DOCSLIB.ORG

Joaquim Nadal

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Joaquim Nadal Política | | Actualitzat el 15/07/2018 a les 19:52 Joaquim Nadal: «L'independentisme hauria de dir amb totes les lletres que l'1 d'octubre no va ser un referèndum» L'exdirigent socialista i exalcalde de Girona afirma que "el Catalunya un sol poble" és un objectiu desitjable en l'horitzó, però mai materialitzat Joaquim Nadal. | Adrià Costa. Joaquim Nadal (Girona, 1948) és historiador. Catedràtic d'Història Contemporània, va ser alcalde de Girona (1979-2002) i conseller de Política Territorial i Obres Públiques (2003-2010). L'any 1995, va ser candidat a la presidència de la Generalitat. Considerat durant anys un referent de l'ànima més catalanista del PSC, va acabar abandonant el partit el 2015. Des d'aleshores, observa la realitat amb un punt d'escepticisme i des d'una murrieria que sempre l'ha acompanyat. En aquesta entrevista, explica a NacióDigital com veu l'actualitat política, una visió enriquida per una llarga experiència en llocs de decisió. - Va abandonar el PSC l'octubre del 2015 després de 35 anys. On és ara Joaquim Nadal? - A casa. Em continuo sentint socialista i el concepte i la ideologia socialista transcendeix els partits. Els valors de la igualtat, de la superació de les desigualtats, d'una societat justa, de https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/28547/joaquim-nadal-independentisme-hauria-dir-amb-totes-lletres-octubre-no-va-ser-referendum Pagina 1 de 9 disminuir les diferències entre rics i pobres, van molt més enllà de les sigles d'un partit. Per tant, sóc socialista sense partit i un observador atent de la realitat. - No se sent representat per una sigla més que per una altra? - En aquests moments, no. Tinc molts problemes a l'hora d'anar a votar i crec que em podria situar en aquell grup de persones, que a Catalunya n'hi ha unes quantes, que senten una certa orfenesa d'un partit que les representi des d'una perspectiva d'esquerres i un compromís inequívocament catalanista. - ERC no és la nova marca de la socialdemocràcia catalana? - Podria ser-ho si fos més socialdemòcrata. Esquerra Republicana té un problema històric en el seu ADN que un dia ha de superar, no sé com ni quan. Que és la dicotomia entre les dues ànimes en què es va bifurcar el republicanisme català en temps de la República, que és l'Esquerra o Acció Catalana. - En poques setmanes, l'escenari polític ha canviat a Madrid. Com valora les primeres passes del govern Sánchez? - Més que les primeres passes, cal valorar el fet mateix de la substitució del PP pel PSOE i de Mariano Rajoy per Pedro Sánchez. Això sol ha estat una convulsió política inesperada i ha deixat amb el peu canviat el PP i Ciutadans. Això té un avantatge estratègic. Contra els qui voldrien fer- nos creure que pràcticament no ha canviat res, i que és el mateix el PSOE que el PP, crec que algunes de les decisions que s'han pres i fins i tot en els nomenaments del nou govern, les coses són una mica diferents. Joaquim Nadal. Foto: Adrià Costa. https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/28547/joaquim-nadal-independentisme-hauria-dir-amb-totes-lletres-octubre-no-va-ser-referendum Pagina 2 de 9 - El personatge Sánchez encara està per definir, però el veu un nou Rodríguez Zapatero o pot ser un producte diferent? El veu capaç de resoldre el conflicte polític? - Si va tenir l'astúcia i el sentit de l'oportunitat de presentar la moció de censura i de lligar les majories per guanyar-la, és un personatge que suscita menys dubtes que abans. En aquest sentit, li atorgaria més fermesa que a Zapatero. Un grau major de coherència. Vull esperar que l'actitud que es desprèn dels darrers dies tradueixi més capacitat de maniobra de la que finalment va tenir Zapatero. I en el terreny de la curiositat malsana i morbosa, espero amb candeletes, m'espero amb candeletes l'escena de l'entrevista de Pedro Sánchez rebent a la Moncloa Susana Díaz com a presidenta d'Andalusia. - Pot ser sucós. - Serà un moment en què es mesurarà la grandesa o la misèria de tots dos personatges. - La trobada entre els presidents Torra i Sánchez, els gestos, les imatges, el passeig cap a la font de Guiomar... Les imatges poden canviar un escenari polític? - Els jardins de la Moncloa donen per molt. Jo hi vaig fer uns pernilets amb Felipe González i una passejada clarament orientada a treure el màxim partit de les avingudes de plàtans i els jardins en un moment en què jo era candidat. Dona un cert joc. Pot acabar en no res i només bones paraules, però també en una cosa plausible. - Això devia