Crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm

crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm. 5

El PSC vol limitar els mandats i CiU s’hi oposa a proposta de Pasqual Maragall de limitar a dues legislatures la per- L manència al capdavant de la Generalitat, no compta amb el suport de les forces polítiques de la dreta. El primer en dir públicament no a la limitació del mandat presidencial va ser el candidat de La imatge de Pasqual Maragall presideix la tanca electoral del PSC. El missatge posa l’èmfasi en la necessitat de votar el canvi per portar aires nous al Govern de Catalunya. Convergència i Unió, Artur Mas. Segons Mas aquesta és una regu- lació “no necessària”. L’actual conseller en cap entén que la limitació correspon només als Arrenca la campanya per països que tenen règim presiden- cialista. El Partit Popular ha coin- cidit amb Mas en el rebuig a la proposta de Maragall. El dirigent conservador Alberto Fernández Díaz no es va estar de recordar fer president Maragall que Maragall havia estat 15 anys alcalde de Barcelona. Limitar la permanència d’una mateixa per- PER COL·LABORAR sona a la presidència a un màxim Els candidats faran Totes les enquestes de 8 anys, després dels 23 anys de actes arreu del país per pronostiquen que el Jordi Pujol com a màxim responsable de la Generalitat, és la pri- explicar el Programa www.maragall.org Canvi podrà doblegar el mera d’una sèrie de mesures que Social de Catalunya sistema electoral de CiU Pasqual Maragall considera imprescindibles per aconseguir la Pàgina 3 rehabilitació de la vida política catalana. Altres propostes en aquesta direcció fan referència als contractes d’obres i serveis, a ENTREVISTES les assignacions dels alts càrrecs i Percentatge de PIB dedicat a la sanitat pública (1999) assessors o al fet que les retribu- Font: ‘L’Estat del Benestar a Catalunya’. Vicenç Navarro. IDESCAT i EURESTAT cions íntegres de tot el perso- nal de la Generalitat puguin ser consultades a Internet.

300 alcaldes i regidors 8,2 7,1 5,7 4,9 independents Marcelino Iglesias donen suport al canvi “Pujol va intentar Pàgina 9 vendre l’Ebre a canvi dels vots del PP” Pàgina 4 SuèciaUnió Europea Espanya Catalunya Falten Isabel Cuixet “Falta aire fresc. Pasqual Maragall El PSC vol garantir un m’agrada i punt!” Pàgina 12 mínim de 10 minuts UNIVERSITAT per cada visita mèdica se2tmanes Jordi Nadal Oller pel Javier Tejada El projecte socialista també pretén reduir les llistes Jordi Maluquer de Motes d’espera i incloure l’atenció als malats mentals i als canvi Pàgina 8 drogodependents en la xarxa de salut general Pàgina 7 2 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

per primer cop finestraoberta MARINA POL: ‘Del blanc i Àngel Clua Ríos negre al color’ Secretari general de Química i Energia UGT Tarragona Amb vint anys, estudia direc- ció i administració d’empre- ses, tot i que no es veu “No pot ser que darrere d’un despatx de fusta fosca dirigint negocis i exe- s’edifiqui a prop de cutant plans de negocis la petroquímica” sense ànima. A l’horitzó, la Marina Pol hi veu el Tercer platja, Món i s’hi veu implicada, des Al complex petroquímic de Tarragona hi tre- i a la política som milers”. d’una ONG perquè “el siste- ballen més de 8000 persones. És, per tant, Amb els anys li ha canviat la ma és imperfecte, ja ho sé, i una peça clau en l’economia i en la vida de imatge de la política, perquè s’ha de canviar des de dins”. l’àrea. “de petita, l’associava a uns Entén que el vot del proper –Ja fa molt anys que hi vam començar a treba- senyors grans i seriosos, en 16 de novembre és el primer –Com va l’equilibri entre la química i el turisme? llar. Ningú pot dir que es pot garantir el 100%, blanc i negre, sense color”. pas necessari per qualsevol –Des del setembre tenim un nou Pla Director però aquí hi ha nivells de seguretat importants. Avui, espera amb ganes les construcció de futur “som un de les activitats industrials i turístiques del Camp Exigim millores tècniques i de formació. eleccions, perquè ara la polí- gra de sorra minúscul, és de Tarragona però per part nostre, seguirem rei- Nosaltres, l’UGT i l’AEQT vam ser els primers tica l’entén amb mil colors. cert, però gra a gra es fa la vindicant dues qüestions: un recurs de reposició en fer cursets per la gent que entrava nova a la sobre la transformació dels usos d’algunes empre- química i hi han passat 5000 treballadors. Això sí, ses i el tema de les distàncies respecte la població fa 25 anys que estem demanant que hi hagi una civil. unitat de cremats a Tarragona. per: Iu Forn –Quina és la normativa? –El problema són les subcontractacions? ¡viva –Hi ha una norma europea que marca les direc- –Suposen el 30% de la gent que treballa a la Honduras!... i trius de seguretat i nosaltres reclamem que el Pla química. El problema són les parades de mante- Director ho respecti. Hi ha municipis com Vila- niment, però de totes maneres aquí no hem tin- Seca que estan creixent molt a prop de la indús- gut accidents molt greus. És l’hora dels adeus tria; no pot ser que es pugui edificar a 500 metres –Què demana al nou govern de Catalunya? quan ja s’establia una distància de dos quilòme- –Tenim un compromís de progrés, tenim un Quines coincidències que té la Fomento del Trabajo (de su tres l’any 60. Pla Director, el PLASEQTA, el Panel Públic per vida, oi? En un mateix cap de trabajo, claro) o com Santiago –I què fareu per què això no passi? dialogar sobre els problemes de la petroquímica. setmana hem viscut tres esde- Fisas, un mite i un exemple –A partir d’ara ens queda la via dels recursos, El que hem de fer és que tot això funcioni de veniments complementaris: la empresarial, no hagin anun- haurem d’anar si cal al contenciós-administratiu. debò. Reclamem una llei perquè les subcontracta- Conferència de Donants, el ciat encara que s’estableixen a Les distàncies s’han de mantenir. cions siguin les mínimes possibles i sobretot per-

LÍNIA DIRECTA Saló del Manga i el Barcelona l’Iraq. Al primer se li apareixen –Quan es va produir l’accident de Puer- què es mantinguin les plantilles fixes. No és Meeting Point. La complemen- esquerranosos amb cua i ban- tollano, aquí, tots els sectors de Tarragona vàreu només una qüestió laboral, ho és també de segu- tarietat està en que la yes per les cantonades i, defensar la seguretat. retat. Conferència de Donants era pobret, està tan espantadet una gran trobada immobiliària que la casa Dodot ja ha creat organitzada per veure qui la línia Rosell, triple absorció. “manga” més a l’Iraq. Ah, i El segon, pare del regidor del amb un mèrit afegit: que tot PP a l’Ajuntament de BCN del està fet des del desinterès, mateix nom, diu que si aquí val més callar perquè l’Iraq no té ni una tris- guanya l’esquerra s’endú la Álvarez Cascos J.A. Duran Lleida ta bombolla immobiliària. seva empresa. “La Autopista A-7 es "Aquest diari es la Efectivament, entre Sadam, Res, home, res. Juan, crònica de l'engany, els nord-americans i la resis- Santi... No us ho penseu ni un una concesión. El conce- sionario efectúa un gasto crònica de la impotèn- tència fomentada pels nord- minut més. Ara que heu de y ha de retornarlo como cia perquè és un exem- americans, allà no hi queda marxar d’aquest país perquè inversión. El Gobierno lo ple d'impotència de sencera ni una bombolla. quatre rojos pretenen gover- único que tiene que qui aspira a governar I quin èxit, senyora. nar (santa innocència la dels hacer es controlar que la el país, la crònica Imaginin, els donants són rojos, oi?), quin lloc millor per prolongación de la conce- d'una mentida, la crò- senyors que, després de pre- establir-vos que a l’Iraq? Un sión o nica de la ignorància, el precio del peaje no un libel purament gar-los molt, han tingut el país on gràcies a la coalició pamfletari” gest de concedir uns crèdits a humanitària formada per sea excesivo” l’Iraq perquè reconstrueixin el Estats Units, la Gran Bretanya Jordi Pujol Mariano Rajoy que va quedar destruït pels i Espanya, ara hi ha prosperi- “Hi ha coses que “La actual dirección bombardejos ordenats pels tat, tranquil·litat i segure- no les hem pogut de CiU, encabezada governs on fan els seus nego- tat... només cal consultar la defensar a través por Artur Mas, está cis els senyors que han tingut llista diària d’atemptats. de l’Estatut, sinó dilapidando la mejor el gest de concedir uns crèdits Apa, macos, cap a l’Iraq hi amb la nostra herencia de Jordi a l’Iraq. Això si que és un cer- falta gent. I no patiu, que allà força a Madrid” Pujol” cle virtuós i no el dels nois no hi ha rojos. Allà hi ha Laporta.com. El que m’estran- verds, però no verds de color ya és que empresaris com ecologista, sinó verds de color Juan Rosell, president de de dòlar.

EL TIRADOR crònicadelcanvi

Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Producció: Magentamedia s.l. Consell Editorial: Javier Cercas Narcís Comadira Antoni Dalmau Anna Duocastella Rafael Nadal www.psc.es www.maragall.org

Adreça: c/Nicaragua 75 08029 Barcelona Dipòsit Legal: GI-1268-2003 2 de novembre del 2003 crònicadelcanvi 3

ÚLTIMA ENQUESTA ENCARREGADA PEL PSC 1000 raons pel Maragall es manté com a canvi favorit i Mas retrocedeix

L’últim sondeig enca- Evolució de la intenció de vot Eleccions Autonòmiques rregat pel PSC atorga Enquesta PSC El Periodico La Vanguardia Resultats a la candidatura del 15/10/2003 5/10/2003 14/9/2003 1999 Canvi un avantatge PSC 37,6% 37% 36,4% 37,8% de 5,2 punts sobre CiU. Els socialistes CiU 32,4% 33% 33,7% 37,6% Rosa Regàs Escriptora mantenen la projec- ERC 13,2% 13,3% 15,1% 8,7% “Que Maragall faci per ció de vot amb ten- PP 9,7% 8,9% 7,8% 9,5% Catalunya el que ha fet dència a l’alça mentre per Barcelona. No hi ha ICV 5,1% 5,7% 5,9% 2,5%* canvi més necessari que que CiU perdria les aquest” opcions de governar Altres 2% 2,1% 1,4% 1,4% *Per separat, EUiA va obtenir 1,4%

DIDAC BOZA PSC-Ciutadants pel canvi Segons el sondeig realitzat el passat 15 d’oc- L tubre, les can- didatures del LA SETMANA PSC-Ciutadans pel Canvi obtindrien el 37,6% dels vots, CiU n’aconseguria 37,8 % 36,4 % 37,0 % 37,6% el 32,4%, ERC el 13,2%, ICV el 5,1% i el 2% res- tant seria per altres for- Sergi Mingote macions. Dels resultats Resultats La Vanguardia El Periodico Enquesta PSC d’aquesta enquesta es des- 1999 14/9/2003 5/10/2003 15/10/2003 Alpinista Foto: PEPA ÁLVAREZ Foto: PEPA prèn que, tant l’avantatge tar l’explicació de pro- ca social, qüestions que, “Un canvi perquè la dreta de 5,2 punts del PSC Pasqual Maragall seguirà explicant el seu “programa catalana ha errat el camí social de Catalunya” durant la campanya electoral sobre Convergència i per portar el poble català Unió (CiU), com la dis- però constant tendència a SUPERAR Convergència i Unió al cim. Aconseguim-lo tribució de la resta de vot l’alça segons les útimes LA BARRERA amb Pasqual Maragall!” entre les diferents forces enquestes. Mentrestant, DEL SISTEMA polítiques farien possible Convergència i Unió ha ELECTORAL un nou govern de la anat perdent projecció de Els sondejos publicats Generalitat presidit per vot a cada enquesta des de des del mes de setembre Pasqual Maragall i deixa- la primera que es va publi- coincideixen en un aspec- rien Artur Mas sense car a La Vanguardia en te significatiu: el Canvi 37,6 % 33,7 % 33,0 % 32,4% opció de pactes alterna- iniciar-se l’etapa preelec- liderat per Pasqual tius a una majoria del toral, el 14 de setembre Maragall pot superar - Canvi. L’estudi preelecto- passat. En qualsevol cas, aquesta vegada sí- la ral es va efectuar mitjan- els resultats que els sonde- barrera d’un sistema elec- çant consultes telefòni- jos auguren a Artur Mas toral que fins ara ha bene- Resultats La Vanguardia El Periodico Enquesta PSC ques distribuïdes per tot estan lluny dels que va ficiat sempre Conver- 1999 14/9/2003 5/10/2003 15/10/2003 Catalunya. aconseguir Jordi Pujol

