AVUI ◆ ◆ dimecres 14 POLÍTICA 19 de desembre del 2001

EL CONGRÉS DELS POPULARS XIV Congrés

Anna Grau MADRID El PP vol enfortir l’Estat i les penes Les quatre ponènci- es del congrés del PP presentades ahir pels delictes contra la convivència apunten en el seu Políticament, les ponències Gabriel Elorriaga. En realitat, seva plena vigència”. I s’afe- no es fa extensiva al camp conjunt a un enfor- més rellevants són la que tots dos textos es comple- geix: “Hem comprovat que és econòmic; totes les ponències desenvolupa el concepte de menten per definir un horit- a l’Estat on els ciutadans i la posen l’accent en el centre timent de l’Estat i a “patriotisme constitucional”, zó molt més bel·ligerant en la resta d’institucions adrecen reformista com a divisa ideo- un enduriment pe- a càrrec de Josep Piqué i Ma- defensa del paper de l’Estat les seves demandes quan ve- lògica invariable. “Governar nal de la lluita anti- ría San Gil, i la que analitza el com a garant de la seguretat uen amenaçada la seva con- és reformar”, s’arriba a afir- paper de l’Estat al segle XXI, davant l’amenaça terrorista. vivència i llibertat”. mar. Sobretot la ponència Cap terrorista. signada per Pilar del Castillo i Piqué i San Gil defensen el a la nova societat de la plena ...... pacte antiterrorista promo- Més eficiència ocupació i les oportunitats, de la gut per PP i PSOE com una Això mena amb naturalitat qual són autors Elvira Rodrí- expressió poc menys que em- els ponents populars a apos- guez i José Manuel Soria, avi- blemàtica del “patriotisme tar perquè l’Estat recuperi les sa que el PP continuarà amb constitucional” que predi- seves funcions bàsiques i les la seva onada reformadora i quen. D’altra banda, la po- exerceixi amb “més eficièn- liberalitzadora. S’assegura nència de Del Castillo i Elor- cia”, especialment quan es que l’Estat intervencionista riaga convida a enfortir l’Es- tracta de vetllar per la segu- –en les qüestions econòmi- tat des de tots els àmbits, i retat dels ciutadans. Es de- ques– no té futur, i que la convida les comunitats autò- mana obertament un “re- seva tasca més noble és obrir nomes a abandonar discursos plantejament” de les penes camí a la iniciativa privada. reivindicatius –presentats per als delictes “que produei- com a anacronismes propis xen més danys a les persones Creix el ‘sanedrí’ popular dels anys setanta– i entrar en i amenacen més la convivèn- Menció diferencial mereix canvi en una nova era de co- cia”, això és, tots els relacio- la ponència d’estatuts, signa- operació i coresponsabilitat nats amb el terrorisme. da per Ana Mato i per Ángel amb el govern central. A tall de pista, s’apunta la Acebes, a qui moltes veus S’afirma que “el cop asses- conveniència de considerar la apunten com el més probable tat a la democràcia america- reincidència com un agreu- beneficiari d’una de les nove- na, representat en la destruc- jant penal important, abar- tats estatutàries: l’eliminació ció de les Torres Bessones, ha cant ja totes les gammes de la del topall que fins ara limita- enfortit a tot el món els Estats delinqüència organitzada. va a tres el nombre de vicese- com a comunitat política bà- L’aposta popular per enfor- cretaris generals del PP. Ace- sica, posant de manifest la tir políticament més l’Estat i bes té molts punts per ser el seva necessària existència i la visualitzar més el seu poder quart.

MIQUEL ANGLARILL Pujol sosté que el vent que bufa a Espanya i a Europa no va a favor de l’autogovern

➤ El president de la Generalitat va advertir dent es va mostrar optimista pel que fa al fu- ahir que “el vent que bufa” tant a Espanya tur del país, assegurant que Catalunya pot com a Europa no va a favor de l’autogovern i superar aquesta adversitat perquè “hem re- va acusar l’executiu espanyol de formar part sistit situacions molt pitjors que aquesta, amb d’aquells que intenten “desmantellar” el pa- una situació més precària”. per de les regions i les nacions sense Estat a Al dinar també va intervenir per primera Europa. va fer aquestes reflexions vegada la nova degana del Col·legi de Perio- durant el tradicional dinar de Nadal que ofe- distes, Montserrat Minobis, recentment elegi- reix cada any a la premsa catalana. da, que va defensar el periodisme objectiu i Malgrat aquests auguris negatius, el presi- independent.

