......

Plànols ......

DOCUMENTS DEL PROJECTE

DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA

DOCUMENT NÚM. 2 ANNEXES A LA MEMÒRIA

DOCUMENT NÚM. 3 PLÀNOLS

DOCUMENT NÚM. 4 PRESSUPOST

DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

ÍNDEX DEL PROJECTE

DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA

1. ANTECEDENTS ...... 8 1.1. Documents previs de planificació de prevenció d’incendis ...... 8 1.2. Projectes executius previs de prevenció d’incendis ...... 10 2. LOCALITZACIÓ DE L’ÀREA DE TREBALL ...... 11 3. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE ...... 12 4. OBJECTIUS DEL PROJECTE ...... 13 4.1. Objectius principals ...... 13 4.2. Objectius metodològics ...... 13 5. BASES DE L’ESTUDI TÈCNIC DEL PROJECTE ...... 14 5.1. Estat legal ...... 14 5.1.1. Situació i límits ...... 14 5.1.2. Divisió administrativa ...... 14 5.1.3. Titularitat del terreny i instruments de gestió forestal de finques ...... 15 5.1.3.1. Dades cadastrals ...... 15 5.1.3.2. Forests de gestió pública ...... 15 5.1.3.3. Instruments d’Ordenació Forestal de finques públiques (IOF) ...... 16 5.1.3.4. Instruments d’Ordenació Forestal de finques particulars: PTGMF i PSGF ..... 16 5.1.4. Espais de protecció especial ...... 19 5.1.4.1. Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) ...... 19 5.1.4.2. Espais de la Xarxa Natura 2000 (XN2000)...... 20 5.1.4.3. Espais del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) ...... 21 5.1.4.4. Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC)...... 22 5.1.4.5. Espai d’Interès Geològic (EIG) ...... 24 5.1.4.6. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Albera ...... 25 5.1.4.7. Fauna protegida ...... 29 5.1.4.8. Flora protegida ...... 31 5.1.5. Instruments de planificació del territori d’àmbit general ...... 32 5.1.5.1. Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) ...... 32 5.1.5.2. Pla territorial parcial de les Comarques Gironines ...... 34 5.1.5.3. Carta de paisatge de l'Alt Empordà ...... 35 5.1.5.4. Pla director territorial de l'Empordà ...... 36 5.1.6. Àmbit normatiu ...... 36 5.1.6.1. Competències en matèria de prevenció i extinció d’incendis forestals ...... 36 5.1.6.2. Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024 ...... 37 5.1.6.3. El Pla INFOCAT i la regulació dels PPP ...... 37 5.1.6.4. Regulació dels espais naturals de protecció especial en matèria de prevenció d’incendis ...... 38 5.1.6.5. Regulació dels municipis d’alt risc d’incendi ...... 39 5.1.6.6. Regulació de la protecció d’urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana situats en terrenys forestals ...... 39 5.2. Estat natural ...... 40 5.2.1. Geologia i edafologia ...... 40 5.2.2. Orografia ...... 41 5.2.3. Xarxa hidrogràfica ...... 42 5.2.4. Clima i meteorologia ...... 43 5.2.5. Estructures de vegetació i mapa de combustibles forestals ...... 47 5.2.5.1. Mapa de models de combustible del CREAF ...... 47 5.2.5.2. Mapa d’usos del sòl ...... 49

1 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

5.2.5.3. Mapa d’hàbitats de Catalunya del DAAM...... 50 5.2.5.4. Mapa de cobertes del sòl de Catalunya a escala 1:5.000, del CREAF ...... 52 5.3. Estat socioeconòmic ...... 54 5.3.1. Població i activitats econòmiques...... 54 5.3.2. Ocupació del sòl ...... 55 5.4. Inventari d’infraestructures de prevenció ...... 55 5.4.1. Xarxa viària ...... 55 5.4.2. Xarxa bàsica de punts d’aigua ...... 55 5.4.3. Àrees de baixa càrrega de combustible ...... 57 5.4.4. Regulació de l’accés motoritzat i infraestructures associades ...... 58 5.4.4.1. Tancament per nivell de risc d’incendi Alfa 3 ...... 58 5.4.4.2. Restricció d’accés per protecció del medi natural ...... 59 5.4.4.3. Tanques físiques ...... 59 5.4.5. Parcs de bombers i punts de guaita ...... 60 5.4.6. Agrupacions de Defensa Forestal (ADF)...... 60 5.5. Inventari d’infraestructures de risc i de llocs vulnerables ...... 62 5.5.1. Urbanitzacions discontínues de la trama urbana ...... 63 5.5.2. Càmpings, cases de colònies, àrees d’acampada i àrees recreatives ...... 64 5.5.3. Veïnats, masos, granges i cases aïllades ...... 64 6. ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ ...... 67 6.1. Estadístiques d’incendis ...... 67 6.1.1. Metodologia: dades emprades ...... 67 6.1.2. Estudi de la freqüència i temporalitat ...... 67 6.1.2.1. Estadístiques d’incendis anuals ...... 67 6.1.2.2. Estadístiques d’incendis per mesos ...... 71 6.2. studi de la causalitat dels incendis ...... 73 6.2.1. Causalitat d’incendis del període 1968-2014 ...... 73 6.2.2. Causalitat d’incendis dels darrers 10 anys (2005-2014) ...... 76 6.2.2.1. Localització d’agrupacions d’ignicions, “hot spots” ...... 80 6.2.3. Conclusions de les estadístiques i la causalitat ...... 82 6.3. Estudi de les situacions meteorològiques favorables als incendis ...... 83 6.3.1. Metodologia de classificació sinòptica dels incendis històrics ...... 83 6.3.2. Resultats: incendis històrics classificats ...... 83 6.3.3. Grup sinòptic de nord d’hivern ...... 87 6.3.4. Grup sinòptic de nord d’estiu ...... 89 6.3.5. Grup sinòptic de ponent d’estiu ...... 90 6.3.6. Grup sinòptic de sud ...... 91 6.3.7. Grup sinòptic d’anticicló ...... 92 6.4. Zones de règim homogeni d’incendi (ZHR) del PPP ...... 94 6.4.1. Definició de les ZHR ...... 94 6.4.2. ZHR del PPP...... 95 6.4.2.1. ZHR 1: Zona annexa ...... 97 6.4.2.2. ZHR 2: Albera interior ...... 99 6.4.2.3. ZHR 3: Albera marítima ...... 100 6.5. Incendis tipus ...... 102 6.5.1. Incendi topogràfic als vessants litorals (T2) ...... 104 6.5.2. Incendis amb vent de nord o nordoest al litoral (V2) ...... 105 6.5.3. Incendis amb vent de Nord o Nord-Oest amb contravents (V4) ...... 106 6.6. Incendis de disseny concrets del PPP ...... 107 6.7. Estratègia de planificació a cada ZHR del PPP ...... 110 6.7.1. ZHR 1: Zona annexa ...... 110 6.7.2. ZHR 2: Albera interior ...... 111 6.7.3. ZHR 2: Albera marítima ...... 111 7. ENGINYERIA DEL PROJECTE ...... 112 7.1. Metodologia ...... 112

2 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

7.2. Simulació amb Flammap ...... 113 7.2.1. Informació d’entrada: el Lanscape ...... 113 7.2.1.1. Representació del terreny: elevacions, pendents i orientacions ...... 114 7.2.1.2. Representació de la vegetació: model de combustible, fracció cabuda coberta, altura de l’arbrat i alçada de la primera branca viva ...... 114 7.2.1.3. Altres variables per a la simulació ...... 116 7.2.1.4. Dades meteorològiques i humitat del combustible mort ...... 117 7.2.2. Informació de sortida ...... 117 7.2.2.1. Simulació estàtica ...... 117 7.2.2.2. Capacitat d’extinció en la situació actual ...... 118 7.3. Càlcul del descens de vulnerabilitat del territori ...... 120 7.4. Assignació de prioritat d’execució a les actuacions planificades ...... 120 8. PLANIFICACIÓ ...... 121 8.1. Consideracions generals...... 121 8.2. Condicionants a la planificació ...... 122 8.3. Punts crítics i oportunitats ...... 122 8.3.1. Punts crítics i oportunitats en incendis conduïts pel vent ...... 123 8.3.2. Punts crítics i oportunitats en incendis conduïts per la topografia ...... 125 8.3.3. Tipus d’àrea de baixa càrrega de combustible en cada punt crític ...... 125 8.4. Tipus d’actuacions planificades al PIE ...... 126 8.5. Àrees de baixa càrrega de combustible ...... 126 8.5.1. Definició, classificació i ubicació ...... 126 8.5.2. Dimensionament i forma ...... 130 8.5.3. Estructura de combustible objectiu ...... 133 8.5.3.1. Estructura del combustible de les AE i les FAE: les ORGEST ...... 133 8.5.3.2. Estructura del combustible de les AC ...... 137 8.5.3.3. Estructura del combustible de les FP ...... 138 8.5.3.4. Estructura del combustible de les FAT ...... 138 8.5.3.5. Estructura del combustible de les AS ...... 138 8.5.3.6. Estructura del combustible de les FS ...... 139 8.5.4. Objectius de la gestió forestal de les àrees de baixa càrrega de combustible .... 139 8.6. Xarxa viària estratègica...... 140 8.6.1. Definició i classificació ...... 140 8.6.2. Franja de seguretat de vial (FSV) annexa a la xarxa viària estratègica...... 141 8.6.3. Establiment d’una xarxa viària ...... 142 8.7. Foment de la ramaderia ...... 142 8.8. Punts d’aigua ...... 143 8.8.1. Definició i classificació ...... 143 8.8.2. Característiques requerides als punts d’aigua de la xarxa bàsica ...... 144 8.8.3. Propostes de millora principals per a establir una xarxa de punts d’aigua ...... 146 8.9. Senyalització i regulació de l’accés ...... 146 8.10. Vigilància ...... 147 8.11. Valoració del cost de les actuacions ...... 147 8.12. Priorització d’actuacions ...... 148 9. PRESSUPOST I AMIDAMENT DE LES ACTUACIONS PLANIFICADES...... 148 9.1. Àrees de baixa càrrega de combustible areals: AC, AS, AE, FP i FPP ...... 149 9.2. Àrees de baixa càrrega de combustible lineals: FAT ...... 150 9.3. Xarxa viària ...... 150 9.4. Punts d’aigua ...... 151 9.5. Senyalització i regulació de l’accés ...... 151 9.6. Vigilància ...... 151 10. PRESSUPOST GENERAL ...... 152 10.1. Pressupost per capítols ...... 152 10.2. Pressupost per contracte ...... 152

3 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

DOCUMENT NÚM. 2: ANNEXES A LA MEMÒRIA

Número Títol de l’annex Format 1 Recull comentat de normativa sobre incendis forestals Imprès

2 Recull de punts de tancament de l’accés motoritzat Imprès

3 Recull d’elements vulnerables Imprès

4 Models de combustible Imprès

5 Bases físiques de comportament de l’incendi Imprès

6 Incendis històrics estudiats Imprès

7 Reconstrucció dels incendis forestals més rellevants Imprès

8 Selecció de dades meteorològiques per a la simulació d’incendis Imprès

Estudi de vents a escala local en llocs estratègics i representatius 9 del massís Imprès

10 Fitxes de les actuacions planificades Imprès (volum apart)

11 Fitxes de punts d’aigua: inventari i actuacions Imprès (volum apart)

Croquis de descens de vulnerabilitat del territori de cada grup 12 d’actuacions Imprès (volum apart)

13 Taules de resum d’actuacions per municipis Imprès

Dades cadastrals de les actuacions planificades 14 Digital

15 Afectació de les actuacions respecte diverses figures de protecció Imprès

Relació d’entitats i persones consultades durant la redacció del 16 projecte d’infraestructures de prevenció d’incendis Imprès

17 Bibliografia Imprès

18 Glossari Imprès

19 Sigles i abreviacions Imprès

DOCUMENT NÚM. 3: PRESSUPOST

4 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

DOCUMENT NÚM. 4: PLÀNOLS

1. Situació 2. Condicionants a la planificació 3. Elements vulnerables, infraestructures de risc i de prevenció d’incendis existents 4. Inicis d’incendi per causalitat (1986-2014) 5. Incendis històrics per ordre cronològic (5 fulls) 6. Incendis històrics per situació sinòptica 7. Solapament d’incendis històrics 8. Xarxa viària estratègica codificada 9. Planificació d’actuacions 10. Planificació d’actuacions per prioritat

5 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

6 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

INTRODUCCIÓ

Aquest Projecte d’Infraestructures Estratègiques (PIE) de prevenció d’incendis forestals es redacta per encàrrec de la Direcció General del Medi Natural (DGMN) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), en el marc del projecte europeu PRINCALB ( www.princalb.cat ). El PRINCALB és un projecte INTERREG que té per objectiu la prevenció dels incendis forestals al massís de l’Albera, unes muntanyes que geogràficament formen una unitat, però que està partit per la frontera administrativa entre Catalunya i França, i que històricament ha tingut una problemàtica d’incendis forestals transfronterers.

L’any 2012 es va acabar de redactar el primer esborrany del PIE, poc abans de que es produís el gran incendi del 22 de juliol de 2012, que va afectar una part del PPP G1, de la zona annexa i també superfície fora d’aquesta àrea, sumant 10.477 ha en total. Un incendi a Portbou la mateixa data també va afectar el PPP G1 en 41 ha. Arrel d’aquests incendis es van emprendre treballs d’emergència de restauració de la zona incendiada, amb els quals es van executar treballs silvícoles, adequació de xarxa viària i altres actuacions, seguint principalment allò previst en l’esborrany del PIE.

El present document, el PIE definitiu, és una actualització de l’esborrany del 2012, que inclou les aportacions fetes pels diferents actors als que es va presentar l’esborrany, inclou ja els treballs realitzats en l’emergència, i les noves dades que va aportar l’incendi de 2012 en comportament de l’incendi, en l’efecte de les infraestructures de prevenció que s’havien executat i en l’afectació a la massa forestal.

7 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

1. ANTECEDENTS El Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) G1 i la zona annexa és un territori molt afectat per incendis forestals, tant per incendis relativament petits com per grans incendis que han arribat a cremar diversos milers d’hectàrees.

L’incendi més rellevant de la història recent que roman en la memòria dels habitants dels pobles de la zona és el gran incendi forestal del 19 de juliol de 1986, que va cremar unes 19,612 ha a l’Albera i unes 5.000 més a França. De fet, aquell any es van esdevenir grans incendis també a Montserrat i altres indrets, de manera que va marcar un punt d’inflexió en la prevenció i extensió d’incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquell any els mitjans humans i econòmics van augmentar considerablement. El segon major incendi produït a la zona és el del 22 de juliol de 2012 que va afectar 10.476 ha.

La figura il·lustra l’afectació recurrent d’incendis d’alguns dels municipis de la zona de treball. Es mostra la superfície cremada per municipis en relació a la seva superfície total, entre els anys 1968-2014 (47 anys).

Sup. cremada respecte sup. total del municipi (1968-2014)

10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 RABÓS LLANÇÀ COLERA DARNIUS ESPOLLA CAPMANY MASARAC PORTBOU AGULLANA CANTALLOPS LA JONQUERA GARRIGUELLA VILAMANISCLE

Sup. cremada (ha) Sup. municipi (ha)

SANT CLIMENT SESCEBES Figura 1. Superfície afectada per incendis en relació a la superfície d’alguns dels municipis del PPP (1968-2014). Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals (SPIF), del DAAM.

1.1. Documents previs de planificació de prevenció d’incendis Actualment no existeix un instrument vigent i aprovat de planificació de mesures de prevenció d’incendis en el marc del Perímetre de Protecció Prioritària. Malgrat això, en aquest massís s’han fet ja actuacions de prevenció d’incendis i documents de planificació d’àmbit similar. Els documents de planificació es van començar a fer després del gran incendi forestal

8 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria transfronterer de l’estiu de 1986 i tots ells recullen la problemàtica dels incendis de tramuntana que passen d’un costat a l’altre del massís.

2010 “Plan técnico de defensa contra incendios en la base Álvarez de Castro, Gerona” Ministerio de Defensa. Proposta d’actuacions de prevenció d’incendis a la base militar de Sant Climent Sescebes.

2001 “Pla de Prevenció d’Incendis forestals de Cap de Creus i l’Albera”. Departament de Medi Ambient. Proposta extensa d’infraestructures de prevenció d’incendis. No aprovada la part de l’Albera, però si la part del Cap de Creus, revisada el 2004.

1999 Mapa de títol “Proposta d’implantació d’infraestructura de prevenció d’incendis forestals al massís de l’Albera”. Departament de Governació. DG d’Emergències i Seguretat Civil. Proposta de pistes forestals a arranjar, de franges de baixa càrrega de foc, de tallafocs protegits i de punts d’aigua nous. Alguns dels punts d’aigua proposats es van construir durant els anys següents.

1996 “Projecte Integrat de Protecció (PIP) del massís de l’Albera (Alt Empordà). PAPIF III (1996-1999)”. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. DG del Medi Natural. Recull d’infraestructures de prevenció existents, avaluació del risc i planificació d’actuacions de prevenció. Pressupost total: 57.500.000 PTA.

1995 Mapa del PNIN de l’Albera amb les infraestructures de prevenció existents i proposades: tallafocs, pistes forestals a obrir i/o a arranjar i eixamplar, punts d’aigua i hidrants. 1994-1995. Departament d’Agricultura. DG del Medi Natural. Redactor: Sebastià Delclòs. Proposta de tallafocs, d’una xarxa de camins, amb alguns camins nous a obrir, i de punts d’aigua.

1993 “Cooperació intercomunitària i transfronterera en matèria de lluita contra incendis forestals: exemple del perímetre que comprèn els municipis espanyols de Maçanet de Cabrenys, la Vajol, Agullana, la Jonquera i els municipis francesos de Céret, Maureillas-las Illas, le Perthus. Ampliació d’actuacions”. Departament d’Agricultura a Girona. DG del Medi Natural. Proposa arranjament i construcció de camins, estassades i podes en franges de carreteres i tallafocs i punts d’aigua.

1992 “Coopération intercommunale et transfrontalière en matière de lutte contre les incendies de forêt: l’exemple du perimètre comprenant les communes espagnoles de Maçanet de Cabrenys, la Vajol, Agullana, la Jonquera et les communes françaises de Céret, Maureillas-las Illas, le Perthus. Mémoire de maìtrisse d’aménagement” 1991- 1992. Université de Perpignan. Faculté des sciences humaines, juridiques, économiques et sociales. De la part catalana va participar la DG del Medi Natural. Inventari de les infraestructures dels dos vessants, sud i nord, anàlisi de la problemàtica i proposta d’actuacions: punts d’aigua, camins i zones de pastura i estassada.

1990(?) “Proposta al projecte del pla de prevenció d’incendis al Pirineu oriental”. Departament d’Agricultura. Proposa la creació d’un “tallafoc verd” extens que abraçava la serra d’en Gibert, la

9 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Baga d’en Ferran i la serra de la Balmeta, amb l’objectiu de subdividir el territori en dues parcel·les ben diferenciades: els Aspres de l’Albera (oest) i la Costa de la Marenda (est).

1989 “Programes de creació, de vigilància, de prevenció i d’actuacions urgents de l’ADF de l’Albera. Municipis de Cantallops, la Jonquera, Capmany, Sant Climent Sescebes, Mollet de Peralada, Peralada, Masarac-Vilarnadal i Espolla”. Departament de Medi Ambient. DG del Medi Natural. Redactat per Catalunya Enginyeria i Gestió, SA. Proposta de punts d’aigua a construir, i de camins a repassar i a construir.

1.2. Projectes executius previs de prevenció d’incendis Tot i no existir un document de planificació d’incendis aprovat, al massís s’han executat nombroses actuacions de prevenció d’incendis, tant per part de l’administració forestal com pels Bombers, Ajuntaments, ADF i d’altres.

Projectes executius de major volum de treballs de prevenció d’incendis promoguts per l’administració forestal de la Generalitat de Catalunya, finançats amb fons propis o d’altres. Els imports corresponen a pressupost d’execució de projecte.

2014 “Restauració de zones incendiades per a l'establiment d'infraestructures de prevenció d'incendis al sector Panissars-Serra de la Plaça-Sta. Eugènia”. Expedient NGG- 60.004/13. Executat després del gran incendi forestal del 22-7-2012 59.713,10 €

2014 “Restauració de zones incendiades per a l'establiment d'infraestructures de prevenció d'incendis al sector de Capmany – Cantallops”. Expedient NGG-60.007/13 Executat després del gran incendi forestal del 22-7-2012 59.531,61 €

2014 “Restauració de zones incendiades per a l'establiment d'infraestructures de prevenció d'incendis al sector de Santa Llúcia – Cantallops”. Expedient NGG-60.006/13 Executat després del gran incendi forestal del 22-7-2012 60.439,10

2014 “Restauració de zones incendiades per l’establiment d’infraestructures de prevenció d’incendis al sector Agullana-Darnius”. Expedient NGG-60.005/13 Executat després del gran incendi forestal del 22-7-2012 59.350,11

2014 “Actuaciones de emergencia para la reparación de los daños producidos por los incendios forestales del 2012”. Expedient NGG-30.501/13. Executat després del gran incendi forestal del 22-7-2012 1.855.758,00 €

2012 “Execució d’infraestructures en matèria de prevenció d’incendis forestals al massís de les Alberes, Cap de Creus i els seus voltants en el marc del projecte europeu Princalb (EFA 30/08). Establiment d’infraestructures de prevenció d’incendis a la zona fronterera del mas de la Comtessa (La Jonquera – Alt Empordà)”. Executat en el marc del PRINCALB. 152.856,79 €

2011 “Execució d’infraestructures en matèria de prevenció d’incendis forestals al massís de

10 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

les Alberes, Cap de Creus i els seus voltants en el marc del projecte europeu Princalb (EFA 30/08). Establiment d’infraestructures de prevenció d’incendis a la zona fronterera del Pla de l’Arca (La Jonquera – Alt Empordà)”. Executat en el marc del PRINCALB. 349.969,00 €.

2010 “Establiment d’una àrea estratègica de baixa càrrega de combustible al Coll de Banyuls (Rabós – Alt Empordà)”. Executat en el marc del PRINCALB. 202.828,97 €.

2010 “Proyecto de reforestación de las cabeceras de las cuencas mediterráneas del Alt Empordà (Girona)”. Terme municipal de Llançà. 1.999.912,22 € fase 1, executada. 475.585,94 € fase 2, no executada.

2005 “Establiment d'infraestructures per a la prevenció d'incendis forestals a la zona fronterera de Panissars (la Jonquera - Alt Empordà)”. 246.403,02 €

2004 “Establiment d’un tallafoc transitable al límit de les Reserves Naturals Parcials de l’Albera (Rabós-Alt Empordà)”. 195.356,18 €

2002 “Restauración hidrológico-forestal en la cuenca de la Rambla de Portbou”. 2.983.584,6 €

2001 “Tractaments silvícoles a la Muntanya de Colera”. 1.023.142,09 €

Projectes executius de major volum de treballs promoguts per altres administracions.

2010 “Proyecto de reforestación, mejora forestal y prevención de incendios en terrenos del Ministerio de Defensa en Catalunya. Base militar General Álvarez de Castro, en Sant Climent Sescebes (Girona)”. 1.053.600,44 €

2. LOCALITZACIÓ DE L’ÀREA DE TREBALL L’àrea de treball comprèn el Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) de nom “Massís de l’Albera”, amb el codi G1, més una zona annexa a aquest PPP, situada immediatament a l’oest. Els límits doncs, se situen, d’oest a est, entre la pista asfaltada que uneix la Vajol amb Maçanet de Cabrenys i la carretera N-260, de Figueres a Llançà. De nord a sud, l’àrea se situa entre la frontera francesa i les carreteres Gi-502 i Gi-503 (que uneix la N-II i Maçanet de Cabrenys) i les carreteres Gi-602 i Gi-603, que uneixen la N-II amb Garriguella i Vilajuïga.

El PPP G1 comprèn una superfície de 24.804ha, i la zona annexa 6.261 ha, sumant un total de 31.064 ha.

La inclusió de la zona annexa es deu a que el límit entre elles és permeable per als incendis i, per tant, limitar-se al PPP G1 seria insuficient per encarar adequadament la prevenció d’incendis de la zona. Els incendis històrics de 1919, 1945, 1983, 1986 i, ja més recentment, el de 2012, posen en evidència que les mesures de prevenció han de fer-se a cavall del corredor d’infraestructures AP7, TGV i NII, límit entre PPP G1 i zona annexa.

11 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Administrativament l’àrea de treball se situa totalment dins la comarca de l’Alt Empordà. Hi ha 17 municipis amb terrenys dins l’àrea de treball. Ocupa una extensió de 31.064 ha. Els límits d’aquest perímetre i els municipis que engloba es detallen a l’estat legal.

Tal i com es pot observar a la figura, el PPP i zona annexa objecte d’aquest projecte limita amb el PPP G2, del Cap de Creus.

Figura 2. Mapa de situació del PPP G1 “Massís de l’Albera” i la zona annexa, objecte d’aquest pla, respecte la comarca de l’Alt Empordà i el PPP G2 “Cap de Creus”.

3. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE Aquest projecte es redacta per la necessitat evident de gestionar d’una manera raonada el problema dels grans incendis forestals que amenacen el massís de l’Albera. Els grans incendis que s’han donat a la zona han estat d’una magnitud en velocitat, intensitat i superfície afectada, que es fa necessari afrontar el fenomen d’una manera planificada, amb el recolzament d’una estratègia meditada. Aquesta estratègia ha d’estar basada en l’estudi del massís en tots els seus aspectes: vegetació, relleu, meteorologia, etc. i en l’estudi i anàlisi dels incendis històrics ocorreguts.

El massís ha experimentat constantment canvis en el paisatge, i en les darreres dècades (des de l’ús generalitzat dels combustibles fòssils i l’abandonament els terrenys de conreu més marginals) aquests canvis han estat la instal·lació de vegetació forestal en pastures i conreus i l’augment de densitat i de càrrega de combustible en boscos i bosquines. Un altre canvi important a la franja costanera ha estat el de la construcció d’urbanitzacions (zones urbanes poc denses i sovint ajardinades i/o immerses en la vegetació forestal) als vessants muntanyencs del voltant dels nuclis històrics dels pobles, allà on abans hi havia olivars o vinyes, per exemple.

Aquests canvis de paisatge, doncs, han comportat principalment l’augment de la càrrega de combustible i l’augment de la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació en pràcticament tots els terrenys forestals. S’ha perdut una part del mosaic de vegetació i el paisatge s’ha homogeneïtzat, alhora que l’ús del medi natural ha passat de ser eminentment econòmic a ser de lleure. Aquest és l’escenari dominant a les zones mediterrànies dels països desenvolupats, en els que d’uns anys ençà els grans incendis forestals han causat problemes i han generat pèrdues humanes i materials, a més d’una gran despesa en la dotació de mitjans d’extinció. També han causat greus danys al medi natural: erosió, alliberament de grans quantitats del

12 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

CO 2 emmagatzemant a la vegetació, mort de fauna, regressió de les espècies menys adaptades al foc, etc.

En el cas del massís de l’Albera la planificació de la prevenció d’incendis forestals ha d’incloure forçosament el vessant nord, dins del territori francès, ja que els incendis forestals ocorreguts en la història han passat sovint d’un costat a l’altre de la frontera.

4. OBJECTIUS DEL PROJECTE 4.1. Objectius principals Els objectius principals d’aquest Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis (PIE) són:

o Ordenar el territori del massís forestal mitjançant la determinació de regions d'incendi sobre les quals establir infraestructures estratègiques i zones de gestió que mitjançant actuacions de silvicultura preventiva i d'adequació representin oportunitats per als equips de gestió de l'extinció d'incendis amb l'objectiu que aquests no s'acabin convertint en un gran incendi forestal (GIF).

o Constituir el document marc en matèria d'anàlisi del perill d'incendi forestal a nivell de massís a partir del qual avaluar la vulnerabilitat dels elements que poden patir els efectes d'un incendi forestal amb l'objectiu d'establir quantes condicions i restriccions siguin adients, a més d'establir limitacions o prohibicions al desenvolupament d'elements de nova implantació, de manera que en la mesura del possible quedi garantida la seguretat de les persones, els béns i del medi ambient.

o Constituir el document de decisió a utilitzar pels gestors de prevenció i d'extinció d'incendis forestals a l'objecte de prioritzar la promoció i l'execució de les actuacions de prevenció d'incendis forestals que es vulguin desenvolupar a l'àmbit del massís forestals per part de les administracions públiques i titulars de terrenys i que aquestes siguin coherents amb la planificació que ell s'acabi plantejant.

o Caracteritzar i delimitar aquelles àrees i infraestructures estratègiques a nivell de massís sobre les quals declarar d'interès general els treballs de creació i manteniment que s'hagin de portar a terme a l'objecte que en cas d'incendi forestal es limiti la superfície potencial d'afectació i possibiliti que els gestors de l'extinció puguin plantejar maniobres de treball eficaces i segures.

4.2. Objectius metodològics Per a aconseguir aquest objectiu general, el PIE persegueix els objectius metodològics següents:

o Identificar els tipus d’incendi de disseny que es produeixen o poden produir a cada part del massís i establir segons això una zonificació que permeti dissenyar diferentment les actuacions en cadascuna d’elles.

o Identificar els llocs que, per les característiques de topografia i/o vegetació, ofereixin oportunitats als mitjans d’extinció de treballar i organitzar un atac al foc amb seguretat. La localització d’aquestes oportunitats ha d’estar validada per l’experiència dels incendis històrics ocorreguts.

o Planificar les actuacions concretes que cal realitzar en el terreny per tal de que es puguin aprofitar efectivament aquestes oportunitats.

13 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

o Prioritzar aquestes oportunitats i les actuacions que comporten segons la reducció de vulnerabilitat que implicarien i el seu cost d’execució.

o Dissenyar la forma i mida de les actuacions segons unes variables meteorològiques i segons les característiques del terreny conegudes, resultants de l’estudi de la meteorologia i del medi. Dit d’una altra manera, es tracta de, donades unes característiques del medi, reflectir el llindar meteorològic d’efectivitat de les actuacions.

5. BASES DE L’ESTUDI TÈCNIC DEL PROJECTE

5.1. Estat legal 5.1.1. Situació i límits La zona objecte d’aquest projecte ocupa una superfície de 31.064 ha, distribuïdes en 17 municipis de la comarca de l’Alt Empordà. La seva delimitació ve definida de la següent manera:

Nord: o Frontera amb França.

Est: o El mar és el límit des de la frontera amb França fins a Llançà. o Carretera N-260, de Llançà fins a Vilajuïga.

Sud: o Carreteres Gi-602 i Gi-603, de Vilajuïga fins a creuar la N-II. o Carreteres Gi-502 i Gi-503, del creuament amb la N-II a Maçanet de Cabrenys.

Oest: o Pista asfaltada de Maçanet de Cabrenys a la Vajol. o Carretera Gi-505, de la Vajol fins al Coll de la Manrella, a la frontera amb França.

5.1.2. Divisió administrativa L’àrea està inclosa dins la les següents entitats administratives:

o Província: Girona o Vegueria: Girona. o Comarca. Alt Empordà. o Municipis: veieu taula en aquest apartat.

Des de la perspectiva de protecció civil, els operatius i mitjans d’emergències d’aquest territori depenen de la Regió d’Emergències de Girona.

Taula 1. Municipis inclosos al PPP G1 i zona annexa i superfície que hi ocupen, en valor absolut i percentatge. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Superfície dins Superfície dins Municipi PPP (ha) PPP (%) Agullana 2.740,5 8,8 Biure 10,7 0,0 Cantallops 1.961,5 6,3 Capmany 1.795,2 5,8 Colera 2.427,5 7,8

14 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Darnius 1.203,4 3,9 Espolla 4.144,3 13,3 Garriguella 1.127,9 3,6 la Jonquera 5.687,2 18,3 la Vajol 295,2 1,0 Llançà 2.010,6 6,5 Maçanet de Cabrenys 299,6 1,0 Portbou 918,4 3,0 Rabós 3.842,7 12,4 Sant Climent Sescebes 1.952,7 6,3 Vilajuïga 97,6 0,3 Vilamaniscle 546,4 1,8 Tots 31.061,4 100,0

5.1.3. Titularitat del terreny i instruments de gestió forestal de finques La major part dels terrenys de l’àrea de treball són de titularitat privada (el 89%). La resta està repartida entre forests de gestió pública (5%) i una propietat del Ministeri de Defensa: la base militar de Sant Climent Sescebes, de 1.717 ha (6%)

6% 5% 0%

Generalitat de Catalunya Municipi Privat Ministeri de Defensa 89%

Figura 3. Percentatges de superfície de l’àrea de treball per tipus de propietat del terreny. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

5.1.3.1. Dades cadastrals Les dades cadastrals dels terrenys sobre els que s’han planificat actuacions es troben detallades als annexes. Aquestes dades cadastrals poden canviar amb el temps i, per aquest motiu, cada cop que es prevegi executar alguna de les actuacions caldrà revisar si hi ha hagut algun canvi de titularitat dels terrenys.

5.1.3.2. Forests de gestió pública Dins l’àrea de treball hi ha incloses sis forests de gestió pública, declarades d’utilitat pública (CUP), i de propietat o bé pública (de la Generalitat de Catalunya) o bé privada. Les sis estan situades a la meitat est del PPP G1 i no n’hi ha cap a la zona annexa. En total hi ha 2.415 ha del PPP (el 8%) de gestió pública. La resta, 28.650 ha (el 92%) és de titularitat privada. Cal dir que aquests percentatges estan calculats tenint en compte els terrenys agrícoles, que són tots privats.

15 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 4. Forests públiques incloses parcialment o total a l’àrea de treball. Verd: forests propietat de la Generalitat de Catalunya. Taronja: forests propietat d’entitats locals. Groc: forests particulars en consorci. Blanc: terrenys particulars. Font: Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

Taula 2. Forests de gestió pública dins l’àrea de treball. CUP: Catàleg d’Utilitat Pública. Font: DAAM. Inclusió Sup. Núm. Núm. Amb Forest Municipi Propietat PPP total (ha) CUP Elenc IOF Generalitat de Muntanya de Colera Colera Total 988,5 73 1.009 Sí Catalunya Generalitat de Muntanya de Portbou Portbou Total 655,3 72 1.007 Sí Catalunya Mas Guanter Llançà Total 577,5 Privat - 3.002 No Mas Patiràs Colera Total 120,0 Privat - 3.010 No La Closa Rabós Total 58,6 Privat - 17.017 No La Pineda, el Rec de la Colera Total 16,7 Ajuntament de Colera - 3.009 No Murtra i la Pineda

5.1.3.3. Instruments d’Ordenació Forestal de finques públiques (IOF) Les dues forests propietat de la Generalitat de Catalunya, la Muntanya de Colera i la Muntanya de Portbou, disposen d’un document de planificació aprovat i vigent, que daten de desembre de 2010.

De fet, part de la seva redacció s’ha fet simultàniament a la redacció del present PIE i això ha fet que la planificació de la gestió de les forests integri la planificació del present PIE. S’han definit els rodals de gestió del tipus “àrea estratègica” en els llocs estratègicament situats per a l’extinció d’incendis, i en ells s’ha fet una planificació específica que els dóna prioritat d’actuació respecte la resta i que promou el manteniment d’una càrrega de combustible baixa mitjançant treballs silvícoles i manteniment amb pastura de bestiar.

5.1.3.4. Instruments d’Ordenació Forestal de finques particulars: PTGMF i PSGF El 92% de la superfície del PPP és de titularitat privada, comptant aquí dins tant els terrenys agrícoles com els forestals.

Un total de 82 finques forestals privades disposen d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) o Pla Simple de Gestió Forestal (PSGF) redactat. La superfície amb PTGMF o PSGF és un 53% del total de superfície de finques particulars.

