TRENCANT EL SETGE PÀGINES 14 I 15 PRESONS A PORTUGAL PÀGINA 18 SERVANDO ROCHA PÀGINA 28 Més de 15.000 persones es manifesten per Tretze anys més tard, judici contra els Entre altres coses, és fundador de l’edito- Barcelona per denunciar la brutalitat dels ‘25 de Caxias’, acusats de motí, destruc- rial La Felguera, on ha publicat diversos Mossos. Els estudiants i centenars d’acti- ció de béns públics i incendi a la presó de llibres sobre contracultura, rebel·lió i llui- vistes dels moviments socials burlen la Fuerte de Caxias. Va ser el final de més de ta armada i, recentment, ha editat Agota- iniciativa de l’alcalde que pretenia bun- dos anys de lluita contra la superpoblació dos de esperar el fin. Subculturas, estéti- queritzar la Barcelona del turisme. i les condicions infrahumanes als penals. cas y políticas del desecho.
SETMANARI DE COMUNICACIÓ
d N133 1 d’abril de 2009 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros L’empresonament del cap del Grup VI revela que usava una doble identitat AIXÍ ESTÀ EL PATÍ • PÀGINA 13 El policia nacional, imputat en el cas dels prostíbuls de Castelldefels
ELOI DE MATEO Accions per la llibertat d’Enric Duran
Una dotzena de persones es van despullar mentre diversos centenars es concentraven a les portes de la Borsa de Barcelona el 26 de març Convocatories Manifestació proavortament contra els Saura no expedienta cap mosso davant les culpables per les càrregues del 18-M
antiavortistes de la crisi AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINES 9-10, 14-15 JC AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 11 AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 12 robablement era una les compa- Preixences parlamentàries més es- perades dels últims anys. Joan Saura i Conflictes veïnals a Laporta, conseller d’Interior, havia as- segurat que prendria mesures si certi- ficava que el 18 de març s’havien co- la Barcelona rebel mès errors. Durant la seva exposició davant de tots els partits polítics i els DE DALT A BAIX • PÀGINES 3 A 5 mitjans de comunicació, va assegurar que l’actuació dels Mossos havia estat desproporcionada i poc idònia. Tot i aquestes conclusions, va certificar que Els estats juguen un no s’obriran expedients contra cap agent del cos. La presència de Joan De- lort al costat de Saura feia preveure paper nacionalitzador que no es depurarien responsabilitats més enllà del cessament del director EXPRESSIONS • PÀGINA 22 Una seqüència d’imatges demostra que G. Valle no general de la policia, Rafael Olmos. va ser ferit per un martell, com al·leguen els Mossos. 2 • la línia 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
. EDITORIAL . PENSEM, DONCS EXISTIM Mentides subvencionades Temps o rellotge
overni qui governi, sempre tenen alguna persona contractada, Lluc Salellas sis prou, l’àvia et truca dient que gia aquelles rutes per les muntanyes és el mateix. Els partits que ho fan a través de plans d’ocupació [email protected] l’hauries d’ajudar a portar uns quan l’hora t’era igual i et guiaves Gostenten –i han ostentat– el que, lluny de crear –a la llarga– llocs paquets abans de les quatre i que, únicament pel sol, les ombres i els poder tenen amistats que creen de treball (la gran falsa panacea que t despertes. Si no ho recordes llavors, et convidarà a un cafè al qual somriures dels companys. Ara, diaris digitals, associacions, publiciten els governs que subvencio- malament, aquell dia entres a no et pots negar per cortesia i a més immers en la ciutat de les presses, plataformes, etc. amb un únic nen aquestes entitats, plataformes o Etreballar a les vuit perquè és –què nassos!!!– tens ganes de gaudir viure sense hora es converteix en un objectiu: repartir els diners que diaris), serveixen per evitar que un dia qualsevol d’una setmana ru- una mica d’ella i de tota la saviesa suplici. Et preguntes com pot ser que paga la ciutadania entre la militàn- l’entitat hagi de gastar ni un cèntim i tinària d’un any a l’atzar. El company popular que posseeix dins la seva tu –que et creus entre els més revolu- cia a l’ombra. que, passats sis mesos, es renovi de de pis et recorda que t’has compro- caixa de la memòria. Per sort, aquella cionaris de l’univers– hagis caigut en Mentre s’omplen la boca parlant dalt a baix la plantilla minsa, amb la mès a anar a la immobiliària abans cita amb els del gas que tenies aquest parany tan senzill. T’adones de plans de rescat, estratègies i clara premissa d’anar sumant feines de les quatre. A dos quarts de nou del adjudicada a les cinc de la tarda s’ha que la vida la construïm sobre bases invencions per posar pedaços a una precàries. I sempre hi ha la possibili- vespre tens l’assemblea del col·lectiu, suspès i el concert del grup de moda que ni tan sols nosaltres fixem i que, crisi que sempre paguen les matei- tat de tancar la paradeta de cop i just després de fer el toc amb aquella dels moviments socials és l’endemà a més que aprofitar el temps, ens xes persones –que no solen ser les volta –normalment ho fan quan amiga que fa temps que no veus i dos quarts d’onze de la nit, a la sala dediquem a fer simple seguidisme amistats dels partits governants ni canvia el color del govern, tot i que amb qui has quedat en un petit racó dels afores de la ciutat. Fa poc més d’unes broques creades uns segles els fabricants de cotxes ni els direc- no pas el tarannà– i si, com en el cas de la ciutat quan les campanes d’un minut que t’has aixecat del llit i enllà. Et sents ridícul. Ho reconeixes. tors d’oficina bancària ni les perso- d’un mitjà de comunicació, calen repiquin les set del vespre. De sobte, ja has definit aquest llamp d’agenda. T’enrabies. Un cop has acabat de nes que ens manen a la feina –, es acomiadaments, es fan i ja està. I és però, et ve al cap que abans de dos Com si no fos penós en si, tot plegat treballar, tornes a casa i recuperes el dediquen a crear mentides per que, els que manaven a la paradeta, quarts de deu hauries de passar pel s’agreuja quan, per sorpresa, t’ado- mòbil amb el qual “t’integres” de nou invertir-hi i que, a la llarga, els crearan una nova mentida o els centre social a buscar la comanda de nes que has perdut el rellotge i el a la ciutat. Les reflexions fetes i diners acabin tornant a la seva recol·locaran on més els convingui, la cooperativa de verdures ecològi- mòbil. Surts al carrer i no pares de l’empipament s’esborren i continues butxaca. amb l’objectiu de continuar acumu- ques i que, a les sis, hi ha una concen- mirar als racons i als canells de la igual que abans d’escriure el text. Sovint són mentides on no lant els diners que paga la resta i tració a la plaça de la vila per denun- gent per satisfer l’obligació artificial Quin fracàs. Deu ser allò que descriu s’inverteix per res, només en les reservar-los com a cèl·lules dorments ciar l’actuació de la policia davant les de conèixer a quina hora vius. Evites l’artista Sanjosex: “El ritme que ens dietes del president, del vocal o de per quan els vents tornin a bufar a protestes estudiantils. Sembla que el comprar-te un rellotge per raons imposem és el ritme que ens fa viure l’amistat de torn que els fa un pdf. Si favor seu. dia es fa curt. Com si no en tingues- evidents i recordes amb certa nostàl- perduts! Muts! Sense esperances”.
. COM S’HA FET . EL RACÓ IL·LUSTRAT PERE TUBERT JUHÉ questa setmana dues persones han deixat de participar en el col·lectiu per Adiscrepàncies amb el funcionament i els continguts del setmanari. Evident- ment, és un fet que ens entristeix. Però també és una cosa inherent a qualsevol col·lectiu humà. Esperem que les crítiques ens serveixin per construir i no pas per destruir i que, algun dia, puguem tornar-ne a parlar amb elles. D’altra banda, aquesta setmana hem rebut un mail sorprenent de Mayka Navarr0, periodista d’El Periódico. Ens demanava les més sinceres disculpes per haver publicat al seu diari la pàgina cinc del número 132 de la DIRECTA on sortien le cares de quinze mossos d’esquadra que van protagonitzar agres- sions el 18 de març. Segons ella, la pàgina li va arribar com si es tractés d’un full volant i no com un reportatge del nostre setmanari. Es va comprometre a rectificar l’endemà. Al text de rectificació, però, en cap moment no va reconèi- xer haver manipulat ni tergiversat la informació. Finalment, volem saludar la nostra riallera editora, que s’ha posat malalta i, a més, s’ha perdut per l’Hospitalet per venir a editar (ànims!). I als companys i com- panyes del Diagonal que ens van visitar dissabte (d’assemblea i de festa, molt bé!).
Fe d’errades: La il·lustració de portada de la setmana passada no anava signada per un error de la redacció, ho sentim molt. És de l’Aquïara.
Qui Som
REDACCIÓ COMPAGINACIÓ De dalt a baix | Manel Ros Roger Costa Impressions | Laia Alsina i Lèlia CORRECCIÓ I EDICIÓ Becana Així està el pati | Jesús Col·lectiu l’asterisc Rodríguez i Sergi Picazo Roda el món | PUBLICITAT Laia Gordi Observatori dels mitjans | Tània Miró Enric Borràs i Abelló Expressions | DISTRIBUCIÓ Gemma Garcia, Roger Palà i Estel Xavi Camós Barbé Serra La graella | Redacció SUBSCRIPCIONS Barcelona La indirecta | Oriol Andrés Nora Miralles FOTOGRAFIA ADMINISTRACIÓ Albert Garcia i Eloy de Mateo Jordi Raymond IL·LUSTRACIÓ DIFUSIÓ Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Jordi Borràs i Xavier Blasco Piñol Blai Lindström Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 Dipòsit Legal: GI-1528-2005 C. Juan Ramón Jiménez núm. 22, 08902 Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb Corresponsalies L’Hospitalet de Llobregat les condicions següents: RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera www.setmanaridirecta.info BAIX LLOBREGAT: [email protected] especificada per l’autor o el llicenciador. [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra BERGUEDÀ: [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 amb finalitats comercials. EL CAMP: [email protected] SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar GIRONA: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. MANRESA: [email protected] Àrees de treball de la Directa: - Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la lli- cència de l’obra. MARESME: [email protected] [email protected] - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del [email protected] MENORCA: [email protected] titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o altre limitació recone- OSONA: [email protected] [email protected] guda per llei no queda afectat per l’anterior. SABADELL: [email protected] [email protected] Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution- SOLSONÈS: [email protected] [email protected] NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu TERRASSA: [email protected] [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA TERRES DE PONENT: [email protected] VALLÈS ORIENTAL: [email protected] AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 31 DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 de dalt a baix • 3
> Aquesta setmana la DIRECTA inicia una minisèrie de dos reportatges per fer un repàs ràpid als conflictes veïnals més destacats de tot Catalunya. Comença amb tres pàgines dedicades a la ciutat de Barcelona que analitzen les misèries que mostra l’altra cara d’una ciutat mitificada i publicitada arreu del món. I, al proper número, tres pàgines més sobre els conflictes entre veïnats i ajuntaments de tot el país: del Ma- , de dalt a baix resme al Baix Llobregat, passant per Girona, Lleida o Sallent.
BARCELONA • EL PLA DE CONSTRUIR 1.600 PISOS EN UNS TERRENYS DESTINATS A EQUIPAMENTS MANTÉ EN PEU DE GUERRA LES CORTS La requalificació polèmica del Miniestadi resta encallada per la manca d’acord
Eugènia Riera ELOI DE MTAEO [email protected]
impacte urbanístic que su- posaria pel barri de les Corts L’ tirar endavant el projecte de requalificació dels terrenys del Mi- niestadi del FC Barcelona manté en peu de guerra el veïnat de la zona. El sòl en qüestió està catalogat com a terreny destinat a equipaments al Pla General Metropolità, però la in- tenció del consistori i del Barça és transformar-lo en sòl urbà un cop s’enderroqui el Miniestadi i cons- truir-hi 1.625 pisos. Una operació qualificada de pelotazo urbanístic pel veïnat, ja que permetria que el Pancartes contra la recalificació del miniestadi a les Corts club financés la futura remodelació del Camp Nou, a càrrec de l’arquitec- govern municipal –ICV, soci del PSC, tra banda, el Departament d’Obres per escoltar les seves reivindica- És per això que, la setmana passada, te anglès Norman Foster, que dema- defensa que l’edificació es limiti a Públiques ho ha desestimat perquè cions i també sospiten que el consis- Laporta va advertir que l’arquitecte na un pressupost de 250 milions un miler d’habitatges– i a les reti- Sant Joan Despí és una zona ja aca- tori i el club estan allargant el con- està neguitós i que vol parlar amb d’euros. cències expressades pels grups de bada i perquè els terrenys de Vilade- flicte per esgotar la paciència dels l’alcalde de la demora de les obres. l’oposició, especialment ERC i el PP. cans formen part d’un aiguamoll ca- opositors i evitar que passi com amb El projecte de Foster consisteix Tot i això, l’alcalde Jordi Hereu ja ha el projecte Barça 2000 de l’alesho- a ampliar l’aforament de l’estadi “Els serveis dit que la seva intenció és tancar la res president Josep Lluís Núñez que, –que passaria de les 98.000 locali- requalificació aquest mateix any. “Els serveis al final, va quedar en no-res gràcies tats actuals a 104.000–, augmentar públics no poden –en part– a la pressió social. Davant la zona de llotges i fer una coberta Possibles compensacions públics no poden d’aquesta possibilitat, la responsa- per totes les grades. Unes obres que, entrar en aquest Per superar els entrebancs, l’Ajunta- ble de l’Associació de Veïns de les ment busca obtenir compensacions entrar en aquest Corts afirma: “Nosaltres no ens can- mercadeig” a la requalificació del Miniestadi sarem i no ens esgotaran la pacièn- La falta d’una per part del Barça, és a dir, que no es mercadeig” cia perquè la normativa està al nos- Si bé el projecte de l’Ajuntament faci a canvi de res. De fet, Hereu ha tre costat. Reivindiquem una cosa sortida per preveu que un 40% dels pisos siguin dit que la remodelació d’un espai ur- talogat com a zona de protecció justa i sabem que tenim raó”. Pre- de protecció oficial, el veïnat consi- bà “està vinculada a unes regles del biològica especial. De tota manera, guntada per si veuen el futur amb als terrenys dera que és insuficient. Acceptarien joc que impliquen compensacions”. tant la Generalitat com l’Ajunta- preocupació, Agelet diu: “No estem la construcció d’alguns habitatges Tot i no especificar quines han de ment han proposat a la institució desesperats ni tampoc amoïnats del Miniestadi protegits i per a joves, però reivindi- ser aquestes compensacions, el pri- que presideix Joan Laporta que com- perquè no veiem que la lluita estigui quen que la major part del sòl es des- mer suggeriment de la directiva pri nous terrenys al Baix Llobregat, perduda. Continuarem fent pressió manté aturada la tini a equipaments pel barri, que és blaugrana va ser cedir els 136.830 una via que, segons fonts del FC Bar- amb accions de protesta perquè se- el que marca la llei. La secretària de metres quadrats que té a la ciutat es- celona, pot ser la solució a la paràli- ’ns escolti. Perquè tenim el recolza- remodelació del l’Associació de Veïns de les Corts, portiva de Sant Joan Despí i els si actual. ment del barri i de les entitats de les Adela Agelet, subratlla que el dis- 79.845 metres quadrats que té a Vi- Corts’. Camp Nou per falta tricte ha tingut un creixement in- ladecans. No al mercadeig sostenible els últims anys –ha arri- Aquesta possibilitat, però, ha Pel veïnat de les Corts, les possibles Neguit per la coberta de Foster de finançament bat als 95.000 habitants– i assegura tornat a topar amb el veïnat i també contrapartides que trobi el Barça per La falta d’una sortida per als ter- que hi ha un dèficit d’equipaments amb la Generalitat. D’una banda, les aconseguir el canvi de qualificació renys del Miniestadi manté aturat, a priori, no afecten el veïnatge però important, sobretot sanitaris: “El associacions veïnals ho han consi- de la parcel·la del Miniestadi demos- de retruc, el projecte de remodelació que, a la llarga, també poden tenir barri necessita un centre d’assistèn- derat un “despropòsit” perquè no els tren que “tot s’hi val per l’especula- del Camp Nou de l’arquitecte Nor- conseqüències negatives per la sos- cia primària, una escola bressol, un suposaria cap benefici. Segons ex- ció urbanística”. El problema de man Foster per falta de finança- tenibilitat del barri i causar més centre per la gent gran, zones ver- plica Agelet: “Ens han proposat que, fons, diu Adela Agelet, és que l’Ajun- ment. I davant el retard, la directiva problemes de mobilitat, especial- des…Tot això faria una ciutat més a canvi de perdre els terrenys del Mi- tament i el Barça “tenen la concepció blaugrana s’ha començat a impa- ment els dies que hi ha partit al acollidora –que és el que volem tots ni, tindrem dues zones per equipa- que tot es pot mercadejar i haurien cientar. En un principi, l’equip de Camp Nou, durant els quals prop de els veïns– i no més blocs de pisos, co- ments a trenta quilòmetres de Bar- de saber que els serveis públics no Laporta preveia començar les obres 27.000 vehicles ocupen l’entorn de sa que desbordarà encara més el dis- celona: això no té cap sentit. Qui poden entrar en aquest mercadeig”. aquest any i poder-les tenir enllesti- l’estadi i col·lapsen les entrades i tricte”. L’oposició veïnal se suma a anirà a l’escola bressol de Vilade- Els veïns i veïnes lamenten que des cap al 2012, però ara aquest ob- sortides. les discrepàncies que hi ha dins del cans? Els veïns de les Corts?”. D’al- l’alcalde Hereu no els hagi rebut mai jectiu sembla que no s’aconseguirà. 4 • de dalt a baix DIRECTA 133 •
, de dalt a baix
BARCELONA • LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS CRITIQUEN SOBRETOT LES REFORMES URBANÍSTIQUES PROMOGUDES PEL GOVERN DEL PSC I ICV L’oposició veïnal multiplicarà els amb l’Ajuntament de Barcelona
PERE ALBIACH Sergi Picazo Aquest any, precisament, es comme- tots els districtes de la capital catalana. [email protected] morarà el centenari de la Setmana Trà- El motiu de xoc principal són les refor- gica. Barcelona ja no és la Rosa de Foc ni mes urbanístiques. Segons denuncien última setmana d’octubre de la ciutat de les bombes i ja no es cons- les associacions veïnals, el govern for- 1990 va esclatar un motí veïnal trueixen barricades als carrerons del mat per PSC i ICV-EUiA sovint ha proce- L’ al barri de Besòs, a la frontera in- barri Gòtic. Tanmateix, els successius dit amb “supèrbia” i “sense diàleg” i no- distingible entre Barcelona i Sant Adrià governs del PSC a l’Ajuntament de Bar- més s’ha assegut a negociar amb veïns i de Besòs. Els destinataris dels plans ur- celona –des de la restauració de la demo- afectats quan els conflictes han arribat banístics per millorar el litoral de la ca- als mitjans de comunicació. El setmana- pital –reforma del Moll de la Fusta, eli- ri DIRECTA ha volgut fer un mapa, no siste- minació dels chiringuitos de la platja, Segons les màtic i obert a la seva actualització, de la construcció del barri de la Vila Olímpi- conflictivitat social existent a la ciutat. ca, remodelació del Poble Nou– van sor- associacions veïnals, tir al carrer per dir prou. La Generalitat Del Xino al Raval volia construir 196 habitatges al Solar l’Ajuntament només El centre de tots els conflictes de la capi- de la Palmera per recol·locar la gent des- tal és l’actual districte de Ciutat Vella. allotjada dels barris de Via Trajana, La s’ha assegut a Recentment, l’antropòleg Albert López Catalana i La Mina, mentre bona part Bargados, professor de la Universitat de del veïnat reclamava des de feia tretze negociar quan Barcelona, explicava a aquest setmana- anys que l’espai es dediqués a construir ri que, durant tot el segle XX, els barris equipaments. Centenars de veïns i veï- els conflictes del centre de la ciutat han tingut una “vi- nes van intentar impedir l’inici de les talitat, un dinamisme i un sentit del ci- obres –al marge de l’associació de veïns– han arribat visme exagerat”. A partir dels inicis de i fins i tot van atacar els treballadors de segle, el casc antic barceloní, –des de la constructora. Milers de persones més als mitjans l’antic barri Xino fins a l’actual Raval– es van manifestar pel barri i van topar va concentrar les grans masses obreres violentament amb la policia durant prop cràcia fins a l’actualitat– no han aconse- industrials i, actualment, ha servit de d’una setmana. L’antropòleg Manuel guit evitar la multiplicació de conflictes punt d’acollida per bona part de les co- Delgado, que recorda l’episodi al seu lli- en una ciutat acostumada a les desavi- munitats d’origen estranger –pakistane- bre La ciudad mentirosa, assegura que nences i els retrobaments. sos, indis, marroquins, dominicans o fi- aquell va ser “el motí urbà més impor- A dos anys de les properes eleccions lipins, sobretot– que han arribat a la tant del país des de la Guerra Civil”. Una municipals de 2011, l’alcalde Jordi Hereu ciutat durant els últims deu anys. Concentració en defensa de la Barceloneta a la plaça Sant Jaume, març de 2008 editorial de La Vanguardia qualificava s’enfronta a una vintena de conflictes Dels anys 90 ençà, el veïnat ha vist els fets com “la intifada del Besòs”. veïnals d’importància a pràcticament –a cops patint; a cops beneficiant-se’n–
1 EL ‘PELOTAZO’ DEL MINIESTADI Futura requalificació dels terrenys del Miniestadi de sòl esportiu a sol edificable. Alguns dels conflictes El setembre de 2008, l’Ajuntament i el Barça van assolir un principi d’acord per cons- truir prop de 1.600 pisos. La coordinadora de veïns s’hi va mostrar en contra per la al mapa de la Barcelona rebel manca de planificació general i de sensibilitat cap a les necessitats socials del barri. 2 SOS TIBIDABO 2 Inauguració d’una muntanya russa al parc d’atraccions del Tibidabo i tala d’un cen- * tenar d’alzines. En el fons, hi ha l’enfrontament entre ecologistes, veïnat i ajunta- ments de l’àrea sobre el futur del Parc Natural de Collserola i la Xarxa Natura 2000. Tot i que s’ha augmentat el nombre d’hectàrees protegides, també es preveu cons- truir nous equipaments a zones forestals encara verges. 7 3 L’HOTEL DEL PALAU DE LA MÚSICA * 6 11 * Futur hotel promogut per l’Orfeó i el Palau de la Música just davant de l’edifici histò- ric. La Generalitat ha obligat l’arquitecte Òscar Tusquets a reformar el projecte perquè * preveia l’enderrocament d’edificis modernistes. El veïnat, però, demana reduir la con- 1 centració d’hotels turístics de luxe al barri i donar més espai per a equipaments. * 4 HOTEL AL PORTAL DE SANTA MADRONA, AL RAVAL 5 Després de la controvertida construcció de l’hotel Barceló Raval a la Rambla del Raval, * uns metres més al sud i en un lloc més cèntric –al Portal de Santa Madrona–, es preveu la construcció d’un altre hotel de cinc estrelles destinat al turisme de luxe. Segons les associacions de veïns, als solars que hi ha ara s’hi haurien de fer habitatges protegits. 5 EL TGV A SANTS I A L’HOSPITALET A Barcelona, la connexió del Tren de Gran Velocitat va causar innombrables i gravís- 3 sims problemes de circulació de trànsit, al petit comerç i fins i tot a l’estructura de molts edificis durant més d’un any. Ara, tot i que sembla que els problemes del TGV es 10 * traslladen a l’Eixample i la Sagrera, encara hi ha zones del barri de Sants i de la ciutat * de l’Hospitalet afectades per les obres. 4 6 EL CARMEL, BARRI OBLIDAT * Després del col·lapse provocat per l’esvoranc del metro, el govern Zapatero va anunciar 8 una pluja de milions per reformar el barri. Després de 50 anys d’oblit i marginació, el pla del Carmel afectarà 1.300 persones i prop de 500 hauran d’abandonar la seva llar a * 9 canvi d’unes indemnitzacions que el veïnat considera insuficients. * 1 d’abril de 2009 de dalt a baix • 5
