Universitat Oberta De Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Universitat Oberta De Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report Universitat Oberta de Catalunya Academic Year 2004-2005 Annual Report 1994-2004 In the 2004-2005 academic year, the UOC came into its tenth year of existence. This has been a decade of innovation, efficacy, and quality in teaching, and it has seen the University attain international respect and prestige. This has also been the academic year of the approval of the general research framework of the UOC; of the continuation of the ambitious study on the information society, the Projecte Internet Catalunya Logo designed by the Management Staff (Internet Project Catalonia); and of the launch of the @teneu universitari to commemorate the UOC’s first 10 years (University @thenaeum) (the possibility of placing access to the University within the reach of a greater number of people). The evaluation surveys on the level of student satisfaction maintained a constant result: 4 out of 5. As regards graduates, 88% of those surveyed stated that their critical criteria and capacity had been enhanced, and 82% affirmed that they had improved in professional terms. Growth of the Offer at the Main Campus and at the Latin American Campus 18 17* 17* 16* 16 14** 14 13* 12** 12 10* 10** 10 9* 8* 8** 8 6* 6** 6 4* 4 2* 2 Summary 0 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-20032003-2004 2004-2005 5 Presentation * Main Campus ** Latin American Campus 7 UOC 7 Governing Bodies Evolution of the Number of UOC Students The UOC in Figures 2004-2005 9 Organisational Structure 14 Strategic Alliances 45,000 Recognised Degrees,Main Campus 17 40,707 15 International Scope Recognised Degrees, 40,000 Latin American Campus 14 16 Business Initiatives: The UOC Group Own Degrees 1 35,000 19 Activity Postgraduate Programmes 178 19 Training 30,000 Students 40,707 19 - Introduction UOC’s Teaching Staff 132 20 - First Cycle Studies; First-and-Second Cycle 25,000 Tutors 1,462 Studies; Second Cycle Studies; Own Degrees Counsellors 305 20,000 26 - Doctoral Programme Subjects Offered* 1,851 28 - Postgraduate Education Graduates with Recognised 15,000 Degrees 4,856 30 - Pre-university Training 10,000 Graduates with Master’s and 30 - Ateneu Postgraduate Degrees 6,382 31 - UOC Methodology 5,000 Diplomas in Advanced Studies 164 34 - The Virtual Library 200 Management Team 371 36 University Life 0 * Main Campus and Latin American Campus 36 - Community 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 38 - Face-to-face Meetings 42 - Student Services and Care 44 - The UOC Friends’ and Graduates’ Club Budget 46 Research Type Ordinary Investmens 54 Knowledge Dissemination and Transfer 2000 (1) 28,986,634.49 E 4,765,386.21 E 58 Solidarity Co-operation 2001 (1) 33,836,534.97 E 4,839,289.18 E E E 61 Financial Report 2004 2002 (1) 38,705,615.86 7,190,938.43 2003 (1) 40,900,382.75 E 9,407,455.37 E 67 Annex. Activities Involving Social 2004 (1) 46,223,443.22 E 7,709,872.89 E Dissemination 2005 (2) 46.741.145,26 E 5.119.724,93 E 75 UOC Support Centres and Support Points (1) Settled budgets, with amortisations (2) Approved budget, without amortisations 77 Contents “In the sphere of research, the UOC has made a commitment from the outset to quality. The Projecte Internet Catalunya (PIC), an ambitious study of the information society in Catalonia, in which the Internet Interdisciplinary Institute (IN3) participates, is a clear example of the UOC’s desire to make research into one of its priorities”. Carles Solà Chairman of the Board of Trustees of the FUOC and Minister for Universities, Research and the Information Society “The ten years of the UOC are a success of the Catalan society, which has been able to understand and take up the advantages of a rigorous university education offer – one that is at the same time flexible and adequate to the necessary management of time and study space of those who have chosen us for the continuation of their education”. Gabriel Ferraté Rector of the UOC “The UOC provides a distance model based on the information and communications technologies (ICT), and it has provided access to university education to many people who otherwise would not have obtained it. This model, furthermore, has shown itself able to evolve and to adapt to the various needs of society and of widely-differing groups of students”. Josep Vilarasau Chairman of the FUOC Council Central Building UOC Presentation The Universitat Oberta de Catalunya In the 2004-2005 academic year the UOC In my presentations of the Reports of the contributes, year after year, to enriching entered its tenth year of existence, and from last two academic years of the UOC I the Catalan university system and to the time of the creation of this University, its sought to illuminate the international role giving it prestige. Its extensive academic innovative distance education model based of the Universitat Oberta de Catalunya, a offer allows fully