DOCSLIB.ORG

Crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm. 5 El PSC vol limitar els mandats i CiU s’hi oposa a proposta de Pasqual Maragall de limitar a dues legislatures la per- L manència al capdavant de la Generalitat, no compta amb el suport de les for- ces polítiques de la dreta. El pri- mer en dir públicament no a la limitació del mandat presidencial va ser el candidat de La imatge de Pasqual Maragall presideix la tanca electoral del PSC. El missatge posa l’èmfasi en la necessitat de votar el canvi per portar aires nous al Govern de Catalunya. Convergència i Unió, Artur Mas. Segons Mas aquesta és una regu- lació “no necessària”. L’actual conseller en cap entén que la limitació correspon només als Arrenca la campanya per països que tenen règim presiden- cialista. El Partit Popular ha coin- cidit amb Mas en el rebuig a la proposta de Maragall. El dirigent conservador Alberto Fernández Díaz no es va estar de recordar fer president Maragall que Maragall havia estat 15 anys alcalde de Barcelona. Limitar la permanència d’una mateixa per- PER COL·LABORAR sona a la presidència a un màxim Els candidats faran Totes les enquestes de 8 anys, després dels 23 anys de actes arreu del país per pronostiquen que el Jordi Pujol com a màxim respon- sable de la Generalitat, és la pri- explicar el Programa www.maragall.org Canvi podrà doblegar el mera d’una sèrie de mesures que Social de Catalunya sistema electoral de CiU Pasqual Maragall considera imprescindibles per aconseguir la Pàgina 3 rehabilitació de la vida política catalana. Altres propostes en aquesta direcció fan referència als contractes d’obres i serveis, a ENTREVISTES les assignacions dels alts càrrecs i Percentatge de PIB dedicat a la sanitat pública (1999) assessors o al fet que les retribu- Font: ‘L’Estat del Benestar a Catalunya’. Vicenç Navarro. IDESCAT i EURESTAT cions íntegres de tot el perso- nal de la Generalitat puguin ser consultades a Internet. 300 alcaldes i regidors 8,2 7,1 5,7 4,9 independents Marcelino Iglesias donen suport al canvi “Pujol va intentar Pàgina 9 vendre l’Ebre a canvi dels vots del PP” Pàgina 4 SuèciaUnió Europea Espanya Catalunya Falten Isabel Cuixet “Falta aire fresc. Pasqual Maragall El PSC vol garantir un m’agrada i punt!” Pàgina 12 mínim de 10 minuts UNIVERSITAT per cada visita mèdica se2tmanes Jordi Nadal Oller pel Javier Tejada El projecte socialista també pretén reduir les llistes Jordi Maluquer de Motes d’espera i incloure l’atenció als malats mentals i als canvi Pàgina 8 drogodependents en la xarxa de salut general Pàgina 7 2 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003 per primer cop finestraoberta MARINA POL: ‘Del blanc i Àngel Clua Ríos negre al color’ Secretari general de Química i Energia UGT Tarragona Amb vint anys, estudia direc- ció i administració d’empre- ses, tot i que no es veu “No pot ser que darrere d’un despatx de fusta fosca dirigint negocis i exe- s’edifiqui a prop de cutant plans de negocis la petroquímica” sense ànima. A l’horitzó, la Marina Pol hi veu el Tercer platja, Món i s’hi veu implicada, des Al complex petroquímic de Tarragona hi tre- i a la política som milers”. d’una ONG perquè “el siste- ballen més de 8000 persones. És, per tant, Amb els anys li ha canviat la ma és imperfecte, ja ho sé, i una peça clau en l’economia i en la vida de imatge de la política, perquè s’ha de canviar des de dins”. l’àrea. “de petita, l’associava a uns Entén que el vot del proper –Ja fa molt anys que hi vam començar a treba- senyors grans i seriosos, en 16 de novembre és el primer –Com va l’equilibri entre la química i el turisme? llar. Ningú pot dir que es pot garantir el 100%, blanc i negre, sense color”. pas necessari per