Agenda Arxiu 2005
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Memoria04-05 V.Angles-Reserva
Annex. Activities Involving Social Dissemination Lectures, Round-tables, Debates [7.10.2004] Hall, Centre de Cultura [23.11.2004] León Contemporània de Barcelona Rector Gabriel Ferraté gave a lecture on [1.9.2004] Universal Forum of Cultures. Debates on Education, co-organised by the “Liderar la universidad de la sociedad del Barcelona Faculty of Psychology and Educational conocimiento” at the University of Leon, Spain, Librarian Núria Ferran took part in the Human Sciences and the Fundació Jaume Bofill. on occasion of the specialisation course on Movements and Immigration World Congress “Política educativa i igualtat d’oportunitats. university academic management. Organised with a presentation of the COINE (Cultural Prioritats i propostes”, a lecture given by Xavier by the Fundación General de la Universidad de Objects in Networked Environments) project and Bonal, Miquel, Àngel Essomba i Ferran Ferrer. León y de la Empresa. the result of its application to content at the http://www.uoc.edu/dt/cat/bonal0305.html Centre de Documentació of the Museu d’Història [24.11.2004] Fòrum Can Basté. Barcelona de la Immigració a Catalunya. Organised by the [10.10.2004] Centre d’Estudis i Recursos Jordi Alberich, lecturer at the Faculty of Institut Europeu de la Mediterrània. Culturals, Provincial Council of Barcelona Information and Communication Sciences, took The Museu d’Història de la Immigració a Cecilia Braslavsky, the late Director of part in the talk “L’efecte Mobius: nous Catalunya’s website UNESCO’s International Bureau of Education, llenguatges artístics i comunicatius en la cultura http://oliba.uoc.edu/lab/migracio/index.htm. spoke about “Possibilities and limits of youth visual digital”. -
Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme». -
Dia a Dia Sara Maso I Carme Tejeiro
DIA A DIA SARA MASO I CARME TEJEIRO DESEMBRE 2003 en mans dels populars, ha qualificat d'il·legal la difusió que han fet de les revistes associades 1 DE DESEMBRE aquesta emissora que va engegar l'anterior i un premi extraordinari als expresidents de govern del Pacte de Progrés. El Sindicat de l'associació Ferran Mascarell, Antoni Zabala, PERNAU, PREMI MICROFON DELS Periodistes de les Illes Balears ha criticat, Manuel Sayrach, Roser Bofill i Humbert Romà. INFORMADORS juntament amb altres entitats, el tancament de L'APPEC, que celebra el seu vintè aniversari, ha Josep Pernau ha estat guardonat amb el Premi Som Ràdio perquè "constitueix un acte que presentat, al llarg de la Setmana, l'anuari de Micròfon dels Informadors de l'Associació afecta brutalment la llibertat d'expressió." l'entitat que porta per títol La revista de les Professional de Premsa, Ràdio i Televisió (APEI). revistes. L'APPEC agrupa els editors de 120 Els premis que han distingit altres professionals capçaleres escrites en català que treuen al del món de la premsa, ràdio i televisió 2 DE DESEMBRE mercat uns 600.000 exemplars mensuals. s'atorguen als professionals i mitjans que han destacat durant la temporada anterior. LA PREMSA ALEMANYA CONTRA LA CENSURA POLÍTICA ALÍ LMRABET, "PROTAGONISTA" Nou dels principals diaris alemanys es S'atorga el Premi Protagonistas, de Periodisme, manifesten conjuntament contra la pràctica al periodista marroquí Alí Lmrabet, condemnat a habitual dels polítics de revisar les entrevistes tres anys per unes caricatures considerades abans de ser publicades als mitjans. És gairebé "ofensives" per Mohamed VI. En total són inevitable que el polític alemany demani al 15 les persones premiades pel programa Prota¬ periodista poder llegir l'entrevista abans de gonistas de Luís del Olmo, entre ells l'anterior publicar-la. -
Crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm
crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm. 5 El PSC vol limitar els mandats i CiU s’hi oposa a proposta de Pasqual Maragall de limitar a dues legislatures la per- L manència al capdavant de la Generalitat, no compta amb el suport de les for- ces polítiques de la dreta. El pri- mer en dir públicament no a la limitació del mandat presidencial va ser el candidat de La imatge de Pasqual Maragall presideix la tanca electoral del PSC. El missatge posa l’èmfasi en la necessitat de votar el canvi per portar aires nous al Govern de Catalunya. Convergència i Unió, Artur Mas. Segons Mas aquesta és una regu- lació “no necessària”. L’actual conseller en cap entén que la limitació correspon només als Arrenca la campanya per països que tenen règim presiden- cialista. El Partit Popular ha coin- cidit amb Mas en el rebuig a la proposta de Maragall. El dirigent conservador Alberto Fernández Díaz no es va estar de recordar fer president Maragall que Maragall havia estat 15 anys alcalde de Barcelona. Limitar la permanència d’una mateixa per- PER COL·LABORAR sona a la presidència a un màxim Els candidats faran Totes les enquestes de 8 anys, després dels 23 anys de actes arreu del país per pronostiquen que el Jordi Pujol com a màxim respon- sable de la Generalitat, és la pri- explicar el Programa www.maragall.org Canvi podrà doblegar el mera d’una sèrie de mesures que Social de Catalunya sistema electoral de CiU Pasqual Maragall considera imprescindibles per aconseguir la Pàgina 3 rehabilitació de la vida política catalana. -
