Els seusprimersestudis publicats s’hancentrat enlahistòria localvigatana. Aixídoncs,ésautor deSagals Socials aSecundària.Actualment està finalitzant elsestudis delgrau enCiències Religioses al’ISCRVic. Llicenciat enHistòria perlaUAB iMàster deFormació delProfessorat perlaUdG.Professor deCiències Oriol CasellasiDomènech(Vic, 1986) el context general deCatalunya. des del1931 finsal’immediata actualitat definalsdel 2014 senseperdre maidevista Al llibre queteniu alesmanshi trobareu lahistòria delpartitalaciutat deVic catalana ivigatana i,ambelnousegleXXIs’haconvertit novament enunapeçaclau. Passada ladictadura franquista, Esquerra tornà aserprotagonista al’escena política i conflictius com lamateixa època republicana ilaposterior Guerra Civil. També aVic, ERCencapçalàelgovern municipalenmomentstantintensos en poquessetmaneselpartitpolítichegemònicdelaCatalunya republicana. Esquerra Republicana deCatalunya naixiael19demarç del1931 iesdevenia d’Osona. Quinze anys arrelats alpaís, enfilats alscastells (Associació Cultural Sagalsd’Osona,2012) Sagals d’Osona —onhaocupat càrrecs deresponsabilitat tantalajuntadirectiva com alajunta i delabiografia del’últim Vigatà Il·lustre JoanRiera Rius,l’homebo(AjuntamentdeVic, 2013). També ésautor del’estudi Tradicions popularsvigatanes. La festa majordeVic peralaFundació de l’Ajuntament deVic. Enamorat delmón casteller ilacultura popularcatalana, ésmembre dels Forma partdelConsell delPatrimoni Cultural així com delConsell deConvivència iSeguretat Embat Cultural ielConsell deFesta Majordelaciutat deVic. tècnica— idels Emboirats delaUVIC.

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ORioL CASELLAS Vic, 7 de juliol de 1931 Visita oficial del president Francesc Macià. Una multitud de vigatans van acompanyar-lo des de la Rambla de l’Hospital fins a l’Ajuntament. Dalt de l’automòbil, d’esquerra a dreta: Joaquim Surinyach —regidor que proclamà la República a Vic—, Salvador Dordal —regidor que esdevindria alcalde durant la Guerra Civil—, Marià Serra i Badell —alcalde de la ciutat— i Francesc Macià, que oculta a Josep Bordas de la Cuesta —diputat al Congrés per Esquerra, adscrit a Osona. JOSEP MARIA SAGARRA / ANC-FONS JOSEP MARIA SAGARRA I PLANA història d’esquerra a vic història d’esquerra a viC

oriol casellas

VIC, OCTUBRE DE 2014 1a edició electrònica: febrer 2015

FUNDACIÓ JOSEP IRLA [email protected]

COORDINACIÓ EDITORIAL ARNAU ALBERT JOSEP VALL

SUPORT DOCUMENTAL JOAN ALMACELLAS

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA JOSEP MARIA DIÉGUEZ

FONTS D’IL·LUSTRACIÓ AB Arxiu Bach (Xavier Bach i Puigrefagut), Vic ACR Adrià Costa i Rifà ABEV Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ACOS Arxiu Comarcal d’Osona, Vic AGN Archivo General de la Nación, Mèxic DF AHEA Archivo Histórico del Ejército del Aire, Villaviciosa de Odón AMVi Arxiu Municipal de Vic AMYV Arxiu Miquel Ylla i Viñas, Vic ANC Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès BJT Biblioteca Joan Triadú, Vic CDMH Centro Documental de la Memoria Histórica, Salamanca CMC Carles Molist i Carrera, Manlleu ERC-VIC Esquerra Republicana de Catalunya - Vic FD Família Dordal, Vic FFM Francesc Farrés i Malian, Vic FJI Fundació Josep Irla, Barcelona JCP Jordi Cabanas i Pradell, Vic JPB Jordi Puig i Boix, Vic MFP Maria Ferrer i Puig, Sant Hipòlit de Voltregà MJ Ministerio de Justícia, Madrid ND Nació Digital, Barcelona PEO Patronat d’Estudis Osonencs, Vic RPE Raül Presseguer i Escobar, Vic XM Xevi Mas

DISSENY ORIGINAL JORDI VINYETS BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP IMPRESSIÓ Casellas i Domènech, Oriol, 1986- GRAMAGRAF SCCL Història d’Esquerra a Vic ISBN Bibliografia. Índex 978-84-617-1153-6 ISBN 9788461711536 I. Fundació Josep Irla II. Títol DIPÒSIT LEGAL 1. Esquerra Republicana de Catalunya (Vic, B-18.381-2014 Catalunya) – Història 2. Partits polítics – Catalunya – Vic – Història 3. Republicanis- Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció me – Catalunya – Vic – Història 4. Nacio- total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el trac- nalisme – Catalunya – Vic – Història 5. Vic tament informàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total (Catalunya) – Política i govern – S. XX 6. o parcial en bases de dades i la consulta a través de la xarxa telemàtica o d’internet. Les infraccions Vic (Catalunya) – Política i govern – S. XXI d’aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis. 329.23(467.1 Os Vic)(091)”19/20” Bibliografia......

Epíleg ......

Pròleg, Sumari Introducció...... 3 2 1 Índex onomàstic...... Testimonis orals ...... Glossari desigles...... Annex 3.Presidències localsd’Esquerra aVic...... Annex 2.Resultats d’Esquerra aVic end’altres eleccions...... Annex 1.Resultats d’Esquerra aleseleccions municipalsdeVic... 3.1 LaTransició ilademocràcia...... 1975-2014. Transició idemocràcia ...... 2.3 Clandestinitat...... 2.2 Repressió ...... 2.1 Exili...... 1939-1975. Exili,repressió iclandestinitat sotaelfranquisme...... 1.4 Elgovern municipaldeVic durant laGuerra Civilespanyola ...... 1.3 Esquerra Republicana deCatalunya durant laRepública ...... 1.2 Laformació d’Esquerra Republicana deCatalunya aVic 1.1 Lacreació d’Esquerra Republicana deCatalunya 1931-1939. República iGuerra Civil ...... HISTÒRIA D’ESQUERRA AVIC,OriolCasellas Antecedents ieleccions municipalsdel12d’abril de 1931 . i laproclamació delaRepública . Josep MariaFont...... 205 203 199 169 195 197 167 191 85 85 79 67 67 73 37 13 13 21 17 11 7 5 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 6 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FFM de laGuerra Civil. durant elsprimersmesos Verdaguer número 15 situada alcarrer Seu d’Esquerra Vic Vic, estiu de1936 REGIDOR D’ESQUERRAREPUBLICANADECATALUNYA AVIC(1991-2007) JOSEP MARIAFONT Pròleg he defensat, és el fet que darrere tota organització, en aquest cas d’una orga- eina departicipació políticademocràtica méspropera alaciutadania. na deCatalunya alllarg delaseva història; ifomentar elmunicipalismecom a preservar tota ladocumentació significativa generada perEsquerra Republica- ca iladifusióhistòrica enl’àmbit del’esquerra nacionaldelsPaïsos Catalans; bertat, lademocràcia, lajustícia socialila sobirania nacional;impulsar larecer- persones que, com lageneració deJosepIrla,l’hanbasat enladefensa delalli- difondre elpensamentil’obra política,econòmica, socialicultural d’aquelles mostra delcompliment delsseusobjectiusfundacionals,entre elsqualshiha: Vic il’Arxiu iBiblioteca Episcopal deVic. des López iatot elpersonaldel’Arxiu Comarcal d’Osona,l’Arxiu Municipalde Farrés, Xavier Baliellas,Jordi Puig,MiquelMacià, Adrià Costa, Xevi Mas,Lour- sones iinstitucions queenshan cedit imatges, imoltespecialmentaFrancesc part delarecerca documental. Ennomseu,vullestendre l’agraïment a lesper- d’ara endavant lacura perpermetre, enunfutur, recollir laseva història. de cara el futur, esperant que els responsables locals d’ERC–Vic sí que tinguin que a partir d’ara elperíode recollit enelllibre quedarà perfectament plasmat vantatge tambéhaestat recollida, perl’autor, com unrepte iunanecessitat, ja podria serútildesd’unpuntdevista historiogràfic. Aquesta situaciódedesa- del partitnosempre s’hatingutlavisiódeguardar documentacióqueundia gut de superar ha estat la poca documentació interna. Desgraciadament, des plasmar lahistòria d’entitats. Unade lesprimeres dificultats quel’autor ha- carregat haestat elcompany OriolCasellas,historiador ambexperiència en decisió va serfàcil, iambelresultat finals’hademostrat queencertada. L’en- el 1931, fins avui. A l’hora de pensar qui podia fer-se càrrec d’aquesta tascala nia engeneral, quinaha estat latrajectòria d’ERC–Vic desdelaseva fundació, cessitat dedonaraconèixer, alamilitànciadelpartitenparticulariciutada- querra Republicana deCatalunya aVic. Laidead’escriure’l va sorgir delane- Una ideaque es recull perfectament enelllibre, iquepersonalment sempre Amb el seu suport la Fundació Josep Irla ens ha donat de nou una bona En aquest sentithemd’agraïr alaFundacióJosepIrlal’edició delllibre ibona Aquest llibre que tens a les mans té la intenció de mostrar la història d’Es- 7 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 8 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC al Parlament. a leseleccions d’Esquerra de lacampanya Globus aerostàtic 11 denovembre de2012 Vic, de veure el món. Som nació, aquesta seria la primera tra comunitat que ens vulgui imposar la seva manera ferent tenim dret aviure sensedependre decapal - ta realitat nacional,entenem quecom acomunitat di- és lanaciócatalana. Unavegada conscients d’aques- seva història, perlaseva tradició. Aquesta comunitat rent perlaseva idiosincràsia, per laseva llengua,perla comunitat ni millor ni pitjor que la resta però sídife- que com a personesformem part d’una comunitat, una bàsics. alitat unidearique vullintentar retratar entres punts i unfort esperitconservador, s’hatreballat perfer re- especials, dominadesperlareligió catòlica, latradició tra ciutat, unaciutat ambunescaracterístiques molt des d’un àmbit geogràfic molt concret com és la nos- que hansorgit alllarg delahistòria. de formulacions religioses, filosòfiques,ideològiques... tat. D’aquesta consideració provenen lagran quantitat la felicitat delespersonespodriaesdevenir unareali- tipus de societats a través de les quals considera que posat, històricament, moltes ideesdemoltsidiferents deració, entendrem quelapersonahumanahagipro- que enl’època delsgrecs. Sipartimd’aquesta consi- el qualensmovem, queactualmentésmoltmésampli ment podrem obtenir-la sinol’obté l’entorn socialen tament relacionada amblafelicitat delsaltres idifícil- humanes, en comunitat. La nostra felicitat està estre- viu encomunitat, queensrealitzem, com apersones xar palès.Les persones humanessomun«animal»que avui, però jarecull elquecrec queésnecessari dei- aquell temps, moltdiferent delquepodementendre mal polític».Elsignificat d’aquesta expressió era, en tit puguinesdevenir unarealitat. tal queelsidealsrecollits enelmarc ideològicdelpar- han posat el seu esforç i alguns d’ells la seva vida per organització, hihapersonesambnomicognoms, que que enelcasd’ERC–Vic, com eneldequalsevol altra funciona perellamateixa. Larealitat, però, demostra pensa quel’organització ésunaentitat autònoma que des hihatendència al’abstracció iinvoluntàriament es nització políticalocal,hihapersones.Algunesvega- Partim de la consideració, que comentàvem abans, Des d’Esquerra Republicana deCatalunya deVic, Com deien els clàssics grecs: «L’home ésunani- s’ho mereix. continuar treballant perunprojecte, perunpaís,que neixement, d’agraïment perl’esforç fet id’incentiu per de l’autor, crec que aquest llibre hadeservir dereco- tes vegades senseesperar res acanvi. Ambelpermís llibre ielsqueno, hanactuat demanera altruista, mol- re, mésjust. Tots, aquellsdelsquesurt elseunomal és el nostre partit i, amb això, han fet un país més lliu- aquells que, desdel’anonimat, hanfet possible elque ribar. Novulloblidar, però, alsmésimportants.Tots surten alllarg delmagnífic text quel’Oriolens fa ar- formen. Expressament novullcitarcapnom,elsnoms ció, funciona iésunarealitat senselespersonesquela idea quecaporganització, iERC-Vic noésunaexcep - país lliure sonmésreals quemai. venir: lesperspectives delnostre paísperesdevenir un tre partitsónimmillorables. Ielqueencara quedaper arribar alasituacióactualonlesperspectives delnos- que ERC-Vic haviscut de manera moltintensa, fins a ció alsnoustemps, lescrisisinternes, lesescissions, parició com aprojecte polític.Lanecessitat d’adapta- hem viscutanys difícils,finsi tot hem vorejat ladesa- por, demort.Amblareinstauració delademocràcia, ra franquista, d’exili, derepressió, declandestinitat, de de laGuerra Civil.Quaranta anys denitladictadu- d’extrem risc,finsi tot personal, com va serelperíode Segona República. Acontinuació, enunescondicions en unescondicions complicades com eren lesdela molt altperaquest treball iaquesta lluita,inicialment llar, varen lluitar, ialgunsd’ells varen pagarunpreu que aquest era elmarc ideològicmillorivaren treba- socialment justa. una comunitat lliure. Hemdeserunacomunitat justa, nombre depersonespossible, non’hiha prou amb ser a dir, peraconseguir elmàxim de felicitat pelmàxim societat, entenem queperaconseguir elquevolem, és lem ser independents per implantar qualsevol tipus de ta serialasegonabaseideològica.Finalment,novo- mans elnostre destí. Volem serindependents,aques- base de la nostra ideologia, i volem tenir en lesnostres He començat aquest pròleg intentant transmetre la Des del1931 homesidonesde Vic varen entendre 9 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 10 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ACR dipositant unaofrena floral alseumonumentalaciutat. homenatgen elpresident LluísCompanys enl’aniversari delseuafusellament, Els militantsmésveterans d’Esquerra aVic, JaumeVallès, JoanFreixanet iJoanColom, Vic, 15d’octubre de 2008 HISTORIADOR ORIOL CASELLAS Introducció nya. D’ell heheretat l’interès per lahistòria iperlapolítica delnostre país,Catalu- bres, nitampocm’hauriapogut introduir tantenla secció locald’ERC deVic. Si nofos perellmaim’hauriadedicat aaquestes coses deremenar papersilli - opinions periòdiquesdeltext il’haver-me destruït paràgrafs sencers. recerca documental i la implicació mostrada en tot el procés d’edició de l’obra. ció, dades, documents,fotos... lamajoriadelsqualsapareixen enaquest volum. cal deVic ambquim’heentrevistat iquem’hanproporcionat molta informa- ment, tantpelqueesvolia com perquanesvolia. deixat treballar almeuaire tot ipassar-me moltdelsterminis plantejats inicial- de lasecció localdeVic, laconfiança dipositada enmi. També perhaver-me multiplicat considerablement finsal resultat actual. ri ambcom éselpropi partit.Aixídoncs,lesquaranta pàgines originalss’han jectiu finald’unaCatalunya millor, que resumir-la tanthauriaestat contradicto - nistes, eleccions, obra degovern, políticadesdel’oposició, isempre ambl’ob- decaps. que, pertant,emportariaforça méstemps defer-lo, itambébastants mésmal- ment inicialnopodiaseriquelacosa creixeria devolum considerablement i passar-lo alsmilitantsi/o donar-loalsassistents aactes delpartit. l’objectiu era tenir undocumentd’unestrenta oquaranta pàginespertalde Catalunya deVic emvan demanardefer unrecull històric delpartitalaciutat, principi havia deser. Quandesdelasecció locald’Esquerra Republicana de I finalmentalmeupare, enLluísCasellas,aqui voldria dedicaraquest llibre. A lameva mare MontseDomènechperquè sempre hi és. A enJosepMariaDiéguez perlacorrecció lingüística. També vull agrair a la Lídia Colldelram i la Rosa Bayot les seves revisions i Un agraïment moltespecialalaFundacióJosepIrlaperl’enorme tascade Alhora, ungran agraïment alesdiverses personesmilitantsdelasecció lo- Per tant,aprofito aquíperagrair aenJosepMaria Font ienJordi Bertran, La història d’ERCéstanllarga, ambtantsaltsibaixos, ambtantsprotago- Poc després decomençar atreballar-hi ja vaig veure queaquest planteja- Aquesta obra queteniu alesmanséscompletament diferent delqueenun 11 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 12 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC és Salvador Dordal. per l’extrem dret i Badell.Elpenúltim Padrissa iMariàSerra Francesc Macià,Ramon sep Bordas delaCuesta, x, Joaquim Surinyach, Jo- D’esquerra adreta: x, Visita delpresident Macià. Vic, 7dejuliol1931 / AB XAVIER BACH PUIGREFAGUT 1 República iGuerra Civil 1931-1939 1 dentistes mésradicals com elsmembres d’Estat Català, irepresentants d’enti- Lluís Companys ielseuPartit Republicà Català. També s’hitrobaven indepen-

lacreació d’Esquerra R 1.1 sobretot la voluntat del grup de gura deFrancesc Maciàfou lamésdestacada, darrere l’aparició d’ERChihavia destacades delapolíticaiintel·lectualitat catalana delmoment.Sibélafi- canisme il’esquerra. La dictadura transformà iradicalitzà elcatalanisme portant-locapalrepubli- tadura, encontinuar sentmonàrquica, perdé l’hegemoniapolítica a Catalunya. lista, quehavia sigutelpartitmésimportant delcatalanisme abansdeladic- vador perpassar aserunmoviment d’esquerres irepublicà. LaLligaRegiona- entre 1923 i1930. Elcatalanisme políticdeixà desermajoritàriamentconser- de l’agressió soferta alllarg deladictadura delgeneral MiguelPrimodeRivera, del catalanisme il’esquerra política, fou engran mesura unaresposta davant ca espanyola. del 12 d’abril, eleccions queportarienalaproclamació delaSegonaRepúbli - manes devidaguanyà majoritàriamentaCatalunya leseleccions municipals Esquerra Republicana deCatalunya. Aquest partit,ambmenys dequatre set- Conferència d’Esquerres Catalanes celebrada alFoment Republicà deSants:

La formació d’ERCva comptar amblaparticipaciódediverses personalitats La formació d’ERC,aixícom l’aparició dediversos partitspolíticsde l’òrbita El 19 de març de 1931 apareixia un nou partit polític a Catalunya, fruit de la català. talanisme ielsocialisme perfer unacandidatura unitària iaixípotenciar elrepublicanisme del 1928. Desdelsetmanari propugnaven laconcentració degrups ipartitsdel’àrea del ca- L’Opinió. Setmanari socialista, era unapublicaciócatalanista irepublicana, sorgida elfebrer i laproclamació delaR epública epublicana deCatalunya L’Opinió, 1 així com personatges de l’òrbita de 13 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 14 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ANTONI ROBERT Ramon Padrissa iManuelSala. com MariàSerra iBadell,Ferran Buxó, Salvador Dordal, Modest Nicolau, JoanOller, Moment enquèJoaquimSurinyach proclama laRepública acompanyat d’altres regidors Vic, 14d’abril de1931 ma. Laseva figura políticas’havia forjat alesBorges sonatge moltconegut i estimat, ambungran caris- cià alcapdavant d’ERCfou clau, jaqueera unper- l’abril del1931, elfet decomptar amblafigura deMa- del Partido Republicano RadicalSocialista. ció Republicana de Catalunya— i Marcel·lí Domingo — i Formiguera —d’Acció Catalana­ là ilaUnióSocialista deCatalunya—, ManuelCarrasco Jaume Aiguader —amb doble militància a Estat Cata - clandestina hi anaren quatre representants catalans, i quinestat s’implantariadesprés. Enaquesta reunió de com fer caure lamonarquia borbònicad’Alfons XIII, tants deforces republicanes id’esquerres perparlar s’havien reunit aSantSebastià, alPaís Basc,represen - les eleccions d’aquesta manera. Jal’agost del1930 derivaven. tava farta de reis i dels governs dictatorials que se’n que era elquelagent volia. Lapoblaciócatalana es- eleccions alamajoriadepoblacionsCatalunya, ja biscit republicà. Iaixò va serelqueelsféu guanyar les fer, ésadir, ladeplantejar elscomicis com aunple- més aviat poc.ERCva fer l’únicacampanya quepodia sobre la monarquia i de programa electoral n’hi havia jades arreu del’Estat espanyol com aunreferèndum eleccions municipalsdel’abril del1931 foren plante- afins s’havien fet ambelgovern municipal.Iésqueles talans on les candidatures d’ERColauniódegrups de partitipolíticalocalalsdiversos municipisca- com hemdit,delsmembres delsetmanariL’Opinió. complien aquests requisits ideològicsfou sobretot, me moderat. Laidead’ajuntar elsdiversos grupsque catalanistes, laics,federalistes ipròxims alsocialis- versos aspectes polítics isocials: eren republicans, amb Maciàalcapdavant, arribava jaals16.000 afiliats. bassaires. Pocs diesdesprés, elnounat partitpolític, 2 reu delpaís, tats, centres icasalscatalanistes i/o republicans d’ar- A Catalunya, idavant l’escenari deleseleccions de També alaresta del’Estat espanyol esplantejaren Ràpidament s’haguédecrear tota unaestructura Els impulsors de la creació d’ERC coincidien en di- vals al’actualitat, 650anys, p. 300. Història delaGeneralitat deCatalunya. Delsorígensmedie- 2 aixícom delsindicat agrícola UniódeRa- —, Macià Mallol—d’Ac- ció Ibèrica: proclamant laRepública Catalana dinslaConfedera- ció deFrancesc Maciàdesdelbalcó delaGeneralitat sant. Va seraleshores quanesproduí lajamíticalocu- çà capalaplaçaSantJaumeveure quèestava pas- ressò delqueacabava defer Companys, esdespla- d’esdeveniments. LapoblaciódeBarcelona, fent-se República. Això desencadenà una allau imparable havia sortitelegitregidor alacapital—iproclamà la decidí irrompre al’Ajuntament barceloní —Companys destacat. Per iniciativa pròpia, quasi com un rampell, plegat itingueren LluísCompanys com aprotagonista là lidonava encara méscarisma. nyol ihaver evolucionat finsal’independentismecata- conegut pertothom, ielfet d’haver sigutmilitarespa- timat irespectat perpràcticament tothom. Maciàera ble català, com ungran patriarca detot Catalunya, es- Macià era «l’Avi», unamenadelíderespiritualdel po- gades sensevinculaciódirecta ambcappartitpolític. dament desdel1907 finsel1923, lamajoriadeles ve- Blanques, onhavia sortitelegitdiputat ininterrompu - Els fets del14d’abril foren eldesencadenantdetot tat que ens hemdonat idelajustícia que, ambl’ajut de vocador icom untraïdor alaPàtria. República Catalana, serà considerat com unagent pro- gués arribaralsacrificidela pròpia vida. a fer-la prevaler pelsmitjans que siguin,encara quecal- tadans deCatalunya que esconjurin ambnosaltres per les esperances, ensconjurem idemanematots elsciu- moments llurvoluntat. ble espanyol ielcatalà expressaran quinaésenaquests President delGovern deCatalunya, esperant queelpo- tià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de ratificat elsacords presos enelpacte deSantSebas- panyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb elqualhem ca Catalana com Estat integrant delaFederació Ibèrica. ens acabadedonarelseusufragi, proclamo la Repúbli- Esperem que tots sabreu fer-vos dignes delalliber- Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes D’acord ambelPresident delaRepúblicafederal es- Interpretant elsentimentielsanhelsdelpobleque «Catalans: 15 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 16 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC AMVi a Vic. de laRepública Catalana Ban deproclamació 14 d’abril de1931 ca derrota alaGuerra del1714 deSuccessió. bòlic pelcatalanisme, jaquenoexistia desde la fatídi- de tornar atenir laGeneralitat era quelcom molt sim- després d’haver estat refrendat pelpoblecatalà. Elfet de DéuNúria,tot iqueseriaretallat aMadridunany l’Estatut d’Autonomia redactat alSantuaridelaMare vern quedaria fixat legalment uns mesos més tard en poders per poral’independentisme català. L’autogo- nya ipropicià queaMadrids’accelerés eltraspàs de panys enelrestabliment delaGeneralitat deCatalu - d’efecte, aconseguí transformar elrampell deCom- d’autogovern per Catalunya. Macià,ambelseucop el govern central hauriadefer algunesconcessions si havien derenunciar alnomdeRepública Catalana, cià, molthàbil,diguéquenoespodiafer enrere, ique ver-hi duesrepúbliques diferents dinsd’Espanya. IMa- amb Maciàimirar deconvènce’l que no podien ha- lí DomingoiLluísNicolau d’Olwer— pertaldeparlar membres —Fernando delosRíosielscatalans Marcel· panyola envià aBarcelona el17d’abril algunsdelsseus sa delpoder. pel quèfeien elscatalans queperlaseva pròpia pre- cià iràpidament posaren elcritalcel, méspreocupats nyols javan veure ambalarmisme laproclama deMa- vern central. cara nos’havia acordat res ambeltot just nounat go- là idefinialanova República com a federal, quanen- a Madrid,Maciàdonava perconstituït unEstat Cata- Així doncs,elgovern provisional delaRepública es- Com sempre ha passat, però, els republicans espa- Aixídoncs,abansqueesproclamés laRepública Catalans, sapigueufer-vos dignesdeCatalunya.» per lafraternitat detots elshomesidetots elspobles, nostre poblerenaixent perafermar lapauinternacional. rim aportar-lostot elnostre esforç itota l’emoció del de lamonarquia borbònicaquehemabatut, ielsofe- los queespiritualmentestiguin alnostre costat ienfront tra veu atots elpoblesd’Espanya idelmón,demanant- i tot sicalgués,nopodemperdre. tals com sónelsdrets delshomesipoblesi,morint tots, anemaestablir. Ensapoiemsobre coses immor- Per Catalunya, pelsaltres pobles germans d’Espanya, En proclamar la nostra República, fem arribar la nos- 4 3 dors sobre untotal de19. JoaquimSurinyach, perso - amb majoria absoluta ja que sortiren escollits 11 regi- de l’abril de1931. conjuntament ambelPCRaleseleccions municipals de ladictadura dePrimoRivera, iespresentaren versos moviments obrers delaciutat durant elperío - Aquest últimera un nucliquehavien articulat elsdi- bre del1931. laformacióEsquerra d’ R 1.2 per Pere Vinyoles iVivet, del16demarç del1931: cle alDiarideVich, mitjàlocaldelpropi partit,signat tit catalanista irepublicà quedava plasmat enunarti- a laciutat deVic. L’objectiu iideologia delnounat par- política querepresentava elcatalanisme conservador ment pocdesprés. Catalunya Vella era l’entitat sociali pia Catalunya Vella ambquis’enfrontarien electoral - dels seusmembres destacats havien sorgit delaprò- ment ambelcatalanisme ielrepublicanisme. Alguns centre-esquerra moltmoderada, identificadabàsica- Acció Republicana deCatalunya. Era unaformació de del 1931 apartirdelareunificació d’Acció Catalana i d’ERC a Vic. El PCR era un partit polític sorgit a inicis guns delsseusmembres elsquicrearen lasecció local lític queprecedí ERCalacapitalosonencaiforen al- Aquesta candidatura, PCR-GO, guanyà leseleccions La delegaciólocald’ERCaVic noescreà finsl’octu- un règim dellibertat perellielseupoble.» ha d’ésser l’aspiració detot ciutadàquecerqui idesitgi nya, had’ésser l’aspiració detot boncatalà, iRepública ca, però primeríssimament una cosa quel’altra. Catalu- compte quelaseva solafinalitat ésCatalunya iRepúbli- sa elnovell Partit Catalanista iRepublicà.Caltenir en precisament portaracaplatascaadmirable quesupo- El Partit Catalanista i Republicà va serel partit po- ca ieleccions aVic. 1900-1931, p. 183. TORNAFOCH, Xavier. Delcaciquismea lademocràcia. Políti- Diari deVich, 16demarç de1931, p. 1. municipals del12d’abril de1931 de Catalunya aVic. Antecedents ieleccions «Per assolir lesaspiracions delnostre poble, calia 4 Esféu apartirdelPCRiGrupObrer. epublicana 3 17 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 18 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC organitzada perl’Ajuntament deVic aTorroella deMontgrí. Comiat del’alcalde MariàSerra iBadellalsnensnenesdelaColònia Escolar Vic, estiu de1931 7 6 5 democràtics. fensor delaclasse treballadora aixícom delsvalors Rivera, i ja en aquest períodeesdestacà com a de- del 1930, després delafidictadura dePrimo de vern local provisional com a segon tinent d’alcalde des PCR-GO. Surinyach, amés,havia format partdelgo- sa iMariàSerra iBadell,tots ellsdelacandidatura del fou elcandidat mésvotat, seguitperRamonPadris- passaria aformar partd’ERCeldesembre del1931, natge moltdestacat delmoviment obrer vigatà ique Manuel Carrasco iFormiguera. des delapolíticacatalana com Antoni Rovira iVirgili o tà, enelqualparticiparen personalitats tandestaca- míting multitudinarilanitdel10d’abril, alTeatre Viga- color republicana albalcó del’Ajuntament iféu també quim Surinyach fou l’encarregat d’hissar labandera tri- plaça delaConstitució perplaçade laRepública. Joa- guda d’Alfons XIIIperavinguda deFrancesc Macià,ila cesc Maciàitambés’aprovà elcanvi denoml’avin- en laqualciutat s’adheria alaproclamació deFran- A més,s’aprovà unadeclaració del’Ajuntament deVic el 16d’abril del1931 ensessió plenàriaextraordinària. ció delaRepública: dos diesdesprés delavictòria, eldiadelaproclama- ció delpropi PCR,s’expressava ambelssegüentsmots sa del’època. Per exemple, elDiarideVich, publica- tegés enaquests termes quedareflectit enlaprem- monarquia, ielfet queaCatalunya ial’Estat esplan- tejaren leseleccions enclaudereferèndum sobre la Marià Serra iBadellfou nomenat noualcaldedeVic Des delacandidatura delPCR-GOtambéesplan- i quequijugaambfoc arribaundiaqueescrema. [...]» cles ferris, deuhaver vist queamb el poblenos’hijuga, anys, tancadalabocaioprimitelcor ambunstenta- va. La monarquia, ara, després de tenir-nos durant uns bat d’esquerdar eldarrer idèbilpetxe quel’aguanta- Diari deVich, 14d’abril de1931, p. 1. Diari deVich, 11d’abril de1931, p. 1. Vic (1930-1936), p. 24. TORNAFOCH, Xavier. «[...] La monarquia, ha rebut un cop mortal. S’ha aca- 5 Lacandidatura havia organitzat ungran El catalanisme republicà a la ciutat de 6 7 amb alegriapelsvigatans: pacífica, senseincidents remarcables, i va ser rebuda un discurs.Laproclamació delaRepública aVic fou 10 9 8 tada perlapremsa del’època: dura delnoualcaldeiconsistori tambéensarribarela- amb l’antiga políticamunicipal,que desdefeia anys i nuel Salaocuparen lestinences d’alcaldia. Les eleccions suposaren untrencament absolut Esteve Costa, Joaquim Surinyach, Ferran Buxó i Ma- Catalunya, alaRepública,Maciàillibertat.» parar demanifestar-se, is’anaven succeint elsvisquesa la Ciutat. quals ambtots elshonors,foren posadesalaCasade eren exhibies lesbanderes catalana irepublicana, les Més tard s’organitzà un nodrida manifestació enla qual s’anava seguidamentahissar labandera republicana. prés dedirigirunabreu al·locucióalpoble, diguéque que va fer-se càrrec delgovern delaciutat. elegits diumenge passat, s’havien constituït en comitè anaven esdevenint animats. Elsregidors republicans, oficines del Partit Catalanista iRepublicà.Elscarrers moment, la bandera esmentada onejava albalcó de les la balconada principallabandera republicana. Enaquell missió va pujararecabar del’Ajuntament quehissés a un viscalaRepúblicaqueéscontestat unànimement.» bé pelquesentvers larepública naixent. Acaba donant càrrec éspelgran amorquesentvers laciutat, itam- ta emoció dóna les gràcies i afegeix que si accepta el bastó d’Alcalde iaquest ocupalapresidència, iambfor- qual ésvitorejat. Diari deVich, 17d’abril de1931, p. 2. AMVi. Llibre d’actes delPle16 d’abril de1931. Diari deVich, 16d’abril de1931, p. 1. Fins a altes hores de la nit,l’entusiasme públic nova [...] Finalment, elregidor electe JoaquimSurinyach des- «L’expectació anava creixent permoments,iunaco- El senyor Surinyach fa entrega alsenyor Serra del «Per unanimitat el éselegitdonMariàSerra Badell 9 Lainvesti- 8 10 19 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 20 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ACOS-FONS PIETX Manifest proEstatut. Juliol de1931 11 i 1.416 perl’Acció Ciutadana,elpartittradicionalista. 3.857 vots perPCR+GO, 3.157 vots perCatalunya Vella, dà amassa distancia de lacoalició PCR+GO. Entotal Vic fou lacandidatura deCatalunya Vella, que noque- de consistoris anteriors. Lasegonaforça alaciutat de Només 4dels19regidors elegitshavien format part vació quasitotal delpersonalpolíticdel’ajuntament. nisme mésmoderat. Representaren, amés,unareno- panys estava enmansdeltradicionalisme i/o elcatala- tic, socialieconòmic delsanys deRepública. i queseriaprotagonista delcreixent radicalisme polí- cable delscamperols osonencsalllarg delsanys 1930, l’amenaça deldesnonament,unproblema moltremar- destacava el pagès Josep Fabregó, qui tenia a sobre cola delaPlana Vic s’adheriren alnoupartit.Hi rolat, peraixò ungrup de pagesos del Sindicat Agrí- saven elpledret políticdelesdones. vida de la classe treballadora. Al mateix temps, defen- així com ladefensa dels drets icondicions laborals ide bàsic delpartitera lallibertat nacional deCatalunya, el Duran i Bach i els regidors a l’Ajuntament. El principi primer consell directiu va serpresidit pelmetge Manu- local vigatana, quedà conformada afinals del1931. El obrers guanyaren atotes lespoblacionsdelacomarca. reu, lescandidatures afinsqueaglutinaven i republicans 1931, isibé no es presentaren ambaquestes sigles ar- més importantaOsonaenleseleccions del’abril del ve Costa, ManuelSala,Ferran Buxó iJoanCodinachs. dors que continuaren al PCR eren Ramon Rovira, Este- tament vigatà finsaprincipisdel1934. Elscinc regi- El govern municipald’aquesta coalició governà l’Ajun- tament ambERC,els5regidors quemantenien. així, elPCRcontinuà existint iformant govern conjun- regidors municipals pertanyents a ERCcom atal.Tot i mon Padrissa iJoaquimSurinyach foren elsprimers de, Modest Nicolau, JoanOller, Salvador Dordal, Ra- d’ERC. MariàSerra iBadell quecontinuà com aalcal- l’Ajuntament deVic enconstituir-se elgrupmunicipal També es posava èmfasi en la condició del campe- Esquerra Republicana deCatalunya, com asecció El Partit Catalanista Republicà fou laforça política El 23dedesembre esformava unnoucartipàsa Diari deVich, 13d’abril de1931, p. 1. 11 esquerra R 1.3 13 12 res mésdestacades delsgoverns deManuelAzañaa Civil impedílaseva realització. litzaren cadaany finsqueel1936 l’esclat delaGuerra sortí dedonacionsciutadans.Les colònies esrea- dà, talicom demostra elfet quepartdelpressupost grí. Aquestes colònies reberen unamplisuportciuta- un mes,traslladaven elsalumnesaTorroella deMont- nitzades desdelconsistori idurant aproximadament classe obrera vigatana. Aquestes colònies eren orga- es escolars alaCosta Brava peralsalumnesfillsdela les aulesdeescoles jaexistents. treure lesimatges delmonarca borbònicAlfons XIIIde ment passà aserenllenguacatalana. També esvan úniques escoles públiquesdelaciutat. tat unany després. Finsaladècadade1970 foren les lars fins el 1934, i foren reconeguts oficialment per l’es- i així,nocomençaren afuncionarcom acentres esco- plis, funcionals,acollidors, ambmoltallumiespai...Tot les condicions delsalumnes.Eren edificisbonics,am- Les noves escoles suposaren un gran canvi imillora de a l’HortadeSantJosepil’avinguda d’Anselm Clavé. municipal JosepM.Pericas. Aquest centres s’ubicaren l’ensenyament primari, que foren obra del’arquitecte s’aprovà lacreació deduesescoles públiquespera re, d’òrbita republicana icreada el1906.Aixídoncs, zat pelclergat nomésambl’excepció del’Escola Lliu- infantil il’abastiment d’aigües peralaciutat. pectes delsqualsVic tenia ungran dèficit:l’educació Badell, fixà la seva tasca de govern sobretot en dos as- La creació d’escoles primàriesfou unadelesmesu- Al mateix temps, escomençaren a realitzar colòni- Un delscanvis méssignificatius ésquel’ensenya- Pel quèfa al’ensenyament, aVic estava monopolit- El govern localvigatà, encapçalat perMariàSerra i durant laSegonaR (1931-1936)», aAusa, núm.157, 2006,p. 408. durant laSegonaRepública: L’ensenyament públicaOsona CASANOVAS, J;SOLER,iTORT, A. «L’impuls del’educació (1931-1936)», aAusa, núm.157, 2006,p. 406-407. durant laSegonaRepública: L’ensenyament públicaOsona CASANOVAS, J;SOLER, J;iTORT, A.«L’impuls del’educació epublicana deCatalunya epública 13 12 21 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 22 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JOSEP MARIASAGARRA /ANC-FONS JOSEP MARIASAGARRA IPLANA el projecte d’Estatut d’Autonomia queseriaaprovat enreferèndum afinalsdejuliol. Coincidint amblaFesta Major, elpresident Francesc Maciàvisitalacapitald’Osonaperdefensar Vic, 7dejuliol1931 16 15 14 una xifra prou considerable. inferiors respecte aaltres territoris però tot iaixísent me —el1930— rondarien el26%delapoblació, molt fa alaprovíncia de Barcelona, lesxifres d’analfabetis- ribant al50%delapoblacióenalgunsindrets. Pel que els índexs d’analfabetisme eren desproporcionats, ar- l’Estat iFrancesc MaciàaCatalunya. Arreu del’Estat l’aigua del riuTer, desdelafinca Conanglell. Els re- Vic. Catalunya Vella defensava elprojecte deportar canalitzar l’aigua desdeForat Micó, alriuGes,finsa propostes. Elsrepublicans defensaven elprojecte de anys allargant-se sensesolució, iésqueexistien dues d’aigua alaciutat. Era untema delicat iqueportava d’història delaGeneralitat deCatalunya: trol. Com podem llegir en l’obra sobre els 650 anys es veia com un fet primordial i se’n volia tenir el con- construït unes11.000 entotal. coles, quanenelsúltimsvintanys noméssen’havien sos, laRepública havia creat mésde7.000 noves es- autèntica febre constructora. Enpocmésdedeume- coles mésatot elterritori estatal. Esdesenvolupà una l’estat. Calculàquealmenys s’havien defer 27.000 es- fou undelsimpulsorsdelaconstrucció d’escoles atot L’altre gran problema quepatia Vic era l’arribada Des deCatalunya lamillora del’ensenyament públic El ministre d’Instrucció Pública,Marcel·lí Domingo, na alesCorts constituents.» l’únic que no va votar favorablement laminoria catala- tiva. L’article de l’Estatut dedicat a aquesta qüestió fou ment adeixar enmansdelaGeneralitat latascaeduca- tats espanyols també, jaqueesvan negaraferrissada- el seupatrimoni cultural iapodertransmetre’l; elsdipu- poder organitzar tot l’ensenyament públic,adefensar vals al’actualitat, 650anys, p. 315. Història delaGeneralitat deCatalunya. Delsorígens medie- 74. JACKSON, La RepúblicaEspañolaylaGuerra Gabriel. Civil,p. (1931-1936)», aAusa, núm.157, 2006,p. 395. durant laSegonaRepública: L’ensenyament públicaOsona CASANOVAS, J; SOLER,J;iTORT, A.«L’impuls del’educació «Catalunya donava unagran importànciaalfet de 14 16 15 oficial del règim ala comarca: premsa apareguda alsetmanariAusona, publicació gloriar el règim, tal i com podem veure en la nota de anys deretard, itot iaixíencara elsservípervana - l’acabaria finalitzantladictadura franquista ambvint el 1952. Elprojecte ideat icomençat pelsrepublicans de Forat Micó tot iquenos’acabaria completant fins publicans, engovernar aVic, executaren elprojecte 17 guessin méspesque lesurbanes(on elspartitscom el bitants, n’aportava 9. Això féu queleszones rurals tin- lament n’aportava 19. Oristà, ambpocscentenars d’ha - aportava 12vots (regidors) iVic ambmés de13.000 so- tiu moltalt.Per exemple, Torelló amb5.000 habitants amb moltpocshabitantstenien unnombre representa- presentació del districte. Així, poblacions deldistricte hi havia proporcionalitat entre nombre devotants ire- datura delPCResva veure perjudicada pelfet queno districte deVic alavotació. S’hadedirquelacandi- ge devots de202 a151,queeren elsqueaportava el El candidat conservador va guanyar per un estret mar- ferrer pelPCRiAntoni Calderó perlaCatalunya Vella. ajuntaments. AVic espresentaren Francesc MariaMas- nomia, ilesferen elsrepresentats electes delsdiversos la Generalitat quehauriaderedactar l’Estatut d’Auto- per elegirlacomposició delaDiputacióProvisional de tat. Les primeres votacions foren lesdel 24 demaig rents eleccions ivotacions enelsideCatalunya il’Es- diversos carrers delaciutat. principi delaGuerra Civil, aixícom lacanalitzacióen obres ja començades per l’Ajuntament municipal al quació delCastell d’en Planesperrebre l’aigua, eren com laconstrucció delapresa deForat Micó ol’ade- I mentre s’anava governant a Vic, hi hagueren dife - Mai digueren elsfranquistes, quepartdelprojecte, BA ESPAÑA!» samos nuestro júbilogritando:¡VIVA FRANCO! ¡ARRI- deras queanuncian tan magnoacontecimiento expre- Castell d’en Planes.Alsaludarbrazo enalto alasban- de febrero de1952, llegóelaguaenlosdepósitos del Ausona, març de1952, p. 1. «¡¡EL AGUA ENVICH!!Enlamañanadeayer, día29 17 23 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 24 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ABEV a laciutat deVic. fundacional d’Esquerra amb elmanifest Portada deldíptic Desembre de1931 19 18 gran escala». marca, tantquefinsi tot esparlava de a «caciquisme ges, quecondicionaren elvot encerts indrets delaco- crítiques capalesaccions caciquilsd’alguns personat- sin transformat en representació. Tampoc faltaren les PCR tenien majorsuport)iaixò causàqueno elveies- lanistes republicans: ria fou tantcontundent quesorprenia alspropis cata- nyava a totes les circumscripcions catalanes. La victò- Moret va aconseguir el50,2% delsvots aVic. ERCgua- il·lustre com ManuelSerra iMoret, delaUSC.Serra i nya fou lamésvotada. Undelscandidats era unvigatà ra d’ERCencoalició amblaUnióSocialista deCatalu- tituents, eldiumenge28dejuny de1931. Lacandidatu- Provisional delaGeneralitat iaquest fou Calderó. va unsolrepresentant alacomposició delaDiputació fou acompanyat peruna gran massa depoblacióen parlament desdelbalcó delaCasaCiutat. Macià el propi Francesc Maciàvisitàla ciutat deVic iféu un Pocs diesdesprés hihaguéeleccions aCorts Cons- Una setmanadesprés deleseleccions, el7dejuliol, se delluites.» una impetuositat fins avui inconeguda enaquesta clas- da devots elshadonat larepresentació delpaísamb també delamàximaresponsabilitat. d’aquesta elecció revestits delmàximprestigi ipertant, fer-ho, queelshomesdel’Esquerra Catalana, sortiran d’elecció semblant.Calreconèixer, iseriatemerari no vant, però pensoquenotrobaríem aEuropa uncas ment devots, unacopada ambtotes lesdelallei. porcions. Mésqueunavictòria electoral ésunacapara- magnitud d’aquest triomf i les seves fantàstiques pro- lunya, encara enshareservat unagran sorpresa: ésla que tothom preveia eltriomfdelesEsquerres deCata- Diari deVich, 30dejuny de 1931, p. 1. Diari deVich, 26demaig1931, p. 1. Diari deVich, 23demaig1931, p. 1. Macià ielsseushomeshohanaconseguit iunariua- [...] No conec estadística electoral nitinc dades alda- «El resultat deleseleccions dediumenge, ambtot i 18 Endefinitiva, eldistricte de Vic aporta- 19 dell expressà: ria celebrada el21dejuliol.L’alcalde MariàSerra iBa- tatut unsdiesabans,ensessió plenàriaextraordinà- ren finsa400.000 firmesa favor del’Estatut. vots ilesdonescatalanes, quenopodienvotar, recolli- dum. Altotal deCatalunya elSíva obtenir el99%dels l’Estatut is’havia aprovat majoritàriamentenreferèn- via format elgovern delaGeneralitat, s’havia redactat s’havien constituït lesCorts—, queaCatalunya jas’ha- nyol encara estaven descobrint què eren —encara no Vich delmateix dia: tot momenttalicom ensrelata lacrònica delDiaride 21 20 gatanes firmaren a favor de l’Estatut. més 11,i9vots foren enblanc.Amés,1.822donesvi- cens, elsíva obtenir 3.761 vots, mentre queelno- qüestionable. AVic, ambunaparticipaciódel90% que es redactà alsantuaripirinenc.Elresultat fou in- Catalunya, tambéconegut com aEstatut deNúria,ja hagué elreferèndum sobre l’Estatut d’Autonomia de L’Ajuntament de Vic s’adherí i aprovà el text de l’Es- Pocs diesdesprés, el2d’agost delmateix 1931, hi llargament ovacionat.» veis quen’hadetenir ara Catalunya solament.Haestat de fer. Haparlat del’exèrcit voluntari, idetots elsser- narien a Catalunya i dirien al poble que és ço que han Corts Constituents, iquesiaquestes nol’aproven, tor - ble anirien a Madrid per tal de defensar l’Estatut a les parlat alpoble. balconada principaldelaCasaComunal, idesd’allí ha multitud haovacionat elPresident. Aquest, hapujat ala nostra Ciutat ialcapdamuntdelcarrer Verdaguer, una das delaCuesta, s‘ha emprès lamarxa vers Vich. Ala Fetes lespresentacions perpartdeldiputat electe Bor- ha estat rebut pel poble i per l’Ajuntament del mateix. vana d’automòbils l’esperaven al veí poble de Tona on litat deCatalunya, Francesc Macià.Unaimposantcara- ribat alanostra Ciutat l’il·lustre president delaGenera- Diari deVich, 3d’agost de1931, p. 1-2. Diari deVich, 7dejuliol1931, p. 3. Ha dit,enresum, queellsamblaconfiança delpo- «Avui pocmésomenys delaunatarda, haar - 20 21 A l’Estat espa- 25 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 26 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI al Parlament. de leseleccions durant lacampanya Portada deLluita 4 denovembre de1932 cumscripcions en què estava dividida electoralment lició ambl’USC,guanyaren àmpliament alescinccir- Virgili, entre d’altres. Les candidatures d’ERC,encoa - vigatà de naixement Josep Dencàs, i Antoni Rovira i destacades com Francesc Macià, Lluís Companys, el ERC. Alesllistes d’ERCs’hitrobaven personalitats lista deCatalunya queespresentava coaligada amb Serra i Moret, vigatà de naixement, de la Unió Socia- Jardí. Elcandidat mésvotat aCatalunya fou Manuel 23 22 sufragis. guanyant àmpliamentalaLligaqueobtingué34.489 celona lacandidatura d’ERC obtingué59.552 vots, tenars devots. Altotal delacircumscripció deBar- candidatures com el BOC obtingueren uns pocs cen- 3.201 delaLliga i1.232perlaDreta (carlins). Altres na guanyà ERC,queobtinguéfinsa5.945sufragis, per tingué 982 vots per 1.188 de la Lliga. A la resta d’Oso- vembre del1932, alParlament deCatalunya, ERCob- Catalunya Vella desdeljuny. a laciutat. LaLligahavia reemplaçat lacandidatura de ga Regionalista s’imposàatots elscomicis posteriors del quepassava alaresta deCatalunya, iésquelaLli- ERC deixà deserelpartitmajoritariaVic adiferència drilenya, ifinalment retallat. des delsescons parlamentarisides de lapremsa ma- tut deNúriaseriafustigat des d’abans deserestudiat Madrid perserdebatut alesCorts espanyoles. L’Esta- Així doncs,veiem com aleseleccions del20deno- A partirdel1932, però, assistim aunfet peculiar. El propi president Maciàlliurà l’Estatut enpersonaa grandesa deCatalunya.» és laclaudenostra llibertat. Votar-lo, ésvotar perla ànima. L’Estatut queespresenta alavostra aprovació, lemne, amblaveu tremolosa tot ielgoigdelanostra rit, noté res d’estrany quearribemenaquesta hora so- llibertat delaterra ambtota laforça delnostre espe- hem estat catalanistes, elsquehemdesitjat sempre la ciona perlaseva transcendència. Elsquetota lavida de satisfacció el presidir, també em corprèn i m’emo- Diari deVic, 21denovembre de 1932, p. 1-2. Diari deVich, 22dejuliol1931, p. 1. «Sessió memorable, sessió històrica quesim’omple 23 Elcandidat d’ERC d’Osonafou LluísBrui 22 d’uns diesdesprés delscomicis: la ciutat, tal i com podem observar al setmanari Vic enfront de la Lliga feia plànyer la gent del partit a clamació delaRepública. Tot iaixí,elfet deperdre a davant de Catalunya un any i mig després de la pro- del país,queveien aixírecolzada laseva tascaalcap- dent delaGeneralitat deCatalunya. i Acció Catalana, 1.Maciàquedàratificat com apresi- obtenint 67 escons sobre 85.LaLligan’obtingué 17 Catalunya (unaperprovíncia mésBarcelona-ciutat) 24 25 precedent delquepassaria el1936. ca s’estaven organitzant iconspirant, ifou unprimer José Sanjurjomostrà jaque elsenemicsdelaRepúbli- les armes.Elcop d’estat fallit encapçalat pelgeneral tent destacat deserdestruïda mitjançantlaforça de consultant Pompeu Fabra. guint lesindicacionsdel’Institut d’Estudis Catalans i «Vich» perpassar aser«Vic». Aquest canvi esféu se - doncs, apartird’aquest momentlaciutat deixà deser zar elnomdelaciutat, eliminantla«h»delfinal.Així el seumitjà. na deVic tambéentrà aLluita iesconvertí alhora en nicació delpartitaOsona.ElSindicat Agrícol delaPla- així com aparegué elsetmanariLluita,mitjàdecomu- ca. S’obriren seccions localsadiferents poblacions,

