DOCSLIB.ORG

Un Patriota Al Servei D'un Poble

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Un Patriota Al Servei D'un Poble PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 1 Un patriota al servei d’un poble Organitza Patrocina Amb el suport de Col·laboren FIRA DE GIRONA I VILAWEB I EL TEMPS I TRIBUNA CATALANA I L’OPINIÓ CATALANA I ASSOCIACIÓ CONÈIXER CATALUNYA I CIEMEN I ASSOCIACIÓ AMICS DE LA BRESSOLA I AMICS DE LA UNESCO DE GIRONA I ADAC I GIRONA.COM I CLICK NETWORKS, SL I GIRONAPUBLICITAT.COM I GEIEG Coordinació i tria de textos: Miquel Torns, Pau Lanao, Carme Vinyoles Disseny gràfic: Florentí Morante Correcció: Laia Teixidor Escàner: Anna Carreras, Giorgia de Cesare, Carles Gispert Il·lustracions: Josep Duixans Il·lustració de seguiment: Jordi Soler Impressió: Gràfiques Palahí Enquadernació: Gràfiques Palahí Edició: Fundació Josep Irla, El Punt Dipòsit legal GI.837-2005 ISBN 84-89392-63-3 PG00FERR 06/06/05 11:28 Página 2 Comitè d’honor PASQUAL MARAGALL i MIRA President de la Generalitat de Catalunya JORDI PUJOL i SOLEY President de la Generalitat de Catalunya (1980 – 2003) ERNEST BENACH i PASCUAL President del Parlament de Catalunya JOSEP BARGALLÓ i VALLS Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya CARLES PÀRAMO i PONSETÍ President de la Diputació de Girona i alcalde de Roses ANNA PAGANS i GRUARTMONER Alcaldessa de Girona JOAN BOSCH i ROURA President del Grup El Punt SALVADOR SUNYER i AYMERICH Alcalde de Salt (1983 – 1991) i senador (1977 – 1979) JAUME SOBREQUÉS i CALLICÓ Senador (1977 – 1982) i director del Museu Nacional d’Història de Catalunya PERE PORTABELLA i RÀFOLS Senador (1977 – 1984) i cineasta ESTEVE VILANOVA i VILÀ Diputat al Parlament de Catalunya i president de la Fundació Prudenci Bertrana JORDI PORTA i RIBALTA President d’Òmnium Cultural ELISEU CLIMENT i CORBERA President d’Acció Cultural del País Valencià JOAN PERE LE BIHAN Escoles La Bressola de Catalunya Nord ANTONI HOSTENCH i FIGUERAS President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona ARCADI CALZADA i SALAVEDRA President del Consell d’Administració de Caixa de Girona JOAN PUIGCERCÓS i BOIXASSA President del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés de Diputats de Madrid i secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA President del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya, president d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la Fundació Josep Irla COMITÈ ASSESSOR PERE MADRENYS i CABALLÉ I NARCÍS-JORDI ARAGÓ i MASÓ I JOAN RIBAS i FEIXAS I JOSEP M. PASQUAL i RODRÍGUEZ I XEVI XIRGO i TEIXIDOR I JAUME SITJÀ i ROVIRA I JOSEP M. SERRANO i MUÑOZ I ÀNGEL RAMOS i HERNÀNDEZ I LLUÍS COROMINES i MAINEGRE I JOFRE FERRER i PUMAROLA I RAMON MORENO i LÓPEZ I MIQUEL AGUIRRE i OLIVERES I PERE TRIAS i ROCA 2 FRANCESC FERRER PG00FERR 06/06/05 11:29 Página 3 Índex PRÒLEG Un simulacre de descentralització . .62 Al servei d’un país i d’una llengua (Josep-Lluís Carod-Rovira) . 5 El català per sempre perseguit, però sempre viu . .64 No voldria pas ésser catalanista . .67 ONZE RETRATS PER A UN PERSONATGE 68 De «sots» a president de la Cambra de Comerç i Indústria de ¿El catalán es español? . Girona (Joan Ribas i Freixas) . 8 Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú . 72 10 En Francesc, el meu germà petit (Narcís Ferrer i Gironès) . Els regadius del Baix Ter i els polítics . .74 12 La premsa com a bandera (Narcís-J. Aragó i Masó) . L’arqueologia de la persecució . .76 14 Un desbrossador de camins (Joan Carreras i Pèra) . Ens menyspreen?, doncs existim! . .78 Francesc Ferrer, historiador compromès El Senado y las lenguas . .80 (Josep M. Figueres Artigues) . 16 Jordi Pujol . .82 El pare és una persona que viu com pensa (Jofre Ferrer i Pumarola) . 