qualsevol –Des del setembre tenim un nou Pla Director però aquí hi ha nivells de seguretat importants. Avui, espera amb ganes les construcció de futur “som un de les activitats industrials i turístiques del Camp Exigim millores tècniques i de formació. eleccions, perquè ara la polí- gra de sorra minúscul, és de Tarragona però per part nostre, seguirem rei- Nosaltres, l’UGT i l’AEQT vam ser els primers tica l’entén amb mil colors. cert, però gra a gra es fa la vindicant dues qüestions: un recurs de reposició en fer cursets per la gent que entrava nova a la sobre la transformació dels usos d’algunes empre- química i hi han passat 5000 treballadors. Això sí, ses i el tema de les distàncies respecte la població fa 25 anys que estem demanant que hi hagi una civil. unitat de cremats a Tarragona. per: Iu Forn –Quina és la normativa? –El problema són les subcontractacions? ¡viva –Hi ha una norma europea que marca les direc- –Suposen el 30% de la gent que treballa a la Honduras!... i trius de seguretat i nosaltres reclamem que el Pla química. El problema són les parades de mante- Director ho respecti. Hi ha municipis com Vila- niment, però de totes maneres aquí no hem tin- Seca que estan creixent molt a prop de la indús- gut accidents molt greus. És l’hora dels adeus tria; no pot ser que es pugui edificar a 500 metres –Què demana al nou govern de Catalunya? quan ja s’establia una distància de dos quilòme- –Tenim un compromís de progrés, tenim un Quines coincidències que té la Fomento del Trabajo (de su tres l’any 60. Pla Director, el PLASEQTA, el Panel Públic per vida, oi? En un mateix cap de trabajo, claro) o com Santiago –I què fareu per què això no passi? dialogar sobre els problemes de la petroquímica. setmana hem viscut tres esde- Fisas, un mite i un exemple –A partir d’ara ens queda la via dels recursos, El que hem de fer és que tot això funcioni de veniments complementaris: la empresarial, no hagin anun- haurem d’anar si cal al contenciós-administratiu. debò. Reclamem una llei perquè les subcontracta- Conferència de Donants, el ciat encara que s’estableixen a Les distàncies s’han de mantenir. cions siguin les mínimes possibles i sobretot per- LÍNIA DIRECTA Saló del Manga i el Barcelona l’Iraq. Al primer se li apareixen –Quan es va produir l’accident de Puer- què es mantinguin les plantilles fixes. No és Meeting Point. La complemen- esquerranosos amb cua i ban- tollano, aquí, tots els sectors de Tarragona vàreu només una qüestió laboral, ho és també de segu- tarietat està en que la yes per les cantonades i, defensar la seguretat. retat. Conferència de Donants era pobret, està tan espantadet una gran trobada immobiliària que la casa Dodot ja ha creat organitzada per veure qui la línia Rosell, triple absorció. “manga” més a l’Iraq. Ah, i El segon, pare del regidor del amb un mèrit afegit: que tot PP a l’Ajuntament de BCN del està fet des del desinterès, mateix nom, diu que si aquí val més callar perquè l’Iraq no té ni una tris- guanya l’esquerra s’endú la Álvarez Cascos J.A. Duran Lleida ta bombolla immobiliària. seva empresa. “La Autopista A-7 es "Aquest diari es la Efectivament, entre Sadam, Res, home, res. Juan, crònica de l'engany, els nord-americans i la resis- Santi... No us ho penseu ni un una concesión. El conce- sionario efectúa un gasto crònica de la impotèn- tència fomentada pels nord- minut més. Ara que heu de y ha de retornarlo como cia perquè és un exem- americans, allà no hi queda marxar d’aquest país perquè inversión. El Gobierno lo ple d'impotència de sencera ni una bombolla. quatre rojos pretenen gover- único que tiene que qui aspira a governar I quin èxit, senyora. nar (santa innocència la dels hacer es controlar que la el país, la