TEMA DE gència i Unió. La prova com a candidat de CiU més clara es va donar fa CONTINUA ara fa quatre anys. Entre quatre anys quan la candi- postes, el que el mateix també segons les enques- CAIENT EL VOT el 37,6% de vots que va datura de Pujol va obtenir Pasqual Maragall ha bate- tes, ocupen els primers DE CIU aconseguir la formació dues dècimes menys de jat com “programa social llocs d’interès per part Valentí Massana L’evolució del vot a les nacionalista l’any 1999 i vots que el PSC, però va de Catalunya”. Durant dels ciutadans. Ara, ja en Medallista olimpic diferents opcions políti- el 32,4% que li atorga acabar tenint 4 diputats les setmanes de precam- campanya electoral, el “Que canviï la gestió de ques a Catalunya des dels l’últim sondeig encarregat més al Parlament. panya, tant el president PSC-CpC desplega actes l’esport a nivell social i a resultats electorals de pel PSC hi ha exactament La campanya electoral del PSC com la resta de per tot Catalunya. la mateixa distància que nivell professional. Els 1999 es pot resumir així: que acaba d’arrencar candidats han situat el diners han de ser al converteix a Maragall en el PSC es manté estable aquesta setmana té pels debat en qüestions com camp, no a la banqueta!” com a primera força polí- favorit respecte a Artur responsables socialistes l’habitatge, l’educació, les tica amb una lleugera Mas. un objectiu clar: comple- infrastructures o la políti-

Vielha El Canvi aposta per una Vielha ANDORRA ANDORRA La LaSeu Seu d’Urgell d’Urgell PuigcerdàPuigcerdà Figueres Figueres Catalunya forta en logística El Pont El Pont La Seu d’Urgell Puigcerdà de Suert de Suert Olot Sort Olot ls mapes que ha planificat l’e- egons el portaveu del PSC en SortSort Ripoll Ripoll Girona quip de Paqual Maragall en matèria d’infrastructures, Manel Girona E S Vic Tremp Vic matèria d’infrastructures preveuen Nadal, “quedaria superat així el Tremp SantaSanta Coloma ColomaPalamósPalamós SantaSanta Coloma ColomaPalamós estendre l’eix de progrés econòmic model aplicat pel govern actual de de deFarners Farners de deFarners Farners de Catalunya també cap a les zones Convergència i Unió que ha conti- Manresa Manresa de l’interior del país. El PSC vol nuat apostant per una Catalunya Balaguer Granollers Balaguer Granollers CerveraCervera Terrassa Terrassa reforçar el paper logístic de ciutats únicament recolzada en l’eix litoral, TàrregaTàrrega SabadellSabadell Mataró SabadellSabadellMataró IgualadaIgualada Les Borges Igualada com Lleida, Cervera, Manresa, Vic, per passar a un nou model en el Barcelona Blanques Lleida Lleida Barcelona Figueres, o totes aquelles que qual impulsarem el desenvolupa- Montblanc Montblanc siguin punt d’encreuament dels ment logístic de tot Catalunya”. VallsValls Aeroport El VendrellEl Vendrell Aeroport El VendrellEl Vendrell Valls grans eixos de carreteres o ferroca- L’objectiu dissenyat per l’equip del Vilanova i la Geltrú Vilanova i la Geltrú Falset Falset rrils. Tots aquests nuclis logístics Canvi estructurar una xarxa inter- ReusReus Reus Proposta del PSC Model del Govern actual han de jugar un paper molt impor- modal formada per carreteres, Mora Tarragona Mora d’Ebre d’Ebre Tarragona TGV tant pel que fa a la distribució de ferrocarrils, aeroports i ports. En els XARXA VIÀRIA Gandesa XARXA FERROVIARIA DE MERCADERIES CENTRALS DE MERCADERIES EN mercaderies i el proveïment de ser- dos mapes de la dreta apareix la Tortosa ZONA LOGÍSTICA Tortosa CONSTRUCCIÓ O EN FUNCIONAMENT veis ja sigui en l’àmbit de comparació entre la xarxa logística ÁREA LOGÍSTICA DELS PORTS Amposta CENTRALS DE MERCADERIES Amposta EN ESTUDI Catalunya o en el radi molt més que es proposa impulsar el PSC i la AEROPORT ampli de l’euroregió Pirineus- situació actual. PORT AEROPORT PORT Mediterrània. 4 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

JUANCHO DUMALL ENTREVISTA A MARCELINO IGLESIAS, PRESIDENT D’ARAGÓ J. J. NAVARRO ARISA

Nivell europeu otes les ciutadanes i ciuta- Tdans europeus que tinguin 23 anys o més han viscut alguna vegada un canvi de govern al nivell més proper de l’adminis- tració, més enllà de l’àmbit

OPINIÓ local. ¿Tots? No exactament: els habitants de Catalunya nascuts després de 1980 només han conegut un sol president de la Generalitat i una sola coalició Marcelino Iglesias, ha estat una de les primeres veus obertament favorables a l’euroregió Pirineus-Mediterrània, proposada per Pasqual Maragall de forces polítiques en el govern. Els canvis periòdics i l’alternança en el poder formen part de l’estil polític europeu. A "Pujol va intentar vendre l’Ebre Catalunya estem clarament per dessota el nivell continental. Algú podrà dir que l’excep- a canvi dels vots del PP" ció catalana es deu bàsicament a la joventut de les nostres institu- el procés electoral de Catalunya? els veïns catalans, navarresos o francesos. El cions democràtiques i autonò- –Hi jugarà un paper molt important. Tant a plantejament de coordinar accions en una miques i a la personalitat irrepe- Aragó com Catalunya hem vist que ha estat un Euroregió de les més de 40 que funcionen a tible de la força hegemònica pla imposat, que no han volgut negociar mai. Europa és molt positiu. Li he dit a Maragall durant aquest temps. Era o tot, o res. En la batalla política catalana que quan sigui president ens asseurem a parlar Tanmateix, en una democràcia aquest tema és importantíssim. Un dels errors sobre un projecte que a mi m’agrada. Estem en sana, fins i tot les personalitats polítics més grans de Pujol ha estat intentar la construcció d’Europa, que vol superar les més excepcionals necessiten vendre l’Ebre a canvi dels vots del PP al fronteres i que pot fer possible amb el desen- renovar-se perquè la seva opera- Parlament. volupament de les euroregions i dels programes tivitat declina amb el desgast del –Però a diferència del que sembla, Aragó no interegionals. Per tant, és tan ortodox el que poder. I si parlem de circums- només pensa en l’Ebre. Per exemple, planteja Maragall que és escandalós que perso- tàncies excepcionals, fóra difícil Saragossa està fent un salt econòmic. natges del govern d’Aznar l’hagin plantejat imaginar una situació més deli- –Saragossa i el conjunt d’Aragó trauran ren- com un projecte estrany. cada que la de la República dibilitat de la seva situació gràcies a les noves –Què opines de la reforma de l’Estatut de Federal d’Alemanya a la seva Juancho Dumall comunicacions. Serà un dels espais que més Catalunya que plantegen diverses forces polí- fundació, l’any 1049, quan el periodista creixerà en els pròxims 25 anys. Tindrem a l’a- tiques, entre elles el PSC? bast a 20 milions de persones que són els con- –Estatuts i Constitució tenen previstos democristià Konrad Adenauer sumidors de més capacitat adquisitiva del con- mecanismes de reforma. Nosaltres l’hem refor- va prendre possessió com a can- Marcelino Iglesias és el primer junt del país. Per això estem mat dues vegades en pro- celler. Malgrat tot, ni Adenauer president que repeteix mandat fent la plataforma logística funditat. Una de les refor- ni la Democràcia Cristiana van mantenir-se en el poder durant en la història de l’autonomia més important d’avui a El projecte d’Euroregió mes va incloure que Aragó Europa, amb el convenci- passés de regió a nacionali- 23 anys. aragonesa. Ha governat ment que aquest és el gran que proposa Maragall tat. Avui Aznar ens diria En el context de les demo- durant dues legislatures mar- coll d’ampolla de la nova antipatriotes o independen- cràcies occidentals, el canvi és cades per les protestes contra economia. Es pot vendre és molt positiu per Aragó tistes. Hem demostrat que més que un caprici, una prova el transvasament i per una molt ràpid per internet, els estatuts es poden refor- de salut democràtica, i això es pot dir tant dels partits com arrancada econòmica sense però el més difícil és distri- mar amb acords grans. buir en 24 hores. Aquest és el gran repte. Maragall ho fa amb sentit de responsabilitat, dels líders. Personalitats cab- precedents a la comunitat. –Junt amb el dinamisme que té la vall cen- per tant crec que sortirà bé. dals de la història del segle XX tral de l’Ebre i la ciutat de Saragossa, existeix –Està en retrocés la visió de l’Espanya plu- com Franklin Roosvelt o –Davant la batalla mantingua pel seu a Aragó el problema endèmic de la falta de ral que consagra la Constitució? Winston Churchill ni tan sols govern contra el Pla Hidrològic Nacional població a les comarques d’Osca i Teruel. Hi –Hi ha una crisi perquè Aznar ha obert altra es van acostar a la plusmarca (PHN), creu que es farà el transvasament de ha solució? vegada la caixa dels vells esperits de la dreta catalana de 23 anys en el poder, l’Ebre? –Estem entrant en una nova etapa, per pri- espanyola uniformista, del pensament únic. i dirigents tan importants en la –Cada vegada té menys suport. És una fór- mera vegada creixem en població d’una mane- Quan analitzem els 25 anys de Constitució i de recent història europea com mula tecnològicament superada, econòmica- ra clara, tenim més nens a les escoles, estem l’Estat autonòmic veurem que el reconeixe- Helmut Kohl, Margaret ment insuportable i ecològicament insosteni- digerint a més de 50.000 immigrants, la nostra ment de la pluralitat ha estat el gran èxit a Thatcher, François Mitterrand, ble. El propi govern del PP sap que hi ha fór- economia creix per sobre de la dels nostres Catalunya i també a Extremadura. Enfront el Olof Palme, Willy Brand o mules molt millors i més barates. Ara, única- veïns.... discurs subliminal del PP que diu que la plura- Valery Giscard d’Estaing van ment el mantenen per poder arribar amb –Hi pot ajudar el projecte d’Euroregió plan- litat ens fa més dèbils, jo defenso que els estats exercir el poder molt menys aquest espantall fins les eleccions de març. Però tejat per Pasqual Maragall? més forts del món, com Estats Units o temps. Ni tan sols Charles De llavors, el transvasament es diluirà com si fos –Sóc molt conscient que la dreta ha jugat a Alemanya, són molt plurals, tenen una gran Gaulle, el més carismàtic dels de sucre. atiar l’enfrontament entre veïns. Però jo aspiro descentralització i són molt respectuosos amb líders europeus, va estar en el –Després de la resposta a les comarques de a tenir una relació franca, d’igual a igual amb els seus estats. poder més de catorze anys, i l’Ebre, quina incidència pot tenir el PHN en encara en dos períodes. Els exemples contraris són tan poc las páginas EL PAÍS 21/10/2003 edificants com el de la Democràcia Cristiana italiana i de sucesos. La Constitución no es intangible. La quiebra del tan poc exemplars com el del Revista La derecha no hace más que contraprogramar. seu líder, Giulio Andreotti, que Si Cataluña siguiera empeñada en la vía pujo- monopolio nacionalista es va passar gairebé mig segle de premsa lista de distinguirse sólo por ser diferente, al Josep Ramoneda entrant i sortint del govern final sólo interesaría a los entomólogos. ... Lo que no puede negarse es que la entremig de maquinacions derecha se repite. Obligada a situarse contra inconfessables. el cambio, CiU pierde parte de la ambigüe- EL PAÍS 18/10/2003 Diuen que la política catala- SEGRE 28/10/2003 dad que siempre la ha caracterizado, en la na és la més europea de les polí- Sostiene Maragall I Ara, Catalunya medida que ha perdido el monopolio del tiques hispàniques. És el nacionalismo. Y por más que CiU se esfuer- Enric Company Pilar Cernuda moment de verificar-ho en un ...la más fuerte de las maragalladas es nada za en desmarcarse del PP, éste no se deja, nivell tan cabdal com el de l’al- …Maragall té moltes possibilitats de porque la derecha tiene el guión escrito y menos la que pretende hacer de Cataluña una governar perquè tindria el suport de l’esque- ternança. Catalunya necessita parte normal de España. Tan normal como que muy claro desde hace tiempo: entre un aquest canvi des de fa temps i rra, ja que CiU es dol cada vegada més de la nacionalismo moderado y la izquierda, no le haga falta ir blandiendo su nacionalismo. desaparició de Pujol al capdavant de la seva ara és el moment de fer-lo reali- O sea, que la apuesta es fuerte/.../ Así, de tema siempre prefiere al nacionalismo moderado. tat. Potser l’últim moment pos- candidatura substituït per un Artur Mas que Algunos todavía dirán que la izquierda y la en tema, como él dice, Maragall dio nueva no arriba ni de lluny a Jordi Pujol i que defen- sible sense deteriorar la salut derecha son lo mismo. La derecha, por lo democràtica del país i desfassar- prueba de su voluntad de no renunciar nunca a sa uns projectes de futur que, en alguns casos, la expresión de las ideas, por mucho que a veces menos la política y la empresarial, tiene se del tot del nivell europeu. freguem el disbarat/…/Quan falten vint dies muy claro que no. Por algo será. escuezan a unos u otros. Los muertos del terro- per a les eleccions catalanes tot apunta que J.J.Navarro Arisa, periodista, escriu una secció diària a rismo no debieran estar en las portadas, sino en Mas quedarà de líder de l’oposició… l’Avui 2 de novembre del 2003 crònicadelcanvi 5

