60 MÚSICA I CULTURA POPULAR Caramella36 aia mtflg, n iu de tipus un matafaluga, i farina de pasta de massa d’una tracta Es àpats els durant dies.d’aquests neules, les i es que torrons els amb i menja,juntament fillols desembre de 25 seus dia el als regalen els que padrins tortell tortell un sinó el Reis, de és no nadalenques festes empordaneses les de dible imprescin dolç el Efectivament, EMPORDANÈS EL NADAL DEL TORTELL l’Empordà. a cianes,la i Reis la Ribagorça, la i Pallars ninou de regalats fillols:seus als el padrins pels ells tots Reis, de tortell del l’arribada a anteriors són que nadalenc cicle del festius pastissos almenys,ha,tres hi país nostre Al era? què existia, si I seu? abans cosa alguna havia hi guntar: pre podem ens fora, de vingut ha ens i recent d’implantació és que cert és si però, particular—; en en Reis de hivernals el sobre —ni general tortells els profunditat sobre en estudis s’han gaires No fet indrets. d’altres dent proce cases les relativa totes a amb rapidesa implementat s’ha que confús,sembla és però origen seu El dins. a fava una i figureta una amaga que i confitada amb fruita farcit està que mig al un forat i circular forma en pastís un cap sense és, dubte,Reis,de de mena tortell el català Nadal del Avui en dia el dolç per excel·lència Manel CarreraiEscudé LA RABASSAIELRITUDEL TIÓ de diverses comarques valen comarques diverses de poi e a day al d’any cap de propi , rabassa del dia de Nadal de dia del ac de casca redort redort - - - - Empordà i el Baix Empordà.Baix el i Empordà l’Alt Catalunya: de Principat nord del del comarques dues pobles les els de tots quasi a vigència plena ells,manté tots a anterior és que nadalenc, tortell aquest tió), Nadal de forma en xocolata de de pastís (un tronc el com d’origen foraster dolços altres i Reis de tortell del popularitat creixent la davant i padrins, dels figura la de decaïment progressiu el Malgrat fillola.o mides, en funció de l’edat del fillol diverses de n’hi fan Se’n també incorporen. pastissers i flequers alguns modernament que i da,tot ni porta no farciment de nata ni confita fruita i dins a figureta ni Reis,de favadel cap cia amaga no sobre. Tradicionalment, i a diferèn per blanc sucre afegeix s’hi cuita, vegada una i, talls diversos quen practi li se enfornar la sense massa A massapà. de farcida brioix, Rabassa en forma circular, forma en Rabassa a Verges i la Bisbal d’Empordà.Bisbal la i

- - - Roses o Cadaqués. o Roses comarca,lacom de l’est a més de però és desconegut a les poblacions l’Escala,a fins de i Molins,Siurana…) Pont Fortià, , (, Figueresiels pobles del seu voltant Sant Sescebes, ,Climent Terrades, Llançà, a grans persones de recollir pogut l’he només mot canvi, Empordà, aquest en l’Alt A i . Llofriu per passant Palamós, a d’EmpordàBisbal la vade que des l’eix de les a fins Montgrí…) de Torroella Verges, Baix (, Ter del les regió la de de des poblacions Empordà, Baix del pobles els tots pràcticament a ús rabaça antiga:més denominació sevala mantingut ha Nadal de tell tor el pobles d’aquests molts En RABASSA» LA «DONEU-ME Rabassa en forma de serp sense serp de forma en Rabassa . Trobem aquest nom en ple .en nom Trobemaquest enrotllar,Palamós.a

rabassa

o

-

- . CARRERA MANEL ORG FESTES ARXIU ARXIU FESTES.ORG-MANEL CARRERA i algunes variants: algunes i característics: versos uns dècima la recitili aquest quedesprés petit lafamília. El padrí dóna el tortell al a visitar-lo per desitjar bon Nadal a de dinar, acudeix amb els seus pares casa seva el fillol o fillola, que, abans a espera padrina o embre,padrí el des de 25 el arriba Quan de Nadal. mona una nadalenc, regal un estrena, una com empordanès funciona actual Nadal del tortell el antic mot el no o Conservi (Recollit a per R.) per Figueres a (Recollit vingut. he çó per Que rabassa la Deume salut, vosdo Déu vosguart,Déu padrina, felicitat. dongui us Déu que i rabassa la doneu-me arribat, ha Nadal Benvolgudapadrina, salut. dongui us Déu i tortell el Doneu-me vingut. ha Nadal padrí, dia Bon salut. vosdongui Déu i rabaça la doneu-me vingut; ha Nadal padrina, dies Bons , una breu composició que té (Recollit a Figueres) a (Recollit VayredaOlivas)i Pereper (Recollit (Recollit a Palafrugell) a (Recollit Rabassa en forma trenada, a la Bisbal d’Empordà.trenada,Bisbal la forma a en Rabassa