crònica Imaginin, els donants són rojos, oi?), quin lloc millor per prolongación de la conce- d'una mentida, la crò- senyors que, després de pre- establir-vos que a l’Iraq? Un sión o nica de la ignorància, el precio del peaje no un libel purament gar-los molt, han tingut el país on gràcies a la coalició pamfletari” gest de concedir uns crèdits a humanitària formada per sea excesivo” l’Iraq perquè reconstrueixin el Estats Units, la Gran Bretanya Jordi Pujol Mariano Rajoy que va quedar destruït pels i Espanya, ara hi ha prosperi- “Hi ha coses que “La actual dirección bombardejos ordenats pels tat, tranquil·litat i segure- no les hem pogut de CiU, encabezada governs on fan els seus nego- tat... només cal consultar la defensar a través por Artur Mas, está cis els senyors que han tingut llista diària d’atemptats. de l’Estatut, sinó dilapidando la mejor el gest de concedir uns crèdits Apa, macos, cap a l’Iraq hi amb la nostra herencia de Jordi a l’Iraq. Això si que és un cer- falta gent. I no patiu, que allà força a Madrid” Pujol” cle virtuós i no el dels nois no hi ha rojos. Allà hi ha Laporta.com. El que m’estran- verds, però no verds de color ya és que empresaris com ecologista, sinó verds de color Juan Rosell, president de de dòlar. EL TIRADOR crònicadelcanvi Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Producció: Magentamedia s.l. Consell Editorial: Javier Cercas Narcís Comadira Antoni Dalmau Anna Duocastella Rafael Nadal www.psc.es www.maragall.org Adreça: c/Nicaragua 75 08029 Barcelona Dipòsit Legal: GI-1268-2003 2 de novembre del 2003 crònicadelcanvi 3 ÚLTIMA ENQUESTA ENCARREGADA PEL PSC 1000 raons pel Maragall es manté com a canvi favorit i Mas retrocedeix L’últim sondeig enca- Evolució de la intenció de vot Eleccions Autonòmiques rregat pel PSC atorga Enquesta PSC El Periodico La Vanguardia Resultats a la candidatura del 15/10/2003 5/10/2003 14/9/2003 1999 Canvi un avantatge PSC 37,6% 37% 36,4% 37,8% de 5,2 punts sobre CiU.
Load more

Recommended publications
  • PERFIL Joaquim Nadal, D'alcalde Omnipresent a Girona a Crític Del PSC
    Política | Redacció | Actualitzat el 10/10/2015 a les 14:01 PERFIL Joaquim Nadal, d'alcalde omnipresent a Girona a crític del PSC La història del PSC i la de Joaquim Nadal van estretament lligades. Políticament no es poden entendre l'un sense l'altre. Nadal és el primer alcalde de Girona escollit democràticament i és qui governa la ciutat durant 23 anys. Entre el 1983 i el 1999 encadena una majoria absoluta darrera d'una altra, aconseguint entre 13 i 15 dels 25 regidors del consistori i amb un percentatge de vot que oscil·la entre el 47,5% i el 51,78% dels sufragis. L'any 1995, Joaquim Nadal és el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. La seva llista aconsegueix 34 escons al Parlament i s'erigeix com a cap de l'oposició al govern de Jordi Pujol. Mà dreta de Pasqual Maragall, es converteix en conseller de Política Territorial i Obres Públiques l'any 2003, amb el primer Tripartit, on exerceix també de portaveu. El 2006, amb la marxa d'ERC del govern, Nadal assumeix, a més, la conselleria de Presidència fins que es convoquen noves eleccions. Nadal repeteix al capdavant d'Obres Públiques durant el govern de José Montilla. El 2010, quan Montilla perd les eleccions i renuncia a l'acta de diputat, Joaquim Nadal assumeix el rol de cap de l'oposició al Parlament i presideix del grup socialista fins el 2012. Les discrepàncies amb el PSC es fan més evidents a mesura que avança el sobiranisme. Nadal sempre s'ha situat a l'ala catalanista del partit i xoca amb el camí iniciat per Pere Navarro (http://www.naciodigital.cat/noticia/57906/nadal/contradiu/navarro/potser/espanya/espanta/inverso rs) .