ser el 1995, sent candidat a la Generalitat pel PSC. Què recorda d'aquella trobada? - Recordo el Felipe que em va dir: "Nadal, no ganaréis nunca si no tenéis ganas de ganar y si no revertís la paradoja catalana". "¿Y cuál es la paradoja catalana?", li vaig dir. "Que ganamos siempre las generales y perdemos las autonómicas". Passats molts anys des del 95, s'ha superat la paradoxa catalana al preu de liquidar el PSC. Els resultats de les generals són equivalents als de les autonòmiques, per minimització de l'espai. https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/28547/joaquim-nadal-independentisme-hauria-dir-amb-totes-lletres-octubre-no-va-ser-referendum Pagina 3 de 9 Joaquim Nadal en un moment de l'entrevista realitzada a l'Ateneu Barcelonès. Foto: Adrià Costa - I la trobada Torra-Sánchez pot donar resultats plausibles? - Jo he dit aquests dies que tots dos havien fet un Tarradellas, tant si la conversa va anar molt bé o no, van sortir dient que havia anat molt bé. Si es confirma que la propera reunió serà a Barcelona, en això li dono tota la raó a Miquel Iceta quan ha dit que aquesta reunió només es pot fer si, a part de les formes de la Moncloa, els grups de treball han avançat i hi ha matèria per acordar. Si no, no. - El conseller Ernest Maragall serà l'interlocutor de Meritxell Batet en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Creu que el tàndem funcionarà? - No sé si Maragall presidirà la part catalana de les dues comissions que funcionaran, la Bilateral i la Mixta de Traspassos. Ernest Maragall té un avantatge, ii és que ha estat a les anteriors i s'ho coneix. Ha estat en les bilaterals del temps de l'Estatut del 2006. Pel tipus de comissions que són, no sé si li escauria més a la consellera Artadi com a titular de Presidència que no al titular d'Exteriors. A no ser que d'això el Govern Torra en vulgui fer una lectura política, cosa que em semblaria o imprudent o innecessari. - La figura de Maragall és polièdrica. - Sí, els coneix bé. Però també és veritat que una part del PSOE creu que els mals d'avui venen de la reforma de l'Estatut del 2006 i, de forma explícita, han arribat a dir que els mals venen de Pasqual Maragall. Però em sembla que és el que havíem de fer en aquell moment històric. - Creu que el PSC encara té temps de reescriure la seva història? - Jo no ho crec, però tampoc n'estic segur. El Partit Socialista francès ha fet diverses https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/28547/joaquim-nadal-independentisme-hauria-dir-amb-totes-lletres-octubre-no-va-ser-referendum Pagina 4 de 9 resurreccions fins a l'ensulsiada final, que ara simbolitza un exprimer ministre trànsfuga a la recerca d'un paper polític, que és Manuel Valls. Pot ser que a l'escalf del govern Sánchez, el PSC pugui recuperar pes en l'àmbit d'unes properes generals, i potser també a les municipals. Però en tinc seriosos dubtes. L'exalcalde de Girona creu que "els jardins de la Moncloa poden fer miracles". Foto: Adrià Costa. - Com ha vist l'actuació del PSC i de Miquel Iceta des de la tardor? L'entén? - Jo l'entenc bé. Miquel Iceta és molt hàbil i dialècticament molt eficaç. Però al final de tanta habilitat i tanta capacitat dialèctica té el risc d'acabar fent-se un nus ell mateix a base de donar tantes voltes. - Quina hauria de ser la línia vermella de l'independentisme? - A diferència dels qui creuen que la línia vermella de l'independentisme es dibuixa en la confessió d'una errada que seria no proclamar efectivament una República el 3 d'octubre, jo sóc dels qui pensa que ve marcada per la necessitat imperiosa de reconstruir les línies estratègiques del moviment. Això es fa reconeixent una veritat incontrovertible: que l'1 d'octubre va ser una immensa i fantàstica mobilització popular, però l'independentisme hauria de dir amb totes les lleters que l'1 d'octubre no va ser un referèndum. Si segueix insistint que va ser un referèndum i que es va proclamar la República, ficcionant virtualment el camins de l'independentisme, la distància entre la realitat i la ficció es farà cada vegada més gran i la frustració, o la radicalització, es faran més grans. Jo entenc els qui aposten per la ruptura i la desobediència, i a marxar ja, però jo crec que això no és possible. Entenc la CUP, però no el seguidisme que en fan Junts per Catalunya i ERC. L'Estat porta la seva motxilla d'errors al darrere, que la pagarà molt cara. Des de no haver avortat la sentència del TC a la repressió de l'1 d'octubre. I les ha de confessar. I l'independentisme ha de carregar també amb la seva motxilla d'errades i les ha de confessar.