efficient responses to be on the information and communications reference-point that has become all the given, with outstanding results, to the technologies has proved its efficacy and its stronger throughout the year 2004-2005. growing social demand for distance and ability to provide positive social outcomes. high-quality tertiary education. The The undertaking, I think, was right from its This year, I want to concentrate on one amount of time that must be devoted to inception. Throughout the last ten years of the foundational aspects of the UOC study is growing steadily, and very often the organic growth of the UOC has been –an aspect inseparable from its identity. people find that a single degree is not constant and sustained. The UOC has gone For this University provides a distance sufficient. The UOC has become an ideal well beyond the number of 11,000 model based on the information and instrument for making this increasingly- graduates, and in the 2004-2005 academic communications technologies (ICT), present social necessity attainable, while year the number of enrolments grew, as it and it has provided access to university guaranteeing standards of quality that had done in the previous year, by more than education to many people who otherwise would be hard to better. 16%: the number of students now stands would not have obtained it. This model, at more than forty thousand. furthermore, has shown itself able to The causes of this success must be Nonetheless, I have always believed that evolve and to adapt to the various needs sought in – to name but a few – an this success is not only of those who make of society and of widely-differing groups exemplary organisation, the quality of the up the teaching and management teams of of students. academic offer, and the use, worthy of the University, but also of the Catalan emulation, of the information and society from which the UOC derives, as This is a model which, in the second communications technologies. Another this society has been able to understand semester of the 2004-2005 course, main factor in this success is the and take up the advantages of a rigorous favoured the launch of the @teneu innovative spirit that has characterised university education offer – one that is at universitari pilot test. The @teneu the UOC from the outset and which the the same time flexible and adequate to the universitari made it possible for 589 University has applied insightfully not only necessary management of time and study people who did not have the requisites to the teaching model – adapted as it is space of those who have chosen us for the for access to the University, but who were to the necessities of the twenty-first continuation of their education. A new proof interested in broadening their knowledge, century – but also to its own network of this understanding between Catalan to undertake subjects offered at the UOC. organisation. society at large and our educational model The people who enrolled in the @teneu is the @teneu universitari (University attended lectures in these subjects in the In the sphere of research, the UOC has @thenaeum), which the UOC set in motion same rooms as did the remainder of made a commitment from the outset to in the second semester of the 2004-2005 the students and were provided with quality. The Projecte Internet Catalunya academic year. The @teneu is perhaps one the same academic material and calendar. (PIC), an ambitious study of the of the proposals that most clearly shows They were able to rely on the rigorous information society in Catalonia, in which our foundational identity and our condition and high-quality tutoring services that the Internet Interdisciplinary Institute (IN3) and vocation as an open university. It is a distinguish the UOC university model. participates, is a clear example of the question of making real what we imagine. UOC’s desire to make research into one In education, as in any other service This is the guiding thread that, almost activity, quality is not measured by what of its priorities. This fact, together with the imperceptibly, has vindicated the existence development of many other research and one believes one does, but rather by and the consistency of this University to what we are able to verify in the development undertakings and the firm which we began to give shape ten years intent of the University to promote free educational experience of our student- ago. Making the imagined real is what is clients: throughout the 2004-2005 software, justifies the full confidence and behind the @teneu: that citizens –any support that the government gives –and academic year, the levels of satisfaction citizen at all– should be able to accede to of UOC students remained stable, at will continue to give– to the UOC in order the University without previously-established to contribute to its expansion to the levels of about 4 out of 5, according to limitations, and to share the space, time, the results of evaluation surveys.
