Activitat Parlamentària

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Activitat Parlamentària Activitat Parlamentària • Presentació de Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals i Participació • Balanç de la la VII Legislatura Direcció General de Relacions Institucionals • L’Estatut de 2006 Carles Viver i Pi-Sunyer • Novetat legislativa • La reforma dels Reglaments de les Octubre 2006 Octubre 10 cambres legislatives autonòmiques Direcció General de Relacions Institucionals Núm. • El nou Reglament del Parlament de Catalunya Imma Folchi i Bonafonte • La reforma del Reglamento del Parla- mento de Andalucía. Un esquema de sus principales novedades José Antonio Víboras Jiménez • Nuevas tecnologías en las relaciones Parlamentària Parlamentària Gobierno-Parlamento. El intercambio de comunicaciones entre el Parlamento Vasco y el Gobierno Vasco utilizando la firma electrónica Activitat José Luis Errekatxo Labandibar Núm.10 Generalitat de Catalunya Departament de Relacions Institucionals Octubre 2006 i Participació Núm.10 Octubre 2006 Activitat Parlamentària Núm. 10 - octubre 2006 Direcció General de Relacions Institucionals Departament de Relacions Institucionals i Participació Generalitat de Catalunya Avinguda Diagonal, 409 08008 Barcelona Tel. 93 552 60 33 Fax 93 552 60 50 [email protected] www.gencat.net/drep Directora Carme Tolosana i Cidón Coordinadors Ramon Prat i Bofill i Roser Serra i Albert Consell de Redacció Joaquim Brugué Torruella, Antonio Revilla Delgado i Conxita Montoro Cortés Traducció T&S Fotografies Parlament de Catalunya Info Catalunya Direcció General de Relacions Institucionals Disseny i producció gràfica Primer Segona Serveis de Comunicació Tractament de dades Iolanda Gaig i German, Bibi Pérez del Pulgar, Cristina Botella, Carme Felius, Gemma Parera i Meritxell Lluís Coordinació administrativa Maria Vila d’Abadal i Cristina Morillas Dipòsit legal B-10277-01 ISSN 1577-7162 Tiratge 3.200 exemplars Portada Jaume I presidint les Corts Catalanoaragoneses Constitucions de Catalunya 1495. Arxiu de la Corona d’Aragó La revista no comparteix necessàriament l’opinió dels autors dels articles. Aquesta publicació ha estat editada amb paper ecològic estucat semimat de 135 i 250 gr. 2 Activitat Parlamentària Sumari Presentació de Joan Saura, 4 conseller de Relacions Institucionals i Participació Balanç de la VII Legislatura 6 Direcció General de Relacions Institucionals L’Estatut de 2006 34 Carles Viver i Pi-Sunyer Novetat legislativa 58 La reforma dels Reglaments de les 90 cambres legislatives autonòmiques Direcció General de Relacions Institucionals El nou Reglament del Parlament de Catalunya 99 Imma Folchi i Bonafonte La reforma del Reglamento del Parlamento 117 de Andalucía. Un esquema de sus principales novedades José Antonio Víboras Jiménez Nuevas tecnologías en las relaciones Gobierno- 131 Parlamento. El intercambio de comunicaciones entre el Parlamento Vasco y el Gobierno Vasco utilizando la firma electrónica José Luis Errekatxo Labandibar Resums en català 138 Resums en aranés 140 Sinopsis en castellano 143 Synopsis in English 145 Resumé en Français 148 3 Presentació El Parlament de Catalunya ha arribat al final de la VII Legislatura, i és per aquest motiu que hem volgut dedicar aquesta revista a repassar algunes de les lleis més substancials, especialment les aprovades en el darrer període. Es tracta d’un període prolífic –el sisè– que ha per- mès millorar el nostre marc d’autogovern i modernitzar la legislació actual en àmbits tan necessaris com el social i el mediambiental. També hem volgut fer un balanç del nou Reglament del Parlament, fet que ens ha permès donar un cop d’ull a l’estat de reforma dels reglaments dels diferents parlaments autonòmics i, en especial, al del Parlament andalús que, igual com el català, ha reformat el seu. A més, en aquest desè número, tractem