1000 raons pel Pronòstics i rodolins canvi

John Hume Premi Nobel de la Pau “M’il·lusiona que Maragall sigui el proper líder de Catalunya, considerant els seus lligams amb la resta Xavier Rubert de Ventós d’Europa. Estic convençut és escriptor i filòsof que la seva elecció com a President serà un pas deci- siu per la gent de Catalunya, especialment en XAVIER RUBERT DE VENTÓS el front socioeconòmic”.

n la presentació del llibre Maragall afirma Enric Juliana va dir que si Pasqual Maragall opta- Eva per ser President era “per servir sense obeir”. Jo el crec capaç d’ai- xò i de més: capaç també d’enfrontar sense crispar l’adversari, de resoldre sense simplificar els problemes, etc. M’explico. Una acció és tant més poderosa quant més ampli i variat és el ventall de les variables que en ella vénen a confluir. La lupa arriba a cremar el paper o la pell quan concentra la llum en un sol punt. Les reflexions i decisions de Maragall són també d’aquesta mena: concentren les ener- Gilberto Gil gies i a vegades també cremen. D’aquí que els Ministre de Cultura de seus actes encetin més d’una pell fina fins... Brasil fins que acaben manifestant-se com l’obertu- “L’elecció de Pasqual ra d’un horitzó que no havíem imaginat com Maragall per Catalunya a possible fins que Maragall el presentà com portarà els canvis que ell a real i versemblant. O és que algú gosaria dir greuge, un cofoïsme dels pots petits on hi ha posar ara l’accent en una diàstole macro Un, per aconseguir amb habilitat i cordia- mateix i el seu grup polític avui que ja imaginava, ara fa 15 anys, la la bona confitura... Em costa més de creure, regional europea: un federalisme en temps litat el finançament, l’estatut i les compe- i tota la gent de Barcelona Barcelona que ens ha deixat on fins i tot els per contra, en la correlació de forces que li de xarxa que apaivagui el centralisme tències no capiti-disminuïdes—allà preci- ja han començat fa temps. problemes que afronta –que n’hi ha– són ja cal a Maragall per tal de generar el contra- espanyol en temps de còlera. sament on l’estratègia convergent de peix Es un nou canvi per conti- de “nova generació”? punt peninsular que tot plegat requereix i Molt em temo que, malauradament, al cove ha trobat els seus límits. I un altre nuar amb el canvi ja ini- Doncs bé, ara ens diu que vol deixar així que fóra més o menys, i per dir-ho en rodo- cap d’aquestes versions pugui convèncer a temps per donar-nos el marc legal i polític ciat”. també a Catalunya. I jo, com en el cas ante- linesc: Espanya. Jo mateix, si fos d’ells, penso que que em temo necessari per tal de treure-li a rior, tampoc tinc imaginació suficient per Una Espanya amb menys eñe em costaria d’entendre-ho. Crec que més l’Estatut tots els ets i uts que calgui. I tant visualitzar-ho; tan sols la seva trajectòria i Una Espanya que perd sanya aviat em neguitejaria i que més que assu- per liderar la primera passa com per prepa- Una Espanya que no emprenya rar-nos, en el seu cas, per a la segona, Que tot just ens acompanya penso que Maragall és el reactiu o galva- Maragall és capaç d’enfrontar I amb la que es pot fer-hi... Maragall és el reactiu nitzador (no pas el pal de paller) que ara Tot i això, penso que el projecte necessitem (no pas que ara toca). Allò que sense crispar l’adversari, Maragall ens ha d’afavorir als catalans, o galvanitzador sí que toca és demostrar que no som uns de resoldre sense simplificar molt i molt aviat; sobretot si es deixa mar- que ara necessitem insensats en votar per primer cop un car com cal per una Esquerra Republicana President de la Generalitat que pertany a els problemes que va fent gruix. I crec també que ens ha un partit diguem-ne federat a un d’espan- d’afavorir a mig i a llarg termini. Perquè, mir-ho tractaria potser d’utilitzar-ho. En yol. De moment ja els ha dit als socis veiem, de les dues, una: o bé “Madrid” s’a- aquest sentit és lògic també que els qui no espanyols que ni aigua de l’Ebre per seguir Romano Prodi experiència em permet de creure-ho. De rronsa, es blinca i renuncia a aquesta artrí- siguin allí al govern mirin de suportar-nos vertebrant Espanya (a les vèrtebres President de la creure, per exemple, en una Catalunya capaç tica espinada radiocèntrica amb què ens amb bona cara, i fins i tot d’aprofitar-nos d’Ortega y Gasset, ara voldrien alguns afe- Comissió Europea d’allunyar-se cada cop més tant de les des- volen vertebrar, i aleshores Visca, Visca, per desgastar aquell govern. Però aleshores gir-hi les venes del Pla hidrològic) ni pacte “Els ens territorials autò- igualtats patents (en l’habitatge, la sanitat, el Visca! O bé això no passa, i aleshores esta- jo em pregunto: ¿és tal volta el nostre destí aquí amb Convergència perquè puguin noms poden fer sentir la territori) com de les seves pulsions latents. rà ben clar quina és la propera passa que cal o la nostra fita aconseguir que a Espanya fomentar ells majories allí. seva veu a Europa a través Em refereixo a les pulsions envers, diguem- donar i que Maragall tot just enceta quan tolerin, aprofitin, o s’empassin –glups!– Qué corte! Ens en sortirem? Que Déu i del Comitè de les Regions, ne, un capitalisme de guardiola, una ètica del canvia el seu èmfasi d’un federalisme micro allò que som i allò que ens cal? Maragall hi faci més que nosaltres! una institució que el meu “sucar-hi”, una poètica del rodolí, una èpica (que propugna una sístole més o menys Penso per això que l’esdevenidor que amic Pasqual Maragall del “tenir-ho tot pagat”, un estilisme del sincronitzada de totes les autonomies) per Maragall ens proposa té potser dos temps. va ajudar a crear i coneix de prop.”

Que tenim al davant l’oportunitat de can- MIQUEL CAMINAL viar una manera de governar. L’Espanya sotmesa al govern més reaccionari dels darrers 25 anys necessita d’una Catalunya De Companys a Maragall no solament lliure d’aquesta submissió, sinó capaç de fer-hi front. Qualsevol govern de la Generalitat dependent dels feta, durant els quaranta anys de dictadu- uan Rosell i uns quants empresaris més vots del Partit Popular seria un govern tan ra franquista. pateixen per una “España rota”, la esclau com el que hem tingut en la darre- J Desitjo que Maragall guanyi les eleccios pàtria dels seus negocis. El Fomento ra legislatura. A Catalunya necessitem un autonòmiques i que necessiti dels vots del Trabajo, la “CEOE catalana”, torna a govern d’unitat de les esquerres, impulsor d’Iniciativa-Verds i d’Esquerra Republicana maneflejar inoportunament en les elec- d’un pacte nacional per a la reforma de Vicente Álvarez per accedir a la Presidència de la cions catalanes. Tothom té dret a opinar. l’Estatut. Un govern orientat cap a la Areces Miquel Caminal és catedrà- Generalitat. Confio de celebrar-ho perquè Però hi ha una patronal que no només defensa d’un desenvolupament econòmic, President d’Astúries tic de Ciència Política de la ja és hora que les esquerres puguin gover- opina, també amenaça segons quin pugui ecològicament sostenible, on l’educació i Universitat de Barcelona. nar la Generalitat en un clima polític plu- “Pasqual es una esperanza ser el resultat electoral. Ho va fer l’any 80. la formació tinguin una clara prioritat. Un para Catalunya y para cons- Especialista en catalanisme ral i integrador malgrat els desestabilitza- Llavors es tractava d’evitar la victòria de govern hereu d’un vell desig que va de truir esa España plural de la polític, nacionalisme i dors del Fomento. La democràcia ho és si les esquerres marxistes. Ara es tracta de Layret i del Noi del Sucre a Companys, que todos nos sentimos federalisme, ha publicat totes les opcions polítiques sense exclusió nombrosos articles i llibres, salvar la unitat de la pàtria espanyola. I és Comorera o Pi i Sunyer: una Catalunya orgullosos. La izquierda sabe tenen obert l’accés al govern en un hacer política y Pasqual lo el darrer dels quals és El que una part de “la patronal catalana” és republicana i progressista, reformadora, a ambient de llibertat d’expressió i de plura- volverá a demostrar ahora federalismo pluralista. tan poc democràtica i tan poc catalana que benefici dels treballadors de totes classes; no pot suportar callar quan tenen la possi- litat de fonts d’informació i opinió. desde la Generalitat como una Catalunya nacional, senyora del seu hizo durante 15 años como bilitat de guanyar els hereus de Companys. Tanmateix, l’avís de Fomento serveix per- destí i independent. alcalde de Barcelona”. En canvi aquesta patronal va callar, satis- què ens adonem que és possible el canvi. 6 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

L’objectiu del PSC és fer compatible la preservació de la diversitat biològica i la conservació dels recursos MEDI AMBIENT naturals amb l’activitat i el progrés econòmic.

Ja han passat 30 anys des que l’ecologisme va entrar a Catalunya, i amb l’edat ha perdut la imatge hippy i la connotació de l’utopisme impossible. Avui la Unió Europea reivindica la integració de les pre- ocupacions mediambientals en totes les altres polítiques i el PSC ha recollit aquesta crida com a eix del seu programa de Medi Ambient.

FORME L’objectiu de Maragall per a la legislatura és fer compatible la preserva- ció de la diversitat biològica i la conservació dels recursos naturals amb el progrés econòmic. IN El PSC vol connectar

Diners destinats a espais naturals els espais naturals actualment

MÒNICA PRIETO interconnectar el Cap de Creus amb nou model de ciutat compacta i l’Albera, els Aiguamolls de accessible, sostenible a escala a responsable del PSC en l’Empordà, Montgrí - Medes, la mediambiental i equitativa social- JOAN OMS matèria de medi ambient, Zona Volcànica de la Garrotxa i ment”, explica Tura. Per aconseguir- President d’Els Verds- Montserrat Tura, explica que Catalunya l’Alta Garrotxa... de manera que ho, cal elaborar i aprovar de manera Opció Verda. 6 ¤ per hectària Lel seu equip s’ha compromès qualsevol persona podrà caminar des immediata, i amb ple consens de tots a crear 100.000 noves hectà- del Cap de Creus fins a la Garrotxa, els implicats, els plans territorials rees de parc natural, però, a més, a sense deixar mai de trepitjar el parc pendents de l’aprovació de la Llei de gestionar-lo amb eficiència. Tura natural. A la zona de l’Ebre i a la Política Territorial de 1983. explica que “actualment, el patrimo- corona verda que envolta l’àrea Restablir l’equilibri territorial és ni natural està pitjor que abans que el metropolitana es faran xarxes simi- essencial per a la zona litoral de declaressin patrimoni natural”. La lars. Catalunya, sotmesa a una excessiva causa d’aquesta contradicció, segons La gestió i conservació dels espais pressió demogràfica. “Des de Port CiU va prometre la portaveu, és que l’actual Govern naturals implica també la planifica- Bou fins a Alcanar, el litoral català ha de la Generalitat no ha gestionat el ció de l’ús del sòl i la protecció del de ser un gran sistema natural, on 30 ¤ per hectària patrimoni natural i ha permès que paisatge per “eradicar la construcció estigui protegida tant la part submer- “A Alemanya s’anés degradant “perquè no s’ha aju- matussera en punts de gran valor pai- gida com l’exterior, perquè una és dat els pagesos, perquè no s’ha nete- satgístic i el consum accelerat del inviable sense l’altra”. Així, és tant jat el que s’havia de netejar, perquè sòl”. Per aconseguir-ho es preveu important tenir cura de les praderies l’ecologia ja és no s’ha invertit el que es va prome- donar protecció jurídica al paisatge i de possidònia (herba marina que oxi- tre”. La Generalitat de Catalunya ha establir un fons per a la seva conser- gena el mar) com preservar la feina negoci“ invertit una mitja de sis euros per vació. dels pescadors, perquè entorn i pro- cada hectàrea de parc natural, quan grés no siguin antagònics. ls Verds - Opció Verda han decidit no presentar en va prometre trenta. A tall de com- PROTEGIR LA TERRA I Per aconseguir aquesta coexistèn- Ecandidatura pròpia i sumar-se a la de Pasqual paració, Montse Tura posa València, TAMBÉ LA SEVA GENT cia entre medi ambient i progrés, Maragall, qui s’ha compromès a portar a terme una Comunitat Valenciana on s’inverteixen 60 euros per hectà- Montse Tura explica que en el però, l’element clau és la sensibilitza- política d’equilibri territorial i sostenibilitat mediam- 60 ¤ per hectària rea protegida, o Madrid, on la inver- concepte d’entorn natural ha d’in- ció social i l’educació mediambiental. biental. Com a bon professor de química que és, a en sió és vint vegades més alta que la cloure també la societat que viu en L’equip del Canvi proposa, a banda Joan Oms li surten les paraules ben estructurades, a catalana. Per això, una prioritat del aquest medi, i la preservació d’un d’una gestió racional dels residus, un punt per prendre apunts. PSC serà augmentar la inversió en el ecosistema implica la protecció dels projecte per reduir els residus que –I què se n’ha fet del seu programa electoral, patrimoni natural als 30 euros pro- seus habitants. Així, es preveu tras- genera la societat. De la mateixa l’assumeix Maragall? mesos. El projecte socialista per als lladar a la Catalunya rural la millora manera, amb la mateixa fermesa que –Sí, més o menys... és que no tenim programa elec- espais naturals proposa, a més, unir dels espais públics que s’han produït ha declarat la seva oposició al PHN, toral tradicional, amb quaranta punts que acaben com la els actuals parcs naturals “que ara ja a les zones urbanes, implicant els ha dissenyat programes de consum i carta als reis, en un calaix oblidat... acostumen a ser illes envoltades de ens locals en la gestió impulsant gestió racional de l’aigua basats en la –Però alguna cosa prometran... carreteres i autopistes, que no ajuden plans de desenvolupament rural inte- reutilització de l’aigua depurada per a –L’estratègia del compromís. Prometem complir d’una gens al desenvolupament de la natu- gral . usos agraris i industrials, construir vegada tots els convenis internacionals, així de fàcil. No ralesa que volem protegir”. La política del medi ambient plantes dessaladores i descontaminar, podem continuar tenint una societat conscienciada i uns D’aquesta manera, a Girona, per també inclou projectes urbans, per- recuperar i assegurar els aqüífers cata- índexs cada vegada més grans d’insostenibilitat. Comunitat de Madrid exemple, el projecte del Canvi preveu què el PSC proposa “impulsar un lans. –Un exemple? 120 ¤ per hectària –El canvi climàtic, per exemple, tots els morts que ens ha provocat aquest estiu. O una xifra: Catalunya ha arribat a incrementar fins un 37% els gasos que provo- EL QUE NO S’HA FET LES PROPOSTES DEL CANVI quen l’efecte hivernacle, o ha augmentat en 10 anys fins a un 50% el seu consum d’energia; d’energia bruta, a més. Només s’ha invertit el 10% del previst en Crear 100.000 noves hectàrees d’espais –I amb els compromisos internacionals se soluciona? el Pla d’Espais d’Interès Natural de 1992 naturals protegits i interconnectats amb les –Farem sortir els colors als països que no els acom- 275.000 existents pleixin. I aquí, a casa, millorarem els problemes dels No s’ha invertit en boscos el pressupost residus des de l’origen, reduint-los; i apostarem per un promès. Només s’ha destinat el 30% del pre- Assolir la fita del Llibre Blanc Europeu de equilibri territorial que ara no existeix: el 70% de la vist que en el termini de 20 anys, el 20% dels població viu al 15% del territori! I impulsarem l’ecoeco- combustibles del transport urbà siguin alterna- nomia... No s’han defensat els interessos de l’Ebre: tius –És rentable, l’economia ecològica? s’ha donat suport al PP en l’aprovació del PHN – Mireu Alemanya! Allà, el sector de l’ecologia sig- Impedir el transvasament de l’Ebre que pro- nifica el 10% de l’economia. L’ecologia ja és negoci. No s’han complert els compromisos de posa el Pla Hidrològic Nacional – Tot això de la mà del PSC? Kyoto: en 10 anys les emissions de gasos d’e- – Tindrem un Govern progressista i un poble cons- fecte hivernacle han augmentat d’un 50% Quintuplicar la inversió en els espais natu- cienciat: serem l’avantguarda de la reconversió de la a Catalunya rals: 30 euros per hectàrea d’espai protegit. humanitat cap a la sostenibilitat. 2 de novembre del 2003 crònicadelcanvi 7

