Recull De Premsa

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Recull De Premsa 5 Recull de Premsa Dimarts, 28 De Abril De 2015 6 2 DiMARtS, 28 D’ABRiL DE 2015 Diari de Girona ■ MARC MARTÍ Escoles Verdes del Gironès i l’Empordà comparteixen projectes sostenibles Una jornada aplega 28 centres educatius sensibilitzats amb l’educació ambiental GIRONA | PILI TURON Oli reciclat per fer sabó, horts LA TROBADA ecològics, material de rebuig com a base per a l’elaboració de jocs, el GIRONA consum d’aigua a l’escola o la im- Intercanvi, grups de treball i portància dels esmorzars saluda- dinar de cloenda a la Devesa bles són alguns dels projectes que La jornada es va celebrar a la ahir es van compartir a les Jorna- Casa de Cultura de Girona i es des d’intercanvi territorial per als va centrar en l’intercanvi d’experièn- Un dels tallers que es van realitzar ahir al migdia al pati interior de la Casa de Cultura de Girona. centres educatius d’infantil i Pri- cies i el treball en grups d’alumnes. El mària, que el Departament de programa es va tancar amb un dinar venció als jocs fets amb material de terraprims, de Camallera, va des- Doctor Masmitjà, de Girona, que territori i Sostenibilitat de la Ge- de germanor, a la Devesa. rebuig; la Pi Verd, de Palafrugell, va vetllar quanta aigua es gasta a va informar sobre el seu decàleg neralitat va organitzar a Girona, oferir la ponència «Enmig del l’escola; el Cor de Maria de Figue- d’estalvi d’aigua i energia; el La- juntament amb els Serveis am- mar»; i d’aquesta mateixa població, res va descobrir el riu Muga; la custària, de Llagostera, va oferir el bientals d’educació i turisme tos- pedagògica». El protagonisme de també hi era l’escola bressol mu- Montserrat Vayreda, de Roses, va «Projecte “Barcelona World ca i el Centre d’Educació Am- la jornada, però, va ser per als es- nicipal Els Belluguets, igual que exposar «El medi ambient, un Race”»; l’escola Montserrat, de biental Alt ter. colars i per a les iniciatives soste- l’escola Quermany, de Pals; la Mas compromís»; i d’aquesta comarca, Sarrià de ter, va compartir el seu Vint-i-vuit escoles gironines van nibles que desenvolupen a les se- Clarà, de la Bisbal, va exposar el també hi va participar l’escola fi- joc del reciclatge; el Migdia, de Gi- participar en aquesta activitat que ves escoles. seu projecte «El dipòsit d’aigües i guerenca Josep Pallach. rona, va parlar de la biodiversitat; s’emmarca en el programa Esco- la bústia de suggeriments»; i l’es- la Fundació educativa (Fedac) les Verdes i que, a més de l’expo- Representació comarcal cola Gaziel, de Sant Feliu de Guí- Experiències del Gironès Sant Narcís va centrar la seva in- sició d’experiències concretes per Del Baix Empordà, l’escola Els Es- xols, va compartir la seva propos- La resta de centres educatius eren tervenció en el projecte titulat «La part de cada centre, també va tanys, de Platja d’Aro, va explicar de ta per a la dinamització de patis. del Gironès, amb el Vilademany, terra a les nostre mans», mentre comptar amb la intervenció del di- quina maenra fan sabó a partir d’o- Els centres representants de d’Aiguaviva, que va tractar el con- que el Fedac Pont Major –tots dos vulgador científic i presentador li reciclat; mentre que la torres Jo- l’Alt Empordà van ser l’escola Ra- trol de llums; l’Aulet, de Celrà, de la capital, als quals també va del programa de televisio de Ca- nama, de Mont-ras, va proposar de mon Muntaner, de Peralada, amb que va explicar el reciclatge i el pla- acompanyar el de Salt– de la crea- talunya QuèQuiCom, Marc Boada. jugar amb el medi ambient; Cor de el seu projecte d’apadrinar parcs; fó mòbil del seu centre; la Forn d’A- ció del CAC; l’escola El Bosc de la Al migdia, Boada va pronunciar la Maria de la Bisbal va parlar del seu l’escola Carme Guasch i Darné, de nells, de Fornells de la Selva, que Pabordia va donar a conèixer l’au- ponència titulada «El diàleg: fe- hort ecològic; la Pere Rosselló de Figueres, que va mostrar el seu es va centrar en els esmorzars sa- la de natura i