la introducció de les noves tecnologies en les relacions entre el Govern i el Parlament. En aquest sentit, l’experiència pionera del Govern del País Basc amb la incor- poració dels nous instruments informàtics, a través de la signatura electrònica o les notificacions telemàtiques, sembla un exemple a se- guir per a la resta de comunitats. L’activitat legislativa del Govern de la Generalitat del darrer període de sessions ha permès un pas endavant decidit en el compliment del Pac- te del Tinell. Aquest avanç s’ha traduït en l’aprovació d’una quinzena de lleis, que tenen el seu origen en la iniciativa legislativa del Govern, amb un marcat component social, amb una voluntat clara de millora de l’autogovern i de la qualitat democràtica del nostre país, i amb la ferma voluntat d’impulsar una nova política territorial i ambiental. Pel que fa a la millora de la qualitat democràtica, s’ha aprovat la Llei 1/2006, de la iniciativa legislativa popular, una llei pionera que presenta canvis innovadors respecte de la Llei del 1995, ja que mo- difica els requisits per formular una iniciativa legislativa popular i permet reunir més fàcilment firmes per demanar l’adopció de lleis. L’origen d’aquesta Llei, cal trobar-lo en l’acord de govern d’aquesta Legislatura que incorpora la voluntat i el compromís de promoure la participació ciutadana en els afers públics. De cara a la millora de la política territorial del país, s’ha aprovat la Llei 2/2006, ferroviària de Catalunya, una eina imprescindible, sens dubte, per al desenvolupament ferroviari autònom del país, que ha entrat en 4 Activitat Parlamentària vigor el passat 10 de juliol. Es tracta d’una llei cap- davantera per definir, regular i promoure el sec- tor ferroviari al nostre país, i la primera iniciativa legislativa global en matèria ferroviària que fa el Govern català, adaptant la normativa catalana a les directrius europees i completant les atribucions de la Generalitat com a autoritat ferroviària. En l’àmbit més social, destaquen la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i la Llei 13/2006, de prestacions socials de caràcter econòmic. La primera d’aquestes lleis és molt rellevant, ja que la conciliació de la vida personal, familiar i laboral és un dels debats més vius de la nostra societat; mentre que la segona significa un pas substancial en la lluita contra la pobresa a Catalunya. L’impuls d’una nova política territorial i ambiental també es troba clarament reflectit en la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, una llei que permet adaptar la normativa catalana a les directrius comunitàries en matèria de protecció del medi ambient i estableix, entre d’altres mesures, excepcions a l’accés motoritzat a les pistes i als camins forestals. Així doncs, arribem al punt i final d’una legislatura, amb el conven- ciment que el procés de renovació iniciat per l’actual Govern de la Generalitat ha permès modernitzar la legislació del nostre país, incorporant nous valors, amb la vista posada, per damunt de tot, en el benestar de les persones. A partir d’ara, i durant la propera legislatura, s’haurà d’encarar una important activitat legislativa per tal d’adaptar i desplegar el nou Es- tatut d’autonomia. Una tasca complexa, en la qual tothom, Govern i oposició, haurà de posar el seu gra de sorra. Una altra tasca a fer és l’aprovació al Parlament de lleis elaborades pel Govern de la Generali- tat, que han quedat pendents en aquesta Legislatura. Lleis com la del dret a l’habitatge i la de serveis socials que han de donar continuïtat a la feina iniciada pel nou Govern de Catalunya. Joan Saura Conseller de Relacions Institucionals i Participació 5 Núm.10 Octubre 2006 Balanç de la VII Legislatura Direcció General de Relacions Institucionals 1. INTRODUCCIÓ. 2. FUNCIÓ LEGISLATIVA. 2.1. Lleis. 2.2. Projectes de llei. 3. FUNCIÓ D’IMPULS I CONTROL. 3.1. Iniciatives. 