crònicadelcanvi SETMANA DEL 29 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DEL 2003 // Nº1 Maragall construirà 42.000 pisos de protecció oficial Entrevista Pàg.12 Àngels Barceló: Habitatge i barris segurs són prioritaris en el programa del PSC-Ciutadans pel Canvi “Els canvis són bons a Es proposa tots els nivells. Les coses rehabilitar 37.000 s’han de pisos i promoure moure, sinó el lloguer s’enquisten” El pla preveu Tema de la invertir 2.500 setmana Pàg.3 milions d’euros Balanç de l’actuació del en els propers govern de CiU 4 anys El PSC fa el ranking dels Es planteja la 100 fracassos d’Artur Mas rehabilitació inte- gral de 40 barris d’atenció prioritària

Sòl a disposició dels promotors públics i dels privats que Els elevats peatges a estiguin disposats les autopistes, un dels suspensos en la gestió a fer habitatge del conseller en cap assequible Pàg.6-7

Propostes per al Els socialistes Camp de Tarragona Falten Pàg.10 anuncien un pla Lluís Miquel Pérez: estratègic per a “Som la segona regió la pagesia i metropolitana i ens cal la unitat de les volen que administracions” Lleida sigui el motor de la se6tmanes El PSC es proposa pel impulsar les grans Catalunya infrastructures agroalimentària canvi pendents a la regió Pàg.9 Lluís Miquel Pérez, cap de llista del PSC a Tarragona 2 crònicadelcanvi Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003

L’equip de L’equip de la veritat és un grup de treball que analitza l’actuació política i els missatges pre- del 3 al 9 d’octubre la veritat electorals per contrastar-los amb la realitat

Dia 3 a les 12 hores Acte de presentació del Autònoms amb model sanitari pel Barcelonès Nord i Maresme, MAS FA CLIENTELISME AMB Maragall amb diversos responsables Barcelona sanitaris i la diputada socia- LES EMPRESES DE TRANSPORTS Acte amb Pasqual Maragall a lista Caterina Mieras, que la “Sala Sony” de Barcelona clourà l’acte. A més, hi Activa. C/Llacuna 162 assistiran Francesc Planas DE VIATGERS Comes, cardiòleg de Les concessions han estat “blindades” entre 25 i 99 anys Dia 3 a les 19 hores Badalona, Enric Batlle de per un decret del Govern Santiago, psiquiatre de Porta a porta Mataró, Maria Dolors Sintes Girona Mas té por de perdre les eleccions i EL RESULTATS: Matheu, anestesiòloga de 1. El decret està fet a mida dels grups QUIM NADAL, el cap de llis- per aquest motiu ha començat a Badalona, Rafel Garrido Diaz, empresarials més potents i en contra dels ta per Girona, inicia el porta Infermer de Santa Coloma de assegurar el “futur” dels seus petits i mitjans. a porta al barri Germans Gramenet, Roser Melús amics. Mas, que en el passat havia

GENDA Sàbat de Girona. Moreno, psiquiatre Infantil estat empresari –sense gaire èxit- a 2. El decret permet la creació de monopolis de Badalona, Montserrat les ordres de Lluís Prenafeta, no vol en el sector del transport de viatgers. Dia 4 Portas Gómez, metgessa de Família de Sant Adrià. Al que els altres fracassin i els assegu- A Conferència ra posicions de monopoli per la via 3. Els ciutadans de Catalunya es veuran per- Museu Municipal de judicats per la reducció de la competència i Nacional PSC Badalona. de la concessió administrativa per- Barcelona l’enfortiment dels concessionaris front a llogada ara per llargs períodes de l’Administració. PROGRAMA ELECTORAL, el Dia 8 a les 19 hores temps d’entre 25 i 99 anys. PSC aprovarà el conjunt de Programa LA PREGUNTA: propostes per a les eleccions VEIEM LA TRAMPA: 1. Perquè no s’ha esperat a que acabi el ter- autonòmiques del 16 de sanitat a Girona 1. A Catalunya per la Llei 12/1987 les mini de concessió que preveu la llei actual- novembre, al Palau de Figueres - Teatre Jardí concessions a les empreses de transport de ment i s’ha fet un concurs públic, amb PROGRAMA SANITAT, la can- Congressos de Catalunya (Av. viatgers eren per 20 anys i, per tant, fina- publicitat i un procés d’adjudicació d’acord didata Marina Geli presentarà Diagonal) litzen l’any 2007/2008. amb criteris objectius i coneguts per tots? el programa sanitari de les comarques gironines al Dia 6 2. Tant les directrius europees com la llei El decret del govern de la Generalitat es Teatre Jardí de Figueres, Pl. Fira a ‘Les’ espanyola (Ley 10/2003 de Medidas urgen- pot consultar a Internet: Josep Plà s/n. tes de liberalización en el sector immobilia- Val d’Aran http://www.diba.es rio y transportes) són encara més estrictes VISITA, el candidat Jordi Dia 8 a les 19 hores en els límits de concessió. En el cas espan- Carbonell assistirà a l’acte a yol, és d’un mínim de 6 anys i un màxim de Vilanova de la Barca i a la Fira de Vielha Val d’Aran 15. Fira de Les(Val d’Aran). VISITA, el candidat candidat 3. Per tal de saltar-se aquestes lleis i nor- Jordi Carbonell assistirà a la Dia 6 a les 19 hores matives europees, espanyola i catalana, el Fira de Vielha. Homes per a govern de Mas va aprovar el 13 de maig passat un decret (128/2003) que permet la igualtat Dia 9 que les empreses que presentin un “pla de Tarragona Alt Empordà qualitat” podran també per decret veure PRESENTACIÓ, Miquel Poblacions perllongades les seves concessions i negoci Sánchez presentarà la Xarxa VISITA, Quim Nadal visitarà per un termini de 25 anys i en alguns casos Homes per a la Igualtat al diverses poblacions de l’Alt fins i tot de 99 anys! I tot això sense publi- local del PSC de Tarragona. Empordà. citat, ni concurs públic, ni res de res, excepte presentar un pla de compromisos Dia 7 Dia 9 a les 19 hores que el Departament d’Obres Públiques ava- luarà arbitràriament. Aquest és el decret que possibilita allargar CAP’s i hospital Xarxa de Dones les concessions entre 25 i 99 anys Figueres Reus VISITA, la candidata Marina PRESENTACIÓ, Carme Valls i Geli visitarà l’Hospital de Miquel Pérez presentaran la Figueres i diversos Centres Xarxa de Dones a Reus. d’Assistència Primària i resi- dències geriàtriques, dins la Dia 9 tot el dia EL TIRADOR Ruta socio-sanitària de l’Alt Tarragona Empordà. VISITA, Miquel Barceló visi- Dia 7 a les 19,30 hores tarà Tarragona. Al matí, acompanyat de Lluís Miquel Programa Pérez, serà a l’Institut sanitat d’Investigació Química i a la Badalona tarda, al Col.legi d’Enginyers.

més val callar

Jordi Pujol: Lluís Prenafeta: “El Fòrum sortirà bé, “L’endemà passat de però a Barcelona hi ha les eleccions, la gent massa bon rotllo” enyorarà Pujol” Tot i els esforços de Ell ja fa temps que Convergència i Unió. l’enyora.

Josep Piqué: Artur Mas: “Convergència ens “Si fos per l’oposició crònicadelcanvi hauria d’haver agraït hauria de quedar-me molt més el que hem tancat al meu despatx” fet per ells fins ara” Home, tancat, tancat De desagraïts, el món no, però una visiteta Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) n’és ple. de tant en tant, més www.psc.es que res per complir www.maragall.org amb la seva tasca de Adreça: c/Nicaragua 75 08029 Barcelona governant, fora bo. Dipòsit Legal: GI-1268-2003 Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003 crònicadelcanvi 3

EL PSC HA FET BALANÇ DE LA GESTIÓ DEL GOVERN Els “100 fracassos” d’Artur Mas

Convergència i Unió “ha fracassat rotundament en un dels seus objectius principals: obtenir més diners”. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi que sobre l’acció del govern de la Generalitat ha elaborat el Govern Alternatiu de PSC-Ciutadans pel Canvi. Sota el títol d’ “els 100 fracassos d’Artur Mas”, s’ha fet del Consell Executiu una “oficina de promoció del candidat”.

noma que menys cobertura ofe- a setmana passada, reix en serveis d’ajuda a domici- en una cerimoniosa li per a gent gran. Els ajuts per a conferència de prem- famílies nombroses i per a famí- sa, Jordi Pujol i Artur L lies amb infants apareixen entre Mas feien el seu els més baixos de la UE, i només balanç d’una legislatura marca- Grècia ofereix menys diners que da pel compromís polític entre l’actual govern de la Generalitat. CiU i el Partit Popular. Es van esforçar en intentar distanciar-se El mal funcionament i la mas- sificació de l’atenció primària, d’un pacte gràcies al qual s’han inclou el suport a la política del tatge i no es fomenta la rehabi- el problema de les llistes d’es- mantingut en el Govern fins PP i a reformes laborals que han litació de barris ni el lloguer. El problema dels barracons pera –el segon més greu de tot ara. Pujol i Mas asseguren que suposat la retallada de drets als afecta encara 28 centres esco- l’Estat, o el dèficit de 2.577 l’acció de govern en matèria de treballadors. LA “VENDA DE lars públics de Catalunya milions d’euros que ha acumu- benestar i família, ensenyament, Es consideren “poc transpa- L’EBRE” sanitat i política territorial s’ha lat la sanitat catalana, desta- rents i amb un marcat to clien- “El Govern s’ha venut l’Ebre a reforçat durant aquests darrers 4 quen en el diagnòstic que fan telar” els avals i ajuts que la canvi de mantenir el suport del anys. El balanç és radicalment els experts del PSC sobre el sis- Generalitat concedeix a empre- PP”. És la primera conclusió pel oposat segons el repàs detallat tema públic de salut. ses. La mala qualitat del servei que fa al Medi Ambient. S’ha que n’ ha fet el PSC. SUSPENS EN elèctric de Catalunya és, segons invertit només un 30% del pre- ATENCIÓ SOCIAL SALUT LABORAL el PSC, un altre fracàs en polí- vist per protegir els boscos cata- tica industrial lans, el problema dels purins INSUFICIENT En l’àmbit del treball, es dóna a s’ha agreujat i no s’ha acabat cap Les dades reflecteixen que l’executiu un suspens en salut NO ES GARANTEIX de les obres importants destina- Catalunya està a la cua laboral. La sinistralitat a L’ACCÉS A des al foment i modernització d’Europa en la despesa destina- Catalunya és un 14% superior a L’HABITATGE de regadius. da a la protecció social. El la del conjunt d’Espanya. La construcció d’habitatge La manca d’efectius policials, i Govern de la Generalitat desti- Es recorden els escàndols al na només el 17,5% del PIB a públic ha caigut en picat: de el fet que la Generalitat encara

