Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran

Memòria ambiental

Juliol 2006

Índex

0. Introducció

1. Anàlisi del procés d’avaluació

1.1 Històric del procés d’avaluació ambiental

1.2.Síntesi del document de referència

2. Valoració de l'informe de sostenibilitat ambiental i la seva qualitat

2.1. Valoració de l’estructura formal del document com a eina per millorar la qualitat ambiental del Pla

2.2. Valoració del contingut de l’Informe de sostenibilitat ambiental

3. Avaluació del resultat de les consultes realitzades i de com s'han pres en consideració

3.1. Aportacions directament relacionades amb l’Informe de sostenibilitat ambiental

3.2. Aportacions sobre altres punts del Pla que suposarien modificacions en l’Informe de sostenibilitat ambiental

4. Anàlisi de la previsió dels impactes significatius de l'aplicació del Pla

4.1. Impactes individualitzats derivats de l'aplicació del Pla

4.2. Mesures protectores, correctores i compensatòries

5. Determinacions finals que s’hagin d'incorporar a la proposta del Pla

5.1. Indicacions per a l’avaluació ambiental dels instruments que desenvolupin o es derivin del Pla

5.2. Concreció del seguiment del Pla

Memòria ambiental 1

0. INTRODUCCIÓ

La pràctica totalitat del procés d’avaluació ambiental del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran s’ha produït en el marc genèric de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient i en el marc concret del Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials.

La Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, normativa estatal que transposa la Directiva 2001/42/CE i que exigeix, entre d’altres extrems, la redacció de la memòria ambiental que aquí ens ocupa, ha entrat en vigor en la fase final del procés de tramitació administrativa del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Tanmateix, pel fet que el Pla territorial s’hi veu afectat, està obligat a adaptar-se a la llei i complir-la.

La Llei 9/2006, estableix l’obligació d’elaborar una memòria ambiental que és preceptiva i que s’ha de tenir en compte en el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran abans de la seva aprovació definitiva.

D’acord amb l’article 12 de l’esmentada norma, la memòria ambiental s’ha d’elaborar un cop finalitzada la fase de consultes amb l’objectiu de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta de Pla.

Pel que fa al contingut, la memòria ha d’analitzar el procés d’avaluació, l’informe de sostenibilitat ambiental i la seva qualitat, el resultat de les consultes realitzades i com s’han pres en consideració, i la previsió dels impactes significatius de l’aplicació del Pla.

Finalment, la memòria ambiental ha de contenir les determinacions finals que hagin d’incorporar-se a la proposta de Pla.

Memòria ambiental 2

1. ANÀLISI DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ

1.1. Històric del procés d’avaluació ambiental

1.1.1. Tramitació i fonaments de dret

L’any 1983, s’aprova la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, la qual promou una sèrie d’instruments de planificació territorial per a l’assoliment dels seus objectius, entre els quals els plans territorials parcials.

L’any 2001, s’aprova la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

Gairebé al mateix temps, es publica el Decret 201/2001, de 10 de juliol, sobre el procés d’elaboració i tramitació del Pla territorial parcial de la Plana de Lleida, l’Alt Pirineu i Era Val d’Aran s’acorda la formulació i el procediment de participació d’aquest Pla el qual abastava tres subàmbits amb peculiaritats pròpies i específiques: Era Val d’Aran, que té una organització administrativa pròpia; l’Alt Pirineu, integrat per les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i la Plana de Lleida, integrada per les comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell.

Aquell mateix any, però, mitjançant la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació que modifica l’article 2.2 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya, s’estableix l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran –format per l’Aran i les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya– com un dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials de Catalunya.

A principis de 2002, avançant-se a la transposició de la Directiva 2001/42/CE al nostre ordenament jurídic i malgrat el desplegament metodològic i competencial de la norma era una incògnita –recordem que la transposició no s’ha produït fins l’abril de 2006– el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria de Planificació Territorial, assumeix el compromís públic i voluntari d’incorporar l’avaluació ambiental estratègica com a part intrínseca del procediment d’elaboració dels plans territorials parcials.

L’any 2005, mitjançant l’Edicte de 19 d’abril de 2005 (DOGC núm. 4369 – 22.4.2005), se sotmet a informació pública, durant un període de 4 mesos a comptar des de l’endemà de la data de publicació, l’Avantprojecte del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran. Amb dos mesos de decalatge també se sotmet al tràmit de consulta pública (Edicte de 15 de juny de 2005. DOGC núm. 4410 – publicat el 21/06/2005) per un termini superior a dos mesos, l’informe mediambiental d’aquest Pla, formulat en el marc de la Directiva 2001/42/CE.

Enmig d’aquest procés de consulta pública, es publica el Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials el qual recull la voluntat del Govern de Catalunya que el procés de planificació es produeixi amb la màxima participació.

Aquest mateix decret, en el seu article 5 estableix que, d’acord amb la Directiva 2001/42/CE, els plans territorials s’han de sotmetre a anàlisi ambiental d’acord amb el procediment següent: a) L’informe mediambiental, amb el contingut establert en l’article 5 de la Directiva citada, s’ha d’integrar en els documents que incorporen l’avantprojecte de pla i s’ha de sotmetre als tràmits d’informe, audiència i informació pública assenyalats als articles 9 i 10 d’aquest Reglament; b) L’avaluació mediambiental del Pla s’ha d’efectuar conjuntament amb el departament competent en matèria de medi ambient des de l’inici de la seva elaboració. El procés d’avaluació mediambiental es mantindrà al llarg de tota la tramitació del Pla. Finalment, la disposició transitòria única del decret estableix que en els plans territorials parcials l’elaboració dels quals s’hagi iniciat amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret –que és el cas d’aquest– l’avaluació mediambiental s’efectuarà a partir de l’informe mediambiental contingut en l’avantprojecte i es mantindrà al llarg de tota la tramitació del Pla.

Memòria ambiental 3

En el tràmit de la consulta pública de l’Avantprojecte i l’informe mediambiental del mateix, vuitanta persones físiques o jurídiques presenten escrits de suggeriments. Les demandes o propostes efectuades i la manera com aquestes són considerades en la redacció del projecte de Pla per aprovació inicial es fan públiques, de forma detallada, en el document anomenat “Informe sobre la consulta, informació pública i participació ciutadana de l’avantprojecte i del corresponent informe ambiental”.

L’any 2006, mitjançant edicte de 7 d'abril de 2006 (DOGC núm. 4613 - 12/04/2006), es fa pública l'aprovació inicial del Projecte del Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran i se sotmet el projecte i el seu informe mediambiental, per un període de dos mesos, a informació pública, audiència als departaments de la Generalitat, als ens locals de l'àmbit territorial del Pla i a l'Administració de l'Estat i a la consideració de les corporacions, associacions i entitats interessades en el desenvolupament del territori i, en especial, a l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran. En el tràmit d’informació pública del projecte i l’informe mediambiental del mateix, cent-una persones físiques o jurídiques presenten escrits d’al·legacions. Les al·legacions efectuades i la manera com aquestes són considerades es fan públiques, de forma detallada, en el document anomenat “Informe sobre les al·legacions presentades al projecte de Pla territorial aprovat inicialment i al corresponent informe ambiental”.

Pocs dies després, s’aprova la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, normativa estatal que transposa la Directiva 2001/42/CE i que exigeix, entre d’altres extrems, la redacció de la memòria ambiental que aquí ens ocupa. En virtut d’aquesta normativa, el que al llarg de la tramitació ha estat anomenat “informe mediambiental”, passa a ser anomenat “informe de sostenibilitat ambiental”.

1.1.2. Procés de participació

El Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials augmenta les garanties de participació ciutadana en afegir, amb caràcter previ a l’aprovació inicial d’un document, la figura de l’Avantprojecte i l’obligació de sotmetre’l a un procés de consulta oberta i dilatada en el temps durant el qual qualsevol persona física o jurídica pot formular comentaris i suggeriments que permetin millorar el document. L’altre fet destacat és l’obligació que s’assumeix que, des d’un primer moment, ja en la fase d’Avantprojecte, el Pla s’acompanyi d’un informe ambiental per tal que els interessats pugui realitzar una lectura del document en clau de sostenibilitat. En cada moment de tramitació, per tant, el Pla s’acompanya del corresponent informe ambiental de forma que el procés d’avaluació mediambiental es manté al llarg de tota la tramitació del Pla.

L’Avantprojecte i el seu informe ambiental, igual que després el projecte aprovat inicialment i el seu informe ambiental, s’han pogut examinar, en hores d’oficina, a la seu central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, als Serveis Territorials d’Urbanisme de Lleida i de Girona, a la Subdelegació Territorial del Govern de l’Alt Pirineu i Aran a Lleida i, amb concertació prèvia, a les seus dels consells comarcals de l’Alta Ribagorça, de l’Alt Urgell, de la Cerdanya, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà i del Conselh Generau d’Aran. S’ha enviat en format digital, mitjançant CD-Rom, a tots els ens locals de l’àmbit afectat i les principals institucions, entitats del territori i entitats ambientalistes per tal que poguessin consultar-lo i posar-lo a disposició dels ciutadans i entitats interessades. El contingut íntegre de l’avantprojecte i l’informe ambiental s’han publicat a la pàgina web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (www.gencat.net/ptop) per fer-lo accessible a tota persona interessada. Tant la direcció com el cos tècnic de la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat han atès tots els ajuntaments que han sol·licitar entrevista.

Memòria ambiental 4

Complementàriament, s’han organitzat sessions presencials en el territori per informar, de primera mà, del contingut del document. L’avantprojecte s’ha presentat a Sort, davant el Consell Rector de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, i una a cadascuna de les sis comarques, amb el consell d’alcaldes i el consell comarcal / Conselh Generau d’Aran. També s’ha presentat al teixit associatiu en el marc del Pirineu Fòrum i al sector primari de la regió en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Abans de l’aprovació inicial, s’ha mantingut reunió presencial amb els presidents dels consells comarcals i el Síndic d’Aran i s’ha tornat a discutir en el marc del Consell Rector de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran posant- se de manifest un elevat consens sobre el document i un reconeixement generalitzat de l’esforç realitzat per atendre les demandes del territori i de la positiva evolució del document com a resultat del procés de consulta efectuat.

La participació, en el procés de consulta pública de l’Avantprojecte de Pla i el seu informe ambiental ha estat la següent:

Organismes de la Generalitat de Catalunya 3 Consells comarcals / Conselh Generau d’Aran 6 Ajuntaments 34 Entitats, empreses i particulars 37 Total 80

La participació, en el procés de consulta pública del projecte de Pla aprovat inicialment i el seu informe ambiental ha estat la següent:

Organismes de la Generalitat de Catalunya 5 Consells comarcals / Conselh Generau d’Aran 5 Ajuntaments 29 Entitats, empreses i particulars 62 Total 101

A banda, al llarg de tot el procés s’han garantit els necessaris mecanismes de coordinació interdepartamental dins de l’Administració de la Generalitat. S’han mantingut reunions de treball prèvies, s’han sol·licitat informes durant els períodes de consulta i d’informació pública i s’ha presentat i debatut el document, abans de cada consulta pública o aprovació, en el marc de la Comissió de Coordinació de la Política Territorial.

Finalment, tant l’informe ambiental de l’Avantprojecte de Pla com el del Projecte aprovat inicialment s’han analitzat amb els tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i les seves demandes i suggeriments han estat atesos.

Memòria ambiental 5

1.2. Síntesi del document de referència

En el procés d’avaluació ambiental del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, des de les etapes inicials d’elaboració del Pla, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha mantingut informat el Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre els objectius de planificació, la base i contingut de la planificació, les propostes plantejades i els efectes sobre el medi ambient i els elements estratègics previsibles. D’altra banda, ha vetllat en tot moment per no contradir el planejament sectorial ambiental.

Com a resultat de les successives reunions de treball mantingudes entre l’equip redactor del Pla i l’equip tècnic de l’Oficina d’Avaluació Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge es constata un acord pel que fa als criteris ambientals estratègics i principis de sostenibilitat que s’han formulat, als indicadors dels objectius ambientals proposats per a l’informe de sostenibilitat i a l’abast de l’anàlisi efectuada en base a la informació disponible.

En síntesi, els paràmetres que conformen el document de referència en base al qual el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha elaborat els successius informes de sostenibilitat ambiental que han acompanyat la tramitació del Pla són els següents: a) Contingut mínim del document

• Abast del Pla territorial, síntesi dels contingut i relació amb altres plans i programes.

• Diagnosi ambiental de l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran: aspectes ambientals rellevants i tendències ambientals preocupants en absència de Pla (l’alternativa zero).

• Identificació dels objectius ambientals del Pla per raó d’obligacions jurídiques sectorials i/o per raó de la diagnosi ambiental efectuada.

• Avaluació ambiental del compliment o incidència del Pla sobre els objectius ambientals proposats, tant per part de l’estratègia d’ordenació territorial adoptada com per part de les propostes concretes que formula el Pla.

• Directrius per al seguiment ambiental del Pla territorial.

b) Elements d’anàlisi obligada.

• Zones de major valor natural a escala regional i comarcal a banda dels espais naturals protegits sectorialment, tant pel que fa a hàbitats com a espècies.

• Zones de major valor per a la connexió ecològica i territorial entre els espais natural protegits sectorialment.

• Grau de fragmentació de l’espai agroforestal.

• Terrenys que juguen un paper significatiu en el cicle de l’aigua.

• Terrenys de major aptitud agrícola.

• Terrenys afectats per riscos naturals.

• Àrees d’especial interès paisatgístic.

• Evolució dels usos i cobertes del sòl i la seva repercussió ambiental.

• Possibilitats de facilitar la gestió del territori i del paisatge per part del sector primari.

Memòria ambiental 6

• Implicacions del canvi climàtic a la regió.

• Estratègies i mesures urbanístiques i infraestructurals per minimitzar els gasos amb efecte d’hivernacle i, en especial, aquelles que ajudin a contenir l’increment de la mobilitat i a satisfer-la amb el mode de transport més sostenible.

• Anàlisi concret de les possibilitats ferroviàries en clau de sostenibilitat econòmica i ambiental.

• Estratègies i mesures per minimitzar l’ocupació de sòl per part de les noves edificacions i infraestructures i la seva dispersió en el territori.

• Estratègia urbanística per facilitar la gestió de residus sòlids i líquids.

• Mesures per desacoblar l’activitat econòmica de la regió del consum de sòl i fer-la el màxim de sostenible.

c) Criteris ambientals estratègics i principis de sostenibilitat

• Preservar la biodiversitat, tants els hàbitats com les espècies.

• Preservar la funcionalitat de la matriu territorial (interconnexió agroforestal dels espais naturals valuosos i permeabilitat ecològica de les infraestructures i de l’espai construït).

• Protegir, especialment, els espais aquàtics i el seu entorn.

• Garantir una gestió territorial –agrícola, ramadera i silvícola– adequada i suficient.

• No urbanitzar els sòls més fèrtils i agrícolament productius.

• Minimitzar l’ocupació urbana i periurbana de sòl.

• Minimitzar la dispersió territorial d’edificacions, instal·lacions i infraestructures.

• Contenir l’increment de la mobilitat, almenys de l’obligada.

• Potenciar i garantir el mode de transport més sostenible en cada cas.

• Estalviar recursos, minimitzar els residus i facilitar la gestió ambiental.

• Desmaterialitzar el màxim possible l’economia.

d) Abast de l’anàlisi efectuada (contingut i nivell de detall) en base a la informació disponible

El contingut mínim de l’avaluació és el que es detalla en el punt b) d’aquest apartat.

• Per a la identificació de les zones de major valor natural a escala regional i comarcal i de major valor per a la connexió ecològica i territorial entre els espais natural protegits sectorialment s’hauran de fer estudis específics a escala mínima 1:50.000 i àmbit comarcal. Aquests estudis hauran d’integrar les consideracions dels tècnics de la Direcció General de Patrimoni Natural i comptar amb l’assessorament d’experts comarcals. Cada espai proposat haurà d’estar justificat. Els espais proposats s’hauran de validar a la llum de la cartografia d’hàbitats del DMAH.

• Per a la identificació dels terrenys que juguen un paper significatiu en el cicle de l’aigua, s’hauran d’utilitzar, com a mínim, les dades del pla INUNCAT, s’hauran de delimitar els boscos de ribera rellevants i s’hauran de prendre en consideració les zones forestals de capçaleres de conca hidrogràfica.

Memòria ambiental 7

• Per a la caracterització dels sòls de major aptitud agrícola, s’utilitzaran els mapes edafològics, quan existeixin i es delimitaran, almenys, les zones de regadiu i els terrenys topogràficament més aptes.

• Per a la delimitació dels terrenys afectats per riscos naturals s’haurà de prendre en consideració el pla INUNCAT, els mapes de riscs d’allaus de l’ICC i identificar les zones topogràficament més abruptes i de major risc geològic.

• Per a la delimitació de les àrees d’especial interès paisatgístic, vista l’absència d’informació de base o de catàlegs de paisatge, es consultarà els experts universitaris en aquesta matèria.