18 Cristina la bien plantada o la defensa de nuestra lengua . 85 Mestre i patriota (Joan Puigcercós i Boixassa) . 20 Quan Catalunya esternuda, Espanya es refreda . .88 Fonaments sòlids per habitatges dignes La revolució al quiosc . .90 (Pere Madrenys i Caballé) . 22 El dret civil . .92 A la plaça de la Marina Espanyola (Joaquim Ferrer i Roca) . 24 El tren i la història . .94 La pipa de Francesc Ferrer (Josep M. Pasqual i Rodríguez) . 26 Qui substituirà la Crida? . 96 Esperit de servei a Catalunya (Jaume Sobrequés i Callicó) . 28 «Proletaris de tot el món, uniu-vos!» . .97 PAPER IMPRÈS, PAPER COMPROMÈS L’esquerra . .98 Un dia d’estiu . 32 La dreta . 99 Un laic opina . .33 La política i els polítics . .100 L’assimilació dels immigrants . .34 La ideologia de la sardana . .102 Els nostres boscos i la propietat privada . .40 Les generacions i la veritat . .104 Miquel de Palol . .42 L’aigua i el territori . 106 El cruel problema de la vivienda . .44 L’Antonet de l’Ateneu . .108 Una llengua viva . .51 Fantasma . .110 «Aproximació a la història del País Valencià» . .52 Geografia del poder . .112 La sitja . .55 Sociologia sexual . .56 IMATGES DE TOTA UNA VIDA Una Catalunya descentralitzada . .58 Àlbum fotogràfgic i cronologia . .116 Ara cal construir Catalunya . .60 Passió per Catalunya (entrevista de Xavier Cortadellas) . .138 3 FRANCESC FERRER PG00FERR 06/06/05 11:30 Página 4 EL COMPROMÍS D’UN POLÍTIC La imatge de Francesc Ferrer correspon al dia 6 de febrer del 2001, quan el diputat català es va traslladar a Madrid per defensar una esmena al Congrés de Diputats. Les seves intervencions en defensa de la llengua han estat constants Foto: M. POVEDANO 4 FRANCESC FERRER PG00FERR 06/06/05 11:30 Página 5 Al servei d’un país i d’una llengua El present llibre que teniu a les mans és la histò- de cronista de la catalanofòbia l’han convertit en JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA ria viva d’un compromís. La batalla vital d’algú una autoritat moral i científica en aquests Nascut a Cambrils que testimonia la seva vida pels més grans valors terrenys. de Mar (Baix Camp) el 17 de als que podem servir: la llibertat, la democràcia. Si Ferrer i Gironès és també d’aquelles personali- maig de 1952, és aquesta militància hi afegim la causa nacional i la tats de capçalera quan parlem de servir el país. El llicenciat en filologia catalana social, i la tenacitat de lluitar per una pàtria, la seu treballar l’ha dut a tots els àmbits imaginables per la Universitat nostra, citant el poeta, tan petita que la somnio de gestió de causes justes, des de la presidència de Barcelona. Ha completa, la trajectòria de Francesc Ferrer i d’Òmnium a Girona fins a la de la Cambra de estat professor de la Universitat Gironès és poc menys que la d’un tossut Comerç i Indústria de la mateixa ciutat. Catalana d’Estiu i idealista. Aquesta facilitat per assumir responsabili- durant tretze anys, president Un idealista és sempre un convençut. I tats d’alt nivell d’àmbits tan dispars com d’Òmnium Cultural havent nascut just un any abans de l’esclat la política, l’economia o la cultura, tan a Tarragona. El 1996 va accedir a de la Guerra Civil, comprometre’s amb els sovint contradictoris, donen fe d’aquesta la secretaria ressons d’una llibertat que sonaven llun- valentia per desafiar el destí. Ben segur general d’ERC. És yans i enyorats, és un mèrit encara més que els més joves, els qui no hagin tingut president d’ERC i la «Un idealista Fundació Josep Irla destacable. La història de l’amic –no se el goig de resseguir abastament els reptes m’acut dir-li de cap més manera– Ferrer i és sempre un de l’amic Francesc, trobaran en aquestes Gironès és també la nostra, la de tot un convençut. I pàgines el dictamen d’un exemple ferm. poble, la de tota una època i de més d’una havent nascut Els