La victòria fou celebrada perlagentd’ERCd’arreu El 10d’agost, però, laRepública veié unprimerin - El juny, lacorporació municipalacordà normativit- El 1932 fou unany d’implantaciód’ERCalacomar- tem vivament.» da ambtot elvigordelesforces queposseïm, lamen- saltres, fillsd’aquest tros de contrada catalana, ama- i altre bàndol,indicaunencallamentciutadàqueno- i feta, desgraciadament, pelstòpics reprovables d’un pèrdua devots queregistrarem, sibéfou escassíssima resultat de la prova ciutadanaenaquest llocvigatà. La del cor, hemsentiteldolorsensiblequeenshadut Diari deVic, 1dejuliol1932, p. 1. Lluita, 26denovembre de 1932, p. 1. «Enfront delajoiaqueenshatraspuat finsel fons 24 25 Lluita 27 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 28 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC XAVIER BACH PUIGREFAGUT /AB de Francesc Macià,president delaGeneralitat idelconseller d’Instrucció Ventura Gassol. i mossèn Eduard Arumí.Serra iBadell,apartdebatlle delaciutat, exerceix larepresentació terme trobem mossèn Eduard Junyent, l’alcalde MariàSerra iBadell,JosepGenís,filldeldifunt, Comitiva del’enterrament deMartíGenís,prohom delcatalanisme políticicultural. Enprimer Desembre de1932 Esteve Costa, delPCR,queocupàelcàrrec nomésun càrrecs el2dedesembre de1933 il’alcaldia passà a vern encapçalat per Marià Serra i Badell dimití els seus només assolí 26escons enfront dels28delaLliga. ca. ACatalunya, malgrat queEsquerra guanyà envots, Maria GilRobles, esfeu ambelgovern delaRepúbli- federación EspañoladeDerechas Autónomas deJosé d’Alejandro Lerroux, ambelsuportextern delaCon- menat «bienninegre». ElPartido Republicano Radical des perlesdretes anivell espanyol iinaugurarien l’ano - 29 28 27 26 1.549 peraERC. tura conjunta delaLligaielstradicionalistes carlins—i lable: 4.475 vots peraDefensa Ciutadana—lacandida- espiritual delaCatalunya d’ordre. Elresultat era inapel· provocà que aquests diguessin que Vic era el bressol La destacada victòria de laLliga—ara LligaCatalana— del 1933 foren una seriosa davallada per ERC a Vic. res iqueanhelenlallibertat nacionaldeCatalunya. na compromesa ambelsvalors democràtics id’esquer- la voluntat d’aglutinar alseuvoltant lajoventut vigata- aquesta organització autònoma adheridaaERCmostra ves entre elsqualshidestaca Isidre Franquesa iSala—, d’assistir alesreunions delconsistori ialsplens. ment d’aigües, catorze mesosdesprés d’haver deixat de març noméspervotar contra elprojecte d’abasti- fet queelsregidors delaLligaassistiren alpledel24 Jardí, desglossaren el projecte ielspassos aseguir. nics de l’Ajuntament, junt amb el diputat Lluís Bru i projecte d’abastiment d’aigües peralaciutat. Elstèc- conferència públicapertald’explicar alapoblacióel Català. a de 1933, espresenten através d’unmanifest publicat la feina d’estructuració interna, fruitdelaqual,l’abril

Lluita lesJoventuts d’Esquerra Republicana -Estat Degut aaquests malresultats aVic, l’equip dego- Les eleccions legislatives espanyoles delnovembre L’inici delaprimavera del1933 vinguémarcada pel El 22dedesembre secelebrà alTeatre Vigatà una En paral·lel ala tasca institucional, Esquerra continua Diari deVic, 20denovembre de1933, p. 1-3. Lluita, de22d’abril del1933, p. 2. Lluita, 1d’abril de1933, p. 1. Lluita, 24 dedesembre de1932, p. 1. 28 Eneltext —signat perunaquarantena dejo- 29 Aquestes eleccions foren guanya- 27

26 de dolpeltraspàs del president: nostre país.Arreu deCatalunya hihagueren mostres un delspersonatges mésimportantsdelahistòria del Macià quedés ja per sempre en l’imaginari català com blemes de govern i de la República. D’aquí doncs, que nya hauriapogut començar aminvar pelsmoltspro- en què la seva aureola de gran personatge de Catalu- ment fou multitudinari.Amés, morí enelmomentjust Macià, moriaeldiadeNadal1933. Elseuenterra - cord amblapolíticamunicipal. res perquè havien deixat d’assistir alsplensendesa- mes. Elsregidors deladreta vigatana nohidigueren 30 tà perlliure ambelnomd’Acció Catalana Republicana. ra janohihavia representació delPCR, queespresen- alició d’Esquerres i Obreristes. En aquesta candidatu- Aquesta candidatura espresentà ambelnomdeCo - junta amblaUSCielmarxista BlocObrer iCamperol. ons municipals.AVic ERCféu unacandidatura con- moviments d’aquesta ideologiapolítica. el mateix tota laseva vidaihavia participat entots el tip d’homerepublicà id’esquerres, quehavia defensat de Rabassaires des de la seva fundació. Era el proto - via exercit d’advocat de la CNT i havia liderat la Unió blicà, catalanista, d’esquerres isindical,tantqueha- vora trenta anys s’havia mogutpertot l’àmbit repu- de 1933. Companys era unpersonatge peculiar. Durant cià al capdavant del país i del partit el 31 de desembre El president deCatalunya ilíderd’ERC,Francesc El 14degenerdel1934 hitornaren ahaver elecci- Lluís Companys passava aserel successor de Ma- la sobre laseva actuacióilaseva obra.» de Catalunya. La història, doncs, ja dirà la última parau - ell. La noblefigura de Francesc Maciàpassa alahistòria ara tenia, nopodiaocupar-loningúmésdignamentque nostra llibertat nacional. Per això, el sitial d’honor que ferma itandecididaperalconqueriment definitiudela talunya. Cap més com ell ha actuat d’una manera tan cià haestat ladel’homequehohasacrificat tot perCa- vertadera pèrdua nacional.Tota lavidadeFrancesc Ma- Diari deVic, 27 dedesembre de1933, p. 1. «La pèrdua deFrancesc Macià,heroi icavaller, ésuna 30 29 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 30 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ANC-FONS GENERALITAT DECATALUNYA (SEGONAREPÚBLICA) i LluísCastell iSerra, alcaldedeRipoll. Aplec Socialista. Alcentre, dempeus,MariàSerra iBadell,ManuelSerra iMoret L ’Esquirol, 3desetembre de1933 31 tre les forces polítiques catalanes: va unfort debat iunagran diferència deposicionsen- agrari venia arrossegant-se des de feia anys i suposa- un volum important del’electorat d’ERC. Elproblema favorable alsarrendataris pagesos, quesuposaven vant, tirà endavant laLleideContractes deConreu, cia entre escamotsfeixistes iantifeixistes. llarg del1934 atot l’Estat hihagueren vagues iviolèn- dro Lerroux—, ambsuportparlamentaridelaCEDA. Al del Partido Republicano Radical,—elpartitd’Alejan- Tot iaixí,elgovern estava amansdeRicard Samper, go Caballero era conegut com el«Lenin espanyol». radicalitzant capal’esquerra, tantqueelpropi Lar- amb Francisco Largo Caballero alcapdavant, s’anaven panyol. Per altra banda,elPSOEiseusindicat UGT pels republicans d’esquerres com elpartitfeixista es- sif Stalin. i ItàliaperBenito Mussolini, aixícom laURSS perIo- ments Alemanya jaestava governada perAdolf Hitler obertament de feixisme i antifeixisme. En aquells mo- ra s’anava accentuant amarxes forçades i ja esparlava bre del1934. Al’Estat espanyol, elxoc dreta-esquer- tatal, es mantingué pacíficaa Vic finsals Fetsd’Octu- joria d’alcaldies igoverns locals. majoria decapitalsipoblacionsmantenint aixílama- candidatures municipals d’ERC guanyaren a la gran de lanostra ciutat, jaquealaresta deCatalunya les sis regidors, encapçalats perMariàSerra iBadell. 68 vots. de 72 paperetes foren nul·les i els radicals obtingueren que la Coalició d’Esquerres 2.056 i ACR 438. Un total fa avots, laUnióCiutadanan’obtingué 3.450, mentre veria esconvertí enelnoualcaldedelaciutat. Pel que entre lesduescandidatures. Eltradicionalista JoanTra- rència d’unsmesosabans,nohihaguétantadistància Unió Ciutadana.Guanyaren leseleccions però adife- junts aVic, enunacandidatura únicaqueduia pernom A Catalunya, ERCambLluísCompanys alcapda- El partitdeJoséMariaGilRobles, laCEDA, era vista La situaciópolítica,tot iquemolttensa anivell es- El resultat deVic era significatiu delapeculiaritat La Lliga i els tradicionalistes es presentaren de nou Diari deVic, 15degener1934, p. 1. 31 LaCoalició d’Esquerres iObreristes obtingué 34 33 32 lunya era creixent: podem comprovar com latensió ielmalestar aCata- java lasocietat catalana. EnunescritdelDiarideVich de Madridenlapolíticacatalana era unfet quesacse- lluita declasses elproblema català. Laintromissió des centralitzadora espanyola nos’aturava isumava ala la políticacentral era japràcticament total. L’ofensiva ment ilaGeneralitat. Eltrencament deCatalunya amb estatal respecte aCatalunya ilesatribucions delParla- hora queCompanys criticava públicamentla política tiva itornà a aprovar lalleisensecapmodificació, al- El Parlament deCatalunya va fer casomísalanega- Samper va haver dedimitirpressionat perlaCEDA, de juny declararen nul·lalalleiperanticonstitucional. ria era competència seva inopasautonòmica, iel10 S’arribava, així,alarevolta d’octubre. L’1 d’octubre Des del govern central digueren quelaqüestió agrà- balladors detotes les especialitats.» l’atorgació debeneficisequilibrats al’agrupació detre- dretistes, combaten, endefinitiva, tot elque representa si l’acompliment de millores per la classe pagesa; els querranistes, defensen elprojecte queportaenelseu vernants, nodonenllocacapmenadedubte. Elses- nostra, lesposicionsdelsdirigentspolíticselevats ago- i l’imperialismeenemicdelprogrés humà.» sota eljoutirà d’undictador, admirador del’autocràcia dria veure’ns a tots nosaltres —els catalans— sotmesos “personatge” destacat de les anteriors dictadures, vol- de diputats castellans, amicsdel’ex-rei odequalsevol espanyol idemanadespertota Catalunya. Unamunió des perunParlament republicà representant delpoble ca. Algúpretén rebaixar-nos lesatribucions concedi - Diari deVic, 11dejuny de 1934, p. 1. vals al’actualitat, 650anys, p. 315. Història delaGeneralitat deCatalunya. Delsorígens medie- 1939, AVILÉS, J;ELIZALDE,M.D;SUEIRO, S.História Política: 1875- Lluita, 27 demaig1933, p. 1. «En elcasconcret delproblema agrícola decasa «Vivim unaèpoca deveritable lluitasocial-políti- p. 360. 32 34 33

31 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 32 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ABEV dels Fets d’Octubre. del diaabans Portada delDiarideVic 5 d’octubre de1934 36 35 vernació, JosepDencàs català fou detingut,ambl’excepció delconseller deGo- el general Batet l’havia sufocat aBarcelona. Elgovern volta durà unespoqueshores, jaquel’endemà almatí panys proclamava l’Estat Català el6d’octubre. Lare- armada, mentre queaCatalunya elpresident Com- ral. vern del’Estat, amésdel’anticatalanisme mésvisce- una traïció a la República i l’entrada del feixisme al go- Robles. Això suposàperalsrepublicans d’esquerres formà nougovern ambtres ministres delpartitdeGil que volia participardirectament enelgovern. Lerroux

L’esquerra espanyola esdecantàperlainsurrecció enviat Franco bombardegessin Barcelona.» també va impedirqueelsvaixells deguerra quehavia la Generalitat ambunnombre mínimdebaixes. Batet cassos ambquècomptava perobtenir lacapitulació de comptes d’això, va recórrer alsefectius relativament es- havia infligit[el general] Legió perinfligiralscatalans uncàstig igualqueel tet va desoirlarecomanació deFranco queutilitzés la de sang.[...]Com aoficial demésaltagraduació,Ba - ritat del govern central i va evitar així un possible bany cionar ambpaciènciaiseny al’hora derestablir l’auto- intent deprevenir larevolució. Elgeneral Batetva reac- precipitar amblaseva declaració del6d’octubre enun dència deCatalunya. Elpresident LluísCompanys esva mia ielsnacionalistes radicals queexigien laindepen- govern dedreta aMadriddeciditretallar-li l’autono- Catalunya, laGeneralitat, s’havia vist atrapat entre un cumstàncies deCatalunya ilesd’Astúries. Elgovern de nya. Hihavia unesdiferències significatives entre lescir- una delesvuitregions militarsenquèesdividiaEspa- que comandava laQuartaDivisióOrgànica (Catalunya), professionalitat deDomènecBatetMestres, elgeneral sufocada sensebrutalitats gràcies alamoderació ila la Guerra Civil idesprés, p. 167. PRESTON, Paul. L’holocaust espanyol. Odiiextermini durant ografies vigatanes, núm5,abrilde2007, p. 20. GONZÁLEZ, Miquel.«Polítics» dinsVicgrafies. Revista debi- «La revolta del Sisd‘Octubre aCatalunya va quedar 35 quefugídeCatalunya. Yagüe als miners d’Astúries. En 36 38 37 responsable delsfets aVic. d’ERC LluísBruiJardí, queva serconsiderat elmàxim i JosepMasdelBOC.També esva detenir eldiputat Badell i Ramon Bosch d’ERC, així com Joan Fitó d’USC esperar. Foren detinguts,ManuelDuran, MariàSerra i clarava l’estat deguerra. Les detencions noes van fer Guàrdia Civillocalentrava alacasadeciutat ide- penjant l’estelada al balcó. L’endemà, 7d’octubre, la se capresistència iproclamés tambél’Estat Català, tot el mateix dia6ERCs’apoderés del’Ajuntament sen- la LleideContractes deConreu: mental de Madrid, contra ERC, els pagesos i masovers i tinent— aunacte políticdeladreta, alCinemaMonu- gut d’undiscursdelpropi alcaldeTraveria —gran terra- l’actuació delgovern municipalisobretot pelcontin- d’una vegada. Lasituacióvigatana estava enrarida per regidors municipalsd’ERCabandonaren elsplensmés sones demanantladimissió de l’alcalde Traveria, iels Plana deVic havia fet unamanifestació devora milper- grans discussions polítiques. El Sindicat Agrícola de la

A Vic, laproclama deCompanys va provocar que Orden público esté seriamente amenazado.» tervención delEstado central enCataluña, cuandoel gen denuestros males,autoriza ensuarticuladolain- cio delaCiudadela,contestamos hoy: ¡Respetese laley! al grito deguerra deCompanys el12dejunioenPala- los catalanes. la economia catalana yhanarrancado elamorpatrio de enemigos delasociedad.Hanhundidoenmiseriaa ótica de laEsquerra, encriminal contubernio con los roto laarmonia,hoy desechaporlapolíticaantipatri- Ja lessetmanesprèvies havien sigutmolttenses ide Diari deVic, 13desetembre de1934, p. 1-2. foren reclosos en vaixells ancorats alportdeBarcelona. Isidre Franquesa, JosepFàbregas iJosepCanadell,també presó Argentina. Per laseva part,elsmilitantsdelesJEREC ren reclosos alvaixell presó Uruguay iRamonBoschalvaixell Lluís BruiJardí, MariàSerra iBadellManuelDuran iBachfo- Venimos arecordar queesemalhadadoEstatuto ori- [...] Venimos adefender elrespeto alaley yalajusticia, y «...los propietarios de Catalunya rechazan el haver 37

38 33 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 34 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC de Paulí Junyent. la fotografia ésobra hem pogutsaberque Gràcies aFrancesc Farrés, de l’Estat Català. de laproclamació l’Ajuntament després L’estelada presideix Vic, 7d’octubre de 1934 FFM PAULÍ JUNYENTISUBIRÀ/ massiva atot Catalunya i 1935, ensubstitució del carlíTraveria. fou elnoualcaldedelaciutat apartirdelmaig ren tots clausurats. Elregidor delaLligaManuelGros cionalistes. Elslocalsde lesformacions d’esquerres fo - regidor foren ocupats per persones de la Lligai tradi- nistia políticadelfebrer del1936 ielsseuscàrrecs de que elsd’ERC-USC-BOC envan serapartats finsl’am- maig del 1935 no hi tornarien els de la Lliga, mentre regidors de laLligatampochieren presents. Fins el lada pelpropi JoanTraveria. Enaquesta gestora, els cipis del 1934 i es creà una comissió gestora encapça - el consistori sorgit deleseleccions municipalsdeprin- 40 39 toriador vigatà JosepCasanovas: comarca d’Osona.Aquesta repressió, talcom diul’his- representatives d’undelsgrupsmésradicalitzats dela se feina. Fou uncàstig durperadesenesdefamílies expulsats delesterres imasos,quedantalcarrer isen- nent. Desenesdepagesososonencsforen desnonats, osonenc patí un atac directe delgran capitalterrati- l’Estatut ielgovern delaGeneralitat, bre no es féu esperar, isianivell català es suprimiren

La supressió delsajuntamentsdemocràtics fou La repressió no només fou política, ja que el camp La repressió deladreta després delsFets d’Octu- sia envers elspropietaris ilespersonesquehavien exe- pendents deconsells deguerra.» nes detot Catalunya queestrobaven empresonades i pels batlles d’esquerres després del14d’abril de1931. de secretaris d’ajuntament que havien estat designats l’acomiadament d’empleats municipalsisingularment vals al’actualitat, 650anys, p. 324. Història delaGeneralitat deCatalunya. Delsorígens medie- vals al’actualitat, 650anys, p. 323. Història delaGeneralitat deCatalunya. Delsorígensmedie- tut deforma indefinida. El 2degenerdel1935, lesCorts espanyoles suspenienl’Esta- «...va provocar unodiprofund d’unsector delapage- A finalsdedesembre de1934 eren 3.400 lesperso- «la destitució deregidors anàacompanyada de 40 39 aVic s’anul·là 43 42 41 més cèlebres: fou aleshores quanpronuncià unadelesseves frases presidència delaGeneralitat novament restablerta i d’Octubre de1934. Aixídoncs,Companys tornà ala per 2.405lesesquerres. osonenca, lacoalició dedretes obtingué4.242 vots espanyol, però no succeí elmateix aVic. Alacapital querres, així com el Frente Popular a nivell de l’Estat Català d’Ordre. Anivell català guanyà elFront d’Es- res de Catalunya, mentre quelesdretes en el Front total. Les esquerres s’agruparen enelFront d’Esquer- 16 defebrer del1936. ACatalunya elbipartidismeera i MartíEsteve foren enviats alpenaldeCartagena. consellers MartíBarrera, Ventura Gassol, Pere Mestres penal del Puerto de Santa María, mentre que els també sellers JoanComorera iJoanLluhí,anaren aparar al demnats atrenta anys depresó. Companys ielscon- llers delaGeneralitat pelsFets d’Octubre. Foren con- 27 demaig,començà eljudiciaCompanys ielsconse- amb canvis degovern successius. Aquell mateix any, el tir unconsell deguerra. gut legalmentelsanys anteriors, sotaamenaçadepa- la partdecollites d’aquell any ilesques’havien retin- Conreu is’obligà elspagesosapagarimmediatament també se suprimí la polèmica Llei de Contractes de plicaran peraquest motiu.Apartdelsdesnonaments, Guerra Civil a la reraguarda vigatana i osonencas’ex

Hi hagué una amnistia política pels presos dels Fets S’arribà així a la convocatòria d’eleccions a Corts pel El 1935 fou degran inestabilitat políticaatot l’Estat, Alguns dels assassinats delsprimersmesos de la memòria quanva esclatar laguerra.» cutat larepressió, odiqueencara era benviuenlaseva de sentiment; res de venjances, però si un nou espe- Gazeta de Vich, 18defebrer de1936, p. 1. La Comarca deVich, 22defebrer de1936, p. 1. vals al’actualitat, 650anys, p. 326. Història delaGeneralitat deCatalunya. Delsorígensmedie- 1936-1939, p. 131. CASANOVAS, Josep. Quanlescampanesvan emmudir. Vic «Venim aservirelsideals.Portem l’ànima amarada 43 41 42 - 35 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 36 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC X Xx. 1931 Joan Casanovas. del Parlament, i elpresident Lluís BruiJardí Francesc Viadiu, Joan Tauler, els diputats alParlament D’esquerra adreta: ancorat alport. al vaixell-presó Uruguay, Dirigents d’Esquerra octubre de1934 Barcelona, FJI 44 elgovern municipalde Vic 1.4 cades. panyol alaruïnaeconòmica durant mésde duesdè- eliminaria tota l’obra republicana iportarial’Estat es- comunistes, anarquistes... cada amb tots els sectors de les esquerres: socialistes, conformats elsdosblocs.ERCquedàclarament ubi- 1936 ladivisióesféu patent enlaciutat iquedaren tots aquests mesosprevis al’esclat militardeljuliol a nivell català ianivell local.Vic nofou menys, ien polarització delapolíticaesdonava anivell estatal, rà al’esclat delaGuerra Civil.Laradicalització ilabi- ria, deserundelsacusadorsidenunciants. fins i tot acusàalquehavia sigutalcalde, Joan Trave - la persecucióaquèhavien estat sotmesos.JoanFitó ciutat desdel’octubre del1934, fent-los còmplices de missió delsregidors de dretes quehavien manat ala Marià Serra iBadellRamon Bosch,queexigiren la di- discurs altornar fou molt radical perpartdels regidors posició al consistori a partir del 21 de febrer. El primer d’ERC-USC-BOC van podertornar aocuparlaseva liol de 1936, la situació política a tot l’estat fou extre- Catalunya. nomia del1932. Companys tornà alapresidència de la Generalitat deCatalunya aixícom l’Estatut d’Auto- dels Fets d’Octubre del 1934, es restablí el govern de pública. Amésdel’amnistia política peralspresos nou ManuelAzañaalcapdavant delgovern delaRe- La guerra fratricida que estava a punt de començar Així doncs,trobem jalasituaciópolíticaqueporta- A Vic, l’amnistia estraduí enelfet queelsregidors a guanyar.» riència. Tornarem asofrir, tornarem alluitaritornarem rit dejustícia ireparació. Recollim leslliçons del’expe- Durant elsmesosprevis alcop d’estat militar delju- Les eleccions delfebrer del1936 havien portat de vals al’actualitat, 650anys, p. 330. Història delaGeneralitat deCatalunya. Delsorígensmedie- durant laGuerra Civil 44 mavera de1936. que portariaalaguerra. detencions... mat alacrema d’esglésies, desfiladesdelavictòria, putats dedretes com Alfredo Martínez... tot això su- ballero oJoséOrtega yGasset,d’assassinats dedi- d’assassinat depersonalitats com Francisco Largo Ca- reu del’Estat entre falangistes isindicalistes, d’intents teriors aleseleccions foren d’assassinats ibaralles ar- que afectava moltVic icomarca. Les setmanespos- fou ladeparalitzar elsdesnonamentsagrícoles, unfet lamentària. tats cantaren «LaInternacional» enplenasessió par- a l’obertura delesCorts foren constants, ialgunsdipu- madament tensa iviolenta.Les baralles entre diputats 46 45 el cop fracassà en lagran majoriadeprovíncies. surrectes iesferen ambelcontrol local.Per extensió, la República, ilesforces antifeixistes derrotaren alsin- drid, Barcelona, Bilbao, València,... continuaren fidelsa d’Andalusia iNavarra. Les grans ciutats del’Estat, Ma- només va triomfar ialgunesàrees aGalícia deCastella, cessius. Lainsurrecció va serunfracàs ielcop militar després pelterritori peninsular alllarg delsdiessuc- al Marroc el17i18dejulioldel1936, perescampar-se nada després delcop d’estat. dels motiusdelapersecucióeclesiàstica desencade- la República ielmoviment obrer icamperol seriaun L’anticlericalisme augmentàmoltíssim durant lapri- Una delesprimeres mesures delnougovern d’Azaña El cop d’estat militarcontra laRepública començà La posició clarament hostil del clergat espanyol vers i elsfets del’octubre del1934.» CEDA ialarepressió quehavia seguitlavaga del’estiu i ciutats onelclero havia expressat elseusuportala PRESTON, Paul. Op. cit.,p. 193. JACKSON, Op. Gabriel. cit.,p. 184. anarcosindicalistes celebrant lavictòria electoral delfebrer. que demanava aLargo Caballero queparessin lesdesfilades Rivera, líderdeFalange, juntambvuitfalangistes més,alhora El 15demarç, Azaña va fer detenir JoséAntonio Primo de «L’odi alareligió era especialmentintens alspobles 45 Endefinitiva, esclatà lasituaciópolítica 46 37 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 38 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC al Front d’esquerres. en oposició pel Front Català d’Ordre fent campanya el diariproper alaLliga, de Gazeta deVich, Portada 13 defebrer de1936 ABEV Comitè Antifeixista. de dretes delconsistori municipal.S’autoanomenaren general i l’expulsió detots elsrepresentants departits autoritat a la ciutat. També es decidí continuar la vaga dí queelComitè deforces antifeixistes era lamàxima nova assemblea alTeatre Vigatà enlaqualesdeci- obrers delaciutat s’armaren. Al vespre secelebrà una la ràdio persaberelquepassava enaltres ciutats. Els comerços niindústries. Lapoblacióestava pendentde seva totalitat. Ningúnova anaralafeina nis’obriren de l’Associació Obrera deVic idelaCNT-FAI. mitè d’Enllaçquefou presidit perFrancesc Freixenet, sufocar possibles brots insurreccionals. Escreà elCo- va a tothom la màxima atenció per tal de detectar i daren declarar lavaga general alhora queesdemana- fins aquelldiahavia sigut regidor del’oposició. Acor- Teatre Vigatà, presidida perMariàSerra iBadell,que cals d’esquerres deVic celebraren unaassemblea al cases particularsideforma clandestina. 1939. Tot iaixí,se’nferen moltes enambientsreduïts a féu l’últimamissa públicaalaciutat finsel febrer del organitzar-se pelquepoguéspassar. El19dejulioles sindicats d’esquerres escomençaren amobilitzari Marroc jaelmateix 17dejuliol.L’endemà elspartitsi cí elpoderreal. i elComitè Antifeixista, quealapràctica fou quiexer- Vic fou temps dedualitat depoderentre l’Ajuntament tes irepublicanes elmateix 19dejuliol. va serderrotat completament perlesforces antifeixis - recció militarfou encapçaladapelgeneral Goded,que legitimitat republicana. panya ideCatalunya enaixecar-se enarmes contra la episodis mésdeplorables inefastos delahistòria d’Es- democràcia. Els militars sublevats provocaren un dels i anys. LaRepública era elrègim legítim, deciditen pública talicom digueren elsfranquistes durant anys del 1939. LaGuerra Civilnofou provocada perlaRe- sencadenà laGuerra Civilques’allargaria finsl’1d’abril L’endemà, 20dejuliol,Vic aparegué tancat enla El mateix dia19, totes lesforces polítiquesisindi- A Vic arribaren notíciesdelainsurrecció militaral Durant lesprimeres setmanesdelaGuerra Civil,a A Barcelona, iperextensió atot Catalunya, lainsur- És precisament el fet del fracàs del cop el que de- de llocsméssegurs. precaucions. Alguns abandonaren ja la ciutat en busca sonalitats del’àmbit dedretes començaren aprendre ment iNicolau deGovernació. colau. Dordal esfeu càrrec d’Hisenda,Padrissa deFo- Padrissa, Salvador Dordal, RamonBoschiModest Ni- tants d’ERCeren elpropi MariàSerra iBadell,Ramon les altres forces polítiquesd’esquerres. Elsrepresen- 49 48 47 República, tornà aocupar l’alcaldia alcalde d’ERCalaciutat durant elsprimersanys dela tornaria ahaver policialocalaVic finseljuny del1937. del alaRepública— esdesplaçàcapaBarcelona. Nohi també quelaguàrdia civil—ques’havia mantingutfi- ció d’immoblesipossessions eclesiàstiques, aprofitant un tomb radical icomençaren elssaquejosiladestruc- licians armats procedents deBarcelona lasituacióféu era tranquil·la. Ambl’arribada decamionsplens mi- de lesforces delFront d’Esquerres deCatalunya. llor peralaciutat queelgovern localestigués enmans càrrec encreure quevistos elsesdeveniments era mi- sistori, l’alcalde delaLliga, Manuel Gros, renuncià al

El pànic,però, s’apoderà de laciutat imoltes per- Així doncs,MariàSerra iBadell,quejahavia estat Fins eldia21lasituacióaVic, tot ilatensió regnant, I ésqueuneshores abans,reunit d’urgència elcon- de laCiutat.» càrrecs, doncs,creuen queaixísésconvenient per albé a aquestes minoriesdelFront Popular queacceptin els acte d’hostilitat contra el govern constituït, i demanen fent constar, però, queditarenúncia norepresenta cap entenen quehanderenunciar elscàrrecs queostenten, adequades perafer-se càrrec delgovern de la Ciutat, creure quelesminoriesdelFront Popular sonlesmés ta que, vista lasituacióactualiquelesnecessitats fan 1939, BASSAS CUNÍ, Antoni. - 5degener1939, p. 17. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 - 5degener1939, p. 17. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 «El senyor Alcalde en nom de lamajoria, manifes- p. 32-33. 47 49 La Guerra Civil a Vic. Dietari 1936- 48 ambelsuportde 39 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 40 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI d’Esquerra. per al3rCongrés Nacional Formulari d’ERC-Vic Juliol de1936 51 50 les memòriesdelseunebotCandiEspona,hitrobem: dral. Enunacartadelvigatà LluísEspona,inclosadins copal desaparegués consumit pelfoc, del Museu, Serra iBadellintervingué enlasalvació delcontingut tans hoimpediren alsforans i,perquè l’alcalde Marià contingut delMuseuEpiscopal perquè miliciansviga- Palau Episcopal ilaCatedral deVic. Espoguésalvar el triomf delfranquisme. Aquest mateix dias’incendià el d’agost, data enquèmarxà d’incògnit is’exilià finsel mallorquí JoanPerelló i Pou, fugí i s’amagà fins l’11 No espoguéevitar, doncs, quepartdel’Arxiu Epis- La tarda del21dejuliolfou moguda.Elbisbe, el gits alterra, queperpocensmata.» esverat queelsaltres, va tirar dostrets depistola diri- No hiva haver res afer. Tant era aixíqueunmilicià,més gran pintor català JosepM.Sert,d’unvalor incalculable. xessin apagarelfoc; queescremarien lespintures del ra. Els va repetir moltes vegades que per favor ens dei- ho recordo perfectament— elprimeraltarperl’esquer- de laCatedral, quantot just escomençava acremar — de caplesmaneres queensdeixessin apagarelfoc museu. I així ho vam fer. Però no va poder aconseguir ri els va convèncer que ens deixessin apagar el foc del que era d’Esquerra Republicana, iambmoltboncrite- Per sort va venir el futur Alcalde de la ciutat, el sr. Serra, la Catedral. ElMuseuEpiscopal començava acremar. l’església delaMercè, aunscent metres delaplaça es deixava veure, per sobre els teulats, de la crema de tesc delacrema delMuseuEpiscopal ilafumarel·la que donen alaplaçadeCatedral, aquellpanorama dan- en contemplar, através delescortines delsbalcons que altres coses:1934-1942, p. 323-324. ESPONA, Candi. Entre elroig ielblau. Memòriadelaguerra i una història. Vol. 1.Bisbats d’Urgell, SolsonaiVic, p. 263. glésia catalana durant elfranquisme. 1939-1975. Apunts pera retornarien finsacabada laguerra. ROVIRÓ, Ignasi etal.L’Es- cacions, algunesdelesqualsanirien aparar aSuïssa ino que, ràpidament, amagàmoltes delespeces endiverses ubi- Episcopal fou l’acció decididadeldoctor Eduard Junyent Molt importantperalasalvació delcontingut delMuseu «Dintre la casa,plena de gent,l’actitud era d’espant, 50 tot inopoderevitar lacrema delaCate- 51 53 52 54 ren lesquatre parets delanaucentral. Maria Sertcremades, elsostre derruït,inomésqueda- dóna mésdetalls: litúrgiques, imobiliari,tambéeldoctor Junyent ensen

La Catedral quedàenruïnes,lespintures deJosep Pel quefa alapèrdua depeces d’art, decoratives i un 7’1%deladocumentació.» l’últim cens fet perJordi Vilamala Salvans, esva perdre desastrosa deleshumitats ideladeixadesa. Segons de l’acció destructora delesflames va venir lanomenys aigua elsdocumentsques’estaven cremant. Després penetrar en el seu interior Sis osetdiesva durar elfoc dinsdelacatedral.» ven elteulat finsquesols van quedarlesquatre parets. amb benzina les grosses bigues de roure que aguanta- re lavolta, elteulat va quedarintacte. Però van ruixar qués d’Avilés, virrei delPerú .» de 1431iunriccalze d’or regalat el1820pelvigatà Mar- canonge Bernat Despujols,unaVeracreu ambesmalts 1328, lafamosa custòdia deCorpus, regalada el1413 pel ses, perdent-se entre ellesunriquíssim calze obrat el pendències; lesjoiesdel’església van serrobades ifo- dat; elsaqueigva deixar buidalasacristia ilesseves de- tots elsretaules, excepte elmajor, queva serempare - biteri [...]Méstard esvan destrossar sistemàticament es van salvar, fumats ideteriorats, elsllenços delpres - bles de l’església amuntagats en el seu interior. Només central, alimentadespelcadirat, l’orgue, elsbancsimo- les poderoses flames que van arrencar delnucli cor en una nit tot aquest cabal decoratiu queva patir sota ROVIRÓ, Ignasietal.Op.p. cit., 260. Sert, p. 34. JUNYENT, Eduard. La catedral deVich yladecoración de ESPONA, Candi. Op. cit.,p. 324. «passades tres hores, els bombers van apagar amb «El dia21dejuliol,lateia incendiària delsrojos va «La catedral va cremar tres dies.Unavegada va cau- [de la Catedral] 52 54 consumint 53 41 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 42 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FFM Locals d’Esquerra idelComitè Comarcal deMilíciesAntifeixistes situats alcarrer Verdaguer deVic. Estiu de1936 més und’ells era tambésacerdot. camp osonencdesprés delsFets d’Octubre del1934, a terratinents identificats ambla repressió quepatí el va serempresonat iunsdiesdesprés assassinat. Eren nyat d’ells igran propietari rural —Puigrefagut primer sinats de matinada junt amb Conrad Puigrefagut, cu- víctimes humanes.ElsgermansVilaplana foren assas- nals ipelsaprofitats. sectària, perl’oportunisme, perlesvenjances perso- publicanes aviat van serdesbordades perlaviolència as, respectivament. ser lesoficinesdelPSUCideJuventudes Libertari- cal delaFederació deJoves Cristians, quepassaren a Muntanya foren espoliats irebentats, com tambéello- de Catalunya Vella i el Centre Tradicionalista de l’Alta tats identificadesamblesdretes. Aixídoncs,elslocals quejaren domicilisparticularsdeclergues ipersonali- sos iambpartscremades i/o destruïdes. També sesa- i esglésiesrestants. Lamajoriaquedaren semiruïno- tat iladestrucció s’escampà cap a tots elsconvents mera queensortia. templar desdequalsevol puntdeVic perlagran fu- gran partdelaplaçail’acumulació d’objectes arriba- els objectes. Sembla quel’enorme pira hauriaocupat ça Major. Allàesféu unapira gegantinacremant tots portessin tots elsobjectes isímbolsreligiosos alapla- conflicte, el8desetembre, s’ordenà alapoblacióque hi hauria un epíleg de la destrucció religiosa. Ja en ple 58 57 56 55 de conflicte, revolució iguerra a Vic. dia 27 s’acabà lavaga general. S’iniciava unperíode doncs, eldia25algunsnegocisjaobriren portes iel tes. patiren destruccions parcials com elCarmeolesBea- maren també la Mercè, Davallades i el Remei, i d’altres convents iesglésiesdelaciutat. Elmateix dia21cre-

El divendres 24 dejuliolesllevà amblesprimeres El diasegüent,22dejuliol,elcaoscontinuà alaciu- El frenesí destructor escalmàprogressivament. Així La destrucció ielsincendis continuaren capaaltres 55 CASANOVAS, Josep. Op. cit.,p. 102-103. CASANOVAS, Josep. Op. cit.,p. 132. BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 34. BASSAS CUNÍ, Antoni. Op. p. cit., 34. Alvespre, l’incendi delaCatedral espodiacon- 56 Les organitzacions polítiquesre- 57 58 Tot iaixí,encara ció. es va traslladar tot iesva cremar enunaaltra ubica- jectes religiosos noesféu alamateixa plaçasinóque plaça Major, quelacrema delagran muntanya d’ob- Espona afirma com a testimoni ocular, jaqueviviaala del vespre icremà durant tota lanit. va fins els tres metres d’altura. El foc començà a les 9 59 61 60 repressió anticlerical.Segonsaquestes dades, destrucció de béns eclesials del Bisbat de Vic durant la controlats desdelComitè, aixícom laindústria ielco- les MilíciesAntifeixistes. Els proveïments tambéforen trolar elsaccessos alaciutat iescreà elcos armat de obrera alaciutat. DesdelComitè espassaren acon- i mesossegüents,enfer-se una autèntica revolució en elComitè Antifeixista es notaria enlessetmanes Calatayud l’11dejuny delmateix any. on havia anat acombatre devoluntari, ifou executat a La primavera de1938 fou fet presoner alfront d’Aragó, i filldelpresident d’Esquerra de Vic, queera esparter. obrer. S’elegí Isidre Franquesa, fundadordelesJEREC que sivolien tenir undelegat, aquest havia deserun ERC ambunúnicrepresentant. ElComitè exigí aERC tres eren anarquistes itres propers alPOUM.deixant tè Antifeixista local,en el qual, de set representants, Francesc Freixenet, afiliat ala FAI, encapçalàel Comi- el poderdel’ajuntament republicà. Eldirigentobrer repressió contra terratinents i capellans, desbordant Vic fou dominadapelsanarquistes, aixícom tota la

El vigatà IgnasiRoviró hacomptabilitzat enxifres la Aquest predomini del’anarquisme ielcomunisme En elsprimersmoments,lainiciativa antifeixista a malmetre 75.» 29 arxius parroquials, en van desaparèixer 44 i se’n van ments deSetmanaSantai57 reliquiaris. Esvan cremar culte comptabilitzats, 601 moblesdesagristia omonu- cessionals, veracreus o creus de terme, 609 objectes de 47 orgues iharmòniums,278 campanes,67 creus pro- 60 ROVIRÓ, Ignasiet al.Op. cit.,p. 155. ESPONA, Candi. Op. cit.,p. 123. BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 46. «van desaparèixer 358 altarsiretaules, 507 imatges, 61 59 Tot iaixí,Candi 43 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 44 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC AMYV Milicianes insigniantl’alcalde MariàSerra iBadell. Estiu de1936 62 dent delaComissió deFoment respectivament. designats president delaComissió d’Hisendaipresi- gidors d’ERCSalvador Dordal iRamonPadrissa foren ment, esratificà MariàSerra iBadellal’alcaldia. Els re- revolucionaris, queeren quidisposava del’armament. passat pelsesdeveniments iperl’acció repressiva dels merç. L’Ajuntament deVic esveia clarament sobre- de Vic, d’ideologiacarlina,fou assassinat aSantRomà merç, quehavia decontrolar alhora elsbancs. Bosch com apresident delComitè d’Indústria iCo - senyera al’Ajuntament, ielegíelregidor d’ERC Ramon es reduí lajornadalaboral a36hores. patrons adonarfeina atothom queestigués al’atur i sou igualment.Pel quefa alram delapell,s’obligà els milícies ipertantnotreballaven, havien decobrar el 15%. Amés,aquellsobrers queformaven partdeles hores il’augment delssoustreballadors enun la revolució proletària foren lajornadalaboral de40 naris. ERChitinguéunsoldelegat, Vicenç Garcia. sava alComitè deVic, hipredominaven elsrevolucio- tral aBarcelona. EnelComitè Comarcal, talicom pas- i estar en contacte amb les directrius del Comitè Cen - xista, pertaldecoordinar elsdiferents comitès locals rar paalescasesdebeneficència existents alaciutat. cèntriques, aixícom elproveïment defarina perelabo- Major —ditaPlaçadelaRepública— capaàrees notan mediata com ladescongestió decamionslaplaça culpa delpropi desenvolupament delaguerra. ons alrespecte, elprojecte noespoguéfinalitzar per de l’arribada d’aigües alaciutat i,tot iprendre decisi- president delaComissió deGovernació. Modest Nicolau i Ramon Bosch. Nicolau fou designat al. També formaven part del consistori perpart d’ERC drissa fou tambénomenat delegat dePolítica Soci- El 30 de juliol, en sessió extraordinària de l’Ajunta- El 7d’agost, JoanTraveria, que havia sigut alcalde El 4d’agost elconsistori municipaldecidípenjarla Algunes de les primeres mesures econòmiques de Durant l’agost es creà elComitè Comarcal Antifei - Es discutiren tambéassumptes d’importància im- Des delconsistori seseguiaplantejant elprojecte - 5degener1939, 19. p. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 62 Pa - s’atenia laclientela enunmateix espai. en unasola,oncadabarberera untreballador mési tat. Per exemple, totes lesbarberiesdeVic esvan unir ren laindústria sinótambépetitscomerços delaciu- Vic. Aquestes col·lectivitzacions nosolamentafecta- transformacions decaire socialieconòmic inèdites a tès detreballadors decadaempresa. Fou l’inicid’unes uns patrons titelles, totalment controlats pelscomi- socialitzades completament però funcionaren amb balladors, sense amos. Les adoberies encara no foren d’indústries i comerços, amb el poder a mans dels tre- carn matada enclandestinitat idepocaqualitat. estar controlat per l’Ajuntament, degut a l’aparició de bé s’acordà queelservei delsescorxadors passaria a familiars alfront oquehavien mortenlaguerra. Tam- es víctimesdelfeixisme, ésadir, aquellesquetenien un òrgan derecapte econòmic per ajudar les famíli- les cunetes delescarreteres delacomarca. els dies següents i cada dia apareixien nous cadàvers a amb larepressió alcamposonenc,serienunaconstant litats dedretes, aixícom deterratinents identificats odor deMas. de Sau,ons’havia refugiat, juntambelseusogre Te- 64 63 lectivitzacions nòmics delaciutat. Com explica Casanovas, lescol· seria unaconstant, adherint-s’hitots elsrams eco- de lessetmanessegüentslasocialitzaciód’empreses tès d’empresa formats pelspropis treballadors. Alllarg de laciutat passaren aestar controlades pelscomi - xes pelsproductes alimentarisiel14mésempreses

El 7desetembre començaren lescol·lectivitzacions El 12d’agost elconsistori municipalacordà crear El dia12,elComitè Antifeixista establí unspreus fi- borals, unmajorreconeixement delsdrets delesdo- on treballaven, unamillora deles seves condicions la- ticipació delsobrers en la direcció delesempreses ESPONA, Candi. Op. cit.,p. 141-143. mocràcia. Política ieleccions a Vic. 1900-1931, p. 191. l’Alta Muntanya. TORNAFOCH, Xavier. Delcaciquismea la de- del segleXXaVic ipresident delCentre Tradicionalista de Teodor deMas havia estat unpolític destacat delprimer terç «van significarladesapariciódelspropietaris, lapar- 63 Elsassassinats decapellansipersona- 64 45 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 46 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI a columnes demilicians. enrolats voluntariament poblacions d’Osona d’Esquerra dediverses Relació demilitants 4 dedesembre de1936 65 en relació amblesMilíciesAntifeixistes, úniccos «poli - sió igestió delapolíticalocal. continuaren igualqueabans,ocupantcàrrecs dedeci- Comitè i/o havien desenvolupat tasquesenelseusi, viar massa ilespersonesquehavien format partdel tament iComitè Antifeixista—, lescoses novan can- molt sovint esva veure superat perlescircumstàncies. intentà evitar, com en elcasdelMuseuEpiscopal, però sàlia i/o destrucció sinóquesempre que va poderho tori. MariàSerra nova impulsarmaicapacte derepre- mitat detots elspartitsrepresentats enelnouconsis - Badell fou confirmat enelcàrrec d’alcalde perunani- ces revolucionàries superaven elpoderd’ERC.Serra i vira i Ramon Padrissa. Tot i que tenia l’alcaldia, les for- sep Dam,Salvador Dordal, RamonBosch,JaumeRo- del POUM.Elssisregidors d’ERCeren MariàSerra, Jo- la CNT, cincdelaUGT, dosdelSindicat Agrícola itres ri. Enaquest hihavia sisrepresentants d’ERC,sisde nitzacions sindicalsiantifeixistes algovern municipal. ació acabàelpropi dia13,apartirdel’entrada d’orga- tit unadualitat depoderalaciutat, però aquesta situ- la FAI. Recordem quedurant tres mesoshavia coexis- qual havia quedat pràcticament enmansdelaCNTi tè Antifeixista encapçalat perFrancesc Freixenet, el de laGeneralitat deCatalunya, esdissolgué elComi- revolucionària. El13d’aquest mateix mes,perordre nava lacreació denousajuntamentsambpresència Catalunya, LluísCompanys. dà fer unadeclaració d’adhesió total alpresident de moments històrics delaciutat ielpaís.També s’acor- que moltsdelsnomsfeien referència apersonalitats o fou l’únicquenohiestigué conforme enargumentar números, i curiosament el regidor d’ERC Ramon Bosch canviar lapràctica totalitat delsnomscarrers per Una delesprimeres decisionsdelnouconsistori fou Així doncs, tot i la unificació dels dos poders —Ajun- L’endemà, 14d’octubre, esformà unnouconsisto- En un decret del 9 d’octubre, la Generalitat dema- El 7d’octubre l’Ajuntament prengué ladecisióde obrers d’unmateix ram.» nes treballadores ilaigualaciódesalarisentre tots els CASANOVAS, Josep. Op. cit.,p. 151. 65 sep DamaProveïments iEdificis incautats. Governació; RamonBoschaEconomia iCultura; iJo- dor Dordal era present a les comissions d’Economia i de lescomissions d’Obres PúbliquesiDefensa; Salva- missió d’Assistència Social;JaumeRovira formà part sa formà part de la Comissió d’Obres Públiques i la Co - control igestió delaciutat. Aixídoncs,RamonPadris- 8 delPOUMidel’UGT. i funcionamentdelcos milicià:13d’ERC,delaCNT, cial» delaciutat. S’elegiren unsdelegats peralcontrol 67 66 de lasituacióenquèestrobava laciutat: Cuní. El19denovembre del1936 feia unpetitresum a Vic a finals d’any gràcies al dietari d’Antoni Bassas havien sigutassassinats. a capellansigentadinerada queobéhavien fugitobé desviaria uncabalsemblantperalseupropi ús. cap aVic. tablia queesdesviarien 35 litres persegondelriuGes es poguéacabar. D’haver-se portat aterme, l’acord es- regidors delconsistori. Malauradament, elprojecte no tió del’abastiment d’aigua va seralabadapertots els els poblesdelaVall delGes.Laresolució delaqües- gats d’explicar enelpletots elsdetallsdel’acord amb i BadellperRamonPadrissa, quevan serelsencarre- tions foren fetes sobretot pel propi alcalde Marià Serra cap aVic alsdipòsitsdelCastell d’en Planes.Les ges- de canalitzarlesaigüesdelriuGesdesForat Micó pobles s’havia eliminat durant laIIRepública—, pertal liu deTorelló —el«Sant»deltopònim actuald’aquests blic l’acord amb els ajuntaments de Pere, Vicenç i Fe-

També esdecidícrear diverses comissions peral Podem fer-nos unaideadelasituacióquees vivia També esposaren alavenda elsmoblesconfiscats En lasessió plenàriadel18dedesembre esféu pú- den disposardelscapitalsnecessaris perpoder treba- d’indústries estan col·lectivitzades, iles lliures nopo- ben en una situació plena de complicacions. La majoria - 5degener1939, p. 56-57. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 - 5degener1939, p. 66. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 «Economia: Tant laindústria com elcomerç estro - 67 Almateix acord, Pere deTorelló també 66 47 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 48 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ABEV militant d’Esquerra deVic. de RamonQuatrecases, al front deMadrid fent-se ressò delamort Portada deL’Hora Nova 5 dedesembre de1936 69 68 Pare Coll. Barcelona, deu persones,lamajoriamallorquines, procedents de a laciutat. El26dedesembre arribaven dues-centes als habitants.Amés,començaven aarribarrefugiats llarg detota laguerra fent moltdifícilelsproveïments tendència negativa de l’economia aniria en augment al mica ilaboral jacomençava asermoltdificultosa. La

Veiem, doncs,com afinalsd’any lasituacióeconò- altres obres.» gües delGes,enlaconstrucció delcampd’aviació ien com elsdeSantaClara ilaMercè, enlaconducció d’ai- empleats enl’enderrocament d’esglésies iconvents, tosament, lamajoriadelsseustreballadors hanestat fiqui elsmotius. cessites méscalportaruncertificat mèdicqueetjusti- local delComitè, onnoméste’n venen tres, isienne- molt petites quantitats. Per comprar ous,hasd’anar al carnisseries únicamentvenen carndebouivedella en primera necessitat: polleria,ous,patates, carn,etc. Les ïments. Actualment estem faltats demoltsarticles a Vic afer lescompres iatreure’ns elsnostres prove- encàrrec delsrespectius comitès deproveïments vénen procedents id’altres deBarcelona poblacionsqueper en aquest departament. Són molts els cotxes i camions vent del’Escorial, itots elscomerços s’handeproveir des pelComitè deProveïments instal·lat al’antic con- de primera necessitat estan rigorosament controla- cinquanta pessetes cadames. que té llibretes d’estalvi noméspot disposardecent moure grans quantitats dediners, mentre quelagent sicions delGovern, iésnecessària unaautorització per bancs icaixes d’estalvis, estan controlats perlesdispo- la gentnotreballa inodisposa de diners. Pel quefa a a comprar l’imprescindible idemoltanecessitat, jaque per altransport. Pel quefa alcomerç, tothom eslimita meres matèries, itambétenen moltes complicacions llar itenen moltes dificultats perpoderadquirirlespri- BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 61. BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 68. Treball: La majoriad’indústries estan tancades.Sor- Proveïments: Totes lesentrades isortidesd’articles 69 quevan sercol·locades alconvent del 68 afirmatiu ambel77%dels vots. via votat eldesembre anterior ielresultat havia sortit 73 72 71 70 neralitat, que establia unscriteris peralacomposició al Decret deSeguretat Interior promogut desdelaGe- mar durant elfebrer. pital catalana que, amés,fou bombardejada desdel aliments davant lagran escassetat quees vivia alaca- diumenges peranaraVic aveure sipodientrobar més blacions delesseves rodalies aprofitava elsdissabtes i dalusia. Alhora, moltagentdeBarcelona ialtres po- tre-cents mésprovinents dediverses poblacionsd’An- mitjans de febrer, i a principis de març n’arribaven qua- nents deMàlaga,quehavia caigutamansfeixistes a Pocs diesdesprés n’arribaven quasisis-cents provi- dificultava encara méselsproveïments delsvigatans. Generalitat, Artemi Aiguader. ís BruiJardí ielconseller deSeguretat Interior dela Martí Barrera, Antoni Rovira iVirgili, MartíRouret iLlu- querra que parlaren a l’acte: elsdiputats al Parlament carrer poguésseguirlesintervencions delslídersd’Es- gafonia a l’exterior per tal que el públic congregat al petit l’aforament delteatre, obligantainstal·lar me- comarca ifins tot untren especialdesdeRipoll, feren i noumilpersones.Unamultitudvingudad’arreu dela dística deLa Humanitat, acudiren al’acte entre vuitmil tives defutur. SegonsAntoni Bassas ilacrònica perio- què estrobava elpaís ilaciutat, aixícom lesperspec- acte alTeatre Vigatà pertald’explicar lasituacióen convent delaMercè. provinents deMadrid,queforen instal·lats al’antic haguessin sol·licitat. Riudeperes aldeVic, després queelsprimersaixího dà perunanimitat l’agregació delterme municipalde sistori municipalencapçalat perSerra iBadellacor -

El 8demarç de1937 hihaguéunpleespecialdegut El 23 de gener del 1937, ERC de Vic organitzà un El 2 de febrer arribaven dos-cents refugiats més, En lasessió plenàriadel25degener del1937, elcon- BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 75. BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 66. - 5degener1939, p. 81. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 BASSAS CUNÍ, Antoni. Op. p. cit., 74. 71 73 Riudeperes-Calldetenes hoha- L’arribada constant derefugiats 70 72 49 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 50 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC PEO L’alcalde MariàSerra iBadellalseudespatx. Vic, circa 1937 passava a formar part de la Regió VI junt amb el Ripo- ves regions iladesapariciódelesprovíncies. Osona pràctica ladistribució delterritori català enunes no- a ocuparlatercera tinença. durant tot el període republicà, de1931 a1939— passà membre d’Esquerra RamonPadrissa —quefou regidor partiment delestinences d’alcaldia ilesregidories. El amb suportmajoritari. doncs, Serra iBadellcontinuà al’alcaldia delaciutat FJI Cartell editat perERC-Osona durant laGuerra Civil. Gener de1937 74 disconformitat ambelDecret delaGeneralitat. dors delPOUM,quehavien mostrat prèviament laseva ren quatre vots enblanc,moltprobablement delsregi- caldia. MariàSerra iBadellobtingué17vots, ihihague- novament, entre els21regidors, quihavia d’ocupar l’al- dels ajuntamentsilesrespectives regidories. Esvotà

Aquest decret governamental posava alhora en En aquesta mateixa sessió municipalesvotà elre- - 5degener1939, p. 84. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 74 Així considerats com acapsdecomarca llès ilaCerdanya. Vic, RipolliPuigcerdà passaven aser 76 75 d’abril del1937 s’aprovà l’augment pressupostari que cipal destinat atalinfraestructura. Aixídoncs,el28 tes. Això provocà unaugmentdelpressupost muni- gressant amblentitudialgunesdificultats noprevis- jor com ésCatalunya. d’anular elsentimentdepertinençaaunaentitat ma- ferents identitats enelqueésterritori català, pertal minant allòcomú delesquatre parts,formant aixídi- zar tot l’Estat, defragmentar Catalunya en quatre, eli- aberració, unintent del govern central d’homogeneït- 1833. Per amoltscatalans ladivisió provincial era una tal detota lasisenaregió. DD.AA.