rabassa - , durant l’hivern. durant catalana geografia la per escampats trobem que festius pans i tortells altres molts com mig, al forat un aquest tortell té rodonaforma amb A les poblacions de l’Alt Empordà, RABASSA LA DE FORMES LES comprar la comprar deien la en que avis els recorden fer, de deixat s’ha que malgrat i exemple, de per Feliu Guíxols, Sant de pastisseries les A d’ull. fa i li que enrotllat, cirera bé una amb o allargat cos el amb serp, un una a semblant animal, representa que la és mentar les docu pogut de he jo comuna que rabasses més forma La (Empordà).» Nadal de dia el fillols llurs a ven dona padrins els d’altres que animalets, forma en bé a o peix, semblant un forcats, extrems amb els llarguera forma de faluga, mata sucrei amb farina de pasta al mot formal el definir abundància recull aquesta ja Alcover-Moll cionari dic enllà pobles.El alguns en trobem també més que circular, pastisseria, l’aspecte de la i ció pobla la segons formes, de sitat diver gran la una canvi, presenta rabassa en Empordà, Baix Al agn aae a aaó a Palamós a anaven alguns i culebra de Nadal de culebra

rabassa : «Peça de de «Peça : . A les les A . angui ------ne n s’anomena e on u (Úmbria), i d n e n mazapán o — o d e l To diferents i Galícia a de des d’Europa, trobem zones en serp, o anguila culebra, de forma massa en pà de tortells de De l’animal. cap el representa cercle, endins del cap posat que, altre cua un i una sembla que extrem un amb tancar, sense però enrotllada diuen anguila en també Palafrugell, de Girbal pastisseria la a amunt, més confitada. mica Una fruita da amb enrotllada,farci i boca i ulls amb serp de forma del en rabassa una bem Joan Can trocanvi,Palamós,hi en mateix pastisseria la A i extrems confitada. fruita sense dos pels oberta llar», guera sense «com enrotuna serp la Palamós, de Glòria i Collboni pastisseries enlloc. documentar pogut he no jo que forma braços, sense però cara, i peus cames, amb adoptar humà, podia aspecte també rabassa la que escrit han estudiosos Alguns tancats. extrems els amb i confitada fruita amb gran, la fan lar,també circu Nadal de també tortell el trobem on d’Empordà, Bisbal la de Bisbalenc Sans pastisseria la A diuen en Palafrugell la de Serra a pastisseria que extrems, pels tancada U o més és d’una menys la rabassa de forma darrera una Finalment, número8). el (com extrems pels tancada però trenada fa la Massot pastisseria la actualment on d’Empordà, Bisbal la a també i Francès) Can fleca la a i Batlle pastisseria la (a Montgrí de Torroella a tradicional forma la és Aquesta oberts. extrems amb els corda, de mode retorçades, a pasta trenades de tires dues de base a és de arcaiques— una més les potser —i rabassa comuna la força de forma altra Una o serpentone lira o — fins al centre d’Itàlia d’Itàlia centre al fins — i porta fruita confitada. serp de Nadal de serp rabassa . lira té forma llar o i té forma forma té i anguilas de de anguilas arpa torciglio , molt molt , ------61 CULTURA POPULAR Caramella36 62 MÚSICA I CULTURA POPULAR Caramella36 amb aquest tortell dolç: tortell aquest amb festiu tronc el precisament,tifica, cançonetes iden que la com característiques, les de alguna servir fer cagar el tió a casa del padrí fent a anaven fillols els tortell, el rebre Perenterrada. soca la ser simulant ritual, cagada la de després tronc rabassa de nom el Figueres.agafat hauria tortell a El recollir pogut he jo que i empordaneses llars algunes ser no l’Empordà,a en presentgeneral és i tot cagui que, costum la tió, el rabassa la que costum el suggereix la i tronc tortell l’esplèndid explicació aquest entre vincle possible del altra Una troncnadalenc. el representa que dolç un tió, del sigui tortell rabassa el com senzillament, la vista, que foradada, ser soca podria una o tronc un des del tortell, que recordarpoden per allarga més formes les de algunes i etimològica, coincidència cisament,de la altresindretsés,en i prePirineus als té tió el que denominacions aquest domèstic. les Peraixò,de ritu una a per aptes erenespecialment coses, amagar-hi poder on forats tenen sovint que fet pel i fusta, una amb colpejades ser en fan que soroll d’olivera— particular pel que, —sobretot soques d’arbre sinó actualment, ciutats moltes els en com comercialitzen es troncs que eren no antics tions de sabut,majoria és la Com sí. que alguna Semblatió? del relacióritu el amb tingués nadalenc tortell aquest que ser Podria cremada». «soca grossa i seca, destinada a qualsevolésser extensió, per i, arbust» o arbre d’un creixsoca la de terra, sota que i gruixuda més ment general inferior, «part la designa diccionari, el segons que, paraula l’anomeni que se és nadalenc sorprèn tortell més d’aquest que diversitat el seva formes, la de de enllà Més CAGA TIÓ» RABASSA,«CAGA n udr mgt oa el sota amagat quedar en rabassa rabassa o

