DOCSLIB.ORG

Candidatures Del PSC-Cpc

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Candidatures Del PSC-Cpc CANDIDATURES PSC-CpC A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2006 BARCELONA 1. José Montilla Aguilera 2. Antoni Castells Oliveres 3. Manuela de Madre Ortega 4. Montserrat Tura Camafreita 5. Miquel Iceta Llorens 6. Ernest Maragall Mira 7. Carme Figueras Siñol 8. Ferran Mascarell Canalda 9. Jordi Valls Riera 10. Lídia Santos Arnau 11. Joan Ferran Serafini 12. Caterina Mieras Barceló 13. Jordi William Carnes Ayats 14. Higini Clotas Cierco 15. Consol Prados Martínez 16. Josep Maria Balcells Gené 17. Rocío Martínez-Sampere Rodrigo 18. Daniel Font Cardona 19. Josep Maria Rañé Blasco 20. Montserrat Capdevila Tatché 21. David Pérez Ibáñez 22. Antoni Comín Oliveres 23. Judith Carreras Tort 24. Roberto Labandera Ganachipi 25. Mila Arcarons Oferil 26. Mohamed Chaib Akhdim 27. Jordi Terrades Santacreu 28. Flora Vilalta Sospedra 29. Rosa Maria Ferrer Valls 30. Maria Teresa Estruch Mestres 31. Josep Casajuana Pladellorens 32. Dídac Pestaña Rodríguez 33. Esperança Aguilà Ducet 34. Bernardo Fernández Martínez 35. Francesc Bustos Garrido 36. Carme Bastida Marco 37. Raúl Moreno Montaña 38. David Aaron López Martí 39. Santi Fontbona Arbós 40. Gemma Mumbrú Moliné 41. Paquita Soriano Raigon 42. Óscar Julio García Cubiña 43. Begoña Iñurria Martínez 44. Salustià Monteagudo Hidalgo 45. Feli Lora Jiménez 46. Isabel Marcuello García 47. Ruben Cabañas López 48. Rosa Maria Puigserra Santacana 49. Roger Pallarols Taylor 50. Jaume Bosch Pugués 51. Elisabeth Pérez Ribas 52. Alejandro Colldefors Bergnes Las Casas 53. Maria José Bautista Moya 54. Eva Ferrer Galceran 55. Maria Salmerón Chacón 56. Ana María Prados Fernández 57. Cristian Munuera Ferradiz 58. Jordi Riba Colom 59. Sandra del Pozo Sánchez 60. José Manuel Bueno Martínez 61. Maria Soler Sala 62. José A. Montoya Luque 63. Fouad Ahmad Assabi 64. Raquel López Hurtado 65. Rosa Maria Martín Arjona. 66. Javier Luna Herrera 67. Aintzane Conesa Palacios 68. Francisco Romero Gamarra 69. Arantxa Martínez Redondo 70. Josep Paré Aregall 71. Carmen Lucas Giralt 72. Josefina Martínez Martínez 73. Francisco Guisado Santano 74. Núria Valero González 75. Abel García Marín 76. Susana Villa Puig 77. Rafael Martín Ribas 78. Josep Masso Gel 79. Maria Ramoneda Roma 80. Manuel Espinosa Palomino 81. Carmen Sánchez Martin 82. Conxita Rodríguez Cara 83. Juan José López Burniol 84. Helena Guardans Cambó 85. Jordi Hereu Boher GIRONA 1. Joaquim Nadal i Farreras 2. Marina Geli i Fàbrega 3. Joan Manuel del Pozo Álvarez 4. Esteve Pujol i Badà 5. Pia Bosch i Codolà 6. José Antonio Donaire Benito 7. Pepa Celaya Armisen 8. Pere Casellas Borrell 9. Miquel Palomeras i Anglada 10. Núria Carreras i Jordi 11. Yolanda Vilà Fernández 12. David Maldonado i Gutiérrez 13. Albert Pacheco Planas 14. Magda Casamitjana i Aguilà 15. Núria López i Rodríguez 16. Martí Nogué i Selva 17. Anna Pagans Gruartmoner LLEIDA 1. Joaquim Llena i Cortina 2. Agnès Pardell Veà 3. Marta Camps Torrent 4. Francesc Boya i Alós 5. Antoni Llevot Lloret 6. Mònica Lafuente de la Torre 7. Manuela González Griñán 8. Mercè Agustí Parareda 9. Paquita Sanvicén Torné 10. Angel Jubete Comenge 11. Enric Roures Gené 12. Sebastià Noguero Noguero 13. Teresa Montanuy i Baró 14. Kleber Esteve Ramells 15. Àngel Ros i Domingo TARRAGONA 1. Xavier Sabaté Ibarz 2. Núria Segú Ferré 3. Núria Ventura Brusca 4. Martí Carnicer Vidal 5. Àlex Martínez Medina 6. Joaquim Paladella Curto 7. Dolors López Ortega 8. Carme Mas Morillas 9. Pere Lluís Domènech Santos 10. Martina García Frontera 11. Teresa Carrera González 12. Pilar Ten Bartual 13. Noemí Aymamí Ortiz 14. Dolors Carreras Cassany 15. Belinda Esquerra Barberà 16. Jaume Pena Domènech 17. Josep Solé Arnal 18. Lluís Miquel Pérez Segura .