DE LA SETMANA Departament de Treball rela- protecció social, 2,6 punts 16.033 unitats el 1996, s’ha no hagi assumit la seguretat a tot cionats amb el repartiment dels menys que la mitjana de l’Estat passat a 6.936 unitats l’any el territori són els fracassos més fons ocupacionals i el suposat espanyol i 9,8 punts menys que 2002. rellevants en Interior i Justícia, finançament irregular d’Unió la mitjana europea. S’ha incomplert el compromís segons l’anàlisi realitzada per l’e- Democràtica. Catalunya és la comunitat autò- de presentar una Llei d’Habi- quip Maragall. Entre els “100 fracassos” s’hi

Més peatges que autovies Manca d’inversió a l’escola pública L’informe del PSC sobre “els 100 fracassos d’Artur Mas” conclou que no s’ha prioritzat dotar el conjunt El PSC constata “discri- d’un edifici en condi- del territori de les infrastructurtes que necessita. En minació de l’escola cions. La Generalitat aquests 23 anys de govern de CiU, s’ha mantingut el pública” i critica que només gasta la meitat fort pes dels peatges a Catalunya, que concentra el augmentin els recursos del pressupost destinat 29% de tot l’Estat. Les autovies gratuïtes en canvi, destinats als centres a construccions esco-

TEMA han passat del 8,4% al 6,4%. privats mentre es lars. L’informe recorda No existeix ni el gran aeroport intercontinental, ni la redueixen les inversions que el Govern de CiU xarxa ferroviària que el país demana. No s’han fet els per la pública. No s’han va prometre 30.000 grans eixos viaris d’acord amb les necessitats reals. eradicat els barracons i noves places d’escola En casos com l’autovia Cervera-Igualada, els intere- 28 centres públics bressol i tot just en sos de grans empreses han condicionat l’actuació del canal Segarra-Garrigues es fan a pagament ajornat. encara no disposen farà 6.000. Govern. Grans obres com la Línia 9 del Metro, o el S’aplica el “ja ho pagarà Maragall”.

Josep Piqué aporta un to d’elegància a la majoria política i social. És per això que JOAQUIM NADAL rància imatge del PP català, que vol servir confiem tenir al costat a totes les forces per dissimular el projecte antisocial i antiau- polítiques progressistes de Catalunya. No hi Només hi ha una elecció: tonòmic de José Maria Aznar, de qui l’ex- ha cap intenció monopolitzadora, però cal ministre ha estat fidel escuder. Serà l’enca- tenir ben clar que només hi ha una garantia Continuïtat o Canvi? rregat d’aplicar la fórmula Aznar a Catalunya: del canvi. Només una àmplia victòria elec- desmantellament de l’estat del benestar i un toral del PSC-Ciutadans pel Canvi assegura es eleccions del 16 de novembre que només pot fonamentar-se en la reedi- anticatalanisme gairebé pre-constitucional; aquest canvi. plantegen una qüestió clau gaire- ció del vell pacte CiU-PP. Una continuïtat el pitjor futur per Catalunya. La indefinició L’objectiu doncs és que els socialistes bé única que obliga a la reflexió sense lideratge, amb un candidat que no d’ERC alimenta l’esperança de la continuïtat obtinguem la màxima distància respecte L a l’hora d’anar a votar, sobretot controla la federació, disposat a pactar amb de CiU i li permet fer creure en un utòpic del nostre adversari. Si volem el canvi, el en els votants progressistes i qui sigui per seguir manant i amb altres front nacionalista basat en un miratge que PSC-CpC ha de guanyar per molt. L’única Joaquim Nadal catalanistes. El dilema que està en joc es dirigents que esperen el seu fracàs. n’han dit sobiranisme. Esquerra no demostra seguretat del canvi és votar Maragall. Tan Portaveu parlamentari concreta en escollir entre continuïtat i Artur Mas accentua els defectes de Pujol i ser una força madura i consistent si continua sols així s’evitarà la pèrdiua de vots pro- Cap llista per Girona canvi. Continuïtat vol dir resignació, soli- empetiteix les seves virtuts. La seva elecció amagant als electors la resposta a la qüestió gressistes o la temptació d’utilitzar-los per tud, decadència, dependència i descon- imposada i pre-cuinada pretén perpetuar el clau d’aquestes eleccions. Proposar ara un afiançar la continuïtat. fiança; vol dir post-pujolisme sense Pujol, pujolisme sense Pujol. El seu nacionalisme govern de concentració nacional és només Volem un canvi real, un canvi polític, un vol dir Artur Mas. El canvi és el salt enda- és instrumental, la seva gestió al govern una fugida endavant per dissimular la seva canvi social, un canvi de mentalitat, un vant, la iniciativa, la solidaritat, la segure- s’ha caracteritzat per la manipulació, l’in- indefinició estratègica. canvi de lideratge, un canvi d’orientació. tat, el lideratge, el diàleg i el catalanisme; tervencionisme i la propaganda. Ha acumu- El canvi: Pasqual Maragall, el PSC i Una nova política social per als homes i les el canvi es diu Pasqual Maragall. lat 100 fracassos i s’ha gastat 100 milions Ciutadans pel Canvi, som avui l’única garan- dones d’aquest país. Una nova ambició per CiU camufla aquesta continuïtat amb un d’ euros en promoció personal dels pressu- tia de canvi. I no estem sols en aquesta Catalunya. maquillatge de “relleu generacional”, però postos públics de tots els catalans. voluntat. La compartim amb una àmplia El repte és prou seriós i no val a badar. 4 crònicadelcanvi Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003

LA LENTITUD DEL DESPLEGAMENT: Menys policies, menys autoritat i més inseguretat La realitat a Catalunya és que en aquelles moments, han estat exemples de manca total ANTONI SIURANA comarques on ja està consolidat el desplega- de política de seguretat. ment de Mossos d’Esquadra es compleixen els Al llarg de la legislatura que ha acabat, el grup a seguretat és avui una de les preo- varems reglamentaris de nombre d’efectius per parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi cupacions dels ciutadans de habitant; per exemple, a Manresa hi ha 4 poli- vam proposar al Departament d’Interior cer- Catalunya, i curiosament quan tant cies per cada 1.000 habitants. Per contra, allà car el consens en aquesta qüestió, començant L el govern de l’Estat com el de la on encara no s’ha fet el desplegament, en els per reconèixer el diagnòstic que hem exposat. Generalitat són en mans de partits últims dos anys les proporcions estan molt per Volíem que el govern assumís les seves respon- de dreta que, amb més o menys demagògia, sota del que és prudent; a Vilanova i la Geltrú, sabilitats, que el conseller assumís el comanda- fan de la seguretat un dels principis prioritaris, per exemple, amb una població similar a ment efectiu i únic de les Forces i Cossos de sovint amb excessos que limiten les llibertats. Manresa, només hi ha 0,7 policies per cada Seguretat de l’Estat a Catalunya i que, a través Però quan un govern parla de seguretat i no té 1.000 habitants. Els ciutadans tenen el mateix de la Junta de Seguretat de Catalunya, s’exer- una política de seguretat es distancia cada dret i han de tenir la mateixa protecció visquin cís aquesta autoritat per garantir a tots els cata-

OPINIÓ vegada més dels seus ciutadans. La lentitud en on visquin i això ho ha d’assegurar la policia, lans el mateix dret a la seguretat, per tant, la el desplegament dels Mossos d’Esquadra, ja sigui autonòmica o sigui estatal. mateixa protecció. acompanyada del desmantellament de comis- El govern de la Generalitat té la responsabili- Aquesta setmana, els Mossos han començat a saries i casernes del Cos Nacional de Policia i tat de la seguretat ciutadana i actua per omis- desplegarse a diverses ciutats del Barcelonès, Guàrdia Civil, ha deixat municipis i comar- sió. Té mecanismes de coordinació policial, però el problema persisteix i s’agreuja allà on Antoni Siurana es alcalde de ques en una situació preocupant, com bé han com la Junta de Seguretat de Catalunya, i ha encara els falten mesos perquè els toqui el Lleida, Conseller de Governació denunciat en aquests últims anys alcaldes de estat donant suport al govern de l’Estat en tota torn. No s’han complert resolucions del i Interior al Govern Alternatiu tots els colors polítics. la legislatura. ¿Com és que no ha resolt un Parlament com la que demanava un incre- de Pasqual Maragall El govern de l’Estat ha reduït amb pressa els problema que cada vegada més augmenta el ment de 3.000 policies per aconseguir la ràtio seus efectius policials a Catalunya, amb l’argu- grau d’inquietud de la ciutadania? de 4,4 agents per 1.000 habitants. Vivim una ment que la seguretat és una competència tras- La conselleria de Governació ha fet un desple- situació insostenible que sovint s’agreuja amb passada a la Generalitat. El govern de CiU, gament correcte dels Mossos allà on s’ha fet, la manca d’entusiasme de les mateixes dota- presidit pels senyors Pujol i Mas, no han tin- però no ha demostrat la mateixa eficàcia i cions en intervenir en situacions conflictives o gut fins ara massa pressa en completar el des- dedicació en completar el desplegament en tot en intervenir-hi malament o de manera exces- plegament dels Mossos, en contrast amb la el territori, a substituir amb rapidesa les baixes siva. Contra la burocràcia policial, els socialistes pressa que tenien per obtenir de l’Adminis- que produeixen els cossos estatals, o a convèn- tenim un model policial. Un model que no és tració de l’Estat aquesta i altres competències. cer al seu soci de govern, el PP, de mantenir les aïllat, sinó del que formen part polítiques Els uns pels altres i la casa, en aquest cas Cata- dotacions policials allà on la Generalitat no ha transversals que lliguen la seguretat, a l’habi- lunya, cada cop amb menys seguretat. CiU i pogut o no ha sabut arribar. No haver-ho fet tatge, a l’educació, l’escolaritat o l’atenció PP aliats durant tota la legislatura no han estat és responsabilitat del govern de la Generalitat. social. Responsabilitats també de la conselleria capaços d’assegurar un traspàs ordenat d’ un Mentre, la inseguretat creix i en algunes oca- d’Interior, en sintonia solidària amb la resta de servei públic tan fonamental. El resultat és sions s’acosta perillosament a escenaris com els conselleries del govern. Un govern amb auto- l’augment d’inquietud en la ciutadania. de Madrid o València que, en alguns ritat per a un país segur. El canvi és necessari.