que ja el coneixem, els qui hi hem generació. just un any compartit hores de reunions i conspira- La seva biografia deixa escrit com al cions amables, a mig camí de l’entusias- llarg dels anys s’ha compromès amb totes abans de me rotund i l’enuig de les circumstàn- les escomeses que eren possibles. Qui sap l’esclat de la cies, només podem alegrar-nos de la ini- si haver estudiat per perit mercantil i guerra, ciativa de publicar-lo i fer-lo realitat. haver estat gerent de diverses empreses comprometre’s Com a President de la Fundació Josep no ha fet més que donar-li motius per tro- Irla n’estic orgullós. Com a amic d’en bar solvència i abast als somnis de lliber- amb els ressons Francesc Ferrer i Gironès, que em consi- tat. Cert o no, alguna raó ha de donar sen- d’una llibertat dero, ho celebro amb la complicitat dels tit a la militància política, social i cultural que sonaven vells combatents, i amb la mateixa obsti- que ha desenvolupat des de sempre, que llunyans i nació per les llibertats pendents. Com a en converteixen en un ball de sigles i enyorats és un simple ciutadà de Catalunya, en paraules organismes la simple ennumeració. La prestades del President, agraeixo sincera- seva tenaç defensa de la llengua catalana, mèrit encara ment la col·laboració de tothom en la seva dimensió d’historiador de la més aquest aplec nacional per fer-n’hi un repressió contra l’idioma i la seva funció homenatge sincer. destacable» 5 FRANCESC FERRER PG00FERR 06/06/05 12:57 Página 6 PG00FERR 06/06/05 12:57 Página 7 Onze retrats per a un personatge PG00FERR 06/06/05 12:57 Página 8 De «sots» a president de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona JOAN RIBAS I Quan a finals dels anys seixanta Francesc Ferrer és que per altra part era un advocat brillant i tenia FREIXAS Nascut a Girona el nomenat vicepresident de la Cámara Oficial de una presentació personal molt acurada, era qui 1935, és professor Comercio e Industria de Gerona (sic) és un jove realment comptava i no hauria deixat fer segons mercantil i assessor d’uns trenta-quatre anys, que ja ha participat en què.
Load more

Recommended publications
  • Jordi Pujol Hagi Entrat Amb Gaire Bon Peu a La Presidència De La Generalitat
    i %<s>. I ENTT15 vostè té crèdit cada dia a 2.600.000 establiments Una targeta extraordinària per als nostres clients No es tracta només que vostè tingui avantatges si vol anar a Pestranger. El que importa és que la targeta també li sigui útil aquí quan faci les compres habituals en un supermercat, una sabateria o qualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regal Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners! A cada pas veurà un establiment que té a la porta la reproducció de la nostra targeta. Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com una persona de crèdit JL· CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA CAÍXA DE TOTS li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge Carta del director En aquest Les primeres passes Amic lector: No es pot dir que el senyor Jordi Pujol hagi entrat amb gaire bon peu a la Presidència de la Generalitat. Cartes a L'HORA. Pàg. 5 El sistema electoral vigent provoca, tant a Catalunya com arreu de l'Estat, que sigui molt difícil per a un partit polític assolir la majoria absoluta. Es pot dir que guanyi qui guanyi, dels resultats electorals es desprèn sempre un poder Pujol, president a la segona, per AL- dèbil que ha de pactar-ho tot, igual que passava a França amb la IV República. BERT GARRIDO. Pàgs. 6 a 8. D'altra part, la victòria electoral de Pujol va ser molt ajustada i es pot dir que. el seu programa ha anat endavant per l'imperatiu que senten els partits cata-* Jordi Pujol, president 115 de la Ge- lans de no frenar el procés institucionalitzador de Catalunya.
