3. L'àmbit Funcional De Les Comarques Centrals De
3. L’ÀMBIT FUNCIONAL DE LES COMARQUES CENTRALS DE CATALUNYA
3.1 Determinació de l’àmbit del Pla 3.2 Característiques essencials i factors clau de l’àmbit del Pla. Punts forts, punts febles i reptes
3 L’ÀMBIT FUNCIONAL DE LES COMARQUES CENTRALS DE CATALUNYA
3.1 Determinació de l’àmbit del Pla
La llei 23/83, de política territorial, determinava la necessitat de formular el Pla territorial general de Catalunya i els corresponents Plans territorials parcials per a cada un dels àmbits funcionals que, al seu torn, havia d’establir el Pla general.
Tot i que en la Memòria justificativa del Pla territorial general, en el moment de determinar les estratègies globals per a l’àmbit funcional de las Comarques Centrals, s’hi incloïen les corresponents als sistemes urbans del Ripollès, en l’aprovació definitiva del Pla aquesta comarca va restar adscrita a l’àmbit de les Comarques gironines, i les Comarques Centrals limitades al territori de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, Osona i el Solsonès. (pàgines M 133 a M 139 de la Memòria del Pla i article 2 de la Llei 1/95, d’aprovació del Pla territorial general).
La llei 24/01, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació, va modificar el Pla territorial general de forma que la Cerdanya va quedar inclosa en aquest nou àmbit. En conseqüència, l’abast territorial del Pla de les Comarques Centrals de Catalunya ha quedat circumscrit a les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès.
Cal recordar, però, que el propi Pla general, al mateix temps que determina quines són les comarques incloses en cada àmbit de planejament territorial parcial, indica que en la formulació dels plans corresponents s’haurà de tenir en compte el territori de les comarques que s’hi relacionen. En el cas de les Comarques Centrals això té especial significació pel que fa a les de la regió metropolitana, el Ripollès i la Segarra.
L’àmbit funcional de les Comarques Centrals de Catalunya 3-1
3. 2 Característiques i factors clau del territori. Punts forts, punts febles i reptes
Característiques morfològiques del territori
Les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès estan en bona mesura incloses en la gran unitat estructural de la Depressió central catalana, tot i que els seus límits nord, llevant i sud apareguin parcialment encavalcats sobre les estructures tectòniques prepirinenques, de la Serralada transversal i del sistema prelitoral mediterrani.
Aquestes comarques constitueixen un territori morfològicament complex amb una gran diversitat fisiogràfica i paisatgística, un conjunt d’altiplans fortament excavats en sentit dominant nord–sud pels cursos de l’Anoia, del sistema Cardener / Llobregat / Gavarresa i de l’alineació Ter– Congost. Els cursos fluvials han modelat el territori, obrint-lo cap al mar sobre la part central del litoral català, privilegiant la posició que ha ocupat Barcelona, i dificultant les comunicacions transversals, que històricament només s’han pogut desenvolupar de forma fliuïda pel corredor prelitoral. L’erosió fluvial ha format, però, algunes àmplies conques internes: la Plana de Vic, el Pla de Bages, la Conca d’Òdena, àmbits singulars on ha estat possible la formació d’unes unitats urbanes ben configurades, que han adquirit una notable complexitat i presenten un potencial de transformació encara molt significatiu.
La posició geogràfica podria justificar per si mateixa la denominació de l’àmbit com el de les Comarques Centrals de Catalunya tal com ho fa el Pla territorial general. Però, a més a més, la posició geogràfica i la morfologia del territori han permès en el decurs dels darrers dos segles la formació de l’espai econòmic central català, on s’ha creat, al llarg de les valls fluvials, un potent rere país de l’àrea urbana de Barcelona, al mateix temps que es consolidaven sòlides estructures socials i econòmiques recolzades en un sistema de viles, més nombrós que el de les capitals de comarca.