la España eterna en su injusto monolitismo. ¿Quién Carod asoma la contenida sonrisa de quien tiene el triun- puede creerse que el "nou Estatut" de Pujol-Mas es algo fo asegurado. Con esta cara de satisfacción, parece expre- Revista más que una añagaza para seguir comerciando con un sar su confianza en formar parte, en cualquier supuesto, Gobierno del PP? Como ha pronosticado Maragall, los del Gobierno. "Con Convergència o con los socialistas, de premsa verdaderos catalanistas, que de verdad quieran para los depende de quién me haga la mejor oferta", parece cavi- catalanes el autogobierno y la influyente presencia en lar un Carod con aires del Tartufo de Molière; "en defini- España y en Europa que tanto proclaman, acabarán por tiva, ambos me necesitarán para alcanzar la mayoría par- EL PAIS apoyar y sumarse al único proyecto que aspira a una esta- lamentaria". ble garantía, jurídica y política, de lo legítimamente rei- Supongo que los dirigentes de ERC consideran que en El PSC y la vindicado y por darle una vida creadora y eficaz a la esta ambigüedad radica su discreto encanto. Sin embargo, Constitución de 1978 Constitución de 1978; esa vida que le está arrebatando, no me extrañaría que al practicarla con tanto desenfado J. A. González Casanova con alevosa hipocresía, quien tan a menudo viola nuestro estuvieran cavando su propia fosa: todo ciudadano, en profesor de Derecho Constitucional de la UB Estado de derecho al dictarles a jueces, magistrados y fis- principio, quiere saber cómo se utilizará su voto. ...Las propuestas de Maragall son tan combatidas por los cales, la sentencia que condene a cuantos la quieren viva... Ello, además, se agudiza en momentos como el presente. conservadores de uno u otro pelaje como lo fueron hace Las próximas elecciones catalanas plantean, antes que un cuarto de siglo y, mucho antes aún, frente a Pi i El discreto encanto nada, un dilema: continuidad o cambio. En otras pala- Margall. Porque el PSC y su presidente pretenden culmi- de la ambigüedad bras, Mas o Maragall. Ante esta situación, dar tu voto a un partido que no sabes cómo lo utilizará es muy poco esti- nar el edificio que idearon y estuvieron a punto de cons- Francesc de Carreras es catedrático de Derecho Constitucional mulante: si estoy por el cambio, quiero que mi voto con- truir en 1978; edificio que se truncó, desfiguró y erosionó de la UAB. tribuya al triunfo de Maragall; si estoy por la continuidad, en sus cimientos y que hoy se empecina en conservarlo así ...Sea como sea, la desatada euforia de los dirigentes de quiero ayudar al triunfo de Mas... quien entonces ya lo veía como un aerolito destructor de ERC es muy visible: por debajo de los tupidos bigotes de

Consulta el text complert del programa electoral del PSC al web: www.maragall.org

o truca’ns al telèfon: 900 199 800 Setmana del29desetembre al5d’octubre del2003 vint-i-tres anysdetrepitjar parquets igastar bre ambsensacióde propietari, desprésde el16denovem-amb caradellogaterisortirà L'inquilí delPalau delaGeneralitat va entrar acompanyés aJordi Pujol capalaporta. fotografia enquèsemblava queMaragall planisferi delamodernitat. convençut quepodràcol.locarCatalunyaal Ba de noulalínial'horitzó.Ell queva posar fer via,d'emprarelmotorafons,dedibuixar que elcandidatsocialistapensaéshorade un tempsd'esperaquenod'esperança.Així etapa, mésunralentíquecopdegas, ha acabatsent,però,mésunparèntesiqueuna quedés aunpamdelaglòria.Aquest període dels catalans,desprésquefaquatre anyses a lesprimeres planescomavalor il.lusionant Pa on s'acumulenanhelsiànsies,desitjosafanys. pobles disposendelseullibre delesil.lusions El que quan parla l’entén mésquan governa Ma E MÀRIUS CAROL El llibre deles il·lusions de totselscatalans". qualitat iapreusracionals sible l’accésal’habitatgede ques públiquesquefacin pos- nòmic iquepromoguipolíti- necessita pelseuprogréseco- infrastructures queelpaís President quedesenvolupiles què Catalunyanecessitaun “Dono suportaMaragallper- arquitecte: Àlex Fernández 1000

squal Maragall estàconvençut queellfigura r PSC va imprimiruncalendariambuna periodista Enric Sopena celona enelmapamundideldisseny, està r gl su oíi quese ésunpolític agall v seves videsdesants.Però moltes dies històriquesifinstotdeles geogràfics, delesseves enciclopè- ls païsosdisposendelsseusatles egades s'oblidaquetambéels r ospel aons estat protagonista. OJordi Pujol. me ma ¿Mai? ArturMas téuna memòria vist mai”. això, endemocràcia, encara no s´ha voluntària de Catalunya aMadrid. I el partitsocialista. Seria una rendició de ra Maragall!”. ta uncanvi...ambPasqual President. Catalunyanecessi- seguro queseráunexcelente gane Pasqual Maragall.Estoy todo loposibleparaque por uncambiototalyharé de derechasdapena.Estoy “La Catalunyaconvergentey químic treballador del sector David Sierra A Ve ENRIC SOPENA me

n ssa selectiva.Oblida esdeveni- Ma ts recents dels quals elln´ha nt C dr ll i,amés, excloent

el seupoder polític alspoders id. ANVI

I aixòpassaria sigovernés dinàmica delcombat. cia afid'evitaruncopinesperatquecanviïla intenta mantenirelseurival alamitjadistàn- quevencerà alspunts,aixíque té lacertesa tòria éslaquefanlesurnes.En qualsevol cas, que l'únicaenquestadónarealment lavic- lleugerament favorables peròconeixprou bé president. Sap queelsestudisdemercat lisón qui pengéselcalendaridel2004aldespatx butaques. Allídersocialistaliagradariaserell E age". pel vernís deldissenyiembolcatsde"new dat alguns"tics"pujolians,encaraquepassats de "scout".Fins itothihaquiliveu alcandi- sident desismilionsciutadansambesperit coltes, tambéarapodriarellevar-lo comapre- doncs siundiaelva succeircomacapd'es- jades dePujol comhova ferenelpassat, sorpreses. Maragall confiaqueseguiràlespet- grial aconquerirseguramentestaràenvoltat de d'afrontar l'últimacreuada, encaraqueelsant aspecte d'Indiana Jones deSant apunt Gervasi queseli presental'oportunitat lidónaun que nopotdeixarescapar menjat ilacertesa breixi elseupressentiment. El seuaire des- guerriller zapatistalifacilitaquenosedesco- futur victoriós,mentre queelseurictusde Amb elseusullsdesavioriental,albiraun m a tenirmassa cargols rovellats, anomenem Catalunya comença A Catalunya entregués lliu- plena democràcia, “Seria absurd queen P rtur Mas hadeclarat aEl eriódico de Catalunya: ls quifaquatre anyses creien queesconsu- quest "Meccano" que assa pecesquegrinyolen. ció públicaielsciutadans". comunicació entrel'administra- res quefacilitin ifomentin la moviments socialsiambmesu- en comptelespropostesdels tin, esrespectinitinguin més participativa,ons'escol- polític capaunaCatalunya què ésfonamental uncanvi "Dono suportaMaragallper- politòloga Ev a Nebot amb lescosesde menjar no s´hijuga- fer baixar elsfums. Livaadvertirque Pujol. Llavors, Madrid –el del PP-liva posar una mica carelseusuporta 1999, AlbertoFernández Díazva investidura de Pujolde latardor de Piqué no recorda, però,queenla PP”. conseller encapéstambégràcies al re Catalunya. Potser tambéselihagide la Generalitat ésgràcies alPPde qüència aPujolquesiéspresident de cisa, lamemòria: “Lirecordo ambfre- J osep Piquésemblatenir-laméspre- cordar alsenyor Mas quesiavuiés i calunnoupasderosca, unamàdepintura. que famassatempsenselvan durelsReis gols rovellats, massapecesquegrinyolen. Iés menem Catalunyacomençaatenirmassacar- G iunabona maletadebricolatge. truccions aspira acanviarunpaístinguimanuald'ins- llades" hauriendesaberqueésboqui lificant lesseves ideesrenovadores de"maraga- governa quequanparla.Els quil'ataquenqua- M Gi asserena. Mésomenyscomaquellbisbede "pope" delsocialismecatalàonl'ànimaseli que ésunamenadeCastelgandolfodelgran r en forma.Els quilicritiquenqueavegades es el conilletdeDuracel perarribaraleseleccions que sempre. Maragall s'haposatlespilescom ha estatmenysbalneariquemai,oasi sejades quehadonatalacambracatalana, P miria enl'avorriment delseuescó efugiï alaseva casadeRupià hauriendesaber arlament s'equivocaren. Déun'hidolessac- ens inútilquanaquest"Meccano" queano- aragall ésunpolíticquesel'enténmésquan r ona queestiuejava alesmateixes contrades. gis iproteccionismes”. que vaginmésenllàdeprivile- vantatge demercatspotents líder modernquecreuenl’a- globalització. Perquè ésun gestionar laCatalunyade Necessitem lídersquepuguin ha viatjatiparlaidiomes. un políticambidees, perquè “Estic ambMaragallperquèés economista Fr ancesc Trillas les races inferiors de mésenllàdel pertanyia al fred iatropellat Nord, a tenir feenTexas (...) L´únic dubte sió dominant allà:“L´home bohade visita Texes ientreu aquestaconclu- ‘El professor de Harvard’. Elprofessor economista nordamericà- vaescriure J 1996- ho era, sobretot, perPujol. si Aznar jaera president –des de taven cinc mesos peralesgenerals. I Aznar lasevapròpia investidura: fal- tellano” iunaltra no garantir-li a amb allòde “Pujol,enano, hablacas- va iqueuna cosaera ferlaguitza ohn Kenneth Galbraith -elméslúcid i escriptor moviments cristiansdebase". dicions religiosesiambels plicitats amblesdiferentstra- diàleg iquecrearàméscom- president quemésfacilitarà el gioses delnostrepaís. Seràel les diversessensibilitatsreli- trat queespotentendreamb "Pasqual Maragallhademos- Catòlics deBarcelona. Moviment deProfessionals Pe Jordi Llisterri Màrius Carol riodista, membre del és periodista vell i,amés, excloent. –que vade jove-repeteix undiscurs és una mena de botifler?ArturMas P Ara éstempsde canvi.¿Oresulta que patents de catalanitats’haacabat. Iniciativa oERC.Eltempsde lliurar pactar ambelPP-comPSCo català ésCiU–quepodria tornar a r gògiques oxovinistes. Cappartit de també feenCatalunya. Però sense sol”. Ésboqueelscatalans tinguin epresenta persisolCatalunya. Tan asqual Maragall, persersocialista, ixar-se entabanar perteories dema- crònica del