, de dalt a baix
OPINIÓ conflictes Iolanda Guillamot • Periodista El mite de Barcelona durant el 2009 Basat en la lectura de ‘La ciudad mentirosa’ de Manuel Delgado
OLGA CAPDEVILA com la política urbanística dels succes- Barcelona va veure augmentar la xifra sius governs del PSC i els socis d’ICV- de ciutadans en situació d’exclusió so- EUiA o ERC (fins l’última legislatura) cial atesos pels serveis socials. Un total canviava la fesomia del barri en pocs de 4.485 persones, un 11,8% més que anys. Almenys fins ara, segons López l’any anterior, van ser acollides en algu- Bargados, “el barri ha sobreviscut als es- na de les 738 places residencials per per- forços de control i gentrificació practi- sones sense domicili de què disposa l’A- cats pel poder”. Com diria el seu com- juntament. L’atenció als centres de dia pany Manuel Delgado de la Facultat de es va disparar un 59% i, pel que fa als Geografia i Història de la UB, instal·lada fa dos anys al Raval: “Allò urbà ha resis- tit allò ciutadà”. És a dir, els habitants El nombre d’usuaris del barri han resistit davant el model de ciutadania que desitjarien que hi ha- als menjadors gués les institucions polítiques. Ni les botigues fashion i modernes ni la gen- socials va augmentar trificació demogràfica ni l’ordenança cí- vica ni la intensificació del control sobre i aquests els van l’espai urbà no han aconseguit acabar amb la imatge de barri canalla, trans- fer servir amb gressor i perillós del Raval barceloní. més freqüència No tot és urbanisme Però no tots els conflictes són urbanís- menjadors socials, no només va aug- tics. La crisi econòmica –que segons les mentar un miler el nombre d’usuaris si- enquestes és la principal preocupació de nó que, a més, aquests els van fer servir la ciutadania barcelonina– empitjorarà amb més freqüència. Es van servir encara més la taxa d’atur, dificultarà 339.573 àpats, un 28% més que el 2007. l’accés a l’habitatge digne o farà neces- Per tant, ara, les associacions de sària una major atenció als equipa- veïns es pregunten si cal continuar ments socials. En conseqüència, al llarg apostant pel creixement i els grans pro- arcelona projecta una imatge de gent que lluita per venir a la un parc temàtic gegant. Delgado de 2009, el nombre de conflictes entre jectes de remodelació urbanística o cen- de platges, oci nocturn i ciutat, ja sigui a fer turisme, a enumera el procés de deconstrucció veïnat i Ajuntament fins i tot podria trar el pressupost en l’atenció a la gent Bgastronomia a bon preu. estudiar o a okupar cases. “Barcelo- i, alhora, de construcció del mite: créixer. Durant l’any 2008, per exemple, més afectada per la crisi econòmica. Tanmateix, les platges estan plenes na és cartó pedra i pur teatre. Tot és “La gentrificació dels centres histò- i brutes, l’oci nocturn està controlat una impostura generalitzada”, rics –degudament expulsada la i mal vist i, avui, la cuina catalana exhortava Delgado en una entrevis- història d’ells–, la terciarització es basa en paella passada i sangria ta recent a la DIRECTA. En realitat, laboral –que implica la reconversió 7 SALVEM VALLCARCA caríssima. Barcelona, en paraules l’objectiu ha estat definitivament de barris industrials sencers–, la La conversió de l’avinguda Vallcarca en un vial ampli per oxigenar el tràn- de l’antropòleg Manuel Delgado, assolit: no importa el que sigui dispersió d’una misèria creixent que sit circulatori de la ciutat cap a la ronda de dalt provocarà l’eliminació de s’ha constituït en l’escenari d’un Barcelona, el que importa és el que no s’aconsegueix ocultar, el control desenes d’edificis i de tot el barri antic de cases baixes de Vallcarca. La im- frau i d’un fracàs. Al llibre La sembli Barcelona. Les definicions sobre un espai públic cada cop plicació de Núñez i Navarro fa més difícil l’intent dels opositors de paralit- ciudad mentirosa. Fraude y miseria ja s’han fet: han guanyat. És com menys públic, etc”. zar les obres. Un dels llocs emblemàtics que serà enderrocat és el meublé del modelo Barcelona (Catarata, anar a Terra Mítica o Marina d’Or. anomenat La Casita Blanca. 2007), Delgado acota el mite: “El “Tot és mentida. Tots som extres. L’espai públic, un lloc a debat frau de l’actuació de polítics i Fins i tot els okupes són part del Les administracions públiques 8 ELS ASCENSORS DE LA BARCELONETA urbanistes que van concebre el decorat”, conclou Delgado a la –Ajuntament, Generalitat, Estat– i L’Ajuntament va fer marxa enrere després de mesos de protestes veïnals al model Barcelona a través de la mateixa entrevista. les grans empreses privades han pla dels ascensors del barri de la Barceloneta i estudia diferents alternati- promoció de la ciutat. Barcelona és treballat durant anys en una cam- ves per millorar l’accessibilitat dels habitatges del barri. El projecte inicial, una top model, una dona que ha panya mediàtica per imposar una que pretenia construir ascensors als edificis, obligaria a expropiar cente- estat entrenada per mantenir-se El mite de imatge de postal de la ciutat sense nars d’habitatges. atractiva i seductora, que es maqui- conflictes i en pura harmonia. lla per després exhibir-se o ser Barcelona vol Aquesta imatge ha esborrat qualse- 9 L’HOTEL VELA, SOBRE EL MAR exhibida a la passarel·la de les vol element que pogués desmentir la El projecte de l’Hotel Vela que ja s’està construint als terrenys del port de ciutats fashion, el més in en matè- convèncer els seus imatge d’un espai públic expurgat de Barcelona –per evitar la llei de Costes, que prohibeix les edificacions a pri- ria urbana. Aquesta és la Barcelona qualsevol ingredient de conflictivi- mera línia de mar– va ser aprovat l’any 2001 amb l’acord de l’Autoritat Por- de l’èxit, la que està de moda, tal propis habitants tat. L’Ajuntament ven la imatge tuària, la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i el govern com demostra la fascinació que d’una ciutat on la gent pot passejar, de la Generalitat de Jordi Pujol. Després, el govern tripartit també hi va do- aixeca entre els turistes de tot el d’un model basat menjar i, sobretot, comprar al carrer. nar suport. L’hotel tindrà 450 habitacions i, a la base, un gran edifici recre- món”. Però, després, no vol que ningú es atiu i d’oficines que ocuparà uns 129.000 metres quadrats. D’una banda, és un model en l’eliminació passi de la ratlla, que ningú faci un comercial, un producte de màrque- ús “excessiu” i que ningú es cregui 10 ESPECULACIÓ AL RAVAL ting. Barcelona està col·locada al de tot tipus de que la ciutat és “seva”. No hi ha La gentrificació, l’assetjament immobiliari i l’especulació urbanística al mercat. Les ciutats només es poden dubte que tots voldrien un espai Raval són les situacions més greus d’un barri marginat històricament, però vendre a si mateixes com a imatges. conflictes públic a la seva mida. que el boom turístic dels anys 90 ha situat al punt de mira de l’Ajuntament Ni Barcelona ni cap ciutat no L’Ajuntament i els seus buròcra- i de les empreses immobiliàries i de consum. Una de les polèmiques actuals produeix res ara mateix. És un El mite de Barcelona vol con- tes consideren l’espai públic com més importants és la regulació dels pisos turístics al barri. producte, un spot publicitari... vèncer els seus propis habitants d’un aquell buit entre construccions que D’altra banda, el que fa especial el model basat en l’eliminació de tot només cal omplir de forma adequa- 11 ESTÈTICA I PLACES DURES A LESSEPS model de Barcelona és la manera tipus de conflictes, però no per la via da als objectius dels promotors i de Una de les queixes de moltes persones residents i visitants de Barcelona, com s’ha convertit en l’alfa i l’ome- de la superació o de la solució, sinó les autoritats. El seu propòsit és des dels infants fins a la gent gran, és la fredor i el gris de les places dures ga. Barcelona s’ha presentat davant per la via d’amagar o marginar tot evitar els conflictes, controlar la de la ciutat, sobretot a barris com Gràcia o Sants, on la vida comunitària a la resta de ciutats com un model a allò que no generi riquesa. Avui dia, vida, garantir la bona fluïdesa, els les places era –i encara és– fonamental. La demanda incompleta repetida- seguir de convivència, pau i bonrot- després d’anys de control del poder i usos adequats, els significats ment per l’Ajuntament és el retorn a les places de sorra, plantes i arbres. llisme. Una majoria social que calla de grans reformes arquitectòniques, desitjables i, com diu Delgado, “un o, com a màxim, s’absté i un munt la capital catalana s’ha convertit en espai higiènic i ben pentinat”. 6 • impressions 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
, impressions
Flavia Ruggieri • Membre de l’Assemblea de Barri de Sants [email protected] L’organització del conflicte en la crisi global
AQUÏARA aquests recuperin la liquiditat i la La privatització de les empreses fortalesa perdudes durant la crisi públiques també juga un paper financera internacional. I, col·late- fonamental. La gestió privada dels ralment, han decidit desenvolupar ens públics mitjançant treballs mesures que apunten a disciplinar temporals ha deixat de ser una la societat. Aprofitant la crisi, novetat per esdevenir una constant s’intenta aïllar i individualitzar en llocs com la sanitat, l’esport o cada persona de manera que es vegi l’assistència, entre molts d’altres. I obligada a treballar més i a un preu així apareixen els falsos autònoms, més baix. l’assetjament a les places fixes, o l’enfrontament entre indefinits i temporals. Substancialment, en el Les causes generals servei públic, s’està repetint el que de la crisi són fa anys que passa al privat. Quina és la teva crisi? intrínseques a la En definitiva, el que farà la crisi serà augmentar, intensificar i pròpia dinàmica generalitzar els problemes socials, però també la necessitat d’enfron- d’acumulació tar-s’hi i d’augmentar el nivell del conflicte. La qüestió que cal tenir capitalista en compte, per tant, no és com fer front a la crisi, sinó com tractar En aquest marc, la Comissió l’esquema de la societat capitalista Europea de Treball i Afers Socials avançada que la genera. Només la recomana seguir endavant amb seva destrucció ens deslliurarà de la política de la Flexsecurity, les seves misèries. No creiem que la una flexibilització total del mercat gent, en sentir-se pressionada, de treball (llibertat d’acomiada- respongui i comenci a organitzar- n els darrers temps, el capi- cíclic estructural amb el qual el ment i contracte a baix cost) a se. Més aviat el contrari, creiem que talisme, amb una insistència capital es reprodueix incessant- can_vi d’alts subsidis de desocupa- s’aferrarà a posicions individuals i Egairebé invasiva, es declara Cal promoure ment. Creiem que la retòrica de la ció (que s’obtindran a través de individualistes. en crisi. Una crisi que es manifestà crisi és la fórmula per avesar-nos, l’augment de les retencions sobre el Des de la nostra perspectiva inicialment com a financera a pràctiques encara més, a una subordinació salari). En aquest sentit, el 27 i 28 hauríem de mirar de promoure mitjans de 2007 i que, un any i mig total a la precarietat de les nostres de març hi ha hagut una cita a pràctiques col·lectives i concretes després, comença a colpejar amb col·lectives i vides. Roma –prèvia al G-8 de juliol entre de cooperació social, així com força la dita economia real. L’atur els ministres de Treball– per aplicar tàctiques i estratègies de lluita que augmenta, les empreses tanquen, concretes de Subvencionar la banca, la política de la Flexsecurity a tot siguin fàcilment assumibles i es produeixen fallides, augmenten disciplinar la societat Europa. extensibles i que permetin superar la morositat i els desnonaments... cooperació social La resposta a la crisi, causada per Les 65 hores són l’altre exemple el sistema que produeix la crisi Les causes generals de la crisi la desregulació del mercat financer amb el qual el sistema capitalista quotidiana. són intrínseques a la pròpia dinà- subprime. I és que la superació de nord-americà, s’està presentant en està intentant dirigir la crisi cap Per tant, què significa per mica d’acumulació capitalista. Si les contradiccions capitalistes forma de paquet de mesures desti- als i les treballadores. L’ampliació vosaltres crisi? Quina és la teva als setanta l’augment del preu del fonamentals no es pot fer des del nades a regular els mercats finan- legal de la jornada laboral és una crisi? Quines alternatives socials petroli va ser el pretext per fer una propi capitalisme. Per tant, la crisi cers. Els països de l’euro han manera de dividir i aïllar els treba- concretes volem potenciar? Quins reestructuració productiva i social, és simplement un marc teorico- decidit permetre la concessió lladors, ja que els sindicats perdran conflictes intensifiquem? Aquests actualment, el detonador de la crisi polític per desenvolupar una d’ajudes públiques per la recapita- la capacitat de decidir la signatura són els interrogants que ara hem financera han estat les hipoteques estratègia capitalista, un model lització dels seus bancs, perquè dels convenis amb la patronal. d’afrontar. La lluita resta oberta!
Lluís Llerena • Membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola [email protected] Quin futur per Torre Negra i Can Busquets?
a serra de Collserola té dos de protecció d’aquestes zones i ha Sud. Tot i això, la sentència clarifica En el cas de Can Busquets, espais amenaçats per la aconseguit, després d’anys de que l’Ajuntament té competències l’Ajuntament de Sant Cugat mai no Lurbanització al municipi de mobilitzacions, que les administra- per protegir l’espai, si ho fa amb la ha volgut fer el pas de protegir-lo, tot Sant Cugat del Vallès: Torre Negra i cions assumeixin els objectius de És la societat civil, figura de no urbanitzable comuna i les insistències de la ciutadania en Can Busquets. Tots dos casos preservació i s’enfrontin als inte- (no “d’especial protecció”) i si concre- el procés participatiu del pla director pateixen les previsions del Pla ressos privats dels constructors. a través de diverses ta com serà la Ronda Sud (el traçat de la Floresta, en el Fòrum Ciutadà General Metropolità de l’any 1976, En el cas de Torre Negra, l’any ben definit o bé la seva desprograma- de l’Agenda 21 i des de la Plataforma al qual s’han sotmès totes les 1998, l’Ajuntament va iniciar un plataformes ció). Aquesta sentència no hauria Cívica per la Defensa de Can Bus- figures posteriors de protecció procés de protecció, després de grans estat possible si les administracions quets. Tot i que els ciutadans encara (PEPCO, PEIN, Xarxa Natura mobilitzacions ciutadanes, que va cíviques, la que haguessin escoltat les reivindica- no hem tingut accés als plànols, 2000...). Desgraciadament, totes aprovar definitivament la Generali- cions de la Plataforma Cívica per la sembla que actualment la Generali- aquestes figures de protecció no tat l’any 2003. Fa pocs dies, una ha reivindicat Defensa de Torre Negra i Rodalies tat ha inclòs Can Busquets íntegra- han tingut la valentia de proposar sentència judicial ha tombat aquesta que fa anys que reclama la despro- ment dins la zona a protegir del la requalificació de zones urbanit- protecció al·legant la inadequació de la importància gramació de la Ronda Sud i la inclu- futur Parc Natural, la qual cosa seria zables cap a no urbanitzables. Ha la figura escollida –“no urbanitzable sió de Torre Negra dins les figures de una notícia excel·lent. Però, dissorta- estat la societat civil, a través de d’especial protecció”–, ja que no de la protecció protecció actuals (PEPCO, PEIN, dament, el procés de declaració de diverses plataformes cíviques, la forma part de cap espai protegit, i la Xarxa Natura 2000) i futures (Parc Parc Natural s’està allargant des de que ha reivindicat la importància inconcreció del traçat de la Ronda d’aquestes zones Natural). fa anys. DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 impressions • 7
, impressions
Maurici X. • Treballador i estudiant de la UB [email protected] Reflexions sobre els fets del 18M i el moviment estudiantil
és enllà de les hipòtesis la UAB, més del 80% dels represen- KARLES més simpaties despertarem entre els sobre els motius que van tants estudiantils als òrgans de treballadors d’aquest país. Mdesencadenar la violència govern són representants de les Així van guanyar els autobusers la policial del 18 de març, el que ens assemblees de facultat i el SEPC és el lluita pels dos dies, amb constància i importa és que la reacció en contra ha sindicat majoritari als òrgans de explicant la seva lluita per tot arreu. estat força potent. I aquesta potència govern de les universitats del país en Quan es defensen els interessos dels és la collita que el moviment estu- el seu conjunt. treballadors amb valentia, ja siguin diantil de la Comunitat Autònoma Però més important encara que la els dos dies o la universitat pública, a Catalana porta sembrant des de fa, representació als claustres, juntes... la llarga s’aconsegueix el seu suport. com a mínim, quinze anys. Si analit- és la feina immensa i constant que Per això és necessari que estenguem zem el moviment estudiantil de estant desenvolupant els nous agents ponts amb totes les lluites obreres que principis dels noranta, veiem que la mobilitzadors a favor de la universi- s’estan produint en aquest moments. majoria dels sindicats estudiantils tat pública. Estem parlant d’un representats als claustres i a les moviment que arrenca ara fa uns Guanyarem? mobilitzacions de l’època –contra les quinze anys i que no ha parat de El que està passant aquest curs a les taxes, en defensa de la universitat treballar com una formigueta. El fet universitats s’ha d’entendre en el pública...– són sindicats molt pròxims que aquest formigueta ara no tingui seu context històric. Succeeixen fets als partits polítics. La FNEC (pròxima el suport ni dels mitjans de comuni- del tot inusuals: expedients i expul- a CDC), l’AJEC (al PSC), el BEI (a ERC) cació ni dels partits polítics crea un sions d’estudiants, ocupacions de i l’AEP (primer a ICV i després a cert recel entre molts estudiants que, desenes de facultats, tancament de EUiA) eren els sindicats majoritaris a tot i veure amb molt més recel l’ano- facultats per part de degans, entrada l’ensenyament universitari. Alguns menat procés de Bolonya, no s’acaben sistemàtica de la policia als espais d’aquests sindicats mobilitzaven els d’implicar en les lluites protagonitza- universitaris, referèndums obviats estudiants quan hi havia desconten- des per estudiants radicals, en el per les autoritats, una vaga de fam... tament i, després, signaven quatre sentit transformador. Però, una cosa Si durant les properes setmanes acords ridículs a l’estil del Sindicato és veure amb recel els companys aprofitem la ràbia contra la repres- de Estudiantes a l’Estat espanyol. antibolonya de la classe i una altra és sió i els recels contra l’aplicació sui permetre que la policia els apallissi generis de Bolonya, podem reforçar per fer xerrades, manifestacions i un moviment que, a la llarga, supo- L’esforç col·lectiu ocupacions en contra d’un procés que sarà un pas endavant en la defensa –com ja hem dit– crea més recels que dels interessos dels oprimits. Vivim aconseguirà adhesions entre els estudiants. en un país on el moviment estudian- til no té el reconeixement que pot estendre ponts de Estudiants i treballadors tenir en altres indrets per una Des dels mitjans de comunicació, es mancança històrica. En part, si el solidaritat llancen diversos arguments contra moviment estudiantil de Grècia ha els antibolonya. Que si són violents, aconseguit aturar l’aplicació de Cap a mitjans dels noranta, una que si no tenen ni idea de perquè Bolonya, és perquè, als anys setanta, sèrie de factors conflueixen en la lluiten i, sobretot, que són nens de aquest col·lectiu va ser la punta de creació de la Plataforma en Defensa papà que no han donat “un pal a la llança de l’enderrocament de la de la Universitat Pública: l’expansió seva vida”. Aquest últim és el que dictadura militar. A Catalunya, els de les assemblees d’estudiants i de trobo més perillós i el que hem de polítics que diuen que van córrer sindicats que no responen a cap desmuntar més ràpidament. Hem de seguiran estendre ponts de solidari- càrregues policials amb una dignitat davant dels grisos són els actuals lògica de partit com l’Alternativa ser molt conscients que menys d’un tat amb els sectors populars de la destacable i, si van haver-hi cente- gestors del país. Però, si repassem Estel, la desvinculació entre el BEI i 10% dels catalans tenen una titulació nostra societat. I així es va demos- nars de contusionats, és perquè els l’hemeroteca, en el moment que ERC, l’aposta de l’AEP per les assem- universitària i, evidentment, la trar el dia 18 de març. No és el estudiants es reagrupaven constant- Franco agonitzava, pels militars del blees de facultat i, sobretot, l’oposi- majoria no provenen de famílies mateix que la policia carregui contra ment i insistien, malgrat la por, en la règim hi havia dos problemes: ETA i ció al Partit Popular en totes les treballadores. Així, tot i que el quatre nens de papà que no tenien defensa de la seva lluita i de la Cornellà. Sí, Cornellà i no la UB, el facetes de la vida política i social moviment estudiantil lluita en pro res més a fer aquell dimecres, que llibertat d’expressió. I això succeí moviment obrer i no el moviment conduiran a una de les mobilitza- dels interessos de la classe treballa- contra persones que porten dies i perquè no es tracta d’un moviment estudiantil. Ara, doncs, amb aquesta cions estudiantils més importants dora, la manipulació mediàtica en mesos trencant-se les banyes en que hagi sorgit del no-res, sinó d’un crisi que cada dia afecta més i més des de la transició. una societat tant individualista i defensa de la universitat pública, a moviment que porta anys gestant-se treballadors, estudiants i treballa- Avui dia, doncs, el panorama desmobilitzada ens està fent mal. part d’estudiar i treballar. El dia del amb treball i esforç. I aquesta és la dors hem d’aconseguir ser els dos estudiantil és molt diferent al de fa Davant d’això, només l’esforç desallotjament del rectorat de la UB, línia que cal seguir, com més treba- problemes dels addictes al règim vint anys. A algunes universitats com col·lectiu i el treball constant acon- els estudiants aguantaven les llem en pro de la universitat pública capitalista als Països Catalans.