3.2. Mocions i resolucions. 3.3. Sessions informatives de membres del Govern. 4. ACTIVITAT DE RELLE- VÀNCIA AUTONÒMICA A LES CORTS GENERALS. 4.1. Intervencions a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat. 4.2. Proposicions de llei procedents del Parlament de Catalunya. 4.3. Tramitació del Projecte d’Estatut d’autonomia a les Corts Generals. 5. EL NOU ESTATUT D’AUTO- NOMIA DE CATALUNYA. 6. FINALITZACIÓ DE LA VII LEGISLATURA. 1. Introducció Durant la VII Legislatura del Parlament de Catalunya s’han celebrat 87 sessions plenàries, 11 de les quals han tingut lloc durant el darrer període de sessions, el sisè, és a dir, entre el 15 de gener i el 31 de juliol de 2006. Hi ha tres fets especialment destacables que tenen lloc durant aquest sisè període de sessions parlamentàries. En primer lloc, s’enceta amb la vigència del nou Reglament del Parlament aprovat el dia 22 de desembre de 2005. Aquest nou Reglament, al marge dels canvis que comporta, eixampla la durada del primer període anual de sessions, que ara comença el 15 de gener i acaba el 31 de juliol (abans, de l’1 de febrer al 30 de juny). En segon lloc, a meitat d’aquest sisè període s’ha esdevingut un canvi polític que ha marcat els treballs a la Cambra: la modificació de les majories que constitueixen el Parlament. Mentre que el desembre de 2003 la VII Legislatura es va iniciar amb la configuració d’una majoria del Govern conformada pels grups PSC-CpC, ERC i ICV-EA, a partir del 12 de maig la legislatura ha continuat amb un Govern bipartit (entre PSC-CpC i ICV-EA) com a conseqüència de la sortida del grup d’ERC. En tercer lloc, l’anunci d’eleccions anticipades converteix, de fet, aquest sisè període de sessions en el darrer de la legislatura. El setè període, que comença l’1 de setembre, acaba tot just una setmana després, 6 Activitat Parlamentària el dia 8 amb la publicació del Decret de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució. Els efectes potser més destacables del finiment de la Legislatura sobre el conjunt de l’activitat parlamentària del Govern són el decaïment de totes les tramitacions,1 inclosos 23 projectes de llei aprovats pel Govern, i el cessament de les sessions de control.
Recommended publications
  • El Govern Explica L'acció Feta Aquesta Legislatura En Una Roda De Premsa
    Mil dies de Govern 2004 2006 El Govern explica l’acció feta aquesta legislatura en una roda de premsa extraordinària Els cinc consellers que encapçalen les comissions governamentals han fet balanç de la gestió de l’executiu El Govern ha fet balanç avui de l’acció feta durant aquesta legislatura en una conferència de premsa extraordinària, al Palau de la Generalitat, que ha posat l’accent en les actuacions que han contribuït a la transformació social, econòmica i institucional de Catalunya en el decurs d’aquests mil dies de mandat. En l’acte, els responsables de les Comissions de Govern, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i Portaveu, Joaquim Nadal; el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; la consellera d’Interior, Montserrat Tura; el conseller d’Economia, Antoni Castells, i la consellera de Salut, Marina Geli, han fet balanç del mandat. En la conferència de premsa també s’ha presentat el document “Mil dies de Govern 2004-2006”, que recull de manera panoràmica els resultats de la gestió de l’executiu durant aquesta etapa de la Generalitat, amb tot un conjunt de fets i dades per ajudar a valorar l’obra col·lectiva del Govern de Catalunya. Així, en base als quatre eixos establerts pels acords del Tinell, el document “Mil dies de Govern 2004-2006” ressegueix la gestió de l’executiu en l’àmbit de l’autogovern i la qualitat democràtica, en l’impuls de l’economia, en les polítiques socials, en la planificació territorial i la preservació del medi ambient i, també, per descomptat, en l’elaboració del nou Estatut.