Arxiu Municipal de . Avui. 19/12/2001. Pàgina 14 Arxiu Municipal de Girona. Avui. 27/12/2002. Pàgina 64 E utu r n rai el civilització la de creació el nord-americana. una que suposat era per quetxup donava ignorància des la l’a- I de porqueries. i menjar improvisació produeix la que invent tròfia de un fruit sembla barroer, quetxup molt el salses, i d’a- matèria dobs mil- en la mediterrània de saviesa l’arrogància lenària de Des i prejudici ignorància. l’arrogància defectes, El la ni dos frescos. de menjars ve massa em de cultural ni fortor bons la massa amagar disse- expressament per gens fos no nyat si agredolç cultural. com gust i un aconseguit, gustatiu té banda, prejudici D’una doble un quetxup. És de el he contra prejudici així, a meu i el fan Tot confessar que moltes. picant d’altres molt entre verda Itàlia, salsa una o sofre- git mostassa, allioli, salsa: qualsevol posar agredol- salsa ça.Alcapialafi,ala de mica una per transcendent un còmplice”. a en com participar sigui que pas ni per crim, no menjador que d’aquest afusellar-me fora m’ar- que rosseguessin més a “M’estimaria sopar 1943: un l’any durant Stalin Ialta Winston a que dir va mateix li el Churchill taula dir la i de revolada aixecar d’una fet de m’hauria massa mena vermellós) la (una quetxup per i del contaminada vedella viscosa de porc– conill de amb galta feta i –trufada lota pi- d’una l’espectacle llu- de contemplació la massa en nyans, no perquè temps els modera instints, veritat l’edat ser que Deu po- lítica. correcció lí- la de els mits ultrapassar i sensibili- tat vostra la ferir podrien anomenés, si els que, amb d’animals carn fetes ham- amb burgueses o tronitzat neu- plàstic de salsitxes nor- amb associem que malment quetxup amb da anomena- major salsa aquella festa de l’escudella la de d’olla carn acompanyava per- una sona com veure de 7d eebedl2002 del desembre de 27 divendres AVUI oc o ie utu spout ela de producte és quetxup el Ni no. Doncs massa poso em que pensarà algú Potser privilegi dubtós del gaudir tre perme- va em Nadal de dinar l andol ’ipot s’hi d’olla carn lqexpt ngs geoçn esaconseguit gens no agredolç gust un té quetxup El chapapote M QUETXUP AMB AND’OLLA CARN DE MAVIDA o rftibnsfestes. bones respectable. i totalment profit Bon plaer un serà d’olla, per carn”. salsa o una peix fer per a prou ha n’hi mantega o crema amb barrejades cullerades de amb i parell món un del que arreu portar ampolles ho pot en Es bé. drap, poseu tanquin ho un i amb una refredar filtreu deixeu a Ho reduït espessa. estigui ho pasta que i fins hermèticament coure tapada deixeu olla una en poseu Ho tot trossos. a tallats grans gingebr xampinyons de arrels 3 gra, o en 2 pebre de d’unça quart de un grams) d’olor, Fi- claus (14,17 de unça les mitja d’anxoves (de pelades, lliura cebes gueres) de una lliura una forta, marinades, i vella de conservarà litres) cervesa (4,54 es galó un següent, Preneu anys. manera 20 durant la de Si mar. feu la a el portar-lo per útil molt és quetxup del Cookery, 1785, of autèntica del llibre bastant un en i quetxup recepta cercar vaig una cultura, cura la trobar es i ignorància informació la la de amb que gens com conté no I orígens, tomàquet. seus els refrige- en i, sense ali- ració dels conservats gust llargament de manca ments la per o fortor dissenyat la amagar efectivament orígens té està antic, és mariners, anglès, És humanitat. de benestar la al Units Estats dels és aportació ni una recent, invenció una és ni improvisació, iag ruqeax ab m acarn la amb bé va això que creu algú si I ◆ PLAERS ..NvroArisa Navarro J.J. ÚLTIMA srtpru a onFre:“El Farley: John tal un per escrit ◆ ulsiqatde quart i quilos 2 i e h odnArt London The ◆

AIRBERTRAL XAVIER

l rsnspanxaagraïts... presents agafat els haguessin par- lamentàries Si intervencions les minimalista. se- almenys El pintada tetera. el gon, amb I servit dues botifarra. brou, i de cigrons esquitxades tres pilota, de miqueta des- una plat, amb primer estructurat, un bar- i en insinuats rejats, d’olla, carn la sopa i La Maragall. arribat ha encara no que això I canvi disseny. al cap Enguany, cansalada. repetir de re- no comensals cambrers als treien els que tra- càtering tan dicional era de anteriors Tiffany’s anys servei dels l’àpat: El imitat. com president? del Escàs, comiat En El a Mas”. fora: ve, que Nadal l’any “Demani-ho, de pilotes llançar i Alsius... rodolí l’exdegà de de caganer Ai!, discursos contrast, PP. aquells el a criticat com havia només PSC, la del a degana seu la remarcar, que ironia, van amb assistents Alguns dels informat. ja estat complicitat, n’havia prèvia- la que de des sala ment, la de sector el aixecar en contundents va aplaudiments que Petició el a en càrrec. predecessors per seus Jordi dels Sant un de Creu reivindi- la per car a aprofitar va Minobis, més, la actuals. de directius seus dels públics davant al mitjans Generalitat, els CiU de en govern del toca- gestió la menys Crítica a que va, les dia això. sobre el oberta, ulls Tocava els ulleres. situar lleugerament, per barbeta Pujol, bai- la anar xant somnolència, la Mino- deixar trencada què, va “Toca sí bis?”, avui toca”. però toca, que dieu no avui sempre que dir–, –va “Pre- sident reivindicatiu: to parlamentari d’elevat control de una sessió in- en seva institucional la tervenció convertir va en Minobis, efecte, part. en satisfeta, I que ella... això pagava I no Caram. porta”. la té allà anar-se’n, vol còs- algú “Si bronca mica: una no anar els deixar mòbil, degana va la de i atenció tru- trucada paraven i i copa, i assis- cada copa periodistes entre Els tents, dret PSC. peu a del l’estel Nadal de com sopar el brillat en havia enre- ja nits re, Mont- que, Minobis, Periodistes, serrat de del degana Col·legi la de intervenció la segona, La de- d’invitació. les mandes i retallar van a obligats es veure protocol Presidència de premsa vegada tanta que moure malsana, aquesta i va sana co- això curiositat amb I culminar miat. podia president, del que discurs el pri- mera, La eventualitats. dues Mal amb atent més del d’allò estava Eix Casolà– for- l’anomenat junta- polítics, dels men que, el tres amb ment dels gre- –un El mi periodistes. els amb dal ia Pujol’s a Dinar J NR PARÈNTESIS ENTRE unl atcr uo va Pujol tocar, va li Quan garantida. doncs, Expectació, lsudre ia eNa- de dinar darrer serà seu que cele- el diuen que de el acaba brar Pujol ordi Desclot