16 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Taula 3. Finques particulars del PPP amb PTGMF redactat, número de Pla, superfície de la finca i dates d’aprovació i vigència. Font: Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM, 2010. Tipus Sup. % sup. Data Data Nom finca Codi de pla Finca (ha) dins PPP aprovació vigència LA PENYA DE CAPMANY 223 PTGMF 140,1 100 26/06/2003 31/12/2013 BAUSSITGES 636 PTGMF 2.134,1 100 24/01/2002 31/12/2017 CAN PERXÉS I MAS DANIEL 779 PTGMF 90,3 100 26/10/2001 31/12/2016 CA L'ANTUENA I LES VINYES 2.423 PTGMF 16,8 100 26/02/2004 31/12/2014 NOUVILAS 182 PTGMF 2.276,9 100 30/01/2003 31/12/2017 MAS PÒLIT 1.463 PTGMF 143,1 100 15/10/1998 31/12/2011 MAS BATLLE DE L'ESTEPA 207 PTGMF 96,5 100 26/06/2003 31/12/2013 SANTA LLÚCIA 1.365 PTGMF 176,3 100 02/09/1999 31/12/2011 MAS RIUS 2.751 PTGMF 44,7 100 24/02/2005 31/12/2020 MAS DE BAIX 3.669 PTGMF 261,2 100 24/07/2008 31/12/2018 MAS CASANOVA 1.517 PTGMF 78,4 100 28/05/1998 31/12/2011 MAS GUERRA 1.325 PTGMF 186,0 100 30/09/2004 31/12/2015 MAS CROS 524 PTGMF 65,0 100 30/04/1998 31/12/2011 MAS GROS 230 PTGMF 290,6 100 30/01/2003 31/12/2016 MAS OLIVA 3.763 PTGMF 143,4 100 05/06/2008 31/12/2023 REQUESENS 662 PTGMF 2.229,7 100 24/01/2002 31/12/2018 MAS BRUGAT 2.488 PTGMF 263,6 100 27/05/2004 31/12/2017 MAS XOM 1.431 PTGMF 64,8 100 30/04/1998 31/12/2011 CUMANERA 573 PTGMF 59,1 100 24/01/2002 31/12/2018 BELL-LLOCH 184 PTGMF 224,0 100 04/09/2003 31/12/2017 MAS BALETA 358 PTGMF 43,4 100 19/12/2002 31/12/2014 MAS COMPTE 2.161 PTGMF 37,0 100 23/12/2004 31/12/2014 CAN PORTELL 3.320 PTGMF 144,5 100 26/10/2006 31/12/2016 MAS ROS 618 PTGMF 45,6 100 24/01/2002 31/12/2016 CAN MAS 3.866 PTGMF 120,2 100 18/12/2008 31/12/2020 MAS SANT 786 PTGMF 36,3 100 26/10/2001 31/12/2016 MAS ELS ESTANYS 293 PTGMF 101,5 100 30/01/2003 31/12/2013 CAN SALVI DEL RIERAL 1.522 PTGMF 82,9 100 28/05/1998 31/12/2010 CAL GUIXETER 3.123 PTGMF 227,6 100 25/05/2006 31/12/2016 MAS MALLOL 1.260 PTGMF 73,8 100 10/12/1998 31/12/2013 MAS PALET 328 PTGMF 78,1 100 30/01/2003 31/12/2013 CAN GENÍS 1.978 PTGMF 117,1 100 19/08/1996 31/12/2010 CAN PUIG 1.520 PTGMF 108,9 100 28/05/1998 31/12/2010 MAS POBRE 3.850 PTGMF 95,6 100 06/11/2008 31/12/2018 SERRA CUMANERA 3.217 PTGMF 26,4 100 25/07/2006 31/12/2016 LA PEDRERA 2.790 PSGF 5,1 100 17/03/2005 31/12/2015 MAS DE BAIX 2.594 PTGMF 95,4 100 21/01/1999 31/12/2011 LA GRANJA / LA COMTESSA 1.257 PTGMF 106,4 100 01/07/2004 31/12/2015 CAN PUIG 2.749 PTGMF 86,2 100 27/01/2005 31/12/2017 MAS GIRALT 3.710 PSGF 19,5 100 25/10/2007 31/12/2017 CAN GELI DE BUSCAROS 3.029 PTGMF 142,4 100 27/10/2005 31/12/2015 FONTCAIRADA 1.573 PTGMF 115,7 100 16/04/1999 31/12/2009 MAS GELI 122 PTGMF 145,1 100 19/12/2002 31/12/2017 CAN BECH 1.453 PTGMF 169,8 100 12/11/1998 31/12/2013 MUNTANYA DE LA CALMA 1.538 PTGMF 66,4 100 30/04/1998 31/12/2011 CAN DESCALS 1.388 PTGMF 89,5 100 14/05/1999 31/12/2014 CARVEROLS I ALTRES 3.135 PSGF 21,3 100 25/05/2006 31/12/2016 MAS CARRERAS DE LA 604 PTGMF 82,4 100 24/01/2002 31/12/2017 MUNTANYA CAN GUILLÓ 1.368 PTGMF 123,4 100 02/09/1999 31/12/2014 CAN MAIMÉS 1.526 PTGMF 121,9 100 28/05/1998 31/10/2009 SOLANS I PLANA DE LA 1.262 PTGMF 59,6 100 10/12/1998 31/12/2013 SERAFINA MAS ROQUER 1.298 PTGMF 256,2 100 22/12/1999 31/12/2017

17 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

MAS BROCH 1.208 PTGMF 131,7 100 11/05/2000 31/12/2014 MAS LLINARS I LA BALMA 3.346 PTGMF 106,4 100 21/12/2006 31/12/2016 PUIG ERNISCLE 2.553 PTGMF 79,9 100 29/01/2004 31/12/2015 GARBET 1.385 PTGMF 123,3 100 14/05/1999 31/12/2009 CAN JOAN BOSCH 2.360 PSGF 32,2 100 01/07/2004 31/12/2017 MUNTANYA GUINART 840 PTGMF 238,0 100 31/05/2001 31/12/2011 CAN OLIVET 1.173 PTGMF 81,2 100 19/07/2000 31/12/2014 MAS FORN DEL VIDRE 1.896 PTGMF 190,1 100 18/12/2003 31/12/2018 LES COMES 3.031 PSGF 9,7 64 30/03/2006 31/12/2016 CAMP VINYAR 525 PTGMF 22,4 64 30/05/2002 31/12/2012 CAN PITXÓ, COMA DE NIVA I 1.360 PTGMF 60,3 58 02/09/1999 31/12/2013 CAN BUIXÓ LA QUERA 770 PTGMF 143,3 58 26/10/2001 31/12/2016 LAPORTA 575 PTGMF 76,8 54 24/01/2002 31/12/2016 MAS VINYES 223 PTGMF 140,1 100 26/06/2003 31/12/2011 EL TURONELL I EL CORREC 636 PTGMF 2.134,1 100 24/01/2002 31/12/2015 LES PLANES I DESCALS 779 PTGMF 90,3 100 26/10/2001 31/12/2012 MAS LLAONA 2.423 PTGMF 16,8 100 26/02/2004 31/12/2018 CAN PALAU 182 PTGMF 2.276,9 100 30/01/2003 31/12/2010 CAN MISSARRA 1.463 PTGMF 143,1 100 15/10/1998 31/12/2012 ELS TALLATS, LA 207 PTGMF 96,5 100 26/06/2003 31/12/2015 PERDIGUERA I ALTRES SANT ESTEVE DEL LLOP 1.365 PTGMF 176,3 100 02/09/1999 31/12/2011 CAN SUNYER 2.751 PTGMF 44,7 100 24/02/2005 31/12/2014 LA MONTADELLA I ALTRES 3.669 PTGMF 261,2 100 24/07/2008 31/12/2015 CAN BARRIS 1.517 PTGMF 78,4 100 28/05/1998 31/12/2009 CAN SALELLAS 1.325 PTGMF 186,0 100 30/09/2004 31/12/2020 MAS LLINARS 524 PTGMF 65,0 100 30/04/1998 31/12/2011 MAS GENÍS 230 PTGMF 290,6 100 30/01/2003 31/12/2010 MONT-ROIG 3.763 PTGMF 143,4 100 05/06/2008 31/12/2015 L'ESTANY, LA SERRA I 662 PTGMF 2.229,7 100 24/01/2002 31/12/2012 ALTRES MAS GALLART 2.488 PTGMF 263,6 100 27/05/2004 31/12/2016

Figura 5. Repartiment de superfícies del PPP: gestió pública i propietat particular amb i sense instrument d’ordenació forestal (IOF). Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

18 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

5.1.4. Espais de protecció especial 5.1.4.1. Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) del massís de l’Albera. Va ser creat per la Llei 3/1986 i ocupa 3.466 ha. Té dos perímetres:

Perímetre oest, que conté una Reserva Natural Parcial (RNP): o RNP de la Capçalera de l'Orlina, de 384 ha. Creada pel Decret 101/1987, sobre desplegament de la Llei 3/1986, amb la finalitat de preservar-ne la flora, especialment la fageda.

Perímetre est, que conté una RNP: o RNP Vall de Sant Quirze, de 585 ha. Creada pel mateix Decret 101/1987 , amb la finalitat de protegir la tortuga mediterrània.

RNP de St Quirze de Colera (fora del PNIN). Té 742 ha i va ser creada pel Decret 123/1987, sobre declaració de reserves naturals per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya.

Els Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) de l’Albera ocupen una superfície total de 4.207 ha, de les quals 3.465 corresponen al Paratge Natural pròpiament dit (i que inclou dues reserves naturals parcials) i 742 ha a la reserva annexa de Sant Quirze. Des de l’any 2006 els ENPE de l’Albera estan inclosos en un espai d'interès natural més extens anomenat l'Albera, que forma part de la xarxa Natura 2000 (veieu apartat 4.4.2.).

Reserva natural de fauna salvatge (RNFS) dels estanys de la Jonquera (76 ha). Fora de l’àmbit dels ENPE de l’Albera.

Figura 6. Espais Naturals de Protecció Especial del PPP. PNIN (gris):Paratge Natural d’Interès Nacional; RNP (taronja): Reserva Natural Parcial; RNFS (verd fosc): Reserva Natural de Fauna Salvatge. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

19 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

8% 0,2% 6% PNIN

RNFS

RNP

Fora d'ENPE

86%

Figura 7. Repartiment de superfícies del PPP segons inclusió dins d’ENPE i tipus. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

Taula 4. Repartiment de superfícies del PPP segons inclusió dins d’ENPE i tipus. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM. Tipus d'ENPE Sup. (ha) PNIN 2.497 RNFS 76 RNP 1.711 Fora d'ENPE 26.780 Total 31.064

5.1.4.2. Espais de la Xarxa Natura 2000 (XN2000) Dins l’àmbit de treball hi ha inclosos totalment o parcial 4 espais de la Xarxa Natura 2000 (XN2000), tots ells d’àmbit “terrestre”. En total, 18.274 ha del PPP estan incloses dins algun espai de la XN2000, el 58,8% del total.

Taula 5. Espais de la Xarxa Natura 2000 inclosos totalment o parcial dins el PPP. Sup.: superfície (ha). Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM. Sup. espai Pes espai Sup. total % espai Nom de l'espai i codi Tipologia LIC ZEPA al PPP al PPP espai dins PPP Alta Garrotxa-Massís de les Espais de Salines muntanya S S 1.558,0 5,0 38.196,0 4,1 ES5120001 interior Riu Llobregat d'Empordà Espais d'aigües S N 156,9 0,5 306,2 51,2 ES5120005 continentals Basses de l'Albera Espais d'aigües S N 740,1 2,4 779,2 95,0 ES5120009 continentals Espais de L'Albera muntanya S S 15.819,9 50,9 16.308,0 97,0 ES5120014 interior Fora de XN2000 - - - 12.788,8 41,2 - -

20 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

5% 1% 2% Alta Garrotxa-Massís de les Salines Riu Llobregat d'Empordà 41% Basses de l'Albera

L'Albera 51% Fora de XN2000

Figura 8. Repartiment de la superfície de la zona del pla en els diversos espais XN2000. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

Figura 9. Mapa d’espais Xarxa Natura 2000 inclosos al PPP. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

5.1.4.3. Espais del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) La zona de treball es troba afectada per tres Espais d’Interès Natural (EIN) diferents. Estan regulats pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. En total hi ha 17.434 ha del PPP incloses dins alguns dels EIN, cosa que representa un 56% de la superfície del PPP.

Taula 6. Espais del PEIN inclosos totalment o parcial dins el PPP. Sup.: superfície (ha). Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM. Sup. espai Pes espai Sup. total % espai Nom de l'EIN al PPP al PPP espai dins PPP Massís de l'Albera 15.819,9 50,9 16.303,0 97,0 Estanys de la Jonquera 56,1 0,2 56,0 100,2 Massís de les Salines 1.558,0 5,0 4.887,0 31,9 Fora d'EIN 13.629,8 43,9 - -

21 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Massís de l'Albera 44% Estanys de la Jonquera 51% Massís de les Salines Fora d'EIN

5% 0%

Figura 10. Repartiment de la superfície de l’àmbit del PPP en els diversos EIN i fora del PEIN. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

Figura 11. Espais d’Interès Natural (EIN) que afecten el PPP. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

5.1.4.4. Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) El Mapa d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) de Catalunya, a escala 1:50.000, mostra els hàbitats que apareixen a l’annex I de la Directiva 97/62/UE. Està confeccionat a partir del Mapa d’Hàbitats de Catalunya.

22 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 12. Mapa dels hàbitats d’interès comunitari al PPP. Els visibles al mapa i més abundants són: 9330 i 9340 (rosa, superposats); 9120 (verd); 9260 (blau elèctric); 1240 (gris fosc, a la costa); 8220 (gris clar); 9540 (groc). Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

Taula 7. Hàbitats d’interès comunitari (HIC) (annex I de la Directiva 97/62/UE) presents al PPP G1 i annexa. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM. Sup. Codi Nom Llegenda Prioritari (ha) 9330 7.955 Suredes Boscos esclerofilÀles mediterrÓnis No prioritari 9340 2.608 Alzinars i carrascars Boscos esclerofilÀles mediterrÓnis No prioritari Boscos caducifolis de l'Europa Fagedes acidòfiles 9120 456 temperada No prioritari Boscos caducifolis de l'Europa Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 91E0 414 temperada Prioritari Vegetaci¾ casmofÝtica de parets i Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola 8220 290 cingleres No prioritari Boscos caducifolis mediterranis i Castanyedes 9260 174 submediterranis No prioritari Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i Boscos caducifolis mediterranis i 92D0 66 llocs humits (Nerio-Tamaricetea) submediterranis No prioritari Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats Penya-segats marÝtims i platges de per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp.) 1240 64 palets No prioritari endèmiques Boscos de conÝferes de muntanyes Pinedes mediterrànies 9540 32 mediterrÓnies No prioritari Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana Prats mes fils 6510 16 (Arrhenatherion) ‗ No prioritari 8220 11 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola Boscos esclerofilÀles mediterrÓnis No prioritari Boscos caducifolis mediterranis i Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi 3250 4 submediterranis No prioritari Jonqueres i herbassars graminoides humits, Boscos caducifolis de l'Europa 6420 4 mediterranis, del Molinio-Holoschoenion temperada No prioritari Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant 3150 4 (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues Aig³es quietes (estanys i llacs) No prioritari d'aigua (Potamion) Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero- Pastures seminaturals 6220 4 Brachypodietalia) Prioritari Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb 3130 3 vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o Aigües quietes (estanys i llacs) No prioritari Isoeto-Nanojuncetea 3170 3 Basses i tolls temporers mediterranis Aig³es quietes (estanys i llacs) Prioritari 9540 3 Pinedes mediterrànies Boscos esclerofilÀles mediterrÓnis No prioritari Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, amb 3130 2 vegetació de les classes Littorelletea uniflorae i/o Prats mes ‗fils No prioritari Isoeto-Nanojuncetea

23 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Aigües estagnants oligotròfiques molt poc 3120 2 mineralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys Prats mes ‗fils No prioritari generalment arenosos de la Mediterrània occidental Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant 3150 1 (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues Prats mes ‗fils No prioritari d'aigua (Potamion) Boscos caducifolis mediterranis i Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 92A0 1 submediterranis No prioritari Tots 12.116

5.1.4.5. Espai d’Interès Geològic (EIG) A l’àrea de treball hi ha inclosos dos Espais d’Interès Geològic (EIG):

Geozona 155, Mines de talc a La Vajol. Es localitza parcialment dins l’àrea de treball, al límit nord-oest.

Es tracta d’una sèrie de mines de talc que van ser explotades fins l'any 1994. L'interès d'aquesta geozona és variat. D'una banda, s’hi troben les úniques mines de talc explotades a Catalunya. D'altra banda els materials dels que s'extrau el talc són materials del Paleozoic inferior, amb una sèrie estratigràfica molt característica formada per gneissos i per materials metasedimentaris. Un interès cultural de la mina de talc de La Vajol rau en el fet que aquesta fou l'amagatall del tresor de la República espanyola en la ruta dels principals mandataris de la República espanyola i de la Generalitat de Catalunya cap a l'exili.

Geozona 156, Puig d'es Quers. Es localitza íntegrament dins l’àrea de treball del Projecte, al costat est, prop del mar i el seu interès de la geozona està en la combinació de diversos aspectes.

Es tracta de sèries monòtones del Paleozoic inferior formades per pissarres i quarsites. La sèrie de Mas Patiràs n’és la més representativa. La peculiaritat de les sèries és l’abundància d’intercalacions de roques subvolcàniques i volcàniques. A més, trobem grans filons de quars que sovint van associats a la formació de mineralitzacions que en alguns indrets van arribar a ser explotades. En aquest espai es defineixen dos tipus d’espai d’interès geològic:

Hi ha dos Geòtops, inclosos dins la geozona:

o Geòtop 1: Puig d'es Quers i Mas Patiràs, codi 15601. o Geòtop 2: Mines del barranc de Corbera i de la riera de Molinars, codi 15602

S’ha consultat la informació geogràfica i informativa d’aquests Espais i s’ha vist que la planificació i execució de treballs de prevenció d’incendis forestals no afecta els seus valors.

Fitxes descriptives completes: http://www20.gencat.cat/portal/site/DARPAMN/menuitem.64be942b6641a1214e9cac3bb0c0e1a0/?vgnex toid=118c1a22693d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=118c1a22693d7210VgnVCM1 000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

24 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 13. Espais d’Interès Geològic (EIG) que afecten el PPP. Marró clar: EIG, marró fosc: geòtop inclòs en geozona. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

5.1.4.6. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Albera Aquest pla especial està en fase de redacció i pendent d’aprovació durant la redacció del present projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis . Se n’ha pogut consultar l’esborrany, que data del 2007, i se n’han extret els condicionants per a la planificació d’incendis forestals.

L'àmbit d’aquest pla especial és únic per a la Xarxa Natura 2000 i per al PEIN. Arran de la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de diverses lleis, l’espai de l'Albera té una sola delimitació.

F Figura 14. Mapa del Pla Especial de l'Albera. En verd, el límit de la zona afectada pel Pla. Font: esborrany del Pla Especial de l'Albera, 2011.

25 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 15. Llegenda del Mapa del Pla Especial de l'Albera. Font: esborrany del Pla Especial de l'Albera, 2011.

El Pla especial determina unes normes generals per a tot l’espai i unes d’altres, les claus, que afecten només una part de l’espai.

Afectacions a tot l’espai PEIN/XN2000

Es recullen alguns dels aspectes normatius generals per a tot l’espai que estan relacionats amb les actuacions que es planifiquen en un projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis .

Moviments de terres

- Es permeten quan són “de caràcter puntual associats a les activitats forestals i agrícoles”, “vinculats a la restauració i millora dels sistemes naturals, la construcció de les instal·lacions necessàries per a la prevenció d’incendis forestals, i la construcció i el manteniment de la xarxa viària”, o “obres i instal·lacions destinades a l’ordenació del lleure.”

Senyalització

- En general els senyals han de seguir el “manual de senyalització per als espais naturals protegits de Catalunya.”

- “L'establiment d'itineraris permanents per al passeig, l'excursionisme o les activitats didàctiques que comportin la instal·lació de senyals o elements fixos, com ara balisses, requereix l'autorització prèvia de l'Ajuntament corresponent i l’informe favorable de l’òrgan gestor de l’espai.”

Xarxa viària

- La “xarxa viària bàsica” està constituïda pels camins en els que “no es restringeix el trànsit públic motoritzat”. Tota la resta són “d’accés restringit”. Formen part de la xarxa viària bàsica diversos camins que, a grans trets, són els que porten als principals llocs d’interès de la zona: al Castell de Reqeusens, a Sant Quirze de Colera, a Sant Silvestre de Valleta, a Sant Miquel de Colera, a Molinàs i al Pla del Ras (veieu mapes).

- S’admet l'obertura de nous camins, pistes i senders en els supòsits següents: o Desenvolupament d’activitats forestals, quan estiguin planificades en un pla de gestió (pla d’ordenació). o “Prevenció, extinció d’incendis i altres emergències”. “Se n'ha de preveure l’obertura en el Pla de prevenció d’incendis forestals.”

26 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

o “Ampliació de la xarxa de senders d’ús pedestre i accessos particulars de menys de 2 m d’amplada.”

En qualsevol dels casos, s’ha de seguir “el criteri de mínima obertura de pistes, i habilitar pistes antigues reconeixibles abans d’obrir-ne de noves”, i prenent mesures per “evitar l’erosió i la pèrdua de sòl.”

“L’obertura de nous camins i pistes o les obres de conservació, millora o modificació puntual del seu traçat no poden suposar una alteració, interrupció o degradació significativa de la llera dels torrents.”

- Regulació del trànsit en camins:

“L’òrgan gestor podrà establir el tancament dels vials de la xarxa viària bàsica definida en el Pla especial, amb els objectius d’afavorir prevenció d’incendis i la recuperació d’àrees cremades, entre d’altres.” "Tots els vials de l’àmbit de l’espai protegit que no formin part de la xarxa viària bàsica han d’estar tancats al trànsit públic motoritzat”. Això afecta a tots els camins de la forest excepte el camí principal de la forest, que va del Coll de Frare al Pla del Ras. Els trams de la carretera N- 260 que passen per dins de l’espai evidentment tampoc estan afectats per aquesta condició.

Recuperació d’usos agrícoles: rompudes

- S’admet la possibilitat de recuperar l’ús agrícola en determinades condicions. A l’article 19 de les Normes s’estableix que es poden autoritzar rompudes en terrenys forestals en determinats supòsits. o Les parcel·les s’han de localitzar a la zona de referència per a l’autorització de la recuperació de l’ús agrícola. o Cal assegurar que no s’afecta significativament a la conservació global de la població de tortuga mediterrània (informació derivada del Programa de recuperació de la tortuga mediterrània o de l’administració ambiental competent).

Ramaderia extensiva

- “El Pla fomenta la ramaderia extensiva i, per tant, la recuperació i creació de pastures, amb l’objectiu final de conservar i mantenir els hàbitats d’interès, com ara els prats culminals i els hàbitats òptims per a la població de tortuga mediterrània. El manteniment i la recuperació d’aquests zones de pastura alhora suposen la creació d’àrees de baixa càrrega de combustible, interessants també en el marc de la prevenció d’incendis forestals”.

Conservació de la tortuga mediterrània

- Es preveu la redacció d’un pla de recuperació de la tortuga (veieu apartat 5.1.4.7., de fauna protegida per a més informació).

Afectacions a les zones amb Claus Especials

Al Pla especial es defineixen 5 claus d’àrees d’atenció especial.

Clau 1: àrea de presència i nidificació del xoriguer petit.

Objectiu. “Garantir la tranquil·litat en les zones de presència i nidificació d’aquesta espècie d’interès comunitari, així com el manteniment i la millora del seu hàbitat òptim.

27 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Aspectes relacionats amb la prevenció d’incendis forestals:

- En el sentit de l’objectiu anterior “cal afavorir els paisatges oberts, les construccions on poder nidificar, i evitar la transformació significativa del territori.”

Clau 2: àrea de boscos mixtos de caducifolis.

Objectiu: “Les fagedes es consideren d'especial importància com a refugi d'altres organismes principalment invertebrats i fongs, entre els que es troba l’escarabat del faig (Rosalia alpina). Quant els boscos mixtos de caducifolis, en molt bon estat de conservació, són d'una notable diversitat d'espècies i s'hi troben els únics peus naturals de teix d'aquest vessant de l'Albera”.

Aspectes relacionats amb la prevenció d’incendis forestals:

- “La zona d'interès forestal necessita una regulació adreçada a la conservació dels ecosistemes forestals i les normes precisen alguns aspectes com ara la pastura i les activitats agrícoles”.

Clau 3: àrea de prats culminants i pastures mediterrànies

Objectiu: “conservar els ecosistemes de muntanya, la flora i fauna típics d'aquests ambients, com ara les comunitats rupícoles i els prats de pastura, i la fauna associada.”

Aspectes relacionats amb la prevenció d’incendis forestals:

- “No s'admeten plantacions, aforestacions o reforestacions. Tampoc s’hi admeten els usos i activitats agrícoles.” - “L’obertura de noves pistes per accedir a aquestes zones es considera incompatible amb els objectius de conservació d’aquesta àrea d’atenció especial.”

Clau 4: ecosistemes fluvials d’especial interès

Objectiu: “conservació dels ecosistemes fluvials, la vegetació de ribera i la seva fauna característica, la qualitat de les aigües superficials i el seu òptim funcionament hídric, així com la seva funcionalitat com a tallafoc natural.”

Aspectes relacionats amb la prevenció d’incendis forestals:

- “S’admeten exclusivament les activitats vinculades a la gestió pública del domini públic hidràulic, i aquelles intervencions destinades a la conservació i la restauració dels seus valors naturals, la conservació d’infraestructures, sèquies, canals, recs i construccions ja existents o la construcció de guals o ponts per a camins i pistes forestals en els supòsits establerts per aquest Pla”. - “S’admeten actuacions de caràcter puntual destinades a mantenir la capacitat hidràulica de la llera com ara la retirada de sediments acumulats o restes vegetals que comportin risc o altres supòsits de força major, en relació amb la seguretat dels béns i les persones, i en general les actuacions de millora que comportin assolir majors graus de naturalitat del sistema hidrològic“. - “Les activitats forestals i ramaderes que es desenvolupin en aquesta zona han garantir la persistència i la conservació de les comunitats forestals de ribera”. “Aquestes activitats requereixen l’autorització prèvia de l’administració ambiental competent”.

Clau 5: àrea d’especial interès per a les aus (àrea d’ocells rapinyaires)

Objectiu: “preservar les poblacions de determinades espècies d’ocells, d’especial interès a l’espai, i garantir les adequades condicions de tranquil·litat a les principals zones de presència de rapinyaires, de nidificació i de pas de les aus migratòries.”

28 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Aspectes relacionats amb la prevenció d’incendis forestals:

- “Gestionar d’acord amb el principi de mínim nivell d'intervenció i d’evitar que hi augmenti la freqüentació humana.” - “Les activitats forestals (PTGMF, reforestacions, rompudes, desbrossades, etc.), els plans de prevenció d’incendis i els moviments de terres dintre d’aquesta àrea d’atenció especial han de ser compatibles amb la conservació de la fauna amenaçada, i cal sotmetre’ls a informe de l’òrgan gestor.” - “L'òrgan gestor pot restringir l'accés a aquestes àrees en determinades èpoques de l'any, així com limitar l'autorització d'obertura de noves pistes, d’acord amb els objectius de conservació del Pla.” - “No s'admet la realització d'esports i activitats d'aventura susceptibles d'afectar la fauna protegida.”

5.1.4.7. Fauna protegida Àrees d’interès per a la fauna

Aquest mapa, titulat “Àrees d'interès faunístic i florístic i àrees de campeig de Hieraaetus fasciatus (àguila cuabarrada)“, és una addició de les capes de les espècies de fauna i flora protegida i amenaçada de les quals es té la distribució detallada de les seves àrees sensibles (segons instruccions del Servei de Protecció Fauna i Flora). La informació disponible no detalla quina espècie d’interès es troba a cada lloc, a excepció de les àrees de l’àguila cuabarrada. El mapa està disponible a la base de cartografia oficial de la Direcció General de Medi Natural (DGMN), va ser realitzat el 2005 i actualitzat el juny de 2010.

Figura 16. Mapa de les àrees d’interès faunístic i florístic al PPP. Verd fosc: àrea d’interès faunístic i florístic; verd clar: àrea de campeig de l’àguila cuabarrada. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM, 2010.

La tortuga mediterrània ( Testudo hermanni )

L’espècie de fauna més valuosa de l’Albera és la tortuga mediterrània ( Testudo hermanni ). A la zona oriental del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera i al seu entorn és l’únic lloc de la península on subsisteix aquesta espècie (a part de les zones del Garraf i del cap de Creus, on ha estat recentment reintroduïda). Es tracta d’una població realment relictual en greu perill d’extinció a causa sobretot dels incendis forestals, dels canvis en els usos del sòl i de la

29 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria captura que se n’ha fet per utilitzar-la com a animal de companyia. Per aquesta raó, la tortuga mediterrània està subjecta a una protecció especial.

Malgrat aquesta la urgència de mesures de protecció, no existeix encara un pla de recuperació de l’espècie, tot i que s’han redactat estudis i documents que no han estat aprovats. A la programació del pla especial de l’Albera, també en fase d’esborrany, es preveu específicament redactar un Programa de recuperació de la tortuga mediterrània, amb l’objectiu de recuperar la presència i augmentar-ne la població.

Segons el pla especial, el programa de recuperació plantejat al pla especial ha de potenciar les actuacions i els projectes de recuperació en l’àmbit del Pla, i ha d’abordar les actuacions següents:

o Estudi previ i continuat per avaluar la presència, els efectius i l’estat poblacional de la tortuga mediterrània a l’espai. o Projecte de reintroducció i/o reforçament de la població a les àrees òptimes, en funció dels resultats de l’estudi anterior, amb un programa de gestió i manteniment del seu hàbitat i de control dels factors d’amenaça potencial, per tal de garantir-ne la viabilitat, si s’escau. o Programa de gestió dels hàbitats idonis per al seu establiment, per tal de garantir la conservació de les seves poblacions a l’espai.

També segons el pla especial, en relació amb la prevenció d’incendis, cal, d’una banda, fomentar la pastura, per tal de disminuir la quantitat de combustible, i, de l’altra, evitar pràctiques que suposin un impacte important sobre l’espècie i el seu hàbitat, com ara els conreus o els tallafocs.

Tot i que en aquests anys no s’ha aprovat el pla especial de l’Albera ni s’ha redactat els programes de recuperació, els anys 2009 i 2010 es van fer alguns estudis sobre el terreny que van ser utilitzats per elaborar un mapa de l’Àrea d’interès per a la tortuga mediterrània. Aquesta àrea seria la que es veuria afectada pel pla de recuperació de l’espècie. A manca d’una altra font d’informació de document aprovat, aquesta àrea és la que s’ha emprat per avaluar l’afectació de les actuacions en les fitxes d’actuacions.

Figura 17. Mapa de l’Àrea d’interès per a la tortuga mediterrània a l’Albera. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia de Servei de Fauna del DAAM, 2010.

30 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

5.1.4.8. Flora protegida Per a la flora es disposa d’un mapa de localitzacions concretes de flora amenaçada, del DAAM, que distingeix entre àrees de presència de l’espècie i perímetre de seguretat. Aquest últim comprèn les zones del voltant de les àrees de presència en els que l’espècie es podria desenvolupar i que, per tant, també caldria preservar. Inclou també unes àrees en les que, segons cites bibliogràfiques, l’espècie s’ha trobat alguna vegada, tot i que no s’ha comprovat recentment.

Segons aquesta font d’informació, al PPP G1 hi ha 131 localitzacions de 16 espècies amenaçades diferents. A la zona annexa no n’hi ha cap. D’aquestes 131 localitzacions, 77 són de presència, 45 de perímetre de seguretat i 9 són, per ara, cites bibliogràfiques no comprovades recentment.

Taula 8. Espècies de flora amenaçades amb presència detectada al PPP, tipus de perímetre, nombre de localitzacions i superfície. Font: Cartografia del DAAM, 2010. Nombre de Sup. total Espècie Tipus de zona localitzacions (ha) Sense flora amenaçada detectada - - 24.005 Cardamine parviflora Perímetre de seguretat 6 278 Cardamine parviflora Àrea de presència 12 23 Cosentinia vellea Perímetre de seguretat 1 68 Cosentinia vellea Àrea de presència 1 27 Elatine alsinastrum Perímetre de seguretat 6 202 Elatine alsinastrum Àrea de presència 8 15 Hydrocotyle vulgaris Perímetre de seguretat 1 44 Hydrocotyle vulgaris Àrea de presència 1 0,4 Isoetes durieui Perímetre de seguretat 3 184 Isoetes durieui Àrea de presència 8 186 Isoetes setaceum Perímetre de seguretat 6 322 Isoetes setaceum Àrea de presència 13 198 Isoetes velatum Perímetre de seguretat 7 242 Isoetes velatum Àrea de presència 9 19 Limonium geronense Perímetre de seguretat 1 8,8 Limonium geronense Àrea de presència 1 2,3 Marsilea strigosa Perímetre de seguretat 4 67 Marsilea strigosa Àrea de presència 5 181 Pedicularis comosa subsp. Asparagoides Cita bibliogràfica 2 6,4 Pedicularis comosa subsp. Asparagoides Perímetre de seguretat 1 9,0 Polygonum romanum subsp. gallicum Àrea de presència 1 172 Ranunculus nodiflorus Perímetre de seguretat 1 11 Ranunculus nodiflorus Àrea de presència 1 0,5 Saxifraga fragosoi Bibliogràfica 1 14 Saxifraga fragosoi Perímetre de seguretat 1 20 Saxifraga fragosoi Àrea de presència 1 4,0 Spiranthes aestivalis Bibliogràfica 6 27 Utricularia australis Perímetre de seguretat 4 192 Utricularia australis Àrea de presència 9 187 Veronica scutellata Perímetre de seguretat 3 184 Veronica scutellata Àrea de presència 7 13

31 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 18. Mapa de flora amenaçada al PPP. Vermell: àrea de presència; taronja: perímetre de seguretat; blau: cita bibliogràfica. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia de Servei de fauna i flora del DAAM, 2010.

5.1.5. Instruments de planificació del territori d’àmbit general 5.1.5.1. Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) Es un instrument de planificació del rang planejament general aprovat el 25/05/2005.

L’àmbit territorial del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) està integrat pel territori dels termes municipals afectats (entre ells Portbou, Colera i Llançà) comprès dintre d’una franja de 500 metres d’amplada, aplicada en projecció horitzontal terra endins, des de l’atermenament del domini públic marítim-terrestre, en tot el litoral de Catalunya, més els àmbits exteriors a l’esmentada franja, inclosos en les unitats territorials de regulació de sòl costaner que la sobrepassen.

Figura 19. Mapa del PDUSC a la zona costanera del PPP, als municipis de Portbou, Colera i Llançà. Línia vermella: límit del PRINCALB.

32 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Les categories que es defineixen al PDUSC són les de la taula, de les quals la C1 i la CPEIN són les que s’estenen pels terrenys forestals i, per tant, podrien tenir implicacions amb el PPP. La categoria CE es correspon a terrenys propers als pobles i tenen menys probabilitats de ser afectats per la planificació del PIE.

Taula 9. Categories del PDUSC que afecten l’àmbit del PPP. Llegenda Categoria C1 Sòl no urbanitzable costaner 1 CPEIN Sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN CE Sòl costaner especial

Règim d’ús de la categoria C1

o S’admeten els usos directament vinculats a la naturalesa rústica dels terrenys, és a dir, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, així com aquelles construccions, edificacions i instal·lacions de nova implantació directament vinculades a les esmentades activitats, inclòs l’habitatge familiar que estigui directament i justificadament associat a aquestes.

o Així mateix s’admet la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals que estiguin incloses pel planejament urbanístic per a destinar-les a habitatge familiar, establiments de turisme rural.

o S’admeten les activitats o els equipaments d’interès públic que necessàriament s’hagin d’emplaçar en el medi rural i es demostri que no és possible una ubicació alternativa en altres sòls no urbanitzables de menor nivell de protecció.

o Per a l’autorització de les construccions i edificacions de nova planta caldrà elaborar un estudi paisatgístic.

o No es permet la instal·lació de cartells de propaganda i d’altres elements similars llevat dels que serveixen exclusivament per a l’orientació, els quals, seran establerts de manera que no afectin a l’harmonia del paisatge.

o Per a l’autorització dels projectes d’usos, obres, instal·lacions i construccions admesos en aquesta subcategoria, es requerirà, en tots els casos formular un estudi paisatgístic que haurà d’ésser degudament informat per l’òrgan competent en la matèria.

Règim d’ús de la categoria CPEIN

o Sòl que ja gaudeix d’una especial protecció, i que per raó de la seva ubicació, i en coherència amb els objectius d’aquest Pla director, ha de ser incorporat al sòl no urbanitzable costaner. Per tant, s’entén que s’aplica la normativa relativa al PEIN, però que, a més, queda recollit com a tal al PDUSC.

Règim d’ús de la categoria CE

o Sòl urbanitzable o no urbanitzable no delimitat, sense Programa d’actuació urbanística o Pla parcial de delimitació vigents no ha de passar necessàriament a ser sòl no urbanitzable costaner. L’Ajuntament té el dret de decidir com acaba sent aquest sòl.

Més informació a:

33 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=04 2b289b5b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=042b289b5b9b7210VgnVCM100000 8d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

5.1.5.2. Pla territorial parcial de les Comarques Gironines Els plans territorials parcials són els instruments per a definir els objectius d'equilibri d'una part del territori de Catalunya i el marc orientador de les accions que s'hi emprendran per tal d'avançar cap a una determinada visió de futur. El seu àmbit és com a mínim, d'extensió comarcal i pot agrupar les unitats comarcals establertes en la divisió territorial de Catalunya.

En data 14 de setembre de 2010, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (DOGC núm. 7735 de 15 d’octubre de 2010), que comprèn les set comarques de la demarcació de Girona. Aquest pla es promou i redacta des del Departament de Política territorial i Obres Públiques (DPTOP).

S’ha fet una recerca de les infraestructures proposades en els plans que poden tenir alguna transcendència en l’execució d’actuacions al PPP: la modificació o condicionament de carreteres o altres infraestructures lineals, l’ampliació o reducció de zones residencials prop o dins de zones forestals, la instal·lació de parcs eòlics, etc., però dins el PPP no se n’indica cap.

Quant a normativa, el pla territorial no implica, per a la planificació del PPP, restriccions o condicionants més restrictius que els ja existents en la legislació del medi natural. S’esmenten aquí els aspectes relacionats amb el medi natural.

o Totes les zones incloses al PEIN i la Xarxa Natura 2000 estan qualificades com a Sòl de protecció especial.

o No hi ha cap zona de la forest ni dels voltants qualificada com a espai d’interès corredor.

o Pel que fa als hàbitats, apart de descriure’s i incloure la cartografia dels hàbitats 1:50.000 de Catalunya, s’especifica també la raresa i el grau d’amenaça de l’hàbitat a Catalunya.

o Com a figures de protecció ambiental s’especifiquen les forests públiques, a més dels espais PEIN, la Xarxa natura 2000, els espais naturals de protecció especial i els Espais d’Interès Geològic (EIG).

34 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 20. Extracte del plànol O.1, de vertebració territorial, del pla territorial de Girona.