    [Show full text]
  • Forum Catalunya 2011 2012
    Curso 2011/2012 INDICE DE PONENTES XAVIER TRÍAS Alcalde de Barcelona 26 de septiembre de 2011 JOANA ORTEGA Vicepresidenta del Gobierno de Cataluña y Titular del Departamento de Gobernación y Relaciones Institucionales 7 de octubre de 2011 JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ Cabeza de lista por Barcelona del PP al Congreso de los Diputados 11 de octubre de 2011 PILAR FERNÁNDEZ I BOZAL Consellera de Justicia de la Generalitat de Catalunya 21 de octubre de 2011 JOAN COSCUBIELA Cabeza de lista por Iniciativa Per Catalunya-ICV en las Elecciones Generales 28 de octubre de 2011 ALFRED BOSCH Cabeza de lista por ERC al Congreso de los Diputados 4 de noviembre de 2011 JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA Candidato por CiU a la Presidencia del Gobierno y Presidente de Unió Democrática de Catalunya 8 de noviembre de 2011 SALVADOR ESTEVE Presidente de la Diputación de Barcelona 28 de noviembre de 2011 NÚRIA DE GISPERT Presidenta del Parlament de Catalunya 26 de enero de 2012 JOAQUIM NADAL I FARRERAS Presidente del Grupo Parlamentario Socialista en el Parlament de Catalunya 10 de febrero de 2012 CARLES PUIGDEMONT Alcalde de Girona 16 de febrero de 2012 1 Curso 2011/2012 XAVIER TRIAS Alcalde de Barcelona Hotel Rey Juan Carlos I 26 de septiembre de 2011 Presentado por: Sr. Josep Antoni Duran i Lleida, Portavoz del Grupo Parlamentario Catalán-CiU en el Congreso de los Diputados Moderado por: Sr. Enrique Badía, Nueva Economía Fórum Patrocinado por: Agbar, Assistència Sanitària y Red Eléctrica de España Número total de asistentes: 371 Asistentes más destacados: o Sr. Purificación Arraut Amat, Esposa del Sr.
    [Show full text]
  • Memoria04-05 V.Angles-Reserva
    Annex. Activities Involving Social Dissemination Lectures, Round-tables, Debates [7.10.2004] Hall, Centre de Cultura [23.11.2004] León Contemporània de Barcelona Rector Gabriel Ferraté gave a lecture on [1.9.2004] Universal Forum of Cultures. Debates on Education, co-organised by the “Liderar la universidad de la sociedad del Barcelona Faculty of Psychology and Educational conocimiento” at the University of Leon, Spain, Librarian Núria Ferran took part in the Human Sciences and the Fundació Jaume Bofill. on occasion of the specialisation course on Movements and Immigration World Congress “Política educativa i igualtat d’oportunitats. university academic management. Organised with a presentation of the COINE (Cultural Prioritats i propostes”, a lecture given by Xavier by the Fundación General de la Universidad de Objects in Networked Environments) project and Bonal, Miquel, Àngel Essomba i Ferran Ferrer. León y de la Empresa. the result of its application to content at the http://www.uoc.edu/dt/cat/bonal0305.html Centre de Documentació of the Museu d’Història [24.11.2004] Fòrum Can Basté. Barcelona de la Immigració a Catalunya. Organised by the [10.10.2004] Centre d’Estudis i Recursos Jordi Alberich, lecturer at the Faculty of Institut Europeu de la Mediterrània. Culturals, Provincial Council of Barcelona Information and Communication Sciences, took The Museu d’Història de la Immigració a Cecilia Braslavsky, the late Director of part in the talk “L’efecte Mobius: nous Catalunya’s website UNESCO’s International Bureau of Education, llenguatges artístics i comunicatius en la cultura http://oliba.uoc.edu/lab/migracio/index.htm. spoke about “Possibilities and limits of youth visual digital”.
    [Show full text]
  • Rediscovering Sephardic Catalonia: Heritage and the Museum of Jewish History in Girona
    Rediscovering Sephardic Catalonia: Heritage and the Museum of Jewish History in Girona James Nadel University of Michigan University of Michigan Working Papers in Museum Studies: Future Leaders, Number 2 (2016) Museum Studies Program Charles H. Sawyer Center for Museum Studies University of Michigan Museum of Art 525 South State Street Ann Arbor, MI 48109-1354 Office phone: 734-936-6678 Fax: 734-786-0064 www.ummsp.rackham.umich.edu [email protected] © 2016 The Regents of University of Michigan All rights reserved The University of Michigan Museum Studies Program’s series of “Working Papers in Museum Studies: Future Leaders series presents emerging research from a variety of disciplinary perspectives, all focused on the multiple concerns of the modern museum and heritage studies field. These papers feature the work of current and former U-M undergradaute students who are making a significant contribution to the growing field of Museum Studies. James Nadel majored in history at the University of Michigan, where he also minored in Museum Studies. This paper has its roots in an independent study he pursued for his Museum Studies minor and grew into undergraduate honors thesis in History. That thesis was honored by the University of Michigan Honors Program with the Terrence J. MacDonald Prize for Archival Research, for the “finest thesis making substantial use of archives or museums.” James can be reached at [email protected]. Rediscovering Sephardic Catalonia: Heritage and the Museum of Jewish History in Girona James Nadel, University of Michigan 1 The Museum of Jewish History in Girona, Spain is This description fills the Call with invisible, yet imagin- occupied by living ghosts.