• Per a l’anàlisi de l’evolució dels usos i cobertes del sòl i la seva repercussió ambiental es tindran en compte els mapes de cobertes del sòl (CREAF, Landsat)

• En general, s’haurà de prendre en consideració, com a mínim, la informació continguda a les cartografies i bases de dades accessibles a la pàgina web del DMAH i consultar el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pel que són matèries de la seva competència.

e) Procediment

• Tant l’Avantprojecte de Pla, com el Projecte de Pla aprovat inicialment, com aquell que ja s’aprovi provisionalment, s’hauran d’acompanyar del corresponent informe de sostenibilitat ambiental.

• Al final de la fase de consulta pública de l’Avantprojecte de Pla i al final de la fase d’informació pública del Projecte de Pla aprovat inicialment, s’haurà d’analitzar, conjuntament entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, l’informe de sostenibilitat ambiental i l’informe sobre els suggeriments i al·legacions presentats i la manera com s’han pres en consideració.

• En aquestes reunions, es determinarà, de comú acord i en funció de la informació disponible i les possibilitats tècniques i econòmiques existents, si convé aprofundir més en l’avaluació d’alguns paràmetres o qüestions que se suscitin com a conseqüència dels processos de participació i consulta endegats o que el Departament de Medi Ambient i Habitatge consideri que han estat analitzats insuficientment.

Memòria ambiental 8

2. VALORACIÓ DE L'INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I LA SEVA QUALITAT

2.1. Valoració de l’estructura formal del document com a eina per millorar la qualitat ambiental del Pla

L’estructura formal de l’informe de sostenibilitat ambiental que acompanya el Pla ha estat lleugerament modificat al llarg de la tramitació del document a l’objecte d’augmentar la seva claredat.

En l’informe, bàsicament: a) Es fa una síntesi del contingut del projecte de Pla territorial parcial per facilitar la seva lectura ambiental (capítol 1) b) S’identifiquen els factors ambientals rellevants dins l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran i les dinàmiques o tendències més preocupants que es donen (capítol 2) c) Es recullen les obligacions jurídiques en matèria de medi ambient i els objectius ambientals exigibles a aquest projecte de Pla territorial en concret (capítol 3) d) Es justifiquen, ambientalment, les grans alternatives escollides i s’avalua el grau de compliment dels objectius ambientals fixats d’inici i la incidència ambiental, positiva i negativa, de les propostes del projecte de Pla (capítol 4) e) Es proposen mesures de seguiment quantitatiu i qualitatiu per a les dinàmiques i tendències ambientalment més preocupants (capítol 5)

Cal destacar que, seguint les indicacions de la Directiva, no s’ha realitzat una diagnosi extensa i dilatada de tots els vectors ambientals del territori, sinó que s’ha concentrat l’anàlisi en els realment significatius, aquells que són de valor en el territori àmbit de planejament, i els que són vulnerables o susceptibles de ser-ho com a conseqüència de les propostes del planejament territorial.

De la mateixa manera, l’avaluació s’ha centrat en els aspectes que són competència del planejament territorial -el sistema d’espais oberts, el sistema d’assentaments urbans i el sistema d’infraestructures de mobilitat- i no ha abordat aquelles qüestions ambientals sobre les quals no té capacitat d’incidència ni en positiu ni en negatiu.

El document, des del punt de vista formal, presenta dos punts forts: segueix un ordre lògic i és molt sistemàtic.

Pel que fa a l’ordre, primer es detecten les tendències ambientals preocupants en absència de Pla (alternativa zero) i el mandat de les estratègies i normes ambientals per acabar establint uns objectius ambientals per al Pla. En segon lloc es justifiquen les propostes del Pla començant per les grans alternatives possibles, seguint per l’anàlisi de les idees força o criteris de planejament que propugna l’Administració actuant i acabant per l’anàlisi de les propostes concretes del Pla en relació als objectius ambientals d’inici. En tercer lloc, es proposen mesures de seguiment per garantir la correcció de les desviacions que poguessin produir-se. A banda, el document fa una síntesi dels impactes positius i negatius del Pla envers el medi ambient que permet una lectura ràpida del Pla en clau ambiental.

Pel que fa a la sistemàtica, el pla treballa amb llistes i matrius de forma que esdevé un veritable check- list del grau de compliment dels objectius ambientals. Es llisten les tendències ambientals rellevants, es llisten i numeren els objectius ambientals, es llisten les estratègies d’ordenació territorial adoptades pel Pla, es creuen i s’analitzen cadascun dels objectius en relació a les estratègies. Aquest esforç sistemàtic, ha permès anar detectant, en el transcurs del llarg procés d’elaboració del pla, aquells objectius que quedaven més desatesos i en relació als quals s’han anat introduint modificacions així com comprovar que les propostes que incideixen en els principals objectius ambientals no han perdut efectivitat a partir de les variacions que ha anat incorporant el projecte de Pla.

La coherència dels objectius ambientals amb les propostes concretes que formula el Pla es presenten, també, mitjançant cartografia, gràfics i taules. Això ajuda a la comprensió de l’anàlisi efectuada.

Memòria ambiental 9

2.2. Valoració del contingut de l’Informe de sostenibilitat ambiental

El punt fort del Pla, sens dubte, pel que fa a l’anàlisi ambiental, és l’estudi de les zones de major valor natural a escala regional i comarcal i de major valor per a la connexió ecològica i territorial entre els espais natural protegits sectorialment. El promotor del Pla ha contractat la realització d’estudis detallats, a escala comarcal, en els quals ha invertit una quantitat notable de temps i de recursos econòmics. D’altra banda, el Departament de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat ha posat a disposició del promotor cartografia molt detallada dels hàbitats que constitueix una informació de base de molt gran qualitat i que ha permès comprovacions exhaustives de la bondat de la proposta d’ordenació. Els estudis i les anàlisis efectuades en aquesta matèria, de segur, tindran transcendència per a molt altre planejament concurrent, tant sectorial com urbanístic, els propers anys.

Pel que fa a l’anàlisi de l’ús del sòl i de la seva evolució, un aspecte absolutament central de l’ordenació territorial, s’ha constatat la dificultat de disposar d’almenys dues sèries d’informació cartogràfica comparable en el temps. Mitjançant els sistemes d’informació geogràfica emprats. Pel que fa a la informació cartogràfica de cobertes del sòl, per exemple, la cartografia del CREAF té una precisió molt superior a l’assolida per les imatges obtingudes pel satèl·lit LANDSAT, però del CREAF es disposa per aquest àmbit només d’una versió amb la informació de l’any 1993, mentre que del LANDSAT hi havia versions del 1992 i 2002, que han permès l’anàlisi de l’evolució en el temps d’aquestes cobertures. De manera semblant, els canvis en la metodologia de fotointerpretació de les imatges i els avenços en les tecnologies d’elaboració de cartografia digital dels darrers anys, fan poc homogènies les series cartogràfiques topogràfiques que forneix l’ICC i poc fiable el resultat de les comparacions.

L’anàlisi dels valors i funcions del sòl forestal s’ha centrat, principalment, en aquells que juguen un paper destacat en el cicle de l’aigua i la protecció del sòl contra l’erosió però s’ha trobat a faltar informació sobre altres funcions de l’espai forestal i, en especial, les productives (silvícoles i ramaderes). Es troba a faltar una informació sobre la utilització del territori per part del sistema de ramaderia tradicional de muntanya, especialment la identificació de les pastures baixes necessàries, que són les més amenaçades.

Pel que fa a l’anàlisi del sòl agrícola, el gran absent ha estat el mapa de sòls, la cartografia sobre la qualitat edafològica del sòl agrícola.

Pel que fa a l’anàlisi de l’aigua, entesa com a element que dota de valor determinats espais per les seves funcions hidrològiques (capçaleres, aqüífers, sistema hídric i zona fluvial) no s’ha disposat d’una cartografia d’aqüífers en format digital ni d’algun indicador o descripció sintètica de la qualitat de l’aigua subterrània. Tampoc estaven cartografiades les zones més actives en la recàrrega dels aqüífers, però tot i així s’han utilitzar altres bases per identificar els terrenys de més valor.

Pel que fa a l’anàlisi de l’aigua com a recurs, en el moment de la redacció del Pla no està encara ultimat el Pla d’abastament d’aigua en alta a Catalunya i no s’ha pogut utilitzar el sistema de modelització que està elaborant l’Agència Catalana de l’Aigua i que ha de permetre la identificació de les zones amb escassetat de recurs, a base d’integrar les múltiples variables (a més de la demanda i el recurs disponibles) que intervenen en el balanç hídric.

S’ha considerat que el vector residus no ha de condicionar el Pla més enllà de l’estratègia de concentració dels creixements residencials escollida per a facilitar el servei de recollida de residus.

Des del punt de vista ambiental i en un territori que concentra tants espais de valor natural, era important l’anàlisi de la fragmentació provocada per les infraestructures, que s’ha pogut fer només amb indicadors referits a la quantitat d’infraestructura o de trànsit per unitat de superfície, en no disposar d’altres estudis específics.

Pel que fa a l’anàlisi dels modes de transport més eficients, s’han elaborat diversos escenaris per obtenir dades del potencial de demanda a partir de diferents hipòtesis, tot i acabar remetent a posteriors estudis de corredors de transport públic. L’esforç que s’ha fet per analitzar la viabilitat i sostenibilitat de nous traçats ferroviaris ha estat important i ha donat lloc a un informe de referència per a d’altres planejaments concurrents.

Memòria ambiental 10

Les dades concretes sobre els efectes del canvi climàtic a Catalunya són encara poques, tot i la millora que ha suposat la publicació de l’Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, impulsat pel Consell assessor per al desenvolupament sostenible.

Finalment, l’anàlisi de la bondat ambiental del model de desenvolupament urbanístic proposat, atès que es tracta de directrius no quantificables, ha estat, per força, de tipus qualitatiu. Tanmateix, hi ha un consens general que el model proposat aporta molts beneficis en clau ambiental (eficiència en el consum de sòl, permeabilitat territorial, disminució de la mobilitat obligada, possibilitats d’implementació de modes de transport col·lectiu, facilitats de gestió ambiental, estalvi d’aigua, etc.) respecte el model tendencial o alternativa zero.

Memòria ambiental 11

3. AVALUACIÓ DEL RESULTAT DE LES CONSULTES REALITZADES I DE COM S'HAN PRES EN CONSIDERACIÓ

3.1. Aportacions directament relacionades amb l’Informe de sostenibilitat ambiental

Durant els dos processos d’informació i consulta efectuats –tant el de l’Avantprojecte de Pla com el del Projecte de Pla aprovat inicialment– els suggeriments i al·legacions s’han centrat en el contingut del Pla i no en l’Informe de sostenibilitat ambiental.

Les aportacions relacionades amb l’Informe de sostenibilitat ambiental han estat efectuades, bàsicament, per les diferents àrees del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat (DMAH) i coordinades, concretament, per l’equip tècnic de l’Oficina d’Avaluació Ambiental (OAA). Les aportacions s’han materialitzat en sengles reunions al llarg del procés entre els components de l’OAA i els de l’equip redactor del Pla del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).

3.1.1. Anàlisi de l’Informe de sostenibilitat ambiental de l’Avantprojecte de Pla territorial. Aspectes generals. (reunions de 7, 15 i 21 de setembre de 2005) a) Participació pública en el procés de redacció de l’avantprojecte de Pla territorial.

El DMAH insisteix que la participació pública és una part fonamental del procés d’avaluació ambiental de plans i que aquesta no queda reflectida a l’informe. El DPTOP es compromet a reflectir l’esforç realitzat pel Programa de Planejament Territorial per a fer possible la participació social tant en la fase de redacció de l’avantprojecte de Pla com en la fase d’exposició i discussió del mateix. b) El sector agrosilvopastoral i la gestió dels espais oberts protegits del Pla.

Es reconeix la vital importància d’aquest sector en la gestió del territori pirinenc, el paisatge i la morfologia del qual són en gran part fruit del seu treball. S’acorda incloure un objectiu ambiental a l’informe relatiu a afavorir el manteniment d’aquest sector en tant que gestor del territori. També es procurarà posar en evidència aquesta importància a la diagnosi ambiental de l’informe.

Respecte les eines de les que disposa el Pla territorial per a fer efectiu aquest objectiu, s’està d’acord en que només són aquelles de caire urbanístic. Tanmateix, es conclou que el Programa de Planejament Territorial farà un esforç per identificar pautes urbanístiques que puguin afavorir aquest sector econòmic estratègic i que, sobretot, es recomanarà fortament el desenvolupament de plans sectorials agrícoles i ambientals per part de les administracions competents per al manteniment i millora del sector.

Una de les mesures que es comenten per al manteniment d’aquest sector és la de compensar econòmicament el seu paper de gestors del medi, mitjançant la transferència de part de les plusvàlues que es produeixen en les operacions de desenvolupament urbanístic sobre l’espai agroforestal. Hi ha acord en el fet que el Pla pot recomanar aquestes mesures però que hauria de ser una norma amb rang de llei la que establís aquests mecanismes. c) Espais oberts de protecció preventiva.

S’aclareixen un seguit de malentesos en relació a aquesta categoria de protecció del sòl no urbanitzable. Queda explicat que la delimitació d’aquestes superfícies no indica que hagin de classificar- se o es puguin classificar íntegrament com a urbanitzables pel planejament urbanístic. És l’estratègia de creixement associada a cada nucli la que determina la magnitud del creixement possible dels assentaments. La normativa de l’avantprojecte, a l’article 2.10, és prou clara al respecte. D’altra banda, el DPTOP informa que en la majoria de casos, l’estratègia assignada, així com les previsions de creixement i l’existència de sòl ja classificat encara per executar, indiquen una ocupació d’un molt petit percentatge de sòl preventiu.

El DPTOP també ressalta que la normativa també dóna directrius d’obligat compliment al planejament urbanístic per a la protecció, dins els espais oberts de protecció preventiva, del sòl no urbanitzable de valor o inadequat per al desenvolupament urbanístic, tant pel que fa a riscs (inundabilitat, per exemple),

Memòria ambiental 12

com respecte els seus valors ambientals, ecològics o científics, agrícoles, paisatgístics o que juguen un paper rellevant en l’estructuració del territori. S’acorda que el DMAH estudiarà si cal afegir algun altre aspecte en aquestes directrius.

A la demanda del DMAH que la normativa del Pla integri paràmetres concrets que assegurin la contigüitat dels creixements, la seva proporcionalitat respecte el teixit urbà existent i la gradualitat de la seva materialització, el DPTOP explica que això ja s’està treballant i que s’estan estudiant instruments que permetin superar els dèficits legals que ara impedeixen als plans territorials ser més normatius.

El DMAH expressa la seva preocupació pel fet que hi ha municipis amb planejament vigent amb sòl classificat per a futurs creixements que excedeix el que el Pla considera raonable en base a les estratègies proposades. Es comenta que caldria definir uns paràmetres objectius (en base a la superfície classificada com urbanitzable i a la densitat dels habitatges) per considerar la diferència entre el sòl classificat i el que es considera necessari en l’estratègia del Pla per proposar uns determinats llindars dins dels quals el Pla hauria de considerar obligatòria la revisió del planejament vigent per tal d’ajustar els plans urbanístics d’aquests municipis amb un excés de sòl disponible. El DPTOP comenta les dificultats de proposar revisions massives de planejament urbanístic municipals, així com de fixar llindars concrets. S’acorda fer més evident el planejament urbanístic disconforme amb les determinacions del Pla i mirar de trobar algun instrument per pal·liar la inèrcia del planejament vigent. d) Sòl agrícola.

Es constata que no queda prou explícita la protecció que d’aquest sòl fa el Pla. S’acorda que s’explicarà de forma més clara que la protecció del sòl agrícola no només s’ha efectuat per raons de productivitat i que hi ha també sòl agrícola protegit especialment (el 44% del sòl agrícola de l’àmbit) i territorialment (un altre 46% més que en total suma el 90% del sòl agrícola de l’àmbit) per raons de connectivitat entre espais naturals, paisatgístiques, estructuradores dels creixements urbans, etc.

El DPTOP també recorda que, a més del sòl agrícola protegit pel Pla, d’acord amb la normativa de l’avantprojecte, el planejament urbanístic està obligat a protegir també el sòl agrícola dins de protecció preventiva que:

ƒ Formi part de mosaics agro-silvo-pastorals. ƒ Els espais interesticials agrícoles rics en diversitat biològica (marges, sèquies, tanques arbrades...) ƒ Sigui de regadiu o que pugui ser-ho. ƒ El més planer i amb unitats productives més extenses. ƒ El que embolcalla espais naturals protegits o de domini públic hidràulic i pecuari. ƒ El que forma part d’àrees d’interès paisatgístic a preservar, a restaurar i a crear o d’àrees amb gran visibilitat ƒ El que es troba en entorns d’elements culturals (històrics, arqueològics, identitaris,...). ƒ El sòl agrícola que, sense tenir un valor intrínsec notable, pot jugar un paper rellevant en l’estructuració de l’espai i en concret el que: ⎯ Actua com a separador d’àrees edificades. ⎯ Defineix els límits de l’espai que poden assolir les àrees urbanes. ⎯ Facilita la percepció del paisatge. ⎯ Preserva superfícies no urbanitzables de certa entitat com a reserves estratègiques de futur. ⎯ Pot fer de franja tamponadora de corredors fluvials i zones humides. e) Indicadors.