Més informació a: http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=e3 69c97fea9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e369c97fea9b7210VgnVCM1000008 d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

5.1.5.3. Carta de paisatge de l'Alt Empordà

La Carta de paisatge és un instrument voluntari de concertació entre els agents d’un territori orientat a promoure la millora dels paisatge i de la qualitat de vida de les comunitats (municipi, mancomunitat de municipis, comarca, etc.). Ha estat promoguda pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE) i hi ha participat activament el Departament de Política territorial i Obres Públiques (DPTOP). La Carta de paisatge de l’Alt Empordà va ser signada el 10/11/2010 pel DPTOP, el CCAE i diversos ajuntaments i entitats.

Els acords que implica la Carta tracten els temes, entre d’altres:

o Crear una infraestructura territorial formada per una xarxa de camins i miradors per afavorir el coneixement, la interpretació i el gaudiment del paisatge.

o Potenciar els valors del paisatge com a factors de desenvolupament econòmic harmònic i competitiu.

o Promoure l’adopció de criteris paisatgístics en els instruments de planejament i la pràctica urbanística.

o Impulsar projectes exemplars d’ordenació, restauració i millora paisatgística.

La zona de treball pertany a tres de les unitats de paisatge: Salines-Albera, els Aspres i Cap de Creus, subunitat “Costa de la Marenda”.

A la carta del paisatge s’inclou una taula d’acords i compromisos concrets, entre els quals el que té relació propera o directa amb el PIE és:

35 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

o Redactar un pla de prevenció d’incendis comarcal que inclogui un procés de participació amb tots els agents implicats i que inclogui també una justificació de l’establiment de les actuacions que impliquin una major heterogeneïtat de la coberta forestal.

o Els terrenys de la zona d’estudi incendiats en els darrers 25 anys aproximadament estan inclosos a la Carta com a superfície afectada pels incendis.

Més informació a: http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=50 11b82943a48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5011b82943a48210VgnVCM100000 8d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

5.1.5.4. Pla director territorial de l'Empordà El Pla director territorial de l'Empordà ha quedat sense efecte, d'acord amb el previst a la disposició final de la normativa del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, aprovat per Acord del Govern de 14 de setembre de 2010 i publicat al DOGC 5735 de 15 d’octubre de 2010.

5.1.6. Àmbit normatiu A l’annex 1 es fa un recull exhaustiu de les principals disposicions normatives a considerar en la planificació i se’n comenten els aspectes rellevants. En el present apartat, però, s’inclouen els punts que tenen més relació amb la fase de planificació del territori i amb la d’execució de treballs. S’ordenen per ordre de major a menor àmbit territorial.

5.1.6.1. Competències en matèria de prevenció i extinció d’incendis forestals El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) té pràcticament totes les competències en matèria de prevenció d’incendis forestals, les quals es recullen a continuació. Cal anotar que, per a fer-ho més entenedor i pràctic, citarem amb els noms actuals el Departament i la Direcció General de Medi Natural (DAAM i DGMN) i no els noms dels textos originals.

Segons la Llei 6/1988, forestal de Catalunya:

o La planificació, la coordinació i l’execució de mesures i accions de prevenció d’incendis, en col·laboració amb els altres departaments, entitats locals, ADF i particulars. o Proposició de declaració de zones d’alt risc d’incendi forestal, per a ser aprovades per decret pel Consell Executiu. o Aprovació del plans de prevenció d’incendis forestal dels ens locals situats en zones d’alt risc d’incendi. o Proposició de zones d’actuació urgent, per a ser declarades per part del Consell Executiu.

Segons el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals:

o Del 15 de març al 15 d’octubre: autorització de la DGMN per fer treballs de neteja i manteniment de les zones de seguretat i protecció, sempre que ho contemplin els plans corresponents. o Del 15 de març a el 15 d’octubre: autorització del DAAM per fer activitats relacionades amb el foc. o Del 15 de juny al 15 de setembre: autorització del DGMN per autoritzar treballs que generin restes vegetals en les zones d’alt rics d’incendi. o Aplicació de mesures extraordinàries per part del DAAM en casos de risc extrem.

36 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

El Departament d’Interior (DINT), i dins d’ell, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), té les competències d’extinció dels incendis forestals, a més dels incendis urbans.

5.1.6.2. Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024 El Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024 (PGPF) va ser aprovat el juny de 2014 i té una vigència de 10 anys. L’objecte i regulació d’un pla de política forestal està recollit a l’article 7.1 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

El PGPF s’estructura en 6 eixos estratègics, 15 línies d’acció i un total del 102 accions operatives al llarg dels 10 anys de desenvolupament, per bé que algunes d’elles ja s’han activat durant el darrer any.

Els objectius del PGPF són:

o Promoure la gestió activa dels terrenys forestals, com una necessitat per potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals, i fomentar la conservació de la biodiversitat. o Promoure la valorització de l’activitat agrària i ramadera com a element clau en la conservació del territori o Recolzar la propietat i la industria forestal com a principals agents del sector econòmic. o Millorar la percepció social de la gestió forestal sostenible i promoure l’ús de llurs productes. o Promoure el desenvolupament, la innovació, la transferència de tecnologia i la tecnificació dels processos productius del sector forestal. Promoure una planificació eficient dels terrenys forestals i potenciar la coordinació i incorporació dels valors econòmics i ambientals forestals en altres planificacions sectorials per a fomentar sinergies.

Els eixos estratègics del PGPF són:

1. Planificació, informació i coneixement 2. Conservació dels valors ecològics 3. Gestió de la funció protectora dels boscos sobre el sòl i el cicle de l’aigua 4. Gestió preventiva dels riscos naturals 5. Dinamització de la producció 6. Gestió dels usos públics

Els eixos 4 i 5 de prevenció d’incendis i dinamització del sector productiu contenen més del 50% de les accions del Pla (59 de 102; de les quals 32 són operatives)

Més informació a www.gencat.cat

5.1.6.3. El Pla INFOCAT i la regulació dels PPP El Pla INFOCAT (Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya) va ser aprovat per Acord de Govern l’1 d’agost de 2003, resolució JUI/2503/2003. La darrera revisió és del 2014 i es pot consular a: http://interior.gencat.cat/ca/index.html

37 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

L’INFOCAT té per objectiu fer front a les emergències originades per incendis forestals. Estableix els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats privades.

Pel que fa a la planificació de prevenció d’incendis en el territori, l’INFOCAT és el document que defineix els Sectors de Risc, sinònim de Perímetre de Protecció Prioritària (PPP), i que estableix que aquests han de disposar d’un Pla de Prevenció d’Incendis. L’ INFOCAT també especifica quins municipis han de disposar de Pla d’Actuació Municipal (PAM) i com han de ser aquests. Tots els municipis del PPP G1 i zona annexa apareixen a l’annex 1 de l’INFOCAT, la qual cosa implica la redacció del PAM en raó del risc d’incendi que tenen.

Els sectors de risc o PPP es defineixen com a àmbits territorials amb un gran perill d’incendi forestal i que, degut a la continuïtat de la massa forestal, poden patir incendis que esdevinguin en un gran incendi forestal (GIF), definit aquí com a major de 500 ha afectades.

Els límits d’aquestes zones es corresponen amb grans infraestructures de la xarxa viària de comunicacions, a corredors no forestals ocupats per conreus, a nuclis de població i a la xarxa hidrogràfica. A Catalunya hi ha 34 PPP.

Figura 21. Els 34 Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) de Catalunya definits a l’INFOCAT. En vermell els G1 i G2, inclosos en el PRINCALB.

El PPP és una figura que no disposa d’una normativa legal específica. Malgrat aquesta circumstància, com que els PIE dels PPP són l’eina adequada per a la prevenció efectiva a nivell de massís, la DGMN s’ha anat ocupant de l’elaboració de diversos PIE de PPP a Catalunya, i s’utilitzen com a base de decisió de les inversions directes que la DGMN fa en prevenció d’incendis en el territori.

5.1.6.4. Regulació dels espais naturals de protecció especial en matèria de prevenció d’incendis D’acord amb el Decret 378/1986, de 18 de desembre, els espais naturals de protecció especial (ENPE) han d’elaborar un pla bàsic de prevenció d’incendis. La Llei 12/85 d’espais naturals diu que els ENPE són Parcs nacionals, Paratges naturals d'interès nacional (PNIN), Reserves naturals (RN) i Parcs naturals (PN). Per tant, queda afectat per aquesta llei el PNIN de l’Albera, que inclou també dues RN parcials.

38 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

5.1.6.5. Regulació dels municipis d’alt risc d’incendi Tots els municipis que tenen part o la totalitat del seu terme municipal dins aquest PPP, excepte la Vajol i Portbou, estan declarats d’alt risc d’incendi forestal. Aquests dos municipis, però, sí que apareixen a l’annex 1 de l’INFOCAT com a municipis d’alt risc. La declaració d’alt risc està disposada a la Llei 6/88, forestal de Catalunya, però és el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, el que inclou un annex on apareixen tots aquests municipis. Estar declarat municipi declarats d’alt risc d’incendi implica:

o L’obligatorietat de disposar d’un Pla de Prevenció d’Incendi del municipi (PPI), que s’inclourà al Pla d’Actuació Municipal (PAM). o Estar sotmès a restriccions sobre l’ús del foc i la realització de treballs que generin restes vegetals (veieu annex 1).

A la comarca, el Consell Comarcal l’Alt Empordà (CCAE) ha promogut i fet la redacció dels manuals d’actuació per foc forestal municipals, de manera que una gran part el tenen fet. El CCAE també promou l’adhesió dels municipis al pla d'assistència i suport (PAS), un pla d’ajuda entre municipis en cas d’emergències com incendis, nevades, etc.

Taula 10. Municipis del PPP, segons si tenen aprovat i homologat el seu manual d'actuació per foc forestal, i si estan adherits al pla d'assistència i suport (PAS). *: PPI municipal redactat, però no des del CCAE. Font: Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE), setembre 2010. Manual d’actuació Adhesió al Municipi redactat? PAS? Agullana Sí Sí Biure Si* Sí Cantallops Sí Sí Capmany Sí Sí Colera Sí Sí Darnius Sí Sí Espolla Sí Sí Garriguella Sí Sí la Jonquera Si* Sí la Vajol Sí Sí Llançà Sí Sí Maçanet de Cabrenys No No Portbou Sí Sí Rabós Sí Sí Sant Climent Sescebes Sí Sí Vilamaniscle Sí Sí

5.1.6.6. Regulació de la protecció d’urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana situats en terrenys forestals Les mesures de protecció o prevenció d’incendis forestals d’aquestes elements vulnerables estan regulats per la Llei 5/2003, de 22 d'abril, modificada l'any 2014 (LLEI 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic), que queda amb el nom: Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals.

La Llei 5/2003 antiga tenia com a títol, “de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana”, és a dir, excloïa nuclis antics i elements vulnerables aïllats d’ús agrari. L’incendi de la Jonquera de 2012 i d’altres incendis

39 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria van posar en evidència la necessitat de que tots els elements vulnerables disposin d’una mínima franja de protecció per reduir la vulnerabilitat front al foc forestal.

Tota aquesta normativa específica respon a que en els darrers 10 o 15 anys s’han succeït nombrosos incendis que, en arribar a afectar zones habitades o de béns, han vist afegida una gran complexitat a l’extinció de l’incendi. Les urbanitzacions, per exemple, sovint contenen combustible vegetal a l’interior que fa que l’incendi progressi a través d’elles, de manera que a l’emergència de l’incendi s’afegeix l’emergència que afecta persones i béns, l’emergència civil.

Les mesures que disposa la legislació són: o Obligatorietat de disposar de franja de protecció de 25 m d’amplada mínima al perímetre de l’element vulnerable i, en el cas que n’hi hagi, neteja de les parcel·les interiors. o Responsabilitat de l’execució dels treballs anteriors. o Obligatorietat dels municipis de disposar d’un Pla d’autoprotecció de la urbanització, que s’ha d’integrar en el PAM.

Amb el canvi de legislació de l’any 2014 els plans de delimitació que estaven aprovats han perdut la seva utilitat, ja que aquells només incloïen les urbanitzacions desconnectades de la tema urbana. Actualment la Diputació de Girona està promovent que tots els ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants disposin altre cop dels plànols de delimitació correctament aprovats abans de finals de 2015. Tots els municipis del PRINCALB excepte un s’han adherit a aquesta assistència tècnica.

5.2. Estat natural 5.2.1. Geologia i edafologia Les característiques bàsiques de la geologia de la serra de l'Albera i la zona annexa són les pròpies de les roques metamòrfiques dels Pirineus, esquists i pissarres, a més de les roques granitoides. Totes elles donen lloc a sòls de naturalesa àcida.

Figura 22. Mapa geològic de Catalunya sèrie MAGNA, escala 1:50.000, de l’àmbit del PPP. Rosa fosc: granodiorites; rosa clar: granitoides; blau: esquists; beige: grauvaques; blanc: graves; marró: bretxes; lila: pissarres pigallades: gris fosc: cornubianites. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

40 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

A grans trets, la geologia de la zona annexa i gran part de l’Albera interior està composta per roques granodiorites i granitoides, mentre que la resta de l’Albera interior està composta per esquists. L’Albera marítima es composa sobretot de grauvaques.

5.2.2. Orografia Per a estudiar quantitativament l’orografia de la zona d’estudi hem pres el límit del PPP com a àmbit de referència, però cal tenir present en tots els casos que el PPP agafa, pel fet de tenir com a límits principalment les carreteres, molta zona de la plana de conreus i de la costa.

Altitud

Les altituds més freqüents a la zona de treball són les del rangs 100-200 m. Aquesta franja ocupa un terç de la zona de treball i se situa sobretot als terrenys de transició entre la plana de l’Empordà i els primers turons i muntanyes de l’Albera. El rang 200-300 m és el segon més abundant i junt amb el de 100-200, apleguen una mica més de la meitat (55%) de la superfície. Els territoris més baixos, situats entre 0 i 100 m correspon a l’entrada de les valls de les rieres marítimes, a una part de la vall del riu Llobregat i a les parts baixes de la plana de l’Empordà.

El territori situat a partir dels 200 m d’altitud ens trobem ja clarament a la serra de l’Albera, fins arribar a la carena més alta, que es troba a més de 800 m, que és la que fa de frontera amb França i té direcció aproximada oest-est. Els cims més alts són el Puig Neulós (1.257 m), el Puig de Prades (1.167 m), el pic de Sallafort (980 m). Una mica més baixos es troben, a la meitat est, el Puig de la Calma (712 m) i el Puig d’en Jordà (757 m); a la meitat oest, hi ha el Puig del Llobregat (925 m), el Puig de Calmelles (736 m) i el Puig Forcat (814 m).

Classe d'altitud (m)

43 1.101-1.256 115 1.001-1.100 241 379 901-1.000 730 801-900 1.277 V a lo r 701-800 1.730 601-700 2.574 4.193 501-600 5.868 401-500 10.236 301-400 3.673 201-300 101-200 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 0-100 Superfície (ha)

Figura 23. Freqüència d’altituds al PPP. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

Pendent

Un 20% de la zona de treball té un pendent inferior al 10%; la major part aquestes zones són les que se situen en el rang de 0 a 100 m d’altitud. A partir d’aquest rang, hi ha un 27% de la superfície amb pendents entre 11 i 25%, sumant doncs un 47% de superfície del PPP dins els límits de pendent mecanitzables. El 53% de la superfície té pendents superiors al 25% i el 37% té pendents per sobre del 35%, és a dir, fora del límit teòric de possibilitat de mecanització de treballs.

41 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Classe de pendent (%)

41 >100% 4.418 51-100% 6.332 36-50%

S u p (h a ) 4.602 26-35% 11-25% 7.711 <10% 5.831

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 Superfície (ha)

Figura 24. Freqüència de pendents al PPP. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

Orientació

Classe d'orientació (º)

10.506

Sense orientació marcada 2.927 Nord (315-45º)

S u p (h a ) 5.927 Est (45º-135º) Sud (135º-225º) 6.564 Oest (225º-315º)

5.073

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 Superfície (ha)

Figura 25. Freqüència d’orientacions al PPP. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

Com és lògic pel fet de treballar en el vessant sud d’una serra, l’orientació més abundant del PPP és la sud i la més escassa és la nord. Per elaborar el gràfic s’ha considerat que els terrenys amb pendent inferior al 10% no tenen una orientació marcada i, d’aquesta manera, al PPP hi ha una elevada superfície d’aquesta classe, situada principalment a la vall del Llobregat-corredor d’infraestructures i a les zones de transició o ja quasi confluïdes amb la plana empordanesa.

5.2.3. Xarxa hidrogràfica El PPP té la superfície repartida en 3 grans conques hidrogràfiques: la Muga, les rieres del Cap de Creus i el rec Madral (la Mugueta). Dins la conca de la Muga el PPP s’estén per 4 de les 6

42 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria conques que té: el riu Arnera, el Llobregat d’Empordà, el l’Anyet o Merdaus i l’Orlina. Totes elles són part de les conques internes de Catalunya.

Figura 26. Conques i subconques a l’àmbit del PPP. Font: Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

5.2.4. Clima i meteorologia A l’àmbit del PPP hi ha diverses estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i estacions de propietat privada. Les estacions que tenen dades des de més antic són les de l’AEMET, mentre que les del SMC, molt fàcilment aconseguibles són relativament recents (des de l’any 1998 o 2000). S’han obtingut les dades de totes les estacions i períodes rellevants per a l’estudi dels incendis històrics i per a la determinació de les dades meteorològiques de disseny, emprades per a la simulació d’incendis (veieu annexos).

Figura 27. Mapa de situació de les estacions meteorològiques de l’àmbit d’estudi. Font: elaboració pròpia.

43 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Taula 11. Estacions meteorològiques de l’àmbit d’estudi de les que s’ha obtingut dades. Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels diferents serveis meteorològics. Dades Estació Propietat Xarxa Municipi Període Observacions de vent? Portbou SMC XAC Portbou Febrer 1998-actualitat 10 m Espolla 1 SMC XAC-Plagues Espolla Juny 2000-actualitat No Espolla 2 Privat i AEMET AEMET Espolla Estiu 2008-actualitat 10 m Cabanes SMC XAC Cabanes Juny 1991-actualitat 2 m Roses SMC XAC Roses Maig 1996-actualitat 10 m Castelló Castelló SMC XAC-Plagues Març 2000-actualitat d’Empúries d’Empúries Agullana SMC XVCP Agullana XVCP Llançà AEMET Llançà la Jonquera Privat la Jonquera ? Llacunes el 1974 i 1965 – 2000 mínim Puig Neulós INM France la Jonquera 1976-1978 Generalitat Pluja Puig Neulós la Jonquera Abril 2010-actualitat 10 m Valenciana horitzontal l'Estartit Privat l'Estartit 1972?-actualitat

Temperatures i precipitacions

Taula 12. Dades mitjanes de precipitació i període considerat de les estacions del SMC i del INM France. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SMA i l’INM. Prec ipitació mitjana Estació Període anual (mm) Espolla 467 2001-2010 Cabanes 713 1992-2010 Portbou 338 1999-2010 Roses 456 1997-2010 (excepte 1999, incomplet) Puig Neulós 1.129 1965-2000 (incomplet, excepte 1974 i 1976-1978) (INM France)

Espolla (2001-2010)

100 30

90 25 80 24 24 22 70 68 20 20 61 60 18 52 16 50 P (mm) 50 46 45 15 14 Tm (ºC) 40 Temperatura (ºC) Temperatura Precipitació (mm) Precipitació 11 34 33 11 31 10 30 8 8 8 21 21 20 5 10 7

0 0 Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Agost Set. Oct. Nov. Des.

Figura 28. Dades mensuals de precipitació i temperatura a l’estació d’Espolla (2001-2010).

44 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Cabanes (1992-2010)

100 30 92 90 25 80 76 24 24 74 71 72 21 70 65 20 62 20 60 54 17 16 P (mm) 50 15 44 44 44 Tm (ºC) 14 40 Temperatura (ºC) Temperatura Precipitació (mm) Precipitació 11 11 10 30 9 26 8 8 20 5 10

0 0 Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Agost Set. Oct. Nov. Des.

Figura 29. Dades mensuals de precipitació i temperatura a l’estació de Cabanes (1992-2010).

Portbou (1999-2010)

100 30

90 25 80 24 24 22 70 21 20 60 17 56 18 P (mm) 50 15 14 Tm (ºC) 40 37 13 Temperatura (ºC) Temperatura Precipitació (mm) Precipitació 12 36 31 10 9 9 28 28 28 9 30 25 20 20 15 5 8 10 6

0 0 Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Agost Set. Oct. Nov. Des.

Figura 30. Dades mensuals de precipitació i temperatura a l’estació de Portbou (1999-2010).

45 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Puig Neulós (1965-2000, excepte 1974 i 1976-1978)

200

179 180

160 142 140 123 120 99 100 93 93 P (mm) 87 79 81 80 70

60 55 Precipitació mitjana mensual (mm) mensual mitjana Precipitació 40 28

20

0 Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Agost Set. Oct. Nov. Des.

Figura 31. Dades mensuals de precipitació a l’estació de Puig Neulós (1965-2000, excepte 1974 i 1976- 1978).

Vent

Cabanes Portbou

Figura 32. Roses dels vents de les tres estacions del SMC que mesuren el vent. Font: SMC.

Taula 13. Dades bàsiques de la rosa de vents de l’estació de Cabanes. Font: SMC. N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW VV 4,3 1,4 1,3 1,5 1,4 1,6 1,2 1,1 1,1 2,0 1,4 1,2 1,2 1,6 2,6 4,7 10,7 13,0 26,2 DV 8,2% 1,3% 1,2% 2,2% 3,4% 2,9% 1,3% 0,9% 2,0% 1,1% 1,2% 1,4% 3,8% % % %

Taula 14. Dades bàsiques de la rosa de vents de l’estació de Portbou. Font: SMC. N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW VV 4,3 1,4 1,3 1,5 1,4 1,6 1,2 1,1 1,1 2,0 1,4 1,2 1,2 1,6 2,6 4,7 10,7 13,0 26,2 DV 8,2% 1,3% 1,2% 2,2% 3,4% 2,9% 1,3% 0,9% 2,0% 1,1% 1,2% 1,4% 3,8% % % %

46 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Taula 15. Dades bàsiques de vent de les estacions de Cabanes, Portbou i Roses. Font: SMC. Variable Cabanes Portbou Velocitat mitjana del vent (m/s) 2,5 6,8 Calmes (vent<0,5 m/s) 19,1 % 0,6 %

5.2.5. Estructures de vegetació i mapa de combustibles forestals Els models de combustible, definits per Rothermel el 1983 i adaptats a la península ibèrica mitjançant claus fotogràfiques per l'ICONA el 1989, depenen de l'estructura del bosc o formació vegetal i de la quantitat de material vegetal viu i mort que tinguin. Hi ha 14 models de combustible definits. A l’annex núm. 4 hi ha la definició i una fotografia representativa de cada model.

El mapa de models de combustibles té una gran importància en l’elaboració de la planificació, ja que, com que influeix molt en el comportament del foc, té un gran pes en el càlcul del dimensionament per simulació que es realitza per a cada actuació de reducció del combustible. Per tant, és important disposar d’una font d’informació el més actualitzada i detallada possible i que, a més, existeixi per a tot el territori del PPP amb una qualitat homogènia. Les fonts d’informació que s’han contemplat i valorat són:

o Mapa de models de combustible del CREAF. o Mapa d’usos del sòl del 2005, en base a imatge satèl·lit del 2002, del DAAM. o Mapa d’hàbitats de Catalunya a escala 1:50.000. o Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) a escala 1:5.000.

En els apartats que vénen a continuació es presenten els tipus o categories de cada mapa que hi ha al PPP i es quantifiquen en superfície. Per triar quin dels mapes existents és l’adequat per a elaborar el mapa de models de combustibles s’ha fer un treball de comparació de la vegetació observada a camp en diversos punts de control amb la informació dels 4 mapes esmentats.

El resultat de les observacions és que de forma general s’ha optat per emprar el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) com el més actual i representatiu de la vegetació al PPP, ja que és el que té escala més detallada.

5.2.5.1. Mapa de models de combustible del CREAF El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) va elaborar el Mapa de Models de Combustible de Catalunya, on es classifiquen les zones arbrades en funció de la propagació del foc dins de cada estructura de vegetació. Els mapes es van realitzar determinant els models de combustible en base a la informació de les estacions de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC). La resolució del mapa és de 50 m.

Aquesta informació categòrica i puntual s'estén a través de zones arbrades definides a priori a partir del Mapa Forestal de Catalunya. Aquest mapa adopta els models de combustible de Rothermel, però té l’inconvenient que deixa sense assignar un model concret en àmplies zones del territori que defineix genèricament com a matollars, conreus o prats. Al mapa es pot veure la distribució dels models de combustible definida pel CREAF al PPP.

Els models de combustible es divideixen en quatre grups segons per on es podria propagar el foc: pastures, matollar, fullaraca i restes vegetals. En la darrera versió d’aquest mapa, els models dins del grup de restes vegetals, s’han substituït en gabinet per models d’altres grups, segons l’estructura i quantitat de material en peu, sense comptar les restes. Evitant d’aquesta

47 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria manera assignar un model del grup de les restes silvícoles atès que corresponen a situacions concretes en el temps.

Figura 33. Mapa dels models de combustible al PPP. Font: Mapa de models de combustible, versió 3 (CREAF, 2003).

1% 1% 2% Model 1 0,4% 2% Model 2

2% Model 3 7% 9% Model 4 5% 4% Model 5

1% Model 6

6% Model 7

Model 8

Model 9

Regadius i vinyes

Conreus herbacis de secà 22% 38% Conreus llenyosos de secà (Model 20)

Improductiu natural Improductiu artificial Figura 34. Distribució dels models de combustible a l'interior del PPP. Font: Mapa de models de combustible, versió 3. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del CREAF, 2003.

Segons aquest mapa, es models més abundants al PPP són el 6 i el 7, ambdós models de matollar. Un cop comparat aquest mapa amb la realitat de camp podem afirmar que el mapa no reflexa del tot la realitat i molt menys si tenim en compte que en situació d’alt risc d’incendi una estructura de vegetació pot arribar a comportar-se com a un model pitjor (4, per exemple) del que ho faria en condicions menys extremes.

Un dels exemples més clar és que el mapa assigna un model 7 a les suredes afectades per l’incendi de 1986 en les quals no s’han fet tractament silvícoles des d’aleshores, i que estan formades per l’estrat arbori de la sureda i l’estrat arbustiu espès i amb continuïtat vertical entre tots dos. En condicions de risc aquesta estructura es comportarà com un model 4. El model 4, el que dóna un comportament més intens de foc, està assignat a localitzacions bastant concretes i molt diferents entre elles: alguns alzinars de llocs relativament humits de Requesens, suredes de l’oest de la nacional gestionats i no afectats per l’incendi de 1986 i formacions caducifòlies situades per sobre dels 600 m d’altitud.

48 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Per tot això es considera que aquest mapa no és l’idoni per a representar els models de combustible reals del PPP.

5.2.5.2. Mapa d’usos del sòl El mapa d’usos del sòl de Catalunya està elaborat en base a imatge de satèl·lit Landsat del 2002. Aquest mapa està obtingut per classificació d'imatges de satèl·lit Landsat de l’any 2002 i que estableix 22 categories d’ús, 5 classes de conreus i 8 classes de vegetació forestal, incloent zones cremades i prats. De les 22 categories, 18 són presents al PPP. La resolució del mapa és de 30x30 m. Tot i que la base d’informació és de l’any 2002, el mapa està elaborat de l’any 2005.

Figura 35. Mapa d’usos del sòl en base a imatge de satèl·lit Landsat del 2002 a l’àmbit del PPP. Marró fosc: zones cremades; marró clar: bosquines i prats; verd fosc: bosc d’escleròfil·les; verd poma: bosc de caducifolis; groc. Conreus herbacis de secà; rosa: urbanitzacions. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

Taula 16. Usos del sòl presents al PPP i quantificació dels mateixos, segons el “mapa d’usos del sòl”. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM. Us del sòl Sup. (ha) Sup. (%) Bosquines i prats 13.616 43,9 Bosc d'escleròfil·les 9.476 30,5 Zones cremades 2.392 7,7 Vinya 1.723 5,6 Conreus herbacis de secà 1.353 4,4 Bosc de caducifolis 1.236 4,0 Infraestructures viàries 281 0,9 Fruiters de secà 272 0,9 Sòl amb vegetació escassa o nul·la 231 0,7 Urbanitzacions 207 0,7 Nuclis urbans 106 0,3 Conreus herbacis de regadiu 55 0,2 Bosc d'aciculifolis 31 0,1 Zones industrials i comercials 24 0,1 Fora de l'àmbit de Catalunya 18 0,1 Aigua marina 5 0,017 Aigua continental 2 0,006

49 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Sorrals i platges 1 0,002 Tots 31.030 100,0

Bosquines i prats Bosc d'escleròfil·les 4% Zones cremades 4% Vinya 6% Conreus herbacis de secà Bosc de caducifolis Infraestructures viàries 8% 44% Fruiters de secà Sòl amb vegetació escassa o nul·la Urbanitzacions Nuclis urbans Conreus herbacis de regadiu Bosc d'aciculifolis Zones industrials i comercials Fora de l'àmbit de Catalunya 31% Aigua marina Aigua continental Sorrals i platges

Figura 36. Percentatges d’usos del sòl al PPP. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM.

El mapa d’usos al PPP té com a ús majoritari el de “bosquines i prats”, que es podria assimilar al model de combustible 4. Això podria ser vàlid per al simulador d’incendis perquè per a acostar-nos al comportament de la vegetació en condicions de risc d’incendis extrem és convenient assignar model 4 a diversos tipus de vegetació que en condicions de poc risc actuarien com a un model menys combustible. Malgrat això, s’ha optat per no utilitzar aquesta font d’informació per ser relativament poc precisa.

5.2.5.3. Mapa d’hàbitats de Catalunya del DAAM En el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, a escala 1:50.000, es detallen i situen els diferents tipus d’hàbitats naturals, seminaturals i artificials. Aquests hàbitats estan identificats i descrits a la Llista dels hàbitats de Catalunya (LHC), que ha estat elaborada per la Universitat de Barcelona, a partir de l’adaptació al territori català del document “CORINE Biotopes Manual of the European Union (CBM)”. Alguns d’aquests hàbitats són considerats Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) en aplicació de la Directiva d’Hàbitats.

Del mapa d’hàbitats cada any se’n fa una actualització, amb la qual cosa, per exemple, apareixen les zones cremades que es produeixen cada any, amb posterioritat a la data d’elaboració del mapa principal.

50 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 37. Mapa dels hàbitats de Catalunya a escala 1:50.000 en l’àmbit del PPP.

2% 15% 32n 2% 45b 2% 33% 82c 45e 2% 45a 3% 41l 3% 32k 5% 32q 83d 6% 45c 86a 7% 20% Altres hàbitats

Figura 38. Repartiment de superfície dels principals hàbitats de Catalunya del PPP G1 i zona annexa.

Taula 17. Els 15 hàbitats més abundants al PPP G1 i annexa, amb codi del Mapa d’Hàbitats, el codi CORINE i la superfície dins el PPP. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del DAAM. Sup. Codi Codi Llegenda Nom de l’hàbitat (ha) CORINE Bruguerars amb dominància o abundància de bruc Bosquines i matollars d'escombres ( Erica scoparia ), silicícoles, dels sòls 32k 782 mediterranis i 32.321* submediterranis profunds i poc secs de terra baixa (i de l'estatge montà) Bosquines i matollars 32n 10.148 mediterranis i Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa submediterranis Bosquines i matollars Matollars de tomaní ( Lavandula stoechas ), silicícoles, 32q 632 mediterranis i 32351 submediterranis de sòls secs de terra baixa Bosquines i matollars Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum ), i 35g 429 mediterranis i submediterranis pradells terofítics silicícoles, mediterranis Boscos caducifolis, 41c 456 planifolis 41172 Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes Boscos caducifolis, Rouredes (de Quercus humilis , Q. x cerrioides ), 41l 880 41.7132* planifolis silicícoles, de la muntanya mitjana 44f 419 Boscos i bosquines de 44.3432* Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta

51 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

ribera o de llocs molt (Lamium flexuosum ), de la terra baixa plujosa i de humits l'estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional 45a 1.621 Boscos escleròfil·les 45.2161* Suredes amb sotabosc clarament forestal Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem 45b 6.290 Boscos escleròfil·les 45.2162* oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex ) de terra 45c 531 Boscos escleròfil·les baixa Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex ) 45e 1.969 Boscos escleròfil·les muntanyencs 82c 2.109 Conreus herbacis Conreus herbacis extensius de secà Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus Conreus llenyosos i 83a 403 plantacions d'arbres d'oliveres ( Olea europaea ), d'ametllers ( Prunus dulcis ), de garrofers ( Ceratonia siliqua ),. Conreus llenyosos i 83d 586 plantacions d'arbres Vinyes Ciutats, pobles i àrees Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació 86a 500 industrials ruderal associada

5.2.5.4. Mapa de cobertes del sòl de Catalunya a escala 1:5.000, del CREAF El Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, versió 3 (MCSC3) és un mapa molt detallat i actualitzat, la delimitació de les àrees del qual es fa a partir de fotointerpretació i digitalització en pantalla. La informació de base són les ortofotos 1:25.000 (resolució 2,5 m) en color natural de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (període de vol 2005-2007). L'escala de treball està al voltant d'1:3000, i la superfície mínima de digitalització és de 500 m².

Al PPP apareixen 45 categories d’aquest mapa, dues de les quals (boscos densos no de ribera i matollars) ocupen el 75% de la superfície del PPP.

Aquesta base d’informació ha estat la utilitzada per a elaborar el mapa de models de combustible del PPP, per ser la més actualitzada i detallada. S’ha establert una equivalència entre cada categoria de coberta del sòl i un model de combustible, en base als coneixements de la zona i a les visites inicials de camp. Aquest procés i els resultats es detallen a l’apartat.

Figura 39. Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) versió 3. Verd fosc: boscos densos (no de ribera); gris: matollars; verd clar: boscos clars (no de ribera); rosat: conreus herbacis (no arrossars); groc: prats i herbassars.

52 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 40. Percentatge de categories del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya presents al PPP G1 i annexa.

Taula 18. Categories (del nivell 3 de llegenda) del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (versió 3) presents al PPP G1 i annexa. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia del CREAF. Categoria (nivell 3) del MCSC3 Sup. (ha) % del PPP Boscos densos (no de ribera) 12.285,8 39,6 Matollars 11.125,9 35,8 Boscos clars (no de ribera) 1.819,1 5,9 Conreus herbacis (no arrossars) 1.381,9 4,4 Prats i herbassars 1.127,8 3,6 Conreus llenyosos (no vinyes) 689,8 2,2 Vinyes 668,2 2,2 Urbanitzat residencial compacte 269,9 0,9 Boscos de ribera 262,1 0,8 Roquissars 260,4 0,8 Conreus abandonats - prats 195,4 0,6 Vies de ferrocarril 132,2 0,4 Zones industrials i comercials 118,4 0,4 Carreteres 91,7 0,3 Horta familiar 89,8 0,3 Plantacions de coníferes no autòctones 64,1 0,2 Urbanitzat residencial lax 57,7 0,2 Conreus en transformació 50,7 0,2 Autopistes i autovies 50,3 0,2 Sòls nus forestals 47,4 0,2 Zones verdes viàries 43,7 0,1 Zones d'extracció minera 38,2 0,1 Vegetació d'aiguamolls continentals 30,4 0,1 Lleres naturals 30,2 0,1 Zones d'esport i lleure (excepte càmpings i camps de golf) 22,3 0,1 Granges 16,8 0,1 Càmpings 10,4 0,0 Plantacions de pollancres 9,7 0,0 Zones verdes urbanes 9,2 0,0 Plantacions de plàtans 7,9 0,0 Plantacions d'eucaliptus 7,8 0,0 Abocadors 7,4 0,0

53 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Boscos tallats arreu 7,3 0,0 Llacs i llacunes continentals 6,3 0,0 Platges 6,2 0,0 Rius 4,3 0,0 Tarteres 2,9 0,0 Cementiris 2,3 0,0 Embassaments 2,1 0,0 Sòls nus urbans 1,6 0,0 Zones portuàries 1,5 0,0 Basses agrícoles 0,9 0,0 Hivernacles 0,3 0,0 Grans vials i zones d'aparcament 0,2 0,0 Preses 0,1 0,0 Tots 31.058,5 100,0

5.3. Estat socioeconòmic

5.3.1. Població i activitats econòmiques La comarca de l’Alt Empordà té 142.100 habitants, 44.255 dels quals viuen a la capital, Figueres. A l’àmbit del PPP, repartits en 16 municipis, hi estan censats uns 16.000 habitants. Els pobles més habitats són Llançà i la Jonquera, els quals passen dels 3.000-4.000 habitants, però la majoria tenen menys de 1.000 habitants.

Taula 19. Nombre d’habitants dels municipis del PPP G1 i annexa. Font: Viquipèdia. Municipi Habitants Agullana 753 Cantallops 295 Capmany 518 Colera 592 Darnius 537 Espolla 404 Garriguella 795 La Jonquera 3.075 Llançà 4.862 Maçanet de Cabrenys 722 Portbou 1.307 Rabós 182 Sant Climent Sescebes 503 La Vajol 109 Vilajuïga 1.117 Vilamaniscle 172 Tots 15.943

A la comarca, el sector econòmic més important quant a nombre d’afiliats a la seguretat social és el sector dels serveis. El sector agrícola està en últim lloc, amb només el 2,6% de la població que s’hi dedica, tot i que aquest percentatge és més del doble que en el global de Catalunya.