    [Show full text]
  • Marisol Argüeta De Barillas
    Curso 2010/2011 INDICE DE PONENTES XAVIER TRIAS Presidente del Grupo Municipal CiU en el Ayuntamiento de Barcelona 22 de septiembre de 2010 CELESTINO CORBACHO Ministro de Trabajo e Inmigración 5 de octubre de 2010 MARINA GELI Consellera de Salud de la Generalitat de Catalunya 6 de octubre de 2010 PADRE ABAD JOSEP MARÍA SOLER Abad de Montserrat 14 de octubre de 2010 ALBERT RIVERA Presidente de CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 19 de octubre de 2010 JOAN SAURA Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Catalunya y Presidente de Iniciativa per Catalunya Verds 22 de octubre de 2010 JOSEP FÉLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona 26 de octubre de 2010 JOAN HERRERA Secretario General de INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) y Portavoz de ICV en el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 29 de octubre de 2010 JOAN LAPORTA Candidato de SOLIDARITAT CATALANA per la INDEPENDÈNCIA (SI) a la presidencia de la Generalitat de Catalunya 2 de noviembre de 2010 JAAN ALBRECHT Presidente de Star Alliance 4 de noviembre de 2010 ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO Presidenta del PP de Cataluña 5 de noviembre de 2010 JOAN CARRETERO Presidente de REAGRUPAMENT 8 de noviembre de 2010 1 Curso 2010/2011 JOAN PUIGCERCÓS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC 9 de noviembre de 2010 ARTUR MAS Presidente de CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) 11 de noviembre de 2010 JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya 15 de noviembre de 2010 ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS EN LAS ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATLUNYA con MIQUEL ICETA, Viceprimer Secretario
    [Show full text]
  • Informe De Gestió.Pmd
    INFORME DE GESTIÓ 2000-2004 Comissió Executiva Juny de 2004 INFORME DE GESTIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA 2000-2004 3 ÍNDEX Informe Polític .............................................................. 5 Secretaria d’Organització i Finances.......................... 11 Acció Política, Electoral i Portaveu ............................ 21 Educació .................................................................... 25 Política Local .............................................................. 27 Medi Ambient ............................................................. 33 Acció Sectorial ........................................................... 34 Programes i Conferència Nacional ............................. 39 Dona ........................................................................... 41 Prospectiva i Formació ............................................... 49 Economia ................................................................... 52 Sanitat ........................................................................ 56 Cultura i audiovisual ................................................... 60 Política Europea i Internacional.................................. 69 Moviments socials ...................................................... 81 Immigració i Cooperació............................................. 83 Acció Rural ................................................................. 86 Justícia ....................................................................... 87 Estatut i Lleis Bàsiques .............................................
    [Show full text]
  • La CPN Proposa Joan Saura Per Encapçalar La Candidatura Al
    NÚM. 129 · ABRIL 2002 · PREU: 1,05 E LAtr REVISTA D’INICIAeT I V ballA P E R C A T A L U N Y A - V E R D S Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya La CPN proposa Joan Saura per encapçalar la candidatura al Parlament de Catalunya a Comissió Política Nacional d’ICV es va reunir S’ a p r ova explorar les possibilitats d’un acord electoral amb EUiA a Lleida el dissabte 9 de març. El president de la Comissió Política Intercomarcal de les Ter r e s Lde Lleida, Jesús Codera, va donar la benvinguda a la CPN, i va recordar algunes de les problemàtiques d’aquelles comarques, especialment les dificultats d’alguns sectors de la pagesia i la crisi de LEAR. La CPN va debatre i aprovar la memòria de comptes presentada per Pep Canal; Joan Herrera, portaveu d’ICV, va informar de les mobilitzacions promogudes pel Fòrum Social de Barcelona el cap de setmana de la cimera de Barcelona de la UE; Marc Rius, responsable d’estudis i programes d’ICV, va presentar un informe sobre les darre- res enquestes del CIS, i Joaquim Novella va presentar el document elaborat per la Sectorial d’Economia i Tre b a l l , Pr opostes per a l’ocupació de qualitat a Catalunya. Acords electorals Joan Saura va presentar l’Informe polític. L’I n f o r m e , aprovat per la Comissió Permanent, es va centrar en la proposta d’explorar un acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa.