    [Show full text]
  • ?El Desè President De La Generalitat, Inhabilitat
    Punt de vista | Joan Roma | Actualitzat el 12/10/2020 a les 08:23 ?El desè President de la Generalitat, inhabilitat Deixem les coses clares, ja d'entrada, per evitar malentesos posteriors. Quim Torra, ha estat el desè president de la Generalitat de Catalunya i no el número 131, com els independentistes volen fer creure, seguint una nomenclatura que es va inventar l'historiador Josep M. Solé i Sabaté l'any 2003, en una obra per ser inclosa dintre de l'Enciclopèdia Catalana. En un exercici de salt al buit, fent servir un munt de consideracions, va fixar els inicis de la presidència de la Generalitat, en Berenguer de Cruïlles, eclesiàstic , entre els anys 1359 i el 1362, fins acabar amb Josep de Vilamala, 1713 - 1714. Aquests imaginaris ?presidents? tots eren eclesiàstics, formant part d'un dels braços de la Diputació del General de Catalunya, però sense cap de les competències que té un president. Si s'acceptés aquesta relació, resultaria que Catalunya hauria tingut 121 ?presidents? capellans. Quan dic capellans, vull dir eclesiàstics perquè hi podríem trobar des de monjos, a bisbes, i altres càrrecs religiosos, però tots pertanyents a l'església catòlica, i en ple exercici de les seves funcions. Ens hem de creure aquest invent ? La realitat és que el primer president fou Francesc Macià, elegit el 17 d'abril de 1931, i a partir d'aquí, l'han seguit Lluis Companys, Josep Irla ( a l'exili) , Josep Tarradellas ( a l'exili, fins el seu retorn ), Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra.
    [Show full text]
  • His T Òria D'esquerr a A
    Esquerra Republicana de Catalunya naixia el 19 de març del 1931 i esdevenia en poques setmanes el partit polític hegemònic de la Catalunya republicana. També a Vic, ERC encapçalà el govern municipal en moments tant intensos i conflictius com la mateixa època republicana i la posterior Guerra Civil. Passada la dictadura franquista, Esquerra tornà a ser protagonista a l’escena política L CASELLAS catalana i vigatana i, amb el nou segle XXI s’ha convertit novament en una peça clau. IO Al llibre que teniu a les mans hi trobareu la història del partit a la ciutat de Vic des del 1931 fins a l’immediata actualitat de finals del 2014 sense perdre mai de vista OR el context general de Catalunya. Oriol Casellas i Domènech (Vic, 1986) Llicenciat en Història per la UAB i Màster de Formació del Professorat per la UdG. Professor de Ciències Socials a Secundària. Actualment està finalitzant els estudis del grau en Ciències Religioses a l’ISCRVic. Els seus primers estudis publicats s’han centrat en la història local vigatana. Així doncs, és autor de Sagals d’Osona. Quinze anys arrelats al país, enfilats als castells (Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012) i de la biografia de l’últim Vigatà Il·lustre Joan Riera Rius, l’home bo (Ajuntament de Vic, 2013). També és autor de l’estudi Tradicions populars vigatanes. La festa major de Vic per a la Fundació Embat Cultural i el Consell de Festa Major de la ciutat de Vic. Forma part del Consell del Patrimoni Cultural així com del Consell de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Vic.
    [Show full text]
  • Catalonia, Spain and Europe on the Brink: Background, Facts, And
    Catalonia, Spain and Europe on the brink: background, facts, and consequences of the failed independence referendum, the Declaration of Independence, the arrest and jailing of Catalan leaders, the application of art 155 of the Spanish Constitution and the calling for elections on December 21 A series of first in history. Examples of “what is news” • On Sunday, October 1, Football Club Barcelona, world-known as “Barça”, multiple champion in Spanish, European and world competitions in the last decade, played for the first time since its foundation in 1899 at its Camp Nou stadium, • Catalan independence leaders were taken into custody in “sedition and rebellion” probe • Heads of grassroots pro-secession groups ANC and Omnium were investigated over September incidents Results • Imprisonment of Catalan independence leaders gives movement new momentum: • Asamblea Nacional Catalana (Jordi Sànchez) and • Òmnium Cultural (Jordi Cuixart), • Thousands march against decision to jail them • Spain’s Constitutional Court strikes down Catalan referendum law • Key background: • The Catalan Parliament had passed two laws • One would attempt to “disengage” the Catalan political system from Spain’s constitutional order • The second would outline the bases for a “Republican Constitution” of an independent Catalonia The Catalan Parliament factions • In the Parliament of Catalonia, parties explicitly supporting independence are: • Partit Demòcrata Europeu Català (Catalan European Democratic Party; PDeCAT), formerly named Convergència Democràtica de Catalunya
    [Show full text]
  • What Catalans Want 1 During the Republic, the Main Catalan Bank Was Taken Over by the State