Taula 20. Nombre d’afiliats a la seguretat social per sector econòmic, a l’Alt Empordà i a Catalunya, tant del règim general com autònoms. Nombre % Sector econòmic Alt Empordà Catalunya Alt Empordà Catalunya

54 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Agricultura 1.091 34.254 2,6 1,2 Indústria 4.982 480.630 11,8 16,1 Construcció 5.457 239.808 12,9 8,1 Serveis 30.820 2.222.721 72,8 74,7 Total 42.350 2.977.413 100,0 100,0

5.3.2. Ocupació del sòl Dels mapes d’usos del sòl, d’hàbitats i de cobertes que s’han presentat en els apartats anteriors es desprèn que la major part de la superfície del PPP està ocupada per terrenys forestals, tant arbrats com no arbrats, tot i que al voltant de les poblacions de la falda de l’Albera trobem també àmplies àrees de conreus, principalment de secà.

5.4. Inventari d’infraestructures de prevenció A partir del treball de recopilació d’informació i de la feina de camp, es fa una relació de les infraestructures de prevenció d’incendis i de risc existents al territori. En primer lloc s’ha fet un treball d’anàlisi en gabinet de la cartografia i les bases de dades disponibles. Posteriorment, i en base a aquesta anàlisi prèvia, s’ha realitzat el treball de camp per a revisar la xarxa viària i els punts d’aigua.

5.4.1. Xarxa viària La cartografia topogràfica 1:5.000 i els ortofotomapes a la mateixa escala de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) aporten correctament i amb detall suficient la major part de la informació sobre vials i senders i per això és la font d’informació base que hem utilitzat per a la xarxa viària. Aquesta informació s’ha complementat amb treball de camp i amb la informació de persones del territori.

Aquesta xarxa viària no és la xarxa viària estratègica, és a dir, la que en la planificació del PIE es considera prioritària, sinó que és aproximadament l’existent en bon estat. La xarxa viària estratègica es tracta a l’apartat de planificació i apareix als plànols.

Taula 21. Longitud de la xarxa viària per tipus de vial al PPP. Tipus de vial Longitud dins el PPP (km) Camins primaris 181 Camins secundaris 373 Camins terciaris 99 Total 811

5.4.2. Xarxa bàsica de punts d’aigua La xarxa bàsica de punts d’aigua d’incendis forestals de Catalunya està formada pels punts d’aigua que es consideren necessaris per a l’extinció dels incendis i és en aquesta xarxa en la que es concentren els recursos per a què tinguin les característiques tècniques adequades i se’n mantingui el bon estat i se’n faci un seguiment periòdic. La definició d’una xarxa bàsica limitada és necessària per l’elevat cost que té fer aquestes actuacions.

Els punts d’aigua de la xarxa bàsica han de complir les característiques recollides a la guia tècnica “Característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals”, document elaborat el febrer de 2010 per la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments (DGPEIS):

55 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

• Una capacitat superior als 200 m3. Es continuaran considerant de la xarxa bàsica aquells punts d’aigua actualment ja construïts sota l’antic criteri de capacitat superior als 120 m3. • Accessibles per mitjans aeris d’extinció d’incendis forestals –helicòpters. • Accessibles per mitjans terrestres d’extinció d’incendis forestals. • Tenen establerts mecanismes pel manteniment del punt d’aigua amb les característiques de xarxa bàsica.

Per a determinar la xarxa bàsica de punts d’aigua s’han visitat i revisat a camps tots els punts d’aigua que consten a les bases de dades oficials. Un cop inventariats tots aquests punts d’aigua s’han establert els que tenen les característiques per formar part de la xarxa bàsica i s’han detectat també les millores a fer en cadascun per a apropar-los al màxim als requeriments esmentats. Dels 39 punts d’aigua de tot tipus revisats al PPP se n’han escollit:

• 17 que entren dins la xarxa bàsica de punts d’aigua d’incendis forestals. • 10 que són complementaris a la xarxa bàsica. Se’ls ha classificat com a tals i no com a xarxa bàsica perquè en un informe redactat per Bombers i titulat “Procés de racionalització de la xarxa de punts d’aigua per a prevenció d’incendis forestals a les comarques de Girona”, es van determinar quins eren els punts d’aigua de la zona que havien de quedar dins de la xarxa bàsica i quines actuacions cal fer per a què s’hi mantinguin. En aquest document aquests 10 punts d’aigua no s’incloïen a la xarxa. Ara bé, en el present PIE s’ha considerat que, per la ubicació dins la zona annexa i el seu bon funcionament, han de ser objecte d’atenció per tal de que continuïn estant operatius. A més, la majoria estan a càrrec d’una ADF.

A l’annex 11 es troben les fitxes detallades amb la informació recollida a camp sobre tots els punts d’aigua. En aquestes es detalla l’estat actual dels punts d’aigua, i s’entén que l’estat va canviant amb el temps i cal estar alerta de les deficiències i avaries que s’hi puguin produir.El manteniment depèn tant de l’administració forestal com de les ADF i la Diputació.

Taula 22. Punts d’aigua (PA) de la xarxa bàsica. Volum Abastiment Nom Municipi Propietat (m3) Mas Forcada La Jonquera DAAM 120 Autoabastiment Santa Fe dels Solers St. Climent Sescebes DAAM 120 Artificial Vilamaniscle Rabós DAAM 105 Artificial Muntanya de Colera - Puig Colera DAAM 120 Autoabastiment d'Esquers Coll de Taravaus Portbou DAAM 120 Autoabastiment Sant Quirze de Colera Rabós DAAM 120 Autoabastiment Coll de Panissars La Jonquera Diputació 120 Autoabastiment Mas Ullastre St. Climent Sescebes Bombers 15 Autoabastiment Zona de Madres Llançà Bombers 15 Autoabastiment Camp de futbol de Capmany Bombers 15 Autoabastiment Capmany Coll de Belitres Portbou DAAM 120 Artificial Coll del Frare Portbou DAAM 120 Artificial Biure Biure d’Empordà Ajuntament 150 Autoabastiment Mas Brugat La Jonquera Bombers 120 Autoabastiment Coll de la Serra-Baga d'en Vilamaniscle ADF 120 Autoabastiment Ferran Ragavi Les Salines - Collada de Maçanet de Cabrenys DAAM 120 Autoabastiment Pous

56 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Pla de l'Arca la Jonquera DAAM 150 Autoabastiment

Taula 23. Punts d’aigua (PA) complementaris a la xarxa bàsica. Volum Abastiment Nom Municipi Propietat (m3) Santa Eugènia Agullana ADF Salines 120 Artificial Cal Sant Agullana ADF Salines 120 Artificial Can Boix Darnius ADF Salines 120 Artificial Can Genís Agullana Bombers 120 Artificial Font del Conill Espolla ADF l'Albera 120 Artificial La Granja d'en Coderch Espolla ADF l'Albera 120 Autoalimentació Mas Palau Darnius ADF Salines 120 Artificial Mas Cros Darnius ADF Salines 120 Artificial Mas Mallol Agullana ADF Salines 120 Artificial Fontcairada La Jonquera Particular 120 Autoalimentació

Figura 41. Mapa dels punts d’aigua del PPP i de l’àmbit immediat, amb el cercle indicatiu de 2 km de cobertura per a mitjans aeris (helicòpters). Verd: PA de la xarxa bàsica. Blaus: PA complementaris. Lila: PA a fer nous, que havien estat de la xarxa bàsica però s’han trencat.

5.4.3. Àrees de baixa càrrega de combustible En aquest territori ja s’han realitzat, i s’estan realitzant durant la redacció del Projecte, algunes actuacions de tractament del combustible forestal, tant a través d’inversió directa del DAAM, com a través dels ajuts de Gestió Forestal Sostenible del DAAM, com amb el suport de diverses iniciatives socials, de reinserció o d’altres.

Es fa un recull d’àrees de baixa càrrega de combustible existents que s’han executat en els darrers anys. Hi ha diversos projectes que s’han fet a les forests públiques, de tractaments silvícoles, repoblacions i adequació de la xarxa viària, però no es recullen a la taula ni als plànols perquè es considera que ja ha passat massa temps des de l’execució com per a ser considerades àrees de baixa càrrega de combustible efectives.

La vida d’aquestes obres és limitada i a mesura que passa el temps llur efectivitat va disminuint. Per tant, la llista següent cal prendre-la com a temporal i cal tenir en compte l’any d’execució.

57 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Taula 24. Recull d’àrees de baixa càrrega de combustible executades en els darrers anys. MAGRAMA: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Any Org. Títol del projecte o descripció Amidament aprox. Diversos relacionats amb treballs post-incendi 2014 DAAM 498 ha 2012 Diversos relacionats amb treballs post-incendi 2013 DAAM 110 ha 2012 Infraestructures de prevenció d’incendis a la 2011 DAAM 100 ha zona del Pla de l’Arca. Treballs de gestió i de prevenció d’incendis a 2010 MAGRAMA 200 ha la finca de Mas Guanter. Prevenció d’incendis al campament militar de 2010 MAGRAMA 280 ha Sant Climent Sescebes. Infraestructures de prevenció d’incendis al coll 2010 DAAM 100 ha de Banyuls. Infraestructures de prevenció d’incendis a la 2006 DAAM 55 ha zona de Panissars. Infraestructures de prevenció d’incendis al 2005 DAAM 90 ha límit de les RNP de l’Albera.

Al plànol núm. 3 es mostra la ubicació d’aquests treballs executats per anys.

5.4.4. Regulació de l’accés motoritzat i infraestructures associades Al PPP hi ha dos motius de tancament de l’accés motoritzat:

- Nivell de risc d’incendi Alfa 3. - Tancament per protecció del medi natural.

Cadascun d’aquests es tradueix sobre el terreny en una senyalització concreta i sovint amb una barrera física real. Les barreres físiques són tanques de camí amb clau només per al personal implicat en la gestió i ús del territori.

Figura 42. Esquerra: senyalització específica i opcional dels principals accessos als massissos, per emprar en nivell 3 del Pla Alfa. Mig: senyalització present a les forests propietat de la Generalitat. Dreta: senyalització pròpia de l’Espai Natural de l’Albera, per protecció del medi natural.

5.4.4.1. Tancament per nivell de risc d’incendi Alfa 3 En aplicació de la normativa que regula l’accés motoritzat al medi natural (article 8, Llei 9/1995; article 6.3 del Decret 166/1998) es preveuen un conjunt de punts de tancament per tal de limitar l’accés motoritzat. Aquesta limitació es realitza mitjançant una senyalització específica opcional, que només és visible quan s’acorda l’aplicació d’aquesta mesura, i un dispositiu del Cos d’Agents Rurals (CAR) que realitza la vigilància sobre el terreny. Generalment el

58 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria tancament del massís es decideix quan el nivell del pla Alfa és 3, que es correspon amb un nivell molt alt de risc d’incendi forestal.

Al PPP G1 hi ha 27 punts de tancament d’aquest tipus, situats als principals accessos al massís, tots ells disposen del senyal instal·lat. A la zona annexa, per no estar dins de cap PPP, no disposa de cap d’aquests senyals. A l’annex núm. 2 es detalla el llistat de punts de tancament, i al plànol núm. 3 se’n mostra la ubicació al territori respecte la xarxa viària.

5.4.4.2. Restricció d’accés per protecció del medi natural Per motius de protecció de l’espai Natural de l’Albera existeix un pla d’accés públic que determina quines pistes són accessibles als vehicles a motor i quines no. Per a senyalitzar les pistes en les quals existeixen restriccions de trànsit sobre el terreny hi ha la senyalització pròpia del l’Espai Natural de l’Albera. N’hi ha 12.

Taula 25. Punts de senyalització de restricció d’accés motoritzat per protecció del medi natural. Tanca Codi del CAR Lloc física? G1-27 Requesens - forn de calç No G1-28 Requesens - cap al refugi No G1-29 Collada del Pla de l'Arca Sí G1-30 Requesens - a la Vernosa No G1-31 Requesens - al Magatzem Cremat No G1-37 Roc dels Tres Termes Sí G1-38 les Pipes No G1-25 Requesens - la Cantina Sí G1-26 Requesens - pista a Puig Neulós Sí G1-39 Refugi del Forn de la Calç No G1-40 Coll de Medàs Sí G1-41 Requesens - sortida per l'Anyet No

5.4.4.3. Tanques físiques Hi ha 85 tanques propietat del DAAM entre el PPP G1 i la zona annexa, útils per restringir o prohibir totalment l’accés al massís en els punts de tancament detallats en els dos apartats anteriors o en d’altres. Aquestes tanques s’obren amb una sola clau comú. A més d’aquestes tanques, n’hi ha d’altres de propietat particular. Al plànol núm. 3 apareixen totes les tanques existents a la xarxa viària de la zona a finals de 2014

59 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 43. Tanca de camí del DAAM de la comarca de l’Alt Empordà, totes amb una clau comú.

5.4.5. Parcs de bombers i punts de guaita Parcs de bombers. A l’àmbit del PPP hi ha 6 parcs de bombers:

Taula 26. Parcs de bombers de l’àmbit del PPP. Nom del parc Tipus de parc Ubicació La Jonquera Professionals Dins el PPP Llançà Professionals Dins el PPP Portbou Voluntaris Dins el PPP Sant Climent Sescebes Voluntaris Dins el PPP Figueres Professionals A 10 km Roses Professionals A 10 km

Punts de guaita. A l’àmbit del PPP hi ha tres punts de guaita actius. La campanya de l’estiu 2011 els tres estaven operatius i coberts amb mitjans. Cal dir que en anys anteriors n’hi havia hagut més, com el del Pic Moixer de les Salines, el del castell de Sant Salvador de Verdera o el de Santa Magdalena, però en els darrers anys s’han anat reduint per qüestions de seguretat i salut en el treball i perquè actualment la detecció ràpida d’incendis es fa en bona part amb els avisos de la població amb telèfons mòbils al telèfon d’emergències 112.

Taula 27. Punts de guaita de Bombers en l’àmbit del PPP DTR Nom del punt Parc Operativa UTM X UTM Y E-316 L'Altrera La Jonquera sí, 1 torn 497287 4688897 E-317 Puig d'Esquers Llançà sí, complet 508051 4693576 E-313 Mare de Déu del Mont Olot sí, complet 475897 4678740

D’aquests tres, els dos primers estan situats dins el PPP i el tercer és fora, però té visió sobre la zona annexa.

5.4.6. Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). A l’àmbit del PPP hi ha quatre ADF que treballen en quasi la totalitat del territori del PPP. Només queden sense ADF els municipis de Colera, Portbou i Vilajuïga. Totes elles, a excepció de l’ADF les Salines, estan dins l’Associació d’ADF de l’Alt Empordà. (http://www.adfaltemporda.org ).

60 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Taula 28. Associacions de Defensa Forestal (ADF) de l’àmbit del PPP, municipis que les integren i existència o no del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPIF). Codi de Nom de Zona Municipis PPIF l’ADF l’ADF geogràfica Salines (zona La Vajol, Agullana, Darnius, Maçanet de - Les Salines No annexa) Cabrenys i Biure La Jonquera, Cantallops, Espolla, Sant Massís de 87 Albera Climent Sescebes, Capmany, Masarac, No l’Albera Mollet de Peralada i Peralada Massís de Aprovat el 16 Ragaví Rabós, Garriguella i Vilamaniscle. l’Albera 2011. Massís de - Les Llances l’Albera i Cap de Llançà. No. Creus

Figura 44. Mapa de les ADF constituïdes a l’àmbit del PPP.

Taula 29. Mitjans de què disposen les ADF de l’àmbit del PPP. Mitjans Les Salines Albera Ragaví Les Llances Dipòsits d’aigua 12 4 - - Vehicles de vigilància 4x4 - 3 3 Sí Cubes amb motor 6 (de particulars) 1 - - Tractors 2 (90 CV) - 2 - Mitges canyes 2 - 1 - Desbrossadores de tractor - 5 5 - Motobombes - 1 - - Grups electrògens - 8 - - Motoserres - 32 - - Motodesbrossadores portàtils - 56 3 - Motoserres de poda en altura - 8 - - Motxilles - - 3 -

ADF les Salines. Constituïda l’any 1987, és la més antiga de les ADF de la comarca. Disposen de 12 punts d’aigua (dins i fora del PRINCALB), dels quals es cuiden del manteniment del bon estat del material i de que estiguin plens. Omplen els dipòsits mitjançant la contractació d’una

61 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria empresa i es finança amb fons propis de l’ADF. En cas d’incendi col·laboren activament amb els Bombers, sobretot amb el subministrament d’aigua.

ADF l’Albera. És l’ADF més gran de la zona del PRINCALB i agrupa 8 municipis, 3 dels quals tenen molta menys superfície forestal que els altres 5. Està formada per uns 100 socis, que no paguen quota, de forma que es finança totalment a través dels ajuts. Els mitjans materials que té es reparteixen a parts iguals a cada municipi. Disposa de pocs voluntaris, però en canvi alguns dels municipis tenen societats de caçadors actives que supleixen aquesta mancança i són molt actius en l’arranjament de camins o en la resposta a, per exemple, ka nevada de març de 2010. Tenen el compromís de mantenir en bon estat i plens 4 dels punts d’aigua de la zona.

ADF Ragaví. Agrupa 3 municipis i disposa de Pla de Prevenció d’Incendis d’ADF redactat i aprovat el 2011.

ADF les Llances. De creació relativament recent, disposa de vehicles lleugers.

5.5. Inventari d’infraestructures de risc i de llocs vulnerables A l’apartat 5.1.6.4.de regulació de la prevenció d’incendis en elements vulnerables ja s’ha explicat que per llei els ajuntaments han de determinar quins nuclis, urbanitzacions, edificacions i instal·lacions en terrenys forestals estan subjectes a la llei, i que aquests han de disposar d’una franja al seu voltant de 25 m d’amplada amb poca vegetació. En aquest PIE anomenem a aquestes franges FP, franges de protecció. En els següents apartats recollim els elements vulnerables més significatius de l’àmbit d’estudi, tot i que els plans de delimitació finalment aprovats determinaran amb exactitud quins elements han de tenir franja.

62 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

5.5.1. Urbanitzacions discontínues de la trama urbana Les urbanitzacions discontínues amb la trama urbana són elements importants a considerar en la planificació contra grans incendis. D’una banda perquè són punts on hi ha moltes probabilitats que s’iniciï un incendi i, d’altra banda, perquè són zones sensibles en tant que hi ha persones i béns vulnerables i en tant que solen tenir combustible al seu interior: els jardins i les parcel·les sense edificar.

Quan hi ha una emergència que afecta una urbanització, doncs, l’operatiu es complica perquè hi ha persones, béns i vegetació en perill. Aquest tipus d’incendi s’anomena foc de l’interfase urbano-forestal. Com que la prioritat de protecció són les persones i els béns, es destinen molts mitjans d’extinció a dins les urbanitzacions, de manera que el foc de vegetació o forestal segueix avançant podent posar en perill més persones i béns. Per aquests motius a les urbanitzacions cal que hi hagi mesures específiques de prevenció per tal de facilitar l’extinció i dificultar l’avanç d’un incendi forestal.

En el PPP, la major part d’urbanitzacions es troben concentrades a l’extrem est, el litoral, la majoria a primera línia de mar i d’altres no tan a prop. Com que l’ús d’aquestes urbanitzacions és majoritàriament de segona residència, la població que hi viu és molt més elevada a l’estiu que a l’hivern. Això afegeix una sèrie de dificultats a l’hora de gestionar una crisi com un gran incendi forestal, ja que no hem d’oblidar que molta de la gent afectada seran persones que desconeixeran el lloc i el fenomen dels incendis.

La taula mostra les urbanitzacions ubicades dins el PPP. Algunes d’elles estan incloses a l’INFOCAT, com a elements vulnerables (l’INFOCAT en fa una relació no exhaustiva).

Taula 30. Urbanitzacions ubicades dins el PPP i presència o absència de franja perimetral executada fins el 2009. Fonts: INFOCAT 2008, PORF de les comarques gironines 2011 i Servei de Prevenció d’Incendis (SPIF) juny 2009. Núm. registre Inclusió a Municipi Nom de la urbanització Franja perimetral SPIF l’INFOCAT 2008 Rabós 2303 Rústiques Delfià Sense informació No Colera 1178 La Rovellada Sense informació Sí Garriguella 1212 La Vinya de prop Sense informació Garriguella 1214 Vent de l’Empordà Sense informació Sí la Jonquera 2524 El Pertús Sí la Jonquera 2525 L’Aduana Sí la Jonquera 2526 Sota Miradones Sí la Jonquera 2527 Santa Llúcia Sí No la Jonquera 2528 Carme Sí Darnius 2552 Club Nàutic No Llançà - Cap Ras Sense informació Sí Llançà - Grifeu Sense informació Sí Llançà - els Estanys de Dalt Sense informació Sí Llançà - Sant Genís Sense informació Sí Llançà - l’Argilera Sense informació Sí Llançà - Sant Carles Sense informació Sí Llançà - la Farella Sense informació Sí Llançà - la Coma Sense informació Sí Llançà - la Bateria Sense informació Sí Llançà - Colomer Sense informació Sí Llançà - el Cau del Llop Sense informació Sí Llançà - Fener de Dalt Sense informació Sí Llançà - Fener de Baix Sense informació Sí

63 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Llançà - Super Fener Sense informació Sí Portbou - El Mas Germén Sí Portbou - La Vil·la Antònia Sí

5.5.2. Càmpings, cases de colònies, àrees d’acampada i àrees recreatives Els càmpings, cases de colònies i zones d’acampada, com les urbanitzacions, són una altra de les infraestructures a considerar en l’extinció i en la planificació, pels mateixos motius que les urbanitzacions. A més, les condicions són encara pitjors perquè el materials que trobem en un càmping solen ser molt inflamables: bungalows, tendes de campanya, vegetació viva abundant, teulats de palla, tanques de vegetació seca, etc. L’activitat dels càmpings també es dóna sobretot els mesos de primavera i estiu. Al PPP, en comparació amb altres PPP o zones de la comarca, hi ha una quantitat relativament petita de càmpings.

Taula 31. Càmpings existents al PPP. Municipi Nom del càmping Capmany Les Pedres Colera Sant Miquel Llançà L’Ombra Garriguella Vell Empordà

Taula 32. Cases de colònies existents al PPP. Font: pla INFOCAT. Municipi Nom de la casa Observacions Agullana Santa Eugènia d’Agullana la Jonquera Casal de l’Albera Capmany Els Estanys Fora del PPP (a 300 m) Cantallops Escola pública Llançà Costa Brava Vilamaniscle Tramuntana

Taula 33. Àrees d’acampada existents al PPP. Font: pla INFOCAT. Municipi Nom de la zona Agullana Mas Mallol Darnius Club Nàutic la Jonquera Castell de Requesens Vilamaniscle Sala polivalent i camp de futbol municipal

Taula 34. Àrees recreatives. Font: cartografia del DAAM. Capacitat Municipi Nom de la zona Accés Observacions (persones) Espolla Font del Conill 50 En cotxe. Barbacoes per fer foc. Espolla Font de la Verna 8 En cotxe. No hi ha barbacoes. Sant Silvestre de Llançà 50 En cotxe. Barbacoes per fer foc. Valleta Barbacoes la Jonquera Font de Santa Llúcia 50 En cotxe. clausurades.

5.5.3. Veïnats, masos, granges i cases aïllades Les cases, masos o altres edificacions habitades són elements que condicionen molt les emergències en cas d’incendi forestal. Per tant, és de màxim interès conèixer l’existència i situació d’aquests elements, a més del nombre de persones que hi viuen i si hi estan temporalment o permanent. Una dificultat afegida és que aquestes dades canvien amb el temps.

64

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Aquesta informació és, a més de variable, difícil d’obtenir. Per al present PIE s’ha recollit tota la informació possible a partir dels catàlegs de masies dels municipis, dels plans d’emergències (Sismicat, Neucat o Infocat, els quals recullen elements vulnerables) existents o de comunicació amb els mateixos ajuntaments o altra gent del territori.

A l’annex 3 hi ha una relació detallada i completa dels elements vulnerables recollits, els quals també estan reflectits al plànol núm. 3. En total s’han trobat 289 cases o masos dins el PPP.

Taula 35. Quantitat de cases i masos aïllats habitats al PPP, per municipis i total. Municipi Nombre de cases/ masos Agullana 48 Cantallops 26 Capmany 35 Colera 22 Darnius 12 Espolla 25 Garriguella 18 la Jonquera 32 la Vajol 7 Llançà 29 Maçanet de Cabrenys 1 Portbou 4 Rabós 24 Sant Climent Sescebes 5 Vilamaniscle 1 Total 289

Figura 45. Mapa dels masos i cases habitades de l’àmbit del PPP.

65 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

50

45 48

40

35 35 30 32 29 25 26 25 24 20 22 15 18

10 12 5 7 1 4 5 1 0

Figura 46. Quantitat de cases i masos aïllats habitats al PPP, per municipis.

A més d’aquestes construccions, en terreny no urbà existeixen una quantitat indeterminada de construccions semihabitades o freqüentades sovint. Sóc construccions amb orígens de barraca d’hort, que no eren masos habitats antigament i que sovint estan en una situació urbanística irregular. Tots ells, estiguin o no recollits en el present PIE, es veuran afectats per les actuacions planificades per a elements vulnerables en aquest PIE, és a dir, totes hauran de disposar de franja de protecció per a reduir l’impacte de l’incendi. L’objectiu per a tots els elements vulnerables és aconseguir l’autoprotecció en la mesura del possible.

66

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

6. ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ 6.1. Estadístiques d’incendis 6.1.1. Metodologia: dades emprades Les dades emprades per a l’estudi d’estadístiques d’incendis i de causalitat provenen del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals (SPIF), del DAAM, que és qui fa la funció de creació i manteniment de les bases de dades sobre aquest tema a Catalunya.

Existeix registre d’incendis des de l’any 1968, però el detall de les dades ha anat augmentant al llarg del temps. La informació existent per cada període és:

o Tot el període (1968-actualitat): municipi i paratge d’inici, data d’inici i data final, causa, tipus de lloc, superfície afectada, nombre de municipis afectats i classe de foc, entre d’altres. o Període 1968-1986: la única informació de localització de l’inici de l’incendi és el municipi i el paratge. o Període 1986-2008: a més de les dades anteriors, es disposa d’unes coordenades X,Y d’inici, que van millorant de precisió al llarg del temps, i es disposa també del perímetre de la superfície afectada, georeferenciat.

Les dades seleccionades per a l’elaboració de tots els gràfics i xifres que es presenten en aquest apartat són:

o Totes els focs que tenen com a municipi d’inici els municipis que tenen el 100% de la superfície dins el PPP. o Dels focs iniciats als municipis que només estan parcialment dins el PPP, s’han seleccionat els que es van produir o afectar realment el PPP. o Dels focs del període 1968-1986, sense informació geogràfica detallada, s’han triat els que eren dins o molt a prop del PPP, segons el nom del paratge que apareix als mapes de l’ICC. o Dels focs del període 1986-2008, amb informació geogràfica detallada, s’han triat els que s’han iniciat dins o han afectat part del PPP.

6.1.2. Estudi de la freqüència i temporalitat 6.1.2.1. Estadístiques d’incendis anuals Les estadístiques entre 1968 i 2014 (47 anys) al PPP ens donen les xifres generals següents:

Taula 36. Dades generals d’incendis ocorreguts en el període 1968-2008. 1968 -2014 Variable (47 anys) Nombre d’incendis ocorreguts 504 Superfície afectada total (ha) 53.975 Nombre d’incendis per any (mitjana) 10.7 Superfície afectada per any (mitjana) 1.148 Incendi mitjà (ha/incendi) 108

Per situar millor aquestes dades generals cal estudiar el repartiment dels incendis en el temps, tant veient la seva variabilitat interanual com l’intraanual.

67 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

El primer gràfic mostra la freqüència dels incendis i la superfície cremada en el període 1968-2014 a tot el PPP. En el segon es distingeix la superfície cremada per incendis majors de 500 ha i per menors de 500 ha.

Superfície cremada (ha) i nombre d'incendis anual (1968-2014)

20.000 30

18.000 25 16.000 24 22 14.000 21 20 19 12.000 18 18 17 16 16 16 16 10.000 15 15 15 14 1313 13 8.000 12 12 12 11 10 10 10 10 6.000 9 9 9 9 8 8 8 8 7 7 7 4.000 6 6 6 5 5 5 5 4 4 2.000 3 2 2 1 0 0 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Sup. afectada (ha) Nombre d'incendis

Figura 47. Afectació d’incendis anual, en superfície i en nombre, període 1968-2014.

68

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Superfície cremada (ha) i nombre d'incendis per anys i mida d'incendi (1968-2014)

20.000 30

18.000 25 16.000 24 22 14.000 21 20 19 12.000 18 18 16 16 10.000 15 15 15 15 15 14 13 1313 13 8.000 12 12 12 10 11 10 10 10 Sup. afectada (ha) afectada Sup.

6.000 9 9 9 d'incendis Nombre 6 8 8 8 8 8 7 7 4.000 6 6 6 5 5 5 5 4 4 2.000 3 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Incendis majors 500 ha Incendis menors 500 ha

Nombre inc. majors 500 ha Nombre inc. menors 500 ha

Figura 48. Superfície cremada (ha) i nombre d’incendis per any (1968-2014) i mida de l’incendi.

Taula 37. Superfície (ha) afectada i nombre d’incendis anuals per mida d’incendi. Sup. afectada per Sup. afectada per Sup. Nombre inc. Nombre inc. Nombre Any incendis majors incendis menors afectada majors de menors de d'incendis de 500 ha de 500 ha total 500 ha 500 ha total 1968 9 9 3 3 1969 117 117 4 4 1970 105 105 7 7 1971 25 25 2 2 1972 718 718 6 6 1973 2.400 483 2.883 1 17 18 1974 2.455 2 2.457 1 1 2 1975 36 36 5 5 1976 100 100 12 12 1977 15 15 1 1 1978 4.398 1.023 5.421 3 15 18 1979 301 301 17 17 1980 89 89 14 14 1981 444 444 18 18 1982 108 108 8 8 1983 1.159 379 1.538 1 8 9 1984 33 33 8 8 1985 181 181 15 15 1986 19.612 215 19.827 1 15 16 1987 11 11 4 4

69 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

1988 146 146 21 21 1989 300 300 9 9 1990 5 5 5 5 1991 10 10 6 6 1992 1 1 5 5 1993 16 16 12 12 1994 399 399 22 22 1995 258 258 9 9 1996 58 58 12 12 1997 7 7 9 9 1998 30 30 24 24 1999 154 154 7 7 2000 2.605 28 2.633 1 15 16 2001 16 16 11 11 2002 2 2 5 5 2003 82 82 12 12 2004 2 2 11 11 2005 8 8 13 13 2006 718 718 18 18 2007 12 12 10 10 2008 5 5 13 13 2009 8 8 10 10 2010 2 2 15 15 2011 156 156 16 16 2012 10.477 43 10.519 1 6 7 2013 6 6 9 9 2014 3 3 7 7 Total 46.949 7.025 53.975 9 492 501

El primer resultat rellevant d’aquestes dades és que la superfície total anual varia molt d’un any per l’altre. Hi ha uns pocs anys en els que l’afectació ha estat excepcionalment alta, concretament els anys 1973, 1974, 1978, 1983, 1986, 2000 i 2012, en què van cremar superfícies anuals superiors a les 2.000 ha, la major part a causa d’incendis majors de 500 ha. En canvi, la majoria d’anys la superfície afectada per incendis no supera les 200 ha. D’entre els anys a destacar, sens dubte els més rellevants són el 1986, l’any del gran incendi de l’Albera, en el que en un sol incendi van cremar 19.612 ha i el 2012, l’any del gran incendi de la Jonquera (iniciat prop de l’incendi de 1986), en el que van cremar 10.476 ha.

El segon aspecte a assenyalar és que els anys en què la superfície incendiada és alta, aquesta superfície ha estat produïda per un sol gran incendi (excepte el 1978, amb 3 incendis) que han esdevingut grans incendis forestals. Aquesta característica del fenomen es veu també reflectida en el gràfic de percentatges de superfície afectada per cada mida d’incendi.

70

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Nombre d'incendis per mida (1968-2014)

1,8% 4,0% Fins a 1 ha 8,2% D'1 a 20 ha

De 20 a 100 ha

De 100 a 500 ha 30,7% 55,3% Més de 500 ha

Figura 49. Percentatge del número d’incendis segons la mida (1968-2014).

Es posa de manifest que la major part dels incendis cremen molt poca superfície i una petita part cremen una gran superfície . En xifres: entre 1968 i 2014 el 86% dels incendis no ha sobrepassat les 20 ha, mentre que només l’1,8% dels incendis han superat les 500 ha. Aquest 1,8%, que són 9 incendis en 41 anys (0,2 grans incendis per any), han cremat el 87% de la superfície total. La seva extensió està entre 787 i 19.612 ha. De fet, els dos grans incendis forestals de 1986 i 2012 dominen aquestes xifres i en són l’exemple més clar, ja que a aquests dos incendis s’atribueix el 56% de la superfície cremada en el període de 47 anys.

La conclusió que se’n pot extreure és que tenim una problemàtica similar a la que es dóna a la resta del país: que la major part dels incendis s’apaguen abans de que recorrin grans superfícies i la resta, uns pocs incendis ocorreguts en situacions especialment desfavorables, són els que esdevenen grans incendis forestals.

La tercera observació és que el nombre d’incendis no ha tingut una tendència a la baixa, sinó que s’ha mantingut, tot i que el nombre és irregular i varia força d’un any a l’altre.

D’altra banda, els mitjans d’extinció són més efectius ara que fa 30 anys en apagar els focs ràpidament, de la qual cosa es deriva que actualment disposem d’una gran superfície que fa diversos anys que no ha conegut un incendi i on s’acumula, com sabem, una gran quantitat de combustible continu. Aquest fenomen s’anomena la paradoxa de l’extinció.

6.1.2.2. Estadístiques d’incendis per mesos Per a l’estudi de la distribució intraanual de la superfície cremada, és a dir, de l’afectació dels incendis per èpoques, s’han elaborat diversos gràfics que s’han obtingut sumant tots els incendis ocorreguts en el període de dades disponible (1968-2014).

71 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Suma de superfície afectada i nombre d'incendis per mesos (1968-2014) 31.446 32.000 180 30.000 28.000 160 26.000 140 24.000 22.000 120 120 20.000 18.000 104 100 16.000 16.553 14.000 80 12.000 60 10.000 Sup. afectada (ha) afectada Sup. Nombre d'incendis Nombre 8.000 49 47 46 40 6.000 42 4.000 21 4 22 3.905 22 146 20 17 19 455 5 2.000 12 13 236 248 2 2 496 377 0 66 0 gen feb març abr maig jun jul ago set oct nov des

Sup. en incendis menors 500 ha Sup. en incendis majors 500 ha Sup. total mensual

Nombre inc. menors 500 ha Nombre inc. majors 500 ha

Figura 50. Superfície mensual cremada i nombre d’incendis majors i menors de 500 ha (1968-2014).

La primera observació rellevant és que els incendis forestals afecten el PPP principalment a l’estiu, com és comú a la major part del país, tant en nombre d’ignicions com en superfície afectada. Aquest període de major afectació s’estén de juny a novembre, amb els mesos de juliol i agost com als de més afectació.

Els grans incendis de 1986 i 2012, ambdós en juliol, dominen en aquestes dades, ja que en el període estudiat només hi ha hagut aquests dos grans incendis un mes de juliol, mentre que en el mes d’agost n’hi ha hagut cinc. El setembre és el tercer mes en afectació.

A l’hivern i la primavera, de desembre a maig, el nombre d’incendis i la superfície cremada han estat molt baixos. Això podria semblar una mica estrany si pensem que la tramuntana, element meteorològic més rellevant en la propagació dels incendis en aquesta zona, bufa molt fort i sovint en aquestes èpoques. Les baixes temperatures de l’hivern i l’elevada humitat del combustible de la primavera apuntarien com les causes que explicarien aquest fet.

Cal fixar-se en aquest fet, ja que a la zona sud de Catalunya, concretament a la zona de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i rodalies, on bufa el vent de mestral (similar a la tramuntana però de component més aviat NW), l’afectació històrica dels incendis és quasi tan important a l’hivern com a l’estiu. Sovint es produeixen incendis conduïts pel vent, en episodis de mestral molt fort en èpoques hivernals, en les que el combustible, la vegetació, té una humitat baixa. Per tant, al nostre PPP cal estar alerta als episodis de vent de les estacions fredes en les que, a causa de les sequeres, la vegetació estigui seca.

En resum, doncs, al PPP que ens ocupa, l’estiu és l’època de major risc , tot i que la tramuntana bufa més fluix i menys sovint que la resta de l’any. Les elevades temperatures i

72

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria la baixa humitat de la vegetació de l’estiu fan que, en els relativament pocs episodis de tramuntana que es produeixen, els incendis ocorreguts puguin arribar a afectar grans superfícies. La tramuntana a l’estiu porta fàcilment a un foc a estar ràpidament fora de la capacitat d’extinció.

6.2. studi de la causalitat dels incendis 6.2.1. Causalitat d’incendis del període 1968-2014 El gràfic següent mostra la freqüència anual d’incendis, classificats per causa que els va originar, de tot el període de dades disponible.

Nombre d'incendis segons causa d'inici (1968-2014)

25

20

15

10

5

0 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

1.-CAUSES NATURALS 2.-NEGLIGÈNCIES 3.-ACCIDENTS 4.-INTENCIONATS 5.-CAUSA DESCONEGUDA

Figura 51. Nombre d’incendis per causa d’inici entre 1968 i 2008 a l’àmbit de tot el PPP.