Load more

Recommended publications
  • PERFIL Joaquim Nadal, D'alcalde Omnipresent a Girona a Crític Del PSC
    Política | Redacció | Actualitzat el 10/10/2015 a les 14:01 PERFIL Joaquim Nadal, d'alcalde omnipresent a Girona a crític del PSC La història del PSC i la de Joaquim Nadal van estretament lligades. Políticament no es poden entendre l'un sense l'altre. Nadal és el primer alcalde de Girona escollit democràticament i és qui governa la ciutat durant 23 anys. Entre el 1983 i el 1999 encadena una majoria absoluta darrera d'una altra, aconseguint entre 13 i 15 dels 25 regidors del consistori i amb un percentatge de vot que oscil·la entre el 47,5% i el 51,78% dels sufragis. L'any 1995, Joaquim Nadal és el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. La seva llista aconsegueix 34 escons al Parlament i s'erigeix com a cap de l'oposició al govern de Jordi Pujol. Mà dreta de Pasqual Maragall, es converteix en conseller de Política Territorial i Obres Públiques l'any 2003, amb el primer Tripartit, on exerceix també de portaveu. El 2006, amb la marxa d'ERC del govern, Nadal assumeix, a més, la conselleria de Presidència fins que es convoquen noves eleccions. Nadal repeteix al capdavant d'Obres Públiques durant el govern de José Montilla. El 2010, quan Montilla perd les eleccions i renuncia a l'acta de diputat, Joaquim Nadal assumeix el rol de cap de l'oposició al Parlament i presideix del grup socialista fins el 2012. Les discrepàncies amb el PSC es fan més evidents a mesura que avança el sobiranisme. Nadal sempre s'ha situat a l'ala catalanista del partit i xoca amb el camí iniciat per Pere Navarro (http://www.naciodigital.cat/noticia/57906/nadal/contradiu/navarro/potser/espanya/espanta/inverso rs) .
    [Show full text]
  • Forum Catalunya 2011 2012
    Curso 2011/2012 INDICE DE PONENTES XAVIER TRÍAS Alcalde de Barcelona 26 de septiembre de 2011 JOANA ORTEGA Vicepresidenta del Gobierno de Cataluña y Titular del Departamento de Gobernación y Relaciones Institucionales 7 de octubre de 2011 JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ Cabeza de lista por Barcelona del PP al Congreso de los Diputados 11 de octubre de 2011 PILAR FERNÁNDEZ I BOZAL Consellera de Justicia de la Generalitat de Catalunya 21 de octubre de 2011 JOAN COSCUBIELA Cabeza de lista por Iniciativa Per Catalunya-ICV en las Elecciones Generales 28 de octubre de 2011 ALFRED BOSCH Cabeza de lista por ERC al Congreso de los Diputados 4 de noviembre de 2011 JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA Candidato por CiU a la Presidencia del Gobierno y Presidente de Unió Democrática de Catalunya 8 de noviembre de 2011 SALVADOR ESTEVE Presidente de la Diputación de Barcelona 28 de noviembre de 2011 NÚRIA DE GISPERT Presidenta del Parlament de Catalunya 26 de enero de 2012 JOAQUIM NADAL I FARRERAS Presidente del Grupo Parlamentario Socialista en el Parlament de Catalunya 10 de febrero de 2012 CARLES PUIGDEMONT Alcalde de Girona 16 de febrero de 2012 1 Curso 2011/2012 XAVIER TRIAS Alcalde de Barcelona Hotel Rey Juan Carlos I 26 de septiembre de 2011 Presentado por: Sr. Josep Antoni Duran i Lleida, Portavoz del Grupo Parlamentario Catalán-CiU en el Congreso de los Diputados Moderado por: Sr. Enrique Badía, Nueva Economía Fórum Patrocinado por: Agbar, Assistència Sanitària y Red Eléctrica de España Número total de asistentes: 371 Asistentes más destacados: o Sr. Purificación Arraut Amat, Esposa del Sr.