OPINIÓ canvi 5 6 crònicadelcanvi Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003

Tres joves en busca de pis INFORME l Carles Puig és de L’habitatge és un dels eixos centrals Ripoll i estudia a de la proposta de canvi de Pasqual 2.50 Girona. Quatre cops Eper setmana ha de fer Maragall. Cada dia es construeix més el trajecte de Ripoll - però hi ha menys habitatges protegits. Girona -Ripoll, perquè encara no El PSC preveu construir-ne 42.000 en ha trobat un lloguer digne. Ho diu encongint les espatlles, “qui havia els propers quatre anys de dir que la millora de la viven Universitat se’ns giraria en contra!”. A mesura que es va Segons les estadístiques, el 67 % de joves d’en- doxa: en els darrers 10 anys s’ha construït l’e- ampliant l’oferta università- tre 25 i 29 anys viu encara a casa dels pares. quivalent a una Barcelona sencera, 600.000 ria a Girona, augmenta Però la Núria Farré s’enfada quan sent aquestes habitatges, i mai com ara havia estat tan difícil també la demanda d’habi- dades “perquè sembla que ens quedem a casa per a la majoria accedir-hi”. Per això, el projec- tatge d’estudiants de fora per mandra”. Just ha acabat la carrera te socialista té com a prioritat un pla de xoc per de la ciutat. “Els propietaris d’Història i aquests dies “celebra” els quatre trencar aquesta tendència “ perquè, explica el ho saben, i demanen més i mesos que fa que busca un pis de lloguer a líder del PSC Pasqual Maragall, l’habitatge és més –explica el Carles– i aquest Barcelona. Busca “un pis petit, amb dues habi- un dret constitucionalment garantit i és obliga- any llogar un pis a Girona és un tacions, de 450 euros al mes, no gran cosa”. ció del Govern de la Generalitat crear les con- 15% més car que l’any passat”. Per Però aquest lloguer ja és més del que pot pagar dicions perquè l’accés a l’habitatge sigui possi- això busca casa a Salt o a Sarrià de sola (el seu sou d’administrativa amb contracte ble per a tothom, i en particular per als joves”. Ter, perquè els lloguers accessibles temporal és de 600 euros) per això fa el que fan Entre 1996 i l’any 2000, l’habitatge protegit va són cada vegada més lluny del cen- molts joves actualment: decidir-se a viure en caure en picat a Catalunya: del 34 % de quota tre. parella per poder marxar de casa. Però de d’habitatge protegit , al 4 %; és a dir, va baixar A Barcelona, amb 24 anys, el Sergi moment, no ha tingut sort, i ha de continuar 30 punts percentuals, i el lleu augment que s’ha Calvo ha optat per comprar un buscant perquè “hi ha molt pocs pisos de llo- experimentat en els darrers dos anys -fins al pis. Ni ell ni la seva companya guer i moltíssims joves que volem marxar de 9%- és molt lluny de les necessitats reals de la tenien intenció de convertir-se en casa”. Les xifres li donen la raó: a Catalunya, societat catalana. propietaris d’aquest pis de 58

’HABITATGE només 1 de cada 7 habitatges és de lloguer. metres quadrats “que porta de LES FAMILIES DEDIQUEN MÉS regal una hipoteca per 30 anys”, L’HABITATGE PROTEGIT ERA DE LA MEITAT DELS SEUS L però expliquen que han perdut EL 34% FA 8 ANYS I ARA ÉS INGRESSOS A L’HABITATGE molt temps “buscant un lloguer NOMÉS ÉS EL 9%. Avui, les famílies dediquen el 60% dels seus que no fos absurd”. Han estat El cas de la Núria no és aïllat. Hi ha milers de ingressos a l’habitatge. Fa només 10 anys, hi mesos visitant, segons el Sergi, joves a Catalunya, que no poden comprar un dedicàvem només el 30%. Però és que a més, la “pisos sense llum, petits, que pis, i no en troben cap que s’adeqüï a les seves dificultat de crear la pròpia llar provoca efectes cauen a trossos i pels quals dema- necessitats de lloguer. Segons l’Oriol Nel·lo, en cadena, com ara la baixa natalitat, la degra- nen barbaritats” i finalment han responsable de política territorial i habitatge de dació d’alguns barris on els preus són més bai- optat per comprar “perquè els l’equip Maragall, “estem vivint una gran para- xos, i el desequilibri territorial. pares es van compadir”. Els pares del Sergi i els de la seva companya han posat diners per a l’entrada i, això és el que els ha permès la compra “si no és pels pares, encara estaríem mirant pisos”. En canvi, la Núria Farré no s’ha plantejat mai comprar un pis, encara que comptés amb l’ajut dels pares. Per a ella el lloguer és una opció vital, perquè just ha acabat la carrera d’Història i vol decidir el seu futur “des de la llibertat i no des de la condemna d’una hipote- ca”. Però buscar un pis de lloguer “és una feina de desgast” explica, “no només pels preus, sinó pel tracte que rep qui busca, sense cap mena de respecte”. Es queixa que no és gens clar el criteri de selecció d’inquilins, que apareixen a la premsa anuncis de pisos que ja s’han llogat fa mesos, que ha visitat pisos amb una vintena més d’aspi- rants a llogater i que fins i tot s’ha trobat amb “gent sense escrúpols que lloga el pis al millor postor”.

dinari de l’oferta aquests han crescut en els mancipació i redueixen, així, el nombre de desgravació o ajuda directa per als llogaters ORIOL NEL.LO darrers anys de manera acceleradíssima, fills; urbanístiques: la població amb menys de 600 euros anuals per a subvencionar les cinc cops més de pressa que els salaris. recursos tendeix a concentrar-se en els despeses d’habitatge. L’ habitatge a Catalunya: D’altra banda, una part molt important del barris on els preus són més baixos amb el b) Increment de l’habitatge protegit. Es preguntes amb resposta parc (més d’un milió d’unitats) és o bé perill de la formació de guetos. doblarà la producció d’habitatge protegit, habitatge secundari o bé està buit. I davant d’això què haurien de fer els per fer-ne, com a mínim, 42.000 unitats en Per què es parla de bombolla immobiliària? poders públics? L’habitatge és un dret, reco- quatre anys. D’aquest, se’n destinarà, com a anca habitatge a Catalunya? La situació dels mercats borsaris i el baix llit a la Constitució. És per tant una obliga- mínim, un 50% a lloguer. c) Millora de l’ús del parc d’habitatge. L’any passat va iniciar-se la preu del diner desvien cap al sector immo- ció de l’Administració garantir les condi- S’incentivarà la sortida al mercat de l’habi- construcció de 80.847 habi- biliari un gran volum d’actius financers. cions en què tots els ciutadans puguin tatge buit a través de polítiques fiscals i la Mtatges i en els darrers deu Així, una part important de l’habitatge nou accedir a un habitatge. El Govern del PP, a creació d’un registre específic. Així mateix, anys se n’han construït no s’adquireix per tal d’utilitzar-lo com a Madrid, i el de CiU, a la Generalitat, s’han es vetllarà per evitar la sobreocupació de 500.236. És com si en la darrera dècada vivenda sinó com a inversió. mostrat incapaços de garantir aquest dret. Oriol Nel.lo vivendes que s’està produint en alguns haguéssim aixecat gairebé una nova Quines són les conseqüències d’aquesta Així, a Catalunya, el percentatge d’habitat- barris. Portaveu Política Territorial Barcelona. Avui el parc d’habitatge supera situació? Socials: els joves, les famílies amb ge social que es fa s’ha reduït (en comptes d) Rehabilitació d’habitatge i de barris. i Habitatge (PSC-CpC) les tres milions d’unitats, és a dir, si tot menys recursos i els immigrants tenen mol- d’incrementar-se) i la seva fiscalitat ha S’impulsarà la rehabilitació de 40.000 uni- l’habitatge estigués permanentment ocu- tes dificultats per accedir a l’habitatge i, empitjorat en molts aspectes. tats d’habitatge en quatre anys i s’establirà pat, hi hauria una unitat per a cada dues quan ho aconsegueixen, hi han d’esmerçar En què consistirà el canvi en matèria d’ha- un programa de rehabilitació integral d’a- persones. una part molt important dels seus recursos; bitatge? El govern de la Generalitat presidit quells barris i àrees urbanes que requereixin Com és, doncs, que l’accés a l’habitatge és econòmiques: l’endeutament de les famílies per Pasqual Maragall impulsarà una política atenció especial, amb una inversió de 540 milions d’euros. tan problemàtic per a sectors molt impor- creix amb els riscos que això comporta pel d’habitatge basada en quatre objectius: Amb aquestes polítiques el govern de tants de la població, especialment els sistema creditici i per l’economia tota sen- a) Fomentar el lloguer. Per tal de trencar la Pasqual Maragall defensarà el dret de tots joves? La resposta, és clar, està en primer cera, com ha advertit el Banc d’Espanya; rigidesa del mercat i donar entrada als joves els ciutadans a un habitatge digne. lloc en els preus: tot i l’increment extraor- demogràfiques: els joves retarden l’edat d’e- es fomentarà el mercat de lloguer amb la Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003 crònicadelcanvi 7 00 milions per a nda assequible ’HABITATGE L