Taula 38. Nombre d’incendis anual per causa d’inici (1968-2014). 1.Causes 2. 3. 4. 5.Causa Any Total naturals Negligències Accidents Intencionats desconeguda 1968 3 3 1969 1 1 2 4 1970 4 3 7 1971 1 1 2 1972 2 4 6 1973 6 2 1 9 18 1974 2 2 1975 2 3 5 1976 1 4 1 2 4 12 1977 1 1 1978 6 1 3 8 18 1979 3 1 3 10 17

73 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

1980 5 3 4 2 14 1981 5 2 5 6 18 1982 5 1 2 8 1983 5 2 1 1 9 1984 1 4 1 2 8 1985 13 1 1 15 1986 8 1 6 1 16 1987 1 3 4 1988 1 6 5 7 2 21 1989 6 2 1 9 1990 2 2 1 5 1991 1 1 2 2 6 1992 4 1 5 1993 7 2 3 12 1994 2 11 7 2 22 1995 5 2 2 9 1996 5 2 3 2 12 1997 1 6 1 1 9 1998 2 12 2 8 24 1999 3 2 2 7 2000 6 1 8 1 16 2001 5 4 1 1 11 2002 2 1 2 5 2003 6 4 2 12 2004 6 4 1 11 2005 8 4 1 13 2006 11 5 1 1 18 2007 7 1 1 1 10 2008 7 1 2 3 13 2009 1 6 3 10 2010 1 6 5 1 2 15 2011 1 2 8 1 4 16 2012 1 4 1 1 7 2013 1 4 1 3 9 2014 1 1 3 2 7 Total 15 227 84 77 98 501

Figura 52. Causalitat dels incendis per nombre d’ignicions al PPP. Període 1968-2014.

74

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Taula 39. Nombre d’incendis i superfície afectada (ha) per causa d’origen (1968-2014). Nombre Superfície Grup de causalitat d’incendis afectada (ha) 1. Causes naturals 15 44 2. Negligències 227 40.609 3. Accidents 84 3.189 4. Intencionats 77 8.021 5. Causa desconeguda 98 2.112 Total 501 53.975

Freqüència d'incendis per municipi i causa (1968-2008). PPP Albera (G1) i zona annexa. 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

1.-CAUSES NATURALS 2.-NEGLIGÈNCIES 3.-ACCIDENTS 4.-INTENCIONATS 5.-CAUSA DESCONEGUDA

Figura 53. Nombre d’incendis per causa d’inici i per municipi (1968-2014).

La primera observació que es pot extreure és que en aquest període de 47 anys la causa més freqüent d’inici d’incendis han estat les negligències . Aquesta causa es manté com a la més freqüent quasi tots els anys, és la causa de gairebé la meitat del nombre d’ignicions.

La segona observació que destaca és l’escassetat dels incendis produïts per causes naturals . Només s’han classificat així 15 incendis dels 501 produïts en el període, i han cremat solament 44 ha.

Pel que fa als incendis de causa desconeguda , el nombre és bastant elevat, d’un 20% de tot el període, tot i que si s’observa l’evolució en el temps es pot veure com la tendència és clarament a la baixa. A la dècada de 1970 i inicis de 1980 nombrosos incendis es quedaven sense causa assignada, mentre que els darrers anys només en són entre 0 i 2 o 3 incendis a l’any.

Els incendis intencionats estan a la tercera posició, després de les negligències i els accidents, en nombre d’incendis (17%) i superfície cremada (6%). En el període de 1968 a 2014 hi ha hagut uns 2-3 incendis intencionats la majoria d’anys, però hi ha uns quants pocs anys en els que el nombre es dispara als 7-8 incendis.

75 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Els resultats i conclusions a extreure s’han de prendre amb precaució, ja que la interpretació podria estar una mica esbiaixada donat que se sap que al llarg del període ha variat el criteri d’assignació de causes. Sabem que antigament s’assignava més fàcilment la intencionalitat d’un incendi, mentre que actualment més casos dubtosos es qualifiquen com a negligències.

Les causes més freqüents d’incendi són, doncs, les de negligència i intencionalitat, ambdues d’origen antròpic.

6.2.2. Causalitat d’incendis dels darrers 10 anys (2005-2014) Com que s’ha vist que la causalitat dels incendis ha variat al llarg del temps, per a tenir una idea clara de les causes d’incendi més actuals és més adequat fixar-se només en els darrers deu anys. A continuació es presenten gràfics i dades corresponents al període 2005-2014.

Taula 40. Resum de dades de causalitat d’incendis (1999-2008) 1968 -2014 2005 -20 14 Variable (41 anys) (10 anys) Nombre d’incendis ocorreguts 504 118 Superfície afectada total (ha) 53.975 11.436 Nombre d’incendis per any (mitjana) 10,7 11,8 Superfície afectada per any (mitjana) 1.1481 1.144 Incendi mitjà (ha/incendi) 108 97

3% 5% 1.-CAUSES NATURALS

9% 13% 2.-NEGLIGÈNCIES

3.-ACCIDENTS 26% 47% 4.-INTENCIONATS 97%

5.-CAUSA DESCONEGUDA

Figura 54. Causalitat dels incendis per nombre d’ignicions (esquerra) i per superfície cremada (dreta). Període 2005-2014.

La causa més important d’incendi en el període 2005-2014 ha estat la negligència, tant en nombre d’incendis com en quantitat de superfície afectada.

76

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Nombre d'incendis segons causa d'inici (2005-2014)

20

1 1 15 2 4 5 1 1 5.-CAUSA DESCONEGUDA 3 1 4.-INTENCIONATS 10 4 3.-ACCIDENTS 1 5 2 1 3 2.-NEGLIGÈNCIES 1 1 3 1.-CAUSES NATURALS 8 1 2 11 1 1 5 8 6 6 7 7 3 4 4 2 1 1 1 1 1 1 1 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Figura 55. Nombre d’incendis per causa d’inici (2005-2014).

Semblant al període de 1968-2014, en 8 dels últims 10 anys de dades disponibles les negligències són la causa principal d’incendi. Com ja s’havia comentat, són pocs els incendis que queden sense coneixement de causa. Pel que fa als incendis de causes naturals, els últims anys se n’ha produït un a l’any. Pel que fa als accidents, quasi tots els anys se’n produeixen entre 1 i 5.

És interessant també analitzar les dades del lloc d’inici de l’incendi, també recollit en les estadístiques oficials.

ABOCADORS

ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2% 3% CARRETERA 3% 4% CONREUS

20% INDRETS AMB AFLUÈNCIA D'EXCURSIONISTES 25% PISTA FORESTAL

22% PROP DE CASES O REFUGIS

3% 18% SENDERA

URBANITZACIONS

Figura 56. Nombre d’ignicions, segons el lloc d’inici dels incendis. Període 2005-2014.

En el període 2005-2014 destaca que els incendis iniciats en pistes forestals, carreteres, altres llocs en la forest i conreus acaparen el 80% de les ignicions, a part similars entre els 4

77 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria llocs. A la resta de llocs són molt pocs els incendis iniciats. Cal destacar que en aquests últims deu anys no hi ha hagut cap incendi originat a la línia de ferrocarril de Figueres a Portbou, que en els anys anteriors si que havia estat un indret freqüent.

És interessant creuar la informació de causalitat i de lloc d’inici per comprendre millor les causes dels incendis:

Freqüència d’incendis per causa i lloc d’inici (2005-2014)

5.-CAUSA DESC. 2 4 1 2 4 11

4.-INTENCIONATS 1 3 6

3.-ACCIDENTS 1 9 3 2 2 11 2 1

2.-NEGLIGÈNCIES 3 8 16 17 7 2 1 2

1.-CAUSES NATURALS 3 1 2

0 10 20 30 40 50 60

ABOCADORS ALTRES LLOCS EN LA FOREST CARRETERA CONREUS

INDRETS AMB AFLUÈNCIA D'EXCURSIONISTES PISTA FORESTAL

PROP DE CASES O REFUGIS SENDERA

URBANITZACIONS

Figura 57. Freqüència d’incendis per causa i lloc d’inici (període 2005-2014).

La causa més freqüent, les negligències, tenen els llocs d’inici majoritaris: carreteres i conreus, també amb certa importància en pistes forestals i altres llocs de la forest.

Més de la meitat dels incendis intencionats s’han iniciat prop de cases i refugis. Per tant, en llocs accessibles.

Els incendis originats accidentalment s’han iniciat principalment prop de cases o refugis i en pistes forestals.

Per entrar encara més en detall s’ha elaborat un plànol (veieu-lo en el document de plànols) de punts d’inici d’incendis classificats per causa d’inici. El plànol inclou el període 1986- 2014, anys dels que es disposa d’informació geogràfica dels incendis. Aquest plànol focalitza millor que els gràfics d’inicis d’incendi, els punts calents del PPP.

78

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Figura 58. Mapa d’inicis d’incendi classificats per causa, amb fons MDT i del període 2005-2014. gris: causes naturals; groc: negligències; blau: accidents; vermell: intencionats; verd: causa desconeguda; negre: revifats.

Dels mapes amb els inicis d’incendis per causalitat es poden extreure algunes observacions.

A grans trets, a tot el territori del PPP situat per sobre dels 300-350 m d’altitud no s’han iniciat incendis en els últims 10 anys. Per l’orografia del PPP això significa que els incendis s’han originat en uns dos terços de la superfície, de forma que la tercera part restant, que conforma la part mitjana-alta de l’Albera i zona annexa, ha quedat lliure d’inicis d’incendis. Al mateix temps, aquests dos terços són els que tenen més infraestructures, més nuclis habitats, més presència humana. El terç superior, a més d’estar a més altitud i, per tant, disposar de més humitat en termes generals, està més allunyada de la freqüentació humana.

Per causes, els incendis intencionats d’aquests deu anys s’han concentrat prop de la carretera N-II, però també en carreteres i senders de la zona dels Aspres. Més concretament, es concentren en l’espai i en el temps a:

o Al terme municipal de la Jonquera, a la pista del mas Brugat, l’any 2000 hi va haver 3 inicis. o A la carretera N-II, entre el límit sud del terme municipal de la Jonquera i l’Hostal Nou, l’any 2003 hi va haver 5 inicis. o A la zona del Aspres, entre Garriguella i Sant Climent en sentit ampli (lluny de les carreteres) els anys 1999 i, sobretot, l’any 2000, es van iniciar 7 incendis.

Les negligències , la causa més freqüent, es reparteixen per tot arreu, tot i que de forma més concentrada prop de la carretera N-II i a la zona dels Aspres.

Pel que fa als accidents , destaca en primer lloc l’abundància d’inicis a la zona de maniobres del campament militar de Sant Climent Sescebes. La resta d’incendis accidentats se situen sobretot no gaire lluny de carreteres o nuclis de població.

79 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

6.2.2.1. Localització d’agrupacions d’ignicions, “hot spots” Font: Anàlisi dels factors que influeixen en l’agregació i dispersió d’ignicions a Catalunya segons la seva casuística. González, J.R. (2011).

Existeix un estudi sobre agrupacions no característiques de punts d’inici d’incendis forestals, altrament dit “hot spots”. Els antecedents que aconsellen fer aquest tipus d’estudi són:

• Estudis previs han constatat que aquestes agrupacions tenen una clara relació amb la casualitat. • Els punts d’inici d’incendis intencionats són els que tenen una tendència més gran d’agrupar-se espacialment. • Definir la localització d’agrupacions d’ignicions (“hot spots”) podria ser una manera d’ubicar l’àmbit d’actuació de piròmans.

Per definir les agrupacions d’ignicions aquest estudi utilitza el mètode Kernel, mètode estadístic per l’estimació de la distribució espacial de probabilitats a partir d’un conjunt de punts observats. El mètode Kernel, defineix àrees reduïdes amb una elevada probabilitat d’ignició “hot pots”.

Figura 59. Mapa dels “hot spots” del PPP. Font: elaboració pròpia a partir de González, J.R. (2011).

Les zones que concentren les ignicions són principalment la carretera N-II entre Figueres i la Jonquera, les carreteres comarcals que uneixen els pobles de la falda de l’Albera (límit sud del PPP) i el camp de tir de la base militar.

80

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Entrant en el detall de “hot spots” per causes, l’estudi aporta algunes dades més.

Intencionat Fumadors

Línies elèctriques Treballs forestals

Fogueres Crema de pastures

Llamp Figura 60. Mapes de “hot spots” per causes (1995-2008).

81 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

o Els incendis intencionats es concentren a la ctra. N-II, a les carreteres comarcals i a quasi tot el cap de Creus. o Els incendis causats per fumadors i per treballs forestals es distribueixen per quasi tot el PPP. o Els incendis causats per línies elèctriques es troben concentrats a la banda costanera. o Els incendis causats per cremes de pastures se situen també vora la ctra. N-II i a la zona dels Aiguamolls de l’Empordà (fora del PPP). o Els incendis de llamp es donen a la zona de les Salines, a Portbou i a la punta del cap de Creus.

6.2.3. Conclusions de les estadístiques i la causalitat Les conclusions que es poden extreure respecte l’afectació dels incendis i la seva causalitat en aquest PPP i per al període estudiat, 1968-2014, són:

o L’afectació en superfície per incendis forestals es manté baixa la majoria d’anys, tot i que a l’inici del període estudiat els anys amb incendis mitjans i grans sovintejaven. Al mateix temps, no ha baixat el nombre d’inicis d’incendi produïts. Això és probablement degut als esforços de l’administració per reduir el fenomen dels incendis, que es tradueix en l’augment de l’efectivitat dels mitjans d’extinció.

o La zona ha estat històricament bastant afectada pels incendis, de molts tipus i mides. Uns pocs d’aquests incendis arriben a recórrer grans extensions i són els responsables de la major part de la superfície total afectada. Aquests incendis no se succeeixen cada any, sinó cada certs anys, de forma irregular.

o Els majors incendis forestal que ha ocorregut al PPP va ser el juliol de 1986, (amb 19.612 ha cremades) (60% del total de superfície cremada en 41 anys); i el e juliol de 2012, amb 10.477 ha. El de 1986 va recórrer una gran part de la superfície del PPP i va propagar més enllà del PPP i zona annexa.

o Aquests fets comporten que, essent el territori el mateix, disposem actualment de grans àrees on fa temps que no succeeix un incendi i on, per tant, s’acumulen grans quantitats de combustible. Aquest fet augmenta cada cop més les probabilitats i la magnitud d’un gran incendi forestal .

o L’ època de major risc és a l’estiu, entre juliol i setembre sobretot.

o Les causes antròpiques (negligències, intencionats i accidents) són a l’origen del 91% part dels incendis i se situen prop de les àrees freqüentades: infraestructures de comunicació, nuclis de població i zones de conreu. Les negligències són la primera causa d’entre aquestes i responen a aquest patró espacial.

o Els incendis intencionats solen estar localitzats en el temps i l’espai i prop d’infraestructures viàries, carreteres i senders, sobretot la carretera N-II i la zona entre Garriguella i Sant Climent Sescebes. En general sembla, doncs, que és un fenomen al qual cal fer front amb els dispositius de vigilància en episodis de molt risc i d’extinció, i amb la mesura preventiva, ja aplicada, de neteja de marges de carreteres.

o Els incendis accidentals originats a la base militar de Sant Climent Sescebes són bastant abundants i, a més, tenen un potencial de complicar l’emergència bastant

82

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

elevat, ja que al sud (ampli, de sudest a sudoest) hi ha nuclis poblats que poden veure’s afectats per un incendi de tramuntana que s’originés al camp.

o La major part dels inicis d’incendi es concentren a la zona al voltant de la carretera N-II, de les carreteres comarcals límits del PPP, que uneixen els pobles de la falda de l’Albera, i el cap de Creus en sentit ampli. Això es compleix per a quasi totes les causes, però és més accentuat en els intencionats, els fumadors i els treballs forestals.

6.3. Estudi de les situacions meteorològiques favorables als incendis 6.3.1. Metodologia de classificació sinòptica dels incendis històrics Per identificar les situacions meteorològiques de risc d’incendi al PPP ens hem basat en els incendis històrics majors de 20 ha ocorreguts entre 1968 i 2014, dels quals es disposa de les dades estadístiques oficials. Aquests 81 incendis s’han classificat segons el tipus de condicions sinòptiques que es van donar el dia de l’inici de l’incendi i, quan és necessari, les que es van donar els dies durant els quals l’incendi va seguir propagant-se.

Per a fer aquesta classificació en grups sinòptics s’han emprat les dades de vent, temperatura, pressió i humitat relativa en alçada, a 850 hPa, que aproximadament són uns 1.500 m d’altitud. S’han obtingut mitjançant el servidor de dades del satèl·lit NOAA, que les ofereix ja reanalitzades. En allunyar-nos de la superfície de la terra, es guanya en representativitat de les dades i, de fet, la classificació es realitza amb una sola dada, comú a tot Catalunya. Aquesta meteorologia general tindrà efectes diferents segons la part de Catalunya on ens trobem. Web del NOAA: http://nomad3.ncep.noaa.gov/ncep_data/

L’obtenció d’aquestes dades i la metodologia i el processament de les mateixes, excepte el pas de fer agrupacions de situacions sinòptiques, ha estat realitzada pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestal (SPIF) del DAAM.

En alguns casos, com a complement a la classificació també s’han consultat els mapes de pressió en superfície i de temperatura en alçada (a 850 hPa), disponibles gratuïtament a la web www.wetterzentrale.de . Aquests mapes estan disponibles des de l’any 1948, amb un mapa diari i homogeni per a tota la sèrie. La classificació d’aquests mapes en les diferents situacions sinòptiques s’ha fet en base a la diversa bibliografia consultada, principalment els criteris que apareixen a Castellnou, 1997.d

6.3.2. Resultats: incendis històrics classificats Han resultat 6 grups de situacions sinòptiques de risc, 5 dels quals són situacions de risc d’incendi. Al sisè grup, de cap situació meteorològica destacada, hi ha classificats uns pocs incendis que haurien propagat fins a cremar més de 20 ha a causa de la disponibilitat de combustible, per exemple, però no sota condicions de risc.

83 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Taula 41. Descripció dels grups sinòptics definits per al PIE. Grup sinòptic Descripció Tipus de propagació Vents marcats del quadrant N-W (270-365º), 1 Nord d’hivern generalment amb condicions fredes. Marques a Vent de tramuntana les variables C i I, absència de marques a R i T. Vents marcats del quadrant N-W (270-365º). En funció de la intensitat de l’episodi de nord i de l’hora Marques a les variables C i I, absència de del dia: marques a R i T. Es produeixen a l’estiu i, a 2 Nord d’estiu - Vent de tramuntana diferència dels nords d’hivern, al tipus sinòptics hi - Topogràfic amb vents sol haver la A d’anticicló molt més sovint que les de marinada. N, NW i W. Situació dominada per l’anticicló (altes pressions, Topogràfic amb vents de 3 Anticicló estabilitat) o pantà baromètric. Sense vent sinòptic marinada i sovint sense temperatura ni humitat a destacar. Vent marcat de component oest (W). Es donen a Ponent 4 l’estiu i tenen notes fortes de temperatura (T) i Vent de component oest d’estiu humitat relativa (R). Situació anticiclònica marcada per temperatura Topogràfic empitjorat per 5 Sud alta (T) i humitat relativa (R) baixa. En general, condicions de sud absència de vents (no marca ni C ni I). Cap situació Situació indefinida, sense cap particularitat a 6 Estàndard destacada destacar.

1% 1% 2% 11%

Anticicló Nord d'estiu Nord d'hivern Ponent d'estiu Sud 85%

Figura 61. Percentatge de superfície forestal cremada a tot el PPP segons grup sinòptic (1968-2014).

Taula 42. Superfície forestal cremada a tot el PPP segons grup sinòptic amb incendis majors de 20 ha (1968-2014). Grup sinòptic Total Anticicló 5.166 Nord d'estiu 39.548 Nord d'hivern 1.073 Ponent d'estiu 384 Sud 408 Total 46.579

84

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

28.000

23.000

18.000 Sud Ponent d'estiu 13.000 Nord d'hivern Nord d'estiu Anticicló

Superfície cremada(ha) 8.000

3.000

-2.000 1 2 3 4 5 6 7 8 9101112

Figura 62. Superfície forestal cremada a tot el PPP per incendis majors de 20 ha, per mesos i segons situació sinòptica de desenvolupament de l’incendi (1968-2014).

Taula 43. Superfície forestal cremada a tot el PPP per incendis majors de 20 ha, per mesos i segons situació sinòptica de desenvolupament de l’incendi (1968-2014). Nord Nord Ponent Mes Anticicló Sud Total d'estiu d'hivern d'estiu 1 31 31 2 0 3 22 22 4 211 211 5 31 31 6 364 364 7 26.261 284 225 26.770 8 2632 11.483 100 133 14.347 9 2.411 1.440 50 3.901 10 35 380 415 11 57 290 347 12 140 140 Total 5.166 39.548 1.073 384 408 46.579

85 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

18.000

16.000

14.000

12.000

Sud 10.000 Ponent d'estiu

8.000 Nord d'hivern Nord d'estiu 6.000 Anticicló

4.000

Superfície forestal cremada(ha) 2.000

0 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1985 1986 1988 1989 1994 1995 1996 1999 2000 2003 2006 2011 2012

Figura 63. Superfície cremada anualment a tot el PPP per incendis majors de 20 ha, segons situació sinòptica de desenvolupament de l’incendi (1968-2014).

Taula 44. Superfície cremada anualment a tot el PPP per incendis majors de 20 ha, segons situació sinòptica de desenvolupament de l’incendi (1968-2014). Nord Nord Ponent Total Any Anticicló Sud d'estiu d'hivern d'estiu general 1969 25 80 105 1970 73 73 1971 22 22 1972 700 700 1973 2.720 118 180 3.018 1974 2.455 2.455 1975 25 25 1976 58 25 83 1978 2.441 1.241 380 35 80 4.177 1979 185 45 230 1980 35 27 62 1981 22 23 290 50 385 1982 80 80 1983 37 1.659 1.696 1985 115 115 1986 17.053 17.053 1988 40 30 70 1989 246 246 1994 129 238 367 1995 251 251 1996 35 35

86

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

1999 153 153 2000 5.905 23 5.928 2003 31 46 77 2006 289 289 2011 116 116 2012 8.769 8.769 Total 5.166 39.548 1.073 384 408 46.579

Nota important: en aquestes dades els grans incendis forestals de l’any 1986 i de 2012 tenen una gran influència.

6.3.3. Grup sinòptic de nord d’hivern Descripció de la situació general: aquesta situació sinòptica es caracteritza per l’entrada de vent general de component nord. És la mateixa situació sinòptica que es coneix com a situació de Mestral a les comarques del sud de Catalunya, i com a Tramuntana a les del nord.

La situació sinòptica de nord es produeix quan tenim, en superfície, altes pressions (anticiclons) a l’oest i baixes pressions (depressions) a l’est. Depenent de si el gradient baromètric (la diferència de pressió) entre els dos centres de pressió és major o menor, tindrem vents més o menys forts, respectivament. Als mapes d’isòbares de superfície això es traduirà en què les línies, de direcció aproximada nord-sud, estiguin més o menys juntes, també respectivament. En alçada, a 850 hPa, es detectaran vents forts de component nord i nordoest, dominant en els incendis d’aquest PPP.

Aquest vent és sempre fred i sec. Sovint supera els 100 km/h de velocitat. Ja hem dit que la seva direcció general és de nord, però pot prendre components més de NW o de NE (gregal) segons la posició relativa dels dos centres de pressió. Això també es veurà reflectit en la direcció de les isòbares. La direcció del vent general en alçada és aproximadament paral·lela a les isòbares.

Una altra característica del vent de nord és que bufa a cops, amb velocitat que canvia constantment. Això és degut al fregament del vent general proper a la superfície amb el relleu.

A continuació es presenta el mapa de pressions en superfície del dia de l’incendi de Portbou-la Tallada 1981, dia en què hi havia una situació sinòptica de nord. Veiem que en aquest cas, la direcció general del vent és de component NW, ja que la depressió (T) es troba situada al nord de França. Si la depressió es trobés situada més a l’est, les isòbares tindrien una direcció més vertical i el vent general tindria una component més propera al nord.

87 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Figura 64. Mapa de pressió en superfície en situació sinòptica de vent de nord del dia de l’incendi de Portbou – la Tallada (30/11/81) 30/11/81, que afectà 290 ha. Font: www.wetterzentrale.de

A la cara nord del Pirineu aquesta massa d’aire del nord encara arriba humit, de manera que es generen precipitacions. Però en ascendir i tornar a descendir per la cara sud, degut a l’efecte Föhn, el vent ens arriba sec. És per aquest efecte que a Catalunya les situacions sinòptiques de nord es tradueixen a nivell de terra amb una baixada relativa de les temperatures i de la humitat relativa de l’aire.

Interacció amb la topografia general: els vents generals o vents sinòptics es tradueixen en condicions una mica diferents segons on ens trobem de la geografia. Els grans massissos com els Alps, els Pirineus, el massís Central i el Sistema Ibèric condueixen i acceleren el vent general. El PPP està situat a l’extrem més oriental dels Pirineus i a la projecció allargada de la Vall del Roine, de direcció general N-S. Per aquest motiu, les situacions de nord es tradueixen en vents forts i secs de direcció NW , la tramuntana. A la figura es pot observar que les isòbares indiquen una direcció general del vent de nord, mentre que per efecte de la canalització entre els dos massissos esmentats, el vent varia la direcció a NW a la zona del PPP.

Figura 65. Canalització del vent de nord entre grans massissos. Font: Edicions 62, 2007.

88

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

El fet de que la zona d‘estudi es trobi situada just a la sortida dels vents a l’extrem est del Pirineu i a la Vall del Roine i és un dels factors que contribueix més a que la zona històricament hagi estat molt afectada pels grans incendis forestals.

Èpoques de risc: aquesta és una situació sinòptica que es dóna tot l’any, tot i que és més freqüent i més intensa durant la tardor, l’hivern i la primavera. A l’estiu és menys freqüent i genera vents de menys intensitat. Ara bé, no sempre és una situació de risc d’incendi forestal, ja que tot i que sempre comporti una baixada de les humitats relatives de l’aire i una velocitat del vent alta, el combustible no sempre està prou disponible per cremar. Per tant, a grans trets, la situació nord fora de l’estiu comportarà risc quan bufi quan la vegetació estigui mancada d’humitat.

En un any pluviomètricament “normal”, aquesta època de risc es trobaria a finals de l’hivern i inicis de la primavera, abans de les pluges de l’estació. En aquesta època la radiació solar, les hores de sol diàries, són majors que durant l’hivern i la tardor, i això també contribueix a afavorir el desenvolupament dels incendis.

Hores de risc: en ser un vent sinòptic fort, el vent bufa independentment del moment del dia en què ens trobem, mentre durin les condicions sinòptiques.

Incendis exemple: la taula següent mostra els incendis històrics coneguts més representatius que s’han iniciat o desenvolupat amb aquestes condicions sinòptiques.

Taula 45. Incendis històrics iniciats o desenvolupats amb condicions sinòptiques de nord d’hivern. Ident. SPIF Data Terme municipal i paratge Sup. (ha) 176901347 02-dic-69 AGULLANA El Portell i can Quera 80 177300504 18-abr-73 CAPMANY Mas Paulí 58 177303742 05-dic-73 ESPOLLA Els Castellars 60 177804993 02-oct-78 PORTBOU Coll de la Farella 380 178109741 30-nov-81 PORTBOU La Tallada 290 1999170057 08-abr-99 COLERA Rec de la Murtra 152,8 2003170003 25-ene-03 COLERA CAMPING St. Miquel 30,6

Tipus d’incendi: sota aquestes condicions es produiran incendis conduïts per tramuntana, que generaran també contravents quan el relleu ho propiciï.

6.3.4. Grup sinòptic de nord d’estiu Descripció de la situació general: aquesta situació sinòptica és similar a la de nord, però quan es produeix a l’estiu. La situació de nord a l’estiu és molt menys freqüent que a l’hivern i, a més, sol ser bastant més dèbil. En ser el vent general més fluix, arriba a menys indrets de la geografia de Catalunya i es queda a més alçada. Al nostre PPP tindrem igualment vents relativament frescos i secs de component N-NW. I si l’episodi és dèbil no bufarà de forma tan generalitzada, sinó que ho farà només a les cotes més altes, al canal de sortida de vent del coll del Pertús i a l’extrem est de la carena, a Portbou.

D’altra banda, com que a l’estiu es donen els vents locals, les marinades i els terrals, degut a la diferència de temperatura entre la terra i el mar, aquests vents interaccionaran a nivell de terra amb el vent de nord general. Així, quan el vent de nord no sigui gaire fort, quedarà dominat pel vent local, la marinada, i el mestral no es manifestarà fins que aquesta deixi de bufar, a la nit.

A continuació es presenta el mapa de pressions en superfície del gran incendi forestal de l’Albera del 19/7/86, el qual es produí a l’estiu en una situació de nord.

89 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Figura 66. Mapa de pressió en superfície en situació sinòptica de vent de nord del dia del gran l’incendi de l’Albera (19/7/86). Font: www.wetterzentrale.de

Interacció amb la topografia general: quan a nivell de terra bufi tramuntana (a la nit), igual que als incendis de nord, la topografia general de la zona farà que els vents arribin al PPP amb direcció N-NW. Per tant, quan el vent es deixi notar es comportaran com a incendis de tramuntana . Ara bé, quan a nivell de terra els vents de marinada s’imposin al vent de nord, els focs es comportaran com a incendis topogràfics.

Èpoques de risc: estiu.

Hores de risc: l’afectació del vent depèn de l’hora del dia. Durant les hores centrals del dia, la marinada s’imposa i impedeix que el mestral descendeixi a terra, es queda en alçada. Quan la marinada afluixa, el mestral va baixant i arriba a nivell de terra.

Incendis exemple

Taula 46. Incendis històrics iniciats o desenvolupats amb condicions sinòptiques de nord d’estiu. Sup. Ident. SPIF Data Terme municipal i paratge (ha) 177301903 31-ago-73 PORTBOU Caretera C-252, Les Torres 2.400 177804024 13-sep-78 RABÓS Coll de Banyuls 2.411 178304867 12-ago-83 COLERA Coll del Empedrats 1159 178600064 19-jul-86 LA JONQUERA Incendi originat a França 19.612 2000170131 06-ago-00 GARRIGUELLA Pontils 5.905 2012170124 22-jul-12 LA JONQUERA Parking Pertús 10.477

6.3.5. Grup sinòptic de ponent d’estiu Descripció de la situació general: aquesta situació sinòptica es dóna quan en els mesos d’estiu una o diverses depressions se situen prop de la Península Ibèrica, al nord, de manera que una corrent d’aire travessa la Península, d’oest a est, arribant a les nostres contrades molt seca i calenta.

Es mostra aquí el mapa de pressió en superfície i en alçada (850 hPa) per al dia 6-7-94, dia de l’incendi de Colera (la Pineda). En superfície es veuen dues baixes pressions situades sobre el Cantàbric, que generen un fluxe d’aire de direcció oest-est.

90

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

Figura 67. Mapa de pressió en superfície en situació sinòptica de vent de nord del dia de l’incendi de Colera (la Pineda) (6/7/94). Font: www.wetterzentrale.de

Interacció amb la topografia del PPP: al PPP els vents de ponent ens arribaran des de ponent, ja que no es troba grans obstacles en el recorregut per arribar.

Èpoques de risc: l’estiu.

Hores de risc: els vents de ponent bufaran amb intensitat tant durant el dia com durant la nit.

Incendis exemple

Taula 47. Incendis històrics iniciats o desenvolupats amb condicions sinòptiques de ponent d’estiu. Ident. SPIF Data Terme municipal i paratge Sup. (ha) 177802456 02-ago-78 LLANÇÀ La Roca 35 G0880044 03-ago-88 LLANÇÀ Coll de la Potrona 40 1794098 06-jul-94 COLERA La Pineda 210 2003170098 25-jul-03 LA JONQUERA 46

6.3.6. Grup sinòptic de sud Descripció de la situació general: aquesta situació sinòptica es produeix quan una massa d’aire seca i calenta, formada al nord d’Àfrica (al Sàhara), puja del sud cap a les nostres latituds. L’arribada d’aquesta massa d’aire calent a l’estiu origina les anomenades onades de calor i porten associades la pujada de les temperatures per sobre dels valors normals de l’època, la baixada de les humitats relatives de l’aire i la generació de vents dèbils de component sud i sudoest.

En realitat, aquesta massa d’aire calenta no ens afecta per contacte directe, sinó que aquesta va elevada a força altitud i se situa com una tapa a sobre de l’aire que està en contacte amb la terra, absent de vents generals, i el va escalfant.

Aquestes situacions no solen quedar ben reflectides als mapes de pressió en superfície, sinó que cal mirar les dades de temperatura de l’aire en alçada, a 500 hPa (uns 5.500 m d’altitud) o a 850 hPa de pressió (uns 1.500 m d’altitud). En el mapa de 850 hPa observarem com la temperatura de l’aire sobre el sud de Catalunya està en uns 20 o 25 ºC, en funció de la intensitat i el moment de l’episodi.

91 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

El mapa de pressions en superfície, doncs, serà poc clar, i trobarem situacions de pantà baromètric, potser amb alguns centres de pressió de poca intensitat. Els mapes següents corresponen al dia d’inici de l’incendi de Rabós de 1974. L’incendi, de fet, va propagar principalment sota les condicions del dia següent, més anticiclònic.

Figura 68. Mapa de pressió en superfície (esquerra) i de temperatura en alçada (dreta) en situació sinòptica de sud del dia de l’incendi de Rabós de 1974. Font: www.wetterzentrale.de

Aquestes situacions no són excepcionals, sinó que es produeixen diversos cops durant l’estiu del Mediterrani Occidental. Solen tenir una durada d’entre un i quatre dies. L’estiu de l’any 2003 es produí un sud excepcional durant uns 20 dies seguits. Va ser una onada de calor molt forta que va afectar fins i tots al nord d’Europa, on per norma general no arriben els suds. En aquest episodi no hi va haver incendis al PPP d’estudi, però si al prelitoral de Barcelona i Girona: a Maçanet de la Selva i a Sant Llorenç Savall.

Interacció amb la topografia del PPP: al PPP i a tot l’Empordà, l’advecció de sud funciona com un ponent més que com a un sud. A nivell de terra es produeixen vents forts de direcció sudoest.

Èpoques de risc: estiu.

Hores de risc: durant el dia les condicions de sudoest seran molt marcades. Quan afluixi l’escalfament solar i a la nit, els vents terrals actuaran.

Incendis exemple

Taula 48. Incendis històrics iniciats o desenvolupats amb condicions sinòptiques de sud. Ident. SPIF Data Terme municipal i paratge Sup. (ha) 177804007 23-ago-78 SANT CLIMENT SESCEBES Els Solers 80 177906812 28-jul-79 RABÓS Coll del Torn 45 178105579 07-sep-81 SANT CLIMENT SESCEBES Zona Militar 50 LA JONQUERA Incendi originat a França 178600064 22-jul-86 16.802 (4t dia de l’incendi) G0880083 18-ago-88 CANTALLOPS Pedradreta 30 2000170165 18-ago-00 PORTBOU Coll de Belitres 23

6.3.7. Grup sinòptic d’anticicló Descripció de la situació general: les situacions anticiclòniques es produeixen quan tenim sobre nostre altes pressions, superiors als 1.013 hPa en superfície, provocades per la

92

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria situació propera d’un anticicló. Porta associada l’estabilitat de l’atmosfera. L’aire de les capes altes de la troposfera és conduït lentament i constant cap a la superfície en el centre de l’anticicló, i arriba a la superfície un aire calent i sec. Això impedeix l’ascens de l’aire i imposa l’estabilitat atmosfèrica durant força dies. Aquesta falca anticiclònica és molt estable, es mou relativament lenta en comparació a una depressió, de manera que se sol mantenir durant uns quants dies.

A l’estiu, hi haurà temps assolellat, mancat de vents sinòptics i amb predomini dels vents locals. A l’hivern es formaran boires força duradores, però com que aquesta no és una situació de risc d’incendi, no la tenim en compte.

Una altra situació que es podria englobar en la de l’anticicló és la situació sinòptica de pantà baromètric. No s’ha distingit com a grup sinòptic apart perquè no hi ha cap incendi classificat com a tal. Es caracteritza per una distribució de centres de pressió tal que fa que en una àmplia zona (Península Ibèrica) la pressió atmosfèrica és molt uniforme i moderadament elevada o bé només una mica per sota del valor normal (1.013 hPa). No hi ha quasi gradient de pressions en una àmplia zona. Això es reflecteix als mapes de pressió en superfície amb un buit o quasi buit de línies isobàriques.

El pantà baromètric es tradueix a terra en un temps un tant indefinit i difícil de pronosticar. Els vents generals o sinòptics estan en calma en tota la zona afectada. A l’hivern es formaran boires, com quan hi ha un anticicló però de menys durada, cosa que no suposa una situació de risc d’incendi destacable. A l’estiu, s’imposaran els vents locals.

Així doncs, tant els anticiclons com els pantans baromètrics comporten la calma dels vents generals o sinòptics i el domini dels vents locals: vents de vall i de muntanya cap al Pirineu i les marinades i terrals a les zones de costa com la nostra.

Els mapa següent mostra una típica situació anticiclònica d’estiu. En aquesta data es va iniciar l’incendi de Rabós de 1978, que començà aquest dia afectant molt poca superfície i els dies següents, quan va començar a bufar tramuntana, va propagar amb vent.

Figura 69. Mapa de pressió en superfície en situació anticiclònica d’estiu del quart dia de l’incendi de Coll de Banyuls (Rabós) de 1978 (13/9/78), en què dominaven les altes pressions, amb una certa component de nordest. Font: www.wetterzentrale.de

93 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP Massís de l’Albera Memòria

En general, la marinada comença a bufar a mig matí dels dies d’estiu, cap a les 11h, amb direcció est. A mesura que avança el dia va virant progressivament cap al sudest i cap al sud.