Jordi Calvo Rufanges • Membre del Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delàs de Justícia i Pau [email protected] De Kosovo a l’Afganistan
a ministra Chacón ha ocupat, d’aquesta actuació en podem extreu- de Kosovo, d’estabilització d’un país En definitiva, la retirada espa- altra vegada, bona part dels re tres lectures. després del conflicte i que sembla nyola de Kosovo, no sembla haver Ltitulars amb el seu anunci Una d’elles es refereix a la relació La retirada necessitar del suport internacional estat tan precipitada com ens fan sorprenent de la retirada de les de l’Estat espanyol amb l’OTAN. Quan –preferiblement no militaritzat– per creure, perquè forma part de l’estra- tropes espanyoles de Kosovo. Les sembla que estem condemnats a se- espanyola de establir les bases d’un funcionament tègia global del Govern espanyol crítiques no han anat dirigides tant guir totalment les decisions preses al democràtic consolidat, no és una prio- d’augmentar la seva presència al fet de la retirada, sinó a la forma seu si, resulta que els nostres gover- Kosovo ens serveix ritat pel Govern espanyol per raons de militar en l’escena internacional com s’ha fet. La descoordinació ha nants tenen marge de maniobra per política interna. Finalment, la tercera amb l’objectiu de reforçar la seva estat evident, ja que sembla que desmarcar-se de l’OTAN sense que per pensar que, lectura de la retirada precipitada de candidatura als fòrums de poder aquesta decisió va ser presa per ocorri cap catàstrofe. Una segona lec- les tropes espanyoles de Kosovo pot internacionals. No obstant això, Zapatero i Chacón sense informar ni tura és que les missions de l’Estat es- si no seguim tenir relació amb la propera celebra- aquesta decisió ens serveix per tan sols el ministre Moratinos, el panyol a l’exterior –qualificades tan- ció del 60 aniversari de l’OTAN a pensar que, si no seguim l’OTAN amb representant d’Espanya a l’OTAN ni tes vegades per la ministra com a “hu- l’OTAN amb Estrasburg on, amb tota probabilitat, els ulls tancats, no passa res perquè l’ambaixador espanyol als EUA. manitàries i de manteniment de la es parlarà sobre la presència de les relacions internacionals, afortu- Independentment que el funciona- pau” i que han donat motiu al que s’ha els ulls tancats, l’OTAN a l’Afganistan i on Zapatero nadament, es basen en alguna cosa ment de la maquinària diplomàtica anomenat l’oenexèrcit– sembla que vol acudir amb una bona oferta per més que en la participació en guerres espanyola no sembla el més desitjat, fan un gir radical i una missió com la no passa res guanyar-se la confiança d’Obama. com la d’Afganistan. 8 • impressions 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
, impressions
. A LA CANTONADA . EL CIGALÓ
GÈNERE “El govern fa una mala Laia Gordi Molt dolenta. Amb el canvi es van cre- ar moltes expectatives, però no ha política de conservació er què els ocells? arribat cap millora. Fan política de ca- De les particulars És una cosa molt vocacional. Tot- ra a la galeria mentre retallen els pres- d’espècies i espais” Phom que treballa en l’ornitologia supostos dels parcs. Tampoc hi ha una relacions entre Albert Burgas i Riera també n’és un gran aficionat. En molts actitud decidida de conservació d’es- BIÒLEG I ORNITÒLEG casos, com en el meu, de petit ja sortia pècies i espais. gènere i sexe a veure bitxos i natura al voltant del po- Ja que ets de Torroella de Montgrí, com ble, em saltava classes... I per això vaig valores el futur parc Montgrí-Medes? Eulàlia Lledó i Cuní decidir estudiar biologia. És com una És necessari. És un dels pocs reductes obsessió, molt vocacional. mínimament conservats a la costa ca- s obligat fer esment d’alguns usos confusio- Què vol dir ser ornitòleg a Catalunya? talana. El problema és que la proposta nistes no discriminats que es fan de les Quin tipus de feines fas? del govern és de mínims i s’ha trobat Éparaules gènere i sexe, així com dels seus Molt diverses, des d’estudis d’impacte amb la mateixa oposició que fa 25 anys significats. ambiental d’infraestructures sobre les ja va impedir que la zona formés part En principi, s’entén per sexe la condició orgàni- aus, seguiment d’espècies amenaça- dels aiguamolls del Baix Ter. El govern ca, masculina o femenina d’alguns animals o des i recerca de les mesures per poten- sembla que fa força cas al sector turís- plantes, és a dir, el conjunt de característiques ciar la seva recuperació o, fins i tot, tic, que està difonent informacions fal- bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que poden avaluació de riscos de col·lisió de les ses sobre què representarà el parc pels dividir els éssers d’algunes espècies en femelles i aus amb els avions a l’aeroport del agricultors de la zona. Però s’estan fent mascles. Per entendre’ns: la majoria de les dones Prat. molts esforços des de sectors natura- tenim la menstruació una colla d’anys a causa del Com valores la política ambiental listes i la gent dels pobles, com Torroe- nostre sexe. del tripartit? lla, on s’hi està totalment a favor. S’entén per gènere, en canvi, el conjunt de diferències culturals i històriques existents entre dones i homes que no són genètiques ni biològi- Envieu les vostres cartes per correu electrònic a: ques, sinó construïdes socialment. Per entendre’ns: cartes [email protected] la valoració que fem de la menstruació no depèn de la regla en si, sinó més aviat del fet que és un afer o per correu postal a: propi de les dones. És molt possible que se la pugui JUAN RAMÓN JIMÉNEZ, 22, 08902 trobar més dolorosa, pesada, bruta, impura, amoï- HOSPITALET DE LLOBREGAT nosa... pel fet que es tracta d’una característica femenina. Fins fa poc, era un autèntic tabú parlar- Les cartes han de tenir una extensió ne en públic –ni que aquest fos reduït– i en molts màxima de 1.500 caràcters (amb espais) i àmbits encara ho és. La petició d’un tampó o d’una han de portar signatura, localitat i contacte compresa sempre es fa en veu baixa i dissimulant. Pensem també en tots els eufemismes que s’usen per no anomenar-la. Hi ha qui diu que la paraula gènere en el sentit és habitual) però no va ser així. Em van estudiants tancades pacíficament durant que s’explica més amunt ve de l’anglès gender, hi ha arrencar de la paret i em van empentar amb quatre mesos a la Universitat de Barcelo- pensadores franceses que reivindiquen que elles ja una gran violència Via Laietana avall, amb na per mostrar el seu rebuig a l’aplicació usaven la paraula genre abans que les angleses o, Records de la tanta mala sort que vaig anar a parar sobre de l’anomenat procés de Bolonya. Es van almenys, simultàniament. Sigui com sigui, com que un altre escamot policial que pujava carre- veure imatges que feia molts anys que no és un terme encunyat per pensadores feministes de policia feixista gant a tort i a dret. Llavors em van tirar a vèiem. No es pot permetre que els Mossos diferents camps del coneixement, algunes de les terra i em van arrossegar fins que se’m va d’Esquadra entrin a les nostres universi- quals treballen prop de l’acadèmia o de la universi- Roser Benavent obrir la bossa, amb el corresponent escam- tats per silenciar les veus crítiques dels tat, ha donat peu a algunes expressions realment Barcelona pall de material. Llavors em van inquirir: joves i negar, un cop més, el diàleg que populars (almenys en àmbits acadèmics, encara que a trenta anys vam participar a les “¡Levántese, levántese!”. Però, en veure que demana gran part de la comunitat univer- també sonen a la premsa i en d’altres àmbits) com la manifestacions de l’1 i el 8 de febrer no em podia aixecar, em van posar dret sitària. d’estudis de gènere, expressió que aplegaria la Fde 1978 contra la dictadura. La d’una volada i, acte seguit, vaig tenir un Per altra banda, apuntar que les investigació de les diferents situacions socials, repressió va ser ferotge i va ser immortalit- defalliment. Em vaig despertar minuts més càrregues vistes a Barcelona no són fruit històriques, polítiques o artístiques des del punt de zada per les fotos brutals de les càrregues tard estirat en un portal sense saber on era de la mera ordre d’un comandament poli- vista de la diferència sexual i l’anàlisi de la reper- al passeig de Sant Joan. ni què hi feia. Sortosament, la companya cial, sinó d’unes directrius polítiques de cussió de la distinció entre dones i homes en la Avui, després de tot aquest temps i de Cristina (becària) em va veure i em va les quals cal fer directament responsable interpretació i avaluació dels fets objectius. O una l’estranya oportunitat de poder crear una portar fins a una ambulància del SEM 061 el govern tripartit i el seu Departament altra com l’especialment encertada perspectiva de policia nova, ens trobem amb una repetició on vaig ser atès. d’Interior, encapçalat per Joan Saura, el gènere, que indica que es té en compte el sexe augmentada de les accions d’aquella policia Vull fer constar que els Mossos d’Es- mateix que fa uns anys demanava dimis- femení, les seves necessitats, sabers, interessos... en feixista. La policia d’avui torna a ser quadra actuaven en l’anonimat total, ben al sions i responsabilitats amb motiu de les el que s’estigui tractant. xulesca, repressora, insensible, allunyada contrari del que va dir el conseller Saura fa càrregues al Campus de Bellaterra arran És per tot això que s’està imposant una denomi- de la societat i defensora dels interessos temps en una roda de premsa, on va afirmar de la visita de l’expresident de l’Estat nació com violència de gènere per parlar de la dels poderosos. Oportunitat perduda, però que tots els Mossos –inclosos els de les espanyol José María Aznar. violència que reben les dones a mans de les seves que té noms i cognoms de responsables brigades antidisturbis– estarien obligats a No ens cal anar molt lluny per com- exparelles o parelles. Es tracta d’una violència polítics. Són dies tristos per Catalunya. portar ben visible el seu número de TIP provar el caràcter polític d’algunes actua- específica que té unes causes i pren unes formes (número d’agent) com a garantia de trans- cions dels Mossos d’Esquadra. A Lleida determinades pel fet de provenir d’on prové i pel fet parència de la seva actuació. Doncs bé, cap també hem patit la repressió injustificada de dirigir-se a qui es dirigeix i que posa de manifest agent no el duia visible. Jo només sé que em de la policia autonòmica, com ja es va quin és el substrat de les relacions entre dones i van agredir uns homes vestits de blau. veure l’11 de setembre durant la celebra- homes. Crònica d’una Per acabar, només vull dir que, des de ció de la Diada Nacional de Catalunya, Al marge de l’abús de la paraula gènere, hi ha un 1976, he assistit a moltes manifestacions quan un grup de lleidatans van protestar altre però. Hi ha dones (entre les quals em compto) agressió com a integrant d’equips ENG de TVE, però pacíficament, un any més, per la conver- que veuen i creuen que l’expressió violència de mai he vist una càrrega policial amb tanta sió de l’edifici del Roser en un Parador gènere mixtifica, amaga el fet que aquest tipus de Joan Francesc Escrihuela violència gratuïta com la que es va viure el Nacional. Aquell dia, els qui protestaven i violència es perpetra contra les dones, extrem que Barcelona dia 18 a la nit. Ni la Policia Armada durant tothom que hi havia per davant –tal com la denominació no recull. Es veu com un eufemisme esum dels incidents ocorreguts la transició va actuar així. ha passat a Barcelona– vam patir els cops, innecessari que amaga la naturalesa de la qüestió. mentre cobríem la manifestació les empentes, els insults i l’actitud prepo- En no incloure la paraula dones es dilueix qui rep la RantiBolonya del 18 de març a la nit tent i xulesca dels Mossos, que va acabar violència. Una expressió com violència contra les pel Telediario de TVE. amb l’agressió i la detenció d’un jove de la dones sembla més eloqüent de la realitat que Devien ser les 21:30. El company Sergi ciutat. El noi ha estat acusat de doble descriu. Encara que té algun punt de vaguetat i Munné i jo ens trobàvem a la plaça de Prou agressions atemptat a l’autoritat, cosa que el pot d’indefinició, jo apostaria per aquesta denominació. l’Àngel cantonada Via Laietana gravant els portar a una condemna de 2 a 6 anys de En tot cas, penso que, abans d’usar la paraula manifestants antiBolonya quan una càrre- Maria Martí i Pujol presó. gènere, una s’ha d’assegurar de si realment s’està ga policial ens va separar. Jo em vaig Lleida Davant d’aquesta nova escalada referint a algun aspecte que no sigui el sexe i si arrambar a la paret del Caffè di Roma scric aquesta carta per mostrar la repressiva, de la qual fem responsable el realment no és així, aleshores pensar si gènere hi (portava el micròfon a la mà i els auriculars meva indignació davant els fets govern catalanista i d’esquerres (PSC, va bé. Potser en general la paraula gènere s’hauria posats) pensant que els Mossos respecta- Eocorreguts la setmana passada en ERC, ICV), la nostra resposta és i serà de deixar per llenguatges més especialitzats. rien la meva feina i passarien de llarg (com el transcurs del desallotjament de les sempre la mateixa: no callarem! DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 així està el pati • 9
, així està el pati
Acció per l’alliberament Suspenen un judici d’UNC Marxa veïnal en defensa de Les màquines entren als solars d’Enric Duran | PÀG. 11 ;;;contra un activista | PÀG. 12 la Barceloneta | PÀG. 16 del pla Ponent | PÀG. 17
QUECHUA
CATALUNYA • ELS POLICIES AGRESSORS DEL 18 DE MARÇ NO REBRAN CAP SANCIÓ PER PART DEL DEPARTAMENT D’INTERIOR Saura diu que hi va haver desproporció però no expedienta cap agent antidisturbis El conseller conclou que s’hauran de modificar els protocols i incrementar els recursos humans i tècnics de la Brigada Mòbil. Reconeix que més de 100 persones van quedar ferides
Agnès Tortosa DIRECTA [email protected] > Les xifres del oan Saura i Laporta, conseller d’Interior del Govern de la Gene- ‘manifestòdrom’ Jralitat va comparèixer el 31 de barceloní març davant la Comissió de Justícia i Seguretat del Parlament de Catalu- a compareixença del conseller nya. Ho va fer per explicar les càrre- Lva permetre saber que, l’any gues policials del 18 de març, relatar 2008, es van produir 1.300 manifes- el contingut de l’informe sobre els tacions a la ciutat de Barcelona. El fets encarregat a la Divisió d’As- cos antidisturbis dels Mossos d’Es- sumptes Interns dels Mossos i expo- quadra va participar al seguiment sar les actuacions i conclusions que de més de 500 manifestacions i, se- se’n derivaven. Després d’una llarga gons Saura, es van produir càrre- exposició introductòria, el conseller gues i detencions només a cinc de va assegurar que el desallotjament les protestes. També va donar a co- de la Universitat de Barcelona no es nèixer que 800 manifestants van va fer el dia i l’hora idonis per evitar ser dissolts durant la càrrega del 18 les repercussions en el trànsit viari i de març al migdia i més de 2.300 l’impacte a la jornada de vaga de l’en- persones durant la protesta de la senyament, prevista per l’endemà, 19 nit a la Via Laietana, segons càlculs de març. de la policia de la Generalitat. Sau- ra també va donar per bons els més de 100 informes mèdics dels mani- Tot i la detecció festants, periodistes i vianants fe- d’aquests errors rits durant aquella jornada. i disfuncions, el Estudiants de la UB fan una performance davant el Parlament durant la compareixença de Joan Saura la Brigada Mòbil (antidisturbis), la Les explicacions de Saura no van El relat dels fets ller va donar a conèixer les converses conseller no va millora dels seus recursos humans i ser una sorpresa, ja que havia arribat La narració cronològica del que va amb el president del Col·legi de Perio- materials, l’adequació de les instal·la- al Parlament flanquejat pel secretari succeir el matí d’aquell 18 de març va distes de Catalunya i els represen- decidir l’obertura cions al macrocomplex Egara de Sa- de Seguretat Pública, Joan Delort, sorprendre la majoria de les persones tants del Sindicat de Periodistes, se- badell i el perfeccionament de les se- una persona molt afí al president de que van resultar ferides durant les gons les quals es signarà un acord per de cap expedient ves tècniques d’aïllament dels grups la Generalitat, José Montilla. 48 hores càrregues davant l’edifici històric de delimitar la identificació i la ubicació violents. després de les càrregues, el mateix la UB. Segons Saura, els agents van dels fotògrafs, càmeres i redactors També va afirmar que, durant les Durant l’exposició de les conclu- Delort es va personar a l’edifici Egara rebre l’ordre de dissoldre els estu- presents a la via pública. També va ex- càrregues, es va actuar de manera ho- sions, també va anunciar la creació de Sabadell –on hi ha la seu central diants asseguts a la Gran Via després plicar que per complementar la seva mogènia en contra de totes les perso- d’una unitat de mediació i interlocu- dels antidisturbis– per manifestar el de rebre el llançament d’objectes con- visió global dels fets del 18 de març, el nes presents a la via pública i amb ció amb els manifestants, una expe- seu suport incondicional als agents tudents i cadires. Les imatges video- dijous 26 de març es va reunir amb re- una intensitat desproporcionada en riència que segons ell ha funcionat del cos i assegurar que ell seria el ta- gràfiques dels fets mostren clara- presentants de la Federació d’Asso- relació als fets que s’estaven pro- molt positivament en el cas de les va- llafocs per evitar que hi hagués reper- ment que la successió dels fets va ser ciacions de Veïns i Veïnes, la Comis- duint. Sorprenentment, tot i la detec- gues i les protestes de la plantilla de cussions en forma d’expedients con- exactament a l’inrevés. Tot seguit, sió de Defensa del Col·legi d’Advocats, ció d’aquests errors i disfuncions, el Nissan. Els protocols d’actuació tam- tra els agents. Les responsabilitats, també va manifestar que els agents, Justícia i Pau, l’Observatori DESC i conseller no va decidir l’obertura bé es modificaran i s’hi inclouran ara, s’hauran de dirimir als diversos legítimament, es poden queixar per la l’Observatori del Sistema Penal de la d’expedients contra cap agent del cos. nous mecanismes d’avís sonor abans tribunals que investigaran les denún- presència de periodistes que dificul- UB. Tot i l’exhaustiva recopilació de Ben al contrari, Saura va optar per in- de procedir a carregar contra un cies presentades pel més d’un cente- ten la seva feina durant la dissolució dades, Saura ha decidit no actuar con- crementar el finançament destinat a grup de manifestants. nar de ferides. de manifestacions. Per això, el conse- tra cap agent del cos. 10 • així està el pati 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
, així està el pati
BARCELONA • ‘BOLONYA’ BARCELONA • VAN INSINUAR QUE UN MARTELL HAVIA LESIONAT L’ULL D’UN FOTÒGRAF L’estudiant en vaga de fam Els Mossos intenten manipular surt de l’hospital les imatges per explicar les lesions després de Albert Martínez tat ho va desmentir, amb convicció, i la versió dels fets. Un altre fotope- seu. A la segona i tercera imatge, la cinc dies [email protected] va explicar el que havia vist i patit: riodista que acompanyava Guillem càrrega s’apropa i Guillem Valle es “Els vaig veure venir, em van agredir Valle va poder captar tota la seqüèn- pot veure en primer pla. La quarta Redacció Barcelona ntre les nombroses filtra- cia dels fets, amb l’afegit que la seva imatge mostra l’agent dels Mossos [email protected] cions policials que pretenien càmera digital incorpora l’hora que va colpejar la cara del fotoperio- Eexplicar les lesions patides El martell no es exacta a la qual es van fer les instàn- dista i, darrere seu, es pot veure que omàs Sayes va ser hospitalit- per estudiants, periodistes i via- tanies. Això ha permès reconstruir el martell continua al mateix lloc. zat dimecres dia 25 després de nants el 18 de març, n’hi va haver va aixecar en el que va passar fotograma a foto- En aquest moment, Guillem Valle ja Tfer una vaga de fam durant un una que va ser especialment difosa grama. La primera d’aquestes imat- ha girat el cap enrere a causa de mes. L’estudiant va ser traslladat a per les televisions. Diverses fonts cap moment de ges (21:40:40) mostra l’inici de la l’impacte. A la cinquena i última l’Hospital de Terrassa per decisió de anònimes –però ubicades dins el cos càrrega a l’alçada del pas de via- imatge de la seqüència, es poden l’equip mèdic que li feia el segui- policial i els sindicats corporatius– sobre l’asfalt de nants de la plaça de l’Àngel. En pri- veure les conseqüències de l’agres- ment. Sayes havia radicalitzat la pro- van fer córrer el rumor que la ferida mer terme, es pot observar nítida- sió i la sang que li regalimava cara testa arran de les càrregues dels dar- oberta a la cella del fotoperiodista la Via Laietana ment la presència d’un martell avall. Va haver de ser atès a l’hospi- rers dies i havia deixat de prendre Guillem Valle (ADN) arran d’un cop sobre l’asfalt. L’objecte es troba al tal i el cop li va produir una forta in- sucre dos dies abans. Els metges van de porra probablement havia estat directament, no en tinc cap dubte”. mateix lloc on va ser gravat poste- flamació. Sortosament, la ferida no detectar que el nivell de glucosa a la causada pel llançament d’un martell Però ara ha aparegut un document riorment a la càrrega per part de les va afectar el globus ocular. Entre la sang li havia baixat greument i que des dels grups de manifestants. Po- gràfic que aclareix l’episodi i es- càmeres de televisió. Els manifes- primera imatge i l’impacte de la por- el seu organisme començaria a aga- ques hores després, el mateix afec- vaeix qualsevol dubte al voltant de tants corren amb els agents darrere ra només passen setze segons. far-lo del cervell i d’alguns òrgans vi- tals, cosa que tindria unes repercus- J.C. sions molt serioses per la seva salut. Hora digital de la fotografia: 21h 40’ 40’’ Hora digital de la fotografia: 21h 40’ 54’’ El mateix dia a la tarda, Solidari- tat Antirepressiva de Terrassa va or- 1 3 ganitzar una roda de premsa a l’atri de l’Ajuntament. En representació del Sindicat d’Estudiants dels Paï- sos Catalans –al qual pertany Sayes–, Maria Pizà va remarcar que darrere les càrregues, les expulsions i l’hos- pitalització hi ha uns responsables directes, entre els quals va assenya- lar Josep Huguet, Joan Saura i Blan- ca Palmada. A través de la seva por- taveu, el SEPC va manifestar que la lluita no s’aturaria malgrat la intran- sigència de la classe política. Sayes havia radicalitzat la Hora digital de la fotografia: 21h 40’ 56’’ protesta arran de 4 les càrregues dels darrers dies i havia deixat de prendre sucre dos dies abans
El metge que el va assistir des del començament, Pep Aced, va explicar que l’equip de tractament va vetllar per la seguretat del jove sense valorar aspectes ideològics i per aquest mo- tiu Sayes havia continuat la vaga i ha- via perdut el 15% del seu pes corporal. Els metges, que havien manifestat la Hora digital de la fotografia: 21h 40’ 53’’ Hora digital de la fotografia: 21h 41’ 15’’ seva preocupació perquè no podien fer-li un bon control, li van recomanar 2 5 que abandonés la vaga de fam. Des- prés de l’informe a urgències, Sayes, amb el suport del seu col·lectiu, va de- cidir abandonar la vaga i començar a prendre solucions salines. Josep Maria Pi, d’Acció Social de la CGT, va explicar que la protesta s’ha- via iniciat després que es fessin efecti- ves les expulsions de sis companys de l’Autònoma i va fer una crida a conti- nuar les mobilitzacions estudiantils que –va aclarir– tot just “acaben de co- mençar”. El dilluns 30 de març, des- prés de cinc dies ingressat, Sayes va poder rebre l’alta mèdica. DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 així està el pati • 11
, així està el pati
GIRONA • CONTRAMANIFESTACIONS ARREU DELS PAÏSOS CATALANS PER UN AVORTAMENT LLIURE I GRATUIT BARCELONA • LA DIADA Judici contra un Grups conservadors inicien una campanya antifeixista per contra el projecte de llei sobre l’avortament agressió a uns membres d’Unitat DAVID BORRAT ELOI DE MATEO Nacional Catalana
Fran Richart [email protected]
l dimarts 31 de març s’havia de celebrar un judici de faltes i le- Esions contra un jove antifeixista català arran dels aldarulls ocorreguts l’Onze de setembre passat a la ronda de Sant Pere de Barcelona. En el trans- curs d’aquests incidents, esdevinguts durant la manifestació independentis- ta de la tarda, suposadament, el jove va agredir dos membres d’Unitat Nacio- nal Catalana (UNC) que es trobaven a l’interior d’un establiment de la Ronda. El judici que anava per la via de faltes s’ha suspès i, arran d’un infor- Girona, un manifestant antiavortista increpa les integrants de la contramanifestació. Concentració a Barcelona pel dret a decidir de les dones, el 25 de març. me mèdic presentat pels denunciants, el jutge va dictaminar que la causa Direct Girona difusió d’uns cartells on es compara- ordinadora estatal de Organizacio- Dei de Girona– van reunir unes 150 aniria per la via penal, és a dir, una [email protected] va la protecció del linx ibèric amb la nes Feministas, va iniciar una reco- persones a la plaça del Vi de Girona. via molt més greu i punitiva per la si- dels infants. Aquesta institució reli- llida de signatures a favor de l’avor- Els concentrats van cridar lemes tuació de l’antifeixista. A l’informe avantprojecte de llei sobre giosa ha rebut moltes crítiques per tament lliure i gratuït i de la inclusió contra l’avortament i van lluir pan- esmentat –que segons la defensa, es l’avortament proposada pel la demagògia del seu discurs i, a tra- d’aquest dret a la xarxa sanitària pú- cartes amb frases com L’avortament va presentar a última hora–, hi cons- L’ PSOE a través de la ministra blica. és una llei masclista. Una quarante- tava que s’havien extret tres punts de d’Igualtat Bibiana Aído ha estat uti- Per altra banda, el 29 de març, na de membres de la Plataforma An- sutura a un dels denunciants. Ara no- litzada per diferents col·lectius de S’ha creat una arreu de l’Estat es van convocar ma- tipatriarcal van desplegar una pan- més cal esperar els moviments judi- l’Estat espanyol per iniciar una cam- nifestacions contra aquest nou pro- carta i van cridar lemes com: Opus cials i, tal com demanen els afectats, panya contra l’avortament. La llei ac- contracampanya jecte de llei a través de les platafor- Dei fora de Girona o La vostra vida és estar atentes a les convocatòries. tual, avalada pel Tribunal Constitu- mes Derecho a vivir i HazteOir.org. una hipocresia. Un cordó d’antidis- cional el 1985, permet la interrupció per denunciar Les concentracions van tenir lloc a turbis va apartar les dues concentra- de l’embaràs en tres supòsits: viola- prop de 80 ciutats de l’Estat espa- cions després de diferents empentes No és el primer cop ció (fins a 12 setmanes), malforma- la hipocresia nyol. La més important va ser la de entre els participants de cada bloc. cions del fetus (fins a 22 setmanes) i Madrid. A la plaça de la Paeria de Lleida, que hi ha incidents greu perill per la vida o la salut física de l’Església La ciutat de Girona va ser una de unes 150 persones també es van con- o psíquica de la mare. El nou projec- les localitats on es va fer una mani- centrar contra la reforma de la llei de amb membres del te permetria l’avortament fins a la vés d’Internet, s’ha creat una contra- festació en contra de l’avortament. l’avortament. Una desena de perso- setmana 22 i només es permetria campanya per denunciar la hipocre- Davant d’aquesta convocatòria, la nes van desplegar una pancarta a fa- grupuscle feixista una interrupció de l’embaràs poste- sia de l’Església catòlica en temes Plataforma Antipatriarcal de Girona vor del dret de decidir, que va ser rior en casos en què no es pugui sal- com l’avortament o les declaracions va decidir fer una marxa sota el lema arrencada per les persones concen- durant la Diada var el fetus. que ha fet recentment el Papa a l’À- Avortament lliure i gratuït, dret al trades a la plaça. A la concentració Arran l’avantprojecte, la Confe- frica sobre els preservatius. La cam- propi cos! Els participants a la con- de Lleida, hi van participar diversos Durant el matí de la vista, davant rència Episcopal Espanyola va ini- panya pel dret a l’avortament lliure i centració antiavortista –majoritària- membres del Partit Popular de la ciu- els jutjats de l’Arc de Triomf, una vin- ciar una campanya en contra i va fer gratuït, amb la col·laboració de la Co- ment lligats a les escoles de l’Opus tat com Pilar Arnalot o Dolors López. tena de persones es van concentrar per mostrar el seu suport a l’indepen- dentista encausat, amb una pancarta BARCELONA • EL COL·LECTIU CRISI ORGANITZA PROPERES MOBILITZACIONS que deia: “Els feixistes d’Unitat Na- cional Catalana s’emmascaren sota sigles = 33, fora feixistes dels nostres Concentració contra el capitalisme carrers”. Per altra banda, els dos membres d’UNC denunciants van ac- cedir als jutjats per la porta del darre- i per la llibertat d’Enric Duran a la borsa re, acompanyats d’un suposat testi- moni i tres simpatitzants d’Unitat.