Es constata que manquen indicadors de seguiment de l’avaluació. El DPTOP informa que s’incorporaran al document al capítol de seguiment, tal i com indica la Directiva 42/2001 i la proposta de continguts de l’informe ambiental de l’avantprojecte de Llei d’avaluació de plans i programes. Aquest és un capítol que, en l’avantprojecte, no s’ha redactat encara.

D’igual manera s’acorda que es redactarà el capítol de mesures i recomanacions de l’informe ambiental. f) Avaluació.

Memòria ambiental 13

S’acorda mirar de relligar més la diagnosi ambiental amb els objectius, jerarquitzant-los en funció de la seva rellevància a l’àmbit territorial concret de cada Pla territorial. S’acorda també avaluar les propostes de mobilitat i infraestructures respecte més objectius que no pas els d’afectació als espais de protecció especial, especialment en relació a l’eficiència del mode de transport i la disminució de la contribució al canvi climàtic. g) Xarxa de camins d’interès territorial.

S’acorda que s’estudiarà si el pla territorial és l’instrument idoni per abordar aquesta qüestió o si cal fer- ho mitjançant altres figures i que, en tot cas, en la normativa del Pla es farà palesa la problemàtica.

El DMAH considera que la xarxa de camins compleix una funció estructural molt important per a la sostenibilitat de les activitats econòmiques i per a la millora de la qualitat de vida dels que “viuen i treballen gestionant el territori” en el sòl no urbanitzable i que, en l’actual sistema de planejament, aquest aspecte no és prou considerat en les figures de planejament territorial i urbanístic (en els plans municipals no es pot abordar amb prou amplitud donada la seva dimensió supramunicipal). El marc legal actual (la Llei d’accés al medi natural) ha mostrat la seva insuficiència per abordar aquesta qüestió doncs no ha propiciat la consideració de la funcionalitat dels camins com el vector fonamental per jerarquitzar la xarxa de camins i possibilitar la seva millora i conservació.

S’acorda que el DMAH revisarà els Plans Comarcals de Muntanya per comprovar si inclouen l’inventari de camins amb una anàlisi centrada en la funcionalitat dels camins que jerarquitzi la seva importància en base a la tipologia dels nuclis habitats que connecta. Aquesta anàlisi ha de servir de base als programes de gestió i manteniment de la xarxa. h) Sistema d’infraestructures de mobilitat.

Respecte els transports ferroviaris, el DPTOP estudiarà els resultats d’aquest mode de transport a l’Alt Pirineu amb una visió de xarxa, considerant la línia que sembla ser la que té més possibilitats, la de BCN – Puigcerdà – La Seu – Andorra.

Respecte les travesseres o variants, s’aclareix que el que dibuixa el Pla territorial no són traçats sinó en molts casos són reserves de sòl per si es decidís de fer una variant. En els casos en que si que es proposa un traçat per la variant, el DPTOP estudiarà en detall l’estudi de la Direcció General de Carreteres sobre travesseres i variants per si hi ha nous criteris que puguin condicionar les propostes.

Pel que fa al desdoblament de l’eix de l’Urgellet, el DPTOP exposa les necessitats a les que respon (trànsit intens i segregació per evitar accidents entre el trànsit local i el del llarg recorregut). Tot i així, el DMAH proposa que s’estudiï la possibilitat de desdoblar fent un 1+1 pel trànsit local i un altres 1+1 pel trànsit de pas i el DPTOP accepta la proposta.

Finalment, donat que es considera que la viabilitat del transport ferroviari queda demostrada nul·la, el DMAH proposa que es faci una afirmació més contundent al Pla respecte la necessitat de compensar aquest territori amb més serveis de transport col·lectiu per carretera. i) Aigua.

Hi ha una preocupació per part del DPTOP per concretar els objectius que el planejament territorial que s’està elaborant a Catalunya s’ha de plantejar respecte aquest vector, sobre la pertinència de facilitar l’abastament on es produeixin els creixements o condicionar els creixements a la disponibilitat d’aigua. Des del punt de vista ambiental i de sostenibilitat, s’argumenta podria tenir més impacte formular creixements imposats on hi ha l’aigua que portar l’aigua on el sòl potser té menys valor i les raons socioeconòmiques també ho aconsellen. S’ha de portar un milió de persones al Pirineu o a la riba de l’Ebre o aigua del Pirineu o de l’Ebre al Camp de Tarragona?

Pel que fa al sanejament, d’igual manera que passa amb els residus, el planejament territorial aporta la concentració de la població enlloc d’afavorir creixements dispersos que incrementarien els costos d’aquests serveis que, d’altra banda, s’han de garantir per a la població futura, sigui quina sigui la seva ubicació. Es desestima que el Pla territorial hagi d’adequar la localització dels creixements a les previsions del PSARU, o de la capacitat actual de les infraestructures de gestió de residus en una

Memòria ambiental 14

comarca determinada. Per raons també ambientals i de sostenibilitat, sembla que cal formular els creixements en els llocs més adients, econòmicament i ambientalment, i prestar els serveis allà.

S’està d’acord en que la política dels plans de concentrar i densificar creixements és molt positiva respecte l’eficiència de les instal·lacions i els equipaments d’abastament i de sanejament.

El DPTOP exposa breument les hipòtesis de creixement de població a les que Catalunya haurà de fer front en l’horitzó dels plans, cap al 2026. Segons hipòtesis mitjanes – baixes, la població de Catalunya serà de prop de 8.000.000 d’habitants i els plans territorials tenen el repte de proposar, en base a diferents paràmetres territorials, ambientals, econòmics i socials, la millor distribució d’aquesta població.

Es constata que el problema de l’escassetat d’aigua ja és un fet actualment, i que serà un problema major amb aquests increments de població. Es constata, també, que aquests creixements no els promouen els plans sinó que es produiran igualment i que el pla simplement modula la seva distribució per tal que l’impacte sigui el mínim possible. S’acorda que el DPTOP farà arribar a l’ACA les hipòtesis de creixement de població per tal que l’ACA estudiï quins poden ser els punts més crítics i es pugui afegir entre els criteris de localització dels creixements el vector aigua. S’avancen, com a zones més crítiques les del sistema Ter – Llobregat i el Gironès i el Camp de Tarragona.

S’apunta també que els àmbits del Pla d’Abastament d’aigua en alta a Catalunya (PABCAT) poden ser els idonis per al tractament territorial de l’aigua, de manera que es podria, per exemple, demanar que en aquests àmbits qualsevol nou ús de l’aigua hagués de ser compensat per un altre, de manera que el volum total consumit no incrementés.

També s’està d’acord en què les principals zones de recàrrega dels aqüífers són les zones inundables que delimita l’INUNCAT i que, per tant, el tractament que fan els plans territorials d’aquestes zones i de les que es troben sota risc d’inundació és correcte, ja que les incorpora a la protecció especial o territorial. Respecte a les zones inundables, queda clar, també, que el planejament urbanístic haurà d’excloure del creixement les zones inundables tal i com es regula a la Llei d’urbanisme.

Es constata que els principals aspectes en que la planificació territorial incideix sobre el vector aigua són: l’ocupació de l’espai fluvial (i de les zones de recàrrega d’aqüífers), les noves necessitats d’abastament i les noves necessitats de tractament de les aigües residuals.

3.1.2. Anàlisi de l’Informe de sostenibilitat ambiental del Projecte de Pla territorial aprovat inicialment. Aspectes generals. (reunió de 22 de juny de 2006) a) Canvis positius en relació a l’Avantprojecte de Pla i el seu informe de sostenibilitat ambiental.

El DMAH valora positivament el nou redactat de la normativa referent a les estratègies de desenvolupament dels nuclis de població, la no incorporació al Pla del desdoblament de la Seu d’Urgell a Andorra, el major aprofundiment en l’estudi de la viabilitat de la línia ferroviària a la Cerdanya i l’Alt Urgell i, especialment, les millores realitzades en l’informe ambiental tant pel que fa al contingut com pel que fa a la claredat de l’estructura. b) Sistema d’assentaments.

El DMAH es pregunta per la idoneïtat d’assignar l’estratègia de creixement mitjà o moderat donat, que admet un cert creixement exogen, a certs nuclis de població com són Boí, Barruera, Tuixén, Espot, Sorpe, Ribera de Cardós, Alins, Lles de Cerdanya, Llívia, Guils de Cerdanya, Ger i Urús. Es tem que els creixements que es desenvolupin en aquests nuclis siguin eminentment de segona residència. El DPTOP argumenta que el Pla, com és prou conegut, és de contenció però estima que cal deixar una mica de marge en dos supòsits: qual el nucli té un cert rol de capitalitat d’una vall secundària o d’una determinada àrea i quan es tracta del nucli proper a alguna activitat econòmica turística intensiva. Es recorda, també, que el creixement es calcula en base a l’espai construït en l’actualitat i no el sòl planejat per la qual cosa, la major part dels nuclis esmentats no hauran ni podran classificar nou sòl urbanitzable.

El DMAH pregunta per què no s’han permès majors creixements urbans entorn de la línia de tren Lleida- La Pobla de Segur. En concret, el projecte de Pla no proposa cap nucli amb estratègia de creixement

Memòria ambiental 15

mitjà, sinó que les estratègies proposades a l’entorn de la línia són de creixement moderat o de reequilibri. El DPTOP argumenta que, atesa l’atonia socioeconòmica de la regió, el Pla concentra esforços a Tremp i que els pobles esmentats es troben a tocar d’aquesta població.

El DMAH demana que al subapartat de “Possibles àrees de creixement urbà”, dins l’apartat 4.3.2 de l’informe ambiental, s’analitzi quins municipis superarien l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla si desenvolupessin completament el planejament urbanístic vigent i en quina magnitud. S’acorda fer- ho així. c) Sistema d’infraestructura de mobilitat.

El DMAH mostra reticències respecte el desdoblament Lleida-Pont de Suert. Entén que no juga un paper d’eix de gran capacitat de connexió interfronterera i que travessa un territori despoblat, per la qual cosa, a diferència de l’eix diagonal pel Pallars Jussà que proposa el Pla, no té tampoc una justificació local. A més, considera redundant l’eix occidental respecte aquest eix diagonal. Adverteix que el darrer document de Pla d’infraestructures del transport de Catalunya proposa que el desdoblament Lleida-Pont de Suert es realitzi només fins a l’aeroport d’Alguaire a la primera fase del pla (2006-2016), deixant per a la segona fase (2016-2026) la continuació del desdoblament i condicionada a un estudi que valori quin és el repartiment modal que es vol assolir en el corredor on s’insereix l’actuació per tal de definir els serveis, les mesures de gestió i les infraestructures que permetin potenciar el transport col·lectiu i assolir el repartiment modal preestablert. Per tot això, considera que l’Avantprojecte de Pla presentava una major coherència que l’actual projecte de Pla. En conseqüència, es demana que s’incorpori el plantejament que el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya fa respecte al desdoblament Lleida – el Pont de Suert, explicitant la necessitat de l’estudi esmentat per al tram Aeroport – el Pont de Suert. El DPTOP hi està totalment d’acord. El DMAH mostra reticències, també, a com es planteja el desdoblament amb vials de serveis a la C-14, entre el Pla de Sant Tirs i la Seu d’Urgell. Considera que l’argument de la segregació de trànsits a l’Urgellet, per justificar que a més del desdoblament de la C-14 és necessari un vial de servei per a les connexions locals, comporta que d’una oferta actual 1+1 es passi a una oferta 3+3. En aquest sentit, doncs, caldria aprofundir sobre la compatibilitat de l’objectiu sectorial relatiu a la segregació de trànsits amb els objectius ambientals. Comenta que troba a faltar una reflexió relativa a si seria necessari el desdoblament a l’Urgellet si es possibilités l’accés en tren des de la regió metropolitana de Barcelona fins a Andorra per Puigcerdà. Finalment, adverteix que aquesta és una actuació que, a hores d’ara, no apareix al Pla d’infraestructures del transport de Catalunya. En conseqüència, es demana que es plantegi el desdoblament el Pla de Sant Tirs – la Seu d’Urgell en els mateixos termes que es proposa per als estudis de les actuacions de la segona fase del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya. El DPTOP està d’acord en deixar la porta oberta a estudiar si el trànsit d’agitació local pot compartir la infraestructura 2+2 de pas que caldrà fer d’acord amb les previsions de trànsit a curt termini o si, per raons de seguretat i d’estructuració interna del sistema urbà, cal segregar ambdós usos. Pel que fa a les possibilitats que una suposada prolongació del tren de Puigcerdà cap Andorra pogués segrestar part de la mobilitat de l’eix del Segre, el DPTOP remet al mateix informe ambiental on, a partir de les dades del Govern andorrà, es detecta que el fluxe provinent de la regió metropolitana de Barcelona i les comarques gironines és absolutament minoritari en relació al que té altres orígens i utilitza l’eix del Segre.

El DMAH mostra reticències a la despriorització del perllongament de l’actual línia de tren de RENFE des de Puigcerdà fins a Andorra. Tot i reconèixer que aquests arguments no poden sustentar-se en base a les simulacions realitzades pel projecte de Pla, considera que les infraestructures (tant viàries com ferroviàries) són apostes per a desenvolupar estratègies territorials, les quals no sempre han d’anar acompanyades per la validació d’un model de simulació. El DPTOP recorda que el Pla contempla l’estudi d’aquest corredor. El DMAH demana una major atenció al transport col·lectiu per carretera, que s’analitzin els possibles dèficits existents i que entre les 10 determinacions del pla per a una política infraestructural en clau territorial (apartat 6.5.4) s’inclogui una determinació més que parli de la necessitat d’atendre el transport col·lectiu per carretera. Aquesta demanda és de gran importància, sobretot si el pla no realitza finalment cap proposta ferroviària per a l’àmbit. El DPTOP coincideix en la importància del transport col·lectiu per carretera però recorda que aquesta és una política sectorial i de gestió que s’escapa de l’àmbit d’ordenació del Pla.

Memòria ambiental 16

El DMAH considera interessant incorporar un aspecte més en el capítol de diagnosi que posi de manifest la pèrdua d’autocontenció de la mobilitat, així com la davallada de l’ús dels transports més sostenibles en favor del vehicle privat dins de l’àmbit del Pla. El DPTOP considera que a l’Alt Pirineu l’autocontenció és màxima dins del context català i que aquesta és una visió pròpia d’altres territoris més urbans o metropolitans. d) Sistema d’espais oberts.

El DMAH demana que es valori i justifiqui en l’informe ambiental, en l’apartat que es consideri més adequat, la idoneïtat de la proposta que preveu la possibilitat que la Generalitat pugui planificar i promoure una xarxa d’hotels en espais de protecció especial. S’acorda fer-ho així. e) Qüestions formals de l’informe ambiental..

Amb l’entrada en vigor de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, es recorda que l’Informe ambiental haurà d’anomenar-se Informe de sostenibilitat ambiental, així com adaptar el contingut a allò que determina la Llei (per exemple, manca el resum tècnic).

Memòria ambiental 17

3.2. Aportacions sobre altres punts del Pla que suposarien modificacions en l’Informe de sostenibilitat ambiental

Com a conseqüència de la consulta pública de l’Avantprojecte del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran es va plantejar tot un seguit de canvis en el Pla que s’enumeren a continuació i que van comportar un esforç d’incorporació notable en el segon informe ambiental, el que posteriorment va acompanyar el projecte de Pla per a la seva aprovació inicial. Per contra, els canvis en el contingut del Pla com a conseqüència de la informació pública del document aprovat inicialment han estat molt menors i molt concrets i no han modificat de forma significativa l’avaluació ambiental efectuada.

3.2.1 Canvis més rellevants entre l’Avantprojecte i el projecte de Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

Pel que fa a les disposicions de caràcter general, s’estableix que els criteris d’ordenació territorial per a un desenvolupament sostenible enunciats a la normativa del Pla es doten del rang de principis rectors i hauran d’informar, en absència de determinacions normatives més específiques, la presa de decisions en el planejament urbanístic, en els projectes d’infraestructures i en la gestió dels espais oberts. En conseqüència, els principis de sostenibilitat del planejament territorial esdevenen norma.

Es garanteix un dispositiu de seguiment del Pla que haurà de comptar amb la participació del territori, en la figura de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i que ha d’enriquir, també, el seguiment ambiental.

Esmenes pel que fa al sistema d’espais oberts.

Pel que fa al sistema d’espais oberts, als criteris de caire proteccionista, se’ls afegeixen objectius d’índole econòmica com els que comporten la protecció dels sòls agrícolament més productius (fertilitat, dimensió...), el facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable (esquí, activitat agropecuària...), el garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del sistema de ramaderia tradicional extensiu pel seu especial interès en la gestió dels espais oberts o el contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l’ús turístic o d’altres usos compatibles amb la seva preservació que afavoreixin la seva gestió.