    [Show full text]
  • Rediscovering Sephardic Catalonia: Heritage and the Museum of Jewish History in Girona
    Rediscovering Sephardic Catalonia: Heritage and the Museum of Jewish History in Girona James Nadel University of Michigan University of Michigan Working Papers in Museum Studies: Future Leaders, Number 2 (2016) Museum Studies Program Charles H. Sawyer Center for Museum Studies University of Michigan Museum of Art 525 South State Street Ann Arbor, MI 48109-1354 Office phone: 734-936-6678 Fax: 734-786-0064 www.ummsp.rackham.umich.edu [email protected] © 2016 The Regents of University of Michigan All rights reserved The University of Michigan Museum Studies Program’s series of “Working Papers in Museum Studies: Future Leaders series presents emerging research from a variety of disciplinary perspectives, all focused on the multiple concerns of the modern museum and heritage studies field. These papers feature the work of current and former U-M undergradaute students who are making a significant contribution to the growing field of Museum Studies. James Nadel majored in history at the University of Michigan, where he also minored in Museum Studies. This paper has its roots in an independent study he pursued for his Museum Studies minor and grew into undergraduate honors thesis in History. That thesis was honored by the University of Michigan Honors Program with the Terrence J. MacDonald Prize for Archival Research, for the “finest thesis making substantial use of archives or museums.” James can be reached at [email protected]. Rediscovering Sephardic Catalonia: Heritage and the Museum of Jewish History in Girona James Nadel, University of Michigan 1 The Museum of Jewish History in Girona, Spain is This description fills the Call with invisible, yet imagin- occupied by living ghosts.
    [Show full text]
  • Reactions to the Burning of Barcelona's Liceu Stanley Brandes
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Opera, Nationalism, and Class Conflict in Contemporary Spain: Reactions to the Burning of Barcelona's Liceu Stanley Brandes Catalan Review, Vol. XI, (1997), p. 9 - 25 OPERA, NATIONALISM, AND CLASS CONFLICT IN CONTEMPORARY SPAIN: REACTIONS TO THE BURNING OF BARCELONA'S LICEU'¡' STANLEY BRANDES INTRODUCTION On January 31, 1994, at IO:45 in the moming, the Gran Teatre del Liceu in Barcelona began to bum. During a simple soldering job near the left front stage, the vast curtain caught fire.
    [Show full text]
  • Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
    Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme».
    [Show full text]
  • FONS JOAQUIM NADAL I FARRERAS Vídeo
    Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) Fons Joaquim Nadal i Farreras 19/12/2016 FONS JOAQUIM NADAL I FARRERAS Vídeo Cintes de vídeo (VHS i Betamax) 1. Ajuntament de Girona. Formació i creixement d’una ciutat: Girona . 1986. VHS. 30 min. Realització: Narcís Sans. Guió: Jaume Fabre. Documental sobre el creixement de la ciutat de Girona. 2. Ajuntament de Girona. Girona als anys 1000 . 1986. VHS. 45 min. Realització: Narcís Sans. Documental sobre la Girona dels anys 785 al 1213 3. Girona (Spain) : Rosemary and Larry Barthlow : 6-9-88 . N. Sans TVE Girona. Girona, 1988. Betamax. 4. [Ple d’aprovació del projecte de variant de la carretera N-II per la vall de Sant Daniel]. [1988]. VHS. 20 min. 10 s. Sessió plenària a l’Ajuntament de Girona d’aprovació del projecte de variant de la carretera N-II per la vall de Sant Daniel. Imatges dels aldarulls que es produeixen durant el ple. 5. TVE. [Informatius : aldarulls durant la celebració d’un ple a l’Ajuntament de Girona per l’afer de la Variant de la N-II. 1988]. VHS. 6. Floret SL . Parc Central de Girona : procés de construcció i enjardinament . 1990. Guió i realització: Arcadi Lozano Pujol. VHS. 20 min. Reportatge sobre la urbanització del Parc Central. 7. TVE Catalunya. Els títols catalans del príncep . Barcelona, 1990. VHS. 1 h 05 min. Documental sobre els títols del príncep de a corona espanyola. Intervé Joaquim Nadal per parlar del títol de Príncep de Girona. 8. TVE Catalunya.