Load more

Recommended publications
  • Marisol Argüeta De Barillas
    Curso 2010/2011 INDICE DE PONENTES XAVIER TRIAS Presidente del Grupo Municipal CiU en el Ayuntamiento de Barcelona 22 de septiembre de 2010 CELESTINO CORBACHO Ministro de Trabajo e Inmigración 5 de octubre de 2010 MARINA GELI Consellera de Salud de la Generalitat de Catalunya 6 de octubre de 2010 PADRE ABAD JOSEP MARÍA SOLER Abad de Montserrat 14 de octubre de 2010 ALBERT RIVERA Presidente de CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 19 de octubre de 2010 JOAN SAURA Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Catalunya y Presidente de Iniciativa per Catalunya Verds 22 de octubre de 2010 JOSEP FÉLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona 26 de octubre de 2010 JOAN HERRERA Secretario General de INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) y Portavoz de ICV en el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 29 de octubre de 2010 JOAN LAPORTA Candidato de SOLIDARITAT CATALANA per la INDEPENDÈNCIA (SI) a la presidencia de la Generalitat de Catalunya 2 de noviembre de 2010 JAAN ALBRECHT Presidente de Star Alliance 4 de noviembre de 2010 ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO Presidenta del PP de Cataluña 5 de noviembre de 2010 JOAN CARRETERO Presidente de REAGRUPAMENT 8 de noviembre de 2010 1 Curso 2010/2011 JOAN PUIGCERCÓS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC 9 de noviembre de 2010 ARTUR MAS Presidente de CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) 11 de noviembre de 2010 JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya 15 de noviembre de 2010 ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS EN LAS ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATLUNYA con MIQUEL ICETA, Viceprimer Secretario
    [Show full text]
  • El Corrent Crític De Pérez Abandonarà El PSC I Formarà Un Nou Partit Polític
    Política | Guillem RS | Actualitzat el 20/11/2014 a les 12:03 El corrent crític de Pérez abandonarà el PSC i formarà un nou partit polític Pérez forma part de Moviment Catalunya i juntament amb NeCat d'Ernest Maragall constituiran un nou partit progressista i catalanista | L'exalcalde va ser president de mesa durant la consulta Lluís Miquel Pérez en un ple de suport al 9-N a l'ajuntament de Reus. Foto: Laia Solanellas. Les negociacions han fructificat. NeCat ?el partit escindit del PSC i fundat per l'exconseller Ernest Maragall? i Moviment Catalunya ?el corrent intern del PSC fundat per l'actual president, Àngel Ros, liderat per les diputades Marina Geli i Núria Ventura i al qual pertanyen exconsellers com Montserrat Tura o Joaquim Nadal o els exalcaldes catalanistes de Reus i Cambrils, Lluís Miquel Pérez i Robert Benaiges, respectivament? presentaran divendres l'acord a partir del qual han decidit fundar un nou partit al marge del PSC. La nova formació naixerà formalment al proper mes de gener, però els integrants que encara militen al Partit dels Socialistes, que lidera Miquel Iceta, començaran ja mateix a abandonar-lo. El nou partit encara no té clar el seu nom, però sí quines organitzacions en seran les fundadores, quan es presentarà i que començarà a caminar al gener. Així, la formació de l'ara eurodiputat Maragall ?actualment col·ligada amb ERC a les eleccions europees? i el corrent intern del PSC confluiran divendres en un acord públic que portarà a la creació de la nova marca. Les conseqüències de l'aparició del nou partit no es faran esperar.