El projecte d’abastiment d’aigües havia anat pro- La demarcació en províncies era vigent des del La divisióterritorial deCatalunya, p. 85. revolució enplenaguerra, p. 35-36. La Guerra CivilaCatalunya. 1936-1939. (Vol 2.)Una 76 75 iVic com acapi- 51 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 52 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ANTONI ROBERT /ACOS-FONS ROBERT Català iPic«Aixafem elfeixisme» editat pelComissariat dePropaganda delaGeneralitat. de taxisquehihavia davant delCasinoienganxats alaparet, diferents exemplars delcartell dePere Rasa obertaalcarrer Verdaguer ambtubsperpassar gas.Al’esquerra de laimatge esveu laparada Vic, circa 1937 d’aigua pelscarrers deVic. tat itambéescomençaren ainstal·lar lescanonades havien derebre isubministrar lesaigüesperalaciu- Castell d’en Planes per tald’encabir-hi elsdipòsitsque zant progressivament. Aixídoncs, es foradà el sòldel ficultats econòmiques, però, lesobres s’anaven realit- 79 78 77 quedà fixat en830.244,35 pessetes. la perspectiva delsanys: pressà CandiEsponaenlesseves memòriesivist amb tats tenien conductes degasenaquells anys. Com ex carrers, obra modernai de progrés jaquepoques ciu- instal·lació decanonadesgas tambéalsubsòldels lèctica entre elsdos blocs. i l’abril del1937 foren degran violènciapolíticaidia- govern català ilaCNThiva perdre rellevància. Elmarç publicà. De la mateixa manera, s’exclogué elPOUM del progressivament lestensions internes delbàndolre- POUM elsmesosprevis foren constants iaguditzaren tària. Les discussions entre elPSUC-UGT ilaCNT-FAI- ci perdesenvolupar definitivament la revolució prole- POUM quevan creure queaquellera elmomentpropi- cràtic, iperl’altra elsrevolucionaris delaCNT-FAI iel vant, que defensaven la República i el sistema demo- ces republicanes ambERCielPSUC-UGT al capda- la guerra espanyola. Per unabandahihavia lesfor- sions internes sobre l’orientació que havia de prendre pròpies filesantifeixistes. Les causes foren lesdiscus- els Fets deMaigdel1937, unaguerra civildinsdeles suposaria unpasenrere enlalluitacontra elfeixisme:

Arribem aunmomentcrucialdelaGuerra Civil,que de lesenormesdificultats delaguerra.» gran part,mèritdel’Ajuntament republicà, fetes enmig manera queaviat pocagentva recordar queeren, en aprofitades pels nacionals que se les van fer seves, de completar totalment, però acabadalaguerra, foren ben ESPONA, Candi. Op. cit.,p. 159-160. ESPONA, Candi. Op. 159. cit.,p. - 5degener1939, 89. p. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 «Foren obres importants.Algunesnoesvan poder 78 Paral·lelament s’iniciàla 77 Malgrat lesdi- 79 - PSUC, inclosespersonesque formaven partdel govern molt abrandats criticantalaUGT però tambéaERCial tot entre aquests dossindicats. LaCNTfeia discursos sos previs almaigdel1937 latensió fos creixent sobre- com elprocés revolucionari, van fer quedurant elsme- bastant similars a la comarca. La situació bèl·lica, així 83 82 81 80 DD.AA. rància políticaquehavia tingutaCatalunya. política d’arraconament d’ERC prenent-li la preponde- plicant aixíelspodersi els governs. El PSUC féu una capçalat perJuanNegrín,s’instal·là aBarcelona du- 1937, quanelgovern delaRepública espanyola, en- sions entre ERCiPSUCanaren amés desdefinalsdel persones quehavien sigutproperes aERC). Les ten- mesos abans. laritzar imoderar elprocés col·lectivitzador iniciat uns prioritzar lavictòria sobre elsmilitarssublevats iregu- lia elmàximpoderpolíticperalaGeneralitat, aixícom saires, Acció Catalana iEstat Català. Aquest blocvo- d’ERC iPSUC-UGT tambéhihavia laUniódeRabas- poblacions catalanes apartirdel3demaig.Albloc tre elsdosbàndolspelscarrers deBarcelona ialtres liats el 1936 a 90.000 el1938 moment del’esclat delaguerra, passà de6.000 afi- la branca sindical.Aquest partitcomunista, fundat al el PSUCdeJoanComorera, juntamblaUGT quen’era no fou aixíjaqueelpartiten sortímésenfortit fou que havia anat perdent desdel’inicilaguerra, però ria pogut recuperar preponderància i el poder polític 3.500 laCNTi3.200UGT, ció. Amés, el1937 tenien unnombre d’afiliats semblant: UGT osonenquesmainohavien tingutgaire bonarela- notar itinguérepercussions importants.LaCNTila la ciutat, acausa d’unallarga malaltia—tambéesféu mort deManuelDuran iBach,fundadord’Esquerra a Això duguéfinalmental’enfrontament armat en- Amb la derrota de laCNT-FAI ielPOUM,ERChau- A Vic, lalluitadelmaig1937 —precedida perla CASANOVAS, Josep. Op. cit.,p. 182. 2013. Unahistoria política,p. 50. CULLA, JoanB. Esquerra Republicana de Catalunya. 1931- PUIGSECH, Josep. Nosaltres, elscomunistes catalans, p. 135. revolució enplenaguerra, 189. p. La Guerra CivilaCatalunya. 1936-1939. (vol 2.)Una 80 83 essent doncsduesforces 81 (molt sovint recollint 82 53 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 54 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FFM Antoni Rovira iVirgili, Artemi Aiguader, MartíBarrera, LluísBruiJardí iMariàSerra iBadell. Míting d’Esquerra celebrat alTeatre Vigatà. Alataulapresidencial, d’esquerra adreta: Vic, 23degener1937 84 talà, del Sindicat Agrícola... la CasaClariana,delPSUCaCosta, d’Estat Ca- salt violent de les seus d’ERC a la Casa Puig, d’UGT a sin elsfets. Membres deCNT-FAI iPOUManaren al’as- que era regidor municipal,féu queesdesencadenes- ribada aVic delanotíciadetenció deFreixenet, tirada capaSantQuirze deBesora, el6demaig.L’ar - tesquiu ifou detingut quan elseugrupmarxava enre- Francesc Freixenet, encapçalàl’acció armadaaMon- poblacions. Elconseller deDefensa deVic, elcenetista desarmar elsmembres d’ERC,PSUCiUGT adiverses mençaren elsenfrontaments. LaCNTféu unintent de no alacomarca. AManlleu,Torelló iMontesquiu co- què prengués lesarmesperdefensar larevolució. elegí laviamésradical exaltant elproletariat localper- no agredir-se en un primer moment, el POUM de Vic blacions delacomarca. SibélaCNTiUGT intentaren ja lesprimeres barricadesalesentrades demoltes po- ment aOsonaimembres de CNT-FAI iPOUMalçaren cessitat va fer quelasituacióacabésesclatant. augment. L’escassetat deproveïments deprimera ne- municipal. Tot plegat provocà quelacrispacióanésen ocorreguts. poca acció d’ERC i l’alcalde Serra iBadellenels fets sapareixerien. Tampoc desdelPSUC,quecriticava la antifeixistes. Però elsrecels entre CNTiUGT janode- manant el retorn a lanormalitat i la unitat de les forces tes. MariàSerra iBadellféu algundiscursilocucióde- ça s’aguditzà moltentre partitsisindicats antifeixis- tensos del’enfrontament. tinguts deVic també. Havien passat els momentsmés guts deMontesquiu foren posats enllibertat, ielsde- Alcubierre. El7demaigs’arribà aunacord. Elsdetin- a laqualERCdeVic hienvià elmilitantdelpartitFelip ció deMontesquiu, ambFreixenet al capdavant. els revolucionaris quehavien estat detingutsper l’ac- alguns foren detinguts enespera delquepassaria amb revolucionaris començaren a desarmarelsmilitantsi Els dies posteriors foren de calma tensa a Vic però L’esclat del3demaigaBarcelona arribàràpida- Tot iaixí,tothom recordava elsfets iladesconfian- Es féu unacomissió pertaldereconduir lasituació CASANOVAS, Josep. Op. cit.,p. 188. 84 Preses les seus locals,els 85 i Simon. Teulats, JaumeRovira iBarangueras, i RamonBosch drissa iParareda (2ntinentd’alcalde), JosepDami Salvador Dordal iBou (1rtinentd’alcalde), RamonPa- els mateixos, és a dir, Marià Serra i Badell (alcalde), litants queestaven patint. Elssisregidors d’ERCeren nuncià aentrar enprotesta perles detencions demi- consistori on elPOUMjanohifigurava ilaCNThi re- campanya perarrabassar l’espai políticd’ERC. d’accions pocenèrgiques. ElPSUChavia iniciat una els regidors d’ERC,sempre culpant-losd’indecisiói constantment l’alcalde il’acció degovern d’aquest i conar ERCiprendre-li larellevància quetenia, criticant municipal. rigent destacat delaCNT, desaparegué delapolítica sada enllibertat alcapdepoc.Francesc Freixenet, di- Montesquiu, Manlleu, Vic,... tot i que la majoria fou po- pràctica totalitat demiliciansculpablesdelsfets de havien monopolitzat fins elmoment. ciutat queelsarrabassaren ladefensa ciutadanaque der i control amb l’arribada de guàrdies d’assalt a la vant laseudeCNTa Vic. També perderen moltpo- manant més aliments, manifestació quecomençà da- manifestació de quatre-centes dones per la ciutat de- contentament capa la CNTes veié en una destacada tionava elregidor delaCNTManuelCalafell. El des- de proveïments peralaciutat, proveïments queges- buig popularcapalsrevolucionaris perl’escassetat sentació al’Ajuntament. comunicà alPOUMvigatà quedeixaven detenir repre- proscrit atot Catalunya, aixíqueMariàSerra iBadell guessin quedat fora perpressions dela CNT. entraven alconsistori després quel’estiu del1936 n’ha- saires i dos Acció Catalana Republicana, que ara sí que en elscincquehavia tingutUGT, doslaUnió deRabas- Finalment, el26dejuny del1937 esformà unnou Des delPSUCiUGT esfeia tambélapolíticad’arra- Al llarg deljuny elsguàrdies d’assalt detingueren la La CNTtambéquedàmolttocada. S’accentuà elre- Qui sortímésperjudicat fou elPOUM.Elpartitfou El PSUCtinguéquatre representants quesubstituï- - 5degener1939, p. 96. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 85 55 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 56 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ABEV dels Fets deMaig. fent-se ressò Portada deL’Hora Nova 8 demaig1937 un breu retrat enelseudietari: cil. Antoni Bassas, treballador deCanBaumann,enféu patir laguerra enelsseuscarrers, lasituaciónoera fà- per Madridlesbaixes eren quantioses.AVic, tot ino celona era constantment bombardejada ialabatalla pública nopintava gensbé. S’havia perdut Bilbao, Bar- des delarereguarda. desenvolupen unaimportanttascadesuportalfront 87 86 instal·lació ubicadaentre Vic ilaGuixa enlaqual van que jahavia visitat unany abans.Aquesta era una 29 d’agost per comprovar com avançaven unes obres PSOE, visitàpersonalmentel campd’aviació deVic el sa delGovern delaRepública, IndalecioPrieto, del de Castella iAndalusia.Alhora, elministre deDefen- màtica, arribaren sis-cents refugiats més provinents juny de1936. ra quedéstocada perlacreació delnouEstat Català el REC aVic, després quel’organització juvenil d’Esquer-

A unany del’inicilaguerra, lasituaciódeRe- A finals d’agost, i per si lasituació noera prou dra- D’altra banda,durant l’estiu esreactivaren lesJE- vida.» una responsabilitat tangran ques’hijuguenlapròpia governen handecontinuar forçosament, jaquetenen Cada diaesveu mésperduda lasituació, però elsque tradicions, i sempre ambladesconfiança i el sofriment. esglésies iconvents convertits enrunes,sensefestes i més agradable itradicional de Vic. Sense treball, amb ria armats iambmalaspecte, i hadesaparegut tot allò de laciutat sónplensdegentdesconeguda, lamajo- disposar delspocsestalvis delseutreball. Elscarrers dificultats permenjar, falta dellibertat isensepoder lia, sempre ambeltemor constant delquepassarà, amb les condicions. Elsquecontinuem alcostat delafamí- ben mobilitzats alfront, al’estranger oamagats enma- que hanhagutd’abandonar lesfamílies iqueestro- ciutadans assassinats, morts en elsfronts, ciutadans tat, nopodemanotar niunaparaula agradable, amb BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 95. L’Hora Nova, número 143,de24 dejuliol1937, p. 4i5. «Al capd’unany delanostra guerra. Alanostra ciu- 87 86 Desdellavors ifinsalfinaldelaguerra CDMH gidor d’Economia, Salvador Dordal. les signatures del’alcalde, MariàSerra iBadell,delconseller-re- Paper monedaposat encirculació perl’Ajuntament deVic, amb 1937 57 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 58 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ACOS-FONS PIETX Marià Serra iBadell. signat perl’alcalde Civil delaCiutat deVic, Passiva delaPoblació Ban delaJuntaDefensa 25 dedesembre de1937 93 92 91 90 89 88 sense distincions niprivilegis. treballar-hi personesdetota classe icondició social, timent d’aigua. blicà persolucionard’unavegada elproblema d’abas- la postguerra, malgrat elsesforços delconsistori repu- el projecte delesaigüesdelGesquedésparat finsa un emprèstit públic.La negativa suposariaalafique així queesvan haver debuscarnoves opcions,com fer El préstec no seriaconcedit perlaCaixa dePensions, una subvenció alaGeneralitat peralmateix propòsit. blema ques’anava allargant. També s’acordà demanar celerar ifinalitzarlesobres d’abastiment d’aigües, pro- per alaVellesa id’Estalvis deBarcelona pertald’ac- préstec d’unmiliódepessetes alaCaixa dePensions d’Astúries. mes després n’arribaven quatre-cents mésprocedents tindria uncost de262.927’41 pessetes. el dèficitescolar quepatia Vic. per acollir finsa1.600alumnesdelaciutat i cobrir així ri, decaràcter públic.Aquesta escola estava pensada l’orde delsCarmelites, aEscola d’Ensenyament Prima- conversió del’escola Escorial, quehavia pertanguta lut d’aquest. Aquell mes s’aprovà enelplemunicipalla de enabsènciaSerra iBadelldegutal’estat desa- cles deprimera necessitat. dificultant encara més el repartiment d’aliments iarti- de l’esclat delaguerra superava lesduesmilpersones, combatent, una flassada pertald’enviar-ho alsfronts ons’estava comunicà que tothom havia de donar un matalàs i més a Vic provinents de Biscaia i Santander,

El 20 d’octubre el consistori decidídemanarun Al llarg delsetembre, Salvador Dordal exercí d’alcal- També desdel’Ajuntament, el 30desetembre, es Pocs diesdesprés arribaven vuit-cents refugiats BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 103. - 5degener1939, p. 129. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 - 5degener1939, p. 104. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 BASSAS CUNÍ, Antoni. Op. p. cit., 103. BASSAS CUNÍ, Antoni. Op. p. cit., 99-100. ESPONA, Candi.Op. cit.,p. 161. 90 93 Elnombre derefugiats arribats aVic des sobretot aAstúries iAragó. 88 91 Com aescola pública 92 89 i un d’antics convents delaciutat ienalgunes cases se- 97 96 95 94 del PSUC, sis de CNT, dos d’ACR i dos de la UR. tament comptava doncs ambsismembres d’ERC,sis Comitè Antifeixista ienelsFets deMaig.ElnouAjun- Freixenet quehavien sigutmésrepresentatius enel sistori, desapareixent, però, aquellspersonatges com la ciutat. als refugiats deguerra quearribaven paulatinament a d’Assistència Socialpercuidar-sedetot allòreferent giats d’arreu cap aVic, esdecidícrear unaComissió tes peraroba peralssoldats delfront. ços suplementariscom ladestinació de1.000 pesse- bàndol republicà iantifeixista. Tot iaixí, esferen esfor- i mig, i que cada vegada pintava més malament per al va laguerra, conflicte ques’allargava jamésd’unany a causadel’enorme trasbals econòmic quesuposa- grans dificultats per realitzar unpressupost municipal Ensenyament. capital comarcal idevegueria, d’unInstitut deSegon de Cultura delaGeneralitat l’establiment aVic, com a cultura, el consistori decidí sol·licitar a la Conselleria lectualment elpaísitreure’l del’analfabetisme ilain- la República decreació d’escoles perelevar intel· donava València is’instal·lava aBarcelona. git segontinentd’alcalde. a dirprimertinentd’alcalde. RamonPadrissa fou ele- de iSalvador Dordal com aconseller regidor primer, és ment elegínovament MariàSerra iBadellcom aalcal- laborar si esvolia vèncer el feixisme. El nou Ajunta- si, tant CNTcom PSUC-UGT veien quehavien decol·

El 25 d’octubre laCNTesreincorporà denoual con- Davant delproblema creixent del’arribada derefu- Entrant jaal1938, elgovern municipalestrobà amb A finalsd’any, iseguintlapolítica educativa de El 4 de novembre, elgovern de la República aban- nya enguerra. 1936-1939, p. 229. SERRALLONGA, Joan. Refugiats idesplaçats dinsla Catalu- - 5degener1939, p. 124. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 - 5degener1939, p. 130. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 - 5degener1939, p. 108-109. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 97 Aquests refugiats s’instal·laren alamajoria 95 96 94 Ara 59 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 60 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC i futuralcaldedelaciutat. president del’entitat signat perSalvador Dordal, de Defensa Passiva deVic, de laJuntaLocal d’alarma idebombardeig, Instruccions encas 25 dejuny de1938 ACOS-FONS PIETX 99 98 ria delaRegió VI. com adelegat del’Ajuntament alaJuntadeVegue- terrestre estrobava alazona deTerol. verses vegades perl’aviació feixista. El front debatalla res quetinguessin fillsdesertors delbàndol republicà. cidí expulsar de llocs de treball públics tots aquells pa- nyorials abandonadesi/o desallotjades.També esde- al front, mortperla metralla feixista. També elregidor la majoriadelesBrigadesInternacionals. al ilesJosefinesquedeseguida rebé vuit-cents ferits, rant l’abril s’instal·là aVic unhospitalmilitaral’Escori- lona pertren esféu encara mésdificultosa. També du- tren detropes iproveïments. Laconnexió Vic-Barce- gia elèctricadificultàencara méseldesplaçamentper l’embassament deCamarassa queabastava d’ener- ats provinents d’Aragó. A més, la pèrdua de Lleida i da finsavuit vegades. gó. A més,durant elmarç, Barcelona fou bombardeja- zona deFraga iBarbastre després d’haver arrasat Ara- tropes franquistes entraven ja en territori català per la mesures ques’anaven prenent. Dosdiesdesprés les plicar alapoblaciól’estat delaguerra aixícom les tars, organitzaren unacte alTeatre Vigatà pertald’ex amb elsregidors deVic, representants sindicalsimili- ciutat. canvi... sumat al’augment derefugiats arribats a la cions alfront ialeslleves, mercat clandestí id’inter- cionaris inoperants, impagaments de lloguers, deser- entrada clandestina deproductes sensedeclarar, fun- consistori. Enganys amblestargetes deracionament, ponibilitat d’ingressos perdestinar alsprojectes del taven elbonfuncionamentdelaciutat, aixícom ladis- vegada hihavia més actes delapoblacióquedificul- s’anaren accentuant ifent mésgrans. Aixídoncs,cada El 3defebrer s’elegí elregidor d’ERCJosepDam Al llarg del generBarcelona fou bombardejada di- El juliol,elregidor d’ERC JaumeRovira perdé unfill Durant l’abril arribaren aVic centenars derefugi- El 31 demarç l’alcalde Marià Serra iBadelljuntament Al llarg delaprimavera del1938 elsproblemes BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 124. - 5degener1939, p. 140. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 98 99 - dates idimitíelseucàrrec alconsistori municipal. d’ACR, JosepVilà Rafart, perdé unfillperlesmateixes 101 100 nomenat Comissari municipal de Molló. també regidor d’ERC,RamonBosch,dimitíjaquefou unes setmanesmés.Enelmateix pledel7dejuliolel Rovira, tot ilatràgica pèrdua, continuà al’Ajuntament pogueren guanyar algunspocs quilòmetres deterreny ses del sud de l’Ebre, i les tropes franquistes només octubre el front quedà estable a les zones muntanyo- table alazona Durant deGandesa. l’agost, setembre i co. Aprincipisd’agost elfront quedàmésomenys es- sud delriu,recuperant aixíterreny al’exèrcit deFran- de 50.000 soldats republicans ocuparen tota lariba creuar elriuEbre durant lanit.Enunasetmana,prop de guerra. trenta-quatre anys es trobaven desplaçats als fronts Canàries. Lagran majoriad’homesentre elsdivuiti vuit províncies del’Estat amésdelesillesBalearsi franquistes controlaven trenta-cinc delesquaranta- ra catalana. la zona delriuEbre, jaenelsseustrams finalsen ter- cidí fer una gran ofensiva contra les tropes nacionals a de nou la frontera. Aleshores el govern de Negrín de- de l’ajuda nazi-feixista. Afinalsdemaig,França tancà potencial militardelbàndolfranquista quedisposava des deFrança, però desproporcionadament inferior al da, lleugerament enfortida perl’arribada dematerials doncs, s’arribava a l’estiu amb la República acorrala- cràcies occidentals, nova obtenir suportdeningú.Així Tot i l’intent del govern Negrín d’obrir-se a les demo- ministraments detot tipus,tambéperviamarítima. obrí lafrontera durant el maig ipogueren arribarsub- aïllada delazona republicana central. Per sort,França la CNT. destacat enlesnegociacionsdelmaig1937 amb Felip Alcubierre iPeleato, quehavia tingutunpaper

El 24 dejulioldel 1938, lestropes republicanes van Dos anys després de l’inici de la guerra, les tropes Des del17d’abril del1938, Catalunya havia quedat - 5degener1939, p. 161. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 - 5degener1939, p. 159-160. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 101 El substituí 100

61 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 62 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI de control, uncop finalitzadalaGuerra, et convertia directament enobjectiudela repressió franquista. d’Esquerra Vic. Sibédisposard’undocumentcom aquest etpodiasalvar lavidadavant lespatrulles Certificat demilitànciaRamonBoixaderas i Vilamala signat perAntoni Font iCumeras, president 15 d’octubre de1938 103 102 qüències nefastes. La batalla decisiva, però, aviat acabariaambconse- en unfront ques’allargava finselstrenta quilòmetres. xà elconsistori enincorporar-se alfront com asoldat. de l’Ajuntament del28desetembre Josep Damdei- solucionar-ho. autoritats municipalspoguessin fer-hi gran cosa per 1938 començava asermoltpreocupant, sensequeles 7 d’agost idescrivial’aspecte delaciutat: estat cridat afilesdurant laprimavera, tornava a Vic el te descoratjador. Elvigatà Antoni Bassas, quehavia canviat completament de fisonomia i oferia un aspec- Tornant ala políticamunicipal,enlasessió plenària Sense dubte, el paisatge queoferia Vic l’estiu del Pel quefa aVic, com aciutat derereguarda havia militars irefugiats. La ciutat ésuncementiri vivent.» i només queden oberts els cinemes per a distracció de a lesnou,estancatot inoesveu unllumnipermiracle, terra ipedres peralaconstrucció derefugis. Alvespre, carrers escircula ambdificultats, ja quesónplensde golfes ielsterrats com allocderesidència. Enmolts tenen refugiats allotjats i,finsi tot, se’lshanhabilitat les sidències derefugiats. La majoriadecasesparticulars habilitades com acentres políticsosindicalsiperare- de capclasse. Bonapartdelescasessenyorials estan la majorpartdelesbotigues tancadeso sense gèneres sense eltradicional mercat éscom unafunerària, amb a l’HospitaldeGuerra quetenim aquí.La nostra plaça ciutat moltsinvàlids iferits deguerra, tots ellsallotjats nes ademanarunplat deranxo. També circulen perla fugiats, especialmentdonesicanalla,van perlescaser- ció totalment enregla oésdetingut.La majoriadere- jovent que es veu circular ha de portar la documenta- ces deReraguarda, delBatalló tots benarmats. Elpoc vestits. Pels carrers, carrabiners, guàrdies d’assalt ifor- alment donesicanalladeparlacastellana, pobrament ció no es veu res més que gent desconeguda, especi- en somfillsgairebé nola coneixem. Enarribaral’esta-

BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 137. JACKSON, Op. Gabriel. cit.,p. 390-396. «Vic hasofert uncanvi tanimportantqueels 102 103 més de350.000 homesdesdeLleidafinsa Tortosa. bre començà l’ofensiva final feixista amb un atac amb ació delaLegió Cóndor continuaria. El23dedesem- subministraments, i el més important, l’ajuda de l’avi- a unacord ambl’Alemanya nazipelqualrebia nous soldats italiansretornaven alseupaís.Franco arribà pedint-se de la República. Al mateix temps, 10.000 Brigades Internacionals desfilaren perBarcelona des- publicanes arribaven a40.000 persones.Eldia15,les pública estava sola. Dordal iBou. l’esclat delaGuerra Civil.Fou substituït perSalvador l’alcaldia delaciutat, càrrec quehavia ocupat desde mateix ple, MariàSerra iBadelldeixava definitivament tuïts perPere RufíiPetit, iperLluísSalaRelats. Enel També JaumeRovira deixà elseucàrrec. Foren substi- 106 105 104 sones alaciutat, amésdecausarmoltsferits ides- bombardejaren Manlleu. Moriren unavintena deper- bardeig sobre Vic perpart del’aviació feixista. També ponent idesdelsud.Eldia20esproduí elsegonbom- avançaren perCatalunya conquerint elterritori desde clar vencedor. nya arribava jaalfinalaixí com laguerra tenia jaun de l’aviació feixista. L’ofensiva nacionalsobre Catalu- penosa rutacapal’exili. de humàcapalafrontera francesa s’intensificà enuna de Catalunya janomésera qüestió desetmanesil’èxo- exhausts, mal equipats i mal armats. L’ocupació total L’exèrcit republicà comptava ambuns90.000 homes mundial que s’estava gestant quedà en res. rança devincularlaguerra espanyola amblaguerra l’Alemanya nazid’Adolf Hitler. Aixídoncs,tota espe- pees signaren elPacte deMunicafinalsmesamb que quedaren en res jaque aquestes potencies euro- gestions diplomàtiques ambGran Bretanya, França,... A mitjansdenovembre lesbaixes entre lesfiles re- Al llarg del gener del 1939 les tropes franquistes El 21dedesembre Vic patia elprimerbombardeig Durant tot elsetembre elgovern delaRepública féu JACKSON, Op.399. Gabriel. cit.,p. 397. JACKSON, Op. Gabriel. cit.,p. - 5degener1939, 169. p. Les actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 104 105 LaRe- 106

63 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 64 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC AHEA tot just unasetmanaabansdelacaigudacapitald’Osona. Fotografia aèriapresa perl’aviació franquista després deldarrer delsbombardejos patits perlaciutat, Vic, 25degener1939 108 107 García-Valiño. po deEjército delMaeztrazgo comandats pelgeneral de SantSebastià. Eren unstres mil soldats delCuer- ven aVic desdelazona delaCreu deGurbil’ermita va conquerida iCatalunya perduda. definitivament jaen mans feixistes. Barcelona jaesta - passaria unasetmanadesprés quanlaciutat cauria hauria un nou bombardeig sobre Vic, preludi delque tant delpartitentemps republicà. El25degenerhi d’ERC ainicisdelaTransició, era filltambéd’unmili- genters. Freixanet, queseriaundelsprimersmilitants en ruïnesera ladeJoanFreixanet, alcarrer delsAr- perfectes. Unadelescasesquequedàpràcticament tornat acasa—relatava pel6defebrer: queig ilarepressió. Eltestimoni d’Antoni Bassas —ja parar jalaconquesta delaciutat. Començava elsa- per taldedificultarl’avanç franquista. Res, però, podia el deQueralt, aixícom l’entrada pel carrer deManlleu, les tropes republicanes dinamitaren algunspontscom final isensefugir. Dordal seriadetingutiempresonat. dels franquistes eldia1alatarda, donantla cara finsel nitat icoratge, esperà alaCasade laCiutat l’entrada L’ 1 de febrer a la tarda, les tropes franquistes entra- L’alcalde deVic, Salvador Dordal, enungest dedig- ga delapostguerra.» gès, onmaten gentiroben tot elquepoden. Sónlapla- gent perficar-sealescases,especialmentdepa- nals imoros, elsqualsaprofiten ladesorientacióde

BASSAS CUNÍ,Antoni. Op. cit.,p. 165. PERNAU, Josep. Diaridelacaiguda deCatalunya, p. 195. JUNYENT, Eduard. La ciutat deVic ilaseva història, p. 337 «La nostra ciutat continua envaïda pertropes nacio- 107 Abans d’entrar els feixistes a la ciutat, 108 ABEV patits alaciutat. Portada deL’Hora Nova fent-se ressò delsbombardejos 24 dedesembre de1938 65 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 66 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ACOS-FONS PIETX de lacapitald’Osona. l’ocupació franquista el qualesva formalitzar de guerra mitjançant Ban declarant l’estat 1 defebrer de1939 2 sota elfranquisme Exili, repressió iclandestinitat 1939-1975 109 pada, com mostren lesvíctimesvigatanes del’Holocaust. Mundial, laqualestenia lapersecuciódelsrepublicans arreu del’Europa ocu- als democràtics prenia unadimensióglobalambl’inicidelaSegonaGuerra quantificar. Lamajoria,ciutadansanònimsque van veure com lalluitapelside- de 500.000 persones, d’entre lesqualsunnombre devigatans moltdifícilde a emprendre elcamídel’exili. Unèxode senseprecedents, quantificat enmés 2.1 Exili mocràtiques. li irepressió, però tambédelluitaclandestina perrecuperar lesllibertats de- nitiva victòria delsfeixistes sobre elsrepublicans. S’inicienquaranta anys d’exi- República. anys després marxà a Mèxic, país que acollí una bona part dels exiliats de la es retrobà amblaseva família quehavia creuat lafrontera abans queell.Tres Amb l’avenç delestropes franquistes, Serra iBadellmarxà al’exili aFrança on ciat, sentvíctima del’amnèsia ambquèesva bastir latransició democràtica. da, malauradament, eldel’alcalde MariàSerra iBadell massa sovint s’hasilen- perdudes ambladerrota enlaGuerra Civil. ment elcompromís políticilalluitaperrecuperar les llibertats democràtiques va retornar aEuropa, residint aPerpinyà, onmoríel1963 mantenint entot mo- gentina, on hi residien uns familiars seus, i al final de la Segona Guerra Mundial talanisme d’esquerres. EnunprimermomentSerra iMoret esva establir al’Ar- de laUnióSocialista deCatalunya, iundelsintel·lectuals mésrellevants delca- La poralarepressió franquista empeny centenars demilersrepublicans La data del’1d’abril de 1939 marca elpuntfinaldelaGuerra Civilambladefi- Però sielcasdeManuelSerra iMoret ésconegut ilaseva figura homenatja - Segurament, elvigatà exiliat mésnotable ésManuelSerra iMoret, fundador 331-347. CASANOVAS, Josep. «Elsvigatans exiliats durant elfranquisme», aAusa, núm.146,2001, p. 109

67 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 68 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC MELITÓ CASALS ICASAS /ACOS-FONS MELITÓ CASALS des delafiGuerra Civil. Acte decelebració delavictòria franquista enelmarc delaprimera Festa Major Vic, 5dejuliol1939 110 AGN Fitxa delServei deMigració deMèxic, deMariàSerra iBadell. 1942 d’estómac sensehaver vist complerta laderrota del ribada delaseva dona,CarmeOms,morídecàncer de la pell. A la primavera de 1943, poc abans de l’ar- Allà visquéambforces penúries,treballant enelram cruz el22demaig1942.» neutral com era Portugal. Van arribaralportdeVera- ra mundial, els va recollir el Nyassa, un vaixell d’un país cap depocsdies,pertravessar l’Atlàntic enplenaguer- réchal Lyautey, ivan desembarcar a Casablanca on al 1936-1939», aAusa, núm.156,2005, p. 216. CASANOVAS, J. «L’Ajuntament deVic durant laGuerra Civil. «Van sortirdelportdeMarsellaambelvaixell Ma- 110 Responsabilitats Polítiques, laGuàrdia Civildiguéd’ell: setembre de1938— va serusat com abocexpiatori. rant lamajorpartdeguerra —deljulioldel1936 al estat alcaldeal’inicidelaRepública (1931-1933) idu- còmplice detota laviolència revolucionària. Enhaver acusant-lo detots elsmalsdelaciutat id’haver estat tes localsvan deixar Serra iBadellcom undrap brut, feixisme isensehaver poguttornar aVic. Elsfalangis- Tal i com cita Esther Farrés, en el seu Expedient de los crímenes que en la misma se llegaron a cometer, si sonal sensato deesta localidad quelamayor parte de de decirquefué mala,puesacoro tatarea todo elper- «de suconducta tanto pública como privada sepue- 69 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 70 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI l’emblema del’entitat ilesbanderes deXile iCatalunya. Lluís BruiJardí, undelsmembres delapenya apareix al’extrem dret delataulapresidencial. Alfons, xilè, quepermeté l’arribada demés2.300exiliats delaRepública— organitzat perlaPenya Batibull. Àpat decommemoració delsegonaniversari del’arribada delWinnipeg —elvaixell fletat pelgovern Santiago deXile, 3desetembre de 1941 113 112 111 ves famílies. Va arribara Santiagoel3desetembre de Montesquiu durant laRepública, ilesseves respecti- acompanyat delseuamicDamiàBalmes,alcaldede al vaixell Winnipeg, ambdestí aXile, viatge queféu nes després va aconseguir unvisat perembarcar-se El seuprimerdestí al’exili va serMontpeller. Setma- querra, alestasquesd’evacuació delapoblaciócivil. ho va ajudar, conjuntament ambaltres diputats d’Es- veure obligat amarxar al’exili, tot iqueabansdefer- adscrit aOsona.Coincidint amblafideguerra, es va ser a partir de 1932 el diputat d’Esquerra al Parlament cions econòmiques força precàries. maig de1942.Va morirunany després enunescondi- com MariàSerra iBadell,arribantaVeracruz el22de ça finsqueposàrumbcapaMèxic abord delNyassa, crit aOsona.FinalitzadalaGuerra Civil,s’exilià aFran - ser el1931 eldiputat d’ERCaCorts Constituents ads- l’Empordà, onfou alcaldedeCastelló d’Empúries—,va Cuesta, —quedesenvolupà laseva activitat políticaa sep Bordas delaCuesta iLluísBruJardí. Bordas dela Per laseva part,LluísBruiJardí —fillde Tivissa— va Uns casossimilarsaldeSerra iBadellsónelsdeJo- caldia deesta ciudad.» tividades desarrolladas durante suactuaciónenlaal- formar mésdetalladamente acausadelasgrandes ac- político-social esdelopeorpeor. Nopodemosin- igual queladeGuàrdia Civil: mes sobreambunaopiniócompletament Serra iBadell cruzada i ara ja retornat del seu exili, bisbe Perelló, convertit en paladí del franquisme i de la sus autores fuéelinductor detodos ellos.» bien directamente nolosejecutara oformara parte de FARRÉS, Esther. Op.95 cit.,p. ja lafideGuerra Civil. ROVIRÓ, Ignasietal.Op. cit.,p. 192. la definitiva victòria franquista sobre Madrid,iquesignificava març, encapçalà una comitiva pelscarrers deVic tot festejant prés demés dos anys d’exili. Pocs diesdesprés, el29de El bisbePerelló havia tornat aVic l’11demarç del1939 des - 75. FARRÉS, Esther. La repressió franquista aVic. 1939-1945, p. «...No pertenece anuestra parroquia. Suconducta També desdel’Església vigatana encapçalada pel 113 112 es feren infor - 111 FJI dels republicans exiliats aXile. a l’anomenat Panteó Català, onreposen lesrestes demolts i laseva esposaJosefa LlopiRibas,alCementirio General, Làpida debronze delnínxol deLluísBruiJardí, Santiago deXile, 2013 71 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 72 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC AMVi Felip Alcubierre iPeleato. el regidor d’Esquerra Informe policialsobre 25 denovembre de1939 114 2.2 R de Xile el9demaig1945. la Democràcia». Va morir prematurament a Santiago assidu del’emissió radiofònica «Catalunya alServei de talunya il’òrgan d’Esquerra aXile L’Emigrant, ifou un laborà amblespublicacions del’exili Democràcia iCa- Democràtica Catalana, entitats quepresidí. També col· unitàries Front NacionalCatalà deLluitail’Agrupació pulsors d’Esquerra aXile, aixícom delesplataformes Tot ilaseva delicadasalut,esconvertí enundelsim- Teatro Capitol idesprés alsEstablecimientos Oriente. tat enterres xilenes. 1939, esdevenint pocdesprés delegat delaGenerali- la seva obra sobre elfranquisme aCatalunya, ar-se enideologiesd’esquerra. Com diuMartíMarínen la República, aixícom tota personasospitosa desitu- identificats amb partits republicans oinstitucions de nat ambelperíode republicà. Esvan perseguiraquells tit iesva perseguirialhora tergiversar tot allòrelacio- cana va quedaresborrada com simainohaguésexis- reconstrucció d’un Estat en ruïnes. Tota l’obra republi- espanyol. Començava doncslallarga postguerra ila començar adesenvolupar enlatotalitat delterritori la primavera del1939 quanl’Estat franquista espot nes quehavien conquerit militarment,ésapartirde mençà acrear iimplantarelseuEstat enaquelleszo- presonades, ferides, mutilades... lers d’exiliats imoltíssimes personesqueestaven em- grans mortaldats, sobretot enelbàndolrepublicà, mi- A Santiago de Xile treballà fent feines diverses al lip II.» l’Espanya autèntica: ladels ReisCatòlics, CarlesIiFe- tes itota menad’heterodoxos idesviats delscaminsde rior, feta d’ateus, maçons, liberals, marxistes, separatis- l’anti-Espanya que s’havia desenvolupat enelseuinte - Si béjadurant laguerra elbàndolfranquista co- La Guerra Civilhavia suposat quasitres anys de p. 27. MARÍN, Martí.Història delfranquisme aCatalunya, p. «calia fer unadepuració socialinterna queeliminés epressió 114 116 115 sà l’historiador Javier Rodrigo ta negra delsrepressors. Com expressa Esther Farrés, entre moltsd’altres, van passar ràpidament alallis- com elpropi MariàSerra iBadelloSalvador Dordal, veure quedeseguidaserienperseguits.Personalitats a laciutat. moment la repressió indiscriminada començà també soldats magrebins delazona delRif. Apartird’aquest de la ciutat fou feta per les tropes de la Legión i pels del 1939, preludi delques’acostava. L’entrada ipresa de desembre del1938 idosmésel2025degener d’haver patit unbombardeig del’aviació feixista el21 franquistes entre l’1iel2defebrer del1939, després tic Règim quedelsegleXX. pletament nou,tornant aformes méspròpies del’An- tots elsaspectes delasocietat icrearia unestat com- durant quasiquaranta anys controlaria enormement La repressió fou llarga i persistent i tal i com expres- Els homesdel’esquerra idelcatalanisme políticvan Com hemvist anteriorment, Vic havia caigutamans S’iniciava aixíunallarguíssima dictadura feixista que milers depersonesempesesal’exili...» treballs dereconstrucció iobres públiques,desenesde i presos políticsutilitzats com amàd’obra forçosa per camps deconcentració, milersdepresoners deguerra [...] 150.000 permotius polítics,migmiliód’interns en va necessitar mésmortspermantenir-se enelpoder de persones.» nòmica i laboral. Elfranquisme els negà laconsideració condemnà alahumiliacióimarginació social,eco- çuts, se’lsnegàeldret de refer lesseves videsise’ls zà l’acció degovern. Alespersonesd’esquerra, alsven- ri dinsdelnouEstat, sinó un delspuntalsonesrecol- FARRÉS, Esther. Op. cit.,p. 22. 27. Civil ylaDictadura Franquista, p. RODRIGO, Javier. Hasta la raíz. Violencia durante laGuerra «Franco va sereldictadorque, entemps depau, «La violènciaielterror nofou unelementsecunda- 116 115 73 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 74 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FD de Bunyol, Rafael Ballester Ortiz­ convertit enpresó. L’acompanyen elmanresà BenetGuitartiAlguer—al’esquerra— il’agricultor Al centre, l’alcalde deVic, Salvador Dordal, empresonat al’antic monestir deSantMiqueldelsReis, València, circa 1941 —a ladreta. 118 117 que poguessin realitzar lesseves activitats religioses. certa llibertat ales monges que sen’ocupaven pertal ant-ne lesportes i finestres. Almateix temps, donà evità l’entrada de les milícies dins el recinte tot tapi- tar quel’asil fos saquejat il’església cremada, aixícom sa enva sereldirector idesdelaseva posicióva evi- de laCatedral CarlesMasferrer, explicava quePadris- període bèl·lic. Un primer informe, signat pel mossèn Pobres, enelmomentd’esclatar laguerra idurant el drissa va serclauperal’Asil delesGermanetes dels àstic sobre ellfou encerta mesura positiujaquePa- ra, van destacar durant laguerra perlaseva membres d’ERCcom l’alcalde deGurbJaumeBarane- na». Llonch,com ajutge interí deVic, juntambaltres fundador delpartit«Izquierda RepublicanaCatala - de Vic durant laRepública iaquiFalange acusava de sep LlonchiRovira, quehavia sigutjutge municipal que havia estat regidor per ERC des del 1931, o Jo- finalment unany després poder tornar a Vic. lòmetres, fet quel’obligà ainstal·lar-se aTortosa per terrà prohibint-li acostar-se aVic amenys de250qui- na. Quansortíenllibertat condicional el1943se’ldes- quals encomplí quatre al’esmentada presó valencia- posteriorment selireduí lapenaalsdotze anys dels ment havia sigutcondemnat atrenta anys depresidi, oteca Valenciana— iseliprohibí tornar aVic. Inicial- de SantMiqueldels Reis —seuactualmentdelaBibli- València finsel1943alpenalsituat al’antic monestir dell a partir del setembre del 1938, fou empresonat a dor desde1931 ialcaldeensubstitució deSerra iBa- En elcasdeRamonPadrissa però, l’informe eclesi- També passaren alallista negra RamonPadrissa, Pel quefa aSalvador Dordal, quehavia estat regi- del terror revolucionari.» aleshores benarriscades, van salvar moltes persones l’acció violentadelsanarquistes icom, ambactuacions seus llocs,van fer perintentar disminuirelsefectes de ESPONA, Candi. Op. cit.,p. 154. 1936-1939», aAusa, núm.156,2005, p. 217. CASANOVAS, J. «L’Ajuntament deVic durant laGuerra Civil. «integritat ilatascaincòmode ifosca quedesdels 118 117 FD durant elseudesterrament aTortosa. Cèdula personaldeSalvador Dordal, 1943 75 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 76 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC i RamonPadrissa. Josep Dam Salvador Dordal, d’Esquerra, de l’alcalde iregidors de lallibertat vigilada de seguiment Fitxes policials Circa 1942-1944 ACOS riria el28demaig1940. fou traslladat ala Presó Cel·lular de Barcelona onmo- fou empresonat aVic acabadalaguerra iel4dejuliol gidor d’ERCaVic apartirdel’octubre del1936, que a escrivent alaPresó Cel·lular deBarcelona. tats perlesriuades del1940. També fou destinat com ment decasesiedificisdelsmunicipisosonencsafec- Dam fou obligat atreballs forçosos eneldesenruna - cedí lallibertat condicional. Durant elsanys depresidi, desesperada. Finalment,l’1d’octubre de1943selicon- Així doncs, la seva dona i tres fills patiren una situació a la seva família, que depenien econòmicament d’ell. 1937. Elseuempresonament ocasionàgreus dificultats municipal desdelsetembre del1936 finsl’octubre del 122 121 120 119 quinze anys alespossessions espanyoles al’Àfrica. vil, seliprengueren tots els béns ise’ldesterrà durant Comitè Comarcal Antifeixista al’esclat delaGuerra Ci- a guàrdia municipal pelfet de ser considerat afí a ERC. i Cateura, quefou expulsat delseullocdetreball com puració laboral sentexpulsat delaseva feina. tant d’ERC. de reclusió per auxili a la rebel·lió i també per ser mili- uns mesosméstard fou condemnat a12anys i1dia 1936, sel’empresonà aVic el27 degener1940, i nyer alaMaçoneria. gatius pelfet deserd’ERC,tambésel’acusà depertà- 1920 jahavia estat regidor. havia format partdelaSolidaritat Obrera ide1914a —era nascutel1873— era paletadeprofessió. El1908 pal. Surinyach, jad’edat avançada alfinaldelaguerra moviment obrer local,aixícom delapolíticamunici- aquim Surinyach iGinestet, personatge destacat del Alguns tingueren menys sort,com Jaume Rovira, re- A Vicenç Garcia, que havia estat el delegat d’ERC al Una resolució semblantfou ladeConstanci Romaní A JosepDam,regidor d’ERCdesdel’octubre del Alregidor Modest Nicolau, apartdelsinformes ne- Un altre exemple significatiu fou tambéeldeJo- FARRÉS, Esther. Op. cit.,p. 172-173. FARRÉS, Esther. Op. cit.,p. 130i147. FARRÉS, Esther. Op. cit.,p. 219. ca ieleccions aVic. 1900-1931, p. 204. TORNAFOCH, Xavier. Delcaciquismealademocràcia. Políti- 121 Damtambéhavia estat suplentdeljutge 119 122 Surinyach va patir lade- 120 123 pressa Paul Preston: pables delasituacióviscudaiguerra. Com ex tiques com sindicals.Atots ellsse’lsconsiderava cul- també esprohibien totes lesorganitzacions tantpolí- vien format partdelapolíticadelperíoderepublicà i es demanaven responsabilitats alsmembres queha- de laMaçoneria ielComunisme. Ambaquestes lleis la LleideSeguretat del’Estat ilaLleiperaRepressió els republicans: la Llei de Responsabilitats Polítiques, Els vencedors establiren tres reglaments perperseguir da amblaúnicamissió d’exterminar l’enemic vençut. va sertancat alapresó deVic. detingut perlaGuàrdia Civiltot just acabat elfuneral i entre elsassistents alfuneral. SegimonRovira va ser gall quevan burlarlacensura is’editaren idistribuïren quela amb uns versos en català del poeta Joan Mara - germà difunticoneixedor delseuideari,va fer unaes- Segimon, metge aBarcelona, escuidàdelfuneral del que havia mortaVic elfebrer del1943.Elseugermà dels regidors del1931 delacandidatura delPCR-GO, la immediata postguerra, éseldeRamonRovira, un malaltís alqualhavia arribat lavenjança franquista en seguits foren d’aquest sindicat. ERC, però, fou else- afiliats alaCNT, jaque mésdel40%delsvigatans per- ren actives ienvigorfinsel1966. algunes modificacions parcials com la del 1942, resta- representatiu deladictadura queaquestes lleis,amb La repressió franquista estava estructurada ipensa- Un caspatètic ilamentable, quedemostra elgrau Els vigatans mésmalparats perlarepressió foren els La repressió fou unfet taninnat del franquisme itan inversió inicial.» ria deterror estatal destinada aprotegir isupervisarla quista, l’objectiu principal era perfeccionar la maquinà - la institucionalització allarg termini delavictòria fran- soners en regiments de treballs forçats. Pel que fa a baven decaure iorganitzar centenars demilers depre- al llarg dellitoral est, fer neteja alesprovíncies queaca- eren classificar icastigar totes lespersonesaplegades PRESTON, Paul. Op. cit.,p. 755. «Les principalstasquesquecaliafer immediatament 123 - 77 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 78 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC de Gusen. al campd’extermini nazi la seva mort,el1941, Macià-Companys— de laColumna —milicià deManlleu de JosepVivé iPujals, que certifica ala família Carta delGovern francès 11 degener1951 MJ 124 saliats. presenten una micamésdel20% total derepre- i ambinformes negatius delesautoritats locals.Re- rés, foren 27 personesafiliadesaERClesperseguides gon grup polític més perseguit. En xifres d’Esther Far- 128 127 126 125 Sant Quirze deBesora, Blasi ideTaradell, iJoanPortús iBasagañade de Montesquiu, Pere Gorchs i Font de Perafita, Ramon la comarca, com éselcasdeLeandre SalomóiTorné Entre elsafusellats trobem algunsalcaldesd’ERCde també el1914. tica local,jaquehavia estat alcaldede1903 a1906i Sala iMolasjatenia unallarga experiència enlapolí- calde delques’haconegut com acomissions gestores. sep SalaiMolas,queesconvertia aixíenelprimeral- M. Salcedo Ortega, ifou encapçalat perl’advocat Jo- favorables alnourègim. per personalitats provinents deltradicionalisme itots i fiscalsalaciutat, òrgan compost enlaseva totalitat el mateix 2defebrer jahihavia un noucos dejutges de govern ciutadà.També enlajustícia s’actuà ràpid i encarregades dedesignarlespersonesperalscàrrecs de lesautoritats militars.Foren aquestes autoritats les la derrota delfebrer del1939, aquest passà amans afusellat el15d’octubre del1940. i Jover, president delaGeneralitat deCatalunya mort pel franquisme ésevidentment eldeLluísCompanys presentatiu, però, dedirigentpolíticd’ERCassassinat i Escalona o Antoni Pujadas i Casalí. rals deVic, com CasimirMercadal iPujol,EnricOrtega més massacrada, inclúspersobre delaCNT(40%). la comarca eren d’ERC,essent aixílaformació política Josep MariaSoléiSabaté, el44,2%delsafusellats de El nouconsistori fou designat aditpelcapitàJosé Amb ladissolució delconsistori vigatà després de Al total d’Osonahihagueren 158afusellats. Segons

ca ieleccions aVic. 1900-1931, p. 185-186. TORNAFOCH, Xavier. Delcaciquismea lademocràcia. Políti- FARRÉS, Esther. Op. cit.,p. 151. Presència, 16dejuny de2013, p. 8-11. lunya.1938-1953, p. 160. SOLÉ ISABATÉ, JosepMaria.La repressió franquista aCata- FARRÉS, Esther. Op. cit.,p. 113. 124 128 126 imilitantsd’Esquerra natu- 127 El cas més re- 125

ferents viatges clandestins aBarcelona, elsqualsvan na, com elFront Nacional deCatalunya. Així,inicià di- organitzacions pensadesperalaresistència clandesti- partit, afeblit perdetencions iperl’aparició denoves querra ambl’interior perajudaralareorganització del lletí d’Informació editat desdeMontpeller. general d’Esquerra, com perexemple l’edició delBut- de laGeneralitat iJosepTarradellas, llavors secretari d’Esquerra aFrança de la màde Josep Irla, president aconseguí sortir, desenvolupà diferents tasquesdins on fou reclòs alcamp deconcentració d’Adge. Quan de l’exèrcit republicà. PuigiSubinyà s’exilià aFrança, ra Civilicomissari delaColumna Macià-Companys pòlit deVoltregà durant elsprimersmesosdelaGuer- comarca alllarg delaRepública, alcaldedeSantHi- de Rabassaires desde 1931, president delpartitala figura de Pere PuigiSubinyà, afiliat aEsquerra iaUnió quisme comença benaviat ité com aprotagonista la JEREC... rats, al’Ebre; JosepMontes, secretari general deles Manresa; RamonBoronat, aTarragona; JosepSubi- territorials: MiquelCuadrat, aLleida;MiquelArpa, quals s’hianaren afegint enelsanys següentsnuclis Manuel Juliachs,Isidre Armengol,MariaCarreté... Als Ris, MiquelFerrer, JaumeSerra MariaCasi, iGasulla, 1941 alvoltant d’unnucliaBarcelona format perPau els quaranta anys defranquisme. amb elspresidents Companys, IrlaiTarradellas durant nidor delalegalitat republicana liderant laGeneralitat bia, Argentina...— ial’interior, alhora quefou elmante- Gran Bretanya, Bèlgica, Mèxic, Xile, Veneçuela, Colòm- xer, esreorganitzà al’exili —ambdelegacionsaFrança, quedà afeblida perladerrota, però lluny dedesaparèi - les zones conquerides pelbàndolfranquista. Esquerra bre de1936, enundecret ques’anava aplicantatotes legalitzat juntambtots elsaltres jael13desetem- de l’exili ilarepressió. Evidentment, elpartitfou il· cana del1939, elsafiliats aEsquerra fóren víctimes 2.3 Clandestinitat El 1944s’encarregà aPuigiSubinyà serl’enllaç d’Es- En clauosonenca,lalluitaclandestina contra elfran- A Catalunya, Esquerra escomença areorganitzar el Com hemvist, després delagran desfeta republi- 79 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 80 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC MFP de l’Exèrcit delaRepública. de Comissari amb uniforme durant laGuerra Civil, Pere PuigiSubinyà, 1937 d’aquell èpocacom una 132 131 130 129 ponsable depropaganda irelacions ambl’exterior. presentants de la circumscripció de Barcelona i el res- recció d’Esquerra al’interior, onesdevingué undelsre- del seutreball, al’estiu de1945s’escollí unanova di- a Catalunya amblaqueesduiaaterme al’exili. Fruit servir percoordinar icohesionar l’actuació d’Esquerra Català, però queaviat fracassà perlestensions amb Unió Democràtica de Catalunya, Acció Catalana i Estat llí, entre d’altres, Esquerra Republicana de Catalunya, qual, sotalapresidència deJosepPous iPagès, aco- de 1945l’Aliança dePartits Republicans Catalans, la franquisme. Aquesta ideaquallàamblacreació eljuliol ra comuna detotes les forces catalanistes oposades al Subinyà secentrà enl’intent debastir unaestructu- Subinyà. ra RepublicanadeCatalunya dirigidapelpropi Puigi de comunicació interna Butlletíd’Informació d’Esquer- achs o elssetnúmeros editats el1946de la publicació meros deLa Humanitat sotaladirecció deManuelJuli- entre setembre de1945igener1947 dedinounú- Un clarexemple d’aquella empentafou lapublicació d’Esteve Serra i Esteve Serrallonga, que enaquellaèpocaadoptaelsnomsclandestins or, JoanRodríguez iPapaseit. Elpropi Puigi Subinyà, de PuigiSubinyà enviant unnouenllaçdesdel’exteri- una nova caigudadeladirecció aprincipisde1947. reu deCatalunya laprimavera de1946isobretot amb partir deladetenció d’unasetantena demilitantsar- Un cop reestructurat el partit, la tasca de Puigi A mitjans de 1946 Josep Tarradellas reforçà la tasca La pèrdua devitalitat alaqualesreferia esproduí a perdre» nifestava unavitalitat sorprenent, quedesprés va VILADOT, Albert.Op. cit., p. 35. novembre de1979, p.3. PUIG, Pere. «Elmeu primerviatge clandestí», aAvui, 10de VILADOT, Albert.Op. cit.,p. 23. 1951), p. 31. VILADOT, Albert.Nacionalismeipremsa clandestina (1939- «Esquerra [que] en tan difícils circumstàncies, ma- 131 130 definia el partit 129 132