    [Show full text]
  • Actas Del Congreso Internacional De Archivos Y Derechos Humanos
    ACTAS DEL CONGRESO INTERNACIONAL DE ARCHIVOS Y DERECHOS HUMANOS: EL ACCESO Y LA DESCLASIFICACIÓN DE LOS DOCUMENTOS Sarrià de Ter, 2-4 de Octubre de 2008 Edita: Ayuntamiento de Sarrià de Ter Diputación de Girona – Archivo General Archiveros sin Fronteras Coordinadora: M. Assumpció Colomer Arcas Diseño: Scata Disseny Traducciones y corrección: Traduccions Link Edición DVD: Blue Beat Projectes Audiovisuals Maquetación e impresión: Impremta Pagès (Anglès) Fotografías portadas: Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala. Procuradoría de los Derechos Humanos de Guatemala. Fotografías del congreso: Jaume Roca - Archivo Municipal de Sarrià de Ter. Pere Duran – Diputación de Girona Depósito legal: GI-594-2009 Comité de Honor Alcalde del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr. Roger Torrent Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Cataluña, Sr. Joan Saura Presidente de la Diputación de Girona, Sr. Enric Vilert Director General de Relaciones Culturales y Científicas de la AECID, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, Sr. Alfons Martinell Rectora de la Universidad de Girona, Sra. Anna M. Geli Director de la Cátedra UNESCO en Girona, Sr. Antoni Vilà Comité Científico Presidenta de la Asociación de Archiveros sin Fronteras, Sra. Mariona Corominas Subdirector general de Archivos y Gestión Documental de la Generalitat de Cataluña, Sr. Ramon Alberch Directora del Archivo de la Diputación de Girona, Sra. M. Assumpció Colomer Directora del Archivo del Distrito de Gràcia de Barcelona, Sra. Imma Moratalla Directora del Archivo del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, delegación de Lleida, Sra. Montserrat Cervera Comité Organizador Concejal de Desarrollo Local del Ayuntamiento de Sarrià de Ter, Sr.
    [Show full text]
  • Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
    Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme».
    [Show full text]
  • Agenda D'actes Del Govern a La Fira Del Llibre De
    AGENDA D’ACTES DEL GOVERN A LA FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFURT DILLUNS, 8 D’OCTUBRE 12.00 hores. Institut Max Planck (Neuenheimer Feld 535; D-69120). Heidelberg El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, es reunirà amb el director i diversos investigadors de l’Institut Marx Planck, dedicat a la investigació del federalisme, la legislació internacional i el dret públic comparat. L’acompanyarà el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver. 19.00 hores. Frankfurter Kunstverein (Steinernes Haus am Römerberg Markt 44). Frankfurt El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, assistiran a la inauguració de l’exposició de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) al Frankfurter Kunstverein. A l’acte també hi assistirà el president del Parlament, Ernest Benach. 1 DIMARTS, 9 D’OCTUBRE 13.30 hores. Restaurant Signatures Veranda. Hotel Intercontinental (Wilhem-Leuschner Strasse, 43). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, oferirà un dinar als directius i responsables de l’Institut Ramon Llull i de la Fira de Frankfurt. Els mitjans de comunicació podran prendre imatges al principi de la reunió. 17.00 hores. Sala Harmonie/Congress Center. Fira de Frankfurt (Ludwinh- Erhard-Anlage,1). Frankfurt El president de la Generalitat, José Montilla, assistirà a la inauguració de la Fira de Frankfurt. El president farà un discurs en el marc de la inauguració. També hi seran presents el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
    [Show full text]
  • El PP Vol Enfortir L'estat I Les Penes Pels Delictes
    AVUI ◆ ◆ dimecres 14 POLÍTICA 19 de desembre del 2001 EL CONGRÉS DELS POPULARS XIV Congrés Anna Grau MADRID El PP vol enfortir l’Estat i les penes Les quatre ponènci- es del congrés del PP presentades ahir pels delictes contra la convivència apunten en el seu Políticament, les ponències Gabriel Elorriaga. En realitat, seva plena vigència”. I s’afe- no es fa extensiva al camp conjunt a un enfor- més rellevants són la que tots dos textos es comple- geix: “Hem comprovat que és econòmic; totes les ponències desenvolupa el concepte de menten per definir un horit- a l’Estat on els ciutadans i la posen l’accent en el centre timent de l’Estat i a “patriotisme constitucional”, zó molt més bel·ligerant en la resta d’institucions adrecen reformista com a divisa ideo- un enduriment pe- a càrrec de Josep Piqué i Ma- defensa del paper de l’Estat les seves demandes quan ve- lògica invariable. “Governar nal de la lluita anti- ría San Gil, i la que analitza el com a garant de la seguretat uen amenaçada la seva con- és reformar”, s’arriba a afir- paper de l’Estat al segle XXI, davant l’amenaça terrorista. vivència i llibertat”. mar. Sobretot la ponència Cap terrorista. signada per Pilar del Castillo i Piqué i San Gil defensen el a la nova societat de la plena ........................................................................................... pacte antiterrorista promo- Més eficiència ocupació i les oportunitats, de la gut per PP i PSOE com una Això mena amb naturalitat qual són autors Elvira Rodrí- expressió poc menys que em- els ponents populars a apos- guez i José Manuel Soria, avi- blemàtica del “patriotisme tar perquè l’Estat recuperi les sa que el PP continuarà amb constitucional” que predi- seves funcions bàsiques i les la seva onada reformadora i quen.
