DOCSLIB.ORG

Tar-Se Als Principis Establerts En El Títol IX De La Llei 30/1992, De 26 De Novembre, De Règim Jurídic 3

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Tar-Se Als Principis Establerts En El Títol IX De La Llei 30/1992, De 26 De Novembre, De Règim Jurídic 3 8 d’octubre de 2001 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 220 60 tar-se als principis establerts en el Títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic 3. TRAMITACIONS EN CURS de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2. El corresponent expedient sancionador s’instruirà i resoldrà de conformitat amb allò que disposa la normativa vigent a Catalunya sobre el 3.10. PROCEDIMENTS QUE ES CLOUEN AMB procediment sancionador aplicable als àmbits de L’ADOPCIÓ DE RESOLUCIONS competència de la Generalitat». 3.10.07. MOCIONS DE CENSURA DISPOSICIONS FINALS Primera.- S’autoritza al Govern de la Generalitat a Moció de censura al president de la efectuar-ne les adaptacions necessàries a aquesta Generalitat i proposta del diputat Sr. Llei del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les Pasqual Maragall i Mira com a candi- normes de protecció del medi ambient d’aplicació a dat a la presidència les activitats extractives. Tram. 205-00001/06 Segona.- La present Llei entrarà en vigor l’endemà Presentació: Grup Parlamentari Socialis- de la seva publicació en el Diari Oficial de la Ge- tes - Ciutadans pel Canvi neralitat de Catalunya». Palau del Parlament, 21 de setembre de 2001 MESA DEL PARLAMENT Alberto Fernández Díaz, Maria Dolors Nadal i La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia 5 Aymerich, Maria Dolors Montserrat i Culleré, Àn- d’octubre de 2001, de conformitat amb el que dis- gels Esteller i Ruedas, Josep Maria Fabregat i Vidal, posen concordadament l’article 87 de la Llei 3/ Ricard Fernández Deu 1982, de 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat i l’article 121.1 del Reglament del Parlament, ha admès a trà- mit la Moció de censura presentada per quaranta- nou diputats del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, la qual inclou com a candidat a la presidència de la Generalitat el diputat Sr. Pas- qual Maragall i Mira (reg. 31250). Així mateix, l’ha comunicada al president de la Ge- neralitat i als portaveus dels grups parlamentaris i n’ha ordenat la publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. El termini per a presentar les mocions alternatives a què es refereix l’article 88.1 de la Llei damunt dita acaba dilluns propvinent dia 8, a les 9:30 hores. Palau del Parlament, 5 d’octubre de 2001 Joan Rigol i Roig President del Parlament de Catalunya A LA MESA DEL PARLAMENT De conformitat amb el que disposen concordada- ment l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’article 87 de la Llei 3/1982, de 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generali- tat i l’article 121.1 del Reglament, els membres del Parlament que sotasignen presentem la següent MOCIÓ DE CENSURA D’ençà del debat de política general de la tardor de 2000 i molt especialment després de la darrera re- modelació del govern el gener de 2001 s’ha produït un creixent deteriorament de la situació política a Catalunya. El govern s’ha instal·lat en una perma- 3.10.07. 3. TRAMITACIONS EN CURS Núm. 220 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 8 d’octubre de 2001 61 nent confusió, ha pres poques decisions i sovint de noves infrastructures, de l’atenció a la demanda equivocades i no ha contribuït ni a la governació del energètica amb un model global i de conjunt avui país, ni a l’aprofundiment de l’autogovern, ni a per avui inexistent, s’han fet evidents sovint i han l’atenció de les demandes dels ciutadans. estat causa de conflictes socials i territorials. El bloqueig polític i una certa regressió han conduït Les polítiques socials, educatives i culturals han a un tancament del govern, a la pèrdua de la més perdut credibilitat i empenta i no han tingut la indis- elemental capacitat de diàleg i a concentrar-se en la pensable coherència per tal d’atendre amb igualtat solució de les querelles internes o a la refundació de drets i deures el conjunt de la ciutadania. En el de la coalició. context relativament favorable, fins ara, pel que fa a la conjuntura econòmica s’ha perdut l’oportunitat El govern no ha pogut donar compliment als seus de concentrar esforços i recursos en aquests camps compromisos electorals i polítics. L’acord sobre el que com els de les polítiques d’atenció a les famíli- finançament ha deixat sense abordar qüestions cab- es els temps que venen requeriran de més i més dals i això ha impedit que es pugui considerar un atenció i d’una planificació de conjunt que no ha model