MFP militància al’interior delpaís. que l’acompanyà entots aquellsanys foscos d’arriscada amb lacol·laboració delaseva esposaMontserrat Torrents La tascaclandestina dePere PuigiSubinyà compta Montpeller, 1940 81 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 82 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI de Vic iOsona. de militantsisimpatitzants on esrecull lacol·laboració la clandestinitat, editada durant Portada deLa Humanitat, Març de1946 133 els fets delasegüentmanera: detinguts hihavia unPere PuigiSubinyà quedescrivia gué denouladirecció d’Esquerra al’interior ientre els tiques deCatalunya... nya, Assemblea deCatalunya, Consell deForces Polí- Catalana, Consell deForces Democràtiques deCatalu- pre hifou present: Consell NacionaldelaDemocràcia a laforça hegemònicadelapolíticarepublicana, sem- de diferents organismes onEsquerra, com corresponia gué deforma recurrent iqueestraduí amblacreació ordinar lesforces antifranquistes, unaideaqueapare- l’exili. Malgrat això, l’Aliança fou elprimerintent deco- també detingut.D’aquesta manera, nofou finsel1952, el darrer delsdirigents, JoanRodríguez i Papaseit, fou la direcció d’Esquerra al’interior, quaneljuny de1947 de Bolívia,onPuigiSubinyà moríel1999 als86anys. çar unexili definitiuqueelsduguéa La Paz, lacapital rents van aconseguir arribaraAndorra, onvan comen - Com apuntàvem anteriorment, el gener de 1947 cai- La repressió policial franquista feu estralls, liquidant Pere PuigiSubinyà ilaseva esposaMontserrat Tor- normal, inovaig córrer finspassada lacantonada». córrer l’interminable corredor, atapeït de policies, a pas em fou obertapelguàrdia. Vaig baixar l’escala ivaig re- molt deciditcapalaportadesortidal’escala, laqual tir delbany, enllocdetornar aldespatx, vaig dirigir-me que féu moltgentilmentiretornà al’escriptori. Ensor- pas gaire— livaig demanard’indicar-meelsbanys, cosa d’acabar el torn per anar a dormir. Passat un temps —no Feia cara d’haver estat tota lanitdeservei itenia ganes l’empleat nohavia fet gaire casnidelcapitàdemi. a recerca d’instruccions. [...]Amiemva semblarque jo m’havia dequedarallímentre ellanava a“jefatura” primer pis,tot indicantal’únicempleat quehihavia que que estava lluny de sentir, em deixà en un despatx del desorientar fent semblantd’unatranquil·litat d’ànima El capitàquem’havia detingut,iquejohavia tractat de la comissaria deGranvia [sic], prop delaplaçaEspanya. de 1979, p.3. PUIG, Pere. «Darrer viatge clandestí», aAvui, 7dedesembre «Em portaren a peu i aparatosament escortat fins a 133

per enelsid’Esquerra aVic. quals, ambelpasdelsanys, jugarienunimportantpa- bres delPSAN JosepRomeu iFrancesc Codina, els blea deCatalunya van començar adestacar elsmem- semblea deCatalunya. Precisament, tambéal’Assem- d’altres, lamajoriadelsqualshavien participat al’As- de mésjoves com JaumePortell oPere Vinyas, entre res mésveteranes com JoanColom iJoanFreixanet, o publicana deCatalunya aVic sotaellideratge defigu- Transició quereaparegueren lessiglesd’Esquerra Re - fou finsdesprés dela legalitzaciódelpartitdurant la tòria d’Esquerra a la comarca. D’aquesta manera, no amb lamarxa dePuigiSubinyà esperdé elfildelahis- des peralalluitaclandestina. ons dematriu comunista com elPSUC,mésprepara - la dècadade1940va quedar eclipsat perorganitzaci - llevant paperquehavia jugat enl’antifranquisme de manifestà unacerta recuperació. Malgrat això, elre- lideratge d’Esquerra alaclandestinitat, queelpartit quan HeribertBarrera tornà aCatalunya iassumí el Així, sianivell nacionalelpartitesmantinguéactiu, 83 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 84 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB Josep LluísAlonso, Jaume Portell ix. Josep Martínez deFoix, JosiLlorenç, JosepMariaPoblet, Eduard Sànchez, Francesc Viadiu, amb elpartitencara nolegalitzat perlesautoritats espanyoles. D’esquerra adreta: Primer acte públicd’Esquerra alaciutat deVic —alCinemaVigatà— desdel’època republicana, Vic, 18defebrer de1977 3 espanyol amésdelrestabliment delaGeneralitat. bertats sindicals...ilaconvocatòria aCorts Constituents pelconjunt del’Estat d’aquest consell es reivindicarà elprocés democràtic, l’amnistia política, les lli- ces polítiquesdel’òrbita delcatalanisme, tantd’esquerres com dedretes. Des ERC estarà representada perJosep Andreu iAbelló a Transició l ilademocràcia 3.1 Transició idemocràcia 1975-2014 139 138 137 136 DD.AA. 135 134 DD.AA. desenvoluparia finsel1987, alhora queesdevindria diputat a Corts del1977 al liol, HeribertBarrera era elegitcom asecretari general delpartit,uncàrrec que la Generalitat...» ces Polítiques deCatalunya, «...embrió d’unhipotètic govern provisional de Carles Sala,Francesc Viadiu... ria Poblet, Carles Ponsa, Jordi Puig,Frederic Rahola,JoanRodríguez iPapaseit, Aguadé, AlbertAlay, Xavier Castellà, JosepFrigola,ManuelJuliachs,Ma- la incipientreconstrucció d’ERCcom apartit:Josep Andreu iAbelló, Cristian semblea quereuní vora cinc-centes persones. pa democràtica» alasalad’actes del Col·legi d’Advocats deBarcelona, unaas- «Reunió d’informació sobre l’Esquerra deMaciàiCompanys enlafutura eta- quan secelebrà, enunasituaciódesemiclandestinitat tolerada, sotal’epígraf cè, 18,deBarcelona iaparegué unbutlletímensual anomenat Full informatiu. Ja elmateix 1975, pocdesprés delamortdeldictadorFrancisco Franco, A mésd’HeribertBarrera tambéhihavia altres personatges destacats en Una data clau del procés de reorganització d’ERC fou el 4 de juliol del 1976, A mitjans1976 s’establí laprimera seunacionald’ERCalcarrer delaMer-

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 117-118. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 117. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 114. MACIÀ, Miquel.Entre laboira ieldecencís. La transició políticaaVic (1970-1980), p. 100. La Transició aCatalunya. 1975-1984. (Vol.1), p. 48. La Transició aCatalunya. 1975-1984. (Vol.1), 49. p. 135 ontambéhihaurà representades lagran majoriadefor- 137 139 Pocs diesdesprés, el 19 de ju- 136 134 enelConsell deFor- 138 85 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 86 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC CMC D’esquerra adreta: Pere Masnou, JoanColom, JaumePortell iFrederic Riera. Presentació delacandidatura municipald’Esquerra alaSaladeColumna del’Ajuntament deVic. Vic, 20demarç1979 143 142 141 140 de 1993 a1995. 1984 idiputat finsel1988,eurodiputat del1991al1994ipresident d’ERC 1980, primerpresident delParlament deCatalunya enlalegislatura 1980- ves reivindicacions. També presentaren lareforma del’article 172 delCodi cència delasocietat, quesortiaalcarrer constantment afer sentirlesse- dies després promulgaren una primera amnistia políticadavant l’eferves- tava unaalamenys intransigent imenys immobilista delfranquisme. Pocs prés era substituït alcapdavant delrègim perAdolfo Suárez, quirepresen- dut laseva cohesió interna amblamortdeFranco el1975. Dosdiesdes- les creixents pressions socialsiperl’afebliment d’unrègim quehavia per- sentat aleseleccions encoalició ambelseupartitUSC. català entemps republicà encol·laboració ambERC,quis’havia pre- ta. Serra iMoret, com hemvist anteriorment, havia format partdelgovern lustre vigatà ManuelSerra iMoret, líderideològicdelsocialismecatalanis- Aquests últimsorganitzaren, el7d’octubre del1976, unhomenatge al’il· 1976, però, els partits polítics més consolidats a Vic eren el PSUC i el PSC-R. la ciutadania,queacudíenmassa acadasessió omplintsempre lasala.El Caixa deManlleu. PSC), que parlàd’«Autonomia i Estatut» a l’auditori Raimon d’Abadal dela Abelló (undelsfundadorsdelpartitel1931 quepocdesprés marxaria al de diferents tendències iERChifou present permitjàdeJosepAndreu i presentants departitspolíticsencara «il·legals».Hiparticiparen persones País Basc. del 1976 fins el maig del 1977 hi hagueren fins a tretze vagues generals al lència amb una dura repressió dels moviments de protesta. Des del gener sones. Mentre, aEuskadi, latensió política arribava aaltes quotes devio- per l’Assemblea deCatalunya, quereuniren diverses desenesdemilersper- brer hihagueren duesdestacades manifestacions aBarcelona, convocades tra lescordes elsistema establert arreu delterritori del’estat. Durant elfe- viments polítics,sindicals,estudiantils... creixien iactuaven, posantjacon - 94 municipisambpetitsnuclisdemilitants. i comarcals arreu delterritori català, demanera queafinalsd’any hihavia

L’1 dejulioldel1976, CarlosAriasNavarro havia estat forçat adimitirper Al mateix temps, aVic, s’organitzaren unasèriedeconferències dere- El 1976 fou degran desgast pelrègim franquista, alhora quetots elsmo- Al llarg del1976 esferen grans passos peralacreació deseccions locals MACIÀ, Miquel. Op. cit.,p. 108. 254-255. MARÍN, JoséMaria; MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. Historia Política: 1939-2000, p. CULLA, JoanB.Op. cit.,p. 121. nya durant elfranquisme. Diccionari, p. 53. Centre d’Estudis sobrelesÈpoquesFranquista iDemocràtica. 142 140 143 Aquestes conferències tingueren unagran resposta de 141 Catalu- BJT municipal d’ERCaVic. Programa electoral delacandidatura 4 d’abril de1979 87 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 88 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC a l’alcaldia deVic, votant. candidat d’Esquerra Joan Colom, Vic, 4d’abril de1979 148 147 146 145 144 forces polítiques. Penal quehauriadepermetre lalegalitzaciódeles tiu arribàal92%. blants: acudíalesurnesel78% del cens ielvot afirma- territorials...». seria almateix temps representació delesentitats el Senat serien elegits per sufragi universal, el Senat Corts serienbicamerals: elCongrés delsDiputats i eleccions lliures. Enaquesta lleis’establia que«...les fou aprovada el 18 de novembre i convocava a unes 94% delsvots. a l’estat, 77%departicipacióivictòria delSíambun PCE ialgunesforces menorsdel’esquerra. Entotal, ces polítiquesesdecantaren pelSí,ambexcepció del a laparticipacióielvot afirmatiu. Lamajoriade for- Política. Desdel’estat esfeu unagran campanya per dum quehavia d’aprovar onolaLleiperaReforma diputats elegitspercircumscripcions provincials. Constituents, lesprimeres delanova democràcia. Els «republicana» alessiglesdelpartit. que de moment no l’autoritzà pel fet de tenir el mot da delegalitzaciódelpartitalMinisteri deGovernació, tè Executiu. El14demarç s’havia presentat lademan- Barrera com asecretari general is’elegí unnouComi- el 2d’abril quereuní unssis-cents militants.Esratificà ri políticquenoesdonava desdefeia quaranta anys. dictadura. Tot iaixí,elresultat obriaunnouescena- tat desitjat, talmentcom jahavia fet Franco durant la d’estar completament orquestrat perobtenir elresul- altres forces polítiques criticaren el referèndum pel fet El 15dedesembre esfixà com adata del referèn- El 15dejuny del1977 secelebraren eleccions aCorts Entrats jaal1977, ERCcelebrà unCongrés Nacional Tot iaquests resultats, l’Assemblea deCatalunya i

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 133. MACIÀ, Miquel. Op. cit.,p. 123. 270. p. MARÍN, JoséMaria;MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. Op. cit., p. 267. MARÍN, JoséMaria;MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. Op. cit., 36. p. 264.DD.AA. La Transició aCatalunya. 1975-1984. (Vol.1), p. MARÍN, JoséMaria;MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. Op. cit., 145 146 ElCongrés estaria compost per350 AVic lesvotacions van sermoltsem- 147 144 La Llei per a laReforma Política 148 la setena força en vots. vots. Esquerra deCatalunya obtingué 666vots, essent Eduard Sànchez iJosepLluísAlonso. sep MariaPoblet, JosepMartínez deFoix, JosiLlorenç, del partitvingudesdeBarcelona: Francesc Viadiu, Jo- nema Vigatà ambpresència dediverses personalitats de febrer, ipocsdiesdesprés, el18,hofeia ERCalci- reu. A Vic, CDCfeu el primer míting a la ciutat el4 partits començaren a organitzar-se i a fer mítings ar- 151 150 149 el Pacte Democràtic deCatalunya, creat sobre labase escons (28,55%) i en segonlloc, nombre d’escons, lipe González, amb118escons iel28% delsvots. 164 escons i el 34% dels vots. El seguia el PSOE de Fe- la UCD, encapçaladapelmateix Adolfo Suárez, amb de Democràcia iCatalunya (DC)iobtingué3.824 vots. pacte ambelPTC— elqual es presentà sotalessigles va marxar unsmesosdelpartitendesacord ambel dent— iFrancesc Viadiu —l’històric dirigent d’ERCque Lluís MariaXirinacs —queespresentà com aindepen- d’ERC provocà queelvot esdiversifiqués tambécapa candidatura deBarcelona nohihaguéscapmembre formava partdel’Entesa delsCatalans, elfet queala per lacandidatura deJordi Pujol, cions, l’últimpartitcatalà aserlegalitzat. dada. ERCnofou legalitzadafins després deleselec- «republicana» pertalquelacandidatura nofos invali - ció Catalana delaDona,obligadaaprescindir delmot de Catalunya —un grup polític comunista— i l’Associa- ra deCatalunya, fent coalició ambelPartit delTreball a leseleccions del15dejuny sotaelnomd’Esquer- en lareivindicació bàsicad’unamplisector. campanya de l’Estatut d’Autonomia, queesconvertí talanista esmanifestaren constantment afavor dela A Catalunya, guanyà lacoalició PSC-PSOE amb15 A nivell espanyol leseleccions foren guanyades per A Vic leseleccions del15dejuny foren guanyades ERC, quenohavia estat legalitzada,espresentà A Catalunya, personalitats i partits de tot l’àmbit ca-

MACIÀ, Miquel. Op.139. cit.,p. lunya iPSC-R. Jordi Pujol onhihavia CDC,Esquerra Democràtica deCata- PDC. Pacte Democràtic perCatalunya. Coalició liderada per Canigó, 5demarç de1977, p. 13. 151 Al Senat, tot i que Esquerra 150 queobtingué5.318 149 89 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 90 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB amb motiudelMercat delRam. El president delaGeneralitat, JosepTarradellas, visitàperprimercop oficialmentlaciutat Vic, 7d’abril de1979 153 152 tesa delsCatalans. de Rossend Audet, que s’havia presentat dinsdel’En- Catalunya. EnelSenat s’obtingué tambéuna plaça,la 143.954 vots (4’72%) essent lasisenaforça políticade ra, sota les sigles d’Esquerra de Catalunya, obtenint que nomésva obtenir 8escons (18,31%). vots, però, lasegonaposiciófou peralPSUC,encara de laCDCJordi Pujol,amb11diputats (16,88%).En sió constitucional foren: carta magna.Algunesdeles seves frases enlacomis - crític respecte alaConstitució ielreferèndum sobre la Heribert Barrera s’abstingué tot ifer undiscursmolt grés sobre elprojecte deConstitució, eldiputat d’ERC representació enaquesta comissió. Eneldebat alCon- de laConstitució espanyola. Per partd’ERCnohihavia el grupdediputats ques’encarregarien delaredacció tuat alabanda nord delaplaçaMajorVic. Poc després es disposariajad’unlocal,queestava si- unien alhora ifeien totes lesaccions conjuntament. comarcal, aixíqueelsdiversos militantsd’Osonaesre- organització interna delpartitanivell localnitampoc les persianesitancantellocal.Encara nohihavia una de Pere Vinyas, sovint enquasiclandestinitat, abaixant ra, situat alcapdamuntdelcarrer Manlleuipropietat via anat reunint alllarg del1976 iel1977 albarLaPar- pública. Aquest primer grup de membres d’ERC s’ha- Cuberta, quejahavia estat militantentemps delaRe- a impulsorsiprimersmilitants.També hihavia Pere nyas, JaumeBrunet, Nativitat SalaiMercè Rovira com del 1977 ambJaumePortell, JaumeFarrés, Pere Vi- s’arribava als4.000 militants. posà l’augment progressiu d’afiliats. Afinalsdel 1977 inscrita alRegistre d’Associacions Polítiques. Això su- litzada com a partit políticambtots elsdrets i va ser ERC obtinguéelprimerdiputat, HeribertBarre- A partirdelsresultats deleseleccions, esconformà El primernuclid’ERCaVic noesfundàfinsafinals Finalment, el2d’agost del1977, ERCva serlega- agraïment emsemblapropi d’unamentalitat arcaïtzant

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 140-141. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 145. «Pretendre queEspanya hadesermonàrquica per 152 153 156 155 154 12.879 vots, elNo864ienblanc817. 4’85% iel7’10%respectivament. AVic elSíva obtenir rebé 2.900vots i4.243 osonencsvotaren enblanc,el xifres querepresentaven el87’08% delselectors. ElNo les quals52.029 donaren suportaltext constitucional, percentatges. AOsonavotaren 59.744 persones,de sultats a Vic foren pràcticament idèntics pel que fa als càrrega simbòlica que representava elseuretorn. Fou el 23d’octubre ifou aclamat perlesmultitudsla Josep Tarradellas, president a l’exili, tornà a Barcelona perà laGeneralitat perundecret delgovern deSuárez. però, el29desetembre del1977, aCatalunya esrecu- talans. dava moltlluny deles aspiracions col·lectives delsca- en elNoconsiderar quelanova cartamagnaque- cipació, elSís’imposàamb87% delsvots. l’aprovació delaConstitució. Sobre un67% departi- Un any abansdelreferèndum delaConstitució, Davant lavotació delreferèndum, ERCesposicionà El 6dedesembre del1978 esvotà enreferèndum lans contra elrei d’Espanya.» cançó d’ElsSegadors,queevoca unaguerra delscata- de moltsseglesmésantiga,ielmeuúnichimneésla ció. La meva únicabandera ésladelesquatre barres, dament, però maihandespertat enmilamenoremo- himnes d’Espanya queheconegut, elsrespecto profun- vostès mateixos constaten. Les duesbanderes ielsdos cap ialafi,unallenguaestranya, com d’altra banda diputats, unallenguaparticularmentestimada, però al Què prefereixes, monarquia orepública? ciutadà, explícitament iespecíficaaquesta pregunta: paganda al’abast delesduesparts,s’haguésfet acada dum on,ambplenallibertat iambmitjansigualsdepro- nia lamàieldot. salvava ladonzella deldragó ienrecompensa n’obte- i emrecorda lesllegendesmedievals delcavaller que El 9Nou,8dedesembre de1978, p. 1i16-17. p. 282. MARÍN, JoséMaria; MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. Op. cit., La Humanitat, maigde1978, p. 3. [...] [...] L’únic referèndum vàlid hauriaestat unreferèn- La llenguaenqueelsparloéspermi,senyors 154 156 155 Elsre- 91 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 92 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB de lacomarca—, JaumeAmat iJacintCorderas D’esquerra adreta: JaumePortell, Pere Serra, HeribertBarrera, RamonEsquís—candidat Míting d’Esquerra deleseleccions legislatives alasalaRaimon d’Abadal delaCaixa Manlleu. Vic, 9d’octubre de 1982 . 158 157 catalanisme com La Vanguardia Española: taven, inclús en mitjanstant poc identificables ambel Les cròniques periodístiques del’endemà aixíhorela- pressant lavoluntat col·lectiva ambtotal pacifisme. rer. Fou unagran mostra decatalanisme icivisme, ex tembre aBarcelona, ambunmiliódecatalans alcar- hi havia hagut la històrica manifestació de l’11 de se- de «CiutadansCatalunya, jasócaquí!». en aquest momentquanexclamà laseva frase cèlebre del Consell Executiu. tari general iJosepMariaPoblet fou elegit president bre del1977 Heribert Barrera fou ratificat com asecre - amb eltemps. seccions pròpies decadamunicipianirienapareixent querra fou mésdecaire osonencquenopas local.Les tot Osona.Per tant,lareorganització irepresa d’Es- així queaVic s’hireunien simpatitzants delpartitde Marià MartíoJoanFreixanet, entre d’altres. ja s’hisumaren algunspersonatges com JoanColom, ra, promotors desdel’inici,alsqualsmoltpocdesprés ció locald’ERCaVic, ambJaumePortell iMercè Rovi- gran manifestació, undelsqualsera delaincipientsec- Uns diesabansdelrestabliment delaGeneralitat En elCongrés Nacionald’ERCdel17-18 dedesem- Enlloc mésdelacomarca hihavia capnucli d’ERC, Des deVic esmuntaren autobusos perassistir ala tat provisional». perspectiva immediata delrestabliment delaGenerali- i massiva concentració enfavor del’autonomia, ambla ze desetembre” de1977 esva convertir enunaunitària viques, professionals iesportives. Efectivament, l’”on- fer unnombre incomptable d’associacions sindicals, cí- lamentaris esvaren adheriralamateixa, ielmateix van elegits el15dejuny [...] tar encapçaladaperlaquasitotalitat deparlamentaris va desfilàdonantmostres demaduresa icivisme, va es- ca més nombrosa dels nostres temps. La columna, que pel centre formant deBarcelona, laconcentració políti-

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 152. La Vanguardia española,13desetembre de1977, p. 3. «Més d’unmiliódecatalans van marxar eldiumenge 157 158 La majoriadepartitsextrapar - - 161 160 159 162 una casa. anys elscapsdesetmanaaTaradell, jaquehitenia ració d’ERC durant la Transició, va passar durant molts nya. Viadiu, quefou undelsquiimpulsaren larecupe- com tambéva rebre condecoracions deGran Breta- tats Unitselpremià amblaMedalladeLlibertat, així dels aliats ielsperseguits pelsnazis.ElCongrés d‘Es- ra Mundial,unacadenainternacional d’evasió enajut là aAndorra, desd’on articulà,durant laSegonaGuer- la Guerra Civils‘exilià aFrança iposteriorment s’instal· putat alParlament entemps delaRepública. Alafide d’ERC desdelaseva fundacióel1931 ihavia sigutdi- March, al’Eixample. en instal·lar-se en un ampli principal delcarrer Ausiàs de lafamília d’ERC.Laseunacionaltambémillorava lles d’antics dirigentsentraven tambéaformar part temps republicà tornaven alpartit,aixícom fillsifi- com diferents personatges històrics de l’Esquerra del al qualespodiaarribar. les altres forces, queveien enlaConstitució elsostre tiren allíennocompartir elconsens constitucional de Barrera va serlamésallunyada delesqueesdiscu- tat completament el5denovembre. Lapostura de un delspares del’Estatut, quefinalmentquedà redac- parlamentaris». custodiat perlesforces d’ordre públicperacollir els rador deTurisme deSau«que fou tancat alpúblici dacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Pa- amb representació alCongrés començaren lare- preparar elcomicis municipalsque s’hauriendecele- diu. Maria Poblet, JosepRoig iMagrinyà, oFrancesc Via- la presència de dirigents nacionals d’ERC com Josep i Roda deTer, ques’estrenaren afinalsdemaigamb auguraren algunesseccions localscom lesdeManlleu

Durant el 1978 ERC cresqué en afiliats i va veure El setembre de1978, vintparlamentariscatalans També durant el1978 hihagueren passos decara a Aquest mateix any elsmembres d’ERCd’Osona in- DD.AA. 161 CULLA, JoanB.Op. cit., p. 163. El 9Nou,30dejuny de 1978, p. 11. El 9Nou,26demaig1978, p. 11. Aquest últim,Francesc Viadiu, havia format part 162 La Transició aCatalunya. 1975-1984. (Vol.1), p. 243. 159 Ellíderd’ERCHeribertBarrera fou 160 93 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 94 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB i JoanCruells(Independent). Maria DolorsMariné(PSC),Ernest Lluch(PSC),MiquelCodina (PSC),JaumePortell (ERC) a lasalaRaimond’Abadal delaCaixa Manlleu.D’esquerra adreta: Jordi Solé, IsabelAlonso(PSUC), Míting delacandidatura «SocialismeiProgrés» aleseleccions municipals, Vic, 17d’abril de1983 formar partd’ERC. qui esdevindria l’alcalde d’aquesta població, JosepPalmarola, entrava a pi secretari general, Heribert Barrera. En aquest acte es féu públic que el cents assistents iamblapresència dediversos dirigentsd’ERCcom elpro- a laRambladelCarmedeVic. es programà peraldia9vespre l’ofrena floral alaplacadeBac Roda, lleu iRoda deTer iambbotifarrada popularaCantonigròs. da alaCatedral ialMuseuEpiscopal deVic, alanova secció localdeMan- ol esféu unatrobada demilitantsdelpartitalacomarca, ambvisitaguia- 168 167 166 165 164 163 Vic aprincipisdejuliolambelsmembres d’ERCd’Osona. xerrades alesseccions localsosonenques,com laqueféu Pau Miserachs a brar l’any següent.Aixídoncs,membres deladirecció nacionald’ERCferen de Lluçanès. tard, elpresident Tarradellas visitava SantHipòlitdeVoltregà, Vidrà iPrats Alfons Buxó, d’ERCdeRoda deTer, ipresident comarcal d‘ERCaOsona. rà al lloc 39 de la llista encapçalada per Heribert Barrera. Allloc21 hi havia lles perBarcelona iJosepRaholaperGirona. talunya, laDemocràcia ielSocialisme»,obtenint dosescons, JoanCasane - presentà conjuntament ambelPSCalacandidatura «Nova Entesa perCa- conglomerat depetitspartis d’esquerra independentista. AlSenat, ERCes berament Nacional),ambLluísMariaXirinacs alcapdavant, queera un ERC espresentà ensolitaritot iaparèixer elBEAN(Blocd’Esquerra d’Alli- es reduïa als18anys, incrementant aixíelnombre depossibles votants. eleccions generals peral’1demarç, amblanovetat quelamajoriad’edat desembre. Ter elsentitdelNod’ERCalaConstitució espanyola enelreferèndum de tit JoaquimArana. Posteriorment, elmateix Arana va explicar aRoda de ció localalaplaçaMajordeciutat, amblapresència deldirigentpar- peració deladignitat i identitat nacionaldeCatalunya». dia siguiunajornadacommemorativa idecelebració delcomenç derecu- crida conjunta queferen ambCDC,PSC,PSUCiUDCpertalque«aquest El mateix setembre, aSeva, hihaguéungran acte ambmésdecinc- Jaume Portell, d’ERC de Vic, i secretari comarcal d‘ERCd’Osona, figu - Entrats jaal1979 iaprovada laConstitució, Suárez convocà novament A principisdenovembre, ERCdeVic va inaugurar nova seuperalasec- De cara alacelebració del’Onze deSetembre, ERCdeVic participàala

El 9Nou,23defebrer de1979, p. 21. El 9Nou,22desetembre de1978, p. 12. El 9Nou,1desetembre de1978, p. 7. El 9Nou,4d’agost de1978, p. 1i16. El 9Nou,14dejuliol1978, p. 11. El 9Nou,7dejuliol1978, p. 6. 165 167 166 Per aquest motiu 163 164 Elmateix juli- Unsdiesmes 168 BJT a El9Nou. de «SocialismeiProgrés», publicada Propaganda delacandidatura municipal Maig de1983 95 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 96 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB al Congrés Francesc Vicens. Cartells d’ERCdelacampanya pelNoal’OTAN ianuncid’unacte amblapresència deldiputat Vic, febrer de1986 172 171 170 169 implantació delpartitalaciutat deVic. del franquisme iqueforen elsquivan possibilitar lare- personatges queesferen militants delpartitdesprés treballat alade«CanLleó». viscut les col·lectivitzacions de les adoberies en haver d’ERC deltemps republicà quemoríalfront, ihavia presentar-se. didatura quanjapràcticament noquedava temps per extremis, jaquequatre membres abandonaren lacan- capçalada perJoanColom iespogueren presentar in se celebraren el3d’abril. Lallista d’ERCva estar en- tics supervivents deladesfeta del1939. Les eleccions ment amb UDC i el PSUC, eren els únics partits polí- ïts perlescomissions gestores franquistes. ERCjunta- quaranta anys després que fossin eliminats i substitu- la constitució dels primers ajuntaments democràtics talunya. alguns vots i quedar-se als 123.452 en el total de Ca- petí escó novament ambHeribertBarrera, tot iperdre amb lesseves siglescompletes, senseamagarres, ire- lleugerament elPSOE. Esquerra espresentà, ara sí, crementant inclúselsseusdiputats, com tambépujà guanyà CiUamb 19.049 vots, el25’08%. nir 3.840vots, quesuposaven el 5’05%. Alacomarca el BEANper500vots. Anivell d’OsonaERCva obte- ERC obtingué850vots, el5’7%delssufragis, superant A lallista d’ERChifiguraven algunsdels primers Joan Colom, nascutel1927, era filld’unmilitant El mateix 1979 s’obria unnouescenari polític, amb A Espanya, l’UCD deSuárez guanyà novament in- La força mésvotada aVic fou CiUamb4.936 vots. substituïts enelperíodefixat». bres delallista l’havien abandonada, i nohavien estat la JuntaElectoral delaZona pelfet quequatre mem-

MACIÀ, Miquel. Op. cit.,p. 162. El 9Nou,16demarç de1979, p. 15. terior. La Vanguardia, 3demarç de1979, p. 1i18;Ministeri del’In- El 9Nou,2demarç de1979, p. 1;iMinisteri del’Interior. «Aquesta candidatura nohavia estat proclamada per 170 171 172 169 174 173 ra alaSaladeColumna el20demarç. Portell digué: Jaume Portell durant lapresentació delacandidatu- Montanyà, cap dellista deCiU. La primera alcaldia endemocràcia fou per a Ramon regidors amb CiUtot iqueamb bastants vots menys. tic síqueva obtenir unmeritori resultat, empatant a8 dels sindicats CCOO iUGT). Aquest conglomerat polí- macions com elPSUC,PSC, el PSAN i tenia el suport amb l’Entesa Democràtica deVic, (que agrupava for - toral. si seriavalidada fins molt avançada lacampanya elec- didatura esva veure perjudicada pelfet denosaber plantació delpartitalaciutat encara era feble ilacan- gativa detot allòreferent alaRepública. Amés,laim- s’havia procurat de crear durant anys una imatge ne- al temps delaGuerra Civil,ielrègim franquista prou I ésquelessiglesd’ERCencara s’associaven permolts 4’19%, insuficientspertreure cap regidor alaciutat. cat delRam.Tarradellas va sortiralbalcó delaCasa sident Tarradellas visitàlaciutat ambmotiudelMer - en elprimeralcaldedelpartit alacomarca. d’ERC fou ladeSeva, onJosepPalmarola esconvertí El fet depresentar-se ensolitarifou explicat per ERC espresentà ensolitarinoarribaracapacord En aquestes eleccions ERCva obtenir 594 vots, el Uns diesdesprés de leseleccions, el7d’abril, elpre- L’única alcaldiaosonencaobtingudasotalessigles consistori iensurtbeneficiada lapròpia ciutat.» concrets, al’hora que contribuïm afer mésoperant el zador ievitar unaposicióradicalitzada endossectors el ventall democràtic d’opcions, podenservirdecatalit- quan entrinnoves forces representatives i enriqueixin ciutat, iquetard od’hora s’acaba malament.Per això, una cosa perjudicialperalbondesenvolupament dela tori inosaltres sabemperl’experiència passada queés iem venir una polarització de forces en el nou consis- i sensevoler formar coalicions ienteses esdeuqueve-

El 9Nou,23demarç de1979, p. 10. El 9Nou,4d’abril de1979, p. 1;iMinisteri del’Interior. «La presència iparticipacióambelnostre propi nom 174 173

97 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 98 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB Jaume Portell votant aleseleccions legislatives. Vic, 22dejuny de1986 eleccions, celebrades el 20 de març del 1980, foren de Catalunya ielprimerGovern delaGeneralitat. Les paraules d’HeribertBarrera, «el nores». hauria volgut, l’alternativa enaquellmomentera, en tut, doncs encara que no era ni de bon tros el text que nuncià perunSícrític,afavor del’aprovació del’Esta- dà en un 5,09% i en blanc el 4’27%. 49.678 afirmatius sobre 55.022 totals. El Noes que- 67’42% departicipacióiel90’29%vots favorables, resultats d’Osonaforen pràcticament idèntics,amb 12.608 paperetes afirmatives sobre 14.138 emeses.Els i elSíva obtenir el89’18%, queennúmeros totals eren se sumàaladenúnciasobre l’actuació policial. indignà la societat vigatana i osonenca. ERC d’Osona amb unadura idesproporcionada càrrega policialque de Vic, queaplegàunestres milpersonesiqueacabà de juny hihaguéunamanifestació tensa pelscarrers ons idonàsuportalComitè Antiurani d’Osona.El 22 tics, sesumàalacampanya contra aquestes extracci- osonenc. ERCd’Osona,com lamajoriadepartitspolí- les prospeccions pertrobar iextreure urani delsòl mobilitzacions ciutadanesatota lacomarca davant Ramaderia i d’Ensenyament i Cultura, respectivament. d’ERC, iPere Pi-Sunyer, deCDC,titularsd’Agricultura i de laGeneralitat restablerta, JosepRoig iMagrinyà, de Tarradellas tambéhiassistiren dosconsellers més 178 177 176 175 de la Ciutat i va llançarun del 40%. tants. Tot iaixò, l’abstenció arribàaladestacada xifra A Catalunya elSíobtinguésuportdel88%delsvo- els projectes d’estatut foren aprovats enreferèndum. prés d’haver estat aprovats al Congrés dels Diputats, a Catalunya iEuskadi. El25d’octubre de1979, ides- s’obria elprocés estatutari iautonòmic, primerament Així doncs,tocava constituir elprimerParlament El 1979 va estar marcat tambéperlesprotestes i Constituïdes lesCorts espanyoles ielsajuntaments

Governació. El 9Nou,26d’octubre de1979, p. 1i22-23; iConselleria de p. 301. MARÍN, JoséMaria;MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. Op. cit., El 9Nou,29dejuny de1979, p. 9. El 9Nou,13d’abril de1979, p. 1. 177 AVic hihaguéunaparticipaciódel66’18% «Visca Catalunya». 178 Esquerra es pro- 175 176 A més proposà un govern tripartit amb CiU i PSC, però el lí- sumaven 58,insuficients perobtenir lamajoria.ERC l’altra elssocialistes icomunistes dePSCiPSUCen el centre-dreta, CiUiUCD, sumaven 61 diputats, iper convertit enl’àrbitre deleseleccions. Per unabanda cessitava unpacte estable pergovernar. ERCs’havia pava elnúmero 17. llista d’ERChitornà a figurar Jaume Portell queocu- putats, gràcies als240.871 vots obtinguts, vots i43diputats. ERCassolí unmeritori 8,9%i14di- guanyades perJordi Pujol i CiU ambel27,83% dels 182 181 180 179 electorat moltproper ald’ERC. Entre NEielBEANvan treure vora 60.000 vots d’un Ernest Benach,quepassarien aERCunsanys després. Carbonell, Josep-Lluís Carod-Rovira, o un joveníssim cionalistes d’Esquerra, ambpersonalitats com Jordi aquestes eleccions espresentà lacandidatura deNa- Generals del1977 i1979. S’hadedirtambé queen crement moltsignificatiu del’electorat respecte ales 6.761 vots, el43’57%. la deCiU, encapçaladaperJordi Pujol,queobtingué de l’electorat vigatà. Lacandidatura mésvotada fou capital osonenca1.812vots, querepresentaven l’11’68% candidatura d’ERCliderada perBarrera va obtenir ala ara considerablement elnombre de vots. Així doncs,la que enlesmunicipalsdel’any anterior, augmentant Barrera. la candidatura d’ERCencapçaladapelpropi Heribert ven partdelpartitcom amilitants,donaren suporta sonalitats catalanes detots àmbits,quenoforma- ament alacomarca amb25.836vots, el44’53%. comarca amb7.553 vots, el13’02%. CiUguanyà àmpli- ERC síqueesconvertí enlasegonaforça políticadela rà elPSUCiNacionalistes d’Esquerra. Altotal d’Osona, ment vuitvots delPSC,quefou lasegonaforça isupe- Tot i guanyar, Pujol no tenia majoria absoluta i ne- A Vic elsresultats electorals foren moltméspositius Per aquelleseleccions, mésd’uncentenar deper-

El 9Nou,21demarç de1980, p. 1;iConselleria de Governació. MACIÀ, Miquel. Op. cit.,p. 171. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 202. vernació. La Vanguardia, 22demarç de1980, p. 3;iConselleria deGo- 181 AVic, ERCesquedàasola- 180 179 unin- 182 Ala 99 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 100

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC o Jordi Montanyà. Laseulocalestrobava aleshores alaPlaçaMajor, 33,2n. on escreà unasecció localambunavintena dejoves com Pere Vilarrasa, RamonSoler, Antoni Font La CridaNacionalaERCrepresentà unimportantrellançament delesJERC,tambéaVic Vic, abrilde1987 com apresident delParlament: apareixia un breu escrit sobre la investidura de Barrera nivell nacionalcom local.Enaquest primernúmero hi cument amb informació variada sobre elpartittant a al capdavant, publicava elbutlletíTasca, unpetitdo- ERC d’haver pactat ambladreta. va serfortament criticat desdelPSCielPSUC,titllant nou president de la Generalitat. L’acord amb CiU, però, nalment va pactarlainvestidura deJordi Pujolcom a 184 183 tari deCiU, PSCiCC-UCD. mocràcia, rebent enlainvestidura elsuportparlamen- Parlament deCatalunya desdelrestabliment dela- bert Barrera es convertia en elprimer president del dels anys delaRepública. El10d’abril de1980Heri- oposà doncsnovolia repetir l’experiència frontista un tripartitdelPSC,PSUCiERC,alqualBarrera s’hi der socialista Joan Reventós ho refusà tot proposant A València, elcapitàgeneral JaimeMilans del Bosch per parar el procés democràtic itornar aladictadura. tonio Tejero liderà l’entrada pistola enmàalCongrés, del govern. Eltinentcoronel delaGuardia CivilAn- investidura deLeopoldo Calvo Sotelo com apresident marcat pelcop d’estat fallit del 23 defebrer durant la El julioldel1980ERCd’Osona,ambJoanFreixanet El 1981,50èaniversari delafundaciód’ERC, va estar CATALUNYA LLIURE!!!,queesperem tots aixísia.» el nouPresident va aixecar laveu percridarunVISCA per atots lesmateixes lleis. no donarà capclasse deprivilegianingúifarà valdre com va quedarmoltclarenelseudiscursd’obertura, vegades provat, faci contents atots elscatalans. Doncs PSA, tothom va votar perell. Parlament Català. i Costa, va serelegit permajoriaabsolutaPresident del Tasca. Portaveu d’ERC Comarca d’Osona, juliolde1980, p. 2. p. 302. MARÍN, JoséMaria; MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. Op. cit., És necessari ressaltar, queencloure elseuparlament Cal esperar queelseuprofund catalanisme, tantes Excepte elscomunistes ielsdosvots enblancdel «El finsara SecretariBarrera General d’ERC Heribert 183 Unsdiesdesprés ERCfi- 184 de maig. l’Estat espanyol entrava al’OTAN, concretament el30 al Congrés espanyol ialSenat. Unessetmanesabans tornaria ahaver convocatòria electoral, enaquest cas ment. fructificà iseguíenelcàrrec depresident del Parla- al Parlament unareprovació vers Barrera, aquesta no va queaquesta noera democràtica. en laConstitució del1978, cosa perlaqualconsidera- dret a l’autodeterminació dels pobles, dret no previst històriques com Catalunya, alhora que reivindicava el les diferències icaracterístiques pròpies delesnacions sinó unestat plurinacional.Afegia quecaliarespectar bliques onconsiderava queEspanya noera unanació panya contra Barrera perlesseves declaracions pú- política del’estat com desdelPSCesva fer unacam- pant, van poderanararecuperar tots elsdocuments. si el cop hagués triomfat. Uns dies després, passat l’es- Creu deGurb, espantats pelquepodriahaver passat en unessitges de pinsod’unacasapagès sota la afanyar-se aarreplegar tots elsarxiusi van amagar bres delasecció localvan anaralaseudelpartit,van ticament ningúmés.AVic, Mercè Rovira ialtres mem- rer. Elcop d’estat va fracassar ennosecundar-lopràc - va declarar l’estat deguerra iva treure elstancsalcar- 187 186 185 vots iquedant-sesolamentamb12diputats. ta. L’UCD s’enfonsava perdent mésdecincmilions lions devots i202 diputats, una gran majoriaabsolu - president espanyol després d’obtenir mésdedeumi- al PSOEiaFelipe González, queesconvertia enelnou quistes iquehavia governat desdel1977, deixava pas molt important:l’UCD, elpartitsorgit delspropis fran- al 28d’octubre. Aquestes eleccions portaren uncanvi Sotelo dissolia elCongrés iconvocava eleccions per ERC mantingué l’únic escó de les eleccions del 1977 i Superat l’incidentdelcop d’estat fallit, el1982hi Durant el1981,amés, tant desdetota lamaquinària Des de l’òrbita catalana, CiU arribà als12 diputats i p. 322. MARÍN, JoséMaria; MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. Op. cit., p. 317. MARÍN, JoséMaria;MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. Op. cit., CULLA, JoanB.Op. cit.,p. 217. 186 El28d’agost, elpresident espanyol Calvo 185 Tot iqueesvotà 187 101 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 102

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC a laseulocaldePlaçaMajor. Ramon Soler, Antoni Vilà iPere Vilarrasa encolant cartells deleseleccions municipalsenplafons, Vic, maigde1987 190 189 188 mil paperetes. Entotal votaren lacandidatura 138.118 persones. 1979. Respecte les eleccions generals del 1979 ERC augmentà en quasi vint mon d’Abadal delaCaixa d’Estalvis Comarcal deManlleu.Barrera cipal delacampanya aVic, quesecelebrà el9d’octubre al’auditori Rai- la, perGirona. Senat», iobtingueren l’escó JosepPi-Sunyer, perBarcelona i Josep Raho- tit aVic. AlSenat esféu unaentesa ambCiUelnomde«Catalunya al a ERCel1980. Alallista d’ERChifigurava RamonEsquís,militantdelpar- cens, advocat icríticd’art. Vicens, quehavia format partdelPSUC,entrà la presidència del Parlament deCatalunya. Elcapdellista fou Francesc Vi- tes eleccions janohihavia HeribertBarrera alcapdavant, jaqueocupava gidor. Portell fou elrepresentant d’ERCenaquesta candidatura i sortí elegitre- aglutinava diverses forces del’esquerra política,liderades pelPSC.Jaume s’optà performar partdelacandidatura SocialismeiProgrés (SiP),que ja que després d’haver-se quedat a les portes d’entrar quatre anys abans com aOsona. ticipació del’electorat, que fou pràcticament del82%cens tantaVic la capitali28.593 vots alconjunt delacomarca. Caldestacar lagran par- tans (6,53%). A Vic iOsonalaforça mésvotada fou CiU, amb7.414 vots a osonencs. Van votar la llista encapçalada per Francesc Vicens 1.153 viga- dos anys després, iel1982s’arribà als4.690 vots, el7’02% delselectors d’ERC. Així doncs, s’havia passat dels 3.052 vots del 1977 als3.840vots de del franquisme evidenciaren uncreixement prou significatiu enl’electorat que fou l’absolut guanyador delscomicis. part delseuelectorat (300.000 vots), majoritàriamenttraspassat alPSC, Poc abans dels comicis, Heribert Barrera va assistir i parlar almítingprin- A les eleccions municipals del 1983 no hi hagué llista d’ERC com a tal, A Osona,elsresultats delesterceres eleccions generals desdelafi Aquestes eleccions van suposareldeclividelPSUC,queperdé unagran cle perquè elseuveredicte siguifavorable aCatalunya.» afegir queenaquest tribunalno n’hi hacapdecatalà i això pot serunobsta- onal i,malgrat queva dirquecaliatenir tota laconfiança enelsmagistrats, va del Procés Autonòmic, laqualenaquests momentsésalTribunal Constituci- la defensa del’Estatut, jaqueestroba amenaçat per laLleid’Harmonització talunya. Segons va explicar, ladefensa d‘aquests drets actualment passa per tem, enelfet queelseupartitlluitarà perdefensar elsdrets nacionalsdeCa-