    [Show full text]
  • Reactions to the Burning of Barcelona's Liceu Stanley Brandes
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Opera, Nationalism, and Class Conflict in Contemporary Spain: Reactions to the Burning of Barcelona's Liceu Stanley Brandes Catalan Review, Vol. XI, (1997), p. 9 - 25 OPERA, NATIONALISM, AND CLASS CONFLICT IN CONTEMPORARY SPAIN: REACTIONS TO THE BURNING OF BARCELONA'S LICEU'¡' STANLEY BRANDES INTRODUCTION On January 31, 1994, at IO:45 in the moming, the Gran Teatre del Liceu in Barcelona began to bum. During a simple soldering job near the left front stage, the vast curtain caught fire.
    [Show full text]
  • Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
    Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme».
    [Show full text]
  • FONS JOAQUIM NADAL I FARRERAS Vídeo
    Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) Fons Joaquim Nadal i Farreras 19/12/2016 FONS JOAQUIM NADAL I FARRERAS Vídeo Cintes de vídeo (VHS i Betamax) 1. Ajuntament de Girona. Formació i creixement d’una ciutat: Girona . 1986. VHS. 30 min. Realització: Narcís Sans. Guió: Jaume Fabre. Documental sobre el creixement de la ciutat de Girona. 2. Ajuntament de Girona. Girona als anys 1000 . 1986. VHS. 45 min. Realització: Narcís Sans. Documental sobre la Girona dels anys 785 al 1213 3. Girona (Spain) : Rosemary and Larry Barthlow : 6-9-88 . N. Sans TVE Girona. Girona, 1988. Betamax. 4. [Ple d’aprovació del projecte de variant de la carretera N-II per la vall de Sant Daniel]. [1988]. VHS. 20 min. 10 s. Sessió plenària a l’Ajuntament de Girona d’aprovació del projecte de variant de la carretera N-II per la vall de Sant Daniel. Imatges dels aldarulls que es produeixen durant el ple. 5. TVE. [Informatius : aldarulls durant la celebració d’un ple a l’Ajuntament de Girona per l’afer de la Variant de la N-II. 1988]. VHS. 6. Floret SL . Parc Central de Girona : procés de construcció i enjardinament . 1990. Guió i realització: Arcadi Lozano Pujol. VHS. 20 min. Reportatge sobre la urbanització del Parc Central. 7. TVE Catalunya. Els títols catalans del príncep . Barcelona, 1990. VHS. 1 h 05 min. Documental sobre els títols del príncep de a corona espanyola. Intervé Joaquim Nadal per parlar del títol de Príncep de Girona. 8. TVE Catalunya.
    [Show full text]
  • Joaquim Nadal
    Política | | Actualitzat el 15/07/2018 a les 19:52 Joaquim Nadal: «L'independentisme hauria de dir amb totes les lletres que l'1 d'octubre no va ser un referèndum» L'exdirigent socialista i exalcalde de Girona afirma que "el Catalunya un sol poble" és un objectiu desitjable en l'horitzó, però mai materialitzat Joaquim Nadal. | Adrià Costa. Joaquim Nadal (Girona, 1948) és historiador. Catedràtic d'Història Contemporània, va ser alcalde de Girona (1979-2002) i conseller de Política Territorial i Obres Públiques (2003-2010). L'any 1995, va ser candidat a la presidència de la Generalitat. Considerat durant anys un referent de l'ànima més catalanista del PSC, va acabar abandonant el partit el 2015. Des d'aleshores, observa la realitat amb un punt d'escepticisme i des d'una murrieria que sempre l'ha acompanyat. En aquesta entrevista, explica a NacióDigital com veu l'actualitat política, una visió enriquida per una llarga experiència en llocs de decisió. - Va abandonar el PSC l'octubre del 2015 després de 35 anys. On és ara Joaquim Nadal? - A casa. Em continuo sentint socialista i el concepte i la ideologia socialista transcendeix els partits. Els valors de la igualtat, de la superació de les desigualtats, d'una societat justa, de https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/28547/joaquim-nadal-independentisme-hauria-dir-amb-totes-lletres-octubre-no-va-ser-referendum Pagina 1 de 9 disminuir les diferències entre rics i pobres, van molt més enllà de les sigles d'un partit. Per tant, sóc socialista sense partit i un observador atent de la realitat.