El PSC està decidit a trencar aquesta tendència elabo- luxe que no ens podem permetre”. Es calcula que un rant un pla de xoc per als pròxims quatre anys. Maragall terç dels habitatges que hi ha avui a Catalunya, no són L’habitatge de nova construcció és un dels eixos ha anunciat que el seu govern invertirà 2.504 milions l’habitatge principal i en un país on el sòl cada vegada d’actuació per trencar la bombolla immobiliària, d’euros a crear habitatge assequible. Des de la és més escàs, cal fomentar l’entrada dels pisos buits de però el projecte socialista preveu també la reha- Generalitat, el PSC crearà 42.000 habitatges protegits nou al mercat. Per aconseguir-ho, el primer pas és la bilitació de pisos buits que cal que tornin a entrar al mercat immobiliari. al llarg dels quatre anys de mandat recuperant la pre- creació d’un registre de pisos desocupats, per identifi- sència d’aquest tipus de llars fins a la quota del 20%. La car la bossa d’habitatges disponibles que poden rebre un meitat d’aquests habitatges es destinaran al lloguer, per tractament fiscal favorable per entrar al mercat de llo- augmentar el parc de pisos accessibles no només per als guer. D’aquesta manera, el PSC calcula rehabilitar Catalunya, on la inacció ha posat en joc no només l’ha- joves, sinó també per a les famílies amb rendes baixes, 37.000 pisos en els propers quatre anys, amb una inver- bitatge, sinó la cohesió i la convivència. que recorren a la fórmula del lloguer. Especialment per sió de 400 milions d’euros. El projecte socialista per trencar la bombolla especulati- a aquests nuclis familiars, Maragall s’ha compromès a va de l’habitatge compta, a més, amb la reforma a fons establir una desgravació de 600 euros en el tram auto- L’APOSTA PER CONSERVAR de la Llei de l’Habitatge. Segons el programa del PSC, nòmic de l’IRPF sobre els contractes de lloguer de les ELS BARRIS es tracta de poder “posar sòl a disposició dels promotors famílies amb rendes de menys de 21.000 euros l’any. L’encariment especulatiu dels preus dels pisos ha provo- públics, les entitats socials, i el sector privat que coope- cat un altre fenomen pervers en matèria d’habitatge: la rin amb la nova política d’habitatge” que, en els primers REHABILITACIÓ DE degradació d’àrees perifèriques, on la sobreocupació quatre anys de mandat, ha de començar a canviar les 37.000 PISOS dels habitatges està accelerant la degradació de les fin- històries de molts joves que com la Núria Farré, bus- Les claus del pis, un Un dibuix realista de l’habitatge disponible a Catalu- ques, i de retruc la degradació de la xarxa social del quen un pis assequible per poder fer la seva vida. objecte de luxe per a nya ha de tenir en compte, també, l’important nombre barri. El PSC s’ha compromès a invertir en la recupera- molts joves que volen de pisos vells i buits que suposen, diu Maragall, “un ció i rehabilitació dels 40 barris més degradats de accedir a una vivenda

EL QUE NO S’HA FET LES PROPOSTES DEL CANVI

No s’han creat les condicions No s’ha fomentat la rehabilitació Inversió total de 2.504 milions Desgravació de 600 euros del mínimes necessàries per garantir el dels barris. d’euros en la creació d’habitatge tram autonòmic de l’IRPF per dret a l’habitatge. assequible. contracte del lloguer i any per No s’ha optat per un model racio- a rendes inferiors a 21.000 No s’ha incrementat l’oferta de nal d’ocupació del territori. El model Nous habitatges protegits: euros/any lloguer. Només un 14% dels habitat- actual és “depredador” (Maresme, 1.010 milions d’euros destinats a ges és de lloguer. Costa Brava, Costa Daurada, construir 42.000 vivendes noves Rehabilitació d’habitatges i ges- Cerdanya, Vall d’Aran) (10.500 cada any) tió del parc construït: 472 milions No només no s’ha fet prou habi- d’euros, que permetran rehabilitar tatge protegit sinó que les xifres No s’ha millorat la fiscalitat de 480 milions d’euros per promoure 37.000 pisos. dades han caigut: l’any 1996 se’n van l’habitatge. Al contrari, han desapa- el lloguer: la meitat de l’habitatge construir 16.033; l’any 2002, només regut deduccions i han augmentat públic que es construeixi serà per Fer una llei d’habitatge que 6.936 impostos. llogar. posi sòl a disposició dels promotors públics, les entitats No s’ha fet res per evitar la proli- No s’ha acomplert el compromís Rehabilitació integral de barris socials i el sector privat que feració de pisos buits els casos d’o- de presentar una Llei d’Habitatge d’atenció prioritària: 542 milions cooperi amb la nova política

les cupació exessiva de vivendes per ser aprovada aquesta legislatura. d’euros. de vivenda. 8 crònicadelcanvi Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003

CAOS EN EL PRIMER DIA QUE ES VENEN BITLLETS Empresaris contra la gestió de l’ampliació de l’Eix La venda de bitllets L’Associació d’Empresaris del Berguedà critica la forma com s’està cons- truint l’ampliació de l’Eix del Llobregat (C-16) especialment en el tram entre Puig-reig i Gironella. Els empresaris demanen seny i diàleg a les de l’AVE, un altre nyap administracions per intentar reconduir l’ampliació, i denuncien “la irres- ponsabilitat i la mala gestió política que s’està duent a terme” en l’am- Fins a primera hora de la tarda no va ser possible adquirir cap pliació de l’eix del Llobregat fins a Berga. D’altra banda, el sindicat Unió de Pagesos ha iniciat aquesta setmana a bitllet per poder estrenar la línia Madrid-Lleida, el proper 11 d’octu- Gironella una campanya per informar els afectats de les expropiacions, bre. La reserva a l’estació de Lleida de Renfe estava bloquejada. de la manera com la Generalitat farà el procés de expropiació i per ofe- rir el seu assessorament en la matèria. Entre els vuitanta afectats hi ha l primer dia de propietaris de les terres agrícoles, però també masovers, que tenen cura venda dels bitllets de de la terra, però no en són els propietaris, i que no estan contemplats de l’AVE Lleida- forma específica en el projecte d’expropiacions de les terres. EMadrid va ser un caos, un desagravi més per afegir a la llarga llista que acompanya l’alta velocitat Franco al Museu del Cinema d’aquest traçat. Va resultar impossible adquirir cap tiquet de Girona. fins a la una del migdia. Els Deu dies abans de l’estrena de la pel·lícula dels Joglars sobre EGIONS nyaps en la construcció de la la decadència de Franco “Buen viaje, excelencia!”, i per anar fent línia van tornar a ser presents boca pels impacients, el Museu del Cinema de Girona acull l’ex- dissabte passat en l’estrena de la posició “Els Joglars, francament”. La mostra consisteix en un

R venda de bitllets i el caos es va documental a l’estil del No-Do i una selecció de fotografies de apoderar de Renfe. Els qui Jordi Bover sobre el DVD que els Joglars van gravar abans de començar el rodatge de la pel·lícula. havien matinat per arribar a l’es- tot i seguir autodenominant-se Amb aquesta exposició els curiosos poden contemplar fins a tació de Renfe de Lleida con- AVE, els combois circularan mitjans de gener el procés de recreació dels últims anys del vençuts que serien els primers a El servei informàtic de com a molt a 200 quilòmetres Franquisme que ha fet l’equip d’Albert Boadella, amb un impres- tenir plaça per la posada en Renfe no tenia intro- per hora. Els trens més ràpids sionant Ramon Fontserè caricaturitzant Francisco Franco. Les marxa de la línia, l’11 d’octubre tardaran dues hores i quaranta duïts els nous trens de imatges mostren les estones de rodatge de l’equip, els moments vinent, van quedar llestos. Cap minuts per viatge, però la mei- l’AVE que faran el reco- de relaxació i la preparació dels ambients que es rodaran final- dels vint trens de l’AVE que tat faran el trajecte amb tres rregut Lleida-Madrid ment a la pel·lícula, i es converteix, així, en un avançament a cobriran aquesta línia s’havien hores. Per aquesta denominada l’estrena, el pròxim 10 d’octubre, de “Buen viaje, excelencia!” incorporat al programa infor- Mentre que a primera hora de ‘alta velocitat’, els viatgers que màtic i, per tant, ni es podien la tarda ja va ser possible com- hagin adquirit només bitllet comprar, ni tampoc es podien prar bitllets per l’AVE Alstom d’anada de classe turista hau- reservar per mitjà del telèfon de a les taquilles de Lleida, el ser- ran pagat 54 euros, mentre reserves de la companyia. El ser- vei de reserva telefònica no va que pel de classe preferent, vei va quedar bloquejat. Tot un funcionar fins a les set del ves- amb més confort, hauran fracàs d’entrada que es va allar- pre, i encara ho va fer a batze- pagat 84 euros i 96 euros pel gar fins gairebé a la tarda. gades. vagó club. Renfe ha programat Alguns dels passatgers van optar Els agosarats que viatjaran en per a la nova línia Lleida- per esperar però no va ser fins aquest primer trajecte han Madrid deu trens diaris en passades les dotze del migdia hagut de pagar -d’anada i tor- cada sentit de la marxa, dels que el servei d’informació de nada- 86,4 euros, un preu que quals vuit són Talgo Altaria i l’estació va ser capaç de mostrar conté una rebaixa del 20%, i els altres dos, AVE Alstom de un imprès amb els detalls dels que si parlem de velocitat, la línia Madrid-Sevilla. trens i els horaris de la línia. també conté descompte ja que

Joaquim Nadal recorda que LA PLATAFORMA PREPARA EL 16-N els ajuntaments cedeixen L’Ebre no vol “transvasistes” La Plataforma per a la Defensa de l’Ebre repartirà per tot Catalunya terrenys per fer escoles 50.000 cartells amb el lema “Mai més un govern transvasista”, durant les properes setmanes. L’objectiu és assegurar que el proper govern de El cap de llista del PSC- d’Ensenyament, Carme Laura- la Generalitat es comprometi a bloquejar el PHN, cosa que en parau- Ciutadans pel Canvi a les Gil, en les quals asegurava que les del portaveu de la Plataforma per l’Ebre, Àngel Aznar, és perfecta- comarques de Girona, Joaquim la culpa de la manca d’escoles ment possible: “Un govern de coalició antitransvasament a Catalunya Nadal, ha instat a la protesta a públiques la tenen els vist la inversió en les noves esco- podria paralitzar el Plan Hidrológico Nacional en pocs mesos”. tots aquells alcaldes que han Ajuntaments perquè “no cedei- les” i va remarcar que “més A més d’aquesta acció, els de la Plataforma per a la Defensa de l’Ebre cedit terrenys per construir xen sòl públic al Govern cata- d’una vegada la Generalitat ha donaran a conèixer el seu “Compromís per l’Ebre”, un document que escoles que el govern de la là”. plantat cartells propagandístics busca aconseguir l’adhesió dels candidats a la presidència de la Generalitat encara no ha cons- Nadal va afirmar que “hi ha anunciant futures inversions en Generalitat, i que garantirà que els firmants del “Compromís” para- truït. El motiu d’aquesta invita- molts casos a les comarques de els mateixos terrenys cedits pels litzaran el PHN de manera prioritària en cas que ocupin la presidèn- ció són unes declaracions de Girona d’Ajuntaments que han ajuntaments”. cia de la Generalitat. l’actual consellera cedit solars i que encara no han