Jesús Rodríguez les mesures que els poders aplica- ELOI DE MATEO UNC a la Diada [email protected] rien per fer front a la crisi i refundar No és el primer cop que es produeixen el capitalisme, cosa que, segons els incidents entre independentistes i és de 200 persones es van activistes, és irrefundable. La pobla- membres d’aquest grupuscle feixista concentrar, el dijous 26 de ció, representada darrere les màsca- durant la Diada. L’enfrontament més Mmarç, davant la Borsa de res, va acabar despullada davant les sonat va ser l’any 1996 durant l’aplec Barcelona per mostrar, segons pa- mesures del sistema i en girar-se, a del Pi de les Tres Branques a Berga, raules d’una representant del col·lec- les seves esquenes es podia llegir la on una trentena d’antifeixistes van tiu Crisi, “el rebuig a les estratègies frase Enric lliure! L’acte va conclou- destrossar la parada de material del capitalisme per afrontar la crisi re amb la lectura d’un manifest. d’UNC i es van barallar a camp obert que ha creat i a la repressió contra amb els seus integrants. els col·lectius i persones que s’hi Empresonat el 19 de març S’identifiquen amb el símbol 33 oposen de forma activa”. Una moti- El 19 de març, el jutjat d’instrucció (CC, Catalunya catalana) i, segons de- vació afegida i molt concreta de la número 29 de Barcelona va aplicar nuncien les organitzacions antifei- protesta va ser l’exigència de l’allibe- presó preventiva sense fiança a En- Acció per l’alliberament de l’Enric Duran davant la Borsa de Barcelona, el 26 de març. xistes, aquests grupuscles s’oculten rament d’Enric Duran. ric Duran al·legant l’agreujant del sota un discurs patriòtic i ambigu tot A les vuit del vespre, entre pan- risc de fuga. Arran d’això, l’advocat una nova acció “vistosa i participati- en falten, comparteix la indignació i que, realment, la seva voluntat és xe- cartes i lemes de protesta, van apa- Àlex Solà va presentar un recurs va” davant el Banc d’Espanya (plaça allà on siguis! El canvi és possible i nòfoba i racista. Només cal repassar rèixer dotze persones amb màscares –pendent de resolució– que, tot i la Catalunya cantonada amb Portal de necessari!” Per estar al corrent de les l’últim manifest publicat per UNC, on blanques. Una d’elles, disfressada de urgència, s’està endarrerint. l’Àngel) el dijous 2 d’abril a les vuit novetats del cas i les noves convoca- demanen que els immigrants que ha- capitalista, anava retransmetent per L’assemblea de suport a Enric del vespre. A la convocatòria d’aquest tòries, la web www.podem.cat es gin de votar passin un examen de ciu- una televisió de cartró –TV3, la teva– Duran de Barcelona ha convocat a nou acte manifesten: “De motius, no continua actualitzant. tadania. 12 • així està el pati 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
, així està el pati
VILANOVA • LABORAL BARCELONA • ELS MOVIMENTS SOCIALS SURTEN JUNTS AL CARRER CONTRA LA CRISI Acusen Mahle de fer una ‘neteja Milers de persones es manifesten ideològica’ a contra la crisi i els acomiadaments través d’un ERO Manel Ros ELOI DE MATEO Laia Alsina Garrido [email protected] [email protected] rop de 4.000 persones es van ada vegada són més les empre- manifestar, el dissabte 28 de ses que s’acullen a l’excusa de Pmarç, pels carrers de Barcelo- Cla crisi per acomiadar part de na sota la pluja i sota el lema Prou la plantilla i el sector de l’automòbil acomiadaments, que la crisi la pa- és un dels capdavanters. Aquest és el guin els rics!. La manifestació “que cas de Mahle, una multinacional ubi- formava part de la setmana de lluita cada a Vilanova i la Geltrú que ha internacional contra la crisi arreu presentat un Expedient de Regulació del món” va sortir de la plaça Univer- d’Ocupació (ERO) a través del qual sitat i va acabar a la plaça Sant Jau- vol acomiadar 125 persones. La CGT me. La convocatòria es va fer a través ha denunciat aquesta decisió, ja que de la campanya Que la crisi la paguin la major part de la plantilla que es els rics, integrada per més d’un cen- quedarà sense feina està afiliada a tenar de moviments socials, sindi- aquest sindicat. Segons el secretari cats i organitzacions polítiques. general de FEMEC-CGT, Paco Selas, Mahle intenta seguir l’exemple de SEAT, ja que hi ha una “persecució i Que la crisi la neteja ideològiques” contra una part molt concreta de les persones que hi paguin els rics, són treballaven fins ara. A més, explica el líder sindical, “n’hi ha moltes que més d’un centenar són dones, ara que fa poc que havíem aconseguit que hi hagués paritat a de moviments l’empresa”. Entre aquests darrers ca- ELOI DE MATEO sos, n’hi ha un parell de flagrants, ja socials i sindicats festació era “donar una resposta als que, entre les persones acomiada- carrers a la cimera del G-20” que es des, hi ha una dona embarassada i Durant tot el recorregut es van feia aquells dies a Londres, “per de- una altra que està de baixa per ma- cridar eslògans contra les ajudes nunciar que els que estan reunits allà ternitat. dels governs als bancs i caixes i con- no representen la majoria de la gent”. tra les polítiques del govern. Al llarg Gago considera que, malgrat la pluja, de la manifestació, es van dur a ter- havien “aconseguit que milers de Entre les persones me diverses accions simbòliques i persones vinguessin” per reclamar parlaments. Davant del Banc d’Es- “un repartiment més just del treball i acomiadades, panya, es va cremar un euro gegant. la riquesa”. La manifestació “a l’espe- A la seu de la patronal catalana, Fo- ra que es faci l’assemblea de valora- hi ha una dona ment del Treball, es van deixar diver- ció de la campanya”, es va valorar po- sos taüts de cartró que simbolitza- sitivament i va ser el punt de partida embarassada ven els milers de treballadores que perquè el proper 1 de Maig alternatiu moren als seus llocs de treball. Qui “sigui encara més gran”. Per això, des i una altra que volgués, també va tenir l’oportunitat de la campanya s’anima tothom a su- de tirar sabates a les cares de paper mar-se a les assemblees de prepara- està de baixa dels dirigents del G-20. Durant tota ció, la primera de les quals tindrà lloc A dalt, acció davant del Banc d’Espanya i, a sota, contra la violència dels Mossos. la manifestació, un grup de persones el dijous 2 d’abril a les vuit del vespre per maternitat que donen suport a Enric Durant van a la Casa de la Solidaritat. balladores”. A més, diversos col·lec- ma Aturem la Guerra, un treballador fer diverses accions de crítica i sàti- Al final de la manifestació, es va tius en lluita van explicar les seves en lluita de l’empresa Mahle i perso- Els representants de la CGT del ra del sistema financer mundial. llegir una carta oberta al president reivindicacions. Els estudiants con- nes del comitè de suport a Enric Du- comitè d’empresa de la multinacional Segons la portaveu de la campa- Montilla on s’exigien “polítiques so- tra el procés de Bolonya, Rosa Canya- ran i a Karim, detingut a l’última ma- i el secretari general de Relacions La- nya Angie Gago, l’objectiu de la mani- cials reals pels treballadors i les tre- dell del sindicat USTEC, la Platafor- nifestació contra la crisi. borals Salvador Álvarez van parlar so- bre el futur de Mahle i l’ERO el di- marts 31 de març i aquest últim es va CATALUNYA • EL 2008 VAN MORIR 105 PERSONES EN ACCIDENT LABORAL comprometre a solucionar, en prime- ra instància, aquests darrers dos ca- sos, ja que seran considerats aco- Mor un treballador en la construcció miadaments nuls davant qualsevol tribunal. Però les denúncies de la plantilla de Mahle no acaben aquí. del túnel Ter-Llobregat La CGT ja ha anunciat que recorrerà l’ERO i presentarà una demanda con- tra aquesta “neteja ideològica” per- Eva Badia nefasta que l’any 2008 va sumar 105 Guixers (Solsonès), un home que tre- cident laboral ocorregut a la urbanit- què considera que queda clar que no [email protected] persones mortes a conseqüència ballava en una empresa dedicada a l’e- zació Pla de Montgat (Maresme) en hi cap criteri selectiu a l’hora de deci- d’accidents laborals a Catalunya. laboració de derivats del guix va morir què van morir dos treballadors. Da- dir qui es queda sense feina més enllà l dimecres 18 un treballador Aquest mes de març hi ha hagut en caure dins una màquina. Una altra vant el jutjat penal número vuit de del fet de ser dona o en funció de l’afi- va morir quan li va caure a so- altres morts a la feina que no han fet persona va perdre la vida en un acci- Barcelona, els dos acusats van accep- liació sindical. Ebre la pala de l’excavadora alarmar ningú, com el cas del treballa- dent laboral a una gravera de Llavorsí tar la rebaixa de la pena oferta pel Mentrestant, la plantilla de la amb que operava a les obres del túnel dor de la Pobla de Mafumet (Tarrago- (Pallars Sobirà). El mes anterior, ja fiscal per evitar l’entrada a presó. Els multinacional ha abandonat la vaga que s’està fent a Collserola a la ban- nès) atropellat per un camió. Un treba- vam veure dos morts el mateix dia fets van passar el 2001, quan l’em- indefinida que havia començat quan da de Sant Just Desvern (Baix Llobre- llador de l’escorxador Macoba de Sant quan, a Subirats (Alt Penedès), es va presa encarregada de l’obra feia ra- ha sabut que es veuria afectada per gat) per al transvasament d’aigua del Joan de Vilatorrada (Bages) va morir el desplomar una rampa que va atrapar ses per posar els col·lectors de reco- un expedient de regulació. El motiu, riu Ter al Llobregat. La noticia no ha 21 de març després de caure a terra i una persona i, a Gavà (Baix Llobregat), llida d’aigua. En un moment, es va segons Selas, és que “CCOO i UGT han tingut gaire resó mediàtic i ni tan clavar-se al coll accidentalment el ga- un treballador es va fer un cop mortal desplomar un lateral d’una rasa, que boicotejat la decisió d’una assemblea sols la pàgina web de l’empresa pú- nivet que duia en una mà. Uns dies al cap amb una peça de ferro. va sepultar els dos treballadors i, se- general que donava suport a l’aturada blica adscrita al Departament de Me- abans, una persona va morir en un ac- Recentment, un arquitecte i un gons el fiscal, tant el coordinador de reunint les persones que hi estan afi- di Ambient encarregada de les obres cident laboral en una finca particular capatàs van acceptar una condemna l’obra com el capatàs van incomplir liades en assemblees a part i fent que n’informa. El veí de l’Hospitalet va de Raïmat (Segrià) després del xoc en- de dos anys de presó pels delictes les seves obligacions en matèria de tornin a la feina”. morir a l’instant i augmenta la llista tre una furgoneta i una excavadora. A d’homicidi imprudent arran d’un ac- seguretat laboral. DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 així està el pati • 13
, així està el pati
BARCELONA • BLINDATGE POLICIAL I OPACITAT OFICIAL SOBRE L’HISTORIAL DE L’INSPECTOR JOSÉ JAVIER MARTÍN PUJAL ‘Jordi’ del Grup 6 de la policia, a la presó per la trama proxeneta L’excap del Grup 6 de la Brigada d’Informació és empresonat per suborn i associació il·lícita
David Fernàndez i Albert Martínez [email protected]
os oficis, dues identitats i un sol mot. D’oficis, cap del Grup 6 de Dla Brigada Provincial d’Infor- mació, denunciat quatre cops per tortu- res i maltractaments i, alhora, extorsio- nador en un trama de proxenetisme. D’identitats, també dues: José Javier Martín Pujal i Ignacio Moreno Ameri- bia. Un dels dos, o tots dos alhora, ro- man empresonat des del dilluns 30 de març. Amb un sol sobrenom, Jordi, com a nom de guerra. I és que la cerimònia de la confusió que envolta la trama de proxenetisme a la carretera de Castell- defels desballestada pels Mossos d’Es- quadra té, des de fa quinze dies, un im- pacte en els moviments socials. El rumor persistent que l’inspector impli- cat és el Jordi del Grup 6 de la Brigada d’Informació semblen confirmar-se. Des de fa dues setmanes, la DIRECTA ha treballat per intentar esvair el dubte. Totes les dades són aclaparadores me- nys una: la filiació real de l’inspector. En la instrucció de la trama per pro- xenetisme, Jordi és referit com l’inspec- tor José Javier Martín Pujal. Però, en una de les quatre denúncies per tortu- res que es van interposar contra ell i que van derivar en judici, Jordi, l’ins- pector 74.977, es va identificar sempre com a Ignacio Moreno Ameribia. La confirmació de l’ús d’una doble identi- tat revelaria, un cop més, un nou ex- El cap del Grup VI sortint dels jutjats l’any 2004 (esquerra) i dins del seu vehicle l’any 2005 (dreta) trem de fins a quin punt va arribar la guerra contra els moviments socials a Denunciat, detingut i empresonat seva taquilla, es va decomissar cocaïna, Martínez va ser secretari d’Organitza- cions– va ser denunciat en quatre oca- Catalunya, els nivells d’impunitat (amb El que resta confirmat és que Jordi –Jo- 45 passaports i joies robades que ha- ció quan Alberto Fernández Díaz era se- sions per maltractaments i tortures. En l’ús de doble identitat) que es van asso- sé Javier Martín Pujal– va ser excap de vien estat sostretes a una treballadora cretari general, vicepresident del partit el cas dels Tres de Gràcia, en el cas de lir i la protecció i el blindatge corpora- grup a la Brigada Provincial d’Informa- sexual en el decurs d’una operació al a Barcelona, conseller municipal a les Torà, en el cas d’una fotoperiodista de tiu que, des d’instàncies de la Jefatura ció del Cos Nacional de Policia (CNP), Raval. Segons la investigació, la cocaï- Corts i responsable de la Comissió de Terrassa i en el cas dels detinguts a Superior de Policia, encara se li dispen- que va arribar a la Unitat contra les Xar- na va acabar desapareixent, tot i que Garanties fins la tardor passada. Sants el 4 d’octubre de 2004. Aquesta sa avui dia. xes d’Immigració i Falsificació (UCRIF) consta en una minuta redactada contra última operació va derivar en un judici després de 2005 –amb posterioritat al Jordi per un altre inspector de la UCRIF. Blindatge al CNP on va resultar absolt. L’únic condemnat desplegament dels Mossos– i que el La investigació sobre la seva parti- Fonts del CNP s’han negat a confirmar- per la perforació de timpans certifica- ‘Jordi’ va ser 2007 ja va ser detingut acusat d’extor- cipació a la trama encara està oberta i ho adduint que “el passat no és l’impor- da mèdicament que va patir un detin- quir el club Saratoga, al qual demanava refereix una densa trama triangular de tant”. Aquesta actitud es correspon gut va ser un agent ras. Al judici, Jordi denunciat en quatre 3.000 euros per mirar a una altra ban- corrupció policial i suborns en l’àmbit amb un fet ja sabut: Jordi gaudia d’una va reconèixer que s’havien dut a terme da. Paradoxalment, és d’aquella deten- de l’explotació sexual de les dones. Està protecció especial per part dels seus co- interrogatoris il·legals sense advocat. ocasions per tortures ció d’on arrenca tota la investigació acusat de fer conxorxa amb tres advo- mandaments superiors. Fonts judicials En aquella ocasió, la fiscal va fer una dels Mossos que ha acabat per implicar cats amb l’objectiu de cobrar minutes consultades per la DIRECTA han ratificat defensa tancada dels agents del Grup 6 i va dirigir els grans cinc alts comandaments policials es- elevades als amos de prostíbuls, cobra- que l’inspector va tenir un paper clau a i va afirmar: “L’única tortura és asseure panyols, tres advocats i, per ara, quatre ments que evitaven operacions poli- la Brigada d’Informació, en la lluita an- aquests policies a la banqueta dels acu- operatius contra els funcionaris de l’Ajuntament de Barce- cials posteriors. Cal destacar que Jordi titerrorista i en la repressió als movi- sats”. Cal veure què diu la fiscal durant lona. Tanmateix, ja ha suposat l’empre- tenia com un dels seus socis l’advocat ments socials. el judici per obstrucció, suborn i –para- moviments socials sonament de tres dels propietaris dels Fernando Martínez, exalt dirigent del El Jordi del 6 –cap visible del grup doxalment– associació il·lícita, una de prostíbuls i el tancament dels històrics PP català, partit on encara milita sense policial que des de 1996 va comandar les acusacions preferides del Grup 6 Malgrat aquesta contradicció no- locals Saratoga i Riviera. Tots els mit- que s’hagi produït cap mesura cautelar una repressió contra els moviments so- contra els moviments socials i la dissi- minal i la incògnita sobre si el número jans han afirmat que Jordi estava de de suspensió de militància. Fernando cials que es va saldar amb 2.000 deten- dència política. professional de Martín Pujal correspon baixa “per depressió” des d’aquella de- a la placa 74.977, els periodistes habi- tenció. tuals d’afers policials i judicials dels Jordi va ser detingut fa quinze dies, grans mitjans ja han donat per confir- però les gestions de la seva dona –que > El Riviera, vinculat al ‘Cuerpo Nacional de Policía’ mat el perfil de Jordi. Pere Ríos, a El Pa- treballa a la Delegació del Govern– van ís, ha publicat que era l’inspector del aconseguir que fos posat en llibertat. El any 2000, Pepe Rei ja havia de- telldefels revertien directament en ís Basc i sempre s’ha vantat de la se- Grup 6. A l’edició del 21 de març, Ríos va divendres 27 de març va ser enxampat L’nunciat la trama que envolta- una empresa mercantil basca, La- va amistat amb el general Rodrí- destacar que Martín Pujal “durante de nou i va romandre detingut fins que, va el Riviera de Castelldefels. La re- rratruk, que enfonsava els seus ten- guez Galindo, amb qui ha compartit muchos años fue jefe de la Brigada de el dilluns 30, la jutgessa Elisabeth Cas- vista Ardi Beltza, clausurada pel tacles en els negocis de proxenetis- negocis. Les investigacions del pe- Información (antiterrorista) y utiliza- telló del jutjat d’instrucció número 33 jutge Baltasar Garzón el març de me de Luís Astizaran Tati, que riodista basc ja alertaven, fa nou ba el alias de Jordi”. Mayka Navarro a El de Barcelona va decretar el seu ingrés a 2001, havia demostrat que els co- regentava La Rosa d’Oiartzun. Tati anys, que el negoci de la prostitució Periódico o Mayte Piulachs a El Punt presó sense fiança pels delictes d’obs- braments amb tarja pels serveis –proxeneta i confident– és un dels al Riviera estava controlat i prote- han referit el sobrenom de Jordi i Jordi trucció a la justícia, suborn i associació prestats al club de carretera de Cas- proxenetes més importants del Pa- git per agents del CNP. Martín. L’Avui i l’agència Efe, també. il·lícita. També ha transcendit que, a la 14 • reportatge DIRECTA 133 •
, reportatge Tre
Més de 15 dels Mosso burlen la in
primera hora de març, diversos c Aregidoria de Via ment de Barcelona van tanques a les Rambles gel, l’avinguda de la Ca l’Àngel. La regidora Es col·laborar, d’aquesta m dispositiu organitzat p Seguretat Pública del D d’Interior, Joan Delort. lista no tenia més rem les declaracions del se Hereu, segons les qual del moviment estudian procés de Bolonya i de Mossos– no podia circu Aquesta política no és da fa més de cinc anys pressions dels grans em turisme, el comerç i le que copen els carrers d ciutat. El guió del que aquella nit ja l’havia e 1 d’abril de 2009 reportatge • 15
, reportatge encant el setge
5.000 persones es manifesten per la Barcelona dels barris per denunciar la brutalitat os d’Esquadra. Els estudiants antibolonya i centenars d’activistes dels moviments socials niciativa de l’alcalde Hereu que pretenia bunqueritzar amb tanques la Barcelona del turisme.