La candidatura del Canvi vol retornar la il.lusió als SANITAT professionals de la sanitat i la confiança als usuaris 10 minuts per pacient

La salut és el valor de la vida qüotidiana més apreciat pels ciutadans de Catalunya. Per això, les polítiques públiques del Govern del Canvi volen garantir que tots els ciutadans tinguin accés a un sistema de salut equitatiu i, sobretot, no saturat. Percentatge de PIB dedicat a la sanitat pública (1999) Espanya d’un servei que ja està molt gene- BEA FAJARDO 8,2 Font: ‘L’Estat del Benestar a Catalunya’ ralitzat en l’atenció primària a la resta de la Vicenç Navarro. IDESCAT i EURESTAT es dels anys noranta, el PSC Unió Europea. Els socialistes plantegen 7,1 denuncia que el l’increment dels serveis d’atenció sanitària Departament de Sanitat a domicili, atenent l’envelliment de la 5,7 Ds’està oblidant de temes població i les dificultats d’aquestes persones 4,9 com la salut pública, la salut amb dependència per a desplaçar-se al CAP mental, la salut ambiental o la salut labo- més proper. ral, cosa que està produint una pèrdua de confiança dels ciutadans en l’actual sistema MENYS LLISTES D’ESPERA d’atenció sanitària. Per fer que els ciuta- Aquest és un altre dels cavalls de bata- dans recuperin aquesta confiança, la candi- lla i un dels problemes més greus que datura del Canvi durà a terme diverses actualment pateix el sistema públic de mesures concretes: salut a Catalunya. Per combatre’l, es preveu la reorganització de l’oferta dels espe- MILLOR ATENCIÓ PRIMÀRIA cialistes, perquè el temps d’espera màxim SuèciaUnió Europea Espanya Catalunya Quant a l’atenció primària en els estigui entre 1 i 2 mesos. Per a les inter- CAPs, el PSC vol garantir que tot metge vencions quirúrgiques de malalties no tingui un mínim de 10 minuts per dedi- greus, el temps d’espera serà inferior als 6 PROFESSIONALS fessions sanitàries. TRANSPARÈNCIA car a cada malalt que atén. Això implica mesos. A més, el malalt podrà controlar en Els professionals de la salut seran incen- El PSC aposta per subcontractar a que cada metge haurà de tenir menys quin moment entra en llista d’espera, per- tivats per a dedicar-se exclusivament a la LA GESTIÓ entitats prestadores de serveis únicament pacients per atendre, i que els CAPs esta- què rebrà un “certificat de llista d’espera”. xarxa pública, i s’establirà un model retri- DELS HOSPITALS aquells serveis que a la sanitat pública li ran més ben distribuits per tot el territo- butiu bàsic homogeni de carrera professio- La candidatura del Canvi vol reforçar sigui impossible prestar. D’aquesta mane- ri, tenint en compte com es distribueixen MÉS COBERTURA nal i d’incentius. Per evitar el desborda- la percepció que els ciutadans són pro- ra, biòpsies, analítiques, diagnòstic per la i es mouen les persones per tot La candidatura del Canvi vol acabar ment actual, s’adequarà el nombre de pro- pietaris del sistema de salut, a més de imatge i altres proves imprescindibles per Catalunya. La qualitat de les amb la discriminació dins del sistema de fessionals a la població que cal atendre i consumidors i usuaris. Per això es crearan al diagnòstic es tendiran a realitzar inter- instal.lacions dels hospitals comarcals i salut actual, de l’atenció a malalts mentals i això es farà tenint en compte l’envelliment els mecanismes perquè les associacions de nament a l’hospital, la qual cosa permetrà dels grans hospitals (Bellvitge, Vall drogodependents. Per això, proposa inte- de la població, les noves migracions, la malalts i familiars de malalts puguin par- agilitzar tràmits (tant pel metge com pel d’Hebron, etc…) millorarà, ja que es grar la xarxa de salut mental i la xarxa d’a- demanda i l’ús dels serveis, l’àmbit rural i ticipar en la presa de decisions sobre el malalt) i controlar directament la qualitat faran més confortables les habitacions, tenció a les drogodepèndències dins de la aquelles zones amb més problemes socials. tipus de serveis que els són més necessa- del servei prestat. En tot allò contractat per poder garantir que els malalts preser- xarxa de salut general. Hi haurà un desple- El Partit dels Socialistes-CpC vol ris i la manera com rebre’ls. fora de l’hospital s’exigirà transparència ven millor la seva intimitat. gament de dispositius assistencials d’àmbit també incentivar des del nou Govern que D’altra banda, en els òrgans de total tant sobre la tarificació com sobre la Una altra mesura que es proposa és la comunitari (hospitals de dia, serveis d’in- els professionals participin en la presa de govern dels hospitals comarcals s’hi qualitat del servei prestat. També es prestació dental gratuïta per a nens d’entre ternament a la comunitat i atenció domici- decisions sobre gestió i objectius clínics inclouran també membres de demanarà transparència a l’usuari, és a 6 i 14 anys i per a malalts crònics. El PSC liària, comunitats terapèutiques i rehabili- dels hospitals. S’impulsarà la llicenciatu- l’Administració local. dir, se li demanarà de fer un bon ús de l’assistència mèdica en general i de la tarja vol així, que Catalunya sigui pionera a tadores.) ra en infermeria i es crearan noves pro- sanitària.

serveis complementaris neces- SALUT PÚBLICA Usuaris i professionals demanen canvis saris per al diagnòstic, com és Partint de la constatació que Catalunya ara proves analítiques o biòp- té un suspens flagrant en salut pública, el PSC proposa la creació de l’Agència de què és tenir malalts mentals a una crisi”. públics tinguin l’objectiu d’a- sies. Conseqüència: desplaça- ls malalts mentals són Salut Pública, que coordinaria totes les casa, i haver de fer-se’n càrrec: El punt de vista dels pro- tendre a tothom”. Denuncia ments i molèsties innecessà- un gueto dins la sanitat polítiques concretes destinades a fomentar E “Els malalts haurien de poder fessionals està en sintonia també que en l’actualitat “l’a- ries per al pacient, especialis- pública, se’ls tracta l’educació per a la salut, o l’educació per a apart.” La Josefina Casanovas, entrar als ambulatoris i hospi- amb les reclamacions dels tenció sanitària està massa tes i hospitals que arriben al la prevenció de la malaltia. Una actuació vocal de l‘associació El Turó de tals comarcals quan tenen una usuaris de la sanitat. Segons esbiaixada cap als hospitals”, límit de saturació. Aquesta urgent de l’agència seria, per exemple, la de Vilafranca, d’ajuda als familiars crisi perquè se’ls donin tracta- Ramon Morera, president de la perquè els CAP no poden donar associació considera impres- reduir el nombre creixent d’embarassos no de malalts mentals, diu això ments de xoc. Les famílies no Societat Catalana de Medicina un ventall de serveis prou cindible la incorporació de desitjats a Catalunya, que han augmentat amb coneixement de causa. tenen perquè patir les seves Familiar, “cal un canvi de ampli, de manera que no hi ha nous metges de família per espectacularment en els darrers deu anys, o Ella sap, perquè té companys crisis: un malalt mental pot rumb, una voluntat política de altre remei que desviar cap als poder destinar el temps neces- la de l’elaboració d’estratègies en relació a d’associació que ho pateixen, donar-te una pallissa quan fa que els serveis sanitaris hospitals i especialistes els sari d’atenció al malalt. l’exercici físic, l’alimentació correcta i el sexe segur.

CARME FIGUERAS SINOL EL QUE NO S’HA FET LES PROPOSTES DEL CANVI Diputada-portaveu de sanitat del Grup Parlamentari Socialista-CpC Candidata nº 9 a la llista de Barcelona Prometre la lliure elecció de metge de Temps de visita suficient de deu capçalera sense prendre les mesures minuts, proporcionant més recursos Il·lusió i confiança en necessàries per a resoldre la massificació humans als CAP. i els problemes de l’atenció primària. una sanitat per a tots Prestacions dentals gratuïtes per a Informatitzar els CAPs . Coordinar nens de 6 a 14 anys i malalts crònics. tes d’espera, en l’atenció primà- d’aquests serveis arreu del terri- l’atenció primària (CAPs i metges de ria i en els serveis d’urgència. tori. a salut de la sanitat catala- capçalera) i l’atenció especialitzada Atenció domiciliària a les persones El Govern de CiU no ha plani- Farem una sanitat més huma- Lna està deteriorada. Tenim (hospitals i especialistes). grans. bons professionals i tenim ficat i ha deixat en mans dels nitzada, en què els professionals bons centres, però la manca de proveïdors sanitaris la seva prò- disposin del temps suficient per Agilitzar llistes d’espera per interven- Temps màxim d’espera inferior als sis lideratge i de prioritat vers la pia responsabilitat vers els ciu- escoltar el malalt i de recursos per cions quirúrgiques (Catalunya és la mesos per a intervencions quirúrgiques sanitat pública de l’actual tadans. El nou Govern de la atendre’l amb qualitat. La preven- segona Comunitat més lenta en inter- de cataractes, hèrnies, pròtesis de Govern de la Generalitat ens ha Generalitat, liderat per Pasqual ció i la promoció de la salut seran vencions quirúrgiques a Espanya). genoll i malucs, i varius. portat a la situació actual: mas- Maragall, es responsabilitzarà de prioritàries per damunt d’ interes- garantir la salut dels ciutadans, sos econòmics i partidistes. Amb sificació de molts serveis, des- Resoldre el dèficit galopant de planificant la distribució dels Pasqual Maragall arribarà a la Incentivar la dedicació exclusiva dels motivació i cansament de molts la sanitat pública catalana. professionals, desigualtats en recursos, garantint la resposta sanitat catalana el canvi que metges a la sanitat pública. l’accés als serveis sanitaris, en la d’uns serveis sanitaris iguals per retorni la il·lusió als professionals Polítiques públiques per evitar qualitat de l’atenció, en les llis- a tothom i avaluant la qualitat i la confiança als ciutadans. Incloure la salut mental dins la xarxa embarassos no desitjats. d’atenció sanitària habitual. 8 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