Interacció amb la topografia del PPP: els incendis que es produeixin amb aquestes condicions es comportaran com a incendis topogràfics , ja que els vents de marinada i terrals segueixen les direccions de les valls, i afecten principalment les valls que tenen una orientació que permet l’entrada d’aquesta brisa.

Les zones més afectades pels vents de mar són totes les que miren cap a mar i cal al sud, és a dir, a tota l’Albera poden bufar vents de marinada i terrals. Ara bé, les zones més exposades són les de l’Albera marítima, que té els vessants que miren a mar.

Al PPP hi ha molt pocs incendis històrics grossos que hagin propagat amb vents de marinada i, els que s’han produït, efectivament ho han fet a l’Albera marítima. Es pot afirmar que històricament no hi ha hagut una problemàtica remarcable d’incendis de vent al PPP. Això si, les condicions meteorològiques amb marinada han estat un problema greu quan s’han produït enmig d’incendis començats amb tramuntana, amb fronts molt amplis, en els que la marinada ha fet revifar els fronts esmorteïts per la pròpia tramuntana.

L’exemple més greu quant a superfície forestal afectada és la part del GIF de 1986 de l’Albera que va cremar amb la marinada que va dominar l’incendi després de que la tramuntana havia parat. No es tenen dades de vent i no saben les velocitats a les que va arribar a la marinada, però és cert que aquest vent va ser capaç de propagar l’incendi alguns milers d’hectàrees més del que ja havia cremat. Els factors que hi van contribuir en major manera van ser la presència d’un front d’incendi molt llarg i dispers, la gran disponibilitat del combustible i el relleu favorable.

Èpoques de risc: els anticiclons i pantans baromètrics d’hivern no seran situació de risc perquè la humitat de l’aire serà elevada i, a més, hi haurà absència de vent. En canvi, els anticiclons i pantans baromètrics d’estiu, que són una situació freqüent sobre el Mediterrani, es produiran en aquesta època i els vents de marinada i terrals bufaran més fort quanta més calor faci durant el dia.

Hores de risc: hi haurà diferències entre el dia i la nit quant a la direcció i velocitat del vent. Durant el dia bufarà la marinada i durant la nit bufaran els terrals, més fluixos.

Incendis exemple

Taula 49. Incendis històrics iniciats o desenvolupats amb condicions sinòptiques anticiclòniques. Ident. SPIF Data Terme municipal i paratge Sup. (ha) 177802454 01-ago-78 COLERA La Pineda 30 178005843 03-oct-80 ESPOLLA El Castellar-zona militar 35 178304843 01-ago-83 CAPMANY Autopista, Mas Alegret 37 1796147 10-nov-96 LLANÇÀ Les Aigües 35

6.4. Zones de règim homogeni d’incendi (ZHR) del PPP 6.4.1. Definició de les ZHR La divisió del massís en zones de règim d’incendi homogènies pretén diferenciar sectors uniformes pel que fa al tipus d’incendi de disseny . Es tracta de trobar, per a cada zona, l’incendi de disseny, és a dir, els tipus i gravetat d’incendis que es poden donar. D’aquesta manera es pot optimitzar la planificació de la prevenció.

94

Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

El concepte d’incendi de disseny es recolza en la premissa, basada en l’observació, de que davant la mateixa topografia i meteorologia el foc propagarà de la mateixa manera com ho ha fet en el passat, canviant només la seva intensitat en funció de la disponibilitat de combustible en aquest dia (acumulació de combustible, estrès hídric acumulat, etc.) (Costa, 2011).

L’incendi de disseny de cada regió depèn dels factors:

o Situacions sinòptiques de risc. o Afectació de les situacions sinòptiques a cada territori, interacció entre la topografia i la meteorologia. o Forma de propagació de l’incendi segons la topografia. o Magnitud de les variables meteorològiques de disseny, que es tradueix en l’assignació, a cada regió, de l’estació meteorològica del Meteocat representativa de cada regió.

Les ZHR no responen al criteri de que els incendis que s’hi produeixin no traspassaran les fronteres ni a límits amb oportunitats d’extinció. Són regions que pretenen identificar quins incendis de disseny les afecten, amb quina importància i quina magnitud de variables meteorològiques es poden esperar.

No s’han de confondre ZHR amb els incendis de disseny (6.6), que responen a la necessitat de definir incendis potencials, és a dir, incendis de disseny concrets situats al terreny, amb un punt d’inici i un abast i recorregut definits en base a supòsits basats en la topografia i en els incendis històrics ocorreguts. Per tant, en la definició d’aquesta zonificació sí que es fa el supòsit de que l’incendi no traspassa els límits de les zones.

6.4.2. ZHR del PPP Al PPP hi ha identificades, segons la guia de Bombers “La prevenció dels grans incendis forestals adaptada a l’incendi tipus”, tres zones de règim homogeni d’incendi (ZHR). Els resultats d’identificació i classificació d’incendis realitzat per al PPP corroboren la diferenciació entre aquestes ZHR. Les ZHR s’han anomenat: zona annexa, Albera interior i Albera marítima.

Hi ha algunes diferències entre les ZHR de la guia citada i les zones del present PPP, però que s’ha valorat que no alteren la validesa de la zonificació ni de les dades que se’n deriven. L’Albera marítima forma la ZHR juntament amb el PP G2, del Cap de Creus, fora de l’àmbit del present PIE. La zona annexa forma part de la ZHR més àmplia, que s’estendria més al sud i l’oest. L’Albera interior també és part de la ZHR més àmplia cap al sud.

95 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 70. Extracte del mapa de recurrència de foc de les Zones de règim homogeni d’incendi (ZHR) de Catalunya. Font: Costa, 2011.

Figura 71. Extracte del mapa de incendis de disseny de les Zones de règim homogeni d’incendi (ZHR) de Catalunya. Font: Costa, 2011.

96 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Taula 50. Zones de règim homogeni d’incendi del PPP: numeració, nom, estació meteorològica del Meteocat representativa i paratges que inclouen. * segons Costa, 2011. **període per a l’Albera marítima i el Cap de Creus (fora del PPP) conjuntament. Zona de règim Sup. Període de Incendi de homogeni aproximada recurrència de foc disseny* d’incendis (ZHR) (ha) (anys)* 1. Zona annexa 6.300 Vent amb relleu 210 2. Albera interior 19.000 Vent amb relleu 49 3. Albera marítima 5.700 Vent amb relleu 26**

Figura 72. Mapa de les zones de règim homogeni d’incendi (ZHR) d’incendi del PPP, amb els eixos de carena principals dibuixats.

6.4.2.1. ZHR 1: Zona annexa La zona homogènia d’incendis de la zona annexa s’ha definit des de la carretera N-II cap a l’oest fins al límit de la zona d’estudi. Comprèn les muntanyes de les Salines, la Vajol, el costat oest del coll del Pertús, i les serres relativament suaus de Darnius, Agullana i el Bosquerós.

A excepció de les zones més properes a la N-II i al coll del Pertús, es tracta d’una zona poc afectada pels incendis forestals, des de que se’n té coneixement. La major afectació va ser l’any 1986, quan el gran incendi forestal de l’Albera, iniciat amb tramuntana al Pertús, va saltar la carretera i es va estendre pel Bosquerós i cap al sud i, uns dies més tard, amb vent de marinada, el foc va pujar de Darnius en direcció a Agullana empès per la marinada.

El punt més important de la ZHR és el coll del Pertús, pel costat oest del qual han passat incendis el 1919, el 1945 i el 1983 i el 1986 pel costat est, ja dins l’Albera interior. El turó del Fort de Bellaguarda és un punt de pas de focs. A més, se situa en les zones de major potencial de gran incendi, ja que té tota l’Albera a l’est, en la direcció preferent de creixement dels incendis de tramuntana.

97 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Meteorològicament, aquesta ZHR és relativament més humida que l’Albera marítima i que les zones seques de l’Albera interior, sobretot a les zones de la Vajol i Maçanet de Cabrenys. Les zones més humides es corresponen amb les zones més elevades topogràficament.

Tot i que s’hi poden donar incendis de tot tipus, l’incendi de disseny de l’Albera interior és el de vent de tramuntana.

Figura 73. Perímetres d’incendi identificats a la zona annexa segons situació sinòptica que ha marcat la propagació dels incendis.

Figura 74. Perímetres d’incendi identificats a la zona annexa, amb colors segons dècada.

98 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

6.4.2.2. ZHR 2: Albera interior La ZHR de l’Albera interior s’estén des de la carretera N-II, a l’oest fins a la serra de la Balmeta, a l’est. Està formada orogràficament per la part més alta de la carena fronterera, de direcció oest-est, i pels seus contraforts que tenen com a direcció principal la nordoest- sudest, és a dir, en alineació amb la direcció predominant de la tramuntana . Aquesta alineació de carenes és favorable a la propagació dels incendis de vent.

Una altra característica important és que l’Albera interior conté les zones on un punt d’inici d’incendi en condicions crítiques per al foc tindria un major potencial de desenvolupament de l’incendi. Un incendi començat a la banda francesa, en cotes baixes que encara són seques, donaria el major incendi potencial, que podria recórrer tota l’Albera fins arribar al ma, a excepció de les zones més altes i humides.

Meteorològicament, la ZHR és relativament més humida que l’Albera marítima, sobretot a les valls de Requesens, de Baussitges. Les zones més humides es corresponen amb les zones més elevades.

La direcció predominant de la tramuntana varia segons la zona. A prop de la carretera N-II, el vent és de component Nord-nordoest, ja que la tramuntana està marcada per la direcció del coll del Pertús, per on el vent es canalitza. A les cotes altes la component del vent serà generalment més pura, és a dir, més d’acord amb la direcció del vent en alçada, que soldrà ser més nord. A la zona del Coll de Banyuls la direcció del vent també està menys marcada pel relleu degut ja a la proximitat del mar, i tendirà a ser també més pura, normalment més nord.

El major incendi que ha ocorregut en aquesta ZHR, des de que es tenen dades, és el GIF del 19/7/1986, iniciat prop del Pertús i que arribà ben a prop del mar i del límit del Cap de Creus. Aquest foc va cremar pràcticament dues terceres parts de la ZHR. És l’incendi crític a estudiar com a representatiu de GIF a l’Albera. Però si traiem aquest incendi, històricament l’Albera interior havia estat afectada per incendis sensiblement menors, també conduïts per la tramuntana, i significativament menys freqüentment que l’Albera marítima.

Tot i que s’hi poden donar incendis de tot tipus, l’incendi de disseny de l’Albera interior és el de vent de tramuntana.

Figura 75. Perímetres d’incendi identificats a la ZHR Albera interior segons situació sinòptica que ha marcat la propagació dels incendis.

99 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 76. Perímetres d’incendi identificats a l’Albera interior, amb colors segons dècada.

6.4.2.3. ZHR 3: Albera marítima L’Albera marítima inclou els vessants marítims que s’estenen des de la serra de la Balmeta fins al mar. Està formada per les conques de les rieres curtes que desemboquen al mar. Les valls, doncs, estan orientades a l’est i les carenes principals que les formen tenen direcció oest-est, és a dir, perpendiculars a la direcció predominant de la tramuntana. Flanquejant aquestes valls per l’oest hi ha dues carenes paral·leles de direcció nord-sud: la serra de la Balmeta. Aquestes dues serres i la vall de la Valleta que formen estan a cavall entre la regió de l’Albera marítima i l’Albera interior. Aquestes dues carenes són el principal canal de propagació d’incendis entre el massís de l’Albera i la península del Cap de Creus .

A diferència de l’Albera interior, els incendis iniciats a l’Albera marítima tenen menys potencial de superfície per recórrer, tot i que resta igualment un gran potencial si es té en compte que el pas dels focs al Cap de Creus és molt factible en condicions de tramuntana, per l’alineació favorable del relleu i la proximitat. En unes poques hores un foc originat a la part francesa de l’Albera marítima podria estar creuant al Cap de Creus si les condicions li fossin favorables.

Meteorològicament l’Albera marítima és significativament més seca que l’Albera interior, i històricament ha estat afectada per incendis molt més recurrentment i amb incendis de major extensió. El paisatge de la regió és molt menys arbrat que el de l’Albera interior, fet que corrobora la major sensibilitat als incendis.

Pel que fa al vent, les cotes relativament més baixes i la proximitat del mar, sense obstacles de relleu, fa que la direcció de la tramuntana sigui molt pura, és a dir, similar a la direcció del vent en alçada. La rosa dels vents de Portbou ens mostra que aquesta direcció és marcadament de Nord, amb lleuger nordoest.

100 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 77. Perímetres d’incendi identificats a la ZHR Albera marítima segons situació sinòptica que ha marcat la propagació dels incendis.

Figura 78. Perímetres d’incendi identificats a l’Albera marítima, amb colors segons dècada.

101 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

6.5. Incendis tipus

Figura 79. Patrons de propagació que a partir d’un factor característic permet identificar els incendis tipus i el seu esquema de propagació. Font: Costa, 2011.

Els incendis tipus que s’han donat principalment en la història coneguda dels incendis al PPP són:

o Vent amb relleu. o Topogràfic litoral.

Una classificació més concreta dels incendis tipus ens permet fer la distinció entre el moviment de l’incendi quan està exposat al vent directe o al contravent:

Taula 51. Incendis tipus que es donen al PPP. Patró de Incendi tipus concret al Incendi tipus concret al PPP propagació PPP Topogràfic Topogràfic litoral Topogràfics del litoral (T2) Vent de nord o nordoest al litoral (V2) Vent Vent amb relleu Incendis amb vent de Nord o Nord- Oest amb contravents (V4)

102 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 80. Factors claus de l’esquema de propagació dels incendis conduïts per vent. Font: Costa, 2011.

Figura 81. Factors claus de l’esquema de propagació dels incendis topogràfics. Font: Costa, 2011.

103 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

6.5.1. Incendi topogràfic als vessants litorals (T2)

104 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

6.5.2. Incendis amb vent de nord o nordoest al litoral (V2)

105 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

6.5.3. Incendis amb vent de Nord o Nord-Oest amb contravents (V4)

106 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

6.6. Incendis de disseny concrets del PPP L’incendi de disseny és la concreció en un territori dels incendis tipus, de forma que aquest s’ajusta a les singularitats del terreny. L’incendi de disseny representa l’incendi de referència màxim o amb capacitat de ser un Gran Incendi Forestal en un massís. Aquest incendi aporta informació i criteris per localitzar argumentadament les mesures preses per facilitar la gestió i l’extinció de l’incendi. Aquestes singularitats del territori són de diversos tipus:

- Singularitats del relleu. - Singularitats de l’evolució de l’episodi meteorològic. - Singularitats de disponibilitat de la vegetació.

Font: Costa, 2011.

Els incendis de disseny que s’han determinat per al PPP són tots en condicions de vent de tramuntana.

Els incendis topogràfics es poden donar (ja s’ha descrit l’incendi tipus), però no es descriu cap incendi de disseny en concret, ja que la seva importància relativa és poca, en comparació a l’abast dels incendis de tramuntana. La planificació contra els incendis topogràfics es fa segons l’incendi tipus.

1. Incendi d’Albera i Cap de Creus iniciat vora el coll del Pertús.

Aquest incendi tindria com a inici la zona del coll de Pertús: la mateixa zona fronterera (com el 1986) o més al nord, Maureillas (1919 i 1983) o el Boulou (1945). El patró de propagació seria pràcticament el mateix, però els dos darrers inicis farien augmentar la superfície cremada dins de França. Com més al nord sigui el punt d’inici, més potencial de cremar té.

La propagació que es donaria seria la del foc de l’Albera 1986 principalment, i es prolongaria cap a l’Albera marítima i el Cap de Creus afegint el foc del 2000 i el del 2001, tots tres amb vent i que comencen aproximadament a les zones on l’incendi anterior va acabar a causa de la fi de la tramuntana o de l’extinció. També s’afegirien alguns altres perímetres menors, com el del 2006 de Sant Climent.

Aquest és el pitjor dels escenaris dels incendis que es podrien donar al PPP. L’inici es produiria a l’indret amb major superfície potencial per cremar. A més, per a què es produís caldria un episodi de tramuntana de tant de risc com el del 1986, amb l’afegit de que l’episodi de vent s’hauria de mantenir almenys durant uns 4 o 5 dies des de la ignició.

2. Incendi d’Albera i Cap de Creus iniciat a la zona de Banyuls.

Aquest incendi tindria com a inici la zona de la vall de Banyuls i entraria a Catalunya pel coll de Banyuls (com va ocórrer el 1978).

La propagació principal que seguiria seria la que es va donar el 1978, tot i que aquest es prolongaria (el 1978 es va aturar perquè es va trobar una zona cremada 15 dies abans) segons el perímetre de l’any 2000 i el del 2001, entrant doncs al Cap de Creus. També s’ha suposat un eixamplament de flanc inicial similar al del foc de 1974 (que va entrar una mica més a l’est, pel coll del Torn).

Aquest és un dels escenaris relativament probables de pas d’incendi del Coll de Banyuls al Cap de Creus. No ha ocorregut mai, segons la informació que es té dels darrers 50 anys, però probablement això ha estat degut a que els incendis recurrents en aquesta part del

107 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

PPP feia, els anys 1970 i 1980, que els grans incendis es trobessin limitats per zones cremades pocs anys abans.

3. Incendi d’Albera i Cap de Creus iniciat a la zona de Cerbère.

Aquest incendi tindria com a lloc d’inici la zona fronterera de Portbou o la vall de Cerbère. La franja litoral de la banda francesa és mot freqüentada, i aquest punt d’inici és probable. L’incendi, doncs, entraria a Catalunya per la zona fronterera de Portbou, cosa que ha ocorregut nombroses vegades, per exemple el 1978, el 1983 i d’altres.

La propagació principal seria la de l’incendi de 1978, que seguiria amb la de l’incendi de l’any 1973, seguits del de l’any 2000 i el del 2001, aquests dos últims ja dins el Cap de Creus.

Aquest és segurament el segon escenari més probable d’incendi que passi de l’Albera marítima al Cap de Creus tot i que, que se sàpiga amb les dades disponibles, no ha ocorregut mai, en part pels mateixos motius explicats per a l’incendi 2 (gran recurrència d’incendis que limita l’extensió dels mateixos), més el fet de que en la direcció de la tramuntana més habitual, de NW, l’alineació de carenes no és la més idònia.

Figura 82. Incendi de disseny 1: Incendi d’Albera i Cap de Creus iniciat vora el coll del Pertús.

108 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 83. Incendi de disseny 2: Incendi d’Albera i Cap de Creus iniciat a la zona de Banyuls.

Figura 84. Incendi de disseny 3: Incendi d’Albera i Cap de Creus iniciat a la zona de Cerbère.

109 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Taula 52. Característiques dels incendis de disseny de tramuntana del PPP. Incendi de disseny Característica 1 2 3 Superfície potencial total (ha) 32.000 20.000 15.000 Superfície potencial a Catalunya 30.000 16.000 14.000 (ha) Le Boulou- Poble o vall de Punt d’inici Vall de Cerbère. Maureillas Banyuls Zona fronterera de Punt d’entrada a Catalunya Coll del Pertús Coll de Banyuls Portbou 1945 + 1983 + Perímetres històrics que 1978 + 1974 + 1983 + 2000 + 1986 l’argumenten 1978 1993 + 1978 +2000+2001 Durada necessària de l’episodi 4-5 2-3 2-3 de tramuntana (dies)

Figura 85. Mapa dels tres incendis de disseny de tramuntana determinats per al PPP.

6.7. Estratègia de planificació a cada ZHR del PPP Segons els incendis històrics i l’incendi de disseny de la ZHR es defineix una estratègia de planificació de prevenció a cada ZHR. En els apartats següents s’exposen breument els punts de guia de cadascuna. A les fitxes de les actuacions hi ha aspectes que s’expliquen amb major detall.

6.7.1. ZHR 1: Zona annexa Incendis de vent de tramuntana

o Augmentar les probabilitats d’aturar l’incendi en el punt d’entrada des de França: coll del Pertús, a cavall entre la zona annexa i l’Albera interior.

o Promoure la continuïtat de la gestió forestal que s’hi duu a terme. La zona annexa està gestionada en una gran superfície per a la producció de suro. La prevenció en grans àrees és la millor prevenció contra els grans incendis forestals, així que es

110 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

definiran àrees complementàries i es planificarà el manteniment i millora de la xarxa viària principal.

o El cap de l’incendi probablement estarà fora de capacitat d’extinció i la propagació del mateix es farà a salts mitjançant focus secundaris i a velocitats altes. Per tant, l’estratègia se centrarà en crear oportunitats per atacar el flanc dret, mitjançant infraestructures viàries paral·leles al vent, i recolzades amb àrees de seguretat cada certa distància.

6.7.2. ZHR 2: Albera interior Incendis de vent de tramuntana

o Augmentar les probabilitats d’aturar l’incendi en els punts d’entrada des de França: coll del Pertús, coll de Banyuls-coll del Torn i zona fronterera de Colera-Portbou (ja dins l’Albera marítima). Amb major prioritat dels dos primers, ja que tenen major potencial per recórrer que el tercer.

o Sectoritzar els dos costats de l’eix format per la carretera N-II, l’AP-7 i la línia del TGV. Aquest corredor d’infraestructures, de direcció NW-SE, paral·lel a la direcció de la tramuntana després del pas del Pertús, s’ha d’aprofitar per evitar que els incendis passin d’un costat a l’altre. Tot l’eix és estratègic, però amb els incendis històrics s’han identificat almenys alguns dels punts de salt natural del foc, degut del moviment del vent: Pont d’Espanya, mas del Forn del Vidre, Banys de la Mercè, trencant de Darnius-Maçanet i l’Hostal Nou.

o El cap de l’incendi estarà fora de capacitat d’extinció i la propagació del mateix es farà a salts mitjançant focus secundaris i a velocitats molt altes. Per tant, l’estratègia se centrarà en crear oportunitats per atacar el flanc esquerre de l’incendi, el que tindrà major potencial per créixer, tant per disponibilitat de terreny com pel moviment del vent. Si es talla el flanc esquerre, el cap farà el seu recorregut però la cua (el motor del foc) no farà més carreres que augmentin l’amplada del cap. Les oportunitats cal buscar-les en llocs on ja hi ha infraestructures viàries i, a poder ser, discontinuïtats de combustible com pastures i conreus. Aquests llocs són:

o Pista asfaltada de Cantallops a Sant Climent Sescebes pel mas Bell-lloch. o Zona del pantà d’Espolla: a la nit del primer dia de l’incendi de 1986 es va observar un ralentiment important del foc malgrat la força de la tramuntana general. A més, coincideix amb una zona estreta entre conreus de la plana d’Espolla i vegetació forestal menys vulnerable de la vall de Requesens. o Zona del mas Mallol: en l’incendi de 1986 es va observar un cert ralentiment del foc malgrat la força de la tramuntana general.

6.7.3. ZHR 2: Albera marítima Incendis de vent de tramuntana

o Augmentar les probabilitats d’aturar l’incendi en el punts d’entrada dels focs des de França: la zona fronterera de Colera-Portbou. El relleu en aquesta zona és de carenes perpendiculars a la tramuntana i, per tant, cal aprofitar els contravents i els nusos de carena.

111 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

o Sectoritzar el massís de l’Albera de la península del Cap de Creus, amb el que limita al sud, en plena alineació de les carenes principals: serra de la Balmeta i Baga d’en Ferran. El punt crític per a fer-ho és la Valleta, el punt d’unió entre les dues zones.

o Amb el mateix objectiu, evitar que els focs iniciats a les conques litorals s’enfilin vessant amunt per contravent i arribin a la serra de la Balmeta.

Incendis topogràfics amb marinada

- Sectoritzar uns barrancs dels altres en els nusos de barranc prioritzant-los de major a menor ordre. - Sectoritzar una conca de l’altra aprofitant els accessos a les carenes o a les mitges vessants, que seran útils quan siguin els vessants contraris.

7. ENGINYERIA DEL PROJECTE 7.1. Metodologia Per al disseny, situació i dimensionament d’infraestructures útils per a l’extinció d’incendis forestals no existeix un codi tècnic ni unes normes legals. D’altra banda, en la redacció dels PPP, en la planificació i en l’execució d’aquestes infraestructures és imprescindible justificar tècnicament les actuacions.

La manca d’eines tècniques precises es veu contrastada amb la gran quantitat d’incendis que han ocorregut a la zona i que, gràcies a la recerca feta (veieu annexes 6 i 7) ens aporten molta informació del comportament i dels punts d’inflexió.

Partint d’aquests punts, la metodologia que s’ha seguit està basada en la utilització de les eines que existeixen en la matèria:

• Simuladors (http://firemodels.org/), que ens permeten tenir una aproximació de la intensitat de l’incendi i, per tant, permeten establir un dimensionament de les àrees de baixa càrrega de combustible. o Simulador d’incendis Farsite. o Simulador d’incendis Flammap3. o Simulador de vents WindNinja.

És clar que els valors absoluts que resulten de fer córrer els models d’aquests simuladors no s’ajusten exactament a la realitat i que la seva validesa està sobretot en la comparació de valors entre llocs amb diferents relleus o diferents models de combustible. Malgrat aquestes limitacions, de les que s’és conscient, a manca d’eines més precises o més adaptades a l’entorn del PPP cal emprar el valor de la longitud de flama com a millor estimador possible de les condicions reals de foc. Les àrees de baixa càrrega de combustible estratègiques es dimensionen segons aquest valor.

• Publicacions sobre comportament dels incendis i sobre els incendis de disseny, a Catalunya i al PPP. Ens permeten entendre com es propaguen els incendis segons el relleu i les condicions meteorològiques que dominen i, per tant, permeten ubicar els indrets del propi PPP que, per la seva topografia i vegetació, provocaran un canvi en el comportament de l’incendi. Aquests punts d’inflexió o punts crítics seran els llocs on poden existir oportunitats d’extinció i, per tant, s’hi ubicaran les infraestructures de prevenció.

112 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

o La prevenció dels grans incendis forestals adaptada a l’incendi tipus. o Análisis del incendio forestal. Planificación de la extinción. o Incendios forestales: fundamentos, lecciones y retos de futuro. o Sistema de predicció Campbell, sistema i llenguatge de predicció del comportament dels incendis forestals (CPS). o Informes de Bombers dels incendis reals recents succeïts al PPP i rodalies. o Entrevistes amb coneixedors del territori que han viscut o vist incendis a la zona. o Articles, conferències i projectes universitaris, publicats o elaborats pels Bombers GRAF i per la Universitat de Lleida (UdL) principalment (veieu bibliografia).

• Elecció de les dades meteorològiques de disseny segons una metodologia similar a l’emprada pel Servei de Prevenció d’Incendis (SPI) en l’elaboració del mapa de risc diari d’incendis.

7.2. Simulació amb Flammap 7.2.1. Informació d’entrada: el Lanscape El Lanscape és un fitxer (extensió .lcp) que recull les característiques del terreny relacionades amb la propagació del foc, el relleu i la vegetació, en format de mapa ràster. S’elabora amb el programa Farsite i és utilitzable tant amb aquest programa com amb el Flammap.

E Lanscape, doncs, és un conjunt de capes ràster superposades que han de tenir la mateixa extensió i la mateixa mida de cel·la. N’hi ha una per a cadascuna de les següents característiques: elevacions, pendents, orientació i, opcionalment, model de combustible, recobriment arbori, altura total i de poda de l’arbrat, densitat de capçades i altres. Aquestes capes opcionals poden introduir-se com a valors constants.

Per a les simulacions d’aquest PPP hem triat fer com a informació espacial, capes, a més de les del relleu, les de model de combustible i recobriment arbori. La resta s’ha pres amb valor constant, per manca d’informació de base per a elaborar-ne mapes.

Taula 53. Tipus d’informació del Landscape i font d’informació. Tipus Element del Landscape Unitats Font d’informació Capa ràster Model digital del terreny (MDT) metres MDT 15 m DAAM Capa ràster Mapa de pendents Graus Derivat del MDT Capa ràster Mapa d’orientacions Graus Derivat del MDT Correspondència amb Capa ràster Mapa de models de combustible (1, 2....14) Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Correspondència amb Capa ràster Mapa de cobertura de capçades (fcc) % Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Estimació general de camp i el Mapa de Constant Altura total de l’arbrat metres Cobertes del Sòl de Catalunya. Estimació general de Constant Altura del terra a la base de la capçada metres camp Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Constant Densitat de capçades kg/m3 Assessorament GRAF

113 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

7.2.1.1. Representació del terreny: elevacions, pendents i orientacions La base topogràfica triada per a representar el relleu ha estat el model digital del terreny (MDT) del la cartografia del DAAM, de resolució 15 m. Es podria haver treballat amb un MDT més detallat, per exemple, un d’elaborat a partir de les corbes de nivell del mapa topogràfic 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, però això tindria dues limitacions: la capacitat de càlcul dels ordinadors i l’escala de detall de la informació de la vegetació. Com que totes les capes al Landscape han de tenir la mateixa mida i resolució, s’hauria d’haver reduït el MDT detallat a resolució menor.

El mapa de pendents i el d’orientacions s’han calculat a partir del mateix MDT, amb les eines del Miramon.

7.2.1.2. Representació de la vegetació: model de combustible, fracció cabuda coberta, altura de l’arbrat i alçada de la primera branca viva S’ha optat pel Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) a escala 1:5.000 com a representatiu dels models de combustible del PPP i s’ha assignat un model de combustible i una fracció cabuda coberta de l’arbrat a cadascuna de les categories del mapa. La informació s’ha convertit a capa ràster de 15 m de costat de cel·la. Veieu apartat 5.2.5 per als detalls de l’avaluació i tria de la informació d’origen.

Taula 54. Llistat de les categories del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, versió 3, (MCSC3), , presents al PPP, superfície que ocupen i correspondència amb el model de combustible (Mc), fracció cabuda coberta (Fcc), altura de l’arbrat (H) i altura de la primera branca viva (h). Sup. Fcc Categoria del MCSC Sup. (ha) Mc H (m) h (m) (%) (%) Matollars 10.735,5 34,6 6 0 0 0 Sureda (>= 20%cc) 7.402,0 23,8 * * * * Alzinar (>= 20%cc) 2.437,6 7,8 8 80 6 2 Sureda (5-20%cc) 1.578,1 5,1 4 0 0 0 Roureda de roure martinenc (>= 20%cc) 1.461,7 4,7 8 80 10 2 Altres conreus herbacis 1.345,0 4,3 2 0 0 0 Prats i herbassars 982,9 3,2 2 0 0 0 Vinyes 649,4 2,1 5 0 0 0 Oliverars 560,2 1,8 1 25 3 1 Boscos caducifolis de ribera 262,1 0,8 8 80 14 4 Plantacions de pinastre 254,6 0,8 4 0 0 0 Roquissars 220,7 0,7 0 0 0 0 Plantacions de pi pinyer 200,2 0,6 4 0 0 0 Matollars de formacions de ribera 189,5 0,6 6 0 0 0 Altres conreus herbacis abandonats - prats en 177,5 0,6 2 0 0 0 zones agrícoles Fageda (>= 20%cc) 162,1 0,5 8 80 10 3 Moviments de terres 149,1 0,5 0 0 0 0 Conreus abandonats - matollars 147,4 0,5 6 0 0 0 Grans vials 142,3 0,5 0 0 0 0 Castanyeda (>= 20%cc) 132,4 0,4 8 80 8 2 Fruiters no cítrics 126,0 0,4 1 25 3 1 Habitatges unifamiliars aïllats 111,8 0,4 0 0 0 0 Altres conreus herbacis en regadiu 109,8 0,4 1 0 0 0

114 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Pineda de pi pinyer (>= 20%cc) 109,8 0,4 8 80 6 2 Pineda de pi pinyer (5-20%cc) 107,8 0,3 6 20 6 2 Alzinar (5-20%cc) 99,8 0,3 4 0 0 2 Habitatges unifamiliars adossats 98,4 0,3 0 0 0 0 Prats i herbassars d'alta muntanya 85,4 0,3 2 0 0 0 Zones verdes artificials urbanes 70,0 0,2 5 10 6 3 Sòl nu per acció antròpica 67,5 0,2 0 0 0 0 Plantacions de coníferes no autòctones 64,1 0,2 4 0 0 0 Conreus abandonats - prats en zones forestals 56,1 0,2 2 0 0 0 Matollars en tallafocs 55,4 0,2 6 0 0 0 Zones d'aparcament 41,5 0,1 0 0 0 0 Naus 40,4 0,1 0 0 0 0 Penya-segats marins 40,1 0,1 0 0 0 0 Edificis aïllats 36,6 0,1 0 0 0 0 Altres construccions 35,4 0,1 0 0 0 0 Edificis entre mitgeres 34,4 0,1 0 0 0 0 Arbrat urbà 33,6 0,1 1 10 5 2 Conreus en transformació 31,1 0,1 1 0 0 0 Vegetació d'aiguamolls continentals 30,3 0,1 0 0 0 0 Lleres naturals 30,2 0,1 0 0 0 0 Plantacions de pi blanc 28,5 0,1 8 80 6 2 Altres caducifolis (>= 20%cc) 28,5 0,1 8 80 8 2 Sòls nus urbans no edificats 23,6 0,1 0 0 0 0 Pineda de pi blanc (>= 20%cc) 23,6 0,1 4 0 0 0 Regeneració d'alzina 22,7 0,1 4 0 0 0 Prats i herbassars en tallafocs 21,7 0,1 2 0 0 0 Rompudes agrícoles 19,6 0,1 1 0 0 0 Vinyes en bancals 19,0 0,1 5 0 0 0 Roureda de roure martinenc (5-20%cc) 16,5 0,1 8 80 10 2 Fruiters no cítrics en regadiu 12,7 0,04 1 25 3 1 Plantacions de pollancres 9,7 0,03 8 80 20 6 Zones urbanes en construcció 9,3 0,03 0 0 0 0 Pineda de pinastre (>= 20%cc) 8,5 0,03 8 80 8 2 Oliverars abandonats - prats en zones 8,4 0,03 2 25 3 0 agrícoles Plantacions d'alzina surera 8,3 0,03 6 30 5 1 Plantacions de plàtans 7,9 0,03 8 80 20 6 Plantacions d'eucaliptus 7,8 0,03 4 0 0 0 Prats i herbassars procedents de tallades arreu 7,3 0,02 2 0 0 0 Pineda de pi roig (>= 20%cc) 7,0 0,02 8 80 8 2 Llacs i llacunes continentals 6,3 0,02 0 0 0 0 Platges 6,2 0,02 0 0 0 0 Pineda de pinastre (5-20%cc) 5,7 0,02 6 20 6 2 Altres conreus herbacis abandonats regadiu no 5,5 0,02 1 0 0 0 regat - prats en zones agrícoles Sòl erosionat per agent natural 5,4 0,02 0 0 0 0

115 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Pineda de pi roig (5-20%cc) 5,2 0,02 8 80 8 2 Vinyes abandonades - prats en zones 4,3 0,01 2 0 0 0 agrícoles Rius 4,3 0,01 0 0 0 0 Pineda de pi blanc (5-20%cc) 2,9 0,01 4 0 0 0 Tarteres 2,9 0,01 0 0 0 0 Embassaments 2,2 0,01 0 0 0 0 Oliverars en regadiu 2,1 0,01 1 25 3 1 Oliverars en bancals 1,9 0,01 1 25 3 1 Fageda (5-20%cc) 1,4 0,004 8 80 10 3 Àrees de vianants sense vegetació 1,4 0,004 0 0 0 0 Basses urbanes 1,2 0,004 0 0 0 0 Conreus abandonats - boscos 1,0 0,003 4 0 0 0 Basses agrícoles 1,0 0,003 0 0 0 0 Altres conreus herbacis en bancals 0,8 0,003 2 0 0 0 Altres caducifolis (5-20%cc) 0,8 0,003 8 80 8 2 Fruiters no cítrics abandonats - prats en zones 0,6 0,002 1 25 3 0 agrícoles Hivernacles 0,5 0,002 0 0 0 0 Fruiters no cítrics en bancals 0,4 0,001 1 25 3 1 Tots 31.060,1 100,0 100

*Nota: a la categoria “Sureda (>= 20%cc)” s’ha assignat diferent model de combustible segons la zona del PPP.

Taula 55. Correspondència de la categoria del MCSC “Sureda (>= 20%cc)” amb el model de combustible (Mc), la fracció cabuda coberta (Fcc), l’altura de l’arbrat (H) i l’altura de la primera branca viva (h). Zona del PPP Mc Fcc (%) H (m) h (m) Zona annexa 8 80 5 2 Albera interior 4 0 0 0 Albera marítima 4 0 0 0

No hem pres per a la simulació les actualitzacions del mapa d’hàbitats incendis dels últims anys, que assignarien a les zones cremades valors de combustibilitat molt baixa perquè la vegetació d’aquestes zones va creixent i tard o d’hora seran models de combustible de comportament desfavorable. Creiem que, com que el projecte de prevenció ha de tenir les bases de la planificació a llarg termini, és en la prioritat d’execució de les actuacions en el factor en el que caldrà incidir per tal de que a les zones recentment cremades s’actuï després de les zones no cremades.