    [Show full text]
  • Dia a Dia Sara Maso I Carme Tejeiro
    DIA A DIA SARA MASO I CARME TEJEIRO DESEMBRE 2003 en mans dels populars, ha qualificat d'il·legal la difusió que han fet de les revistes associades 1 DE DESEMBRE aquesta emissora que va engegar l'anterior i un premi extraordinari als expresidents de govern del Pacte de Progrés. El Sindicat de l'associació Ferran Mascarell, Antoni Zabala, PERNAU, PREMI MICROFON DELS Periodistes de les Illes Balears ha criticat, Manuel Sayrach, Roser Bofill i Humbert Romà. INFORMADORS juntament amb altres entitats, el tancament de L'APPEC, que celebra el seu vintè aniversari, ha Josep Pernau ha estat guardonat amb el Premi Som Ràdio perquè "constitueix un acte que presentat, al llarg de la Setmana, l'anuari de Micròfon dels Informadors de l'Associació afecta brutalment la llibertat d'expressió." l'entitat que porta per títol La revista de les Professional de Premsa, Ràdio i Televisió (APEI). revistes. L'APPEC agrupa els editors de 120 Els premis que han distingit altres professionals capçaleres escrites en català que treuen al del món de la premsa, ràdio i televisió 2 DE DESEMBRE mercat uns 600.000 exemplars mensuals. s'atorguen als professionals i mitjans que han destacat durant la temporada anterior. LA PREMSA ALEMANYA CONTRA LA CENSURA POLÍTICA ALÍ LMRABET, "PROTAGONISTA" Nou dels principals diaris alemanys es S'atorga el Premi Protagonistas, de Periodisme, manifesten conjuntament contra la pràctica al periodista marroquí Alí Lmrabet, condemnat a habitual dels polítics de revisar les entrevistes tres anys per unes caricatures considerades abans de ser publicades als mitjans. És gairebé "ofensives" per Mohamed VI. En total són inevitable que el polític alemany demani al 15 les persones premiades pel programa Prota¬ periodista poder llegir l'entrevista abans de gonistas de Luís del Olmo, entre ells l'anterior publicar-la.
    [Show full text]
  • El PP Vol Enfortir L'estat I Les Penes Pels Delictes
    AVUI ◆ ◆ dimecres 14 POLÍTICA 19 de desembre del 2001 EL CONGRÉS DELS POPULARS XIV Congrés Anna Grau MADRID El PP vol enfortir l’Estat i les penes Les quatre ponènci- es del congrés del PP presentades ahir pels delictes contra la convivència apunten en el seu Políticament, les ponències Gabriel Elorriaga. En realitat, seva plena vigència”. I s’afe- no es fa extensiva al camp conjunt a un enfor- més rellevants són la que tots dos textos es comple- geix: “Hem comprovat que és econòmic; totes les ponències desenvolupa el concepte de menten per definir un horit- a l’Estat on els ciutadans i la posen l’accent en el centre timent de l’Estat i a “patriotisme constitucional”, zó molt més bel·ligerant en la resta d’institucions adrecen reformista com a divisa ideo- un enduriment pe- a càrrec de Josep Piqué i Ma- defensa del paper de l’Estat les seves demandes quan ve- lògica invariable. “Governar nal de la lluita anti- ría San Gil, i la que analitza el com a garant de la seguretat uen amenaçada la seva con- és reformar”, s’arriba a afir- paper de l’Estat al segle XXI, davant l’amenaça terrorista. vivència i llibertat”. mar. Sobretot la ponència Cap terrorista. signada per Pilar del Castillo i Piqué i San Gil defensen el a la nova societat de la plena ........................................................................................... pacte antiterrorista promo- Més eficiència ocupació i les oportunitats, de la gut per PP i PSOE com una Això mena amb naturalitat qual són autors Elvira Rodrí- expressió poc menys que em- els ponents populars a apos- guez i José Manuel Soria, avi- blemàtica del “patriotisme tar perquè l’Estat recuperi les sa que el PP continuarà amb constitucional” que predi- seves funcions bàsiques i les la seva onada reformadora i quen.