el matí del 26 de d’Informació de la policia catalana a dels furgons arrenglerats a la ronda Sant 15.000 persones que omplien un llarg es van anar passant el testimoni de les camions de la través d’una nota de premsa que cridava la Antoni, cridava un i altre cop: “Vagin cap tram del carrer Diputació van girar a seves paraules amb complicitat. Un petit a Pública de l’Ajunta- ciutadania a no transitar pels carrers al carrer Pelai, vagin cap al carrer Pelai”. l’alçada de Calàbria en direcció a la seu escenari i un equip de megafonia va n descarregar propers a la plaça de Catalunya des de les Davant la imprevisió, va començar la central d’ERC. Allà es van fer pintades, es facilitar-ho. Un estudiant que havia , el Portal de l’Àn- vuit del vespre fins a les onze de la nit. improvisació. Els policies responsables de va desplegar una pancarta i es va llegir un dormit quatre mesos a l’edifici històric de atedral i la plaça de Diverses habitacions d’hotel amb vistes a les càmeres instal·lades als balcons del comunicat per reclamar la dimissió del la UB ho va expressar amb claredat: “Hem scarp havia decidit Canaletes van ser llogades per periodistes centre de la ciutat van baixar les escales a conseller d’Universitats, Innovació i escapat del circ de Canaletes i hem vingut manera, en un i policies de paisà; els furgons policials cops i rodolons i van pujar als vehicles Empresa, Josep Huguet. La pancarta als barris, ha estat un bri d’aire, hem pel secretari de havien incorporat altaveus amb el missat- sense distintiu policial. Els agents atrin- s’obria pas darrere una munió de més de respirat”. Departament ge: “Els parla la policia, circulin en direc- xerats rere les tanques van començar a 200 periodistes, la cobertura informativa . La regidora socia- ció a la Via Laietana”; més de tres-cents desballestar el búnquer per dirigir-se de a peu de carrer més concorreguda de la ei, tenint en compte agents de la Brigada Mòbil i dos-cents de manera imprecisa cap a l’oest o el nord de història de la ciutat. De tant en tant, u cap, l’alcalde les ARRO (antidisturbis provinents de la ciutat. Una petita reserva es va quedar a s’escoltaven els crits de suport del veïnat i ls la manifestació Ponent, Vallès, Maresme, Baix Llobregat i custodiar el Palau de la Generalitat. Des el repicar de diverses cassoles solidàries. ntil –en contra del Catalunya Central) van prendre literal- del Centre de Coordinació (CECOR) a la L’Assemblea de Barri de Sants va donar la la violència dels ment els carrers. Tot estava preparat. A comissaria de la Guàrdia Urbana del benvinguda a la capçalera de la marxa TEXT: ular per la Rambla. tres quarts de nou del vespre, quan milers carrer Lleida, Joan Delort i Assumpta amb una sonora traca de petards i una nova, va ser acorda- de persones omplien de gom a gom la Escarp van optar per arreplegar les tropes pancarta que deia: “Barris i universitats , després de les plaça Universitat –punt d’arrencada de la cap a casa. Batallons de furgons es van units en la lluita”. Poc després, la marea Agnés Tortosa mpresaris del marxa–, va saltar la sorpresa. Un portaveu situar al costat del mateix CECOR –davant humana va intentar encabir-se dins una s multinacionals dels estudiants, megàfon en mà, va convi- la seu del PSC al carrer Nicaragua– i plaça Osca que va quedar molt petita, però FOTOGRAFIA: del centre de la dar tothom a caminar en direcció contrà- rodejant el centre neuràlgic dels Mossos a que va mostrar tota la intensitat del havia de passar ria, tot enfilant el carrer Aribau. Una la Travessera de les Corts. Mentrestant, moment durant els parlaments. Profes- scrit la Divisió mossa d’esquadra, a través dels altaveus alienes a tot el desplegament, les més de sors, estudiants, veïns i veïnes i activistes Albert Garcia 16 • així està el pati 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
, així està el pati
ANOIA • ENERGIA EÒLICA TERRITORI • PLA DELS ASCENSORS Creix l’oposició al parc eòlic de La Barceloneta es reivindica popular les serres de tot i els plans turístics del consistori Feixes i Orpinell Roger Rovira BERTA ALARCÓ Jesús Rodríguez [email protected] [email protected] a Barceloneta continua rei- eïns i veïnes de Carme, Rofes, vindicant-se com a barri po- la Llacuna, la Torre de Clara- Lpular davant els esforços rei- Vmunt, Orpí i altres poblacions terats de l’Ajuntament per de la comarca de l’Anoia han consti- convertir-lo en un barri turístic. Al- tuït la plataforma Salvem el pulmó gunes de les demandes principals verd de l’Anoia, que s’oposa al pro- de la Plataforma en Defensa de la jecte d’instal·lació d’un parc eòlic a Barceloneta –a banda de l’anul·lació les serres de Feixes i Orpinell. El definitiva del pla dels ascensors– diumenge 15 de març es va celebrar són el tancament dels apartaments la tradicional Calçotada Popular d’I- turístics i la seva reconversió en ha- gualada. Entre altres actes, tres bitatges de lloguer social, que no es membres de la plataforma van fer un concedeixin més terrasses als car- breu parlament on van exposar els rers per vianants, la regulació del motius i les al·legacions en contra preu dels habitatges –especialment del parc eòlic i van plantejar algunes de lloguer– i que cap equipament alternatives al model de consum i de producció energètica del moment. Des de la plataforma, aposten Els plans urbanístics per un ús raonable i responsable de l’energia. Volen ressaltar que estan potencien la a favor de les energies renovables, també de l’energia eòlica, “però no a transformació de qualsevol preu ni de qualsevol ma- nera”. l’antic barri en una Argumenten que és inacceptable Manifestació del dissabte 28 de març pels carrers de la Barceloneta la proximitat existent entre els ae- nova zona ‘cool’ rogeneradors i els nuclis habitats veïnat es va personar a l’audiència aquest context de descontent, les vien començat amb un Taller de lec- com Rofes, Can Bou o les Pinedes de públic tingui gestió i beneficis pri- pública i no va rebre cap resposta, diferents entitats agrupades a la tura interactiva del pla dels ascen- l’Ermengol i diverses masies habita- vats. La Plataforma té clar que els motiu pel qual continua reclamant Plataforma van organitzar una ma- sors amb l’acompanyament d’al- des, que tindran molins de 150 me- plans urbanístics potencien la l’anul·lació d’aquest pla. El mateix nifestació i unes jornades durant el guns experts que van reflexionar tres d’alçada a distàncies inferiors transformació de l’antic barri pes- ple del districte ha d’aprovar el des- cap de setmana del 28 i 29 de març. sobre les afectacions i les alternati- als 500 metres. Creuen que l’impac- cador en una nova zona cool de Bar- tí dels setze milions d’euros que la Tot i que la pluja va fer que moltes ves. Es van dur a terme diverses ac- te sonor del parc afectarà la qualitat celona a primera línia de mar. llei de barris destinarà a la Barcelo- veïnes es quedessin a casa, la lluita tivitats per recuperar “la geografia de vida dels habitants d’aquesta zo- neta. Tot i que la Plataforma accep- per acabar amb l’especulació al ba- esborrada” o en risc de desaparèi- Setze milions d’euros taria algunes de les actuacions pla- rri va reunir prop de 300 persones, xer i es van fer reculls de propostes de la llei de barris nejades, exigeix que s’informi i es que van anar des de la plaça de la pel barri. La jornada va acabar amb L’impacte sonor Després de l’anunci mediàtic per consulti el veïnat abans d’aprovar Barceloneta fins a la plaça Sant Jau- una paella popular i es va recordar part del districte referent a la mo- cap pressupost, ja que vol “saber en me repicant cassoles en un ambient que cada dimarts es continuen fent del parc afectarà dificació del pla dels ascensors, el què invertiran els diners”. En distès. Abans, però, les jornades ha- assemblees al carrer Pescadors 49. la qualitat de vida MANLLEU • DENÚNCIA A L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA na i tindrà efectes negatius per la seva salut. Per això afirmen que, a l’hora de decidir la ubicació d’un Les obres a la urbanització d’un camp parc eòlic, cal tenir en compte l’efec- te que pot tenir sobre les persones que viuen a la zona i que hi conti- de golf assequen una font catalogada nuaran vivint. L’obertura de vials nous, l’am- pliació dels que ja hi ha i l’impacte Jesús Rodríguez pis afectats i a l’Agència Catalana de GDT dels molins i de les torres de la línia [email protected] l’Aigua, les obres que es troben a l’ar- d’alta tensió comportaran una frac- rel del conflicte consisteixen en la tura en un pulmó verd de la comarca l Grup de Defensa del Ter (GDT) construcció d’una caseta d’obra i un de l’Anoia. Les serres de Feixes i Or- ha denunciat que, des del 10 de camí de pedra i ciment per l’accés de pinell, on hi ha previst ubicar el parc Efebrer passat, les obres per la vehicles. El moviment i la compacta- eòlic, actuen com a corredor biolò- canalització de les aigües grises de la ció de terres, el pas de la maquinària gic entre dos espais inclosos al Pla urbanització del Club Tennis Manlleu pesada i les conduccions i canalitza- d’Espais d’Interès Natural (PEIN), el cions han danyat el camí i han fet que d’Ancosa-Montagut i el de Miralles- la font –que fins fa poc brollava amb Queralt. Es creu que l’efecte sobre Si l’afectació ha abundància– hagi deixat de rajar. El les aus que nidifiquen en aquesta text puntualitza que, si l’afectació ha zona o en zones properes pot ser arribat fins a la arribat fins a la veta de la font, l’asse- molt negatiu. cament serà irreversible. A més, denuncien que no han re- veta de la font, Cal destacar que la font està cata- but cap informació ni de l’empresa logada dins el POUM de Manlleu promotora ni de l’Ajuntament d’Orpí, l’assecament aprovat l’any 2008 i que apareix refe- sinó que, quan quedaven pocs dies per renciada al llibre Les fonts que tenim. presentar al·legacions, se’n van assa- serà irreversible Osona i el Lluçanès (Eumo editorial, bentar pels mitjans de comunicació. 2005). El seu interès és manifest, ja Imatge de la Font dels Enamorats prop de les Masies de Roda Apel·len a la retirada del projecte del (municipi de Masies de Roda) han que recentment va ser restaurada per parc eòlic i exigeixen un replanteja- afectat el traçat del GR-210 i han asse- iniciativa de l’Ajuntament de Manlleu Des del GDT es demana que es de la font i el seu raig natural i també ment del desplegament de parcs eò- cat la Font dels Enamorats. Segons a través d’un taller d’ocupació. Les promoguin les actuacions oportunes a determinar les responsabilitats con- lics al conjunt de la comarca i a tot Ca- manifesta Jesús Soler en qualitat de obres que han desencadenat el seu as- orientades a restituir l’ordre jurídic tretes per qui resulti ser responsable talunya. Pots trobar més informació a president del GDT a través d’una car- secament van ser atorgades per l’A- pertorbat, a garantir plenament l’e- dels fets denunciats, amb la imposi- www.pulmoverdanoia.org. ta tramesa als alcaldes dels munici- gència Catalana de l’Aigua. xercici del dret de pas i la restauració ció de les sancions corresponents. DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 així està el pati • 17
, així està el pati
GAVÀ • LES EXCAVADORES JA HAN COMENÇAT A DESTRUIR L’ESPAI NATURAL DEL CALAMOT Obres al darrer corredor biològic entre el delta del Llobregat i el Garraf
Oriol Matadepera DIRECTA BAIX LLOBREGAT El projecte [email protected] El projecte conegut com a pla de Po- nent es va començar a impulsar el es màquines excavadores han 1990 i ha estat aprovat per l’Ajunta- entrat als terrenys de l’anome- ment de Gavà amb els vots favorables Lnat pla de Ponent al municipi del PSC i la connivència de CiU, ICV i de Gavà (Baix Llobregat) i comencen el PP. També va ser aprovat per la Ge- a destruir l’entorn natural del turó neralitat l’agost de 2006, amb un go- del Calamot, el Caçagats i el pla de vern en minoria (PSC-ICV). El 2006, Queralt, que actua com a connector prop de 2.000 signatures van recla- biològic entre el massís del Garraf i mar una consulta ciutadana sobre el el parc agrari del delta del Llobre- projecte que mai s’ha volgut dur a ter- gat. L’Ajuntament de Gavà (PSC-ICV) me per part del govern local. Es volen ha aprovat construir un nou barri de construir 4.900 habitatges en un es- prop de 5.000 habitatges a l’únic es- pai actualment lliure, boscós i agríco- pai que pot utilitzar –i, de fet, utilit- la que ocupa una superfície similar a za– la seva circulació la fauna 200 camps de futbol entre el final de d’ambdós entorns, el Delta i el Gar- Gavà i el límit amb Castelldefels. Se- raf. També és una de les zones amb gons els grups opositors, la Comissió més riquesa de jaciments arqueolò- d’Urbanisme de Barcelona ha fet cas gics de la zona (ibèrics, romans, me- omís de les recomanacions de l’infor- dievals). Després de reformular tres me ambiental del Departament de cops el projecte, durant els darrers Medi Ambient sobre el pla de Ponent, anys, el govern municipal de Gavà que destaca l’interès estratègic per la ha engegat de nou el projecte urba- seva condició de connector biològic i nístic del pla de Ponent, que esgota recomana eliminar part del sector re- la pràctica totalitat de sòl urbà al sidencial previst al turó del Calamot i municipi i alimenta el continu de ci- els vessants del turó de Caçagats. ment entre el Maresme i el Garraf. Manifestació de veïns i veïnes, diumenge 29 de març a Gavà L’oposició popular al pla de Po- L’empresa nent ha presentat al·legacions a totes mit administratiu per urbanitzar l’es- acumulat per la pluja, les dues dota- tent. El portaveu dels manifestants, L’empresa promotora del projecte, la les actuacions administratives del pai– presentat per ERC de Gavà. Pocs cions de Mossos d’Esquadra i les tres Marcel·lí Reyes, va explicar que el immobiliària Vertix, és originària de projecte. Avui dia, hi ha cinc plets ac- dies després, les màquines van entrar de policia local que van acompanyar nou ambulatori, el nou pavelló espor- Gavà i el seu president, Felip Massot, tius, però l’Ajuntament prefereix ini- al sector a l’espera que es resolgui la la manifestació van fer desistir la tiu i la seu de la policia municipal te- no oculta les bones relacions amb la ciar les obres en comptes d’esperar re- legalitat del projecte. gent d’entrar dins les obres del nou nen l’objectiu “d’urbanitzar des- classe política i proclama la seva solucions judicials com la sentència parc de bombers. Els grups opositors truint i desnaturalitzant la realitat amistat amb Josep Antoni Duran i pendent del Tribunal Superior de Jus- La protesta al pla de Ponent entenen que el pro- natural que ens envolta i esperant Lleida o Artur Mas, així com amb els tícia de Catalunya, que es preveu per El diumenge 29, més de dues-centes jecte s’ha iniciat com un cavall de temps millors pel món immobiliari”. alcaldes i regidors del PSOE i d’ICV principis d’aquest any. El 12 de març, persones es van manifestar per mos- Troia, fent primer infraestructures Al manifest final de la convocatòria, del Baix Llobregat. Cal esmentar la l’Ajuntament de Gavà va desestimar trar la seva indignació per l’inici de públiques, algunes d’elles “inneces- es va recordar que, durant els gairebé participació de Vertix en el grup d’em- –per silenci administratiu– el darrer les obres. El grup va caminar pel bosc sàries”, ja que les obres han comen- vint anys de lluita, han defensat que preses que va col·laborar, el 1999, en recurs potestatiu de revisió contra el fins a l’indret on les màquines han çat per un parc de bombers situat a la zona de Ponent de Gavà fos un parc la campanya de Pasqual Maragall a la projecte d’urbanització –darrer trà- començat a arrencar arbres. El fang dos-cents metres d’un altre parc exis- d’entrada al Parc Natural del Garraf. presidència de la Generalitat.
VILADECANS • ES VA UTILITZAR UNA GRAVACIÓ IRREGULAR PER EXPEDIENTAR UN TREBALLADOR L’Agència de Protecció de Dades reconeix que l’Ajuntament grava trucades
Ramon Vila de les trucades entrants al telèfon de que l’Ajuntament de Viladecans ha co- DIRECTA BAIX LLOBREGAT [email protected] la policia local 936 594 024, amb inde- mès dues infraccions: una de caràcter pendència del seu contingut, la qual lleu i consistent a no informar que l sindicat CCOO va denunciar cosa comporta que, quan algun ciuta- s’està gravant una conversa telefònica que l’Ajuntament de Vilade- dà o treballador truca per qualsevol i l’altra de caràcter greu, per tractar Ecans (Baix Llobregat) havia consulta de tipus administratiu o, les dades de caràcter personal o utilit- obert un expedient disciplinari a un fins i tot, de caire personal, s’enregis- zar-les posteriorment amb conculca- funcionari fent servir la gravació d’u- tra tota la conversació que aquesta ció dels principis i garanties establer- na conversa telefònica com a prova. persona manté amb la persona que tes a la Llei Orgànica de Protecció de Es tracta de les trucades que qualse- l’atén al telèfon. Així doncs, s’enregis- Dades de Caràcter Personal. La matei- vol persona feia a la policia local, tren dades corresponents a tot tipus xa resolució concedeix a l’Ajuntament que quedaven enregistrades automà- de situacions i persones per una fina- un termini d’un mes per deixar d’enre- ticament sense coneixement de la litat que no és estrictament de segu- gistrar el contingut de les trucades re- persona que les feia, encara que les retat pública”. budes al telèfon esmentat. Al darrer trucades derivessin cap a qualsevol Des del sindicat s’informa que, ple municipal, es va parlar del tema i departament del consistori. L’Agèn- abans de denunciar els fets, van inten- la portaveu i primera tinent d’alcalde cia Catalana de Protecció de Dades tar solucionar el problema amb inter- Maria Salmeron (PSC) va dir que l’A- (ACPD) ha considerat provat el se- locutors de l’Ajuntament, que no van juntament recorrerà la sentència, pe- güent: “L’Ajuntament de Viladecans voler parlar del tema. És per això que rò no va explicar perquè s’enregistren enregistra la totalitat del contingut van recòrrer a l’ACPD, que ha resolt les converses telefòniques. Façana de l’Ajuntament de Viladecans 18 • r0da el món 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
, roda el món [email protected]
PORTUGAL • JUTGEN 25 PERSONES CAP DE TURC DE MOBILITZACIONS HISTÒRIQUES PER LES CONDICIONS HIGIÈNIQUES A LES PRESONS Els ‘25 de Caxias’ a judici per qüestionar el sistema penitenciari
Laia Gordi PRESOS EM LUTA Barcelona
l 2 d’abril se celebra la segona sessió dels judicis contra els 25 Ede Caxias. Se’ls acusa de prota- gonitzar un motí, la destrucció de béns públics i un incendi a la presó de Fuerte de Caxias, a Portugal, ara fa tretze anys. Les institucions han esperat més d’una dècada per jutjar el cas, mentre les denúncies de tortures i vexacions dels presos aparegudes arran dels ma- teixos fets van ser arxivades fa anys i el debat públic que va suscitar l’afer s’ha desfet en l’oblit. El 23 de març de 1996, cap a les 6 de la tarda, 180 presos es van negar a entrar a les cel·les i es van tan- car als passadissos per exigir el compli- ment del decret llei 265/79 –que prohi- beix la superpoblació a les presons– i poder parlar amb els periodistes que es concentraven a les portes del centre. Va ser la darrera acció dels més de dos anys de lluita que havien traspuat a la societat civil, que començava a qüestio- nar-se el sentit i la funció de les presons com i posava en dubte la institució. El 23 de març de 1996, 180 presos es van negar a entrar a les cel·les 24 de març de 1996, un dia després del ‘motí’ familiars i amics intentaven tenir noticies des de fora la presó. i es van tancar tat”. I conclou: “És clar, hi havia una tat donades les protestes dels darrers va recollit a la reforma de la llei peni- bilitzacions per por de patir represà- tensió increïble –explosiva– entre pre- anys, diversos testimonis expliquen tenciària. Hores més tard, el director lies. Es van fer més accions puntuals, als passadissos soners. Amb els carcellers hi havia un que, a Fuerte de Caxias, “els guàrdies general va arribar a la presó i va dir als que van ser silenciades, i alguns presos ambient molt hostil. Hi havia angoixa i no van distribuir menjar entre la pobla- reclusos que, en deu minuts, havien fins i tot denuncien que van aparèixer Entre 1994 i 1996, les presons por- depressió, però també revolta i un gran ció penitenciària, però sí medicaments d’entrar a les cel·les. Com que no ho van morts que, sospitosament, s’havien tugueses havien estat protagonistes de sentiment d’indignació”. El 1996, les –o sigui psicotròpics–, als quals tothom fer, a les deu de la nit va donar l’ordre penjat. Els funcionaris van aconseguir diverses formes de protesta dels presos presons portugueses eren les que te- estava enganxat. I és clar, la medicació d’entrada dels policies antidisturbis. el sobresou per perillositat i els presos, per les condicions infrahumanes d’hi- nien la densitat de població més gran –sense menjar i en aquell context de “Van començar a apallissar els presos, tot i que actualment no viuen en les giene i superpoblació a les quals es tro- d’Europa –140 presos per 100.000 habi- lluita– més que deixar els presos zom- que no vam oposar cap tipus de resis- condicions de superpoblació de fa tret- baven sotmesos. Les vagues de fam i de tants– i també el nombre més elevat de bis va ajudar a excitar-los”. “Crec que va tència. La prova és que els 180 presos ze anys, no van aconseguir res. De fet, feina, les recollides de firmes, la pre- presos morts –103 morts per 10.000. que érem allà concentrats vam rebre es va canviar el mobiliari de fusta per sència als mitjans de comunicació o les La gran quantitat de protestes i ac- pallisses repetides –alguns durant tres ciment. Els 25 de Caxias denuncien que accions de crema de matalassos havien cions va aconseguir que, el 1994, el jut- “Els mitjans van o quatre dies. Ens van obligar a passar van ser escollits a l’atzar i que el judici estat algunes de les formes a través de ge Marques Ferreira –fins aleshores per un passadís de policies que ens pro- és improcedent. “La gent de les presons les quals els reclusos van traspassar els aliè a l’univers penitenciari portuguès i justificar l’acció pinaven cops de porra. Em van trencar va escriure als diaris, als parlamenta- murs de les presons i van denunciar re- que va aguantar dinou mesos al càrrec– diversos ossos de la mà i el cos em va ris, al ministre de Justícia, al president petidament la seva situació. Un dels en- destituís el director general de Serveis policial maximitzant quedar negre. Però d’altres van acabar de la República, als diputats... tots esta- causats explica la “vulneració sistemà- Penitenciaris, Fernando Duarte. Mar- pitjor que jo. Per exemple, un pres va ven informats del que passava allà tica de drets” a la qual es trobaven ques Ferreira va denunciar pública- la resistència –de perdre un ull a causa d’una bala de go- dins. Si ells van incomplir les regles de sotmesos: “Hi havia 2.727 presos per ment el que ja havien destapat alguns ma i d’altres van patir hematomes, con- l’estat de dret, són ells els que haurien una dotació de 859. En una cel·la indivi- informes internacionals, les nombro- fet, inexistent” tusions... Ens vam anar trobant tots a d’anar a judici i no les persones que dual, hi havia tres o quatre persones, en ses irregularitats practicades a les pre- l’hospital penitenciari, a dos quilòme- vam patir una violència premeditada i una de vuit podien haver-n’hi vint –amb sons per part d’una o més organitza- ser una cosa molt preparada per deses- tres d’allà. Aquestes tortures van ser estructurada per part d’aquells que, su- gent dormint a terra amb matalassos. cions criminals infiltrades dins el tabilitzar les protestes, per desacredi- presenciades pel director general, Cel- posadament, ens havien de reinserir, Tot això amb l’agreujant d’una falta d’- funcionariat i capaces de fer complir la tar els presos davant l’opinió publica, so Manata, que era allà i donava or- per part d’aquells que havien de com- higiene visceral. Hi havia una plaga seva pròpia llei a l’interior dels centres deixar-los com a gent violenta... i la re- dres”, explica un dels encausats que viu plir la llei i ser un exemple”, diu el ma- d’escarabats, que circulaven per sobre al marge i per sobre de la direcció gene- pressió realment va ser un càstig”, diu a Barcelona des de fa set anys. teix encausat. “Jo no reivindico subsidi les xeringues dels tòxicodependents i ral. El jutge va deixar el càrrec després un dels encausats. Després d’aquella nit sàdica, el mi- de risc, sinó l’abolició de les presons”, per sobre del menjar que portaven els que la seva dona i ell rebessin diverses Els presos es van negar a entrar a nistre de Justícia, Vera Jardim, va co- afegeix. “Ara ens podrien caure fins a familiars. Les persones estàvem sotme- amenaces de mort. les cel·les. Era una protesta pacífica, es- mençar a buscar caps de turc entre els cinc anys més, però seria un escàndol i ses a un viver de gèrmens d’hepatitis A, El 23 de març de 1996, mentre els pontània i col·lectiva que, a més d’una presos. Els mitjans de comunicació van l’advocat no ho creu, però jo –per expe- B i C, de tuberculosi, de sida... Era un principals representants sindicals dels amnistia parcial, demanava unes con- justificar l’acció policial maximitzant riència– no confio en els advocats i ja atemptat gravíssim contra la nostra sa- funcionaris de presons es reunien a dicions d’empresonament millors i la resistència –de fet, inexistent– dels estic curat d’espants, o sigui que tam- lut mentre érem sota la tutela de l’Es- Coïmbra per exigir un plus de perillosi- més dignes, senzillament allò que esta- presos i tot plegat va apaivagar les mo- poc em sorprendria”, riu i conclou. DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 roda el món • 19
, roda el món
CHIAPAS • 1.200 MILITARS CARREGUEN BRUTALMENT CONTRA PRESOS POLÍTICS EN VAGA DE FAM Més persecució policial del moviment indígena
Alba Barbé i Serra A.B.S. Mèxic
a matinada del 21 de març, dife- rents presos del Centre de Rein- Lserció Social per a Sentenciats numero 14 El Amate de Cintalapa, Chiapas, es van enfrontar durant ho- res a un operatiu policial de més de 1.200 militars, agents de la Policia Fe- deral Preventiva, agents de la Policia Estatal, agents federals d’investiga- ció i d’altres membres del Ministeri Públic. El governador Juan Sabines va justificar la càrrega violenta per unes presumptes denúncies de comerç de drogues i possessió d’armes de foc en- tre els interns, però l’operatiu es va dur a terme en el context d’una vaga de fam protagonitzada per diferents presos polítics que demanen la revi- sió dels seus expedients penals. El governador justifica les càrreges amb presumptes denúncies de comerç de drogues
El context de lluita ve de lluny i no s’atura. El Comitè d’Expresos i Fa- miliars de Presos Polítics Voces Ino- centes –adherits a La Otra Campanya ‘Plantón’ de les familiars durant la vaga de fam de febrer i març del 2008 a Tuxtla Gutiérrez, Chiapas. i a la Sexta Declaració de la Selva La- candona– i altres organitzacions me- en aquest centre –sentenciats a 67 anys Front de Pobles en Defensa de la Terra El Col·lectiu contra la Tortura i la xicanes van iniciar un plantón el 18 i mig de presó–, igual que Nacho del Va- també denuncia l’ordre d’aprehensió Impunitat i el Comitè Veritat, Justícia i Voces de març davant la seu de governació a lle, també sentenciat a 67 anys, més 45 per “segrest equiparat” que pesa sobre Llibertat per Jacobo Silva i Gloria Are- Tuxtla Gutiérrez per demanar la lli- per “segrest equiparat en modalitat América del Valle i que la manté en un nas denuncien la pretensió de les auto- Inocentes bertat immediata i incondicional dels d’autor intel·lectual”. Una suma de 112 exili forçat des del maig de 2006. ritats judicials d’afegir-los altres delic- seus familiars. El dia 23 de març, da- anys de presó. Per poder facilitar la de- tes que provenen del mateix fet jutjat i associació neix arran de la vaga vant l’amenaça de suspensió de la re- fensa jurídica, la campanya demana en Gloria Arenas Agis i Jacobo Silva afirma que no existeix cap raó jurídica L’de fam que van protagonitzar visió d’expedients per part de Juan primera instància el trasllat immediat Nogales, empresonats tot i gaudir vàlida perquè continuïn a la presó. més d’una cinquantena de presos i Sabines, prop de 200 persones de l’Or- dels companys al Penal Molino de Flo- de l’empara judicial preses polítiques de la Voz del Amate ganització Camperola Emiliano Zapa- res, a Texcoco, on ja hi ha deu presos po- Arenas i Silva van ser torturades i de- Abraham, pres oaxaqueny i la Voz de los Llanos –col·lectius de ta (OCEZ) van abandonar la protesta a lítics més, sentenciats a 31 anys, 11 me- tingudes l’any 1999 a Guerrero, acusa- en vaga de fam presos i preses polítiques organitza- la capital, tot i que continuaven tenint sos i 15 dies de presó arran dels fets des de pertinença a l’Exèrcit Revolucio- El 15 de gener de 2005 van detenir Abra- des dins els penals de l’Estat de Chia- cinc presos de l’organització a la pre- d’Atenco. nari del Poble Insurgent (ERPI), ham Ramírez Vásquez, Noel i Juventino pas adherits a La Otra Campaña– en- só des de l’any 2001. Integrants del escissió de l’Exèrcit Popular Revolucio- García Cruz, integrants del Comitè per tre el febrer i el març de 2008. Moviment Camperol Regional Inde- nari (EPR). Ambdues van ser torturades la Defensa dels Drets Indígenes de San- Alberto Patishtán Gómez, indígena pendent (MOCRI) i d’altres familiars Ambdues acusades i Gloria Arenas va ser traslladada al Pe- tiago Xanica (CODEDI-XANICA). L’any tsotsil i únic integrant del moviment continuen el plantón. nal de Santa María Chiconautla, a l’Es- 2005, la Policia Preventiva de Oaxaca, que encara resta privat de llibertat, només van tat de Mèxic. Van col·locar la fitxa de va irrompre violentament a la comuni- va ser sentenciat a 60 anys de presó Impunitat total tres anys després de perfil criminològic “d’alta perillositat” tat de Santiago i va disparar contra més el 19 de juny de 2000, acusat d’homi- l’operatiu d’Estat a Texcoco i Atenco reconèixer el delicte a Jacobo Silva, que va ser ingressat al de 80 persones que, en aquells ins- cidi, lesions i possessió d’armes de Quasi tres anys després del brutal ope- penal de màxima seguretat de l’altiplà, tants, feien treballs comunitaris. L’a- foc, entre d’altres delictes no pro- ratiu policial contra el poble de Texcoco de “rebel·lió”, pel on ha restat incomunicat durant molt gressió va ferir de gravetat els tres inte- vats. El col·lectiu denuncia que ja s’- i San Salvador Atenco del 3 i 4 de maig de temps. Silva es va fer càrrec de la se- grants de l’organització, que van ser ha revisat l’expedient del pres i que de 2006, durant el qual van ser detingu- qual haurien d’haver va pròpia defensa i va anar deixant sen- detinguts i traslladats a l’hospital de no hi ha elements jurídics que justifi- des més de dues-centes persones, dues se efecte gairebé totes les imputacions, Pochutla. Allà, se’ls va negar l’atenció quin que continuï privat de llibertat. van resultar mortes i quaranta-set do- complert sis anys des de terrorisme fins a assassinat. mèdica durant més de 36 hores, sota or- nes van ser torturades físicament, psi- Ambdues acusades només van reconèi- dres del governador de Oaxaca Ulises cològicament i sexualment, arrenca la La campanya és impulsada pel xer haver comès el delicte de “rebel·lió”, Ruiz Ortiz, amb l’expressa intenció de Campanya nacional i internacional per Front de Pobles en Defensa de la Terra pel qual haurien d’haver complert sis deixar-los paralítics. Se’ls van imputar > Poema la llibertat i la justícia per Atenco. El 16 i per personatges reconeguts de l’esce- anys, onze mesos i dinou dies de presó. els càrrecs d’homicidi qualificat, temp- de març, Trinidad Ramírez –esposa na mexicana com Samuel Ruiz (bisbe El 13 de març, el tribunal de l’Estat tativa d’homicidi, lesions i segrest. La cárcel ladrona d’Ignacio del Valle– i desenes de repre- emèrit de San Cristóbal de las Casas), va emetre una resolució d’empara favo- Abraham Ramírez va ser traslla- roba mi libertad sentants i integrants d’organitzacions Ofelia Medina (actriu), Manu Chao rable a l’alliberament immediat de Sil- dat sense previ avís del penal de San pero la libertad es inmensa civils i moviments socials van sortir en (músic), Diego Luna (actor), Adolfo va i Arenas. Tanmateix, les autoritats Pedro Pochutla al penal de seguretat sólo le puede arrancar trozos... caravana des d’Atenco per visitar el pe- Gilly (acadèmic) i d’altres col·lectius i van notificar que l’alliberament gua- de Miahuatlan el 31 de gener. Des del como mordidas. (...) nal de màxima seguretat de l’altiplà a organitzacions de drets humans com nyat a Chilpancingo no es faria efectiu, dia 1 de febrer, es troba en vaga de fam Almoloya de Juárez, Estat de Mèxic. Fe- el Col·lectiu d’Advocats Zapatistes o ja que existia un altre procés amb una dins la presó per exigir el seu trasllat Gloria Arenas lipe Álvarez i Héctor Galíndez es troben l’organització Mujeres sin miedo. El sentència de cinc anys a Toluca. immediat. 20 • directa DIRECTA 133
, espai directa
Subscriu-te a la Directa i emportat un regal a elegir entre cd’s, samarretes i llibres... PROMOCIÓ! Consulta el catàleg a la nostra web: www.setmanaridirecta.info
Directament presenta’ns! Ja som prop de 1000! Encara no estàs subscrita?
