El Priorat

Al Priorat, el Pla territorial aposta perquè la capital comarcal guanyi pes i acosti serveis de primer ordre al conjunt de pobles de la comarca. En conseqüència, s’assenyala per a Falset una estratègia de creixement potenciat i s’insta el planejament urbanístic a fer una aposta contundent i decidida en benefici del conjunt de la comarca. L’estratègia d’espais oberts i de noves infraestructures està en consonància amb aquesta voluntat del Pla.

El Priorat no és una comarca amb problemes urbanístics remarcables: el poblament és fortament nodal, els pobles tenen una certa compacitat i no existeixen urbanitzacions de baixa densitat disperses. En conseqüència, el Pla deixa que els pobles segueixin creixent com a pobles, amb moderació.

Certament, el Pla, que és de tipus urbanístic, diu poques coses a la comarca i deixa que sigui el planejament municipal el que vagi conformant el devenir dels seus pobles. Això no és una mancança del Pla territorial, atès que el marc competencial, propositiu i d’escala d’ordenació del Pla és el que és. Sens dubte, aquesta és una comarca més mancada de planificació estratègica i sectorial que no pas territorial o urbanística.

El Pla proposa l’estratègia de creixement mitjà, atès el paper nodal que juguen, l’adequació dels terrenys confrontants, la posició territorial i l’accessibilitat per als nuclis de Capçanes i Marçà, que tenen tren i aptituds per acollir un cert creixement i Cornudella de Montsant, la petita polaritat principal de la part nord de la comarca.

El Pla proposa l’estratègia de creixement moderat, amb l’objectiu que es puguin atendre les necessitats endògenes i fins atreure una petita quantitat de població forània, per als nuclis de Bellmunt del Priorat, Cabacés, el Lloar, el Masroig, el Molar, els Guiamets, Gratallops, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Morera de Montsant, la Torre de Fontaubella, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Margalef, Poboleda, Porrera, Pradell, Torroja del Priorat i Ulldemolins.

Per a Siurana, Scala-dei i Albarca es proposa l’estratègia de millora i compleció amb l’objectiu que puguin atendre’s les petites necessitats endògenes d’aquests nuclis sense desnaturalitzar el seu caràcter i sense generar situacions d’ineficiència, insostenibilitat i sobrecost al conjunt del sistema.

Pel que fa al sòl per activitat econòmica, a banda de les petites peces que puguin situar-se en contigüitat amb els nuclis urbans i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic, es proposa concentrar-lo a Falset.

Assentaments. Memòria 5.93

Assentaments. Memòria 5.94

Finalment, pel que fa als espais oberts, el Pla protegeix i estructura els espais naturals de la comarca i els interconnecta ecològicament. La diagnosi efectuada en el marc dels treballs del Pla coincideix, en bona part, amb les conclusions a que va arribar la carta del paisatge del Priorat en el seu dia. Quan no ho fa amb protecció especial, el Pla protegeix amb protecció agrícola i paisatgística els terrenys productius inclosos en la denominació d’origen Priorat i aquells en els quals s’han fet inversions importants en matèria de regadius.

Assentaments. Memòria 5.95