b 09068

2 Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/12/2003. Pàgina 68 A ó ae,àisifn o eàisd famí- de que besàvies d’incorporacions) tot plenes (i i nombroses fins lies que i (pocs) àvies cuiners mares, i són (moltes) cuines cuineres les a les tràfec són de dies aquests en especial revista. una en llegit innocència! ha Santa o que Arzak Adrià Mari per- Ferran cuinar Juan de de de cor recepta amb una i veu fectament sobre es de Nadal espaguetis amb per uns que normalment fer que pot gent feines cui- prou ha no que hi comensals Però i pels nen. exigida irrenunciable, tot tradició i una del fins canelons són els i encara 25 dia l’escu- 26 del cases d’olla moltíssimes carn plats i a els della que amb i prou tot ha n’hi clàssics, no ja que Sembla sín- la per produir. pot nom això que el d’angoixa inventat drome Esteve. s’ha Sant per no dinar a Encara Nadal més de vuit dia vindran el en dotze perso- té i sis en poca taula Nadal, molt de a nit per tingut la nes ha fa que ho troba o es gent gaire habitual- cuina que no gent ment les Molta I d’exigència. cosa. nivell el qualsevol que temps pas mateix al no augmenten magnituds i vol casa, tothom a gairebé o menjar el i tothom Nadal Esteve, de Sant dia àpats de el que preparar però, ací, i Heus ràpids. apressats per esmorzars servir fan fer-hi es només micro- bàsicament de que forn i ones el és protagonista principal el exquisideses. irrepri- les d’una per sí debilitat però mible golafreria, de pecat culpable sóc del no la potser llenci perquè qui jo pedra, pas primera seré molts no I en veritat. sigui que casos por fa em desagradable, i primitiu pensament A un ser de estómacs. més nostres i als paladars viu que la és època aquesta en in- tensitat més amb adorem que deïtat la que la sospita meva a implícita blasfèmia la en insistiré no comportar. Tampoc pot això que desmesures possibles sobre les puritana reflexió cap d’allò faré No diferents. persones més a in- sòlita activitat una de- manen gran També importància. una cuina la adquireixen a l’activitat men- i el jar mans– les a niu te- que diari de exemplar edsmr e 2003 del desembre 26 de divendres, / 25 dijous, AVUI ncllci u smri nhomenatge un mereix es que col·lectiu Un no. oh, poc; per posa s’hi no gent molta I on netíssims erms són d’ara cuines Moltes d’aquest vida llarga –la Esteve Sant i Na- dal de es di- quests e aa,esfgn ó l protagonistes els són fogons els Nadal, Per TAEASA ATRAFEGATS DE MAVIDA o atEtv o profit. bon Nadal, i bon Esteve desitjar Sant bon vam ens far- seus) llavis de els els (cadascun llepant-nos abans Gairebé cuits formar-los. i ja no cir-los perquè canelons truc els el i s’assequin beixamel la de la foie, consistència posar-hi de desavantatges farciment, i del avantatges ideal els textura la carns, les de de temps rostit els sobre conversa llarga cop una tenir aquest vam però història, o política literatura, una parlem de a Normalment afamada. per i dotzenes!) nombrosa (cinc colla l’elabo- canelons per 60 aclaparat de ració dimecres aquests trobava primícia es en llegir dies de plaer el tindré que fa, es esgotat. com queda explicar es sentir un de impressio- només veritablement però és nant, resultat Sant per el fa i de ho d’Acció Ella Esteve dia Gràcies. de el d’Acció gran, o més Gràcies, festa Estats seva als la mengen a que sempre el Units com (que femella) dindi ser gall de un ha preparar per falta que les fa logística a complicada de la dies preocupacions i aquests seves complicada afegeix molt responsabilitat feina gran una té que ge- amiga bona banda Una meva immersa. totalment la està cui- de hi de neracional gent la prova I a accidentals. i ners tele apanyadeta la a molt veure recepta vaig una dia l’altre jove: molt gent tot estu- certa una també m’ins- pefacció. i tasca tendresa, al la gran a resistència una front pira i fan joia què de amb cansament barreja La enyorant l’any demanant. passat fer i s’ha parentela per i la inimitables cuina tota són que qual la la a en exquisidesa dies aquella literalment passen es ACUINA LA nai u cb ’srueuanovel·la una d’escriure acaba que amic un I i fins afecta ja nadalenca cuina la de dèria La ◆ PLAERS ..NvroArisa Navarro J.J. ÚLTIMA ◆ ◆ OE LOSADA JOSEP NR PARÈNTESIS ENTRE edscaps dos de drac Un C e lpeiet ihvaels d havia hi directors president, el flanqueja- ven que Televisió, i Rà- dio de Catalana Corporació de la general Perio- director del de i distes Col·legi del degana la de després immediatament l’honor, a per a reserva el protocol que periodistes llocs als de cert, (Per Palau. dinar el bon en veure poder va es el Com humor. manté Carod-Rovira parella. la més amb d’allò bé limitats, passant estan són s’ho els sempre perquè canvis repinta de no Ma- cromos ragall que i de franquista sem- sèrie xocolata que de Jordi, blen Sant de glo- Saló del preveu imperials frescos es Els festa riosa. la més, mig, a pel Sellarés Miquel europeus–. Amb estructurals els i cohesió de els que Catalunya a fons importants co- els –més del publicitaris i de terreny públics mitjans municació el dels disputen pam control cap a i pam en president conseller perquè aug- ha mentat tensió dis- la privacitat. dies la la Aquests de a per vici veu crepància es el però deixen Mas, que i Pujol efusió que més es molta en amb saluden qui públic Se qui. vegem a cruspeix Ca- Planta: dos. Josep-Lluís tots pujar pretenen Pasqual rod-Rovira i bé. Maragall amb Molt saludaven trobaven educació. se es camí, si se- pel i, el i pujava baixava gon primer comparti- el convicció da: Generalitat la una de per Palau al bé menys o més cohabitaven Mas Artur i Pujol Jordi aparent). (tricefà- lia real bicefàlia com- la brames li porta que de tensions les omplert sobre s’ha capi- la tal i possessió prendre va m ncnelre a tan he. cap He, en enginyós. tocat conseller ha un li amb que amb sort presi- pensar la alegria nou devia que del mi- dent, cara també la pagava rar-se I depen- dència. l’estricta la i amb ells monarquia estan com Tan pagats independència. la per i repúbli- ca la per del brindant canvi mitjans dels presentants nou. independència”, de se- brindant la “Sí entomar: per va nyor, la cap conseller en el públics”, mitjans dels “no-dependència al·lu- la a acabar dint va Maragall presidencial, des- que discurs I del república”. prés ma- la això per “per teix, brindar Ca- va televisió–, “pública” rod la a l’expressió –referida Minobis degana amb la discurs acabar el va puntualitzaci- Quan brillants. dues ons tenir cap va en conseller el Allà canvi). País, nausapsi eforts, de passió aquesta En aaal eavueesre- els veure pena la Pagava o utn auaset- govern una nou el fa que mana no just Tot . ciutat, uriosa eqèh una el guanyat ha perquè Desclot E Periódico ’El

id ’El

b 09429

2 Diari de Girona DIMECRES, 24 DE DESEMBRE DE 2003 Comarques 27

El nou Govern català ➜ Les atribucions Salvador Milà diu Maragall promet mitjans públics que Medi Ambient estudiarà com «sense dependència del Govern» oposar-se al PHN BARCELONA.- El nou conseller de Medi Ambient de la Generali- Afirma que l’objectiu és que aquests organismes siguin «autònoms» a curt termini tat, Salvador Milà, va assegurar