Suma’t al nostre projecte i dona’ns el teu recolzament rebent cada setmana la DIRECTA a casa, Si voleu organitzar una presentació del setmanari, o al teu punt de venda més proper. Pots fer la teua subscripció: > truqueu o escriviu un mail a [email protected] - trucant al 935 270 982 o bé al 661 493 117, - enviant un correu electrònic a [email protected] o be a [email protected], - per correu ordinari al C. Juan Ramón Jimémenez, 22. 08902 de l’Hospitalet de Llobregat, o - omplint el formulari que trobareu a la nostra pàgina web Punts de venda BARCELONA Quiosc Colom • Rambles SANTA COLOMA DE GRAMENET RIBES DEL GARRAF LES CORTS Quiosc Tallers • Rambles La Krida • Sicília, 97 Llibreria Gabaldà • Plaça de la Font, 2 Copisteria Facultat de Biològia UB Quiosc Canaletes • Rambles Bar Linea I • Sant Josep, 48 Copisteria Facultat de Física i Química UB Quiosc Hospital • Rambles SANT BOI DE LLOBREGAT Llibreria l’Economista Facultat d’Economia UB Llibreria Medios • Valldonzella, 7 GRANOLLERS Ateneu Santboià • Av. Maria Girona, 2 GRÀCIA SANTS Llibreria La Gralla • Plaça dels Càbrits, 5 Cap i Cua • Torrent de l’Olla, 99 Cerntre Social de Sants • Olzinelles, 30 Anònims • Miquel Ricomà, 57 SANT FELIU DE LLOBREGAT Infoespai • Plaça del Sol, 19 Espai Obert • Violant d’Hongria, 71 El Racó Ecològic • Roger de Flor, 85 Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9 Taifa • Verdi, 12 La Ciutat Invisible • Riego, 35 Ateneu Sanfeliuenc • Vidal i Ribas, 23 Distrivinyes • De l’or, 8 (Plaça del Diamant) Terra d’Escudella • Premià, 20 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Quiosc Punt i Coma • Guillem Tell, 29 Teteria Malea • Riego, 16 Quiosc Montserrat • Pl. Mare de Déu de Montserrat SANT JOAN DESPÍ EIXAMPLE Quiosc • Plaça del Repartidor Llibreria Recort • Major, 60 Quiosc Manu • Nàpols-Roselló BELLATERRA La Resistència • Rosalía de Castro, 92 POBLENOU Quiosc de Ciències de la Comunicació SEU D’URGELL Taverna Ítaca • Pallars, 230 LLEIDA Llibreria La Llibreria • Sant Ot, 1 Cus-Cus • Rambla Poblenou, 77 BERGA Ateneu La Maranya • Parc, 13 CLOT Llibreria La Mafalda • Plaça Viladomat 21 La Falcata • La Panera, 2 SOLSONA La Farinera • Gran Via, 837 Quiosc Discom • Alfred Perenya, 64 Llibreria Cal Dach • Sant Miquel 5 CSO La Revoltosa • Rogent, 82 CORBERA DE LLOBREGAT Espai Funàtic • Pi i Margall 26 SANT ANDREU Llibreria Corbera • Pssg. dels Arbres, 4 La Vella Escola • Clot de les Monges, 1 TARRAGONA Patapalo • Rubén Dario, 25 Le Centro • Andreu Cerdà, 12 CGT Tarragona • Rambla Nova, 97-99, 2n pis Bar La Lira • Coroleu, 14 MATARÓ Bar La Lluna • Ramón Batlle, 17 CORNELLÀ DE LLOBREGAT Llibreria Robafaves • Nou, 9 TERRASSA Quiosc Comerç • Plaça Comerç El Grillo • Libertario Llinars, 44 L’Estapera • de Baix, 14 Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10 CSO Banka Rota • Rubió i Ors, 103 MANRESA Trèvol • Portugal, 22 Moe’s • Joc de la Pilota, 9 VALLS NOU BARRIS ESPARREGUERA La Maria de Valls • Forn nou 26 Ateneu Popular de 9 Barris • Portlligat, 11-15 Taverna Catalana L’Esparracat • Feliu Munné, 18 MOLINS DE REI Can Basté • Passeig Fabra i Puig, 274 Llibreria Barba • Rafael Casanoves, 45 VIC Casal de Joves de Roquetes • Vidal i Guasch, 16 ESPLUGUES DE LLOBREGAT La Bodegueta • Pintor Fortuny, 45 Llibreria La Tralla • Riera, 5 Casal de Joves de Prosperitat • Joaquim Valls, 82 Quiosc Reine • Ctra. Cornellà amb Dr. Manuel Riera Casal de Joves de la Guineueta • Pl. ca n’Ensenya, 4 Ubud Artesania • Mestre Joaquim Rosal, 22 OLOT VILAFRANCA DEL PENEDÈS CIUTAT VELLA Llibreria Dòria • Sant Tomàs, 6 La Fornal • Sant Julià, 20 AQUENI • Méndez Núñez, 1 principal GIRONA Xarxa Consum Solidari • Pl. Sant Agustí Vell, 15 Llibreria 22 • Hortes, 22 REUS El Lokal • de la Cera, 1 bis Llibreria Les Voltes • Plaça del Vi, 2 Bat a Bat Kultur • Sant Elies, 29 La Rosa de Foc • Joaquim Costa, 34 La Màquia • Vern, 15 ✁ ✁
DESCOMPTE DIRECTA Presentant la següent entrada, tindreu un descompte de 2 euros a l’espectacle “Pau” de la companyia teatral “La Quadra Màgica” DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 observatori dels mitjans • 21
, observatori dels mitjans [email protected]
PREMSA > Cap ètica periodística La versió dels Mossos, sense contrastar ni empresarial
‘La Vanguardia’, ‘El Punt’ i ‘El Periódico’ filtren informacions Manuel Torres poc clares dels Mossos sobre les protestes contra Bolonya a secció espanyola de Le Monde Joan G. Vallvé tant aixecant els braços sense res a les MARC JAVIERRE participat a la manifestació del dia LDiplomatique ha denunciat, en mans. En el mateix sentit, els Mossos 18, com si es tractés d’una amenaça. un comunicat a la web, que El País a Vanguardia va publicar, el 24 també havien intentat filtrar que el fo- Però tan sols era un article fotocopiat (del grup Prisa) no els publicaria la de març, que havia aconseguit tògraf de l’ADN, Guillem Valle, havia del número passat d’aquest setmana- publicitat mensual. El motiu del de- L l’informe dels Mossos sobre la resultat ferit per un martell llançat ri. Navarro va dir que els Mossos ja partament de publicitat del diari es- manifestació del 18 de març per al con- pels manifestants, però l’anàlisi foto- sospitaven d’un fotògraf concret i no- panyol era que la redacció no hi ha- seller Saura. L’informe, que només po- gràfica demostra que el martell ja era més li va faltar dir que l’article s’ha- via donat el vist i plau. I no ho havia dia haver arribat al diari a causa d’una a terra abans dels cops. via publicat per incitar a la violència. fet perquè un dels articles de Le filtració del govern o, més probable- Però La Vanguàrdia no és l’únic L’endemà, avisada per la DIRECTA, va Monde Diplomatique, que sortia a ment, d’un dels membres de la cadena diari que ha publicat informacions fer una rectificació parcial. Al mateix la portada, duia el títol “La crisi col- de comandament dels Mossos d’Es- errònies. El dia 25, El Punt va publi- article, també s’hi deia que els Mos- peja El País”. Pascual Serrano, au- quadra, justificava l’actuació de la po- car un article sobre el mateix infor- sos havien trobat unes altres fotocò- tor de l’article, hi feia una anàlisi de licia amb proves circumstancials o fal- me on es deia que els Mossos incloïen pies d’una “publicació antisistema la crisi que pateix el diari espanyol ses que el diari va publicar sense fotografies que demostraven la vio- més coneguda” que, “a les pàgines i el grup Prisa, els deutes del qual contrastar. lència dels manifestants. Una de les centrals, sota el títol Manual dels dis- arriben a més de 5.000 milions La Vanguardia, per exemple, sen- fotografies era la marca d’una sola de cació i va dir que aquella fotografia turbis, ofereix una bateria de propos- d’euros. se dubtar de la versió de l’informe, pu- sabata a la camisa d’un mosso, l’altra s’havia publicat per error. tes de com convertir una manifesta- Si es té en compte que El País ha blica que els manifestants que eren al era de la manifestació del dia 19 –no La periodista Maika Navarro, per ció en una batalla campal”. Navarro, tingut fins un 20% de pèrdues en terrat del Palau Robert a les protestes del 18– i, en una tercera, es veia un la seva banda, l’endemà de la mani- però, no té en compte que molt proba- publicitat, el fet que –tot i els deu- del matí tiraven objectes als Mossos i manifestant colpejant un mosso amb festació del dia 26, va publicar un ar- blement aquestes pàgines centrals tes– rebutgi la publicitat de Le Mon- ho intenta demostrar amb una foto- un pal però, de fet, era una fotografia ticle a El Periódico on deia que els són una reproducció d’un article del de Diplomatique és llençar-se pe- grafia. La mateixa imatge, però, si de la manifestació del 12 d’octubre. Mossos havien trobat fotocòpies amb diari ABC dedicat a parlar dels vio- dres a la teulada. El País ni tan sols s’amplia, només mostra un manifes- L’endemà, El Punt va fer una rectifi- les cares d’alguns mossos que havien lents antisistema. ofereix informació verídica als seus propis accionistes. Com a empresa, no respecta les normes i lleis que la PREMSA regulen i, el més important, com a mitjà d’informació, censura publici- tat d’un altre mitjà que sí que ha fet ‘La Vanguardia’ silencia la manifestació la seva feina periodística. Just el contrari d’allò que fan la majoria de periodistes d’El País. contra el procés de Bolonya del 26 de març La influència política dels grans grups mediàtics com Prisa fa que el capitalisme financer els ‘El Periódico’ lloa la ‘professionalitat’ dels Mossos tot i que els manifestants els van burlar condoni els deutes, segons infor- ma el digital Hispanidad (hispani- Enric Borràs Abelló Vanguardia duia com a segon titular: havia generat la manifestació tota la El Periódico, per la seva banda, no dad.com/noticia.aspx?ID=127835). “Els universitaris deixen en minoria setmana, es va limitar a donar el nom- va oblidar la manifestació i va obrir Quin tipus d’informació pot donar es reaccions davant la gran ma- els vaguistes contraris a Bolonya”. bre de manifestants que van dir els portada amb una fotografia i el titular un mitjà endeutat amb el poder fi- nifestació contra el pla de Bo- Només es parlava de la protesta al mossos –5.000 persones– i a dir que de portada. Al mateix temps, però, es nancer? Com es paguen aquests Llonya que es va fer el vespre del subtítol i, a l’interior, dedicava dues s’havia esquivat el dispositiu policíac dedicava a defensar l’actuació dels favors? Al número 29 dels Qua- dijous 26 de març són una guia per en- pàgines a dir que la majoria d’estu- i que la manifestació havia acabat a Mossos d’Esquadra, clarament bur- derns del CAC (setembre de 2007), tendre com afronten aquest conflicte diants no havien secundat les vagues Sants. Tot i l’impressionant disposi- lats pels manifestants. Tot i que el can- la periodista i professora Núria els mitjans. Un dels exemples més contra Bolonya i a repassar els argu- tiu policíac que s’havia preparat i el vi de recorregut va agafar els Mossos Almirón (Almiron.org) ja va expli- clars és el de La Vanguardia de l’ende- ments en contra i a favor del pla Bo- clam massiu que es va sentir pel cen- per sorpresa, ja que no l’havien previst car l’arriscada estratègia del grup mà, que no deia gairebé res de la ma- lonya. La Vanguardia, amb una inten- tre de Barcelona, La Vanguardia va ig- i la brigada d’informació tampoc no i va posar en evidència, amb uns nifestació a la portada. En lloc de par- ció clara que fa dubtar de l’ètica norar aquella manifestació tant com els n’havia advertit, el El Periódico va quants anys d’antelació, allò que el lar de la manifestació multitudinària periodística dels seus responsables, va poder. El diari, però, aquell mateix defensar la “professionalitat” del cos i periodista de Le Monde Diplomati- que va aplegar més de deu mil perso- es va limitar a publicar un breu de 137 dia obria portada amb una fotografia va dir que la policia havia improvisat que denuncia a l’article que no ha nes, convocades a corre-cuita al cen- paraules sobre la manifestació i una d’un miler d’empresaris manifestant- un dispositiu alternatiu “eficaç” que agradat a El País. tre de Barcelona, la portada de La fotografia. Malgrat l’expectació que se a Madrid. va neutralitzar els “antisistema”.