El 9Nou,29d’octubre de1982,p. 1-5;iConselleria deGovernació. El 9Nou,15d’octubre de1982,p. 6. Ministerio del Interior. «va explicar elsgrans eixos delseuprograma tot posantl’accent com apun- 190 189 188 Enaques- FJI a laseva propaganda. explicità l’objectiu delaindependència municipals. Per primercop Esquerra Cartell electoral deleseleccions Maig de1987 103

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 104

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC de lacampanya electoral. el primercartell al’inici i JoaquimPuntíenganxant Jaume Portell Maig de1987 192 191 calde deSeva. mero noudelallista hifigurava Josep Palmarola, al- nà aencapçalarlesllistes d’ERCperBarcelona. Alnú- celebrades el29d’abril de1984.HeribertBarrera tor - de lessegoneseleccions alParlament deCatalunya, partit ambalgunsmembres dels«renovadors» abans ons noesvan resoldre iNualartacabàescindint-sedel i havia perdut, perunmarge força estret. Les tensi- aquell mateix any perlaSecretaria General delpartit me Nualart,elquals’havia enfrontat aHeribertBarrera el sector crític,anomenat «renovador» hihavia Jau- ra provocà unagran divisióenelsid’ERC.Encapçalant el seusuportaunacandidatura unitària. com Salvador EspriuoManueldePedrolo havien donat fructificar. Finsi tot personalitats delmóndeleslletres conjunta aleseleccions alParlament del1984novan sostingudes al llarg de l’any per tal de fer candidatura ideològiques entre unsialtres. Tot iaixí,lesconverses les duesformacions donades les grans coincidències Nacionalistes d’Esquerra, buscantunapropament entre tit d’esquerres. ra, esposàèmfasi tambéaremarcar elpaperdepar- i com havien evidenciat leseleccions del1982.Alho- nisme ocupantbonapartdel’espai políticd’ERC,tal ment s’estava convertint enelgran partitdelcatala- perfil propi perdistanciar-se deCiU, queprogressiva - ció nacionald’ERCesposàmoltd’èmfasi amarcar raria aERC. gidor, JosepRomeu, quepocsanys després s’incorpo- teix electorat iaconseguí, amb1.207 vots, treure 1re- d’Esquerra, quecompetia, enbonamesura, pelma- gatanes. obtingut maiunacandidatura enunesmunicipalsvi- soluta amb 11 regidors i 7.660 vots, el màxim que ha CiU, queguanyà leseleccions iobtinguélamajoriaab- El fracàs del’obertura capaNacionalistes d’Esquer- El 1983tambécomençà ahaver-hi converses amb En aquestes eleccions municipals,desdeladirec- També espresentà lacandidatura deNacionalistes SiP obtingué7regidors i4.616 vots, encara lluny de

CULLA, JoanB.Op. 249. cit., p. Ajuntament deVic. Vic 2004.Pàg. 23-24. Actes de constitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003. 191 192 te leseleccions autonòmiques dequatre anys abans. nificava la pèrdua de més de dos mil votants respec- equivalien al8’05%de l’electorat osonenc.Això sig- força delacomarca. Entotal va obtenir 5.182 vots, que retes. que va obtenir finsel68’22%dels vots i43.918pape- espectaculars peralaformació políticadeJordi Pujol, 196 195 194 193 putats. 1.346.729 vots iunasòlidamajoriaabsolutade72 di- jol queobtinguéelmillorresultat delaseva història, de vots. Les eleccions foren guanyades perJordi Pu- abans se n’havien obtingut 14 i pràcticament el doble traduïren en 5 diputats solament, quan quatre anys ren lacandidatura 126.943catalans, el4’41%, que es només obtinguépocmésdel’1%delsvots. de l’Esquerra Catalana. Aquesta nova coalició, però, d’Esquerra, presentaren candidatura pròpia: l’Entesa capdavant, juntamentambl’Entesa delsNacionalistes Aquesta proposta fou acceptada iJoanHortalàes bé d’agraïment pelsuportdurant l’anterior legislatura. validar lapresidència delParlament, enmostra tam- jol d’entrar al govern a través d’una conselleria o de re- ciutat. havia obtingutmaicappartitenuneseleccions ala rasar obtenint 10.825 vots, el65,45%,màximque de Barrera, el7,66%. AlacapitalosonencaCiUva ar- total 1.267 vigatans donaren suportalacandidatura Com expressa JoanB.Culla, La davallada d’ERCfou considerable. Entotal vota- Els críticssortitsdelpartit,ambJaumeNualartal Tot ielfracàs electoral, ERCrebé laproposta dePu- A Vic, elsresultats d’ERCtambéforen discrets. En ir enl’espectacular majoriaabsolutadeJordi Pujol.» molts delsseuselectors potencials ielsva fer conflu - de Convergència i Unió el que arrabassà a Esquerra

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 255. Conselleria deGovernació. ció. El 9Nou,30d’abril de1984,p. 1-5;iConselleria de Governa- Conselleria deGovernació. «...va ser el nacionalisme útil, pragmàtic i governant 195 194 193 ERCquedàamoltadistància tot iserlatercera També al conjunt d’Osona els resultats foren 196 105

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 106

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB Josep-Lluís Carod-Rovira, JosepPalmarola iRamonMinoves. de laCaixa Manlleu.D’esquerra adreta: JoaquimPuntí,ÀngelColom, JoanHortalà, Míting d’Esquerra deleseleccions alParlament deCatalunya, alasalaRaimond’Abadal Vic, 17demaig1988 cap municipid’Osona. el Síobtinguésolament29’2%.Elnova guanyar a decantaren perlaNoadhesióaOTAN, mentre que tenció del40’3%,el64’4%delsvotants osonencses la victòria delNofou molt mésàmplia.Ambunaabs- 199 198 197 el 53% delsvots ielNoesquedàen40%. 43’9% delsvots. Alconjunt del’estat elSíguanyà amb No guanyà amb el51%delsvots ielSíesquedàamb iguals a tot l’Estat espanyol. Així doncs, aCatalunya el lebrà el12demarç ielsresultats noforen amplisni així queesposicionaren enelNo. Lavotació sece- i contrària aformar-hi partperserunaaliançamilitar, les. Eneltema del’OTAN, ERChavia sigutmoltcrítica manència al’OTAN ileseleccions generals espanyo- Frederic RaholaenelSíndicdeGreuges. convertí enelconseller d’Indústria delaGeneralitat i tit alacomarca, JaumePortell, resumia aquesta idea: article aEl9Nou,elcandidat osonenc iànimadelpar- partit com aúnic referent clardelcatalanisme. Enun dinació acappartitestatal, latotal independència del toral ilaConstitució. ERCremarcava laseva nosubor- de consciència, alhora queesvolia canviar lalleielec- la reforma deleslleis sobre l’avortament ol’objecció ma del’Estatut. todeterminació, l’eliminació delesprovíncies ilarefor- fensa delallenguaicultura catalanes, eldret al’au - de número 7, tambéper Barcelona. per Barcelona i el regidor de Vic Jaume Portell va anar El diputat Francesc Vicens repetí com acapdellista nerals, queFelipe González convocà per al22dejuny. aleshores aunaltre escenari polític,leseleccions ge- la permanènciaal’OTAN quedàratificada. Espassava El 1986va estar marcat pelreferèndum sobre laper- Els puntsprincipalsdelprograma d’ERCeren lade- Malgrat l’escassa victòria delSíalconjunt del’estat, nyols, podrem evitar quecontinuï ladegradació del’au- estiguin lligats, ni poc ni molt, a grups polítics espa-

CULLA, JoanB.Op. 279. cit., p. nació. El 9Nou,13demarç de1986,p. 1,3i5;Conselleria deGover- CULLA, JoanB.Op. cit.,p. 273. «Només amblapresència denacionalistes queno 199 També esplantejaren qüestions com 198 197 AOsona suposava el5’88%. 947 vots alacapitald’Osona.Enpercentatge, aVic les xifres d’electors foren encara pitjors,ambsolament les eleccions autonòmiques dedosanys enrere. Ara vallada delpartitquejas’havia començat aveure en d’ERC aVic van sermoltpobres ievidenciaren lada- obtenir 3.278 vots enelconjunt d’Osona.Elsresultats ça políticadelacomarca. Ennombre devots, ERCva sufragis. ERCesquedava al5’15%sentlaquartafor- seguint 21i18escons respectivament. i CiUobtingueren tots dosmésd’1miliódevots, acon- novament pelPSOEdeGonzález iaCatalunya elPSC nia capescó alSenat. Les eleccions foren guanyades sentació alCongrés delsDiputats, itampocnoobte- 202 201 200 cap escó. talans, un2’67% del’electorat, insuficientperobtenir cions des del 1977. En total votaren ERC 84.628 ca- sultats foren dolents,elspitjorsassolits enuneselec- manifest signat per un centenar depersonalitats de la Crida Nacional a Esquerra Republicana de Catalunya, là en el15è Congrés Nacional d’ERC, i sobretot per la bert Barrera al capdavant delpartitperJoanHorta- CiU va arrasar atot Osona,obtenint el56’51%dels Malgrat l’intent deseduirl’electorat català elsre- El 1987 va estar marcat perlasubstitució d’Heri- Catalunya alesCorts.» més vots ERC obtingui mésgran serà laforça moral de sevol mena. nant al’Estat. NomésERC éslliure delligamsqual- presenten i fan seuselpuntsdevista delanaciódomi- l’àmbit estatal iquepertant,vulguesonovulgues,re- sociades ambforces polítiquesques’estenen pertot lamentaris, altres queEsquerra Republicana,estan as- vocar lesreaccions necessàries percorregir-les. s’adoni delesdiscriminacionsquepateix ipodrem pro- tonomia; podrem aconseguir queelpobledeCatalunya

Ministerio de Interior. El 9Nou,20dejuny de1986,p. 24. nació. El 9Nou,23dejuny de1986,p. 1i5;Conselleria deGover- Per això lapresència d’ERC ésinsubstituïble icom En aquestes eleccions totes lesllistes departitspar- 201 Aixídoncs,ERCesquedava senserepre- 202 200 107

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 108

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI i elstres regidors, JaumePuig,JosepMariaFont iCarlesFurriols. a laseulocaldelcarrer delsArgenters, 17, 2n.2a.D’esquerra adreta: Antoni Font, Celebrant l’èxit assolit aleseleccions municipalsambl’entrada detres regidors, Vic, 26demaig1991 i 2003. duí enunaugmentderegidors finsaarribarals4leseleccions de1999 progressió sempre positiva ennúmero ipercentatge devot. Això es tra- vots iunnoualcalde, Pere Girbau. joria absolutaamb11regidors tot iperdre quasi500vots. En total 7.187 municipals, IPMO, queva obtenir 4regidors i2.556vots. ar-se unanova candidatura localqueaglutinava lesforces independents ra presentant-se ambSiP. ERCvolgué presentar-se ara ensolitari,tot icre- datura d’ERCel1979 ihavia sigut regidor al’oposició enl’anterior legislatu- 205 204 203 cia d’HeribertBarrera iJoanHortalà,Portell digué: de llista mésjove. Enlapresentació delacandidatura, feta amblapresèn- històric JoanFreixanet, quianàencinquenaposiciótot defensant uncap per JaumeOrtiz,anticpresident d’ÒmniumCultural d’Osona,opelmilitant manes prèvies s’havia parlat dela possibilitat quelallista fos encapçalada aquim Puntí,queanaven alsdosprimersllocsdelallista, tot ique les set- En aquestes eleccions esvan aconseguir dosregidors, JaumePortell iJo- 1987 per trobar els primers regidors vigatans elegits sota les sigles d’ERC. talà delaConselleria d’Indústria— iinequívocament independentista. sortida d’Esquerra delgovern delaGeneralitat ambl’abandó deJoanHor- jecte mésd’esquerres —unadinàmica queesféu patent deseguidaambla temps, ingressà aEsquerra. Aquest procés implicàdesenvolupar unpro- Romeu, regidor deNacionalistes d’Esquerra a Vic, elqual,alcapdepoc ició espanyola. Precisament, undelssignats d’aquest manifest fou Josep la nova generació independentista sorgida arran deldesencísdelatrans- ra —provinent deNacionalistes d’Esquerra—, quevolen queERCaglutini fins llavors líderdelaCridaaSolidaritat— iperJosep-LluísCarod-Rovi- vida públicacatalana, encapçaladesperÀngelColom —natural dePruiti Portell, un10,19% del’electorat. Des de1987 ifinsleseleccions municipalsdel2007, ERCa Vic tinguéuna Les eleccions foren guanyades novament perCiU, quemantinguélama- Tornant alapolíticavigatana, hemd’anar aleseleccions municipalsdel En total 1.491 vigatans votaren lacandidatura d’ERCencapçaladaper rantir tambélalliure voluntat d’expressió.» natives reals alsjoves amboportunitats detreball illeure peratothom iga- servir laimaginacióperfer méscoses ambelsmateixos recursos, donaralter- reduir laprepotència, garantir alsciutadans unatransparència enlafeina ifer

Actes deconstitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003, p. 22-24. Governació. Actes deconstitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003, p. 22-24; ;iConselleria de El 9Nou,22demaig1987, p. 4. «Tenim laresponsabilitat degarantir elscanalsdeparticipacióciutadanai 205 204 Portell jahavia format partdelacandi- 203 FJI Cartell electoral deCarlesFurriols. Maig de1991 109

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 110 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ND Salvador Morera, x,xix.Ajeguts:RamonEscarrà iPere Prat. D’esquerra adreta: Alexandre Bassols, Pere HilariRuizdeGauna, Cuberta,JaumePuig, del carrer delsArgenters. Salvador Morera, deTaradell, esdevindria eldiputat osonencdelalegislatura. Celebrant l’èxit dels11escons assolits aleseleccions alParlament deCatalunya alaseulocal Vic, 15demarç1992 obtenir 1.371 vots, el9’43. europeu peraGaraikoetxea. AVic lacandidatura va candidatura sumà326.911vots quesuposaren unescó 209 208 207 206 nyats novament perCiUquerevalidà la majoriaab- regidor municipaldeVic, JoaquimPuntí. acudiren dues-centes personesifou conduït pelpropi Hortalà, Carod-Rovira, Colom iPalmarola. Al’acte hi paren elsquatre primerscandidats delallista, ésadir, de maigal’auditori delaCaixa deManlleu.Hipartici- rellevància enlapolíticainterna d’ERC. Rovira havien assolit unimportantgrau delideratge i catalanes demostraven quetantColom com Carod- calde de Seva. Les llistes a les quatre demarcacions Colom. Alquartllocs’hitrobava JosepPalmarola, l’al - capçalada pelpropi Hortalà,seguitdeCarod-Rovira i important renovació. Lallista per Barcelona estava en- ves eleccions alParlament iERChiarribava ambuna toni Font iJordi Montanyà, entre d’altres. es produeix delamàjoves com Pere Vilarrasa, An- ció políticajuvenil deCatalunya. AVic, aquest procés poll JoanPuigcercós esdevenen la principalorganitza- les JERC,quals,sotaellideratge delregidor deRi- tància, queestradueix enunaforta reorganització de lom iCarod-Rovira portaaunrejoveniment delamili- 3’7%. ra va obtenir 112.107 vots aCatalunya, quesuposava el Heribert Barrera anava al número dos. La candidatu- ta Galego. CarlosGaraikoetxea era elcapdellista i ment ambEusko Alkartasuna ielPartido Nacionalis- la candidatura Per l’Europa delesNacionsconjunta- Unió Europea el1986.Per aquestes eleccions escreà espanyol podiaconcórrer després delseuingrés ala ren lesprimeres eleccions europees alesquel’Estat Els comicis secelebraren el29demaigiforen gua- L’acte central decampanya aVic esféu eldimarts17 Entrat jael1988espreparava l’escenari d’unesno- El noucompromís independentista liderat perCo - Coincidint ambleseleccions municipalshihague-

El 9Nou,20demaig1988, p. 11. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 308-309. ció. El 9Nou,15dejuny de1987, p. 3i7; iConselleria deGoverna- Ministeri del’Interior. 206 Juntamentambelsvots d’Euskadila iGalicia, 207 208 209 9’07% del’electorat delaciutat. a Vic votaren lacandidatura d’ERC1.366persones,el 8’64% del’electorat, gràcies als5.259 vots. Entotal consolidà laseva posiciócom atercera força ambel pel president Jordi Pujol,querebé 40.189 vots. ERC 65’05% delselectors votaren laformació encapçalada teriors comicis celebrats, CiU arrasà. A la comarca el Lluís Carod-Rovira iMiquelPueyo. explícitament independentistes: ÀngelColom, Josep- mer cop algrupparlamentari d’ERC hi havia diputats un escó elsresultats dequatre anys abans,. l’electorat, queestraduïren ensisdiputats, millorà en quatre anys abans. ERC, amb 111.647 vots, el 4’14% de soluta amb69 diputats tot iquebaixant respecte a 212 211 210 tenir 78.408 vots, un3’29%.Malgrat això esrevalidà uns resultats discrets per aERC,quesolamentva ob- vant. Les eleccions celebrades el15dejuny donaren amb CarlosGaraikoetxea iHeribertBarrera alcapda- és adir, lacandidatura Per l’Europa delesNacions ment Europeu. Esrepetí laformula dedosanys abans, El 9Nou: des de Vic la mateixa nit electoral, tal i com relatava A Vic iOsona,talcom jahavia succeït enelsan- El 1989 hihagueren unesnoves eleccions alParla- Els resultats d’Esquerra foren considerats un èxit militància quetenen.» tit havia tingutmoltapresència alcarrer, sobretot perla sultats delpartitaCatalunya, iva remarcar queelpar- a laseu.Palmarola valorava moltpositivament elsre- l’últim moment la possibilitat de l’elecció va ser present tres diputats, iPalmarola era elquartdelallista. Fins tants. A lacircumscripció ERC de Barcelona, va obtenir Palmarola com adiputat va entelar l’alegria delsmili- questes. AllocaldeVic noméslanoelecció deJosep nir millorsresultats delsqueelspronosticaven lesen- de Catalunya eren delsmésexultants perquè van obte- El 9Nou,30demaig1988, p. 5. vernació. El 9Nou,30demaig1988, p. 1,5i8;Conselleria deGo - Conselleria deGovernació. «Sense dubte, elsmilitantsd’Esquerra Republicana 212 211 210 Per pri- 111 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 112 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI a L’Atlàntida. d’Esquerra, celebrat 18è Congrés Nacional Vic, 27 dejuny de1992 pecte elscomicis del1986,però s’augmentà moltpoc Vic, perexemple, s’augmentà unsdos-cents vots res- mentant elpercentatge devot del5,15% al6’38%.A millors queenlesanteriors eleccions generals, aug- evidenciava lafeblesa delpartit. 215 214 213 vots atot l’estat. raikoetxea iBarrera. Lacandidatura obtingué238.909 l’escó quecompartirien alllarg de lalegislatura- Ga al 8%delssufragis emesos. Osona elsresultats foren de3.568vots, quenoarriben onats tambépelquasi50%d’abstenció alaciutat. A la candidatura va obtenir 1.014 vots, el8,7%, condici- diren alesurnesel51’5%delspossibles votants. AVic xíssima participacióaCatalunya, jaquesolamentacu- Catalunya, el2’68%delselectors, En total votaren lacandidatura 84.756 personesatot se representació alCongrés delsDiputats ialSenat. dut quatre anys abans,iERCesquedànovament sen- diren l’acte electoral del20d’octubre al Casino deVic. representants osonencs,juntambJoan Hortalà,presi- de lasecció localdeVic, queanava desuplent.Elstres teve Ferrer alvint-i-quatre, iEduard Garrell, president tí alnúmero quinze, elmilitantdelpartitaManlleuEs- bé hianava elregidor municipaldeVic JoaquimPun- part delpropi ÀngelColom —originaridePruit—tam- A lallista hihavia força presència osonenca,jaquea els tres primers llocs, Hortalà, Carod-Rovira i Colom. demarcació de Barcelona, en la qual hi figuraven, en tar una candidatura al Congrés dels Diputats per la d’unitat, malgrat lesdiscrepàncies ERCdecidí presen- se lasecretaria general. Justament perdonarimatge Colom iJosep-LluísCarod-Rovira decara adisputar- s’havien configurat al voltant deJoanHortalà,Àngel posà unparèntesi detreva entre lescandidatures que ta convocatòria obligàaajornarelCongrés d’ERCisu- des alesCorts espanyoles peral29d’octubre. Aques- d’ERC, Felipe González convocava eleccions anticipa- A Osonaelsresultats d’ERCforen moderadament Els resultats nopermeteren reconquerir l’escó per- Unes setmanesabansdel16èCongrés Nacional Ministeri del’Interior. Conselleria deGovernació. Ministeri del’Interior. 213 Foren uneseleccions ambunabai- 214 215 unresultat que a lacapitaldecomarca, mésdel50%delsvots. vament CiUamb35.1718 vots altotal d’Osonai8.280 que tres anys enrere. Alacomarca iaVic guanyà no- d’Osona s’obtingueren 4.052 vots, quatre-cents més ERC 1.146 vigatans, el7’14%del’electorat. Eneltotal respecte aleseuropees d’unsmesosabans.Votaren 217 216 Colom era elegitnousecretari general d’ERC. seu favor per886delacandidatura «liberal» d’Hortalà. de Colom guanyà perunpetitmarge devots: 929 al votacions lacandidatura d’esquerra independentista la cursaidonàsuportaColom. Ensegonavolta de nalment, Carod-Rovira —elmenys votat— esretirà de ció is’haguédefer unasegona volta devotacions. Fi- assolí majoriaabsolutaperser elegit enprimera vota- matinada lanitdediumengeadilluns.Capcandidat del dissabte 18denovembre del1989 perfinalitzarde celebrava fora deBarcelona, aLleida,is’iniciàelmatí Colom iCarod-Rovira. Era elprimerCongrés quese candidatures optanta la Secretaria General: Hortalà, ment deVic peralquequedava delegislatura, ilamen- aquim Puntírestà com aúnicregidor d’ERCal’Ajunta- abandonà elgrupilamilitància d’ERCambHortalà.Jo- dels dosregidors al consistori municipal elegitsel1987, cies en la política municipal vigatana: Jaume Portell, un panyà Hortalàenlaseva marxa delpartit. que JosepPalmarola fou undelsmilitantsqueacom - ca alcaldiadelacomarca queestenia, ladeSeva, ja Per ERC d’Osona aquesta escissió suposà perdre l’úni- efímera doncsacabariaintegrant-se aCDCel1993. partit creat perHortalàielsseusseguidors,devida grup parlamentaripropi. a fer elmateix, ennosersuficients diputats per tenir Grup Mixt,obligantaixíColom, Carod-Rovira iPueyo el Sabanza,abandonaven elgrupd’ERCipassaven al tats al Parlament més, Marçal Casanovas i Joan Manu- finalitzar el16è Congrés Nacional,Hortalàidosdipu- S’arribava aixíal16èCongrés Nacional,ambtres L’escissió definalsdel1989 tambétingué conseqüèn - El 13dedesembre naixiaEsquerra Catalana, elnou El 23denovembre, tansolsquatre diesdesprés de CULLA, JoanB.Op. cit., p. 334. Governació. El 9 Nou, 30 d’octubre de 1989, p. 1, 3 i 5; i Conselleria de 217 216 113 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 114 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ND de Vic va fornir idonaralFront Polisario enelmarc delacampanya «Catalunya pelSàhara». El periodista deTelevisió d’Osona,MiquelCumeras, iCarlesFurriolsambelLandRover queEsquerra Vic, febrer de1993 a mésdeVic. ajuntaments com Seva, Montesquiu, Taradell iManlleu, cia debilitantmoltíssim lapresència d’ERCadiversos les municipalsdel1987, tretze abandonaren lamilitàn- vuit regidors osonencselegitssotalessiglesd’ERCa cals mésafectades perl’escissió d’Hortalà.Delsvint-i- i ERCd’Osonava ser una delesfederacions comar- secció localdavant del’església deSantaTeresa. ta manera espoguémantenir elpetitlocalqueacollia la dors aERCfinsalfinaldelalegislatura, el1991. D’aques- tell continuà pagantlacontribució quefeien elsregi- 220 219 218 durant més d’una dècada. sigut aquest últim l’ànima delasecció local vigatana tà públicamentlamarxa dePortell delpartitenl’haver últim encetava aixíunperíodedesetze anys com are- elegits foren Jaume Puig i Josep Maria Font. Aquest el president comarcal d’ERC. Elsaltres dosregidors estava encapçaladaperCarlesFurriols,queera amés dors, unmésquequatre anys abans.Lacandidatura celebraren elscomicis iaVic sortiren elegitstres regi- ní moltes delesseves candidatures. El26demaigse entrada denousmilitants,sobretot dejoves. refundació molt gran al si d’ERC amb una destacada a moltsnousestats al’Europa del’Est. Començava una el procés dedisgregació de laURSS, quedonariapas nia queseguiaERCesva veure tambéenfortida pertot panya peldret al’autodeterminació deCatalunya. Lalí- en relleu laseva nova aposta independentista ifer cam- ble català aldret al’autodeterminació. institucional vigentnosignificava la renúncia del po- una declaració queafirmava quel’acatament delmarc quan, el12dedesembre, ERCaconseguí ques’aprovés diàticament amblavictòria aconseguida alParlament là ielsseusseguidorsquedàràpidament tancadame- La decisiódePortell iPalmarola nofou uncasaïllat El 1991fou any d’eleccions municipalsiERCrejove- Al llarg del1990ERCva seguirunapolíticadeposar La petitasagniaquerepresentà l’escissió d’Horta- CULLA, JoanB.Op. cit., p. 340. El 9Nou,1dedesembre de1989, p. 13. El 9Nou,24 denovembre de1989, p. 5. 219 218 S’hade dir també que Por- 220 vots enelsdiversos municipisosonencs,el47’4%. forces polítiques.Entotal obtingueren finsa26.990 ons aOsona,quedantmoltadistància delaresta de la comarca. CiUfou laclara guanyadora deleselecci- didatures d’IPMOquepatiren unimportantdescens a a cinc-cents vots delasegonaforça, queforen lescan- 12’29%, quedantcom atercera força políticacomarcal al conjunt de la comarca ERC obtingué 6.990 vots, el que méscresqué ennombre devots aVic. Pel quefa l’electorat vigatà. ERCfou lacandidatura municipal i s’arribà als1.828,fet querepresentava el14,36% de s’augmentà enquasi400mésquequatre anys abans gidor delgrupmunicipald’ERC. 224 223 222 221 maig del1991: no va fer oposició, talicom relatava El9Noudel3de tura unitàriaentre lesduesllistes però tot iaixíPuntí ge devots. Nohiva haver acord perfer unacandida- en quèesconvertí en d’experiència com aregidor al’oposició, quatre anys çalada perJoaquimPuntí,aquiavalaven quatre anys elegir candidat. L’altra llista possible estava encap- de passar peruneseleccions primàriesinternes per Finalment, però, guanyà Furriolsperunestret mar- La candidatura encapçaladaperFurriolsva haver passen ique, alcapdavall, nomésquedenlesidees.» com elprimerdia,potser convençut quelespersones tingut unsilenciquel’honora ihacontinuat treballant mer. Tot unexemple derectitud haman- política, Puntí per encapçalar la llista de Vic i el partit va optar pel pri- dantment icontinuada l’equip governant.» en elConsistori actualiqueha martiritzat mésabun-

El 9Nou,3demaig1991, Especialmunicipals,p. 25. El 9Nou,6demaig1991, p. 19. nació. El 9Nou,27 demaig1991,p. 1,3i7;Conselleria de Gover- 22-24. Actes deconstitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003, p. «Furriols van iPuntí presentar lesseves candidatures «un delsregidors que, sensdubte, hafet méssoroll 221 Ennombre devots 223 222 224 115 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 116 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB el 1991i1987, respectivament. Carles Furriols(EIO) iJaumePortell (PSC).Elsdosdarrers havien estat elscapsdellista d’Esquerra Joaquim Estrada (IPMO), JoanLagunas(IC-EV), EnricPérez (PP),JosepMariaFont (ERC), posant peraunafotografia al’inicidelacampanya peraEl9Nou.D’esquerra adreta: Sis delssetcandidats al’alcaldia delaciutat —nomésfaltava JacintCodina (CiU)— Vic, 12demaig1995 total votaren ERC210.366 catalans, el7’96%del’electorat, diputats alParlament. Per labandad’ERCelsresultats foren positius.En guanyades novament perCiUquerevalidà laseva majoriaabsolutaamb70 talans desdeCatalunya. així com lafideldèficitfiscali aconseguirla gestió de totselsimpostos ca- de laindependènciaCatalunya esconvertí enl’eslògan delacampanya, millors resultats delahistòria democràtica alaciutat des delaTransició. El tans donaren suport alacandidatura d’Àngel Colom, aconseguint aixíels en superar-se àmpliamentlabarrera delsdosmilvots. Entotal, 2.500viga- dels totals. Enelcasconcret deVic elsresultats foren igualmentpositius, el PSC. CiU tornà aarrasar a lacomarca amb 38.763 vots, mésdel 62’5% portant suportalacomarca amb9.376 vots, el15’12%,superant enmilvots ça, tot iqueaunadistància moltgran deCiU. Entotal ERCobtinguéunim- rals desdeleseleccions del1980. AOsonaERCpassà aserlasegonafor- de Catalunya perdarrere deCiUiPSC,signava elsmillorsresultats electo- duí en 11diputats. ERCes posicionava doncs com la tercera força política 228 227 226 225 del 1992 jaeren mésdetrenta-quatre milions. mes méstard s’havien recaptat trenta-dos milionsdepessetes, quealmarç i catalans vers els damnificats per l’atemptat es demostra en el fet que un terials avora dues-centes vivendes delazona. Lasolidaritat delsvigatans lona s’hitrobava elregidor d’ERCdeTaradell Salvador Morera. Colom, seguitdeJosep-LluísCarod-Rovira. Alsisèllocdelallista deBarce- braren el15demarç ilallista perBarcelona estava encapçaladaperÀngel com asecretari general delpartit. vàries desenesdeferits. per l’atemptat d’ETA alacaserna delaGuàrdia Civil,quecausàdeumortsi osonencs hihagueren candidatures sotalessiglesd’ERC. ca deCatalunya onERCpresentà mésllistes. Entotal, asetze municipis cions del1987, obtenint ara 6.167 vots a Vic. de enobtenir 11regidors, tot iperdre mésde1.000 vots respecte leselec- tell, fins feia poc regidor imilitantd’ERC. Pere Girbau continuà com aalcal- 4 regidors i2.406vots. Tenia com anúmero dosdelallista aJaumePor- un nou partit a la política municipal, el PSC, que entrà amb força i obtingué Les eleccions tingueren uníndex d’abstenció moltelevat, del45%,iforen El 1992 era any d’eleccions alParlament deCatalunya. Aquestes secele- A finalsdel1991,enel17è Congrés Nacional, Colom fou elegitdenou Tres diesdesprés deleseleccions Vic esconvertia ennotíciaatot l’estat En aquestes municipals, a més, Osona destacà pel fet que fou la comar - En aquestes eleccions PMO-IPMOva perdre tres regidors iva aparèixer

Conselleria deGovernació. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 367. El 9Nou,6demarç de1992, p. 3. El 9Nou,31demaig1991,p. 3-6. 225 Amés,l’enorme explosió va provocar danys ma- 226 228 iaixò estra- 227 L’objectiu FJI Cartell electoral deJosepMariaFont. Maig de1995 117 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 118 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB de JosepMariaFont. El secretari general d’ERC,ÀngelColom, visitalaciutat perdonarsuportalacampanya municipal Vic, 17demaig1995 232 231 230 229 a l’osonenc, arribantfinsal16’72%. percentatge devot obtingutaVic fou inclússuperior se celebrà aVic En paraules delpropi ÀngelColom, elcongrés d’ERC fensor dels drets humans i d’esquerra no dogmàtica. com apartitindependentista, amésd’ecologista, de- marc europeu. estatuts l’objectiu delacreació d’un estat propi dinsel del 27 i28dejuny. ERCfixava perprimer cop enuns d’ERC secelebrà alTeatre Atlàntida elcapdesetmana en de modificarelsestatuts. El18è Congrés Nacional bergar un congrés extraordinari del partit on s’havi- segona força aVic. recció encapçalada perColom. JosepMaria Font pas- riols, esdesvinculà d’ERCperdiscrepàncies ambladi- cap dellista deVic iregidor a l’Ajuntament, CarlesFur- ment digué: Salvador Morera i Carles Furriols, que en el seu parla- 800 eldiumenge. Aquest congrés fou inaugurat per grés va aplegar 400 militants del partit el dissabte i d’esquerres quenotenien unprojecte definit.El con- una cridaaunir-seERCtots aquellscatalanistes i També el1992, Vic va serl’escenari escollit peral- Entrats jaal1993, enpolíticamunicipalvigatana el En elcongrés, elsecretari general ÀngelColom féu nya independentista.» pital de la Catalunya catalana; és la capital de la Catalu- ció deVic idelacomarca d’Osonapelseusuport.» tant, hemvolgut significarl’agraïment d’ERC alapobla- sigut segonaforça ihemsuperat elpartitsocialista. Per ons atota lacomarca d’Osona sónmoltpositius:hem cés capalaindependència. Els resultats deleselecci- El 9Nou,29dejuny de 1992, p. 3-4. El 9Nou,26dejuny de 1992, p. 5. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 377. vernació. El 9Nou,16demarç de1992, p. 1,3,5-6;iConselleria deGo - «Vic, després delsresultats electorals, janoéslaca- «perquè és la capital d’una comarca motor del pro- 230 És a dir, que es definia explícitament 232 229 ERCtambéfou 231 d’Osona: cenificaren ladivisióinterna d’Esquerra ala comarca la direcció delpartit,tambéanivell comarcal, iquees- trons persuposadesactitudsiaccions pocètiquesen abandonà lamilitància,fou quidestapà lacaixa dels ocupava lasecretaria comarcal delpartitiquetambé sà aserl’homefort d’ERCaVic. JosepRomeu, que 235 234 233 En elsetè llocdela llista hifigurava Pere Prat, regidor periodista PilarRahola,quenoera militantdelpartit. lunya. Lacandidata perBarcelona icap dellista fou la basà enl’espoli fiscalque patia ipateix encara Cata- rar-hi laseva representació. Lacampanya electoral es putats iERCs’hi presentà ambl’objectiu derecupe- al grupmixt. de regidor municipaliconseller comarcal, iespassà pis de desembre, Furriols declinà renunciar al càrrec i càrrecs electes delacomarca. Finalment,aprinci- ta divisió del partit amb diverses baixes de militants tapades perRomeu, quehavien suposat aquesta for- negant rotundament qualsevol delesacusacionsdes- uns dies després i féu costat a la direcció comarcal tot El propi secretari general, ÀngelColom, vinguéaVic per aclarir elsfets denunciats per Josep Romeu». actuacions deladirecció comarcal il’escassa voluntat motiu argumentat era «el desacord amblesúltimes vembre Furriolsanunciava laseva baixa delpartit.El de ladirecció comarcal inacional.Eldilluns24 deno- tiques polítiquesinacceptables» tena demilitantsquetambédenunciaren les«pràc- El mateix 1993 tocaven eleccions alCongrés delsDi- Pocs diesdesprés, Romeu rebia elsuportd’unavin- va seccionar endosbàndols.» al Parlament, ara fa dosanys. L’assemblea comarcal es bre del’executiva nacionald’ERC, peroptar aunescó Salvador Morera iCarlesFurriols, regidor deVic imem- remunta enl’aferrissada pugnaquevan protagonitzar crisi interna queesviuadinsERC d’Osona.L’origen es

El 9Nou,26denovembre de 1993, p. 1-5. El 9Nou,19denovembre de 1993, p. 11. El 9Nou,5denovembre de 1993, p. 7. «El casRomeunofa mésquedestapar unaprofunda 233 234 d’alguns membres 235

119 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 120

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC David Serrador iAleixAndreu; ajeguts,Alexandre Bassols, RamonEscarrà iAnnaSerra. D’esquerra adreta: dempeus,MariaDolorsFont, JaumePuig,ImmaColl, JosepMariaFont, Celebrant l’èxit electoral ambelstres regidors assolits, alaseulocaldelcarrer delBisbeMorgades, 58. Vic, 28demaig1995 237 236 d’ERC aManlleuifuturalcaldedelavilaosonenca. 239 238 després: partits polítics.Tal icom relatava El9Noudetres dies nari detota lacampanya electoral, superant alsaltres dell iCarlesBonet,va serl’acte políticmésmultitudi- i Raholacom aoradors, itambéPere Prat, RutCaran- El mítingd’ERCalteatre Atlàntida deVic, ambColom cera força a la ciutat. vigatà, italment com atota lacomarca ERCfou ter- per Raholava rebre 2.432vots, el13,66% de l’electorat n’obtingué 14.033 (19,4%). AVic lallista encapçalada darrera deCiU querebé 37.561 vots (52%) iPSCque força políticadelacomarca assolint 8.594 vots, per mitjana catalana del5’1%.ERCquedàcom atercera pràcticament arribàfinsal12%,moltpersobre dela conjunt delacomarca elvolum del’electorat d’ERC tat delesanteriors eleccions generals del1989. Enel considerablement bonsperERC,jaquedoblàelresul- zález ielPSOEguanyaren novament leseleccions. pis osonencs. Catalunya queobtenia representació. rat, essent però lacinquenaiúltimaforça políticade conjunt deCatalunya 186.784 vots, el5’1%del’electo- diputada alCongrés després queERCobtinguésenel lí l’objectiu de recuperar l’escó. Rahola es convertí en A Vic iOsonaelsresultats deleseleccions van ser Les eleccions esconvocaren pel6dejuny is’asso- ERC arreu delpaísaquests dies.» que méspúblichaaplegat detots elsquehaorganitzat tat, almarge delmítingd’aquest vespre el aBarcelona, campanya electoral aOsonaielRipollès.També haes- nes van participar en l’acte més multitudinari d’aquesta guir, superant totes lesprevisions. Mésde900perso- lien omplir el Teatre Atlàntida de Vic i hovan aconse-

CULLA, JoanB.Op. cit.,p. 384. nació. El 9Nou,7dejuny de1993, p. 1,3-7; iConselleria deGover - Ministeri del’Interior El 9Nou,4dejuny de1993, p. 3. «ERC d’Osona va viure dimarts una nit històrica. Vo - 239 CiU guanyà a tots els munici- 237 238 Felipe Gon- 236

240 241 2003 seriaregidor pelpartitaVic. Delamateixa ma- Lluís Casellas,queentraria amilitarERCel1997 iel ara elcapdellista d’EIO ientercera posicióhihavia separat. CarlesFurriols,elcapdellista d’ERCel1991, res ideològicamentaERCperò quees presentaren per sa delsIndependentsd’Osona,ambpersonesprope- sura perlapresència d’unanova candidatura, l’Ente- Aquest fluixcreixement va serprovocat en certa me- datura obtingué1.667 vots (13,21%). dé l’escó d’eurodiputat assolit el1989. AVic lacandi- micis, que no donaren un resultat positiu ja que es per- poc militantdeCDC.El12juny secelebraren elsco- conseller deCultura delprimergovern Pujolifins feia sentà com acandidat MaxCahner, quehavia estat a president regional. tiu nacionalelregidor vigatà JaumePuighientrà com lom denousecretari general. EnelnouComitè Execu- bert Barrera fou elegitpresident delpartitiÀngelCo- que repetien com aregidors, iAlexandre Bassols. ment entres regidors: JosepMariaFont iJaumePuig, 1.959 vots iun13,39%, resultats queestraduïen nova- tes, tot i que elpercentatge devot fou menor. En total moderada. Elsvotants augmentaren en131papere- maig. AVic latendència al’alça seguí,tot iquemés que tindriaconseqüències amigtermini. na queguanyà Raholadavant Bonet,obrint unaferida Es forçà un nou Congrés de la Federació de Barcelo- Colom volia Rahola com aalcaldableperBarcelona. lonina per encapçalar la llista municipal el 1995, però 1991, havia estat elegitdenouperlamilitànciabarce- lista. CarlesBonet,capdellista alacapitalcatalana el tres dirigentsqueqüestionaven elseuestil persona- direcció encapçaladaperColom iRahola,moltsal- çalaria lallista, fet queaguditzàlestensions entre la Barcelona es van tenyir de polèmica per quiencap- El 1994hihagueren eleccions europees. ERCpre- A finalsd’any, al19è Congrés Nacionald’ERC,Heri- Les eleccions municipals secelebraren el28de El 1995 tornava serany d’eleccions municipalsia

Governació. Ajuntament deVic. Vic, 2004.Pàg. 22-24; iConselleria de Actes de constitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003. Conselleria deGovernació. 240 241

121 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 122

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC CMC —celebrat alCinemaSidney— queelva reelegir enfront CarlesBonet. El secretari general d’ERC,ÀngelColom, intervé al20èCongrés Nacionald’Esquerra Manlleu, 9dejuliol1995 ca alacomarca. dors. Amés,ERCcontinuà com asegona força políti- la representació en els consistoris a cinquanta-un regi- llors enobtenir-se 9.536 vots, el14,43%,iaugmentant cipals. El1995 elsresultats foren considerablement mi- el 12,29% de l’electorat, i trenta-quatre regidors muni- A nivell osonenc,el1991s’havien obtingut6.990vots, anys abans,latendència d’ERCfou clarament al’alça. l’alcaldia deSora. 244 243 242 àmpliament ambel64%delsvots. de Calldetenes, onelseucandidat JaumeMasguanyà taren setze. Unadelesalcaldiesques’obtingué fou la tes respecte aquatre anys enrere, quanse’npresen- didatura. Això suposava pràcticament doblarlesllis- els municipis dela comarca d’Osona on presentà can- CiU perdé lamajoriaabsolutaalconsistori vigatà. na, queseriaalcaldedelaciutat finsel2007. Tot iaixí, des novament per CiU i l’alcaldia passà a Jacint Codi - la legislatura 2003-2007. Les eleccions foren guanya - trenà ara com a cap de llista, posició que ocupà fins a que jahavia estat regidor enl’anterior legislatura, s’es- fora del’Ajuntament amb658vots. JosepMariaFont, eleccions municipalsde1999. L’Entesa esva quedar va lallista delPSC,fet queesreproduiria denouales nera, l’exregidor d’Esquerra JaumePortell encapçala- tiva Nacional. la. lideratge delsecretari general recolzat perPilarRaho- dal iColom però ambunaforta contestació interna al lleu, quetenia mésaforament. Van guanyar Campaba - ment. Esva decidircanviar al cinemaSidney deMan - una assistència moltmésgran quelacalculadainicial- Rocha amb Carles Bonet, de l’altra— van fer preveure Campabadal amb ÀngelColom, d’una part, i de Xavier dència ilasecretaria general —elstandemsdeJaume da amblapresentació deduescandidatures alapresi- onal d’ERCnovament aVic, però ladinàmicagenera- 244 En relació ambleseleccions municipalsdequatre En aquestes eleccions ERCaugmentàfinsatrenta El 9 de juliol s’havia convocat el 20è Congrés Naci-

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 427. El 9Nou,2dejuny de 1995, p. 3. El 9Nou,29demaig1995, p. 1i10. Elregidor vigatà JaumePuigcontinuà al’Execu- 243 242 També s’obtingué tots elspoblesd’Osona. dels votants, ifou tambéla candidatura mésvotada a CiU guanyà tambéaVic amb9.273 vots, el53,83% segona força alacapital amb2.984vots, el17’32%. s’obtingueren millors resultats que el 1992 i ERC fou posaven el58,81%delsvotants d’Osona.AVic també nyà novament enobtenir fins a 41.575 vots, quesu- tat delesanteriors eleccions autonòmiques. CiUgua- l’electorat, iaugmentantquasi endosmilvots elresul- gona posicióalacomarca amb11.411 vots, el16,4%de tinguts finsaquellmomentperERC,quequedàense- tats ilamajoria absoluta. mocràcia. Enaquestes eleccions CiUperdé deudipu- dels tres-cents milvots desdelarecuperació dela- lana. Era laprimera vegada quesesuperava labarrera sent la quarta força en representació a la cambra cata- 246 245 247 s’assoliren tretze escons ientotal 305.863 vots, mero sisperBarcelona, tornà aserelegitdiputat. l’Atlàntida deVic. marca d’Osonaambmésdeset-centes personesa nyat deRahola,feren l’acte mésmultitudinarialaco- guet. Al’acte central decampanya, Colom, acompa- llista perBarcelona seguitdeCarod-Rovira iJosepHu- partidaris idetractors deColom. Colom encapçalàla frontats, iamblesbasesdelpartittrencades entre terna, ambColom iCarod-Rovira completament en- bre. Les eleccions arribaren amb una gran divisió in- Parlament deCatalunya, fixant-les peral19denovem- na floral almonument aBacde Roda, a Vic. es realitzà undinarpopularialatarda esfeu unaofre- Sora, Prats deLluçanèsiRupit,confluiren aManlleuon les tres columnes d’automòbils imotos quesortiren de talunya. AOsona,el10desetembre, elrecorregut de que va recórrer unavintena decomarques detot Ca- organitzà l’anomenada Marxa perlaIndependència Els resultats electorals aOsonaforen elsmillors ob- Tot i la crisi interna els resultats foren bons, ja que El mateix 1995 Jordi Pujolavançava leseleccions al Al voltant delaDiadal’Onze deSetembre, ERC

El 9Nou,13denovembre de1995, p. 7. Governació. El 9Nou,20denovembre de1995, p. 1,3i9;Conselleria de Conselleria deGovernació. 245 Salvador Morera, deTaradell, inú- 247 246 es- 123

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 124

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI Cartell delarutaosonencaMarxa perlaIndependència. 10 desetembre de1995 Bosch i l’osonenc Salvador Morera. tres diputats mésdelParlament: BenetTugues, Xavier lom. Seguiren Colom iRaholaenlaseva marxa d’ERC blica el8d’octubre enunaroda depremsa deCo - PI, elPartit perlaIndependència.Lanotíciaesféu pú- celona, PilarRahola,abandonaren ERCperfundarel Àngel Colom, iladiputadaalCongrés iregidora aBar- gada era mésqüestionat. Rahola. Lacrisiinterna era jaenormeiColom cadave- posicions perfer front comú contra eltàndemColom- çalats per Carod-Rovira i Joan Puigcercós acostaren caixa delstrons capaellaiColom. Elssectors encap- s’havia anat guanyant Raholadins delpartit,s’obrí la Osona laforça políticaguanyadora fou CiU. Rahola recollí 1.536 vots, el7’93%. cies als6.023 vots obtinguts. A Vic, lacandidatura de pel PP. ERCva obtenir un7,68% derecolzament grà- Maria Aznar. dència delgovern quepassà alPPencapçalat perJosé de vots i19diputats, però tot iaixíperderen lapresi- grans resultats aCatalunya ambmésd’unmilióimig cinquena força políticacatalana. ElPSCva obtenir uns ment l’escó delapròpia Rahola.ERC quedava com a 248 250 249 el 4’18%del’electorat, datura encapçalada per Rahola baixà als 162.495 vots, tats d’ERCnoforen elsesperats. Aixídoncs,lacandi- del PP, elvot «útil»anàcapaCiUiPSOE,elsresul- cies itambédegutalaporperprevisible victòria Colom ielsseusmilitantsafins, com lapròpia Rahola. denciar l’existència d’un important sector crític amb tà Jaume Puig. La confecció de les llistes tornà a evi- ta ialquartllocperBarcelona hihavia elregidor viga- 3 demarç del1996.PilarRaholarepetia decapllis- cas peralCongrés delsDiputats. Ladata fixada fou el hi haguéunanova convocatòria electoral, enaquest D’aquesta manera, el propi secretari general d’ERC, Davant delsfluixos resultats ilamalaimatge que A Osona ERC també fou superada tant pel PSC com Després d’una campanya electoral plenad’incidèn- Sense pràcticament temps perdigerirelsresultats

CULLA, JoanB.Op. 459. cit., p. Conselleria deGovernació. Ministeri del’Interior; iConselleria deGovernació. 248 queservípermantenir única- 249 250 Tant aVic com a Arrel d’aques- nombroses entre lamilitància. el propi vigatà JaumePuig,lesbaixes noforen molt marxa d’alguns regidors municipalscapalPI,com les Corts espanyoles iregidora aBarcelona. Tot ila marxar quatre diputats delParlament iladiputadaa marcal d’Osona. Puig síquedeixà l’escó queocupava alConsell Co - dos membres, Josep Maria Font i Alexandre Bassols. ria alPIdeixant aixíelgrupmunicipaldelaciutat amb es traduiria enl’escissió deJaumePuig,queespassa- Parlament adscrit aOsonaperpart d’ERC. AVic això ta marxa, JosepHuguetva passar asereldiputat del 252 251 253 del Comitè Executiu nacional. gidor vigatà d’ERC,Pere Vilarrasa, entrà aformar part com tambéJosepHuguetiCarlesBonet.Elfuturre- tit. Joan Puigcercós ocupàuna vicesecretaria general, tari general iJordi Carbonellnoupresident delpar- els anys següents.Carod-Rovira fou elegitnousecre- pla Carod-Puigcercós seria la que lideraria el partiten nedès. Enaquest Congrés esféu patent jaqueladu- brà el21èCongrés Nacionald’ERCaVilafranca delPe- pi Colom, passarien aCDC. ant-se el1999ialgunsdelsseusmembres, com elpro- d’ERC d’Osona-Ripollès. l’Executiva Nacionald’ERCcom apresident regional Vilarrasa fou confirmat novament com amembre de dència com unobjectiudesitjableperatothom. Pere tia ipateix Catalunya pertalde mostrar laindepen- lants, aprofundint moltmésenelgreuge fiscalquepa- plantejà unaobertura capalssectors castellanopar- terminació, ERCs’hipostulà òbviament afavor ies com l’esquerra nacional.Pel quefa aldret al’autode- principals partitscatalans, CiUiPSC,presentant-se Serví perposicionarmoltclarament ERCentre elsdos sortir reforçats elsdirigents elegitsafinalsde1996. Congrés Nacionalque secelebrà l’estiu del1998,van El dany fou sobretot institucional ieconòmic, en El capdesetmanadel23i24 denovembre secele- Al llarg del1997 lacalmaretornà aERCienel22è