    [Show full text]
  • International Catalan Institute for Peace
    LAW INTERNATIONAL CATALAN INSTITUTE FOR PEACE LAW Published on DOGC 5030 – 17.12.2007 © Institut Català Internacional per la Pau Juliol 2009 THE DEpaRTMENT knowledge and research, and its desire to foster the values and content of peace, OF THE PRESIDENTI justice and solidarity of the country’s educational institutes. Within this context then, it is signifi- cant that in 2003 the Parliament passed The President of the Catalan Law 21/2003, of the 4th July, concerning Government the fostering of a culture of peace, with the unanimous support of all parliamen- The Catalan Parliament and I, on behalf tary groups. It was the first Law of its kind of all of its citizens, enact the following to be passed in the Spanish State, making in the name of the King and the accord Catalonia a pioneer in the collective duty established by Article 65 of the Statue of to foster a culture of peace. With this Autonomy of Catalonia. decision, the Parliament was responding to the demands of the peace movements LAW that, over recent decades, had become deeply rooted in society, as evidenced PREAMBLE by the refusal of the people of Catalonia to employ violence as a form of political Catalonia is, and always has been, a land expression during the Transition to demo- which has fostered peace, both within cracy, the majority opposition to Spain’s and beyond its own borders. Back in the joining NATO, or the massive demonstra- Middle Ages it had already established tions against the Gulf War and, institutions that transformed, resolved in February 2003, against Spain’s and managed conflicts with the lowest de- participation in the war in Iraq.
    [Show full text]
  • Edicto De 21 De Noviembre De 2003, Por El Que
    DOGC 4022 – 2.12.2003 ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA 23581 JUZGADOS DE PRIMERA INSTANCIA obligación, además de determinar el emgargo L’Hospitalet de Llobregat, 1 de julio de 2003 E INSTRUCCIÓN de su pensión, puede constituir delito castiga- do con pena de prisión. La secretaria judicial, firma ilegible EDICTO Notifíquese esta sentencia de oficio al Regis- PG-88544 (03.331.022) del Juzgado de Primera Instancia núm. 3 de El tro Civil correspondiente, una vez firme, y a las Prat de Llobregat, sobre procedimiento de sepa- partes, previniéndoles que contra esta resolu- ración contenciosa (exp. 130/2003). ción cabe recurso de apelación dentro de los cinco días siguientes a su notificación. JUNTAS ELECTORALES En el Separación contenciosa (art.770-773 Lec nº 130/2003 que se tramita en este Juzgado Así por esta mi sentencia que dicto, mando EDICTO a instancias de OLIVIA ROMERO CONDE y firmo en el día de la fecha. de 21 de noviembre de 2003, por el que se hacen sobre Proceso especial contencioso separación En cumplimiento de lo dispuesto en el arti- públicos los resultados correspondientes a la se ha dictado Sentencia de fecha 25 de septiem- culo 164 de la Ley 1/ 2000, de Enjuiciamiento proclamación de electos al Parlamento de Cata- bre cuyo fallo es del tenor literal siguiente: “Que Civil, se publica la presente para que sirva de luña de la circunscripción de Lleida. con estimación integra de la demanda interpu- notificación al/a los demandado/s que se halla/ Alfonso Serrano Masip, secretario de la Junta esta por el Procurador Sr. Teixidó Gou, en nom- n en paradero desconocido.