7.2.1.3. Altres variables per a la simulació Al Landscape es poden introduir valors de variables que caracteritzen el combustible de les capçades i la fullaraca del nivell del sòl. S’ha optat per caracteritzar només les capçades i les característiques de la fullaraca no s’han inclòs en la simulació per manca d’informació.

o Densitat de combustible de la capçada: 0,2 kg/m3. o Humitat foliar: 100%

116 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

7.2.1.4. Dades meteorològiques i humitat del combustible mort A l’annex núm. 8 hi ha detallat tot el procediment que s’ha seguit per a arribar a les dades meteorològiques de disseny de cada ZHR. Aquí es presenta el resultat

Taula 56. Dades de disseny per a cada regió d’incendi i cada tipus d’incendi. VV: velocitat del vent; DV: direcció del vent; HR: humitat relativa; T: temperatura. VV Estació Sit. Tipus DV HR T Nom de la regió (km/ meteor. sinòptica incendi (º) (%) (ºC) h) Vent de 1. Zona annexa Cabanes V2 i V4 40 340 25 25 tramuntana Vent de 2. Albera interior Cabanes V2 i V4 40 340 25 25 tramuntana 3. Albera Vent de Portbou V2 i V4 60 0 30 25 marítima tramuntana

Velocitat del vent (VV) i direcció (DV). S’entren directament com a variables de la simulació. Poden ser valors constants o variables en l’espai, en format capa ràster.

S’ha utilitzat el simulador de vents Windninja 1.0 per a obtenir una capa ràster de DV i VV. El Windninja genera una variació espacial del vent a partir d’una DV i VV generals (les dades de disseny escollides) i d’una capa de relleu. El resultat és una capa de vent que canvia de direcció i s’accelera o s’alenteix segons el punt del relleu: crestes, valls, etc.

Temperatura (T) i humitat relativa de l’aire (HR). No s’entren directament, sinó que s’utilitzen per a estimar la humitat dels combustibles morts i vius. Existeixen unes taules que relacionen la T i HR ambientals amb les humitats dels combustibles vius i morts. Els valors de la taula són els triats.

Taula 57. Humitat dels combustibles vius i morts utilitzats en la simulació. Models de Humitat dels combustibles Humitat dels combustibles combustible morts: 1h, 10h i 100h vius De l’1 al 7 6, 8 i 10 120 i 120 Del 8 al 14 8, 10 i 12 140 i 140

7.2.2. Informació de sortida 7.2.2.1. Simulació estàtica El Flammap és un simulador principalment estàtic que calcula, per a cada cel·la, les característiques d’un incendi immòbil, determinat per les característiques del terreny i de la meteorologia, independentment des d’on i des de quant temps faria que cremés aquest incendi. Els resultats surten en format mapa ràster, de la mateixa extensió i resolució que les dades d’entrada.

Es poden demanar nombroses dades de sortida:

o Intensitat lineal del front. o Velocitat de propagació. o Longitud de flama. o Radiació per unitat d’àrea. o Ratio de moviment horitzontal. o Velocitat del vent a mitja flama.

117 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

o Activitat de capçades.

La variable utilitzada per al dimensionament de les àrees estratègiques és la longitud de flama i és a aquesta amb la que, per tant, s’ha treballat més.

L’activitat de capçades es classifica en quatre categories: 0, 1, 2 i 3. La categoria 0 significa que no hi ha foc de capçades i les altres 3 indiquen que sí que n’hi ha i pot ser, doncs, de 3 tipus.

Categoria 1:Antorxeig Categoria 2: Passiu Categoria 3: Actiu

Atacable pel dispositiu Fora de capacitat d’extinció No és possible modelitzar-ho

Figura 86. Imatge dels tipus de propagació per capçades.

7.2.2.2. Capacitat d’extinció en la situació actual Amb els resultats de la simulació es pot veure que una gran part del PPP és fora de la capacitat d’extinció, segons uns criteris de comportament del foc que indiquen el llindar a partir del qual el foc no es pot extingir.

Taula 58. Límits dels paràmetres de comportament de l’incendi emprats per al càlcul de la capacitat d’extinció. Variable de Fora capacitat Dins capacitat d’extinció comportament del foc d’extinció Fins a 33 m/min Més de 33 m/min Velocitat de propagació (2 km/h) (2 km/h) Longitud de flama Fins a 3 m Més de 3 m Activitat de Capçades Valor 1 Valors 2 o 3

Els resultats en general són bastant desfavorables, ja que una bona part del PPP és fora de la capacitat d’extinció. Cal tenir en compte que tant les condicions meteorològiques com el comportament simulat de la vegetació s’ha pres com a relativament desfavorable. Els resultats de la simulació es troben a la informació digital del projecte en forma de mapa miramon.

118 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 87. Resultats de la simulació: longitud de flama (FL) amb 60 km/h de vent de N-NW. Groc: 0-3 m (dins de capacitat d’extinció); rosat: de 3-10 m; vermell: més de 10 m.

Figura 88. Resultats de la simulació: velocitat de propagació (RS) amb 60 km/h de vent de N-NW. Groc: 0-2 km/h (dins de capacitat d’extinció); rosat: de 2-10 km/h; vermell: més de 10 km/h.

119 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 89. Resultats de la simulació: activitat de capçades (CFA) amb 60 km/h de vent de N-NW. Groc: antorxeig (dins de capacitat d’extinció); rosat: capçades passiu; vermell: capçades actiu.

7.3. Càlcul del descens de vulnerabilitat del territori El descens de vulnerabilitat és un concepte que serveix per a avaluar la utilitat de les actuacions i prioritzar-ne l’execució de major a menor descens de vulnerabilitat. Es tradueix en l’assignació, a cadascuna d’elles, d’una quantitat de superfície de terreny no afectada per l’incendi forestal de disseny. Si s’executa aquella actuació, s’estalvia o es deixen de veure afectades un cert nombre d’hectàrees que, d’altra manera, segons l’incendi de disseny es cremarien.

Per a poder desenvolupar aquesta eina d’avaluació cal basar-se en els incendis de disseny explicats a l’apartat 6.6, que es fonamenten en el relleu i la vegetació actuals i en els incendis històrics ocorreguts.

A l’annex 12 es troben els mapes i les superfícies de descens de vulnerabilitat de cadascun dels grups d’actuacions, classificats segons l’incendi de disseny, i aquí s’inclouen les dades d’alguns exemples.

Taula 59. Superfície de descens de vulnerabilitat corresponent a diversos grups d’actuacions, segons tipus d’incendi i incendi de disseny del massís. Sup . Tipus Codi i nom del grup d’actuacions estalviada Incendi de disseny d'incendi (ha) Vent de Incendi d’Albera i Cap de Creus 1-1, Coll del Pertús – Panissars 7.0000 tramuntana iniciat vora el coll del Pertús 2-2, Coll del Pertús - Mas de la Vent de 29.000 Incendi d’Albera i Cap de Creus Comtessa tramuntana iniciat vora el coll del Pertús Vent de Incendi d’Albera i Cap de Creus 2-4, Coll de Banyuls 8.000 tramuntana iniciat a la zona de Banyuls 3-32, Serra de la Balmeta - Puig Vent de 8.000 Incendi d’Albera i Cap de Creus d'Esquers - Puig Tifell i serra de Terrols tramuntana iniciat a la zona de Cerbère

7.4. Assignació de prioritat d’execució a les actuacions planificades Donat que les actuacions de prevenció d’incendis són deficitàries i que els recursos dedicats a executar aquestes actuacions poden ser escassos, convé establir un ordre de prioritat de

120 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria les actuacions per poder gestionar rels recursos disponibles de la forma més profitosa possible. S’ha establert, doncs, la prioritat en tres grups (1, 2 i 3), en base a l’extensa informació que aporten els incendis històrics:

o Prioritat 1: punts de pas fronterers d’incendis i punt de connexió principal entre el massís de l’Albera i el cap de Creus. o Prioritat 2: oportunitats principals de limitació de propagació dels grans incendis. o Prioritat 3: resta d’actuacions, oportunitats secundàries.

8. PLANIFICACIÓ

8.1. Consideracions generals La definició clàssica de gran incendi forestal (GIF) és que és aquell que afecta més de 500 ha. Els GIF, tot i que a Catalunya no arriben a l’1% de les incidències, constitueixen més del 70% del total de la superfície cremada. Amb el sistema d’extinció d’incendis actual, un incendi esdevé un GIF perquè ha escapat del control inicial dels mitjans d’extinció i, si ha ocorregut això, és perquè les condicions meteorològiques que s’hi donen són especialment favorables a la seva propagació o bé que en condicions potser menys favorables s’ha produït una simultaneïtat d’incendis a nivell de Catalunya.

En aquest PIE entenem com a GIF aquell incendi que propaga amb una velocitat i una intensitat que supera la capacitat d’extinció. Per les característiques heterogènies del PPP que ens ocupa, el GIF a vegades estarà cremant una superfície molt inferior i a vegades amenaçarà d’afectar una superfície de 500 ha o major.

A la zona costanera, on hi ha una interfase urbana forestal molt important i al contorn sud del PPP, on se situen els pobles de la falda de l’Albera, quan es vegin implicat els nombrosos nuclis urbans, el GIF pot donar-se a les poques hectàrees recorregudes si les condicions meteorològiques ho afavoreixen, ja que és previsible que bona part dels equips d’extinció estaran actuant de forma prioritària a les zones urbanes properes a les masses forestals per tal de protegir les persones i els béns.

En termes generals, la planificació d’actuacions en el marc d’aquest PIE va dirigida a limitar l’afectació dels incendis que han escapat del control dels mitjans d’extinció d’una manera sostinguda , per tal d’evitar GIF que recorrin grans superfícies. Es considera que no és prioritari planificar actuacions per a aturar incendis potencialment petits, ja que el sistema d’extinció existent està sobradament preparat per fer front a aquests focs.

En la planificació d’actuacions d’aquest projecte s’han tingut en compte els següents principis:

o Sense la intervenció dels cossos d’extinció, les actuacions planejades i realitzades no evitaran per si mateixes la propagació de l’incendi; sí que el dificultaran i donaran oportunitats d’actuació als cossos d’extinció.

o S’aprofiten al màxim les infraestructures ja presents al territori, plantejant-ne de noves únicament quan estiguin plenament justificades.

o S’estableix una infraestructura bàsica, que ha de ser completada i es complementa amb altres plans d’àmbit inferior.

121 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

o Altres aspectes relacionats amb la prevenció com ara la xarxa de detecció i comunicacions no es tracten en aquest projecte, ja que existeixen altres organismes i figures de planificació que els contemplen.

o Es donen unes pautes generals de com executar les actuacions planificades. Això no exclou que en el moment d’executar-les, es faci una anàlisi més detallada de cada situació particular, incorporant modificacions i correccions (per exemple, en les dimensions, el traçat, etc.).

8.2. Condicionants a la planificació Les característiques del territori del PPP que condicionen la planificació contra els grans incendis forestals són:

1. Existència d’un eix d’infraestructures al corredor del coll del Pertús, on passa l’AP7, la NII i el TGV. Aquest corredor és molt transitat, fins a 30.000 vehicles diaris, i és lloc de risc d’inici d’incendis, al mateix temps que en cas d’incendi és un element vulnerable ple de persones en vulnerabilitat. Ara bé, també pot ajudar a crear una certa discontinuïtat. 2. Existència d’una franja ocupada per una interfase urbana-forestal costanera important, amb molts béns i persones en joc: infraestructures viàries, ferroviàries i habitatges. A més, aquesta franja es troba al final del recorregut de l’incendi potencial més probable i de comportament més ràpid. 3. Existència de diversos nuclis urbans i algunes urbanitzacions al cor del PPP sobretot a la meitat nord. 4. HI ha un incendi de disseny tipus predominant: l’incendi amb vent de tramuntana. Els altres tipus d’incendis es poden donar, però no és prioritària la planificació d’infraestructures per a aquests, tant per la menor probabilitat d’ocurrència com pel menor dany potencial. 5. Existència d’elements naturals (espais protegits) a l’interior del PPP. 6. Presència de diverses administracions realitzant tasques de prevenció d’incendis forestals a les que cal coordinar. Els municipis no han realitzat els seus plans de prevenció municipals i és convenient que el DAAM els faciliti informació per a què els seus plans estiguin d’acord i complementin el present PIE.

8.3. Punts crítics i oportunitats Les oportunitats d‘extinció d’un incendi se situen allà on les flames estiguin dins de la capacitat d’extinció dels mitjans. Quan l’incendi és un GIF, és a dir, un incendi que es comporta amb elevada intensitat o elevada velocitat de propagació de forma sostinguda, cal buscar les oportunitats en aquells llocs on la topografia i/o la interacció vent-topografia ofereixi un canvi de comportament a millor.

Punt d’inflexió en un incendi és un lloc on es preveu que hi haurà un canvi d’alineació de les forces que mouen l’incendi. Aquestes forces són el vent, el pendent i l’orientació (veieu apartat sobre el llenguatge de predicció CPSL). L’incendi, en arribar a certes zones, canvia de comportament perquè es perd o es guanya un dels factors de força.

Punt crític és un punt d’inflexió en el que es preveu que l’incendi farà un canvi de comportament a pitjors condicions, és a dir, on augmentarà algun dels factors d’alineació.

En aquest PIE també anomenarem punt crític als llocs on el potencial de superfície afectada per l’incendi augmenti. Lògicament els punts crítics són diferents per als incendis topogràfics que per als conduïts pel vent, donat que els elements del relleu que n’augmenten o treuen potencial són diferents.

122 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Oportunitat . Anomenarem lloc d’oportunitat als punts d’inflexió en els que es preveu que l’incendi farà un canvi de comportament a millors condicions, és a dir, on desapareixerà algun dels factors d’alineació.

8.3.1. Punts crítics i oportunitats en incendis conduïts pel vent Els caps dels incendis amb vent de mestral fort estaran en general fora de la capacitat d’extinció, aleshores és la cua i els flancs el que cal anar atacant. Ara bé, quan el cap disminueixi el seu comportament pot estar dins la capacitat d’extinció. Aquestes oportunitats es donaran quan perdi alineació de forces, en zones de contravent causades per carena perpendicular a la propagació o quan perdi l’alineació de carena.

Nusos de carena. Són els punts on una carena es divideix en una o dues carenes. Es tracta d’un punt crític en incendis de vent perquè aquests incendis segueixen com a línia de propagació els eixos de carena, perquè el vent s’hi canalitza. En dividir-se la carena, se’ns divideix el cap de l’incendi en cadascun dels eixos de carena. És un punt crític.

Trencament de carena alineada. Són punts de gir de la direcció de la carena. El vent va canalitzat per l’eix de la carena perquè aquest és molt paral·lel a la direcció del vent i aquesta carena fa un canvi de direcció de manera que el vent ja no hi va tan canalitzat i el foc perd alineació. És una oportunitat.

Barrancs paral·lels a la direcció del vent. Són llocs on el flanc de l’incendi canviarà de comportament a pitjor, perquè de baixar amb el pendent en contra passarà a ascendir pel vessant oposat, amb el pendent alineat. A més, en ascendir fins dalt de la següent carena pot ser que l’incendi augmenti el seu potencial. Són punts crítics on convé actuar-hi en l’extinció per limitar el flanc de l’incendi, aprofitant que el foc va descendent i abans de que ascendeixi per l’altre vessant. Serà positiu facilitar els accessos. És un punt crític.

123 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Zones de contravents. Són indrets on, a causa del relleu, la direcció i velocitat del vent principal canvien. La velocitat és menor i la direcció és contrària a la del vent general, de manera que el foc propaga a poc a poc perquè va empès cap amunt, d’on venia. O bé passa que hi ha focus secundaris que cauen dins la zona del contravent i cremen en sentit contrari al foc principal i acaben trobant-se. Es donen als vessants contraris de les carenes perpendiculars a la direcció del vent. A més velocitat de vent, major serà l’efecte del contravent. Si el trencament de pendent de la carena no és gaire fort, no es donarà aquest efecte.

És una oportunitat que es podrà aprofitar si és possible atacar el front del foc mentre estigui dins la zona del contravent. S’hi afegeix una reducció del combustible annexa a una pista o una altra vida d’accés, per a poder treballar-hi, abans de que el foc surti de la zona del contravent i entri a la zona exposada al vent fort general.

Zona de sotavent. És relativament similar al cas del contravent, però quan el relleu no és prou trencat com per a què el vent formi un contravent. Només es dóna una disminució de la velocitat del mateix, però no un canvi de direcció.

Vall perpendiculars a la direcció de propagació. Són llocs on el cap de l’incendi passarà a tenir el pendent a favor, venint del vessant on baixava pel pendent, sense alineació. És, per tant, un punt crític. Són bones oportunitats sobretot quan les valls són amples i existeixen conreus.

Coll en carena perpendicular a la direcció del vent. Són llocs de pas obligat per als focs i són llocs on el vent s’accelera dins el coll (perquè es veu obligat a passar per un canal de secció menor a la que tenia fins al moment) i s’expandeix després de passar-hi. Un cop passat el coll, si es generen contravent a l’altre costat, el foc tendirà a eixamplar-se lateralment, eixamplant els flancs de l’incendi i, per tant, el cap. Quan aquests flanc arribin a indrets amb plena alineació, tornaran a agafar ràpidament velocitat i es tornaran a comportar com a caps d’incendi de vent. És un punt crític.

Per aprofitar l’oportunitat convé reduir el combustible al “sotavent” del coll, per impedir l’eixamplament lateral en sentit perpendicular al vent.

124 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

8.3.2. Punts crítics i oportunitats en incendis conduïts per la topografia Nus de barranc. Són llocs on l’eix d’un barranc es divideix en dos, que són afluents del primer. En un incendi topogràfic succeeix que aquests llocs són la porta d’entrada de la conca d’un barranc a una altra. Un cop el foc dins un barranc, el foc el recorrerà sencer sense oferir oportunitats d’extinció. El nus és el punt d’inflexió on augmenta la superfície potencial cremada.

En aquests punts cal reduir la càrrega de combustible i donar bons accessos i vies de sortida per als mitjans d’extinció.

Vessant contrari (o fons de barranc annexes). Els vessants contraris per on crema el foc en incendis topogràfics són llocs per on el foc, un cop arribat a la carena del barranc en plena alineació, descendirà pels vessants següents en contra del pendent i del vent topogràfic que pugui existir amb major o menor intensitat. Descendirà fins a trobar un nus o un fons e barranc a partir del qual tornarà a tenir plena alineació. Per tant, l’oportunitat se situa entre la carena i el següent fons.

Convé donar accessos a mitges vessants i fons per a poder aprofitar l’oportunitat abans de que es passi.

8.3.3. Tipus d’àrea de baixa càrrega de combustible en cada punt crític Dels factors que influeixen en el comportament del foc: vent, topografia i combustible, només ens podem anticipar en la preparació del combustible, fent reducció de combustible dels tipus àrees estratègiques (AE) i franges auxiliars estratègiques (FAE).

A la planificació cal decidir quin tipus d’actuació és convenient i suficient fer a cada tipus de punt crític, i el criteri bàsic és si els mitjans d’extinció es trobaran fent atac directe o indirecte al front de foc i si, per tant, hauran d’atacar el foc de manera que es trobin les flames de cara o no.

Segons això, si els mitjans d’extinció han de fer atac directe al foc en mitjana o plena alineació, es planificaran AE, que requereixen un dimensionament d’amplada 2 –4 vegades la longitud de flama calculada. Si els mitjans han d’abordar l’atac no de cara a les flames,

125 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria per tractar-se d’un flanc del foc o un cap d’incendi comportant-se com a flanc per estar en poca o nul·la alineació, és suficient una FAE.

A nivell de planificació el llenguatge de predicció de comportament de l’incendi no es pot conèixer amb total seguretat, ja que per a un mateix incendi de disseny, l’incendi realment produït pot tenir variants de direcció del vent o d’insolació. Tot i aquestes limitacions, la taula següent defineix el tipus d’àrea a dissenyar a cada punt crític.

Taula 60. Punts crítics i tipus d’infraestructura de preextinció a planificar-hi. Tipus Tipus d’àrea de Tipus de punt d’inflexió d’incendi baixa càrrega Vent Nusos de carena AE Vent Trencament de carena alineada AE Vent Barrancs paral·lels a la direcció del vent FAE o AE Vent Zones de contravents FAE o AE Vent Zona de sotavent AE Valls perpendiculars a la direcció de Vent AE propagació Colls en carena perpendicular a la Vent AE direcció del vent Topogràfic Nus de barranc AE Topogràfic Vessant contrari FAE o AE

8.4. Tipus d’actuacions planificades al PIE Per fer front als grans incendis forestals es plantegen quatre tipus d’actuacions:

1) Àrees de baixa càrrega de combustible 2) Xarxa viària estratègica 3) Foment de la ramaderia 4) Punts d’aigua 5) Senyalització i regulació de l’accés 6) Vigilància

8.5. Àrees de baixa càrrega de combustible

8.5.1. Definició, classificació i ubicació Com a definició general, les àrees de baixa càrrega de combustible són un conjunt de superfícies ubicades estratègicament, en les que es redueix la càrrega de combustible existent amb l’objectiu de dificultar l’avanç dels incendis i crear o millorar d’aquesta manera les oportunitats d’extinció i/o la vulnerabilitat de la vegetació forestal.

El pla INFOCAT defineix una classificació de les àrees de baixa càrrega de combustible segons la seva amplada (25 o 100m) i segons si l’eliminació del combustible és total o parcial, però no inclou criteris d’utilitat operativa o localització, ni tampoc dóna opcions de nomenclatura per àrees no lineals o d’amplada diferent a la definida. Aquesta definició és insuficient per a les necessitats que es plantegen actualment en la planificació d’un massís. És per aquest motiu que el plec de condicions de redacció de PIE de la DGMN ha elaborat una altra classificació. Els Bombers GRAF, en diverses publicacions també han anat adoptant una nomenclatura nova i adequada a les necessitats.

En aquest PIE s’adopta la nomenclatura del Plec de la DGMN. Així doncs, classifiquem les actuacions de prevenció d’incendis sobre la vegetació es classifiquen segons criteris d’utilitat operativa, com es mostra a la taula.

126 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Taula 61. Nomenclatura, classificació, objectiu i utilitat de les àrees de baixa càrrega de combustible, segons les instruccions de redacció de PPP de la DGMN. Família Tipus actuació Objectiu, utilitat operativa i ubicació (d’acord amb d’actuació l’INFOCAT) Canviar el comportament de l’incendi: disminuint la velocitat de propagació, la longitud de flama o l’activitat de capçades. Facilitar les tasques d’extinció. AE - Punts crítics topogràficament: colls, nusos de carena, nusos de Àrea estratègica barranc, fons de barranc, vessants no alineats amb el vent. - Llocs no crítics topogràficament però que ofereixen una oportunitat pel tipus de combustible (p.e. àrees en zones forestals intercalades entre zones de conreus). Facilitar l’atac al flanc i a la cua de l’incendi mitjançant un tractament FAE de vegetació annex a una línia de defensa: vial, sender, corriol o Franja auxiliar d’altres. estratègica - Localitzacions amb baixa intensitat lineal de front. Reduir la vulnerabilitat de les zones forestals front als incendis i/o AC millorar l’eficàcia de les AE i FAE Àrea Queden fora del pressupost d’inversió directa. complementària Són zones on cal fomentar i mantenir una gestió activa: boscos (preferentment amb IOF), conreus, etc. Reduir el comportament de l’incendi que s’acosti a la urbanització (en FP funció de l’amplada i ubicació serà més o menys útil en l’extinció). Franges de Millorar la mobilitat al voltant de la urbanització. protecció Alentir la progressió d’un foc generat a la urbanització. - Permetre l’accés dels mitjans d’extinció terrestres en tota la xarxa (eliminació parcial de la càrrega de combustible) de combustible) càrrega de la parcial (eliminació viària estratègica i als hidrants. FAT - Permetre als mitjans aeris carregar als punts d’aigua. Franja Ambdós costats de la xarxa viària estratègica. Àrea de baixa càrrega de combustible de protecció protecció de de combustible càrrega Àrea de baixa d’accessibilitat Amplada variable en funció de la visibilitat, perillositat de circulació, revolts, etc. Refugis per als mitjans d’extinció en cas d’atrapament. - En punts d’aigua o hidrants. AS - Eixamplaments de camins, zones planes, superfícies obertes Àrea de (conreus, pastures). seguretat Repartides estratègicament per a que siguin accessibles des de tots els punts del massís (mín. cada 2 km). (eliminació total total (eliminació

combustible) combustible) FS Evitar la propagació del foc per contacte directe

de la càrrega de de de càrrega la Franges de - Permeten complir la legislació vigent. Àrea de seguretat Àrea de seguretat seguretat en - Vorals de carreteres, de vies de tren, i franges de línies elèctriques. infraestructures

- Eliminació parcial de la càrrega de combustible significa que s’extreu únicament una part de la vegetació existent. Generalment s’extreu tota o una bona part de l’estrat arbustiu i una part de l’estrat arbori, si n’hi ha. - Eliminació total de la càrrega de combustible significa que s’extreuen tots els estrats de vegetació, tot i que això no significa que s’arribi a deixar el sòl mineral. Sol restar l’estrat herbaci més totes o una part de les restes vegetals generades.

Àrees estratègiques (AE) i franges auxiliars estratègiques (FAE). Són els dos tipus principals d’infraestructures de prevenció, perquè:

- Són les infraestructures expressament dissenyades per a aprofitar les oportunitats que el relleu ofereixi per poder atacar el foc.

127 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

- Són les infraestructures pròpiament objecte de planificació i valoració econòmica al PIE. - Són les infraestructures mínimes a realitzar per a poder evitar GIF, organitzades en prioritats i amb un llindar de condicions meteorològiques a partir del qual deixen de ser efectives.

Les FAE van suportades per una línia de defensa:

- Línia de defensa: És aquella infraestructura natural o artificial lliure de combustible fins a sol mineral, des d’on ancorar un atac a l’incendi (ja sigui directe, paral·lel o indirecte), s’estabilitza un perímetre i es limita una superfície per cremar. La línia de defensa, pot estar preparada amb antelació a la seva necessitat o pot confeccionar- se en el moment de l’extinció. Carreteres, pistes, camins, etc. poden ser línies de defensa.

Àrees complementàries (AC). No són objecte de valoració econòmica del PIE, ja que no són les actuacions mínimes estrictament necessàries per a fer front a l’extinció d’un GIF. No obstant, això no significa que no siguin molt importants ja que, de fet, establertes i mantingudes en el temps són el que més s’acosta a fer una prevenció d’incendis real en el territori. - A grans trets, es tracta d’àrees àmplies en les que és molt interessant fomentar la gestió forestal perquè protegeixen infraestructures o persones o per estar situades en llocs pròxims als estratègics per a l’extinció. - Poden ser claus per a evitar un GIF, en els casos en què els mitjans d’extinció no puguin fer front a l’extinció en les àrees estratègiques bé per una saturació del sistema d’extinció o perquè les condicions meteorològiques donades siguin pitjors a les dades de disseny. - Una bona alternativa per a promoure la gestió forestal en aquestes àrees és el foment mitjançant una major prioritat dels ajuts o un major % de subvenció. Aquestes mesures no existeixen actualment per als PIE, però seria convenient potenciar-les en el futur, amb el PIE aprovat.

Franges de protecció (FP i FPP). Són àrees que serveixen per a la defensa dels nuclis habitats: pobles, urbanitzacions, cases, masos, granges o altres elements vulnerables front al foc, reduint l’impacte de l’incendi en arribar a la vora, facilitant la feina als mitjans d’extinció que s’hagin de mobilitzar al voltant de la mateixa i també augmentant el temps de resposta dels mitjans d’extinció en cas d’incendis originats dins la urbanització. Quan les franges es fan a les parcel·les interiors, també serveixen per reduir els efectes negatius de la progressió de l’incendi per dins la urbanització. Al PIE hem anomenat FPP a les FP del voltant de nuclis habitats, mentre que hem anomenat FP a la franja lateral de protecció de l’AP7 en el seu tram nord, i a la franja del voltant del camp militar que és zona de risc d’explosius.

Les FPP estan definides i regulades per la Llei 5/2003, modificada l'any 2014 (LLEI 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic), i que queda amb aquest títol: “Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals ". La seva planificació i execució és responsabilitat dels propietaris de les urbanitzacions i dels ajuntaments. No obstant, en aquest PIE se n’han inclòs algunes a la planificació, quan les condicions de risc recomanen executar una actuació major als 25 m mínims requerits per la normativa. La informació del PIE pot servir per a executar les actuacions directament o bé per a procurar que els responsables de decisió del disseny de la franja ho tinguin en compte.

128 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Franges d’accessibilitat (FAT). Són un tipus d’actuació que té per objectiu facilitar l’accés amb seguretat dels mitjans terrestres per la xarxa viària estratègica i als mitjans aeris als punts d’aigua. L’objectiu no és, doncs, que serveixin de base per a una maniobra d’extinció.

Les FAT de la xarxa viària han de ser de l’amplada i forma que permeti circular amb seguretat en l’emergència, és a dir, ha de ser tal que permeti la visibilitat al camí a una distància d’uns 50 m. Segons aquest criteri, l’amplada serà generalment més estreta als trams rectes de pista i molt més ample als revolts o conjunt de revolts. Els mitjans han de poder veure amb temps suficient si ve un altre vehicle en sentit contrari o si hi ha algun obstacle. D’aquesta manera s’augmenta la velocitat a la que es pugui circular en una pista i s’aporta seguretat i sensació de seguretat als conductors dels vehicles. En aquest PIE s’han projectat dos tipus de FAT, les FAT 10+3, a fer al costat de camins forestals de totes les categories i les FAT 30+10, a fer al costat de les carreteres secundàries.

Les FAT no s’han de confondre amb les Franges de Seguretat de Vial (FSV), explicades a l’apartat 9.2.2.

Àrea de seguretat (AS). Són àrees majorment lliures totalment de vegetació preparades en previsió de que els mitjans d’extinció es trobessin atrapats. Les àrees de seguretat els han de permetre refugiar-se i resistir al pas del foc amb un mínim d’equipament, material especial o maniobra d’autoprotecció.

Han d’estar repartides pel territori, relativament a prop de les àrees estratègiques, que és on previsiblement actuaran els mitjans, situades com a mínim cada 2 km i ubicades en indrets on la intensitat del foc no sigui especialment intensa, dins les condicions de l’indret: ubicacions amb baixa pendent, el mínim combustible dels voltants de l’AS possible, situada vora camins amb eixamplament, etc. En la mesura del possible s’aprofiten camps de conreu o pastures.

Els punts d’aigua de forma general es dotaran d’una AS al voltant, ja que així s’afegeix la seguretat de l’AS amb la possibilitat d’autoprotegir-se amb aigua suplementària. A més, el fet d’ajuntar AS i àrea mínima d’accés per helicòpters fa que sigui més fàcil i probable el manteniment de les franges.

Les AS també poden ser utilitzades per posicionar els vehicles que participin en una maniobra d’extinció.

Franges de seguretat en infraestructures (FS). Aquest grup engloba més d’un tipus d’actuació que tenen en comú que estan determinades per normativa específica i que tenen com a objectiu evitar la propagació del foc per contacte directe. No hi entren aquí els criteris d’estratègia d’extinció. Són les franges de les línies elèctriques i les de carreteres i vies de tren. - Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions. - Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres.

Les FS no es dibuixen ni projecten en aquest PIE, ja que ja són objecte dels seus projectes respectius.

129 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

8.5.2. Dimensionament i forma Àrees estratègiques (AE). Les dimensions que ha de tenir la AE, d’acord amb altres experiències dutes a terme dins l’àmbit mediterrani, han de ser directament proporcionals a la longitud de flama (LF) esperada segons la modelització de cada incendi de disseny.

No existeix una normativa o codi tècnic que indiqui el coeficient de seguretat a aplicar a la LF esperada, però per experiències prèvies i per les recomanacions no escrites dels Bombers adoptem un coeficient de seguretat de 2, excepte en alguns casos de AE en els que adoptarem el 4. Com a norma general, augmentarem el coeficient de seguretat de 2 a 4 en les AE dels nusos de barranc.

Amplada AE = LF produïda a la vegetació contigua x factor de seguretat 2

En tot el document ens referim a amplades de franges o d’àrees de baixa càrrega de combustible mesurades en planta, sobre plànol.

Cada AE ha de disposar d’una zona, a la pròpia AE o en una zona propera, d’indrets aptes per a posicionar vehicles, amb giradors o amb espais que permetin maniobrar i girar el vehicle sense obstaculitzar permanentment el trànsit.

La forma de l’AE es dibuixa per a cada actuació concreta i sol ser irregular i no necessàriament lineal. En cada cas es consulten les LF resultants de la simulació estàtica en aquell indret i la forma es dibuixa adaptada al terreny, tenint en compte quan és possible els criteris:

- L’amplada total com a norma general ha d’establir-se a partir del punt on suposem que s’emplaçaran els mitjans i cap a la direcció d’on es preveu que arribarà l’incendi. - Si es pot, s’intenta ancorar el perímetre de l’AE en un corriol o roca. - Si hi ha un camí que arriba a l’AE, s’amplia l’AE uns metres extres a l’altre costat del camí encara que no sigui el costat per on es preveu que arribarà el foc.

Franges auxiliars estratègiques (FAE). Les FAE estan concebudes per atacar l’incendi de flanc, ja sigui perquè es tracta del propi flanc de l’incendi o perquè el cap passa per una zona on es comporta com a flanc per no tenir les forces prou alineades. En qualsevol cas, els mitjans han d’atacar les flames amb relativament baixa intensitat lineal i, per tant, les dimensions requerides per a treballar-hi són menors a les de les AE.

En aquest cas tampoc existeix una normativa o codi que marqui les dimensions per a què es pugui treballar amb seguretat. Per tant, fruit de les converses i reunions mantingudes amb membres de Bombers s’ha optat per definir una amplada mínima de 5 m de franja, tot i que en nombrosos casos aquesta es varia per adaptar-se al terreny.

Amplada FAE = 5 m + 1-2 m

Per exemple, quan es fa una FAE aprofitant el canvi de comportament d’un flanc en un fons de barranc per on passa un camí, el més adient és treballar la franja situada entre el camí i el fons del barranc, encara que aquesta amplada sigui diferent a 5 m.

A la banda oposada d’on es preveu que arribarà el foc també convé establir una amplada de FAE, més estreta que la principal, d’1-2 m, en funció del combustible existent.

La línia de defesa en les que han d’anar recolzades les FAE han de tenir també una amplada i forma que dependrà del comportament del foc esperat, estipulant-se una amplada de terra cavada de 2 vegades la longitud de la flama propera a la línia, és a dir, de la flama

130 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria que es generarà en el foc creat pels mitjans d’extinció, en els casos en què sigui aquesta la tàctica escollida.

Àrees complementàries (AC). Les àrees complementàries no estan dimensionades amb un criteri tècnic o numèric, sinó que es dibuixen segons el terreny i el combustible, englobant àrees relativament àmplies. La seva forma no és definida, ja que s’adaptarà a la de la unitat de relleu que es cregui útil com a AC.

Franges de protecció (FP i FPP). Llur dimensionament ve definit per la normativa. Tot i això, en aquest PIE s’ha optat per fer un dimensionament no uniforme, ajustat a les condicions de l’incendi de tramuntana esperable, de manera que el dimensionament sempre és major al que diu la normativa.

A més, s’aplicarà a totes les franges de protecció planificades, que no només afecten les urbanitzacions, sinó també a tots els elements vulnerables existents, ja siguin recollits o no en el PIE.

Com a criteri general, l’amplada de la FP serà de 4 vegades la longitud de flama esperada en aquell indret en un incendi de vent de tramuntana molt desfavorable:

o Zona annexa i Albera interior (on domina la vegetació arbrada): 30 m de LF. o Albera marítima (on domina la vegetació arbustiva): 10 m de LF.

La forma de la FP ve determinada pel perímetre de la urbanització, de la casa, granja o element vulnerable. La vegetació que està en contacte o molt a prop amb l’element vulnerable és la de més risc, de manera que l’amplada es comptarà des del límit mateix de l’element vulnerable.

Franges d’accessibilitat (FAT). Les FAT són infraestructures lineals, per anar associades a un camí.

El dimensionament és variable en funció de les condicions de visibilitat del camí, que al seu torn depèn del traçat del camí i de la vegetació. S’estableix un estàndard de 2 m a cada costat del camí (que s’afegeixen al metre de la FSV), tot i que s’eixamplarà de forma que hi hagi visibilitat a uns 50 m endavant del camí i també es pot reduir en els indrets on la visibilitat ni la sensació de seguretat es veu afectada per la vegetació, per exemple al capdamunt d’un talús de 3 m d’altura.

Cal dir que a nivell de PIE no es defineixen aquestes amplades, sinó només el principi de que els camins primaris i secundaris han de tenir una FAT. Per la infinitat de detalls que es consideraran per traçar una FAT, ja que l’escala de treball és inferior a 1:5.000, la decisió de la forma final es deixa per al projecte executiu o, fins i tot, per al moment d’execució de l’obra.

Àrees de seguretat (AS). Com en les AE, les dimensions de les AS han de ser directament proporcionals a la longitud de flama (LF) esperada segons la modelització de cada incendi de disseny, si bé el coeficient de seguretat ha de ser major i, com ja s’ha explicat, la càrrega de combustible ha de ser propera a 0.

Amplada AS = LF produïda a la vegetació contigua x factor de seguretat 4

La forma de les AS és irregular, adaptada al terreny, tot i que podem dir que ha de ser relativament circular o ovalada perquè aproximadament a partir d’un punt (un girador, un punt de posicionament de vehicles) es defineix una radi o amplada de la AS. En casos

131 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria d’aprofitar camps de conreu o pastures la forma s’hi adapta i ja no és aproximadament circular.

L’adaptació al terreny, a part del combustible, ve donada pels pendents del voltant. Podem prendre com a criteris els establerts a la guia tècnica de punts d’aigua, on es defineixen les distàncies de protecció en punts de càrrega d’aigua. S’hi mostra que la forma de la AS ha de ser excèntrica, més ampla del costat on el foc arribaria alineat amb el pendent.

Figura 90. Exemple de forma de les AS: més amples de la banda per on el foc pujaria pel pendent ascendent.