Josep Maria Ureta entrevista a Entrevista a Catedràtic emèrit d’Història Econòmica Jordi Nadal Oller de la Universitat de Barcelona Jordi Maluquer de Motes Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UAB “L’acord de Santillana obre El model d’organització la porta a l’Espanya plural” d’Espanya de Maragall És especialista en industrialització es intel·ligent i positiu i població. Acaba de publicar-se l’ “Atlas de la industrialización de J.A. PAREJA ordi Maluquer de Motes és

SITAT España” que ha dirigit des del seu catedràtic d’Història i departament. J Institucions Econòmiques de la UAB. La seva principal línea de –Si hi ha dos conceptes reitera- manera que l’acusació treball comprèn l’estudi del procés tius en el debat econòmic català tradicional és reversi- d’industrialització en economies son els de decadència econòmica ble: en realitat va ser el regionals, innovació tecnològica, i desequilibri fiscal. retard econòmic el comerç exterior i mercat del tre- –L’expressió “decadència eco- causant de la regulació ball. És autor de diversos llibres nòmica” aplicada a la pèrdua rela- interior i la protecció tiva de pes de l’economia catalana aranzelària. entre els que destaquen “Historia dins de l’economia espanyola em –Com valora les Econòmica de Catalunya, segles sembla inadequada, pel fet de tesis de la necessitat XIX i XX) i “Tècnics i Tecnologia suposar que el progrés de la sego- d ’"encaixar" en el desenvolupament de la na és incompatible amb el de la Catalunya a Espanya? Catalunya Contemporània”. Maluquer valora d’entrada la pro- primera. Aquesta idea s’ha de des- –La qüestió de l’en- –Tenim un conseller que és el posta d’organització del conjunt estimar , i més avui, quan la par- caix de Catalunya (i científic català de major prestigi d’Espanya que el PSOE va assu- tida es juga cada vegada més fora altres regions) dins mundial. Andreu Mas-Colell vol mir aquest estiu a Santillana a pro- de la pell de brau. El dèficit fiscal, d’Espanya és un vell una universitat d’excel.lència , i posta de Pasqual Maragall. que també es dóna en d’altres problema que enverina amb això coincidim tots, tant si –És una manera inteligent i comunitats, com Madrid i la relació entre totes som com si no som del mateix mundialització, tan de moda, exi- constructiva d’avançar, diferent al Balears, és un llast important, dues parts. La mútua desconfian- color polític. De fet em sembla UNIVER geix la solució prèvia dels problemes però no l’únic. A més de la insufi- ça que l’alimenta només pot dis- que ha estat vigent des de la “nacionals”. que el senyor Mas-Colell no és de ciència dels recursos per a infras- soldre’s amb el temps, paciència i Constitució. Una via de reforma –D’entre els quals, hi ha el de l’e- cap línea política definida. tructures i d’altres serveis, està en pedagogia. El camí, en cas que intel.ligent i positiva. ducació. Com valora la tasca del l’empedreïment del govern cen- n’hi hagi, serà llarg. En aquest –Com hauria de traduir-se Govern en aquest àmbit? El Nou Govern ha de tral en rebaixar la posició avantat- sentit, considero extraordinària- això en termes econòmics? –Hi ha una cara i una creu. La consolidar Catalunya josa de Catalunya en el rànquing ment positiu el recent “acord de –La nova situació política que primera és l’actuació de la en una línea de progrés de les regions espanyoles (restric- Santillana” pel qual alguns presi- sortirà de la tardor i del març, Conselleria d’Universitats en el cions imposades a la internacio- dents autonòmics socialistes con- hauria d’assegurar un tracte equi- camp de la investigació que té un –Què espera d’un futur govern nalitat de l’aeroport del Prat, siderats més “intemperantes” librat i equitatiu als ciutadans programa (investigació de qualitat de la Generalitat? amenaça que el TGV pugui arri- s’han plegat a la postura “maraga- espanyols, a tots, no només a unes i, per tant, selectiva) que està posant –En primer lloc que mantingui bar abans a València que a lliana” assumida prèviament per regions, al marge de si existeixen els mitjans adequats per fer-la. La un clima social de consens i des- Barcelona, etc.) i l’actitud del Rodríguez Zapatero, demanant la contribucions més altes o no. La creu ve donada per la Conselleria prés que plantegi una estratègia Govern autonòmic, més atent als reforma del Senat: és injust, i per nova situació hauria d’assegurar no només econòmica, sinó també gestos i als símbols que als proble- tant, nociu, que la província de d'Educació, inspirada per la dema- que en termes per càpita fos una gògia i la confusió. Demagògia, per- cultural, social, creativa, imagina- mes reals de la ciutadania. Barcelona (o de Madrid), poblada situació d’equitat bàsica que avui tiva i modernitzadora, és a dir, un –Davant del tòpic “Catalunya, per quatre milions d’habitants, què la cohesió social que preconitza no existeix. -una fi lloable en termes generals- govern que fonamentalment orga- fàbrica d’Espanya” hi ha qui con- tingui a la Cambra alta el mateix –Per què Catalunya és una de nitzi i consolidi la societat catalana traposa el de “Catalunya, fàbrica nombre de representants –quatre- no pot ser, sense més ni més, l’ob- les autonomies amb un dèficit jectiu bàsic de l’ensenyament pri- en una línea de progrés i equilibri. d’Europa”. que la província de Sòria que en fiscal superior? –Quins són el principals reptes –Per a Catalunya, ser una fàbri- té menys de 100.000. mari i encara menys, secundari –Les regions que tenen més (amb aquestes idees s’ha arribat a econòmics que haurà d’afrontar ca d’Europa hagués exigit pertàn- capacitat de crear riquesa es lògic el nou president de la aquests resultats tan lamentables en yer a una Espanya diferent a la que tinguin una major contribu- Generalitat? La Conselleria d’Educació matemàtiques que ens avergonyei- que ha estat. Avui en dia, en ció en el sosteniment d’altres que, –El major problema del país és xen davant la resta dels espanyols) I temps de liberalització econòmi- té una inclinació massa per la raó que sigui, no siguin que les infrastructures van pel confusa, perquè la inclinació massa ca, de resultats indiscutiblement capaces de generar la mateixa darrera de les necessitats, és a dir, evident per l’escola evident de la Conselleria per l’esco- positius, és fàcil culpar a la políti- riquesa. El que no és presentable es necessita recuperar potser cin- la privada no fa sinó desmentir la ca econòmica intervencionista i es que tinguin uns serveis públics quanta anys d’inversió pública, un privada seva pretesa aspiració a la cohesió proteccionista que es practicava inferiors a la mitjana, com passa a efecte que ve del franquisme i que abans, d’haver provocat una bona social. L’oposició tampoc no s’està L’acord és una prova palmària Catalunya. No conec cap altre en tots aquests anys no s’ha corre- part del retard històric de l’econo- lluint en el tema educatiu. La nega- que parlant la gent s’entén i que zona del món en què passi això. git. El tema és especialment greu mia espanyola. Però l’acusació tiva dels socialistes a la Llei de les coses poden canviar. Un petit Però això, ni l’actual Generalitat en la xarxa ferroviària i aeropor- peca de “presentista”. En el passat, Qualitat que defensa el PP (aquesta gran pas, que obre la porta a la ni la del futur, podran solucionar- tuària que deixa Catalunya i les dificultats de l’Hisenda van mania de refusar qualsevol cosa que ho si no hi ha voluntat del Govern il·lusió d’una Espanya plural, feta Espanya en una situació de greu impedir la promoció de la indús- proposi l’adversari) és suïcida. Es Central. dèficit. Per exemple, després de 20 a la mesura i a la conveniència dels tria a través de la despesa pública, poden discutir les formes d’exigir –Com valora l’actuació del anys a la Unió Europea encara no diferents pobles que l’habiten. que hagués estat la via correcta als escolars; de cap manera, el prin- Govern català en termes d’educa- hem entrat en la Europa ferrovià- No s’ha d’oblidar, a més, que la per al desenvolupament. De cipi de l’exigència. ció universitària i superior? ria, això es un error imperdonable.

Entrevista a Javier Tejada Catedràtic de Física de la Universitat de Barcelona “Tot té el seu moment de saturació” que els grups d’investigació tant de la –I l’educació? –Li demana a un president de Govern MONT FERRERONS ciència bàsica com de la tecnològica bus- –És cert que Catalunya té un fracàs que copïi! n home que acaba una conferèn- quin efectes i aplicacions noves. La qües- escolar més alt que Europa i que en –D’una banda sí, però de l’altra que tin- Ucia entonant un “visca la inde- tió és innovar. matemàtiques és especialment greu, però gui ambició científica i tecnològica, terminació, i si és quàntica –Apostar deu voler dir finançar... no crec que s’ensenyi malament, no en Catalunya ha d’apostar per tecnologies millor”, només pot ser un geni i en Javier –Sí, és clar, però no només parlo de culpo els professors, vaja. Crec que la que no estiguin saturades. M’explico: tota Tejada, Doctor Honoris Causa per la diners. No soc el clàssic científic que societat li ha donat l’esquena a aquest tecnologia té el seu moment de saturació, City University de Nova York, ho ha fet. només demana i es queixa de la falta tipus d’aprenentatge. Òbviament, els quan ja no pot oferir nous descobriments. Pare del descobriment de l’efecte túnel d’inversió, no. Ho dic en positiu. Cal que joves reflexen aquest menyspreu general i Jo li demano al Govern, que aposti per ressonant de l’espí i de la coherència s’aposti per coses concretes, que es miri és una pena, perquè sense les matemàti- tecnologies noves, que no compri les que quàntica de l’espí, és també pare del crit en quins punts Catalunya por acostar-se ques i la física no es pot entendre el nos- ja estan saturades de descobriment perquè “visca la indeterminació, i si és quàntica, una mica als països desenvolupats . tre món. aleshores tota inversió, qualsevol article en millor” en una conferència a Barcelona. I –Acomplexa tenir DNI espanyol, si –I què li demana al futur president de una revista científica és simple bla-bla-bla. és que aquest catedràtic de Física de la un és científic i es passeja pel món? la Generalitat? Diners? Catalunya ha d’apostar per tecnologies Universitat de Barcelona, té molt clar –No, perquè aquí a Barcelona hi tinc –Que miri al seu voltant, a França, a noves que encara no estiguin saturades. que el progrés està en la innovació. un grup d’investigació que amb tota jus- Alemanya, a la Unió Europea i una mica –Aquesta teoria es pot aplicar a d’altres –És això el que falla a la ciència, la tícia som pioners en el nostre camp a als Estats Units... que copiï els models cien- camps? Es pot aplicar a la política catala- innovació? nivell mundial, amb bones instal·lacions tífics que funcionen, que des de fa 70 o 80 na, després de 23 anys de CiU? –Sí, la innovació científica i tecnològi- i bon equipament tecnològic. Cap com- anys, la ciència ha avançat a través d’uns –Bé... jo el que dic és que tot, tot, té el ca. Cal apostar per les coses noves i fer plexe. camins molt clars, no cal inventar-los. seu moment de saturació. 2 de novembre del 2003 crònicadelcanvi 9

el canvi que vol... Joan Clos Alcalde de Barcelona “Barcelona vol un Govern de la Generalitat que li faci costat, que cregui en la capital de Catalunya i que col·labori amb el seu Ajuntament. Necessitem un nou Govern que acabi amb la gran diferència d’inversió pública entre Madrid i Barcelona” Maite Arqué Alcaldessa de Badalona “Amb Maragall hi haurà aliança entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament, per posar el benestar dels ciutadans Foto: PEPA ÁLVAREZ Foto: PEPA

ALITAT en el primer lloc de l’agenda D’esquerra a dreta, Joan Clos, Pasqual Maragall, Celestino Corbacho, Antoni Siurana i Lluís Miquel Pérez, política. Es desvetllaran les en la trobada d’alcaldes i regidors celebrada a Lleida energies del país i Catalunya recuperarà el lideratge”.

REUNIÓ D’ALCALDES I REGIDORS A LLEIDA Antoni Siurana Paer en cap de Lleida “Ara és l’hora del canvi, per construir un país modern, avan- çat, fort, just i solidari, però Els ajuntaments també amb equilibri en tots els seus territoris, amb una admi- nistració amiga dels ajuntaments. Això serà possible amb esperen el canvi Pasqual Maragall de President”.