    “Catalonia is a nation which in synthesis is based on its medieval history and the economic revolution of the 18th and 19th centuries”. That’s how former president Jordi Pujol i Soley describes his country. A moderate nationalist, Pujol was the surprise winner of the 1980 Catalan parliamentary elections, the first after the dictatorship fizzled out with the placid death of Franco in 1975. Two years later, at the first Spanish Parliament elections, Madrid-based socialists, communists and the Spanish right had obtained the most votes in Catalonia. It seemed as if forty years of Franco, plus decades of immigration from southern and central Spain, had got the better of nationalist sentiment. In historical terms, it was certainly a contrast to the election results registered during the Republic (1931-1939), when Catalan nationalist parties had swept the board. Indeed, the first Catalan president in the Republican period, Francesc Macià, had been an outspoken advocate of separatism. Now, in the late 70s, the political control of Catalonia seemed poised to fall into the hands of a Catalan Socialist Party that was clearly subservient to the Spanish Socialists. It was Jordi Pujol who prevented that. Jordi Pujol qualified as a doctor though he never practiced medicine. From an early age, he saw Catalanist activism as a way of protesting against Franco. His group used the mysterious initials “CC” in slogans painted on the roads, apparently with the idea of putting across a joint “Catalanist” and “Christian” message. In 1960 he was arrested for having instigated a protest in Barcelona’s Palau de la Música, where a patriotic song was song in the presence of the Francoist authorities.
    [Show full text]
  • Play It Again, Artur O Per a Aquells Que Els Viuen Com a Períodes Parlamentaris
    Editorial La Veu Un pas per davant Butlletí de Reagrupament Independentista L’arribada de les vacances d’estiu és una època que convida a fer balanç -especialment per a aquells que vivim els anys repartits en cursos escolars Play it again, Artur o per a aquells que els viuen com a períodes parlamentaris. El balanç El president de la Generalitat vol tornar a començar amb de com ens ha anat personalment l’eterna cançó de l’enfadós de regenerar Espanya per feina, família, amistats o salut, o el balanç, per a aquells que estem més preocupats per la política i les llibertats, de com ha anat tot plegat des d’un punt de vista polític. I, en aquest aspecte, ara que ha fet un any de la gran manifestació del 10 de juliol, he de dir que ha estat un any on els ciutadans col·lectivament han crescut i s’han fet sentir de moltes formes diferents a part de manifestar-se. Hem demostrat que, de forma pacífica, valenta i organitzada, es poden canviar les coses. El procés de les consultes per L’actual president de la Generalitat premi com a espanyol de l’any per la independència ha tingut un fort de Catalunya, Artur Mas, ha part d’un diari més que conservador impacte cívic i ha estat un èxit a aconseguit allò tan provincià i, espanyol. Barcelona i també el debat per la alhora, tan preuat a les nostres En el darrers temps, el mateix Jordi regeneració democràtica ha arribat al Pujol ha fet avinent que els seus contrades, que és fer una entrevista carrer, especialment entre els joves.
    [Show full text]
  • ¿Qué Constitución Para Cataluña? Una Aproximación Crítica a Los Proyectos Constitucionales Del Procés
    Dpto. de Derecho Constitucional y Ciencia Política Avda. de los Naranjos, s/n. 46071 Valencia Tel.: (34) 963 828 587. Fax: (34) 963 828 119 e-mail: [email protected] ¿QUÉ CONSTITUCIÓN PARA CATALUÑA? UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA A LOS PROYECTOS CONSTITUCIONALES DEL PROCÉS CARLOS FLORES JUBERÍAS Catedrático (acreditado) de Derecho Constitucional, Universidad de Valencia Sumario. I. Introducción. II. Los antecedentes. III. Los proyectos constitucionales del Procés: A) El Proyecto de Reagrupament; B) El Proyecto Vidal-Aparicio; C) El Proyecto Vidal; D) El Proyecto Fonollosa. IV. La cuestión de las formas. V. Conclusiones. I. INTRODUCCIÓN Los innegables éxitos electorales cosechados por los partidos nacionalistas que desde 2010 dirigen las principales instituciones de autogobierno de Cataluña, la persistencia con la que en los últimos tiempos han venido haciendo patente su intención de separarse de España –bien de manera negociada, bien mediante una declaración unilateral de independencia–, y la también insoslayable existencia de una corriente de opinión numéricamente importante y socialmente muy influyente favorable a esa separación, han obligado a prestar una atención creciente no solo al modo en el que esa disociación podría llevarse a cabo, sino también a cuales serían los escenarios que se abrirían en el supuesto de que esta opción se llegara a imponer. Como consecuencia de ello, de un tiempo a esta parte vienen siendo cada vez más numerosos los análisis que –obviando el hecho de que la efectiva separación de Cataluña no solo es jurídicamente inviable, sino también políticamente indeseable– han venido dando por supuesto que ésta se materializará de alguna manera en un futuro inmediato, y han pasado a centrarse en el análisis de cómo quedaría configurada esa hipotética Cataluña independiente.
