La Rabassa I El Ritu Del
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LA RABASSA I EL RITU DEL TIÓ Manel Carrera i Escudé Avui en dia el dolç per excel·lència ARXIU 36 del Nadal català és, sense cap FESTES mena de dubte, el tortell de Reis, . un pastís en forma circular i un ORG - forat al mig que està farcit amb MANEL fruita confitada i que amaga una Caramella figureta i una fava a dins. El seu CARRERA 60 origen és confús, però sembla que s’ha implementat amb relativa rapidesa a totes les cases proce- dent d’altres indrets. No s’han fet gaires estudis en profunditat sobre els tortells hivernals en general —ni sobre el de Reis en particular—; però, si és cert que és d’implantació recent i ens ha vingut de fora, ens podem pre- guntar: hi havia alguna cosa abans Rabassa en forma circular, a Verges Rabassa en forma de serp sense seu? I si existia, què era? i la Bisbal d’Empordà. enrotllar, a Palamós. SICA I CULTURA POPULAR Ú Al nostre país hi ha, almenys, tres M pastissos festius del cicle nadalenc brioix, farcida de massapà. A la «DONEU-ME que són anteriors a l’arribada del massa sense enfornar se li practi- LA RABASSA» tortell de Reis, tots ells regalats quen diversos talls i, una vegada pels padrins als seus fillols: el redort cuita, s’hi afegeix sucre blanc per En molts d’aquests pobles el tor- de ninou, propi de cap d’any al sobre. Tradicionalment, i a diferèn- tell de Nadal ha mantingut la seva Pallars i la Ribagorça, la casca de cia del de Reis, no amaga cap fava denominació més antiga: rabassa o Reis de diverses comarques valen- ni figureta a dins i no porta ni rabaça. Trobem aquest nom en ple cianes, i la rabassa del dia de Nadal farciment de nata ni fruita confita- ús a pràcticament tots els pobles a l’Empordà. da, tot i que modernament alguns del Baix Empordà, des de les flequers i pastissers també n’hi poblacions de la regió del Baix incorporen. Se’n fan de diverses Ter (Colomers, Verges, Torroella EL TORTELL DEL NADAL mides, en funció de l’edat del fillol de Montgrí…) fins a les de l’eix EMPORDANÈS o fillola. que va des de la Bisbal d’Empordà a Palamós, passant per Llofriu i Efectivament, el dolç imprescin- Malgrat el progressiu decaïment Palafrugell. dible de les festes nadalenques de la figura dels padrins, i davant empordaneses no és el tortell la creixent popularitat del tortell A l’Alt Empordà, en canvi, aquest de Reis, sinó un tortell que els de Reis i altres dolços d’origen mot només l’he pogut recollir de padrins regalen als seus fillols foraster com el tronc de Nadal persones grans a Agullana, Sant el dia 25 de desembre i que es (un pastís de xocolata en forma de Climent Sescebes, Terrades, Llançà, menja, juntament amb els torrons tió), aquest tortell nadalenc, que Figueres i els pobles del seu voltant i les neules, durant els àpats és anterior a tots ells, manté plena (Vilafant, Llers, Fortià, Pont de d’aquests dies. vigència a quasi tots els pobles Molins, Siurana…) i fins a l’Escala, de les dues comarques del nord però és desconegut a les poblacions Es tracta d’una massa de pasta de del Principat de Catalunya: l’Alt de més a l’est de la comarca, com farina i matafaluga, un tipus de Empordà i el Baix Empordà. Roses o Cadaqués. Conservi o no el mot antic rabassa, LES FORMES pastisseries Collboni i Glòria de el tortell del Nadal empordanès DE LA RABASSA Palamós, la rabassa té forma llar- actual funciona com una estrena, guera «com una serp sense enrot- un regal nadalenc, una mona de A les poblacions de l’Alt Empordà, llar», oberta pels dos extrems i Nadal. Quan arriba el 25 de des- aquest tortell té forma rodona amb sense fruita confitada. embre, el padrí o padrina espera a un forat al mig, com molts altres casa seva el fillol o fillola, que, abans tortells i pans festius que trobem A la pastisseria Can Joan del de dinar, acudeix amb els seus pares escampats per la geografia catalana mateix Palamós, en canvi, hi tro- a visitar-lo per desitjar bon Nadal a durant l’hivern. bem una rabassa en forma de serp la família. El padrí dóna el tortell al enrotllada, amb ulls i boca i farci- petit després que aquest li reciti la Al Baix Empordà, en canvi, la da amb fruita confitada. Una mica dècima, una breu composició que té rabassa presenta una gran diver- més amunt, a la pastisseria Girbal uns versos característics: sitat de formes, segons la pobla- de Palafrugell, també en diuen ció i la pastisseria, més enllà anguila o serp de Nadal i té forma 36 Bons dies padrina, de l’aspecte circular, que