JULIAN MARTIN/EFE ahir que una de les primeres EFE/DdeG mesures del seu Departament BARCELONA serà concretar la forma com la Generalitat pretén oposar-se al El president de la Generalitat, transvasament de l'Ebre i po- , es va compro- sar-se en contacte amb el Go- metre ahir, en el tradicional di- vern per «obrir un diàleg» i nar de Nadal amb els periodistes, «col·laborar en la redefinició de a crear una direcció de la Corpo- la política de l'aigua». ració Catalana de Ràdio i Televi- Milà, que es va presentar ahir sió de Catalunya (CCRTV) que davant els treballadors de la permeti un funcionament dels Conselleria, va assegurar que el mitjans de comunicació públics proper dilluns portarà davant «sense dependències» de l'execu- el Consell del Govern la seva tiu autonòmic. proposta sobre el transvasa- A més dels directors dels prin- ment de l'Ebre i avui mateix en- cipals mitjans de comunicació de viarà una carta de presentació Catalunya, Pasqual Maragall va es- a la ministra de Medi Ambient tar acompanyat a la taula presi- amb la intenció de «trencar el dencial pel conseller en cap de la gel». Generalitat, el republicà Josep- «Volem afavorir una nova Lluís Carod-Rovira, i el conseller cultura de l'aigua i buscar for- de Relacions Institucionals i Par- mes de col·laborar amb la res- ticipació Ciutadana, l'ecosocialis- ta de comunitats autònomes i ta . amb l'Estat», va afirmar el con- El president català va contestar seller, que es va mostrar dis- d'aquesta manera a la interven- posat a «dialogar amb qui faci ció de la degana del Col·legi de Pe- falta i també amb la ministra riodistes de Catalunya, Montserrat si em vol rebre». Minobis, que li va recordar que els Dinar. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, brinda acompanyat per Vicenç Villatoro. Milà va recordar que la Co- tres partits de l'actual executiu missió Europea «separa el PHN (Partit dels Socialistes, Esquerra del transvasament de l'Ebre» i Republicana i Iniciativa per Ca- siguin «autònoms» a curt termi- vern de Catalunya. genera tota nova situació políti- va assegurar que no té cap in- talunya Verds-EUiA) «van assu- ni. Per la seva part, la degana del ca». convenient que es portin a ter- mir» les proposta d'una més gran En aquest sentit, va aclarir que Col·legi de Periodistes de Cata- Montserrat Minobis, que va pre- me les obres de millora del «potenciació del Consell Audiovi- «la voluntat d'aquest govern és que lunya, després de demanar al pre- cedir Pasqual Maragall en la seva PHN, encara que s'oposa al sual de Catalunya» i uns «mitjans no hi hagi dependència», amb una sident de la Generalitat, Pasqual intervenció, va advertir el nou Go- transvasament de l'Ebre. públics independents». acció «sense dilació» a partir del Maragall, que «aquesta nova le- vern de la necessària funció de vi- «Si els diners previstos per gilància i crítica que correspon als al transvasament s'inverteixen Autonomia a curt termini pròxim ple del Parlament, que se gislatura assenti les bases d'uns celebrarà dilluns que ve, amb l'e- mitjans públics independents i mitjans de comunicació, que han d'una altra manera es poden so- Maragall va reconèixer que és lecció dels nous membres del con- transparents», va desitjar «sort» al de ser «plurals». Tot seguit, la de- lucionar molts dels problemes «difícil» parlar de la independèn- sell d'administració de la corpo- nou equip de Govern, no sense gana del Col·legi de Periodistes de de subministrament d'aigua de cia dels mitjans de comunicació i ració que, al seu torn, hauran de abans recordar als nous consellers Catalunya va convidar tots els as- les diferents comunitats autò- va apostar en una primera instàn- proposar al seu director perquè la seva «responsabilitat» per «no sistents a brindar pel nou execu- nomes», va afegir Milà. EFE/DdeG cia per a què aquests organismes aquest sigui ratificat pel nou Go- decebre la il·lusió i esperança que tiu català.

ADMET QUE EL GOVERN HAURIA DE TENIR MÉS DONES PRETÉN CREAR UN PARLAMENT MÉS «EFICAÇ I ÀGIL» RESTAURANT I PARC D’ATRACCIONS Saura veu «molt possible» Benach vol que el conseller EL MIRADOR que Rafael Ribó sigui el en cap pugui respondre nou síndic de greuges preguntes del president Fin de año 2003-2004