la setmana verda que nomen/objecte com a estratègia Calonge va centrar la seva inter- «cercle obert als aprenentatges»; la ludables i el reciclatge orgànic; el organitza al centre. Una aplicació coneguda com ESTEVE PUIG el WhatsApp per a mestres busca usuaris a l’Estat SAN FRANCISCO | EFE/DdG de descàrregues a Espanya repre- Remind, l’aplicació coneguda senta ja el 25% del total fora dels com el WhatsApp dels mestres, EUA. Belar, que va dirigir l’estra- busca nous usuaris a Espanya, tègia internacional de Facebook Mèxic i altres països de parla his- abans d’arribar a Remind, va apun- pana després d’haver acaparat l’a- tar que Mèxic està també entre els tenció del 35% dels professors als deu principals països per Remind, Estats Units. que compta ja amb 25 milions Meenal Belar, vicepresidenta d’usuaris, entre mestres, pares i es- de producte de Remind, va expli- tudiants, la majoria als EUA car, en entrevista a la seu de l’em- L’aplicació, que va debutar el presa a San Francisco, que treba- 2011, és obra dels germans Brett i lla amb l’editorial espanyola San- David Kopf. Aquest últim va re- tillana per crear un programa pi- cordar que va ser un nen amb lot per a professors a Espanya i males qualificacions escolars i Llatinoamèrica. El programa du- poca confiança en si mateix fins rarà entre tres i cinc mesos i l’ob- que durant el batxillerat la pro- jectiu és recollir informació sobre fessora Denise Whitefield el va la utilitat de l’aplicació per a pro- ajudar a entendre que la dislèxia i fessors de Primària i Secundària, el dèficit d’atenció no estaven re- Arbúcies celebra els 30 anys de la llar d’infants El Jardinet així com a pares i mestres i veure nyits amb la intel·ligència ni amb La llar d’infants El Jardinet, d’Arbúcies, va celebrar el XXX Aniversari de la seva fundació amb una gran festa al com pot millorar-se en funció de fer grans coses en la vida. pavelló poliesportiu municipal de Can Delfí. Al dinar commemoratiu hi varen assistir 180 persones, entre antics i les necessitats de cada país. Espa- Remind, una aplicació gratuïta, actuals alumnes i professores, a més de progenitors i familiars. Al final de l’àpat, no hi va faltar l’obligat pastís amb les nya és ja el tercer principal mercat facilita la comunicació instantània corresponents 30 espelmes que van bufar, per apagar-les, les mestres «d’una institució de la qual l’Ajuntament se per a Remind per nombre de pro- entre professors, pares i alumnes sent molt orgullós per la seva funció educativa i social», tal com va manifestar l’alcalde, Pere Garriga. Segons la fessors que s’han registrat per uti- sobre assumptes escolars impor- directora de la llar d’infants, Carme Inserte, «en aquest curs tenim 60 matriculats, però la nostra capacitat permet 15 litzar l’aplicació. A més, el nombre tants i activitats a l’escola. places més». La festa es va rubricar amb recital de cançons i un espectacle infantil. ESTEVE PUIG 14 DIMArts, 28 D’ABrIL DE 2015 Diari de Girona ■ ELECCIONS MUNICIPALS 2015 Ciutadans (C’s) de Roses diu que Amb 26 vots es pot ser regidor apostaran per la Hi ha molts més edils per habitant a pobles petits que a grans ciutats participació i la Un estudi elaborat pel Ministeri de l’Interior sobre les eleccions municipals a Espanya de 1979 a 2011, fa una anàlisi de les transparència dades registrades. La majoria de municipis de l’Estat són petits o molt petits. Més de 4.000 tenien entre 251 i 5.000 veïns DIARI DE GIRONA al 2011 i més de 2.500 en tenien menys de 250. En canvi, només tretze grans ciutats superaven els 300.000 habitants. DIARI DE GIRONA edils (6.633 castellans i 1.404 ca- EL REPORTATGE Les xifres mostren una naris). evolució del nombre d’electors Dels 68.286 regidors que van Efe/DdG per regidors entre 1979 i 2011, sortir escollits al 2011, el nombre FIGUERES excepte als pobles més grans més gran per comunitats es va re- gistrar a Castella i Lleó amb airebé 20.000 vots ne- 13.219, malgrat que el seu cens era cessita un regidor a cada 17.278 electors censats men- de poc més de dos milions, davant G les ciutats de més de tre que el 1979 la proporció era de dels sis milions d’andalusos que La candidatura de Roses. 