tancat i menys satisfactori. S’haurà de mo- existit fiant-ho tot a polítiques limitades d’acció dificar i revisar i caldrà incorporar totes aquelles puntual, mera assistència o com a molt de subvenció qüestions no abordades, ni plantejades. I a més des- indiscriminada. prés del balanç del sistema acordat el 1996 es cons- tata que el govern de Catalunya ha perdut de forma Finalment, el govern ha rebutjat l’acord i la coordi- creixent capacitat de maniobra, capacitat d’iniciati- nació institucionals, ha negat la coherència d’un va i capacitat d’inversió. El recurs a crèdits a molt edifici en el que els governs locals hi tenen el seu llarg termini, a mètodes de pagament que desplacen paper i ha conduït els afers sovint en termes de con- en el temps els compromisos i una política de fi- frontació i recel més que en termes de col·laboració nançament a llarg de les subvencions finalistes ga- fins a l’extrem de recórrer a actituds intransigents ranteixen una herència difícil i greu. La llei d’esta- més favorables a la crispació que a la necessària bilitat pressupostària, votada en contra però con- pacificació. Perduda l’autoritat moral s’ha optat per sentida, agreuja encara més la situació i acredita un la simple imposició. bloqueig imminent de conseqüències encara incal- culables. Aquest conjunt de raons fan recomanable un canvi urgent a Catalunya. Cal un nou govern que entengui Igual com amb els diners el present mandat no s’ha i atengui els problemes i les aspiracions dels cata- caracteritzat per avenços significatius en l’autogo- lans i catalanes i cal que aquests coneguin ara que vern. Els traspassos significatius pendents seguei- aquest canvi és possible, que hi ha una alternativa, xen pendents, el recurs a l’article 150.2 de la Cons- que hi ha un programa de govern i un compromís titució ha estat l’excepció que confirma la regla, i amb els catalans. l’aplicació innovadora de capacitats pròpies que atorga l’Estatut ha estat mínima i quasi inexistent. Ara és el moment d’un canvi tranquil i raonable. El balanç tampoc no és millor en el que fa referèn- Per tots aquests motius i d’acord amb els articles cia al compliment dels compromisos parlamentaris. damunt dits, els diputats i diputades que sotasignen S’han vulnerat acords, s’ha afirmat taxativament presenten aquesta moció de censura i com a candi- que se’n incomplirien alguns, i amb considerable dat a la presidència de la Generalitat el diputat I. Sr. freqüència el govern ha emprès un camí contrari a la Pasqual Maragall i Mira. voluntat expressada per la Cambra Catalana fins al punt de contradir en alguna ocasió amb l’acció de Palau del Parlament, 4 d’octubre de 2001 govern el vot dels mateixos diputats i diputades de la majoria. El cas més paradigmàtic però no l’únic Joaquim Nadal i Farreras, Manuela de Madre i Orte- ha estat el Pla Hidrològic Nacional. ga, Josep Ma. Vallès i Casadevall, Carme Valls i Llobet, Higini Clotas i Cierco, Lluís Armet i Coma, Tampoc no s’han aconseguit avenços significatius Ramon Espasa i Oliver, Carme Figueras i Siñol, en matèries de caire identitari que han presidit sem- Montserrat Tura i Camafreita, Manuel Bustos i Gar- pre el discurs de la majoria però han trobat una de- rido, Miquel Iceta i Llorens, Pilar Malla i Escofet, fensa tova o actituds claudicants en les relacions Joan Ferran i Serafini, Miquel Barceló i Roca, Josep amb el govern de l’Estat (és el cas de les matrícules, M. Carbonell i Abelló, Teresa Serra i Majem, Josep les monedes o els segells de correus...). M. Rañé i Blasco, Àlex Masllorens i Escubós, Joan No cal dir que en matèries sensibles sobre les que Roma i Cunill, Caterina Mieras i Barceló, Josep el Parlament s’ha pronunciat o ha creat comissions Clofent i Rosique, Oriol Nel·lo i Colom, David Pérez especials d’estudi, o ponències conjuntes, com en Ibáñez, M. Assumpta Baig i Torras, Josep Casajuana el cas de la seguretat, la immigració o l’organitza- i Pladellorens, Pilar Díaz i Romero, Bernardo Fer- ció territorial el govern ha emprès més el camí de la nández i Martínez, M. Àngela Gassó i Closa, Flora propaganda que el de l’acció i en alguns casos s’ha Vilalta i Sospedra, M. Jesús Fanego i Lorigados, limitat a avortar les iniciatives de caràcter conjunt Juan Manuel Jaime i Ortea, Marc López i Plana, que s’havien iniciat. Cristina Viader i Anfrons, Joan Galceran i Margarit, Roberto Labandera i Ganachipi, Marina Geli i Fà- Les limitacions en el terreny de la planificació, de brega, Manel Nadal i Farreras, Joan Surroca i Sens, l’atenció al territori i el medi, de l’impuls estratègic Martí Sans i Pairutó, Antoni Siurana i Zaragoza, 3.10.07. 3. TRAMITACIONS EN CURS 8 d’octubre de 2001 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm.