    [Show full text]
  • Diari Oficial De La Generalitat De Catalunya Núm. 4758 – 10.11.2006
    47302 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4758 – 10.11.2006 2.- Núria Segú Ferré Catalunya Decideix (Decideix.cat): 668 24. Roberto E. Labandera Ganachipi 3.- Núria Ventura Brusca Partit Humanista de Catalunya (PH): 2.135 25. Palmira Arcarons i Oferil (Mila) 4.- Martí Carnicer Vidal 5.- Alexandre Martínez Medina D’acord amb els anteriors resultats, el nombre ESQUERRA REPUBLICANA DE CATA- d’escons en aquesta circumscripció, al Parlament LUNYA Esquerra Republicana de Catalunya de Catalunya que correspon a cada candidatura 1. Josep-Lluís Carod-Rovira 1.- Ernest Benach i Pascual és el següent: 2. Joan Puigcercós i Boixassa 2.- Josep Bargalló i Valls Convergència i Unió: 27 3. Anna Simó I Castelló 3.- Marta Cid i Pañella Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC- 4. Josep Huguet i Biosca Partit Popular PSOE)-Ciutadans pel Canvi: 25 5. Marina Llansana i Rosich 1.- Rafael Luna Vivas Esquerra Republicana de Catalunya: 11 6. Joan Ridao I Martín 2.- Joan Bertomeu Bertomeu Partit Popular: 10 7. Xavier Vendrell I Segura Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra 8. Maria Teresa Aragonès I Perales Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida Unida i Alternativa: 9 9. Oriol Amorós I March i Alternativa Ciutadans - Partido de la Ciudadanía: 3 10. Maria Pilar Dellunde I Clavé 1.- Daniel Pi Noya 11. Uriel Bertran I Arrué En conseqüència es declaren proclamats Finalitzat l’acte de proclamació d’electes a les Diputats/ Diputades electes al Parlament de PARTIT POPULAR 14 hores del dia assenyalat, s’estén aquesta Acta Catalunya per la circumscripció de Barcelona 1. Josep Piqué i Camps en tres exemplars, signada pel president i pel tots els candidats esmentats.
    [Show full text]
  • Vl01600 Vl01610 00 10 4 N L0l0l0l3l3l5l5lz
    10 LA VANGUARDIA POLÍTICA MARTES, 16 FEBRERO 2010 Debate en el socialismo catalán El trasfondo Intervenciones Aver, ¿quién quiere debate? JOSÉ ZARAGOZA Secretario organización PSC “Decir que un gobierno, que el gobierno tripartito, “ya no tiene vigencia” yhace bras de Montilla ypuso “punto fi- de bien claro que sí, que creo, no tiene un proyecto de ANÁLISIS tiempo que “renunció aencarnar nal” al debate. que estoy convencido de que este país es alimentar el argu- un proyecto de país”. Qué raro. Tanto pedir debate y Govern tiene un proyecto de mentario de los adversa- Jordi Barbeta Ayer lunes se reunió la comi- libertad ycuando Montilla se pro- país, que ha tirado adelante des- rios de cara ala sión ejecutiva del PSC ytodo el clama más magnánimo que el rey de el primer momento”. campaña electo- aúnica ventaja que te- mundo esperaba que el president Alfonso, todo el mundo da el de- Es evidente que hay un salto ral. Me produce nemos los calvos es que de la Generalitat yprimer secreta- bate por terminado. Lo mas insó- de secuencia en la lógica de los perplejidad que L resultamás difícil que rio del partido, don José Monti- lito viene acontinuación, cuando acontecimientos. Al final resulta un dirigente del nos tomen el pelo, así lla yAguilera, les leyera la cartilla que quien defiende el debate, la PSC sostenga quedeloperdido es mejor sacar ysiseterciaba sus derechos alos discrepancia ylaexpresión es esta tesis”. lo que se pueda. Los datos conoci- consellers que habían osado po- Queda claro que el sector Montilla yquien prefiere dejarlo dos de la tormenta socialista ini- nerse estupendos asucosta.
    [Show full text]