300.000 habitants per 20.149 votants. només van poder votar 9.301 re- ser escollit, mentre que en muni- Fins a dia d’avui, s’han celebrat gidors. Andalusia, Catalunya, Ma- ROSES| DdG cipis més petits, cada edil repre- nou eleccions locals (1979, drid i la Comunitat Valenciana re- El candidat de Ciutadans (C’s) a senta de mitjana uns 26 electors, 1983,1991, 1995, 1999, 2003, 2007 uneixen una alta proporció d’e- l’alcaldia de roses, José Manuel Ál- segons xifra un estudi del Minis- i 2011) i els electors han passat lectors mentre la seva proporció varez Cuñat, assegura que l’equip teri de l’Interior sobre «Eleccions dels 26,6 milions que hi havia als Votacions a les eleccions de 2011.
Recommended publications
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • La Rabassa I El Ritu Del
    LA RABASSA I EL RITU DEL TIÓ Manel Carrera i Escudé Avui en dia el dolç per excel·lència ARXIU 36 del Nadal català és, sense cap FESTES mena de dubte, el tortell de Reis, . un pastís en forma circular i un ORG - forat al mig que està farcit amb MANEL fruita confitada i que amaga una Caramella figureta i una fava a dins. El seu CARRERA 60 origen és confús, però sembla que s’ha implementat amb relativa rapidesa a totes les cases proce- dent d’altres indrets. No s’han fet gaires estudis en profunditat sobre els tortells hivernals en general —ni sobre el de Reis en particular—; però, si és cert que és d’implantació recent i ens ha vingut de fora, ens podem pre- guntar: hi havia alguna cosa abans Rabassa en forma circular, a Verges Rabassa en forma de serp sense seu? I si existia, què era? i la Bisbal d’Empordà. enrotllar, a Palamós. SICA I CULTURA POPULAR Ú Al nostre país hi ha, almenys, tres M pastissos festius del cicle nadalenc brioix, farcida de massapà. A la «DONEU-ME que són anteriors a l’arribada del massa sense enfornar se li practi- LA RABASSA» tortell de Reis, tots ells regalats quen diversos talls i, una vegada pels padrins als seus fillols: el redort cuita, s’hi afegeix sucre blanc per En molts d’aquests pobles el tor- de ninou, propi de cap d’any al sobre. Tradicionalment, i a diferèn- tell de Nadal ha mantingut la seva Pallars i la Ribagorça, la casca de cia del de Reis, no amaga cap fava denominació més antiga: rabassa o Reis de diverses comarques valen- ni figureta a dins i no porta ni rabaça.
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • Pujol Reviu Els Seus Orígens
    GIRONA I SALT I FIGUERES • SANT HILARI SACALM • CICLISME La licitació de les obres El Museu de l'aigua Un home increpa els Fan un mercat del Escuredo guanya la del segon tram de la inaugura una mostra clients i propietaris segle XVII al barri prova del quilòmetre muralla desencalla cistellera coincidint dels bars fent-se antic per intentar al Campionat la seva recuperació amb la festa major passar per mosso atreure més visitants d'Espanya de pista í (Pàg. 5) (Pàg.12) (Pàg.38) (Pàg. 50) DIUMENGE, 27 juliol de 1997 Director: Narcís Planas Núm.: 16840 250 PTA liSII Diari de Girona S.A. K SMT Vi 71 El mossèn ho va anunciar ahir en una missa Joan Carreres i Pera serà a l'octubre el nou rector de Tossa Tossa de Mar.- Mossèn Joan el rector d'aquesta població Carreres i Pera serà el substitut -que es quedarà sense capellà d'Enric Costa com a rector de resident quan marxi- i l'admi­ Tossa de Mar, a partir del prin­ nistrador del santuari de la cipi d'octubre. El canvi el va Mare de Déu del Mont. El relleu anunciar Carreres i Pera ahir aï de mossèn Enric Costa ha estat vespre, durant la celebració d'u­ molt mal rebut a Tossa, on dar­ na missa a Maià de Montcal. rerament s'han fet diversos ac­ Carreres i Pera és actualment tes de protesta. (Pàg.ll) El vehicle va quedar a set metres de profunditat Dos agents dels Mossos cauen amb el seu cotxe auiM ROSER al mar al port de Roses Jordi Pujol, poc abans de pronunciar un parlament durant la seva vista a Sant Pere Pescador.