Load more

Recommended publications
  • Memoria04-05 V.Angles-Reserva
    Annex. Activities Involving Social Dissemination Lectures, Round-tables, Debates [7.10.2004] Hall, Centre de Cultura [23.11.2004] León Contemporània de Barcelona Rector Gabriel Ferraté gave a lecture on [1.9.2004] Universal Forum of Cultures. Debates on Education, co-organised by the “Liderar la universidad de la sociedad del Barcelona Faculty of Psychology and Educational conocimiento” at the University of Leon, Spain, Librarian Núria Ferran took part in the Human Sciences and the Fundació Jaume Bofill. on occasion of the specialisation course on Movements and Immigration World Congress “Política educativa i igualtat d’oportunitats. university academic management. Organised with a presentation of the COINE (Cultural Prioritats i propostes”, a lecture given by Xavier by the Fundación General de la Universidad de Objects in Networked Environments) project and Bonal, Miquel, Àngel Essomba i Ferran Ferrer. León y de la Empresa. the result of its application to content at the http://www.uoc.edu/dt/cat/bonal0305.html Centre de Documentació of the Museu d’Història [24.11.2004] Fòrum Can Basté. Barcelona de la Immigració a Catalunya. Organised by the [10.10.2004] Centre d’Estudis i Recursos Jordi Alberich, lecturer at the Faculty of Institut Europeu de la Mediterrània. Culturals, Provincial Council of Barcelona Information and Communication Sciences, took The Museu d’Història de la Immigració a Cecilia Braslavsky, the late Director of part in the talk “L’efecte Mobius: nous Catalunya’s website UNESCO’s International Bureau of Education, llenguatges artístics i comunicatius en la cultura http://oliba.uoc.edu/lab/migracio/index.htm. spoke about “Possibilities and limits of youth visual digital”.
    [Show full text]
  • El Parlamento De Cataluña En La VI Legislatura En Perspectiva Comparada1 Irene Delgado2
    VII Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración: 1 Democracia y Buen Gobierno. Una aproximación al rendimiento institucional de los parlamentos regionales: el Parlamento de Cataluña en la VI legislatura en perspectiva comparada1 Irene Delgado2. Draft Por favor no citar sin permiso del autor Introducción Más de veinte años después del inicio del proceso autonómico, el modelo de Estado Autonómico se ha afianzado de una manera indudable y se ha configurado como la transformación más relevante de la Administración pública en España durante las dos últimas décadas. Las 17 Comunidades Autónomas controlan cerca de una tercera parte del total del gasto público del país, ejercen su autoridad sobre casi 700.000 empleados públicos, han elaborado más de 2.000 leyes en estos años de funcionamiento y han recibido en su conjunto más de 1.800 traspasos de competencias de la Administración General del Estado (Ramió, 2002:99). Este panorama no hace sino destacar la importancia política y social que entrañan estas instituciones, aun a pesar de las constantes llamadas de atención respecto a los déficits democráticos que tienden a padecer. En términos generales, se han distinguido cuatro etapas en estas dos décadas de desarrollo autonómico. Un primer período, 1980-1987, que correspondería a la fase de creación, fundación e institucionalización. Desde 1980, y de manera continuada se fueron sucediendo las aprobaciones de los estatutos de autonomía que concluyeron con la necesidad de combinar diferenciación (Comunidades Autónomas históricas) y homogeneidad (resto de Comunidades Autónomas). Las elecciones de 1982 marcan el punto de generalización del modelo autonómico, y su puesta en marcha definitiva.