    [Show full text]
  • PERFIL Joaquim Nadal, D'alcalde Omnipresent a Girona a Crític Del PSC
    Política | Redacció | Actualitzat el 10/10/2015 a les 14:01 PERFIL Joaquim Nadal, d'alcalde omnipresent a Girona a crític del PSC La història del PSC i la de Joaquim Nadal van estretament lligades. Políticament no es poden entendre l'un sense l'altre. Nadal és el primer alcalde de Girona escollit democràticament i és qui governa la ciutat durant 23 anys. Entre el 1983 i el 1999 encadena una majoria absoluta darrera d'una altra, aconseguint entre 13 i 15 dels 25 regidors del consistori i amb un percentatge de vot que oscil·la entre el 47,5% i el 51,78% dels sufragis. L'any 1995, Joaquim Nadal és el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. La seva llista aconsegueix 34 escons al Parlament i s'erigeix com a cap de l'oposició al govern de Jordi Pujol. Mà dreta de Pasqual Maragall, es converteix en conseller de Política Territorial i Obres Públiques l'any 2003, amb el primer Tripartit, on exerceix també de portaveu. El 2006, amb la marxa d'ERC del govern, Nadal assumeix, a més, la conselleria de Presidència fins que es convoquen noves eleccions. Nadal repeteix al capdavant d'Obres Públiques durant el govern de José Montilla. El 2010, quan Montilla perd les eleccions i renuncia a l'acta de diputat, Joaquim Nadal assumeix el rol de cap de l'oposició al Parlament i presideix del grup socialista fins el 2012. Les discrepàncies amb el PSC es fan més evidents a mesura que avança el sobiranisme. Nadal sempre s'ha situat a l'ala catalanista del partit i xoca amb el camí iniciat per Pere Navarro (http://www.naciodigital.cat/noticia/57906/nadal/contradiu/navarro/potser/espanya/espanta/inverso rs) .
    [Show full text]
  • Forum Catalunya 2011 2012
    Curso 2011/2012 INDICE DE PONENTES XAVIER TRÍAS Alcalde de Barcelona 26 de septiembre de 2011 JOANA ORTEGA Vicepresidenta del Gobierno de Cataluña y Titular del Departamento de Gobernación y Relaciones Institucionales 7 de octubre de 2011 JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ Cabeza de lista por Barcelona del PP al Congreso de los Diputados 11 de octubre de 2011 PILAR FERNÁNDEZ I BOZAL Consellera de Justicia de la Generalitat de Catalunya 21 de octubre de 2011 JOAN COSCUBIELA Cabeza de lista por Iniciativa Per Catalunya-ICV en las Elecciones Generales 28 de octubre de 2011 ALFRED BOSCH Cabeza de lista por ERC al Congreso de los Diputados 4 de noviembre de 2011 JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA Candidato por CiU a la Presidencia del Gobierno y Presidente de Unió Democrática de Catalunya 8 de noviembre de 2011 SALVADOR ESTEVE Presidente de la Diputación de Barcelona 28 de noviembre de 2011 NÚRIA DE GISPERT Presidenta del Parlament de Catalunya 26 de enero de 2012 JOAQUIM NADAL I FARRERAS Presidente del Grupo Parlamentario Socialista en el Parlament de Catalunya 10 de febrero de 2012 CARLES PUIGDEMONT Alcalde de Girona 16 de febrero de 2012 1 Curso 2011/2012 XAVIER TRIAS Alcalde de Barcelona Hotel Rey Juan Carlos I 26 de septiembre de 2011 Presentado por: Sr. Josep Antoni Duran i Lleida, Portavoz del Grupo Parlamentario Catalán-CiU en el Congreso de los Diputados Moderado por: Sr. Enrique Badía, Nueva Economía Fórum Patrocinado por: Agbar, Assistència Sanitària y Red Eléctrica de España Número total de asistentes: 371 Asistentes más destacados: o Sr. Purificación Arraut Amat, Esposa del Sr.
