Marisol Argüeta De Barillas
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El Govern Explica L'acció Feta Aquesta Legislatura En Una Roda De Premsa
Mil dies de Govern 2004 2006 El Govern explica l’acció feta aquesta legislatura en una roda de premsa extraordinària Els cinc consellers que encapçalen les comissions governamentals han fet balanç de la gestió de l’executiu El Govern ha fet balanç avui de l’acció feta durant aquesta legislatura en una conferència de premsa extraordinària, al Palau de la Generalitat, que ha posat l’accent en les actuacions que han contribuït a la transformació social, econòmica i institucional de Catalunya en el decurs d’aquests mil dies de mandat. En l’acte, els responsables de les Comissions de Govern, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i Portaveu, Joaquim Nadal; el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; la consellera d’Interior, Montserrat Tura; el conseller d’Economia, Antoni Castells, i la consellera de Salut, Marina Geli, han fet balanç del mandat. En la conferència de premsa també s’ha presentat el document “Mil dies de Govern 2004-2006”, que recull de manera panoràmica els resultats de la gestió de l’executiu durant aquesta etapa de la Generalitat, amb tot un conjunt de fets i dades per ajudar a valorar l’obra col·lectiva del Govern de Catalunya. Així, en base als quatre eixos establerts pels acords del Tinell, el document “Mil dies de Govern 2004-2006” ressegueix la gestió de l’executiu en l’àmbit de l’autogovern i la qualitat democràtica, en l’impuls de l’economia, en les polítiques socials, en la planificació territorial i la preservació del medi ambient i, també, per descomptat, en l’elaboració del nou Estatut. -
El Corrent Crític De Pérez Abandonarà El PSC I Formarà Un Nou Partit Polític
Política | Guillem RS | Actualitzat el 20/11/2014 a les 12:03 El corrent crític de Pérez abandonarà el PSC i formarà un nou partit polític Pérez forma part de Moviment Catalunya i juntament amb NeCat d'Ernest Maragall constituiran un nou partit progressista i catalanista | L'exalcalde va ser president de mesa durant la consulta Lluís Miquel Pérez en un ple de suport al 9-N a l'ajuntament de Reus. Foto: Laia Solanellas. Les negociacions han fructificat. NeCat ?el partit escindit del PSC i fundat per l'exconseller Ernest Maragall? i Moviment Catalunya ?el corrent intern del PSC fundat per l'actual president, Àngel Ros, liderat per les diputades Marina Geli i Núria Ventura i al qual pertanyen exconsellers com Montserrat Tura o Joaquim Nadal o els exalcaldes catalanistes de Reus i Cambrils, Lluís Miquel Pérez i Robert Benaiges, respectivament? presentaran divendres l'acord a partir del qual han decidit fundar un nou partit al marge del PSC. La nova formació naixerà formalment al proper mes de gener, però els integrants que encara militen al Partit dels Socialistes, que lidera Miquel Iceta, començaran ja mateix a abandonar-lo. El nou partit encara no té clar el seu nom, però sí quines organitzacions en seran les fundadores, quan es presentarà i que començarà a caminar al gener. Així, la formació de l'ara eurodiputat Maragall ?actualment col·ligada amb ERC a les eleccions europees? i el corrent intern del PSC confluiran divendres en un acord públic que portarà a la creació de la nova marca. Les conseqüències de l'aparició del nou partit no es faran esperar. -
His T Òria D'esquerr a A
Esquerra Republicana de Catalunya naixia el 19 de març del 1931 i esdevenia en poques setmanes el partit polític hegemònic de la Catalunya republicana. També a Vic, ERC encapçalà el govern municipal en moments tant intensos i conflictius com la mateixa època republicana i la posterior Guerra Civil. Passada la dictadura franquista, Esquerra tornà a ser protagonista a l’escena política L CASELLAS catalana i vigatana i, amb el nou segle XXI s’ha convertit novament en una peça clau. IO Al llibre que teniu a les mans hi trobareu la història del partit a la ciutat de Vic des del 1931 fins a l’immediata actualitat de finals del 2014 sense perdre mai de vista OR el context general de Catalunya. Oriol Casellas i Domènech (Vic, 1986) Llicenciat en Història per la UAB i Màster de Formació del Professorat per la UdG. Professor de Ciències Socials a Secundària. Actualment està finalitzant els estudis del grau en Ciències Religioses a l’ISCRVic. Els seus primers estudis publicats s’han centrat en la història local vigatana. Així doncs, és autor de Sagals d’Osona. Quinze anys arrelats al país, enfilats als castells (Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012) i de la biografia de l’últim Vigatà Il·lustre Joan Riera Rius, l’home bo (Ajuntament de Vic, 2013). També és autor de l’estudi Tradicions populars vigatanes. La festa major de Vic per a la Fundació Embat Cultural i el Consell de Festa Major de la ciutat de Vic. Forma part del Consell del Patrimoni Cultural així com del Consell de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Vic. -