    [Show full text]
  • Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
    Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme».
    [Show full text]
  • Dia a Dia Sara Maso I Carme Tejeiro
    DIA A DIA SARA MASO I CARME TEJEIRO DESEMBRE 2003 en mans dels populars, ha qualificat d'il·legal la difusió que han fet de les revistes associades 1 DE DESEMBRE aquesta emissora que va engegar l'anterior i un premi extraordinari als expresidents de govern del Pacte de Progrés. El Sindicat de l'associació Ferran Mascarell, Antoni Zabala, PERNAU, PREMI MICROFON DELS Periodistes de les Illes Balears ha criticat, Manuel Sayrach, Roser Bofill i Humbert Romà. INFORMADORS juntament amb altres entitats, el tancament de L'APPEC, que celebra el seu vintè aniversari, ha Josep Pernau ha estat guardonat amb el Premi Som Ràdio perquè "constitueix un acte que presentat, al llarg de la Setmana, l'anuari de Micròfon dels Informadors de l'Associació afecta brutalment la llibertat d'expressió." l'entitat que porta per títol La revista de les Professional de Premsa, Ràdio i Televisió (APEI). revistes. L'APPEC agrupa els editors de 120 Els premis que han distingit altres professionals capçaleres escrites en català que treuen al del món de la premsa, ràdio i televisió 2 DE DESEMBRE mercat uns 600.000 exemplars mensuals. s'atorguen als professionals i mitjans que han destacat durant la temporada anterior. LA PREMSA ALEMANYA CONTRA LA CENSURA POLÍTICA ALÍ LMRABET, "PROTAGONISTA" Nou dels principals diaris alemanys es S'atorga el Premi Protagonistas, de Periodisme, manifesten conjuntament contra la pràctica al periodista marroquí Alí Lmrabet, condemnat a habitual dels polítics de revisar les entrevistes tres anys per unes caricatures considerades abans de ser publicades als mitjans. És gairebé "ofensives" per Mohamed VI. En total són inevitable que el polític alemany demani al 15 les persones premiades pel programa Prota¬ periodista poder llegir l'entrevista abans de gonistas de Luís del Olmo, entre ells l'anterior publicar-la.
    [Show full text]
  • Crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm
    crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm. 5 El PSC vol limitar els mandats i CiU s’hi oposa a proposta de Pasqual Maragall de limitar a dues legislatures la per- L manència al capdavant de la Generalitat, no compta amb el suport de les for- ces polítiques de la dreta. El pri- mer en dir públicament no a la limitació del mandat presidencial va ser el candidat de La imatge de Pasqual Maragall presideix la tanca electoral del PSC. El missatge posa l’èmfasi en la necessitat de votar el canvi per portar aires nous al Govern de Catalunya. Convergència i Unió, Artur Mas. Segons Mas aquesta és una regu- lació “no necessària”. L’actual conseller en cap entén que la limitació correspon només als Arrenca la campanya per països que tenen règim presiden- cialista. El Partit Popular ha coin- cidit amb Mas en el rebuig a la proposta de Maragall. El dirigent conservador Alberto Fernández Díaz no es va estar de recordar fer president Maragall que Maragall havia estat 15 anys alcalde de Barcelona. Limitar la permanència d’una mateixa per- PER COL·LABORAR sona a la presidència a un màxim Els candidats faran Totes les enquestes de 8 anys, després dels 23 anys de actes arreu del país per pronostiquen que el Jordi Pujol com a màxim respon- sable de la Generalitat, és la pri- explicar el Programa www.maragall.org Canvi podrà doblegar el mera d’una sèrie de mesures que Social de Catalunya sistema electoral de CiU Pasqual Maragall considera imprescindibles per aconseguir la Pàgina 3 rehabilitació de la vida política catalana.