Al sòl de protecció especial se li reconeix, a més del valor natural i de connexió ecològica, el valor agronatural. Es fa explícit que, en aquell sòl que es protegeix principalment pel seu interès natural i ecològic, l’ús agrícola i ramader hi juga un paper rellevant a preservar. En aquest sentit es considera com un element de valoració positiva per a la inserció d’edificacions en espais de protecció especial la millora esperable de la gestió de l’espai protegit, cosa que pot afavorir les instal·lacions pròpies del sistema agrari i ramader i també es determina que l’espai d’ús agrícola i ramader en el moment d’aprovació del Pla o aquell que en el futur pugui establir un pla sectorial d’espais d’interès agrari serà susceptible de recuperació per a l’ús agropecuari esmentat en el cas que, temporalment, s’hagi produït un període d’inactivitat i embosquinament. Aquest objectiu de gestió del territori era també, com s’ha vist al capítol anterior, una demanda del DMAH.

Es modifica la definició del sòl de protecció territorial que ara passa a ser molt més localitzat i que recull, a banda del sòl inadequat per raó de riscos: aquell de valor paisatgístic, identitari, d’estructuració territorial o d’interès social (a regular pels catàlegs i directrius del paisatge o per plans directors urbanístics); aquell de valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable; i aquell que té el valor d’una certa reserva per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de l’àrea per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur. A més s’especifica que quan el sòl de protecció territorial s’hagi qualificat pel seu valor per activitats econòmiques, entre les quals les estacions d’esquí, s’hi permetran els equipaments i instal·lacions necessàries, d’acord amb la normativa pròpia del sòl no urbanitzable i les condicions i restriccions sectorials que els siguin d’aplicació, per fer efectiu el seu aprofitament. No s’autoritzarà, tanmateix, la construcció d’habitatges.

S’insta el planejament urbanístic a delimitar també, amb precisió, les zones de risc tecnològic, i a limitar el creixement urbà i la implantació d'elements vulnerables a l'entorn dels establiments afectats per la legislació vigent en matèria d’accidents greus –directiva Seveso II i posteriors modificacions– i

Memòria ambiental 18

determinar, en el seu cas, les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades d'acord amb l'ordenació.

Entre les directrius que el Pla estableix per a l’ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic, s’afegeix la necessitat de protegir urbanísticament, també: els terrenys edafològicament valuosos –els "prime farmland" i els "unique farmland"– sempre que existeixi el mapa de sòls agrícoles del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per aquell territori; els terrenys que hostatgen els elements que garanteixen el sistema de ramaderia tradicional: espais (prats de pastura intermitjos i de fons de vall) i infraestructures associades (camins ramaders, camins d’accés motoritzat, abeuradors, triadors, pletes, coberts de refugi); els terrenys de vinya del Prepirineu; i els espais agraris de valor: aquells amb infraestructures agràries creades per al maneig de sòls que identifiquen un paisatge, que tenen valor històric i que resulten fonamentals per a la conservació de sòls i aigües com ara terrasses i feixes, closes, infraestructures de rec i drenatge...).

En el capítol de recomanacions per a una millor planificació i gestió dels espais oberts, i per a complementar positivament les directrius d’ordenació territorial el Pla recomana un pla d’espais d’interès agrari que identifiqui, entre d’altres qüestions, els elements estratègics per al sistema de ramaderia extensiva tradicional i els espais on el valor natural i productiu van indisociablement lligats; un mapa de sòls agrícoles per a l’Alt Pirineu i Aran; un programa d’espais agraris tallafoc; un pla general de política forestal; una normativa específica i un pla de camins que clarifiqui la titularitat i la gestió dels diferents tipus de camí; i un pla de vies pecuàries que garanteixi la seva recuperació i conservació patrimonial i reguli la seva multifuncionalitat. També es recomanen un pla director d’estacions de muntanya, un programa de racionalització i minimització de l’impacte paisatgístic de les infraestructures de transport i transformació d'energia elèctrica, una delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables, un pla director de càmpings que atengui, especialment, la qüestió dels allotjaments fixes i del risc d’inundacions, un programa d’àrees d’acampada, un pla d’hotels d’ubicació en paratges de valor, un programa d’equipaments d’interpretació del patrimoni natural, un pla de valorització de les làmines d’aigua i un pla d’ordenació ambiental de les instal·lacions de radiocomunicació.

S’afegeix un article específic sobre les edificacions agràries en el paisatge rural que aclareix i redueix el contingut mínim de l’estudi d’integració paisatgística de les edificacions agràries, obre la porta a que el planejament general municipal o la Generalitat homologuin condicions i prototipus de les diferents edificacions agràries en àrees o unitats de paisatge homogènies per tal que ja no calgui aquest estudi d’integració paisatgística. Les distàncies de les edificacions aïllades a lleres dels rius, rieres i barrancs i als marges de les infraestructures lineals de comunicació passen a considerar-se com els mínims desitjables però s’admet que es podran disminuir justificadament en aquells casos d’edificacions agràries de necessària ubicació en una parcel·la, en què la configuració del territori les faci inabastables, cosa que sobretot s’esdevé a les comarques de muntanya. Totes aquestes mesures tenen, per objecte, el suport al sector primari com a principal gestor del territori que és.

En relació al règim dels usos i edificacions existents en els espais oberts, es fa un tractament específic de la problemàtica de les bordes, els corrals i barraques de pastor o de vinya que tenen un valor patrimonial que es vol preservar. Els municipis, mitjançant la figura d’un pla especial i amb els condicionants de la legislació urbanística podran catalogar aquestes instal·lacions i assignar, si escau, un ús d’equipament turístic rural o de comercialització de productes artesanals o similar, sempre no residencial. Aquests usos s’hauran d’establir atenent criteris d’accessibilitat, sensibilitat ecològica de l’entorn, potencial turístic i capacitat de dinamització econòmica de la zona. L’ús turístic haurà de reglamentar-se, especialment pel que fa a períodes d’utilització i temporada d’activitat en el marc del pla especial per impedir l’aparició de segones residències encobertes.

També es proposen mesures i determinacions específiques per a la valorització dels espais oberts: ƒ La Generalitat de Catalunya podrà planificar i promoure, amb les garanties de preservació del medi natural i del paisatge pertinents i establint concessions de gestió si escau, una xarxa d’hotels en espais de protecció especial i de protecció territorial amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni natural, paisatgístic i cultural existent i garantir que la protecció dels espais naturals tingui repercussions positives per a la població local.

ƒ A l’entorn de les làmines d’aigua dels embassaments, podran establir-se, mitjançant pla especial únic del conjunt de l’entorn de cada làmina d’aigua, equipaments turístics que permetin la seva

Memòria ambiental 19

posada en valor. Es donarà prioritat a la ubicació en els sòls de protecció preventiva si bé s’acceptarà, de forma justificada, la utilització de sòls de protecció territorial o especial.

ƒ Amb l’objectiu de promoure nous nodes d’activitat econòmica dinamitzadors de la regió que permetin consolidar un sector turístic real –que posi en valor els espais oberts i afavoreixi la seva gestió–, i una economia de les comarques de muntanya menys depenent de la construcció i del consum de sòl, en cadascun dels àmbit de cooperació municipal establerts pel Pla en el seu article 5.1 serà possible l’establiment, a iniciativa privada o local, de fins a dues polaritats turístiques d’interès territorial i de gestió supramunicipal obligada, no residencials, que es tramitaran d’acord amb l’article 1.14 d’aquestes normes. Aquestes iniciatives podran plantejar-se, també, en els sòls de protecció especial si no hi ha alternatives en els altres tipus de sòl i s’assegura la compatibilitat amb els valors que es volen preservar. Els canvis principals pel que fa a la delimitació de les tres categories de protecció del sòl estan motivats en l’abast més restrictiu que s’ha acabat donant al sòl de protecció territorial, cosa que ha provocat el canvi de major significació territorial. D’aquesta manera, la major part del sòl afectat de protecció territorial en l’avantprojecte ha esdevingut de protecció preventiva. Amb aquesta mesura, s’ha dotat el sòl de protecció territorial de major especificitat i intenció, el sòl de protecció preventiva ha deixat de ser un hipotètic límit del creixement urbà i les estratègies de desenvolupament han cobrat major importància en la regulació dels creixements urbans.

La consulta va posar de manifest que la definició d’espais de protecció preventiva d’escassa dimensió induïen a confusió: d’una banda s’entenien de forma majoritària com l’espai a urbanitzar (cosa que generava expectatives i processos especuladors i posava en qüestió la potestat de classificar sòl del planejament urbanístic) i, de l’altra, minimitzaven la importància ordenadora a l’estratègia de desenvolupament urbanístic assenyalada per a cada nucli. Per contra, molt sòl de protecció territorial ni tenia valors especials ni tampoc aptituds per al desenvolupament urbanístic. Va semblar molt més coherent prestigiar la protecció territorial reservant-la només per aquells espais amb determinats valors de posició, paisatge o reserva estratègica; i prestigiar l’estratègia de desenvolupament urbanístic assenyalada per a cada nucli com a l’element principal d’ordenació del sòl de protecció preventiva. Entesa així l’ordenació, es constata que la magnitud possible del creixement urbà és exactament la mateixa que la que possibilitava l’ordenació de l’avantprojecte mentre que, per contra, la comprensió de l’estratègia territorial i les seves raons és superior.

A banda, de la modificació esmentada, les esmenes en la modificació dels límits dels diferents sòls protegits han vingut donades per cinc motius principals: a) La delimitació, com a sòl de protecció territorial, de tres àrees d’elevat valor paisatgístic, identitari, d’estructuració territorial i d’interès social: la plana interior de la Cerdanya, la meitat meridional de la Conca de Tremp i Conca Dellà, i la ribera de Sort. b) La delimitació, com a sòl de protecció territorial, d’algunes àrees de valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable, principalment relacionades amb l’esquí. Les dues àrees de major significació espacial són la de la Vall de Barradós a l’Aran i la de la vall de Manyanet al Pallars Jussà. c) La millor delimitació dels sòls d’alt valor agrari com a conseqüència de la major precisió dels regadius facilitada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. d) Les esmenes com a resultat de la consulta pública. Les esmenes principals han estat disminucions de la protecció especial en municipis especialment afectats per aquesta protecció –és el cas d’Isòvol, Les, Tírvia, Sort... – però també alguna ampliació de la protecció per detecció de valors rellevants. e) Els ajusts tècnics que s’han hagut de fer per errors materials en la delimitació o delimitacions efectuades a escala insuficient en l’avantprojecte i que s’han hagut de digitalitzar sobre cartografia més precisa. La part més important d’aquestes esmenes –d’altra banda molt poc extenses– han comportat una millor protecció dels entorns fluvials.

Memòria ambiental 20

Canvis en l’informe ambiental:

S’han tornat fer els càlculs i s’han elaborat els nous mapes i les taules que fan referència a les cobertures de sòl presents en cadascun dels tipus de protecció del sistema d’espais oberts que assigna el Pla.

Els mapes i anàlisis modificats són els següents:

1.1. Proteccions del sòl no urbanitzable

2.5. Espais naturals protegits.

2.7. Pèrdua de sòl agrícola entre 1992 i 2002

4.1. Inclusió dels espais naturals protegits al sòl de protecció especial..

4.2. Esquema de connectivitat.

4.3. Inclusió dels espais de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya a la xarxa de connexió ecològica.

4.4. Afectació de les noves infraestructures viàries sobre sòl de protecció especial.

4.5 i 4.6 Límits i separadors urbans a la Cerdanya i a la Val d’Aran

4.10. Protecció del sòl agrícola.

4.11. Protecció del sòl agrícola més apte.

4.12. Protecció del sòl agrícola de regadiu.

4.13. Protecció de les pastures baixes.

4.14. Protecció dels prats i herbassars.

4.15. Protecció del sòl forestal.

4.16. Protecció del sòl forestal amb funció hidrològica.

4.17. Protecció del sòl forestal amb funció de prevenció de l’erosió.

4.18. Protecció de les zones de recàrrega d’aqüífers.

4.19. Zones amb afectacions potencials.

S’ha comprovat que amb la proposta modificada no han quedat més desprotegits cap dels valors o funcions principals analitzats.

S’ha comprovat que el projecte de Pla donava resposta satisfactòria als nous objectius plantejats, principalment al d’afavorir l’activitat del sector agrosilvopastoral en tant que gestor principal del territori.

S’ha afegit a l’informe una anàlisi de les pastures altes i els prats de fons de vall en relació a les diferents proteccions dels espais oberts i als assentaments urbans.

Esmenes pel que fa al sistema d’assentaments.

Les finalitats d’ordenació dels assentaments urbans es doten del rang de principis rectors d’ordenació i s’estableix que la política de promoure masses crítiques de població i llocs de treball, a més de la disminució de les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic, té per objectiu acostar els serveis al territori. Aquests principis hauran d’informar, en absència de determinacions normatives més

Memòria ambiental 21

específiques, la presa de decisions en el planejament urbanístic, en els projectes d’infraestructures i en la gestió dels espais oberts.

El Pla aborda l’existència, a l’Alt Pirineu, de molts nuclis d’escassa dimensió de dubtós caràcter urbà i de nuclis deshabitats, establint que correspon al planejament urbanístic, per aquells assentaments d’escassa dimensió territorial, entorn bàsicament rural i economia eminentment agropecuària o forestal, establir el règim urbà o no urbanitzable del seu sòl. Els nuclis deshabitats podran ser recuperats i incorporats al sòl urbà, amb la conformitat de l’ajuntament, si l’establiment dels serveis urbans –inclosa la integritat dels accessos des de la xarxa viària existent– es sufraga mitjançant contribucions especials o altres instruments que garanteixin l’autosuficiència de la propietat per fer front a la seva urbanització. En tot cas, el Pla no considera aquesta una prioritat d’actuació ni una obligació per a les administracions supramunicipals ni un objectiu de les seves polítiques de suport. També podran ser recuperats i incorporats al sòl urbà si esdevenen una polaritat turística i el promotor finança tots els serveis urbans i accessos. La incorporació d’aquests nuclis al sòl urbà amb les condicions enunciades, s’haurà de desenvolupar mitjançant l’estratègia de millora urbana i compleció.

Pel que fa al tipus d’estratègies de desenvolupament: es mantenen les estratègies de creixement potenciat i de canvi d’ús i reforma interior; desapareix la figura del creixement opcionalment potenciat; es diferencien una estratègia de creixement mitjà i de creixement moderat; evoluciona el concepte de creixement segons necessitats internes vers un concepte més obert de creixement de reequilibri; desapareix l’estratègia de consolidació sense possibilitat de regularització del perímetre urbà que se substitueix per una estratègia de millora urbana i compleció; i es crea la nova figura de manteniment del caràcter rural dispers per identificar aquelles agrupacions d’edificacions que cal mantenir en règim de no urbanitzable.

Es quantifiquen les extensions urbanes màximes que els plans d’ordenació urbanística municipal podran formular per al creixement mitjà (fins el 60% de l’àrea urbana existent) i per al creixement moderat (fins el 30% de l’àrea urbana existent). Però es pot arribar a admetre, amb condicions que s’especifiquen, un cert escreix d’aquests paràmetres si es tracta de política d’habitatge de protecció pública, d’establiments hotelers, d’equipaments o propostes de compactació de sòl urbanitzable qualificat en el planejament.

L’estratègia més restrictiva de desenvolupament del nou projecte, de millora urbana i compleció, permet que els plans d’ordenació urbanística municipal puguin determinar, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà d’aquestes àrees, petites extensions encaminades a la compleció de l’assentament, la regularització de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element d’activitat econòmica o equipament.

S’exigeix al planejament urbanístic municipal l’establiment de mesures per tal que el creixement per extensió es produeixi de manera gradual i contínua respecte a l’assentament existent i es mantingui una proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea urbana consolidada.

Entre els criteris d’ordenació de les àrees d’extensió i de reforma urbana en el planejament urbanístic, s’aposta més fortament per l’activitat econòmica fixadora de població als pobles. S’estableix la necessitat de facilitar la implantació d’activitat econòmica de proximitat –petits polígons per a tallers i activitats artesanals– o infraestructura turística –hotels i equipaments– i es determina que això podrà ser un argument per una delimitació concreta del sòl urbà o urbanitzable. Es recomana a tots els municipis que, en la revisió del planejament urbanístic, qualifiquin sòl per a ús hoteler o equipament turístic de superfície igual o superior a una hectàrea i ubicat en un emplaçament de suficient interès per a l’activitat del sector. Per aquells municipis que han revisat el planejament recentment o aquells que disposen de més de quatre hectàrees no edificades –bé sigui sòl urbanitzable no desenvolupat, bé sigui sòl urbà no consolidat– també es recomana la requalificació d’una superfície d’almenys una hectàrea per als usos esmentats. Finalment, es recomana potenciar la qualificació de sòl per a usos turístics, per damunt dels estàndards esmentats en els anteriors paràgrafs, en aquells nuclis per als quals s’assenyala l’estratègia de canvis d’ús i reforma, en les àrees especialitzades no totalment consolidades i en els nuclis situats a l’entorn d’estacions de muntanya o altres recursos turístics de primer ordre.

Entre els criteris d’ordenació de les àrees d’extensió i de reforma urbana en el planejament urbanístic, el Pla estableix que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya elabori una normativa general, d’aplicació a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, de pautes arquitectòniques per una correcta integració volumètrica, tipològica, cromàtica i paisatgística de les noves construccions en sòl urbà. Aquesta normativa haurà de ser adaptada a la realitat de cada municipi i incorporada, de

Memòria ambiental 22

manera adequada i suficient, al planejament urbanístic municipal en els terminis que s’estableixin legalment. En tot cas, els plans directors urbanístics que s’elaborin dins l’àmbit del Pla hauran d’assegurar la seva incorporació al planejament urbanístic.