es troba a faltar molt una només es construeix quan grans perjudicats pels 23 ajuntaments, un govern el canvi xarxa o engranatge per- s’acosten les eleccions i anys de govern de CiU. que col·labori amb el què la gent es pugui no hi ha manera d’aca- Ara recuperarem el temps món local per donar més que vol... manifestar culturalment” bar-lo. No tenim l’aigua perdut. Farem que les i millors serveis als nos- asegurada i això és un escoles funcionin com tres ciutadans i ciutada- problema greu” cal; la Generalitat priorit- nes i, en aquest sentit, “És absolutament zarà la promoció de pisos Pasqual Maragall és, sens necessari un canvi de protecció social; apor- dubte, el president que ambiental, per higiene. tarem ajudes per a reha- els catalans i catalanes Hi ha manca d’il·lusió bilitar i recuperar els volem, per crear un als equips que gestio- BANYOLES: barris. Volem barris dig- millor futur per al nostre nen els parcs naturals i Jordi Bosch, portaveu nes i segurs on viure-hi país” el patrimoni natural del del PSC a l’Ajuntament sempre. Les millores país. Cal revitalitzar-los “D’entrada el PSC és l’ú- només vindran amb el i tornar-los la il·lusió. nica garantia del verita- MAIANS: canvi" Joan Sabaté, alcalde Vaig criar una cigonya ble canvi, cap altre partit FIGUERES: fa 17 anys i tinc el ho és, ni ERC. La gent “Tenim falta d’aigua. Hi SANT CELONI: Jordi Sargatal, MATARÓ: petit privilegi d’enten- que vol realment un can- ha previst un projecte de Joan Castaño, alcalde ornitòleg i membre de dre el seu llenguatge. Consol Prados, regidora i vi només pot votar socia- rec però està anant molt “Els representans munici- Ciutadans pel Canvi Puc asegurar que els candidata a diputada al lista. Si ja li està bé com lentament. La Generalitat pals necessitem un ocells de Catalunya Parlament estem, ja sap el que ha té les competències del govern a la Generalitat volen el canvi.” de fer. Des de comarques canal ‘Segarra Sud’, però “Els barris han estat els que estigui al costat dels Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003 crònicadelcanvi 9

Tota l’oposició excepte Crònica el PP demana la dimissió de de la precampanya Mas i Homs pel cas Eurobank Els membres de l’oposició van demanar la dimissió del Conseller EL PSC OBRE EL DEBAT SOBRE EL QUÈ CAL FER de Economia Francesc Homs en la seva compareixença davant la Diputació Permanent del Parlament Maragall explica els plans de Catalunya per explicar l’actuació del Govern en el cas Eurobank. El El cas ‘Eurobank’ ha conseller va haver de justificar la afectat milers de persones que del Canvi a tot Catalunya falta de comunicació al Banc han mostrat el seu malestar d’Espanya i al ministeri d’Economia des del primer dia de la fallida En el camí cap al 16 de novembre, l’equip del Canvi ha plantejat la i la no intervenció del Govern sobre les mútues del grup, amb la més inversió de 2.500 mil.lions d’euros en habitatge, l’actuació priorità- estricta aplicació de la llei. ria a 40 barris de Catallunya i un pla estratègic per el camp català Joaquim Nadal, del PSC, va dema- nar al conseller la dimissió com un

ALITAT l candidat del PSC-Ciutadans pel acte d’honestedat política, per no Canvi, Pasqual Maragall, ha col·locat haver fet la feina que li corresponia. aquesta qüestió entre les prioritats del Els membres de l’oposició, a excep- govern que vol dirigir a partir d’aques- ció del PP, van coincidir en acusar E tant l’actual conseller, com Artur ta tardor. El compromís d’un fort impuls a l’habitatge públic, quantificat en la pre- Mas, conseller d’Economia quan es visió de contruir 42.000 pisos de protecció a tot el va produir el cas, d’ocultació de país és un dels primers missatges que els candidats dades essencials als diputats per la del canvi estan explicant a la ciutadania. investigació del que van qualificar Un altre eix bàsic de les propostes del canvi ha com a “bola financera”. aparegut aquesta setmana: l’actuació prioritària en L’oposició, amb l’excepció del PP, barris de Catalunya on la cohesió social i la convi- també va fer referència a l’actuació vència poden estar en situació de risc. L’equip de del Govern de la Generalitat, tot cri- Maragall ha dissenyat plans d’actuacions concrets ticant que ha estat molt diferent en a 40 barris del país, amb la previsió de destinar-hi Pasqual Maragall, amb el cap de llista del PSC altres casos semblants, com èr exem- ACTU 542 milions d’euros durant els propers 4 anys- a les terres de Lleida, Jordi Carbonell (dreta) i ple, el cas Aliança. Antoni Siurana alcalde de Lleida El PSC també va demanar a la Generalitat que posi en marxa Lleida, motor de la Catalunya Catalunya. Maragall vol que “Lleida sigui el motor “amb la màxima diligència i agili- de la Catalunya agroalimentària” i aposta per tat”, un servei d’atenció, informa- agroalimentària potenciar el seu caràcter de centre logístic de l’in- ció i assessorament pels afectats; terior del país. que una institució externa a la L’activitat política, intensa ja des de fa dies, ha A la ciutat de Tarragona, el president del PSC va Generalitat realitzi una auditoria i portat Maragall a trobar-se amb cadascuna de les presentar la llista encapçalada per Lluis Miquel que des del Govern s’impulsi la Pérez, però no va poder visitar la comissaria de candidatures del PSC a les quatre circumscrip- immediata creació per part de la policia perquè la Delegació del Govern no ho va cions catalanes. A Lleida, va visitar la Fira de Sant Federació de Mutualitats de permetre. En el debat sobre l’autogovern, un mis- Miquel, al costat del nou cap de llista, Jordi satge de Maragall: “Si en aquesta legislatura no Catalunya, del servei de Refugi Carbonell, i va anunciar la posada en marxa d’un hem tingut un nou Estatut ha estat per culpa de Mutual que ja preveia la Llei de pla estratègic que impulsi el món rural a Convergència i Unió i el seu pacte amb Aznar”. 1991.

Mas vol fer un macroacte oficial amb jubilats a 25 dies de les eleccions

Convergència i Unió torna a té antecedents en l’anterior que titlla de “poc honest” per- convocar milers de jubilats en any electoral, el 1999, quan què té com a objectiu “instru- any electoral per celebrar el l’aleshores Conseller de mentalitzar electoralment” la Dia Internacional de la Benestar Social, Antoni tercera edat. Tot i les crítiques, Tercera Edat. El 6 d’octubre, Comas, també va convocar Artur Mas ha dit que pensa a un mes de les eleccions, 17.000 persones grans al anar al Palau Sant Jordi per Artur Mas ha decidit reunir Palau Sant Jordi, en un acte explicar als 18.000 jubilats uns 18.000 jubilats al Palau que va costar 17 milions de que estaran gaudint d’actua- Sant Jordi de Barcelona per pessetes de diner públic. cions musicals, l’acció del celebrar una data que els anys El diputat socialista Joan govern català en aquesta legis- 2000, 2001 i 2002 no va con- Ferran creu que “per decència latura. El PSC ha demanat a la vocar més de 2.000 persones. política” Mas no hauria d’as- Junta Electoral Central que La festa multitudinària només sistir a aquest esdeveniment estudiï aquest cas.

quivalent a 66.000 pessetes. EL CANVI FA CAMPANYA “PORTA A PORTA” –“El Pujol només em dóna 4000 pes- setes més, Maragall, tu què faràs?” El candidat socialista respongué amb Al replà de casa sinceritat que ‘primer hem d’arribar, obrir la caixa, veure què es deu, veu- –“Bon dia, senyora, som l’alcalde i el escoles bressol, economia, infrastruc- re quan queda i si podem, pujar pen- candidat!” tures i autogovern. sions, les pujarem’ ”. Maragall va començar el porta a porta Alguns veïns van conversar amb el can- Molt entusiasta es mostrava un segui- ja fa més d’una setmana, amb l’objec- didat Maragall des del rebedor de les dor del Barça que confessà a Maragall tiu de donar a conèixer personalment seves cases, i d’altres van oferir a la que “jo us voto encara que ho fessiu el seu programa al màxim de llars cata- comitiva socialista i a tots els perio- malament. Com el Barça, jo sóc culé i lanes. En aquesta ocasió, l’acompanya- distes i càmares que l’acompanyaven ho seguiré essent encara que juguin va l’alcalde de Barcelona, Joan Clos. de passar al menjador. En alguns casos, malament.” Maragall va conversar amb els veïns de els veïns van aprofitar per fer arribar a Els càrrecs electes i membres de les l’immoble situat al carrer Andrade, l’alcalde Clos inquietuds sobre alguns llistes al Parlament del PSC-Ciutadans numero 99, els va entregar el docu- aspectes relatius al barri de Sant Martí. pel Canvi es volcaran en els porta a ment del programa i els va explicar Ja des del carrer, Maragall anava ate- porta, i realitzaran unes 200.000 visi- algunes de les propostes per al Govern nent les persones que se li acostaven tes personalitzades a llars de tot Cata- de Catalunya, agrupades en 10 eixos entre encuriosides i sorpreses. Una lunya, per fer arribar de primera mà les Pasqual Maragall va iniciar la setmana passada la campana porta a porta acom- bàsics: educació, gent gran, habitatge, jubilada va voler saber si li apujarien propostes i objectius que vol desenvo- panyat per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos serveis de salut, seguretat, treball, la seva pensió, que actualment és l’e- lupar Maragall des de la Generalitat. 10 crònicadelcanvi Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003