    [Show full text]
  • Candidatures Del PSC-Cpc
    CANDIDATURES PSC-CpC A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2006 BARCELONA 1. José Montilla Aguilera 2. Antoni Castells Oliveres 3. Manuela de Madre Ortega 4. Montserrat Tura Camafreita 5. Miquel Iceta Llorens 6. Ernest Maragall Mira 7. Carme Figueras Siñol 8. Ferran Mascarell Canalda 9. Jordi Valls Riera 10. Lídia Santos Arnau 11. Joan Ferran Serafini 12. Caterina Mieras Barceló 13. Jordi William Carnes Ayats 14. Higini Clotas Cierco 15. Consol Prados Martínez 16. Josep Maria Balcells Gené 17. Rocío Martínez-Sampere Rodrigo 18. Daniel Font Cardona 19. Josep Maria Rañé Blasco 20. Montserrat Capdevila Tatché 21. David Pérez Ibáñez 22. Antoni Comín Oliveres 23. Judith Carreras Tort 24. Roberto Labandera Ganachipi 25. Mila Arcarons Oferil 26. Mohamed Chaib Akhdim 27. Jordi Terrades Santacreu 28. Flora Vilalta Sospedra 29. Rosa Maria Ferrer Valls 30. Maria Teresa Estruch Mestres 31. Josep Casajuana Pladellorens 32. Dídac Pestaña Rodríguez 33. Esperança Aguilà Ducet 34. Bernardo Fernández Martínez 35. Francesc Bustos Garrido 36. Carme Bastida Marco 37. Raúl Moreno Montaña 38. David Aaron López Martí 39. Santi Fontbona Arbós 40. Gemma Mumbrú Moliné 41. Paquita Soriano Raigon 42. Óscar Julio García Cubiña 43. Begoña Iñurria Martínez 44. Salustià Monteagudo Hidalgo 45. Feli Lora Jiménez 46. Isabel Marcuello García 47. Ruben Cabañas López 48. Rosa Maria Puigserra Santacana 49. Roger Pallarols Taylor 50. Jaume Bosch Pugués 51. Elisabeth Pérez Ribas 52. Alejandro Colldefors Bergnes Las Casas 53. Maria José Bautista Moya 54. Eva Ferrer Galceran 55. Maria Salmerón Chacón 56. Ana María Prados Fernández 57. Cristian Munuera Ferradiz 58. Jordi Riba Colom 59. Sandra del Pozo Sánchez 60.
    [Show full text]
  • Edicto De 21 De Noviembre De 2003, Por El Que
    DOGC 4022 – 2.12.2003 ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA 23581 JUZGADOS DE PRIMERA INSTANCIA obligación, además de determinar el emgargo L’Hospitalet de Llobregat, 1 de julio de 2003 E INSTRUCCIÓN de su pensión, puede constituir delito castiga- do con pena de prisión. La secretaria judicial, firma ilegible EDICTO Notifíquese esta sentencia de oficio al Regis- PG-88544 (03.331.022) del Juzgado de Primera Instancia núm. 3 de El tro Civil correspondiente, una vez firme, y a las Prat de Llobregat, sobre procedimiento de sepa- partes, previniéndoles que contra esta resolu- ración contenciosa (exp. 130/2003). ción cabe recurso de apelación dentro de los cinco días siguientes a su notificación. JUNTAS ELECTORALES En el Separación contenciosa (art.770-773 Lec nº 130/2003 que se tramita en este Juzgado Así por esta mi sentencia que dicto, mando EDICTO a instancias de OLIVIA ROMERO CONDE y firmo en el día de la fecha. de 21 de noviembre de 2003, por el que se hacen sobre Proceso especial contencioso separación En cumplimiento de lo dispuesto en el arti- públicos los resultados correspondientes a la se ha dictado Sentencia de fecha 25 de septiem- culo 164 de la Ley 1/ 2000, de Enjuiciamiento proclamación de electos al Parlamento de Cata- bre cuyo fallo es del tenor literal siguiente: “Que Civil, se publica la presente para que sirva de luña de la circunscripción de Lleida. con estimación integra de la demanda interpu- notificación al/a los demandado/s que se halla/ Alfonso Serrano Masip, secretario de la Junta esta por el Procurador Sr. Teixidó Gou, en nom- n en paradero desconocido.