Recommended publications
  • Marisol Argüeta De Barillas
    Curso 2010/2011 INDICE DE PONENTES XAVIER TRIAS Presidente del Grupo Municipal CiU en el Ayuntamiento de Barcelona 22 de septiembre de 2010 CELESTINO CORBACHO Ministro de Trabajo e Inmigración 5 de octubre de 2010 MARINA GELI Consellera de Salud de la Generalitat de Catalunya 6 de octubre de 2010 PADRE ABAD JOSEP MARÍA SOLER Abad de Montserrat 14 de octubre de 2010 ALBERT RIVERA Presidente de CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 19 de octubre de 2010 JOAN SAURA Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Catalunya y Presidente de Iniciativa per Catalunya Verds 22 de octubre de 2010 JOSEP FÉLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona 26 de octubre de 2010 JOAN HERRERA Secretario General de INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) y Portavoz de ICV en el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 29 de octubre de 2010 JOAN LAPORTA Candidato de SOLIDARITAT CATALANA per la INDEPENDÈNCIA (SI) a la presidencia de la Generalitat de Catalunya 2 de noviembre de 2010 JAAN ALBRECHT Presidente de Star Alliance 4 de noviembre de 2010 ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO Presidenta del PP de Cataluña 5 de noviembre de 2010 JOAN CARRETERO Presidente de REAGRUPAMENT 8 de noviembre de 2010 1 Curso 2010/2011 JOAN PUIGCERCÓS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC 9 de noviembre de 2010 ARTUR MAS Presidente de CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) 11 de noviembre de 2010 JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya 15 de noviembre de 2010 ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS EN LAS ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATLUNYA con MIQUEL ICETA, Viceprimer Secretario
    [Show full text]
  • His T Òria D'esquerr a A
    Esquerra Republicana de Catalunya naixia el 19 de març del 1931 i esdevenia en poques setmanes el partit polític hegemònic de la Catalunya republicana. També a Vic, ERC encapçalà el govern municipal en moments tant intensos i conflictius com la mateixa època republicana i la posterior Guerra Civil. Passada la dictadura franquista, Esquerra tornà a ser protagonista a l’escena política L CASELLAS catalana i vigatana i, amb el nou segle XXI s’ha convertit novament en una peça clau. IO Al llibre que teniu a les mans hi trobareu la història del partit a la ciutat de Vic des del 1931 fins a l’immediata actualitat de finals del 2014 sense perdre mai de vista OR el context general de Catalunya. Oriol Casellas i Domènech (Vic, 1986) Llicenciat en Història per la UAB i Màster de Formació del Professorat per la UdG. Professor de Ciències Socials a Secundària. Actualment està finalitzant els estudis del grau en Ciències Religioses a l’ISCRVic. Els seus primers estudis publicats s’han centrat en la història local vigatana. Així doncs, és autor de Sagals d’Osona. Quinze anys arrelats al país, enfilats als castells (Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012) i de la biografia de l’últim Vigatà Il·lustre Joan Riera Rius, l’home bo (Ajuntament de Vic, 2013). També és autor de l’estudi Tradicions populars vigatanes. La festa major de Vic per a la Fundació Embat Cultural i el Consell de Festa Major de la ciutat de Vic. Forma part del Consell del Patrimoni Cultural així com del Consell de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Vic.