EFE/DdeG blema de la paritat és que, sovint, el parlamentarisme modern en EFE/DdeG Tartaleta de manzana con gambas BARCELONA posar una dona vol dir treure un BARCELONA qualsevol país d'Europa hi ha una Carpaccio de rape a las finas hierbas home que ja hi és, i això costa als importància més gran de les co- Piña con salmón ahumado El nou conseller de Relacions partits», va afegir. El nou president del Parla- missions i es fan plens molt més Melón con Jamón de Jabugo Torradas con mouse de anchoas Institucionals i Participació, Joan D'altra banda, sobre la refor- ment, Ernest Benach, va afir- àgils i eficaços». Els plens setma- Croquetas Baby Saura, va considerar ahir «molt ma del Codi Penal que preveu pe- mar ahir que les preguntes di- nals impliquen «reordenar tam- Buñuelos de bacalao possible» que el ja exdiputat del nes de presó per convocar re- rigides al president de la Ge- bé la discussió en el ple i quin pa- Pimientos del piquillo con gambas Parlament Rafael Ribó sigui el nou ferèndums, Saura va apostar per- neralitat per contestar en una per tenen les comissions», va afir- síndic de greuges, ja que hi ha què «els grups parlamentaris sessió de control poden obtenir mar. Per això, el Parlament «ha de «converses avançades» perquè «és catalans plantegin una consulta al resposta també del conseller en reordenar les seves feines, els seus 1) Cóctel de buey de mar relleno de marisco un capital polític que Catalunya Consell Consultiu per portar cap, i les adreçades al Govern horaris, maneres de treballar i els 2) Solomillo de ternera a la brox no pot desaprofitar». aquesta llei al TC». pot contestar-les aquest o qual- seus circuits per ser molt més efi- con guarnición de patatas, cebollitas «Rafael Ribó seria un excel·lent Saura també va al·ludir Eus- sevol conseller. «Aquí hem de caç i àgil». y setas variadas kadi i va desitjar «que el nou Go- síndic de greuges, i el repte és que ser absolutament oberts», va Adaptar-se al Parlament ha de ser per consens parlamen- vern català sigui una contribu- afirmar, i va demanar als grups tari» –va afirmar–, encara que «té ció que el PSE variï de posició», i «un esforç d'imaginació i veu- Benach va dir que el president Biscuit de almendras con crema inglesa una talla política que va més enllà va destacar que al partit «hi ha re la millor manera de plante- de la Generalitat «s'haurà d'adap- Cafés y licores de la seva adscripció partidista» persones com Odón Elorza que jar la qüestió, tant pels interes- tar al Parlament» tot i els proble- Aguas y refrescos Vinos de Rioja i «ha estat una proposta que ha tenen una posició absolutament sos dels grups com del Govern». mes d'agenda que li suposi aques- Cavas Montesquieu brut vingut també d'altres partits po- contrària a la posició del PP i del En qualsevol cas, va conside- ta reordenació, perquè «el paper Uvas de la suerte y bolsa de cotillón lítics». Entrevistat a COM Ràdio, PSOE a nivell de l'Estat». Amb vis- rar «bo que hi hagi aquest con- del Parlament s'ha de respectar», Saura va admetre que «en aquest ta a les eleccions generals de març, trast (entre l'Executiu i l'oposi- si bé «cal adaptar, veure com són Baile en nuestro salón con la actuación Govern hi hauria d'haver hagut es va mostrar «convençut» que ció) tan sovint com sigui pos- les agendes i calendaris, si els con- de «Alma Brava» y disco móvil més dones, motiu pel qual és una ICV-EUiA «seguirà creixent» i va sible». trols els fa una setmana el Govern PRECIO: 60 € adultos - 30 € niños assignatura pendent que té el Go- afegir que «el gran repte és acon- En una entrevista a Catalu- i una altra el president, si aquest vern encara». «Si ICV-EUiA n’ha- seguir una majoria d'esquerres de nya Ràdio, Benach va reiterar la pot delegar i quants plens es po- PER A RESERVES gués tingut dues de gestió, una era progrés al congrés» per treure el seva aposta per fer plens i co- den fer», entre d'altres coses. «Tot dona segur», va afirmar. «El pro- PP del Govern. missions setmanals, «perquè en això ho hem de veure», va afegir. 972 47 34 08

Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 24/12/2003. Pàgina 27 AVUI dimecres ◆ ◆ 24 de desembre del 2003 POLÍTICA 11

EL NOU GOVERN PSC i ERC reequilibren el control de les àrees amb més pressupost El republicà Manel Balcells entra a l’equip de a Sanitat mentre Pep Mir i Genoveva Català s’incorporen a PTOP i Medi Ambient

A. Balanzà / M. Fernández BARCELONA

El PSC i ERC van continuar ahir els retocs del pacte tri- partit, ara en el nivell d’es- tructuració dels departaments, i van arribar a un acord per designar dos càrrecs adjunts als consellers de Sanitat i En- senyament, Marina Geli i Josep Bargalló, de manera que un republicà es convertirà de fet en el número dos de la conse- llera socialista i un socialista tindrà el mateix rang respecte del conseller republicà. Aquest nou càrrec, que fins ara s’havia plantejat en termes de ‘viceconselleria’ per simbo- litzar l’equilibri entre totes dues forces en dues de les àrees de govern amb més pressu- post, tindrà finalment una ca- tegoria de secretari general perquè s’adeqüi així al regla- ment de la funció pública. Aquests dos nous càrrecs del govern seran designats oficial- ment avui mateix en el consell executiu i després seran anun- ciats, amb la resta de secretaris generals, pel portaveu del go- vern, , en l’ha- bitual roda de premsa amb els MIQUEL ANGLARILL mitjans. Un d’aquests dos màxims responsables, en aquest cas l’assignat pels republicans a Maragall matisa la seva promesa d’independència dels mitjans Sanitat, serà Manel Balcells, director mèdic de l’Hospital ➤ Pasqual Maragall va presidir ahir per primer cop el tradicional conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira i del de Relacions Ins- General de Granollers i tinent dinar de Nadal que ofereix el màxim mandatari català als repre- titucionals, Joan Saura, va reconèixer que “independència” és d’alcalde d’ERC a la capital va- sentants dels mitjans de comunicació al Palau de la Generalitat. “una paraula molt forta” que, vista des de dins del govern, li fa llesana. En un saló Sant Jordi ple de gom a gom, Maragall va respondre “una mica de respecte”. Per això, va preferir parlar de facilitar un Pel que fa a altres conselle- a la intervenció de la degana del Col·legi de Periodistes, Mont- funcionament “sense dependències” i, en tot cas, “autonòm” del ries, el departament del Con- serrat Minobis, per matisar la promesa electoral d’independen- poder polític. També va confessar, en to distès, que no li agraden seller en Cap incorporarà dència dels mitjans de comunicació i, especialment dels que les pintures històriques del Saló de Sant Jordi, perque li fan una Montserrat Coll, una activista conformen la CCRTV. El president, acompanyat a la taula del certa sensació “d’opressió”, si bé va garantir que no el repintarà. laica favorable a la Conferència Episcopal Catalana, a la direc- ció general d’Afers Religiosos com a Síndic de Greuges, tal tindrà l’escó a ERC, però Pere Madrid i que no té res a veure que depèn de les noves atribu- com havia avançat l’AVUI. Esteve el cedirà a Isabel Nonell, amb el meu entorn polític”, va cions de Josep-Lluís Carod-Ro- Benach revela una La corrua de nomenaments també de la plataforma Cata- assegurar Benach, sense aclarir vira. A Política Territorial i conversa amb “algú provocarà de manera immedi- lunya 2003. qui era l’interlocutor. Obres Públiques, s’ha confir- ata l’entrada com a nous di- D’altra banda, el president Segons aquesta conversa, mat la incorporació de Pep de Madrid” sobre la putats al Parlament dels can- del Parlament de Catalunya, que Benach es va encarregar de Mir, exdiputat i veterà col·la- didats del PSC, ERC i ICV que Ernest Benach, va explicar ahir detallar, Aznar posarà fi al seu borador de Joaquim Nadal, que mala relació entre en van quedar a les portes. de viva veu el que en determi- mandat de vuit anys al capda- tindrà com a secretaris secto- el rei i Aznar Amb set consellers que deixa- nats cercles polítics és un se- vant del govern espanyol amb rials de Planificació i de Mobi- ran el seu escó i altres diputats cret de domini públic: les for- “tres problemes greus”: una litat, respectivament, Oriol que seran secretaris generals o tes discrepàncies que hi ha estratègia equivocada d’alian- Nel·lo i Manel Nadal. La regi- directors generals, els benefi- entre el rei Joan Carles i José ces a Europa, on “s’ha barallat dora d’ICV a Molins de Rei Ge- Saura, el de Relacions Institu- ciats seran socialistes com Ro- María Aznar. Va ser en una amb França i Alemanya, que és noveva Català serà la número cionals i Participació, sona berto Labandera, Maria Àngela entrevista a Catalunya Ràdio el pitjor que es pot fer”, un dos de Medi Ambient, la con- com a possible responsable de Gassó, Joan Galceran, Bernar- on Benach va revelar la “bara- problema greu a l’Estat amb selleria que encapçala Salvador la direcció general de Relaci- do Fernández, Juan Manuel lla” entre el cap de l’Estat i el Catalunya i Euskadi i el fet que Milà, i encara no és públic qui ons Institucionals l’exdiputada Jaime o Teresa Estruch per president espanyol, tot i que “per acabar-ho d’adobar s’ha es responsabilitzarà de la se- ecosocialista Carme Tolosana, Barcelona, Esteve Pujol i Martí sense referir-se al contingut de barallat amb el rei”. A aquesta cretaria general d’Habitatge. informa Sònia Pau. Encara en Sans per Girona i Joaquim Jo- la visita oficial que va mante- última discrepància, l’interlo- Pel que fa a l’altre departa- l’àmbit d’ICV, ahir Joan Saura sep Paladella per Tarragona. nir dimecres, sinó a una con- cutor del president de la cam- ment que està en mans va qualificar de “molt possible” Com Joaquim Nadal al PSC, versa anterior amb un cone- bra catalana s’hi havia referit d’ICV-EA i que dirigeix Joan el nomenament de Rafael Ribó Josep-Lluís Carod-Rovira man- gut. “És una persona que està a com “el final d’Aznar”.