ACTU Manuel Bustos dels ajuntaments de Catalunya Alcalde de Sabadell Alcaldes i regidors de tot Catalunya, que en la trobada amb Pasqual “Necessitem un Govern que ens representen tres quartes parts dels ciutadans Maragall. Joan Clos va destacar representi a tots i a totes. Un la gran diferència d’inversió govern integrador, no excloent, del país, han expressat el seu suport al canvi pública entre Barcelona i que es preocupi pel benestar que lidera Pasqual Maragall. La idea “d’un nou Madrid, de la qual “són respon- de les persones. És imprescindi- sables tant la Generalitat com el ble un canvi per renovar la Govern que faci costat als ajuntaments” va Govern central”. il·lusió i fer de Catalunya un lloc amb igualtat d’oportuni- aplegar a Lleida el gruix del món municipal L’alcalde de la capital de tats”. Catalunya va xifrar aquesta dife- Lluís Miquel Pérez En contraposició a això, rència en 1,7 bilions de pessetes avant d’unes 600 en favor de Madrid. En el cas Alcalde de Reus persones reunides a Maragall va acusar l’actual govern de CiU “d’haver aconse- concret de l’actual Govern de “El canvi és imprescindible per la capital del Segrià, vertebrar d’una vegada per guit una misèria de finança- CiU, Clos va lamentar “la seva d’alcaldes i regidors totes el Camp de Tarragona, D ment”, tot i el seu suport al manca de sintonia i de suport a vinguts de tot el país, la ciutat de Barcelona”. L’alcalde que és la segona àrea metro- Pasqual Maragall va afirmar que Govern del PP. Va recordar que politana de Catalunya, un de Lleida, Antoni Siurana, i el territori amb possibilitats “fins ara les grans inversions no les “durant la campanya electoral de fa quatre anys, CiU va dir que cap de la candidatura del PSC immenses i on la qualitat de ha fet la Generalitat sinó els munici- per aquesta circunscripció, Jordi vida ha de ser objectiu clau”. pis”. Com a exemple, el líder del demanaria 500.000 milions de pessetes a l’administració central Carbonell, van animar els repre- PSC va posar la inversió que fa sentants municipals davant les Jordi Valls i Riera l’Ajuntament de Barcelona en les i, finalment, en van pactar només 50.000”. perspectives d’un nou Govern a Alcalde de Manresa obres del Fòrum 2004, a la desem- la Generalitat a partir del proper bocadura del riu Besòs. Maragall es El candidat a la presidència “Els referents de Catalunya ja de la Generalitat es va compro- 16 de novembre. L’alcalde no poden ser els mateixos que va preguntar “quina és la gran obra metre a impulsar les economies d’Alcover (Camp de Tarragona) fa 70 anys. La societat ha can- feta en els darrers anys per l’actual locals i a evitar la “fugida d’em- Antoni Farré, va representar la viat i té més necessitats. La Govern de la Generalitat” i va recor- nova etapa requereix més preses” del territori català, tal i veu dels alcaldes independents dar que projectes tan importants ambició en infrastructures, en com està passant amb algunes que també donen suport al com el canal Segarra-Garrigues la divisió territorial i en la que han decidit ubicar-se a Canvi de Maragall. Per la seva societat del coneixement.” encara no s’han executat. l’Aragó. Aquest, segons banda, l’alcalde de L’Hospitalet - La idea d’un compromís de Maragall, és un símptoma de la el segon municipi de Catalunya col·laboració entre el nou Anna Pagans necessitat de “recuperar el lide- en població- Celestino Govern català i els ajuntaments Alcaldessa de Girona ratge perdut, perquè Catalunya Corbacho, va llançar un repte del país va presidir la trobada “Girona necessita el canvi a ha de liderar Espanya”. polític a Convergència i Unió: entre Maragall i els responsables “ara que s’esforcen en trencar Catalunya i al Govern de la municipals. Aquesta col·labora- Generalitat. Pasqual Maragall i UN PRESIDENT vincles amb el PP, tenen una Quim Nadal són els homes ció s’ha de traduir en suport eco- QUE ESCOLTI ELS gran oportunitat de demostrar- capaços d’entendre els proble- nòmic i inversió, segons va expli- ALCALDES ho si donen suport a la candida- mes dels ajuntaments i resoldre car el candidat socialista, i aquest Els alcaldes de Barcelona, tura socialista per presidir la la seva manca de finançament i serà “el gran canvi que esperen les seves competències” Lleida, L’Hospitalet de Llobregat Federació Espanyola de els ajuntaments del país”, va dir. i Alcover van representar la veu Municipis i Províncies”, va dir. Més de 300 alcaldes i regidors independents per un Govern de Pasqual Maragall

COMARCA DE L’ALT PENEDÉS: Santi Morató [Castellví de la Miquel Sala Argerich [Súria] COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT: [Tordera], Rosa M. Galí Escarpenter, Carme Ramon Mateu i Enric Monserrat Soronellas Masdeu i Joaquim Masdeu Guitart [Selva del Albiach Viñolas [Flix], Albert Servelló Tarragó, Ramon Jornet Marca], Raimon Olivella [Puigdàlber], M. Rosa Escala (alcaldessa) Lluís Tomas Moreno (alcalde), M. Àngels Aguilera Baltanàs, Flamerich Valls [Vilassar de Mar] COMARCA D'OSONA: Joan Ferran Camp] COMARCA DEL BAIX PENEDÈS: Joan Sans Freixes, Joan M. Montagut, Antoni Pujals Teixidó (alcalde), Enric Anguera Cedo [Sant Cugat Sesgarrigues], Jaume Miret i Lluís Sisternas [Sant Francisco Redondo Pérez i Encarna López Aguilera [Castellví de Teixidó Turné [El Brull], Andreu Serra Boixader [Oristà], M. Jurado Sánchez, Josep Reja Molinari [L’Arboç], Tatiana Hidalgo [La Torre de L'Espanyol], Josep Solé Arnal (alcalde) i Josep Solé Cugat Sesgarrigues] COMARCA DE L’ANOIA: Josep Casulleras, Rosanes] COMARCA DEL BERGUEDÀ: Ramon Orriols Sasata i Antonia Serra Baucells (alcaldessa), Joan Rusiñol Ruíz, Josep M. Martínez, Verònica Muñoz Caballero [Banyeres del Penedès], Biosca [Mora d'Ebre], Anna Algueró Perelló, Imma Ten Bartual Rosa M. Piñol i Ramon Prat [Calaf], Josep Caelles [Calonge de Josep Blasco Ribalta [Avià], Pere Caballero Valcárcel, Francesc Giralt Perpinyà, Ramon Fabré Vernedas i Rafael Delgado Comino Benigne Sanabre Güell [Bonastre], Antonio Chacón [Sant Jame [Rasquera], Teresa Grisso Busom, Jordi Castellví Busom, Jordi Segarra], Josep M. Farriol i Carme Riba [Carme], Joan Sanpere, Artigas Prat i Pere Cascante Torrelló [Bagà], Andreu Escobet [Tona] COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL: Ramon Cordero dels Domenys], Cristina Carreras Aro, M. Jesús Muñoz Díaz, Víctor Suazo Gómez, Lurdes Morelló Forment [Riba-roja] COMARCA DEL Antoni Gasulla, Julián García i Judi Llopart [Els Hostalets de Gendrau [Berga], Lluís Barniol Garriga i Antonio Picas Cirera [Castellterçol], Ana Freixes Torras [Sant Quirze Safaja], Encarna García Gálvez, M. Carme Cortés Flores , M. Assumpció Canals MONTSIÀ: Víctor Pla Cervera (alcalde), Joan Adell Ortigués [La Pierola], Carles Tarrida i Joan Balcell [Igualada], Meritxell Salvia i [Casserres], Jairo Merillo Broncé [Cercs], Casimir Moneny Sánchez Martínez Navarro [Aiguafreda] COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ: Garriga [Santa Oliva], Belen Alcón Vidal, Isidre Aymerich Sènia], Núria Ventura Brusca [Ulldecona] COMARCA DEL BAIX Damián Morales [Masquefa], Miquel Casanovas [Montmaneu], i Maria Llumà Corominas [Gironella], Josep Coma Morales [Gòsol], Joan Font Pous (alcalde) [Bellcaire d'Empordà], Joan Margall Franquesa, Pepi Pérez Blasco i Valentí Vidal Miró [El Vendrell] EBRE: Joan Ferré Franquet (alcalde), M. Lluissa Juan Franquet i Jesús Pardo, Andrés Aguilera i Mariano Ruíz [Òdena], Josefina Manuel Cáceres Sánchez i José Rodríguez Castañeda [Guardiola de Sastre, Jordi Colomí Massanes [Torroella de Montgrí] COMARCA COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ: Ramon Ribas Solé (alcal- Neus Pons Gisbert [Aldover], Joan Royo Puvill, Bartomeu Altarriba [Piera], Jaume Anyé, M. Immaculada Moixí i Joan Guixé Berguedà], Joan Baraut Montada i Marius López Asensio DEL PLA DE L'ESTANY: Jordi Bosch Lleó [Banyoles] COMARCA DE de), Antònia Olsina Blanch, David Moreno Aride, Joan Grau Civit, Roselló Viña, Rosa M. Adell [Alfara de Carles], Antoni Llesera [Prats de Rei], Pere Masana [Pujalt], Josep Mateu, Aurora [L'Espunyola], Judit Carreras Tort [Olvan], José A. Ureta L'ALT CAMP: Joan M. Martí Saperas [Aiguamúrcia], Anton Ferré Joana Fuguet Plaza, Josep Amoros Soler, Martin Oliva Sánchez Margalef [Benifallet], Frances Piñol Piñol, Genoveva Margalef Fernández, Diego Crespo i Carles Roig [Santa Margarida de Arechederra i M. Carme Rosell Espelt [La Pobla de Lillet], Dolores Fons (alcalde) [Alcover], Rosa Ibarra Ollé [Alió], Francisco [Barberà de la Conca], Joan Soler Ollé [L’Espluga de Francolí], Valiente, Joan Pere Borrull Borràs [El Perelló], Josep M. Montbui], Josep M. Serra [Sant Martí de Tous], Jaume Ramon González Dana i Josep M. Tomas Campa [Saldes], David Bas Hernández Quesada [Cabra del Camp], Francesc X. Esplugas Pablo Josep M. Campdepedrós Sans, Joan Llort Vallès [Montblanc], Franquet Vernis [Tortosa], Moises Fabra Serral [Xerta] COMARCA Torné, Andreu Navas, M. Carme Salazar i Miquel A. Cabañes [Sant Casas, Pere Claverol García i Agustí Elias Cunill [Sant Julià de (alcalde) [Montferri], Josep M. Abellà Rovira [Pont d'Armentera], Antoni Canosa Ribalta [Santa Coloma de Queralt], Josep Vilalta TERRA ALTA: Joaquim Paladella Curto (alcalde), Joaquim Arrufi Martí Sesgueioles], Joan Ramon Gassó i Núria Oliva [Vilanova del Cerdanyola], Glòria Malé Camprubí i M. Àngela Bret Pelado Miquel Uroz Medioroz , Francisco Blanco Tirano i Eduardo Serra (alcalde) [Vilanova de Prades], Antonio Vilalata Montferrer, Peris, Fco. Antonio Brió Llop, Miquel Llop Carles, Pedro Martí Camí] COMARCA DEL BAGES: Vicenç Torres [Artés], Vladimir Díaz [Vallcebre], Ramon Buixader Torrebadella [Vilada] COMARCA DEL Bermejo Moñino [Querolt], Vicent Palau Roca (alcade), Josep M. Arturo Miró Palau, Carlos Cabré Musté, Josep Vilalta Alsina Arrufi i Pasqual Roca Alañà [Batea], Juan Silverio Peris [Balsareny], Florenci Gras i David-Aaron López [Callús], Josep MARESME: Josep M. Seres Ibarz [Alella], Tomàs Salazar Vela i Solé Molins i Jordi Prunera Corts [El Rourell], Anna Ruíz Gordill, [Vilanova de Prades] COMARCA DEL PRIORAT: Josep Pena Pena, Sanmartí, Miquel Juan Mañà Morelló i Josep M. Montserrat Simon i Dolors Riu [Cardona], Jaume Masqué, Elvira Sintes, Dolors Casellas Estrada [Arenys de Mar], Joan Missé Mas [Arenys Jesús López Álvarez, José M. Domingo Montserrat i M. Teresa Neus Juncosa Margalef [Capçanes], Josep M. Cots Monlleó Ulldemolins [Caseres], Joan Colat Clua i Gemma Borras Piñol Gabriel Martínez i Joan González [Castellgalí], Xavier Puigbò i de Munt], Joquim Colomer Godas (alcalde) [Cabrils], Rosa Isabel Iglesias Moncunill [Vallmoll], Jaume Pros Fernández, J. Ramon [Falset], Jaume Roca Cubells [La Figuera], Àngel Estirado [Corbera d'Ebre], Pere Joan Chertó Vallespí, Ramon Vinaixa Arnal Francesc Valverde [Castellnou de Bages], José Ponce Viudez i Cantenys Montsant, Miquel González Monforte i Xavier Guri Saurí Moreno Martos i Raquel Romero Escovedo [Valls], Carme Balaguer Méndez, Josep Baqué Capdevila [Marçà], Joan P. Fernández i Magdalena Ferré Serra [El Pinell de Brai], Claudi Juanós José A. Iglesias Cabrero [Fonollosa], Ramona Soler Muntada [Caldes d'Estrac], Manuel Mora Escandell, Josep M. Sagristà Vila, Jiménenz, Ramon Padró Vidal, Santiago Serra Gorriz [Vilarodona]. Joanpere [El Masroig], Mercè Juncosa Aulestià, Mireia Sicart Fornós, Josep Enric Chiveli Álvarez i Joaquim Vidal Lluis [Vilalba [Gaià], Angels Mas Pintó i Montserrat Mestres Angla [Manresa], Marc Ribes González [Dosrius], Montserrat Miró Tutuach [El COMARCA DEL BAIX CAMP: Jesús Semper Sánchez i Teresa Ferran Martori, Montserrat Simó Prat [Porrera], Jaume Rufes Anglès, dels Arcs] COMARCA DEL SOLSONÈS: Josep M. Casas Clotet Mercè Cardona Junyent (alcaldessa), Jordi Gual Purtí, Josep Homs Masnou], Carme Aubanell Serra, Anna Raja Martínez, Teresa Carbó Gual [L’Albiol], Roger Queralt Besora [Alforja], Elisa Canals Isaac Mas Garí [La Torre de Fontaubella] COMARCA DEL TARRA- (Pinós] COMARCA DEL PALLARS SOBIRÀ: Jordi Farré Casanova, Estrada i Jaume Mussarra Serra [Monistrol de Calders], Antonio Marcet i Joan Castellà Rodríguez [Malgrat de Mar], Dolors Vilafranca [Almoster], Daniel Onrubia Llaveria [Botarell], Josep GONÈS: Manuel Ramon Fuentes (alcalde), Carme Vives Ralats, Pere Cortina Butxaca, Laura Arraut, José A. Arcas [Alt Àneu], Mendoza Martínez i Josep Nogués Vila [Monistrol de Montserrat], Belmonte Sala, Mireia Leons Roca i Dolors Agüera Martin M. García Mestres [Montbrió del Camp], Rosa Escoda Cedó, Fuensanta Castro López, Luis Lorenzo Posada [Altafulla], Xosé Jordi Bruna i Josep Fernández Luzón [La Guinguet a d'Àneu] Albert Brunet Bosch, Rosa M. Medina Gutiérrez i Josep Torrades [Palafolls], Santiago Macipb Esteller [Pineda de Mar], Ernest Francisco Morancho López, Rosa M. Tejero Sánchez [Montroig del Manel Díaz López [El Catllar], Isabel Pastor Argenté [Contstantí], COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ: Rosa Codó, M. Teresa Tomé Riera [Navarcles], Nelia Rincon Coronado [Rajadell], Marcel Ribera Freixas de Cortada [Premià de Dalt], Agnès Cespedes Tor [Premià Camp], Santiago Pons Pou (alcalde) [Prades], Josep Montané Francisco Clemente Hernández [Creixell], Xavier Dalmau Lluch [Tremp], Josep Miret (alcalde) [Vilamitjana] COMARCA DE LA Santasusana, Jordi Solernou Vilalta i Fermín Torres Montero [Sant de Mar], Josefina Torrent Salas [Sant Cebrià de Vallalta], Eduard Vidal (alcalde), Jaume Escoda Marles i Oscar Serrano Daura [La Nou de Gaià], Carlos Velilla García, Lluís Massagues Vidal VALL D'ARAN: Jordi Caseny, Manel Rocher i Francisco Bruna Joan de Vilatorrada], Genís Benítez Cabrera [Sant Salvador de Turon Mainat (alcalde), Joan Campey Ollé i Anna López Bachs [Pratdip]. Josep Morató Clarasó, Rosa Garrido Arcones, [Perafort], Pau Pérez Herrero [Tarragona], Antoni Cavallé Aranega [Naut Aran], Juan Carlos Lastera (alcalde), Jesús Escots Ferré, Guardiola], Marisa Armengou Iglesias i Dolors García Pozo [St. [Sant Iscle de Vallalta], Nicolau Antequera Fernández [Sant Misericordia Dosaiguas Pérez [Reus], Bonaventura Gili Serret [Vilallonga del Camp], Alberto Miñambres Morán [Vilaseca] Generosa Marqués Bordes , Jaime Marqués Marqués i Rosa Sacau Fruitós del Bages], M. Àngels Ridó Ribas, Encarna Mata Caro i Susanna], David Grimal Verdura i Montserrat de Diego Fernández [Riudoms], Anna Trujillo Canyellas, Arantxa Salvat Besora, COMARCA DE LA RIBERA D'EBRE: Oscar Bosch Pujol i Ferran Ferré [Canejan] 10 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