    [Show full text]
  • Memoria04-05 V.Angles-Reserva
    Annex. Activities Involving Social Dissemination Lectures, Round-tables, Debates [7.10.2004] Hall, Centre de Cultura [23.11.2004] León Contemporània de Barcelona Rector Gabriel Ferraté gave a lecture on [1.9.2004] Universal Forum of Cultures. Debates on Education, co-organised by the “Liderar la universidad de la sociedad del Barcelona Faculty of Psychology and Educational conocimiento” at the University of Leon, Spain, Librarian Núria Ferran took part in the Human Sciences and the Fundació Jaume Bofill. on occasion of the specialisation course on Movements and Immigration World Congress “Política educativa i igualtat d’oportunitats. university academic management. Organised with a presentation of the COINE (Cultural Prioritats i propostes”, a lecture given by Xavier by the Fundación General de la Universidad de Objects in Networked Environments) project and Bonal, Miquel, Àngel Essomba i Ferran Ferrer. León y de la Empresa. the result of its application to content at the http://www.uoc.edu/dt/cat/bonal0305.html Centre de Documentació of the Museu d’Història [24.11.2004] Fòrum Can Basté. Barcelona de la Immigració a Catalunya. Organised by the [10.10.2004] Centre d’Estudis i Recursos Jordi Alberich, lecturer at the Faculty of Institut Europeu de la Mediterrània. Culturals, Provincial Council of Barcelona Information and Communication Sciences, took The Museu d’Història de la Immigració a Cecilia Braslavsky, the late Director of part in the talk “L’efecte Mobius: nous Catalunya’s website UNESCO’s International Bureau of Education, llenguatges artístics i comunicatius en la cultura http://oliba.uoc.edu/lab/migracio/index.htm. spoke about “Possibilities and limits of youth visual digital”.
    [Show full text]
  • El Parlamento De Cataluña En La VI Legislatura En Perspectiva Comparada1 Irene Delgado2
    VII Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración: 1 Democracia y Buen Gobierno. Una aproximación al rendimiento institucional de los parlamentos regionales: el Parlamento de Cataluña en la VI legislatura en perspectiva comparada1 Irene Delgado2. Draft Por favor no citar sin permiso del autor Introducción Más de veinte años después del inicio del proceso autonómico, el modelo de Estado Autonómico se ha afianzado de una manera indudable y se ha configurado como la transformación más relevante de la Administración pública en España durante las dos últimas décadas. Las 17 Comunidades Autónomas controlan cerca de una tercera parte del total del gasto público del país, ejercen su autoridad sobre casi 700.000 empleados públicos, han elaborado más de 2.000 leyes en estos años de funcionamiento y han recibido en su conjunto más de 1.800 traspasos de competencias de la Administración General del Estado (Ramió, 2002:99). Este panorama no hace sino destacar la importancia política y social que entrañan estas instituciones, aun a pesar de las constantes llamadas de atención respecto a los déficits democráticos que tienden a padecer. En términos generales, se han distinguido cuatro etapas en estas dos décadas de desarrollo autonómico. Un primer período, 1980-1987, que correspondería a la fase de creación, fundación e institucionalización. Desde 1980, y de manera continuada se fueron sucediendo las aprobaciones de los estatutos de autonomía que concluyeron con la necesidad de combinar diferenciación (Comunidades Autónomas históricas) y homogeneidad (resto de Comunidades Autónomas). Las elecciones de 1982 marcan el punto de generalización del modelo autonómico, y su puesta en marcha definitiva.
    [Show full text]
  • Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
    Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme».
    [Show full text]
  • Dia a Dia Sara Maso I Carme Tejeiro
    DIA A DIA SARA MASO I CARME TEJEIRO DESEMBRE 2003 en mans dels populars, ha qualificat d'il·legal la difusió que han fet de les revistes associades 1 DE DESEMBRE aquesta emissora que va engegar l'anterior i un premi extraordinari als expresidents de govern del Pacte de Progrés. El Sindicat de l'associació Ferran Mascarell, Antoni Zabala, PERNAU, PREMI MICROFON DELS Periodistes de les Illes Balears ha criticat, Manuel Sayrach, Roser Bofill i Humbert Romà. INFORMADORS juntament amb altres entitats, el tancament de L'APPEC, que celebra el seu vintè aniversari, ha Josep Pernau ha estat guardonat amb el Premi Som Ràdio perquè "constitueix un acte que presentat, al llarg de la Setmana, l'anuari de Micròfon dels Informadors de l'Associació afecta brutalment la llibertat d'expressió." l'entitat que porta per títol La revista de les Professional de Premsa, Ràdio i Televisió (APEI). revistes. L'APPEC agrupa els editors de 120 Els premis que han distingit altres professionals capçaleres escrites en català que treuen al del món de la premsa, ràdio i televisió 2 DE DESEMBRE mercat uns 600.000 exemplars mensuals. s'atorguen als professionals i mitjans que han destacat durant la temporada anterior. LA PREMSA ALEMANYA CONTRA LA CENSURA POLÍTICA ALÍ LMRABET, "PROTAGONISTA" Nou dels principals diaris alemanys es S'atorga el Premi Protagonistas, de Periodisme, manifesten conjuntament contra la pràctica al periodista marroquí Alí Lmrabet, condemnat a habitual dels polítics de revisar les entrevistes tres anys per unes caricatures considerades abans de ser publicades als mitjans. És gairebé "ofensives" per Mohamed VI. En total són inevitable que el polític alemany demani al 15 les persones premiades pel programa Prota¬ periodista poder llegir l'entrevista abans de gonistas de Luís del Olmo, entre ells l'anterior publicar-la.