Es permet l’extensió de les àrees especialitzades només quan es formulen d’acord amb els criteris del Pla o en alguns casos excepcionals relacionats amb activitats econòmiques territorialment estratègiques, consolidades i de difícil trasllat.

S’afegeix un article relatiu als habitatges de protecció pública pel qual s’estableix la recomanació què el planejament urbanístic de determinats municipis –entre els quals aquells on la demanda exògena de segona residència pressiona el mercat a l’alça o que tenen un elevat nombre de llocs de treball relacionats amb el turisme i la segona residència– augmenti la proporció mínima del 20% del sostre residencial de nova implantació que estableix la Llei d’urbanisme.

S’estableixen determinacions específiques per a les dues polaritats del Baish Aran –Les i Bossost– a favor de l’activitat econòmica i per a les àrees de Tremp i de l’Urgellet pel seu potencial logístic.

S’afegeix un nou article que recomana l’elaboració i aplicació d’una sèrie d’instruments de planificació i de gestió necessaris per a una millor planificació i/o gestió dels assentaments urbans, com ara un pla de promoció d’agroindústries de suport al sector primari pirinenc, un pla de rehabilitació de nuclis i un estudi sobre la viabilitat de les explotacions ramaderes en sòl urbà de nuclis rurals. Els canvis concrets pel que fa a les estratègies de desenvolupament que s’assenyalen per a cada nucli o àrea especialitzada s’han donat, en primer lloc, pel canvi en la concepció de les estratègies de desenvolupament com a resultat del procés de consulta efectuat. En segon lloc, l’equip redactor ha incorporat nous criteris en l’anàlisi de l’estructura d’assentaments de l’Alt Pirineu i Aran incorporant –a més dels paràmetres de població, dinamisme, equilibri urbà i aptitud territorial per al creixement– el paper prestador de serveis de les diferents polaritats i la seva significació política i administrativa no sols en l’actualitat sinó, també, en l’estructura municipal anterior als anys setanta. Aquesta anàlisi s’ha complementat amb un principi resultant del procés de consulta i que és el de que en cada municipi hi hagi almenys una polaritat que permeti el creixement endogen o de reequilibri del municipi.

Finalment, alguns dels canvis s’han produït com a resultat dels suggeriments presentats i els arguments que aquests han esgrimit. Pel que fa als instruments de gestió supramunicipal, es reconeixen dos nous àmbits de cooperació municipal: el subsistema del Baish Aran –amb els municipis de Bausen, Bossòst, Canejan i Les– i el subsistema de les valls d’Àneu –amb els municipis d’Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu– i es preveu la formulació d’un quart pla director urbanístic, concretament a la comarca de l’Alt Ribagorça.

També es preveu que en cadascun dels àmbit de cooperació municipal sigui possible l’establiment, a iniciativa privada, local o de la Generalitat de Catalunya, de fins a dos polaritats turístiques de promoció supramunicipal obligada i d’un polígon industrial desconnexes de les trames urbanes existents. Atès, però, que pel poblament i l’economia de la regió la implantació de l’activitat de forma annexa als teixits urbans existents sembla l’opció preferent, només podran materialitzar-se les propostes desconnexes esmentades quan es garanteixi la seva integració territorial i paisatgística i es pugui justificar el valor afegit que aporta la ubicació proposada.

Canvis en l’informe ambiental:

S’han tornat a fer els mapes, els càlculs i les taules que fan referència a les estratègies previstes per als assentaments urbans i s’ha comprovat que la proposta modificada no ha de comportar majors perjudicis per a la sostenibilitat de l’àmbit .

Els mapes i anàlisis modificats són els següents:

1.2 i 4.7. Estratègia de desenvolupament urbanístic

4.8 i 4.9. Localització del sòl agrícola i ramader en relació als nuclis de població.

Memòria ambiental 23

S’ha comprovat que el projecte de Pla donava resposta satisfactòria als nous objectius plantejats, principalment al d’afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores d’aigua i que facilitin la prestació de serveis d’abastament i depuració – a partir de les estratègies de contenció assignades als teixits especialitzats residencials i a la regulació dels nous creixements- i al de frenar el creixement de la mobilitat obligada, principalment amb les mesures encaminades a diversificar l’economia de l’àmbit.

Pel que fa al nou objectiu d’afavorir l’activitat del sector agrosilvopastoral en tant que gestor principal del territori s’ha afegit a l’informe una anàlisi de les estratègies assignades als assentaments i la seva localització en relació a les pastures altes i els prats de fons de vall.

Esmenes pel que fa al sistema d’infraestructures de mobilitat.

Les finalitats d’ordenació del sistema d’infraestructures de mobilitat es doten del rang de principis rectors d’ordenació i hauran d’informar, en absència de determinacions normatives més específiques, la presa de decisions en el planejament urbanístic, en els projectes d’infraestructures i en la gestió dels espais oberts.

Es diferencien els traçats indicatius de noves infraestructures viàries i ferroviàries en dues categories. Les que són proposta a executar dins l’horitzó temporal del Pla i les que són previsions d’execució a determinar en el marc del sistema de seguiment del Pla. A banda, pel que fa a infraestructures ferroviàries s’assenyalen dos corredors que seran objecte d’estudi i que són els possibles perllongaments ferroviaris entre Puigcerdà i Andorra la Vella per la Seu i entre la Pobla de Segur i Esterri d’Àneu per Sort.

Es crea un nou article sobre la gestió de la xarxa local, camins i vies verdes que reconeix la xarxa viària comarcal i local com un component bàsic del sistema d’assentaments proposat i la seva vertebració i que reconeix les dificultats de gestió existents. Els instruments d’ajut, suport i concertació previstos es consideren estratègics per a la correcta execució del Pla. Per algunes vies de comunicació que són bàsiques per a l’aprofitament dels recursos econòmics estratègics de l’àmbit, especialment els turístics, es recomana l’articulació de mecanismes de gestió compartida amb participació de la Generalitat de Catalunya. Es recomana, també, l’articulació d’un marc legal i d’instruments de gestió adequats per a la xarxa de camins tradicionals de muntanya i, en general, de camins públics que garanteixi la seva preservació davant el desenvolupament urbanístic i la implantació de noves infraestructures i la seva posada en valor. Finalment, s’assenyala que els plans comarcals de muntanya són l’instrument de planificació concertada i inversió de la Generalitat en matèria de vies locals i camins en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran.

Atesos els factors limitants intrínsecs a les comarques de muntanya, el Pla reconeix l’especial importància de les telecomunicacions en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran i estableix la necessitat de garantir uns estàndards elevats de telecomunicacions, en el context de Catalunya, per aquest àmbit territorial. Igualment, estableix que en tots els condicionaments i nous traçats viaris i ferroviaris que el Pla proposa, s’haurà d’internalitzar dins l’obra pública la instal·lació dels prismes i conductes necessaris perquè es pugui passar, quan escaigui, el cablat de fibra òptica.

S’afegeix un nou article que recomana l’elaboració i aplicació d’una sèrie d’instruments de planificació i de gestió necessaris per a una millor planificació i/o gestió en matèria d’infraestructures de comunicació, entre els quals un marc normatiu específic per als camins que els doti d'una categoria legal i d’instruments d’ús i gestió, un programa específic que garanteixi la classificació, partionament, recuperació i conservació dels camins ramaders, reguli la seva multifuncionalitat (ús ramader, turístic, utilitat pública) i doni compliment a la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries i un programa de senders i vies verdes que posi en valor el territori, interconnecti i relacioni els recursos turístics i consolidi el patrimoni viari tradicional amb preferència a l’establiment d’itineraris de nou traçat. A nivell de determinacions concretes, les esmenes que s’han produït pel que fa a infraestructures de mobilitat es deriven, majoritàriament, del procés de consulta efectuat amb el territori i altres administracions, l’anàlisi més acurada d’algunes alternatives i la coordinació amb els treballs i la proposta del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya que la Generalitat de Catalunya ha sotmès recentment a consulta pública. Els canvis més significatius del projecte de Pla territorial, pel que fa a les

Memòria ambiental 24

actuacions proposades per a la xarxa viària són:

ƒ No s’insta al desdoblament de l’E-9 al seu pas per la Cerdanya dins l’horitzó temporal del Pla però sí a preveure la reserva de terrenys necessària per a fer-ho possible en el futur.

ƒ Es preveu el desdoblament de l’eix occidental només entre Lleida i el Pont de Suert –autovia– i el condicionament de la resta com a via senzilla amb nous trams segregats al seu pas per Vilaller i per l’Aran.

ƒ Es preveu un nou traçat pel coll de Comiols sense túnel però força equivalent pel que fa a disminució de temps de recorregut i se li afegeix el condicionament per la Conca Dellà i la variant, de nou traçat, plantejada pel sud de Vilamitjana.

ƒ Es desestima el desdoblament de la carretera entre la Seu d’Urgell i Andorra per elevat impacte i perquè no soluciona el coll d’ampolla real que és Andorra.

ƒ Es proposa una solució més potent entre Xerallo i el Pont de Suert mitjançant un túnel de longitud elevada.

ƒ S’incorpora la variant de Senterada, una oest i l’altra, nord, cap a la Vall Fosca.

ƒ S’incorpora el condicionament de les rampes del Port del Cantó entre Adrall i Canturri a l’Est i entre Sort i Soriguera a l’Oest.

ƒ S’incorpora la variant del Coll de Nargó.

ƒ S’incorpora el condicionament de l’eix del Segre en el tram de Tresponts.

ƒ S’admet l’asfaltat i millora de la pista entre Alins i el Coll de Cabús però com a via turística de baixes prestacions.

ƒ No es contemplen ja els condicionaments Oliana – Organyà i Tremp la Pobla de Segur perquè ja s’han executat.

ƒ Es proposa un nou traçat que permet un túnel de la Bonaigua a cota inferior que haurà de ser objecte d’estudi més detallat.

ƒ Les variants de Sort, Rialp, Llavorsí –al Pallars– i de Martinet –a la Cerdanya– passen a tenir la consideració de previsions d’execució a determinar en el marc del sistema de seguiment del Pla.

ƒ S’incorpora també, amb la consideració de previsions d’execució a determinar en el marc del sistema de seguiment del Pla, una nova via per la solana de la Cerdanya (eix pirinenc) amb variants pel sud dels pobles de Ger, Saga i Bolvir i amb nous enllaços amb l’E-9.

Els canvis més significatius del projecte de Pla territorial, pel que fa a les actuacions proposades per a la xarxa ferroviària són:

ƒ Es desestima el tren lleuger entre l’aeroport de la Seu d’Urgell i Andorra per escassa viabilitat.

ƒ S’incorpora l’estudi, en el marc del sistema de seguiment del Pla, de dos nous corredors: la perllongació del tren entre la Pobla de Segur i Esterri d’Àneu i, sobretot, la perllongació del tren entre Puigcerdà i Andorra la Vella per la Seu d’Urgell.

Canvis en l’informe ambiental:

S’han tornat a fer els mapes i els càlculs que fan referència a les propostes de noves infraestructures i condicionaments en cadascun dels tipus de protecció del sistema d’espais oberts que assigna el Pla, i, s’ha comprovat que amb la proposta modificada l’increment d’afectacions és molt reduït i continua essent admissible .

Memòria ambiental 25

Els mapes i anàlisis modificats són els següents:

1.3 Infraestructures de mobilitat

4.4. Afectació de les noves infraestructures viàries sobre sòl de protecció especial. Els estudis de viabilitat de corredors de transport públic han de permetre analitzar amb major detall si realment poden constituir modes de transport més eficients per tal de no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Esmenes pel que fa al paisatge.

S’afegeix un article específic sobre les edificacions agràries en el paisatge rural que aclareix i redueix el contingut mínim de l’estudi d’integració paisatgística de les edificacions agràries, obre la porta a que el planejament general municipal o la Generalitat homologuin condicions i prototipus de les diferents edificacions agràries en àrees o unitats de paisatge homogènies per tal que ja no calgui aquest estudi d’integració paisatgística.

Les edificacions d’agricultura i ramaderia intensives (hivernacles, granges...) que hagin d’ubicar-se en sòl de protecció especial incorporaran a l’estudi d’impacte i integració paisatgística un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

Es precisa amb major detall la relació entre el futur catàleg del paisatge de l’Alt Pirineu i Aran i les directrius que se’n derivin, el Pla territorial i el planejament urbanístic.

Les condicions que han de complir les edificacions aïllades en absència de directrius de paisatge passen a ser una disposició transitòria i les distàncies de les edificacions aïllades a lleres dels rius, rieres i barrancs i als marges de les infraestructures lineals de comunicació passen a considerar-se com els mínims desitjables però s’admet que es podran disminuir justificadament en aquells casos d’edificacions agràries de necessària ubicació en una parcel·la, en què la configuració del territori les faci inabastables, cosa que sobretot s’esdevé a les comarques de muntanya.

S’afegeix una regulació d’obligat compliment del tancament de finques, parcel·les o recintes dins l’àmbit dels espais oberts per tal que els pugui ser atorgada la llicència preceptiva en tant el Pla no hagi incorporat les directrius de paisatge derivades de l’aprovació del Catàleg de paisatge.

Ja no és obligatori l’informe preceptiu de l’òrgan de l’Administració de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de paisatge per a l’autorització de tots els projectes de transformació del sòl que hagin d’afectar el paisatge rural i de totes les edificacions aïllades. Tanmateix, d’acord amb el que disposa la transitòria primera de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, en absència de directrius del paisatge, l’informe d’impacte i integració paisatgística que ha d’emetre l’òrgan competent en matèria de paisatge serà preceptiu només per a projectes que superin determinats llindars i que s’especifiquen. Això sens perjudici, però, que l’òrgan que hagi d’atorgar la llicència pugui demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho consideri convenient.

Canvis en l’informe ambiental:

S’han incorporat aquestes modificacions en els objectius sobre els quals incidien.

3.2.2 Canvis més rellevants entre el projecte de Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran sotmès a aprovació inicial i el sotmès a aprovació provisional.

Els canvis produïts com a conseqüència de la segona consulta pública no han afectat en general el caràcter o la naturalesa de les determinacions del Pla sinó que han estat esmenes o correccions aplicades a casos concrets (definició de l’estratègia concreta d’un o altre nucli, delimitació precisa d’un

Memòria ambiental 26

tipus de protecció de sòl en espais oberts, etc.). En aquest cas, doncs, els canvis que ha comportat respecte l’informe ambiental són mínims.

Esmenes pel que fa al sistema d’espais oberts. S’ha ampliat a 500 m2, el llindar a partir del qual caldrà l’aprovació de la Generalitat per autoritzar instal·lacions agropecuàries en coherència amb el reglament d’urbanisme que s’està elaborant.

Com instruments de planificació i de gestió que poden complementar positivament les directrius d’ordenació territorial que es proposen, s’han afegit un pla de suport al manteniment de les infraestructures tradicionals de rec d’importància per a la conservació del paisatge pirinenc, un pla general de política forestal que inclogui o es complementi amb una definició de les possibilitats d’aprofitament energètic de les explotacions forestals (biomassa forestal), un estudi sobre les possibilitats de racionalització i minimització de l’impacte paisatgístic de les infraestructures de transformació d’energia elèctrica –subestacions i centres de transformació elèctrics– i de transport i un Pla integral de turisme de muntanya que valoritzi econòmicament el recurs turístic que és el patrimoni i el paisatge i permeti la seva gestió i protecció.

En la memòria del projecte de Pla s’han llistat les infraestructures elèctriques previstes al Pla de l’Energia a l’Alt Pirineu.

Pel que fa a esmenes concretes a la Val d’Aran s’ha grafiat una franja de protecció especial al voltant del tram baix del riu Joeu en detectar un error material atesa la seva condició d’espai de la Xarxa Natura 2000.

Al Pallars Sobirà s’ha desqualificat una petita porció de sòl de protecció especial al sud d’Escaló, municipi de la Guingueta, que ha esdevingut de protecció preventiva, també s’ha desqualificat una petita porció de sòl de protecció especial a la zona que ocupen les antigues pistes d’esquí de Llessuí, i una altra a la zona limítrofa amb el port de la Bonaigua, que han esdevingut de protecció territorial, en coherència amb els treballs d’ampliació de la Xarxa Natura 2000.

Al Pallars Jussà s’ha desqualificat el sòl de protecció especial al voltant de l’estany Gento, al municipi de Torre de Cabdella, que ha esdevingut de protecció preventiva i s’ha qualificat de protecció especial una àrea situada al nord del nucli d’Abella de la Conca, al municipi d’Isona i Conca Dellà. També s’ha esmenat un error material al nord del domini esquiable de Filià que s’havia grafiat de protecció territorial quan forma part de la proposta de Xarxa Natura 2000 i li pertoca protecció especial.

A l’Alt Urgell s’ha reajustat la delimitació dels espais de protecció especial al terme de Peramola per coherència amb les darreres determinacions dels treballs d’ampliació de la Xarxa Natura 2000.