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 464. CULLA, JoanB.Op. 489. cit., p. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 470-471. 253 252 251 ElPIacabariaenfons- 125

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 126

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB on s’escull JosepMariaFont com acapdellista aleseleccions municipalsde1999. Assemblea d’Esquerra-Vic —alaseulocaldelcarrer delBisbeMorgades­ Vic, 6denovembre de1998 — junt d’Osona8.304. cions municipals. A Vic, la candidatura d’ERCva obtenir 1.726 vots i al con- pea féu queapartirdel2002, undelsescons l’ocupés MiquelMayol, d’ERC. distància dePSC,CiUiPP. Elsvots aportats perERCalacandidatura euro- ERC esposicionàcom a quarta força política aCatalunya tot i que a molta als municipisosonencs,xifra querepresentava el16’07%. tres-cents vots. Entotal, 10.562 osonencsvotaren lescandidatures d’ERC bre devots totals, quedantperdarrere delssocialistes perpocmésdemil en nombre deregidors superant encincelPSC,però nofou aixíennom- dels 51obtingutsel1995 als63 del1999. ERCquedàsegonaalacomarca de govern. També s’augmentà elnombre deregidors municipalsiespassà a SantaEugèniadeBerga, FiloTió aconseguí l’alcaldia através d’unacord Besora ambDavid Mascarella, iaTavèrnoles ambSalvador Colom. Apart, electorals aMontesquiu ambAntoni Martínalcapdavant, aSantQuirze de nyades. Jaume Masrevalidà triomfaCalldetenes, is’obtingueren victòries a lesllistes, ianava eneltercer lloc.Pere Vilarrasa s’estrenà com aregidor. neguts alsdiferents barrisdeVic. Jordi Jové era elrepresentant del’ABU persones delsbarris,cosa queva fer possible serméspresents imésco- ra conjunta amb l’ABU, l’Agrupació BarrisUnits,unaassociació popular de 258 257 256 255 254 conjunt del Principat ERC obtingué 174.374 vots, el 6’06% de l’electorat. Carod-Rovira encapçalàlallista alacircumscripció deBarcelona seguitde més deElsVerds. ven elPartido Nacionalista Vasco, Eusko Alkartasuna oUnióMallorquina, a es va batejar com aEuropa delsPobles. Dinsdelacandidatura s’hitroba- conjuntament ambunaàmpliacoalició departitsdiferents territoris que del total. en mésde500vots, arribantfinsels2.478, resultat quesuposava el17,83% i Pere Vilarrasa, irespecte alesanteriors eleccions s’augmentà elresultat regidors. Sortiren elegitsJosepMariaFont, Alexandre Bassols, Jordi Jové i s’assoliren, per primera vegada des del restabliment de la democràcia, 4 sultats deleseleccions municipalsdel13dejuny aVic foren moltpositius Parlament deCatalunya, eleccions municipalsieleccions europees. Elsre- Els resultats deleseuropees novan sertantpositiuscom elsdeleselec- En aquestes eleccions ERCd’Osonava augmentarenalcaldiesgua- Tocava encarar l’altre repte electoral de l’any, les eleccions al Parlament. Pel quefa aleseuropees, celebrades elmateix dia,ERCesva presentar El 1999doncs,espresentava com unany important,ambeleccions al

El 9Nou,21dejuny de 1999, p. 10; iConselleria deGovernació. Ministeri del’Interior. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 496. El 9Nou,18dejuny de1999, p. 3;iConselleria deGovernació. Actes deconstitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003, p. 22-24. 254 Això possiblement fou degutenpartaqueesféu candidatu- 256 Lacandidatura va obtenir dosescons europeus, ienel 258 255 257

FJI Cartell delesJERC Maig de1999 FJI Cartell electoral deJosepMariaFont. Maig de1999 127

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 128

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB (Torelló). (Ripoll), x,LluísArgemí (Vic), Jordi Casals(Torelló), SílviaLópez (Parets delVallès) iJaumeMartí (Granollers), Arcadi Figueras (Hostalets deBalenyà), Paulí Rigol(Parets delVallès), Quico Terradellas (Taradell), MiquelSaborit(Vic), ImmaSala(Taradell), JaumeProfitós MiquelPujol(LaGarriga), de Ronçana); elsquinze dedarrere, Andreu Montañès(Les Franqueses delVallès), Toni Cassasas (diputat alParlament perGirona), LluísCasellas(Vic), SantiCrusellas(Vic) iSantiMartí(SantaEulàlia Freixanet (Olost), Teresa Buigues(Les Franqueses delVallès), JosepMariaFont (Vic), Pere Vigo municipals delpartitdepoblacionsafectades. D’esquerra adreta: elssetdedavant, JosepMaria Campanya d’Esquerra pelmanteniment delalíniaferroviària Barcelona-Puigcerdà, ambcandidats Vic, 22demarç2003 262 261 260 259 tant enrepresentació parlamentàriaambelPP. lunya, el8’67%, queestraduïren en12diputats, empa- d’autonomia. En total, 271.173 vots al conjunt de Cata - de lacampanya era unareforma profunda del’Estatut celebraren el17d’octubre. Unadelesreivindicacions lona alsllocs,11,15i81respectivament. Elscomicis se Pere Prat iEduard Casalsanaren alallista perBarce - Josep HuguetiCarlesBonet.ElsosonencsFiloTió, al mig,equidistant detothom. una bandaCiU-PPiperl’altra PSC-ICV. ERCquedava del PPquedantconformats dosblocs antagònics:per Pujol fou investit president novament ambelsuport però, noagradava niaCiUalPSC.Finalment Jordi formar l’Estatut iassolir elconcert econòmic. L’acord, ació d’ungovern amb CiUiPSC,ambl’objectiu dere- esdevenir eldiputat d’ERC adscritalacomarca. absència d’unelecte osonenc,JosepHuguet tornà a quedant aixícom atercera força políticaalaciutat. En capdavant, CiU i PSC-ICV vern ambCiUiPSC. regar contra elPPiva deixar laportaobertaaungo- del Sucre, enunsopar-mítingonellíderd’ERCva car- ra va aplegarfinsanou-centes personesal recinte firal amb 56i55diputats respectivament. perats pelPSCqueva obtenir cinc-cents vots més, un total de2.983vots, el17’62%,però esveieren su- ERC fou segonaforça. AVic, lallista d’ERCva obtenir tre anys abans.Enlagran majoriadepoblesosonencs el 16’07%, unresultat pràcticament idènticaldequa- sones votaren la llista encapçalada per Carod-Rovira; pel PSCperdosmilvots. Entotal, aOsona11.270 per - ERC esva veure relegada alatercera posició, superada torat, iguanyant atotes lespoblacionsdelacomarca. cer àmpliamentamb39.801 vots, el56’76% del’elec- Després deleseleccions ERCesposicionàperlacre- En l’acte central decampanya aOsona,Carod-Rovi- A Osona,lacandidatura deJordi Pujol tornà avèn-

Governació. El 9Nou,18d’octubre de1999, p. 1,3,6i11;Conselleria de El 9Nou,11d’octubre de1999, p. 3. cions deGirona, LleidaiTarragona. El PSCiICV espresentaren conjuntament alescircumscrip- Conselleria deGovernació. 261 260 pràcticament empataven 259 Al 262

265 Conselleria de Governació 264 263 i 12escons respectivament. però moltlluny dePSC,CiUiPP, queobtingueren 17, 15 190.292 vots, el 5’64%, essent la quartaforça catalana d’un segonescó perBarcelona. Entotal ERCobtingué grés delsDiputats, quedantamenys de20.000 vots març retornaren a ERC, amb Joan Puigcercós, al Con- soluta alPPiaJoséMariaAznar. Elscomicis del 12de Pasqual Maragall iJoséMontilla. al 2010 enelsanomenats «tripartits» encapçalats per baria traduint enelgovern deCatalunya desdel2003 Catalana deProgrés. datura conjunta ambPSCiICV, sotaelnomd’Entesa candidat nacionaldelesJERC.Pel Senat esféu candi- i alnúmero cincJosepCarrapiço, deTaradell, com a Filo Tió, alcaldessa d’ERCdeSantaEugèniaBerga al número quatre delallista perBarcelona hifigurava les eleccions delmarç alCongrés, candidatura enquè Joan Puigcercós fou designat capdellista decara a parlamentària enhaver-se quedat l’escó PilarRahola. Diputats ialSenat, onERCnotenia representació dues milpaperetes. tant davallada enelvot respecte al1996,deprop de modament amb 7.659 vots, tot i que patint una impor- gatans votaren Puigcercós. Alaciutat CiUguanyà cò- per dos-cents vots. Entotal, el12’7%delselectors vi- que tambéfou quartaforça política,superada pelPP superada perpocsvots pelPP(8.487 vots, 12’32%). vots, 50,07%) com delPSC(13.664 vots, 19’84%),però com aquartaforça aOsona,lluny tantdeCiU(34.493 de votants respecte aquatre anys abans.ERCquedà la comarca, augmentantenmésdedosmilelnombre capçalada perJoanPuigcercós, el12%del’electorat de doncs, 8.129 osonencsesdecantaren perl’opció en- nerals enquès’havien obtingut millorsresultats. Així les del1993, quecontinuarien sentleseleccions ge- les eleccions del1996iesposànovament alnivell de Els resultats anivell estatal donaren lamajoriaab- El 2000tornava aserd’eleccions alCongrés dels A Vic, 2.135 personesvotaren lacandidatura d’ERC, A OsonaERCrecuperà partdel’electorat perdut a

Ministeri del’Interior. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 509-513. 265 263 Aquesta entesa alSenat s’aca- 264 129

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 130

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB Josep-Lluís Carod-Rovira, LluísCasellas,SantiCrusellas,Pere Prat, Pere Vigo iJosepMariaFreixanet. el programa electoral davant unaprimera fila formada perJosep Romeu, JosepHuguet, Míting deleseleccions municipalsal’auditori delaCaixa Manlleu.Josep MariaFont presenta Vic, 12demaig2003 sident deladelegacióosonenca d’ÒmniumCultural, desd’on s’havia im- Lluís Casellas i Santi Crusellas.Casellasvenia dequatre anys com apre- a regidor Pere Vilarrasa, querepetia del’anterior legislatura, is’estrenaren últimes eleccions amb Font decapllista. Juntamentambellentrà com 267 266 cinc-cents vots respecte a les eleccions municipals anteriors. unes municipalsdesdelaTransició: 2.964vots, el18’04%,unaugmentde no poderarribaralcinquèregidor perpoc,s’obtingué elmàximdevots en no esrepetí lacandidatura ambl’ABU. Secelebraren el25demaig,itot i ment elmillorresultat d’ERCalaciutat deVic enunesmunicipals,tot ique eleccions alParlament deCatalunya. Les eleccions del2003 sónfinselmo- per alasenyalització decarrers, lamalaubicaciódemoltsd’ells... nunciava elmalestat demoltssenyals, aixícom lamancad’uncriteri unitari dificultant l’orientació delsvianantsi conductors. Enaquest dossier s’hide- carrers iviesurbanes,queenmoltscasosera inexistent omoltdeficient, litat delsvianants. de moltes voreres, amblesdificultats queaixò comportava peralamobi- va moltdeteriorat imalmès.Eldossier mostrava tambéeldeteriorament tant inversió enaquest aspecte, jaqueen molts carrers elpaviment esta- dels carrers de Vic, barri per barri,evidenciant que mancava una impor- Font va presentar alconsistori unamplidossier sobre lasituaciódel’asfalt se oblidarlaGuerra d’Iraq. ria Aznarcontra Catalunya, ambatacs com elPlaHidrològic Nacional,sen- l’intransigent iofensiva políticadelgovern central capitanejat perJoséMa- taven fartes del pacte de CiU amb la dreta espanyolista del PP, així com de de militànciaid’incorporació depersonalitats provinents deCDC,quees- la societat catalana. Fou tambéunperíodedecreixement moltimportant ICV queesdonariael2003 s’estava gestant iera unsecret aveus peratota temps esveié clarament queelpacte de govern tripartitentre ERC-PSC- líders Jordi Pujol,ArturMasiJosepAntoni Duran iLleida.Alllarg d’aquest l’Executiva Nacionalcom apresident regional d’Osona-Ripollès. secretari general. Elregidor vigatà Pere Vilarrasa continuà sentmembre de reelegí Jordi Carbonellcom apresident iJosep-LluísCarod-Rovira com a al futurdeCatalunya, entre ellslareforma estatutària. d’ERC esdecantàperanarfixant unsobjectius comuns ambPSCiICV per S’arribava aixíalcicleelectoral del2003, ambeleccions municipalsi Alhora també presentà un altre ampli dossier sobre la senyalització de A nivell vigatà, elgrupmunicipald’ERC-ABU encapçalat per JosepMaria Al llarg delsanys 2001 i2002 ERCféu unagran oposicióaCiUielsseus El 23èCongrés Nacional,celebrat aTarragona el17i18demarç de2001, A partirdefinalsdel2000ivist l’apropament deCiUiPP, ladirecció

El 9Nou,26demaig2003, p. 1-4;iConselleria deGovernació. El 9Nou,13demarç de2000, p. 1,3i10;Conselleria deGovernació. 266 267 Foren les FJI Cartell electoral deJosepMariaFont. Maig de2003 131 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 132

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB Jaume Mas,alcaldedeCalldetenes, éselegitpresident delConsell Comarcal d’Osona. Vic, 7d’agost de2003 270 269 268 regidor. d’Unitat Popular queamb605 vots nova obtenir cap tacats premis literaris delaNitSantaLlúciaaVic. catalanista is’havia fet possible lacelebració delsdes- pulsat larenovació deladirecció nacionaldel’entitat independents,...) pactaren al Consell Comarcal d’Oso - ons polítiquesd’esquerres d’Osona(ERC,PSC,IC-V, regidories obtingudesquatre anys abans. de l’inicilaTransició. Pràcticament esdoblaren les força políticadelpaís i signantelsmillorsresultats des sos, amb414.549 vots, consolidant-se com atercera poder-hi intervenir ambmés coneixement. vis alsplensperconèixer prèviament l’ordre deldiai participació entots elsactes públics, i contactes pre- na iambelsdiversos regidors decadaàrea degovern, govern, reunions mensuals amb l’alcalde Jacint Codi- raules delpropi JosepMariaFont: d’aprovar lespropostes idonar-hionosuport.Enpa- govern municipalperò sicerta preferència al’hora de legislatura nocomportava unaentrada d’ERCal no tenia majoriaabsolutaalconsistori. Aquest acord ta legislatura, amés,sesignàunacord ambCiU, que mera militant de les JERC regidora de Vic. En aques- Magariño, laqualesconvertí enlaprimera donaipri- miliars a l’inici de la legislatura i el substituí Montserrat Cal esmentartambél’aparició delaCandidatura En aquesta legislatura, amés,lesdiverses formaci- A nivell català ERC va obtenir uns resultats fabulo- L’acord comportava laparticipacióenlesjuntes de Pere Vilarrasa va deixar laregidoria permotiusfa- tre altres.» enfortiment delpaperdeVic enl’àmbit territorial, en- integració delaimmigració icohesió social,mobilitat, xement urbà, el progrés econòmic, civisme i seguretat, litats desintonia sobre temes com l’ordenació delcrei-

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 559; iConselleria deGovernació. de Vic, gener-febrer de2006. cERCular. Informació delasecció localidelgrupmunicipal 22-24; iConselleria deGovernació. Actes deconstitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003, p. «Aquest acord hadeservirperexplorar lespossibi- 268 269 270 regidors). en representació, però encara molt lluny de CiU (207 la comarca, superant àmpliament elPSC(73 regidors) sent aixíelsegonpartitpolític ambmésregidors de ta-tres regidors del1999alsnoranta-tres del2003, la seva presència alsajuntaments, passant delsseixan- comarca, el35’38%. AOsonaERCva incrementar molt ment guanyà CiU, obtenint untotal de25.520 vots a la cinc-cents vots delPSC,quefou segonaforça. Nova- nenc. Quedava com a tercera força política asolament que suposava unimportant22’14% del’electorat oso - els vots al conjunt de la comarca, arribant als 15.965, de lameitat de la legislatura. doncs, Jordi Serra també obtinguél’alcaldia apartir repartissin l’alcaldia dosanys cadapartitpolític.Així Roda deTer, unpacte ambelPSClocalféu quees xanet, iPrats deLluçanèsambRamonBesora. guanyaren lesalcaldiesd’Olost, ambJosepMariaFrei- cadíssima victòria dePere Prat aManlleu.També es gènia deBerga respectivament, is’hisumàladesta- tesquiu, SantQuirze deBesora, Tavèrnoles iSantaEu- Filo Tió mantenen lesalcaldiesdeCalldetenes, Mon- lla, Xavier Dachs—quesubstitueix Salvador Colom— i portants. JaumeMas,Antoni Martín,David Mascare- a tots elspobles,s’obtingueren algunes alcaldiesim- nicipis. reducció importantdelesdespesesdelsdiversos mu- ar l’úsdelesenergies renovables, quesuposaren una talvi energètic delsmunicipisosonencsiperpotenci - en elsanys anteriors. També esvan fer estudis perl’es- pre per unanimitat o sense cap vot contrari, fet insòlit Consell Comarcal, els pressupostos s’aprovaren sem- anys ambCasellasalcapdavant del’economia del senda, Agència d’Energia iConsum. Durant elsquatre gidor deVic LluísCasellasocupàlaconselleria d’Hi- devenir elnoupresident delConsell Comarcal, i el re- CiU. L’alcalde d’ERCdeCalldetenes, JaumeMas,va es- na, quefinselmomenthavia estat sempre enmansde 271 272 En quantaxifres, ERCaugmentàenmésdecincmil A Osona,amésd’augmentar moltenregidors ivots

El 9Nou,26demaig2003, p. 8-11. c1ió. El 9Nou,30demaig2003, p. 3;iConselleria deGoverna- 272 271 A 133

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 134

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JCP del 5èAplecdeSavassona queorganitzà durant unsanys lesJERC-Osona. Miquel ÀngelPascual, històric integrant deLaTrinca, fou elconvidat especial Tavèrnoles, 27 dejuny de2004 274 273 braç al’ombra ounaajudadesd’unsegonpla;sem- complement delsquatre regidors municipals,com un eleccions passades. Aixídoncs,esconvertiren enun el partitalaciutat, seguintlatendència positiva deles colzament algrupmunicipalpertaldefer créixer més mí, esplantejà com aobjectiuprimordial l’ajuda ire- tana. Lanova juntalocal,encapçaladaperLluísArge- a Vic. nes apuntsconcrets sinóunpressupost complet per post alternatiu aldelgovern deCiU. Nonomésesme - ment l’economia delaciutat ipresentava unpressu - l’únic partitdel’oposició ques’estudiava profunda- grup municipaléselfet queany rere any ERCera regidor iquedar-seen10. cada contesa, tot itraduïr-se nomésenlapèrdua d’un 50’39% delssufragis, havia anat perdent electors a del sostre del1983amb11regidors, 7.660 vots iun l’electorat vigatà, mentre queCiU, perexemple, des 2.964 vots el2003. Unaugmentsignificatiu del4%de passà a un 17’83% i 2.478 vots el 1999, i a un 18’04% i aquesta progressió. Del13’39% i1.959 vots del1995 es sistori. en ladiferència entre quatre ocincregidors alcon- 2003, solamentseparats per165vots, quesuposari- sivament, iERCquasi esposava alnivell delPSCel i 10regidors. Per contra elPSCaugmentava progres- dava mésomenys estancada enels6.000-6.200 vots poques desenesdevots. d’un cinquè regidor que no entrà al consistori per unes cament 3.000 deleseleccions del2003, alesportes rà labarrera dels2.000 vots finsasituar-sealspràcti- tuà mésentre 1995 i2003. Aixídoncs, elpartitsupe- La tendència a l’alça de les primeres eleccions s’accen - a Vic obtinguéelsmillorsresultats electorals fins avui. El 2003 tambéhihaguérelleu alasecció localviga- Destacable delperíodedeFont alcapdavant del També enelpercentatge de vot podemobservar Durant aquest període, doncs,veiem com CiUque- Amb Font alcapdavant delgrupmunicipal,elpartit

22-24. Actes deconstitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003, p. 22-24. Actes deconstitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003, p. 273 274 el 1999. Això suposava el16’44%delselectors, tim queobtenia l’escó enaquesta circumscripció. gurava eneltretzè llocdelallista perBarcelona, l’úl- Josep MariaFreixanet, l’alcalde d’ERCd’Olost, quefi- ERC d’Osonaobtenia amésunescó, enlafigura de ra obtingué23diputats, 11mésquequatre anys abans. de laRepública. Lallista encapçaladaperCarod-Rovi- millor resultat obtingutalParlament desdelstemps nisme ambelPPfou l’eix bàsicdelacampanya. cap aCiUpelseupacte ambelPPd’Aznar. L’antago- Des d’ERCesvolgué capitalitzareldescontentament cap dellista deCiU, rellevat ara pelseudelfíArturMas. amb unescenari inèdit:Jordi Pujoljanoera ellíderi va encarar lacampanya perleseleccions alParlament tisme peratot Catalunya. idea que Vic havia de serun referent del’independen- Consell Comarcal d’Osona. Al mateix temps, es tenia la que s’estava realitzant alconsistori, aixícom tambéal i ajuda per fer visible a la població vigatana la tasca ble delpartiti,pertant,havia detenir elmàximsuport pre amblaideaqueelgrupmunicipalera lacara visi- 276 275 ERC superà elPSCaVic permésdedosmilvots. nyà alacapitalosonencaamb7.423 vots, el41’15%. 5.093 vots, el28’23%delssufragis vigatans. CiUgua- culars, inèditsalaciutat. ERCfou segonaforça amb les poblacionsexcepte aMuntanyola, onguanyà ERC. tingueren 33.614 vots, el44’61%, iguanyaren atotes A lacomarca elsvencedors foren elsdeCiU, queob- la tercera, el PSC, que va obtenir 11.811 vots, el 15’68%. gona força política a lacomarca a moltadiferència de mil vots els resultats de quatre anys abans. ERC fou se- posava un28’02% delsvotants iincrementava endeu els 21.115 vots delselectors delacomarca, fet quesu- crementà enormement el seu electorat fins a assolir na elsresultats foren espectaculars peraERC,quein- resultats maivistos desdelafidelfranquisme. AOso- En total votaren ERC 544.324 catalans, eldobleque Les eleccions del 16 de novembre donaren a ERC el Passades leseleccions municipalsdel2003 toca- A Vic també s’obtingueren unsresultats especta-

Governació. El 9Nou,17denovembre de 2003, p. 1-6;iConselleria de Conselleria deGovernació. 275 uns 276

135

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 136

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB Jaume Mas,Pere Prat iGràcia Ferrer. Àngel Andreu, Josep-LluísCarod-Rovira, JosepMariaFreixanet, MariaAntònia Serra, Míting deleseleccions alParlament deCatalunya, alCinemaVigatà. D’esquerra adreta: Vic, 27 d’octubre de2006 278 277 d’ERC, com anou conseller encapdelaGeneralitat. ragall, fou cessat isubstituït perJosep Bargalló, també talunya. Carod posàelseucàrrec adisposiciódeMa- volia lafi d’ETA, sinónoméslafidels atemptats aCa- sense miraments Carod argumentant que aquest no anticatalana desfermaren lacaixa delstrons iatacaren bres deladirecció d’ETA. Desdel’Espanya profunda i l’entrevista, aprop dePerpinyà, deCarod ambmem- nents eleccions alCongrés delsDiputats. Elprimerfou successos quecondicionarien l’esdevenir enlesimmi- Recerca iSocietat delaInformació (Carles Solà). tero); Benestar iFamília (AnnaSimó); iUniversitats, Governació iAdministracions Públiques(Joan Carre- i Turisme (Pere Esteve); Educació (Josep Bargalló); ERC obtinguécincconselleries més:Comerç, Consum assumí elcàrrec deconseller encapdelaGeneralitat i vern català després devint-i-tres anys. Carod-Rovira president delaGeneralitat iesdesplaçava CiUdelgo- mer president delssocialistes aCatalunya ienel127è L’objectiu delgovern catalanista id’esquerres Pasqual Maragall perPSCiJoanSaura perICV-EUiA. de Barcelona ifou firmat perCarod-Rovira perERC, EUiA. L’acord esféu enlasolemnitat delSalóTinell tothom intuia,eltripartitd’esquerres ambPSCiICV- 14 dedesembre esfeia públicelpacte degovern que par lasegonamàximadignitat institucional delpaís.El via estat HeribertBarrera el1980. ERCtornava aocu- era elegit president del Parlament, tal i com ja ho ha- vern deCatalunya. El5dedesembre, Ernest Benach 46 diputats i el PSC als 42. ERC tenia la clau del go- ven iambdósdisminuïren enescons. CiUbaixà finsals L’inici del2004va estar marcat perunasèriede Maragall es convertia el 16 de desembre en el pri- CiU i PSC noobtingueren els resultats ques’espera- Catalunya alaUnióEuropea». model definançamentiaugmentarlaparticipació tatut, augmentarlescompetències, fer aprovar unnou

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 575-576. vals al’actualitat, 650anys, p. 445. Història delaGeneralitat deCatalunya. Delsorígensmedie - «es fonamentava enelcompromís dereformar l’Es- 277 278 na.com: Torelló. Tal i com va quedar recollit a la crònica d’Oso- laren elregidor vigatà LluísCasellasiJordi Casalsde féu undiscursabrandat imotivador. Abansd’ell par- te hiparticipàelpropi Josep-LluísCarod-Rovira, que ren afora sensepossibilitat d’entrar alasala.Enl’ac- abarrotar l’aforament idesenesdepersonesesqueda - ència massiva degentlaciutat icomarca quevan Vic alCinemaVigatà, quequedàdesbordat perl’aflu- partit català. lana deProgrés, ambelsmateixos socisdelgovern tri- per alSenat esrepetí lacandidatura del’Entesa Cata- les eleccions alParlament deCatalunya. D’altra banda, tar-se com a tàndem amb Josep-Lluís Carod-Rovira a Puigcercós, quanaquest deixaria Madridperpresen- del partit.Oliva, elnovembre de2006, rellevaria Joan va lasisenaposiciócom acandidata delesjoventuts cional d’Organització i Finances de les JERC ocupa- Georgina Oliva, militantd’ERCaVic, isecretària na- ta d’Esquerra per la circumscripció de Barcelona. I gatà LluísCasellasocupava eldivuitè llocdelallis- a Carod-Rovira elprimerllocalallista. Elregidor vi- Puigcercós —quehavia estat escollit feia mesos—cedí biscit sobre elquehavia fet Carod-Rovira. Aixídoncs, El 24 defebrer esféu l’acte central decampanya a ERC plantejà les eleccions al Congrés com un ple- pendència”.» Verdaguer amb elscrits de “Carod president!” i “Inde- de personesqueva omplirdebandaaelcarrer sortida de l’acte, Carod va ser envoltat per una multitud es trobaven que ni tansolspodien entrar allocal.Ala blic dempeus. lló. L’acte va acabarambelcantdelsSegadorsipú- i regidors LluísCasellas,de Vic, iJordi Casals,deTore- l’any 1977. També van fer úsdelaparaula elscandidats rant elmitingdeCDCambJordialmateix Pujol local polític ambmésparticipaciódelahistòria deVic, supe- sep Lluís Carod-Rovira. Es considera que ha estat l’acte tà, amblapresència delcapdellista Jo- perBarcelona, 24 defebrer de2004,almitingd’ERC alcinemaViga- Centenars de persones van marxar quan arribaven i «Unes 2.000 personesvan assistir dimartsalvespre, 137

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 138

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC JPB davant delshabitatges tutelats peragentgran Caputxins,alcarrer delaIndústria. El candidat al’alcaldia deVic, ÀngelAndreu, presentant lespropostes debenestar social, Vic, 20dedesembre de2006 281 280 279 l’Ajuntament deVic presentà unamocióalPleMunicipalpertalque da. de CiU que n’obtenia deu, i amb grup parlamentari propi per primera vega- en laquartaforça parlamentàriaal’Estat espanyol, anomésdosdiputats l’electorat català, quesuposaren vuitescons alCongrés. ERCesconvertia tats espectaculars. En total 652.196 vots (13.294 d’ERPV), quasi el16% de lat perJoséLuisRodríguez Zapatero. ERCva treure aCatalunya unsresul- companys delPP, que va perdre leseleccions enfavor d’unPSOEencapça- ritàriament, elscatalans noesvan creure lesmentidesd’Aznar ielsseus dos milferits. a costa de les víctimes innocents de l’atemptat: dos-cents morts i més de lació informativa, intentà responsabilitzar-ne ETA per tal de guanyar vots drid, obra de terroristes islàmics. El PP, en una roïna maniobra de manipu- març, ambl’atemptat del’estació d’Atocha ialtres trens derodalies deMa- així, elfet mésdestacat succeiria tres diesabansdeleseleccions, l’11de mes com elPlaHidrològic Nacional o laimpopularGuerra del’Iraq. Tot i tra Carod-Rovira, acusant-losdeterroristes. ERCcontraatacava ambte- es bandes, amb atacs constants del partit espanyolista contra ERC i con- 28.992 vots, el 34’56%. curta respecte a CiUen tota la democràcia, jaque aquests obtingueren vots, quesuposaven el29’58%del’electorat, is’arribava aladiferència més de lacomarca lallista deCarod-Rovira iPuigcercós va obtenir finsa 24.815 Muntanyola, Santa Eugènia de Berga, Sobremunt i Tavèrnoles. Al conjunt Vilanova de Sau, Sant Pere de Torelló, les Masies de Roda, Montesquiu, fou primera força adiversos municipisd’Osona:Calldetenes, Folgueroles, dant moltaprop deCiUqueobtingué6.434vots, el31’69%. Amés,ERC ERC fou segonaforça amb5.955 vots, el29’33%de l’electorat vigatà, que- Pocs diesdesprés, concretament el26d’abril, elgrup municipald’ERCa Els resultats deleseleccions del14demarç noadmetiendubtes. Majo- La campanya fou clarament de marcada hostilitat amb el PP a ambdu- ciutat deVic, pals d’esquerres varen donarrecolzament alaMocióielregidor de Platafor- i que, pertant,aquesta ésunamocióinoportuna.Elsdemésgrups munici- que, demanaraixò “suposa ferir elssentimentsdemoltes famílies vigatanes” ors, l’equip degovern deCIUva votar-hi encontra. Elsseusarguments són via estat presentada en anteriors legislatures. Igual que les vegades anteri- A Vic, la llista encapçalada per Carod obtingué uns resultats fabulosos. 279 rellevat perSalvador Dordal, tambéd’ERC. Marià Serra nofou l’últimalcalderepublicà delaciutat jaqueelsetembre de1938 fou El 9Nou,15demarç de2004,p. 1i4. Ministeri del’Interior. «es últimalcalderepublicà poséselnomdeMariàSerrala iBadell, S’obtenien améstres escons alSenat. 281 aunespaipúblicdelanostra ciutat. Aquesta peticiójaha- 280 FJI Cartell electoral d’Àngel Andreu. Maig de2007 139

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 140

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC DAVID CAMPOS /FJI pels seus25anys demilitànciaininterrompuda alpartit. i eltinentd’alcalde deBarcelona, Jordi Portabella, després derebre lainsígniadeplata d’Esquerra El veterà militantd’ERC aVic, Pere Masnou,entre elpresident delParlament, Ernest Benach, Barcelona, 14d’abril de2007 283 282 llarga malaltia,moriaJaume Portell, undelsimpulsors recció nacional d’ERC. convertia definitivament enl’altra cara visibledeladi- lleu alaSecretaria General fou JoanPuigcercós quees des del 1996— queacabava de complir 80 anys. El re- partit en substitució deJordi Carbonell —president taria General perpassar aocuparlaPresidència del que imperava dinsERC.Carod-Rovira deixà laSecre- del 3i4dejuliol,s’hiféu oficialladualitat de poders nal d’ERC, que se celebrà a Lleida el cap de setmana encara quedava la celebració del 24è Congrés Nacio- re deCiUiPSC. cera força políticatantaVic com a Osona,perdarre- nes votaren ERC,el22’06%delselectors. ERCfou ter- més queenleseuropees del1999. AVic, 2.303 perso- vots alacandidatura d’ERC,quasimilcinc-cents vots escó peraBernat Joan. vots ialconjunt del’estat 380.709, fet que suposà un al 40%. A Catalunya la candidatura obtingué 249.757 la baixíssima participació, queaCatalunya noarribàni lears, Bernat Joan.Foren uneseleccions marcades per querres. Elcapdellista fou ellíderd’ERCalesIllesBa- sumar-hi algunspartitsmoltmenorsdel’àmbit d’es- Eusko Alkartasuna iChuntaAragonesista, amésde ropeu del 13 de juny. Es féu candidatura conjunta amb celebrar, enaquest casleseleccions alParlament Eu- vi, l’equip degovern deCiUno. que donessin recolzament alamociód’ERC i, encan- tòria iquehantreballat lahistòria localvigatana, sí ICV, JosepBurgaya iXavier Tornafoch, doctors enhis- D’altra banda,al’octubre de2004,després d’una Per sinohihavia hagutprou moviment entot l’any, A Osonaelsresultats deleseleccions donaren 9.636 El mateix 2004encara tenia unsnouscomicis per Curiós éselfet queelscapsde llista dePSCi de l’alcalde.» querres, empat queesva desfer ambelvot dequalitat empat tècnic entre l’equip degovern ielsgrupsd’es- ma va optar perl’abstenció, aquest fet va provocar un Ministeri del’Interior. de Vic, maigde2004. cERCular. Informació delasecció localidelgrupmunicipal 282 283 933 entotal, quehivotaren enblanc. el 53’30%. Adestacar tambéel8’43%delsvigatans, 39’26%, mentre que5.789 vigatans hidonaren suport, taren encontra deltractat constitucional europeu, el a vot, entotal 11.155 persones.D’aquestes, 4.344vo- participaren solament el 44% dels vigatans amb dret fou molt baixa, del40’6%. al conjunt del’Estat espanyol, tot iquelaparticipació ïsos de la Unió Europea, el Sí va guanyar àmpliament Tot iaixí,adiferència delquesucceiria ad’altres pa- cions senseestat nil’oficialitat delallenguacatalana. pectes, nos’hipreveia capreconeixement delesna- ons ERCesposicionàenelNo, jaque, entre altres as- la Constitució europea. Després demoltes deliberaci- passar eltemps. També fou l’any delreferèndum de ficit fiscal.ElPSOE va jugarlescartes d’anar deixant nançament peraCatalunya davant delclamorós dè- endavant lareforma estatutària, iassolir unmillorfi- segurar-li elgovern del’estat acanvi depodertirar tablir unpacte ambelPSOEiZapatero pertald’as- auguració d’unparc urbàqueportaelseunom. mereixedors d’unsentithomenatge el2007, amblain- La seva dedicacióicompromís amblaciutat van ser tit a l’Ajuntament de Vic en l’actual etapademocràtica. d’Esquerra durant latransició iprimerregidor delpar- 286 285 284 putats d’ERC,PSC,ICV iCiU, setembre del2005 amb els vots favorables dels di- L’Estatut s’aprovà alParlament deCatalunya el30de llat aMadrid,talment com l’Estatut deNúriadel1932. Catalunya havolgut millorar elseu autogovern: reta- tació i que acabaria com tantes altres vegades en què plena Transició. Aquest fou unperíodedegran expec- superar iactualitzarl’obsolet Estatut redactat aSauen ple eneldebat de l’Estatut d’Autonomia, quehavia de tit aVic enrelleu deLluísArgemí. S’entrà aleshores de or. AleixAndreu passà a ocuparlapresidència delpar- a la secció local d’ERC, elegida a finals del’any anteri- Al llarg del2005,ERCdestinà elsesforços aes- A Vic, el 2005començà ambunanova executiva per CULLA, JoanB.Op. cit., p. 620. de Vic, març de 2005. cERCular. Informació delasecció localidelgrupmunicipal Ministeri del’Interior. 284 Enaquest referèndum hi 286 perpassar després al 285 141 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 142

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC RPE Lluís Casellas,Jordi SoleriJosepMariaFreixanet. D’esquerra adreta: JoanLópez, Gràcia Ferrer, Jordi Serra, LluísArgemí, RaülPresseguer, A puntperenganxar elprimercartell deleseleccions alCongrés, alaPlaçaMajor. Vic, 21defebrer de2008 287 xanet, explicava elperquè elliERCoptaven pel No: el diputat osonenc ialcalded’Olost, JosepMariaFrei- lluitat itreballat. En un articlea ria pocdesprés. Aquell noera l’Estatut pelquals’havia de març del2006ienelreferèndum quesecelebra- retallat evidenciant-ho enlavotació alCongrés del30 sitats, Recerca iSocietat delaInformació. substituït perManelBalcells alDepartamentd’Univer- vernació iAdministracions Públiques;iCarlesSolà, Xavier Vendrell alcapdavant delDepartamentdeGo- tre elsqualsdosd’ERC:JoanCarretero, substituït per petita crisidegovern cessant diversos consellers, en- gatà JosepMariaDiéguez. dent delasectorial deCultura d’ERCera elmilitantvi- Puigcercós, Ernest BenachoJosepHuguet.Elpresi - tir nombrosos dirigentsdelpartitcom elpropi Joan sopar iunconcert deElPont d’Arcalís. Hivan assis- te firal delSucre i van durar tot eldia,acabantambun participants. Aquestes jornadessecelebraren alrecin- ció sobre elturismecultural quesuperà elsdos-cents ganitzaren alamateixa ciutat unajornadadeforma - torials deCultura ideComerç, Turisme iConsum or- se celebrà el Consell Nacionald’ERCaVic ilessec- ro simbolitzantl’entesa. del patrimoni del nou text i es fotografià amb Zapate- poc afavoriren ERCnil’Estatut. CiUagafà labandera CiU ambMasiDuran, actuantpercompte propi, tam- Congrés ialSenat, onfou tombat. Les maniobres de ERC acabariaposicionant-seenelNoalnouEstatut A mitjansd’abril, elpresident Maragall provocà una L’endemà delavotació alParlament, l’1d’octubre, tractar ambdignitat lagent gran.» nostres joves, de l’empresariat, autònoms iassalariats, i onal i social que permeti assegurar el futur dels i de les joria delnostre paísquecaminicapalsobiranisme naci- desaparèixer. Votaré quenoperquè confio enunama- què un poble que diu sempre que sí està condemnat a diners, els dels catalans i catalanes. Votaré que no per-

El 9Nou,16dejuny de 2006,p. 28. «Votaré quenoperquè estic tipdereclamar elsmeus El 9 Nou del16 de juny, 287 290 289 288 va relacionada amb l’ordenança de Bons Costums, Ci- alitzar tasques de divulgació i aplicació de la normati- premsa lafigura dels Agents Cívics, encarregats de re- juliol, ERCiCiU de Vic donaven a conèixer en roda de en blanc,el5.34%.Elsvots nulsforen menys del’1%. sentendre. Aixíitot elNova treure el20,76% ielsvots bilització delsescèptics ielscontraris, quese’nvan de- àmpliament ambel73’9% delsvots davant ladesmo- ticipació, que no arribà al 50% (48’85%). El Sí guanyà brà elreferèndum del’Estatut ambunabaixíssima par- S’obria unnouescenari electoral. El18dejuny secele- vern iacabésprecipitadament ambelprimertripartit. l’11 demaigdel2006Maragall expulsés ERCdelgo- d’ERC, Ernest Benach. tí elpresident delParlament deCatalunya imembre En lacommemoració, celebrada el21dejuny, hiassis- tada pelgrupmunicipald’ERCjuntamentambICV. Ple Municipalvigatà ainstàncies delamociópresen- pública Catalana. Aquesta celebració fou aprovada pel celebrar el75è aniversari delaproclamació delaRe- tero, ex conseller deGovernació cessat perMaragall. ció d’ERC, sobretot les encapçalades per Joan Carre- mençaren asortirjaveus moltcrítiquesambladirec- de nouelgovern tripartitambPSCiICV. Tot iaixíco- a presentar-se ala reelecció s’obrí elcamíperrepetir anticipats alParlament, iamblarenúncia deMaragall 20’29% ielSíun71’16%. a Osonaesquedàal55%.AVic, elNova obtenir un No al’Estatut retallat superà el25%.Laparticipació ERC alacomarca com Calldetenes oOlost, però, el superen l’1%.Enalgunsdelsmunicipisgovernats per 18’2%, un7’26%optaren pelvot enblancielsnulsque 73,47% delsvotants. ElNotinguéelrecolzament d’un lars alsdeCatalunya. ElSíguanyà ambelsuportdel El Nod’Esquerra al’Estatut retallat, portava aquè Abans deleseleccions, però, hihaguétemps per S’arribava llavors alnou marc electoral decomicis A Osonaelsresultats delreferèndum foren simi- de Vic, març-agost de2006. cERCular. Informació delasecció localidelgrupmunicipal nació. El 9Nou,19dejuny de2006,p. 1,3-5;iConselleria deGover- Conselleria deGovernació. 290 289 Pocs diesdesprés, el26de 288 143

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 144

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC Jordi SoleriLluísArgemí. al carrer Verdaguer. D’esquerra adreta: RaülPresseguer, MartaRovira, Gràcia Ferrer, JoanLópez, Repartint propaganda deleseleccions alParlament Europeu, davant elCasinodeVic, Vic, maigde2009 293 292 291 duïren en21diputats alParlament. vira iPuigcercós 416.355 catalans, el14’03%, queestra- respecte el2003. Entotal votaren lallista deCarod-Ro- uns resultats gensmenyspreables tot ibaixar envots dum del’Estatut, ERCesrefeu apocfinssignar problemes del2006ambelpuntculminantreferèn- rer ocupàeltrenta-quatrè llocalamateixa llista. lloc delallista perBarcelona ilavigatana Gràcia Fer - sep Maria Freixanet, alcalde d’Olost, repetí al tretzè Puigcercós com anúmero dos.Eldiputat osonencJo- nà aencapçalarlallista d’ERC, aquest cop ambJoan sistori alespersones. de proximitat enelsdiferents barris,acostant elcon- visme iConvivència. A més,havien de ser unesfigures els resultats deVic foren significatius. 14’03% ialacircumscripció deBarcelona del12’64%, en elconjunt deCatalunya elpercentatge d’ERCfou del percentatge devot méselevat. Tenint encompte que tats delademarcació barcelonina onERCobtingué un ciutat, perdarrere deCiU. Amés,Vic fou unadelesciu- 23’59% delsvots, essent aixílasegonaforça políticaala l’escó, Freixanet tornà aesdevenir diputat. poració alGovern d’alguns diputats querenunciaren a els escons obtingutsaBarcelona, però amblaincor- no assolí d’entrada l’escó alParlament, jaqueforen 11 Josep MariaFreixanet. l’excepció d’Olost, onguanyà ERCid’on era alcalde ta més votada a tots els municipis de lacomarca amb ficaven el44’74% dels votants osonencs,i fou lallis- guanyà alconjunt d’Osonaamb31.171 vots, quesigni- 23’56%, superant ensismilvots elssocialistes. CiU pital d’Osonaamb7.084 vots, el43’11%delsvotants. prop demiltres-cents vots elPSC.CiUguanyà alaca- ta d’ERCfou recolzada per3.876 vigatans, superant per Les eleccions secelebraren l’1denovembre. Tot iels Davant deleseleccions catalanes Carod-Rovira tor- A Vic elsresultats foren positiusjaques’assolí el Al conjunt delacomarca ERC assolí 16.419 vots, el

El 9Nou,2denovembre de 2006,p. 1, 2,6i11. de Governació. de Vic, setembre-octubre-novembre de2006;iConselleria cERCular. Informació de lasecció localidelgrupmunicipal Ministeri del’Interior; iConselleria deGovernació. 293 291 L’alcalde d’Olost 292 Entotal lallis- 294 dania. Carme Capdevila en consellera d’Acció Social i Ciuta- Josep Huguetenconseller d’Universitats iEmpresa, i ras enconseller deCultura iMitjansdeComunicació, cós enconseller deGovernació, JoanManuelTresser- la campanya electoral. contra ERCdurant elprimertripartitisobretot durant segon tripartit influí molt la gran bel·ligerància de CiU davallada deleseleccions del2010. Enla decisiópel es convertiria enundelsfactors clauperentendre la president delaGeneralitat, unadecisiópolèmicaique decidí fer unnoutripartitara ambJoséMontillade i pertantera possible reeditar elgovern tripartit.Es mentre queambPSC(37) iICV-EUiA (12)sumaven 70 jories. Amb els 48 diputats de CiU sumaven 69 escons, Freixanet, Gràcia Ferrer iÀngelAndreu. parlaments deJosep-LluísCarod-Rovira, JosepMaria na, al cinema Vigatà, amb vuit-cents assistents i amb s’havia realitzat l’acte central delacampanya aOso- tit anivell nacionaliles discussions internes vigata- quedà talladadecop el2007. Elsproblemes delpar- denciaren leseleccions següents. la poblaciódelsperquès del segontripartitiaixíhoevi- Vic i comarca, però, fou molt difícil explicar i convèncer ció apersonesd’arrels foranies ideparlacastellana. A tat d’obrir el catalanisme ielprocés d’autodetermina- la decisiódefer president Montillaresponia alavolun - la Generalitat. Almateix temps, esvolia fer veure que tica, sobretot decaire social, queestava duentaterme plicacions aentitats, associacions, grups...sobre lapolí- ció localvigatana esferen incomptables xerrades iex detalladament elperquè delnoutripartit.Desdelasec- fer moltapedagogiaentre laciutadaniaiexplicar molt Regrupament.cat. Durant tot el2006i2007 s’haguéde seller Joan Carretero, el qual organitzà un corrent intern, tern, aquest fet quedapalèsambl’actuació del’excon - EUiA nofou tanacceptat com elde2003. Anivell in- Carod-Rovira esconvertí envicepresident, Puigcer - ERC tornava aquedarenposicióclaupercrear ma- Quatre diesabansdeleseleccions, el27 d’octubre, La tendència a l’alça dels últims anys d’ERC a Vic Però la reedició de l’acord de govern amb PSC i ICV- CULLA, JoanB.Op. 649. cit., p. 294 - 145

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 146

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ACR per l’històric militantd’Esquerra Joan Freixanet. a votar alaConsulta sobre laIndependènciaenunamesadelTemple Romà presidida Joan López ielpresident d’Esquerra, JoanPuigcercós, acompanyant laregidora Gràcia Ferrer Vic, 13dedesembre de2009 rec junt amblaseva junta. i president delasecció local, dimitítambédelseucàr - l’acta deregidor. Amés,AleixAndreu, filldelcandidat de premsa enquè presentà ladimissió i va renunciar a la direcció d’ERCiescenificà elseuenuigenla roda al corrent sempre delquepassava. resultats electorals, jaquelapoblacióvigatana estigué na quepatia ERC aVic. Aixínoespodienobtenir bons i altres queescenificaren públicament ladivisióinter- fou estranya, ambescritsalapremsa comarcal d’uns par lesduescandidatures. Aixídoncs,lacampanya ja una vegada passada lavotació nos’aconseguí apro- donat unresultat molt ajustat enfavor d’Andreu, però realitzat unany abans,el10defebrer del2006,ihavia que l’enfrontà aFrancesc Codina. Lavotació s’havia llista després d’unavotació interna delasecció local cal vigatana pel mig.Andreu havia sigutelegitcapde conflictes idivisionsinternes quepartiren lasecció lo- les duesactes deregidor passaren aFerrer iLópez. de l’acta deregidor. Tampoc hofeu Bassols, aixíque a capdellista delacandidatura, noprengué possessió baixà enpicat iesperderen dosregidors. Andreu, com cia Ferrer, Alexandre Bassols iJoanLópez. Elresultat nova candidatura encapçaladaperÀngelAndreu, Grà- Casellas, CrusellasiMagariño) havien deixat pasa una tre municipis. ra iOlost. AOsona,ERCpresentà llistes atrenta-qua- tenes, SantaEugèniadeBerga, SantQuirze deBeso- absoluta, iesrevalidava l’alcaldia aTavèrnoles, Callde- a Manlleul’alcalde Pere Prat arrasà assolint lamajoria resultat nomésalatendència políticageneral, jaque política alaciutat. Però noespodiadonarlaculpadel pals del2003. Amés,espassava aserlaquartaforça la meitat delsvots obtingutsenleseleccions munici- sones, el9,99% delselectors delaciutat, pràcticament taren lallista encapçaladaperÀngelAndreu 1.534 per- llada molt important en l’electorat vigatà. En total vo - uns resultats moltpobres, quesignificaven unadava- La candidatura d’ERCal’Ajuntament deVic va obtenir torat vigatà es decantés per altres opcions polítiques, nes al’hora deconfeccionar lallista van fer quel’elec- Àngel Andreu carregà contra lamilitànciaicontra La confecció de lacandidatura va estar plena de Els quatre regidors de l’anterior legislatura (Font, pectives regidories va estar enfocada al personalitats destacades delavidapúblicavigatana. d’entitats iassociacions diverses, departitspolíticsi tat hitenen representació membres d’altres consells, grans temes que afecten la ciutat. En el Consell de Ciu- vigatana, ésun òrgan consultiu idedebat sobre els per cent personesdetots elsàmbits delasocietat Consell delaCiutat. Consell de Cooperació, el Consell de la Gent Gran i el es crearen el Consell de Dones, el Consell de Joves, el gatana ifomentar laparticipacióciutadana.Per això par elconsistori ilapolíticamunicipalasocietat vi- gidories van marcar-se com aobjectiuprincipalapro- al govern delaciutat. Desd’aquesta àrea ilesduesre- en què elsregidors municipals d’ERC tornaven a estar i López. Era laprimera vegada desdelaGuerra Civil dania, laqualenglobava lesduesregidories deFerrer caldia iapresidir lamacro àrea d’Afers SocialsiCiuta- xarien alcapdepoc. govern municipal, tot i queelsecosocialistes en mar- per Catalunya— jaqueelPSCiICV tambéentraren al tot perfer front alcreixement electoral dePlataforma ment. Fou unacord adiverses bandes—nascutsobre- Joventut, Dones, Salut i Cooperació pelDesenvolupa- ria d’Acció SocialiCiutadania,Ferrer laregidoria de de govern pelqualLópez passà aocuparlaregido- dos regidors d’ERC,López iFerrer, signaren unacord calde delaciutat rellevant aixíJacintCodina. CiUiels ja havia estat regidor anteriorment, fou elegitnoual- Josep MariaVila d’Abadal, capdellista deCiU, que L’acció de Ferrer i López al capdavant de les res- El Consell delaCiutat éselmésdestacat, format Gràcia Ferrer passà aocuparlaquartatinençad’al- En aquestes eleccions hihaguérelleu al’alcaldia. del benestar quetots podemnecessitar algundiaiala continuar essent pergarantir un confort iunasocietat [...] Vic éspionera al’atenció ales personesihohade convivència ilaunitat delacomunitat en laqualvivim. ent quelespolítiquessocialssón lesquegaranteixen la Aquesta haestat labase del’actuació municipalconsci- menys recursos, als que estan en risc d’exclusió social. ves: alagentgran, alesfamílies, alsjoves, alsquetenen «suport alespersonesdesdediferents perspecti- 147