    [Show full text]
  • Agenda Del Govern
    AGENDA DEL GOVERN DISSABTE, 25 D’ABRIL 10.00 hores. Col.legi Oficial de Metges de Barcelona (Passeig de la Bonanova, 47). Barcelona La consellera de Salut, Marina Geli, assistirà a la inauguració de la 3ª Jornada de metges siris-catalans "Urgències Medico-quirúrgiques: Diagnòstic i tractament". 11.00 hores. Ajuntament de Polinyà (pl. de la Vila,1). Polinyà (el Vallès Occidental) La consellera de Salut, Marina Geli, es reunirà amb l'alcaldessa de Polinyà, Pepita Pedraza. 11.15 hores. Carrer 11 de Setembre, 21. Polinyà (el Vallès Occidental) La consellera de Salut, Marina Geli, assistirà a l'acte de col·locació de la primera pedra del CAP de Polinyà. Seguidament farà una atenció als mitjans de comunicació. Prèviament, a les 11 hores, es reunirà amb l’alcaldessa de la localitat, Pepita Pedraza., a l’Ajuntament (pl. de la Vila, 1). 11.30 hores. Escola bressol La Marinada (c. de la Guàrdia, 11). Pineda de Mar (el Maresme) El conseller d'Educació, Ernest Maragall, inaugurarà l'ampliació de l'escola bressol La Marinada. 12.00 hores. Rotonda de la plaça Francesc Macià. Les Franqueses del Vallès (el Vallès Oriental) El president de la Generalitat, José Montilla, visitarà el darrer tram de la ronda Nord de Granollers, que s’inicia a la carretera de Cardedeu-Sant Celoni i desemboca a la C-17, i que entra en servei demà mateix. Ho farà acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i els alcaldes de Granollers, Josep Mayoral; de Les Franqueses del Vallès, Esteve Ribalta; i de Canovelles, Josep Orive.
    [Show full text]
  • Memoria04-05 V.Angles-Reserva
    Annex. Activities Involving Social Dissemination Lectures, Round-tables, Debates [7.10.2004] Hall, Centre de Cultura [23.11.2004] León Contemporània de Barcelona Rector Gabriel Ferraté gave a lecture on [1.9.2004] Universal Forum of Cultures. Debates on Education, co-organised by the “Liderar la universidad de la sociedad del Barcelona Faculty of Psychology and Educational conocimiento” at the University of Leon, Spain, Librarian Núria Ferran took part in the Human Sciences and the Fundació Jaume Bofill. on occasion of the specialisation course on Movements and Immigration World Congress “Política educativa i igualtat d’oportunitats. university academic management. Organised with a presentation of the COINE (Cultural Prioritats i propostes”, a lecture given by Xavier by the Fundación General de la Universidad de Objects in Networked Environments) project and Bonal, Miquel, Àngel Essomba i Ferran Ferrer. León y de la Empresa. the result of its application to content at the http://www.uoc.edu/dt/cat/bonal0305.html Centre de Documentació of the Museu d’Història [24.11.2004] Fòrum Can Basté. Barcelona de la Immigració a Catalunya. Organised by the [10.10.2004] Centre d’Estudis i Recursos Jordi Alberich, lecturer at the Faculty of Institut Europeu de la Mediterrània. Culturals, Provincial Council of Barcelona Information and Communication Sciences, took The Museu d’Història de la Immigració a Cecilia Braslavsky, the late Director of part in the talk “L’efecte Mobius: nous Catalunya’s website UNESCO’s International Bureau of Education, llenguatges artístics i comunicatius en la cultura http://oliba.uoc.edu/lab/migracio/index.htm. spoke about “Possibilities and limits of youth visual digital”.