    [Show full text]
  • Crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm
    crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm. 5 El PSC vol limitar els mandats i CiU s’hi oposa a proposta de Pasqual Maragall de limitar a dues legislatures la per- L manència al capdavant de la Generalitat, no compta amb el suport de les for- ces polítiques de la dreta. El pri- mer en dir públicament no a la limitació del mandat presidencial va ser el candidat de La imatge de Pasqual Maragall presideix la tanca electoral del PSC. El missatge posa l’èmfasi en la necessitat de votar el canvi per portar aires nous al Govern de Catalunya. Convergència i Unió, Artur Mas. Segons Mas aquesta és una regu- lació “no necessària”. L’actual conseller en cap entén que la limitació correspon només als Arrenca la campanya per països que tenen règim presiden- cialista. El Partit Popular ha coin- cidit amb Mas en el rebuig a la proposta de Maragall. El dirigent conservador Alberto Fernández Díaz no es va estar de recordar fer president Maragall que Maragall havia estat 15 anys alcalde de Barcelona. Limitar la permanència d’una mateixa per- PER COL·LABORAR sona a la presidència a un màxim Els candidats faran Totes les enquestes de 8 anys, després dels 23 anys de actes arreu del país per pronostiquen que el Jordi Pujol com a màxim respon- sable de la Generalitat, és la pri- explicar el Programa www.maragall.org Canvi podrà doblegar el mera d’una sèrie de mesures que Social de Catalunya sistema electoral de CiU Pasqual Maragall considera imprescindibles per aconseguir la Pàgina 3 rehabilitació de la vida política catalana.
    [Show full text]
  • El PP Vol Enfortir L'estat I Les Penes Pels Delictes
    AVUI ◆ ◆ dimecres 14 POLÍTICA 19 de desembre del 2001 EL CONGRÉS DELS POPULARS XIV Congrés Anna Grau MADRID El PP vol enfortir l’Estat i les penes Les quatre ponènci- es del congrés del PP presentades ahir pels delictes contra la convivència apunten en el seu Políticament, les ponències Gabriel Elorriaga. En realitat, seva plena vigència”. I s’afe- no es fa extensiva al camp conjunt a un enfor- més rellevants són la que tots dos textos es comple- geix: “Hem comprovat que és econòmic; totes les ponències desenvolupa el concepte de menten per definir un horit- a l’Estat on els ciutadans i la posen l’accent en el centre timent de l’Estat i a “patriotisme constitucional”, zó molt més bel·ligerant en la resta d’institucions adrecen reformista com a divisa ideo- un enduriment pe- a càrrec de Josep Piqué i Ma- defensa del paper de l’Estat les seves demandes quan ve- lògica invariable. “Governar nal de la lluita anti- ría San Gil, i la que analitza el com a garant de la seguretat uen amenaçada la seva con- és reformar”, s’arriba a afir- paper de l’Estat al segle XXI, davant l’amenaça terrorista. vivència i llibertat”. mar. Sobretot la ponència Cap terrorista. signada per Pilar del Castillo i Piqué i San Gil defensen el a la nova societat de la plena ........................................................................................... pacte antiterrorista promo- Més eficiència ocupació i les oportunitats, de la gut per PP i PSOE com una Això mena amb naturalitat qual són autors Elvira Rodrí- expressió poc menys que em- els ponents populars a apos- guez i José Manuel Soria, avi- blemàtica del “patriotisme tar perquè l’Estat recuperi les sa que el PP continuarà amb constitucional” que predi- seves funcions bàsiques i les la seva onada reformadora i quen.