Agenda Del Govern
AGENDA DEL GOVERN DISSABTE, 25 D’ABRIL 10.00 hores. Col.legi Oficial de Metges de Barcelona (Passeig de la Bonanova, 47). Barcelona La consellera de Salut, Marina Geli, assistirà a la inauguració de la 3ª Jornada de metges siris-catalans "Urgències Medico-quirúrgiques: Diagnòstic i tractament". 11.00 hores. Ajuntament de Polinyà (pl. de la Vila,1). Polinyà (el Vallès Occidental) La consellera de Salut, Marina Geli, es reunirà amb l'alcaldessa de Polinyà, Pepita Pedraza. 11.15 hores. Carrer 11 de Setembre, 21. Polinyà (el Vallès Occidental) La consellera de Salut, Marina Geli, assistirà a l'acte de col·locació de la primera pedra del CAP de Polinyà. Seguidament farà una atenció als mitjans de comunicació. Prèviament, a les 11 hores, es reunirà amb l’alcaldessa de la localitat, Pepita Pedraza., a l’Ajuntament (pl. de la Vila, 1). 11.30 hores. Escola bressol La Marinada (c. de la Guàrdia, 11). Pineda de Mar (el Maresme) El conseller d'Educació, Ernest Maragall, inaugurarà l'ampliació de l'escola bressol La Marinada. 12.00 hores. Rotonda de la plaça Francesc Macià. Les Franqueses del Vallès (el Vallès Oriental) El president de la Generalitat, José Montilla, visitarà el darrer tram de la ronda Nord de Granollers, que s’inicia a la carretera de Cardedeu-Sant Celoni i desemboca a la C-17, i que entra en servei demà mateix. Ho farà acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i els alcaldes de Granollers, Josep Mayoral; de Les Franqueses del Vallès, Esteve Ribalta; i de Canovelles, Josep Orive. -
La CPN Proposa Joan Saura Per Encapçalar La Candidatura Al
NÚM. 129 · ABRIL 2002 · PREU: 1,05 E LAtr REVISTA D’INICIAeT I V ballA P E R C A T A L U N Y A - V E R D S Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya La CPN proposa Joan Saura per encapçalar la candidatura al Parlament de Catalunya a Comissió Política Nacional d’ICV es va reunir S’ a p r ova explorar les possibilitats d’un acord electoral amb EUiA a Lleida el dissabte 9 de març. El president de la Comissió Política Intercomarcal de les Ter r e s Lde Lleida, Jesús Codera, va donar la benvinguda a la CPN, i va recordar algunes de les problemàtiques d’aquelles comarques, especialment les dificultats d’alguns sectors de la pagesia i la crisi de LEAR. La CPN va debatre i aprovar la memòria de comptes presentada per Pep Canal; Joan Herrera, portaveu d’ICV, va informar de les mobilitzacions promogudes pel Fòrum Social de Barcelona el cap de setmana de la cimera de Barcelona de la UE; Marc Rius, responsable d’estudis i programes d’ICV, va presentar un informe sobre les darre- res enquestes del CIS, i Joaquim Novella va presentar el document elaborat per la Sectorial d’Economia i Tre b a l l , Pr opostes per a l’ocupació de qualitat a Catalunya. Acords electorals Joan Saura va presentar l’Informe polític. L’I n f o r m e , aprovat per la Comissió Permanent, es va centrar en la proposta d’explorar un acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa. -
Activitat Parlamentària
Activitat Parlamentària • Presentació de Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals i Participació • Balanç de la la VII Legislatura Direcció General de Relacions Institucionals • L’Estatut de 2006 Carles Viver i Pi-Sunyer • Novetat legislativa • La reforma dels Reglaments de les Octubre 2006 Octubre 10 cambres legislatives autonòmiques Direcció General de Relacions Institucionals Núm. • El nou Reglament del Parlament de Catalunya Imma Folchi i Bonafonte • La reforma del Reglamento del Parla- mento de Andalucía. Un esquema de sus principales novedades José Antonio Víboras Jiménez • Nuevas tecnologías en las relaciones Parlamentària Parlamentària Gobierno-Parlamento. El intercambio de comunicaciones entre el Parlamento Vasco y el Gobierno Vasco utilizando la firma electrónica Activitat José Luis Errekatxo Labandibar Núm.10 Generalitat de Catalunya Departament de Relacions Institucionals Octubre 2006 i Participació Núm.10 Octubre 2006 Activitat Parlamentària Núm. 10 - octubre 2006 Direcció General de Relacions Institucionals Departament de Relacions Institucionals i Participació Generalitat de Catalunya Avinguda Diagonal, 409 08008 Barcelona Tel. 93 552 60 33 Fax 93 552 60 50 [email protected] www.gencat.net/drep Directora Carme Tolosana i Cidón Coordinadors Ramon Prat i Bofill i Roser Serra i Albert Consell de Redacció Joaquim Brugué Torruella, Antonio Revilla Delgado i Conxita Montoro Cortés Traducció T&S Fotografies Parlament de Catalunya Info Catalunya Direcció General de Relacions Institucionals Disseny i producció gràfica Primer Segona Serveis de Comunicació Tractament de dades Iolanda Gaig i German, Bibi Pérez del Pulgar, Cristina Botella, Carme Felius, Gemma Parera i Meritxell Lluís Coordinació administrativa Maria Vila d’Abadal i Cristina Morillas Dipòsit legal B-10277-01 ISSN 1577-7162 Tiratge 3.200 exemplars Portada Jaume I presidint les Corts Catalanoaragoneses Constitucions de Catalunya 1495. -