A la Cerdanya s’ha delimitat un sòl de protecció especial d’alt valor agrícola al sud del nucli de Bellver de Cerdanya i, complementàriament, s’ha desqualificat una porció de sòl de protecció especial a l’oest del nucli que ha esdevingut de protecció preventiva, igual que una petita àrea a l’oest del nucli de Pi, també en aquest municipi.

S’han establert separadors entre els nuclis de Bellver, Riu de Santa Maria i Talló i entre els nuclis de Bor i Pedra, tots al municipi de Bellver de Cerdanya.

Al municipi d’Alp, s’ha desqualificat un sòl de protecció especial d’alt valor agrícola a l’est del nucli d’Alp que ha esdevingut de protecció preventiva, s’ha desqualificat la franja de protecció especial propera i al nord del complexe de Masella i l’entorn de la Pia que han esdevingut de protecció territorial amb condicions que es recullen a la normativa del Pla i per contra s’ha qualificat de protecció especial una franja de sòl entre Alp i Masella, propera al nucli urbà, per tal de garantir la funcionalitat de connexió ecològica. També s’ha establert al sud del nucli d’Alp, entre aquest i el nucli de Das, un separador urbà amb condicions que es recullen a la normativa del Pla.

S’han qualificat de protecció especial els terrenys de ribera del riu Rahür, al municipi de Puigcerdà.

S’ha desqualificat una petita porció de sòl de protecció especial a l’est i a l’oest del nucli de Soriguerola, al municipi de Fontanals de Cerdanya que ha esdevingut de protecció territorial amb condicions que es recullen a la normativa del Pla. Memòria ambiental 27

Al municipi d’Isovol s’ha desqualificat un sòl de protecció especial en una franja situada al sud del nucli d’All, entre la reserva de la nova N-260 i l’entorn fluvial del Segre que ha esdevingut de protecció territorial. També s’ha desqualificat un sòl de protecció especial a l’est del nucli d’Olopte i una altra a l’est del nucli d’Isòvol, entre l’espai del Pein i l’actual carretera N-260, que han esdevingut de protecció preventiva

S’ha desqualificat un sòl de protecció especial al nord-oest i al sud del nucli de Ger, al municipi de Ger, i una franja al nord del nucli d’All, al municipi d’Isòvol, que han esdevingut de protecció preventiva.

S’ha eliminat el separador al sud del nucli d’All, al municipi d’Isòvol, i se n’han delimitat dos de nous entre els nuclis de Ger i d’All.

Esmenes pel que fa al sistema d’assentaments. Entre les estratègies relatives als teixits especialitzats, s’ha afegit que en determinats casos puntuals de localitzacions o dimensionats contradictoris amb els objectius del Pla o davant situacions d’oportunitat temporal, el Pla pot recomanar la desclassificació mitjançant els instruments que pertoquin.

S’han esmenat errades en la delimitació de sòls urbans o urbanitzables ( al peu de pista d’esquí al terme d’Espot, un sector a Rialp i un a Llavorsí), s’han reconeguts nuclis com Berrós Sobirà i Dorve al municipi de la Guingueta d’Àneu, s’han reconegut el nucli de Mosoll i el nucli vell de Tartera al municipi de Das i el de Montmalús al municipi de Ger.

S’han establert a la normativa condicions específiques per al desplegament urbanístic de determinats assentaments, remetent en alguns casos les decissions definitives al plans directors urbanístics corresponents. És el cas de l’àrea especialitzada del Pla de l’Ermita al municipi de la Vall de Boí a qui s’ha assignat l’estratègia específica 3, o de dos grans sectors urbanitzables no desenvolupats situats al llarg de la carretera de Port Ainé, al municipi de Rialp i del sector a peu de pista d’esquí al terme d’Espot per als quals recentment s’han suspès llicències. També a la Cerdanya s’han establert condicions per al sòl urbà no consolidat de Santa Magdalena i de Pedra per als quals recentment s’han suspès llicències en el marc de la redacció del PDU de Cerdanya així com per als tres sectors urbanitzables no desenvolupats objectes també de suspensió.

També s’estableixen condicions concretes per a la Molina i la Masella, al municipi d’Alp

S’han modificat algunes estratègies, atenent les raons de les al·legacions, assignant l’estratègia de creixement moderat a Vilamòs i a Alp i les de millora i compleció als nuclis de Sant Joan de Toran, Pradet i Porcingles, al municipi de Canejan, amb condicions que es recullen a la normativa del Pla, la de creixement moderat al nucli d’Escalarre, al municipi de la Guingueta i la de creixement de reequilibri als nuclis de Sorre, al municipi de Sort i del Mesull, al municipi de Sarroca de Bellera.

Al Pallars Jussà s’ha reconegut el nou subsistema de Conca Dellà (amb els municipis d’Isona i Conca Dellà i d’Abella de la Conca) dins el sistema de Tremp i s’ha reconegut el nucli d’Isona com a “polaritat subcomarcal”.

Esmenes pel que fa al sistema d’infraestructures de mobilitat.

S’han grafiat les dues opcions de variant del nuclis de Tremp i d’Oliana.

S’ha millorat el traçat indicatiu de l’E-9 al seu pas pel nucli d’Alp per no malmetre el projecte lligat a l’asserradora com escola taller del sector forestal i s’ha verificat que són tècnicament possibles els diversos enllaços que s’hauran de dissenyar.

S’ha eliminat la reserva de la pota entre Baltarga i Isòvol.

S’ha ampliat el túnel sota Das en la reserva viària de l’E-9 i s’ha grafiat un fals túnel al seu pas per Escadarcs, tot i que la grafia del Pla és merament indicativa.

Memòria ambiental 28

S’ha grafiat una reserva de variant a la Guingueta d’Àneu.

S’ha deixat oberta la possibilitat d’un desdoblament 1+1 o 2+2 entre Adrall i la Seu.

Dins dels corredors en estudi per a una futura decisió més fonamentada, s’ha afegit el possible perllongament ferroviari entre la Pobla de Segur i la Seu d’Urgell i també el túnel viari del Port de la Bonaigua.

S’han eliminat dels plànols diverses pistes forestals privades dels termes de Sarroca de Bellera i del Pont de Suert.

Canvis en l’informe de sostenibilitat ambiental:

S’han tornat a fer alguns mapes, càlculs i taules, actualitzant la síntesi del Pla. Pel que fa a l’anàlisi de les cobertures de sòl presents en cadascun dels tipus de protecció del sistema d’espais oberts que assigna el Pla s’ha mantingut en el capítol 4 d’avaluació el contingut de l’anterior informe, ja que les variacions introduïdes no són numèricament apreciables, sinó que tenen el caràcter d’ajustos. A conseqüència d’algunes variacions introduïdes en el document s’han incorporat noves explicacions en l’informe de sostenibilitat ambiental.

Memòria ambiental 29

4. ANÀLISI DE LA PREVISIÓ DELS IMPACTES SIGNIFICATIUS DE L'APLICACIÓ DEL PLA

4.1. Impactes individualitzats derivats de l'aplicació del Pla

El projecte de Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, mitjançant les estratègies d’ordenació i les propostes concretes que formula en els seus àmbits competencials bàsics –espais oberts, desenvolupaments urbanístics i infraestructures de mobilitat-, comporta un balanç ambiental global positiu fent aportacions ambientals significatives respecte l’alternativa zero, és a dir, respecte l’escenari tendencial en absència de Pla.

Les principals apostes ambientals i de sostenibilitat del projecte de Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran són les següents:

• Els valors naturals més valuosos a escala nacional, regional i comarcal queden protegits especialment pel Pla territorial.

• Els espais i cobertes territorials d’importància en el cicle de l’aigua queden exclosos i protegits del desenvolupament urbanístic.

• S’estableix, per fi, una xarxa de connectors territorials continus entre els espais naturals valuosos, indiscutiblement no urbanitzable i on es restringeixen fortament les edificacions aïllades i instal·lacions, per garantir la connectivitat ecològica.

• S’amorteix la fragmentació territorial, s’afavoreix la permeabilitat ecològica de la matriu territorial i es protegeix el paisatge posant fre a l’esquitxada de creixements urbans inconnexes pel territori, concentrant creixements i noves trames aïllades, i estalviant i desprioritzant noves infraestructures de mobilitat.

• Els espais agrícoles més fèrtils i d’importància regional queden protegits especialment i es garanteix la vocació agrícola i ramadera de la major part dels terrenys de menor abast superficial que actualment tenen aquest ús.

• Es minimitza la mobilitat obligatòria i es fa més viable el transport públic, cosa que minimitza les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, mitjançant una ordenació urbanística que es posa al servei de crear ciutat més compacta i més mixta.

• L’economia es desacobla del consum de sòl perquè s’aposta per una ciutat més compacta, es promouen reformes interiors i s’aposta per l’activitat econòmica en lloc de la construcció de segones residències com a negoci.

• Es posa la regió en millor posició de cara a afrontar les conseqüències derivades del canvi climàtic mitjançant l’aposta per l’activitat econòmica no relacionada amb l’aprofitament lúdic i esportiu de la neu.

Per contra, els possibles impactes ambientals negatius sobre el medi ambient derivats de les propostes del Pla territorial bàsicament podrien provenir de:

• Els traçats de nova planta d’infraestructures viàries proposades i, en menor grau, del condicionament d’algun tram de les existents.

• L’ordenació que es faci, a escala de planejament urbanístic, de les polaritats on es proposen els majors desenvolupaments urbanístics i en alguns casos, el desenvolupament total de les previsions del planejament ara vigent.

• Les noves polaritats econòmiques aïllades (infraestructura turística o industrial; però mai residencial) que el territori pogués promoure dins l’horitzó temporal del Pla.

Memòria ambiental 30

Les infraestructures viàries i condicionament de les existents amb potencial impacte sobre espais de protecció especial pel seu valor ecològic i connector són:

• El nou traçat entre Xerallo i el Pont de Suert: aposta prioritària del Pla per superar les enormes dificultats actuals de comunicació entre el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça i potenciar l’eix pirinenc i els seus objectius de cohesió territorial. El projecte proposa el traçat per la riba dreta del barranc de Viu per tal de poder enllaçar amb la N-230 al Sud del Pont de Suert i que no calgui fer una segona variant al nucli, aquesta vegada per l’Est. La nova via ha de travessar un entorn d’elevat valor natural que inclou l’espai Pein de la Faiada de Malpàs i el Riuet de Viu.

• El nou traçat entre Artesa de Segre i Isona: aposta prioritària del Pla per superar les dificultats actuals d’accessibilitat a Tremp des de les àrees centrals catalanes i afavorir la dinamització socioeconòmica del Pallars Jussà, des de fa moltes dècades en recessió demogràfica. La millora del traçat comportarà un cert increment del trànsit viari per la zona.

• El possible desdoblament de la C-14 entre Adrall i la Seu per raons de demanda i congestió prevista, per garantir la seguretat, fluïdesa i comoditat del trànsit a l’Urgellet, amb la secció que es determini que pot integrar o no, en el mateix corredor de l’eix del Segre, els trànsits de pas i els d’agitació local.

• El possible desdoblament de l’E-9 per l’obaga (Urús, Das, Alp, Puigcerdà) de la Cerdanya. Convé recordar que el Pla té per objectiu principal que es faci la reserva de sòl necessària i no tant l’execució de l’obra que dependrà, en part, de l’actuació o no que es faci pel costat francès. D’altra banda, a priori, sembla major el potencial impacte paisatgístic que no pas l’estrictament ambiental atenent que discorre per territoris agrícoles planers i, en molt bona part, sobre traçats existents.

• La possible nova via segregada de l’Aran que, des de la boca Nord del túnel de Vielha, vorejaria Vielha per l’oest. El traçat definitiu d’aquesta via està encara pendent de definició i el pla dibuixa, indicativament, dues alternatives: una que mitjançant túnel per sota Baricauba i nou traçat pels boscos de Sovinhaus i Aubàs va a trobar Bossost i l’altra que davalla just per damunt de Gausac fins Aubèrt on entronca amb l’N-230.

Entre les variants ja de dimensió menor que el Pla proposa, les que caldrà analitzar més acuradament des del punt de vista ambiental són:

• La variant de Salardú, perquè de forma obligada ha de saltar a la riba no urbanitzada de la Garona.

• La variant de Tremp, si s’opta per passar-la per l’est de la població, perquè discorre propera al riu i per terrenys de certa pendent.

Cal recordar, però, que els traçats que proposa el projecte de Pla territorial són orientatius i que, en el moment que es plantegi l’estudi informatiu de les obres, no es pot descartar que es detectessin alternatives millors i de menor impacte ambiental.

Els principals creixements de població i d’habitatge dins l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran es proposen a les polaritats de Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Tremp, Sort, la Pobla de Segur i el Pont de Suert així com a Oliana, Organyà i Bellver de Cerdanya. Excepte Puigcerdà, que ara està revisant el seu pla general, la resta d’aquestes polaritats tenen un potencial de creixement molt elevat sobre el que actualment ja tenen classificat i no s’esperen noves classificacions significatives. Només en el cas de l’Urgellet, per raons no tant residencials com d’índole econòmica, es podrien plantejar noves necessitats a llarg termini.

Dels creixements secundaris, els de major impacte potencial són els de Bossost i Les, perquè aquesta és l’única comarca amb dèficit de sòl classificat en relació a la demanda esperada i aquests són els dos únics espais aptes per al desenvolupament urbanístic i els dos darrers espais planers de l’Aran annexes als nuclis existents.

Pel que fa als impactes derivats del desenvolupament total de les previsions del planejament ara vigent, amb la informació de que es disposa -un inventari elaborat l’any 2002 del grau d’execució dels diferents sectors que inclou només els municipis el planejament general dels quals preveu sectors de sòl Memòria ambiental 31

urbanitzable i/o unitats de gestió urbanística en sòl urbà, i calcula el potencial d’habitatge només per a aquests àmbits (i, per tant, no inclou el potencial d’habitatges possibles per consolidar la resta de sòl classificat com a urbà)- es comprova que alguns municipis superarien les estratègies assignades pel pla en tots o en alguns dels seus nuclis si desenvolupessin completament el planejament urbanístic actualment vigent. En aquest sentit són clarament excedentaris els municipis d’Alt Àneu, Espot, la Torre de Cabdella, la Vall de Boí, Montferrer i Castellbó, Rialp, Vall de Cardós i Tírvia. La situació a la Val d’Aran i a la Cerdanya no és aquesta. Si bé globalment bona part dels municipis presenten un potencial que supera les estratègies assignades aquest excés és moderat, i es concentra en alguns nuclis concrets, generalment de dimensió petita.

Cal tenir en compte que no es disposa d’informació de tots els municipis i que els resultats més desproporcionats apareixen en els nuclis més petits, on la fiabilitat de les dades utilitzades és menor (ja que s’ha fet servir com a referència per al càlcul de l’increment del parc el nombre d’habitatges existent segons el cens de 2001, dada que en indrets poc poblats pot tenir poca fiabilitat).

El projecte de Pla territorial inclou un article a la normativa que preveu la possibilitat que la Generalitat pugui planificar i promoure una xarxa d’hotels en espais de protecció especial. La iniciativa persegueix diversos objectius. El primer és catalitzar el canvi que propugna el Pla d’una economia basada en la segona residència i la construcció cap a una altra basada en l’aprofitament del recurs turístic i l’allotjament col·lectiu, per la qual cosa cal garantir que l’oferta hotelera generi un atractiu addicional que estimuli la demanda. El segon és posar en valor els espais oberts fent que passin de ser entesos com una càrrega per part del territori a un recurs turístic d’interès econòmic. S’interpreta que la consideració dels espais oberts com a recurs turístic essencial és una de les maneres de garantir la seva protecció i la seva gestió, d’internalitzar les externalitats positives que generen. Finalment, el control total de la iniciativa per part de l’administració de la Generalitat, amb un paper rellevant de la mateixa Administració ambiental, dóna garanties de la idoneïtat de les ubicacions que es puguin proposar i la minimització de l’impacte ambiental.

A llarg termini, a més, amb aquesta iniciativa s’aconsegueix posar a l’abast d’una població més àmplia l’accés als espais naturals, la qual cosa ha d’afavorir la seva valorització social i l’interès per la seva preservació futura.

Pel que fa a les apostes del territori de dinamització econòmica no lligada a creixements residencials ni de segona residència sinó, només, a instal·lacions i equipaments turístics i, en alguns casos, d’allotjament col·lectiu, existeix un primer grau de concreció per a les següents:

ƒ Estació d’esquí de Filià, a la Vall Fosca. No es preveu classificació de nou sòl, només les instal·lacions de remuntadors i similars. A més llarg termini podrien unir-se els dominis esquiables de Vallfosca i Boí-Taüll

ƒ La possible ampliació, a llarg termini, del domini esquiable aranès per la vall del Varradòs i de l’Unhòla, cap al nordoest.

ƒ El possible aprofitament turístic i esportiu de les làmines d’aigua i la ribera dels embassaments de Sant Antoni i de Terradets al Pallars Jussà i de Rialb a l’Alt Urgell.