    [Show full text]
  • Candidatures Del PSC-Cpc
    CANDIDATURES PSC-CpC A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2006 BARCELONA 1. José Montilla Aguilera 2. Antoni Castells Oliveres 3. Manuela de Madre Ortega 4. Montserrat Tura Camafreita 5. Miquel Iceta Llorens 6. Ernest Maragall Mira 7. Carme Figueras Siñol 8. Ferran Mascarell Canalda 9. Jordi Valls Riera 10. Lídia Santos Arnau 11. Joan Ferran Serafini 12. Caterina Mieras Barceló 13. Jordi William Carnes Ayats 14. Higini Clotas Cierco 15. Consol Prados Martínez 16. Josep Maria Balcells Gené 17. Rocío Martínez-Sampere Rodrigo 18. Daniel Font Cardona 19. Josep Maria Rañé Blasco 20. Montserrat Capdevila Tatché 21. David Pérez Ibáñez 22. Antoni Comín Oliveres 23. Judith Carreras Tort 24. Roberto Labandera Ganachipi 25. Mila Arcarons Oferil 26. Mohamed Chaib Akhdim 27. Jordi Terrades Santacreu 28. Flora Vilalta Sospedra 29. Rosa Maria Ferrer Valls 30. Maria Teresa Estruch Mestres 31. Josep Casajuana Pladellorens 32. Dídac Pestaña Rodríguez 33. Esperança Aguilà Ducet 34. Bernardo Fernández Martínez 35. Francesc Bustos Garrido 36. Carme Bastida Marco 37. Raúl Moreno Montaña 38. David Aaron López Martí 39. Santi Fontbona Arbós 40. Gemma Mumbrú Moliné 41. Paquita Soriano Raigon 42. Óscar Julio García Cubiña 43. Begoña Iñurria Martínez 44. Salustià Monteagudo Hidalgo 45. Feli Lora Jiménez 46. Isabel Marcuello García 47. Ruben Cabañas López 48. Rosa Maria Puigserra Santacana 49. Roger Pallarols Taylor 50. Jaume Bosch Pugués 51. Elisabeth Pérez Ribas 52. Alejandro Colldefors Bergnes Las Casas 53. Maria José Bautista Moya 54. Eva Ferrer Galceran 55. Maria Salmerón Chacón 56. Ana María Prados Fernández 57. Cristian Munuera Ferradiz 58. Jordi Riba Colom 59. Sandra del Pozo Sánchez 60.
    [Show full text]
  • 21.9.1999 12431 Administración De Justicia
    Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 2979 – 21.9.1999 12431 ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA CÁMARA DE LA PROPIEDAD JUNTAS ELECTORALES 57 Josep Miquel Garcia i Castañé URBANA DE BADALONA 58 Fàtima Figueras i Pagès EDICTO 59 Moisès Rial i Medina ANUNCIO de 20 de septiembre de 1999, por el que se hace 60 Maria Àngela Mariné i Jové de la Cámara de la Propiedad Urbana de Bada- pública la lista de candidaturas proclamadas para 61 Josep Basart i Pinatel-li lona, sobre exposición del presupuesto. las elecciones al Parlamento de Cataluña de 1999 62 Josep Maria Lluch i Rovira por la Junta Electoral Provincial de Barcelona. 63 Jordi Expósito i Mengual De conformitat amb el que preveu l’article 19 64 Marta Molina Álvarez del Decret 240/1990, de 4 de setembre, queda Esta Junta Electoral Provincial, por Resolu- 65 Francesc-Aureli Jordi i Sabaté exposat a la Secretaria de la Cambra, durant el ción de 20 de septiembre de 1999, y de acuerdo 66 Santiago Asensio i Diago termini de quinze dies, el pressupost per a con lo que establece el artículo 47.3 de la 67 Juli Palou Minguez l’exercici del 2000. LOREG, ha acordado proclamar las siguientes 68 Jordi Argelaguet i Argemí candidaturas: 69 Ramon Eudald Torrents i Munt Badalona, 16 de setembre de 1999 70 Sonia Padilla i Freixinet 71 Olga Garro i Tejero SANTIAGO PRAT I DOMENECH Candidatura núm. 1 72 Ester Làzaro i Prat President Formación política: Esquerra Republicana de 73 Narcís Clavell i Ymbern PG-19741 (99.259.095) Catalunya (ERC) 74 Jordi Estalella i Caus 75 Privat Rodríguez i Sadurní * 1 Josep
    [Show full text]
  • Download the PDF File