El Parlamento De Cataluña En La VI Legislatura En Perspectiva Comparada1 Irene Delgado2
VII Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración: 1 Democracia y Buen Gobierno. Una aproximación al rendimiento institucional de los parlamentos regionales: el Parlamento de Cataluña en la VI legislatura en perspectiva comparada1 Irene Delgado2. Draft Por favor no citar sin permiso del autor Introducción Más de veinte años después del inicio del proceso autonómico, el modelo de Estado Autonómico se ha afianzado de una manera indudable y se ha configurado como la transformación más relevante de la Administración pública en España durante las dos últimas décadas. Las 17 Comunidades Autónomas controlan cerca de una tercera parte del total del gasto público del país, ejercen su autoridad sobre casi 700.000 empleados públicos, han elaborado más de 2.000 leyes en estos años de funcionamiento y han recibido en su conjunto más de 1.800 traspasos de competencias de la Administración General del Estado (Ramió, 2002:99). Este panorama no hace sino destacar la importancia política y social que entrañan estas instituciones, aun a pesar de las constantes llamadas de atención respecto a los déficits democráticos que tienden a padecer. En términos generales, se han distinguido cuatro etapas en estas dos décadas de desarrollo autonómico. Un primer período, 1980-1987, que correspondería a la fase de creación, fundación e institucionalización. Desde 1980, y de manera continuada se fueron sucediendo las aprobaciones de los estatutos de autonomía que concluyeron con la necesidad de combinar diferenciación (Comunidades Autónomas históricas) y homogeneidad (resto de Comunidades Autónomas). Las elecciones de 1982 marcan el punto de generalización del modelo autonómico, y su puesta en marcha definitiva. -
The Presence of Political Agents in News Broadcasts
The presence of political agents in news broadcasts Laura Rodas . This article basically answers the following questions: Analysis of government voices which political agents have spoken? And when have they spoken? It is also a preliminary analysis of the In order to analyse the comparative weight of government behaviour of the broadcasters analysed regarding voices, only three broadcasters have been taken into political pluralism. Always in terms of speaking time, account (TV3, TVE in Catalonia and BTV), those with the government voices are analysed compared with all most homogeneous sample over the period analysed. In political voices; the political agents who, individually, this respect, the three channels coincide in granting a rela- have spoken more in news broadcasts and which tively similar proportion, between 41.3% and 47%, to the groups of political agents have been more prominent. three main governmental spheres as a whole (the Catalan government, the Spanish government and local govern- ment, including the government of Barcelona Council and that of the rest of the Catalan municipalities). However, the distribution of this speaking time among each of the spheres of authority varies according to the channel, especially in the Keywords case of the local sphere1, which ranges from 6.1% on TV3 Pluralism, news broadcasts, politics, Catalonia, (covering the autonomous community of Catalonia) to Spain 19.6% on BTV (local coverage). On observing the data, we can go no further than merely compare the channels because, as no standard has been established regarding what the relative weight of the governments should be compared with the rest of the political agents, it is impossible to verify this standard. -
Actas Del Congreso Internacional De Archivos Y Derechos Humanos