Convé remarcar, pel que fa a les ampliacions del domini esquiable a l’Alt Pirineu i Aran que no sembla que puguin tenir significació territorial altres propostes a banda de les dues esmentades

Memòria ambiental 32

4.2. Mesures protectores, correctores i compensatòries

La major part de mesures protectores o correctores dels possibles impactes derivats de l’aplicació i desenvolupament del Pla han estat recollides, per a major seguretat jurídica, en les pròpies normes d’ordenació territorial. Les principals són les següents:

4.2.1. Determinacions del Pla per al sistema d’espais oberts.

S’estableix que el planejament urbanístic haurà de delimitar el sòl d’elevat valor agrícola i ramader del municipi, atenent, especialment a:

ƒ Terrenys edafològicament valuosos –els "prime farmland" i els "unique farmland"– sempre que existeixi el mapa de sòls agrícoles del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per aquell territori. ƒ Terrenys de regadiu o que poden ser-ho. ƒ Terrenys més planers i amb unitats productives més extenses i aptes per al seu maneig. ƒ Terrenys que hostatgen els elements que garanteixen el sistema de ramaderia tradicional: espais (prats de pastura intermitjos i de fons de vall) i infraestructures associades (camins ramaders, camins d’accés motoritzat, abeuradors, triadors, pletes, coberts de refugi). ƒ Terrenys de vinya del Prepirineu. ƒ Terrenys agrícoles que embolcallen espais naturals protegits o de domini públic hidràulic i pecuari.

S’estableix que el planejament urbanístic haurà de delimitar el sòl de valor ambiental, ecològic i científic del municipi, atenent, especialment a:

ƒ Hàbitats singulars fràgils o que hostatgen flora o fauna d’especial interès. ƒ Hàbitats de major integritat, dimensió i més representatius de la regió. ƒ Mosaics agro-silvo-pastorals. ƒ Espais intersticials agrícoles rics en biodiversitat (marges, sèquies, tanques arbrades...).

S’estableix que el planejament urbanístic haurà de delimitar el sòl de valor paisatgístic i patrimonial, atenent, especialment a:

ƒ Àrees d’interès paisatgístic a preservar, a restaurar i a crear. ƒ Àrees amb gran visibilitat. ƒ Entorns d’elements culturals (històrics, arqueològics, identitaris,...). El planejament urbanístic haurà de delimitar els entorns dels elements històrics, arqueològics o culturals de valor i dels elements identificatius o identitaris del municipi. A més del valor intrínsec que puguin tenir, aquests elements s’insereixen en un territori i un context que pot actuar sinèrgicament, augmentant el seu valor, o que pot comportar el seu demèrit. La planificació i gestió de l’entorn dels elements patrimonials és senyal inequívoc de municipi de qualitat, de municipi que crea valor i potencial producte d’atracció. ƒ Espais agraris de valor: aquells amb infraestructures agràries creades per al maneig de sòls que identifiquen un paisatge, que tenen valor històric i que resulten fonamentals per a la conservació de sòls i aigües com ara terrasses i feixes, closes, infraestructures de rec i drenatge...). ƒ Terrenys de domini públic (camins ramaders, boscos i prats comunals, domini hidràulic...).

S’estableix que el planejament urbanístic haurà de considerar també en l’ordenació del sòl no urbanitzable, aquell que, sense tenir un valor intrínsec notable, pot jugar un paper rellevant en l’estructuració de l’espai en termes d’eficiència, sostenibilitat i qualitat de vida i en concret el que:

ƒ Actua com a separador d’àrees edificades, especialment el que hi ha al costat i al llarg de de les carreteres, que impedeix l’anastomosi dels teixits urbans en un continu urbanitzat i garanteix la permeabilitat ecològica del territori. ƒ Defineix els límits de l’espai que poden assolir les àrees urbanes de cara a garantir creixements el màxim de nodals possibles, és a dir, que minimitzen la relació superfície / perímetre de la taca urbana en contra dels creixements lineals al llarg de carreteres, per exemple; i el sòl, també, que confina nuclis menors aïllats d’ubicació inadequada malgrat el seu major o menor grau de consolidació. ƒ Facilita la percepció del paisatge.

Memòria ambiental 33

ƒ Facilita l’ampliació o la implantació de les infraestructures necessàries en el futur, que impedeix el salt de la ciutat a l’altre costat de la carretera, per exemple. ƒ Preserva superfícies no urbanitzables de certa entitat com a reserves estratègiques de futur. ƒ Pot fer de franja protectora de corredors fluvials i zones humides. Com a mínim una de les riberes dels rius hauria de romandre natural cosa que vol dir que els nuclis riberencs haurien d’evitar estendre’s a l’altre costat del riu.

S’estableix l’exclusió normativa del desenvolupament urbà i de l’edificació en terrenys incompatibles o inadequats, sigui quin sigui el règim de protecció que li assigna el Pla; cosa que inclou el sòl afectat per riscos greus i el sòl de domini públic.

S’estableixen condicions generals per a les transformacions del sòl en els paisatges rurals amb l’objectiu de preservar i recrear el paisatge de partida evitant la tendència a la progressiva uniformització de l’espai. Entre aquestes condicions hi ha l’obligació de mantenir l’escala i la pauta de la compartimentació de l’espai agrícola productiu, les característiques dels elements de separació entre unitats productives, les peces relictes de bosc consolidat o antic i la xarxa de camins rurals, les infraestructures de rec i les construccions d’abric tradicionals. S’obliga, també, a que en l’obertura de camins i en l’estesa de xarxes d’infraestructura de servei local, s’aprofitin els canals de pas i els corredors existents i se segueixin les actuals vies de comunicació evitant una nova fragmentació de les peces existents en el mosaic agroforestal.

S’estableixen condicions concretes per a la implantació de noves edificacions aïllades, tant en sòl no urbanitzable com urbà. Es defensa, com a opció preferent, que les noves edificacions s’integrin en el paisatge com a components positius, o com a mínim neutres (estratègia d’harmonització) i només en cas que no sigui possible i sigui admissible, s’admet una estratègia d’ocultació. L’estratègia de monumentalització, per a determinades construccions en què la seva imatge hagi de passar a ser un component principal del paisatge, requerirà d’un informe favorable de l’autoritat competent en matèria de Paisatge de la Generalitat de Catalunya.

S’estableix una regulació de les actuacions en els trams urbanitzats dels cursos fluvials i en els parcs i zones verdes urbans amb funció connectora dels sòls de protecció especial. Aquestes actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis i àrees urbanes i àrees especialitzades que formen part d’un mateix curs d’aigua, la resta del qual, aigües amunt i aigües avall, està classificat pel Pla de protecció especial en una longitud territorialment significativa, s’adreçaran al manteniment o, en el seu cas, la restauració de la vegetació riberenca per tal d’incrementar, en la mesura del possible, la funció connectora del conjunt del curs fluvial i influir positivament en la qualitat del paisatge dels espais urbans que travessa. Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part d’algun parc o zona verda urbans el seu tractament formal i compositiu evitarà les construccions no necessàries i es basarà en elements vegetals naturals, preferentment de les espècies pròpies dels ambients representats en els sòls de protecció especial contigus, i el mobiliari urbà hi serà absent o quedarà reduït al mínim imprescindible.

S’estableixen garanties de control públic per a la implantació d’actuacions singulars d’interès estratègic i supramunicipal.

S’estableixen determinacions específiques per a la valorització dels espais oberts amb control públic. La Generalitat de Catalunya podrà planificar i promoure, amb les garanties de preservació del medi natural i del paisatge pertinents i establint concessions de gestió si escau, una xarxa d’hotels en espais de protecció especial i de protecció territorial amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni natural, paisatgístic i cultural existent i garantir que la protecció dels espais naturals tingui repercussions positives per a la població local.

S’estableix que el possible aprofitament turístic de les làmines d’aigua dels embassaments s’haurà de definir mitjançant pla especial únic del conjunt de l’entorn de cada làmina d’aigua, que inclogui els equipaments turístics que permetin la seva posada en valor. Es donarà prioritat a la ubicació en els sòls de protecció preventiva si bé s’acceptarà, de forma justificada, la utilització de sòls de protecció territorial o especial.

S’estableix una relació d’instruments de planificació i de gestió que poden complementar positivament les directrius d’ordenació territorial que es proposen i es recomana que es desenvolupin i s’implementin.

Memòria ambiental 34

4.2.2. Determinacions del pla per al sistema d’assentaments.

S’estableix que les noves trames urbanes d’extensió o reforma regulades pel planejament general respondran als criteris d’estalvi de sòl i de proporcionalitat entre població i llocs de treball localitzats interpretats en el conjunt de l’àmbit –municipal o plurimunicipal- objecte de planejament. Es facilitarà la implantació d’activitat econòmica de proximitat –petits polígons per a tallers i activitats artesanals– o infraestructura turística –hotels i equipaments– i podrà ser un argument per una delimitació concreta del sòl urbà o urbanitzable. En aquells àmbits on s’elaborin plans directors urbanístics de propòsit general, aquests determinaran la distribució quantitativa aproximada dels habitatges i llocs de treball que es preveuen en els municipis compresos, tot mantenint la coherència entre ambdues quantitats.

Es recomana a tots els municipis que, en la revisió del planejament urbanístic, qualifiquin sòl per a ús hoteler o equipament turístic de superfície igual o superior a una hectàrea i ubicat en un emplaçament de suficient interès per a l’activitat del sector. Per aquells municipis que han revisat el planejament recentment o aquells que disposen de més de quatre hectàrees no edificades –bé sigui sòl urbanitzable no desenvolupat, bé sigui sòl urbà no consolidat– també es recomana la requalificació d’una superfície d’almenys una hectàrea per als usos esmentats. Finalment, el Pla recomana potenciar la qualificació de sòl per a usos turístics, per damunt dels estàndards esmentats en els anteriors paràgrafs, en aquells nuclis per als quals s’assenyala l’estratègia de canvis d’ús i reforma, en les àrees especialitzades no totalment consolidades i en els nuclis situats a l’entorn d’estacions de muntanya o altres recursos turístics de primer ordre.

S’estableix que les noves trames urbanes s’adequaran a les condicions topogràfiques de l’espai on s’ubiquin i, sense perjudici de les solucions concretes d’ordenació adequades en cada cas, establiran relacions de continuïtat i harmonia formal amb les trames existents evitant la fragmentació innecessària del sòl no urbanitzable. Caldrà extremar l’observança d’aquests criteris en aquelles àrees i nuclis que per la seva visibilitat són components significatius del paisatge.

S’estableix la necessitat d’elaborar una normativa general, d’aplicació a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, de pautes arquitectòniques per una correcta integració volumètrica, tipològica, cromàtica i paisatgística de les noves construccions en sòl urbà. Aquesta normativa haurà de ser adaptada a la realitat de cada municipi i incorporada, de manera adequada i suficient, al planejament urbanístic municipal en els terminis que s’estableixin legalment. En tot cas, els plans directors urbanístics que s’elaborin dins l’àmbit del Pla hauran d’assegurar la seva incorporació al planejament urbanístic.

S’estableix la necessitat d’elaborar plans directors urbanístics per a les quatre comarques de major activitat urbanística que són: la Val d’Aran, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

S’estableixen també mesures específiques per al desenvolupament urbanístic de determinats assentaments on s’han detectat majors riscos ambientals o inadequacions pel que fa a la seva posició territorial o dimensionat:

Per a les dues polaritats del Baish Aran –Les i Bossost– per a les quals el Pla assenyala estratègies de creixement mitjà atenent que són els dos nuclis que tenen la major reserva de sòl planer a la comarca, es proposa una estratègia específica de foment de l’activitat econòmica. El Pla considera que aquestes dues àrees han de jugar un paper reequilibrador dels sectors d’activitat econòmica de la vall i que aquest objectiu és preferent al de creixement residencial per la qual cosa els creixements que es formulin han de prioritzar de forma clara els usos d’activitat econòmica, entre els quals els turístics.

A la Cerdanya, per a la Molina i la Masella, s’assenyala la necessitat de completar els sòls urbans o urbanitzables més consolidats i replantejar l’ordenació urbanística que tenen, buscant solucions que combinin la concentració dels aprofitaments urbanístics en models d’edificació més compactes i eficients en el consum de sòl, alliberant sòl classificat de naturalesa forestal, promovent usos turístics per damunt dels residencials i equipant el teixit d’elements estratègics com pàrquings i equipaments que permetin a aquestes dues polaritats consolidar i incrementar el paper d’activitat econòmica d’interès nacional que tenen i desestacionalitzar l’oferta.

En el cas de Masella, atesa la voluntat de totes les parts de deixar tancada la seva ordenació, vista la insuficient concreció d’alguns paràmetres urbanístics i, sobretot, la multiplicitat de projectes que es proposen sobre el sòl no urbanitzable adjacent, a l’objecte de donar seguretat jurídica a totes les parts,

Memòria ambiental 35

s’estableix que, en el marc del Pla director urbanístic de la Cerdanya, caldrà definir: a) els límits exactes del sòl urbà i/o urbanitzable sobre cartografia detallada, b) la densitat màxima d’habitatges en cadascun dels subsectors, c) l’ordenació i el parcel•lari definitiu de la zona d’habitatges unifamiliars, d) la vialitat interna, e) les mesures de concentració d’edificació i de foment de l’equipament turístic en front de la segona residència, f) les places d’aparcament dins del sòl urbà i/o urbanitzable i g) les instal•lacions lúdiques, peus de pista i possibles àrees d’aparcament complementàries en sòl no urbanitzable. Pel que fa a aquest darrer punt, la propietat haurà d’aportar els projectes detallats i els corresponents estudis d’impacte ambiental i paisatgístic que permetin valorar la seva admissibilitat. Les places d’aparcament s’hauran de resoldre, preferentment dins de sòl urbà.

Així mateix s’estableix que, en el marc del Pla director urbanístic de la Cerdanya, caldrà estudiar la conveniència de reconsiderar els aprofitaments urbanístics o l’extensió del sector núm. 12 “Serra de Queixans” de Fontanals de Cerdanya, del sector de sòl urbanitzable no delimitat núm. 8 de Ger, situat a l’entroncament de la C 1313 i l’antic accés al nucli de Gréixer i del sector industrial 8 de sòl apte per a urbanitzar al municipi de Prats i Sansor atès que es tracta de sectors que no han estat desenvolupats durant prop de dues dècades, que es troben situats en una posició territorial d’elevat impacte paisatgístic i que vulneren la directriu del Pla de creixements en contigüitat amb la trama urbana existent. Igualment, al municipi de Bellver de Cerdanya caldrà reconsiderar la implantació dels aprofitaments urbanístics dels nuclis de Santa Magdalena i de Pedra atès que es tracta de nuclis urbans de molt escassa edificació, de molt febles condicions d’urbanització i d’elevat valor patrimonial als quals el planejament actual el permet un potencial de creixement sobredimensionat.

També a la Cerdanya, al sud del nucli d’Alp, entre aquest nucli i el de Das, s’estableix un separador urbà dins el qual s’admet la possibilitat d’estudiar la ubicació d’un equipament turístic (balneari, peu de remuntador) però no un creixement residencial. Igualment, al municipi de Fontanals de Cerdanya, les edificacions d’equipament turístic que pogués generar un possible ús lúdic de la riera d’Alp o una possible ampliació del camp de golf s’hauran d’ubicar al nucli de Soriguerola i, en cap cas, podran ser d’ús residencial.

Al Pallars Sobirà s’estableix que, en el marc del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, caldrà estudiar la conveniència de reconsiderar els aprofitaments urbanístics o l’extensió, revisar les condicions d’implantació, minimitzar l’impacte i reconduir en el possible el model turístic d’elevada ocupació de sòl en els sectors residencials de nova creació del Pla especial de Superespot, al municipi d’Espot, vinculat a l’estació d’esquí, i en els dos sectors urbanitzables delimitats al municipi de Rialp, nuclis “A” SUI-3 anomenat Baursos, a la vora del riu Noguera Pallaresa i “B” SUI-4 a l’entorn del santuari de Sant Miquel, que presenten una posició territorial aïllada i separada dels nuclis urbans tradicionals.

A la Val d’Aran, la possibilitat de reconèixer un règim urbà del sòl per a l’enclavament d’era Bordeta es condiciona a la concreció, dins del Pla director urbanístic de la Val d’Aran, d’un projecte de reordenació de la situació actual –formada per diversos càmpings, naus disperses, habitatges fora d’ordenació, una antiga piscifactoria–. En tot cas, l’ordenació que es formuli no comportarà nous assentaments residencials ni altres escreixos d’aprofitament que els necessaris per dotar de serveis convenients aquesta realitat i es plantejarà amb voluntat restrictiva pel que fa als límits físics de l’àmbit.

Així mateix, s’estableix que el planejament especial que haurà d’ordenar la millora i compleció dels nuclis de Sant Joan de Toran, Pradet i Porcingles, al municipi de Canejan, no podrà ultrapassar la delimitació que estableix el planejament vigent en el moment d’aprovació del Pla territorial.

A l’Alta Ribagorça, l’estratègia específica 3 que es proposa per a l’àrea especialitzada del Pla de l’Ermita, al municipi de la Vall de Boí, queda condicionada a la decisió final en el marc del Pla director urbanístic de l’Alta Ribagorça en fase d’elaboració i a la directriu obligatòria que la possible ampliació només pugui tenir un ús fonamentalment hoteler i es produeixi de forma compacta i contigua al teixit existent.