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 148

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI i JaumeVallès. Joan Freixanet Joan Colom, més veterans: amb elsmilitants Portada deLluita Octubre de2010 295 destinat exclusivament alesactivitats delVicDones. El gurà alcarrer Mestre número Garriga 12unnouespai des, consultes,... Coincidint ambelPlade Barriss’inau- el servei ampliant espaisifent mésactivitats, xerra- tractades, almateix temps queesmillorava ellocali sant advocats ipsicòlegs adisposiciódedones mal- cials. Elservei VicDones entrà enfuncionamentpo- Guàrdia Urbana,elCol·legi d’Advocats ielsServeis So- gènere conjuntament ambelsMossos d’Esquadra, la d’actuació davant casosdeviolènciadomèstica ode en temes com elssalaris.També s’elaborà elProtocol tunitats entre homesidoneseliminarlesdiferències ons encaminadesaassolir lamàximaigualtat d’opor- tat delaciutat deVic, destinat afer unasèried’acci- missió sexual ilesdrogodependències. bàsicament tractant temes com lesmalaltiesdetrans- Es creà unaconsulta sobre salutorientadaaljovent, amb necessitats especials o en risc d’exclusió social. com elServei deSuportiOrientacióadreçat alsjoves de planificarlespolítiquesjoventut delaciutat, així el Pla Local de Joves de Vic 2008-2011 amb l’objectiu anys havia atès mésde50.000 usuaris.També escreà Farinera alcarrer Morgades, queenpocmésdedos 2010 delaseudelVicJove, alremodelat edificideLa mitats conjuntament ambCàritasilaCreu Roja... banc d’aliments peratendre personesambrecursos li- llen perajudaraltres persones;itambéesremodelà el de donarsuportatotes aquellespersonesquetreba- celebrar laSetmana delaCiutadania,ambl’objectiu cadors Socialsel2009imateix any escomençà a pants cadaany; s’organitzà el1rCongrés Català d’Edu- siques deVic, ambunamitjanade100entitats partici- Ferrer es feren activitats com la Mostra d’Entitats i Mú- En políticad’igualtat esconfeccionà elPlad’Igual- En temes dejovent caldestacar lainauguració el Al llarg delalegislatura, desdelesàrees deLópez i ment sota lesdirectrius delaregidora Gràcia Ferrer.» joves, lesdones,lasaluticooperació aldesenvolupa - Ciutadania s’handesenvolupat tambépolítiquesperals qual hihadrets reconeguts. Dinsl’Àrea d’Afers Socialsi març 2011, p. 28. Vic.cat. del’Ajuntament Publicació deVic. Edició especial 295 un escritalarevista del’Ajuntament, Vic.cat: la situacióde Vic ilaseva participació en elgovern en la ciutat. laren diversos desfibril·ladorsenpuntsestratègics de així com de tots els bars i restaurants. També s’instal· nitat detots elsestabliments alimentarisdelaciutat, res queesportaren aterme fou unainspecció desa- nitaris deVic icomarca. Aixídoncs,unadelesmesu- l’Agència deSalutPúblicad’Osonaialtres serveis sa- passava aoferir elmateix atota lacomarca. creant-se elServei Integral d’Atenció alesDones,que ca s’estengués per tota lacomarca inonomésaVic, bon funcionamentdelVicDones va fer quelaseva tas- A finalsdelegislatura, López i Ferrer feien balançde Pel quefa aSaluts’entrà enestreta relació amb ancestral nofaria res mésquedificultar-nos elfutur. tiu. Restar tancats en la ignorància iun cert cofoisme i alhora unfet definitori delnostre tarannà identifica- com un element de qualitat de la nostra convivència tanes ivigatans hemde considerar elsafers col·lectius mínim, lamateixa importànciaque elsprivats. Les viga- considerar queelsfets iafers col·lectius tenen, com a posicionada decara alfutursisupera unelementclau: nals, idequalitat devidaciutadana,Vic està moltben pectes socials,econòmics, educatius, culturals, nacio- un delsseuscampsdeconeixement iactivitat. Enas- nedoria delesvigatanes ivigatans del present encada bretot del’entusiasme icapacitat d’innovació iempre - segle XXI. La nostra fortalesa prové del passat, però so- renovada i adequada als nous temps que marquen el Vic desempre calqueesprojecti demanera totalment comarca, alpaísimón.Tot elpatrimoni mil·lenaridel de situar-se, delamillormanera possible, enrelació ala polítiques. ciutat idepaísquetenen cadaunadelespropostes contrastar moltméselsdiferents modelssocials,de que participendelaciutat. Ara bé, enelfuturcaldrà de laciutadaniairespectar cadaunadelespersones tra manera d’entendre lapolítica:treballar pelbécomú ma representació, l’alcaldia. Perquè aquesta és la nos- lleial algovern, alainstitució municipal i alaseva màxi- La ciutat necessita agafar moltaembranzida pertal «El grupmunicipald’Esquerra Republicanahaestat 149

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 150

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC La Mostra va comptar amblaparticipaciódeprop de100entitats iassociacions. que esva celebrar alpasseig Pep Ventura percloure elsactes delaSetmanaCiutadania. El regidor d’Accó SocialiCiutadaniaJoanLópez visitantlaMostra d’Entitats iMúsiquesdeVic Vic, 9demaig2011 297 296 eleccions elPSCsignava unsresultats històrics amb ra deRidao291.532 catalans, el7’83%.Enlesmateixes la meitat delsvots. Aixídoncs, votaren lacandidatu- del 2004 es passà a tres el 2008, i es perderen més de mençava apesarentre l’electorat. Delsvuitdiputats les urnes,iésqueeldesgast delsegontripartitco- contesa electoral. ERCva patir un revés importanta l’any tota la política estatal fou encaminada cap a la eleccions del9demarç. Durant elsprimersmesosde grés juntambPSCiICV. Senat esrepetí laformula del’Entesa Catalana dePro- celona, seguit de Joan Tardà i Georgina Oliva. Per al grés ialSenat. JoanRidaofou elcap dellista perBar- electorals peraleseleccions del’any següentalCon- per refer elpartitiacabaramblesdisputes idivisions. tat, mentre lasecció localtreballava deportes endins fossin elsdosregidors lescares visiblesd’ERC alaciu- públic, presència alsmitjans,entrevistes, tertúlies,... de la seva història. Aixídoncs,esdeixà queentot acte sidències internes quetantmalhanfet alpartitllarg amb elgrupmunicipal,iaixíevitar elsgrupetsilesdis- duda del’electorat capaERCtreballant colze acolze seva executiva fou laderecuperar laconfiança per- de lasecció locallatascaprincipalqueesplantejà la principis del2010. Durant elseuperíodealcapdavant sidida perRaülPresseguer, queocupàelcàrrec finsa no esretallaren. des, elspressupostos perqüestions socialsibenestar ment, imalgrat elsproblemes econòmics ilesretalla- profundament l’economia delaciutadania il’Ajunta- que començà laprofunda crisieconòmica queafectà El 2008començava doncsambl’escenari deles A finalsdel2007 quedaren conformades lesllistes Des del2007 lasecció vigatana va passar aserpre- Quelcom moltdestacable d’aquesta legislatura és gatana pertreballar conjuntament enaquesta direcció. ra RepublicanadeCatalunya s’ofereix alasocietat vi- només pot aportar-nos progrés i autoestima. Esquer- Obrir-se alesnoves realitats ambsaviesa iconvicció

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 667-668. Vic.cat, març 2011. p. 35. Que tinguemunbonviatge!» 297 296 de lamajoriaabsoluta. al conjunt del’estat, quedant-seanoméssisdiputats que ajudaren alagran victòria deZapatero ielPSOE vint-i-cinc diputats catalans iquasi1.700.000 vots, 301 300 299 298 municipis, mentre queel2008noguanyava acap. (36’41%). El2004ERChavia sigutprimera força anou lluny dels25.501 delPSC(33’09%)idels28.063 deCiU assolits el2004.Entotal, 10.439 vots, el13’45%,molt d’Osona, elsresultats van sermoltmenorsrespecte als mai obtinguts,5.818vots. Enlamateixa línia,alconjunt tància delPSC,queva treure elsseusmillorsresultats ca guanyà CiUamb6.365vots però amoltpocadis- convertint ERCentercera força. Alacapitalosonen - per JoanRidao2.268vigatans, el12’67% del’electorat, que quatre anys abans.Votaren lallista encapçalada la Catalunya Central. ra, fou elegitpocdesprés president delaFederació de lítica Internacional. L’alcalde deRoda deTer, Jordi Ser- entrà lavigatana MartaRovira, com asecretària dePo- que escollí una nova Executiva Nacional en la qual hi tari general respectivament. d’aquesta manera van esdevenir noupresident isecre- cia. Guanyà lacandidatura dePuigcercós iRidao, que seus líderspersufragi universal detota laseva militàn- primer cop als Països Catalans un partit escollia els legis electorals, enunajornadaelectoral enlaqualper en mésde60localsdelpartithabilitats com acol· ria General delpartit.El 7 dejuny es va podervotar tre propostes perassumir laPresidència ilaSecreta- la candidatura d’Uriel Bertran i Jaume Renyer. Qua- a mésdeJoanCarretero iRutCarandell; iperúltim lament Ernest Benachacompanyat deRafael Niubò; cercós iJoanRidao;perunaaltra elpresident delPar - tures. Per unabandael tàndem format perJoanPuig- Nacional d’ERCalqualespresentaren quatre candida- A Vic els resultats d’ERC foren també més baixos Una setmanadesprés secelebrà elpledelCongrés Passades leseleccions esconvocà el25èCongrés

CULLA, JoanB.Op. cit., p. 687-689. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 681-682. vernació. El 9Nou,10demarç de2008, p. 3,11-13; iConselleria de Go- Ministeri del’Interior. 301 298 300 299 151 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 152

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ACR Beth Franquesa iGràcia Ferrer. en unavisitaalaciutat perdonarsuportalacandidatura municipal,ambJoanLópez, La portaveu delgrupd’Esquerra alParlament, AnnaSimó, passejant pelcarrer delsArgenters, Vic, maigde2011 1.918 vots. la ciutat amb3.687 vots, ielPSCfou segonaforça perdavant d’ERCamb cions europees del2004, es perderen mésdeset-cents vots. CiUguanyà a dania. Aixídoncs,ERCobtingué1.567 vots, el16’14%.Respecte aleselec- trant elpocinterès quedespertaven leseleccions europees entre laciuta- dels vots emesos. mació políticaambmésrecolzament alacomarca amb15.531 vots, el39% el 17’62%,quedantamilvots delPSCquefou segonaforça. CiUfou lafor - dria lamàalsaltres diputats catalans europeus pertreballar junts. par Junqueras. Elmateix diadeleseleccions Junqueras va dirqueesten - Es mantinguédoncsunsolescó alParlament Europeu, quepassaria aocu- 303 302 304 desembre. Tot i que sense validesa legal i només com a acte simbòlic, les ment delesconsultes popularsqueaVic iOsonasecelebrarien el13de lítica Europea, Internacional iCooperació. tura, Llengua i Audiovisuals. MartaRovira continuà com a Secretaria de Po- qual entrà elregidor d’ERCdeGurbCarlesMundócom asecretari deCul- a leseleccions catalanes del2010, iesremodelà l’Executiva Nacionalala Catalunya ERCaportàalacandidatura 181.213vots, el9’2%del’electorat. ropa delsPobles va obtenir 394.938 vots alconjunt del’estat, el2’49%. A ta Aragonesista... Bloque Nacionalistaespanyola Galego—, —ElsVerds—, aragonesa —Chun- amb forces de l’esquerra basca —Eusko Alkartasuna i Aralar—, gallega — Rovira, iniciant-seaixílacol·laboració entre ambdós. la llista europea —número 2perCatalunya— s’hitrobava lavigatana Marta acabaria sentclauenlarenovació posterior d’ERC.Com anúmero vuitde noma deBarcelona OriolJunqueras, queencara noera militantperò que europees. Elcapdellista fou elprofessor d’Història delaUniversitat Autò - litants icàrrecs electes queformaven partdeReagrupament. d’unes declaracions molt crítiques,iabandonàelpartitjuntambtot demi- setmanes. Al’abril Carretero fou expedientat isuspèsdemilitànciadesprés nom deReagrupament Independentista. Aquesta fusiódurà unespoques grupament.cat) iBertran (Esquerra Independentista) esfusionaren sotael A Vic la participacióenels comicis va arribar aun pobre 39’4%, demos- A Osona,ambunagran abstenció del62’6%,ERCva recollir 7.021 vots, Aquell mateix any s’iniciàel13desetembre aArenys deMuntelmovi - Un mesdesprés, el4dejuliol,Puigcercós era proclamat candidat per Foren uneseleccions marcades perlagran abstenció definsel55%.Eu- Es féu unacandidatura conjunta, anomenadaEuropa delsPobles -Verds, Pocs diesdesprés, el7dejuny del2009hitornaven ahaver eleccions A finalsdel2008iprincipis2009, elssectors deCarretero (Rea-

Ministeri del’Interior. CULLA, JoanB.Op. cit., p. 698. El 9Nou,8dejuny de 2009, p. 1 i 10;Conselleria deGovernació. 303 304 302

FJI Cartell electoral deJoanLópez. Maig de2011 153

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 154

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC la vigatana MartaRovira esconverteix enlaprimera secretària general delahistòria delpartit. dels resultats delajornadaelectoral del26èCongrés Nacionald’Esquerra através delaqual, Celebració alaseud’ERC-Vic —alcarrer delPare Gallissà, 1,entresòl 1a.— Vic, 17desetembre de2011 Tribunal Constitucional deixava definitivament l’Esta- ta pelscarrers deBarcelona, contra lasentència del abandonava CDC. na, JoanLaporta,itambéamb Alfons López Tena que Independència juntamb l’expresident delFC Barcelo- i fundàunnoupartitpolític, Solidaritat Catalana perla nitiu delsector d’Uriel Bertran, quedeixà lamilitància Joan Colom, JoanFreixanet iJaumeVallès. trevista atres delsmilitantshistòrics d’ERCalaciutat: d’aquesta segonaèpocahiaparegué unapetitaen- ge iComunicació d’ERCaVic. Enel primernúmero ment amblamilitantBrunaFerrer, secretària d’Imat - una aposta delmateix JosepMaria Font, conjunta- çalera d’ERCdeltemps delaRepública. Aquesta fou ta, unmitjàd’informació intern querecuperava lacap- nyava enespai. aquest fet suposàunagran millora alhora, queesgua- un primerpisalaplaçadelMil·lenari.Econòmicament Es deixaren elsbaixos delcarrer Morgades peranara la secció local,hihaguétambéunnoucanvi delocal. gals d’Osona. dels premiats hansigutelFòrum deDebats oelsSa- clusió, lasolidaritat, lacooperació, elcivisme... Alguns entitat ocol·lectiu delaciutat quetreballa perlain- els premis «SomVic», quedistingeixen cadaany auna ca interna d’ERCalaciutat deVic. També s’hancreat pròpies baseshanesdevingut uneixclaudeladinàmi- la comunicació, laparticipacióoformació deles l’activitat interna delpartit.Aixídoncs,aspectes com dat el2013, desdelasecció localespotencià molt cipals del2011. Desd’aquest any ifinsalafidelman- fou ratificat com acapdellista perleseleccions muni- a Vic ensubstitució deRaülPresseguer iJoanLópez passà aocuparlapresidència delasecció locald’ERC dum d’autodeterminació aCatalunya. tors de la societat catalana d’avançar cap a un referèn - bilització independentista i la voluntat d’amplis sec- consultes alacomarca osonencaevidenciaren lamo- El 10dejuliol lagran manifestació independentis- A nivell nacional,el2010 fou el deltrencament defi- També escomençà aeditarcom abutlletílocalLlui- Durant aquest períodeambFont alcapdavant de A partirdel29degener2010, JosepMariaFont, gons, SI,ielsquarts,PSC. posició ambmoltpocadiferència devots ambelsse- na força alacomarca. AOsona ERCquedàentercera Quatre anys abansERChavia sigutclarament sego- del 2006.Ara s’obtenien solament6.918vots, el 9’41%. revés, perdent deumilvots respecte aleseleccions 7’83% del’electorat. bia un total de1.353 vots, que representava un pobre pel PSCquefou tercera força amb1.625vots. ERCre- ment fou segonaforça gràcies als1.856vots rebuts; i suport gràcies als 8.224 vots; per SI, quesorprenent- da perCiU, queguanyà àmpliamentambel47’6% del ERC esva veure relegada alaquartaposició supera- ment. IReagrupament restà extraparlamentari. SI, ambJoanLaporta,obtinguéquatre escons alParla- que castigà durament lestres formacions d’esquerres. el tripartithavia fracassat entre lasocietat catalana, 37 a 28 escons i ICV de 12 a 10. Estava clar, doncs, que vern deCatalunya. ElPSCtambés’enfonsà passant de i mésd’unmiliódevots esconvertirien enelnougo- àmpliament perCiUiArturMas,queamb62diputats 307 306 305 ment, ara a la desena posició. L’alcalde d’Olost, JosepMariaFreixanet, repetí nova- encapçalaren la llista a la circumscripció barcelonina. da perlesescissions. JoanPuigcercós iErnest Benach lament, alesqualsEsquerra hiarribava moltdebilitat- pal deltripartit. tut d’autonomia enviamortaiambelll’aposta princi- de 21a10diputats. 60% de l’electorat, ERC va obtenir 219.173 vots, baixant nor mesura Reagrupament. versificà capaaltres formacions com CiUiSI,enme- sobretot pel segontripartit,ielvot catalanista es di- trocés d’ERC.Hihaguéunimportantvot decàstig, braren el28denovembre ievidenciaren elgran re- En elconjunt d’OsonaERCtambéva patir undur A Vic elsresultats delscomicis foren moltfluixos i A finalsd’any es convocaven noves eleccions al Par- Amb unaparticipaciómoltbaixa quenoarribava al

Governació. El 9Nou,29denovembre de2010, p. 1, 3i6;Conselleria de Conselleria deGovernació. CULLA, JoanB.Op. cit.,p. 708. 306 Les eleccions foren guanyades 307 Aixídoncs,elvot decàs- 305 Els comicis se cele- 155

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 156

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC XM Marta BarnioliOriolJunqueras. Josep MariaDiéguez, GuillemClapés,JosepCarrapiço, JoanLópez, Pere Prat, Jordi Fàbrega, celebrat alRecinte Firal delSucre. Alaprimera fila,d’esquerra adreta: Isaac Peraire, La secretària general MartaRovira intervenint almítingdeleseleccions alParlament deCatalunya, Vic, 21denovembre de2012 308 ció Sectorial iProgrames. seva partfou nomenadavicesecretaria general d’Ac- de laqualCarlesMundóensortí.MartaRovira perla Abans, però, hihaguéunaremodelació del’Executiva grés Nacional, que s’hauria de celebrar a l’octubre. es decidíavançar unany lacelebració del26èCon- va unprocés quehavia deregenerar elpartitiperaixò que nos’arribava. davallar larellevància d’ERCfinsanivells on feia anys l’aparició denoves formacions independentistes, feren tig generalitzat contra ERCatot Catalunya itambé Vic nofou possible. d’una llista conjunta de les forces independentistes, a dos regidors iSIun. Tot ihaver-se intentat laconfecció gir quevolia prendre elpartit,iésquelaCUPobtingué tres candidatures, ERC, CUP i SI, féu insuficient el nou tat d’obertura elpartit. quesa oLailaKarrouch, unaclara mostra delavolun- aglutinava personescom MariaBalasch,BethFran- coalició ambSOMVic, unaplataforma ciutadana que pera alPSOEqueestava prenent elsocialismecatalà. del PSCdescontents amblalíniacada vegada méspro- d’una dinàmicaenelsid’ERCd’atraure anticsmembres llana. Laincorporació deBallana,amés,formava part cià a l’acta deregidora, així que aquesta passà a Ba - però havia passat amilitar a ERC. Gràcia Ferrer renun- tim havia estat anteriorment regidor alaciutat pel PSC, secundat perGràcia Ferrer iJoanBallana.Aquest úl- Social durant l’anterior mandat, fou ara elcapdellista, Joan López, quehavia ocupat laregidoria deBenestar municipal vigatana is’obtingueren nomésdosregidors. nal ambReagrupament iSI,també afectaren lapolítica així com lesdiverses escissions internes anivell nacio- ralitzat atot Catalunya contra ERCpelsegontripartit, assolir elresultat esperat aVic. Elvot decàstig gene- vells, però van serpositives enalguns aspectes tot ino ribar enunmoltmalmomentperaERCtots elsni- eleccions municipalsdel22demaig2011 van ar- El 2011 començava amb ERC en estat crític. S’inicia- Però ladiversificació del vot independentista en A part,enaquests comicis Esquerra espresentà en Després delsmalsresultats delatardor anterior, les CULLA, JoanB.Op. cit., p. 716. 308 legislatura, de laquala mig mandat ja se n’havia com- nificació d’objectius per a laciutat pels quatre anys de ocupar lasegonatinençad’alcaldia. Sesignàunapla- dor deConvivència i Seguretat. Amés,López passà a nou regidor deCultura iCiutadania,Ballanaenregi- i que amb un canvi de carteres. López es convertí en el ons esrepetí l’acord degovern municipalambCiUtot Berga, Tavèrnoles iSantQuirze deBesora. També es van perdre les alcaldies de SantaEugènia li suposàperdre l’alcaldia pelpacte entre CiUiCUP. me Masguanyà novament però sensemajoria,fet que també utilitzantlessiglesd’AM. ACalldetenes Jau- també ho féu Jordi Fàbrega a SantPere de Torelló, Municipal, unamarca blancadelpropi partit,aixícom a Olost tot i que presentant-se sota les sigles d’Acord sep Maria Freixanet revalidà novament la seva victòria Ferreres obtinguél’alcaldia ambmajoria absoluta.Jo- A Montesquiu, lallista d’ERCencapçaladaperElisabet però empatant acincregidors ambelsindependents. lleu. Jordi Serra guanyà leseleccions aRoda deTer da fou ladePere Prat, querevalidà l’alcaldia deMan- 310 309 vots. el PSCenquartlloc,superant ERCpertrenta-quatre sistori. LaCUPquedàentercer llocamb1.626vots i torat vigatà, cosa quelisuposàcincregidors alcon- segona posicióamb2.993 vots, quasiel20%del’elec- fou elresultat delpartitxenòfob PxC,quequedàen 5.014 vots ibaixant avuitregidors. Molt preocupant sultats mésfluixos delaseva història alaciutat, amb ça. La victòria fou per CiU, que obtingué un dels re- amb 1.284vots, el8’55%,iquedàcom acinquenafor- la clara dominadora, CiU. posició com aforça políticaosonenca,perdarrere de als 13.688vots, el20’52%, quesuposaren lasegona gueren 110regidories alsdiversos municipisgràcies trenta-cinc municipisdelacomarca. Entotal s‘obtin- Tornant alapolíticavigatana, després deles elecci- En xifres, aVic ERCva obtenir unsbaixos resultats A nivell d’Osona, ERC va presentar candidatura a ció. El 9Nou,27 demaig2011, p. 3;iConselleria deGoverna- nació. El 9Nou,23demaig2011, p. 1,3-4;iConselleria deGover- 309 310 Lavictòria més destaca- 157

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 158

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC XM del carrer delPare Gallissà. Amb21escons, Esquerra sesituàcom asegonaforça. Militants osonencsseguintelsresultats deleseleccions alParlament alaseud’ERC-Vic, Vic, 25denovembre de2012 na d’acollida, queofereix unservei d’aprenentatge de aquest períodede l’any. gastronòmiques... per ser realitzades a la ciutat durant un conjunt d’activitats culturals, religioses, artístiques, la ciutat escreà elpackturístic SetmanaSantaaVic, les setantaactuacionsperany, sobretot al’estiu. tat, sempre enplaces icarrers, quehaarribat asuperar interpretatives adiferents indrets iescenaris delaciu- tot Catalunya is’hacreat l’Art dePas, unamostra d’arts dels escenaris ambuníndex mésaltd’assistència de sicionat elCentre d’Arts Escèniques L’Atlàntida com un tenciaren espaisculturals com l’Orfeó ol’ETC. S’hapo- europees enpressupost cultural. Esremodelaren ipo- 0’8%. Vic sesituava aixíalnivell delesmillorsciutats que eldelaGeneralitat, perexemple, era solamentdel pressupost enCultura finsasuperar el4%,mentre tes multitudinariscom laCridaoCridòria. mes de cultura popular i tradicional catalana amb ac- tadana en tots elsactes ipromocionant totes les for - dels Sants,aconseguint unaenormeparticipacióciu- pletament lesfestes delpatró delaciutat, SantMiquel creà elConsell deFesta Major, queharevitalitzat com- la Guàrdia Urbana,delsMossos d’Esquadra... També es representants d’entitats icomunitats d’immigrants, de sociacions debarris,d’associacions decomerciants, Seguretat ambrepresentants departitspolítics,d’as- toriadors locals...itambéelConsell deConvivència i Carrer delaRiera, elsGrallers, elsSagals d’Osona,his- tura popularcom els Gegants deVic, elsGegants del trimoni Cultural ambrepresentants d’entitats decul- nicipal. D’aquesta manera nasqueren elConsell delPa- la políticadeparticipacióciutadanaenmu- de Vic s’acostin al’administració. consistori alpobleenllocd’esperar queelshabitants i laproximitat entre Ajuntamentipoblació, acostar el nicipal. L’objectiu bàsicdel’acord era latransparència clar alaciutadaniaquinaserialíniadelgovern mu- pals i se signà i féu públic a tota la població, per deixar fusió delsprogrames electorals delsdosgrupsmunici- pletat mésdel75%. Aquest acord degovern era una Des del’àrea deCiutadanias’hapotenciat l’ofici- Per potenciar elpatrimoni artístic iarquitectònic de Des delaregidoria deJoanLópez s’incrementà el Des delesregidories deLópez iBallanaescontinuà 311 de d’ERC.Elplenari delCongrés, celebrat aGirona l’1 ta població en la més gran de Catalunya amb un alcal- l’alcaldia aSantVicenç delsHorts, convertint aques- entre lamilitància, tambépelfet d’haver aconseguit el 17desetembre. amb OriolJunqueras, quen’esdevenia noupresident sos després ensecretària general d’ERCfent tàndem no entrà al’Ajuntament deVic, esconvertia pocsme- hi havia MartaRovira alaquartaposició. Rovira, que qualsevol ciutadàhipuguitenir uncontacte directe. ha fet públicelseu telèfon mòbil personal pertal que regidoria deBallana.Per primera vegada unregidor endegada desdelgovern localcorrespon tambéala sinó queestan com asuportiajudaperlaciutadania. tat. Aquests agentsnoesdediquenatrànsit odelictes ximitat iajudaalsveïns delsdiversos barrisdelaciu- des delaregidoria, queesdediquenatasquesdepro- A més,existeixen deuagentsdebarritambédirigits veïnal vora un85%respecte a legislatures anteriors. ràpidament iendosanys s‘ha reduït la conflictivitat tant els mediadors com els agents cívics hi intervenen etaris sónelsquemésesdonenalaciutat. Per això, relacionats ambelveïnatge ilescomunitats depropi- s’ha donat aVic, arribant alaconclusió queelstemes regidoria s’hanfet estudis sobre laconflictivitat que nismes quehipodenintervenir. Aixídoncs,desdela manera conjunta i transversal entre els diferents orga- convivència queespoguessin produir alaciutat, de ció esféu pensantencom treballar elsproblemes de Servei de Mediació. Aquesta nova suma o composi- ria aglutinantlaGuàrdia Urbana,elsAgents Cívicsiel de «Ciutadania».Aixídoncs,escreà lanova regido- estat «Governació», iagafant tambéalgunsaspectes es féu unareestructuració delqueantigamenthavia tre lapoblació. vitats iquetenen unagran participacióiresposta en- vics delaciutat, queofereixen unampliventall d’acti - També s’hadonat unimpulsalsdiversos Centres Cí- català amiltres-cents nouvingutsaproximadament. En lacandidatura encapçaladaperLópez el2011, Un altre exemple moltclar delalíniaproximitat Des de laregidoria encapçaladaper Joan Ballana CULLA, JoanB.Op. cit., p. 731. 311 L’efecte Junqueras fou imparable 159

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 160

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC XM durant l’acte central delacampanya «DecidimLlibertat». El president d’Esquerra, OriolJunqueras, s’adreça alpúblicqueompleelcinemaVigatà, Vic, 15demaig2013 313 312 del 7’07%. votaren lesllistes d’ERC244.854 persones,pocmés resa Jordà exalcaldessa deRipoll.Entotal aCatalunya per Barcelona, BoschiTardà, iun per Girona peraTe- Tardà. i professor universitari Alfred Bosch,seguitdeJoan và elcartell electoral. Elnoucandidat fou l’historiador les eleccions peral20denovembre. Esquerra reno- dríguez Zapatero, assetjat perlacrisi,decidíavançar Senat. Elpresident delgovern espanyol, JoséLuisRo- aquest casanticipades,alCongrés delsDiputats ial com asecretari d’Entorn. Fàbrega com anoumembre del’Executiva Nacional, d’octubre, elegíl’alcalde deSantPere deTorelló, Jordi pital osonenca. 2008, ERCaugmentàendos centenars devots a laca- de dos-cents vots elPSC.Respecte aleseleccions del l’electorat. ERC fou segona força superant per menys ria obtenint 7.722 vots queelssuposaven el46’27% de 15’06% del’electorat. CiU fou laforça políticamajorità- tica delesescoles catalanes ibalears. l’ensenyament encatalà ielmodeld’immersiólingüís- benestar immorals, alhora ques’atacava sensepietat enfonsant l’economia ifent unesretallades al’estat del ciutadans del’estat. S’assoliren xifres d’atur maivistes, més lesdesigualtats socialsieconòmiques detots els ment oposadaaaquellapromesa, accentuant encara nya, sinóque portarienaterme unapolíticacompleta- plirien capdelespropostes electorals fetes encampa- crisi. Enmenys d’unany algovern nonoméscom- ro, presentant-se com elsquetraurien Espanya dela una dura campanya electoral contra elPSOEiZapate- çalat perMarianoRajoy, queguanyà després defer eleccions espanyoles donaren la victòria al PP, encap- nia devotants ipodiacomençar larecuperació. Les tància perdarrere quedàelPSC.CiUfou elpartitpo- 10.134 vots, el14’23%del’electorat. Amoltpocadis- ERC aconseguí retenir elstres escons aMadrid.Dos I peracabarel2011 hihaguénoves eleccions, en A Vic, les eleccions donaren aERC2.514 vots, el Al conjunt delacomarca ERCfou segonaforça amb Conselleria deGovernació. Ministeri del’Interior. 312 Semblava doncsqueERCaturava lasag- 313 la comarca. ven el48’34%guanyant, amés,tots elsmunicipisde lític mésvotat aOsonaamb34.428vots quesuposa- 314 vament resolta avincularelfuturdelscatalans aldret davant unanova davallada delPSC. CiU, ara jadefiniti - en segonaforça parlamentàriaennombre dediputats, dència, foren un gran èxit per a ERC, que es convertia des pràcticament com unplebiscitsobre laindepen- relleu alcapdavant delpartit.Les eleccions, planteja- marcació deBarcelona, escenificant definitivament el avançant endosanys ladata teòrica delscomicis. al Parlament peral25denovembre delmateix 2012, ment català, decidí convocar eleccions anticipades del PPaqualsevol diàlegoaunamillora delfinança- el president ArturMas,davant lanegativa delgovern tat d’Europa». rament ellemadelamanifestació «Catalunya, nouEs- per laindependènciapolítica,talicom explicitava cla- de l’Estatut il’amnistia política.Ara lademandaera ja les multitudinàriesdiadesdelaTransició endemanda la convertiren en una manifestació històrica, superant lió imigdecatalans pelscarrers delacapitalcatalana les necessitats catalanes era impossible. Vora unmi- que l’opció d’unaEspanya plural icomprensiva amb talunya com anouestat alaUnióEuropea, veient ja ze deSetembre, perdemanarlaindependènciadeCa- als carrers de Barcelona enlasimbòlicadiadadel’On- tims anys d’ÒmniumCultural, sortiren massivament ció del’Assemblea NacionalCatalana il’impulsdelsúl- la situacióacabàd’esclatar. Elscatalans, ambl’apari- sentada pelpresident Mas,ambelsuportd’ERCiICV, millora delsistema definançamentCatalunya pre- Davant delanegativa delgovern central depactarla saven unenormegreuge donat elgran dèficitfiscal. encapçalat perRajoy ielPP, queaCatalunya supo- lítiques econòmiques isocialsdelgovern espanyol tencià eldescontentament generalitzat capalespo- nyola enfonsada, ambunacrisimaivista, fet quepo- Junqueras iRovira encapçalaren lallista perlade- Vist elquehavia succeït perladiadadeCatalunya, El 2012 començà ambl’economia catalana iespa- Governació. El 9Nou,21denovembre de2011, p. 1i6;Conselleria de 314 161 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 162

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ACR Convivència iSeguretat, Antoni Funes,representant delaguàrdia urbanaiAnnaAumatell, mediadora. Manzano. D’esquerra adreta: Cristina Molas,coordinadora d’Agents Cívics,JoanBallana,regidor de Presentació delMapadeRecursos peralaConvivència acasadelsveïns de Vic, AnnaFont iIsidre Vic, 15demaig2014 317 316 315 cons iarribantals13. cidir, obtinguéunsbonsresultats augmentanttres es- Per laseva banda,ICV, tambépartidària deldret ade- amb tesis sobiranistes, doncs,sumaven 74 diputats. amb tres escons. Les tres forces méscompromeses i lesCUPentraren perprimera vegada al’hemicicle obtingué mésd’unmiliócent milvots i 50diputats, nou, enelpartitemergent delapolíticacatalana. CiU El resultat superà lesexpectatives iconvertia ERC,de ven les enquestes de diversos mitjans de comunicació. manes abans,tot ilesbonesperspectives quedona- Uns resultats inimaginablestansolsunspoquesset- cies als498.124 vots obtingutsalesurnes,el13’70%. bra catalana. ava quehihavia unamajoriaindependentista alacam- eleccions. Lacomposició delnouParlament evidenci- a decidir, baixà enescons però guanyà àmpliamentles 78’43% del’electorat osonenc. majoritari aOsona.Sumant ERC-CiU-CUP-SI s’obté el el 5’85%delsvots. IgualqueaVic, elsobiranisme fou els tercers foren eldelPSC,queobtingueren solament forces polítiques quedaren amoltadistància, jaque dà ensegonllocamb17.618 vots, el21’14%.Laresta de 42.302 vots, el 50’76% delssufragis emesos.ERCque- CUP-SI s’obté un77’34%deltotal. biranisme català ésmajoritari,jaquesumant ERC-CiU- el 3’6%. Es feia evident que Vic és una ciutat on el so- ambdós el6%,mentre quelesCUPtreien el4’69% iSI amb 3.808vots, el19’74%. ElsPSCielPPobtingueren molt destacada com a segonaforça políticaalaciutat sultats, 9.513 vots, el49’31% del’electorat. ERCquedà catalanes donaren lavictòria aCiUambunsgrans re- ser moltpositius.Alacapitalosonencaleseleccions feia presagiar queelsresultats aVic icomarca podrien sència tantd’OriolJunqueras com deMartaRovira, ja te firal delSucre, ambmésdemilassistents ilapre- Els resultats d’ERCforen doncsde21diputats, grà- A Osonalavictòria globalfou tambéperaCiU, amb El míting del dimarts abans de les eleccions al recin- Conselleria deGovernació. de Governació. El 9Nou,26denovembre de2012, p. 1,3,6i14;Conselleria Conselleria deGovernació. 315 317 316 a terme. tes des defa dècades,per fi té unadata perportar-se porta propugnant ERCialtres forces independentis- un futurdellibertat iindependèncianacional. Allòque es convocarà als catalans a decidir lliurement si volen dum d’autodeterminació. El9denovembre del2014 i CUP—féu públicaladata ilapregunta delreferèn- dent ArturMas—alcostat delslídersd’ERC,ICV-EUiA de llista peraleseleccions municipalsdel2015. també s’elegí alregidor JoanBallanacom afuturcap visualitzacions alYouTube. Enlamateixa assemblea en unacte d’aquest tipus,amb mésdedosmilions va batre elrecord mundiald’assistència iparticipació per laIndependència,realitzat alnuclianticdeVic ique cart havia estat undelsprincipalsimpulsorsdelLipDub Maria Font quen’havia sigutpresident desdel 2010. Ri- Ricart com anoupresident, ensubstitució deJosep semblea delasecció localvigatana d’ERC,s’elegí Pere ble irespectuós, cívicisolidari. venir unpoblelliure, benorganitzat, seriós,respecta- mostració almóndelacapacitat ilavoluntat d’esde- per mésd’unmiliósis-cents milcatalans. Fou unade- cents quilòmetres dellarg unidaininterrompudament a sudelnostre país.Unacadenahumanadequatre- Via Catalana, quel’Onze deSetembre omplídenord per l’Assemblea NacionalCatalana ibatejada com a va méspalpablefou lacadenahumanaorganitzada cacions degran part de lasocietat catalana. Lapro- ERC fa vintotrenta anys esvan convertir enreivindi- tes delesreivindicacions iconsignes propugnades per la reivindicació principal del poble de Catalunya. Mol- més queavançar iampliar-se, finsa convertir-se en caiguda deBarcelona amansdeFelip V. Successió, finalitzada l’11desetembre ambla de1714 lebren elstres-cents anys de laderrota enlaGuerra de nació del2014. Unadata moltsimbòlica, jaquesece- d’establir unadata peralreferèndum d’autodetermi- propi govern, amblacondició d’avançar enladirecció va elgovern deMastot inoentrar aformar partdel ren unpacte degovernabilitat en el qual ERC recolza - Pocs diesdesprés iabansdefinalitzarl’any, elpresi- Per acabarl’any, eldimarts12dedesembre enl’as- Durant el2013 elclamindependentista nova fer El 19dedesembre del2012 Junqueras iMassigna- 163

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 164

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ACR i elcandidat d’Esquerra al’alcaldia deVic, JoanBallana. amb MarieKapretz, Josep-MariaTerricabras, MartaRovira, DolorsCollell Míting deleseleccions europees —al’auditori MariàVila d’Abadal, delSucre— Vic, 15demaig2014 al delaseva història contemporània. pecte el2009—tot assolint elmillorresultat percentu- nyant pràcticament tres-mil cinc-cents vots més,res- 5.043 vots, el35’51%, esdevingué segonaforça —gua- guanyà alaciutat amb5.511vots, el38’8%iERCamb punts persobre respecte lesanteriors eleccions. CiU ça mésvotada a21dels51municipisdelacomarca. segona amb22.304vots, el38’32%,esdevenint lafor- amb 22.972 vots, el39’47% delsvots emesos.IERCla CiU fou la formació política amb més recolzament ria Terricabras iErnest Maragall. escons alParlament Europeu, ocupats perJosep-Ma- 318 8.129 vots, el0’46%. Illes Balears,19.602 vots, el7’26%.IalPaís Valencià, nya foren 595.493 vots, el23,69% del’electorat. Ales vots alconjunt del’Estat espanyol, el4’01%. ACatalu- Esquerra Catalana iCatalunya Sí—va obtenir 630.072 Decidir —conformada per Esquerra Republicana, Nova 46’18% enfront 43’81%.Lallista L’Esquerra pelDret a ver-hi unaparticipaciómajorquelamitjanadel’Estat: per primercop desdel’època republicana. de maig ERC ha esdevingut primera força a Catalunya sobiranistes. Aleseleccions europees celebrades el25 leg elsmillorsresultats obtingutsmaiperlesforces A Vic laparticipacióarribàal54’85%,mésdequinze A Osona, amb una participació del 54,31% del cens, Tot i l’alta abstenció, el 53’82%, a Catalunya va ha- Finalment, el9Nhatingutcom aimmillorable prò- Ministeri del’Interior. 318 Per primercop s’assoliren dos 165

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 166

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC de la«V» afavor delaindependènciaCatalunya. Militants isimpatitzants d’Esquerra deVic alaplaçadeTetuan, participantalahistòrica manifestació Barcelona, 11desetembre de2014 Epíleg país honecessita. dret al’autodeterminació ivol laindependència deCatalunya, deuserque el i laprimera dècadadelsegleXXI.Ésperaixò que silagentd’ERCdemanael d’ERC defensava als anys 80, s’hanconvertit en clams popularsentre els90 del català, deles seleccions esportives catalanes,.... plantejaments quelagent rioritat. Lademanda delconcert econòmic, deldret adecidir, del’oficialitat dència d’allò que els republicans catalans ja havien dit i defensat amb ante- querra plantegés algunsobjectiusmoltss’hihaacabat adherint,veient l’evi- per nosertaneixelebrats com algunsdeien.Anys després quelagentde l’Es- a reviure quanjasemblava migmort. hagi pogutseguiraguantantinoacabardedesaparèixer mai,sempre tornant un partitambtantes escissions icrisisinternes tantanivell localcom nacional, al calendari)i,pertant,ERCcontinua fent falta. Sino, costaria decreure que cia deCatalunya encara nos’haassolit (tot itenir ladata del9N2014 marcada setmanes abansdeleseleccions queportarienalaRepública. Laindependèn - nuat existint des del llunyà març del 1931, quan fou fundada a Barcelona poques pendència deCatalunya, delsquienvolen unfuturmilloridigne. i van, ERCcontinua sentelpartitreferent detots aquellsquiaspiren alainde- d’altres partitsqueesmouenenl’ambigüitat odeforces polítiquesquevenen sió, sobretot ambelsgoverns delPartido Popular. Ésperaixò que, adiferència ralment quanl’enfrontament ambl’estat espanyol arribaaaltsgraus deten- mica interna delpartitésreflex tambédequinaésladinàmicadelpropi país. continua sentunaforça políticaclauperentendre elnostre país,jaqueladinà- A més,elspostulats queEsquerra haanat fent alllarg delsanys hanacabat I éspossiblement aquesta premissa elquehaprovocat queERChagiconti- Esquerra ésunpartit d’alts ibaixos, isempre esveu recompensada electo- Després devuitanta-tres anys devida, Esquerra Republicana deCatalunya 167

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 168

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC a leseleccions municipals deVic Resultats d’Esquerra Annex 1. Lluís G.Ylla iCassany (PCR) Josep Torrents iPlanes(PCR) Joaquim Surinyach iGinestet (GO) Marià Serra iBadell(PCR) Manuel SalaiGarcia (PCR) Ramon Rovira iBori(PCR) Ramon Padrissa iParareda (GO) Joan OlleriPuigdomènech(PCR) Modest Nicolau iPujol (PCR) Salvador Dordal iBou(GO) Esteve Costa iRoca (PCR) Joan Codinachs iReixach (PCR) Ferran Buxó iAnglada(PCR) en coalició ambelGrupObrer Candidatura delPartit Catalanista Republicà ACOS-FONS PIETX Propaganda electoral delacandidatura PCR-GO. Març-abril de1931 1931 Acció Ciutadana Catalunya Vella PCR-GO Eleccions del12d’abril de1931 3.857 45,75% 3.157 1.416 Vots 37,44% 16,79% % Reg. 11 7 1 169

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 170

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Unió Socialista deCatalunya iBlocObrer iCamperol formada perEsquerra Republicana deCatalunya, Coalició d’Esquerres iObrerista, 6. 5. 4. 3. 2. 1. 1934

Suplents

10. 14. 16. 18. 13. 15. 12. 17. 11. 9. 8. 7. Salvador Dordal iBou(ERC) Ramon BoschiSimon(ERC) Josep MasiMusach(BOC) Joan Fitó iVilardell (USC) Ramon Padrissa iParareda (ERC) Marià Serra iBadell(ERC) Miquel Fabregues iCoromines Manuel Font iMarquès Josep Marsinyach iCabanes Josep Fabregó iBarneda Josep Bassols iRovira Francesc Vila iRovira Modest Nicolau iPujol Jaume Rovira iBarangueras Miquel CanellesIMas Josep DamiTeulats Joan Freixanet iPou Lluís Roma iVallbona PRR ACR CEO Unió Ciutadana Eleccions del14degener1934 2.056 34,19% 3.450 Vots 438 7,28% 68 1,13% 57,38% % Reg. 12 6 - - Jaume Rovira iBarangueras Josep DamiTeulats Ramon BoschiSimon Ramon Padrissa iParareda Salvador Dordal iBou Marià Serra iBadell Sindicat Agrícola POUM 3 UGT 5 CNT 6 ERC 6 Reg. * 1936* perseguits perlesforces revolucionàries. s’apartava alspartitsdedretes, com laLliga, i sindicalslleialsalaRepública, alhora que que assignava lesregidories aforces polítiques de laGeneralitat de9d’octubre de1936, van serreorganitzats através d’unDecret Amb l’esclat delaGuerra Civil,elsajuntaments 2 Jaume Rovira iBarangueras Josep DamiTeulats Ramon BoschiSimon Ramon Padrissa iParareda Salvador Dordal iBou Marià Serra iBadell Acció Catalana Unió deRabassaires CNT PSUC ERC ** El25d’octubre de1937 laCNTesreincorporà. * 1937* les regidories s’apartà alPOUMilaCNTesreasignaren El 26dejuny de1937, substituït perLluísSalaiRelats substituït perPere RufíiPetit substituït perFelip Alcubierre iPeleato Reg. 4 6 6 2 2 - 6 després delsFets deMaig, Reg. ** 2 2 171 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 172

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC RAÜL PRESSEGUER /ERC-VIC malgrat quefinalmentnoanésalallista—, MariaDolors Pou iJesúsAlemany. Josep MariaCatalan, Mercè Rovira, JoanColom, RamonEsquís—impulsordelacandidatura, davant delaporxada del’Ajuntament. D’esquerra adreta: JoanFreixanet, MariaDolorsCamps, Integrants delacandidatura municipald’Esquerra aleseleccions de1979, Vic, 10desetembre de2014 en coalició ambelFront NacionaldeCatalunya Candidatura d’Esquerra Republicana deCatalunya, 1979

20. 10. 14. 16. 19. 13. 15. 12. 21. 17. 18 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Joan Colom iCamps Pere MasnouiMas Jesús Alemany iGarriga Frederic Riera iFont Nativitat SalaiAlbareda Joan Freixanet iFelisart Marià MartíiParareda Jaume Portell iCrusats Josep Àlvarez iJiménez Mercè Rovira iMunmany Maria DolorsPou iFunoy Joan Balsera iNogales Jaume Farrés iSuriguera Josep MariaCatalan iPérez Esteve Portell iCrusats Anna MariaCapdevila iPol Maria DolorsCampsiMolist Antoni Parareda iMir Margarita Noguera iTenas Miquel Parareda iMir Dolors Albareda iSaborit PTC-UC ERC CC-UCD UVI EDV CiU Nuls Blancs Candidatures Abstenció Votants Cens electoral Eleccions del4d’abril de1979 -FNC 14.298 66,42% 21.526 2.405 16,90% 4.642 32,63% 5.098 35,83% 14.185 99,21% 7.228 33,58% Vots 956 6,72% 473 3,32% 611 4,29% 42 0,29% 0,50%71 % Reg. 4 8 8 - - 1 173

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 174

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC i IsabelAlonso(PSUC). asseguts, AmadeuSerra (PSC),MariaDolorsMarinéMiquelCodina (PSC),JaumePortell (ERC) Frederic Riera (ERC),EnricGonzàlez (independent)iSantiagoCarol (PSC); D’esquerra adreta: dempeus,Ferran Font (PSC),DolorsMartos (PSC),Fèlix Jurado (PSUC), Candidatura municipalde«SocialismeiProgrés», coalició formada pelPSC,PSUC,ERCiindependents. Vic, maigde1983 Candidatura «SocialismeiProgrés» 1983

Suplents

20. 24. 23. 22. 10. 14. 16. 19. 13. 15. 12. 21. 17. 18 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Miquel Codina iGenís(PSC) Maria DolorsMarinéiFigueras (PSC) Jaume Portell iCrusats (ERC) Amadeu Serra iBanús(PSC) Isabel AlonsoiPorres (PSUC) Dolors Martos iMoreno (PSC) Santiago Carol iRibalta(PSC) Fèlix Jurado iEscobar (PSUC) Frederic Riera iFont (ERC) Enric Gonzàlez iTornés (independent) Ferran Font iCampalans(PSC) Lluís Pérez iCàmara (PSUC) Josep Farrés iHoms(PSC) Ramon EsquísiCasals(ERC) Aurora Marco iMagaña(PSC) Pere Vilaseca iNoguera (independent) Joan CruellsiBanzo (independent) Francesc Xavier Mercadal iPalomera (independent) Bernat Bauzà i Galmes (independent) Bernat BauzàiGalmes Ramon Roca iCunill(PSC) Josep Ylla-Català iGenís(PSC) Ton Granero iMartínez (independent) Jordi RallóiTerrats (independent) Joaquim Capdevila iAnfruns(PSUC) NE AP-PDP-UL SiP CiU Nuls Blancs Candidatures Abstenció Votants Cens electoral Eleccions del8demaig1983 21.696 15.352 70,76% 6.344 29,24% 7.660 50,39% 4.616 30,37% 15.119 98,48% 1.636 10,76% 1.207 7,94% Vots 152 0,99% 81 0,53% % Reg. 11 7 2 1 175

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 176

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ACOS-COL·LECCIÓ DECARTELLS DEJOSEP CASANOVAS Mercè Rovira, RamonSoler, Pere Vilarrasa iJaumePortell. D’esquerra adreta: Pere Parareda, JoaquimPuntí,JaumeVallès, David Càmara, JoanFreixanet, Candidatura municipald’Esquerra Republicana deCatalunya. Vic, maigde1987 Candidatura d’Esquerra Republicana deCatalunya 1987

Suplents

20. 24. 23. 22. 10. 14. 16. 19. 13. 15. 12. 21. 17. 18 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Jaume Portell iCrusats Joaquim PuntíiFreixer Pere Vilarrasa iTanyà Ramon SoleriGalobardes Joan Freixanet iFelisart Jaume Vallès iGarreta Ramon EsquísiCasals Mercè Rovira iMunmany David Càmara iLoscos Pere Parareda iBertrana (independent) Nativitat SalaiAlbareda Frederic Riera iFont Pere MasnouiMas Joan Colom iCamps Josep EsquísiBerenguer Lluís Amat iCasals Santiago SoleriRius Joan Rovira iCanadell Maria Vedruna Erra iSolà Jesús Tortajada iCubillas Ramon Ballaró iClota Marià MartíiParareda Tomàs CamposiRafael (independent) Jaume Farrés iSuriguera CDS AP ERC IpV IPMO CiU Nuls Blancs Candidatures Abstenció Votants Cens electoral Eleccions del10dejuny de1987 22.358 14.792 66,16% 14.419 97,48% 2.505 17,12% 2.556 17,47% 7.566 33,84% 1.491 10,19% 7.187 49,12% Vots 442 3,02% 238 1,63% 212 1,43% 161 1,09% % Reg. 11 4 4 2 - - 177