Aquestes viles, que han vist com el seu protagonisme i el seu pes relatiu en el conjunt de Catalunya anava variant paral·lelament amb els canvis en el sistema productiu, han mantingut o adquirit una dimensió i una riquesa de vida col·lectiva que les situen com a nodes de referència en la nova lògica territorial del país.
Una nova lògica que es configura a mida que van prenent forma noves infraestructures de mobilitat. Les que perllonguen els corredors de les valls més enllà dels passos de les serralades de capçalera: la vall del Llobregat i el túnel del Cadí o el sistema de valls del Ter i del Freser i el previst túnel de Toses, obren el territori cap al nord. O les que fan possible unes connexions que la geografia no afavoria: els eixos viaris transversal i diagonal i la previsió de l’eix transversal ferroviari obren uns corredors complementaris o alternatius a les vies històriques que transcorren al llarg del litoral i del prelitoral.
L’àmbit de les Comarques Centrals ha d’adquirir un major protagonisme sócio-econòmic en la mesura que el territori es vagi constituint en una cruïlla, privilegiada però immersa en complexos processos de transformació, on les seves ciutats hauran de treballar en xarxa, entre elles i amb les dels territoris adjacents. Amb les de les comarques de Ponent i gironines a través de les vies de comunicació transversal, amb les pirinenques – on es reforça la històrica via de la vall del Ter amb el Ripollès –, amb les del sud de França i amb les de la segona corona metropolitana.
Alguns factors clau de l’estructura demogràfica i econòmica del territori
L’estructura demogràfica i econòmica del territori s’analitza amb major detall en el capítol 4 de la Memòria. Aquí es presenten només unes dades significatives amb la finalitat de caracteritzar de forma succinta certs aspectes clau de l’àmbit de planejament.
L’àmbit funcional de les Comarques Centrals de Catalunya 3-2
- Població
Segons el cens de l’any 2001, la població de les Comarques Centrals de Catalunya era de 427.645 habitants. L’Anoia en tenia 93.529, el Bages 155.112, el Berguedà 37.995, Osona 129.543 i el Solsonès 11.466.
L’estructura de les piràmides d’edat de cada comarca explica unes taxes de dependència de la població significativament diverses: l’Anoia, amb un valor de 0,49 té una de les taxes més baixes de Catalunya i molt similar a la de les comarques metropolitanes de Barcelona i el Berguedà, amb el 0,61 en té una de les més altes de Catalunya, el Bages, té el 0,54, Osona, el 0,52 i el Solsonès, el 0,55.
Els desequilibris demogràfics del territori són importants. Al costat de l’Anoia, que ha multiplicat per 1,93 la seva població durant el període 1960-2001 - i on l’àmbit de Piera, Pierola i Masquefa, sota clara influència del Baix Llobregat, ho ha fet per 2,8 -, el Berguedà ha perdut el 20% de la població, tot i que Berga l’ha augmentat en un 52%, i el Solsonès s’ha mantingut pràcticament estable, però encara inferior al seu òptim històric: 15.700 habitants l’any 1860, 12.400 l’any 1960 i 11.500 l’any 2001.
- Ocupació
La població ocupada resident del conjunt de les Comarques Centrals era l’any 2001 de 205.034 persones. L’Anoia, amb 45.323 tenia una taxa d’ocupació específica del 0,71. El Bages, amb 73.558 ocupats, el Berguedà amb 16.522, Osona amb 64.207 i el Solsonès amb 5.424 tenien, respectivament, unes taxes d’ocupació específiques del 0,72, el 0,69, el 0,74 i el 0,71, totes sensiblement altes i, en el cas d’Osona, molt a prop del 0,75 que és l’objectiu plantejat en l’escenari 2026 .
- Especialització productiva
Històricament, de la compartimentació imposada per la geografia n’han resultat les fortes diversitats econòmiques i socials que es posen de relleu en les anàlisis comarcals. L’específica estructuració de les valls fluvials ha facilitat que el territori hagi jugat molt sovint el paper de rere país del litoral central català, bàsicament del barceloní, i, per tant directament sotmès al canvis econòmics generats fora del propi àmbit.