    [Show full text]
  • Catalonia Vs Spain: a Desire for More Autonomy Has Led to a Surge of Independentism and a Divided Catalan Society
    Department of Political Science Chair of Political Sociology Catalonia vs Spain: A desire for more autonomy has led to a surge of independentism and a divided Catalan society SUPERVISOR CANDIDATE Noé Meiler Prof. Michele Sorice Matr. 0792 ACADEMIC YEAR 2017-2018 Table of Contents 1 Introduction ......................................................................................................................................... 3 2 History .......................................................................................................................................................... 3 2.1 Early History of Catalan Institutions: ........................................................................................................... 3 The Generalities .......................................................................................................................................................................... 3 2.2 The rise of “Catalanism” ............................................................................................................................. 4 Republicanism and Federalism.................................................................................................................................................... 5 2.3 The Franco Regime ..................................................................................................................................... 6 Primo De Rivera ..........................................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Descarregar (PDF)
    BEN tarradella coberta 17/6/10 10:17 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, març 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Martí Vallverdú, Pep, 1964- Josep Tarradellas, 1899-1988. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389988 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Tarradellas, Josep 2. Presidents – Catalunya – Biografia 3. Polítics – Catalunya – Biografia 929Tarradellas, Josep Fotografia de coberta: Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares Dipòsit legal: B-14.632-2010 ISBN: 978-84-613-8998-8 JOSEP TARRADELLAS 1899-1988 PEP MARTÍ SUMARI Fill de la Catalunya popular (1899-1931) ................................ 7 Sense por de manar (1931-1939) .........................................17 Secretari general a l’exili (1939-1954) ..................................41 14è president de la Generalitat (1954-1977) ........................55 La revenja de la història (1977-1980) .................................. 67 El crepuscle. Un balanç (1980-1988) .................................. 77 Índex onomàstic ..................................................................81 Índex d’organitzacions ........................................................ 87 Índex de publicacions periòdiques .......................................89 Bibliografia .........................................................................91 Fill de la CatalunyA popular (1899-1931) «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunis- ta; vaig començar en el nacionalisme català d’esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l’existència nacional de Catalunya».1 Josep Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de gener de 1899, en el si d’una família d’extracció popu- lar originària de la Plana de Vic. Entre aquesta data i el 10 de juny de 1988 transcorre una aventura vital que comprèn, com poques, totes les grandeses i les tragèdies de la història de la Catalunya del segle xx.
    [Show full text]
  • Las Peticiones, Las Sentencias (Inexistentes Por Ahora) Y Sus Alrededores
    10-11-2018 [Crónicas sabatinas] ¡Por la prudencia, por la serenidad, sin caer en trampas! ¡Y sin que habite el olvido! Las peticiones, las sentencias (inexistentes por ahora) y sus alrededores Salvador López Arnal Rebelión ¡Viva la lucha del pueblo palestino! ¡A favor del Estado que les persigue, reprime, exilia, oprime, hiere y asesina tuiteó en tono apologético hace tres meses el ex presidente Carles Puigdemont, el mismo político incendiario profesional (¿cuándo ha trabajado este hombre?) que dice estar a favor del derecho de autodeterminación de todos los pueblos del mundo! [La foto es de: Mustafa Hassuna. Aed Abu Amro, de veinte años, es la persona fotografiada. Es propietario de un pequeño quiosco de cigarrillos en el barrio de al- Zeitun, al sur de la ciudad de Gaza] De Delacroix, 1830, para conmemorar a quienes se levantaron bajo el lema de libertad, igualdad y fraternidad. La gran estrategia de las élites independentistas ha sido hacer rotar el eje vertical de confrontación de clases y de lucha por la igualdad hacia el eje horizontal de la homogeneización del poble català y de la pasteurización de su conciencia de clase. Para ello han recurrido a un lenguaje falaz, pero engrescador, que saja como un cuchillo la mantequilla de unos cerebros atormentados. Se aprovechan de que durante generaciones se ha forzado a la gente a no pensar y a dejar esa tarea a los de arriba; saben de su desamparo intelectual ante las afirmaciones rotundas, que parecen salvíficas cuando se repiten como mantras en muchos medios educativos y formativos, y en todos los medios de comunicación que controlan esas élites defensoras de la terra.