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 24/12/2003. Pàgina 11 AVUI dijous, 25 / divendres, 26 ◆ ◆ de desembre del 2003 OPINIÓ 3

DE FIL DE VINT

CONTE DE NADAL

Isabel-Clara Simó ◆

s un dia esclatant d’agost. Pau se submer- geix en la nova Piscina Municipal, pro- fundíssima. És un nedador expert. Té els ulls oberts i veu peus agitant-se a sobre seu i cossos escapçats, lívids i joiosos. Ara obrirà la boca i s’empassarà un glop enor- me d’aigua. Tothom creurà que és un ac- Écident i la família –Berta, tan bonica, i el preciós Joan, tan petit– no patirà pel seu suïcidi, sempre punyent. Només fa vint-i-quatre hores que sap que té càncer de fetge, i es nega a sobreviure com un condemnat al dolor i a una mort lenta. Just en aquell moment, una noia de cabells llarguíssims, despullada, neda ondulant cap a ell; el mira i li somriu; baixa com una fletxa, directa a ell, i amb el dit li assenyala el fetge. És una fada, una apari- ció, un ésser sobrenatural. Potser ha vingut a gua- rir-lo? L’aire se li acaba. La fada ha desaparegut. Pau fa impuls i puja a la superfície. Respira a grans alenades. Berta el saluda amb la mà i fa anar la maneta de Joan. Sans i bells, tots dos. A l’altra banda de l’atapeïda piscina, Laura, amb un tanga NON STOP diminut i els pits nus, corre enjogassada cap a les amigues. “Ho he fet!”, crida. Juguen a penyores i a ella li han manat tocar-li el melic a un home a dins de l’aigua. “Ho he fet”, s’exalta victoriosa, i riuen. DE LA INDEPENDÈNCIA De seguida, recullen les bosses i es vesteixen, em- bolicades en alegres tovalloles. Ara és Nadal, i Pau A L’AUTONOMIA es desperta en un llit d’hospital. Tot és confús, la llum és massa forta i l’aire massa calent. Què fa allà Marçal Sintes estirat? Què ha passat? On és? Que s’ha mort? ◆ Aleshores veu una cara, surant a sobre d’ell: és aquella fada misteriosa que se li va aparèixer a dins de l’aigua l’estiu passat. Ara porta els cabells reco- l dinar amb periodistes que per veuen diferents, i que, per tant, ara ja no llits i va vestida tota de blanc. Sembla un àngel. Li Nadal ofereix el president de la Ge- promet “independència”, sinó només “no somriu, com aleshores, i de nou li toca el fetge, neralitat es va produir dimarts i dependència” o “autonomia”. Unes hores però aquest cop amb lentitud, com si l’acariciés, i E com sempre va parlar primer el més tard, al programa de Catalunya Ràdio després desapareix. Laura, infermera substituta, li degà, en aquest cas degana, del Col·legi de Catalunya nit una oient expressava la seva lliura l’informe al metge de guàrdia, resignada a Periodistes. Montserrat Minobis es va decla- inquietud pel que pogués passar amb TV3 i la passar el Nadal entre malalts. “El de la 2512 té la rar il·lusionada i esperançada pel canvi a l’e- mateixa Catalunya Ràdio. La dona, votant ferida ben tancada”. “El trasplantament de fetge xecutiu català. Després de referir-se a Mara- d’ERC, temia que el nou govern esguerri sembla tot un èxit. Mai no havia vist un procés tan gall com “amic Pasqual”, va recordar a tots i aquests dos mitjans, que, dit sigui de passa- ràpid. Ja veu, Laura, aquest pobre home, tant que a totes (Minobis invariablement diu benvol- da, constitueixen un dels èxits més evidents ha patit els darrers mesos, i ara és un home nou. guts i benvolgudes, amics i amigues, com- de l’era Pujol. Estaria bé –tot i que per Vostè creu en els miracles?”. “No, doctor”. “Doncs panys i companyes) el compromís del tri- creure-ho cal albergar almenys tanta il·lusió i jo, miri, de vegades no entenc què fa que un cos partit de garantir la independència dels esperança com la degana– que Maragall no vagi bé i què fa que vagi malament. Ah, i feliç Na- mitjans de comunicació públics. L’“amic malmetés la feina feta i conjurés la tempta- dal, Laura”. “Feliç Nadal, doctor”, somriu Laura. I a Pasqual” va respondre, davant la general es- ció de sumar TV3 i Catalunya Ràdio al ja prou fe que té un somriure lluminós. Màgic. tupefacció, que, bé, des del poder les coses es aclaparador exèrcit mediàtic al seu servei.