també enrotllada però sense tancar, amb Nadal ha vingut; trobem en alguns pobles. El dic- un extrem que sembla una cua doneu-me la rabaça cionari Alcover-Moll ja recull i un altre que, posat cap endins aquesta abundància formal al del cercle, representa el cap de i Déu vos dongui salut. Caramella (Recollit per Pere definir el mot rabassa: «Peça de l’animal. De tortells de massa- Vayreda i Olivas) pasta de farina amb sucre i mata- pà en forma de culebra, anguila 61 faluga, de forma llarguera amb o serp, en trobem a diferents i algunes variants: els extrems forcats, semblant a zones d’Europa, des de Galícia i un peix, o bé en forma d’altres To l e d o — o n e n d i u e n anguilas de Bon dia padrí, animalets, que els padrins dona- mazapán— fins al centre d’Itàlia Nadal ha vingut. ven a llurs fillols el dia de Nadal (Úmbria), on s’anomena torciglio- Doneu-me el tortell (Empordà).» ne o serpentone. i Déu us dongui salut. (Recollit a Figueres) La forma més comuna de les Una altra forma força comuna rabasses que jo he pogut docu- de la rabassa —i potser una de POPULAR CULTURA Benvolguda padrina, mentar és la que representa un les més arcaiques— és a base de Nadal ha arribat, animal, semblant a una serp, amb dues tires de pasta retorçades, doneu-me la rabassa el cos allargat o bé enrotllat, i trenades a mode de corda, amb i que Déu us dongui felicitat. amb una cirera que li fa d’ull. A els extrems oberts. Aquesta és la (Recollit a Palafrugell) les pastisseries de Sant Feliu de forma tradicional a Torroella de Déu vos guart, padrina, Guíxols, per exemple, i malgrat Montgrí (a la pastisseria Batlle i a Déu vos do salut, que s’ha deixat de fer, els avis la fleca Can Francès) i també a la Deume la rabassa recorden que en deien angui- Bisbal d’Empordà, on actualment Que per çó he vingut. la i alguns anaven a Palamós a la pastisseria Massot la fa trenada (Recollit a Figueres per R.) comprar la culebra de Nadal. A les però tancada pels extrems (com el número 8). Finalment, una darrera forma de la rabassa és d’una U més o menys CARRERA tancada pels extrems, que a la MANEL pastisseria Serra de Palafrugell en - ORG diuen lira i porta fruita confitada. A la pastisseria Sans Bisbalenc de FESTES la Bisbal d’Empordà, on també trobem el tortell de Nadal circu- ARXIU lar, també fan la lira o arpa, molt gran, amb fruita confitada i amb els extrems tancats. Alguns estudiosos han escrit que la rabassa també podia adoptar aspecte humà, amb cames, peus i cara, però sense braços, forma que jo no he pogut documentar Rabassa en forma trenada, a la Bisbal d’Empordà. enlloc. «CAGA RABASSA, ARXIU CAGA TIÓ» FESTES . Més enllà de la seva diversitat ORG - de formes, el que més sorprèn MANEL d’aquest tortell nadalenc és que se l’anomeni rabassa o rabaça, una CARRERA paraula que, segons el diccionari, designa la «part inferior, general- ment més gruixuda i que creix sota terra, de la soca d’un arbre o arbust» i, per extensió, qualsevol «soca grossa i seca, destinada a ésser 36 cremada». Podria ser que aquest tortell nadalenc tingués alguna relació amb el ritu del tió? Sembla que sí. Caramella Rabassa en forma de serp enrotllada, Les figuretes del tió, a Palamós. Com és sabut, la majoria de tions a Palamós i Palafrugell. 62 antics no eren troncs com els que es comercialitzen en moltes ciutats actualment, sinó soques Caga rabassa, caga tió es compra per consumir durant d’arbre —sobretot d’olivera— avui és Nadal i demà no. l’àpat de Reis. A més a més, en que, pel particular soroll que fan (Popular) algunes poblacions s’han introduït en ser colpejades amb una fusta, nous elements, com a Palamós, i pel fet que sovint tenen forats O bé el rebien l’endemà, des- on trobem les figuretes del tió, un on poder amagar-hi coses, eren prés de recitar la dècima, moment conjunt de figures de massapà que especialment aptes per a aquest en què el padrí aprofitava per a simulen ser animals, fruites i altres ritu domèstic. Per això, una de les explicar-li que la rabassa l’havia menges que serveixen perquè la denominacions que el tió té als cagat el tió expressament per a ell mainada les deixi a la safata del Pirineus i en altres indrets és, pre- la nit anterior. tió per alimentar-lo, o bé perquè cisament, la de rabassa. Per aquesta aquest tronc meravellós les cagui SICA I CULTURA POPULAR Ú coincidència etimològica, i per Per altra banda, la funció arcaica de junt amb la resta de llepolies i M algunes de les formes més allarga- la rabassa —abans de ser un regal regals.