    [Show full text]
  • Candidatures Del PSC-Cpc
    CANDIDATURES PSC-CpC A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2006 BARCELONA 1. José Montilla Aguilera 2. Antoni Castells Oliveres 3. Manuela de Madre Ortega 4. Montserrat Tura Camafreita 5. Miquel Iceta Llorens 6. Ernest Maragall Mira 7. Carme Figueras Siñol 8. Ferran Mascarell Canalda 9. Jordi Valls Riera 10. Lídia Santos Arnau 11. Joan Ferran Serafini 12. Caterina Mieras Barceló 13. Jordi William Carnes Ayats 14. Higini Clotas Cierco 15. Consol Prados Martínez 16. Josep Maria Balcells Gené 17. Rocío Martínez-Sampere Rodrigo 18. Daniel Font Cardona 19. Josep Maria Rañé Blasco 20. Montserrat Capdevila Tatché 21. David Pérez Ibáñez 22. Antoni Comín Oliveres 23. Judith Carreras Tort 24. Roberto Labandera Ganachipi 25. Mila Arcarons Oferil 26. Mohamed Chaib Akhdim 27. Jordi Terrades Santacreu 28. Flora Vilalta Sospedra 29. Rosa Maria Ferrer Valls 30. Maria Teresa Estruch Mestres 31. Josep Casajuana Pladellorens 32. Dídac Pestaña Rodríguez 33. Esperança Aguilà Ducet 34. Bernardo Fernández Martínez 35. Francesc Bustos Garrido 36. Carme Bastida Marco 37. Raúl Moreno Montaña 38. David Aaron López Martí 39. Santi Fontbona Arbós 40. Gemma Mumbrú Moliné 41. Paquita Soriano Raigon 42. Óscar Julio García Cubiña 43. Begoña Iñurria Martínez 44. Salustià Monteagudo Hidalgo 45. Feli Lora Jiménez 46. Isabel Marcuello García 47. Ruben Cabañas López 48. Rosa Maria Puigserra Santacana 49. Roger Pallarols Taylor 50. Jaume Bosch Pugués 51. Elisabeth Pérez Ribas 52. Alejandro Colldefors Bergnes Las Casas 53. Maria José Bautista Moya 54. Eva Ferrer Galceran 55. Maria Salmerón Chacón 56. Ana María Prados Fernández 57. Cristian Munuera Ferradiz 58. Jordi Riba Colom 59. Sandra del Pozo Sánchez 60.
    [Show full text]
  • Catalunya, Xarxa De Ciutats
    Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Recerca per al programa Llegat Pasqual Maragall de la Fundació Catalunya Europa Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Primera edició: octubre del 2016 © Marc Pradel Miquel, 2016 © d’aquesta edició: FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA Pons i Subirà, 3, 08005 Barcelona [email protected] www.catalunyaeuropa.net DISSENY: HOBRA www.hobradesign.com Dipòsit Legal: B 21556-2016 ISSN: 2462-6600 ISBN: 978-84-617-5375-8 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement- CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons Agraïments El desenvolupament d’aquesta recerca ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Catalunya Europa i al programa Llegat Pasqual Maragall que va posar en marxa l’any 2014 el premi de recerca Pasqual Maragall per tal d’analitzar la seva figura i que va ser atorgat a la present investigació. Vull agrair a la fundació la possibilitat de dur a terme aquesta recerca, així com a la Dra. Marisol García del departament de sociologia de la UB, que em va animar a participar en el concurs. Des de la fundació he tingut el suport de diferents investigadors que han donat la seva opinió i les seves visions sobre aquest text i han contribuït a millorar-lo sensiblement: entre d’altres, els dos directors de programes de la fundació durant la realització d’aquesta recerca, Andrea Costafreda i Albert Aixalà, i els investigadors Eloi Serrano, Andrea Norferini i Xavier Ballart.
    [Show full text]