    [Show full text]
  • El Foc De L'empordà, a Mercè De La Tramuntana La Direcció Del Vent Canvia I Pot Afavorir L'extinció Del Foc
    Societat | N.D. | Actualitzat el 23/07/2012 a les 15:56 El foc de l'Empordà, a mercè de la tramuntana La direcció del vent canvia i pot afavorir l'extinció del foc. L'incendi ja s'ha cobrat quatre víctimes mortals. El foc no avança però continua descontrolat [15.52h] Mapa perimetral afectació dels foc de l'Empordà traçat pels Agents Rurals (http://blog.creaf.cat/wp-content/uploads/2012/07/perimetre.pdf) [15.42h] Les flames arriben al mas Can Perxes d'Agullana, que va acollir intelectuals i polÕtics camí de l'exili l'any 1939 [15.38h] La població acollida a la base militar de Sant Climent Sescebes torna als seus domicilis [15.31h]Els ADF informen que el principal focus del foc es troba a la zona situada entre Vilanant i Cistella, a la serra de Colldejou [15.23h]La darrera foto satèl·lit TERRA de la NASA (https://twitter.com/TomasMolinaB/status/227389584672182272/photo/1) del foc de l'Empordà [15.20h]Nova reunió comitè assessor INFOCAT. (http://twitpic.com/aav6p7) Decisions complexes [15.19h]Terrades, el front per evitar que el foc vagi cap a l'interior [15.12h]Frenètica activitats dels equips d'extinció a Darnius, Terrades i Boadella: assegurar la zona per si revifa el vent que les flames no passin a l'Alta Garrotxa. [15.11h]Balanç de sis  carreteres tallades GIP5101 i GIV5105 a Avinyonet de P; Gi500 i Gi501 Agullana; Gi504 Terrades i Gi610 Vilajuïga [15.10h]Dues columnes de fum fan patir Agullana i Darnius [15.04h]Ofensiva per evitar que el foc salti a l'Alta Garrotxa amb un 50% de la vegetació d'alzina i sureda.
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]
  • La Violencia En El Alt Empordà Durante La Guerra Civil Según La Causa General Autor: Oriol Abulí Vergés Tutorizado Por: Fernando Aísa Milà
    MEMORIA ESTANCIA Y AMPLIACIÓN DE LA INVESTIGACIÓN EN EL C.S.I.C. LA VIOLENCIA EN EL ALT EMPORDÀ DURANTE LA GUERRA CIVIL SEGÚN LA CAUSA GENERAL AUTOR: ORIOL ABULÍ VERGÉS TUTORIZADO POR: FERNANDO AÍSA MILÀ MEMORIA DE LA AMPLIACIÓN DEL TRABAJO DE INVESTIGACIÓN “LA VOLADURA DE LLERS” 1 MEMORIA ESTANCIA Y AMPLIACIÓN DE LA INVESTIGACIÓN EN EL C.S.I.C. ÍNDICE - INTRODUCCIÓN ················································ 2 - ANTECEDENTES E INVESTIGACIONES PREVIAS······················· 4 - METODOLOGÍA·················································· 7 - RESULTADO DE LA INVESTIGACIÓN································ 9 - ACONTECIMIENTOS DURANTE LA GUERRA EN MUNICIPIOS CERCANOS A FIGUERES SEGÚN LA CAUSA GENERAL························ 10 - DIVERSOS ANÁLISIS DE LA VIOLENCIA······················ 19 - “Un cálculo frío contra una espontaneidad caliente”···································· 22 - CONCLUSIONES GENERALES······································ 28 - CONCLUSIONES PERSONALES····································· 30 - FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA CONSULTADOS·························· 31 - ARCHIVOS CONSULTADOS································· 31 - BIBLIOGRAFÍA DE LA AMPLIACIÓN DEL TRABAJO “LA VIOLENCIA EN EL ALT EMPORDÀ DURANTE LA GUERRA CIVIL SEGÚN LA CAUSA GENERAL” Y DEL TRABAJO DE INVESTIGACIÓN “LA VOLADURA DE LLERS············································· 31 - AGRADECIMIENTOS············································· 34 - ANEXO DOCUMENTAL············································ 35 Foto de la portada: “Mujer llora después del bombardeo”,