    [Show full text]
  • Catalunya, Xarxa De Ciutats
    Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Recerca per al programa Llegat Pasqual Maragall de la Fundació Catalunya Europa Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Primera edició: octubre del 2016 © Marc Pradel Miquel, 2016 © d’aquesta edició: FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA Pons i Subirà, 3, 08005 Barcelona [email protected] www.catalunyaeuropa.net DISSENY: HOBRA www.hobradesign.com Dipòsit Legal: B 21556-2016 ISSN: 2462-6600 ISBN: 978-84-617-5375-8 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement- CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons Agraïments El desenvolupament d’aquesta recerca ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Catalunya Europa i al programa Llegat Pasqual Maragall que va posar en marxa l’any 2014 el premi de recerca Pasqual Maragall per tal d’analitzar la seva figura i que va ser atorgat a la present investigació. Vull agrair a la fundació la possibilitat de dur a terme aquesta recerca, així com a la Dra. Marisol García del departament de sociologia de la UB, que em va animar a participar en el concurs. Des de la fundació he tingut el suport de diferents investigadors que han donat la seva opinió i les seves visions sobre aquest text i han contribuït a millorar-lo sensiblement: entre d’altres, els dos directors de programes de la fundació durant la realització d’aquesta recerca, Andrea Costafreda i Albert Aixalà, i els investigadors Eloi Serrano, Andrea Norferini i Xavier Ballart.
    [Show full text]
  • Maragall Construirà 42.000 Pisos De Protecció Oficial
    crònicadelcanvi SETMANA DEL 29 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DEL 2003 // Nº1 Maragall construirà 42.000 pisos de protecció oficial Entrevista Pàg.12 Àngels Barceló: Habitatge i barris segurs són prioritaris en el programa del PSC-Ciutadans pel Canvi “Els canvis són bons a Es proposa tots els nivells. Les coses rehabilitar 37.000 s’han de pisos i promoure moure, sinó el lloguer s’enquisten” El pla preveu Tema de la invertir 2.500 setmana Pàg.3 milions d’euros Balanç de l’actuació del en els propers govern de CiU 4 anys El PSC fa el ranking dels Es planteja la 100 fracassos d’Artur Mas rehabilitació inte- gral de 40 barris d’atenció prioritària Sòl a disposició dels promotors públics i dels privats que Els elevats peatges a estiguin disposats les autopistes, un dels suspensos en la gestió a fer habitatge del conseller en cap assequible Pàg.6-7 Propostes per al Els socialistes Camp de Tarragona Falten Pàg.10 anuncien un pla Lluís Miquel Pérez: estratègic per a “Som la segona regió la pagesia i metropolitana i ens cal la unitat de les volen que administracions” Lleida sigui el motor de la se6tmanes El PSC es proposa pel impulsar les grans Catalunya infrastructures agroalimentària canvi pendents a la regió Pàg.9 Lluís Miquel Pérez, cap de llista del PSC a Tarragona 2 crònicadelcanvi Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003 L’equip de L’equip de la veritat és un grup de treball que analitza l’actuació política i els missatges pre- del 3 al 9 d’octubre la veritat electorals per contrastar-los amb la realitat Dia 3 a les 12 hores Acte de presentació del Autònoms amb model sanitari pel Barcelonès Nord i Maresme, MAS FA CLIENTELISME AMB Maragall amb diversos responsables Barcelona sanitaris i la diputada socia- LES EMPRESES DE TRANSPORTS Acte amb Pasqual Maragall a lista Caterina Mieras, que la “Sala Sony” de Barcelona clourà l’acte.
    [Show full text]
  • Diari Oficial De La Generalitat De Catalunya Núm. 4758 – 10.11.2006
    47302 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4758 – 10.11.2006 2.- Núria Segú Ferré Catalunya Decideix (Decideix.cat): 668 24. Roberto E. Labandera Ganachipi 3.- Núria Ventura Brusca Partit Humanista de Catalunya (PH): 2.135 25. Palmira Arcarons i Oferil (Mila) 4.- Martí Carnicer Vidal 5.- Alexandre Martínez Medina D’acord amb els anteriors resultats, el nombre ESQUERRA REPUBLICANA DE CATA- d’escons en aquesta circumscripció, al Parlament LUNYA Esquerra Republicana de Catalunya de Catalunya que correspon a cada candidatura 1. Josep-Lluís Carod-Rovira 1.- Ernest Benach i Pascual és el següent: 2. Joan Puigcercós i Boixassa 2.- Josep Bargalló i Valls Convergència i Unió: 27 3. Anna Simó I Castelló 3.- Marta Cid i Pañella Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC- 4. Josep Huguet i Biosca Partit Popular PSOE)-Ciutadans pel Canvi: 25 5. Marina Llansana i Rosich 1.- Rafael Luna Vivas Esquerra Republicana de Catalunya: 11 6. Joan Ridao I Martín 2.- Joan Bertomeu Bertomeu Partit Popular: 10 7. Xavier Vendrell I Segura Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra 8. Maria Teresa Aragonès I Perales Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida Unida i Alternativa: 9 9. Oriol Amorós I March i Alternativa Ciutadans - Partido de la Ciudadanía: 3 10. Maria Pilar Dellunde I Clavé 1.- Daniel Pi Noya 11. Uriel Bertran I Arrué En conseqüència es declaren proclamats Finalitzat l’acte de proclamació d’electes a les Diputats/ Diputades electes al Parlament de PARTIT POPULAR 14 hores del dia assenyalat, s’estén aquesta Acta Catalunya per la circumscripció de Barcelona 1. Josep Piqué i Camps en tres exemplars, signada pel president i pel tots els candidats esmentats.