Joan Sabaté primer candidat socialista de les Terres de l’Ebre “Tenim esperances que Europa no finançarà el PHN”

Joan Sabaté repeteix per part de la Comissió i sobretot –Què és el que més limita el de la comissària socialista de Medi desenvolupament econòmic de la alcaldia a Tortosa, és Ambient, de Suècia, d’escoltar els regió de l’Ebre? senador i segon en la experts, aquesta setmana passada. –Cal fer una aposta decidida per –I quan se sabrà finalment si la millorar les comunicacions. Les candidatura del PSC Unió Europea diu no? Terres de l’Ebre, tot i ser un punt Joan Sabater, alcalde de Tortosa. de Tarragona, el pri- –A la Unió Europea hi ha la privilegiat perquè estan a la cruïlla condició clara que si el PHN no de l’arc mediterrani entre Aragó, dius fonamentant els canals de –Què ha d’evitar que els joves mer de la regió de respecta les directrius mediam- València i Catalunya, han patit un regadiu i el valor afegit que genera marxin? bientals, no es donaran els diners. I greu dèficit de comunicacions. Cal l’Ebre l’agricultura. –Entre d’altres coses, posar nosaltres tenim esperances de veri- millorar l’enllaç amb les àrees –Un gran dèficit de la zona? èmfasi en la creació d’un campus tat que la Unió Europea no doni el metropolitanes de Barcelona i de –Hem de fer una aposta clara potent de la Universitat Rovira i SÍLVIA FRUITÓS finançament que demana el València, cap al País Basc, desdo- per la qualitat de vida, hem patit Virgili a Tortosa que reuniria els Govern espanyol, tal i com recla- blar la N-340... –Seran decisives les declaracions l’emigració de la gent jove i un estudis que ja hi ha i n’afegiria de mem des de Catalunya i d’altres –Més enllà d’aturar el transva- dels experts contra el Pla envelliment progressiu de la pobla- nous com enginyeria, informàti-

ES DE L’EBRE comunitats com l’Aragó. I això se sament, què cal a la zona agríco- Hidrològic (PHN) presentades a ció per sobre de la mitjana de ca, industrial, magisteri i medi sabrà en qüestió de setmanes o la del Delta? la Unió Europea? Catalunya i això requereix molts ambient. Aquest és un aspecte pocs mesos i sincerament, esperem –La forma de mantenir l’equili- –Penso que és es molt important més serveis per a la tercera edat, clau per invertir en el desenvolu- que el resultat ens sigui favorable. bri territorial és l’expansió de rega- el sòl fet que hi hagi hagut l’interès que ara no tenim. pament del territori.

PROPOSTES DEL PSC PER A LA REGIÓ DE L’EBRE Cal que les Terres de l’Ebre

TERR tinguin una administració pròpia ins el programa electoral del que hi ha i per una consciència tén presentar-se com a responsa- DPSC per les Terres de l’Ebre clara de ser, que en el fons és el ble de les Terres de l’Ebre a CiU. hi figura com a pilar fonamental que proposa el PSC. No té cap sentit”, critica Sabaté. la creació de l’anomenada Regió La proposta socialista considera de l’Ebre. El PSC considera que que no té sentit crear una delega- La regió de Les Terres de l’Ebre, la divisió provincial de Catalunya ció territorial a corre-cuita com que inclou les comarques del ja no tan sols no respecta la reali- ha fet el Govern de CiU, i per Baix Ebre, Montsià, Ribera tat històrica, sinó que tampoc la això un dels compromisos ferms d’Ebre i Terra Alta, representa el social o econòmica. “L’organit- del PSC és crear una administra- 10% del territori de Catalunya i, zació territorial ha quedat pen- ció per la regió amb poder en canvi, només té el 2,6% de la dent des dels anys de la transició població. i des de l’intent de la Generalitat El PSC considera que vint anys republicana del 1936. En aquest El PSC considera que de Govern de Jordi Pujol han sentit, CiU no ha fet els deures. la divisió provincial de situat la regió a la cua de la renda La descentralització de la Gene- Catalunya no respecta la i el creixement de Catalunya. Per ralitat no es pot fer en 41 comar- això, un dels objectius claus del ques sinó que s’ha de fer en realitat socio-econòmica programari del PSC per la zona demarcacions molt més grans”, és: institucionalitzar la Regió de insisteix el segon de la candidatu- polític i de representació que sor- l’Ebre com a òrgan descentralit- Una de les manifestacions antitransvasament ra per Tarragona, Joan Sabaté. geixi de les comarques. Amb una zat de la Generalitat per possibili- Si el Camp de Tarragona és una veritable delegació i descentralit- tar una política territorial que zona clarament diferenciada amb zació de la Generalitat. “S’ha creat aplequi municipis i comarques. unes característiques molt mar- una delegació territorial per un Això ha de permetre, entre d’al- Potenciar la cruïlla cades i pròpies, les Terres de territori que no exerceix com a tal tres qüestions millorar la qualitat l’Ebre també tenen raó de ser i que no ha acabat de tenir el seu de vida dels ciutadans i aturar el de l’arc mediterrani una regió per la problemàtica paper. I a més, aquest delegat pre- transvasament de l’Ebre. ls cinc representants de les Terres de l’Ebre a la candidatura Esocialista de Tarragona per aquestes autonòmiques tenen molt clar que a banda de la negativa al Pla Hidrològic Nacional gent (PHN) i la creació de la Regió de l’Ebre, potenciar la xarxa de amb cara i ulls candidats del PSC-Ciutadans pel Canvi de les Terres de l’Ebre comunicacions que interconnecti les Terres de l’Ebre amb el seu entorn és la tercera clau de volta per al desenvolupament de la zona: el desdoblament de l’Eix de l’Ebre i de la N-340, l’abarati- ment de l’A-7, ferrocarril, AVE i trens de rodalies ràpids que asse- gurin una eficient connexió amb l’Aragó i el País Valencià. Els candidats coincideixen en la necessitat d’una gran estació de mercaderies a L’Aldea, motiu pel qual seria imprescindible una parada de l’AVE al municipi. En definitiva, que hi un hagi servei d’alta velocitat que comuniqui amb Castelló és una qüestió imprescindible per la comunicació d’aquest eix mediterrani que fa de nus entre València, Aragó i Catalunya”. Però el més flagrant del cas és que aquesta connexió no està prevista. Joan Sabaté, el segon Joaquim Josep Rafael Lluís Joan Castor Antoni de la llista per Tarragona i responsable del PSC de les Terres de Paladella Gisbert Gonell Espanya l’Ebre, il.lustra la negativa del Govern central a fer la connexió: “al alcalde de Batea empresari alcalde St. Jaume Enveja biòleg senyor Álvarez-Cascos ja li vaig demanar i em va contestar un cosa tan ridícula com que “l’orografia del territori no ho permetia”. “A Nascut el 1963, alcalde de Nascut el 1947 i resident a Nascut el 1968 a Sant Jaume Nascut el 1965 a Amposta, Batea des del 1991, candicat Tortosa. Regidor de d’Enveja (Montsià), n’és alcal- actual portaveu del Grup Madrid estan acostumats a construir les xarxes ferroviàries en número 6 del PSC-CpC per l’Ajuntament. Empresari i de per Progrés Municipal- Municipal socialista a forma radial -afegeix- però en canvi, no tenen en compte l’eix de Tarragona. Independent. director de Frigoríficos Lluís, Socialistes en coalició amb l’Ajuntament de la seva comunicació del mediterrani, de nord a sud, que és clau. Hi ha Pagès d’una explotació fami- Dertofred i Besgelats, empre- ICV. Membre actiu de la localitat. És biòleg i, des l’AVE Madrid-València i es perllonga a Castelló, i d’altra banda, liar. Fundador del partit Unió ses productores de congelats. Plataforma en Defensa de de 1988, responsable d’Ús per la Terra Alta (UPTA) i Expresident de l’Associació l’Ebre i impulsor de la recupe- Públic del Parc Natural del hi ha l’AVE de Madrid-Saragossa-Lleida-Barcelona però entre membre dels consells rectors d’Empresaris de les Comarques ració del Delta. Director d’una Delta de l’Ebre. Per tant, és Castelló i Tarragona “hi hauria d’haver una connexió i no està ni de GECOHOSA i SAGESSA. de l’Ebre i vocal de Foment. empresa de construcció. un expert en espais naturals. previst. Això és una barbaritat”, denuncia. 2 de novembre del 2003 crònicadelcanvi 11