Desprès de formar part de l’espai econòmic més dinàmic de Catalunya, molt especialitzat en les indústries tèxtil i paperera implantades al llarg dels cursos mitjans del Ter, el Llobregat, el Cardener i l’Anoia, i de la mineria del carbó i la sal, una part significativa dels municipis de les Comarques Centrals varen començar a quedar al marge de les noves dinàmiques de l’economia. Els processos de transformació que això ha comportat, i que es varen iniciar fa més de trenta anys, encara no han culminat del tot.
En conjunt, la base econòmica està diversificada, però l’especialització comarcal és important i reflexa les disparitats territorials. Si al Solsonès l’any 2001 el sector primari representava encara el 12,9% de l’ocupació i el 8,9% del valor afegit brut (VAB) de la comarca, al Bages nomes n’aportava, respectivament, el 2,1% i el 1,35%. Pel que fa la indústria, però, el Solsonès, representa, a la mateixa data, el 22,3% de l’ocupació i el 28% del VAB, mentre que a l’Anoia els valors són del 42,1% i el 47,8%, al Bages el 35,7% i el 46%, i a Osona el 35,7% i el 41,2%. Al Berguedà, després de les crisis del tèxtil i la mineria, aquests percentatges són significativament baixos: el 25,8 i el 34,18. - Habitatge
Sempre segons el cens del 2001, el nombre d’habitatges construïts a l’àmbit de les Comarques Centrals és de 214.625, dels quals el 70 %, és a dir 151.022, són habitatges principals. En termes comparatius, cal assenyalar que aquest percentatge és el mateix que te el conjunt de Catalunya, i inferior al de les comarques metropolitanes on representa el 78%.
L’àmbit funcional de les Comarques Centrals de Catalunya 3-3
Considerada a nivell de cada comarca l’estructura del parc d’habitatges presenta variacions significatives i característiques pròpies. Al Solsonès, el que el 58% dels habitatges siguin de primera residència posa de manifest sobretot la transformació en l’ús del parc construït, mentre que el 62% de l’Anoia és el resultat del l’extraordinària proliferació d’urbanitzacions destinades a la segona residència que es va produir durant les anys 70, tot i la notable reconversió d’aquests teixits residencials cap a l`habitatge principal com a conseqüència de les relocalitzacions industrials de la comarca del Baix Llobregat. El Berguedà amb el 67% està per sota la mitjana catalana, però per sobre de les comarques veïnes del Ripollès amb el 59%, o la Cerdanya, amb només el 35%, on el pes del turisme residencial fa més temps que es fa sentir. Al seu torn, Osona i el Bages amb el 75 i el 74% són dues de les 14 comarques catalanes – incloent-hi les set de la Regió metropolitana – en les quals el percentatge d’habitatge principal supera el 70% del parc construït.
Els trets de més relleu del territori, amb les seves limitacions i potencials, i les seves característiques sócio-econòmiques més significatives, es representen en el mapa annex “Vertebració general del territori”.
L’àmbit funcional de les Comarques Centrals de Catalunya 3-4
Mapa 3.1.1 Vertebració general del territori
Font: Elaboració pròpia
L’àmbit funcional de les Comarques Centrals de Catalunya 3-5
Punts forts, punts febles i reptes del territori
Les Comarques Centrals comparteixen moltes característiques comunes. Presenten una orografia complicada que ha dificultat les comunicacions i ha comportat l’existència d’amplis espais oberts on l’agricultura - o la silvicultura al Solsonès - manté un protagonisme important, tenen territoris d’antiga industrialització sotmesos a uns processos de reconversió que encara no han culminat, tenen una estructura urbana potent, i, tots ells en conjunt, hauran d’acollir uns creixements demogràfics significatius, deguts tant a la seva proximitat a l’àrea central metropolitana, com a la millora de l’accessibilitat que vindrà de la ma de les noves infraestructures de comunicació nord-sud i est-oest.