ACTAS DEL CONGRESO INTERNACIONAL DE ARCHIVOS Y DERECHOS HUMANOS: EL ACCESO Y LA DESCLASIFICACIÓN DE LOS DOCUMENTOS Sarrià de Ter, 2-4 de Octubre de 2008 Edita: Ayuntamiento de Sarrià de Ter Diputación de Girona – Archivo General Archiveros sin Fronteras Coordinadora: M. Assumpció Colomer Arcas Diseño: Scata Disseny Traducciones y corrección: Traduccions Link Edición DVD: Blue Beat Projectes Audiovisuals Maquetación e impresión: Impremta Pagès (Anglès) Fotografías portadas: Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala. Procuradoría de los Derechos Humanos de Guatemala. Fotografías del congreso: Jaume Roca - Archivo Municipal de Sarrià de Ter. Pere Duran – Diputación de Girona Depósito legal: GI-594-2009 Comité de Honor Alcalde del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr. Roger Torrent Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Cataluña, Sr. Joan Saura Presidente de la Diputación de Girona, Sr. Enric Vilert Director General de Relaciones Culturales y Científicas de la AECID, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, Sr. Alfons Martinell Rectora de la Universidad de Girona, Sra. Anna M. Geli Director de la Cátedra UNESCO en Girona, Sr. Antoni Vilà Comité Científico Presidenta de la Asociación de Archiveros sin Fronteras, Sra. Mariona Corominas Subdirector general de Archivos y Gestión Documental de la Generalitat de Cataluña, Sr. Ramon Alberch Directora del Archivo de la Diputación de Girona, Sra. M. Assumpció Colomer Directora del Archivo del Distrito de Gràcia de Barcelona, Sra. Imma Moratalla Directora del Archivo del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, delegación de Lleida, Sra. Montserrat Cervera Comité Organizador Concejal de Desarrollo Local del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr. -
Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme». -
Dia a Dia Sara Maso I Carme Tejeiro
DIA A DIA SARA MASO I CARME TEJEIRO DESEMBRE 2003 en mans dels populars, ha qualificat d'il·legal la difusió que han fet de les revistes associades 1 DE DESEMBRE aquesta emissora que va engegar l'anterior i un premi extraordinari als expresidents de govern del Pacte de Progrés. El Sindicat de l'associació Ferran Mascarell, Antoni Zabala, PERNAU, PREMI MICROFON DELS Periodistes de les Illes Balears ha criticat, Manuel Sayrach, Roser Bofill i Humbert Romà. INFORMADORS juntament amb altres entitats, el tancament de L'APPEC, que celebra el seu vintè aniversari, ha Josep Pernau ha estat guardonat amb el Premi Som Ràdio perquè "constitueix un acte que presentat, al llarg de la Setmana, l'anuari de Micròfon dels Informadors de l'Associació afecta brutalment la llibertat d'expressió." l'entitat que porta per títol La revista de les Professional de Premsa, Ràdio i Televisió (APEI). revistes. L'APPEC agrupa els editors de 120 Els premis que han distingit altres professionals capçaleres escrites en català que treuen al del món de la premsa, ràdio i televisió 2 DE DESEMBRE mercat uns 600.000 exemplars mensuals. s'atorguen als professionals i mitjans que han destacat durant la temporada anterior. LA PREMSA ALEMANYA CONTRA LA CENSURA POLÍTICA ALÍ LMRABET, "PROTAGONISTA" Nou dels principals diaris alemanys es S'atorga el Premi Protagonistas, de Periodisme, manifesten conjuntament contra la pràctica al periodista marroquí Alí Lmrabet, condemnat a habitual dels polítics de revisar les entrevistes tres anys per unes caricatures considerades abans de ser publicades als mitjans. És gairebé "ofensives" per Mohamed VI. En total són inevitable que el polític alemany demani al 15 les persones premiades pel programa Prota¬ periodista poder llegir l'entrevista abans de gonistas de Luís del Olmo, entre ells l'anterior publicar-la. -
Agenda D'actes Del Govern a La Fira Del Llibre De
AGENDA D’ACTES DEL GOVERN A LA FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFURT DILLUNS, 8 D’OCTUBRE 12.00 hores. Institut Max Planck (Neuenheimer Feld 535; D-69120). Heidelberg El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, es reunirà amb el director i diversos investigadors de l’Institut Marx Planck, dedicat a la investigació del federalisme, la legislació internacional i el dret públic comparat. L’acompanyarà el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver. 19.00 hores. Frankfurter Kunstverein (Steinernes Haus am Römerberg Markt 44). Frankfurt El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, assistiran a la inauguració de l’exposició de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) al Frankfurter Kunstverein. A l’acte també hi assistirà el president del Parlament, Ernest Benach. 1 DIMARTS, 9 D’OCTUBRE 13.30 hores. Restaurant Signatures Veranda. Hotel Intercontinental (Wilhem-Leuschner Strasse, 43). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, oferirà un dinar als directius i responsables de l’Institut Ramon Llull i de la Fira de Frankfurt. Els mitjans de comunicació podran prendre imatges al principi de la reunió. 17.00 hores. Sala Harmonie/Congress Center. Fira de Frankfurt (Ludwinh- Erhard-Anlage,1). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, assistirà a la inauguració de la Fira de Frankfurt. El president farà un discurs en el marc de la inauguració. També hi seran presents el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.