VEU EN OFF ereves de les saturnals ro- tat popular es preocupi pels dubtes manes, i al cor del solstici raonables de sant Josep, a qui el fol- d’hivern –just a l’hora en klore descriu sovint com el “pobre H què sortim de la llarga i sant Josep”. De la devoció al sant en negra nit–, les festes de Nadal sempre SANT JOSEP tenim un monument, sempre ina- em retornen al nen que porto a dins. cabat –com els dubtes sobre qui Que el sol que il·lumina i venç les te- l’inspira– de la Sagrada Família de nebres sigui, en la tradició cristiana, Ignasi Riera Gaudí. Al llarg dels anys t’adones un infant és, si més no, una aportació ◆ que no et pots refiar gaire ni dels mitològica estimulant. Cada Nadal prepotents ni dels dogmàtics que ho recomano la lectura i l’audició d’uns saben tot i que no dubten. El dubte quants clàssics: des del Pessebre de Pau bretot, recomano l’antologia de Joan que porten els nostres avantpassats a és, al capdavall, el camí cap a la sa- Casals i Joan Alavedra, al Poema de Amades de nadales tradicionals ca- portar abrics i menjars al nou-nat, hi viesa, l’actitud d’aquest ingent per- Nadal de Sagarra, passant pels Onze talanes, petita meravella de poesia ha una figura que sempre em sor- sonatge secundari, mereixedor de Nadals i un Cap d’Any, de J.V. Foix, i els popular, pedretes al camí del nostre prèn: la de Josep, espòs de Maria, l’Oscar, que es diu sant Josep. Ah! I poemes de retorn al mite de la inno- itinerari vital. Si m’impressiona el pare putatiu (que d’aquí ve Pepe)de bon Nadal, sense la paraula pau cència perduda de Pere Quart. I, so- reflex de la fam i del fred col·lectius, Jesús. No és estrany que la sensibili- després d’un 2003 tan bèl·lic.

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/12/2003. Pàgina 3 AVUI ◆ ◆ diumenge 2 OPINIÓ 28 de desembre del 2003

AVUI EDITORIAL PREMSA CATALANA S.A. jaume vilalta President josep planas Director financer ...... vicent sanchis Director que són una autèntica referència a tot arreu. Gràcies als ❖ seus professionals i també –convé no oblidar-ho– als albert sáez Mitjans públics Director adjunt responsables polítics i periodístics que els han fet com són. ❖ Aquesta segona consideració no és tan reconeguda segons lluís martínez on. Contra el que s’ha dit massa sovint, la ingerència del josep playà “no dependents” Subdirectors govern de la Generalitat en la televisió i la ràdio públiques ❖ no ha estat excessiva. Només cal mirar cap a uns altres Seccions: joan armengol n el tradicional dinar de Nadal que cada any models –l’espanyol, l’andalús, el valencià o el basc– per [Economia] organitza el president de la Generalitat amb saber fins a quin punt a Catalunya en aquest sentit s’ha ignasi aragay xavier cester els representants del món de la informació de treballat d’un altra manera. [Cultura i espectacles] Catalunya, enguany Pasqual Maragall –que Potser aquesta falta d’ingerència i de control s’explica toni brosa [Esports] s’hi estrenava– va contestar a una al·lusió més per la falta de possibilitats per perpetrar-la que per la david castillo Edirecta de la degana del Col·legi de Periodistes sobre els intenció sincera del govern. Però ha estat així. Qui afirmi [Suplement Cultura] mitjans de comunicació públics. Montserrat Minobis es el contrari sap que distorsiona la realitat de manera tan david gonzález [Política] va referir a una petició que un grup de professionals va interessada com sectària. Només cal fer un ullada als santi gonzàlez fer al mateix Maragall durant la campanya, en la qual se responsables actuals dels programes o dels informatius de [Món] pepa masó li demanava que prioritzés els criteris professionals i Televisió de Catalunya per constatar la falta de sintonia [Societat] l’autonomia de les televisions i les ràdios de titularitat més que evident respecte al projecte polític de CiU. òscar montferrer [Comunicació] pública en el cas de ser nomenat president. La veritat és Aquesta realitat s’ha manipulat massa sovint. albert pla que la demanda es va plantejar en un acte de marcat to Des de l’oposició s’havia demanat fins ara “menys in- [Edició] pere prats partidista, que va ser organitzat per un grup de perio- gerència” i més “independència”. La primera petició [Disseny] distes clarament afins a l’oposició en aquells moments. sembla que s’havia de fer d’ofici; la segona és, almenys, montserrat rius [Documentació] Periodistes que en aquest país han actuat sempre sense discutible. Les fórmules que fins ara han proposat els miquel anglarill cap mena de complexos a l’hora d’evidenciar les seves col·lectius representants de la professió i els partits que ara [Fotografia] pere tió fílies i fòbies polítiques i fins i tot partidistes. Però, mal- han arribat al govern són molt qüestionables. Deixar els [Opinió] grat això, la demanda hi era i també la preocupació. mitjans públics a Catalunya en mans de “la professió” Delegada a Madrid: anna grau Ara que Convergència i Unió ja no és al govern de la podria voler dir acabar en mans d’una endogàmia cor- ...... Generalitat potser ha arribat el moment de poder fer porativa que ideològicament no se situa, sovint, en les Publicitat: algunes valoracions molt més en fred. Sense les pressi- mateixes coordenades que la voluntat expressada a les albert borràs ons, tot i que en aquest context sembli paradoxal, dels urnes. Si el control polític dels mitjans públics no és Màrqueting i Comunicació: carles santamaria periodistes i els mitjans més hostils –que no més equi- efectiu, ¿qui és capaç de trobar una fórmula alternativa Distribució: tativament crítics– amb la gestió de la federació nacio- que depengui de la voluntat popular, que és, en darrer patrícia tarrida nalista. Fa temps que fins i tot l’oposició reconeix que els terme, qui els finança? Més enllà dels interessos corpora- Sistemes: joan serra mitjans públics de la Generalitat han estat un –si no el tius, ¿és possible un debat sincer en aquest sentit? Recursos Humans: àngel lópez principal– dels mèrits indiscutibles de Jordi Pujol. Cata- Pasqual Maragall, que abans havia demanat mitjans Administració: lunya Ràdio i Televisió de Catalunya presenten un balanç “independents”, reivindica ara la fórmula de la “no-de- jaume serrà [comptabilitat] clarament positiu. És cert que hi ha punts absolutament pendència”. Un plantejament que no ha irritat gaire els ...... criticables, com ara la desproporció d’algunes plantilles qui fins ara havien plantejat les peticions de “professio- Centraleta Tel.: 93 316 39 00 - Fax: 93 316 39 36 Publicitat Tel.: 93 316 39 23 - Fax: 93 316 39 25 –concretament la de TV3–, el sistema de finançament nalitat” més agosarades. Potser perquè feien trampa? Però Subscriptors Tel.: 93 316 39 14 - Fax: 93 316 39 15 dels dos mitjans –que ha acumulat un deute excessiva- mentre el nou president presenta una nova –i limitada– Distribució Tel.: 93 316 39 16 - Fax: 93 316 39 15 Servei al lector Tel.: 93 316 39 00 - Fax: 93 316 39 15 ment inflat– i alguns projectes que no han reeixit del tot proposta de canvi, el ball de càrrecs i la rumorologia Consell de Cent, 425 - 08009 Barcelona –com ara el nou disseny del Canal 33 i la nova cadena augmenten. ¿Es pot ara, realment, sense acusacions de Delegació a Madrid: Zorrilla, 21, 2n C. - 28014 Madrid que pretén oferir informació les 24 hores del dia–, però complicitat amb “el pujolisme”, i sense segones intenci- Tel.: 91 521 27 68 - Fax: 91 521 29 37 també ho és que el saldo final enlluerna. ons massa òbvies, obrir un debat sobre la qüestió? ¿Es pot Adreça Internet: http://www.avui.com Catalunya és un país petit, amb uns recursos i un po- trobat una fórmula que permeti un control polític me- Impressió: BERMONT tencial limitats, que ha aconseguit uns mitjans públics surat i un ample marge de maniobra professional? DL: B20.249-1976 DIFUSIÓ CONTROLADA PER L’OJD