Aquestes circumstàncies posen de relleu els punts forts i els punts febles de l’àmbit de les Comarques Centrals per encarar el futur.
Punts forts i oportunitats
- La millora de les infraestructures viàries nord-sud i est-oest, aquestes també ferroviàries, comportarà la progressiva transformació del territori en un espai de nova centralitat
- La integració del territori en l’espai econòmic central català es reforçarà i comportarà el desenvolupament d’activitats econòmiques d’alt valor afegit, al mateix temps que facilitarà el manteniment i la difusió d’activitats industrials manufactureres cap al Baix Berguedà i la bipolaritat Cardona – Solsona
- Existeix tradició empresarial i de ma d’obra especialitzada
- Els territoris de la Conca d’Òdena, el Pla de Bages i la Plana de Vic poden acollir les transformacions de les àrees urbanes de les respectives capitals
- Existeix una xarxa de viles, més enllà de les capitals de comarca, amb teixit cultural i qualitat urbana capaces d’acollir els canvis demogràfics que es plantegen en els escenaris per a l’any 2026
- Hi ha territoris amb una dinàmica demogràfica positiva o molt positiva
- Existeix un patrimoni d’antigues instal·lacions industrials amb un valor de reutilització més enllà de la seva consideració com a elements d’interès turístic - arqueològic
- Hi ha un bon entorn natural que fa del paisatge un actiu econòmic en moltes parts del territori i que igualment pot facilitar el desenvolupament harmoniós de les noves àrees urbanes
- L’agricultura i la silvicultura són importants i tenen uns potencials significatius
Punts febles i amenaces
- La xarxa de comunicació és encara deficient en bona part de les comarques i les possibilitats del transport col·lectiu escasses
- La crisi dels antics sectors industrials encara no s’ha resolt definitivament
- Hi ha territoris fortament envellits i en regressió o estancament demogràfic de molt llarga durada
- La morfologia del territori de les Comarques Centrals dificulta la seva conversió en un espai urbà articulat
- L’existència d’amplis sectors amb urbanitzacions de baixa densitat suposa malbaratament de sòl, no facilita la mobilitat amb mitjans de transport col·lectius i pot generar marginalitats socials
L’àmbit funcional de les Comarques Centrals de Catalunya 3-6
- La manca d’un lideratge natural – que hauria de ser compartit – per tal de conduir els processos de transformació econòmica i demogràfica
- La inexistència d’organismes de cooperació supramunicipal pot dificultar les transformacions de les àrees urbanes que hauran de suportar els grans canvis quantitatius i qualitatius
- Els centres universitaris són petits i no treballen en xarxa
- Una part significativa dels espais oberts es troba en una situació de gran fragilitat davant els riscos d’incendis forestals, i d’altres pateixen els efectes negatius de les activitats mineres, en forma de runams i contaminacions dels cursos fluvials, i de la ramaderia intensiva, també per contaminacions induïdes
Reptes
- Aconseguir que s’estructurin unes àrees urbanes potents, en els escenaris de Catalunya 2026, al voltant d’Igualada, Manresa i Vic
- Assegurar una estructura nodal que vertebri tot el territori i faciliti la recuperació demogràfica
- Promoure els canvis qualitatius que permetin la consolidació d’estructures urbanes en les àrees extenses on dominen les urbanitzacions de baixa densitat
- Crear organismes de cooperació supramunicipal, que també haurien de facilitar l’aparició d’un lideratge compartit, amb capacitat de dirigir les grans transformacions territorials
- Mantenir l’activitat agrària
- Conservar el paisatge, i regenerar-lo en els casos on les agressions sofertes denoten unes fragilitats hores d’ara estructurals: runams, contaminacions dels freàtics o incendis forestals
L’àmbit funcional de les Comarques Centrals de Catalunya 3-7