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 178

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ND Josep Romeu, Antoni Vilà, JaumeVallès iPilarCabot. D’esquerra adreta: JaumeOrtiz,Mercè Rovira, Frederic Riera, CarlesFurriols,Antoni Font, JaumePuig, Candidatura municipald’Esquerra Republicana deCatalunya. Vic, maigde1991 Candidatura d’Esquerra Republicana deCatalunya 1991

Suplents

20. 24. 23. 22. 10. 14. 16. 19. 13. 15. 12. 21. 17. 18 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Carles FurriolsiSolà Jaume PuigiCanal Josep MariaFont iPurtí Mercè Rovira iMunmany Antoni Vilà iPortet Josep Romeu iBisbe Antoni Font iPurtí Jaume Vallès iGarreta Pilar CabotiVila Manel Pladevall iVila David Càmara iLoscos Frederic Riera iFont Manel AngladaiBayés Lluís Amat iCanals Pere CubertaiBartrons Joan Miralpeix iValls Maria CarmeGuimerà iPlanas Manel Riera iEuràs Jaume OrtiziGros Ramon Ballaró iClota Armand QuintanaiPanedas Joan Colom iCamps Alexandre Bassols iCastan Enric GomisiPerera IPMO IpV ERC PSC CiU Nuls Blancs Candidatures Abstenció Votants Cens electoral Eleccions del26demaig1991 23.324 10.527 45,13% 12.477 97,50% 12.797 54,87% 2.406 18,90% 1.828 14,36% 6.167 48,45% 1.357 10,66% Vots 5,65% 719 251 1,96% 69 0,54% % Reg. 11 4 3 2 1 179

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 180

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ND Armand Quintana,Mercè Rovira, Frederic Riera, MariaDolorsFont iAleixAndreu. Francesc Codina, JaumePuig,JosepMariaFont, FidelBofill,Alexandre Bassols, JosepMaria Vilà, D’esquerra adreta: PilarCabot,MiquelGimbert,ImmaColl, JoaquimPuntí,JaumeAntoni Vilà, Candidatura municipald’Esquerra Republicana deCatalunya, al’entrada suddelaciutat. Vic, maigde1995 Candidatura d’Esquerra Republicana deCatalunya 1995

Suplents

20. 24. 23. 22. 10. 14. 16. 19. 13. 15. 12. 21. 17. 18 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Josep MariaFont iPurtí Jaume PuigiCanal Alexandre Bassols iCastan Josep MariaVilà iSerrabou Mercè Rovira iMunmany Aleix Andreu iOliver Antoni Vilà iPortet Miquel GimbertiArumí Joaquim PuntíiFreixer Pilar CabotiVila Ramon Ferrer iRipoll Fidel BofilliBosch Lluís Amat iCanals Imma Coll iPrat Maria DolorsFont iPurtí Frederic Riera iFont Joan Freixanet iFelisart Jaume Vallès iGarreta Jaume PuntíiBusquets Francesc Codina iValls Armand QuintanaiPanedas Joan Colom iCamps Marià MartíiParadera Pere MasnouiMas EIO IC-EV IPMO PP ERC PSC CiU Nuls Blancs Candidatures Abstenció Votants Cens electoral Eleccions del28demaig1995 24.629 14.336 97,58% 14.691 59,64% 2.605 17,80% 9.938 40,35% 1.959 13,38% 6.138 41,95% 1.010 6,90% Vots 1.119 7,64% 658 4,49% 847 5,78% 295 2,00% 60 0,40% % Reg. 10 4 3 2 - 1 1 181 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 182

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI i Francesc Codina. Susagna Roura, Antoni Ylla-Català, Pere Vilarrasa, Mateu Casas,LluísCasellas,ManelPladevall Lluís Amat, EugeniBancells, AleixAndreu, Alexandre Bassols, JosepMariaFont, Jordi Jové, al parc JaumeBalmes.D’esquerra adreta: JosepMariaVilà, JoanBou,PilarCabot,ArmandQuintana, Candidatura municipald’Esquerra Republicana deCatalunya -Agrupació BarrisUnits, Vic, maigde1999 en coalició ambAgrupació BarrisUnits Candidatura d’Esquerra Republicana deCatalunya, 1999

Suplents

20. 24. 23. 22. 10. 14. 16. 19. 13. 15. 12. 21. 17. 18 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Josep MariaFont iPurtí Alexandre Bassols iCastan Jordi Jové iPlanas Pere Vilarrasa iTanyà Susagna Roura iPujols(independent) Eugeni Bancells iViñas Aleix Andreu iOliver Eric Herrera iPuntí Mateu CasasiRovira Manel Pladevall iVila Josep MariaVilà iSerrabou (independent) Joan BouiFranquesa Francesc Codina iValls Antoni Vilà iPortet Sònia Loureiro iMartínez Antoni Ylla-Català iDuran Jaume OrtiziGros Lluís CasellasiCastells Lluís SolàiSala(independent) Pilar CabotiVila Armand QuintanaiPanedas Lluís Amat iCanals Roser BofilliArasa Mercè Rovira iMunmany CiU Nuls Blancs Candidatures Abstenció Votants Cens electoral Eleccions del13dejuny de1999 PP ICV ERC PSC - ABU 26.263 13.484 96,06% 14.037 53,45% 12.226 46,54% 6.064 43,63% 2.960 21,29% 2.478 17,82% Vots 1.120 8,05% 862 6,20% 414 2,95% 139 0,99% % Reg. 10 4 5 1 1 183

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 184

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI Alexandre Bassols iArmandQuintana. Antoni Vilà, MiquelSaborit,MariaCarmeCasas,JosepRamonSoldevila, Tristana Vall-llosada, Josep MariaDiéguez, JosepMariaFont, LluísArgemí, LluísCasellas,Francesc Codina, SantiCrusellas, Immaculada Albó, MiqueldelsSantsGenís,Pere Castells, Montserrat Magariño, Pere Vilarrasa, des del’ermita deSantMarc. D’esquerra adreta: Jaume Ortiz,MiquelGimbert,PilarCabot, Candidatura municipald’Esquerra Republicana deCatalunya ambunapanoràmica delaciutat deVic Calldetenes, maigde2003 Candidatura d’Esquerra Republicana deCatalunya 2003

Suplents

30. 20. 26. 24. 29. 28. 23. 25. 22. 27. 10. 14. 16. 19. 13. 15. 12. 31. 21. 17. 18 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Josep MariaFont iPurtí Lluís CasellasiCastells Pere Vilarrasa iTanyà Santi CrusellasiRifà Montserrat MagariñoiHernàndez Miquel SaboritiSerrallonga Miquel delsSantsGenísiMasoliver Lluís Argemí iVila Maria CarmeMoreno iArjonill(independent) Josep MariaDiéguez ideJaureguízar Pere Castells iMontañà(independent) Alexandre Bassols iCastan Josep RamonSoldevila iGarcia (independent) Tristana Vall-llosada iGamero Josep Romeu iBisbe Immaculada AlbóiVidal deLlobatera Francesc Codina iValls Pilar CabotiVila Lluís SolàiSala(independent) Jaume OrtiziGros Armand QuintanaiPanedas Antoni Vilà iPortet Maria CarmeCasasiArcarons (independent) Lluís Andrés iPazo (independent) Miquel GimbertiArumí Jaume PlanasiPanadès Ramon Escarrà iFerrer Mercè Rovira iMunmany Francesca Castells iCalle Núria Portabella iCalvete (independent) Marçal OrriiComerma PP ICV-EA PxC ERC PSC CiU Nuls Blancs Candidatures Abstenció Votants Cens electoral Eleccions del25demaig2003 CUP 25.477 16.062 97,46% 16.481 64,69% 2.947 18,00% 6.305 38,51% 8.996 35,31% 1.090 6,66% 1.229 7,51% 3.129 19,11% Vots 605 3,69% 757 4,62% 107 0,65% 312 1,89% % Reg. 10 4 5 - - 1 1 185

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 186

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC FJI Lluís Andrés iJoanLópez. Concepció Arimany, Alexandre Bassols, AnnaAlbó, Montserrat Magariño, Margarita Rosés, Gràcia Ferrer, JoanColom, ImmaculadaVergés, Jordi Bertran, ÀngelAndreu, Nasser Aoukhiyad, Joaquim Boixeda, SòniaLoureiro, LluísCasellas,MariaMercè Baulenas,Pere Vilarrasa, CarlesSunyol, la ciutat. D’esquerra adreta: Jordi Isern,MartaMuñoz, AnnaSerra, Bonaventura Parareda, Marçal Orri, Candidatura municipald’Esquerra Republicana deCatalunya alaplaçaMajor, davant l’Ajuntament de Vic, maigde2007 Candidatura d’Esquerra Republicana deCatalunya 2007

Suplents

20. 26. 24. 23. 25. 22. 27. 10. 14. 16. 19. 13. 15. 12. 21. 17. 18 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Àngel Andreu iGuillem Gràcia Ferrer iCodinachs Alexandre Bassols iCastan Joan López iCarol Montserrat MagariñoiHernàndez Lluís CasellasiCastells Marçal OrriiComerma Anna AlbóiPoquí Lluís Andrés iPazo Immaculada Vergés iTubau Jordi IserniHidalgo Nasser Aoukhiyad Lebrahimi Rosa BartrinaiCodina Carles Sunyol iFerrer Sònia Loureiro iMartínez Margarita Rosés iViñolas Joaquim Boixeda iGuiu Concepció Arimany iCasanovas Jaume OrtiziGros Pere Vilarrasa iTanyà Joan Colom iCamps Bonaventura Paradera iCodina Marta Muñoz iEstrada Jordi Bertran iAgramunt Maria Mercè Baulenas iArgerich Anna Serra i Coll Miquel PlaiTarrés RC PP ICV-EUiA CUP ERC PSC PxC CiU Nuls Blancs Candidatures Abstenció Votants Cens electoral Eleccions del27 demaig2007 25.450 14.644 95,00% 15.495 60,88% 4.898 31,89% 9.955 39,12% 2.842 18,51% 2.432 15,84% 1.534 9,99% Vots 1.174 7,64% 1.131 7,36% 419 2,73% 4,61%714 214 1,39% 137 0,88% % Reg. 4 4 8 2 2 - - 1 187

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 188

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ERC-VIC Laila Karrouch, JesúsMolina,GemmaGonzàlez, Pau Comes, NúriaVila, ElisendaSerra iJosepRomeu. Marta Rovira, JosepMariaDiéguez, OriolCasellas,SusagnaCosta iBrunaFerrer; ajeguts,Pere Ricart, Maria Balasch,Gràcia Ferrer, LluísArgemí, JoanLópez, DanielArcarons, JoanBallana,LluísCasellas, D’esquerra adreta, dempeus:ElisabetFranquesa, JoanFreixanet, RamonCirera, JoanColom, Candidatura municipald’Esquerra Republicana deCatalunya -SomVic al’ermita deSantSebastià. Vic, maigde2011 en coalició ambSomVic Candidatura d’Esquerra Republicana deCatalunya 2011

Suplents

30. 20. 26. 24. 29. 28. 23. 25. 22. 27. 10. 14. 16. 19. 13. 15. 12. 31. 21. 17. 18 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Joan López iCarol Gràcia Ferrer iCodinachs Joan BallanaiGonzàlez Marta Rovira iVergés Maria BalaschiPla Ramon Cirera iPlanas Elisabet Franquesa iRoca Oriol CasellasiDomènech Òria Rovira iIllamola Daniel Arcarons iAlibés Laila Karrouch elJilali Lleonard Baucells iCastells Gemma Gonzàlez iRosés Jesús MolinaCalahorro Bruna Ferrer iVila Pere RicartiVilardebò Júlia SolàiSirvent Josep MariaDiéguez ideJaureguízar Isa Basset iMallol Josep MariaFont iPurtí Josep Romeu iBisbe Pau Comes iBordas Susagna Costa iMiralbell Lluís Argemí iVila Elisenda Serra iMarsal Jordi Bertran iAgramunt Núria Vila iSalarich Lluís CasellasiCastells Rosa Vila iSitjà Joan Colom iCamps Joan Freixanet iFelisart PP SI ICV ERC PSC CUP PxC CiU Nuls Blancs Candidatures Abstenció Votants Cens electoral Eleccions del22demaig2011 25.401 10.120 39,84% 14.316 93,68% 15.281 60,16% 2.993 19,94% 1.284 8,55% 5.014 33,40% 1.626 10,83% Vots 1.318 8,78% 268 1,75% 697 4,56% 855 5,70% 815 5,43% 411 2,74% % Reg. 8 2 5 2 2 - 1 1 189

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 190

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Resultats d’Esquerra aVic a les eleccions al Parlament deCatalunya, al Congrés delsDiputats i alParlament Europeu Annex 2. Eleccions alParlament deCatalunya 40% 30% 20% 35% 25% 10% 15% 5% 11,68% 1980 1.812 vots 7,66% 1984 1.267 vots 9,07% 1.366 1988 vots 16,72% 2.500 1992 vots 17,32% 2.984 1995 vots 17,62% 2.983 1999 vots 28,23% 2003 5.093 vots 23,59% 2006 3.876 vots 7,83% 2010 1.353 vots

19,74% 3.808 2012 vots 191 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 192

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Eleccions alCongrés delsDiputats 40% 30% 20% 35% 25% 10% 15% 5% 4,15% 1977 vots 666 5,70% 1979 vots 850 6,53% 1982 1.153 vots 5,88% 1986 vots 947

7,14% 1989 1.146 vots 13,66% 2.432 1993 vots 7,93% 1996 1.536 vots 12,70% 2000 2.135 vots 29,33% 2004 5.955 vots 12,67% 2008 2.268 vots 15,06% 2.514 2011 vots Eleccions alParlament Europeu 40% 30% 20% 35% 25% 10% 15% 5% 9,43% 1987 1.371 vots 8,70% 1989 1.041 vots

13,21% 1994 1.667 vots 12,47% 1999 1.726 vots 22,06% 2004 2.303 vots 16,14% 2009 1.567 vots 35,51% 5.043 2014 vots 193

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 194

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Presidències localsd’Esquerra aVic Annex 3. 2013-... 2010-2013 2007-2010 2007-2007 2004-2007 2002-2004 1994-2002 1991-1994 1990-1991 1989-1990 1987-1989 1987 1983-1987 1977-1983 1938 1936 1932 1931-1932 Pere RicartiVilardebò Josep MariaFont iPurtí Raül Presseguer iEscobar Santi CrusellasiRifà Aleix Andreu iOliver Lluís Argemí iVila Alexandre Bassols iCastan Antoni Vilà iPortet Carles FurriolsiSolà Eduard Garrell iLlopis Jaume Vallès iGarreta Joan Freixanet iFelisart Jaume Portell iCrusats Jaume Farrés iSuriguera Antoni Font iCumeras Isidre Franquesa iVila Ramon BoschiSimon Manuel Duran iBach 195

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 196

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Glossari desigles NE IpV d’Osona IPMO ICV IC-EV GO FNC FAI EUiA ERPV ERC EIO EDC EDV EA CUP CNT CiU CDS CDC CC-UCD CCOO BOC BEAN AP ACR ABU Nacionalistes d’Esquerra Independents per Vic Independents pelProgrés Municipal Iniciativa perCatalunya -Verds Iniciativa perCatalunya -ElsVerds Grup Obrer Front NacionaldeCatalunya Federació Anarquista Ibèrica Esquerra Unida iAlternativa del País Valencià Esquerra Republicana Esquerra Republicana deCatalunya Entesa d’Independentsd’Osona Esquerra Democràtica deCatalunya Entesa Democràtica deVic Esquerra Alternativa Candidatura d’Unitat Popular Confederació NacionaldelTreball Convergència iUnió Centro Democrático ySocial de Catalunya Convergència Democràtica Unión delCentro Democrático Centristes deCatalunya Comissions Obreres Bloc Obrer iCamperol d’Alliberament Nacional Bloc d’Esquerra Alianza Popular Acció Catalana Republicana Agrupació BarrisUnits UVI USC UL UGT UDC UCD SiP SI RC PxC PTC-UC PSUC Reagrupament PSC-R PSC PP POUM PMO PI PDP PDC PCR Unió Vigatana Independent Unió Socialista deCatalunya Unión Liberal Unió General deTreballadors Unió Democràtica deCatalunya Unión delCentro Democrático Socialisme iProgrés per laIndependència Solidaritat Catalana Partit Republicà Català Plataforma perCatalunya Unitat Comunista Partit delTreball deCatalunya Partit Socialista Unificat deCatalunya Partit Socialista deCatalunya Partit delsSocialistes deCatalunya Partido Popular Partit Obrer d’UnificacióMarxista Progrés Municipal d’Osona Partit perlaIndependència Partido Demócrata Popular Pacte Democràtic perCatalunya Partit Catalanista Republicà 197

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 198

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Testimonis orals la secció local1977-1979. tari comarcal ERC-Osona 1989-1993. ons municipalsde1983.Regidor deNacionalistes d’Esquerra 1983-1987. Secre- d’Acció SocialiCiutadania2007-2011. Regidor deCultura iCiutadania2011-... secció local1987-1989. a leseleccions municipalsde1995, 1999i2003. Regidor municipal1991-2007. 2012-... pel Desenvolupament 2007-2011. Presidenta delaSectorial deSalutd’ERC d’ERC. Conseller nacional2003-2011. eleccions municipalsde1979. da 2003-2007. ganització ERC-Osona 2006-2010. Portaveu Regional JERC-Osona 1996-2000. Vilà iPortet, Antoni. President delasecció local1991-1994. Rovira iMunmany, Mercè. Militanthistòrica aVic desdel 1977. Tresorera de Romeu iBisbe, Josep. Capdellista deNacionalistes d’Esquerra aleselecci- Puntí iFreixer, Joaquim.Regidor 1987-1991. Presseguer iEscobar, Raül.President delasecció local2007-2010. López iCarol, Joan.Capdellista aleseleccions municipalsde2011. Regidor Freixanet iFelisart, Joan.Militanthistòric aVic desdel1977. President dela Font iPurtí,JosepMaria.President delasecció local2010-2013. Capdellista Ferrer iCodinachs, Gràcia. Regidora deDones,Jovent, SalutiCooperació Diéguez ideJaureguízar, JosepMaria.President delaSectorial deCultura Colom iCamps,Joan.Militanthistòric aVic desdel1977. Capdellista ales Casellas iCastells, Lluís. Regidor 2003-2007. Conseller comarcal d’Hisen- Ballana iGonzàlez, Joan.Regidor deConvivència iSeguretat. 2011-... Argemí iVila, Lluís.President delasecció local2002-2004. Secretari d’Or- 199

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 200

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC d’Estudis Osonencs, 2008. ses:1934-1942. Barcelona: Publicacions del’Abadia deMontserrat, 2002. l’àmbit local.Manlleu(1939-1945) . Barcelona: Editorial Afers, 2003. selleria d’Economia, 1937. [Edició de] Barcelona: Seix Barral, 1977. na guerra. Barcelona: Edicions 62,2004. 2013. Unahistoria política.Barcelona: LaCampana,2013. Catalunya durant elfranquisme. Diccionari. Vic: Eumo Editorial, 2006. Patronat d’Estudis Osonencs, 1993. cia, 2006-2009. 1939». (2vol) Barcelona: Generalitat deCatalunya. DepartamentdePresidèn- ta antifranquista aOsona. Vic: EumoEditorial, 1999. de BURGAYA, Josep). Vic: EumoEditorial, 1991. Editorial Istmo, 2001. 1939, Les. Vic: AjuntamentdeVic, 2006. Vic, 2004. Monografies Bibliografia FARRÉS, Esther. La repressió franquista aVic. 1939-1945. Barcelona: Patronat ESPONA, Candi. DOMÈNECH, Immaculada i VÁZQUEZ, Federico. Divisió territorial deCatalunya, La. Barcelona: Generalitat deCatalunya. Con- — La Transició aCatalunya. 1975-1984. (2vol). Barcelona: Edicions 62,2008. DD.AA. CULLA I CLARA, Joan Baptista. CENTRE D’ESTUDIS SOBRELESÈPOQUESFRANQUISTA IDEMOCRÀTICA. CASANOVAS, Josep. Quanlescampanesvan emmudir. Vic 1936-1939. Vic: BONAMUSA, Francesc (dir.). Generalitat deCatalunya: obra degovern 1931- BERNAD, R;BURGAYA, J;FIGUEROLA, J. L’Assemblea deCatalunya. La- llui BASSAS CUNÍ,Antoni. La Guerra CivilaVic. Dietari1936-1939. (Edició acura AVILÉS, J;ELIZALDE,M.D;SUEIRO, S.História Política: 1875-1939. Madrid: Actes delpledel’Ajuntament deVic. 20dejuliol1936 -5degener Actes deconstitució del’Ajuntament deVic. 1979-2003. Vic: Ajuntamentde La Guerra CivilaCatalunya. 1936-1939. (vol 2.)Unarevolució enple- Entre el roig i el blau. Memòria de la guerra i altres co- Esquerra Republicana de Catalunya. 1931- La repressió franquista a 201

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 202

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ta aCatalunya.1938-1953. Barcelona: Edicions 62,1985. al Base, 2004. la Catalunya en guerra. 1936-1939. Barcelona: Editori- tudis Osonencs,1983. quel delsSants.Vigatans Il·lustres. Vic: Patronat d’Es- ret, 2005. Bisbats d’Urgell, SolsonaiVic. Barcelona: Editorial- Cla franquisme. 1939-1975. Apunts per aunahistòria. Vol.1. Editorial, 2008. Guerra CivilylaDictadura Franquista. Madrid:Alianza lans. Vic: EumoEditorial, 2001. al Base, 2011. ni durant laGuerra Civilidesprés. Barcelona: Editori- Barcelona: Ediciones B,1989. ma deBarcelona, 2004.(Materials; 140). temporània d’Espanya. Bellaterra: Universitat Autòno - Lleida: EumoEditorial iPagès Editors, 2006. Historia Política: 1939-2000. Madrid:Istmo, 2001. Madrid: Taurus, 2006. 1988. ició políticaaVic (1970-1980). Barcelona: Edicatsa, Barcelona: Curial,1980. ra Civil.Barcelona: Crítica,1999. tat deCatalunya iInstitut d’Estudis Catalans, 2011. medievals al’actualitat, 650anys. Barcelona: Generali- Vic: Centre d’Estudis Socialsd’Osona. vista debiografies vigatanes. Núm5,abrilde2007. SOLÉ ISABATÉ, JosepMaria.La repressió franquis- SERRALLONGA, Joan.Refugiats idesplaçats dins SALARICH, Miquel delsSantsiYLLA-CATALÀ, Mi- ROVIRÓ, Ignasietal.L’Església catalana durant el RODRIGO, Javier. Hasta laraíz. Violencia durante la PUIGSECH, Josep. Nosaltres, elscomunistes cata- PRESTON, Paul. L’holocaust espanyol. Odiiextermi- PERNAU, Josep. DiaridelacaigudaCatalunya. MOLINER, Antoni. Documentsdelahistòria con- MARÍN, Martí.Història delfranquisme aCatalunya. MARÍN, JoséMaria;MOLINERO, Carme;YSÀS, Pere. MALEFAKIS, Edward (dir.) La Guerra Civilespañola. MACIÀ, Miquel.Entre laboira ieldesencís.La trans- JUNYENT, Eduard. La ciutat deVic ilaseva història. JACKSON, La RepúblicaEspañolaylaGuer- Gabriel. Història delaGeneralitat de Catalunya. Delsorígens GONZÁLEZ, Miquel.«Polítics» dinsVicgrafies.- Re d’Estudis Osonencs,2013. Una societat catalanista delnou-cents. Vic: Patronat (1939-1951). Barcelona: Curial,1987. rat, 1998. 1936). Barcelona: Publicacionsdel’Abadia- deMontser ons aVic. 1900-1931. Vic: EumoEditorial, 2007. de l’Abadia deMontserrat iAjuntamentdeVic, 2002. blicanisme aVic. 1899-1909. Barcelona: Publicacions al Afers. Franco desdelesfosses catalanes. SàpiensiEditori- Caídos. Elsnomsdelsmilersdemortstraslladats per YLLA-CATALÀ, Miquel. VILADOT, Albert.Nacionalismeipremsa clandestina — — Delcaciquismealademocràcia. Política i elecci- TORNAFOCH, Xavier. Catalanisme, CarlismeiRepu- SOLÉ IBARJAU, Queralt. Elsecret delValle delos El catalanisme republicà alaciutat deVic (1930- Catalunya Vella. 1902-1936. de 1979. destí», aAvui, 10denovembre de1979. (1939-1975)», aAusa, núm.146,2001. Vic durant elfranquisme. Algunesconsideracions 1999)», aAusa, núm.148,2002. de Vic, delfranquisme alatransició ifins avui (1949- públic aOsona(1931-1936)», aAusa, núm.157, 2006. l’educació durant laSegonaRepública: L’ensenyament 1939», aAusa, núm.156,2005. quisme», aAusa, núm.146,2001. Articles enpublicacionsperiòdiques —«Darrer viatge clandestí», aAvui, 7dedesembre PUIG ISUBINYÀ, Pere, «Elmeuprimerviatge clan- MARÍN, M. «Elpersonalpolític de l’Ajuntament de GONZÁLEZ, M,«L’evolució políticaal’Ajuntament CASANOVAS, J;SOLER,iTORT, A.«L’impuls de —«L’Ajuntament deVic durant laGuerra Civil.1936- CASANOVAS, J. «Elsvigatans exiliats durant elfran- Premsa periòdicaconsultada Vanguardia, La (Barcelona) Presència (Girona) Opinió, L’ (Barcelona) Lluita (Vic) Humanitat, La (Barcelona) Hora Nova, L’ (Vic) Gazeta deVich (Vic) Diari deVich /DiarideVic (Vic) Comarca deVich, La (Vic) Canigó (Barcelona) Ausona (Vic) 9 Nou,El(Vic) 203

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 204

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Arumí iFargas, Eduard Arpa iCura, Miquel Armengol iRovira, Isidre Concepció Arimany iCasanovas, Arias Navarro, Carlos Lluís Vila, i Argemí Arcarons i Alibés,Daniel Arana iPelegrí, Joaquim Aoukhiyad Lebrahimi, Nasser Anglada iBayés, Manel Andreu iOliver, Aleix Andreu iGuillem,Àngel Andreu iAbelló, Josep Andrés iPazo, Lluís Amat iSañé, Jaume Amat iCanals,Lluís Àlvarez iJiménez, Josep Alonso iTorres, JosepLluís Alonso iPorres, Isabel Alfons XIIId’Espanya Alemany Jesús iGarriga, Alcubierre iPeleato, Felip Alcalá-Zamora Torres, Niceto Immaculada Albó iVidal deLlobatera, Albó iPoquí, Anna Albareda iSaborit,Dolors Alay iSerret, Albert Aiguader iMiró, Jaume Aiguader iMiró, Artemi Aguadé iCortés, Cristian Índex onomàstic 28 79 79 186, 187 87 128, 135, 141, 142,144,184,185,188,189, 195, 199 188, 189 95 186, 187 179 120, 141, 147, 180, 181,182,183,195 136, 138,139, 145,147, 186,187 85, 87 185, 186,187 92 177, 179, 181,182,183 173 89 94, 174, 175 15 172, 173 55, 61, 72, 171 15 184, 185 186, 187 173 85 15 49, 54 85 205

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 206

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Bofill iBosch, Fidel Bofill iArasa, Roser Blasi iBlasi,Ramon Besora iTorredeflot, Ramon Bertran iArrué, Uriel Bertran iAgramunt, Jordi Benach iPascual, Ernest Bayot iGol,Maria Rosa Bernat Bauzà iGalmes, MariaMercè Baulenas iArgerich, Baucells iCastells, Lleonard Batet i Mestres, Domènec Bassols iRovira, Josep 195 Bassols iCastan, Alexandre Basset iMallol,Isa Bassas iCuní,Antoni Bartrina iCodina, Rosa Barrera iMaresma, Martí 137 Barrera iCosta, Heribert Barniol iPuntí,Marta Bargalló iValls, Josep Baranera iSaborit,Jaume Bancells iViñas, Eugeni Balsera iNogales,Joan Balmes iPons, Damià Ballester Ortiz,Rafael Ballaró iClota,Ramon Ballana iGonzàlez, Joan Baliellas iBach,Xavier Balcells iDíaz,Manel Balasch iPla,Maria Bach iPuigrefagut, Xavier Aznar López, JoséMaría Azaña Diaz,Manuel Aumatell iPiñol,Anna Audet iPuncernau, Rossend 180, 181 183 79 133 151, 153, 155 11, 186,187, 189 99, 137, 140, 143,151 11 175 186, 187 189 33 170 183, 184,185,186,187, 147, 179, 180, 181,182, 110, 120, 121,125,127, 189 47, 49, 57, 63, 65 187 35, 49, 54 107, 109, 111,113,121, 97, 99, 101, 103, 105, 83, 85,91,92, 93, 95, 156 137 75 182, 183 173 71 74 177, 179 188, 189, 199 157, 159, 162,163, 164, 7 143 157, 188,189 12 125, 129, 131,135, 137 37 162 91 Carretero iGrau, Joan Carreté iMargarit, Maria Manuel Carrasco iFormiguera, Carrapiço iSanglas,Josep Carol iRibalta,Santiago Carod-Rovira, Josep-Lluís Carbonell ideBallester, Jordi Carandell iRieradevall, Rut Capdevila iPalau, Carme Capdevila iPol, AnnaMaria Capdevila iAnfruns,Joaquim Canelles IMas,Miquel Canadell iRovira, Josep Camps iMolist, MariaDolors Campos iRafael, Tomàs Campabadal iFarré, Jaume Càmara iLoscos, David Calvo Sotelo, Leopoldo Calderó iAbadal,Antoni Calafell Manuel iGalí, Cahner iGarcia, Max Cabot iVila, Pilar Buxó iFarrés, Alfons Buxó iAnglada,Ferran Burgaya iRiera, Josep Buigues iPoveda, Teresa Brunet iSalvans, Jaume Bru iJardí, Lluís Bou iFranquesa, Joan Bosch iGarcia, Xavier Bosch iPascual, Alfred Bosch iSimon,Ramon Boronat iPontons, Ramon Bordas delaCuesta, Josep Bonet iRevés, Carles Boixeda iGuiu,Joaquim Boixaderas iVilamala, Ramon 137, 143,145,151,153 79 15, 19 129, 156 174, 175 139, 141, 145 130, 131,135, 136,137, 117, 123,125,127, 129, 99, 106,109, 111,113, 99, 125,131,141 121, 151 145 173 175 170 33 172, 173 177 123 176, 177, 179 101 23, 25 55 121 183, 184,185 178, 179, 180, 181,182, 95 14, 19, 21,169 141 128 91 71 70, 27, 29, 33,36,49, 54, 182, 183 125 161 61, 170, 195 171, 33, 37, 39, 45,47, 55, 79 12, 71 121, 122,123,125,129 186, 187 38 Companys i Jover, i Lluís Companys Comorera iSoler, Joan Comes iBordas, Pau Colom iMolist, Salvador 125 Colom iColom, Àngel Colom iCamps,Joan Collell iSuriñach,Dolors Colldelram iGarcia, Lídia Coll iPrat, Imma Codinachs iReixach, Joan Codina iValls, Francesc Codina iPujols,Jacint Codina iGenís,Miquel Clapés iCosialls, Guillem Cirera iPlanas,Ramon Catalan iPérez, JosepMaria Català iPic,Pere Castells iSerra, Lluís Castells iMontañà,Pere Castells iCalle, Francesca Castellà, Xavier Cassasas iJordà, Antoni Casi iRimbau,Maria Casellas iDomènech,Oriol Casellas iCastells, Lluís Casas iRovira, Mateu Casas iArcarons, MariaCarme Casanovas iGuerri,Marçal Casanovas iPrat, Josep Casanovas iMaristany, Joan Casanelles iIbars,Joan Casals iMasoliver, Eduard Casals iPrat, Jordi Corderas de Borja,Jacint

35, 53, 188, 189 127, 133 118, 119, 121,122,123, 106, 109, 111,113,117, 189, 199 179, 181,186,187, 188, 148, 155,172, 173, 177, 10, 83, 86, 88,93, 97, 164 11 120, 180, 181 21, 169 183, 184,185 83, 147, 180, 181,182, 116, 123,133,147 94, 174, 175 156 188, 189 172, 173 52 30 184, 185 185 85 128 79 7, 9, 11,188,189 188, 189, 199 183, 184,185,186,187, 133, 137, 142, 147, 182, 11, 121,128,130, 131, 182, 183 184, 185 113 35, 45 36 95 129 128, 137 92 33, 35, 47, 79 10, 13,15,17, 27, 29, 31, Farrés iSuriguera, Jaume Farrés iSucarrat, Esther Farrés iMalian,Francesc Farrés iHoms,Josep Fabregues iCoromines, Miquel Fabregó iBarneda,Josep Fàbregas, Josep Fàbrega iColomer, Jordi Fabra iPoch, Pompeu Estrada iSerda, Joaquim Esteve iGrau, Martí Esteve iAbadal,Pere Esquís iCasals,Ramon Esquís iBerenguer, Josep Espriu iCastelló, Salvador Espona iPuigserinanell,Lluís Espona iBayés, Candi Escarrà iFerrer, Ramon Erra iSolà,MariaVedruna Duran iLleida,JosepAntoni Duran iBach,Manuel Dordal iBou,Salvador Domingo iSanjuan,Marcel·lí JosepMaria Diéguez ideJaureguízar, Dencàs iPuigdollers,Josep Dam iTeulats, Josep Dachs iColom, Xavier Cumeras iCosta, Miquel Culla iClarà, JoanBaptista Cuberta iBartons, Pere Cuberta iBartrons, Pere Cuadrat iRealp, Miquel Crusellas iRifà, Santi Cruells iBanzo, Joan Costa iRoca, Esteve Costa iRifà, Adrià Costa iMiralbell, Susagna 91, 173, 177, 195 69, 79 7, 34, 175 170 21, 170 33 156, 157 27 116 35 137 92, 103, 172, 175, 177 177 105 41 41, 43, 53 110, 120, 185 177 131, 143 21, 33,53, 195 169, 170, 171 73, 74, 75, 76, 139, 55, 57, 59, 60, 63, 65, 12, 14,21,39, 45,47, 15, 17, 23 188, 189, 199 11, 143,156,184,185, 27, 33 170, 171 47, 55,61, 63, 76, 77, 133 114 105 91, 110 179 79 185, 195 128, 130, 131,147, 184, 175 19, 21,29, 169 7 188, 189 207

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 208

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Garcia, Vicenç García-Valiño Marcén, Rafael Garaikoetxea Urriza,Carlos Furriols iSolà,Carles Funes iSerrano, Antoni Frigola iLlopart,Josep Francesc Freixenet iAlboquers, Freixanet iPou, Joan Maria Josep Freixanet iMayans, Freixanet iFelisart, Joan Franquesa iVila, Isidre Franquesa iSala,Isidre Franquesa iRoca, Elisabet Franco Bahamonde, Francisco Font iPurtí,MariaDolors 199 Font iPurtí,JosepMaria Font iPurtí,Antoni Font iPurtí,Anna Font iMarquès, Manuel Font iCumeras, Antoni Font iCampalans,Ferran Fitó iVilardell, Joan Figueras iBañón,Arcadi Ferreres iVergés, Elisabet Ferrer iFont, Esteve Ferrer iVilches, Miquel Ferrer iVila, Bruna Ferrer iRipoll,Ramon Ferrer iCodinachs, Gràcia

45, 77 65 111, 113 119, 121, 178, 179, 195 108, 109, 114,115,116, 162 85 43, 47, 55 170 142, 143,145,155,157 189, 195, 199 173, 176, 177, 181,188, 109, 146, 148, 155, 172, 10, 65, 83, 93, 101, 195 29, 33,43 152, 157, 188,189 33, 63, 85,87 120, 180, 181 183, 184,185,189, 195, 163, 179, 180, 181,182, 131, 133,135, 147, 155, 125, 126,127, 128,130, 118, 119, 120, 121,123, 7, 11,108,115,116,117, 100, 108,111,178, 179 162 170 38, 195 174, 175 33, 37, 170 128 157 113 79 155, 188,189 181 186, 187, 188, 189, 199 146, 147, 149, 152, 157, 136, 142,144,145, 128, 130, 133, 135, 136,

Llorenç iMartí,Josi Llop iRibas,Josefa Llonch iRovira, Josep Lerroux García, Alejandro Largo Caballero, Francisco Laporta iEstruch, Joan Lagunas iRiera, Joan Karrouch elJilali,Laila Kapretz, Marie Jurado iEscobar, Fèlix Junyent iSubirà, Paulí Junyent iSubirà, Eduard 163 Junqueras iVies, Oriol Juliachs iMata, Manuel Jové iPlanas,Jordi Jordà iRoura, Teresa Joan iMarí,Bernat Isern iHidalgo, Jordi Irla iBosch,Josep 145 Josep Biosca, i Huguet Hortalà iArau, Joan Hitler, Adolf Herrera iPuntí,Eric Guitart iAlguer, Benet Guimerà iPlanas,Maria Carme Gros iRaguer, Manuel Granero iMartínez, Ton Gorchs iFont, Pere González Márquez, Felipe Gonzàlez iTornés, Enric Gonzàlez iRosés, Gemma Gomis iPerera, Enric Goded Llopis,Manuel Girbau iBover, Pere Gimbert iArumí,Miquel Gil Robles, JoséMaría MiqueldelsSants Genís iMasoliver, Genís iArumí,Josep Gassol iRovira, Ventura Garrell iLlopis,Eduard 89 71 75 29, 31, 33 31, 37, 155 116 157, 188,189 164 174, 175 34 28, 41 153, 156,159, 160, 161, 79, 81,85 127, 182,183 161 141 186, 187 7 123, 125, 129, 130, 143, 113, 115 105, 106,107, 109, 111, 31, 63 183 74 179 35, 39 175 79 89, 101, 107, 113,121 174, 175 188, 189 179 39 109, 117 180, 181,184,185 29, 31,33 184, 185 28 28, 35 113, 195 López i Carol, Joan Carol, i López Lluhí iVallescà, Joan Lluch iMartín,Ernest Macià i Llussà, Francesc Llussà, i Macià Macià iArqués, Miquel Loureiro iMartínez, Sònia López Tena, Alfons López iCarol, Lourdes Montserrat Magariño iHernàndez, Mayol iRaynal, Miquel Masnou iMas, Pere Masferrer, Carles Francesc Maria Masferrer iVernis, Mascarella iTerradellas, David Mas, Xevi Mas iNadal,Teodor de Mas iMusach,Josep 163 Mas iGavarró, Artur 157 Mas iColl, Jaume Martos iMoreno, Dolors Alfredo Martínez García-Argüelles, Martínez deFoix, Josep Martín iOrtega, Antoni Martí iDíaz,Santi Martí iMestres, Jaume Martí iParareda, Marià Marsinyach iCabanes,Josep MariaDolors Mariné iFigueras, Marco iMagaña,Aurora Maragall iMira, Pasqual Maragall iMira, Ernest Manzano iOrdaz, Isidre Mallol iBosch,Macià 187

35 94 7 183, 186,187 155 7 189, 199 157, 159, 186,187, 188, 150, 152, 153, 155,156, 142, 144,146,147, 149, 12, 13, 15, 17, 19, 22, 25, 27, 28,29 133, 147, 184,185,186, 127 86, 140, 173, 177, 181 75 23 127, 133 7 45 33, 170 131, 135, 143,155, 161, 123, 127, 132,133,136, 174, 175 37 89 127, 133 128 128 93, 173, 177, 181 170 94, 174, 175 175 129, 137, 143 165 162 15

Ortiz i Gros, Jaume Gros, i Ortiz Ortega yGasset,José Ortega iEscalona,Enric Orri iComerma, Marçal Oms, Carme Oller iPuigdomènech,Joan Oliva iPeña, Georgina Nualart iSerrats, Jaume Noguera iTenas, Margarita Niubò iBaqué, Rafael 170 Nicolau iPujol,Modest Nicolau d’Olwer, Lluís Negrín López, Juan Mussolini, Benito Muñoz iEstrada, Marta Mundó iBlanch,Carles Morera iTanyà, Salvador Moreno iArjonill,MariaCarme Montilla Aguilera, José Montes iPiqueres, Josep Montanyà iSalvans, Ramon Montanyà iRifà, Jordi Montañés iHuguet,Andreu Molina Calahorro, Jesús Molas iCasacuberta,Cristina Miserachs iSala,Pau Miralpeix iValls, Joan Minoves iRomagosa, Ramon Milans delBosch,Jaime Mestres iAlbet,Pere Mercadal iPujol,Casimir Francesc Xavier Mercadal iPalomera, Parareda iMir, Antoni Parareda iBertrana, Pere Bonaventura Paradera iCodina, Palmarola iNogué, Josep Padrissa iParareda, Ramon

37 79 185, 186,187 69 14, 21,169 137, 151 105 173 151 14, 21,39, 45,77, 169, 17 53, 61 31 186, 187 153, 157 110, 117, 119, 123,125 185 129, 145 79 97 100, 111 128 188, 189 162 95 179 106 101 35 79 175 173 176, 177 186, 187 113, 115 95, 97, 105,106,111, 169, 170, 171 47, 51,55,59, 75, 76, 12, 14,19, 21,39, 45, 185, 187 109, 178, 179, 183, 184,

209

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 210

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 181 Puig iCanal,Jaume Puig iBoix,Jordi Pueyo iParís, Miquel Profitós i Martí,Jaume JoséAntonio y SáenzdeHeredia, Primo deRivera Miguel Primo deRivera Orbaneja, Prieto Tuero, Indalecio Preston, Paul 199 Presseguer iEscobar, Raül Prat iBoix,Pere Pous iPagès, Josep Pou iFunoy, MariaDolors Portús iBasagaña,Joan Portell iCrusats, Jaume Portell iCrusats, Esteve Portabella iCalvete, Núria Portabella iCalvete, Jordi Ponsa, Carles Poblet iGuarro, JosepMaria Planas iPanadès, Jaume Pladevall iVila, Manel Pla iTarrés, Miquel Pi-Sunyer iCuberta,Josep Pi-Sunyer iBayo, Pere Pericas iMorros, JosepMaria Pérez iRomero, Enric Pérez iCàmara, Lluís Perelló iPou, Joan Peraire iSoler, Isaac Pedrolo iMolina,Manuelde Pascual, MiquelÀngel Parareda iMir, Miquel 123, 125,178, 179, 180, 108, 110, 115,120, 121, 7 111, 113 128 37 13 57 77 142, 144,151,155,195, 133, 136,156,157 110, 119, 121,129, 130, 81 172, 173 79 177, 195 141, 173, 174, 175, 176, 113, 115,116,117, 123, 103, 104,107, 109, 94, 95, 97, 98,99, 83, 86,91,92, 93, 173 185 140 85 85, 89, 93 185 179, 182,183 187 103 99 21 116 175 41, 71 156 105 134 173 Rosés iViñolas, Margarita 199 Romeu iBisbe, Josep Romaní iCateura, Constanci Roma iVallbona, Lluís Roig iMagrinyà, Josep Rodríguez Zapatero, JoséLuís Rodríguez iPapaseit, Joan Rodrigo Sánchez, Javier Rocha iRocha, Xavier Roca iCunill,Ramon Ris iSolans,Pau Ríos Urrutia,Fernando delos Rigol iVallejo, Paulí Riera iFont, Frederic Riera iEuràs, Manel Ridao iMartín,Joan Ricart iVilardebò, Pere Reventós iCarner, Joan Renyer iAlimbau,Jaume Ralló iTerrats, Jordi Rajoy Brey, Mariano Rahola iMartínez, Pilar Rahola id’Espona,Josep Rahola id’Espona,Frederic Quintana iPanedas, Armand Quatrecases iVila, Ramon 199 Puntí iFreixer, Joaquim Puntí iBusquets,Jaume Pujol iJordà, Miquel 137 Pujol iSoley, Jordi Pujadas iCasalí,Antoni Puigrefagut iDou,Conrad Puigcercós iBoixassa, Joan Puig iRegàs, Jordi Puig iSubinyà, Pere 186, 187 178, 179, 185,188, 189, 83, 105,109, 119, 130, 77 170 93, 99 139, 141, 143,151,161 81, 83,85 73 123 175 79 17 128 178, 179, 180, 181 86, 173, 174, 175, 177, 179 151 163, 188,189, 195 101 151 175 161 119, 121,123,125,129 95, 103 85, 107 184, 185 179, 180, 181,182,183, 48 115, 176, 177, 180, 181, 104, 106,109, 111,113, 180, 181 128 111, 123,129, 131,135, 89, 91,99, 101, 105, 79 43 141, 143,145,146,151 111, 125,129, 137, 139, 85 79, 80, 81,83 Serra iMacià, Jordi Serra Jaume iGasulla, Serra iColl, Anna Serra iBaucells, MariaAntònia Serra iBanús,Amadeu Serra iBadell,Marià Saura iLaporta,Joan Sanjurjo Sacanell,José Sànchez iSerrano, Eduard Samper iIbáñez, Ricard Salomó iTorné, Leandre Salcedo Ortega, JoséM. Sala iAlbareda, Nativitat Sala iJoanet,Carles Sala iSellés,Imma Sala iRelats, Lluís Sala iMolas,Josep Sala iGarcia, Manuel Sala iAlbareda, Nativitat Saborit iSerrallonga, Miquel Sabanza iMarch, JoanManuel Hilari Ruiz deGauna, Rufí iPetit, Pere Roviró iAlemany, Ignasi Rovira, Segimon Rovira iVirgili, Antoni Rovira iVergés, Marta Rovira iMunmany, Mercè Rovira iIllamola,Òria Rovira iCanadell,Joan Rovira iBori,Ramon 171 Rovira iBarangueras, Jaume Rouret iCallol,Martí Roura iPujols,Susagna 133, 142,144,151, 157 79 120, 186,187 136 174,175 75, 139, 169, 170, 171 59, 61, 67, 69, 73, 71, 50, 51,54,55,57, 58, 39, 41, 44,45,47, 49, 28, 29, 30, 31,33,37, 12, 14,18,19, 21,25, 137 27 89 31 79 79 91 85 128 63, 171 79 14, 19, 21,169 173, 177 128, 184,185 113 110 63, 171 43 77 19, 27, 49, 54 188, 189 157, 159, 161, 163, 164, 144, 151,153, 154,156, 181, 183,185,199 176, 177, 178, 179, 180, 91, 93, 101, 172, 173, 189 177 21, 77, 169 47, 55,61, 63, 77, 170, 49 182, 183 Vergés i Tubau, Immaculada Vendrell iSegura, Xavier Vallès iGarreta, Jaume Vall-llosada iGamero, Tristana Tugues iBoliart,Benet Tresserras JoanManuel iGaju, Traveria iPubill,Joan Tortajada iCubillas,Jesús Torrents iPrats, Montserrat Torrents iPlanes,Josep Tornafoch iYuste, Xavier Tió iPratsdesaba, Filo Josep-Maria Terricabras iNogueras, Terradellas iPalau, Quico Tejero Molina,Antonio Tauler iPalomeras, Joan Tarradellas iJoan,Josep Tardà iComa, Joan Ginestet,SurinyachJoaquim i Sunyol iFerrer, Carles Subirats iPinyana, Josep Suárez González, Adolfo Soler iSànchez, Jordi Soler iRius,Santiago Soler iGalobardes, Ramon Solé iTargarona, Jordi Solé iSabaté, JosepMaria JosepRamon Soldevila iGarcia, Solà iSirvent, Júlia Solà iSala,Lluís Solà iFerrando, Carles Simó iCastelló, Anna Sert iBadia,JosepMaria (pseudònimdePuigiSubinyà, Pere) Serrallonga, Esteve Serrador iBallester, David (pseudònimdePuigiSubinyà, Pere) Serra, Esteve Serra iSellarès, Pere Serra iMoret, Manuel Serra iMarsal,Elisenda 186, 187 143 178, 179, 181, 195 10, 148,155,176, 177, 184, 185 125 145 31, 33,35, 37, 45 177 81, 83 169 141 127, 129 164, 165 128 101 36 90, 91, 97, 99 151, 161 12, 14,17, 19, 21,77, 169 186, 187 79 87, 89, 95 142, 144 177 100, 102, 176, 177 94 79 184, 185 189 183, 185 137, 143 137, 152 41 120 92 25, 27, 30, 67, 87 188, 189 81 81 211 HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC 212

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC Ylla-Català iGenís,Josep Ylla-Català iDuran, Antoni Ylla iCassany, LluísG. Yagüe Blanco, Juan Xirinacs iDamians,LluísMaria Vivé iPujals,Josep Vinyoles iVivet, Pere Vinyas iDalmau,Pere Vilaseca iNoguera, Pere Vilarrasa iTanyà, Pere Vilaplana iForcada, Ramon Vilaplana iForcada, Joaquim Vilamala iSalvans, Jordi Vila iSitjà,Rosa Vilà iSerrabou, JosepMaria Vila iSalarich,Núria Vila iRovira, Francesc Vilà iRafart, Josep Vilà iPortet, Antoni Vila d’Abadal, JosepMaria Vigo iSallent,Pere Vicens iGiralt, Francesc Viadiu iVendrell, Francesc 175 182, 183 169 33 89, 95 78 17 83, 91 175 183, 184,185,186,187 131, 133,176, 177, 182, 100, 102, 111,125,127, 43 43 43 189 180, 181,182,183 188, 189 170 61 183, 184,185,195, 199 102, 178, 179, 180, 181, 147 128, 130 96, 103, 107 85, 89, 93 Els seusprimersestudis publicats s’hancentrat enlahistòria localvigatana. Aixídoncs,ésautor deSagals Socials aSecundària.Actualment està finalitzant elsestudis delgrau enCiències Religioses al’ISCRVic. Llicenciat enHistòria perlaUAB iMàster deFormació delProfessorat perlaUdG.Professor deCiències Oriol CasellasiDomènech(Vic, 1986) el context general deCatalunya. des del1931 finsal’immediata actualitat definalsdel 2014 senseperdre maidevista Al llibre queteniu alesmanshi trobareu lahistòria delpartitalaciutat deVic catalana ivigatana i,ambelnousegleXXIs’haconvertit novament enunapeçaclau. Passada ladictadura franquista, Esquerra tornà aserprotagonista al’escena política i conflictius com lamateixa època republicana ilaposterior Guerra Civil. També aVic, ERCencapçalàelgovern municipalenmomentstantintensos en poquessetmaneselpartitpolítichegemònicdelaCatalunya republicana. Esquerra Republicana deCatalunya naixiael19demarç del1931 iesdevenia d’Osona. Quinze anys arrelats alpaís, enfilats alscastells (Associació Cultural Sagalsd’Osona,2012) Sagals d’Osona —onhaocupat càrrecs deresponsabilitat tantalajuntadirectiva com alajunta i delabiografia del’últim Vigatà Il·lustre JoanRiera Rius,l’homebo(AjuntamentdeVic, 2013). També ésautor del’estudi Tradicions popularsvigatanes. La festa majordeVic peralaFundació de l’Ajuntament deVic. Enamorat delmón casteller ilacultura popularcatalana, ésmembre dels Forma partdelConsell delPatrimoni Cultural així com delConsell deConvivència iSeguretat Embat Cultural ielConsell deFesta Majordelaciutat deVic. tècnica— idels Emboirats delaUVIC.

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC ORioL CASELLAS