. Peraquesta rabaça una , - - - - el vers, i el tortell de Reis, que que Reis, de tortell el i vers, el recitar de després mà entre en bé gant-lo o tió al cagar fent-lo sigui fillols, als regalen padrins els que rabassa, o Nadal de tortell el l’Empordà problemes a sense conviuen d’avui sigui, com Sigui nadalencs. costumaris alguns recullen com tió,tal el era que domèstic protecció de amulet aquest Nadal, de nit la alimentar, a per servit haver podria que bla sem rabassa, la de concret cas el En corresponent. divinitat la de capella o l’església a beneir a des porta ser de després nitàriament i eren repartides i menjades comu cases d’algunes l’interior a feien es ofrena.rituals ofrenes d’una Les la hivernals— dolços i pans coques, tortells, altres —com estat podria haver que sembla però aclarir, per misteri un encara és fillols— als padrins pels entregat i comprat regal un ser de —abans rabassa la Per altra banda, la funció arcaica de anterior. nit la ell a per expressament tió el l’havia cagat rabassa la que a explicar-li per aprofitava padrí el què en des la l’endemà, recitar de prés rebien el bé O Rabassa en forma de serp enrotllada, serp de forma en Rabassa no.demà i Nadal és avui rabassa,Caga tió caga a Palamós i Palafrugell.Palamósi a (Popular) dècima moment ,

- - - - - conjunt de figures de massapà que que massapà de figures de conjunt tió, del un figuretes Palamós,les trobem on a com elements, nous introduït s’han poblacions algunes en més, a més A Reis. de durant l’àpat consumir per compra es V V V V BIBLIOGRAFIA n.Figueres 728, 1901. any revista la a Recollit 1. Nota i llepolies de regals. resta la amb junt cagui les meravellós tronc aquest perquè bé o alimentar-lo, del per tió safata la a deixi les mainada la perquè serveixen que menges altres i animals, fruites ser simulen IO AYREDA I IO L Fulla,1983. orígens i significat Costums,Nadal.creences, de llibre Fulla,1979. Oberta Obra español».A: Levante y Nordeste rituales, infantiles y juveniles en el 1943. Ampurdán Revista A: Ampurias». de públicos lares de Navidad en el Ampurdán y los ,de 2000. gironines. terres A L L Les figuretes del tió,del Palamós.figuretes a Les , AN AN Pep T T

.

I I

Leslitúrgies del menjar a les

S I O

IMORRA S L IMORRA I V 1 Barcelona: Alta 1. , AS Girona: Diputació , Pere. «La “rabaça” “rabaça” «La Pere. .Barcelona: Alta , 31 I. Figueres: Figueres: I. 31 , , Ramon. «Panes l Regional El , Ramon.

El de

- . CARRERA MANEL ORG FESTES ARXIU