Aquesta guia també estableix unes dimensions de les zones de protecció dels punts d’aigua. Aquestes dimensions es defineixen segons el comportament del foc esperat i la radiació que haurien de suportar els mitjans d’extinció terrestres en cas de que el foc arribés al punt estant allà. Per tant, són conceptes anàlegs als de les AS, així que es poden adoptar aquestes dimensions com les mínimes a efectuar.

La diferència entre la definició d’AS del plec de condicions de la DGMN i les zones de protecció de la guia és el tractament del combustible, del que es parla a l’apartat d’estructura de combustible.

Figura 91. Dimensions de la zona de protecció als punts de càrrega d’aigua dels mitjans terrestres, en metres.

Franges de seguretat (FS). Estan regulades per normativa.

- Línies elèctriques: Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions. Annex 2 i article 5.

Bàsicament es defineixen unes distàncies que garanteixen que la vegetació no pugui entrar en contacte amb les línies. Dins les franges, la vegetació és nul·la.

132 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

- Àrees d’influència de carreters. Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

Es defineix una zona de seguretat i una de protecció. La zona de seguretat té una amplada d’1 m a partir de l’extrem exterior de la calçada. La zona de protecció té una amplada mínima de 2 m (3 m en autovies i autopistes), a comptar a partir del límit exterior de la zona de seguretat.

8.5.3. Estructura de combustible objectiu

8.5.3.1. Estructura del combustible de les AE i les FAE: les ORGEST No hi ha una normativa a seguir respecte les característiques exactes del combustible que han de tenir les AE, AS i FAE per a què siguin efectives. El plec de condicions de redacció de PIE de PPP deixa oberta aquesta qüestió per a què es decideixi a cada PPP en funció de les característiques de la vegetació, de la facilitat del manteniment de les actuacions o els avenços en assaigs i observacions en incendis reals.

Tradicionalment s’ha optat per a fer reduccions fortes de vegetació, tant d’arbrat com d’estrat arbustiu, mentre que en els darrers temps, els sectors propers als sistemes d’extinció són més aviat partidaris de menors reduccions d’arbrat que contribueixen amb l’ombra a endarrerir i limitar el creixement de l’estrat arbustiu.

Aquesta tendència es deu en part a que, quan es fa una actuació de reducció del combustible generalment no hi ha una actuació de manteniment garantida, a excepció de quan existeix el compromís per part d’alguns ramaders de pasturar els terrenys. Per tant, sovint caldrà actuar reduint el combustible en major grau que l’estat a assolir, preveient que la vegetació creixerà sense garanties de que l’actuació es repassi. D’altra banda, també, si es vol aconseguir una fracció de cabuda coberta d’arbustos del 30%, i actualment és del 60% i d’espècies rebrotadores, potser caldrà reduir-la fins al 20%, amb l’objectiu de controlar la rebrotada.

Tot i no haver-hi una normativa obligatòria, existeixen les Orientacions de Gestió Forestal Multifuncional ( ORGEST ) específiques per a la integració del risc d’incendi en la gestió forestal:

“Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal”

Aquest document aporta informació sobre com gestionar òptimament les masses forestals per tal de que siguin més resistents als riscos naturals, entre ells els grans incendis forestals. Hi ha una clau específica per a pi blanc, alzinars, suredes, pinedes, etc. Aquesta menor vulnerabilitat porta implícit que el foc, en arribar a aquella estructura gestionada, reduirà la seva intensitat, longitud de flama i /o activitat de capçades, de manera que al mateix temps serà més viable fer una maniobra d’extinció. Per tant, les ORGEST d’integració d’incendis se seguiran, en general, per als tractament de les àrees estratègiques.

Les ORGEST es resumeixen en unes taules CVfoc per espècies, de les quals aqui reproduïm les de les més abundants a la zona de treball: Alzina, suro, pi pinyer i pi blanc.

Les estructures estan classificades en tres tipus de vulnerabilitat al foc de capçades: alta (estructures A), moderada (estructures B) i baixa (estructures C). Amb les claus CVfoc es

133 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria tracta de modificar l’estructura de la massa arbrada per a passar d’estructures A o B a una de tipus C, de baixa vulnerabilitat.

Les claus CVfoc fan referència a tres estrats de vegetació:

• Combustible de superfície : combustible d’alçada no superior a 1,30 m. Pot ser matoll, regenerat, vegetació herbàcia, branques, troncs caiguts, restes silvícoles • Combustible d’escala : combustible aeri d’alçada superior a 1,30 m que no forma part de l’estrat dominant o codominant. Inclou arbres petits, arbustos, lianes o arbres caiguts. • Combustible aeri : format per les capçades dels arbres de l’estrat dominant o codominant de més alçada.

Tota la informació de les ORGEST d’incendis a la web del Centre de la Propietat Forestal (CPF).

Figura 92. Abreviatures e les variables estructurals i silvícoles per representar els TVFoc. Font: “Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal”

134 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 93. Claus de vulnerabilitat al foc de capçades de les espècies: suro, alzina, carrasca i roure. Font: Font: “Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal”.

135 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 94. Claus de vulnerabilitat al foc de capçades de les espècies: pi marítim i pi pinyer. Font: Font: “Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal”.

136 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 95. Claus de vulnerabilitat al foc de capçades per al pi blanc. Font: Font: “Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal”.

8.5.3.2. Estructura del combustible de les AC Per a les àrees complementàries no es defineix un model de combustible requerit, per tractar-se de zones que complementen les estructures mínimes (AE, AS i FAE). Lògicament, quant menor sigui el combustible, quant més s’assembli l’estructura a les descrites per AE i FAE, més efectives seran les AC.

El que és més adequat per a les AC és que es promogui i dinamitzi la gestió forestal, de manera que la quantitat del combustible, tot i que potser no caldria que fos tan baixa com a les AE i FAE, es mantingui en el temps. En cada cas serà diferent i la gestió adient dependrà de cada lloc, vegetació, rendibilitat econòmica i recurrència de pas del foc.

Per exemple, a les AC situades al canal de vent de la Jonquera, segons els incendis històrics ocorreguts s’ha vist que en condicions d’incendi de vent molt virulent el foc crema amb alta intensitat fins i tot les zones gestionades per a l’obtenció de suro, cosa que implica un estrat de sotabosc molt baix. En aquest casos, doncs, probablement caldrà potenciar una gestió que porti les masses a tenir un estrat arbori clar, més proper a les deveses.

137 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

De forma general se seguiran les ORGEST “Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal”.

8.5.3.3. Estructura del combustible de les FP Les característiques del combustible dins les franges de protecció (FP) dels nuclis habitats, urbanitzacions o masos seran:

- En els primers 25 m immediats a la infraestructura a protegir, les característiques del combustible seran les definides a l’annex 2 del Decret 123/2005, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Se’n fa un breu resum i, per a més detall, consulteu el Decret. - En la resta tindran les característiques de les àrees estratègiques (AE)

Masses d'arbrat adult:

- Estrat arbori < 35%, amb distribució homogènia sobre el terreny, i espai mínim entre troncs ha de ser de 6 metres, evitant sempre la continuïtat horitzontal entre capçades i restant les branques baixes esporgades a 1/3 de la seva alçada fins a un màxim de 5 metres - Estrat arbustiu estassat de manera que aquest ocupi un màxim del 15% de la superfície, deixant mates aïllades separades com a mínim 3 metres entre elles

Zones amb matollar, bosc de rebrot i arbrat jove:

- Desbrossat de manera que la cobertura vegetal màxima admesa del total de matollar, bosc de rebrot i arbrat jove serà del 35% de la superfície, deixant peus aïllats separats com a mínim tres metres entre ells.

En general cal prioritzar la permanència d'espècies de baixa inflamabilitat.

8.5.3.4. Estructura del combustible de les FAT El criteri de reducció de vegetació de les FAT és el que sigui necessari per a complir els objectius de visibilitat en la circulació que s’han establert en la seva definició.

A grans trets caldrà que:

- L’estrat arbustiu alt, com que s’interposa en la visibilitat, s’eliminarà totalment. - L’estrat arbori es podarà fins a 2 m o el que calgui per a la bona visibilitat. - El primer metre a partir del talús i sobre la caixa del camí ja es considera podat a 4-5 m per la FSV (veieu apartat 8.6.2), ja que 4 m han de quedar lliures per a la circulació segura dels BRP.

8.5.3.5. Estructura del combustible de les AS En les AS el combustible ha de ser molt baix, pràcticament nul, en els primers 25 metres concèntrics al voltant del punt de posicionament que es consideri a cada AS: mas, punt d’aigua, creuament de camins, girador, etc.

A partir els primers 25 metres, l’estructura de combustible pot ser com la de les AE.

138 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

8.5.3.6. Estructura del combustible de les FS Les característiques del combustible dins les FS està regulada per normativa. Se’n fa un breu resum i, per a més detall, consulteu els Decrets corresponents.

- Línies elèctriques: Decret 268/1996.

El matollar no superarà el 50% de recobriment i l’arbrat no podrà envair en cap cas la franja, ni amb peus ni amb branques, i quan s’executen les actuacions es té en compte el creixement vertical i horitzontal de la vegetació en els tres anys següents, és a dir, durant el pla triennal establert pel mateix Decret.

- Vorals de carreteres: Decret 130/1998.

Zona de seguretat: franja de terreny lliure de vegetació arbustiva, herbàcia seca i de restes vegetals morts. Pel que fa a la vegetació arbòria no podrà suposar la continuïtat entre les capçades d’ambdues bandes de la via, com tampoc la de la massa forestal que confina a cada banda.

Zona de protecció: franja de terrenys formada per una massa arbrada i/o arbustiva aclarida, que evita la continuïtat vertical i horitzontal entre els estrats arbustiu i arbori. El recobriment de la massa arbòria haurà de ser inferior al 75% del total.

8.5.4. Objectius de la gestió forestal de les àrees de baixa càrrega de combustible A les àrees de baixa càrrega de combustible cal fomentar i afavorir la gestió forestal en la mesura del possible, i evidentment amb major prioritat a les AE, AS i FAE i per darrera les AC. Gestionar els espais en sentit ampli és la manera de fer prevenció d’incendis real a escala de massís. El que interessa és tenir un paisatge relativament heterogeni, en mosaic, amb alternança d’usos del sòl: bosc, pastures, conreus, etc. I, dins les zones de vegetació forestal, afavorir una baixa càrrega de combustible i unes estructures forestals que siguin resistents o poc vulnerables al pas dels incendis.

Algunes mesures que poden ser útils per a fomentar la gestió són:

- Prioritzar inversions directes a les àrees estratègiques i les àrees de seguretat (AE i AS)

- Prioritzar ajuts a la gestió forestals en aquestes i a les AC.

- Fomentar la pastura de bestiar extensiu al bosc, exigint un maneig interessant per a la gestió d’incendis:

o Fer tancats a les zones per intensificar la pastura a les AE, AS i FAT. Es pot afavorir col·laborant en la sol·licitud d’ajuts per fer tancats, en zones dins EIN, per part dels ramaders. o Instal·lar abeuradors on es pugui (punts d’aigua, fonts, etc.) especialment a les zones on interessa una pastura més intensiva (AE i FAE). o Facilitar contactes entre propietaris de terrenys forestals i ramaders. o Facilitar la construcció d’altres infraestructures imprescindibles per als ramats (tancats, coberts, abeuradors, etc.). o A les forests d’utilitat pública fer aquestes actuacions amb més èmfasi. Es pot assumir un ingrés d’aprofitament menor a canvi de la realització de millores a les forests relacionades amb la pastura o la prevenció d’incendis o bé a canvi del compromís de pasturar més intensament les zones més interessants.

139 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

- A l’hora de fer treballs forestals en AE i FAE, dirigir la massa forestal cap a estadis adaptats als incendis forestals, és a dir, menys vulnerables al foc, almenys als incendis de baixa intensitat. Es tracta d’integrar els grans incendis forestals en la gestió, com indiquen les ORGEST d’incendis.

- Afavorir l’ús agrícola a les AE i AS. Donar facilitats de rompudes.

- Promoure la compatibilitat d’usos i beneficis en les actuacions de reducció del combustible, especialment amb la biodiversitat. D’aquesta manera s’obtenen més aspectes positius i es pot obtenir finançament o ajut per part de més organismes diferents.

8.6. Xarxa viària estratègica

8.6.1. Definició i classificació La classificació de la xarxa viària està definida al pla INFOCAT i té com a criteri principal de classificació l’estat actual dels camins, en concret l’amplada dels mateixos i la possibilitat o no de creuament dels vehicles d’extinció tipus BRP (Bomba Rural Pesada).

La simbologia del pla INFOCAT és la que consta a la Cartografia Operativa d’Emergències (COE) i representa, doncs, l’estat actual de la xarxa viària. És a dir, és la informació rellevant a tenir en compte principalment en la fase d’extinció dels incendis.

Taula 62. Característiques i simbologia de la xarxa viària segons l’INFOCAT. Símbol a la Tipus de via Característiques COE Amplada de 5 m o més. 2 BRP es poden Camí primari creuar. Amplada de 3 a 5 m amb sobreamples cada Camí secundari 100/150 m que permeten el creuament de 2 BRP. Camí terciari No permeten el creuament de 2 BRP. Camí no accessible a BRP Camí no accessible a BRP.

Camí primari Camí secundari Camí terciari Figura 96. Esquema de cada tipus de camí de la xarxa viària segons l’INFOCAT.

140 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Aquesta classificació segons l’estat actual dels camins no satisfà les necessitats que es plantegen quan es treballa en la fase de planificació, ja que a vegades alguns camins que són terciaris en l’estat actual han d’esdevenir primaris per la seva importància estratègica per a l’extinció, o també pot ser que alguns camins tinguin característiques de primaris, però en canvi no siguin de transcendència per a l’extinció.

Per aquest motiu, en el plec de condicions en fase d’esborrany de redacció dels PIE dels PPP que està elaborant la DGMN, es defineixen les necessitats estratègiques que són satisfetes per cada tipus de camí.

Taula 63. Definició de característiques i necessitats de la xarxa viària, segons el plec de condicions de redacció dels PIE de PPP de la DGMN. Tipus de via Definició de necessitats Camins que permetin el desplaçament ràpid entre els extrems del Camí primari PPP. Primer accés a les urbanitzacions i nuclis habitats. Camins que donin accés a les àrees estratègiques per a l’extinció Camí secundari establertes com a prioritàries al PIE del PPP. Segons accessos a nuclis habitats i urbanitzacions. Camí terciari No formen part de la Resta de camins. xarxa bàsica

8.6.2. Franja de seguretat de vial (FSV) annexa a la xarxa viària estratègica Les franges de seguretat de vial (FSV) són unes franges d’1 m d’amplada a banda i banda dels camins de la xarxa viària estratègica que han d’estar pràcticament lliures de vegetació. Va associada a l’arranjament del camí forestal i el principal requisit és que la caixa del camí no tingui branques ni arbres ni matolls, que poden impedir o dificultar l’accés dels BRP.

A la guia tècnica de punts d’aigua de la DGPEIS s’exigeix una caixa de 3 m d’amplada i 4 m d’alçada per als vials que condueixen als punts d’aigua. Per extensió, adoptem aquest criteri per a tots els vials per on han de poder circular BRP: camins primaris i camins secundaris, i afegim que a més dels 3 m de plataforma hi hagi almenys 1 m més a cada costat del camí per retardar la invasió de la vegetació lateral.

Figura 97. Amplada i alçada de la caixa de pas que ha d’estar lliure d’obstacles i de vegetació.

141 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

8.6.3. Establiment d’una xarxa viària S’ha considerat que a escala de massís la xarxa viària estratègica ha d’estar constituïda per camins primaris i secundaris. Tots els vials inclosos a la xarxa estratègica han de permetre l’encreuament dels vehicles autobomba rural pesada (BRP). La resta de la xarxa existent serà inclosa a la cartografia però no s’hi proposarà cap actuació a nivell de PIE.

A l’apartat de recull de vials s’ha explicat com s’han inventariat els vials existents. Per a la planificació de vials ens hem basat en el treball de camp i en els criteris:

- La connexió més ràpida i segura entre les carreteres i els nuclis habitats. - L’accessibilitat a les àrees estratègiques, on és possible una intervenció d’extinció. - La possibilitat de circular al llarg de les AE. - L’accés als diferents punts d’aigua estratègics per als mitjans terrestres.

En el present projecte de prevenció es planifiquen dos tipus d’actuacions en relació a la xarxa viària estratègica:

- Manteniment de camins, per tal de mantenir l’estat general de la xarxa estratègica i per assegurar la possibilitat d’encreuament dels vehicles BRP i giradors en aquells que no tinguin sortida. - Adequació d’alguns trams per tal d’adaptar-los a la categoria que s’especifica a la planificació. - Obertura de camins nous. En general el criteri per a obrir camins ha estat restrictiu, ja que quan és possible emprar camins existents s’ha evitat planificar l’obertura.

Complementàriament també s’han de d’executar les franges de seguretat de vial (FSV) i les franges d’accessibilitat (FAT) en tots els vials de la xarxa bàsica, primaris i secundaris.

L’objectiu de cara a la prevenció de grans incendis forestals és disposar de la infraestructura mínima que garanteixi un bon accés al territori i que es mantingui sempre en un bon estat de conservació.

8.7. Foment de la ramaderia En aquest capítol es proposa la instal·lació de les diferents infraestructures necessàries o útils per a l’ús ramader, que ha de contribuir el màxim possible en el manteniment de les àrees de baixa càrrega de combustible. Actualment és difícil trobar ramats i pastors disposats a pasturar en zones de muntanya o prats i amb les actuacions planificades es pretén almenys facilitar la feina.

Aquesta part de la planificació va associada a cada grup d’actuacions, de manera que quan s’executi la totalitat o una part de les àrees de baixa càrrega proposades sempre s’ha de fer simultàniament una part d’actuacions de foment de la ramaderia. A nivell del PIE es destina una partida general i serà a nivell d’execució real de treballs on es definirà amb detall les actuacions convenients a fer.

El tipus d’actuacions que es proposa fer són:

- Instal·lació d’abeuradors repartits per les AE, AS o FAE. - Portada d’aigües des de fonts o altres per tal d’alimentar els abeuradors. Aquestes actuacions poden combinar-se amb la portada d’aigua a punts d’aigua per extinció d’incendis. Al massís ja hi ha diversos exemples de sistemes de conducció d’aigua que, a partir de fonts o còrrecs, alimenten per gravetat punts d’aigua i abeuradors. - Instal·lació de passos canadencs, que faciliten el tancament de zones de pastura.

142 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

- Instal·lació de corrals, imprescindibles per a la pastura de bestiar oví i cabrum.

8.8. Punts d’aigua

8.8.1. Definició i classificació El pla INFOCAT defineix els requisits mínims de què ha de disposar un punt d’aigua per a la seguretat dels helicòpters. Aquests mínims els compleixen alguns dels punts d’aigua existents i són condicions d’obligat compliment per a la construcció de qualsevol punt d’aigua nou que sigui objecte d’ajuts de l’administració. Ara bé, el febrer de 2010 ha aparegut una guia tècnica que amplia i modifica les condicions del pla INFOCAT (veieu apartat següent).

El pla INFOCAT i la Cartografia Operativa d’Emergències (COE) disposen d’una classificació, nomenclatura i simbologia dels punts d’aigua.

Taula 64. Simbologia de l’INFOCAT per als punts d’aigua. Aquesta simbologia s’empra a la Cartografia Operativa d’Emergències (COE). Tipus Tipus Accessible de Característiques Símbol general a helicòpter punt

No Hidrant de columna

Hidrant No Hidrant d’arqueta

o boca de reg No Hidrant no classificat

No Boca de reg

Bassa o piscina no accessible per a No helicòpter. Bassa

Puntd’aigua artificial o piscina Bassa o piscina accessible per a Sí helicòpter.

Dipòsit No Dipòsit cobert

Punt natural de càrrega d’aigua: llac No embassament, riu, canal, etc. Curs o no accessible a helicòpter. massa

natural d’aigua Punt natural de càrrega d’aigua: llac

Puntd’aigua Sí embassament, riu, canal, etc.

accessible a helicòpter.

Punt d’aigua d’ús públic. Tots Sí o no Símbol a superposar al fons d’un Tots Tots dels anteriors.

143 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

8.8.2. Característiques requerides als punts d’aigua de la xarxa bàsica Com ja s’ha explicat a l’apartat 4.6.2., en el que es descriu el recull de punts d’aigua, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments (DGPEIS) ha elaborat una guia tècnica “Característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals” en la que es defineixen les característiques tècniques que han de tenir els punts d’aigua. Aquesta guia, que data de febrer de 2010, podria variar en el decurs de l’aplicació del PIE. Per tant, convindrà revisar si hi ha hagut una nova versió que afecti l’adaptació o nova construcció dels punts d’aigua. En aquest apartat es presenten les característiques constructives més rellevants.

A grans trets es pot dir que la tendència de la DGPEIS és anar cap a una xarxa bàsica de punts d’aigua en la que es pugui confiar amb seguretat en les emergències. És preferible tenir una xarxa bàsica de menor nombre de punts si aquests es troben en bon estat, són plens i es pot confiar en el seu bon funcionament. Cal dir que omplir els punts d’aigua de forma artificial té un cost considerable.

Material

Figura 98. Recomanació de materials constructius de punts d’aigua de la guia tècnica de la DGPEIS.

Abastiment. La guia tècnica indica que els punts d’aigua de la xarxa bàsica han d’autoabastir-se. Per tant, un criteri per a millora de punts d’aigua serà que en la mesura del possible es vagin preparant l’autoabastiment de tots aquells que ara han de ser omplerts pels Bombers o les ADF. Hi ha diverses possibilitats: canalitzar aigua des d’una font, aprofitar l’aigua de pluja d’un teulat, d’una carretera o una altra superfície impermeable o, com a darrera opció, connectar-los a la xarxa urbana d’aigua.

Accés per mitjans terrestres. El camí d’accés per vehicles BRP al punt d’aigua de la xarxa bàsica ha de complir almenys amb les característiques d’accés secundari que defineix el Pla INFOCAT. - Amplada del ferm superior a 3 m, amb sobreamples cada 100 o 150 m. - Caixa de pas lliure d’obstacles i vegetació de 4 m. d’alçada i 3 m. d’amplada. - Diàmetre de gir de les corbes del camí mínim de 20 m.

Espai de maniobra de càrrega per mitjans terrestres. On es trobi la connexió de càrrega s’ha de disposar d’un espai suficient perquè, estant un camió estacionat, un segon hi pugui maniobrar sense dificultat. En aquest espai hi ha de cabre una circumferència inscrita de 10 metres de radi o una cruïlla de camins tipus T.

Punt de càrrega per mitjans terrestres. - Ha d’estar situat almenys a 25 m de distància del punt d’aigua per a què mitjans aeris i terrestres puguin carregar simultàniament. - La connexió pot ser de gravetat (cal posar un ràcor BCN70 i tenir una pressió mínima de 10kPa) o per aspiració (cal posar un ràcor Storz110).

144 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Zona de protecció per als mitjans terrestres i aeris. Al voltant del punt d’aigua i al voltant del punt de càrrega han d’establir-se unes zones de protecció.

- Al voltant del punt d’aigua estrictament ha d’existir una àrea de 25 m totalment lliure de vegetació. - Al voltant del punt de càrrega dels mitjans terrestres ha d’haver-hi una àrea de baixa càrrega de combustible que serà variable en funció del pendent del terreny i del model de combustible existent al voltant. - Si el punt de càrrega dels mitjans terrestres es troba vora el punt d’aigua (cosa que cal anar canviant segons la guia, desplaçant-lo a 25 m), la distància de protecció se superposa als 25 m lliures per a l’helicòpter.

Figura 99. Distància de protecció mínima en punts de càrrega per als mitjans terrestres segons pendent i model de combustible.

Figura 100. Esquema de zona de protecció al voltant del punt de càrrega i al voltant del mateix punt d’aigua.

Capacitat i làmina d’aigua.

- La capacitat mínima dels punts serà de 200 m3. - La làmina d’aigua tindrà com a mínim 4 m de diàmetre o de costat. - S’ha de garantir un nivell d’ompliment tal que no deixi el nivell de l’aigua a més d’1 m de fondària, per a què els mitjans aeris puguin carregar.

145 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

Figura 101. Dimensió mínima de la làmina d’aigua i requeriment mínim de fondària de la làmina d’aigua per a la càrrega de mitjans aeris.

Accés i senyalització per al públic. Els punts es tancaran amb una tanca perimetral amb porta tancada amb clau que impedeixi l’accés a tota persona aliena a l’ús i manteniment del punt d’aigua. També es col·locaran rètols informatius de l’ús de la bassa i de prohibició de bany.

Protecció per la fauna. Els punts d’aigua tindran una rampa per a què en cas de que algun animal caigui a dins en pugui sortir i no ofegar-se.

8.8.3. Propostes de millora principals per a establir una xarxa de punts d’aigua A les fitxes dels punts s’indiquen les actuacions a fer a cadascun els punts d’aigua per adaptar-los a les condicions tècniques de la Guia.

Aquí es presenta una llista de les principals actuacions que cal fer per millorar la xarxa de punts d’aigua del PPP:

- Adaptació de connexions als mitjans terrestres, allunyades 25 m del punt d’aigua i amb el ràcord preferit, amb distinció entre aspiració i pressió. - Millorar o fer possible l’autoabastiment dels punts d’aigua que requereixen ser omplerts expressament. - Treball en la vegetació circumdant als punts de càrrega dels mitjans terrestres per a què serveixin d’AS per als mitjans d’extinció i al voltant dels punts per a què els mitjans aeris hi carreguin amb seguretat.

8.9. Senyalització i regulació de l’accés Senyalització d’elements

Senyalització de masos, cases i altres indrets significatius on hi hagi persones o béns. És a dir, en gran mesura són els elements vulnerables que, al mateix temps, en nombrosos casos poden ser àrees de seguretat (AS) en cas d’incendi. Els senyals estaran col·locats en els camins d’arribada a l’indret, de manera que siguin ben visibles. L’objectiu és que en situacions d’emergència els mitjans d’extinció puguin localitzar l’indret amb facilitat.

Col·locació de senyals i tanques de regulació de l’accés

A la comarca fa uns quants anys que ja s’ha establert un sistema homogeni de tancament d’accessos, amb tanques metàl·liques que s’obren amb una mateixa clau. Ara bé, no n’hi ha de col·locades a tot arreu, així que s’han planificat i pressupostat 50 tanques. La ubicació es

146 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria definirà en el desenvolupament del pla, tot i que preferentment aniran al costat dels rètols de senyalització d’Alfa3.

Les tanques poden estar generalment obertes durant tot l’any (excepte els camins que estiguin tancats segons el pla d’accessos del massís) i es tancarien en els períodes en què es declarés el nivell d’alerta Alfa3. La clau és la mateixa per a totes les tanques del massís de l’Albera i el del Cap de Creus, i en disposen els agents de l’autoritat, els mitjans d’extinció i els responsables de la gestió dels terrenys (DAAM i/o propietaris).

En fer el recull de senyalització dels punts de tancament d’accessos (rètols d’Alfa3) s’ha vist n’existeixen a tots els accessos al massís on està previst fer un tancament. Per tant, no s’ha pressupostat que se n’hagin d’afegir de nous.

8.10. Vigilància Patrulles

La vigilància té per objectiu la detecció precoç dels focus d’incendi, l’advertiment de conductes negligents i la dissuasió de piròmans. Les patrulles de vigilància al massís en períodes de risc d’incendi, principalment a l’estiu, ja s’ha estat fent des de fa anys, i en aquest PIE es preveu donar-li suport i continuïtat. Actualment hi ha dos grups de patrulles:

o Patrulles de vigilància coordinades per les ADF de l’Alt Empordà. o Patrulla de vigilància del GEPIF.

Punts de guaita

Pel que fa als punts de guaita, els existents són suficients i per això no se’n preveu la construcció de nous. Els punts de guaita existents són:

o Serra de l’Altrera (Albera oest). o Puig d’Esquers (Albera est). o Mare de Déu del Mont (fora de l’àmbit, però des d’on es veu la zona de les Salines).

8.11. Valoració del cost de les actuacions La valoració econòmica de les actuacions és aproximada; es considera que als projectes executius caldrà afinar més en el pressupost, tant perquè s’afini més en el tipus de vegetació a treballar com perquè és possible que alguns treballs s’hagin executat ja o la vegetació hagi canviat (creixement natural de la vegetació, nevades, ventades, rompudes, etc.)

Àrees de baixa càrrega de combustible: AE, AS i FAT

Taula 65. Tipus i cost de les actuacions a realitzar en àrees de baixa càrrega de combustible. Cost unitari Tipus d'actuació ut aproximat (€) AE/AS conreus treballats ha 0,00 € AE/AS pastures/conreus abandonats ha 1.027,82 € AE/AS matollar mecanitzables ha 1.000,78 € AE/AS matollar poc mecanitzable ha 1.595,70 € AE/AS arbrada preu baix ha 1.600,00 € AE/AS arbrada preu mitjà ha 2.000,00 € AE/AS arbrada preu elevat ha 2.500,00 € AE/AS ús mixt/més bosc ha 1.000,00 €

147 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

AE/AS ús mixt/més conreu ha 500,00 € AC, àrees complementàries* ha 0,00 € FPP voltant nucli, obligatòria** ha 0,00 € FAT 10+3 ml 4,40 € FAT 30+10 ml 9,00 €

Xarxa viària

Taula 66. Tipus i cost de les actuacions a realitzar a la xarxa viària. Cost unitari Tipus d'actuació ut aproximat (€) Arranjament de camí preu baix ml 1,21 Arranjament de camí preu mig ml 1,80 Arranjament de camí preu alt ml 2,50 Obertura de camí en terreny mitjanament difícil ml 8,00 Obertura de camí en terreny difícil ml 12,00

Punts d’aigua

Taula 67. Tipus i cost de les actuacions a realitzar en la xarxa bàsica de punts d’aigua. Cost unitari Tipus d’actuació Ut aproximat (€) Construir tot el punt d'aigua nou u 20.000,00 Franja perimetral de 25 m u 500,00 Millorar o refer el sistema d'abastiment (condicionar font, u 1.800 mànegues...) Muntar sistema d'autoabastiment u 2.000 Reparar pèrdues d'aigua u 2.000 Senyalització per a mitjans aeris: franges vermelles i u 800 blanques

Senyalització

Taula 68. Tipus i cost de les actuacions a realitzar en senyalització. Cost unitari Tipus d’actuació aproximat (€) Rètol de senyalització de mas 400 Tanca de camí 1.000

8.12. Priorització d’actuacions Les actuacions es prioritzen en tres graus: 1, 2 i 3. Els criteris emprats per a aquestes decisions estan detallats a l’apartat 7.4.

9. PRESSUPOST I AMIDAMENT DE LES ACTUACIONS PLANIFICADES

Els documents que reflecteixen amb detall les actuacions planificades són els plànols d’actuacions, l’annex 10 de fitxes d’actuacions, l’annex 13 de resum d’actuacions per municipis i el pressupost (document núm. 3). No obstant, en aquest apartat es presenta un conjunt de taules que agrupen i resumeixen les actuacions proposades, de manera que donen una idea general de la planificació, desglossada per municipis, regió d’incendi, prioritat, tipus d’infraestructura, etc. A més, com que incorporen la informació dels

148 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria amidaments i el pressupost, serveixen per a valorar fàcilment la magnitud de la inversió requerida.

9.1. Àrees de baixa càrrega de combustible areals: AC, AS, AE, FP i FPP AC: àrees complementàries AE: àrees estratègiques AS: àrees de seguretat FP: franges de protecció FPP: franges de protecció de nucli

Taula 69. Pressupost (€) d’actuacions areals planificades segons prioritats i tipus. Tipus actuació\ prioritat 1 2 3 Total general Àrea complementària 0,00 0,00 0,00 Àrea estratègica 1.114.722,51 2.037.228,60 549.457,94 3.701.409,05 Àrea de seguretat 69.549,70 172.249,43 724.563,72 966.362,85 Franja de protecció 22.355,20 39.309,67 61.664,87 Franja de protecció de nucli 0,00 0,00 0,00 Total general 1.206.627,41 2.209.478,02 1.313.331,34 4.729.436,77

Taula 70. Amidament (ha) d’àrees de baixa càrrega de combustible planificades segons prioritats. Tipus actuació Prioritat 1 Prioritat 2 Prioritat 3 Total general Àrea complementària 363 2.537 2.901 Àrea estratègica 665 1.352 615 2.631 Àrea de seguretat 71 191 682 944 Franges de protecció 9 25 34 Franges de protecció de nucli 14 847 861 Total general 759 1.906 4.705 7.370

2.500.000

2.000.000

1.500.000 1 2 1.000.000 3

500.000

0 AC AE AS FP FPP

Figura 102. Pressupost d’actuacions areals planificades segons prioritats i tipus.

149 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

9.2. Àrees de baixa càrrega de combustible lineals: FAT Taula 71. Pressupost d’actuacions lineals (FSV)planificades segons prioritats i tipus (€). Tipus de FSV Prioritat 1 Prioritat 2 Prioritat 3 Total general FAT 10+3 m 334.802,45 656.607,79 1.439.040,59 2.430.450,83 FAT 30+10 m 493.595,40 493.595,40 Total general 334.802,45 656.607,79 1.932.635,98 2.924.046,23

Taula 72. Amidaments en km d’actuacions lineals (FSV) planificades segons prioritats i tipus. Tipus de FSV Prioritat 1 Prioritat 2 Prioritat 3 Total general FAT 10+3 m 76 149 327 552 FAT 30+10 m 0 0 55 55 Total general 76 149 382 607

1.600.000

1.400.000

1.200.000

1.000.000 1 800.000 2 600.000 3 400.000

200.000

0 FAT 10+3 FAT 30+10

Figura 103. Pressupost d’actuacions de franges de trànsit planificades segons prioritats i tipus.

9.3. Xarxa viària

Taula 73. Pressupost d’actuacions en xarxa viària planificades segons prioritats i tipus (€) Tipus actuació Prioritat 1 Prioritat 2 Prioritat 3 Total general Arranjament 111.743,98 203.669,32 471.168,85 786.582,15 Obertura 101.782,49 190.511,74 81.412,00 373.706,24 Total general 213.526,47 394.181,06 552.580,85 1.160.288,38

Taula 74. Amidaments d’actuacions en xarxa viària planificades segons prioritats i tipus. (km) Tipus actuació Prioritat 1 Prioritat 2 Prioritat 3 Total general Arranjament 63 117 274 455 Obertura 10 18 10 38 Total general 73 135 284 492

150 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

500.000 450.000 400.000 350.000 300.000 1 250.000 2 200.000 3 150.000 100.000 50.000 0 Arranjament Obertura

Figura 104. Pressupost d’actuacions en xarxa viària planificades segons prioritats i tipus.

9.4. Punts d’aigua A les fitxes descriptives de cada punt d’aigua que es troben als annexos hi ha un pressupost parcial que detalla les actuacions a fer a cada punt d’aigua, així com la suma del total. Tots els punts d’aigua de la xarxa bàsica són de titularitat pública i en aquests s’han proposat 29 actuacions en total, de tipus divers.

Taula 75. Actuacions proposades a tots els punts d’aigua de la xarxa bàsica i import. Nombre de Import Import Tipus actuació punts d'aigua unitari (€) actuacions (€) Construir el punt d'aigua de formigó 6 20.000,00 120.000,00 Franja perimetral de 25 m 2 500,00 1.000,00 Millorar o refer el sistema d'autoabastiment 3 1.800,00 5.400,00 Muntar sistema d'autoabastiment 3 2.000,00 6.000,00 No es proposa cap actuació 7 0,00 0,00 Senyalització bicolor per a mitjans aeris 3 800,00 2.400,00 Total 134.900,00

9.5. Senyalització i regulació de l’accés Taula 76. Pressupost de les actuacions projectades en matèria de senyalització i regulació de l’accés. Nombre Import Import Tipus actuació unitari (€/u) actuacions (€) Rètol de casa o mas en terreny rural 300 400 120.000 Tanca de camí amb el sistema de tancament de 50 1.000 50.000 la comarca

9.6. Vigilància Taula 77. Pressupost de les actuacions projectades en matèria de vigilància. Nombre Import Import Tipus actuació unitari (€/u) actuacions (€) Ruta anual de vigilància de prevenció d’incendis 5 30.000 150.000

151 Projecte d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis del PPP G1 “Massís de l’Albera” i zona annexa Memòria

10. PRESSUPOST GENERAL

10.1. Pressupost per capítols Capítol 1: Àrees de baixa càrrega de combustible 7.653.483,00 €

Àrees estratègiques i de seguretat 4.729.436,77 € Franges de trànsit 2.924.046,23 € Capítol 2: Xarxa viària 1.160.288,38 €

Capítol 3: Foment de la ramaderia 490.000,00 €

Capítol 4: Punts d'aigua 138.900,00 €

Capítol 5: Senyalització i regulació de l’accés 170.000,00 €

Capítol 6: Vigilància 150.000,00 €

Tots els capítols 9.762.671,38 €

10.2. Pressupost per contracte

Pressupost d'execució material 9.762.671,38 €

13% Despeses generals 1.269.147,28 € 6% Benefici industrial 585.760,28 €

Subtotal 11.617.578,95 €

21% IVA 2.439.691,58 €

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 14.057.270,52 €

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a Catorze milions cinquanta-set mil dos-cents setanta euros amb cinquanta-dos cèntims.

Girona, maig de 2015

La redactora del projecte: El director del projecte:

Núria Nadal Salellas Pere Frigola i Vidal Enginyera de forests Enginyer de forests Forestal Catalana, S.A. Generalitat de Catalunya Col·legiada núm. 4.173 Col·legiat núm. 2.483

152