    [Show full text]
  • Crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm
    crònicadelcanvi 2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm. 5 El PSC vol limitar els mandats i CiU s’hi oposa a proposta de Pasqual Maragall de limitar a dues legislatures la per- L manència al capdavant de la Generalitat, no compta amb el suport de les for- ces polítiques de la dreta. El pri- mer en dir públicament no a la limitació del mandat presidencial va ser el candidat de La imatge de Pasqual Maragall presideix la tanca electoral del PSC. El missatge posa l’èmfasi en la necessitat de votar el canvi per portar aires nous al Govern de Catalunya. Convergència i Unió, Artur Mas. Segons Mas aquesta és una regu- lació “no necessària”. L’actual conseller en cap entén que la limitació correspon només als Arrenca la campanya per països que tenen règim presiden- cialista. El Partit Popular ha coin- cidit amb Mas en el rebuig a la proposta de Maragall. El dirigent conservador Alberto Fernández Díaz no es va estar de recordar fer president Maragall que Maragall havia estat 15 anys alcalde de Barcelona. Limitar la permanència d’una mateixa per- PER COL·LABORAR sona a la presidència a un màxim Els candidats faran Totes les enquestes de 8 anys, després dels 23 anys de actes arreu del país per pronostiquen que el Jordi Pujol com a màxim respon- sable de la Generalitat, és la pri- explicar el Programa www.maragall.org Canvi podrà doblegar el mera d’una sèrie de mesures que Social de Catalunya sistema electoral de CiU Pasqual Maragall considera imprescindibles per aconseguir la Pàgina 3 rehabilitació de la vida política catalana.
    [Show full text]
  • El Traspaso De Los Trenes Regionales Llega Entre Huelgas En FGC Y Renfe
    El traspaso de los trenes regionales llega entre huelgas en FGC y Renfe FERROCARRILS SUFRIÓ LOS PAROS AYER Y HOY LE TOCA A RODALIES. La Generali- tat gestionará desde el 1 de enero los horarios, tarifas y quejas de los trenes regionales, que hoy, junto a Rodalies y AVE, sufren una huelga con menos servicios mínimos en Catalunya.Y, ayer, FGC volvió a cerrar 4 horas por los paros. 8 BARCELONA Fundado en febrero de 2000. El primer diario que no se vende Dijous 18 NOVEMBRE DEL 2010. ANY XI. NÚMERO 2493 Batuda dels Mossos a Trinitat Vella per posar fre a la venda i consum de drogues a espais públics.8 El Gobierno manda a Otegi unos días a una prisión con presos etarras disidentes 14 Irlanda acepta que la UE rescate a su banca, pero se resiste a pedir ayuda de momento. 10 El Supremo reabre el caso de Antonio Meño, que lleva 21 años en coma tras una operación. 12 R.AMADOR: «AÚN Lr.NO HA LLEGADO UN DIOS COMO CAMARÓN» 28 Sorteos Trio (miércoles 17) 105 Súper 10 (miércoles17) 01-02-03-04-09-15-20-22-25-27-31-34- 37-44-45-47-48-49-55-66 649 (m 17) 06-07-30-31-34-45 (C 11 R 0) Jòquer 563926 El tiempo en Barcelona, hoy Las temperaturas continuarán hoy estables, aunque no muy altas, y se espera que el sol vuelva a lucir. EFE E. Máxima 16 Mínima 5 OTROS MUNICIPIOS: Manresa 14/2. Girona 15/1. Vic 12/0. Ta- rragona 17/8.