FREQÜÈNCIES LLIURES I POPULARS [RÀDIO I TELEVISIÓ] Ràdio Bronka 104.5FM Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org | Ràdio Línea IV 103.9FM Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org | La Tele 52UHF Gràcia (Barcelona) www.okupemlesones.org | Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org
PUBLICITAT 22 • expressions 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
, expressions [email protected] L’Estat juga (i guanya) Els estats continuen jugant un paper clau com a força hegemònica nacionalitzadora malgrat la seva presumpta dissolució en el magma de la globalització
Ricard Vilaregut ARXIU [email protected]
un temps ençà, està arrelant amb força la idea de la D’presumpta dissolució dels estats i les identitats en el magma de la globalització econòmica i social, que comportarà un altre ordre postnacio- nal, amb estructures d’organització política encara per inventar. Pèrdues d’elements de sobirania clàssiques cap a organismes supraestatals (moneda, relacions internacionals); transforma- cions en el disseny institucional dels vells estats-nació (descentralització, polítiques de reconeixement, gover- nança), socialització de noves eines tecnològiques (Internet, portals, blocs)... Tot plegat seria simptomàtic d’aquest nou sistema d’organització que superaria el concepte d’Estat. Per contra del que diu el tòpic, el nacionalisme basc ha perdut pes en els darrers trenta anys davant l’avanç hegemonitzador de l’Estat espanyol. Aquesta teoria conviu amb la demanda persistent de reconeixement s’aprecien tombants electorals dramà- L’autor es fixa en les formes interessos nacionals d’uns i altres no democràcia qualitativa. Amb tot, d’identitat jurídica i política de tics, es pot afirmar que el canvi és diàries i menys visibles que es troben només xoquen sinó que sumen zero: el l’autor assegura que l’oportunitat de societats nacionals inserides en sostingut en el temps, segons veiem profundament arrelades en la cons- que guanya un ho perd l’altre. les nacions sense Estat rau, precisa- estats. Quina força té actualment en un article del politòleg basc Asier ciència col·lectiva, una forma de L’autor, si bé avisa que tot plegat ment, en l’assumpció del paradigma l’Estat per aturar aquestes demandes i Blas. Des de 1986, els abertzales no nacionalisme “ni exòtica ni allunyada només pot acabar amb l’assimilació del principi democràtic –dret de quin paper juga com a força hegemòni- han parat de perdre pes relatiu (per- de les pràctiques més habituals”, que de Catalunya, amb la configuració decidir per la comunitat afectada– ca nacionalitzadora? Els darrers centual) elecció rere elecció. A les defineix com a “nacionalisme banal”. d’un Estat plurinacional de debò o bé més que no pas la reivindicació llibres de Michael Billig, Alfons López eleccions autonòmiques del 86 van Aquest nacionalisme banal es troba amb la independència formal, mostra exclusiva de drets de caràcter Tena i Hèctor López Bofill són un aconseguir 52 diputats, davant els 23 present dia rere dia als mitjans de un argumentari de motius pels quals històric. exemple que s’ha de matisar aquesta dels partits espanyolistes. En canvi, comunicació a través de símbols i es fa impossible que un Estat que és En un context de demanda presumpta retirada de l’Estat en un l’any 2005, els abertzales van ser 39, rutines del llenguatge. Billing asse- profundament uninacional es faci nacional clara i contundent –per tant, context d’interrelació cada vegada més els federalistes 3 (EB-Berdeak) i els nyala elements habituals, com ara la plurinacional. Per López Tena, l’Estat rupturista i de confrontació–, les global i que el nacionalisme continua espanyolistes 33 (PSE i PP). I fa quatre bandera que oneja constantment a espanyol té un caràcter irreductible i organitzacions supranacionals que essent una força ideològica fonamen- dies, ja ho hem vist: 35 els abertzales, l’exterior d’un edifici públic o símbols les seves institucions són poc pro- tant defensen l’estabilitat global tal al món contemporani. 39 els espanyolistes i 1 els federalistes. com les fotografies del president o les clius a la pròpia limitació o pèrdua –UE, ONU– es trobarien en l’atzucac Com que aquestes eleccions han plaques d’organismes estatals, omni- de competències i funcions. d’haver de defensar “aquells que Lluites contra l’assimilació tingut un factor absolutament distor- presents a l’escola, als despatxos i a defensen l’status quo apel·lant a la Les relacions –entre persones, discur- sionador –la il·legalització de DM3, les façanes dels habitatges. Tot plegat Vigència de l’Estat possibilitat de les armes, en lloc dels sos o institucions– no són mai neutres. que pel cap baix hauria aconseguit 7 no són sinó recordatoris que operen de López Bofill parla d’aquest caràcter a que volen ocupar un espai al planis- Hi ha unes lògiques de poder que no es escons–, cal tornar a les dades de 2005: manera mecànica sobre el subcons- voltes intrínsecament poc democrà- feri polític a través d’una decisió poden obviar. I això es fa molt palès en durant aquests vint anys, tretze es- cient individual i col·lectiu que, de tic a Nous Estats i principi democrà- lliure”. Si això s’esdevingués, haurí- relació als Estats i, especialment, en el cons que estaven en mans abertzales mica en mica, van normalitzant la tic. L’escrit rebat la tesi dels que em de canviar –gustosament– el títol cas dels que no han acabat de ser han passat –de forma estructural– a pertinença a un determinat Estat, anomena universalistes optimistes i que encapçala aquest article. Estat-nació. En aquests casos, es partits estatals. En tant per cent, la sigui o no el que es consideri propi. afirma que, en termes nacionalitza- produeix una lluita entre l’Estat –que mitjana de distància ha estat del 16’6% dors, la vigència de l’Estat és més intenta assolir l’hegemonia total– i els del cens (que no dels vots). Nacionalisme sense complexos forta que mai. I ho argumenta amb grups nacionals a l’interior, que En la pugna entre hegemonies, doncs, l’exemple de la Unió Europea, que BIBLIOGRAFIA intenten evitar l’assimilació. Una El nacionalisme banal l’Estat juga fort, amb les cartes a favor. més que retallar el poder dels estats Nacionalisme Banal. lluita que pot semblar ben explícita Com s’ha arribat a aquest canvi de I quan no ho fa banalment, ho fa ha reafirmat la seva condició i la Michael Billig. Editorial Afers. per part de les nacions sense Estat i comportament electoral? Una de les directament, sense complexos, com seva legitimitat. València, 2006. 310 pàgines aparentment implícita per part de respostes la trobem al text Nacionalis- veiem al llibre Catalunya sota Espanya López Bofill afirma que, tot i els Catalunya sota Espanya. l’Estat, que de manera inexorable va me Banal, de Michael Billig, un llibre de López Tena. La línia argumental del ideals basats en la democràcia i el Alfons López Tena. La Magrana. estenent la seva influència. que se centra en la crítica als estudis llibre parteix de la base que, durant el liberalisme polític de què fan gala Barcelona, 2007. 259 pàgines Un exemple d’invasió subtil el sobre nacionalisme, clarament decan- segle XX, espanyols i catalans s’han amb declaracions i manifestos, els Nous estats i principi democràtic. podem trobar a Euskadi. Un dels falsos tats a l’anàlisi de les característiques aliat per defensar interessos comuns principis fundacionals d’aquests Hèctor López Bofill. Premi Idees mites que envolten el comportament de les lluites nacionals sense Estat i tals com l’atenuació del poder militar, estats s’han fet a base de violència i Assaig Breu. Barcelona, 2009. electoral basc és la seva escassa no tant al nacionalisme dels naciona- la recuperació de la democràcia i la conquesta, un fet que els impedeix 77 pàgines variació. És veritat que tot i que no lismes estatals. integració a Europa, però que ara els assumir els principis moderns de DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 expressions • 23
, expressions
ARTS ESCÈNQIUES MÚSICA Xazzar i Els Amics de les Arts Paròdies de la incorrupció omplen La Farinera Presentació del muntatge crític del dramaturg portuguès Hélder Costa El quart concert del cicle Expressió Directa coincideix amb el primer aniversari del Brot > El Incorruptible BERTA ALARCÓ
Direcció: Hélder Costa Actors: Óscar Huéscar, Padi Padilla i Rafael Campos Durada: 90 minuts FINS EL DIUMENGE 5 D’ABRIL SAT! DE SANT ANDREU DEL PALOMAR
amb multitud de personatges. El mateix Óscar Huéscar, Padi Padilla i Rafael Campos interpreten diver- ses persones que apareixen a la vida del protagonista per motivar-lo i induir-lo al suborn permanent. Des dels capellans, als polítics passant per la dona del protagonis- ta, tots es llancen a pervertir-lo amb subtileses i evidències. El més desesperant però, és que no ho aconsegueixen i, a més, no per falta de voluntat d’Honesto. Tot i que, en un primer moment, Costa va idear el text per un sol personatge, sembla difícil imaginar un únic individu en escena si es compara amb el guirigall provocat pel conjunt de la companyia. El muntatge original, de fet, va ser estrenat ara fa cinc anys a Portu- gal, de la mà de la companyia del director A Barraca i va recórrer Els amics de les arts i Xazzar, dissabte 28 de març a la Farinera del Clot. diferents països com l’Argentina, França, Moçambic o Suïssa. Poste- Blanca Balanyà de la sarkozina Carla Bruni. riorment, el nexe entre el drama- [email protected] L’irònic rap “Exercici 60” i “A turg i la companyia d’Óscar Hués- vegades” van cloure un concert car el va animar a preparar una res-centes persones van que va comptar amb molta accep- versió espanyola amb pinzellades i omplir l’auditori del centre tació. exemples de disbarats polítics molt Tcultural La Farinera del Clot, Xazzar va oferir un recital propers. el dissabte 28 de març, per assistir especial per presentar el seu segon Costa a casa nostra als concerts dels Amics de les Arts i disc a Barcelona, Històries desen- Imatge de la obra ‘El Incorruptible’ i l’autor, Helder Costa. Hélder Costa ja fa temps que coneix Xazzar. La pluja no va impedir cantades (Kasba, 2009). La banda els escenaris catalans. Amb la seva l’èxit del quart recital del cicle encapçalada per la cantant Miran- Estel Barbé en política per triomfar a la seva companyia A Barraca va obtenir el Expressió Directa, organitzat per da Gas va presentar un espectacle [email protected] vida, tant laboral com familiar. A reconeixement del públic en diver- la DIRECTA i La Farinera per difon- d’aires cabareters i circenses partir d’aquí, comença a fer els ses ocasions als anys 80, amb els dre noves propostes en l’àmbit de centrat en les cançons del seu na arriscada crítica social i impossibles per seguir l’exemple de guardons atorgats en diferents la música alternativa. A més, el segon treball i va recuperar algu- política sobre la corrupció tot l’entorn del partit i de tota edicions del ja desaparegut Festival concert del dissabte va coincidir nes peces del seu primer disc com Uen clau de paròdia. El drama- aquella gent que l’acompanya dia a de Teatre de Sitges. El festival va amb la festa de primer aniversari “Ninots” o “Camins de fang”. turg, autor, director i escriptor dia. No obstant això, per ironies de fer d’altaveu del dramaturg i dels del col·lectiu El Brot, que gestiona Xazzar ha modificat la seva portuguès Hélder Costa retorna a la vida, una vegada darrera l’altra, seus muntatges i, a partir d’aquí, va el bar del centre cultural. formació perquè dues de les casa nostra per presentar El Inco- el personatge no ho aconsegueix i, iniciar períodes de creació i direc- Els Amics de les Arts van obrir violinistes titulars del grup, Laia rruptible, una trama al voltant d’un com a conseqüència, aquell castell ció a Barcelona. Entre aquests, cal el foc. El quartet de Barcelona, Serra i Noemí Rubio, estan passant polític –Honesto– que fa els impos- de riqueses, propietats i poder que destacar Calamity Jane, amb l’ac- format per Joan Enric Barceló, un any a Londres. Així, la fins ara sibles per corrompre, tot i que els havia construït s’anirà derruint poc triu Vicky Peña, i Dancing, del Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani clarinetista Àngela Linares toca el resultats l’acaben conduint sempre a poc. Finalment, l’evolució del bracet de Mario Gas. Alegre, va presentar el seu espec- violí i el grup ha fitxat un nou al fracàs més estrepitós. El muntat- protagonista l’abocarà a una Ara, es mostra content de tacle a mig camí entre el concert clarinetista, Lluc Casares, i una ge es podrà veure fins el diumenge metamorfosi total cap el Sant Patró tornar i de fer-ho amb aquest i el monòleg humorístic, amb el nova violinista, Ana Omeñaca. 5 d’abril al teatre SAT! de Sant de la Corrupció. quadre còmic i àcid que manté la fil conductor de les cançons del Serra i Rubio, però, van poder Andreu de Palomar. Hélder Costa, ara aliat amb la filosofia de l’autor, que pregona a seu darrer disc, Castafiore cabaret assistir al concert de La Farinera, companyia d’Óscar Huéscar, tras- tots els vents la seva absoluta (Pistxo Records, 2009) i amb de manera que Xazzar va actuar en La corrupció a escena llada tot aquest entramat a un “passió per la comicitat de l’ab- alguna sorpresa, com una versió alguns temes amb una formació de Honesto ho diu ben clar: ell es posa escenari bastant despullat, tot i que surd”. en català de “Quelqu’un m’a dit” nou persones a l’escenari. 24 • expressions 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
, expressions
LLIBRES
ULL CLINIC/ALR Enric Duran, raons per expropiar a la banca Un document sobre el com i el perquè de la seva acció
Més enllà de l’anècdota rocambolesca o de qualsevol lectura sensacio- nalista, l’acció duta a terme per Enric Duran, gràcies a la qual va aconseguir crèdits a 39 entitats bancàries valent-se dels forats del propi sistema financer, no només posa en evidència la vulnerabilitat d’aquest sistema sinó que denuncia de manera contundent la falsa naturalesa dels diners creats per la banca a partir de l’especulació creditícia. Tot això s’explica sense intermediaris a Abolim la banca, un llibre on el protagonista explica el sentit de la seva acció contra els fonaments del capitalisme.
Alfonso López Rojo és que, el seu propòsit d’insubmissió Enric Duran en la trobada de la Xarxa pel Decreixament a Perpinyà [email protected] bancària no només s’emmarca en la tradició de desobediència civil pre- contemporània és en l’expropiació al Col·lectiu Crisi per dur a terme avant d’un govern que dicada pel pensador nord-americà, anarquista. No en va, Enric Duran noves accions. De fet, bona part del empresona la gent injus- sinó que s’inscriu per dret propi dins es refereix a ella en el seu llibre i, llibre està destinat a narrar la gènesi “Dtament, el millor lloc per la tradició sociohistòrica investigada especialment, a Lucio Urtubia com d’aquest col·lectiu i els seus propò- una persona justa també és la presó”, el 1969 per Eric Hobsbawm en un una de les seves principals fonts de sits a partir d’accions com les publi- amb aquestes paraules d’Henry dels seus treballs més celebrat: motivació. Que la tradició continua cacions massives Crisi i Podem viure Thoreau s’inicia el capítol Diari Bandits. viva no només es demostra, doncs, sense capitalisme, ambdues finança- d’una expropiació planificada, en el amb la sobtada irrupció de l’acció de des amb les expropiacions als bancs. qual Enric Duran (Vilanova i la Duran en plena crisi financera, sinó El que també queda reflectit al Geltrú, 1976) narra amb fina ironia i El llibre és el que també es demostra en el debat llibre és el compromís social i la tot luxe de detalls la manera com va que ha generat i, sobretot, en les trajectòria activista i autodidacta arribar a reunir prop de mig milió testimoni d’una nombroses mostres de simpatia i d’Enric Duran des que, fa més d’un d’euros en crèdits partint del no-res complicitat que ha despertat entre dècada, s’inicià en els moviments de per transformar-los en recursos que persona incansable la població. resistència a la globalització. Aques- ajuden a finançar projectes socials ta va ser l’escola que el va conduir a alternatius. que, per sobre de L’activisme com a escola intentar comprendre les dificultats No hi ha dubte que, a més d’en- No obstant això, el llibre d’Enric de les lluites socials en un món cada taular una intel·ligent partida tot, fa el que creu Duran no es pot agafar com una vegada més complex i canviant i a la Abolim la banca d’escacs amb el sistema essent lectura acadèmica o merament necessitat d’enginyar noves estratè- Testimoni d’un activista coneixedor de totes les seves juga- En aquest llibre, l’historiador va sociològica. El seu testimoni és un gies de lluita servint-se magistral- que ha desafiat el poder des, portar a terme una acció així perfilar la figura del bandoler revulsiu que no pot deixar ningú ment de mitjans com Internet. El comportava assumir per endavant el social: un arquetip que al llarg del indiferent. L’autor ha renunciat als llibre, en definitiva, és el testimoni Enric Duran significat de les paraules de Thoreau temps es repeteix de forma mítica seus drets personals i ha remarcat al d’una persona incansable que, per Ara Llibres, 2009 i, per descomptat, això és el que ha en totes les cultures. On millor es seu contracte editorial que un 10% sobre de tot, fa el que creu i creu en el 213, pàgines fet Enric Duran amb total enteresa. I rastreja aquesta tradició a l’època del preu de venda ha d’anar destinat que fa. I això és el que val. La Gordíssima de Sant Andreu CINEMA Experiències audiovisuals a la corda fluixa de les fàbriques autogestionades Una campanya d’activitats traurà els tallers del centre social al carrer de l’Argentina Alfonso López Rojo Marta Camps estat okupat anteriorment. Després [email protected] [email protected] de romandre mesos tapiat i en desús, la nit del 15 de novembre de abricas Okupadas és una l propietari de l’immoble on 2008, un grup de persones va exposició audiovisual sobre actualment hi ha el Centre alliberar l’espai. La voluntat era F les Empreses Recuperades ESocial Okupat La Gordíssima obrir-lo al poble a través d’un pels seus Treballadors (ERT) a –resident a Madrid– ha interposat projecte cultural nascut de les l’Argentina després de la crisi de una demanda contra un membre del necessitats veïnals que el districte l’any 2001. La mostra, elaborada col·lectiu que gestiona l’espai per no satisfà i reclamar el dret a un pel fotògraf Jerónimo Rivero i iniciar el procés de desallotjament. habitatge digne, així com la creació l’antropòleg Thomas Prola, reuneix Davant d’aquesta situació, el d’un espai autogestionat allunyat textos i fotografies recollides a col·lectiu del CSO ha iniciat i de les polítiques institucionalistes i partir de 2007 a deu d’aquestes impulsat una campanya en contra dels interessos econòmics. fàbriques autogestionades. També del desallotjament, amb una mostra En resposta al judici previst pel es projecta el vídeo Obreros del d’activitats al carrer on es presenta- dijous 2 d’abril al jutjat de primera Vapor, realitzat per estudiants de ran els tallers que s’hi estan duent instància número 30 de la Via la Facultat de Belles Arts de la a terme des que es va okupar. Laietana, el col·lectiu del CSO hi ha ciutat de La Plata. El CSO La Gordíssima és un convocat una concentració de L’exposició es pot visitar fins el espai alliberat i autogestionat suport a partir de les deu del matí. 12 d’abril al Centre Cívic Sagrada ubicat al carrer Gordi, a Sant Alhora, el proper 4 d’abril, se Família de Barcelona. Després Joves de Sant Just Desvern (del 2 al Andreu de Palomar, que portava celebrarà una matinal de portes durant els darrers mesos i la gran seguirà una ruta itinerant cap a 16 de juny) i el Centre Cívic Porta més de dotze anys abandonat pel obertes per donar a conèixer la confluència de tallers i activitats l’Ateneu Popular de Nou Barris (del Sóller de Nou Barris (del 9 al 31 seu propietari, fet pel qual ja havia feina de rehabilitació feta a l’espai que continuen desenvolupant-s’hi. 14 d’abril al 4 de maig), el Casal de d’octubre de 2009). DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 expressions • 25
, expressions
CINEMA CINEMA Històries contradictòries Religions ridícules Bill Maher exposa les absurditats al Japó de la postguerra de les diferents religions a ‘Religulous’ Es compleixen deu anys de la mort de Keisuke Kinoshita, director de culte del cinema nipó i retratista dels conflictes contemporanis del seu país Religulous
Director: Larry Charles | Guió:Bill Maher | País: EUA | Any: 2008 | 101 min. | Documental | Estrena: 08-04-2009
Blanca Balanyà que les ataca totes per igual. Descriu [email protected] les idees i creences religioses que són evidentment absurdes, còmi- escriptor, presentador de tele- ques o ridícules. L’ visió, comentarista polític i cò- Maher viatja per tot el planeta mic Bill Maher fa un creuament en- entrevistant persones en relació a tre Fahrenheit 9/11 i The God Deli- Déu i la religió: explora diferents suion de Richard Dawkins en el seu punts de vista sobre les religions a nou documental Religulous, un mot indrets com Jerusalem o el Vaticà i que barreja les paraules religious i entrevista creients de tot tipus i con- ridicolous, és a dir, religiós i ridícul. dició, ja siguin jueus, cristians, mu- Larry Charles, director de la sulmans, satanistes o membres de la polèmica Borat, que també era un secta dels raelians. El documental documental del mateix estil, és el també entrevista el neurocientífic director de Religulous. Lionsgate, la Andrew Newberg, que es dedica a productora que l’ha dut a terme, en practicar escànners cerebrals a les aquest cas és la mateixa que va fer persones mentre resen o mediten. Farenheit 9/11, dirigida i protagonit- Maher no planteja el documen- zada per Michael Moore. tal com un estudi teològic, però és El documental presentat i dirigit recomanable per tota aquella gent per Maher –una mena de Buenafuen- que vulgui divertir-se amb les te nord-americà amb programa diari respostes –en alguns casos deli- a la cadena HBO– és un atac frontal rants– dels entrevistats. El film, per contra totes les religions: no se cert, s’estrenarà coincidint amb la centra en una creença concreta, sinó celebració de la Setmana Santa.
CINEMA
Fotograma d’un film de Keisuke Kinoshita Ignasi Franch l’espectador que va més enllà d’una la vida domèstica mitjançant Medianoche [email protected] anècdota narrativa en explicar-li l’enamorament. esdeveniments situats en temps Un gran èxit industrial va ser (Sherlock Films, 1939) ombra allargada d’artistes cronològics diferents i viscuts per Carmen vuelve a casa, primera Director: Mitchell Leisen d’una generació anterior com individus diferents. Al film, els producció nacional japonesa en Guionistes: Billy Wilder, Charles Brackett L’ Yasujiro Ozu i Kenji Mizogu- homes d’una família viuen dife- color. Pintoresca i escapista, Durada: 96 minuts chi i el fet de créixer en paral·lel a rents campanyes bèl·liques de la retrata amb amabilitat un Japó l’esclat d’Akira Kurosawa han història recent, sempre destinades rural que, malgrat estar retratat en uan el crack del 29 va començar de la seva dona. Però, un amor ina- enfosquit la recepció occidental de a defensar el país d’ingerències clau humorística, resulta un para- Qa quedar enrere, les pantalles dequat dificultarà els avenços d’Eve: Keisuke Kinoshita, un artesà d’èxit occidentals. La difusió d’una visió dís perdut entranyable. Si bé es nord-americanes es van omplir de un taxista polonès encaparrat a ca- del cinema japonès que va morir ara col·lectivista i sacrificial de la podria intuir una intencionalitat ficcions amables sobre l’arribisme sar-se amb ella. Billy Wilder i Char- fa deu anys. Poc a poc, la seva societat, on totes les vides estan al reaccionària en aquesta representa- social mitjançant la seducció i el de- les Brackett van ser els guionistes filmografia es va difonent als Països servei de l’emperador, és esgotado- ció, la seqüela Carmen se enamora sig de diners per aconseguir segure- d’aquesta petita delícia, molt més Catalans i diversos DVD il·lustren rament insistent. provoca desconcert: mitjançant la tat. Una d’aquestes heroïnes atípi- romàntica que no pas satírica. L’estil les primeres passes d’un narrador figura d’una política nacionalista ques és Eve Peabody, que cerca un del director, Mitchell Leisen, no els que va assumir la responsabilitat de Postguerra contradictòria que defensa la remilitarització, marit ric. A París, un home madur la va convèncer i Wilder no trigaria a la direcció en ple auge de la guerra Els primers anys de postguerra van Kinoshita ridiculitza els intents de contractarà perquè sedueixi l’amant debutar com a autor complet. I.F. del Pacífic. En el Kinoshita prime- suposar la consolidació professio- ressuscitar un Japó essencialista. renc, s’hi perceben tensions que nal d’un director que basculava Així, l’autor sembla demostrar que condueixen a projeccions ideològi- entre la comèdia i el drama amable, no només la modernitat està en el CINEMA ques contradictòries. Com en molts sense assumir un discurs personal seu punt de mira crític (l’art mo- compatriotes seus, en ell cohabita- concret però mostrant una inhabi- dern en clau paròdica i la dona ven el recel davant la militarització i tual tendència a la sàtira. El retrato moderna en clau potencialment Los jóvenes una nostàlgia nacionalista, poten- de Midori va ser un dels seus dramàtica), sinó que és capaç de cialment reaccionària, vers una primers intents d’acostament a satiritzar tota mena de posiciona- salvajes cultura tradicional idealitzada. formes neorealistes. La ficció està ments. Després de diversos èxits (Crest-Suevia, 1961) Així, el seu segon llargmetrat- propulsada per una anècdota comercials a escala local, Veinti- Director: John Frankenheimer ge, El adiós de un hijo, és una senzilla i amb abast social: un cuatro ojos (1954) va acabar si- Guionistes: Edward Anhalt, J. P. Miller mostra xocant de propagandisme. home i la seva jove amant es traslla- tuant-lo dins el panorama cinema- Durada: 98 minuts Kinoshita no va ser l’únic que va den a una casa propietat del primer, togràfic mundial. signar –per vocació o per obligació– on cohabiten amb els llogaters que n jove porto-riqueny és assas- bona mostra d’un cert cinema vehicles legitimadors del bel·licis- volen expulsar per revendre l’edifi- Usinat per tres pandillers a un nord-americà moderadament me. Fins i tot Mizoguchi va haver de ci. En el desenvolupament, l’especu- Harlem violent i racialment com- progressista. Un primerenc John transigir, mentre que a Ozu la lació amb els immobles s’uneix amb FILMOGRAFIA partimentat. Un ajudant del fiscal Frankenheimer (El mensajero del presentació de projectes jutjats una mirada confusa al conflicte EISUKE INOSHITA s’implicarà en la investigació del miedo) va signar aquest drama inadequats, unida a la mobilització entre dona tradicional i dona K K cas per aconseguir un veredicte de judicial que combina discursos militar, va costar-li una dècada alliberada. La indecisa protagonis- El adiós de un hijo (1944) pena capital però, poc a poc, redemptoristes (potser polèmics en d’escassa activitat. El adiós de un ta serà una de les dones de Kinoshi- El retrato de Midori (1948) acceptarà la influència de l’entorn el seu moment) amb interessants hijo compleix algunes de les nor- ta que, des d’una quotidianitat Carmen se enamora (1951) en els actes dels criminals. Amb un treballs de càmera, anticipadors de mes de les ficcions adoctrinadores, desacomplexada freqüentment Carmen vuelve a casa (1952) inici brillant i un desenllaç poc la fortalesa visual de futurs films com la pretensió de convèncer infeliç, sent la pulsió d’acostar-se a creïble, Los jóvenes salvajes és una de l’autor. I.F. 26 • expressions 1 d’abril de 2009 • DIRECTA 133