TARRAGONA Lluís Miquel Perez Comunicacions cap de llista per Tarragona del segle passat

l Camp de “Som la segona àrea metropolitana Tarragona és la segona àrea metro- Epolitana de de Catalunya i ens cal la unitat Catalunya amb unes perspectives de desenvo- d’acció entre administracions” lupament que ja voldria per ella la resta de la Catalunya no ‘barcelonina’. Les comarques d’ample europeu, i això és tenir davant dels fets consumats i ver- sobre els Ajuntaments. Estem de l’Alt Camp, el Baix Camp, Lluís Miquel Pérez, molt de camí fet, a pesar dels tebrem el territori. molt mal dotats de serveis a les la Conca de Barberà, el problemes ja coneguts. L’estació alcalde de Reus, té –Amb la vegueria? persones: de la tercera edat, de Priorat, el Tarragonès i el Baix central d’El Camp serà un punt –Exacte, l’àmbit de gestió ha residències, d’atenció domicilià- Penedès són a l’estil de ‘la clar que amb el PSC neuràlgic dels dos eixos més de ser el lloc de trobada entre ria... Fem suplències descarades nova Califòrnia’, un compen- importants de l’Estat: l’eix Ebre- al govern s’acabaran administracions, digues-li vegue- de les competències que són de la di d’indústria, turisme, recer- Centre-Nord (Saragossa- les “suplències desca- ria, digues-li consell regional. Generalitat. A mi el que m’agra- ca, nusos neuràlgics de comu- Madrid) i l’eix del Mediterrani, Un lloc que sumi i no creï recels. daria és poder tenir un govern nicació, aeroport, i el lideratge rades que els consis- de Nord a Sud. Pel que sabem, –L’aeroport és un punt clau que considerés els Ajuntaments estatal del transport de merca- la connexió de la línia Madrid- toris fan de compe- de l’àrea? com a administracions col.labo- deries de la mà del port. Amb Barcelona-França amb l’eix del I tant, però el moll de l’os del radores. Però estem desemparats tot, els dèficits de mobilitat i tències que són de Mediterrani amb un intercan- problema és la seva gestió, que i recelosos quan veiem apropar-se d’infrastructures són el mal- viador a El Camp es produirà la Generalitat”, i des- encara és d’AENA. L’aeroport de algú de la Generalitat. Crec que son de molts ciutadans. “La cap al 2007. Reus, el de Barcelona i el de és desig de tot el món local poder descompensació territorial és apareixerà la sensació –La gent es queixa de males Girona podrien crear un front tenir al costat el govern. gran, excepte les vies grans, la comunicacions. de “desempar” ins- amb servei transcontinental –La resta de Catalunya resta són impracticables, com –És clar que s’ha de reclamar tal.lada al món local. important. Es dóna el cas que coneix molt Tarragona... per la Nacional. Si vols anar a més inversió però entre d’altres fins i tot des dels Ajuntaments les cues i els peatges. l’interior és fatal i això, a la qüestions és clau establir un títol –Quina és la prioritat bàsica posem diners per promoure vols, –És clar, estem acostumats a Costa Brava, no passa. Aquí, únic per tot l’àmbit regional, del PSC al Camp de però no podem participar en la diari a les cues de Cambrils fins si parlessin de treure deu com ja es fa a Barcelona. El Tarragona els propers anys? seva gestió. Si a França es fa, al Vendrell. I això no pot ser, on combois com han fet a la Camp de Tarragona és un mer- –Aconseguir vertebrar la gestió perquè aquí no? La realitat és és el famós tercer carril de l’A-7 línia de Portbou, ens queda- cat territorial unificat, que es del territori per aprofitar les que CiU sí que legisla, però sobre pendent fa anys? Encara que ríem sense tren”, ironitza el mou molt internament i té una immenses possibilitats que té. No aeroports no propis. tampoc seria la solució perquè Xavi, que viu a Falset i treba- gran mobilitat obligada. Abans en va és anomenada ‘la nova –I tindrà prou força el PSC un dels embuts diaris són els lla a Barcelona: quatre hores de les eleccions vam aprovar amb California’. Som la segona àrea a Madrid per aconseguir-ho? peatges intermitjos. S’ha de diàries de tren. Un trajecte gran pompa la creació de metropolitana de Catalunya i –Si als ports s’ha pogut fer, s’ha pagar si cal, però al sortir de que compensa només econò- l’Autoritat del Transport ens cal que totes les administra- pogut descentralitzar les gestió, l’autopista. Ara els peatges són micament; “amb cotxe ets a Regional, però pel que sembla va cions uneixin esforços,.. amb perquè no als aeroports? És una barreres i fan de taps. Barcelona en una hora, pero ser electoralista: no s’ha fet res. port, aeroport, tren d’alta veloci- qüestió d’imposar la racionalitat. –Quan es connectaran AVE et costa quatre vegades més”, S’ha d’estudiar la viabilitat tat, entramat diversificat de sec- –Com es percep la tasca de i Euromed? explica l’Arnau, en igual situa- d’implantar el metro lleuger, i tors econòmics, d’indústria quí- la Generalitat des d’aquí? –Aquí ens hem posat d’acord ció, però resident a Reus. fer una tarifa unitària. mica... Cal que ens situem –N’estem tips. Aquí tot recau per on ha de passar la línia Conscient d’això, el PSC ha posat l’èmfasi de bona part del programa electoral en les propostes de mobilitat de la Un aeroport amb zona. “És imprescindible fer De què ha servit la declaració de la nova autovia Tarragona- dos milions de Valls-Montblanc, que perme- patrimoni de la Humanitat de Tarraco? ti l’enllaç amb la N-II i asse- passatgers pel 2015 Fa dos anys que la Unesco va declarar el nitat d’apostar per un turisme de més qua- guri la connexió cap a l’inte- El PSC aposta especialment per l’impuls de l’ae- conjunt arqueològic de Tarraco Patrimoni litat. “Tenim també la figura de Gaudí, rior de l’Estat”, explica l’eco- roport de Reus, amb un pla director que possi- de la Humanitat. Aquell va ser un Pau Casals, Miró, i això hauria de signifi- nomista Martí Carnicer, ter- biliti el trànsit de mercaderies i el converteixi en moment per llançar les campanes al vol car una aposta per la via Toscana” és a dir, cer a la candidatura de punt de referència del vols regionals europeus. amb la consciència que el nomenament per ampliar el sector turístic al conjunt de Tarragona. Però a la vegada, De fet, els recents esforços per acollir compan- era una de les millors injeccions pel desen- tota la regió, no només al litoral i en molts potenciar el desenvolupament yies com Hapad-Lloyd Express o Ryanair mos- volupament de la zona. Però el regal a la més àmbits. A 30 km. endins hi ha mun- vol dir també “impulsar la tren la voluntat de convertir l’aeroport en un ‘humanitat’ es va quedar aquí. “No s’ha tanyes, elaboració de productes artesanals, recerca en la indústria i vin- dels centres bàsics de desenvolupament econò- fet res des d’aleshores”, es queixa el cap de turisme rural i una atractiva cultura gas- cular-la a la Universitat EL CAMP DE TARRAGONA DE EL CAMP mic i punt de confluència de les connexions llista socialista, Lluís Miquel Pérez. Al tronòmica i vinícola. Però la declaració de Rovira i Virgili”, afegeix. Tot ferroviàries ràpides (AVE i Euromed) de la zona. Camp de Tarragona, on un sector molt la Unesco no ha servit encara per comen- plegat però amb una vertebra- Per això el pla director que vol impulsar el PSC important és el turístic, i s’està treballant çar a esprémer totes aquestes possibilitats i ció com a regió per tenir prou proposa arribar als dos milions de passatgers el per arreglar la seva convivència amb la aquesta és una de les assignatures pendents força com, per exemple, recla- 2015, gairebé el triple de l’actual. indústria química, aquesta seria l’oportu- que reclama amb força el PSC. mar que s’avançi el desplega- ment dels Mossos d’Esquadra.

gent amb cara i ulls

Martí Carnicer Teresa Carrera Núria Segú Carme Alba Àngels Heredia Francesc Vallès economista assistent social regidora Aj. Valls professora economista professor de dret Quart a la candidatura de La número tres a la llista Cinquena a la candidatura La número setze de la La número dotze per Número set per Tarragona. Tarragona i conseller d’eco- per Tarragona. Nascuda el de Tarragona. Milita a CpC candidatura per Tarragona. Tarragona i una de les més Nascut a Reus el 1971 i nomia i finances del govern 1950 a Cantàbria, viu a des del 1999. Nascuda a Nascuda a Córdoba el 1965. joves candidates. Nascuda el afiliat al PSC des del 2000. a l’ombra. Exalcalde d’El Tarragona des del 1977. És Vilabella (Alt Camp) el 1964 Viu a Constantí, localitat on 1973 a Torrelavega És professor de Dret (Cantàbria). La seva família Constitucional de la UAB Vendrell, nascut el 1951. funcionària de la Diputació i resident a Valls, és regido- ha estat una activa impul- es va traslladar a Falset fa des del 1994. Màster en dret Va participar a l’Assemblea de Tarragona des del 1980, ra d’aquest Ajuntament des sora social. Professora, és 19 anys. Ha estudiat per la Universitat de de Catalunya. Militant ara com a tècnica de del 1999. Historiadora i mestra interina del Geografia i Història a la Georgetown històric d’esquerre. Com mediambient i abans als diplomada en bibliotecono- Departament d’Ensenyament. URV. Fa de professora, a Washington. Exmembre del a diputat, afrontarà la seva Serveis Socials. Afiliada a mia. Com a diputada, Afiliada al PSC, i a la FETE- treballa pel Departament Claustre General i de la cinquena legislatura. CCOO i militant del PSUC. afrontarà el segon mandat. UGT, des del 1999. d´Ensenyament. Junta de Govern de la UAB. Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003 crònicadelcanvi 11