    [Show full text]
  • Document Del Programa (PDF)
    Sota el lema Les solucions passen per l’esquerra l’edició de la UPEC d’enguany centrarà les taules de debat a l’entorn de 12-16 juliol de 2010 l’anàlisi de la gestió política, el debat filosòfic per arribar a una bona societat i l’estat del benestar, les barricadas de la crisi. La UPEC vol ser un gran espai de trobada, reflexió i estudi sobre aquells temes que preocupen els sectors socials, democràtics i d’esquerres. JORNADES: Facultat de Geografia i Història 1 El programa docent de la UPEC té dues característiques C/ Montalegre, 6, 4a planta bàsiques: PROGRAMA CULTURAL: - Contribuir al desenvolupament de la cultura Anna Roig i l’ombre de ton chien 2 democràtica d’esquerres Harlem Jazz Club - Comtessa de Sobradiel, n. 8 - Participar en l’anàlisi de les polítiques aplicades, des Sobre rodes amb Circ Pistolet 3 d’una perspectiva estratègica d’esquerres Plaça de la Mercè Projecció de cinema negre: Brigada criminal El programa cultural de la UPEC és una aposta per acostar 4 Cinema Maldà - C/ del Pi, n. 5 les activitats lúdiques i culturals a la ciutadania per això Concert cloenda: Nour + Dumbala Canalla són gratuïtes i obertes a tothom. 5 Espai Jove La Fontana - C/ Gran de Gràcia, 190 ORGANITZEN Consell Social: Comissions Obreres - CCOO / Unió General de Treballadors - UGT / Fundació Josep Irla / Fundació l'Alternativa / Fundació Nous Horitzons / Fundació Rafael Campalans / Acció Escolta de Catalunya / Acció Jove - Joves de AMB EL SUPORT DE CCOO / Associació Catalana per la Pau / Avalot / Casals de Joves de Catalunya / Cooperacció /Entorn
    [Show full text]
  • Del Procés Al Enigma: Las Claves Del Catalanismo
    CONTEXTO POLÍTICO Nota técnica Del procés al enigma: las claves del catalanismo Así es hoy el espacio ideológico heredero de la hegemónica CIU; multitud de formaciones y posiciones divergentes sobre el futuro político de Cataluña Barcelona 1 de julio de 2020 INTRODUCCIÓN Y CONTEXTO HISTÓRICO Cataluña afronta una larga y dura precampaña. Y lo hace tras consolidarse en el Parlament una política de bloques confrontados que ha paralizado en buena medida la actividad legislativa y la acción de gobierno de sus últimos ejecutivos autonómicos. Con los comicios ya en el horizonte, el debate político empieza a generarse casi en exclusividad en clave electoral pues esta cita con las urnas será decisiva para el futuro de Cataluña, pero también puede influir mucho en la política española en general. Están en juego la política de alianzas del Presidente Sánchez, la pervivencia del llamado procés catalán o la posibilidad de un gobierno de izquierdas si el centro-derecha paga en las urnas su notable atomización. Como es conocido, la extinta Convergència i Unió (CiU) fue una historia de éxito electoral, una marca política que consiguió ser hegemónica en Cataluña y que permitió a su líder más destacado, Jordi Pujol, presidir la Generalitat durante cerca de un cuarto de siglo (1980-2003). A su vez, tanto Pujol como su proyecto político fueron decisivos y muy influyentes en la política española desde la transición democrática hasta inicios de este siglo, facilitando a través de pactos de legislatura e investidura que el socialista Felipe González se mantuviera en el poder en 1993 o que el popular José María Aznar se aupara a la presidencia del Gobierno en 1996.
    [Show full text]