Catalunya, Xarxa De Ciutats
Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Recerca per al programa Llegat Pasqual Maragall de la Fundació Catalunya Europa Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Primera edició: octubre del 2016 © Marc Pradel Miquel, 2016 © d’aquesta edició: FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA Pons i Subirà, 3, 08005 Barcelona [email protected] www.catalunyaeuropa.net DISSENY: HOBRA www.hobradesign.com Dipòsit Legal: B 21556-2016 ISSN: 2462-6600 ISBN: 978-84-617-5375-8 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement- CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons Agraïments El desenvolupament d’aquesta recerca ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Catalunya Europa i al programa Llegat Pasqual Maragall que va posar en marxa l’any 2014 el premi de recerca Pasqual Maragall per tal d’analitzar la seva figura i que va ser atorgat a la present investigació. Vull agrair a la fundació la possibilitat de dur a terme aquesta recerca, així com a la Dra. Marisol García del departament de sociologia de la UB, que em va animar a participar en el concurs. Des de la fundació he tingut el suport de diferents investigadors que han donat la seva opinió i les seves visions sobre aquest text i han contribuït a millorar-lo sensiblement: entre d’altres, els dos directors de programes de la fundació durant la realització d’aquesta recerca, Andrea Costafreda i Albert Aixalà, i els investigadors Eloi Serrano, Andrea Norferini i Xavier Ballart. -
Universitat Oberta De Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report
Universitat Oberta de Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report 1994-2004 In the 2004-2005 academic year, the UOC came into its tenth year of existence. This has been a decade of innovation, efficacy, and quality in teaching, and it has seen the University attain international respect and prestige. This has also been the academic year of the approval of the general research framework of the UOC; of the continuation of the ambitious study on the information society, the Projecte Internet Catalunya Logo designed by the Management Staff (Internet Project Catalonia); and of the launch of the @teneu universitari to commemorate the UOC’s first 10 years (University @thenaeum) (the possibility of placing access to the University within the reach of a greater number of people). The evaluation surveys on the level of student satisfaction maintained a constant result: 4 out of 5. As regards graduates, 88% of those surveyed stated that their critical criteria and capacity had been enhanced, and 82% affirmed that they had improved in professional terms. Growth of the Offer at the Main Campus and at the Latin American Campus 18 17* 17* 16* 16 14** 14 13* 12** 12 10* 10** 10 9* 8* 8** 8 6* 6** 6 4* 4 2* 2 Summary 0 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-20032003-2004 2004-2005 5 Presentation * Main Campus ** Latin American Campus 7 UOC 7 Governing Bodies Evolution of the Number of UOC Students The UOC in Figures 2004-2005 9 Organisational Structure 14 Strategic Alliances 45,000 Recognised Degrees,Main Campus -
El Manifest De Suport a Àngel Ros Supera Les 600 Adhesions
Política | ACN / Redacció | Actualitzat el 16/12/2011 a les 07:30 El manifest de suport a Àngel Ros supera les 600 adhesions Un de cada 10 adherits és gironí, entre els que hi ha Pia Bosch, Montse Palma, Roger Casero o Magda Casamitjana El manifest de suport a l'alcalde de Lleida i candidat a la presidència del PSC, Àngel Ros, ha superat aquest dijous les 600 adhesions un dia abans que el partit comenci el seu 12è congrés nacional. El manifest, disponible a la pàgina web www.denoupsc.cat http://www.denoupsc.cat( ) , agrupa suports com el de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall o els dels exconsellers Antoni Castells, Marina Geli, Antoni Siurana i Ernest Maragall. Les adhesions es podran continuar realitzant durant els dies que duri el congrés, que se celebrarà sota el lema 'Nou PSC' i que ha de conduir a la renovació de la direcció, la seva estratègia política i el seu discurs. Després d'una setmana de començar a recollir suports i a un dia d'obrir-se el congrés del PSC, Àngel Ros acumula ja més de 600 adhesions. D'entre els suports, que es poden consultar al web de la candidatura de Ros, destaquen la de l'expresident Maragall, els Antoni Castells, Marina Geli, Antoni Siurana i Ernest Maragall, els alcaldes Joan Clos, Lluis Miquel Pérez, Robert Benaiges, Magda Casamitjana i Miquel Aguilà així com els regidors socialistes de l'Ajuntament de Lleida, Joaquim Nadal, Antoni Dalmau, Pia Bosch, Manel Nadal, Xavier Vilamala, Montse Palma, o els exdiputats Félix Larrosa i Marta Camps, Paco Boya, Gemma Mumbrú, Ramón Vilalta, Tomàs Sobrequés, Andreu Suriol, Joan Armengué, Francesc Colomé i Martí Sans, a més de Diana Garrigosa, esposa de Pasqual Maragall. -
Passant Comptes Memòries D’Un Economista Al Servei De Les Institucions