s veia venir que des de Madrid TORRE DE GUAITA tament el contrari, és a dir, que l’es- ens arribarien andanades poliació de Catalunya és certa i que contra l’intent de reformar el s’incrementa cada any. Caldrà, doncs, E sistema de finançament i de unificar els criteris i la metodologia. reconduir la solidaritat fins a uns lí- Els alemanys dominen a la perfecció mits més equitatius i sostenibles. Jus- aquesta comptabilitat i només caldria tament per això vàrem començar el VADEMÈCUM (V) demanar-los assessorament per apor- Vademècum, a fi d’ajudar els nostres tar finalment la transparència que el conciutadans a no deixar-se acoquinar Col·lectiu J.B. Boix govern central s’ha negat per dues pels falsos profetes de la solidaritat. ◆ vegades a facilitar malgrat el mandat Amb això ja hi comptàvem, tot i que imperatiu del Parlament d’acabar crèiem que ho farien els mercenaris de científic i acceptant com a bons els recordar, per tant, algunes coses. Pri- amb l’opacitat. Per cert, prenguin l’opinió publicada i no directament prejudicis centralistes que titllen mera, que contra l’estudi de la Fun- nota que Madrid ha rebut fins a l’úl- l’encisadora presidenta Esperanza d’insolidaris els donants que, de tant dació BBVA, que de totes maneres re- tim any 2,5 vegades més inversions Aguirre, grande de España consort i contribuir a l’interès general, han coneix que Catalunya cau en picat al que tot Catalunya i Barajas 5 vegades molt més experta en heràldica i golf quedat exhaustos. rànquing de les autonomies quan, en més que l’aeroport del Prat o bé que, que no pas en cultura (de ministra va Resulta, doncs, que el missatge lloc del PIB o riquesa produïda, s’a- gràcies a Iberia, participada per Caja- parlar de l’escriptora Sara Mago) i en s’haurà d’orientar també Catalunya gafa com a criteri la renda familiar Madrid per ordre de la comunidad au- finançament autonòmic. Però el que endins per als qui viuen aquí desti- disponible després d’impostos, i a tónoma, Barcelona s’ha quedat sense no ens esperàvem, tot i que aquesta nats i fan no se sap quins mèrits a l’estudi de la Fundació Funcas de les vols transoceànics. Ah, i que sobre la trista, vella i dissortada pàtria ja ha base de deformar la realitat. Als mo- caixes de tot Espanya. El primer, fi- possibilitat que Catalunya perdi ajuts conegut molts Galinsogues, és que ros amics de la metròpoli residents a nançat pel Sr. González, designat pel de la UE, només recordarem que el d’entre els nostres propis rengles me- la nostra colònia i als quintacolum- govern central per fer-se càrrec del metro de Madrid es va fer amb fons diàtics faltarien veus que donessin nistes defensors de la permanència banc anteriorment basc, dóna uns europeus, però que la línia 9 de Bar- crèdit a les teories anticatalanes de indefinida d’un statu quo absoluta- resultats. Però el segon, elaborat pel celona no, perquè el govern central Gallardònia sense cap mena de rigor ment injust i perniciós, els hem de catedràtic J. Alcaide, demostra exac- s’hi ha oposat.

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 28/12/2003. Pàgina 2