    [Show full text]
  • El Parlamento De Cataluña En La VI Legislatura En Perspectiva Comparada1 Irene Delgado2
    VII Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración: 1 Democracia y Buen Gobierno. Una aproximación al rendimiento institucional de los parlamentos regionales: el Parlamento de Cataluña en la VI legislatura en perspectiva comparada1 Irene Delgado2. Draft Por favor no citar sin permiso del autor Introducción Más de veinte años después del inicio del proceso autonómico, el modelo de Estado Autonómico se ha afianzado de una manera indudable y se ha configurado como la transformación más relevante de la Administración pública en España durante las dos últimas décadas. Las 17 Comunidades Autónomas controlan cerca de una tercera parte del total del gasto público del país, ejercen su autoridad sobre casi 700.000 empleados públicos, han elaborado más de 2.000 leyes en estos años de funcionamiento y han recibido en su conjunto más de 1.800 traspasos de competencias de la Administración General del Estado (Ramió, 2002:99). Este panorama no hace sino destacar la importancia política y social que entrañan estas instituciones, aun a pesar de las constantes llamadas de atención respecto a los déficits democráticos que tienden a padecer. En términos generales, se han distinguido cuatro etapas en estas dos décadas de desarrollo autonómico. Un primer período, 1980-1987, que correspondería a la fase de creación, fundación e institucionalización. Desde 1980, y de manera continuada se fueron sucediendo las aprobaciones de los estatutos de autonomía que concluyeron con la necesidad de combinar diferenciación (Comunidades Autónomas históricas) y homogeneidad (resto de Comunidades Autónomas). Las elecciones de 1982 marcan el punto de generalización del modelo autonómico, y su puesta en marcha definitiva.
    [Show full text]
  • The Presence of Political Agents in News Broadcasts
    The presence of political agents in news broadcasts Laura Rodas . This article basically answers the following questions: Analysis of government voices which political agents have spoken? And when have they spoken? It is also a preliminary analysis of the In order to analyse the comparative weight of government behaviour of the broadcasters analysed regarding voices, only three broadcasters have been taken into political pluralism. Always in terms of speaking time, account (TV3, TVE in Catalonia and BTV), those with the government voices are analysed compared with all most homogeneous sample over the period analysed. In political voices; the political agents who, individually, this respect, the three channels coincide in granting a rela- have spoken more in news broadcasts and which tively similar proportion, between 41.3% and 47%, to the groups of political agents have been more prominent. three main governmental spheres as a whole (the Catalan government, the Spanish government and local govern- ment, including the government of Barcelona Council and that of the rest of the Catalan municipalities). However, the distribution of this speaking time among each of the spheres of authority varies according to the channel, especially in the Keywords case of the local sphere1, which ranges from 6.1% on TV3 Pluralism, news broadcasts, politics, Catalonia, (covering the autonomous community of Catalonia) to Spain 19.6% on BTV (local coverage). On observing the data, we can go no further than merely compare the channels because, as no standard has been established regarding what the relative weight of the governments should be compared with the rest of the political agents, it is impossible to verify this standard.