PASSANT COMPTES MEMÒRIES D’UN ECONOMISTA AL SERVEI DE LES INSTITUCIONS Andreu Morillas Pròleg de Josep M. Bricall TESTIMONIS Índex PRÒLEG ............................................................................................................................ 3 1. INTRODUCCIÓ. 12 de novembre de 2016 .................................................................... 7 2. AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2000-2003 .............................................................. 9 3. LA TRANSICIÓ AL GOVERN ....................................................................................... 23 4. L’ENTRADA AL PALAU .............................................................................................. 28 5. AL GOVERN DE LA GENERALITAT 2004-2010 .......................................................... 31 5.1. La formació de l’equip .................................................................................................. 31 5.2 Política Financera i Defensa de la Competència ......................................................... 35 5.3 Anàlisi i Política Econòmica ......................................................................................... 41 5.4. La Promoció Econòmica i uns quants projectes ......................................................... 45 5.5 L’Institut Català de Finances i les seves participades................................................ 51 5.6 El Centre d’Estudis d’Opinió, CEO .............................................................................. 66 5.7 L’IDESCAT ................................................................................................................... -
Tar-Se Als Principis Establerts En El Títol IX De La Llei 30/1992, De 26 De Novembre, De Règim Jurídic 3
8 d’octubre de 2001 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 220 60 tar-se als principis establerts en el Títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic 3. TRAMITACIONS EN CURS de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2. El corresponent expedient sancionador s’instruirà i resoldrà de conformitat amb allò que disposa la normativa vigent a Catalunya sobre el 3.10. PROCEDIMENTS QUE ES CLOUEN AMB procediment sancionador aplicable als àmbits de L’ADOPCIÓ DE RESOLUCIONS competència de la Generalitat». 3.10.07. MOCIONS DE CENSURA DISPOSICIONS FINALS Primera.- S’autoritza al Govern de la Generalitat a Moció de censura al president de la efectuar-ne les adaptacions necessàries a aquesta Generalitat i proposta del diputat Sr. Llei del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les Pasqual Maragall i Mira com a candi- normes de protecció del medi ambient d’aplicació a dat a la presidència les activitats extractives. Tram. 205-00001/06 Segona.- La present Llei entrarà en vigor l’endemà Presentació: Grup Parlamentari Socialis- de la seva publicació en el Diari Oficial de la Ge- tes - Ciutadans pel Canvi neralitat de Catalunya». Palau del Parlament, 21 de setembre de 2001 MESA DEL PARLAMENT Alberto Fernández Díaz, Maria Dolors Nadal i La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia 5 Aymerich, Maria Dolors Montserrat i Culleré, Àn- d’octubre de 2001, de conformitat amb el que dis- gels Esteller i Ruedas, Josep Maria Fabregat i Vidal, posen concordadament l’article 87 de la Llei 3/ Ricard Fernández Deu 1982, de 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat i l’article 121.1 del Reglament del Parlament, ha admès a trà- mit la Moció de censura presentada per quaranta- nou diputats del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, la qual inclou com a candidat a la presidència de la Generalitat el diputat Sr. -
Portada 1998
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3992 – 21.10.2003 20321 to del local sito en esta ciudad, calle Rambla prenderá, además de las fincas hipotecadas, los parte a un tercero, identificándole adecuada- Volart, 83 local tienda 2a. y, en consecuencia, objetos muebles que se hallan colocados perma- mente. debo condenar y condeno a la parte demandada nentemente en la finca hipotecada, bien para su 5a.- Desde el anuncio de la subasta hasta su ANGEL ADIEGO LLORENTE a desalojar- adorno, comodidad o explotación, o bien para celebración podrán hacerse posturas por escrito la dejándola completamente libre, vacua y ex- el servicio de alguna industria. Consecuente- en sobre cerrado al que se deberá acompañar pedita a disposición de la parte actora,dentro del mente, por lo que se refiere a la finca registral el resguardo de haber realizado la consignación plazo legaly con apercibimiento de lanzamiento no. 9.809, la hipoteca objeto de ejecución com- a que se refiere la condición anterior, los cua- si no loverifica dentro de dicho término, y con- prende las instalaciones, maquinaria y utillaje les serán abiertos al inicio de la subasta, surti- denándole igualmente al pago de las costas cau- colocados o que se coloquen permanentemente endo los mismos efectos que las que se realicen sadas en la tramitación del presente procedimi- en la misma para la explotación de la industria oralmente. ento. allí desarrollada, se inscriban o no en el Regis- 6o.- Solo el ejecutante podrá hacer posturas tro. con la facultad de ceder el remate a un tercero. Contra esta Sentencia cabe interponer de VALORACIÓN: 480.809,68 EUROS.