    [Show full text]
  • La Vila De Terrades I La Seva Antiga Notaria: Església, Territori I Propietat
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert La vila de Terrades i la seva antiga notaria: Església, territori i propietat Per MARIÀ BAIG i ALEU HISTÒRIA AIEE, Figueres, 35(2002), pàg. 141-197 1. INTRODUCCIÓ n un treball anterior,(1) publicat en aquestes mateixes pàgines, fèiem notar l’extraordinari interès que representa la documentació notarial per als historiadors. L’Arxiu Històric de Girona [AHG](2) i l’Arxiu EHistòric Comarcal de Figueres [AHCF](3) són avui dia els dipositaris dels protocols que els notaris empordanesos generaren. Malgrat, però, l’extraordinària amplitud d’aquests fons, com en el cas de les notaries de Castelló i de Peralada, hi ha grans llacunes en aquestes sèries documentals. Possiblement, una de les més greus és la manca de tots els protocols anteriors al segle XVI de les notaries de la ciutat de Figueres. D’altres poblacions, però, han estat encara menys afortunades i s’han conservat només volums solts, sense continuïtat, de les seves notaries. Aquest és el cas, per exemple, de les notaries de Capmany, Garriguella o Cantallops. Un dels casos més dramàtics és, però, el de la notaria de la vila de Terrades, de la qual no se n’ha conservat ni un sol volum dels seus protocols. Un dels propòsits del present estudi és presentar una sèrie de dades que fan referència a la desapareguda notaria de Terrades, que ens donen testimoni de la seva existència des del segle XIII i ens parlen de la seva traumàtica fi a les acaballes del segle XVIII.
    [Show full text]
  • Descripció Dels Treballs Duts a Terme Per L'àrea De
    DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS DUTS A TERME PER L’ÀREA DE SERVEIS TÈCNICS 1. Redacció de pro ectes Consisteix en la redacció de projectes que els ajuntaments sol·liciten en els programes d’assistència tècnica que es convoquen anualment. Es tracta de projectes que poden ser tant d’edifcació de nova planta, com rehabilitació, projectes d’espais p blics o pavimentacions de vies urbanes, i tamb! projectes d’in"raestructures i instal·lacions de serveis. #urant el $%&' s’han redactat les mem(ries valorades que a continuació es relacionen, dels municipis seg)ents* MUNICIPIS MEM#RIA VAL$RADA Consell +em(ria valorada per a la construcció d’un edifci de control i Comarcal d’un magatzem al Centre de tractament de residus de l’-lt Empord. de /edret i +ar,. Consell +em(ria valorada per a la fnalització de la canalització d’un Comarcal rec0cuneta al sector nord del Centre de tractament de residus de l’-lt empord. de /edret i +ar,. +asarac +em(ria valorada per a la pavimentació dels carrers del nucli urb. de Vilarnadal. 2ase & 3arrig.s +em(ria valorada de pavimentació del nucli de 4on5. /edret i +ar,. +em(ria valorada per a la prolongació de la vorera del carrer del +ar de +ar,. 4errades +em(ria valorada per la reforma i adequació de 6ca la 7ola892& 4errades +em(ria valorada per la reforma i adequació de 6ca la 7ola892$ 4orroella de +em(ria valorada per a la reforma i ampliació de l’edifci de la 2luvi. Casa Consistorial92& Ventalló +em(ria valorada per a la millora de la xarxa vi.ria92& Ventalló +em(ria valorada per a la millora de la xarxa vi.ria92$ Ventalló +em(ria valorada per a les millores en el tractament d:aig)es residuals al municipi de Ventalló.