Queda molt per fer finestraoberta en el camp de la supressió de les barreres Josep González i Sala arquitectòniques president de PIMEC-SEFES causa d’un acci- “Als empresaris de dent de trànsit he les pimes no ens de desplaçar-me preocupa qui governi, Aen cadira de tots els partits rodes, i per tant, catalans són prou el grau de mobilitat del que disposo és mínim. No cal dir la madurs” importància que té per a mi el –Què demanen els petits i mitjans empresa- tema de la supressió de barre- ris al Govern de la Generalitat que sortirà de res arquitectòniques i les adap- les properes eleccions? tacions que han de tenir els –Que hi segueixi havent una política específica locals, establiments, vies públi- per les pimes. L’hem tingut tant amb Convergència ques, edificis, etcètera. Recordo l’estiu passat quan aquí com amb el PP a Espanya. Hi ha una conti- ger. Un altre problema a resoldre és el de l’admi- Antoni Canosa i Ribalta, amb la família vàrem decidir nuïtat que no han de trencar ni el govern ni l’opo- nistració única. regidor del PSC-PM de anar a dinar a un lloc de la l’Ajuntament de Santa Coloma sició. El nou Govern ha de potenciar les infras- –Quin paper pensa que poden jugar les peti- platja. Vàrem optar per buscar de Queralt. tructures, com per exemple, el desdoblament de tes i mitjanes empreses catalanes en la econo- un restaurant al qual es pogués l’A-7 o l’AVE. Ha de defensar que les competències mia globalitzada en la que estem vivint? accedir i, com és lògic, poder de l’antic Forcem es donin a Catalunya i potenciar –Si volem continuar essent competitius hem de anar al lavabo com qualsevol la Formació professional i el contracte dual que continuar consolidant-nos en els mercats exteriors. persona. Dons us podeu creure permeti la formació i el treball. Necessitem treba- Hem d’establir col.laboració amb altres països, tot que després de buscar durant lladors qualificats, s’ha intentat però la realitat ens i que Catalunya dins de l’Estat és la autonomia una hora no vàrem poder tro- ha desbordat. Necessitem més gent qualificada i que més ha fet en aquest sentit. No hem d’oblidar bar cap restaurant en el qual es menys gent sense qualificació. En aquest camp és que les pimes son les grans creadores de llocs de tre- pogués entrar al lavabo, a més imprescindible fer-ho millor. ball. d’algunes voreres a les quals no es podia pujar sense la –Què és el que destacaria tant en l’aspecte –Com veuen els petits i mitjans empresaris la corresponent ajuda? positiu com negatiu dels darrers anys de perspectiva d’un canvi polític al Govern de la Que vol dir tot això? Dons que Govern? Generalitat? queda molt per fer en el camp –En positiu hi ha hagut un reconeixement de les –Tots els partits catalans són prou madurs per de la supressió de barreres pimes, el Govern ha pensat en clau de pime. Ha saber el què fa falta a les pimes, que són les prin- arquitectòniques. sigut positiva la creació de L’Institut Català de cipals creadores de llocs de treball. Des d’aquest Només he posat un exemple de Finances i d’empreses de capital de risc. punt de vista, no ens preocupa qui governi a la supressió de barreres arqui- En l’aspecte negatiu destacaria que encara falten Catalunya. Cap partit farà res que suposi un tren- tectòniques però pensem que LÍNIA DIRECTA mecanismes per consolidar els projectes a l’estran- cament de la situació actual. les persones amb disminució física, encara que som les més nombroses, no som les úni- ques disminucions que hi ha. No oblidem les disminucions visuals, auditives, psíquiques, i Estic totalment d'acord amb les teves Escriu les teves impressions a mentals. la idea que cal estrènyer els lli- www.aramaragall.com Les persones que patim alguna opinions a l’apartat “la teva opinió”. gams entre les comunitats autò- disminució no volem haver de Em sent violat cada vegada Hola Pasqual, sóc una estu- nomes que un dia van formar pensar abans de sortir de casa que es posa de manifest l'anti- diant de Ciències Polítiques part de la Corona d'Aragó, per si podrem entrar en un lloc, si catalanisme que es fomenta a que té moltes esperances dipo- multiples motius, no només his- trobarem esglaons, si podrem tòrics o lingüístics, sinó també les Illes. Puc assegurar que no sitades en tu. Malgrat que en comunicar-nos si trobarem actuals i econòmics. Crec que tothom pensa com Matas o moltes ocasions em costi obstacles al carrer, etc... Volem una bona manera de potenciar Aznar, que hi ha gent aquí que entendre determinats polítics, sortir com tots i poder anar a el sentiment d'unitat entre no oblida qui és i que també vull que sàpigues que per mi tot arreu. aquestes regions seria celebrar vol un estat federal, tot i no ets un model a seguir. Només Per solucinar aquests proble- les eleccions autonòmiques de saber-ho. Hi ha molt de desco- volia donar-te ànims pels atacs mes s’han de destinar recursos Catalunya, Balears, València i neixement i recel aquí perquè contra la teva persona i les començant pels processos Aragó el mateix dia. D'aquesta molta gent creu que els cata- teves idees per part de molts d’autonomia personal, el manera, els problemes comuns lans volen les Illes com una polítics. Que sàpigues que hi suport a les famílies i dotar les (transvasaments, autopistes, colònia, no com a germans. ha molta gent que pensa com administracions locals de AVE, destrucció del litoral, i S'ha de fer un esforç per canviar tu, i que demanem un canvi recursos específics per a la també, és clar, llengua i cultu- aquesta nefasta mentalitat. urgentment. Et demano que no supressió de les barreres arqui- ra) en serien els protagonistes. Res més, donar-vos ànims per tinguis por i continuïs sent tectòniques i de comunicació. I lògicament les solucions seguir lluitant per la nostra fidel a tu mateix i les teves també haurien de ser comunes. identitat. idees. Ànim Pasqual! Fran Raya Francesc Pons Pérez Elena

Xarxa Maragall La xarxa MaragallXCatalunya ja té a punt tot el merchan- dising per aquesta campanya. Es tracta de roba còmoda i d’objectes amb un grafisme acurat, obra de Xavier xarxa Mariscal, que es poden adquirir a un preu assequible: 6 euros. D’entre els objectes que trobareu a l’Espai Maragall de Barcelona, al Carrer Mallorca 255 (entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia) us mostrem aquesta samarreta tipus T-shirt (davant i darrera) i aquesta en samarreta sense tirants per a noia. També els podeu adquirir per telèfon trucant al 900.199.800. 12 Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre de 2003 crònicadelcanvi

Va iniciar la seva carrera professional a Catalunya L’entrevista Ràdio i passa als serveis informatius de TV3 quan aquesta comença les seves emissions. Ara observa Àngels Barceló la realitat catalana des de Madrid.

Viu a cavall entre diccionari del canvi Barcelona i Madrid, Josep M. Fonalleras pendent dels resultats del futbol cada diu- menge, per saber si ha Adéu, d’entrar a la redacció pediatre! amagant la mirada, o D’entrada m’haurien de permetre una llicèn- estirant el coll. I això cia antropomòrfica: Catalunya és femenina. és així des que el Potser és exagerar, però m’han de reconèixer que no sóc el primer a tenir la idea i la iden- 1997 va decidir llan- tificació que els proposo té una llarga tradi- çar-se a l’aventura de ció literària. Ho assumim, doncs: La dirigir i presentar un Catalunya. Si anem una mica més enllà, en informatiu estatal, a l’intent de calcular l’edat biològica d’aquest Telecinco. Sis anys ésser, hem de convenir que Catalunya no ha després d’arribar a fet el canvi, amb la qual cosa és fàcil de con- Madrid, l’”Ànyiels”, cloure que parlem d’una nena. Fer el canvi, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis com li diuen allà, és Catalans, és equivalent (una dona) a tenir la la imatge del prestigi primera menstruació. La definició, si ens hi que han assolit els fixem, és errònia, perquè el concepte de seus informatius.. menstruació va lligat al de dona, i, en con- seqüència, no hauria de poder ser que una –El canvi que ha viscut el dona tingués la primera menstruació sinó Barça, com l’has viscut des de que ens hauríem de referir a una nena que, Madrid? amb la primera menstruació, esdevé dona. Però aquesta és una altra història. Jo em –Molt bé, perquè els canvis són referia a fer el canvi, una expressió que va bons a tots els nivells: a nivell polí- lligada indefectiblement a les variacions tic, a nivell d’institucions... crec que orgàniques, però que conserva, en un sentit les coses s’han de moure, perquè sinó, ampli, la percepció d’un salt cap a la madu- s’enquisten. Jo estic contenta, encara resa, l’abandonament de l’edat infantil, l’es- que esportivament no ens vagi bé. tirada, la metamorfosi. De moment! Ha entrat gent jove, Si partim de la base de la Catalunya femeni- na que dèiem abans, hem de reconèixer, aba- que sembla que com a mínim té tuts i desolats, que la nena encara és nena. ganes de fer coses. Això és bo: que les És a dir: que encara juga amb un súper que coses es belluguin a tots els nivells. té monedes de plàstic, encara construeix vies de tren i carreteres en miniatura, i encara no “La imatge que sap escriure amb lletra lligada. ¿Què li fa s’exportava de falta, a la nena? Que ha de fer el canvi. Catalunya no era “Els canvis són bons a tots els nivells: poder polític, hi ha amistats, Vostès em poden dir: “Oh, això rai. Aquest és correcta perquè la un procés imparable. El temps juga a favor conxorxes i connexions entre va patrimonialit- les coses s’han de moure, sinó s’enquisten” nostre”. Lamento contradir-los. Si a hores alguns periodistes i els cercles zar CIU” d’ara encara és a la pubertat, potser que con- de poder...això a Catalunya –I a banda dels Barça-Madrid aquella era la imatge que havien de la que es fa a Catalunya, almenys a sultem un especialista. Si finalment arribem no existeix. Hi ha periodistes amb a la conclusió que no es tracta d’un proble- que pateixes cada dilluns, ¿encara donar de Catalunya, però ells nivell autonòmic. A un votant molt de poder fins i tot sobre els pro- ma fisiològic, aleshores haurem de pensar vius el debat Catalunya-Espanya? mateixos es van adonar de l’error. socialista català no li afecta el què pis polítics! que, a la nena, potser li cal una empenta ide- No, ja no. Al principi sí, quan –Estan pendents, a Madrid, de pugui passar amb els votants socia- –I com navegues, en aquest ològica, un ajut d’esquerres, nacional i pro- vaig arribar, però crec que el govern les eleccions autonòmiques? listes de Madrid. No té res a veure. gressista, perquè la nena canviï l’ànima de mar? del president Aznar ha demostrat –Mira, sí. Així com les de nena per una ànima adulta. Perquè digui “A un votant socialista –Doncs d’una manera molt com- que aquest debat era invenció d’uns Madrid tenen massa soroll de fons, adéu, i ja és hora, a la consulta del pediatre català no li afecta el què plicada. Perquè aquí et situen polí- quants. El que sí em pregunten és estan molt aviciades; les eleccions de privat, que encara l’amanyaga quan diu que pugui passar amb els ticament encara que no t’hagis pro- li cal una vacuna. per la política catalana, pel que Catalunya les veuen com un test per votants socialistes de nunciat mai (i jo no m’he pronun- passa a Catalunya... a les generals. Estan molt intrigats Madrid” ciat mai) però aquí et posen l’eti- Josep M. Fonalleras és escriptor i perio- –Ja no tenim mala imatge, els pel que pugui fer en Maragall. –Continuem comparant: les queta només arribar, diuen “estàs dista. Col·labora a El Punt, 9Esportiu, La catalans? –I al revés? Penses que les elec- Vanguardia, Catalunya Ràdio i RAC-1. relacions entre els mitjans de amb mi, o contra mi”, i com que –No. És que la imatge que s’ex- cions a l’Assemblea de Madrid El seu darrer llibre publicat és un recull comunicació i el poder, són iguals veuen que soc més progressista que portava de Catalunya a Espanya no podrien influir en les catalanes? de la seva narrativa des del 1982 fins el a Barcelona que a Madrid? ells, m’han posat l’etiqueta de socia- era la correcta, perquè la va patri- Crec que no, perquè els catalans 2002 amb el títol de “Llarga Vista”. –No! són molt diferents. Aquí a lista. Ho sigui, o no ho sigui, m’han monialitzar CIU. Pensaven que són molt llestos, i la política que es Madrid els mitjans formen part del etiquetat. ● fa a Madrid no té res a veure amb

www.maragall.org