    [Show full text]
  • Rediscovering Sephardic Catalonia: Heritage and the Museum of Jewish History in Girona
    Rediscovering Sephardic Catalonia: Heritage and the Museum of Jewish History in Girona James Nadel University of Michigan University of Michigan Working Papers in Museum Studies: Future Leaders, Number 2 (2016) Museum Studies Program Charles H. Sawyer Center for Museum Studies University of Michigan Museum of Art 525 South State Street Ann Arbor, MI 48109-1354 Office phone: 734-936-6678 Fax: 734-786-0064 www.ummsp.rackham.umich.edu [email protected] © 2016 The Regents of University of Michigan All rights reserved The University of Michigan Museum Studies Program’s series of “Working Papers in Museum Studies: Future Leaders series presents emerging research from a variety of disciplinary perspectives, all focused on the multiple concerns of the modern museum and heritage studies field. These papers feature the work of current and former U-M undergradaute students who are making a significant contribution to the growing field of Museum Studies. James Nadel majored in history at the University of Michigan, where he also minored in Museum Studies. This paper has its roots in an independent study he pursued for his Museum Studies minor and grew into undergraduate honors thesis in History. That thesis was honored by the University of Michigan Honors Program with the Terrence J. MacDonald Prize for Archival Research, for the “finest thesis making substantial use of archives or museums.” James can be reached at [email protected]. Rediscovering Sephardic Catalonia: Heritage and the Museum of Jewish History in Girona James Nadel, University of Michigan 1 The Museum of Jewish History in Girona, Spain is This description fills the Call with invisible, yet imagin- occupied by living ghosts.
    [Show full text]
  • Reactions to the Burning of Barcelona's Liceu Stanley Brandes
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Opera, Nationalism, and Class Conflict in Contemporary Spain: Reactions to the Burning of Barcelona's Liceu Stanley Brandes Catalan Review, Vol. XI, (1997), p. 9 - 25 OPERA, NATIONALISM, AND CLASS CONFLICT IN CONTEMPORARY SPAIN: REACTIONS TO THE BURNING OF BARCELONA'S LICEU'¡' STANLEY BRANDES INTRODUCTION On January 31, 1994, at IO:45 in the moming, the Gran Teatre del Liceu in Barcelona began to bum. During a simple soldering job near the left front stage, the vast curtain caught fire.
    [Show full text]
  • Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
    Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme».
    [Show full text]
  • FONS JOAQUIM NADAL I FARRERAS Vídeo
    Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) Fons Joaquim Nadal i Farreras 19/12/2016 FONS JOAQUIM NADAL I FARRERAS Vídeo Cintes de vídeo (VHS i Betamax) 1. Ajuntament de Girona. Formació i creixement d’una ciutat: Girona . 1986. VHS. 30 min. Realització: Narcís Sans. Guió: Jaume Fabre. Documental sobre el creixement de la ciutat de Girona. 2. Ajuntament de Girona. Girona als anys 1000 . 1986. VHS. 45 min. Realització: Narcís Sans. Documental sobre la Girona dels anys 785 al 1213 3. Girona (Spain) : Rosemary and Larry Barthlow : 6-9-88 . N. Sans TVE Girona. Girona, 1988. Betamax. 4. [Ple d’aprovació del projecte de variant de la carretera N-II per la vall de Sant Daniel]. [1988]. VHS. 20 min. 10 s. Sessió plenària a l’Ajuntament de Girona d’aprovació del projecte de variant de la carretera N-II per la vall de Sant Daniel. Imatges dels aldarulls que es produeixen durant el ple. 5. TVE. [Informatius : aldarulls durant la celebració d’un ple a l’Ajuntament de Girona per l’afer de la Variant de la N-II. 1988]. VHS. 6. Floret SL . Parc Central de Girona : procés de construcció i enjardinament . 1990. Guió i realització: Arcadi Lozano Pujol. VHS. 20 min. Reportatge sobre la urbanització del Parc Central. 7. TVE Catalunya. Els títols catalans del príncep . Barcelona, 1990. VHS. 1 h 05 min. Documental sobre els títols del príncep de a corona espanyola. Intervé Joaquim Nadal per parlar del títol de Príncep de Girona. 8. TVE Catalunya.
    [Show full text]