    [Show full text]
  • Horaris Sarfa Festius
    informa És obligatori portar 1,5m mascareta mentre utilitzeu el transport públic. També són Procureu mantenir una distància de seguretat recomanables els guants amb els altres usuaris del transport públic. 18/05/2020 Diari - Diario - Daily service - Tous les jours COSTA BRAVA BARCELONA BARCELONA AIRPORT (T1) 1 BARCELONA AIRPORT (T1) BARCELONA COSTA BRAVA L’Escala (Pl. de les Escoles) 07.10 17.45 Barcelona Aeroport Terminal T1 - 12.10 Bellcaire d’Empordà 07.20 17.55 Barcelona (estació del Nord) 08.30 12.45 Ullà 07.24 17.59 Caldes de M. (Can Carbonell) 09.35 - Torroella de Montgrí 07.25 18.00 Santa Cristina d'Aro 09.45 14.00 Pals 07.35 18.10 St. Feliu de Guíxols (estació) 09.55 14.10 Pals (Càmping Mas Patoxas) 07.39 18.14 S'Agaró 10.00 14.15 Regencós 07.40 18.15 Platja d'Aro (estació autobusos) 10.10 14.25 Begur 07.45 18.20 Platja d'Aro (Av. Cavall Bernat, 242) 10.13 14.28 Palafrugell (CAP/Institut)* 07.55* - Sant Antoni de Calonge 10.20 14.35 Palafrugell (estació autobusos) 08.00 18.30 Palamós 10.30 14.45 Mont-ras 08.05 18.35 Palamós (Hospital) 10.31 14.46 Palamós (Hospital) 08.14 18.44 Mont-ras 10.40 14.55 Palamós 08.15 18.45 Palafrugell (estació autobusos) 10.45 15.00 Sant Antoni de Calonge 08.25 18.55 Palafrugell (CAP/Institut) (*) - 15.05* Platja d'Aro (Av. Cavall Bernat, 247) 08.33 19.03 Begur 10.55 15.15 Platja d'Aro (estació autobusos) 08.35 19.05 Regencós 11.00 15.20 S'Agaró 08.45 19.15 Pals (Càmping Mas Patoxas) 11.01 15.21 St.
    [Show full text]
  • Anàlisi Demogràfica De La Comarca De L'alt Empordà
    Anàlisi demogràfica de la comarca de l’Alt Empordà Índex 1 Introducció 1 2 Població total empadronada a l’Alt Empordà 1 3 Distribució de la població per grups d’edat 2 4 Distribució de la població per grups d’edat i sexe 3 4.1 Dones . .3 4.2 Homes . .4 5 Percentatge de població pediàtrica 5 6 Percentatge població segons grups edat 6 7 Comentaris 7 8 Annex A població de l’Alt Empordà l’any 2019 per edats 8 9 Annex B Població per municipi 9 10 Annex C Població per municipi i grups d’edat 11 1 Introducció L’Objectiu d’aquest document és presentar les dades demogràfiques de la comarca de l’Alt Empordà. Donada l’orientació sanitària d’aquest observatori s’han comentat aquelles dades que a priori semblen d’especial interès per a aquest sector. Aquest anàlisi no pretén ser exhaustiva sinó simplement una petita ajuda per comprendre l’estat actual de la comarca. 2 Població total empadronada a l’Alt Empordà La població de l’Alt Empordà a aumentat de 95.871 l’any 1998 a 140.569 l’any 2018. Aquesta diferència representa un increment del 46.62%. La figura 1 mostra l’evolució en el nombre d’habitants a la comarca de l’Alt Empordà. La projecció de població al padró l’any 2025 és de 149.435 habitants en els darrers sis anys. Aquesta xifra implica un increment del 0.98%. Població total a l'Alt Empordà Període 1998 − 2030 160 140 120 Habitants (en milers) 100 2000 2010 2020 2030 anys Font padró: http://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=446&geo=com:02 Font projecció: http://www.idescat.cat/pub/?id=proj&n=10851&geo=com:02 Figura 1: Població de l’Alt Empordà per any des de l’any 1998 fins a l’any 2018 La comarca de l’Alt Empordà està dividida en 68 municipis.
    [Show full text]