    [Show full text]
  • Candidatures Del PSC-Cpc
    CANDIDATURES PSC-CpC A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2006 BARCELONA 1. José Montilla Aguilera 2. Antoni Castells Oliveres 3. Manuela de Madre Ortega 4. Montserrat Tura Camafreita 5. Miquel Iceta Llorens 6. Ernest Maragall Mira 7. Carme Figueras Siñol 8. Ferran Mascarell Canalda 9. Jordi Valls Riera 10. Lídia Santos Arnau 11. Joan Ferran Serafini 12. Caterina Mieras Barceló 13. Jordi William Carnes Ayats 14. Higini Clotas Cierco 15. Consol Prados Martínez 16. Josep Maria Balcells Gené 17. Rocío Martínez-Sampere Rodrigo 18. Daniel Font Cardona 19. Josep Maria Rañé Blasco 20. Montserrat Capdevila Tatché 21. David Pérez Ibáñez 22. Antoni Comín Oliveres 23. Judith Carreras Tort 24. Roberto Labandera Ganachipi 25. Mila Arcarons Oferil 26. Mohamed Chaib Akhdim 27. Jordi Terrades Santacreu 28. Flora Vilalta Sospedra 29. Rosa Maria Ferrer Valls 30. Maria Teresa Estruch Mestres 31. Josep Casajuana Pladellorens 32. Dídac Pestaña Rodríguez 33. Esperança Aguilà Ducet 34. Bernardo Fernández Martínez 35. Francesc Bustos Garrido 36. Carme Bastida Marco 37. Raúl Moreno Montaña 38. David Aaron López Martí 39. Santi Fontbona Arbós 40. Gemma Mumbrú Moliné 41. Paquita Soriano Raigon 42. Óscar Julio García Cubiña 43. Begoña Iñurria Martínez 44. Salustià Monteagudo Hidalgo 45. Feli Lora Jiménez 46. Isabel Marcuello García 47. Ruben Cabañas López 48. Rosa Maria Puigserra Santacana 49. Roger Pallarols Taylor 50. Jaume Bosch Pugués 51. Elisabeth Pérez Ribas 52. Alejandro Colldefors Bergnes Las Casas 53. Maria José Bautista Moya 54. Eva Ferrer Galceran 55. Maria Salmerón Chacón 56. Ana María Prados Fernández 57. Cristian Munuera Ferradiz 58. Jordi Riba Colom 59. Sandra del Pozo Sánchez 60.
    [Show full text]
  • Edicto De 21 De Noviembre De 2003, Por El Que
    DOGC 4022 – 2.12.2003 ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA 23581 JUZGADOS DE PRIMERA INSTANCIA obligación, además de determinar el emgargo L’Hospitalet de Llobregat, 1 de julio de 2003 E INSTRUCCIÓN de su pensión, puede constituir delito castiga- do con pena de prisión. La secretaria judicial, firma ilegible EDICTO Notifíquese esta sentencia de oficio al Regis- PG-88544 (03.331.022) del Juzgado de Primera Instancia núm. 3 de El tro Civil correspondiente, una vez firme, y a las Prat de Llobregat, sobre procedimiento de sepa- partes, previniéndoles que contra esta resolu- ración contenciosa (exp. 130/2003). ción cabe recurso de apelación dentro de los cinco días siguientes a su notificación. JUNTAS ELECTORALES En el Separación contenciosa (art.770-773 Lec nº 130/2003 que se tramita en este Juzgado Así por esta mi sentencia que dicto, mando EDICTO a instancias de OLIVIA ROMERO CONDE y firmo en el día de la fecha. de 21 de noviembre de 2003, por el que se hacen sobre Proceso especial contencioso separación En cumplimiento de lo dispuesto en el arti- públicos los resultados correspondientes a la se ha dictado Sentencia de fecha 25 de septiem- culo 164 de la Ley 1/ 2000, de Enjuiciamiento proclamación de electos al Parlamento de Cata- bre cuyo fallo es del tenor literal siguiente: “Que Civil, se publica la presente para que sirva de luña de la circunscripción de Lleida. con estimación integra de la demanda interpu- notificación al/a los demandado/s que se halla/ Alfonso Serrano Masip, secretario de la Junta esta por el Procurador Sr. Teixidó Gou, en nom- n en paradero desconocido.