Memòria ambiental 36

4.2.3. Determinacions del Pla per al sistema d’infraestructures de mobilitat.

S’estableix tot un seguit d’especificacions d’integració territorial per als projectes d’implantació de noves infraestructures o d’ampliació de les existents, que observaran, amb caràcter general, la condició de minimitzar:

• Els efectes negatius a les àrees urbanes o en els seus àmbits d’extensió.

• L’afectació de terrenys de valor natural o agrícola, per a la qual cosa s’ubicaran preferentment en sòl de protecció preventiva o de protecció territorial.

• El trossejament de camps, prats i en general de les peces de sòl morfològicament rellevants.

• La necessitat de desmunts i terraplens, mitjançant una adaptació suficient de les rasants als terrenys i, en el seu cas, la construcció de trams en viaducte o túnel.

• L’efecte barrera, procurant la continuïtat dels camins i disposant els passos de fauna necessaris en funció de l’interès dels hàbitats de l’entorn.

• Els efectes negatius sobre el cicle hidràulic i l’erosió del sòl.

• La intrusió visual com a elements negatius en el paisatge.

S’assenyalen, per alguns trams viaris, especificacions relatives a la fluïdificació del trànsit (carril d’avançament, laterals per parar a posar cadenes, giratoris, aparcaments...) tant per a millorar la qualitat dels trajectes davant la presència de vehicles pesants com per a apartar ràpidament del vial principal els vehicles en vies turístiques de caire urbà congestionades o afectades per la neu.

Es reconeix de la importància i dificultat que té, especialment en comarques de muntanya, el manteniment en condicions de la xarxa viària local o capil·lar, dels camins i de les vies verdes. S’estableix el marc d’elaboració dels plans comarcals de muntanya com instrument d’ajut, suport i concertació en aquesta matèria.

Es recomana l’articulació d’un marc legal i d’instruments de gestió adequats que garanteixi la seva preservació davant el desenvolupament urbanístic i la implantació de noves infraestructures i la seva posada en valor. La xarxa de camins tradicionals de muntanya i, en general, de camins públics és un element estructural de la realitat del territori, un valor sociocultural i un actiu econòmic.

Memòria ambiental 37

5. DETERMINACIONS FINALS QUE S’HAGIN D'INCORPORAR A LA PROPOSTA DEL PLA

5.1. Indicacions per a l’avaluació ambiental dels instruments que desenvolupin o es derivin del Pla

Cadascun a la seva escala de treball, caldrà que els instruments derivats d’aquest Pla – que de menor a major concreció són els plans directors urbanístics, els plans d’ordenació urbanística municipal i els estudis informatius i projectes d’infraestructures- analitzin la seva adequació ambiental als objectius que per aquest pla territorial parcial s’han determinat, en el benentès que l’anàlisi de l’encaix de les propostes s’haurà de cenyir cada vegada a un abast més reduït.

Així els plans directors urbanístics previstos en l’àmbit territorial del Pla centraran l’avaluació ambiental en l’anàlisi d’aquelles tendències actuals que han motivat la redacció d’aquestes figures i que, en síntesi, són: a) El canvi de model de desenvolupament i l’especialització de l’economia amb una forta caiguda del sector primari tradicional i una autèntica explosió dels sectors terciari i de la construcció, amb un creixement urbanístic molt notable durant les darreres dècades. b) L’atracció d’un públic massiu per l’existència d’un recurs turístic com la neu, el paisatge i el patrimoni arquitectònic i d’un clima alpí que permet, també, oferir un turisme verd a l’estiu, que comporta riscos evidents entre els quals problemes de mobilitat i de congestió del trànsit i la degradació d’un dels principals actius turístics i de desenvolupament de la zona que és el paisatge. c) La concentració de la major part del desenvolupament urbanístic i de les infraestructures al fons de les valls, de vegades comportant risc d’anastomosi o unió dels diferents nuclis, degut a la configuració del territori pirinenc i l’estretor de les valls. d) L’enorme inèrcia del planejament actual, i l’especialització en oferta d’habitatge que sovint serà de segona residència. La manca de sòl per activitat econòmica, equipaments turístics i d’allotjament col•lectiu. e) La manca d’ alguns equipaments comarcals necessaris per funcionar de forma molt més eficient com a sistema urbà. f) La pèrdua de tipologies constructives o el perill caure en el pessebrisme. g) La necessitat de modular els creixements urbanístics per tal que no malmetin la qualitat de vida dels residents i el seu patrimoni. h) La necessitat de compatibilitzar el desenvolupament dels nuclis urbans i el manteniment de l’activitat ramadera tradicional al seu interior. i) L’impacte de les noves infraestructures sobre el desenvolupament del transport col·lectiu. j) L’abandonament de l’activitat agrària que comporta l’embosquinament de pastures i conreus en detriment de la diversitat biològica i paisatgística.

D’altra banda els plans d’ordenació urbanística municipal avaluaran amb més detall el compliment dels objectius per aquells valors o funcions del sòl que la pròpia normativa del pla determina i que són: a) Sòl d’elevat valor agrícola i ramader del municipi, (terrenys edafològicament valuosos, els de regadiu o que poden ser-ho, els més planers i amb unitats productives més extenses i aptes per al seu maneig). També els terrenys que hostatgen els elements que garanteixen el sistema de ramaderia tradicional: espais (prats de pastura intermitjos i de fons de vall) i infraestructures associades (camins ramaders, camins d’accés motoritzat, abeuradors, triadors, pletes, coberts de refugi). Els terrenys de vinya del Prepirineu i finalment els terrenys agrícoles que embolcallen espais naturals protegits o de domini públic hidràulic i pecuari.

Memòria ambiental 38

b) Sòl de valor ambiental, ecològic i científic del municipi (hàbitats singulars fràgils o que hostatgen flora o fauna d’especial interès, hàbitats de major integritat, dimensió i més representatius de la regió, gea d’especial interès, mosaics agro-silvo-pastorals i espais intersticials agrícoles rics en biodiversitat). c) Sòl de valor paisatgístic i patrimonial, (àrees d’interès paisatgístic a preservar, a restaurar i a crear, àrees amb gran visibilitat, entorns d’elements culturals (històrics, arqueològics, ...). i elements identificatius o identitaris del municipi). També els espais agraris amb infraestructures agràries creades per al maneig de sòls que identifiquen un paisatge, que tenen valor històric i que resulten fonamentals per a la conservació de sòls i aigües com ara terrasses i feixes, closes, infraestructures de rec i drenatge...Finalment el terrenys de domini públic (camins ramaders, camins rurals, boscos i prats comunals, domini hidràulic...). d) L’espai en termes d’eficiència, sostenibilitat i qualitat de vida. El que actua com a separador d’àrees edificades, especialment el que hi ha al costat i al llarg de de les carreteres, que impedeix l’anastomosi dels teixits urbans en un continu urbanitzat i garanteix la permeabilitat ecològica del territori. El que defineix els límits de l’espai que poden assolir les àrees urbanes de cara a garantir creixements el màxim de nodals possibles, és a dir, que minimitzen la relació superfície / perímetre de la taca urbana en contra dels creixements lineals al llarg de carreteres, per exemple. També aquell que facilita la percepció del paisatge, o l’ampliació o la implantació de les infraestructures necessàries en el futur, o preserva superfícies no urbanitzables de certa entitat com a reserves estratègiques de futur. També el que pot fer de franja protectora de corredors fluvials i zones humides. Com a mínim una de les riberes dels rius hauria de romandre natural cosa que vol dir que els nuclis riberencs haurien d’evitar estendre’s a l’altre costat del riu.

Finalment, pel que fa als projectes d’implantació de noves infraestructures o d’ampliació de les existents, l’avaluació se centrarà especialment en les condicions de minimitzar: a) Els efectes negatius a les àrees urbanes o en els seus àmbits d’extensió. b) L’afectació de terrenys de valor natural o agrícola, per a la qual cosa s’ubicaran preferentment en sòl de protecció preventiva o, en absència d’aquest, en sòl de protecció territorial. c) El trossejament de camps, prats i en general de les peces de sòl morfològicament rellevants. d) La necessitat de desmunts i terraplens, mitjançant una adaptació suficient de les rasants als terrenys i, quan sigui possible, la construcció de trams en viaducte o túnel. e) L’efecte barrera, procurant la continuïtat dels camins i disposant els passos de fauna necessaris en funció de l’interès dels hàbitats de l’entorn. f) Els efectes negatius sobre el cicle hidràulic i l’erosió del sòl. g) La intrusió visual com a elements negatius en el paisatge. h) L’obertura de nous corredors d’infraestructures quan se’n pugui utilitzar un d’existent. i) L’estesa de línies de transport elèctric en diverses línies de traçat paral·lel quan es pugui minimitzar l’ocupació mitjançant la compactació de les línies en un únic fust.

Memòria ambiental 39

5.2. Concreció del seguiment del Pla

Aquest apartat de l’informe de sostenibilitat ambiental proposa indicadors per al seguiment d’aquelles tendències que s’han revelat com a més preocupants en l’escenari de l’alternativa zero, és a dir, les tendències que possiblement s’esdevindrien en absència de Pla que apunten un futur més incert per al medi ambient i la sostenibilitat.

Embosquinament, naturalització, pèrdua del mosaic camp / prat / bosc i del paisatge rural:

- Evolució de la superfície agrària útil (SAU) del cens agrari. - Evolució de les cobertes de sòl de conreus i pastures (del satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.

Tot i que aquest procés de naturalització és difícil de monitoritzar amb indicadors, la SAU dona una idea de les superfícies que estan subjectes a una certa gestió pel que fa al seu aprofitament primari. El segon indicador proposat informa, d’una banda, de l’evolució de la superfície de sòl rellevant per al manteniment de l’activitat agrícola i la ramaderia extensiva i, de l’altra, de l’evolució de la característica de mosaic que dona valor al paisatge rural dels Pirineus a partir de la variació del nombre de polígons de cada ús.

Pressió sobre els corredors de fons de vall:

- Evolució de les cobertes (del satèl·lit Landsat) del sòl planer (menys del 20% de pendent) localitzat en una franja de 250 metres a ambdós costats dels quatre rius principals de l’àmbit: el Segre, les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana i la Garona.

En aquests corredors està especialment disputat el sòl planer, tant per a usos urbans com per a infrastructures, per tant convé vigilar l’evolució de les diferents cobertes de sòl.

Afectació del canvi climàtic sobre l’economia:

- Dies d’innivació anuals - Cota mitjana de neu - Ocupació hotelera estiu/hivern - Nombre d’ocupats total/ habitatges nous

Si be els dos primers són dades objectives més que indicadors, donen idea dels possibles efectes del comportament climàtic sobre la economia basada en els esports de neu. Pel fer el seguiment de la diversificació de l’economia de l’àmbit amb vistes a mitigar els efectes negatius del canvi climàtic és interessant veure si el sector turístic aconsegueix reduir la forta estacionalitat actual i si l’economia esdevé més diversa i menys depenent d’un sector de la construcció massa dedicat a l’edificació d’habitatges nous.

Consum de sòl i desenvolupament:

- Increment del sòl construït (del satèl·lit Landsat) / increment del nombre d’habitatges - Població resident / nombre d’habitatges - Places en habitatge secundari / places hoteleres - Increment del sòl urbà i urbanitzable / sòl planer (menys del 20% de pendent ) - Intensitat edificatòria (habitatges nous / 1000 habitants) - Mixticitat d’usos (sòl d’activitat econòmica / sòl residencial)

Pel que fa al consum de sòl interessa vetllar per que es produeixi amb criteris d’eficiència, és a dir, que no es consumeixi massa sòl per cada habitatge nou que s’edifica i, pel que fa a la utilització del parc d’habitatge interessen dos aspectes: augmentar la proporció dels principals, per tal que el desenvolupament urbanístic porti aparellat també el creixement del teixit social i anar redirigint l’activitat del sector de la construcció cap a un increment del producte turístic i una reducció del producte immobiliari. També convé mesurar la proporció del sòl que es compromet en processos urbanístics en

Memòria ambiental 40

relació al planer, especialment escàs en alguns sistemes d’aquest àmbit i el ritme de creixement a partir de la intensitat edificatòria. Finalment, convé verificar que les activitats econòmiques i el sòl residencial creixin el mínim de segregats possible.

Fragmentació dels espais oberts:

- Evolució del nombre de polígons del sòl construït (del satèl·lit Landsat) - km d’infraestructura de mobilitat / km2 de territori - km vehicle dia / km2 de territori - km de túnels, viaductes i passos de fauna / km de nou traçat d’infraestructura de mobilitat

Per valorar la fragmentació que produeixen els elements construïts és més rellevant si es disposen agrupats o bé escampats per el territori que la dimensió que tinguin. Per això es proposa l’indicador de l’evolució del nombre de polígons de sòl construït que resulten de la imatge del satèl·lit. Pel que fa a les infrastructures, a més de la proporció de vies en el territori interessa valorar el seu efecte barrera, que es pot aproximar a partir del trànsit de vehicles que hi circulen,

També es considera rellevant per al seguiment dels efectes ambientals del Pla sobre la fragmentació del territori el percentatge que sobre la longitud total d’una nova via representi la longitud dels elements que en el seu disseny eviten l’efecte barrera, tals com túnels, falsos túnels, viaductes o passos dissenyats especialment per a la fauna.

Mobilitat:

- Repartiment modal - Autocontenció comarcal

Per a conèixer si l’estratègia de creixement en nodes, l’estratègia de mixticitat d’usos i la proposta d’infraestructures de mobilitat permeten contenir l’alt ús del vehicle privat en els desplaçaments quotidians, es proposa un indicador per seguir l’evolució del percentatge de desplaçaments realitzats a peu, en vehicle privat o en transport col·lectiu. Alhora, també es proposa un indicador per a fer el seguiment de l’evolució dels desplaçaments fora de la comarca.

Per a fer un seguiment de l’evolució del territori sota la seva vigència, el Pla territorial proposa a l’articulat de la seva normativa la creació d’un dispositiu dotat dels mitjans tècnics necessaris, mitjançant el qual s’avaluaran i analitzaran els canvis que es vagin produint en un seguit de variables relacionades directament amb els sistemes de proposta del Pla, com a mínim els següents:

- planejament territorial i sectorial - planejament i desenvolupament urbanístic - mobilitat territorial - execució d’infraestructures - evolució socioeconòmica (llocs de treball, atur, PIB sectorial) - evolució demogràfica i dotació d’habitatge - sòl residencial i per a activitats econòmiques - inversió en infraestructures i equipaments - indicadors ambientals - evolució del paisatge - normativa d’obligat compliment

Aquest dispositiu de seguiment, d’acord amb allò que preveu la Llei 28/2002, de 30 de desembre, de creació de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, haurà de comptar amb la participació de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), en el marc del qual es presentaran periòdicament informes de seguiment del Pla. Així mateix, s’haurà de preveure l’elaboració d’un informe d’avaluació als 10 anys a comptar des de l’aprovació definitiva del Pla.

Memòria ambiental 41

Pel que fa al seguiment dels efectes sobre el medi ambient que en l’aplicació del Pla es puguin produir i per tal d’evitar els efectes adversos, d’acord amb la normativa relativa a l’avaluació ambiental de plans i programes, el dispositiu de seguiment haurà de garantir la participació de l’òrgan ambiental.

A la vista del grau de desajustament o de les divergències que puguin produir-se entre l’evolució del territori i els objectius del Pla, es podran proposar les modificacions necessàries per tal que el Pla mantingui la seva eficàcia reguladora del desenvolupament territorial i les adaptacions necessàries del Pla perquè mantingui la suficient coordinació amb les figures de planejament sectorial. En aquest procés, es consultaran, especialment, les administracions locals i els departaments de la Generalitat de Catalunya que, per raó de les seves competències, s’hagin de pronunciar sobre els diferents aspectes objecte d’actualització.

Com a mesura prioritària en el procés d’adaptació del Pla, s’incorporaran les determinacions del planejament sectorial que tinguin major incidència en el territori i, de manera especial, el planejament relatiu al cicle de l’aigua, a la producció i distribució d’energia i a la neutralització de residus, ja sigui per a recollir les previsions de sòl necessàries al respecte o per esmenar, si s’escau, supòsits de desenvolupament que no s’ajustessin al marc ambiental definit per aquests plans.

El Pla incorporarà també les previsions d’implantació de nous equipaments d’abast supramunicipal incloses en els plans sectorials que elaborin els departaments corresponents, com també les determinacions relatives al paisatge que s’aprovin mitjançant els instruments previstos en la legislació sobre paisatge.

Per vetllar pel compliment del Pla, una vegada aprovat, es demanarà al Programa de Planejament Territorial un informe previ a l’aprovació dels plans i projectes que incideixin de manera destacada en el desenvolupament del seu àmbit territorial. L’emissió d’aquest informe serà preceptiva per a l’aprovació dels següents plans i projectes:

- Plans directors urbanístics - Plans d’ordenació urbanística municipal - Estudis informatius d’infraestructures de mobilitat - Plans directors de ports i aeroports - Plans territorials sectorials

Memòria ambiental 42