AGENDA del 2 al 9 de novembre Diumenge 2 13:00h Paellada popular A Palma de Reus, amb Lluís Miquel Pérez, cap de llista per Tarragona. Antoni Montsen Maria Dolores Gonzàlez Cristobal Avilés 12:00h Barcelona Rubí Viladecans Visita a la Selva interior Joaquim Nadal visitarà Sant Hilari i Arbúcies. Acte Central Mataró Pasqual Maragall participa al míting central. Al poliesportiu Eusebi Millán. Dilluns 3 11:00 h Maragall visita L’Hospitalet Pasqual Maragall visita l’empresa Mecalux. Eva Nebot José Antonio Gómez Ernest Villaescusa 17:00 h Barcelona Barcelona Barcelona Debat a Tarragona Debat dels caps de llista, organitzat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya. Al Col.legi d’Advocats. 20:00 h Debat a Girona Joaquim Nadal participa en el debat que organitza el Diari de Girona/Onda Rambla/Canal Nord. “Nosaltres també estem pel Canvi” Míting central a Granollers Pasqual Maragall hi assistirà, al teatre Audirotir de la ciutat. Olga Pané Gustau Gómez Dimarts 4 Castelldefels Barcelona 19:00 h Presentació sobre cultura Programa de cultura del Camp de Tarragona a la Casa de Cultura de la Generalitat, organitzat per CpC amb diversos candidats. 19:00 h Míting Vilanova i la Geltrú Pasqual Maragall assistirà al poliesportiu de la ciutat. Dimecres 5 Mai Felip Toni Berini Carles Cuerva Núria Ventura 19:00 h Barcelona Ulldecona Trobada amb esportistes Barcelona Igualada Joaquim Nadal es troba amb Federacions esportives al Centre Cívic Sta. Eugènia. 20:00 h Acte a Santa Coloma les teves Fes-nos arribar les teves opinions a través Pasqual Maragall i Manuela de del Madre participen a un acte al opinions correu electrònic [email protected] Weblogs pavelló de Can Sisteré. Dijous 6 Estimat Maragall, l’admiro faci com Pujol i que el govern pel canvi 10:15 h. molt des de sempre però m’agra- inverteixi el que calgui pel que Debat gironí a TV3 a començat la campanya elec- daria saber abans d’anar a votar crec que és un deure pendent de Quim Nadal hi participa. toral i haurem d’empassar-nos amb qui pensa pactar, perquè la nostra generació pels qui van 20:00 h. publicitat arreu, sentir decla- Acte a Terrassa segons com, m’ho repenso. No lluitar per la llibertat. H racions de polítics que no ens agra- Pasqual Maragall i Manuel Royes voldria acabar sent còmplice del Pere T., Barcelona. seran al poliesportiu St. Llorenç. den i fer malabarismes amb el Crear un blog és tan fàcil com anar manteniment de CiU al poder si comandament a distància per evitar a www.blogger.com o a www.moti- Divendres 7 els seus partits (PSC i CiU) deci- A tots els entesos de sanitat els vídeos electorals que detestem. me.com, triar un nom 17:00 h. deixen al final fer un pacte. del PSC, tinc una hèrnia i m’han d'usuari, una clau, escriure el què No és de calaix que haguem Programa cultura Lleida Espero que això no sigui així d’operar. Però m’han donat hora es vol publicar i penjar-ho a la Jordi Carbonell el presentarà. d’empassar-nos les nostres opinions perquè jo quan voto esquerres per d’aquí a set mesos. Estic xarxa. 22:00 h. o comentar-les només al voltant de és perquè vull que governin les indignat, no entenc com opera- Debat electoral a TV3 la màquina del cafè. Pasqual Maragall participarà en esquerres. Atentament, li ho cions que per mi són urgents Per això, per expressar-nos quan Si cal: el debat dels cinc candidats. recordo perquè no se n’oblidi i s’eternitzin gairebé un any. Estic Com es fa un weblog? vulguem, la candidatura del Canvi, penso que molta gent està d’a- pensant en fer-me d’una mútua Hi ha diferents espais que t'ajudaran Dissabte 8 des de la web oficial de www.mara- cord amb mi. perquè amb la salut no s’hi a fer el teu propi weblog. Per exem- 11:00 h. gall.org, ha posat a disposició de Lourdes, Mollet del Vallès juga. Li demano això, que no ple, trobaràs eines força senzilles a Congrés UGT a Reus tothom la informació i les eines per Pasqual Maragall en farà la cloen- jugui amb la salut pública de www.blogger.com i també a crear el blog (o weblog) per tot da. Jo ja sóc molt gran i visc a tots els contribuïents. Gràcies. www.motime.com. El nivell de detall aquell que es vulgui explicar a 19:00 h. Barcelona de fa anys però sóc Lluís M., Sant Joan Despí. o complicació el decideixes només Acte públic a Olot Internet. del Pallars. De seguida que vaig tu. Joquim Nadal hi assistirà, al Un weblog és un quadern de viat- Teatre principal. saber que hi havia gent que Senyor Maragall, això no es ge on-line, una pàgina on es poden volia recuperar les fosses comu- pot aguantar. Ni tan sols les Com promocionar el teu weblog? Diumenge 9 anar penjant opinions i propostes. nes dels afusellats republicans televisions públiques se salven Existeixen directoris on pots donar a 17:00 h. Cada “post” o article té una data de durant la guerra civil vaig pen- de la ‘tele-escombraries’. No ha conèixer el teu weblog. En anglès, Visita al Ripollès publicació, de manera que els lec- Joaquim Nadal visitarà diversos sar que aquesta era una manera de ser un servei públic? Li tens www.weblogs.com, en castellà tors poden anar seguint el fil de tot pobles. de retre homenatge a alguns demano que vetlli per la nostra www.blogdir.com i el què s’ha escrit i arxivat, i afegir- 12:00 h. dels meus familiars que van salut mental. www.bitacoras.net i en català, Acte central Lleida hi els seus comentaris. morir llavors. Li demano que no Ramon R., Les Garrigues. www.bitacoles.com. Jordi Carbonell serà a l’acte central de la campanya al barri de les Pardinyes.

A LA CONTRA per Horacio Altuna

(continua a la pàgina següent) 12 2 de novembre del 2003 crònicadelcanvi

Jordi Sacristán entrevista Directora de cinema i publicitat. Ha rodat ‘Massa vell per Isabel Coixet morir jove’, ‘Cosas que nunca te dije’ i ‘Mi vida sin mi’

Molts dels qui deien meravelles de ‘Cosas que nunca te dije’ afe- Narcís Comadira gien com a informació El canvi imprescindible la refe- i ha qui canvia de cami- rència que aquella his- sa, i això és pejoratiu H–vol dir que s’és un bali- tòria d’esperança era ga-balaga–, o de jaqueta, sem- obra d’una directora pre mal vist en polítics que es dediquen al transfuguisme, és a catalana que provenia dir, que canvien de partit. Hi ha del món de la publici- qui canvia de pis, cosa mareja- dora, però, si és per a millor, val tat i que es deia Isabel la pena. Hi ha qui canvia de Coixet. Ara, ‘Mi vida sin direcció, cosa recomanable si un s’adona que va per mal camí. mi’ ha significat la constatació del seu talent. Canviem de costums, quan el Novament una història de sentiments però sobretot món ens hi empeny o quan ens casem, per exemple, i si no ens de generositat; una nova lliçó de vida. Rodada a hi avenim, canviem de parella, Vancouver, al Canadà, i produïda pels germans cosa cada dia més habitual. Fins i tot hi ha qui practica el canvi Almodóvar, va ser una de les sorpreses agradables de sexe, i d’aquests trànsfugues de la darrera edició del Festival de Berlín, on va en diem transexuals. Hi ha canvis de temps, a vegades sobtats, rebre tota mena d’elogis per part de la crítica. no predits pels meteoròlegs. Hi ha canvis d’horari, com ara el –Diu que encara no ha trencat el lligam per exemple, hi ha molta gent d’avui, que escric això i que he amb la seva darrera pel.lícula. De fet, poc que la considera la seva pel.lícula guanyat una hora. Als trens, hi després d’aquesta conversa l’espera un de capçalera. ha canvis d’agulles; als nadons, viatge per diferents capitals europees on –I tot plegat sense que les ins- se’ls canvien els bolquers. continua presentant-la. Mentre, espera titucions públiques fessin cas Nosaltres ens canviem la muda. que arribi una nova història per ser expli- d’aquella proposta. A les casernes i als palaus, hi ha cada. –Potser el món que plantejava el canvi de guàrdia. I abans els –Entre els meus defectes, que en tinc la pel.lícula o la manera de plan- metges recomanaven un canvi uns quants, s’hi troba el fet que sempre tejar el guió no el van acabar d’en- d’aires o donaven la culpa del procuro buscar-me les coses més difícils. tendre o potser no els el vàrem desventrellament al canvi d’ai- La veritat és que si a un productor li plan- saber explicar... Però després veus gües. També hi ha “el canvi”, teges que vols fer una pel·lícula d’una noia coses absolutament convencio- allò que fan els nens i nenes i jove malalta de càncer, que té dos nens, nals que se suposa que han de ser que els torna adolescents, tot sense recursos i que quan comença ja comercials i que un cop rodades allò dels pits turgents i la nou sabem que s’ha de morir i al final es mor, del coll, les menstruacions i el sembla difícil que te la vulguin produir. que els capellans en deien les Però per fer cinema m’han d’enamorar les pol.lucions nocturnes, el peluix històries, m’han de fascinar i han de ser “Falta aire fresc. A mi als llavis i al pubis, la veu que es aquestes i no altres. trenca als escolanets de –Això vol dir que treballes des del sen- Montserrat. Hi ha canvis de mol- timent, des d’una implicació profunda Maragall m’agrada i punt!” tes menes. amb el que expliques a l’espectador. Ara penso, sobretot, en un –Sí, absolutament. Crec que tot i que canvi, el canvi cap al creixe- moltes vegades ni els personatges, ni els proposar una sèrie sobre el Mossos diferent de fer i dir les coses, que qui t’es- d’Esquadra per fer diners, per exemple. colta s’ho cregui i això només pot partir de ment col.lectiu, el canvi de dei- escenaris tenen res a veure ni amb mi, ni “Catalunya necessita un xar d’estar als núvols i baixar a amb el meu entorn, si que haig d’explicar Però sempre he sortit de les reunions pen- la coherència interna. A mi Maragall m’a- canvi, cal una manera sant que se’m torejaven, que no m’escolta- grada i punt ! tocar de peus a terra. El canvi una història que visqui molt propera, com que ens traslladi a tots de la fic- part de mi mateixa. diferent de fer les coses” ven. La sensació és d’estupor quan veus –Com t’imagines la Catalunya dels injeccions de milions d’euros públics per propers deu anys? ció a la realitat, punt de partida –Cosas que nunca te dije va representar indispensable per a la il.lusió, una agradable sorpresa. Dius que des d’a- productores que fan pel·lícules de subgè- –Crec que Catalunya està sent descober- nere. Realment no ho entenc. ta per molta gent de fora. Vas pel Born a per a la vida adulta. El canvi quell moment et van considerar una no veu ningú, però que en canvi han rebut polític, és clar, el canvi que ens directora de cinema... subvencions de les administracions. Crec –El teu altre món professional és la cre- Barcelona o camines per Girona i escoltes ació publicitària. Com seria el teu espot parlar alemany, danès, holandès, anglès o desperti d’una sopitesa massa –Quan vaig dirigir la meva primera que les institucions han de donar suport llarga i estèril. Que ens dugui a pel.lícula tenia 24 anys. Es deia Massa vell als projectes que s’escapin del cinema con- per la Catalunya dels darrers vint anys? àrab. Tot això ha de portar a tenir un país –Perquè fos real hauria de ser avorrit, més estimulant, més creatiu, més fresc i una autèntica justícia social. per morir jove. Vaig aprendre molt d’aque- vencional i més comercial. Les meves Que ens retorni la confiança en lla experiència que no va tenir massa ressò pel·lícules finalment tenen l’avantatge que, molt institucional, amb aquelles músiques amb menys prejudicis. Una de les coses que et volen posar la pell de gallina però bones de Catalunya és la forma que tenim la cultura, tan menystinguda i fins vuit anys més tard no vaig tornar a tot i partir d’una intencionalitat no fins ara. Que alliberi la nostra fer una pel.lícula. Cosas que nunca te dije va comercial, acaben sent molt vistes. que no ho aconsegueixen, amb un missat- d’acollir la gent i això s’ha de reflectir de ge indefinit, amb intenció, però sense veritat. No es tracta de fer un Fòrum del llengua de tota servitud política suposar un èxit inesperat i sí, a partir d’a- –Em costa veure’t com una creadora i l’ajudi a desenvolupar-se sense quell moment em van considerar una etiquetada com a directora de cinema resultats. bon rotllo. La integració no ha de passar –Cal imaginació, nous enfocaments, només perquè la gent aprengui català o connotacions. El canvi que en directora. Ens agradava la idea i tot i que català. aquests moments ja és urgent i vàrem buscar suport pel seu finançament, –Penso que si alguna cosa bona ha de noves històries en el relat polític del país. canti Els segadors, sino que realment –Falta aire fresc i un discurs menys dog- aquest sigui un país on la tolerància sigui que només pot fer possible ningú no va mostrar massa interès pel pro- tenir haver nascut aquí és que no cal anar Pasqual Maragall. jecte. Al final la vàrem produir amb els tot el dia amb la bandereta. Per mi les ins- màtic. Que alguns polítics parlin de creati- alguna cosa més que les banderoles del nostres diners i va connectar amb molta titucions, sobretot la Generalitat, han estat vitat en les seves boques em sembla molt Fòrum. Narcís Comadira és pintor i gent i a molts països. Encara avui hi ha sempre un misteri. Els he presentat coses increïble. Cal treure’s la pols de sobre, Una Catalunya sense etiquetes, com el escriptor grups de fans d’aquesta història. Al Japó, que crec que eren raonables, mai he anat a convé un canvi a Catalunya, una manera seu cinema.

A LA CONTRA per Horacio Altuna

(ve de la pàgina anterior)