    CONTENTS The Director’s View Meeting Again and Moving Forward 4 5 Catalonia in depth 2 Current affairs The first few days, the first new laws 6 7 4 5 Art 8 9 6 7 Catalan culture goes to NY Innovation 10 11 A biomedical magnet 8 9 Report: Immigration into Catalonia Literature A land of passage, a land of welcome Along the paths of exile. By Julià Guillamon 12 1 “I’ve made the region part of my own identity” 40 41 The great wave The personality 14 15 42 4 The hidden archive of Puig i Cadafalch Getting to know... The Institute of Catalan Studies (IEC) 16 17 44 45 A Superabundant centenary Salvador Giner: “Catalan needs patient explanation, not preaching” 18 19 46 47 Sports Adam Raga, a champion without obstacles 20 21 Catalonia in the World 48 49 Cooperation abroad Taking part in UN meetings Catalan Communities Proposals Opinion: Communities abroad. By Rafel Discover... The Jewish quarter of Girona 22 2 Caballeria 50 51 A city within a city The new Internet portal for Catalans all over the world From our Correspondent... In New York Visit... The Pyrenees I’m here! – but forget the illusive quest for White Catalonia 24 25 success. By Anna Grau 52 5 The expatriate’s vision 50 years of the European dream. By Ricard 26 27 Ramon i Sumoy 54 55 A Catalan abroad Taste... Catalan desserts Sara Pagans: “There are things to improve, Land of the sweet tooth 28 29 but we can be optimistic” 56 57 Culture Marta Carnicero’s recipe Agustí Centelles: Photographer for the record Sugary dishes 0 1 58 59 Catalonia in brief CATALONIANEWS THE DIRECTOR’S VIEW MEETING AGAIN AND MOVING FORWARD It is with great satisfaction that I find myself once again in touch with those readers I got to know indirectly in the first issue of this magazine, when the Support Programme for Catalan Communities Abroad, then part of the Secretariat for Cooperation Abroad, laid the foundations of CATALONIA News.
    [Show full text]
  • Servei De Gestió Documental, Arxius I Publicacions Fons
    SERVEI DE GESTIÓ DOCUMENTAL, ARXIUS I PUBLICACIONS FONS JOAQUIM NADAL I FARRERAS INVENTARI Gener 2016 SERVEI DE GESTIÓ DOCUMENTAL, ARXIUS I PUBLICACIONS FONS JOAQUIM NADAL I FARRERAS INVENTARI FITXA DE FONS I QUADRE DE CLASSIFICACIÓ Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions Arxiu Municipal de Girona Fons Joaquim Nadal i Farreras FONS JOAQUIM NADAL I FARRERAS 1 ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 AMGi (Arxiu Municipal de Girona) 1.2 Fons Joaquim Nadal i Farreras 1.3 1965-2015 1.4 Fons 1.5 527 unitats d’instal·lació (capses d’arxiu), paper 2 ÀREA DE CONTEXT 2.1 El fons ha estat generat per Joaquim Nadal i Farreras. 2.2 Joaquim Nadal i Farreras (Girona 1948). Historiador i polític. Es llicencià (1969) i es doctorà (1975) en Història a la Universitat de Barcelona. Ensenyà a la Universitat de Liverpool (1970-1972) i al Col·legi Universitari de Girona (on fou director en funcions, 1978-1979) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972), on va exercir de professor adjunt des del 1978. Col·laborador de L’Avenç, ha publicat, entre altres obres: La introducción del catastro en Gerona. Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V (1971), La Revolución de 1868 en Gerona (1972), Dos segles d’obscuritat: els segles XVI i XVII (1979), Comercio exterior y subdesarrollo. Las relaciones comerciales hispano-británicas 1772-1914 (1979). Ha dirigit, amb Ph. Wolff, una Història de Catalunya (1982). Alcalde de Girona des del 1979 per les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), fou president de la Federació de Municipis de Catalunya a partir de 1981 (Sebastià JANERAS i VILARÓ, Gran Enciclopèdia Catalana.
    [Show full text]