, expressions Galàxies, protons i ‘soufflés’ . EL REBOST La ciència busca respostes últimes en la física de partícules quan se celebra l’Any Internacional de l’Astronomia Temps d’espàrrecs
Mireia Pascual i Òscar Romero amb afició. Broten de l’esparre- [email protected] guera (Asparagus acutifolius L.), una planta herbàcia de la família es del febrer i fins a l’abril, de les liliàcies que creix de forma podem gaudir d’una salvatge als marges dels conreus, Dactivitat recol·lectora molt matollars i fons de barrancs. popular i, sortosament, menys Sovint també es troba sota Vista del túnel de 27 quilòmetres de diàmetre on es volen reproduir les condicions dels primers instants de l'univers mediàtica que caçar bolets: collir d’oliveres i garrofers. espàrrecs. Així doncs, la tècnica consis- Joan-Andreu Moll cions– i lunars, els eclipsis, el movi- de ser molt més gran del que es L’espàrrec es menja des de teix a cercar l’esparreguera i [email protected] ment dels astres o el pas de cometes. pensava i, per això, tot i que la Terra temps molt remots, els grecs ja en mirar a sota (vigileu les punxes!) i Una etapa caracteritzada per les es movia i canviava de posició menjaven i els romans van ser els als voltants amb molta atenció lguns dels millors cuiners del explicacions de caràcter mitològic i respecte a les estrelles, no podíem qui van començar a cultivar-los. perquè els espàrrecs –molt ben món (que dirien els del Polò- sobrenatural en les quals l’astrono- apreciar un moviment relatiu entre Al De re coquinaria –el llibre de camuflats– sovint passen des- Ania), entre ells l’insigne noi de mia, les matemàtiques i la religió elles. receptes més antic que es conser- apercebuts. S’han de tallar amb l’Hospitalet, van ser els encarregats van de la mà en l’intent de donar El model heliocèntric d’Aristarc, va, datat al segle III–, trobem una navalla o tisores. No els arranca- d’elaborar el sofisticat menú de respostes plausibles als enigmes que a part de donar-li alguns maldecaps, recepta per cuinar-los. rem de l’arrel i rebutjarem gastronomia molecular que va ens han acompanyat com a espècie al va ser ignorat fins que Copèrnic el va D’espàrrecs, n’hi ha de aquells que ja han començat a acompanyar la inauguració fastuosa llarg dels segles. Així, egipcis, rescatar dos mil anys després. El diferents tipus. Els espàrrecs espigar-se perquè no són prou de l’accelerador de partícules mes sumeris, maies o babilonis troben geocentrisme aristotèlic, sistematit- verds són una varietat que es tendres per cuinar. No farem gran del món a Ginebra l’octubre de solució a alguns dels problemes zat per Ptolomeu el segle II, no conrea, són gruixuts i les seves servir cistelles o bosses de l’any passat. Entre tassa i tassa del pràctics més immediats amb els només s’adaptava millor a les consi- gemmes tenen un color violaci. plàstic, els portarem a la mà i els cafè semisòlid d’en Ferran, sembla quals es devien enfrontar les prime- deracions religioses i polítiques de Els espàrrecs blancs també es lligarem amb un cordill en que ningú –polítics, homes de negoci, res civilitzacions: quan hem de l’època, sinó també als recursos cultiven, però de forma diferent. manolls. Quan arribem a casa, els alguns científics– recordava que sembrar, marxar de viatge o celebrar tècnics que hi havia a l’abast. De fet, Creixen sota terra i no reben la ficarem en un got d’aigua i els l’accelerador que ha costat tants i una festa? Com ens podem orientar? les intuïcions d’Aristarc respecte el llum del sol, d’aquí el seu color. tallarem justament abans de tants diners no s’havia pogut posar Tornarà a sortir el sol després d’un moviment relatiu de les estrelles no S’extreuen manualment, amb una cuinar-los. en marxa. Tant se val, the show must eclipsi? van poder ser constatades fins entrat cura exquisida, fet que encareix El seu ús més habitual és en go on. A dia d’avui, el fantàstic El desenvolupament de l’astrono- el segle XX. el seu preu de venda. forma de truita, però també hi ha aparell que suposadament ens ha mia a l’antiga Grècia va assentar les Els espàrrecs de marge –més altres maneres de preparar-los. d’acostar a alguns dels misteris més bases dels coneixements actuals. La …als misteris del Big Bang prims– són els que es busquen Us n’expliquem un parell. insondables de l’univers roman primera explicació cosmològica que Avui, l’astronomia torna a girar la desconnectat. no recorre a forces i poders divins mirada –com va fer Demòcrit amb la L’anècdota posa de manifest sinó a l’observació directa de la seva teoria atòmica– al món de les Amanida de tomàquets i espàrrecs un dels principals mecanismes natura ens la dóna Tales de Milet partícules elementals, als consti- de legitimació de l’establishment (VI a. de C). Per Tales, tot estava tuents bàsics de la matèria. Els 3 o 4 tomàquets Escaldem els espàrrecs i els científic: l’espectacle. Un espectacle format d’aigua, també l’univers. El telescopis moderns i eines com la 1 manat d’espàrrecs deixem refredar. Tallem el tomà- que projecta la imatge d’una ciència seu model contemplava el món com teoria de la relativitat d’Einstein ens quet a rodanxes molt primes i que és sinònim de progrés i de una bombolla dins d’una gran massa han apropat a un univers en expan- Per la vinagreta: anem alternant capes de tomà- benestar, però altament tecnificada, d’aigua i va donar la primera explica- sió de confins encara desconeguts, olives negres sense pinyol quet i d’espàrrecs, regant-les amb allunyada de la gent del carrer i ció científica de l’univers, els seus però no donen resposta als orígens. vinagre, oli d’oliva, sal i pebre. la vinagreta. Ho empolvorem amb només a l’abast de les elits científi- moviments i la seva composició. L’accelerador de partícules amb què escames de sal. ques especialitzades. Ja el segle IV a. de C., Aristòtil va començàvem pretén reproduir, demostrar que la Terra era rodona mitjançant col·lisions entre protons ‘De la descripció de l’esfera del cel…’ amb una senzillesa que no deixava llençats gairebé a la velocitat de la Espàrrecs amb ou escalfat La notícia coincideix amb la celebra- espai als dubtes (si l’ombra del llum, les condicions que es van donar ció de l’Any Internacional de l’Astro- planeta sobre la lluna durant un durant aquells primers instants. 1 manat d’espàrrecs Després de pair-los, aprecia- nomia. Enguany fa 400 anys que eclipsi és circular, el cos que la És indubtable que la recerca en 1 ceba reu una olor característica a Galileu va apuntar el cel per primera projecta és una esfera). aquest camp suposa un desafiament ou l’orina, deguda a les seves propie- vegada amb un telescopi i va obrir la Aristarc (III a. de C.) fins i tot va apassionant per la comunitat cientí- sal, oli, pebre tats diürètiques. També se’ls porta a l’estudi i el descobriment de tenir la gosadia de proposar que la fica i que les respostes poden gene- atribueix una qualitat rejovenido- l’univers no visible a ull nu. Un punt Terra gira al voltant del sol i que les rar resultats insospitats. Rentem els espàrrecs i els tallem a ra (tenen àcid fòlic en grans d’inflexió decisiu en una llarga estrelles visibles són infinitament Què hi feien, però, empresaris i trossets des del cap i fins que no es quantitats) i un llegendari efecte cursa, la del coneixement i la com- llunyanes. Anatema insuperable, ja polítics en una inauguració que no puguin trencar amb facilitat amb afrodisíac (pel seu contingut en prensió del cosmos, que es va iniciar que l’aparent immobilitat relativa del inaugurava res? D’entrada, no els dits, d’aquesta manera rebut- zinc). –que en tinguem constància– amb els que anomenaven esfera d’estrelles semblen persones interessades en la gem la part que és massa dura per En resum, anar a collir primers assentaments neolítics fixes era, precisament, la demostra- física de partícules elementals i, no menjar. Els ofeguem amb la ceba espàrrecs és una bonica manera humans. ció que la Terra constituïa el centre obstant això, hi dediquen temps i tallada a làmines en una paella de gaudir la natura i la compa- Els primers passos van consistir inamovible, la Llar –que digué molts diners i en fan bandera. Potser amb oli. Quan estiguin tendres, els nyia. Sense pressa, l’espàrrec en la descripció del firmament i Cleantes en referència al dogma el nom de la institució mare ens pot salpebrem i hi posem l’ou. Deixem com a mitjà i no com a fi. d’alguns fenòmens astronòmics com aristotèlic– de l’Univers. Aristarc donar pistes: Centre Europeu de quallar la clara i... llestos! els cicles solars –dies, nits, esta- suposava, però, que l’univers havia Recerca Nuclear (CERN). DIRECTA 133 • 1 d’abril de 2009 la graella • 27
Recomanem BERGA LLEIDA Divendres 3 d’abril Dissabte 4 d’abril PRIMAVERA LLIBERTÀRIA 4rt. ANIVERSARI 20h. Ateneu Columna Terra i Llibertat. C. del Balç, 4. CSA LA MARANYA Cinefòrum sobre el documental The Weather Under- C del Parc, 13. ground de Sam Green i Bill Siegel, sobre un grup d’activis- tes americans contra la guerra de Vietnam. Dissabte 4 Davant l’amenaça d’abril. 12h. Mirador de Queralt. Carretera del Santuari de urbana, urbanística i Queralt. Acte d’homenatge al company Ramon Casals maderística que caracte- Ramonet Xic i la resta d’anarquistes que van lluitar per ritza els esdeveniments l’alliberament. 14h. Dinar popular a la Font Negra: fideuà multitudinaris a la per tothom. Per reservar: [email protected] Maranya, et convidem a 18 h. Projecció del documental Cuba, memoria sindical, venir a navegar amb produït pel Grupo de Apoyo a los Libertarios y Sindicalis- nosaltres. Perquè això no tas Independientes en Cuba (GALSIC). Xerrada-col·loqui és una bassa d’oli i com més siguem més remarem. Les veles s’inflaran i el vent ens Cuba: 50 anys de revolució o de dictadura?, a càrrec portarà, com un cavall desbocat, vers el poder. Per destruir-lo. Puges? d’Octavio Alberola, membre de les Joventuts Llibertàries, lluitador antifranquista i col·laborador directe de la 18h. Inici: Lligueta de volei platja sobre asfalt (hi haurà premis), jocs per adults (el premi revolució cubana. 23h. Concert: Surfing Sirles (punk). te l’hauràs de currar), pintada de mural. Abans de sopar es faran diverses actuacions: Organitza: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs / Ateneu contes per adults, sopar a la fresca, presentació dels quatre anys de La Maranya. I a la Columna Terra i Llibertat nit... Karaoke i festa amb PD’s. Arts Visuals · Divulgació · Arts Escèniques · Música
ALACANT Ateneu Popular de Nou Barris. BELLATERRA Les inscripcions es poden fer a La Concert de La Pegatina + Los Mala C. Portlligat 11-15. Divendres 3 Màquia o enviant un correu electrò- Gana. Preu 6/8 euros Dissabte 4 d’abril d’abril: 22:30h. Cabaret de circ Dijous 2 d’abril nic a: [email protected]. Jornades sobre la Guerra Civil amb exalumnes. Dissabte 4 Jornades anticarceràries Organitza: Centre Social La VALÈNCIA 18h. Ateneu llibertari l’Escletxa. d’abril: 13h. Pista oberta. 11:30-17h. Facultat de Lletres UAB. Màquia, CGT i Endavant. C. San Carlos, 120, barri del Pla. 17h. Tallers de circ. 19h. Cercavi- Xerrada: “La lluita dins les presons”. Dissabte 4 i diumenge 5 d’abril Xerrada sobre el feixisme al País la. 22:30h. Cabaret de circ amb Organitza: Col·lectiu SUPRESIÓN MAÓ IX Mostra del llibre anarquista Valencià a càrrec de membres de la exalumnes. Diumenge 5 d’abril: 17h. A La Mandrágora. C. Mare vella. Coordinadora Antifeixista Interco- 11h. Taller de circ familiar. FIGUERES Divendres 3 d’abril Presentació del llibre: La Traicion marcal. 20h. Concentració d’home- 13h. Pista oberta. Totes les Glosat menorquí de la hoz y el martillo, d’Erick natge a les víctimes del franquisme. activitats són gratuïtes. Diumenge 5 d’abril 21h. Recital de poesies improvisa- Benítez Martínez. 19h. Librería Més informació: Més informació: escolacircrr.com Sortida amb bicicleta per conèi- des al Centre Social de Barri - Maó. Sahiri. C. Dances, 5. Presentació del escletxa.org/2009/03/23/jornades- xer el tram baix de la Muga C. Rosari, 10a. Amb un sonador llibre: Los pulsos de la intransigen- sobre-la-guerra-civil-a-alacant Dissabte 4 d’abril De 10 a 17h. Lloc de trobada: vingut d’Es Migjorn i tres glosa- cia. Lemoniz, Leizaran, Itoiz, de No a l’OTAN, no a les guerres Rambla de Figueres. Sortida amb dors de Ferreries, Es Castell i Maó. Juantxo Estebaranz. Diumenge 5. BARCELONA 17:30h. Plaça Sant Jaume bicicleta per conèixer el tram baix 12h. Presentació del llibre A la Amb intervencions sobre l’OTAN i de la Muga. El recorregut és de MOLINS DE REI vuelta de la esquina. Relatos de Divendres 3 d’abril les ocupacions. prop de 20 km (només anada). En racismo y represión, d’Eduardo Regala una Faràndula a l’Abril!! Organitza: Campanya No a l’OTAN, cas de pluja l’activitat no es faria. Dijous 2 d’abril Romero. 13h. A La Mandrágora. 21h. Casinet d’Hostafrancs. no a la guerra, Plataforma Aturem Es recomana porta dinar. Gratuït. Construïm Solidaritat entre pobles. C. Mare vella. Presentació del llibre: C. Rector Triadó, 53. la Guerra i Moviment per la pau Organitza: IAEDEN Cicle de xerrades internacionalistes Nos estamos acercando. La Historia Nit de cançó rebel amb Cesk Més informació: aturemlaguerra.org 20h. Casal Popular les Quinze de Angry Brigade, de Servando Freixas. Oferta 2x1: anticipades 8 i movimentperlapau.org GIRONA Arcades. Plaça de la Creu, 17. Amb Rocha. Hi haurà parades. euros i a taquilla 10 euros. Orga- Víctor Morocho, de la Federación de nitza: Assemblea de Barri de Sants Xerrada: “Actualitat i acció directa Dimarts 14 d’abril Organizaciones Campesinas VILADECANS als territoris ocupats de Palestina” Seminari: “La Crisi en el Indígenas y Negras del Ecuador. Presentacio de El Manifest 19h. CSO La Gordíssima capitalisme actual. Fonaments Divendres 3 Abril d’Unabomber traduït al català C. Pons i Gallarza, 10. i diferents impactes’’ TERRASSA Jornades en defensa del territori 19h. CSO La Gordíssima 20-22h. Centre Cívic de Pla de a Viladecans C. Pons i Gallarza, 10. Sopador i concert de Josep Romeu, Palau. C. Saragossa, 27. Sessió 1. Dissabte 4 d’abril 20h. CSO Els Timbres. Avinguda cantautor folk de Tarragona Sessions a càrrec de membres del Via mandarina de La Pegatina Generalitat, 27. Passi del docu- Del 3 al 5 d’abril 21h. A l’Ateneu Popular de Vallcarca Seminari d’Economia Crítica 21:30h. A la Faktoria d’Arts. mental Solidarios con Itoitz. 10è Aniversari Rogelio Rivel Av. Vallcarca 65. TAIFA. Els seminaris són gratuïts. C. Rasa, 64. Organitza: Maulets Baix Llobregat
Sortim de casa El temps que ha fet... i que farà
MATARÓ Dies 3 i 4 d’abril ra sí, els embassaments Divendres 3 d’abril CRIDA A L’ACCIÓ Acatalans no podran enca- CONCENTRACIÓ CONTRA LA REPRESSIÓ bir les grans quantitats d’ai- DIRECTA NO VIOLENTA gua que baixen de les muntan- AL MOVIMENT ANTIBOLONYA I AL BLOQUEIG DE LA yes i hauran d’obrir 20h. davant l’Ajuntament CIMERA ON L’OTAN comportes. Un llarg període de pluges i l’arribada del desglaç Davant la repressió contra el moviment contrari al CELEBRARÀ EL SEU 60 faran que els pròxims dies es procés de Bolonya i en especial els fets succeïts al ANIVERSARI A BADEN I ESTRASBURG superi de mitjana el 90% de llarg del dimecres 18 de març a Barcelona, els estu- Durant molts anys, ens van presentar l’OTAN com la capacitat dels pantans de les diants del Maresme convoquem una concentració defensa davant del bloc de l’Est. Però, gairebé dues conques internes. Això farà amb l’objectiu de remarcar que l’única solució al dècades després de la caiguda del mur de Berlín, l’OTAN que s’hagin de buidar lenta- conflicte que es viu a les universitats és la paralitza- no només encara existeix, sinó que es torna més perillo- ment per evitar que sobreei- ció de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i sa i esdevé un obstacle cada vegada més gran per la xeixin. Les precipitacions l’inici d’un procés de debat profund de transformació consecució de la pau mundial. Des del final de la guerra afectaran principalment les de la universitat pública i també per exigir la fi de la freda, l’OTAN ha reforçat el seu paper d’eina al servei de comarques de Barcelona, Giro- criminalització i la persecució que pateixen els l’acció militar dels EUA i els seus aliats, que promouen na i el Pirineu Oriental (foto: estudiants crítics amb el procés de Bolonya. l’anomenada guerra contra el terror. imatge del radar el 31 de març).
[email protected] •
Servando Rocha PERIODISTA Traçant futur Esther Sancho [email protected] “Tota revolta necessita intura roja i bona traça. És tot el que va fer falta als qui, amb Pmolta agudesa, van pintar una línia vermella al terra just davant la la seva banda sonora” porta de la Universitat de Barcelona, pocs dies després del desallotjament i que tant ràpidament va ser esborra- da. No es va poder impedir, però, que Servando Rocha és, entre la imatge –i sobretot la resposta ge- altres coses, fundador de nial al desafortunat sermó del rec- l’editorial La Felguera, on ha tor– resti immortalitzada a la xarxa. publicat diversos llibres sobre Al marge del simbolisme de l’acció, contracultura, rebel·lió i lluita em vull quedar amb la simple dada armada –molts d’ells centrats de quina mà traçava la línia aquest en les dècades dels seixanta i cop. Perquè és més important traçar setanta– i, recentment, ha les nostres pròpies línies vermelles editat ‘Agotados de esperar el que travessar les seves. I vist el fin. Subculturas, estéticas y desenllaç de la tancada universitària políticas del desecho’ amb –que ha situat el debat sobre Bolo- l’editorial Virus. A més, toca a nya a primera plana informativa i la banda de hardcore-punk social– i malgrat l’alt cost de patir la Muletrain i participa de diverses violència arbitrària –i arbitrada– per lluites socials a Madrid. part dels Mossos contra estudiants, periodistes i simples vianants Xavier Urbano –episodi que es va tancar amb la [email protected] lliçó magistral de desobediència civil impartida pels estudiants oder negre, lluita armada, in- durant la darrera manifestació–, no surreccions... Els 60 i 70 van es pot dir que l’estudiantat hagi pas Pser uns anys convulsos, espe- travessat, sinó traçat, la línia verme- cialment als Estats Units. Fins a quin lla. A tots els rectors catalans, fent- punt el fet que a l’Estat espanyol es los viva memòria de les conseqüèn- perdessin aquests anys a causa a la negar-ho tot és tenir clar el que vols. cada individu era únic. Potser la sempre és inevitable. Avui dia, com- dictadura ha condicionat l’aparició I aquestes són les formes d’ara, ja manca de lideratge –que crec que pres El país de las tentaciones i su- de subcultures i dels conseqüents es- no viurem un altre maig del 68. Les sempre és quelcom sa– fa que l’acti- pura radicalitat. Fa uns mesos, va És més important clats socials? noves formes seran estranyes i cal- visme, més que parlar d’horitzonta- publicar un reportatge d’una moda Moltíssim. A l’Estat espanyol hi ha drà comprendre-les. litat, s’hagi instal·lat en la medio- que es deia Vagabunda Chic, o sigui traçar les hagut molt poca producció literària. Sovint hi ha una exigència de contin- critat: es copien textos, poca gent que fins i tot s’està recuperant l’es- No vam viure un maig del 68 i, amb gut polític en les formes d’art críti- crea discursos propis, cada cert tètica dels homeless. O a Alemanya, nostres pròpies la caiguda de la dictadura, va aparèi- ques, com si l’art i la cultura hagues- temps ens influeixen petites mo- on un museu d’art contemporani va xer tot de cop, tota la contracultura, sin d’estar al servei d’una causa des. Potser la lectura és molt pobra. fer una exposició sobre Ulrike Mein- línies vermelles que amb trets molt concrets. D’altra ban- política o d’una gran ideologia. Estem en un moviment que es troba hof. Si fins i tot la RAF (Red Army da, però, comporta una riquesa, per- Hem arribat a un cert grau de perver- en hores molt baixes perquè no es Faction) es converteix en una icona travessar les seves què hem desenvolupat característi- sió. Hi ha una frase que diu que no es percep res al carrer. pop, imagina’t tot el que pot ser re- ques pròpies, encara que no es pot ser rebel quan la rebel·lió és la cuperat… cies de fer entrar o no la policia dins valorin. Per exemple, el flamenc, norma i, avui dia, els discursos crí- On poden haver-hi potencialitats les universitats. Als responsables l’expressió popular de cultura obrera tics ja estan instal·lats en el poder. No es pot ser rebel per subvertir… polítics d’ICV, ubicant-los en un més gran que hem tingut. O l’apari- Així doncs, potser no és tracta d’ai- Crec que els estrangers tenen el seu punt de no retorn en què qualsevol ció del fenomen del hip-hop al vol- xò, sinó de plantejar-se què és allò quan la rebel·lió és propi codi cultural i el seu propi altra decisió que no sigui deixar tant de Torrejón. En aquest sentit, la contemporani i transgressor, veure llenguatge. També crec que vénen Interior significarà la renúncia seva aparició als anys vuitanta i la com es pot escandalitzar, tot i que la norma i, avui dia, temps interessants amb la crisi i el oficial i definitiva a representar un seva posterior implantació a Euro- ara mateix és molt complicat perquè tema de l’habitatge. El que és clar és determinat espai polític. I a la pa l’han acabat convertint en una l’escàndol és la norma. Potser es els discursos crítics que el lloc comú serà el carrer. Petits societat, assenyalant-nos el límit tracta de resituar el paper de l’art i la esclats de revolta quotidiana, com entre ser tractades com a ciutadanes cultura en la societat, potser cal co- ja estan instal·lats els que van haver-hi a Madrid amb el majors d’edat que participem de les “Les revoltes que mençar per negar l’art i la cultura tema dels parquímetres. És en decisions polítiques –com debatre el com a institucions i començar a pro- en el poder aquests moments que el veí deixa de model educatiu i universitari que vindran segurament moure la vida, la pràctica de la políti- ser un desconegut i comença a pren- volem– o ser tractades com a simples ca. L’art i la cultura, per si mateixes, Pot ser que, en aquestes hores bai- dre cartes en l’assumpte i a intentar consumidores i usuàries de béns i seran menys poc podran dir en processos revolu- xes, el trampolí cap a la integració governar la seva pròpia vida. En serveis sense badar boca. cionaris i si les revoltes com les de de s’hagi tornat molt més atractiu? aquesta època de crisi hi haurà mo- romàntiques França o Grècia volen fer ús de pràc- La integració sempre serà així. El ments molt interessants, però crec tiques culturals, dependrà d’elles. problema és que la persona que esti- que la gent d’esquerres no en forma- TATICILBUP i més nihilistes” Però potser no és necessari que l’art gui duent a terme una pràctica polí- rà part. Com quan a França va haver- estigui al servei de la revolució per- tica que vulgui ser recuperada tin- hi la revolta de les banlieues, que gran cultura, però també en vehicle què l’art contemporani és l’art del po- gui els recursos i la visió suficients l’esquerra és va quedar acollonida. d’expressió política. Tota revolta der. El discurs ha canviat molt. per no convertir-se en quelcom pre- Si la gent de les banlieues hagués necessita la seva banda sonora. A Potser des dels espais alternatius visible. Quan els dadaistes es van aparegut amb una bandera roja i ne- l’Alemanya dels anys trenta hi havia no s’estan intentant generar pro- tornar un moviment establert, ells gra, se’ls hauria etiquetat com el nou el swing i el jazz; als EUA, el blues. postes en l’àmbit cultural de forma mateixos deien que els veritables subjecte revolucionari, però com que El hip-hop és –per les seves pròpies prou seriosa? dadaistes estaven en contra de Da- eren pràctiques noves només els me- característiques– un vehicle asse- Sempre ha estat així. L’underground dà. Això ho podríem aplicar actual- diadors socials van saber veure que quible, precari, de carrer, visual- sempre ha estat el laboratori per cre- ment. Quan Andy Warhol, l’any 1966, allà hi havia una negació de la vida ment molt potent. A França, l’apari- ar fórmules que després seran inte- va muntar un espectacle amb la Vel- moderna. Ho tenien claríssim. Les ció d’aquesta tercera generació grades, des de la guerrilla de la co- vet Underground, els va posar tots pràctiques de ruptura que hi haurà d’immigrants ha donat un caràcter municació fins al mateix hip-hop. d’esquenes i de negre per trencar la ens superaran. És possible que hi Més que propi al hip-hop. Quan van esclatar Una de les garanties perquè els pro- diferència entre l’espectador i l’ar- anem darrere i, per suposat, els in- un club! les revoltes, molts deien que els re- jectes tirin endavant és que hi hagi tista. Crec que aquesta capacitat de tents de dirigir les revoltes s’han voltats no tenien discurs polític, un lideratge fort… sorprendre i de no caure en la previ- acabat. Les revoltes que vindran se- que l’únic que tenien era el hip-hop En les avantguardes artístiques, sibilitat és l’única via per escapar-se gurament seran menys romàntiques i el “merda a la policia”. A vegades, tot i que es parlava de moviments, i no caure en la recuperació, que i més nihilistes.