    [Show full text]
  • Catalunya, Xarxa De Ciutats
    Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Recerca per al programa Llegat Pasqual Maragall de la Fundació Catalunya Europa Catalunya, xarxa de ciutats El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya Marc Pradel Miquel Primera edició: octubre del 2016 © Marc Pradel Miquel, 2016 © d’aquesta edició: FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA Pons i Subirà, 3, 08005 Barcelona [email protected] www.catalunyaeuropa.net DISSENY: HOBRA www.hobradesign.com Dipòsit Legal: B 21556-2016 ISSN: 2462-6600 ISBN: 978-84-617-5375-8 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement- CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons Agraïments El desenvolupament d’aquesta recerca ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Catalunya Europa i al programa Llegat Pasqual Maragall que va posar en marxa l’any 2014 el premi de recerca Pasqual Maragall per tal d’analitzar la seva figura i que va ser atorgat a la present investigació. Vull agrair a la fundació la possibilitat de dur a terme aquesta recerca, així com a la Dra. Marisol García del departament de sociologia de la UB, que em va animar a participar en el concurs. Des de la fundació he tingut el suport de diferents investigadors que han donat la seva opinió i les seves visions sobre aquest text i han contribuït a millorar-lo sensiblement: entre d’altres, els dos directors de programes de la fundació durant la realització d’aquesta recerca, Andrea Costafreda i Albert Aixalà, i els investigadors Eloi Serrano, Andrea Norferini i Xavier Ballart.
    [Show full text]
  • Maragall Construirà 42.000 Pisos De Protecció Oficial
    crònicadelcanvi SETMANA DEL 29 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DEL 2003 // Nº1 Maragall construirà 42.000 pisos de protecció oficial Entrevista Pàg.12 Àngels Barceló: Habitatge i barris segurs són prioritaris en el programa del PSC-Ciutadans pel Canvi “Els canvis són bons a Es proposa tots els nivells. Les coses rehabilitar 37.000 s’han de pisos i promoure moure, sinó el lloguer s’enquisten” El pla preveu Tema de la invertir 2.500 setmana Pàg.3 milions d’euros Balanç de l’actuació del en els propers govern de CiU 4 anys El PSC fa el ranking dels Es planteja la 100 fracassos d’Artur Mas rehabilitació inte- gral de 40 barris d’atenció prioritària Sòl a disposició dels promotors públics i dels privats que Els elevats peatges a estiguin disposats les autopistes, un dels suspensos en la gestió a fer habitatge del conseller en cap assequible Pàg.6-7 Propostes per al Els socialistes Camp de Tarragona Falten Pàg.10 anuncien un pla Lluís Miquel Pérez: estratègic per a “Som la segona regió la pagesia i metropolitana i ens cal la unitat de les volen que administracions” Lleida sigui el motor de la se6tmanes El PSC es proposa pel impulsar les grans Catalunya infrastructures agroalimentària canvi pendents a la regió Pàg.9 Lluís Miquel Pérez, cap de llista del PSC a Tarragona 2 crònicadelcanvi Setmana del 29 de setembre al 5 d’octubre del 2003 L’equip de L’equip de la veritat és un grup de treball que analitza l’actuació política i els missatges pre- del 3 al 9 d’octubre la veritat electorals per contrastar-los amb la realitat Dia 3 a les 12 hores Acte de presentació del Autònoms amb model sanitari pel Barcelonès Nord i Maresme, MAS FA CLIENTELISME AMB Maragall amb diversos responsables Barcelona sanitaris i la diputada socia- LES EMPRESES DE TRANSPORTS Acte amb Pasqual Maragall a lista Caterina Mieras, que la “Sala Sony” de Barcelona clourà l’acte.
    [Show full text]