    [Show full text]
  • Universitat Oberta De Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report
    Universitat Oberta de Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report 1994-2004 In the 2004-2005 academic year, the UOC came into its tenth year of existence. This has been a decade of innovation, efficacy, and quality in teaching, and it has seen the University attain international respect and prestige. This has also been the academic year of the approval of the general research framework of the UOC; of the continuation of the ambitious study on the information society, the Projecte Internet Catalunya Logo designed by the Management Staff (Internet Project Catalonia); and of the launch of the @teneu universitari to commemorate the UOC’s first 10 years (University @thenaeum) (the possibility of placing access to the University within the reach of a greater number of people). The evaluation surveys on the level of student satisfaction maintained a constant result: 4 out of 5. As regards graduates, 88% of those surveyed stated that their critical criteria and capacity had been enhanced, and 82% affirmed that they had improved in professional terms. Growth of the Offer at the Main Campus and at the Latin American Campus 18 17* 17* 16* 16 14** 14 13* 12** 12 10* 10** 10 9* 8* 8** 8 6* 6** 6 4* 4 2* 2 Summary 0 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-20032003-2004 2004-2005 5 Presentation * Main Campus ** Latin American Campus 7 UOC 7 Governing Bodies Evolution of the Number of UOC Students The UOC in Figures 2004-2005 9 Organisational Structure 14 Strategic Alliances 45,000 Recognised Degrees,Main Campus
    [Show full text]
  • El Manifest De Suport a Àngel Ros Supera Les 600 Adhesions
    Política | ACN / Redacció | Actualitzat el 16/12/2011 a les 07:30 El manifest de suport a Àngel Ros supera les 600 adhesions Un de cada 10 adherits és gironí, entre els que hi ha Pia Bosch, Montse Palma, Roger Casero o Magda Casamitjana El manifest de suport a l'alcalde de Lleida i candidat a la presidència del PSC, Àngel Ros, ha superat aquest dijous les 600 adhesions un dia abans que el partit comenci el seu 12è congrés nacional. El manifest, disponible a la pàgina web www.denoupsc.cat http://www.denoupsc.cat( ) , agrupa suports com el de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall o els dels exconsellers Antoni Castells, Marina Geli, Antoni Siurana i Ernest Maragall. Les adhesions es podran continuar realitzant durant els dies que duri el congrés, que se celebrarà sota el lema 'Nou PSC' i que ha de conduir a la renovació de la direcció, la seva estratègia política i el seu discurs. Després d'una setmana de començar a recollir suports i a un dia d'obrir-se el congrés del PSC, Àngel Ros acumula ja més de 600 adhesions. D'entre els suports, que es poden consultar al web de la candidatura de Ros, destaquen la de l'expresident Maragall, els Antoni Castells, Marina Geli, Antoni Siurana i Ernest Maragall, els alcaldes Joan Clos, Lluis Miquel Pérez, Robert Benaiges, Magda Casamitjana i Miquel Aguilà així com els regidors socialistes de l'Ajuntament de Lleida, Joaquim Nadal, Antoni Dalmau, Pia Bosch, Manel Nadal, Xavier Vilamala, Montse Palma, o els exdiputats Félix Larrosa i Marta Camps, Paco Boya, Gemma Mumbrú, Ramón Vilalta, Tomàs Sobrequés, Andreu Suriol, Joan Armengué, Francesc Colomé i Martí Sans, a més de Diana Garrigosa, esposa de Pasqual Maragall.
    [Show full text]